El Ressò 1

El Ressò d’Avià

VICENÇ VIDALAmant de les arts plàstiques

Pàgina 24 a 26

CONVERSA

Gent gran activa

Els avianesos de més edat celebren la seva setmana, amb activitats noves i molta energia. Pàgina 8

63Revista d’informació i opinió del municipi Octubre del 2009

L’escola s’obre a les entitats i a la naturaEl CEIP Santa Maria es relaciona amb el poble

Pàgines 12 a 17

EDUCACIÓ

La petjada humana a l’entorn ruralVisites per conèixer més a fons el nostre poble

Pàgines 18 a 19

CULTURA

“Hem de fer un taller d’andròmines”

Foto: JOSEP VILLARÓ

2 El Ressò

Article Sumari

RedaccióL’Ajuntament d’Avià i l’equip coordinador d’El Ressò no es fan responsables de les opinions emeses pels redactors, així com tampoc de la composició lingüística dels textos, que és responsabilitat dels autors. Podeu sol·licitar el full de recomanacions de redacció enviant un correu electrònic a ressoavia@gmail.com.Pròxima data d’entrega: 1 de desembre

Fe d’errades d’El Ressò 62 A la pàgina 22, on diu “es manté l’explotació lle-tera”, hauria d’haver dit “no es manté l’explotació lletera”.

Edita: Ajuntament d’Avià. Regidories de Cultura i Participació CiutadanaDipòsit legal: B-37.167-89Correu: ressoavia@gmail.comImpressió: VallprintComposició: Bífidus Produccions

Uf... Per fi, s’ha acabat la festa major.... És un d’aquells esdeveniments que esperes amb candeletes durant l’any, però quan hi ets posat (i més si et trobes entre els organitzadors) desitges que acabi tot just ha començat. I no és

pels actes, que cada vegada són més i mes variats, fet que ens obliga des d’aquí a felicitar al regidor encarregat i a la Comis-sió de Festes, sinó pels actes d’incivisme que es veuen durant els quatre dies que dura la festa. A vegades, em pregunto si l’educació que reben els joves és la millor, principalment a nivell d’aprenentatge de continguts, i penso que d’alguna manera descarreguem aquesta responsabilitat en mestres i educadors. Però hi ha altra educació que a l’escola es pot pautar però que, si a casa no es fomenta o es dóna des de petits, acabem per crear una població futura que no sembla que sigui la millor en molts sentits.E l Parc del Tossal s’ha convertit en una seu del “botellón”: ampolles buides per tot arreu, papers, tot barrejat amb les cagades de gos que molts habitants del poble s’obliden al parc i altres tipus d’objectes, producte de reunions a hores intempestives. El nucli antic es va transformar en un “urina-ri públic”, i això que hi havia dos wc portàtils que va pagar l’Ajuntament i que es van instal•lar a la mateixa plaça del Padró. No van respectar ni les parets dels veïns, ni el pavi-ment per on tots circulem. Altres carrers i places, els entorns de la piscina... es van transformar en una mena d’abocadors de deixalles diverses producte de la “festa nocturna” d’alguns joves (i no tan joves). Algun vehicle va patir desperfectes per gent sense escrúpols que es va dedicar simplement a “destruir” pel simple plaer de fer-ho. Encara ahir veia una noia passejar amb tres gossos que jugaven a dins del recin-te tancat de jocs infantils del Tossal i quan li vaig cridar l’atenció em va mirar tota sorpresa dient: “si no fan res...”. I jo segueixo preguntant-me: Això és fruit de l’educació que estem donant als nostres fills? Hem de posar policia vigilant els llocs públics per tal que no els facin malbé i els podem utilitzar tots? Hem de fer més xerrades sobre civisme i penjar més cartells perquè la gent aprengui a recollir la merda del seu gos? Què hem de transmetre als nostres fills perquè siguin persones educades normals i preparades per conviure amb altres?Em sap greu, però la manca de civisme que he vist darrera-ment fa que em pregunti si a tothom li agrada viure en un poble així i amb uns veïns que no pensen en els altres.La feina és de tots. L’educació és cosa de cadascú i es predica amb l’exemple. Només cal deixar el lloc per on passem més bé de com l’hem trobat. Pensem-hi. Costa menys del que imaginem. Reflexions de Festa Major. Fins l’any vinent.

Una avianesa

Festa major i civisme03 ACTIVITATS4PESSEBRISME4AGENDA06 SOCIETAT4NOTÍCIES07 ACCIÓ SOCIAL4CÀRITAS4GENT GRAN4ONG WAUKIKAY-AVIÀ12 EDUCACIÓ4CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ18 CULTURA4JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI4ASSOCIACIÓ ÒPERA CUL-TURA23 ESPORTS42 H RESISTÈNCIA EN BTT24 CONVERSA4VICENÇ VIDAL I COSTA27 OPINIÓ4’ESTAR EN AVIÀ’4DES DEL COR31 MEDI AMBIENT4RECOLLIDA D’ORGÀNICA4CONSELLS PER A LA TOR-NADA A L’ESCOLA34 ÀLBUM4FESTA MAJOR 2009

El Ressò 3

Activitats “El ‘feeling’ al grup va ser excel·lent i l’experiència va ser tan bona que s’havia de repetir, al grup hi havia ganes de més”

Formació i novetats per als pessebristes d’Avià

Estem tot just a principis de tar-dor i sembla que no s’escau massa de parlar d’activitats relacionades amb el Nadal, i menys encara del nostre Concurs de Pessebres. Però segurament poca gent s’haurà pa-rat a pensar que les obres que s’ex-posaran al Casal Parroquial en les pròximes dates nadalenques es comencen a gestar molts mesos abans, alguns fins i tot d’un any per l’altre. Els pessebristes d’Avià ja s’han posat mans a la feina i, coincidint amb el cap de setmana de la Festa del Segar i el Batre a Avià, van or-ganitzar un curset-taller de pin-tura. Aquesta era una assignatura pendent pel grup i s’havia de con-tactar amb un expert en el pintat

de pessebres, diorames o maque-tes en general per tal de millorar la qualitat del resultat final. Adreçant-nos a l’Associació de Pessebristes de Barcelona, que en-tre d’altres activitats organitza l’exposició de l’Església de Bet-lem, a Les Rambles, un referent a casa nostra en quant a pessebres de qualitat reconeguda i molt re-comanable de visitar, vàrem acon-seguir el professor pel curs. Els dies 11 i 12 de juliol, als baixos de l’Ajuntament vell, local o taller on s’han realitzat els pessebres d’Avià els últims anys, s’hi van aplegar membres del grup pesse-brista local així com d’altres artis-tes de la comarca que estaven in-teressats en aquest tema concret.

En Jordi, el professor del curs, és un artista polivalent i sobretot un pessebrista experimentat, mem-bre de l’associació barcelonesa or-ganitzadora de l’Exposició de Bet-lem i d’altres activitats del Nadal a Barcelona, i va fer les delícies dels assistents, donant sobretot molta informació, material didàctic, bons consells i detalls de molta qualitat pintant.

Reprendre l’activitatEl feeling al grup va ser excel·lent i l’experiència va ser tan bona que s’havia de repetir, al grup hi havia ganes de més. Així doncs, la terce-ra setmana d’agost, en Jordi va aprofitar per fer uns dies de va-cances a Avià, segons ell un poble molt agradable i tranquil, i conti-nuar el curs de pintura, però, a més a més, encetant un altre tema que era la perspectiva. Com la pri-mera vegada, aquest cop també va ser un èxit.I ara ja és moment de reprendre de nou l’activitat. Enguany s’in-trodueix un canvi de concepte: el que en edicions anteriors —i ja en van set o vuit o...— era el curset de diorames i pessebres de sobre-taula passa a ser un taller de pes-sebres, un espai disponible per a tothom qui vulgui fer el seu pes-sebre, ja sigui diorama o obert, per compartir experiències, bus-

UN MESTRE DE BARCELONA FA CLASSES D’ESTIU. Text: Grup de Pessebristes

TALLER Els alumnes avianesos, atents a les explicacions del mestre

4 El Ressò

Activitats PESSEBRISME

car consell o canvis d’impressions i tècniques amb altres pessebris-tes més o menys experimentats, o per orientar-se on adquirir mate-rials constructius; d’aquesta ma-nera es programaran alguns cur-sets en dies concrets durant el temps que duri el taller, aproxi-madament fins Nadal, amb pro-fessors d’altres localitats de tradi-ció pessebrista, fent xerrades o tallers sobre els temes d’interès que vagin sorgint. També qui ho desitgi podrà ad-quirir les caixes dels diorames de les mides reglamentaries. S’enge-garà a finals de mes de setembre o principis d’octubre (hi haurà pro-grames a part) i està obert a tot-hom amb la finalitat de fer un pes-sebre per portar al 37è Concurs de Pessebres en Miniatura d’Avià. De tot això, per Nadal, en veurem els resultats.

“Es fa un taller de pesse-bres, un espai disponible per a tothom qui vulgui fer el seu pessebre, ja si-gui diorama o obert, per compartir experiències”

ATENCIÓ Els alumnes van seguir atents les explicacions d’en Jordi

DETALLS Les tècniques apreses es podran veure aquest Nadal

Activitats AGENDA

25

26

2627II Trobada Comarcal

de Dones, al local del comú de Montmajor. 9 h a 18 h. Consulteu programes a part. Inscripcions gratuï-tes a l’Ajuntament Visita guiada a les esglésies romàniques

d’Avià. D’11 h a 14h: Sant Vicenç d’Obiols. De 17 h a 19 h: Santa Maria d’Avià. Progra-mes a part i a avia.cat

Visita al Serrat dels Tres Hereus comen-tada pels arqueòlegs. A les 11 h, lloc de trobada Carretera de Graugés a Sant Pau de Casserres (abans de la Caseta de

Bernades). Progra-mes a part i a avia.cat

Demostració de llaurar el camp de forma tradicional amb mulla i arreu romana, a càrrec de la colla de segadors d’Avià. Els segadors ens explicaran les seves vivències en la seva tasca diària al camp i gaudirem d’un

Set.

El Ressò 5

Activitats AGENDA

APLEC Es farà a Sant Serni de Clarà el 25 d’octubre ARXIU/GENERALITAT

27

27

03

esmorzar amb coca i xocolata. A les 10h, al camp de davant de l’església de Santa Maria. Programes a part i a avia.cat

Visita guiada i teatra-litzada a l’antiga colònia agropeqüària de Graugés. Dins els actes de les Jornades Europees de Patrimo-ni. A les 17 h (nou horari!), amb sortida de la plaça de cal Garretà de Graugés. Programes a part a avia.cat

Tercer Cicle de Teatre Amateur. La guerra de l’Alfons, a càrrec de Grup de Teatre de Faltagent de Fonollo-sa. A les 19 h (nou horari!), a la Sala de l’Ateneu. Organitza: Agrupació Teatral Avianesa i Ateneu d’Avià. Col·labora: Ajuntament d’Avià

VIII Jornada Solidà-ria Avià-Charcay. De 19 h a 22 h, al Casal de la Gent Gran d’Avià. Exposició de l’estada a Charcay, per la voluntària Lídia Cano de Mallorca. Parla-ments en directe des de Charcay. Confe-rència: En quin món vivim!, per Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau, doctor en ciències

17

18

18

11

0411

econòmiques i professor de la Universitat Autòno-ma de Barcelona. A la sala gran de l’Ate-neu d’Avi, berenar solidari. Concert del Grup U_MÄ (Maria Coma i Pau Vallbé). El preu del berenar i del concert serà de 10 euros

Ball: Ferran. A les 18:30 h, a l’Ateneu

Aplec a l’ermita del Remei. Programa a avia.cat

Ball: M. Alba. A les 18:30 h, a l’Ateneu

Proclamació de l’Hereu, Pubilla i Dames d’Avià 2009-2010. Programa a avia.cat

Festa de Sant Galde-ric de Graugés. Programa a avia.cat

Ball: Josep Sàez. A les 18:30 h, a l’Ateneu

Aplec de Sant Serni de Clarà. Programa a avia.cat

Ball: Jordi Bruch. A les 18:30 h, a l’Ateneu

Tercer Cicle de Teatre Amateur. Ja en tinc 30, a càrrec de teatre de Ponent de Grano-llers. A les 21:30, a la Sala de l’Ateneu. Organitza: Agrupació Teatral Avianesa i Ateneu d’Avià. Col-labora: Ajuntament d’Avià

Ball: Andreu. A les 18:30 h, a l’Ateneu

Ball: Grup Cristal. A les 18:30 h, a l’Ate-neu

Oct.

25

25

31

Nov.0108

6 El Ressò

Activitats

Ball: Joan Vilandeny. A les 18:30 h, a l’Ate-neu

Ball: Josep Sáez. A les 18:30 h, a l’Ateneu

Actes en benefici de La Marató de TV3

Ball: Jordi Bruch. A les 18:30 h, a l’Ateneu

Exposició del concurs de pessebres d’Avià. Casal parroquial. Programa a avia.cat

Ball: Josep M. i Yolanda. A les 18:30 h, a l’Ateneu

Ball: Joan Vilandeny. A les 18:30 h, a l’Ate-neu

18

Des.06

1320

25

27

I també...

25/27

Durant el mes de desembre, es faran altres activitats, com l’espectacle Quina Conya!, organitzat per la UE Avià i el Parc de Nadal, en dates que encara s’han de confirmar. També hi haurà el parc infan-til de Nadal d’Avià.

Ball: Conjunt Ostres Ostres. A les 18:30 h, a l’Ateneu

Concert de Santa Cecília, patrona de la música. Organitza: Coral Santa Maria d’Avià. Més informa-ció i programa a www.avia.cat

15

22

Societat

4En Joan Canudas Subirà va fer una donació al poble el passat mes de març. Es tracta de diferents jocs infantils que s’han ubicat a la zona verda de la Ronda de la Teuleria canto-nada carrer Sardana. Moltes gràcies en nom de tots!

4El Consorci del Parc Fluvial ha posat en marxa una ruta relacionada amb la Ruta de les Colònies que proposa una volta pel llac de Graugés. Trobareu els programes a l’Ajuntament i en aquesta mateixa edició d’El Ressò.

4Avià va posar al juliol la primera pedra del futur pavelló poliesportiu. L’acte va comptar amb el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, que va acompa-nyar l’alcalde d’Avià, Ramon Orriols, i els regidors i regido-res del municipi. L’alcalde d’Avià, Ramon Orri-ols, va explicar que les obres de la primera fase duraran entre sis i set mesos, i tenen un cost de 800.000 euros, finançats en bona part per la Diputació, i la resta amb fons i crèdits municipals. Quan acabin aquests treballs, l’obra es podrà utilitzar com a pista coberta.

Notícies Joan Canudas dóna jocs infantils a Avià

Primera pedra del pavelló esportiu

Nova ruta a l’entorn del llac de Graugés

Curs tecnològic i de comunicació

4Tallers TIC estiu. Es va fer a la biblioteca de l’escola la segona setmana de juliol. Van participar 14 nens i nenes que van aprendre a fer una pel·lícula i van fer de reporters. Organitzat pel Consorci Cercs-Berguedà i l’Ajuntament.

El Ressò 7

Acció social “Volem agrair la col·laboració dels co-merços i de la gent que ha anat dipositant aliments per ajudar-nos a ajudar”

Càritas recull aliments i fa un festival solidari

Volem agrair des d’aquestes pàgi-nes la col·laboració i la participa-ció de la gent (voluntaris i volun-tàries, famílies, fotògraf, etc.) al Festival de Ballet Maria Alba i la campanya de Càritas que es va dur a terme el dia 21 de juny. Ja fa onze anys que es porta a terme aquesta iniciativa. Enguany, els resultats han estat de 515,50 eu-ros amb el Festival de Ballet, i 868,00 euros en les col·lectes a Avià i Graugés. Ara queden 1123,50 euros nets desprès de treure-hi les despeses ocasionades. Gràcies a tothom a ajudar-nos a ajudar!

Ajut de Caixa ManresaCaixa Manresa, a través de la seva Obra Social, ha tornat a dipositar

la seva confiança en la tasca que ve desenvolupant Càritas Parro-quial d’Avià en els diferents ser-veis. Per aquest any, la seva apor-tació ha estat de 1.000 euros, quantitat que ens ajuda a seguir treballant amb ganes i creient que el que s’està fent té un objectiu amb el que algú més creu.

Recollida d’alimentsCàritas Parroquial d’Avià porta a terme, en coordinació amb l’Ajun-tament del municipi, una campa-nya de recollida d’aliments per a cobrir les necessitats de gent amb dificultats econòmiques.Aquests aliments són recollits en els comerços per part de voluntà-ries de Càritas , i elles mateixes ho

distribueixen quinzenalment a les persones que els hi cal, i que han estat valorades anteriorment des del punt de vista econòmic i social.Fins al 3 de juny, s’havia recollit, entre Avià i Graugés: Arròs (58), caldo (7), cereals (4), farina (9), galetes (36), conserves (17), pots de llegums (23), llegums secs (18), llet (73), melmelada (7), oli (15), pasta (60), pastes (3), pots de to-màquet (13), almívar (4), sal (9), sobres de sopa (6), sucs (6), sucre (20), i xocolata (29). Volem agrair la col·laboració dels comerços i de la gent que ha anat dipositant aliments per fer possi-ble que puguem ajudar a qui ho necessita.

ACTIVITATS PER AJUDAR ELS QUE MÉS HO NECESSITEN. Text: Càritas d’Avià

ESPECTACLE L’escola de ballet Maria Alba va col·laborar un any més amb Càritas RAMON VILLARÓ

8 El Ressò

Acció social GENT GRAN

va programar la projecció de la película “El Chico” de Charles Chaplin, acampanyada al piano en directe per la pianista Trini Mujal, i a continuació, un recital de músiques de pel·lícules inter-pretades per la soprano Christine Coch. L’acte estava pensat perquè tota la família, avis, fills i néts tin-guessin l’ocasió de gaudir d’una bona estona tots plegats.En la pròxima edició d’El Ressò d’Avià, publicarem una selecció de les millors fotografies de la Set-mana de la Gent Gran i un crònica detallada de com han anat tots els actes.

Setmana de la Gent Gran per a tota la família

Un any més, el poble d’Avià ha ho-menatjat la seva gent gran. La Set-mana de la Gent Gran és cada any un bon moment perquè els nos-tres avis comparteixin activitats i lleure i també perquè gaudim amb ells. Enguany, a part de les habituals xerrades, la caminada del pa sucat amb oli i el bingo, s’ha programat una exposició retros-pectiva amb fotografies d’en Josep Villaró, que any rere any ha captat amb la seva càmera persones i moments inoblidables. El mateix Villaró i Rossend Mangot s’han encarregat del muntatge. També hi ha hagut una exposició de les activitats que realitza durant l’any la gent del Casal de la Gent Gran.

Reconeixement als 80 anysEn les activitats del cap de setma-na, hi ha hagut alguns canvis: per tal de donar més relleu i qualitat a l’acte d’homenatge, s’ha acordat donar un guardó solament als qui han fet els 80 anys aquest darrer any i fer-ho durant el dinar de dis-sabte, aprofitant que és el mo-ment que aplega més gent. L’actu-ació del grup Aivà també s’ha programat amb el dinar.

Cine mut i pianoTambé es va decidir modificar els actes del diumenge, dia en què es

CULTURA, OCI, FORMACIÓ I SALUT I UN NOU HOMENATGE ALS 80 ANYS

CINEMA MUT ‘The Kid’, de Cha-plin, sona amb piano a Avià

Aquests són els principals actes que s'han fet: 4Exposició de fotografies de Josep Villaró sobre les activitats del Casal de la Gent Gran durant els últims anys.4Dilluns, 14. Inauguració de l’exposició de manuali-tats, patchwork, pintura ipunta al coixí. I xocolata-da amb acordionistes. 4Dimarts, 15. Xerrada sobre osteoporosi i artro-si, amb el doctor Pere Mir.4Dimecres, 16. Caminada del grup del Pa Sucat amb Oli. I xerrada sobre ali-mentació amb Maria Cervantes. 4Dijous, 17. Xerrada “Per viure amb il·lusió, també de grans”, amb el psicòleg Ramon Buscallà. 4Divendres, 18. Bingo. 4Dissabte, 19. Dinar de germanor, i reconeixe-ment a la gent de 80 anys. 4Diumenge, 20. Missa cantada per la Coral Santa Maria d’Avià, aperitiu i actuació de la Colla de Ge-ganters d’Avià. Cinema mut amb piano, i recital de música de pel·lícules.

Setmana de la Gent Gran d’AviaDEL 14 AL 20 DE SETEMBRE

El Ressò 9

Acció social ONG WAUKIKAY AVIÀ SOLIDARI

Cooperants actives

L’estiu de l’any 2005, la Montse Vi-laramon va visitar Charcay per primera vegada en el marc d’un viatge a l’Equador. En aquella oca-sió, ja va col·laborar amb el projec-te d’agermanament, portant a Charcay més de 300 llibres dels editats per la Comissió per l’Ager-manament de l’Ateneu d’Avià amb el títol “Amb ulls de nen”. El viatge li va servir per conèixer aquella comunitat quítxua de la Serralada dels Andes equatorians, amb què està agermanada Avià des del 2001.D’ençà d’aquella primera estada a Charcay, la Montse ha continuat col·laborant amb l’ONG Wauki-kay Avià, venent roba i llibres de l’entitat, en la seva concorreguda fleca del barri del Clot a Barcelo-na, en què fins i tot té penjat un pòster sobre l’agermanament.Ara, ha decidit fer una aportació econòmica a l’ONG d’Avià desti-nada a finançar la connexió a In-ternet que s’ha inaugurat recent-ment. Això garantirà la comunicació en-tre l’escola Santa Maria d’Avià i la Cuatro de Junio de Charcay, a par-tir de mitjans del mes d’abril, data en què s’inicien les classes a Char-cay i durant tot el període que co-incideixin les classes dels dos cen-tres educatius.

Amb aquesta valuosa col·labora-ció, l’ONG Waukikay Avià preveu poder potenciar notablement l’in-tercanvi cultural entre les dues poblacions, especialment pel que fa a la relació entre els nens i ne-

nes d’Avià i els infants de Char-cay.

Cooperant de MallorcaLa voluntària Lidia Cano, de Ma-llorca, ha fet una estada d’un mes

MONTSE VILARAMON, DE BARCELONA, HA FINANÇAT LA CONNEXIÓ D’INTERNET A CHARCAY, I LÍDIA CANO, DE MALLORCA, HI HA PASSAT UN MES TREBALLANT I DESCOBRINT COM JUGUEN ELS NENS. Text: ONG W-A

VOLUNTÀRIA Montse Vilaramon va visitar Charcay el 2005 ONG W-A

JOCS Lídia Cano ha investigat com juguen els nens a Charcay ONG W-A

10 El Ressò

Acció social ONG WAUKIKAY AVIÀ SOLIDARI

a Charcay. Durant aquest temps, ha fet tasques diverses a l’escola Cuatro de Junio, com manuali-tats, jocs didàctics, i jocs a l’aire lliure. Amb els alumnes de Char-cay, també han pintat un mural a l’escola, han escrit cartes per als nens i nenes de l’escola d’Avià, i hi ha fet diverses videoconferències. Per altra banda, també ha ajudat en els tràmits burocràtics que l’en-titat té des de fa temps entre mans, com l’enviament de l’aparell auto-clau a l’hospital de Cañar o la ges-tió d’una tarifa plana per a la con-nexió a Internet.

Estudi sobre jocsUna de les tasques més laborioses i importants segurament ha estat la recopilació d’informació pel que ha de ser una futura publica-ció de l’ONG, sobre els jocs dels nens i nenes d’aquí i els de Char-cay. Per això, ha escrit la manera en què es desenvolupen aquest jocs i alhora els alumnes de Char-cay els han plasmat en dibuixos i fins i tot s’ha fet una filmació per si és possible poder fer un DVD, que es podria adjuntar al llibre.Segons explica ella mateixa al bloc de l’entitat, la visita ha servit per-què els mestres li hagin transmès algunes necessitats. Per exemple, diuen que els aniria bé tenir ajuda per detectar problemes d’apre-nentatge en alguns alumnes, per la qual cosa ja s’han fet els primers contactes amb especialistes per ajudar-los a solucionar aquests problemes.

“Una de les tasques més laborioses i importants segurament ha estat re-copilar informació sobre els jocs dels nens d’aquí i els de Charcay”

U_mä és un duet integrat per Pau Vallbé, més conegut per les seves aparicions com Estanislau Verdet, autor de la mítica cançó “Per fer país insultem en català” i per Ma-ria Coma, que, a més, és la seva companya. Junts han ideat un pro-jecte i s’han inventat un nou gène-re: la música petita. Electrònica amb esperit de pop, cançons pas-sades per un filtre digital, senzi-lles i delicades: el revers dels deli-ris d’en Verdet. Tenen molt a veure amb Anímic, de qui versionen “Hospital per a animals” i la cançó que obre el disc, “Efecte dòmino”, la sentim en una campanya tele-visiva per al reciclatge. (Roger Pa-là-El Temps 29/1/2008).La Maria Coma (Barcelona 1986) va començar a estudiar música als 5 anys i a tocar el piano als 6. La major part dels seus estudis musi-cals transcorren en el terreny de la música clàssica, on va estudiar

11 anys de piano, 7 anys de llen-guatge musical, 6 de cant coral i 2 de conjunt instrumental. Més tard, va estudiar música moderna i jazz a l’Aula de Músics del Con-servatori del Liceu.

Gravacions domèstiquesA casa és on va començar a gravar les seves primeres composicions i així va descobrir una nova passió: el món del so. Des d’aquest mo-ment la composició i la producció van passar a ser una prioritat i va començar a gestar el que seria el seu primer treball en solitari. Paral·lelament va tocar en grups com Soylent Green i The Prawns com a teclista i corista. El 2006 va autoeditar la seva pri-mera maqueta _m, i el 2007 va en-gegar un projecte propi juntament amb Pau Vallvé, anomenat u_mä, amb qui va treure el seu primer disc.

El Ressò 11

Acció social ONG WAUKIKAY AVIÀ SOLIDARI

Actualment disposa d’un estudi casolà anomenat Estudis Misifú, on ha gravat i mesclat temes pel seu primer disc en solitari, els pia-nos del primer disc d’u_mä i algu-nes músiques per a curtmetratges o falques de ràdio. Per la seva banda, el Pau Vallbé (Barcelona 1981), va començar a tocar la bateria als 3 anys, a estu-diar música als 6, a tocar en grups als 10, va fer el seu primer disc als 15 i va gravar els seus propis discs als 18. Toca la majoria d’instru-ments en els seus discs (piano, guitarra, baix, bateria, programa-cions, veus, xilofons, etc).Ha composat les bandes sonores de les pel·lícules Zulo, Esto no es un cuento, entre d’altres. Ha fet de productor musical de grups com First Aid Kit, Inspira, Micu o In-somni, a més de produir tots els seus treballs (Estanislau Verdet, u_mä, OAK, etc).

A banda de fer els seus discos i produir els d’altra gent també es dedica a compondre, produir i gravar músiques per televisió, pu-blicitat, ràdios, etc. Com la Maria, disposa d’estudi propi, Estudis Miau, on treballa com a compositor i productor de discos, bandes sonores o singles per publicitat i televisió.En les seves actuacions, els acom-panyen dos músics més, el Joan Vallbé i el Carles Campi Campó.El grup actuarà el dia 3 d’octubre a l’Ateneu d’Avià dins els actes de la vuitena Jornada Solidària amb Charcay. L’ ONG Waukikay Avià va demanar la seva col·laboració per recaptar fons per al projecte d’agermanament solidari entre Avià i Charcay i ells no van dubtar en apuntar-se a aquesta causa so-lidària. I això que fa que la seva música petita sigui encara més gran.

4Exposició de Lídia Cano, cooperant mallor-quina. De 19 h a 19:30 h, al Casal de la Gent Gran 4Parlaments en directe des de Charcay, de Reinal-do Chimborazo, president de l’Organització Parro-quial de Juncal, i de Bety Ojeda, directora de l’esco-la. A les 19:30 h, al Casal4Conferència “En quin món vivim!” d’Arcadi Oliveres. A les 19:45 h4Berenar solidari. A les 20 h, a l’Ateneu4Concert del grup ü_ma. A les 22 h, a l’Ateneu

VIII Jornada Soli-dària Avià-CharcayDISSABTE, 3 D’OCTUBRE

U_mä s’apunta a la festa de

la solidaritatEL GRUP FORMAT PER MARIA COMA I PAU VALLBÉ PO-

SARÀ MÚSICA A LA JORNADA SOLIDÀRIA AVIÀ-CHAR-CAY. TAMBÉ HI HAURÀ UN BERENAR SOLIDARI I UNA

CONNEXIÓ EN DIRECTE AMB L’EQUADOR. Text: ONG W-A

12 El Ressò

els alumnes i les famílies, ja que hi va haver molta partici-pació i un enorme entusias-me. Moltes gràcies a tothom.

4Els alumnes de P3 han fet un projecte sobre els cavalls. S’ho han passat molt bé buscant informació i fotos amb els pares a casa. Han descobert força coses. Fins i tot han anat a recollir “caca” de cavall, pujar en poni, pentinar-los, donar-los men-jar,... Entre tots han fer un mu-ral sobre els cavalls que està penjat al vestíbul de l’escola. També han intercanviat informació amb els alumnes de segon. Una tarda, la Neus de Vilaformiu va venir a veure’ls amb dos ponis. Tots els nens i nenes hi van poder pujar, els van raspallar i els hi van donar menjar. Els va agradar molt. Ara saben més coses dels cavalls.

4Els nens i nenes de P4 han

4 El passat divendres 13 de març els alumnes de 6è de la nostra escola van anar a una trobada lúdica organitzada pel Pla Català de l’Esport. En aquesta trobada també hi van assistir les escoles de la ZER Berguedà Centre, CEIP Santa Eulàlia, CEIP Sant Joan i Escola Xarxa. El divendres 17 d’abril hi van anar els alumnes de 5è amb alumnes de les escoles de Berga, Bagà i Puig-Reig. S’hi van organitzar partits de bàdminton i tenis taula per parelles. Els partits duraven 10 minuts i jugaven en parelles. A més, a l’exterior, hi havia unes quantes taules de mini tenis taula per jugar a les estones de descans. L’objec-tiu de la trobada no era fer una gran competició sinó passar una bona estona jugant a bàdminton i relacionar-se amb gent d’altres escoles. Va ser molt divertit i s’ho van passar molt bé.Des del 18 fins el 29 de maig els alumnes van portat la seva bici i casc pels patis temàtics. Els mestres d’educació física van fer diversos circuits d’habilitat. Hem de felicitar

Educació “Els alumnes de 6è de la nostra escola van anar a una trobada lúdica organitzada pel Pla Català de l’Esport”

L’escola s’obre a AviàAMB UN MUNT D’ACTIVITATS DIFERENTS SEGONS L’EDAT, EL CEIP SAN-TA MARIA D’AVIÀ VA TREBALLAR EL CURS PASSAT AMB LES ENTITATS I L’ENTORN NATURAL, OBRINT-SE AIXÍ AL POBLE. Text: CEIP STA. M. D’AVIÀ

estudiat el pollet. Han fet un mural i l’han penjat al passa-dís. Van pensar que per saber-ne més coses podríem portar un pollet a classe i observar-lo. El primer que van fer va ser posar-li un nom: el pollet Piu-piu. El van dibuixar, tocar, fer fotos, i entre tots li van construir un galliner a la classe. Uns dies més tard, volien saber com neixen, i els van donar sis ous fecundats. Després de tenir-los 21 dies a la incubadora van sentir un sorollet a dins de 2 ous, però no es veia res. L’endemà al matí, en arribar a la classe havien nascut 2 pollets! Els primers dies els van deixar descansar a la incubadora. El tercer dia se’n en va morir un perquè tenia mal a la pota. El pollet que creixia el van tornar a la seva mare, la gallina. El pollet ja s’ha fet gran i està al celobert de l’escola amb un galliner que ha construït en Joan Lluís.

4Han explorat el tacte de diversos materials com la fusta, el ferro, el cotó, el vidre, el suro, el paper de vidre i la

L’esport i els patis temàtics a Avià

Els nens i nenes de P4 treballen el pollet

L’escola crea un racó de l’olfacte

Projecte sobre els cavalls de P3

Educació infantil

El Ressò 13

començar el projecte han fet una pluja d’idees de tot el què sabíem. Han confeccionat un mural i l’han penjat a fora de la classe. En el mural hi han apuntat el què saben, el què volem saber i com ho han de fer per saber-ne més coses. També hi han penjat la infor-mació que han rebut de les famílies.Un cop han après tot el que volien saber han decidit que anirien a explicar-ho a altres classes (més grans i més petits). Per preparar-ho han fet un altre mural on expli-quen com són les girafes, com neixen, on i com viuen, què mengen i altres curiositats. Després d’assajar una mica han anat a explicar-ho a la classe de 1r i de P4. Ha estat una experiència molt bona per a tots i han après moltes coses de les girafes.

4 Durant els dos primers trimestres, els alumnes de 1r han fet un treball, coordinat pel Camp d’Aprenentatge,de la Riera d’ Avià, al seu pas pel bosc de la Rovira. Durant tres sortides han observat les plantes, els animals i la quali-tat de l’aigua. Després d’agafar mostres dels animalets que hi viuen (mol·luscs i larves d’insectes) i observar-los a ull nu i al microsccopi han deter-minar que l’índex de qualitat de l’aigua és de 38, la qual cosa

indica que l’aigua està bastant contaminada. Per finalitzar el treball els nens van confeccio-nar uns posters explicatius i van fer una exposició oral als alumnes de gairebé totes les aules de l’escola.Volem felicitar als nens i nenes de 1r i a les seves mes-tres perquè avui ens han fet una representació de la Lle-genda de Sant Jordi i ho han fet d’allò més bé, ens ha agradat molt!Aquest trimestre, els alumnes de cicle inicial, a la classe de castellà, han treballat l’autobi-ografia: cada alumne ha explicat els temes més impor-tants o significatius de la seva vida.Els nens i nenes de 2n van participar al Concurs de dibuix de les Jornades Micolò-giques de Montmajor. La Flàvia Gómez de 2n A va guanyar el 2n premi i des de l’escola la volem felicitar.

4 Les mestres de 3r van fer una lectura de poesia castella-na als seus alumnes al bosc de la Rovira. Després els nens van fer un recull amb l’ajut dels pares i mestres, dels quals en van seleccionar 8: Los pollitos, Caracola, Se equivocó la paloma, Canta pajarito, Mi cuna, Los ratones, El lagarto está llorando i Rosa, pompa, risa. El 9 de juny van fer un “Recital de Poesía” pels alum-

roba. Abans de començar han despertat les mans i els dits: espolsant, picant i bufant-los. Han pogut comprovar que hi ha materials molt diferents: freds o calents, forts o tous, n’hi ha que els poden desfer o estripar amb les mans, en canvi n’hi ha d’altres que necessitarien una serra per poder-los trencar. També han descobert que no tots els materials fan el mateix soroll quan els piquen a la taula o entre ells, els que són forts fan més soroll que els que són tous. El que més els ha costat és estar amb els ulls tancats quan tenien el material als dits, bé alguns han fet una mica de trampa... S’ho han passat molt bé!

4 Vam preguntar a tots els nens i nenes si sabien quina forma tenen les bombolles de sabó. Tots van respondre el mateix: rodones, però al veure els filferros de diferents formes geomètriques per fer les bombolles, van canviar d’opinió, ara deien que serien quadrades, triangles… Des-prés de comprovar-ho, van veure que encara que el filferro sigui quadrat, la bombolla surt arrodonida.

4 Els nens i nenes de P5 han fet el projecte de la girafa. Per

“Els de de 1r han fet un treball, amb el Camp d’Aprenentatge,de la Riera d’ Avià,al pas pel bosc de la Rovira”

“Les mestres de 3r van fer una lec-tura de poesia castellana als seus alumnes a l’aire lliure”

Bombolles de sabó a la classe de P4

A P5, la girafa és la gran protagonista

En contacte amb la natura d’Avià

Cicle inicial

Poesia castellana al bosc de la Rovira

Cicle mitjà

14 El Ressò

nes de 2n i 4t a la biblioteca. Tal com ho demanava el protocol, els nens portaven corbata i les nenes un collar de perles. Va ser un èxit!

4El dimecres 4 de febrer a les deu del mati, els alumnes de cicle mitjà itjà van anar al Teatre Municipal de Berga a veure una obra on actuaven dos malabaristes i una acròba-ta acompanyats per música de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Tocaven des dels instruments de vent metall més aguts als més greus: les trompetes, la trompa, el trombó de bares, la tuba i una bateria. Van tocar cançons de Harry Potter, La Pantera Rosa, Els Picapedres… En resum, va ser una obra de teatre genial, s’ho van passar molt bé obser-vant l’acròbata i els malabaris-tes i vam quedar fascinats d’haver escoltat aquella música tan genial.

4Els alumnes de 4t van fer una videoconferència amb el

CEIP Sant Marc de Cal Bassacs per explicar-los el seu treball sobre els animals. Els alum-nes de Cal Bassacs els van exposar el seu treball sobre la llum.Els nens i nenes de quart a la classe d’informàtica han elaborat un gràfic dels alum-nes que hi ha actualment a la nostra escola. Van demanar a cada classe quants alumnes hi havia en total i quants nens i nenes. Després van recollir les dades i van elaborar una taula. Per acabar van fer aquest gràfic:

4Durant tot el curs han treballat un projecte interdes-ciplinar sobre els animals. Cada grup va exposar el seu treball a l’aula. Es va penjar a final de curs a la web de l’escola http://www.xtec.cat/ceip-santa-maria-avia/ (enlla-ços/bloc).

Amb l’ajuda del Camp d’Apre-nentatge, els alumnes de 5è han treballat les institucions del poble. En el marc d’aquest projecte, els alumnes han entrat en contacte amb diver-ses associacions d’Avià:

4Copa, lliga i Champions! Amb aquest famós crit de guerra van rebre els alumnes de cinquè al president de la Penya Blaugrana d’Avià, Ramon Burniol que va venir a l’escola per explicar el funcio-nament de la seva entitat. Van crear l’entitat l’any 1998 arrel de la inauguració de la Font de Canaletas que van col·locar a la plaça del Padró aquell mateix any. A inaugurar la font va venir en Josep Lluís Nuñez, el llavors president del Futbol Club Barcelona. En Ramon va aprofitar aquest acte per parlar amb el presi-dent i mostrar-li el seu interès per crear la Penya a Avià.De seguida, ho van tirar endavant i la idea va tenir un gran èxit. Actualment la Penya participa en les troba-

Els alumnes aprenen com sona un circ

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

PROJECTE SOBRE ELS CAVALLS A P3 PROJECTE SOBRE LES GIRAFES A P5PROJECTE SOBRE ELS POLLETS A P4

Els més petits d’educació infantil, amb els ponis Els nens i nenes de P5 treballen amb la girafaEls de 4 anys van dedicar la classe als pollets

Videoconferència amb Cal Bassacs

Un projecte sobre els animals

Penya Blaugura, en l’any del triplet

Cicle superior

El Ressò 15

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

PROJECTE SOBRE LES GIRAFES A P5 EL RACÓ DE L’OLFACTE TREBALL AL BOSC DE LA ROVIRA

Els alumnes de primer, en contacte amb l’entornEls nens i nenes de P5 treballen amb la girafa La mainada aprèn noves sensacions olfactives

des de penyes del Futbol Club Barcelona, organitza autocars per baixar a veure el Barça juntament amb la Penya Blaugrana de Berga, obre el local social a la plaça del Padró per veure a la televisió tots els partits. A més, també paga l’equipament de l’equip de futbol dels alevins de l’Avià. També vam repassar la histò-ria recent del Barça i ens va explicar que coneix molts jugadors i exjugadors i que sovint coincideix amb el president Joan Laporta als actes del club. Enguany, estan molt satisfets pels èxits del club i ens va confessar que no s’esperava que en Guardiola ho fes tant bé.Finalment, ens va regalar uns pòsters molt bonics de la plantilla del Barça i uns pins de l’escut. Ens va agradar molt la xerrada que va acabar amb un pronòs-tic per la final de la Champi-ons 2009: que guanyi el Barça! Molts alumnes i mestres de l’escola estem molt contents perquè abans d’ahir el Barça va resultar campió! Aquest any han aconseguit tres títols: Copa, Lliga i Cham-pions! Visca el Barça!

4El dimarts 26 de maig van venir a la classe de cinquè el David Tarrés i el Lleí Viles, dos membres del Club d’orientació del Berguedà, a explicar-nos el funcionament de la seva entitat i de les curses d’orien-tació en general. Primer ens van explicar les normes de les curses d’orientació, els materi-als que fan servir i els tipus de proves que hi ha. Es tracta de trobar unes fites marcades en un mapa fent servir única-ment la brúixola i les ganes de córrer. Guanya el corredor que troba totes les fites en el mínim temps possible. Vam veure un vídeo d’una cursa al sud de França.Després ens van explicar coses de la seva entitat. Fa un parell d’anys que es va crear i el 2008 van organitzar la seva primera cursa. Actualment tenen 67 socis, 32 dels quals estan federats i corren habitualment curses per Catalunya, Espanya i França. Entre els seus objec-tius cal destacar: organitzar curses d’orientació al Bergue-dà, anar junts a les curses a altres comarques, fer entrena-ments conjunts i, sobretot,

passar-s’ho molt bé corrent per la muntanya.Finalment vam sortir al pati i ens van ensenyar diferents mapes de les curses que han fet. També vam poder veure les brúixoles, les targes elec-tròniques (sportident) i les balises que utilitzen. Abans de marxar ens van convidar a participar a la cursa d’orienta-ció que organitzaran a l’estiu aquí a Avià.Va ser molt divertit i ens ho van explicar molt bé!

4El 20 d’abril van venir a la classe de 5è dos socis del club de Botxes d’Avià: el Pere Casafont, que és avi de l’Anna i l’Alba de 6è, i el Josep Berin-gues que és avi de l’Anna i la Maria de 5è i de la Núria de P5. Van explicar detalladament com es juga a les botxes. Cada equip té un acostador que llança la bola el més a prop possible del balí i un picador que allunya les boles de l’equip contrari. El dia 27, un grup de gent gran de l’entitat va venir a l’escola per posar en pràctica tot el que ens havien explicat. Va ser molt divertit!

Club OrientacióBerguedà

El Club de Botxes visita l’escola

16 El Ressò

4El dia 11 de maig els nens i nenes de 5è van anar a veure els Amics dels Cavalls d’Avià. Ens van explicar les seves activitats: domar cavalls, ensenyar a muntar i raids, curses de resistència que van de 20 a 160km, Ens van dir de quina raça eren alguns dels cavalls que tenien i ens van explicar què eren els pura sangs. Ens van ensenyar com es cuidaven i també com se’ls posa tot el necessari per muntar-los: la sella, el cabes-tral...Un dels socis de l’entitat ens va fer una demostració amb la seva euga,la Pinxa, dels diferents passos que pot fer un cavall: pas,trot,galop…Alguns companys van poder muntar la Pinxa, i altres el ruc Martí.Finalment ens van donar coca amb xocolata. Ens ho vam passar molt bé!

4 Berguedà amb el Poble Saharaui està fent una carava-na solidària per la comarca

des del 2 de maig al 8 de juny explicant als centres educa-tius què esta passant amb el poble saharaui visitant els ajuntaments per demanar compromisos polítics i facili-tant espais d’informació, trobada i diàleg a totes aque-lles persones que vulguin conèixer, debatre i aportar propostes a la lluita per la llibertat dels sahrauís. El dimecres 13 de maig al matí ens van venir a visitar a l’escola i van fer una represen-tació de titelles en la que ens van explicar la problemàtica d’aquest poble als alumnes del Cicle Superior i al final es va fer un petit fòrum.

4 El dimarts 5 de maig, tots els alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO de les escoles i instituts de la comarca van participar en una jornada per a la convivència i respecte a l’entorn.La trobada va ser aquí a Avià i els més de 600 alumnes participants es van barrejar formant grups de 15 encapça-lats pels més de 40 mestres que hi participaven.

Al llarg del matí es va fer un recorregut d’uns 8 km en el qual hi va haver diferents proves i explicacions relacio-nades amb la vegetació, animals, medi ambient, energia solar…La cloenda va ser al pla de Sta. Maria on els alumnes van poder gaudir d’activitats diverses com: orientació, jocs gegants, cavalls, gossos ensi-nistrats, visita a l’església, xerrades a càrrec dels bom-bers, mossos, parc natural Cadí-Moixeró…Com a cloenda de la jornada i, abans del dinar de germanor, es van enlairar diverses aus procedents del centre de recuperació d’aus de Torrefer-russa.Va ser un dia molt agradable per tothom i el fet de conviure alumnes de diferents centres va ser molt enriquidor.

4 Els alumnes de 6è, com en cursos anteriors, han partici-pat en el concurs Fem Mate-màtiques. És un concurs que té la finalitat de contribuir a desenvolupar la competència matemàtica en l’alumnat de 6è

Els de 5è aprenen a cuidar els cavalls

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

AMICS DELS CAVALLS D’AVIÀ AMICS DELS CAVALLS D’AVIÀ AMICS DE POBLE SAHARAUI

Expectació dels alumnes per veure els animals Un cavall va visitar els nens i nenes de 5è Activitat solidària per conèixer el Sàraha

Caravana solidària pel poble del Sàhara

A 6è, convivència i respecte a l’entorn

Concurs per gaudir amb les ‘mates’

El Ressò 17

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

AMICS DE POBLE SAHARAUI JORNADA DE CONVIVÈNCIA FEM MATEMÀTIQUES

Activitat solidària per conèixer el Sàraha Els alumnes aprenen a tenir cura de l’entorn Concurs de ‘mates’ per als estudiants de 6è

de Primària i primer cicle de l’ESO. Està organitzat per la FEEMCAT amb el suport del Departement d’Educació i consta de tres fases. La prime-ra fase es fa al centre on els nens,en grups ,resolen 3 problemes. I enguany el grup format per l’Andrea Andrés, l’Anna Casafont, la Lorena Plaza i el Joel Ribes van poder passar a la segona fase que es va celebrar el 25 d’abril a Cardedeu, d’on en van sortir els alumnes que passaran a la fase final que tindrà lloc el 16 de maig a Barcelona.Tot i que no van passar a la fase final volem felicitar-los pel treball fet i encoratjar-los a seguir gaudint de les matemàtiques.

4 La Laia Malé de 5è va guanyar una Menció Honorífi-ca en la categoria de prosa narrativa del concurs literari que cada any organitza l’em-presa Liven del Berguedà. El certamen premia els mi-llors relats i treballs literaris dels alumnes de tots els cursos i de tots els centres educatius de la comarca. Moltes felicitats!

4 El 20 de juny els alumnes de 6è es van acomiadar durant la festa de fi de curs. Els desitgem molta sort en la seva nova etapa! El 22 de juny vam anar a l’Ateneu al matí. Els alumnes de 6è van fer una desfilada en anglès d’allò més variada i ens van representar “The Canterbury Ghost”.Els alumnes que fan reforç

escolar amb la Patricia i l’Anna Maria van fer una actuació de musica rock en playback. Els alumnes de 5è ens van fer unes representa-cions amb tillelles i ombres xineses, per acabar amb uns esketchos molt divertits sobre el món olímpic. Per la tarda vam fer jocs d’aigua. Ens ho vam passar molt bé!

Menció per a Laia Malé als Liven

El CEIP Santa Maria d’Avià acaba el curs amb una gran festa de comiat als de 6èEls alumnes que deixen l’escola van fer una desfilada en anglès, i també hi va haver actuacions de playback i titelles

FESTA Els alumnes celebren el final de les classes al pati CEIP STA. M. AVIÀ

18 El Ressò

Com l’any anterior, des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Avià, tornem a participar en les Jorna-des Europees de Patrimoni, que se celebren entre els dies 25 i 27 de setembre d’enguany amb la parti-cipació de molts municipis de Ca-talunya. Aquest any, hem preparat les acti-vitats a l’entorn d’un tema comú: la presència humana en un terri-tori en que l’activitat agrícola ha marcat l’evolució històrica. Es pro-posen diferents activitats al vol-tant de diferents èpoques històri-ques amb un denominador comú: l’explotació agrícola de l’entorn i l’interès en que els joves coneguin i aprenguin d’aquest entorn.Aquí teniu les activitats en les que podeu participar de forma total-ment gratuïta.4 Visita guiada a les esglésies romàniques d’AviàDia 26 setembre Horaris D’11 h a 14 h, Sant Vicenç d’Obiols; de 17 h a 19 h, Santa Ma-ria d’AviàDescripció Les esglésies d’Avià han sigut des de l’edat mitjana els referents dels pagesos i mostren l’essència de la vida a l’entorn de

l’agricultura durant segles. Sant Vicenç d’Obiols és una església d’època visigòtica que conserva una interessant necròpolis de tombes excavades en la roca, ubi-cada en un paratge que domina el Llobregat. Santa Maria és una pe-tita església romànica de la que procedeix el frontal d’altar de San-ta Maria, obra del segle XIII, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya, i que està en-voltada de camps de conreu enca-ra en actiu. 4 Visita guiada al jaciment Serrat dels Tres HereusDia 26 de setembreHorari 11 hPunt de trobada Casa Collet de

Bellús, Carretera de Graugés a Sant Pau de Casserres (abans de la Caseta de Bernades)Descripció Visita comentada pels arqueòlegs i mostra dels ma-terials trobats a la campanya. A fi-nals d’estiu s’han tornat a em-prendre les campanyes d’excavació d’aquest jaciment iberoromà ubi-cat dalt d’un turó amb bona visi-bilitat dels entorns. Les anteriors campanyes d’excavació, entre els anys 1995 i 2002, van permetre documentar un lloc de població que va ser abandonat a inicis del segle I aC i que permet documen-tar aquesta etapa de romanització en una zona en que es coneix molt poc i que ens mostra com eren

Avià s’apunta de nou a les Jornades del PatrimoniVISITES PER DESCOBRIR LA PETJADA HUMANA A L’ENTORN RURAL

VISITA Recorregut teatralitzat per la Sagrera d’Avià, l’any passat

Cultura “Les esglésies d’Avià han sigut des de l’edat mitjana els referents dels pagesos i mostren l’essència de la vida a l’entorn”

El Ressò 19

“A l’estiu, s’han tornat a emprendre les excavacions als Tres Hereus, que també es podran visitar”

“Amb els segadors d’Avià, ànimes de la Festa del segar i el batre, pre-pararem el camp per rebre la llavor”

aquells primers habitants d’Avià, com treballaven la terra i com vi-vien. 4 Demostració de la feina de llaurar el campDia 27 setembreHorari 10 h Lloc Camp de davant l’església de Santa Maria d’AviàDescripció Amb els segadors d’Avià, ànimes de la Festa del se-gar i el batre, prepararem el camp per rebre la llavor que els perme-trà tornar a fer festa de les feines del camp el segon diumenge de juliol proper. L’euga farà la llaura-da amb l’arreu romana i podrem veure com encara se’n recorda d’aquesta feixuga tasca. Els segadors ens explicaran les se-ves vivències en la seva tasca dià-ria al camp i tots plegats podrem gaudir d’un esmorzar amb coca i xocolata. 4 Visita guiada i teatralitzada per la colònia agropeqüària de GraugésDia 27 setembreHorari 17 hLloc plaça de cal Garretà Col·labora Agrupació Teatral Avianesa i alumnes del reforç Descripció De la mà d’un guia i amb ajuda d’antics personatges que havien viscut i treballat a la colònia, descobrirem aquesta ini-ciativa agrícola que es va posar en marxa el 1887 de la mà d’Agustí Rosal i Sala i que va ser un sistema revolucionari i novedòs a l’època en quant a sistemes de cultiu, re-gadiu i forma de vida dels colons. La colònia va posar a l’agricultura a uns nivells d’especialització mai vists. Gaudiu coneixent a fons el nostre passat més proper!

ACTORS L’Agrupació Teatral Avianesa dóna vida a una visita guiada

CATALUNYA Imatge promocional de les Jornades del Patrimoni

20 El Ressò

Cultura ASSOCIACIÓ ÒPERA CULTURA

Tòpics típics sobre l’òperaQUÈ ÉS L’ÒPERA? QUÈ HO FA QUE S’HAGIN CREAT AL SEU VOLTANT TANTS MITES? Text: Guillermo Morlino. Director de la companyia Òpera Cultura

Què és l’òpera?L’òpera és l’art més complet que existeix perquè uneix a totes les arts escèniques en un sol especta-cle. És el primer art multimèdia de la història, va néixer uns 3 se-gles abans que els ordinadors i sempre va ser utilitzat per acostar històries i transmetre sentiments a tots els públics sense discrimi-nació de classes socials, perquè hi ha òperes dirigides a cadascuna d’elles. És un art que ha servit per preservar la memòria d’històries de transmissió oral destinades a l’oblit. Per traspassar fronteres ge-ogràfiques i idiomàtiques. És un art globalitzador.

Qui fa una òpera?4 Els cantantsHan de ser professionals educats i en permanent perfeccionament i amb coneixements i estudis de te-atre.4 Els músicsH an de ser professionals molt dis-ciplinats, acostumats a tocar sota la batuta de diferents directors musicals, perquè han de saber respondre a les diferents exigènci-es i detalls de cada director musi-cal, són el gran instrument del di-rector.4 Els directorsN’hi ha de dos tipus:-Els directors musicals són pro-

fessionals de la música amb im-portants coneixements sobre els autors, els seus estils, les èpoques musicals, les tradicions, les for-mes i les tècniques d’execució de cada família d’instruments. Tra-dueixen aquests coneixements en les exigències cap als cantants, solistes o cor, i als instrumentis-tes. Són els responsables que els matisos musicals proposats pels compositors arribin a l’auditori i emocioni així com era la intenció de l’autor.-Els directors d’escena són profes-sionals de les arts escèniques i de l’expressió corporal. Treballen la posada en escena, misse in scene, i el desenvolupament i l’evolució de les accions sobre l’escenari. Són els responsables que els que inte-ractuen sobre l’escenari transme-tin un missatge gestual (actuació) d’acord amb el missatge verbal (cant). O sigui, que qui estigui al pati de platea o llotges entengui tot encara que no conegui l’idio-ma en què es canta.Els directors musicals i els d’esce-na han de treballar intensivament junts i prèviament a començar a muntar les òperes perquè han de saber i acordar quines accions passaran i com i que siguin con-cordants amb la música i les seves variacions rítmiques i si desitgen demanar-li moviments corporals

complexos als cantants, que se-gons si tenen més o menys refer-mada la tècnica de respiració i cant, es poden permetre més o menys acrobàcies o moviments més naturals i no quedar-se qui-ets com una estàtua.4 Els escenògrafsSón els que dissenyen com es ves-teix l’escenari. Trien els colors per donar sentit visual a l’entorn. Tri-en el mobiliari i els complements que fan l’ambient.4 Els vestuaristes i els perru-quersSón els responsables de les vesti-mentes i els complements que fan més creïbles els personatges a in-terpretar.4 Els maquilladorsCaracteritzen realçant les facci-ons dels personatges.4 Els tècnics teatralsSón els invisibles, però imprescin-dibles, perquè són els que mane-gen la maquinària de l’escenari. Són els intèrprets de la màgia dels decorats, telons, efectes especials, llums, so. En molts teatres també són els qui realitzen les gravaci-ons en àudio i vídeo.Totes aquestes persones en major o nombre menys gran són els artí-fexs de les recreacions d’obres que han sagaç o ho faran, i seran part de la cultura universal.

L’òpera és per a entesos...Malgrat ser l’art més universal, és el menys conegut i amb la major quantitat de prejudicis. Què ho fa? Històricament, l’art ha evolu-cionat mentre la noblesa i/o l’aris-tocràcia feien la seva funció de mecenatge, eren els que pagaven als artistes perquè desenvolupes-sin els seus dots artístics, sense passar massa constrenyiments econòmics. Per això es va refer-mar la creença que l’òpera és no-més per a uns pocs, però s’han oblidat d’explicar que la gaudien

El Ressò 21

Cultura ASSOCIACIÓ ÒPERA CULTURA

tots, perquè als teatres i escenaris on es representaven les òperes, entraven des dels més pobres fins als més rics.Pot ser, també, que el sorgiment d’un grup de persones que se van denominar els mateixos crítics al segle XX*, van influir en gran ma-nera en el poc criteri d’una elit burgesa sorgida en els durs anys de les grans crisis econòmiques mundials, amb més poder econò-mic que criteri comú, es deixaven enganyar amb termes ressonants i buits de cap contingut cert, a canvi d’un grapat de bitllets. Els crítics els deien com obrar i ells pagaven perquè els diguessin com no equivocar-se en la vida d’alta societat a què accedien per un cop de fortuna. *Perquè per ser crític, no hi ha on estudiar aquesta carrera!

L’òpera és per a gent gran...I la resta de les edats, què? L’òpera és per a totes les edats, perquè ca-da òpera conta una història d’una manera determinada segons l’au-tor i l’època en què la va escriure, i és l’obligació dels cantants i ins-trumentistes que el missatge arri-bi a cadascun dels espectadors tingui l’edat que tingui.És cert que la generació dels nos-tres pares i avis van viure un èpo-ca gloriosa de les representacions en teatres, perquè no tenien tele-visió. Però tenien ràdio i cinema i teatres.Si els preguntéssim qui eren els seus cantants favorites, segura-ment ens explicarien més d’una anècdota i diverses desenes de noms i cognoms que avui només figuren als llibres de text, però que, per a ells, eren el seu dia a dia.La televisió i la informàtica han fet canviar aspectes de com s’ha de presentar un espectacle al gran públic fins al punt que també les

òperes s’han adaptat i se les repre-senta per arribar a totes les edats.El que hem de vèncer és la resis-tència de quedar-nos asseguts a la butaca de casa i arriscar-nos a veure un espectacle que segura-ment ens emocionarà, tot i que no hagi guanyat cap Oscar ni cap Grammy.

Els cantants de ser grossos...I els futbolistes,guapos. I les mo-dels, primes. I els goril·les, viure a la selva africana. No! Els cantants no han de ser grossos!

Els cantants han de tenir la con-formació física que tenen, però sí que han de tenir el físic preparat per suportar un esforç concentrat com ho requereix una funció d’òpera.Els cantants han d’entrenar la veu cada dia, com s’entrena un espor-tista d’elit i, si és possible, han de fer algun esport que els permeti mantenir-se en forma.Fa més de cent anys, quan la me-dicina no estava tan avançada com avui dia, l’ésser gros era una forma de garantir-se que davant

ÒPERA Hi ha funcions per a tots els gustos i les classes socials

22 El Ressò

Cultura ASSOCIACIÓ ÒPERA CULTURA

d’un problema de salut es tenia més probabilitats de sobreviure a la malaltia, perquè el cos tenia més reserves, però tampoc no im-pedia patir malalties o pestes, no-més era una forma d’augmentar les probabilitats de sortir bé d’un problema de salut.Des de fa més de 50 anys, als grans teatres s’exigeix bona figura per als cantants. Cert és que, encara avui, queden algunes persones que a, més de conèixer-se-les per la seva bona veu, se les coneix pels seus exces-sos de quilos, però són els menys i cada dia seran menys.

Els tenors i les sopranos són millors que els altres...Ser tenor o soprano no és un mè-rit en si mateix, sinó que depèn d’una característica física de la persona. Cadascuna de les classi-ficacions de les veus femenines (soprano, mezzo, contralt), i de les masculines (tenor, baríton, baix), depèn de la conformació física de la persona i d’un entrenament correcte per ajudar a fer que aquesta veu es desenvolupi amb salut.A nivell mundial, són molts els bons professors de cant que saben classificar sense dubtes les veus dels seus alumnes, però són mol-tíssims més els que no tenen els coneixements suficients i ho fan de manera equivocada. D’aquesta manera, són incompta-bles els alumnes que acaben les seves il·lusions amb les seves gar-

gamelles maltractades.Cada tipus de veu serà la millor amb molt entrenament acurat, és a dir, classes de tècnica vocal, es-tils, idiomes, declamació lírica, etc.

A l’òpera, no s’hi riu...Si l’òpera és còmica i està ben re-presentada, teniu l’obligació de riure. Si l’òpera és dramàtica i es-tà ben representada, teniu la pos-sibilitat de plorar. L’òpera és un ti-pus d’espectacle que transmet sentiments, emocions, passions, instints. L’òpera ben feta no pot deixar in-diferent a l’espectador. L’especta-dor en una òpera ben representa-da no pot ni ha de reprimir-se.

L’òpera és lenta i avorrida...L’òpera és un art que es va origi-nar fa uns centenars d’anys. En aquesta època, la gent vivia sense les presses d’avui dia en què tant en la vida quotidiana com en la vi-da laboral es necessita tot per a ahir!Abans, es vivia més el present sense aquesta necessitat d’empè-nye’l que es transformi en futur i que es quedi en el passat.La música d’avui dia es fa per ven-dre discos piratejats o no pirate-jats, abans la música es feia per transmetre un missatge.Les formes d’aplicar-los la música a les lletres era perquè tant la mú-sica com la lletra són igualment importants en la forma de trans-metre el missatge.

“Ser tenor o soprano no és un mèrit en si mateix, sinó que depèn d’una característica física de la persona. Això sí, la veu s’ha de cuidar”

“Si l’òpera és còmica i està ben representada, teniu l’obligació de riure. Si és dramàtica i està ben representada, teniu la possibilitat de plorar”

“L’idioma no és excusa perquè tant els progra-mes de mà com en els nous formats amb nar-rador són les fonts per saber que passarà”

Entenent les variacions dels gus-tos i exigències del mercat, això també pateix adaptacions, on es retallen parts que són prescindi-bles i es conserven els plats forts de l’argument i, per unir-los, s’apel·len a diversos recursos tèc-nics com són els narradors, les projeccions d’imatges, etc. Avui dia, l’òpera ja no és lenta i avorrida, sinó que té un bon ritme i pot arribar a ser una magnífica font de diversió.

No entenc l’idioma en què can-ten. Per això, no hi vaig...L’idioma no és excusa perquè tant els programes de mà com en els nous formats de representació de les òperes, en què hi ha la figura del narrador, són les fonts per as-sabentar-nos que passarà.L’idioma gestual que han de de-senvolupar els cantants, les tensi-ons, les calmes, l’eufòria, els enut-jós, el plor, la rialla dels intèrprets, la intimitat, la complicitat, els de-sitjos, i la posada en escena també ens serveixen per saber que està passant.Els efectes lumínics i l’escenogra-fia, el vestuari i els maquillatges, la intensitat i el ritme de la músi-ca, els subtitulats.Tot serveix per guiar-nos pels la-berints de l’argument i perquè existeixin paràmetres d’on aga-far-nos per comprendre perfecta-ment el que ocorre en una òpera.Són tants idiomes que parlem al-hora que amb algun d’ells ens en-tendrem.

El Ressò 23

Esports “La cursa consta d’un circuit marcat i tancat d’uns 2.400 metres, on els ciclistes donaran voltes durant dues hores”

Torna la resistència

El proper dissabte 24 d’octubre se celebrarà per segona vegada les 2 hores de resistència amb BTT.La cursa consta d’un circuït mar-cat i tancat d’uns 2.400 metres, on els ciclistes donaran voltes durant dues hores fent relleus amb el membre del seu equip.La sortida es donarà a les 4 de la tarda davant de les escoles muni-cipals d’Avià.S’espera la participació d’uns 20 equips (50 corredors) la majoria ciclistes del poble.Els ganyadors obtindran els se-güents premis: 1r general (120 €),

2n general (70 €), 3r general (30 €), 1r dones (70 €) i 1r local (trofeu). També hi haurà un record per a

cada participant.L’activitat, l’organitza l’entitat fe-derada Avià Cop de Pedal.

AVIÀ COP DE PEDAL JA HO TÉ TOT A PUNT PER TORNAR A CELEBRAR LES DUES HORES DE RESISTÈNCIA EN BTT. LA CURSA CONSTA D’UN CIRCUIT DE 2.400 METRES, I HI HA PREMIS PER ALS MILLORS. Text: Avià Cop de Pedal

CICLISTES S’hi esperen uns cinquanta corredors AVIÀ COP DE PEDAL

Avià organitza per primer cop una cursa de muntanya4 Des del febrer, una colla d’esportistes d’Avià i l’Ajuntament hem posat fil a l’agulla per fer la primera cursa de muntanya d’Avià. Des del primer moment, s’ha volgut fer una cursa especial, per aconseguir que els corredors gaudissin d’alguns dels racons naturals més apreciats i desconeguts del municipi i de les vistes més boniques d’Avià i comarca. El resultat va ser la Volta a la Maria, que es va programar pel 20 de setembre. Més informació al pròxim número d’El Ressò.

24 El Ressò

“Conversa

“M’AGRADARIA FER UN TALLER D’ANDRÒMINES PER MOTIVAR ELS JOVES”

VICENÇ VIDAL i COSTAAmant de les arts plàstiques. Text: Alba Sanclimens Feliu

Vicenç Vidal i Costa és un avia-nès amant de les arts plàsti-ques i entregat a la pràctica de les belles arts, afició que com-bina amb la seva feina com a bomber. Amb un gran instint de supe-ració i molta imaginació, Vidal participa cada any en el Con-curs de Pessebres Miniatura d’Avià intentant fer una obra millor que la de l’any anterior. Com a coordinador del taller previ a aquest certamen que enguany arriba a la 37ena edi-ció, destaca per la voluntat de compartir tots els seus conei-xements sobre maquetisme i aprendre dels altres. A més, Vi-dal sap transformar els mate-rials de determinats objectes que la gent rebutja en autènti-ques joies. Per ell, les motlles d’un somier poden convertir-se en un ramat d’ovelles.

-Un taller de pessebres prece-deix el Concurs de Pessebres Miniatura. Quan fa que se ce-lebra?-Ja fa disset o divuit anys que se celebra aquest taller on cadascú

crea el seu pessebre, però l’any passat no es va fer. De moment, els que s’hi han apuntat aquest any ja fa temps que el fan i que participen en el concurs. És per això que dic taller de pessebres i no curset, perquè els inscrits ja en saben. Però si algú vol fer la inici-ació, serà benvingut i també li n’ensenyarem.

-Quan dura el taller? -Més o menys s’iniciarà l’última setmana de setembre i s’acabarà abans del 24 de desembre, mo-ment en què s’entreguen els pes-sebres i s’exposen a la rectoria. Es fa els dissabtes a la tarda, de les quatre a les set.

-Què s’hi fa? I a quin públic s’adreça?-És un taller de maquetisme vin-culat al pessebrisme ja que ve Na-dal. No només fem pessebre de sobretaula sinó també pessebre de diorama. El públic adient seria de quinze anys en endavant però millor de divuit en amunt. Penso que menys de quinze anys ja és molt petit però també es podrien buscar unes altres hores per a de-dicar-les a aquest públic més me-nut. Per al jovent, m’agradaria fer un taller d’andròmines per incen-tivar la participació en la baixada de festa major. Els joves d’avui no saben soldar i seria una bona ma-nera que aprenguessin com amb una bicicleta vella o amb un somi-er poden fer autèntics miracles.

-De pessebres se’n poden crear

“Aquest any, farem un ta-ller de pessebres, i no un curset, perquè els que s’hi han apuntat ja en sa-ben, però si algú s’hi vol iniciar serà benvingut”

“Serà un taller de ma-quetisme vinculat al pessebrisme”

“Els joves no saben sol-dar, i desconeixen que amb una bici vella es poden fer miracles”

El Ressò 25

amb molts tipus de materials diferents. Quins són els que més utilitzeu?-Treballem molt amb guix però també utilitzem guix barrejat amb porexpan, poliestirè i espu-ma de poliuretà, entre altres. Així doncs, per inscriure’s en el taller del XXXVII Concurs de Pes-sebres en Miniatura d’Avià, que està obert a tothom, només cal adreçar-se a les oficines de l’Ajun-tament, que obren de dilluns a di-vendres, de les vuit del matí a les tres de la tarda.

De tu a tu-Participes en el Concurs de Pessebres Miniatura d’Avià des de la primera edició. Recordes alguna de les teves obres de manera especial?-Sí, un pessebre fet amb pedretes petites que representava l’església de Santa Maria. La teulada estava feta amb cartró. Encara desconei-xia les tècniques del guix i del po-rexpan, entre d’altres, i em va por-tar molta feina. El vaig començar als setze anys i el vaig acabar al cap de cinc perquè l’anava fent a estonetes. Per Nadal hi pensava

però només hi afegia tres o quatre peces cada any. Vaig fer un primer premi amb aquest. També recor-do un pessebre que vaig construir amb ferro. Era una mica original ja que esta-va fet amb femelles, amb cargols, les ovelles eren motlles de llit, etc. Amb aquest, també vaig obtenir un premi, un accèssit, ja que el

treball del ferro no estava con-templat en cap de les categories, no se n’havia fet mai cap.

-Quantes hores destines a fer un pessebre i de quina manera es veu recompensada aquesta dedicació en el Concurs?-A fer un pessebre hi puc estar tres-centes o quatre-centes hores tranquil·lament. En el Concurs de Pessebres he rebut alguns primers premis, alguns segons i alguns tercers. Algun any no he tingut premi per-què tampoc m’hi he pogut dedi-car gaire. El fet que els pessebres que fem estiguin exposats i la gent els apreciï ja suposa una gran sa-tisfacció.

-D’on et ve l’afició per les arts manuals?-Des del néixer que sempre m’han agradat tot tipus de manualitats, sigui fusta, sigui ferro, el que si-gui. Sempre m’ha agradat provar coses noves i la meva afició pel ferro prové de la formació en me-cànica a Sant Francesc.

-Treballes amb ferro i amb

“Aquest any, farem un ta-ller de pessebres, i no un curset, perquè els que s’hi han apuntat ja en sa-ben, però si algú s’hi vol iniciar serà benvingut”

“Serà un taller de ma-quetisme vinculat al pessebrisme”

“Els joves no saben sol-dar, i desconeixen que amb una bici vella es poden fer miracles”

DRAC Vidal, amb el que podria ser el nou drac de la Colla de Diables d’Avià ALBA SANCLIMENS I FELIU

Conversa VICENÇ VIDAL I COSTA

26 El Ressò

guix, entre d’altres, però estàs especialitzat en alguns materi-als?-No, també treballo amb fusta per exemple, els provo tots. Quan il-luminem un pessebre ens ocu-pem de fer l’instal·lació elèctrica, construïm baranes, etc. Per fer ai-xò, a part de moltes hores, neces-sitem idees. Fins i tot, quan anem al bosc, agafem qualsevol cosa que hi hagi a la natura pensant en què ho convertirem. Per exemple, una molsa la convertim en arbre. El Ramon de cal Mas va descobrir que un bròquil sec és un arbre molt maco, un pi d’aquells que pa-teix, que sembla un bonsai, però només serveix en el tercer pla d’un diorama, pel fons, per qüestió de proporcions.

Amb entitat-A part de fer pessebres, també ets expert en la creació de bes-tiari ja que vas elaborar una guita pels teus fills. Però, com va sorgir la idea de crear un drac per Avià?-Amb el Yun vam dir de fer un correfoc i aleshores va sorgir la idea de crear un drac, que vam construir entre dos o tres. A Avià vam començar pel drac. Els dis-sabtes veníem aquí [a l’antic Ajun-tament] a remenar, a soldar i no sabíem gaire com fer-lo, però al fi-nal va sorgir la idea de crear les es-cates amb cartrons de xampany. Ara tinc molt clar de fer-ne un al-tre que faci soroll, amb llaunes de Coca-Cola. De fet, la meva idea era estrenar una bèstia nova cada any però no hi ha prou gent i amb la normativa europea sobre les festes de foc caldrà veure com aca-ba tot plegat. A més, crec que ens faltarien tambors.

-El Grup de Pessebristes cada any millora les seves obres. Què heu après aquest any?

-Aquest any va venir un professor de Barcelona i ens va fer un curset de perspectiva. També hem après altres tècniques i cadascú és parti-dari d’una. A mi, per exemple, m’agrada molt treballar amb guix perquè permet fer forats més fon-dos que el porexpan recobert de guix.

Vam fer també un curset de pin-tura, que era un dels nostres prin-cipals problemes, ja que anàvem una mica perduts a l’hora de bar-rejar els colors. A nivell de pintu-ra, sóc partidari dels tons griso-sos.

-Deixant de banda els pesse-bres i el drac, quines altres cre-acions destacaries? -A part de fer pessebres, durant l’any fem màscares, fem pintura i aquest any vam fer una maqueta que està exposada a l’hospital vell de Berga, a l’Espai d’Interpretació de la Natura, i que fa uns cinc me-tres d’alt per dos d’amplada. La maqueta està feta amb cartró i poliester i presenta arbres, vegeta-ció... Tot d’elements relacionats amb la natura. A més, hi ha repre-sentats tots els animals de la fau-na berguedana. També vam fer les forquetes dels diables i, a més, restaurem els gegants.

-Abans deies que la gent que fins ara s’ha inscrit al taller ja és veterana. Com preveus el fu-tur del Concurs de Pessebres Miniatura? I el de la vostra en-titat?-El grup de participants en la nos-tra categoria no crec que sigui gai-re nombrós però d’uns quinze o vint, sí. També hi ha participants de fora. Per exemple, a la Pobla de Lillet també hi ha tradició de fer pessebres en una modalitat com la nostra, amb caixa tancada. Els pessebres i totes les arts plàsti-ques que fem perillen. En principi, l’antic ajuntament es-tava destinat a activitats com les manualitats però aquest gener hem de marxar-ne, volen cons-truir-hi un hotel d’entitats que no compta amb el Grup de Pessebris-tes. A nosaltres ens volen posar darrere l’Ateneu, en unes sales on no hi ha ni finestres, ni aigua.

“Quan il·luminem un pessebre ens ocupem de fer l’instal·lació elèctri-ca, construïm baranes, etc. Per fer això, a part de moltes hores, necessitem idees”

“La meva idea era estre-nar una bèstia nova cada any però no hi ha prou gent i amb la normativa europea sobre les festes de foc caldrà veure com acaba tot plegat”

“A part de fer pessebres, durant l’any fem màsca-res, fem pintura i aquest any vam fer una maqueta que està exposada a l’hospital vell de Berga”

“A nivell de pintura, sóc partidari dels tons griso-sos”

“Els pessebres i totes les arts plàstiques que fem perillen”

Conversa VICENÇ VIDAL I COSTA

El Ressò 27

Opinió “Hacía tiempo que soñábamos, apoyándonos mutuamente, poder estar

fuera de Barcelona.Teníamos una fuerte necesi-dad de otros aires, naturaleza, estrellas por la noche, y, sobre todo, silencio. Fue gracias a una persona que se había mudado hacía poco a Avià que un día, visitándola, conoci-

mos el pueblo. La silueta de las Tres Marías son algo que ahora no podemos dejar de contemplar cada vez que venimos, prestando atención a sus cambiantes tonalidades que las nubes yendo y vinien-do le otorgan, así como el transcurrir del día o del año con sus inagotables estaciones sobre ellas.Quedamos enganchados a ese cielo tan azul, a unos atarde-ceres apaciguadores, y al cambiante ciclo de los cultivos alrededor del pueblo.

Con ánimos de integración y acercamiento con los vecinos fuimos un día al ensayo de la Coral de Santa María, invita-dos por su director, y nos encontramos con un grupo de bellísimas personas que nos animó a formar parte del mismo. Enseguida llegaron las Caramelles, que por cierto nos emocionó fuertemente por la esencia de su significa-do. Andar por las casas en los más variados rincones del pueblo para cantar la primave-ra a sus moradores deseándo-les felicidad por la pascua, era para nosotros una experiencia enriquecedora en varios sentidos. Conocimos aspectos del pueblo hasta entonces desconocidos para nosotros y compartimos entre niños, hombres y mujeres de todas las edades la alegría de una verdadera comunión.Algunas de las casas nos recibían con comidas y bebi-das y abrían sus puertas para que las visitáramos, al finali-zar el recorrido todos los participantes nos reunimos en la escuela para una comida (gracias al cocinero y a quie-nes nos sirvieron) que cerraba, hasta el próximo año, la fiesta de las Caramelles , y también, junto a la misma gente, frita-mos tortillas el día de la Festa de la Ouada para todo aquel que quisiera comer.Algunas de estas personas y vecinos, con la/os cuales nos vamos conociendo, han venido a picar nuestra puerta para ofrecernos probar una comida, para traernos una

‘Estar en Avià’CLIO I ANDRÉResidents a Avià des de l’octubre del 2008

28 El Ressò

bolsa de verduras recién recogidas del huerto, para traernos plantas o esquejes de fresas, nos han alcanzado partituras o traído informaci-ón sobre la región y sus cos-tumbres (gracias a los que se den por aludidos). Y lo cierto es que aunque sean cosas tan simples todas esas vivencias encierran la dosis de humani-dad que tanta falta nos hacia. A través d’El Ressò hemos sabido de la propuesta de una muestra gastronómica que se organizaba por la primera vez, que proponía reunir platos típicos de todas partes prepa-rados por quienes quisieran participar.

‘Comida cultivada’Nos apuntamos sin dudar ya que en casa la comida todavía es algo cultivado con cierto espíritu artesanal. Fue sin duda otra experiencia bonita y divertida, la muestra ha tenido un nivel de participaci-ón diríamos que bastante alto, alli estaban representados países como Ecuador, Marrue-cos, Bolivia, México, Rumania, Costa Rica y Brasil. Las comi-das estaban preparadas con esmero y todos pudieron probar un poco de lo expuesto e intercambiar pareceres con los expositores/cocineros. Concretamente nosotros quedamos muy contentos cuando en nuestro stand venia gente repitiendo una y otra vez nuestras tapas, clara señal de que habían tenido éxito, pero tenemos que decir que nos sorprendió muchísi-

mo la ausencia de la cocina avianesa, una pena que no estuviera siquiera un solo representante dispuesto a par-ticipar para completar así la muestra gastronómica que, sin ella, quedo incompleta.Por cierto, otro día vimos en Berga un cartel que proponía intercambios gastronómicos entre la gente del pueblo y los nuevos vecinos. Nos gusta la idea y creemos que es una cosa que podría-mos (¿porque no?) hacerla en Aviá, o por lo menos que quede constancia que estamos abiertos a ello si da la casuali-dad de que a alguien le pueda hacer gracia el asunto. Total somos de los que pensamos que desde los fogones y en la mesa es donde acontecen las cosas. Mi abuela decía que para conocer alguien de verdad hay primero que comer con esa persona un saco de arroz! En aquel entonces los sacos pesaban sesenta kilos!Formar parte de la colla de segadors del Segar i el Batre ha sido, para mi, una experi-encia muy agradable, primero porque me permitieron no solo conocer las técnicas que seguro llegaron a utilizar mis

“

Ajuntament d’AviàAvinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

Podeu enviar les vostres opinions a:

Opinió

abuelos cuando todavía vivían en España, mas porque me enseñaron en la práctica como se hacían. A pesar de ser un evento para la foto, como algunos decían, (de paso apoyo a la organización en que la fiesta continúe fuera de ese día tratando de crear una ruta turística junto a otros pueblos) se me antojó creerme que fuese una reunión como antaño se hacía arrimando el hombro a los demás para lograr un fin en común, como era la obtención del grano luego de la cosecha anual.

‘Piscina impecable’Eso, junto con las demás labores tradicionales que se enseñaban alrededor del Segar y el Batre se suma a todas las emociones que venimos experimentando.Una curiosidad con respecto a la piscina; estos días de agosto en que estuvimos de vacacio-nes pudimos disfrutar gusto-samente de las instalaciones impecables y el magnifico entorno de la piscina con las montañas al fondo y la amable sombra de los árboles dispues-tos entre el césped. Segura-mente habrá una razón que desconocemos para que cierre tan justo con el final del mes cuando el tiempo sigue brin-dando calor y sol y a los niños les quedan todavía dos sema-nas de vacaciones. Somos Clio y André, vivimos en Avià desde octubre del 2008, y estamos encantados de formar parte de esta comuni-dad.

El Ressò 29

Opinió

ressoavia@gmail.comPodeu enviar les vostres opinions a:

L’estiu de l’any 2001 l’avianès Fermí Bascompte, junta-ment amb altres dues persones, va

viatjar a la Índia per conèixer d’aprop la realitat d’aquell país. I va tenir la sort de poder-ho fer de la mà del recentment traspassat català universal Vicenç Ferrer, a qui va poder entrevistar personal-ment aquell estiu.Per a qui no conegui el Fermí de la Coromina, podem pre-sentar-lo com a president de l’ONG Waukikay avià-Avià Solidari, que treballa en projectes de desenvolupament amb la petita població equato-riana de Charcay des de l’any 2001. Com a tècnic de mines, el Fermí desenvolupa la seva la seva professió a la Generali-tat, des de l’any 1992; actual-ment al Departament d’ Economia i Finances.

L’experiènciaJa fa força anys que el Fermí es va interessar per la tasca solidària que tiren endavant les dites ONG (organitzacions no governamentals) i, des de llavors que s’hi ha anat aproxi-mant per conèixer-ne més bé la seva realitat. En aquest marc hem de situar el viatge que el va portar ara fa 9 anys fins a la Índia. Un viatge del tot interessant però no pas exent de dificultats, penúries i

Des del corFERRAN COMADel Molí de la Coromina

peripècies. Perquè ens en fem una idea, només dues dades: 10.000 Km en aquells trens de la Índia, que tenen més a veure amb el carrilet que amb l’AVE, i 10 dies de malaltia i mals de ventre degut a la ingesta d’aigua contaminada. Segurament avui no ho tornaria a fer en aquelles condicions, però admet que va valdre la pena. Només el detall d’haver conegut i conviscut amb en Vicenç Ferrer ja és una vivència impagable i, malauradament, irrepetible.

L’entrevista amb FerrerA aquest senyor no caldria presentar-lo perquè aquest any ha aparegut abastament als mitjans de comunicació amb motiu de la seva mort, però que no sigui dit. En

Vicenç Ferrer va néixer a Barcelona l’any 1920 i, en qualitat de jesuïta, de jove se’n va anar a la Índia en missió. Es va decantar pel desenvolupa-ment econòmic, educatiu i cultural d’una societat molt classista i amb molta pobresa. Al cap dels anys va deixar els hàbits, va fundar una família, i va continuar la seva tasca social amb marca pròpia i, ja des del 1994, amb la Fundació que encara avui porta el seu nom. Els seus projectes han arribat a aconseguir molts suports gràcies als apadrinaments d’infants, però la clau del seu èxit va ser l’entrega total, el compromís personal i el fer-se un més d’aquella gent bo i

30 El Ressò

parlant la seva llengua i vivint els seus problemes a la pròpia pell; fent les coses senzilles, sense massa complicacions; anant al gra, vaja.

Molt humàEn Vicenç li va comentar al Fermí que les ONG tenen un gran avantatge sobre els governs, i és que estan plenes d’humanitat i d’esperit que és justament allò que els falta als governs. La Fundació Vicenç Ferrer, entre altres activitats socials i de desenvolupament econòmic, s’ha dedicat a fer pous perquè els pobles dispo-sin d’aigua, hospitals, escoles, han plantat arbres, han construït embassaments i plantes de biogas. I han lluitat molt per la promoció de la dona.

Les petites repúbliques i les donesTambé li va explicar com crearen un fons per ajudar la fent en els cicles anuals de pobresa que pateixen. Primer la Fundació posa un capital en un banc, per a cada poblet. Al

cap d’un any, al gener, es distribueix la renda que ha produït aquest capital. És com una idea de subsidi parcial i temporal.També van tirar endavant un programa dirigit especial-ment a les dones, i consisteix en agermanar un grup de 50 dones i mares catalanes amb un altre grup de 50 dones índies i mares. En aquest cas les catalanes ajuden econòmi-cament les d’allà i hi ha una supervisió perquè els diners es destinin una part a salut i una altra als fills. Ve a ser com un apadrinament grupal.

Com ajudar els d’allà des d’aquíSegons en Vicenç Ferrer hi ha

“

Ajuntament d’AviàAvinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

Podeu enviar les vostres opinions a:

Opinió

moltes formes de cooperar, col·laborar i ajudar. I una d’elles és l’apadrinament, però sigui quina sigui la fórmula, l’ajut ha de ser continu perquè el desenvolupament és cosa d’anys. Tot i que només amb diners no es solucionaran els dese-quilibris actuals. En aquest sentit és de vital importància l’actuació solidària dels volun-taris cooperants que són capaços de desplaçar-se a aquests països amb més misèria per col·laborar-hi. En qualsevol cas, es tracta d’un compromís personal fonamentat en l’interès pels altres i que va més enllà d’allò que demana el deure.En aquesta línia, l’ONG Wau-kikay Avià-Avià Solidari és una bona plataforma perquè totes aquelles persones que hi vulguin col·laborar puguin fer-ho. Si voleu més informa-ció sobre l’entitat, podeu consultar els següents llocs web:www.waukikay-avia.catwww.waukikay-avia.blogspot.com

“En els pro-jectes de cooperació internacio-nal per al desenvolu-pament, la senzillesa és un valor molt impor-tant”FERMÍ BASCOMPTE VICENÇ FERRER

El Ressò 31

Medi ambient “Els catalans cada cop generem més residus: del 1998 al 2006, el volum de deixalles a Catalunya ha crescut un 20%”

Avià estrena la recollida selectiva d’orgànica

Fa unes setmanes es va iniciar a Avià la recollida selectiva de la fracció orgànica (FORM). Potser molts d’entre nosaltres haurem pensat “Quina llauna, un conteni-dor més! Més feina!”. A la llarga fi-lera de contenidors que llueixen

als nostres carrers, ara n’hi hau-rem d’afegir un altre, de color marró. I, a casa, també li haurem de trobar un lloc (i ja en tenim poc, d’espai!).Els catalans cada cop generem més residus: del 1998 al 2006 hem passat de generar 1,36 kg de resi-dus per habitant i dia a 1,64 kg. És a dir, hi ha hagut un augment de més del 20% en només 8 anys!Aquest augment dels residus, a

més de ser molt negatiu pel medi ambient, ho és tam-bé per la butxaca, ja que la seva gestió implica costos importants. La Generali-tat va destinar el 2007 uns 132 milions d’euros a la gestió dels residus, a ban-

da del cost de la recollida i de bo-na part del tractament, que són fi-nançats pels ajuntaments i que clarament excedeixen aquest im-port.El 40% per cent del pes de les nos-tres escombraries són residus or-gànics. La fracció orgànica està composta per:4 Restes de fruita i verdures4 Restes de carn i de peix4 Closques d’ou i de fruits secs4 Paper de cuina i tovallons bruts4 Marró de cafè i restes d’infu-sions4 Rams de flors i restes vegetals (gespa, fullaraca i branques de petites dimensions.4 Serradures i taps de suroEn els abocaments incontrolats, la descomposició dels residus orgà-nics produeix lixiviats, un residu líquid que pot contaminar el sòl i l’aigua subterrània.Aquests residus poden tenir altes concentracions d’amoni, que po-den contaminar les fonts d’aigua potable i contribuir a l’eutrofitza-ció de les aigües superficials (l’eu-trofizació consisteix en un creixe-ment desmesurat d’algues que fa que disminueixi la quantitat d’oxi-gen a dins, afectant negativament la fauna i flora que hi viu).La matèria orgànica també gene-ra gasos perillosos, com el metà,

EL 40% DELS RESIDUS SÓN RESTES DE MENJAR, VEGETALS... Text: S. Campillo

RESIDUS Cada vegada, generem més brossa i,

per això, és important separar i reciclar

SUSANNA CAM-

PILLO

32 El Ressò

que és explosiu en un volum en aire entre el 5 i el 15%. Altres gasos com el sulfur d’hidrògen, son tò-xics; i el diòxid de carboni (CO2) i el metà (CH4) contribueixen a l’escalfament del planeta.El reciclatge de la materia orgàni-ca permet, gràcies als processos de compostatge i digestió anaerò-bia (sense aire), l’obtenció d’un adob orgànic que:4 Aporta al sòl matèria orgàni-ca i nutrients4 Fa més solts i porosos els terrenys4 Fa que el sòl retingui més aigua4 Estalvia adobs químics Per cada 100 kg de fracció orgàni-ca compostada conjuntament amb residus vegetals, s’obtenen uns 20 kg de compost de qualitat.A les plantes de tractament, tam-bé s’aprofiten els gasos de la des-

composició per fer-ne biogàs, que podrà ser utilitzat com a combus-tible en una caldera o un equip de cogeneració, amb la conseqüent possibilitat de producció i venda d’energia elèctrica. Una tona de brossa orgànica per-met recuperar en forma d’energia elèctrica vora 160 kwh, l’equiva-lent al consum d’una bombeta de 50W en dos anys.

Estalvi d’energiaAprofitant aquesta energia es dei-xaran d’emetre 72,6 kg de CO2 a l’atmosfera produïts en la genera-ció de la mateixa quantitat d’ener-gia elèctrica. Els residus municipals que van a dipòsit controlat o incineradora es graven amb un cànon de residus. Realitzar la recollida selectiva im-plicarà reduir els residus que van a dipòsit o a incineració (i, per

tant, menys cost per a aquesta gestió) i permetrà beneficiar-se de recursos econòmics del Fons de Gestió de Residus.El Fons de Gestió de Residus re-captat amb el cànon, es destina després a les institucions locals amb un mínim del 50% en valo-rització de la matèria orgànica i en concepte de la recollida selecti-va de la FORM i altres residus mu-nicipals. Aquests recursos econòmics per-metran als ens locals cobrir les despeses i realitzar actuacions de foment i millora de la gestió de la recollida selectiva.El reciclatge de la brossa orgànica és una petita (però important) contribució a mitigar l’escalfa-ment del planeta que ja gairebé ningú quëstiona.No tenim un altre planeta terra on anar a viure.

Medi ambient RECOLLIDA D’ORGÀNICA

Consells mediambientals per a la tornada a l’escolaAra que els nostres fills tornen a l’escola i nosaltres, a la feina, és un bon moment per canviar alguns hàbits de consum relacionats amb la nostra activitat.4 El paper de plata: genera molts residus en la seva fabricació i és un material molt difícil de reciclar. Si posessim en fila tot el paper de plata que es fa servir a Espanya, en només 2 dies, faria una una volta sencera a la terra.Podeu utilitzar carmanyoles o tornar a la bossa de roba per a l’esmorzar.4 Les bosses de plàstic: només a Catalunya, cada setmana se’n gasten 10 milions. Una bossa de plàstic viu a les nostres mans una mitjana de 15 minuts, però triga una mitjana de 300 anys a desfer-se en un abocador. A més a més, per a la seva fabricació, s’utilitzen grans quantitats

de petroli i aigua. Cabassos i bosses de roba en són una bo-na alternativa.

4 El paper: la producció de paper implica una gran despesa en recursos (fusta, aigua i energia). Podem reduïr-ne el consum imprimint el paper per les dues cares o

reutilitzant el paper escrit o imprès en una sola cara. Utilitzar paper reciclat sempre que sigui possible i llençar l’usat al contenidor de paper. Al reci-clar una tona de paper, se salven 17 arbres.

El Ressò 33

Descobreix la nova ruta circular per Graugés

34 El Ressò

Àlbum FotografiesRAMON VILLARÓ

TEATRE D’esquerra a dreta, Lluís Albets, Jaume Fíguls i Jordi Giménez, a ‘Taxi compartit’

BOGERIA Montse Pedrals, en plena acció! SEDUCCIÓ Teresa Santmartí, en vestit de nit

GUERRA Un exèrcit pacífic dispara aigua ÍDOL Una andròmina, com el casc del Marc Coma!

El Ressò 35

Festa Major 2009

INFANTIL Els nens també s’enfilen a les andròminesCADIRES Veloç i disfressat, baixada avall!

ANDRÒMINES Alguns s’enfilen en un trasto i es pensen que són en un Ferrari! Quina rapidesa!

36 El Ressò

El Ressò d’Avià Revista d’informació i opinió del municipi Octubre del 2009 63

Tornen les 2 h de resistència P. 23

Avià Cop de Pedal torna a organitzar les dues hores de resistència en bicicleta en tot terreny. És un circuit de 2.400 metres pel qual els corredors han de donar voltes. Hi haurà premis per als millors classificats, per a la millor dona i per al millor ciclista local. AVIÀ COP DE PEDAL

Avis actius

El grup del Pa Sucat amb Oli no para de moure’s. Aquesta imatge és d’una caminada al barri de la Creu. R. MANGOT P. 08

EscolaAvià

Els alumnes del CEIP Santa Maria d’Avià interactuen amb el poble, amb les entitats i la natura. ARXIU/CEIP STA M. A. P. 12

Entorn i natura

Avià fa visites guiades per les Jornades del Patrimoni, a Graugés, entre altres llocs. JAUME BASCOMPTE P. 18