EL RIU LLOBREGAT · Web viewAmb l’ajuda de la informació núm. 1, fes un diagrama que representi l’evolució del cabal mitjà del Llobregat per mesos: Quins mesos són els que

El riu Llobregat Treball de Síntesi 2n d’ESO INS El Palau

TREBALL DE SÍNTESI

2N D’ESOINS EL PALAU

EL RIU LLOBREGAT

grup Nom i Cognoms

Pàgina 1


ÍNDEXINTRODUCCIÓ...............................................................................................................3

QUÈ ÉS UN TREBALL DE SÍNTESI?......................................................................4

EL TERRITORI....................................................................................................11

EL MEDI FÍSIC....................................................................................................17

XARXA HIDROGRÀFICA.....................................................................................22

L’AIGUA DEL RIU I EL SEU CONSUM..................................................................28

CARTA A UN AMIGO...........................................................................................32

SANT ANDREU DE LA BARCA Y SU HISTORIA...................................................36

RIVERS..............................................................................................................41

EN QUÈ GASTEM l'AIGUA?............................................................................46

LES ACTIVITATS FÍSIQUES EN LA NATURA. L'ESCURSIONISME ……….51

CONSUM ELÈCTRIC A LA LLAR………………………………………………...53

LA MÚSICA DE L’AIGUA…………………………………………………………..56

Pàgina 2


Introducció

Des de temps antics la humanitat s’ha organitzat en estructures socials com la

familiar o comunitària, en pobles o ciutats i sempre buscant llocs estratègics

vora els recursos naturals com l’aigua, la caça o la pesca, per tal de satisfer les

seves necessitats alimentàries.

Per això, els rius, al llarg de la història de la humanitat s’han utilitzat com a font

d’aigua potable i aliment, com a aigua de reg, com a sistema de producció

d’energia, com a mitjà de transport, com a opció de lleure i turisme, i també

com a destinatari de l’abocament de residus domèstics, agrícoles i industrials.

Per tal de conèixer més de prop una part d’aquesta informació, hem seleccionat

el riu Llobregat, que serà el nostre nucli de treball de Síntesi, un riu que és

bressol d’infinitat d’històries i vivències. Quan acabis el Treball ens agradaria

que poguessis respondre a les següents qüestions: Per què és important

conservar el Delta?, Quin és el paper que juga el Delta dins de l’àrea

metropolitana?, Quin perill corre el Delta com a resultat del canvi climàtic?, Què

podem fer nosaltres, les nostres famílies per la conservació d’aquest medi

natural?

És molt important recordar que, a Catalunya els jaciments arqueològics més

antics daten del Paleolític Inferior (fa 700.000 anys). La primera tipologia

humana, la de l’ Homo erectus (455.000 anys enrere), es va caracteritzar per la

presència de tota una sèrie d’activitats i rituals propis de la vida nòmada. Es

tractava de petites comunitats acostumades als constants desplaçaments, que

vivien a l’aire lliure i prop dels rius.

Quan es van convertir en sedentàries, les comunitats s’ubicaven bé al pla i prop

dels rius, per poder realitzar les tasques de conreu, bé en zones

muntanyenques on l’activitat quedava centrada en el pasturatge.

Posa-hi atenció a aquest treball, ben segur que et sorprendrà!

Pàgina 3


Què és un treball de síntesi?

Un treball de síntesi és un mòdul que engloba i sintetitza els continguts de les

diferents àrees que els/les alumnes heu cursat en les matèries comunes. Té

caràcter interdisciplinari i s’avalua de forma conjunta. Tracta de posar en

pràctica conceptes, però sobretot, procediments i estratègies que heu après

durant el curs, que fins ara havíeu treballat a classe i que haureu d’aplicar a

situacions semblants, més properes a la vida real.

Haureu de cursar un treball de síntesi cada any durant l’etapa de l’ESO.

CAL TENIR EN COMPTE...

Heu de pensar que el Treball de síntesi és una part important de les vostres

activitats al centre, a més a més del resultat final, s’avaluarà el procés

d’elaboració i, sobretot, el grau de responsabilitat que demostreu. Per tant, és

important que durant tot el treball tingueu present:

La realització del Treball és un bon moment per mostrar el grau de

maduresa i responsabilitat dels nostres actes en relació amb les

persones, les institucions i l’entorn.

Estàs obligat a l’assistència i participació en tots els actes programats. (En

cas de faltes d’assistència és imprescindible la justificació per escrit al

tutor del Treball de Síntesi).

Treballaràs en grup i, per tant, has de tenir present que la feina proposada

depèn del esforç de tots , que dia a dia anireu omplint el dossier, per tal

que tingui bona presentació i polidesa.

Cal doncs, que hi posis esforç perquè tot funcioni perfectament.

Pàgina 4


DOSSIER DE TREBALL I SUPORT ESCRIT

Al final del treball de síntesi, hauràs de presentar aquest dossier. També caldrà

que preparis un suport escrit o digital que reculli tot el recorregut del riu

Llobregat, des del seu naixement fins la seva desembocadura, assenyalant les

poblacions més importants per les que passa i les comarques per les que

travessa.

EXPOSICIÓ ORAL

A més de lliurar el dossier, fareu una exposició oral davant d’un tribunal.

Aquesta exposició tindrà lloc l’últim dia del crèdit de síntesi.

Haureu d’organitzar l’exposició oral al voltant d’aquestes preguntes:

Per què és important conservar el Delta?

Quin és el paper que juga el Delta dins de l’àrea metropolitana?

Quin perill corre el Delta com a resultat del canvi climàtic?

Què podem fer nosaltres i les nostres famílies per la conservació d’aquest medi

natural?

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Del dossier:

Has de presentar el dossier de treball.

En l’avaluació del vostres dossiers, es tindran en compte els següents criteris:

1.- Presentació general ( pulcritud, marges,...)

2.- Redacció (ortografia, lèxic...)

3.- Aplicació dels conceptes i procediments treballats en els crèdits comuns.

4.- Aportació personal al treball: originalitat i no còpia de les fonts informatives.

5.- Finalització del treball.

Pàgina 5


A la pàgina 8 del dossier trobareu les característiques que caldrà tenir en

compte per fer un text escrit.

De l’exposició oral:

En la teva exposició oral, es tindrà en compte:

1.- Fluïdesa en l’expressió.

2.- Ordenació lògica de l’exposició: introducció, desenvolupament i conclusió.

3.- Que sigui entenedora i precisa.

4.- Que destaqui els aspectes més importants.

5.- Respondre a diferents preguntes del tribunal.

De l’actitud:

Aquest criteri serà aplicable tant pel que fa a la teva actitud en l’aula assignada

per treballar o a les aules específiques que utilitzis (laboratori,sortides,...)

Cal comportar-se de manera cívica dins i fora de l’aula.

Respectar els companys, els professors.

Cal tenir cura del material i de les instal·lacions: en les aules específiques de

l’ institut.

A la pàgina 9 del dossier trobareu les característiques que caldrà tenir en

compte per fer una bona exposició oral.

QUAN HO FARÀS?

La setmana del 12 al 18 de juny. Dimarts tindrà lloc la presentació del Crèdit de

Síntesi. Us lliurarem el dossier de treball i el comentarem a classe .

L’horari serà el següent:

Pàgina 6


HORARI

12-06-17 13-06-17 14-06-17 15-06-17 18-06-17

8 - 10TREBALLINSTITUT

2nE-F Sortida Delta del Llobregat.

2n C-D Sortida Castelldefels

2n A-BTreball institut

2nC-D Sortida Delta del Llobregat.

2n A-B Sortida Castelldefels

2n E-FTreball institut

2nA-B Sortida Delta del Llobregat.

2n E-FSortida Castelldefels

2n C-DTreball institut

EXPOSICIONS

ORALS

10:00 – 10:20 pati

10,20 – 12:20

TREBALLINSTITUT










12:20-12:40 Pati

12:40-14:25

TREBALL INSTITUT










EXPOSICIONSORALS

Pàgina 7


QUÈ CAL TENIR EN COMPTE EN UNA PRESENTACIÓ ESCRITA.

1.ADEQUACIÓ

Els textos s’adeqüen a la situació comunicativa proposada i contenen la

informació que es demana. El registre lingüístic i la tipologia són el apropiats.

2.C OHERÈNCIA

La informació dels textos és rellevant i es presenta ben organitzada. Les idees

s’expressen amb claredat. És fàcil comprendre’n la idea principal i les

secundàries. No es repeteix ni s’inclou informació irrellevant.

3.COHESIÓ

S’enllacen bé les idees a través dels connectors, pronoms … La puntuació és

correcta i significativa.

4.CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

Ortografia: vocalisme, consonantisme, accentuació, apostrofació…

Morfosintaxi: oracions ben construïdes i concordances correctes. Ús adequat

de pronoms, verbs, adverbis i preposicions. No hi ha interferències amb altres

llengües.

Lèxic: adequat al tema, variat i correcte. Sense interferències amb altres

llengües.

5.PRESENTACIÓ

Els escrits han de presentar un mínim de netedat, marges i separació entre

línies. La lletra ha de ser llegible sense esforç.

Pàgina 8


QUÈ CAL TENIR EN COMPTE EN UNA EXPOSICIÓ ORAL

1.TEXT

És important que el missatge que voleu transmetre estigui ordenat i que els

receptors tinguin clara l’estructura del discurs.

1.1 ESTRUCTURA DEL DISCURS

-Introducció

Presentació dels alumnes i del tema.

Expliqueu com serà l’exposició, sobretot deixeu clares les parts i l’ordre.

-Desenvolupament

Els connectors discursius van bé per ordenar el text: L’objectiu d’aquesta

exposició és.../Per exemple.../ Tornant al que hem vist al principi.../Per acabar...

També cal que utilitzeu fórmules específiques per canviar de locutor: Ara el

meu company us explicarà...

-Conclusió

Síntesi breu.

Doneu les gràcies i podeu convidar al públic a participar amb preguntes.

1.2 SINTAXI

Useu sempre oracions curtes.

2.EXPOSICIÓ

Recordeu que l’exposició ha de tenir una durada d’uns 15 minuts. Has de tenir

en compte:2.1 VEU

-Volum

-Dicció

-Entonació

2.2 COMUNICACIÓ NO VERBAL

Un 65% de la informació que es transmet en una exposició oral prové del

llenguatge no verbal, per això és interessant prendre consciència de:

Posició : Si esteu drets us feu visibles a tot el públic.

Gestos

Mirada: Cal evitar estar mirant de manera continuada a la pissarra o al guió.

Pàgina 9


2.3 SUPORT

El material que utilitzeu ha de complir dues condicions:

Útil

Captivador

El suport no ha de ser una diapositiva amb el text que estem dient. El vostre

objectiu és captar la seva atenció i fer-vos més entenedors.

2.4 SEGURETAT

Estudiar: Estudiar amb profunditat el tema que centra l’exposició ajuda a

construir un discurs propi i a adquirir seguretat.

Guió: Cal portar sempre un guió amb paraules clau de tota l’exposició per tal de

respectar l’ordre planejat i no saltar-vos cap punt.

En aquest guió hi podeu posar també aquelles idees que us són de difícil

memorització però en cap cas heu de tenir tot el text escrit en el moment de

l’exposició. Confieu en el que sabeu i feu el guió pensant en una guia per al

vostre discurs que de ben segur ja tindreu assajat.

Pàgina 10


El territori

CONCEPTE DE COMARCA

Si sents parlar del Baix Llobregat, del Barcelonès, del Maestrat o dels

Monegres, probablement sabràs que s’està parlant de comarques de Catalunya

o de fora de Catalunya.

Com s’anomena la comarca on vius? Quina és la seva capital?

...............................................................................................................................

Sabem quina és la nostra comarca i que hi ha moltes comarques. Però que és

una comarca? Busca una definició de comarca en un diccionari:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

EL BAIX LLOBREGAT

Entre els anys 1932 i 1936, per encàrrec de la Generalitat, els geògraf Pau Vila

i un grup d’estudiosos van fer un treball per establir el mapa comarcal de

Catalunya.

L’actual mapa comarcal de Catalunya s’assembla al que va elaborar Pau Vila

els anys trenta, però ha sofert diverses modificacions.

Mapa 1: Observa el mapa comarcal de Catalunya

Pàgina 11


Localitza i acoloreix la comarca del Baix Llobregat.

Escriu el nom de les comarques veïnes al Baix Llobregat.

...............................................................................................................................

Descriu la situació del Baix Llobregat dins de Catalunya:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Pàgina 12


Acabes de veure on se situa la teva comarca dins de Catalunya. Però sabries

localitzar-la dins d’Espanya, el continent europeu i el món?

Mapa 2: Observa els mapes de Catalunya, Espanya, Europa i el món:

Pàgina 13


Busca en cada mapa la situació del Baix Llobregat, dibuixa i pinta

El Baix Llobregat està format per vint-i-nou municipis. Dins d’ aquesta comarca

podem distingir quatre territoris que, per raons físiques i geogràfiques, tenen les

seves particulars característiques:

Delta Vall baixaSector Garraf-

OrdalZona nord

30- Sant Boi de

Llobregat

27- Cornellà de

Llobregat

38- Corbera de

Llobregat3- Martorell

33- Viladecans29- Esplugues de

Llobregat36- Cervelló

1- Olesa de

Montserrat

31- Gavà19- Sant Joan

Despí15- Vallirana 8- Esparreguera

24- Castelldefels35- Sant Just

Desvern

18- Torrelles de

Llobregat6- Abrera

32- El Prat de

Llobregat

23- Sant Feliu de

Llobregat25 Begues

14- Castellví de

Rosanes

16- Molins de Rei20- Sant Climent

de Llobregat

9- Sant Esteve

Sesrovires

22- El Papiol 10- Collbató

28- Santa Coloma

de Cervelló

7- Sant Vicenç

dels Horts

12- Pallejà

4- Sant Andreu de

la Barca

Pàgina 14


Sobre el mapa 3:

Pinta d’un mateix color els municipis segons l’anterior classificació per

territoris (elabora una llegenda).

Localitza i ressegueix el teu municipi.

Escriu els noms del pobles veïns.

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Descriu la situació de Sant Andreu de la Barca dins de la comarca del

Baix Llobregat:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

La superfície del Baix Llobregat és de 486,5 Km2.

Amb l’ajut d’un regle calcula:

La distancia entre l’extrem nord de la comarca i la desembocadura del riu.:

...............................................................................................................................

L’amplada màxima:

...............................................................................................................................

L’amplada a l’altura de Martorell:

...............................................................................................................................

Pàgina 15


Mapa 3: Municipis del Baix Llobregat:

Pàgina 16


El medi físic

El relleu

Les principals unitats morfoestructurals del relleu de Catalunya originen tres

grans àrees en el conjunt de les terres. Al nord, amb orientació paral·lela hi ha

els Pirineus o Serralada Pirinenca; vorejant la línies de la costa s’arrengleren

un seguit de serres que composen les serralades litorals anomenades també

Sistema Mediterrani i entre ambdues queden emmarcades la Depressió

Central i la Serralada Transversal.

Retola en el mapa 4 les principals unitats de relleu assenyalades.

Quines grans unitats de relleu travessen la Comarca del Baix Llobregat?

...............................................................................................................................

Digues com està situat el territori del Baix Llobregat respecte a les grans

alienacions de relleu de Catalunya: paral·lelament o perpendicularment:

...............................................................................................................................

Pàgina 17


Mapa 4: Relleu de Catalunya:

Pàgina 18


El Baix Llobregat és una comarca que es caracteritza per un relleu i un

paisatge divers. Atenent el curs del riu podem ressaltar quatre paisatges ben

diferenciats: El Congost del Cairat, el Llobregat a Martorell, la Vall baixa i la

plana deltaica.

Foto 1: Nord del Baix Llobregat. Congost Cairat

Foto 2: Plana deltaica vista des de Viladecans

Foto 3: Vall baixa entre Sant Feliu i Sant

VicençFoto 4: Terres entre el Cairat i Martorell

Pàgina 19


Mapa 5: Relleu del Baix Llobregat:

Pàgina 20


Sobre el mapa 5:

Pàgina 21


Localitza, aproximadament, les zones que correspondrien als quatre paisatges

fotografiats i situa en el mapa el número corresponent.

Atenent al curs del riu, on comença i on acaba la Comarca del Baix

Llobregat?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Quina serralada travessa el riu al seu pas pel Cairat?

...............................................................................................................................

Quina unitat de relleu travessa el Llobregat entre Esparreguera i

Martorell?

...............................................................................................................................

Observa el mapa en la zona de la Vall baixa i digues quines muntanyes

trobes:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

El Llobregat desemboca al mar formant un delta

Observa els mapes 3 i 5 i digues quins municipis hi ha en la zona del

deltaica:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Xarxa Hidrogràfica

Pàgina 22


El riu Llobregat neix a Castellar de n’Hug (Bergadà), a 1.295m d’altitud, té una

longitud de 170 Km i desemboca al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). El riu i

els seus afluents recullen les aigües d’un territori (Conca) que té 5.110 Km2. El

seu cabal mitjà és de 16,9 m2/s.

Ressegueix, sobre el mapa 6, amb un traç de color blau el riu Llobregat i els

seus afluents, utilitzant diferents gruixos de retoladors, segons indica la

llegenda del propi mapa i les informacions del següent quadre:

Afluents del llobregat

Afluent Conca en km2 Longitud en km

Riu Cardener 1.373 87

Riu Anoia 929 67

Riera Gavarresa 450 60

Riera de Merlès 173 47

Riera de Rubí 122 31

Mapa 6: Aquí tens el mapa de la conca hidrogràfica del Llobregat:

Pàgina 23


Mapa 7: Observa el mapa de la xarxa hidrogràfica de Baix Llobregat:

Pàgina 24


Escriu el nom de la riera que passa pel teu municipi o que hi passa a prop:

...............................................................................................................................

Totes les rieres de la comarca són tributàries del Llobregat o n’hi ha alguna que

desemboca directament al mar?

...............................................................................................................................

Ja coneixes la xarxa hidrogràfica del Llobregat. Ara et proposem a partir de la

informació de sota, que coneguis el règim del riu Llobregat, els mesos que

porta més aigua, els que en porta menys, les crescudes i els estiatges:

Pàgina 25


Informació nº 1: Cabal

mitjà per mesos al Prat

Informació nº 2: Relació

entre pluges i cabal del riu

En les terres de clima

mediterrani, els estius i els

hiverns tenen poques

pluges, mentre que la

primavera i la tardor són

més plujoses.

Informació nº 3 :

Relació entre fusió de la

neu i cabal del riu

El Llobregat en la seva

capçalera rep les aigües

procedents del desglaç,

de les neus del

Prepirineu.

Mes m3/s

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

12,8

8,1

27,5

36,1

22,2

20,7

23,1

7,0

16,7

11,8

14,9

14,1

Informació nº 4: El nom del Llobregat

“És plausible de suposar que la paraula rubor,

que significa vermell, donés nom al riu Rubricatus, i

que aquest mot, per evolució mil·lenària es convertís

en Llobregat [...].

En alguns moments del seu curs, els marges

del Llobregat són intensament vermells. Els que es

veuen des del congost tenen aquest color molt

acusat. El riu és fangós, d’un color de llot en

descomposició; d’un groc espès tocat per reflexos

vermellosos. Hi ha una llarga tradició en prosa i en

vers que ens parla del roig Llobregat. Però, més que

el riu són vermells els seus marges; no es pot negar,

però, que , a contrallum del capvespre, les aigües

del Llobregat semblin com tenyides de sang.” (Josep

Pla, Guia de Catalunya, Ed Destino)

Informació nº 5: Les riuades

El 20 de Setembre de 1981 el cabal del Llobregat a Martorell va arribar a

ser de 3080 m3/s. L’Ebre, el riu més cabalós de la península ibèrica, té un cabal

mitjà de 600 m3/s

Amb l’ajuda de la informació núm. 1, fes un diagrama que representi l’evolució

del cabal mitjà del Llobregat per mesos:

Pàgina 26


Quins mesos són els que el riu té més cabal?

...............................................................................................................................

Quins mesos són els que el riu té menys cabal?

...............................................................................................................................

Llegeix la informació núm.2 i digues si coincideixen els mesos en què plou més

amb els mesos en què el riu té més cabal:

...............................................................................................................................

Llegeix la informació núm.3 i digues si els mesos de fusió de la neu el cabal del

riu creix:

..............................................................................................................................

Llegeix la informació núm.5 i digues si la gran riuada que explica és pròpia de

l’estiu o de la tardor:

Pàgina 27


...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Llegeix el text de Josep Pla (informació núm. 4) i digues de què ve el nom del

riu Llobregat, i en quines condicions el riu baixa d’un color més vermell:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

En vista de les dades que has anat analitzant, fes una redacció sobre el règim

del riu Llobregat:

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Quin és el risc que corre el delta del Llobregat pel canvi climàtic?

.............................................................................................................................

.............................................................................................................................

..............................................................................................................................

L’AIGUA DEL RIU I EL SEU CONSUM El cicle de l’aigua

L’aigua experimenta canvis, s’escalfa, es refreda, canvia d’estat, es desplaça i es mescla amb altres substàncies. Aquests canvis provoquen que l’aigua circuli de forma contínua entre els continents, els oceans, els rius, l’atmosfera i els éssers vius.

Pàgina 28


El cicle de l’aigua és el conjunt de canvis d’estat, composició i lloc que experimenta l’aigua a la Terra, i que es repeteix de forma ininterrompuda.El següent dibuix és una representació del cicle de l’aigua. Fixeu-vos en els punts on hi ha lletres i expliqueu quins dels següents canvis s’han produït i el nom d’aquest canvi d’estat. Compte, que en un punt hi pot haver hagut més d’un canvi i hi pot haver llocs on no se’n produeixi cap.

Canvi produït Nom del canvi d’estat Lletra/es

Pas de líquid a gas

Pas de gas a líquid

Pas de sòlid a líquid

Pas de líquid a sòlid

Els camins de l’aigua

A la Terra l’aigua canvia de localització, estat i composició donant lloc a un cicle. Ordeneu les etapes següents per descobrir els múltiples camins del cicle de l’aigua.

Camí 1

A. La pluja cau damunt de l’oceàB. La neu cau damunt dels cims de

Camí 2

A. La pluja cau damunt del continentB. Una planta absorbeix l’aigua amb

Pàgina 29


les muntanyesC. El Sol fon la neuD. El Sol escalfa l’aigua líquida i aquesta s’evaporaE. L’aigua es condensa i forma núvols.F. L’aigua circula per la superfície fins arribar a un llac

A >____>____>____>____>____

les seves arrelsC. La pluja cau damunt dels oceansD. L’aigua es condensa i forma núvolsE. L’aigua s’infiltra i humiteja el sòlF. L’aigua absorbida per la planta és transpirada en forma de vapor a través de les seves fulles actives

A >____>____>____>____>____

El cicle artificial de l’aigua

Els éssers humans necessitem aigua dolça per viure. Tanmateix, no només l’utilitzem per beure: a les societats humanes es desenvolupen moltes activitats que consumeixen aigua dolça. Les activitats humanes irrompen en el cicle natural de l’aigua i és responsabilitat nostra gestionar-ne l’impacte.

Classifiqueu els usos de l’aigua següents, segons si són domèstics, agrícoles o industrials.

a) Dutxar-se.

b) Alimentar el bestiar.

c) Regar els parcs i jardins.

d) Refrigerar el reactor d’una central nuclear. e) Fabricar lleixiu.

f) Preparar el menjar en un menjador escolar.

g) Mantenir una piscina. Potabilització o tractament de l’aigua

Per tal que l’aigua es pugui beure ha de ser sotmesa a una procés de potabilització en el qual les partícules en suspensió, els microorganismes causants de les malalties i les substàncies tòxiques són eliminats.

Consulteu la pàgina 3 de la Unitat del llibre digital titulada “L’aigua i les activitats humanes” i feu una ullada a l’animació de l’estació potabilitzadora.

Seleccioneu quin contaminant se separa de l’aigua en cada etapa de la potabilització

Pàgina 30


Partícules en suspensió – Sòlids grans (vegetals, plàstics,...) – Sorres – Partícules molt petites – Microorganismes

a) Desbast

b) Desarenament

c) Tractament químic i decantació

d) Filtrat amb sorres i carbó actiu

e) Desinfecció

Tenir cura de l’aigua

Perquè els humans puguem seguir duent a terme les nostres activitats i preservar l’entorn natural tal com el coneixem, hem de gestionar l’aigua de manera racional.

Algunes mesures bàsiques o bones pràctiques que s’han de prendre són:

- Reduir el consum d’aigua: podem adaptar les nostres activitats i millorar l’eficiència en els usos urbans, agrícoles i industrials per consumir menys aigua, si evitem els consums i pèrdues innecessaris.

- Reciclar l’aigua: Les aigües residuals, un cop tractades, es poden utilitzar per a determinades activitats abans de ser retornades al medi natural. Així, per exemple, les aigües residuals urbanes, convenientment tractades, es poden tornar a utilitzar per regar parcs i jardins.

- Evitar-ne la contaminació: Cal evitar l’acumulació de contaminants (fertilitzants, pesticides, residus orgànics,...) que puguin circular i infiltrar-se fins a contaminar l’aigua dels rius, llacs o aqüífers d’on captem l’aigua dolça.

Indiqueu quin és l’efecte de les següents bones pràctiques relacionades amb l’ús de l’aigua a casa.

a) Regar a l’alba o al capvespre, per reduir la quantitat d’aigua que s’evapora abans que la planta l’absorbeixi.

b) Arreglar les fugues a les canonades i les aixetes.

c) Utilitzar el botó de mitja càrrega de la cisterna de vàter.

d) Tancar l’aixeta mentre ens ensabonem.

Pàgina 31


e) Utilitzar productes de neteja lliures d’agents nocius o tòxics.

f) Recollir l’aigua de la dutxa en un cubell mentre esperem que s’escalfi.

g) No abocar olis a l’aigüera.

h) Canalitzar l’aigua de la rentadora i el rentaplats de manera que ompli la cisterna del vàter.

i) Treure les plantes al balcó quan plou.

Una dutxa responsable

Per mesurar el volum d’aigua que consumim durant una dutxa utilitzem un recipient de 500 cL de capacitat i un cronòmetre.

Amb el telèfon de la dutxa apuntant a l’interior del recipient, obrim l’aixeta i alhora posem en marxa el cronòmetre. Quan el recipient està ple, el parem; han transcorregut 25 segons.

a) Calculeu el volum d’aigua que surt per la dutxa en un segon.

_______ L/sb) Quanta aigua es consumeixen en un dutxa de 10 minuts?

_______ L

c) Podem prendre diverses mesures per reduir el consum d’aigua a la dutxa. En destacarem dures:

- Mesura 1: Instal·lar un difusor al mànec de la dutxa que, en barrejar aire amb l’aigua, permet estalviar un 47% del consum d’una dutxa.

- Mesura 2: Recollir l’aigua que surt de la dutxa mentre esperem que s’escalfi. En el nostre cas, l’aigua tarda 12 segons a escalfar-se.

Quin volum d’aigua estalviem amb aquestes mesures?

Pàgina 32


Estalvi amb la mesura 1: ________ L per dutxa

Estalvi amb la mesura 2: ________ L per dutxa

d) Quin ús podem donar a l’aigua recollida a la mesura d’estalvi 2? (Selecciona la resposta correcta)

□ Es pot utilitzar per fregar

□ Es pot utilitzar per regar les plantes

□ Es pot utilitzar per beure o cuinar, si es recull en un recipient net.

□Totes tres opcions són correctes

□ Cap de les opcions és correcta

Pàgina 33


CARTA A UN AMIGO

La carta, a la que podemos considerar un subgénero literario, tiene una serie

de convenciones y fórmulas que pueden ayudarte a escribirla.

Empecemos por la estructura. Una carta se puede dividir en tres partes:

encabezamiento, cuerpo y final.

El encabezamiento está formado por la fecha y el saludo del destinatario. La

fecha debe figurar arriba y en el ángulo derecho y suele ponerse la ciudad o

lugar desde donde se escribe. El saludo será distinto según sea el destinatario

y la confianza que se tiene con él o ella.

El cuerpo es la parte principal de la carta, donde expones el asunto que te ha

movido a escribirla. No olvides ser ordenado en tu exposición y usar los signos

de puntuación. Aunque sea una carta familiar o a un amigo o amiga, recuerda

que la naturalidad y espontaneidad no van reñidas con la cortesía.

El final es la parte que cierra la carta. Está formado por la despedida y la firma.

Para la despedida, como sucedía con el saludo, hay distintas fórmulas. Tú

debes elegir la más conveniente según el destinatario.

ACTIVIDAD

Es por ello que os proponemos la siguiente actividad:

que cada uno de los miembros del grupo escriba una carta dirigida a un

amigo que no sea del Instituto. En ella tenéis que explicar en qué consiste

este trabajo de síntesis, qué actividades estáis haciendo, qué habéis

aprendido...

Pàgina 34


Tendremos en cuenta para su valoración los siguientes aspectos:

la originalidad en la redacción

el cumplimiento de la estructura que os hemos indicado

la corrección ortográfica

la extensión será de una página

la carta deberá ser manuscrita y cada uno de vosotros la colocaréis tras

esta página

dibujaréis el anverso y reverso de un sobre en otra página, que también

pondréis tras la carta, donde figurarán perfectamente los datos del

destinatario y el remitente.

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Pàgina 35


Pàgina 36


Sant Andreu de la Barca y su historia

Sant Andreu de la Barca, situado en unas fértiles tierras de la orilla derecha del

bajo Llobregat, difícilmente podía escaparse de una ocupación humana y, por

lo tanto, del trabajo de sus tierras de manera constante a través del siglos.

En este sentido hace falta interpretar la existencia de restos ibéricos (hallazgos

en la capilla de Santa Madrona, al Palau) y romanas (yacimiento de Can

Puigbó) en diferentes lugares del municipio.

El establecimiento de la frontera con el mundo musulmán en el Llobregat, en el

siglo IX, comportó la construcción de castillos que protegieran estos lugares. El

castillo de Castellví de Rosanes fue el encargado de garantizar la seguridad de

la zona. La primera referencia escrita de Sant Andreu de la Barca corresponde

al año 1109, a una venta que el señor Guillem Ramon de Castelvell hace de

unos mansos situados en la parroquia de Santo “Andreu Saguatosis”.

Hacia los años 1115 y 1126 el señor de Castellvel cedió sus dominios de Sant

Andreu d'Aigüestoses al monasterio de la comarca dels Bages de Santa Maria

de l’Estany para que los repoblara. No parece que la iniciativa tuviere éxito

puesto que los señores de Castellvel hacen años más tarde (1140) una

concesión en feudo a favor del señor del Palau.

En las postrimerías del siglo XIII, los Fenollar que poseían el dominio de las

aguas del Llobregat desde el Desfiladero de Martorell hasta la Roca de Adroc,

tenían en servicio una barca en las inmediaciones de la parroquia de Sant

Andreu que se convirtió en el sitio de paso obligado por todos los que

transitaban y querían llegar al camino real que conducía a Barcelona (una riada

había destruido el puente romano de Martorell el 1143).

Hasta la construcción del puente de Molins de Rei, en el reinado de Carles III,

entre 1763 y 1767, que supuso un fuerte golpe al tránsito por el río de la barca

Pàgina 37


de Sant Andreu, este medio de transporte se convirtió en el símbolo de la

población.

El censo de 1553 notifica que Sant Andreu de la Barca tenía 120 habitantes.

Más allá de la barca de paso del río Llobregat, el otro signo de identificación del

pueblo es el campanario de la iglesia parroquial (1781). De la misma época es

la capilla del Palau.

Durante las guerras del siglo XIX, Sant Andreu de la Barca y sus entornos fue

escenario de diferentes episodios bélicos y criminales. Diferentes personajes

de Sant Andreu de la Barca lograron un cierto protagonismo, dentro de las filas

Carlistas y un cierto bandolerismo.

Entre los alcaldes que han marcado época hace falta citar a Joan Falguera y

Estapé (+1905), un alcalde republicano y federalista, que proyectó unas nuevas

escuelas (que no fueron posibles por la oposición de personas interesadas) y

que introdujo cepas de viña americanos.

Ya en el siglo XX, hace falta citar como personalidad relevante de la población

a Antoni Jansana y Llopart (1872-1944), abogado y diputado en Cortes por la

Liga Regionalista de Catalunya, que presidió la Asamblea de la Mancomunidad

de Catalunya y que fue el albacea de la herencia del dramaturgo Àngel

Guimerà.

Dos personalidades que llenaron también toda una época, son los maestros

Manuel Reguera Villalobos (1875-1854) y el cura Gaietà Joanico y Riera (1836-

1915).

El 1869 ya hay constancia de la existencia de una palanca que atraviesa el río

Llobregat, puesto que se menciona que hace falta rehacerlo debido a una de

las avenidas del río Llobregat.

Pàgina 38


El 1912 la línea de los ferrocarriles (el “Carrilet”) llega a Sant Andreu de la

Barca y empieza una incipiente ubicación de segundas residencias.

El edificio del Casino, una de las más emblemáticas instituciones cívicas, es de

1924

El año 1926 se empezó a construir el edificio de las Escoles Velles, bajo el

mandato del alcalde Joan Prats. Cuatro años más tarde, el 1930, se

inauguraron oficialmente por el alcalde Francesc Canals. Este edificio acogió la

Escuela Nacional del municipio hasta mediados de los años 60, cuando las

escuelas se trasladaron. Desde 1999 el edificio, remodelado, aloja la Agencia

de Desarrollo Local.

Desde 1967 hasta 1975 Sant Andreu de la Barca era un pequeño pueblo que

dependía mucho la actividad agraria. Hasta entonces la demografía histórica de

la población había mantenido un nivel ligado a esta situación socioeconómica.

Una primera oleada inmigratoria, con la instalación de diferentes industrias,

hizo crecer de una manera muy importante la población a finales de los años

sesenta y comienzos de los setenta. Si el 1950 la población tenía 886

habitantes, el 1970 ya había logrado los 4.870 habitantes. En 1971 el 35 por

ciento de la población de Sant Andreu de la Barca era procedente de

Andalucía.

Un segundo aumento de población, grupo de una migración interna del Área

Metropolitana de Barcelona, se produjo entre los años 1990 y 2000, con un

aumento de la población del 21 por ciento, pasando de los 14.475 habitantes

de 1991 a los 22.093 habitantes del año 2000.

Pàgina 39


1.- Responde a las siguientes preguntas sobre la historia de Sant Andreu de

la Barca:

a) ¿A qué fecha corresponde la primera referencia escrita sobre Sant

Andreu de la Barca? ¿Cómo se llamaba el municipio en aquel

momento?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

b) ¿Qué tenían a su servicio los señores de Fenollar a finales del siglo

XIII? ¿Para qué se usaba dicho objeto?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

c) ¿Cuántos habitantes tenía Sant Andreu de la Barca en 1553?

...............................................................................................................................

d) Además del paso del río Llobregat, ¿cuál es el otro signo de

identificación de nuestro municipio?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Pàgina 40


e) Cita alguna de las personalidades relevantes de la vida cultural y social

de Sant Andreu de la Barca. ¿Conocías el nombre de alguna de ellas?

¿Por qué?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

f) ¿Desde qué año se tiene constancia de la existencia de una palanca

que atraviesa el río?

...............................................................................................................................

g) ¿Cuándo llega el “carrilet” a Sant Andreu de la Barca? ¿Qué supone

para el municipio?

...............................................................................................................................

h) ¿Qué son actualmente las “Escoles Velles”? ¿En qué año se

inauguraron?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

i) El aumento de población que se produjo en la década de los setenta

atrajo mayoritariamente a la población de ..............................................

j) Un segundo aumento de población, entre los años 1990 y 2000,

procedía de .......................................................................................

En el año 2000 la población municipal ascendió a ................habitantes.

Rivers

Pàgina 41


1. A River Vocabulary Crossword

EROSION-CURRENT-MOUTH-BED-SOURCE-DELTA-STREAM-SALTWATER-FLOODPLAIN-DOWNSTREAM-TRINUTARY-CANAL-BANK-SILT-ESTUARY-UPSTREAM-FRESHWATER-BASIN

1 2

3

4 5 6 7

8

9

10

11 12 13

14

15

16

Across

3. Small bits of dirt or sand that are

Down

1. A small river

Pàgina 42


carried along by a river.

5. The start of a river. This could be a

spring on a hillside, a lake, a bog or

marsh. A river may have more than

one.

8. Where a river reaches the ocean

and the river and ocean mix, normally

wide and flat.

9. The type of water in seas and

oceans.

10. The flat area around a river that

often becomes flooded when the level

of water in the river is high.

11. The direction that the water flows,

downhill towards the sea.

14. A man-made waterway to

transport goods.

15. The land water must cross to

reach a river. It collects all available

water from tributaries, creeks and

streams in its area.

16. The land at the side of a river.

2. The end of the river where it flows

into the sea, another river or a lake.

4. Rainwater that falls from the sky

and has no salt in it.

6. The opposite direction to the way

the water in a river flows.

7. The strength and speed of the river.

Water always flows downhill; the

steeper the ground is, the stronger

this will be.

11. A wide muddy or sandy area

where rivers meet the sea. The river

slows down and drops all the

sediment it was carrying.

12. A smaller river or stream that joins

a big river.

13. Fast flowing rivers damage the

riverbanks, washing bits of them

downstream, making the river wider.

16. The bottom of a river. This can be

made of sand, rocks or mud

depending on the river.

2. Rivers: Reading Comprehension

Pàgina 43


Most rivers begin on high ground, like on mountains or hills. The start of a river is called the source. Small streams form and gradually get bigger and they collect more water from the rain and join other streams. Slowly it collects enough water to be called a river. It then usually ends at the sea. The bottom of the river is called the bed and the sides are called banks. Rivers helped a lot of plants to grow and provide food for fish and other animals. You have to be very careful when near a river. If you fall into it, you can be carried away downstream by the strong current. This is when the river pulls away under the surface of the water. It is very dangerous.

1. Questions

1. When do most rivers begin?

___________________________________________________________ ___________________________________________________________

2. Where do streams collect more water from?

____________________________________________________________ ____________________________________________________________

3. The bottom of the river is called ________________________________

4. Write a sentence explaining why people need to be careful near rivers.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

3. River Llobregat

Pàgina 44


Find out about the river Llobregat and fill in the gaps.

The Llobregat originates in _______________________ (1), ___________ (2) comarca. The total length of the river is over___________ (3). At ___________(4), the Roman Via Augusta crosses the river on the impressive __________(5) bridge, which dates from the High Middle Ages in its current form. The C-16 high way is also known as the 'Llobregat Axis' for its largest stretch follows the valley of the Llobregat.The river ends in the Mediterranean Sea forming the__________(6), in the municipality of ____________(7), near Barcelona. The delta provided a large extension of fertile land close to the city of Barcelona, but is now largely paved, urbanized or covered by infrastructures such as ____________________(8).The natural areas of the Llobregat delta are a network of protected areas that belong to the municipalities near ____________ (9) city. We can find different natural environments: the final part of the river Llobregat, lagoons and wetlands, coastal pine groves on dunes, and virgin ___________ (10) with dune vegetation, almost unique in Catalonia. They are significant areas for their fauna, especially for aquatic _________ (11), because they are located just in the middle of the birds’ migratory route that goes form ____________(12) to ___________(13).

Pàgina 45


4. Read the information about River Thames and fill in the grid with THE SIMILAR INFORMATION about River Llobregat.

THE THAMES VS THE LLOBREGATInteresting facts aboutRiver Thames

Interesting facts aboutRiver Llobregat

Length 346 kmSource is about a mile north of the village of Kemble, near CirencesterThe area of basin is 12.935 km2The Thames is navigable for 306 km from Lechlade.TheTower Bridge is one of the most famous bridges of ThamesMore than 100 fish species have been recorded in the Thames

Pàgina 46


En què gastem l’aigua?

ACTIVITAT 1: Quanta aigua fem servir a casa nostra?

Les companyies d’aigües subministren l’aigua a les cases, oficines, fàbriques,

als col·legis i a altres edificis públics o privats.

El següent gràfic mostra en què gastem l’aigua a casa nostra:

Consum d’aigua dins dels habitatges per persona i dia

a) Si tenim en compte que cada persona gasta uns 80 litres d’aigua al dia,

omple la taula de la pàgina següent (Recorda que 1 litre = 1 dm3 )

km3 hm3 dam3 m3 dm3 cm3 mm3

D’on es dedueix que per passar d’una unitat de volum a una altra d’ordre

Pàgina 47

Cisterna sencera


immediatament inferior o superior es multiplica o es divideix per mil,

respctivament.

Utilització Consum individual (litres) Consum individual(m3)

Total

b) En quins d’aquests aspectes anteriors creieu que podem estalviar aigua? I

quanta aigua ens podem estalviar al dia?

c) Si un m3 d’aigua costa 3,50 €, calcula quant gasta una persona al dia sense

l’estalvi.

d) Amb l’estalvi d’aigua, quant gastaríem al dia?

e) Quin percentatge d’aigua ens hem estalviat?

ACTIVITAT 2

Tots els alumnes de 2n d’ESO (150 alumnes) volem fer una excursió. Sortirem

de Sant Andreu de la Barca, pararem a dinar a Castelldefels (fent una paradeta

a la platja), després anirem cap al Prat de Llobregat per tornar a la tarda cap a

Sant Andreu.

Pàgina 48


a) Traceu, sobre aquest mapa, el recorregut que faríeu durant aquesta

excursió (Recordeu que la distància més curta és la línia recta)

Quina figura geomètrica us ha sortit?

................................................................................................................

b) Si sabem que l’escala és de 1:600.000 calcula:

Distància de... Plànol (cm) Realitat (km)Sant Andreu – Castelldefels

Castelldefels – El PratEl Prat – Sant Andreu

TOTALTingues en compte el canvi d’unitats!!!

c) Suposem que podem viatjar en moto, cotxe o autocar. Aquí teniu el consum

de benzina en litres per cada 100 quilòmetres.

Mitjà de transport Consum de benzina per cada 100

Pàgina 49


km

Moto (2 places) 3 litres

Cotxe (5 places) 6 litres

Autocar (50 places) 27 litres

Completeu la taula següent:

Mitjà de

transport

Km totals Litres totals de

benzina

Preu total de la benzina

(1,10 €/litre)

1 Moto

1 Cotxe

1 Autocar

Quants vehicles de cada tipus es necessiten per fer l’excursió?

Mitjà de

transport

Nº de vehicles

necessaris

Preu total de la benzina

(1,10 €/litre)

Moto

Cotxe

Autocar

Quin mitjà de transport creieu que és el més econòmic per fer aquest viatge?

Pàgina 50


Les activitats físiques en la natura. L’excursionisme

QUÈ SÓN LES ACTIVITATS FÍSIQUES EN LA NATURA?

Són totes aquelles activitats físiques que es desenvolupen en el medi natural

(camp, muntanya, platja...).

A diferència de la majoria de jocs i esports, que es practiquen en terrenys de

jocs reduïts o en espais tancats, aquestes activitats es porten a terme en grans

espais naturals: des del mar o un llac, on es pot practicar la vela o el

piragüisme, passant pel camp o la muntanya, on es pot fer excursionisme i fins

i tot una acampada, o també a l’aire, practicant ala delta o ala de pendent.

QUINES NORMES DE COMPORTAMENT HAS DE SEGUIR?

Quan practiques qualsevol activitat en el medi natural, sempre has de recordar

el següent codi de respecte a la natura:

1. No cacis animals, ni insectes. Pensa que ells són a casa seva.

2. No arrenquis branques, ni aixafis plantes o flors.

3. Segueix els camins i senders quan vagis a peu o amb bicicleta. No en surtis.

4. Renuncia als vehicles amb motora, erosionen molt el terreny, contaminen

l’aire i perjudiquen acústicament. Aprèn a gaudir la natura amb activitats

respectuoses, que no perjudiquin el medi.

5. No encenguis foc. Un incendi té efectes devastadors. No juguis mai amb res

que pugui provocar un incendi. Malauradament, aquest tipus de catàstrofes

estan acabant amb el nostre espai natural.

6. No abandonis ni enterris deixalles, com restes de menjar, envasos,

llaunes,etc. Guarda’ls en una bossa de plàstic i, quan trobis un contenidor

adequat, llença’ls-hi. Has de pensar que l’eliminació de residus és un

Pàgina 51


autèntic problema si no es fa bé. La natura no pot descompondre els

residus o triga molt a fer-ho.

7. Respecta les instal·lacions d’ús públic. Els refugis de muntanya, les àrees de

pícnic, els senyals i cartells informadors, etc., han de conservar-se per

benefici de tothom.

Activitats físiques en la natura. L’excursionisme

Què són?Les normes

de comportament

L’excursionisme Passar la nit

El senderisme

La preparació

L’excursió

Què són i quines són les activitats a la natura?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Quines són les mesures de precaució que cal tenir en compte en la pràctica

d’activitats en la natura?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Pàgina 52


Com es classifiquen segons l’objectiu i segons el medi en què es realitzen?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Què podem fer per la conservació del medi natural?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Pàgina 53


CONSUM ELÈCTRIC A LA LLAR

Utilitzarem el Calc per calcular la despesa elèctrica d’una llar. Abans però farem un petit estudi sobre els diferents electrodomèstics que podem trobar al mercat.

Busca per Internet diferents models del mateix electrodomèstic, de la mateixa marca, i compara’ls segons el preu, la classe energètica i el seu consum o potència (pel consum trobareu diferents valors de potència que dependran de la funció que realitza l’electrodomèstic en cada cas. Agafeu en tots els casos el valor mig d’aquesta i a poder ser, mentre realitza la mateixa funció).

Tipus d’electrodomèstic:........................................ Marca:.................................................

Model Classe energètica Potència (W) Preu (€)

Quina relació hi ha entre aquests factors? El preu té relació amb la classe energètica? I amb el consum?

Ara haureu de buscar informació de diferents electrodomèstics que tingueu a casa. Cada component del grup haurà de buscar informació sobre un dels electrodomèstics següents de casa vostra: forn, nevera, televisor i rentadora. Empleneu la següent informació:

Forn:

Tipus d’electrodomèstic:................................ Marca:.......................... Model:..................Anys d’antiguitat?........... Potència que consumeix? (kW) ................Classe energètica:.......

Pàgina 54


Nevera:

Tipus d’electrodomèstic:................................ Marca:.......................... Model:..................Anys d’antiguitat?........... Potència que consumeix? (kW) ................Classe energètica:.......

Televisor:

Tipus d’electrodomèstic:................................ Marca:.......................... Model:..................Anys d’antiguitat?........... Potència que consumeix? (kW) ..................Classe energètica:.......

Rentadora:

Tipus d’electrodomèstic:................................ Marca:.......................... Model:..................Anys d’antiguitat?........... Potència que consumeix? (kW) ..................Classe energètica: ...............

Calculeu aproximadament quantes hores feu servir al mes cada electrodomèstic dels que heu seleccionat, i calculeu el seu consum en kWh i el seu preu (en €) si el preu del kWh és de 0,014567 €

Electrodomèstic Potència (kW) Hores mensuals (h)

Consum energètic

(kWh)Preu (€)

Forn

Nevera

Televisor

Rentadora

A partir d’aquestes dades realitza els gràfics següents amb el Calc (no cal imprimir-los). Els hauràs de mostrar com a resultat el dia de l’exposició oral:

a) Fes un gràfic de barres amb el consum de cada electrodomèstic en un mes. Fes una estimació de les hores diàries d’ús dels electrodomèstics escollits pensant en diferenciar dies laborables i caps de setmana.

Pàgina 55


b) Fes un gràfic circular amb el consum dels 4 electrodomèstics on es vegi el tant per cent que representa cadascun.

c) Fes un gràfic en el qual podem comparar la despesa econòmica (€) dels electrodomèstics de la taula anterior.

A partir d’aquestes dades realitza els gràfics següents amb el calc no cal imprimir-los, els hauràs de mostrar com a resultat el dia de l’exposició oral:

d) Fes un gràfic de barres amb el consum de cada electrodomèstic en un mes. Fes una estimació de les hores diàries d’ús dels electrodomèstics escollits pensant en diferenciar dies laborables i caps de setmana.

e) Fes un gràfic circular amb el consum dels 4 electrodomèstics on es vegi el tant per cert que representa cadascun.

f) Fes un gràfic en el qual podem comparar la despesa econòmica (€) dels electrodomèstics de la taula anterior.

Pàgina 56


LA MÚSICA DE L’AIGUA

Després de conèixer tantes dades sobre el delta, els rius, els llacs i l’aigua anem a posar una mica de música als teus coneixements!!!Sabies que alguns compositors es van inspirar en aquest element tan apreciat i tan important per a nosaltres per tal de realitzar les seves composicions?

Després del teu recorregut per la història de la música segurament coneixeràs a alguns dels compositors que anomenarem.Alguns d’ells van ser: Georg Friedrich Haendel, Johan Strauss i Frederic Chopin, però...Com? Quan? i Per què? van fer servir l’aigua per inspirar-se i fer les seves obres?Bé, totes aquestes qüestions i algunes altres seran les que tu hauràs d’esbrinar!Comencem doncs!

El primer: Georg Friedrich Haendel

Pàgina 57


Qui era ?

A quina època va viure?

Quina obra inspirada en l’aigua va composar?

Explica una mica la història d’aquesta obra i per què la va fer.

A continuació parlarem d’un gran mestre del vals; Johan StraussAquest va escriure un vals inspirat en un gran riu de Viena, per cert, la ciutat de la música!!!Aquí tens la partitura.

En primer lloc has de posar el nom de les notes i després juntament amb un company que revisi que estàs tocant les notes adequades.

Explica també una petita història de com va ser la composició d ‘aquest vals.

Pàgina 58


I ara un altre gran compositor, en aquest cas del Romanticisme segle XIX, Frederic Chopin. Ell es va inspirar en l’aigua per a composar una obra que portava per títol: “La gota d’aigua”

Pàgina 59


- Digues a quina forma musical pertany aquesta obra.

- Quin número és?- Per a quin instrument el va composar?- Quin mecanisme té aquest instrument?

- Quines característiques destacaries d’aquesta obra?

- Digues quatre obres més per al mateix instrument que va realitzar aquest gran músic.

- A quina part d’Espanya va estar passant una llarga temporada i per què?

- Per què li va posar el compositor aquest títol a la seva peça?

Bé, per acabar, ara que ja has vist la importància de l’aigua a la vida dels musics fes un petit resum de per què creus que aquests genis de la música han pensat en aquest element vital en les seves músiques.

Pàgina 60


Pàgina 61

Documents

EL RIU LLOBREGAT · Web viewAmb l’ajuda de la informació núm. 1, fes un diagrama que representi l’evolució del cabal mitjà del Llobregat per mesos: Quins mesos són els que