1

EL TERRITORI ÉS CULTURA

dossier de presentació

ANEM DE FESTA

MOSTRA D’OLI SIURANAReus (Baix Camp), 17 de novembre de 2007

Amb la col·laboració de:

2

Índex

1. Introducció............................................................................ 32. Context de la festa................................................................. 4

2.1 Les festes de l’oli nou......................................................... 42.2 Altres festes de l’oli............................................................ 62.3 L’oli i els Països Catalans..................................................... 72.4 El cicle natural de l’olivera................................................... 82.5 De l’arbre a la taula......................................................... 10

3. L’oliva i Reus....................................................................... 123.1 La DO Siurana................................................................. 13

4. La Mostra de l’Oli Siurana...................................................... 154.1 Orígens de la festa........................................................... 154.2 Estructura ritual de la festa............................................... 16

4.2.1 Degustacions populars................................................ 164.2.2 Degustacions professionals.......................................... 184.2.3 Difusió de la cultura de l’oli.......................................... 194.2.4 Jornades gastronòmiques............................................ 214.2.5 Activitats paral·leles.................................................... 22

5. Per saber-ne més................................................................. 235.1 Bibliografia..................................................................... 235.2 Vídeos............................................................................ 235.3 Museus.......................................................................... 235.4 Informació relacionada..................................................... 23

6. Crèdits................................................................................ 24

1. Introducció

La Mostra de l’Oli Siurana, que té lloc a Reus (Baix Camp) el 16 i 17 de novembre, és una de les principals festes de l’oli nou d’entre totes les que tenen lloc arreu de Catalunya entre novembre i febrer, l’època en què les olives han arribat al seu punt òptim de maduració i, en premsar-les, ofereixen la major quantitat d’oli possible.

Durant els dos dies que dura la mostra, les cooperatives de la Denominació d’Origen Siurana presenten l’oli nou en societat i el venen en una trentena d’estands situats a la plaça de la Llibertat als milers de persones que, arribats des d’arreu del territori, vénen a proveïr-se de l’oli per tot l’any.

La festa, que enguany arriba a l’onzena edició, representa el punt culminant per a tots aquells pagesos i productors que, després d’un dur procés de recol·lecció, han aconseguit, un any més, convertir l’oliva en oli, l’anomenat or líquid de la dieta mediterrània, motiu pel qual celebren la fi de tot el procés. Alhora, la resta de persones viuen la diada com el moment clau per comprar l’oli de tot l’any, podent-hi apreciar directament les diferències gustatives existents entre els olis emparats per la Denominació d’Origen Siurana.

Els participants del programa ‘El territori és cultura – Anem de festa’, podran conèixer la Mostra de l’Oli Siurana de primera mà, així com fer-se una idea d’allò més completa de la resta de festes de l’oli nou que, fins al febrer, tindran lloc arreu de les comarques productores.

Abans de veure i viure la festa, però, els recomanem la lectura d’aquest dossier, per tal d’assistir a la celebració amb uns coneixements previs que, el 17 de novembre, es podran sedimentar, contrastar i ampliar amb profunditat.

3

2.Context de la festa

2.1 Les festes de l’oli nou

Novembre, desembre, gener i febrer són els mesos en què té lloc la campanya de recollida, premsada i embotellament del primer oli de l’any, l’oli novell. En aquelles poblacions amb més tradició olivera i en aquelles zones que disposen d’olis d’oliva amb Denominació d’Origen Protegida (Siurana, Les Garrigues, Terra Alta i Mallorca, així com Baix Ebre-Montsià i Empordà) es realitzen fires, festes i altres celebracions de la collita, amb l’objectiu de celebrar la fi de les feines i presentar en societat el resultat de la collita: el primer oli de la temporada, l’oli nou.

En la majoria de casos, les festes estan organitzades per les pròpies cooperatives i productors de la població, amb l’objectiu de donar sortida a les primeres ampolles. Generalment, consisteixen en un esmorzar amb els productes locals banyats amb el primer oli de la collita i, depenent de cada població, poden acollir també diverses activitats que contribueixen a la difusió de la cultura de l’oli, com demostracions de les tècniques per fer l'oli de forma artesana, visites als molins productors, degustacions de l'oli nou, concurs de llançament de pinyols, etc.

En aquestes festes, els municipis obren les seves portes als visitants, els mostren les tradicions i els secrets al voltant de l’olivera i els seus fruits, i els conviden a la cerimònia gastronòmica cabdal del tast de l’oli nou.

4

Un dels objectius de les celebracions és promocionar la cultura de l'oli i donar a conèixer al consumidor els diferents tipus d'oli d'oliva que hi ha al mercat, tot destacant aspectes com la tradició del conreu, la qualitat i el respecte al medi ambient.

Ara bé, el principal ritu que hi ha en totes aquestes festes és la presentació en societat de l’oli nou o novell. En algunes poblacions aquest acte té un caire religiós i es realitza en forma d’ofrena a l’interior de l’església. No és estrany que sigui així, doncs l'oli ha estat utilitzat tradicionalment en cerimònies religioses.

En d’altres, en canvi, la presentació de l’oli nou té un format profà, amb la realització d’un àpat popular que convida als assistents a tastar el producte i amb la preparació dels estands de les diferents organitzacions productores que, en el marc d’una fira o d’una mostra comercial, presenten i posen a la venda el seu oli.

5

2.2 Altres festes de l’oli

La Mostra d’Oli Siurana és una de les festes de l’oli nou més destacades del calendari agrícola català, juntament amb d’altres com:

Novembre

• Festa de lʼOli Nou a Riudoms (el Baix Camp), pels volts del tercer diumenge.• Fira de l’Oli Verd a Maials (el Segrià), el tercer cap de setmana.• Fira de l'Oli novell, els cítrics i el comerç a Santa Bàrbara (el Montsià), el

darrer cap de setmana.

Desembre

• Fira de l'Oli a lʼEspluga de Francolí (la Conca de Barberà), el primer cap de setmana.

• Festa de l’Oli a Belianes (l’Urgell), el primer cap de setmana.• Fira de l’Oli i la Mel a Sóller (Mallorca), el cap de setmana anterior a Nadal.

Gener

• Fira de l’Oli a les Borges Blanques (les Garrigues), el cap de setmana més proper a Sant Antoni.

• Fira de l'Oli i l'olivera a l’Espolla (l’Alt Empordà), el tercer cap de setmana.

Febrer

• Festa de l'oli a Cabacés (el Priorat), a principis de mes.• Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre a Jesús (el Baix Ebre), a finals de mes.

6

2.3 L’oli als Països Catalans

Sembla que van ser els grecs els qui van estendre el consum de l’oli per la costa mediterrània i l’introduïren a Catalunya com a producte d’intercanvi comercial a partir de l’any 600 aC. Els ibers el van afegir l’olivera als seus cultius i contribuïren a la seva expansió. Posteriorment, Roma va donar continuïtat al conreu i l’incrementà d’una manera considerable, sobretot a partir del segle II aC, moment en què ja es pot parlar d’una certa producció industrial.

Els romans van perfeccionar les tècniques de premsat, dipòsit i transport de l’oli, les quals han estat la base de les que s’han fet servir fins temps molt recents. A les diverses vil·les rurals que envoltaven Tàrraco, de fet, s’han localitzat restes d’instal·lacions relacionades amb l’elaboració i emmagatzematge d’oli. També són comunes les troballes d’àmfores per transportar o contenir, i de llànties per a la il·luminació.

Es desconeix quina va ser l’aportació àrab a la producció d’oli, per bé que el fet que un dels sinònims de trull sigui ‘almàssera’ demostra que van contribuir a sedimentar la tradició oleícola d’Al-Andalus. Emperò, sembla que tan sols es va limitar a continuar les tècniques apreses dels romans i, possiblement, a l’aplicació dels coneixements de ceràmica per perfeccionar les gerres destinades a la conservació.

7

2.4 El cicle natural de l’olivera

Totes aquestes festes tenen lloc un cop les oliveres han donat els seus fruits, un cop han completat el seu cicle biològic. Aquest comença a la primavera, amb la brotació de les primeres flors, que acostuma a ser tardana, entre mitjans d’abril i finals de maig, en funció de la varietat i el topoclima de cada regió olivera. Aquests brots (anomenats ‘rapa’ o ‘garró’) seran els que, més tard, donaran pas a les olives.

En condicions normals, per cada 100 flors es fan d’una a cinc olives. L’obertura de les flors arriba amb temperatures d’uns 18 graus, donant lloc a uns primers fruits verds que, a mesura que arriba el fred, van madurant i tornant-se negres, moment en què s’han de collir. El punt de maduració òptim arriba entre novembre i gener, segons les zones. A Catalunya, les varietats d’oliva més comunes són l’arbequina, la morruda, la sevillenca, l’empeltre, la verdiell i la farga.

El procés de maduració de l’oliva s’adapta força bé al cicle anual de pluges dels Països Catalans, de precipitacions màximes a la primavera (quan el fruit ha de quallar) i a la tardor (quan madura i assoleix el màxim contingut d’oli). Si falten les pluges de finals de l’estiu i de la tardor, el fruit es pot ressecar, arrugar-se i caure a terra abans de madurar.

8

L’olivera rep el nom científic d’Olea europaea i pertany, des d’un punt de vista botànic, a les oleàcies, una família que agrupa una trentena de gèneres que comprenen des dels freixes fins als gessamins. Des del punt de vista vegetatiu, és un arbre de creixement lent i d’una extraordinària longevitat, fins al punt que a Horta de Sant Joan (Terra Alta) s’hi troba ‘Lo Parot’, una olivera bimil·lenària considerat com l’arbre més vell de Catalunya i declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya el 8 de febrer de 1990.

L’olivera, que no comença a donar fruit fins al cap de cinc anys de ser plantada i que no arriba al seu període de màxima producció fins als 35 anys –allargant-se, això sí, fins als 150 anys de vida–, vol poques tasques de manteniment, així com podes puntuals per canviar la fusta vella i créixer de forma equilibrada.

9

2.5 De l’arbre a la taula

Un cop l’oliva ha arribat al seu punt just de maduració, s’ha de collir directament de l’arbre, ja sigui ‘pentinant’ o ‘munyint’ l’olivera amb la mà o una pinta (o sarpa), ja sigui colpejant les branques de l’arbre amb una llarga vara per fer-les caure –o, més modernament, utilitzant una màquina que sacseja l’arbre i provoca la caiguda de la majoria de les olives–.

Tradicionalment, els homes eren el que ‘pentinaven’ els arbres, mentre que les dones feien de plegadores, és a dir, recollien les olives del terra. Com que es tractava d’una feina feixuga en els mesos més gèlids de l’any, les plegadores acostumaven a entonar tot de cançons per tal d’alleugerir la feina i fer-la més agradable. Ara per ara, en una societat no tant dividida per sexes, no existeix cap impediment perquè homes i dones realitzin tots les mateixes tasques.

Antigament, la feina de netejar les olives de fang, sorra, fulles i branquillons la feia cada família a casa amb el triador, instrument que es col·locava en pendent i pel qual lliscaven les olives que anaven quedant netes. Actualment, la pràctica totalitat de propietaris d’oliveres, duen les olives a netejar directament a l’almàssera –mot que, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear prové de l'àrab al-maʿṣara, ‘el molí d'oli’, ‘el lloc on venen oli’–, on les noves màquines optimitzen el temps que s’hi havia de dedicar.

10

En les 24 o 48 hores següents a la collita, les olives s’han de portar al molí (conegut per ‘trull’ a moltes zones del Principat de Catalunya o ‘tafona’ a les Illes Balears) per fer-ne l’oli, on es renten amb aigua i es matxuquen amb martells trituradors.

La pasta resultant s’ha de remoure perquè s’ajuntin les petites gotes d’oli en gotes més grans i així sigui més fàcil separar l’oli de la pasta d’oliva. L’extracció definitiva de l’oli es fa per premsat o centrifugació. Antigament, la pasta s’estenia sobre cofins (discos porosos i rodons, d’espart), apilats dins una premsa. Actualment, la pasta gira dins una màquina que separa l’oli dels productes sòlids (la sansa o pinyolada).

Aquest primer oli és el que s’anomena ‘oli verge’ que pot ser ‘verge extra’, ‘verge fi’ o ‘verge’, classificats segons el grau d’acidesa. De la pasta resultant se’n fa una segona premsada o centrifugada, obtenint així un oli de qualitat intermèdia anomenat ‘oli d’oliva’, de no tanta qualitat com el verge i essent el que més abunda als supermercats.

11

3. L’oliva i Reus

Tradicionalment, Reus ha estat el centre mercantil on es comercialitzen els productes agrícoles de les comarques que l’envolten. Ja a principis del segle XVIII, Reus produïa grans quantitats d’oli, eminentment destinat al consum interior.

Aquest era el segon producte en importància produït a Reus, just darrere dels vins i aiguardents que tant de renom van donar a la ciutat –d’on n’ha perviscut, encara ara, la mítica frase ‘Reus, París, Londres’ de principis del segle XIX.

Així, per exemple, 1820, Reus produïa:

- 880.000 roves de vi - 83.000 roves d’oli - 30.000 roves d’oli - 20.000 roves de fesols i llegums - 8.000 roves de blat

(una rova catalana: 26 lliures, equivalent a 10,4 kg)

Des de llavors, la capital del Baix Camp també ha actuat com a centre d’una sèrie de comarques de la demarcació de Tarragona que, amb el pas dels anys, han anat configurant un paisatge oleícola comú, propiciant que se’ls concedís una Denominació d’Origen específica per a l’oli que produeixen.

12

3.1 La DO Siurana

Una Denominació d'Origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d'un producte que està elaborat a partir d'unes determinades varietats i a través d’unes pràctiques establertes prèviament. Des del 1977, l’oli produït a Reus i rodalies compta amb la Denominació d’Origen Siurana, que empara i protegeix la producció olivera dels termes municipals que hi són adscrits i que presenten unes característiques comunes. Agafa el nom del riu Siurana, afluent de l’Ebre per la banda nord, atès que part del territori que inclou es troba dins la conca natural d’aquest riu. Reus és el centre comercial que en vertebra bona part de l’activitat mercantil.

La zona geogràfica en qüestió representa una franja de les comarques de Tarragona perpendicular al mar Mediterrani que, des de les Garrigues de Lleida, travessa de nordest a sudest part de les comarques del Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Tarragonès, la Ribera d’Ebre i el Baix Penedès.

L’oli protegit per la DOP Siurana és l’oli verge de qualitat extra obtingut per procediments mecànics o per altres mitjans físics que no produeixen alteració de l’oli, conservant-ne el sabor, l’aroma i les característiques del fruit, collit directament de l’arbre i procedent de les varietats arbequina (varietat que ha de representar un mínim del 90% del total), rojal i morrut.

13

S’ha definit l’oli de la DOP Siurana com un oli equilibrat, agradable al paladar, amb aroma d’ametlla verda i poma, de molt baixa acidesa i d’excel·lent fruïtat. En aquest sentit, l’oli d’oliva verge extra de la DOP Siurana ha obtingut en els darrers anys diferents premis nacionals i internacionals com a reconeixement a la seva qualitat.

Segons el moment de la collita, s’hi diferencien dos tipus d’oli: el fruitat (procedent de la collita més primerenca, de color verdós, amb més cos i amb sabor lleugerament picant i ametllat-amarg) i el dolç (procedent de la collita més tardana, de color groc, més fluid i de gust més dolcenc).

L’oli de la DOP Siurana constitueix l’11% del total d’oli produït a Catalunya. Un 60% de la producció es destina al mercat català i espanyol, mentre que la resta es destina a l’exportació.

14

4. La Mostra de l’Oli Siurana

4.1 Orígens de la festa

Amb aquesta dilatada experiència oleícola a l’esquena, el Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus, el Consell Regulador de la DOP Siurana i la Unió Agrària Cooperativa de Reus organitzen, des de 1997, la Mostra de l’Oli Siurana, amb l’objectiu de divulgar el coneixement de l’oli d’oliva verge extra DOP Siurana i presentar l’oli nou de la temporada. D’aquesta manera, la Mostra d’Oli Siurana és el primer lloc on anualment les cooperatives presenten de forma conjunta l’oli nou amb DOP Siurana de la campanya.

Des de llavors, entre 20 i 30 entitats han participat activament a la mostra, que primerament es va fer a la plaça del Mercadal i que, per problemes d’espai, el 2004 es va traslladar a la plaça de la Llibertat, on se celebra actualment.

15

4.2 Estructura ritual de la festa

4.2.1 Degustacions populars

a) Esmorzar popular

A Catalunya, és costum iniciar les festes de l’oli nou amb un esmorzar popular obert a tothom, moment en què es pot degustar el primer oli i socialitzar-ne les opinions. Aquest costum és hereu de la tradició de les ‘rostades’, uns àpats populars basats en la preparació i degustació de les ‘rostes’, unes llesques de pa torrat i mullat dins oli novell propi de la Catalunya Nova (Camp de Tarragona, Vendrell, Lleida, Igualada...).

Les rostades provenen d’un antic costum gastronòmic que els pagesos tenien quan acabaven les trullades, les feines d’elaboració de l’oli al molí: torraven unes llesques de pa de pagès, les rostes, i les sucaven dins la naquera del trull plena d’oli verge, acabat de fer. Avui, les rostades s’han col·lectivitzat i s’han reconvertit en els esmorzars populars que les cooperatives organitzadores de les celebracions ofereixen als visitants que venen a tastar l’oli nou.

A la Mostra de l’Oli Siurana de Reus, els organitzadors acostumen a repartir més de 3.000 esmorzars populars de degustació de l'oli nou. Així mateix, l’establiment Casa Borrull realitza cada any un nou embotit especial per a l’ocasió, que enguany tindrà un regust axocolatat.

En l’esmorzar reusenc, els assistents tenen a la seva disposició tot un seguit de setrills provinents de les diferents cooperatives de la DOP Siurana, en què poden apreciar directament les diferències gustatives existents entre els olis produïts en zones costaneres (Riudecanyes, per exemple) o d’interior (Gratallops) inscrites a la demarcació.

16

b) Estands

L’objectiu primordial de totes les festes de l’oli nou és donar sortida als primers litres d’oli que ha produït cada cooperativa. La festa arriba al seu punt àlgid quan el visitant repassa tots i cada un dels estands participants a la mostra, en tasta els olis i acaba decidint comprar-ne un o altre.

Així, no és estrany constatar com el ritus de preparació de l’estand sigui un dels punts en què més s’esmercen els productors oleícoles, ja que és la finestra on mostraran els seus productes durant la fira, oferint la possibilitat als visitants perquè degustin totes les varietats que han elaborat.

És precisament en aquest moment on es fusionen les dues celebracions que tenen lloc en qualsevol festa de l’oli nou: d’una banda, els pagesos i els productors celebren la fi de la collita, mentre que la resta de persones viuen la diada com el moment clau per comprar l’oli de tot l’any.

La previsió de participació d’aquest 2007 és d’uns trenta expositors, entre les principals cooperatives i molins productors de la DOP, així com les entitats relacionades amb la promoció de l’oli, com el Centre de Desenvolupament de l’Oli de Reus, el Panell de Tast Oficial d’olis verges d’oliva de Catalunya i l’Oficina Comarcal d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat.

17

4.2.2 Degustacions professionals

Entre les activitats que poden tenir lloc en les diverses festes de l’oli nou que se celebren arreu dels Països Catalans, també pot haver-hi sessions guiades de tastos d’oli, en què els experts del Consell Regulador de cada Denominació d’Origen ensenyen quin és el procediment ideal per degustar l’or líquid de la dieta mediterrània.

L’oli s’ha de tastar fent-lo passar bé per tota la boca. Cal xuclar-lo amb les dents tancades, agafant aire per repartir-lo per la llengua i el paladar. Com que és fonamental no confondre gustos, de tant en tant els tastadors es renten la boca. A Catalunya, és comú fer-ho glopejant oli d’oliva refinat, sense gust ni aroma. En d’altres indrets, ho fan mastegant una poma. El primer que es percep en ensumar un oli verge de qualitat és el seu aroma afruitat, més o menys verd i intens, que recorda el fruit de l’oliva d’on prové. Si l’oli és de gran qualitat, és fàcil notar altres notes aromàtiques pròpies de fruites, plantes d’horta i vegetals, com la poma, el plàtan, la maduixa, la gespa recent tallada, l’ametlla, el fonoll, la menta, el tomàquet, la carxofa...

A la boca, i a mida que l’escampem per tota la cavitat, és possible percebre les sensacions de dolçor, amargor i astringència en diferents intensitats. Un cop empassat coll avall, i després d’oxigenar-lo bé, comença a pujar la sensació de picant a la gola, fins assolir una intensitat màxima diferent per a cada oli. Finalment i per la via retro-nasal, un cop l’oli s’escalfa a la temperatura del cos, ens retornen al nas multitud d’aromes que confirmen i complementen allò que en nas ja havíem notat.

Els membres de la comunitat de la UOC i els seus acompanyants assistiran a una sessió de tast d'olis a càrrec d'un expert del Taller Oficial de Tast de Catalunya. La degustació tindrà lloc al modernista Centre Enològic de Reus, on es tastaran i s’apreciaran les diferències entre els olis de tres denominacions d'origen protegides diferents: Siurana, Terra Alta i Baix Ebre-Montsià.

18

4.2.3 Difusió de la cultura de l’oli

a) Visites al molí productor

En aquelles poblacions en què la majoria de l’oli que es ven es produeix en un sol molí, com a Godall (Montsià) o Belianes (Urgell), aquest adquireix una importància notable en el conjunt de la festa, fins al punt que s’hi realitzen visites guiades i explicacions detallades de cada un dels passos que se segueixen per convertir l’oliva en oli.

A Reus, però, com que actua de capital de tota una sèrie de municipis, el protagonisme del trull queda més diluït. Tot i això, els participants de l’activitat visitaran la Cooperativa Agrícola de Castellvell.

19

b) Visites al museu consagrat a l’oli

També hi ha poblacions que complementen la visita al trull amb una exposició sobre la història del conreu de l’olivera en la seva zona o sobre el procés d’elaboració de l’oli –tradicional o modern.

A Reus, concretament, el Museu d’Art i Història de Reus compta amb una exposició permanentment dedicada a la cultura de l’oli i el seu arrelament al Baix Camp, anomenada ‘L’elixir daurat’.

Tal com el nom ja deixa entreveure, l’exposició proposa una aproximació a la cultura de l’oli, destacant la seva història en la cultura mediterrània, els tipus de conreu, l’evolució de les tècniques de cultiu i d’elaboració, així com els tipus d’oli.

L’exposició incideix en els beneficis de l’oli per a la salut, els seus usos i derivats, per acabar reflexionant sobre la funció social dels conreus de l’oliver a l’actualitat, que constitueix un recurs econòmic bàsic de les nostres poblacions de muntanya, contribuint a l’equilibri territorial.

Entre les peces que s’hi exhibeixen, destaquen una mola i una premsa de lliura del segle XVIII, diverses premses de caragol i una premsa hidràulica fabricada a Reus a començaments del segle XX.

20

4.2.4 Jornades gastronòmiques

Un tret característic de les múltiples festes gastronòmiques que tenen lloc arreu del país –no només les de l’oli nou, sinó també les de l’arròs, del vi, dels bolets, del formatge, de la ratafia...– és que intenten implicar la major quantitat d’agents socials possibles.

Així, en tant que festes gastronòmiques, moltes intenten implicar directament els restaurants de la població per tal que, durant les setmanes anteriors i posteriors a la festa, ofereixin una carta de plats relacionats, d’una manera o altra, amb el producte que es vol promocionar.

Seguint aquesta tendència i coincidint amb el desè aniversari de la Mostra de l’Oli Siurana, l’ajuntament de Reus va organitzar la I Mostra gastronòmica de l’oli Siurana, amb l’objectiu de potenciar i promocionar el sector de la restauració de la ciutat, en què hi van participar 14 restaurants, que van incloure a les seves cartes un plat especial elaborat amb oli nou de la denominació.

Enguany, però, la mostra no es durà a terme. Tot i això, els membres de la comunitat UOC i els seus acompanyants assistiran a un dels restaurants que l’any passat es van implicar més directament en la mostra, L’Absis (c/. de la Mar, 30-32), en què podran degustar:

1r. plat: Amanida de rúcula i parmesà amb oli de Cambrils DO Siurana

2n. plat:Bacallà amb cigrons i oli de Riudoms DO Siurana, o bé magret d’ànec amb

poma confitada i oli de Riudoms DO Siurana

Postres:Trufes casolanes

Vi negre del Guiamets DO Montsant ‘Mas dels Mets’, aigua i pa

21

4.2.5 Activitats paral·leles

Seguint amb la voluntat d’implicar la majoria d’actors socials possibles a la festa, moltes mostres de l’oli nou es complementen amb ballades de sardanes, trobades de gegants, xerrades, fira de productes artesans...

La festa reusenca segueix el mateix patró que la resta de celebracions gastronòmiques, programant actuacions musicals a la plaça de la Llibertat durant tot el dia. Tot i això, la festa vol fer un pas més enllà i, des de fa tres anys, s’interrelaciona amb el festival de poesia Taca d’Oli, amb l’objectiu que la poesia surti dels llibres i que la gent que no ha llegit mai poesia se la trobi al carrer, en un bar o en els llocs més inusuals.

22

5. Per saber-ne més

A banda de poder assistir a totes i cada una de les festes de l’oli nou que tenen lloc arreu dels Països Catalans entre novembre i febrer, els membres de la comunitat UOC interessats en aprofundir en els seus coneixements en el món de l’oli poden consultar els següents llibres, vídeos o visitar els diversos museus i trulls històrics repartits per tota la geografia catalana:

5.1 Bibliografia

• CALVO, J. i FIGUERAS, A., L’elixir daurat, Reus: Pragma Edicions, 2007• DD.AA., L’Elixir Daurat. Cultura de l’oli i sostenibilitat, Reus: Centre de

Desenvolupament de l’Oli i Ajuntament de Reus, 2001• DD.AA., Els olis d’oliva de Catalunya, Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 2006

5.2 Vídeos

• Exaltación al Aceite de Oliva [+]• Antiguo Proceso del Aceite [+]• Olive Oil Factory [+]• From Olives to Oil [+] • How to Taste Extra Virgin Olive Oil [+]• Frantoio di Sant'Agata d'Oneglia [+]• Oliflix Catalunya [+]

5.3 Museus

• Parc Temàtic de l'Oli, Juneda (les Garrigues): 973.140.018, [+]• Centre d’Interpretació de les Garrigues, Les Borges Blanques (les

Garrigues), 973.142.658, [+]• Ecomuseu de l'Oli, La Pobla de Cérvoles (les Garrigues): 973.142.658, [+]• Museu Agrícola, Cambrils (el Baix Camp): 977.360.719, [+]• Trull de Cabanes, Cabanes (l’Alt Empordà): 972.505.980, [+] • Tafona de ca'n Det, Sóller (Mallorca): 971.630.303, [+]

5.4 Informació relacionada

• L’oli a la Viquipèdia [+]• L’oli a la Wikipedia [+]• Receptes amb oli [+]• Mundo Aceite [+]• L’olivera [+]• Entre el museu i el territori. Una experiència a l’entorn de la cultura de l’oli

(article de Salvador Palomar) [+]• Més producció d'oli d'oliva que la campanya 2005/2006 però menys

vendes [+]• El Govern aposta per la millora de la qualitat de l'oli d'oliva [+]• Consells i advertències sobre l'oli usat [+]• Oli de rebuig per fabricar biodièsel casolà [+]• Oli en un llum (article de Xavier Amorós) [+]

23

6. Crèdits

Aquest dossier ha estat encarregat pel Vicerectorat de Promoció Cultural i Multilingüisme de la Universitat Oberta de Catalunya a l’Associació Rebombori Digital, editora dels espais web festes.org (http://www.festes.org) i festes.tv (http://www.festes.tv).

24