37
PENSARELMONCONTEMPORANI ENTREGA 9

El sexenni democràtic (1868 1874)

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: El sexenni democràtic (1868 1874)

PENSARELMONCONTEMPORANI

ENTREGA 9

Page 2: El sexenni democràtic (1868 1874)

JULIAN ESTEVE LAHOZ

IES ARABISTA RIBERA

CARCAIXENT

Page 3: El sexenni democràtic (1868 1874)
Page 4: El sexenni democràtic (1868 1874)

Quines van ser les causes de la Revolució de 1868?

• La firma del Pacte de Ostende en 1866 entre elPartit Progressista i el Partit Demòcrata, per llevardel tron espanyol a la Reina Isabel II i a la mateixadinastia Borbó. La Unió Liberal a la mort deO’Donnell en 1867 es va sumar a aquest pacte.

• L’esclat d’una greu crisis econòmica que vaagreujar el descontent de bona part de laburgesia i de les classes populars rurals i urbanes.

Page 5: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què s’havia acordat en el Pacte de Ostende?

• Que els diferents partits sumarien les seuesforces per derrocar a Isabel II, utilitzant tant elpronunciament militar, com la Revolució.

• Una vegada triomfant la Revolució es formaria ungovern provisional de coalició, que preparariaunes eleccions a Corts Constituents per sufragiuniversal masculí. Per tant els partits queobtingueren la majoria, com a reflex de lasobirania nacional, podríem triar la forma degovern futura.

Page 6: El sexenni democràtic (1868 1874)

Com es coneix la Revolució de 1868?

• Com la Gloriosa Revolució.

QUAN S’INICIA LA REVOLUCIÓ DE 1868?

• A partir del 19 de Setembre de 1868 amb elpronunciament de l’Armada en Càdiz, queestava comandada pel Almirall Topete.Aquest va llançar un manifest “Espanya ambhonra”

Page 7: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què conseqüències va tindre el pronunciament de l’Armada?

• La generalització d’un moviment revolucionariper pràcticament tot el país. Es va produir elmoviment de masses més important des de 1808.

• Com en 1808 en totes les grans ciutats es vancrear juntes que van organitzar poders localsautònoms, que basaven el seu poder en elrecolzament de les masses urbanesarmades, constituïdes de nou en MilíciaNacional, ara rebatejada com Voluntaris de lallibertat.

Page 8: El sexenni democràtic (1868 1874)

On es va decidir finalment el triomf de la Revolució?

• En un enfrontament entre les tropes delGovern i les tropes dels revolucionarisdirigides pel General Serrano, que van tindrelloc en el Puente de Alcolea (Cordoba)

• En aquesta batalla van guanyar els sublevats.(28 de Septembre)

• Com a conseqüència Isabel II que es trobavaen San Sebastian es va anar cap el exili. (30 desetembre)

Page 9: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què partits polítics es van integrar finalment en el govern provisional?

• En el govern provisional van tindrerepresentació només els membres de la UnióLiberal i els Progressistes. En canvi elsDemòcrates no van tindre representació.

– Cap del Govern: General Serrano (Unió Liberal)

– Ministre de Guerra: General Prim. (Progressista)

– Ministre de la Governació: Sagasta (Progressista)

Page 10: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què decisions va prendre el govern provisional?

• CONVOCATÒRIA DE CORTSCONSTITUENTS, per sufragi universalmasculí, de tots els espanyols majors de 25anys.

Page 11: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què decisions va prendre el govern provisional?

• Reconèixer la totalitat dels drets individuals i de les llibertats:

• LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I PREMSA•LLIBERTAT DE REUNIÓ I ASSOCIACIÓ.•LLIBERTAT D’ENSENYAMENT.•SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ.•SUPRESSIÓ DE LA PENA DE MORT.•JUDICIS PER JURATS.•LLIBERTAT DE CONCIÈNCIA I DE CULTE.•DRET D’HABEAS CORPUS

Page 12: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què decisió va prendre el govern provisional en relació a les Juntes?

• Va decidir que era necessari controlar a les JuntesRevolucionaries perquè moltes d’elles estavencontrolades pels Demòcrates i inclús per gent quehavia assolit la nova ideologia del movimentobrer i que feia propostes socialistes com laigualtat de riquesa i la supressió de la propietatprivada, demandes que amenaçaven tot l’ordresocial i el predomini de la burgesia.

• Recordem que en 1864 s’havia fundat la PrimeraInternacional en Londres o AssociacióInternacional del Treball (AIT)

Page 13: El sexenni democràtic (1868 1874)

Com es van controlar les Juntes?

• Per dos mètodes tradicionals:

– Integrant als seus membres en la direcció delsajuntaments i diputacions provincials.

– Utilitzant la força de l’exèrcit quan els seusmembres es resistien a entregar les armes i acatarles ordres del govern provisional. Alguns conflictesdestacats es van produir en ciutats com Jerez,Cadiz o també Alcoi que en eixa època era ja unnucli industrial molt important.

Page 14: El sexenni democràtic (1868 1874)

Quina va ser la postura dels Demòcrates davant de les decisions del Govern

Provisional?• Dins del Partit Demòcrata va haver un debat

molt intens sobre la forma de govern osistema polític que tindria que defendre elPartit:– La majoria es va decantar pel

Republicanisme, amb un sector majoritaripartidari d’una República Federal i altre sector peruna República Unitària.

– Un sector marginal que molt promptedesapareixeria recolzava les mesures del governprovisional. (coneguts per cimbris). Es a dir, esmanifestaren a favor de la monarquia

Page 15: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què sistema polític, dons, anava a substituir a la monarquia

parlamentària de Isabel II?

• Tot dependria del resultat de les eleccions per a formar les Corts Constituents:

– Si en les eleccions guanyaven la Unió Liberal i elsProgressistes, que s’havien decidit per lamonarquia parlamentaria, aquest seria el sistemapolític.

– Si guanyaven els Demòcrates Republicans seria laRepública

Page 16: El sexenni democràtic (1868 1874)

Qui va guanyar les eleccions a Corts Constituents?

• El partit Progressista i la Unió Liberal que van obtindre 237 diputats.

• Els republicans van obtindre només 85

Page 17: El sexenni democràtic (1868 1874)

Per tant que característiques tindria la nova Constitució elaborada en 1869?

• LA CONSTITUCIÓ DE 1869 establia com a forma de govern la MONARQUIA PARLAMENTARIA.

• Però establia el principi de la SOBIRANIA NACIONAL.

• Per tant encara que el Rei mantenia en teoria segons la redacció de la Constitució el mateixos poders que el concedien les anteriors s’entenia que el REI NO PODIA INTERVINDRE EN LA PRESA DE LES DECISIONS POLÍTIQUES, perquè tota la sobirania emanava del poble.

• La búsqueda d’un Rei que assumira aquest paper de Rei Constitucional seria la principal tasca del govern fins 1870.

Page 18: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què característiques tindrien les Corts?

• Serien unes Corts Bicamerals:– Congrés dels Diputats: Elegit per sufragi universal

masculí. Hauria un diputat per cada 40000habitants. Per tant les províncies amb méspoblació tindrien més representants.

– Senat. Elegit per sufragi universal indirecte. Peròsolament podrien ser elegits senadors els majorscontribuents o les capacitats

• La Constitució tenia influència de la belga isobre tot de la de Estats Units.

Page 19: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què característiques tenia la Constitució en relació a la declaració

de drets?

• Feia una extensa declaració de dretsindividuals.

• Entre les novetats, per primera vegada en lahistòria d’Espanya es reconeixia la llibertat deconsciència i la llibertat de culte, es a dir, quepodries practicar públicament una religiódiferent a la catòlica, sense estar fent undelicte.

Page 20: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què problemes va plantejar la búsqueda del nou Rei?

• No va haver una acord definitiu fins anovembre de 1870.

• Per tant va ser necessari nomenar unRegent, càrrec que va desenvolupar el GeneralSerrano. Per la seua banda Prim es feia càrrecde la Presidència del Govern.

Page 21: El sexenni democràtic (1868 1874)

Quins van ser els principals candidats?

• Espanyols:– Baldomero Espartero, que va renunciar expressament.

– El duque de Montpensier, casat amb la germana deIsabel II, Lluisa Fernanda, que desitjava, anhelava elcàrrec.

• Estrangers.Podem destacar a:– Leopold de Hollenzollern-Sigmaringen, candidat

prussià,(alemany) al qual es va oposar Napoleò III.Encara que es va produir la seua renuncia elsfrancesos van declarar la guerra a Prussia. GuerraFranco-Prussiana (1870-1871)

Page 22: El sexenni democràtic (1868 1874)

Qui va ser finalment designat per les Corts?

AMADEU DE

SAVOIA

Page 23: El sexenni democràtic (1868 1874)

Qui era Amadeu de Savoia?

• Amadeo de Savoia, que era fill del Rei d’ItaliaVictor Manuel II, que havia demostrat ser en eixepaís un Rei Constitucional respectuós amb lesllibertats.

• Es pensava que el seu fill podia seguir el seuexemple.

• El seu principal defensor va ser el General Prim.Però el dia en que Amadeu va arribar a EspanyaPrim moria víctima d’un atemptat en Madrid. (30de desembre de 1870). La historiografia no haresolt encara qui va ser l’instigador de l’assassinatde Prim

Page 24: El sexenni democràtic (1868 1874)

Assassinat del General Prim

Page 25: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què problemes es va trobar Amadeu quan va arribar a Espanya o sorgiren durant el seu

Regnat?1. L’esclat d’una guerra per la independència de Cuba en

1868.2. L’oposició radical del Carlisme i l’esclat en 1872 de la

Tercera Guerra Carlina.3. L’oposició de bona part dels antics moderats que

passaran a defendre el dret al tron del fill d’Isabel II:Alfonso

4. L’oposició radical dels Republicans.5. La divisió del Partit Progressista.6. La difusió i cada vegada major influència de les

ideologies de moviment obrer: el socialisme i elanarquisme.

7. Les divisions dins de l’exèrcit i la seua negativa aacceptar el poder dels civils.

Page 26: El sexenni democràtic (1868 1874)

1.LA GUERRA DE CUBA (1868-1878)

• La guerra es va iniciar en 1868 amb l’anomenat“Grito de Yara”.

• Els cubans nascuts en l’illa volien laindependència perquè al ser tractats com unacolònia no podien comerciar lliurement ambaltres països, sobretot els Estats Units i a més elscàrrecs polítics i administratius eren ocupats perespanyols.

• Un altre tema molt debatut era el de l’ eliminacióo manteniment de l’esclavitud.

Page 27: El sexenni democràtic (1868 1874)

2.LA TERCERA GUERRA CARLINA (1872-1876)

• En un principi el pretendent carlin, CARLES VII vafer cas de l'estratègia de l’anomenat sectorneocatòlic, liderat per Candido Nocedal, formatper polítics procedents del partit Moderat. Volienatraure a la causa carlina als antics moderats i peraixò per primera vegada es presentaren a leseleccions.

• Però el seu escàs èxit electoral va fer que optaraper la sublevació. La Tercera Guerra Carlinaesclata en 1872 i dura fins a 1876.

• El nucli de la Guerra és el País Basc i Navarra.

Page 28: El sexenni democràtic (1868 1874)

El nou pretendent carlin: Carles VII

Page 29: El sexenni democràtic (1868 1874)

3. L’OPOSICIÓ DELS MODERATS

• Els moderats no aconseguiren bons resultatselectorals. Però fidels als seus ideals s'oposaren ael Règim de la Constitució de 1869, nascudad’una revolució i sobretot a la monarquiad’Amadeo de Savoia.

• Aquest sector va començar a ser liderat pel anticmembre de la Unió Liberal Antonio Canovas delCastillo. La seua idea fonamental era laRestauració de la dinastia Borbó, però en lapersona del fill d’Isabel II: Alfonso.

Page 30: El sexenni democràtic (1868 1874)

4.-L’OPOSICIÓ RADICAL DELS REPUBLICANS

• Dins del Republicanisme es van separar dosgrans opcions:– Els Partidaris d’una República Unitària.

– Els Partidaris d’una República Federal. Encara queaquest sector es va fragmentar entre:• Els partidaris d’arribar al poder per la via

electoral, liderats per PI I MARGALL.

• Els partidaris de fer la Revolució, sector anomenat“intransigent” que van signar el Pacte Federal deTortosa que a més es nodriren amb membres de lanova corrent de pensament anarquista. Va haverintents de alçaments republicans en 1869 i 1872.

Page 31: El sexenni democràtic (1868 1874)

5.-LA DIVISIÓ DEL PARTIT PROGRESSITA A LA MORT DE PRIM

• Es va crear dos corrents polítiques:

– El Partit Progressista Constitucionalista, dirigit perSagasta que recolzava als unionistes de Serrano

– El Partit Progressista Radical, dirigit per RuizZorrilla.

• El resultat va ser una continua inestabilitatgovernamental amb sis governs diferents i tresconvocatòries electorals.

Page 32: El sexenni democràtic (1868 1874)

6.L’ARRIBADA DE L ‘ANARQUISME

• Gracies a les llibertat concedides en Espanyadesprès de la Revolució de 1868 es van introduirnoves idees que havien sorgit en Europa: entreelles l’anarquisme.

• El introductor en Espanya d’aquestes idees va serun enviat del principal teòric anarquista MijailBakunin: Giussepe Fannelli.

• En 1870 es va celebrar en Barcelona el PrimerCongrés Obrer Espanyol, que va fundar laFederació Regional Espanyola dins de la AIT.(Associació Internacional del Treball o IInternacional)

Page 33: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què defensaven els anarquistes?

• Una societat on desaparegera l’explotació.• Una societat sense classes socials i sense Estat.• S’oposaven a qualssevol tipus d’organització

política i sindical.• Pensaven que per aconseguir el seu triomf es

tindria que donar una revolució espontània, quees voria afavorida per l’educació dels treballadorsi també per l’atemptat terrorista com a mitjà depropaganda.

• Pensaven que la societat futura s’organitzaria encooperatives independents sense relació entreelles

Page 34: El sexenni democràtic (1868 1874)

6.L’ARRIBADA DEL SOCIALISME.

• Més tard que els representats anarquistes vanarribar a Espanya els enviats de KarlMarx, principal teòric del socialisme.

• En 1872 degut al trencament de la PrimeraInternacional va enviar a Espanya al seugendre Paul Lafargue, que va contactar ambalguns treballadors de Madrid, i on va arrelarla seua ideologia.

Page 35: El sexenni democràtic (1868 1874)

7.LA INDISCIPLINA EN L’EXÈRCIT

• Provocada per la no acceptació de les decisionspreses pels civils.

• Va destacar la insubordinació de l’armad’artilleria, que no va acceptar el nomenamentd’ un General com Capità General del País Basc ivan presentar de forma col·lectiva la dimissió.S’oposaven al nomenament perquè deien que elGeneral havia participat en la repressió de laCaserna de San Gil en 1866. El Congrés vamantindre una posició firma i van acceptar larenúncia dels oficials. (febrer de 1873)

Page 36: El sexenni democràtic (1868 1874)

Què va fer Amadeu I davant de tants problemes?

• Amadeu I en vista de l’existència de tantsproblemes als que s’afegien les lluites internesdels membres del Partit Progressista i la UnióLiberal

• va decidir abdicar.

(10 de febrer de 1873)

• El seu regnat havia durat un poc més de dosanys.

Page 37: El sexenni democràtic (1868 1874)

QUÈ VA PASSAR ALESHORES?

ES VA PROCLAMAR LA I REPÚBLICA ESPANYOLA