El Timbal revista del Baix Gaià

SETEMBRE/2015

Núm. 81 /

Exemplar gratuït / Des del 1994

jsmbaixgaia@hotmail.com

Rar: Música amb DO del Baix Gaià Rar és un grup liderat pel to-

rrenc Manel Gris. Han editat una maqueta ben especial. En

format CD, els assistents a un

dels seus concerts van rebre,

prèvia inscripció, 13 temes enregistrats per ells. A la por-

tada, una fotografia dels tres

músics de la banda i el nom

personalitzat de la persona que rebia el disc. Una iniciati-

va ben curiosa. Guitarres i

veu molt potents. Els podeu

trovar a www.reverbnation.com/

rarestrany

2

El passat mes de juny es va presentar a l’Auca Taverna de Torredembarra el da-rrer llibre de Jaume Renyer. Renyer (blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/), veí del Baix Gaià, tertulià habitual a les tavernes del nucli antic de la vila, doctor en dret, antic membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, acaba de publicar una biografia sobre el secretari del president Tarradellas. Lluís Gausachs i Ra-mon va néixer al barri del Po-blenou, a Barcelona, el 1954.

De formació llibertària, milità a l’Esquerra Republicana de Cata-

lunya. Treballà poc temps de mestre. Lluità al front durant la darrera Guerra Civil. Ja a l’exili, després de passar per diferents camps de refugiats i de lluitar amb la resistència francesa con-

tra els nazis, s’establí a París i no retornà a Catalunya fins l’any

1977. A partir del 1954 fou el secretari personal del president

Tarradellas. El tre-ball dóna a con-èixer molta corres-pondència personal de Gausachs i ens ajuda a apropar-nos a les dificultats de l’exili català a França. El llibre, de 206 pàgines, ha

estat editat per Pagès Editors i és fruit d’un encàrrec de l’Arxiu Montserrat Tarradellas Macià i de la Diputació de Barcelona. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas es va encarregar de

l’organització de l’acte.

Tarradellas

3

Cançons de taverna Gabriel Comes ha recollit amb llibre-CD les cançons que es cantaven abans a les tavernes com a l’Astut, sota la co-operativa, a cal Santoro, a cal Jan, a ca l’Estable, etc. Ha estat una feina llarga en el temps i que ha comptat amb la col·laboració de diferents per-sones com ara antics membres dels Roca Forada, el grup de folk torrenc dels anys 70 del segle XX. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas ha editat el volum, amb el suport de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torre-

dembarra, l’Institut Ramon Muntaner, la Fundació Privada Mútua Catalana, la URV i la Diputació de Tarragona. Les cançons han estat agrupades per la seva tipologia –contra la classe política, esdeveniments històrics, fets

de l’entorn, aspectes torrencs, pi-cants, gresca i amoroses. Entre els cantaires que es recorden especial-ment hi ha el “Xaveia”, el Manuel Ciuró Gatell, nascut el 1870. El “Man”, el Joan Figuerola Ximenis (1881), era un altre cantaire habitual. Sovint enfi-

lava les melodies amb el seu amic Jo-sep Llorach Sumoy (1888). El Pere Fortuny Porta “Sis Dits”, el Manuel Gatell Marquès i el Joan Batalla també cantaven i sabien moltes cançons.

Josep M. Boronat El Centre d’Estudis d’Altafulla ha publi-cat el treball d’Edgar Sansó sobre Josep M. Boronat (1904-1969). Aquest alta-fullenc fou advocat, professor de català i membre d’Acció Catalana. Durant la guerra presidí el Tribunal Especial de Guàrdia número tres de Barcelona. Vis-qué a l’exili a Dijon –acollit pel torrenc Fidel Parés- i a Prada de Conflent. En tornar a Catalunya fou empresonat i inhabilitat per exercir la seva professió.

La guerra del Francès Ja són diversos els articles que ens han apropat a diferents epi-sodis succeïts al Baix Gaià al voltant de la Guerra del Francès, que va tenir lloc a principis del segle XIX. Ara ens arriba una nova entrega escrita per l’Adam

Quigley als Estudis Altafu-llencs 39, publicat enguany. L’agost de 1813 toparen les tro-pes napoleòniques i les tropes espanyoles-portugueses coman-dades pel duc de Wellington. Torredembarra i Altafulla foren testimonis de la batalla i de l’anar i venir de soldats. Recor-deu el testimoni, esmentat en aquesta columna i en diferents articles d’altres autors, del mossèn de la Torre, l’Anton Boni, el 1808, que aconseguí escapar cap a la Pobla després d’haver estat greument fe-rit pels soldats francesos que saquejaven. Recordeu també l’amenaça dels francesos establerts a Tarragona, el 1811, de cremar Torredembarra si no es pagaven els tri-buts de guerra.

En el mateix volum trobem articles ben interessants. Sal-vador-J. Rovira i Gómez rescata els noms dels altafullencs

que vivien a la Torre al segle XVIII. Francesc Blanc fa un recull premsa amb el ressò de la mort del crític literari ta-rragoní Josep Ixart i de Moragas el 1895. El seu arxiu par-ticular es conserva a Altafulla. Josep Brullas ens descobreix la feina del prevere altafullenc Josep M. Pijuan, predicador incansable i col·laborador de Vidal i Barraquer. Durant la

guerra fugí a l’exili. Fou destinat al Perú on morí al cap de poc temps (1939). Cruz Sánchez ens recorda la mort de dos joves a la parròquia d’Altafulla arran de la caiguda d’un llamp. El Ricard Ramon hi publica un excel·lent article so-bre el cooperativisme agrari a la Riera de Gaià. En Marc Dalmau escriu sobre la col·lectivitat de l’Argilaga. La Maria Porter Moix comenta les obres que s’han realitzat a

l’església d’Altafulla. També hi trobareu retalls de l’exposició organitzada en motiu del 300 aniversari de l’ermita de Sant Antoni.

4

Pere Sadurní va recollir al seu treball Folklore del Pe-nedès (2000) algunes llegen-des del Baix Gaià, ubicat històricament al gran Pe-nedès. Una d’elles explica el motiu pel qual els habitants de Tamarit abandonaren el

seu poble. Sapigueu que per l’entorn del castell de Tama-rit hi podeu trobar restes de cases i carrers del que un dia va ser un municipi indepen-dent, amb les seves pròpies

festes, símbols i aplecs. Què va portar als antics veïns del castell a allunyar-se del mar?

Resulta que al se-gle XVIII va tenir lloc un gran tem-poral que s’emportà

la vida d’una cinquantena de pesca-dors. L’alegria fugí per sem-pre del poble. Quan es feia de nit les ànimes dels difunts s’apareixien als familiars. La

gent decidí marxar a Ferran i als municipis de la rodalia. Els anys, el mal temps i els

lladregots van fer la resta. Les bruixes d’Altafulla van ocupar el castell de Tamarit. El que havia estat un nucli ple de vida és ara una ombra

del que havia estat. Jordi Suñé Morales

Tamarit Les llegendes del Gaià (6)