Embed Size (px)
DESCRIPTION
Butlletí d'informació municipal de Calonge de Segarra nº3
Citation preview
BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL DE CALONGE DE SEGARRA Nº 3
Exitosa festa de la Torronada
Instal·lació i millores en
l’enllumenat públic
Adequació del local social
El Tossal
El Tossal - �
Edita: Ajuntament de Calonge de SegarraRedacció i maquetació: Anna CantacorpsImpressió: Gràfiques Oller, C. B. Imprès amb paper ecològic
Butlletí d’Informació Municipalde Calonge de Segarra
Març de 2009, any 2 , número 3
Sumari
Aquest butlletí es distribueix gratuïtament a totes les cases del municipi de Calonge de Segarra
EditorialEls primers fruits del treball
Aquesta tardor i hivern ja s’han fet realitat alguns dels projectes d’aquesta legislatura. Cal recordar
que ara fa just un any i dos mesos que l’equip de govern va presentar els projectes a la convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) de la Generalitat, i que la resolució definitiva de les subvencions concedides va ser al juliol de 2008. Doncs bé, alguns dels projectes d’aquest PUOSC ja han començat a agafar forma.
Aquests darrers mesos han estat intensos ja que s’han realitzat de forma simultània diverses obres:
l’adequació del local social, l’arranjament de camins, la millora de la xarxa d’aigua, el nou enllumenat del Soler, la substitució de l’enllumenat a Mirambell, l’enllumenat a les masies, la instal•lació de l’antena wifi a Santa Fe, i l’inici de les obres en els cementiris. Es pot dir que “el municipi estava en obres”.
Des de finals de desembre de 2008 l’Ajuntament disposa d’un treballador per al manteniment del
municipi i, de mica en mica, s’aniran realitzant petites tasques que faran que tinguem un municipi més acurat.
Fins al moment es van assolint gran part dels objectius que s’havia marcat l’equip de govern, però encara
en queden de pendents que s’aniran aconseguint al llarg de la legislatura, ja que n’hi ha que depenen de subvencions que arribaran el 2010, 2011 i 2012; i d’altres que necessiten negociacions i aprovacions de diferents administracions. L’equip de govern municipal està satisfet de les fites aconseguides en aquest temps transcorregut i amb els recursos econòmics que es disposa.
Xavier Nadal MasanaAlcalde de Calonge de Segarra
e-mail: [email protected]
Editorial .....................................................................................................................................................................................................p.2L’ajuntament informa...........................................................................................................................................................................p.3Parlem amb Carme Esquius ............................................................................................................................................................ p.11Ràdio Altiplà ......................................................................................................................................................................................... p.13Joventut ................................................................................................................................................................................................. p.14Medi ambient ...................................................................................................................................................................................... p.15Promoció turística .............................................................................................................................................................................. p.16Activitats i festes ................................................................................................................................................................................. p.19Coneixem la nostra història ............................................................................................................................................................ p.25Memòries .............................................................................................................................................................................................. p.27Telèfons d’interès ............................................................................................................................................................................... p.28Transport públic .................................................................................................................................................................................. p.28
L’ajuntament informa
El Tossal - �
Adequació del local social de Calonge de Segarra
L’Ajuntament tenia la voluntat de donar un impuls al local social i tornar-hi a realitzar l’activitat de bar
– restaurant, per tal de crear un punt de trobada per a la gent del municipi. A fi d’aconseguir aquest objectiu, s’ha dut a terme una sèrie d’importants reformes al local i, així, condicionar l’espai a les necessitats d’una activitat de restauració. Les obres han consistit en: la substitució d’una part de la coberta de l’edifici; la instal•lació de calefacció i climatització; la renovació de la instal•lació elèctrica; la col·locació de nou enllumenat; la substitució de la fusteria existent; i la millora en l’aïllament tèrmic,
l’enrajolat i el pintat del local. Les obres d’arranjament del local han tingut un cost d’uns 80.000 euros, els quals s’amortitzaran amb el lloguer de l’equipament.
Alhora, l’Ajuntament va fer un concurs públic per a l’arrendament de l’equipament com a bar –
restaurant, i aquest va ser adjudicat al sr. Joan-Antoni Vilaseca.
Amb aquesta actuació, el municipi disposarà d’un local obert durant tota la setmana on tots podrem
gaudir d’un nou servei de restauració i d’un punt de trobada per a tots.
Vista de l’estat del local social abans (a l’esquerra) i després de les
reformes (a la dreta).
L’ajuntament informa
El Tossal - �
Instal·lació i millores en l’enllumenat públic
L’Ajuntament de Calonge de Segarra ha realitzat diverses obres de millora i implantació d’enllumenat
públic. Les obres han consistit en la instal•lació d’il•luminació pública al nucli del Soler, que encara no en disposava; la instal•lació d’enllumenat públic en unes quaranta masies i habitatges aïllats del municipi; i la substitució de la totalitat de l’enllumenat públic del nucli de Mirambell a causa del seu mal estat.
L’actuació ha estat finançada per una subvenció d’uns 95.000 euros del programa d’ajuts per a la prestació
de serveis bàsics per a l’economia i la població rural, del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR); també a través d’una subvenció d’uns 30.000 euros de la Diputació de Barcelona; i pel propi Ajuntament. Aquesta actuació ha millorat l’entorn dels nuclis i masies, i la qualitat de vida dels seus veïns.
Imatge del nou quadre general de l’enllumenat públic de Miram-
bell.
Enllumenat públic a les masies
El passat mes de juny l’Ajuntament va fer una reunió amb tots els habitants que viuen en masies i en
habitatges aïllats. En aquesta reunió, l’Ajuntament va explicar en què consistia l’enllumenat públic de les masies i les condicions del seu manteniment. Un total de quaranta masies i habitatges aïllats varen sol•licitar l’enllumenat i actualment ja el disposen. Aquestes masies i habitatges aïllats són els següents: Ca l’Agustina, Ca l’Alzina, La Casa Blanca, El Bosc del Nadal, La Casa Nova Capellans, Les Eres del Tardà, Ca l’Escura, Cal Frare, La Gabatxa, Cal Mestre, La Morera, Cal Pere, Els Pilots, La Roca, Cal Seneca, Cal Suau, Cal Torrescasana, Cal Tribulví, Cal Sugranyes, La Caseta, Cal Berenguers, Cal Rovira, Cal Ros, Les Quadres, Cal Badal Vell, Cal Mas, Cal Vima, La Casanova de la Plana, La Sala, Cal Badal Nou, Cal Nadal, Cal Vinyals, Els Pilots de Baix, Cal Montaner, Cal Segura, Cal Romà, El Castell, Cal Ferreric, l’alberg Casa del Mestre, i l’edifici de l’Ajuntament.
Millora de l’enllumenat públic al nucli de Mirambell
S’ha realitzat una substitució total de l’enllumenat públic del nucli de Mirambell a causa del seu
mal estat. La instal•lació de l’enllumenat tenia unes deficiències greus ja que encara disposava de cablejat sense protecció, el quadre general estava ubicat a l’interior d’una casa privada, i aquest no disposava d’elements de protecció com ara un diferencial. S’ha dut a terme un nou cablejat a tot el nucli, s’han substituït totes les lluminàries, i s’han col•locat nous punts de llum en llocs que no n’hi havia.
Detall d’un punt de llum del nucli de Mirambell.Vista de l’enllumenat públic en una masia (La Gabatxa), col•locat
a la façana d’aquesta.
L’ajuntament informa
El Tossal - �
Des del passat mes d’octubre, Calonge de Segarra té cobertura de les emissions disponibles del servei
de televisió digital terrestre (TDT). Concretament, els nuclis que gaudeixen de la connexió són: Aleny, la Raval d’Aleny, Dusfort, Mirambell i el Soler. Està previst que ben aviat el nucli de Sant Pere de l’Arç disposi també de cobertura del servei TDT. Els canals actualment disponibles són: un canal digital de TVC (TV3, 3/24, K3/300, 33); quatre canals digitals de les TV privades estatals; un canal digital de TVE; i un canal digital de la cadena privada catalana (8TV). El desplegament de la TDT a Calonge de Segarra s’ha dut a terme a través del pla Catalunya Connecta -i en concret l’Anoia Connecta-, que promou el Departament de Governació i Administracions Públiques. Per a més informació de la cobertura actual de la xarxa, podeu adreçar-vos al web: www.gencat.cat/societatdelainformació/tdt.
La TDT arriba a Calonge de Segarra
Un any més, Calonge de Segarra acull el Ral·li
�000 Viratges
Com ja és habitual a la tardor, el Ral·li 2000 Viratges, organitzat per Biela Club Manresa, visita el nostre
municipi. Concretament, es tracta del tram d’Aleny amb 9,8 km. de pista cronometrada. Enguany, en la 48ª edició del Ral·li, Josep M. Membrado i Jordi Vilamala tornaren a ocupar la primera posició a la cursa, amb el seu Renault Maxi Megane.
Un dels competidors, en el seu pas per Sant Pere de l’Arç.
Vista d’un punt de llum de l’enllumenat del nucli del Soler.
Enllumenat públic al nucli del Soler
El Soler era l’únic nucli del municipi que no disposava d’enllumenat públic. S’han instal•lat diversos punts
de llum subjectes a les façanes de les cases i un focus a la plaça de l’entrada del nucli, el qual il•lumina la plaça i l’entrada al poble. La instal•lació d’una part del cablejat es va fer de forma soterrada per tal d’evitar la seva visualització.
Detall del focus instal•lat a la plaça del Soler.
Imatge d’un punt de llum de l’enllumenat del nucli del Soler.
El Tossal - �
Un any més, l’Ajuntament va sol•licitar al Departament de Polítiques Territorials i Obres
Públiques de la Generalitat (DPTOP) una subvenció per actuacions a vies afectades per la neu. Enguany, el Departament ha atorgat una quantitat de 1.611,39 euros al Consistori. Amb aquesta ajuda econòmica, es pretén facilitar la circulació de vehicles, i contribuir a la millora de la seguretat viària en cas de nevades.
Calonge de Segarra es beneficia de la
subvenció per a les vies afectades per la neu
Subvenció per a la senyalització de les
masies i els nuclis del municipi
El Departament de Governació i Administració Local ha atorgat, en el marc del PUOSC 2009, una
subvenció de 30.517 euros pel Projecte de senyalització de les masies i els nuclis de Calonge de Segarra. Aquesta actuació tindrà un pressupost de 33.908 euros, i la seva finalitat serà millorar la senyalització de les masies, els nuclis i els indrets d’interès del municipi. Està previst que la senyalització es dugui a terme durant l’any 2009.
Es col·loca la primera pedra del centre de desenvolupament turístic de l’Alta Anoia
El passat 11 de desembre de 2008 es va celebrar l’acte de la col·locació de la primera pedra del centre de
desenvolupament turístic de l’Alta Anoia, impulsat pel Consorci de Promoció Turística de l’Alta Anoia. Aquest centre esdevindrà una oficina de turisme permanent ubicada a peu de la carretera C-1412, als Prats de Rei. En el mateix edifici està previst instal·lar-hi un centre
de BTT, una agrobotiga, un taller de multiartesania, un petit viver d’empreses i la pròpia seu del consorci. Les obres tenen un pressupost de 604.019 euros.
A l’acte va assistir-hi l’alcalde de Calonge de Segarra, Xavier Nadal Masana, i el regidor i representant del
Consistori al Consorci, en Jordi Vilaseca Vila.
L’ajuntament informa
Manteniment del municipi
Durant aquests primers mesos de 2009 l’Ajuntament ha realitzat diverses tasques de manteniment del
municipi, algunes de les quals s’han dut a terme a través d’una brigada de sis persones provinents d’un pla d’ocupació de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca, i també per part del personal de manteniment del Consistori. Les tasques realitzades per aquest equip de treball han estat les següents: desbrossament, esporga i neteja del camí de Mirambell a Calaf, del camí de La Roca, del camí de Dusfort a la Gabatxa, del camí de Calonge i de l’entorn de Santa Fe. També s’ha pintat tot l’interior de l’alberg Casa del Mestre.
Així mateix, s’han desenvolupat diverses tasques de manteniment de camins, neteja de cunetes i
desaigües, com ara el desenrunament de l’accés del camí de Calonge.
Detall de les tasques de desenrunament de l’accés del camí de
Calonge.
L’ajuntament informa
Contractació d’un treballador per al
manteniment
Els membres del Consistori tenien la voluntat de disposar d’un treballador per a realitzar petites
tasques de manteniment, com ara mantenir els nuclis d’una forma acurada, realitzar tasques d’esporga de branques en camins, etc. Per aquest motiu, s’ha contractat un treballador, l’Albert Dalmases, amb l’ajuda d’una subvenció de 7.119 euros d’un pla d’ocupació del Departament de Treball. L’Ajuntament de Calonge de Segarra també ha adquirit un vehicle de treball de segona mà per un valor de 1.800 euros.
Condicionament dels cementiris
L’Ajuntament de Calonge de Segarra ha començat a executar les obres de condicionament dels cinc
cementiris del municipi (Calonge, Aleny, Mirambell, Dusfort i Sant Pere d’Arç). Fins al moment, s’han realitzat actuacions en el cementiri de Mirambell i en el cementiri d’Aleny. Aquesta obra forma part del Projecte de condicionament dels cementiris municipals, amb un pressupost de 100.938,13 euros, i està finançada, d’una banda, per una subvenció de 90.844,32 euros del Pla Únic d’Obres i Serveis 2008-2012 de la Generalitat de Catalunya; i, d’altra banda, a través de l’ Ajuntament. Es preveu que les obres durin fins al setembre de 2009.
Vista del cementiri de Mirambell en obres.
Imatge de les obres en el cementiri d’Aleny.
L’Albert Dalmases, amb el vehicle de treball.
Implantació de l’e-TRAM
Des de fa uns mesos, els tràmits i gestions locals es poden realitzar en línia a través de l’e-TRAM.
Aquest és el nou mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet, integrat a la plataforma de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). L’accés a l’e-TRAM es fa des del web de l’Ajuntament (www.calongesegarra.cat), i el trobareu a la secció “Tràmits i gestions” del menú principal. L’e-TRAM fa possible que els ciutadans, a qualsevol lloc i en qualsevol moment, puguin accedir a la informació necessària sobre tràmits locals; i iniciar i formalitzar diverses sol·licituds, com ara instàncies genèriques, cites amb càrrecs electes, queixes, suggeriments o incidències.
El Tossal - �
L’ajuntament informa
Millora en la xarxa d’aigua i en els dipòsits municipals
L’Ajuntament de Calonge de Segarra ha començat a executar les obres d’arranjament de diferents parts
de la xarxa d’aigua municipal, i d’adequació dels seus dipòsits d’aigua.
Les obres contemplen l’acondicionament del dipòsit d’Aleny i els del turó del Ballester; la substitució de
la coberta del dipòsit del Soler; i millores puntuals de la xarxa a l’entorn del turó del Ballester, d’Aleny, de Sant Pere d’Arç, del Soler i de Santa Fe. Les obres estan finançades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb una subvenció de 65.414 euros i, també, pel Consistori municipal.
Dipòsit d’Aleny i distribució al nucli d’Aleny
Actualment el nucli d’Aleny disposava d’un dipòsit d’aigua el qual només tenia la finalitat
d’emmagatzemar aigua, ja que l’abastament del poble es feia de forma directa des dels dipòsits del turó del Ballester. A més, quan hi havia un trencament en un punt de la xarxa abans de l’entrada del dipòsit aquest es buidava ja que no tenia una vàlvula antiretorn. Amb aquesta actuació projectada, el dipòsit tornarà a recuperar la seva funcionalitat i subministrarà aigua a la Granja Marianet i a la Granja Massana, i d’aquesta manera l’aigua s’anirà renovant. Com que el dipòsit està al mateix nivell que el poble d’Aleny s’instal•larà un grup a pressió per tal de subministrar aigua a aquest nucli en el cas que hi hagués una avaria a la xarxa general.
Les obres també han contemplat la substitució d’una part de la xarxa d’aigua a l’entorn d’Aleny que tenia
incidències.
Dipòsits del turó del Ballester
Les obres es basen en la substitució de la caldereria d’entrada als dipòsits, la reparació de les juntes dels
dipòsits, i l’adequació de l’entorn d’aquests.
Substitució dels pous de registre de Cal Bep i Sant Pere d’Arç
Les obres han contemplat la substitució dels pous de registre de Cal Bep i de l’arribada a Sant Pere d’Arç, a
causa del mal estat de la seva caldereria.
Pericó del cementiri de Calonge
Les millores han consistit en la substitució del pericó ubicat al cementiri de Calonge i tota la seva
caldereria; així com també la instal·lació de vàlvules per tal de garantir unes pressions adequades per la xarxa que es deriva d’aquest.
Dipòsit del Soler
Les reformes han contemplat la substitució de la coberta del dipòsit del Soler, el muntatge de pou
de registre, la substitució de tota la caldereria, i la col•locació de vàlvules i d’un hidrant.
Imatge del nou pericó, ubicat al cementiri de Calonge.
Vista de les obres al dipòsit del Soler.
El Tossal - �
En l’anterior exemplar d’El Tossal, varem entrevistar al Pere i l’Isabel de Ca l’Agustina, per ser els primers
veïns de Calonge de Segarra en instal·lar el servei de telealarma a la seva llar. Ara, ja en són quatre les famílies que es beneficien d’aquest sistema. En aquesta edició, parlem amb una de les veïnes del municipi que va sol·licitar el servei de telealarma, la Rosa Lladó, de Cal Lladó de Dusfort.
Quins són els avantatges i els inconvenients de l’ús de la telealarma?Estic molt contenta amb la telealarma. Fins ara no n’he tingut cap d’inconvenient, el contrari. Està molt bé perquè et demanen els telèfons del metge, de l’ambulància i dels fills, de manera que si et fas mal et poden socórrer ràpidament. Per sort, fins ara no l’he hagut de necessitar mai, però sé que són eficients perquè, sense voler, els vaig trucar una vegada i em van respondre immediatament.
Recomanaríeu aquest sistema? Perquè?Sí, perquè et dóna molta companyia. Amb persones que vivim soles crec que ens és molt útil, perquè et sembla que convisquis amb algú altre que t’acompanya.
L’ajuntament informa
Implantació de la telealarma
Rosa Lladó, a casa seva, amb el penjoll connectat a la telealarma.
Detall del camí arranjat de Sant Pere de l’Arç a Cal Frare, a les
proximitats de Cal Pere.
Imatge del camí de L’Alzina després de les millores.
Durant el mes d’octubre, s’ha realitzat l’arranjament de diversos camins del municipi, els quals han
millorat els accessos al nucli de Sant Pere de l’Arç (el qual estava en molt mal estat), i a les masies de Cal Pere, Cal Frare, Cal Bep, l’Alzina i les Quadres.
L’actuació ha consistit en una anivellació del traçat del camí, l’aportació d’una capa de tot-ú, i el posterior
refinat i compactat. Aquesta actuació ha tingut un cost d’uns 30.000 euros, la qual ha estat finançada pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR).
Vista del camí de Les Quadres després de l’arranjament.
Arranjament de diversos camins municipals
El Tossal - �
L’ajuntament informa
Informació dels plens
La Casa del Mestre, alberg de titularitat municipal ubicat al paratge de Santa Fe, té una capacitat per
a 16 persones i es lloga per grups. La tarifa que s’ha aplicat gairebé durant tot l’any, excepte en situacions especials com el cap d’any, és de 160 euros per nit.
Tal com es pot observar en la següent taula, referent als resultats econòmics de la gestió de l’alberg
durant l’anualitat del 2008, hi ha hagut uns beneficis de 1.471 euros. De la mateixa manera que l’any passat, l’Ajuntament té la voluntat de potenciar l’alberg i el seu entorn, i per aquest motiu s’ha acordat invertir els beneficis obtinguts en la gestió de l’alberg per tal de millorar les pròpies instal•lacions, així com també
l’entorn del conjunt patrimonial de Santa Fe. Durant aquest any 2009, es duran a terme diverses actuacions encaminades a potenciar el paratge de Santa Fe.
RESULTAT ECONÒMICIngressos(allotjaments)................................4.750 eurosDespeses (material neteja, despeses de manteniment i funcionament, despeses energètiques, material adquirit i compra de noves butaques i d’un sofà)..........................................................................................3.279 eurosBeneficis:............................................................1.471 euros
Resultats econòmics de l’alberg municipal “Casa del Mestre”
ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DEL 21 D’OCTUBRE DE 2008
Punt 1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior de data 31 de juliol de 2008.Punt 2.- Proposta d’acord d’aprovació de la modificació de les Ordenances Fiscals exercici 2009.Punt 3.- Proposta d’acord d’aprovació de la primera i segona certificacions de l’obra “Millores i adequació de l’enllumenat públic del municipi de Calonge de Segarra”.Punt 4.- Proposta d’acord d’aprovació de la primera i única certificació de l’obra “Millora i adequació de l’enllumenat públic”, subvencionada per la Diputació de Barcelona (XBMQ 2005).Punt 5.- Proposta d’acord d’acceptació de les ajudes del PUOSC 2008 – 2012.Punt 6.- Proposta d’acord d’acceptació de la subvenció de la Diputació de Barcelona Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, exercici 2009, per la realització de l’actuació “Nova Casa Consistorial”.Punt 7.- Proposta d’acord de donar recolzament a l’Ajuntament de Calaf per a la construcció d’una residència per a la gent gran a Calaf.Punt 8.- Proposta d’acord d’adhesió de l’Ajuntament de Calonge de Segarra a l’associació de Micropobles de Catalunya. Punt 9.- Proposta d’acord d’inici de l’expedient de delimitació del terme municipal de Calonge de Segarra
i Calaf.Punt 10.- Donar compte de Decrets d’Alcaldia.Punt 11.- Precs i preguntes.
ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DEL 2 DE DESEMBRE DE 2008
Punt 1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior de data 21 d’octubre de 2008.Punt 2.- Proposta d’acord d’aprovació de la certificació d’obra “Millores a la xarxa d’abastament d’aigua potable en alta del municipi de Calonge de Segarra”, presentada per l’empresa contractista Constructora Calaf, i per un import de 86.252,61 euros, IVA inclòs.Punt 3.- Proposta d’acord d’adjudicació de l’obra “Condicionament dels cementiris municipals de Calonge de Segarra”, a l’empresa Mulé Calaf, S.l.l., i per un import de 100.938,31 euros.Punt 4.- Proposta d’acord d’aprovació de la modificació pressupostària 4/2007.Punt 5.- Deliberació sobre el pagament al Consell Comarcal de l’Anoia l’execució de l’arranjament de la xarxa veïnal de camins de zona de muntanya de la comarca de l’Anoia 2006.Punt 6.- Acceptació de la subvenció, atorgada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per la festa del Panellet, d’un import de 1.000 euros.Punt 7.- Donar compte de Decrets d’Alcaldia.Punt 8.- Precs i preguntes.
El Tossal - 10
Carme Esquius, de Cal Baiona
La Carme, al menjador de casa seva, davant de l’arbre genealògic de la seva família.
La Carmeta és un bon exemple de la combinació d’una vida llarga i saludable. I això que la vida no li ha posat les coses gens fàcils. Als seus 96 anys, encara explica amb il·lusió els seus quefers diaris, sempre pendent de la feina i que no falti res a casa. Compartir uns instants amb la persona més gran del municipi és tot un honor, tant per la seva simpatia com per la quantitat d’històries que ha viscut. Enhorabona, Carmeta, i que segueixi així de bé per molts anys!
Vostè és coneguda com la Carmeta de Cal Baiona. Ha nascut i ha viscut sempre al Soler?Vaig néixer a Ca l’Oller de Massana, un poble que pertany a Rubió. Vaig venir a viure a Calonge quan em vaig casar, als 18 anys. Des d’aleshores fins ara sempre he viscut al Soler, a Cal Baiona. Vaig tenir quatre fills, El Fernando, que per desgràcia es va morir molt jove, l’Agustí, el Salvador i el Josep M.
Faci’ns un tastet de les memòries de la seva joventut a Calonge de Segarra.Gairebé no en vaig fer, de joventut, perquè em vaig casar molt jove i al cap d’un any ja vaig tenir el primer fill. A col•legi, als Prats de Rei, vaig anar-hi ben poc. El record més bonic que tinc és la primera comunió, em van pagar unes sabates i vaig estrenar un vestit preciós.
Abans de la guerra, el jovent s’estava a casa a treballar, molts anàvem a ajudar els homes a fora, i els diumenges els joves acostumàven a anar a Calaf a distreure’s, ja fos al cine o al teatre. Tot i així, les dones no sortíem tant com els homes. Recordo, també, que quan vaig venir a Calonge, l’any 1930, teníem un ruquet i anàvem al mercat de Calaf o al de Torà amb l’Anita de Cal Mariano.
Com era en aquell temps el municipi i, concretament, el Soler?Ha canviat una mica, s’han tancat moltes cases. Quan vaig venir hi havia moltes masies habitades a Calonge: Cal Vima, Cal Tribulví, Cal Vinyals, Cal Corraler, Ca l’espinac, etc. Però també veig que algunes cases s’han espavilat i han tirat endavant.
Parlem amb...
El Tossal - 11
P
A què s’ha dedicat al llarg de la seva vida?Des que em vaig casar, sempre he estat a casa a cuidar el pare i la mare. També he estat molt a fora amb els homes per a ajudar-los a fer el llegum (triar el gra, ca-var, treure herba, etc.)
Quins canvis en la forma de viure li han sorprès o afectat més des d’aquella època fins als nostres dies?Tot ha canviat molt. Abans es treballava però diferent, perquè tot es feia amb braços, i ara es fa amb màquines. Les dones, abans, havien d’anar a portar l’esmorzar i el dinar a fora per als homes mentre ells treballaven la terra. Treballaven amb “fangues”, una aixada que s’apretava amb els peus. En aquella època també es batia de diferent manera: segaven, anaven a plegar les gabelles i, a l’hora de segar, havien d’anar a buscar les garbes i estendre-les a l’era. La forma de treballar ha canviat molt. Si el jovent d’ara hagués de treballar com el d’abans, no n’hi hauria cap, de pagès.
Vostè, que la guerra li va venir essent joveneta, com la va viure? I al Soler?Es va patir molt. Era dur perquè s’enduien els homes i es va passar molta por. Al meu home, però, no li va tocar tant com en altres. A Pujalt hi havia un campament i els soldats que hi havia allà van venir a buscar el meu home. En aquell temps tenia tres xicots i sis nebots. El dia que van aparèixer els soldats a casa, tenia els sis nebots capiculats al llit. Els soldats em van dir: -Tots són teus? Quina bona classe de dona amb tants fills!-. I quan van marxar amb el Ramon, el meu home, que se’l enduien, els vaig respondre: -Ja veu, vostè, amb els fills que tinc no em puc quedar sola-. Un dels soldats em va agafar la mà i em va dir: -No t’espantis, tornarà aviat.-Afortunadament, se’l van emportar a poca distància i el van deixar de seguida. El dia a dia durant la guerra era si fa o no fa com ara, més amb pena perquè ara tot es fa amb tractors i altres màquines. En canvi, abans la feina es feia amb les mans i els animals. Després de la guerra, aquí al Soler, tothom treballava, els homes a fora al camp, les dones a casa a cuidar la canalla i les bèsties i anar passant així.
I, actualment, com viu el seu dia a dia?Han canviat moltes coses. Quaranta anys enrere, quan jo i la Montserrat, la meva nora, ens vam quedar soles amb les criatures, vam anar fent de la manera que vam poder. I ens en vam anar sortint. Sense cap home a casa i amb els fills petits, vam ficar granja de vedells, tocinos
i truges, a més a més de les terres. Avui en dia, a l’estiu vaig a l’hort, que m’agrada molt, encara que ara em costa més que abans fer les feines de l’hort. Tot i així, m’agrada anar-hi a fer una volta, per sortir una mica de casa i estirar les cames. També cuido conills, cosa que em distreu molt. A l’hivern, en canvi, estic més dins de casa. No puc anar a l’hort perquè està moll i tinc por de caure. Em llevo, em faig el llit i l’esmorzar, rento els plats i em poso a fer mitja i gorros. També trenco ametlles i en fem de garrapinyades amb la Montserrat. Els conills m’agraden per distreure’m, perquè si no fos per això, no sortiria de casa. Així, surto una mica cada dia, estiro les cames i, si fa bo, camino una estona. Gràcies a Déu, ara estic bé.
Arribar a la seva edat amb aquest bon estat de conservació no és gens comú ni fàcil, ens pot desvetllar el secret per mantenir aquesta salut de ferro?No en tinc cap, de secret, jo faig vida normal. Els meus pares ja van viure molts anys, tant el pare com la mare van viure fins als 93 anys; i jo en tinc 96. Bec moltes herbes, cada dia al dematí quan em llevo em faig una torradeta amb una mica de xocolata i un vas d’herbes on hi poso farigola i una mica d’olivera. Això ho faig un o dos cops al dia. Pocs metges i moltes herbes. Un dia vaig anar al metge i em va preguntar què prenia i què menjava. Em va dir que no canvies res, que ja ho feia bé d’aquesta manera. Amb el què faig més mal és amb el pa, sobretot amb el pa torrat sucat amb mel. Jo estic contenta mentre em pugui llevar i valdre’m per mi mateixa, que no hagi de molestar els altres. El què em fa por és quedar-me en una cadira, que pateixes tu i fas patir els altres.
Quin missatge voldría transmetre a les futures generacions perquè puguin viure tants anys com vostè?El jovent d’ara té molts estudis i coneixements. El què no haurien de fer és llençar-ho tot, és a dir, s’hauria d’estalviar. Si no estalvies, no tindràs mai res. No l’han ensenyat a estalviar al jovent, en canvi abans sí. Ara es viu d’una altra manera, i això no ho veig clar. No es pot estirar més la màniga que el braç. El jovent té molt estudi, pot tirar molt endavant, però ha de mirar el què li va millor per aprofitar-ho, perquè ara es gasta molt. Abans s’estalviava en tots els sentits, ara no i més tal com està el món avui en dia.
Parlem amb...
El Tossal - 1�
Ràdio Altiplà
Programació pròpia en desconnexió de
COM Ràdio
De dilluns a divendres:LA NOTÍCIA AL PUNT, amb Laia Segura, després
dels butlletins horaris de COM Ràdio.14:30-15:00: SELECCIÓ DE MÚSICA EN CATALÀ19:30-21:00: EL DIA AL PUNT, amb Laia Segura, i a continuació:Dilluns, NOMAR DANCE, amb Dj. Nomar.Dimarts, UNA MICA DE TOT, amb David Palacios.Dimecres, COCODRIL CLUB, amb Albert Malla.Dijous, MÀXIM FM, amb Gerard Trench.Divendres, 25 FM + LA RUTA DEL BAKALLÀ, amb Gerard Trench. 23:00-24:00: SELECCIÓ DE MÚSICA VARIADA22:00-24:00: (Divendres) NOMAR DANCE, amb Dj. Nomar.
Dissabte:08:00-09:00: LA SETMANA AL PUNT, amb Laia
Segura.11:00-12:00: UNA MICA DE TOT, amb David Palacios.12:00-14:00: TRES DE TOT, amb Desi Husillos, Angelina Salut i Marc Piqué, com a conductors del programa; i Laia Segura, Albert Borràs, Antoni Guntin, Eloi Fonoll, Antoni Miret, Antònia Balaguer, Josep Anton Vilalta, Neus Molins, Josep M. Solà, M. Alba Puigpelat, Josep Mases i Santi Miquel, com a col·laboradors habituals. 17:00-18:00: CAT-SONS, amb Gisela Puntí.18:00-19:00: SELECCIÓ DE MÚSICA VARIADA19:00-20:00: KOSMOS, música folk i tradicional, amb Rafel Dosantos.20:00-21:00: SELECCIÓ DE MÚSICA EN CATALÀ21:00-22:00: MÀXIM FM, amb Gerard Trench22:00-24:00: A LA TEVA MANERA, una selecció de música variada per la nit del dissabte al diumenge.
Diumenge:00:00-07:00: A LA TEVA MANERA
08:00-09:00: COCODRIL CLUB, amb Albert Malla.10:00-11:00: KOSMOS (repetició).11:00-12:00: CAT-SONS (repetició).12:00-14:00: TRES DE TOT (repetició).16:00-24:00: SELECCIÓ DE MÚSICA VARIADA, la millor selecció musical per la tarda-vesprada del diumenge.
Recull d’entrevistes realitzades
Immersos en el 10è aniversari de Ràdio Altiplà, aquestes són les entrevistes realitzades al programa
TRES DE TOT, en la temporada 2008-2009.
Programa TRES DE TOT, any 2008:
-4 d’octubre: Desi Husillos entrevista a Xavier Nadal Masana, alcalde de Calonge de Segarra, amb qui parla de diferents temes relacionats amb el municipi. -11 d’octubre: Entrevista a l’entrenador de l’Escola de Futbol de Calaf, a càrrec de Vanessa Grau. -18 d’octubre: Angelina Salut entrevista a Marina Llansana, diputada al Parlament de Catalunya. Es tracten temes de la comarca i, principalment, de l’Alta Segarra. La diputada es queda a la tertúlia amb els col·laboradors habituals. -25 d’octubre: Desi Husillos parla amb Elisenda Romeu, presidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir.-8 de novembre: Marc Piqué s’incorpora com a conductor del programa, entrevistant al grup musical JUNGLE JULIA.-15 de novembre: Angelina Salut entrevista a Joan Caballol, regidor de Planificació, Activitats econòmiques i Comunicació de l’Ajuntament de Calaf, que ens parla de qüestions de la Mancomunitat i es queda a la tertúlia.-22 de novembre: Entrevista a Núria Fonoll, Roser Prat i Anna Cantacorps, representants de l’associació de Joves de Kalonge, per part de Desi Husillos, que parlen de les iniciatives de l’Associació. -29 de novembre: Marc Piqué parla amb la banda musical SARASVATÏ. -13 de desembre: Angelina Salut entrevista a Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra, que expliquen els projectes que tenen a la comarca i participen també de la tertúlia.-20 de desembre: Entrevista a representants de diversos pessebres vivents i pastorets de la contrada, a càrrec de Desi Husillos. Intervenen Glòria Padullés (Pessebre vivent d’Ardèvol), Jaume Casamitjana (Pessebre vivent d’Els Prats de Rei), Francesc Parcerisas (Pessebre vivent del Bages), i Martí Viñas (Pastorets de Calaf ).-27 de desembre: Marc Piqué entrevista a Toni Lloret, president de l’associació de Micropobles de Catalunya.
El Tossal - 1�
Diumenge 28 de desembre, veïns de Calonge de Segarra varen visitar el Camp Nou per viure in situ el
partit de Nadal que enfronta tradicionalment la selecció catalana de futbol. Enguany, el rival de Catalunya va ser la selecció colombiana, i el partit va finalitzar amb la
victòria del combinat català (2-1). La sortida, organitzada per l’associació Joves de Kalonge, va aplegar una cinquantena de veïns del municipi. Petits, joves i grans varen gaudir d’un tranquil però eufòric partit, tot fent poble i animant a la selecció catalana.
El grup de Calonge de Segarra, davant el Camp Nou. L’afició calongina, al Camp Nou.
L’eslògan de Calonge de Segarra, present a l’estadi. Els veïns de Calonge de Segarra, a la tornada a casa.
Calonge de Segarra amb la Selecció
Iniciatives dels Joves de Kalonge
Darrerament, l’associació Joves de Kalonge (creada l’abril del 2008 i formada per 25 joves del municipi)
ha dut a terme algunes actuacions per rebre el finançament necessari, a fi de realitzar activitats per als veïns de Calonge de Segarra. Així, i coincidint amb les festes nadalenques, els Joves de Kalonge varen prendre la inciativa de vendre participacions de la rifa de Nadal (núm. 75.734), amb la qual cosa han obtingut uns 300 euros de benefici, malgrat no ser un número agraciat en el sorteig.
D’altra banda, el passat 22 de novembre, la junta directiva de l’Associació, formada per: Núria Fonoll,
presidenta; Roser Prat, tresorera; i Anna Cantacorps, secretària; varen ser entrevistades a Ràdio Altiplà, com a representants de l’Associació. En la seva locució, es varen donar a conèixer i varen informar de les activitats realitzades, així com també de les programades per enguany.
Així, doncs, els Joves de Kalonge prenen força per projectar activitats i festes, com ara una calçotada
popular, prevista pel diumenge 29 de març, o la cursa d’andròmines i un concert musical a la festa major de Dusfort. A mesura que s’organitzin les activitats, l’Associació mantindrà els veïns del municipi informats.
Joventut
El Tossal - 1�
Medi ambient
Calonge de Segarra participa en el Pla per la millora de la fertilització agrària a la Catalunya central
El Pla per la millora de la fertilització agrària a la Catalunya Central (PMFACC) està impulsat i coordinat
pel consorci GESFER i participat per la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural (DAR) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El consorci GESFER va ser creat l’any 2005 com a instrument jurídic de gestió per tal d’avançar conjuntament entre l’administració i els sectors implicats i, així, coordinar els diferents esforços públics i privats existents a fi de resoldre els problemes derivats de la gestió de les dejeccions ramaderes, impulsant noves estratègies de fertilització més racionals.
El PMFACC va iniciar-se l’any 2006, està assessorat tècnicament i científicament per la Universitat de
Lleida i té com a finalitat generar i implementar pautes de fertilització nitrogenada que permetin garantir la producció agrícola i, alhora, reduir al màxim l’escolament dels nitrats a les aigües subterrànies.
Per tal d’adaptar el coneixement a les condicions locals, dins del PMFACC hi ha 193 parcel•les
comercials i 5 camps experimentals. Concretament, en el municipi de Calonge de Segarra hi ha 14 parcel•les comercials i 2 camps experimentals (un situat prop del nucli d’El Soler i l’altre prop del nucli de Conill). A les parcel•les comercials es realitza un seguiment de les activitats agrícoles que es duen a terme durant cada campanya agrícola. També es fan mostrejos i analítiques del contingut de nitrogen nítric al sòl en tres moments de l’any. Aquest nitrogen analitzat és el que és directament disponible per les plantes i, al mateix temps, és el que pot ser causant de problemes de lixiviació si no es realitza una bona gestió en matèria de fertilització. Els resultats analítics obtinguts es faciliten als agricultors col•laboradors per tal que els utilitzin per a prendre decisions pel que fa a la fertilització de les seves parcel•les.
Els camps experimentals s’utilitzen amb la finalitat d’estudiar les produccions de cereal obtingudes
després de realitzar-hi diferents tractaments de fertilització orgànica i mineral, és a dir, fertilitzant parcel•les d’entre 300 i 600 m2 amb dosis diferents d’adobatge nitrogenat. D’aquesta manera, es podrà determinar quina és la dosi de nitrogen que permet obtenir el màxim rendiment amb la mínima aportació d’adob. Aquest “adobatge òptim” permetrà incrementar els beneficis a l’agricultor, alhora que reduirà els
possibles efectes negatius sobre el medi ambient.
Al camp experimental situat prop del nucli d’El Soler es duen a terme els estudis utilitzant purí de porc
com a adob nitrogenat. A més a més, en aquest camp, es realitzen també assajos de la volatilització de l’amoníac en el moment de l’aplicació del purí al camp, la qual cosa ens dóna una idea de les pèrdues de nitrogen cap a l’atmosfera i de les emissions d’altres compostos volàtils que donen lloc a les males olors.
D’altra banda, al camp experimental situat prop del nucli de Conill, s’estudia la resposta del cereal a la
fertilització amb diferents adobs orgànics disponibles a la zona, com ara purí de porc, fem de conill, gallinassa i fangs de depuradora, combinats amb aplicacions d’adob mineral de cobertora. Actualment, s’està realitzant una primera experiència d’assessorament en la qual s’elaboren informes de recomanació de la quantitat d’adob nitrogenat que cal aplicar a les parcel•les en l’adobatge de cobertora. Aquest assessorament es duu a terme directament a una part dels agricultors que col•laboren amb el Pla.
Carolina NabauTècnic de fertilització
Fertilització de fons camp experimental prop del nucli d’El Soler.
Font: GESFER.
Fertilització de fons camp experimental prop del nucli de Conill.
Font: GESFER.
El Tossal - 1�
Promoció turística
Calonge de Segarra forma part de la xarxa del Geocaching
El geocaching –o caçadors de geoamagatalls– és una activitat a nivell mundial (per alguns ja es considera
un esport), que consisteix en amagar i trobar catxés –o tresors–. Aquests es poden trobar en qualsevol punt del planeta i per descobrir-los, només cal un receptor GPS i esperit aventurer.
El geocaching està format, com a mínim, per a dues persones: una amaga el tresor –que pot ser
qualsevol objecte dins d’un recipient– en algun lloc –ja sigui al camp o a la ciutat– que tingui algun interès particular –cultural, artístic, històric, paisatgístic…–, amb l’ajuda imprescindible d’un receptor GPS, el qual proporciona les coordenades geogràfiques del lloc on el tresor està amagat. Aquesta persona apunta les coordenades exactes i les fa públiques a llocs web especialitzats per tal que els caçadors de geoamagatalls puguin emprendre la recerca del tresor. Hi ha una sèrie de normes establertes per jugar correctament al geocaching, com ara que el geocacher –o caçador de geoamagatalls– ha de deixar algun objecte a dins del recipient (catxé) a canvi del objecte que recull (tresor) El caçador també ha d’escriure una nota sobre la seva visita –nom i data–, a la llibreta de registre que trobarà dins del contenidor del tresor. Normalment, la persona que ha “caçat” el tresor ho fa saber visitant el web www.geocaching.com, on la visita queda registrada i on pot expressar les seves impressions sobre el tresor trobat, afegir fotos, etc.
L’interès que desperta aquesta activitat no només prové en desxifrar el tresor que s’amaga en unes
coordenades concretes, sinó que, a més a més, és un esport divertit per als amants de l’aventura i la natura. El camí per arribar al tresor, el catxé que pot estar amagat o fins i tot enterrat, i el descobriment de nous paratges amb un cert alicient; esdevenen la clau de l’èxit mundial que està assolint aquesta nova activitat, el geocaching.
A més a més, el geocaching és una activitat que complementa el turisme rural, el qual el municipi
de Calonge de Segarra disposa d’una gran oferta, esdevenint el geocaching un atractiu afegit per a tot turista que gaudeixi de la seva estança en el nostre municipi. Això sí, amb l’ajuda d’un GPS. Actualment, Calonge de Segarra disposa d’un tresor, situat al Collet de les Forques -prop del cementiri de Calonge-, llogaret que amaga la llegenda d’en Nicolau Ballester Comaposada, més conegut com a Nicolau Pistoler. Està previst, però, que properament s’afegeixin més geoamagatalls a diversos punts del municipi.
Per a més informació del geocaching i veure els amagatalls que hi ha a Calonge de Segarra, visiteu
el web www.geocaching.com, o bé l’enllaç al “Collet de les forques” que trobareu a la secció “Geocaching” del web municipal (www.calongesegarra.cat).Columna que es conserva del “Collet de les forques”.
Vista que s’observa des del “Collet de les forques”.
El Tossal - 1�
Promoció turística
Alta Anoia en Ruta: una innovadora iniciativa turística per gaudir del nostre territori
El Consorci per a la Promoció Turística de l’Alta Anoia ha posat en funcionament, des de fa uns mesos,
una nova forma de descobrir l’Alta Anoia. Es tracta de la iniciativa Alta Anoia en Ruta, l’objectiu de la qual és traçar rutes en el nostre territori, amb l’ajuda d’una PDA (agenda electrònica de mà que emmagatzema tot tipus d’arxius i funciona com a GPS) la qual ens proporciona informació turística complementària de cadascun dels paratges que visitem. Tanmateix, no és necessari disposar d’una PDA per seguir les rutes atès que aquestes estan completament senyalitzades amb panells informatius. D’un total de deu rutes disponibles
fins al moment, tres d’elles transcorren per Calonge de Segarra. Aquestes són les titulades: Sant Pesselaç; Calaf; i Calonge de Segarra. Cada ruta té un recorregut que oscil·la entre els cinc i els nou quilòmetres.
Si s’escull l’opció de fer la ruta a través de la PDA, per accedir a la informació necessària cal adreçar-
se al web www.altaanoiaenruta.com, des d’on es pot descarregar el programa de funcionament. Amb el full de ruta i una PDA ja podreu gaudir del senderisme per les contrades de l’Alta Anoia, sense que se us escapi cap lloc d’interès.
Ruta: Calaf (6.495,25 m).
El Tossal - 1�
Promoció turística
Ruta: Sant Pere de l’Arç (5.048, 51 m).
Ruta: Calonge de Segarra (5.623, 69 m).
El Tossal - 1�
Activitats i festes
Lluïda festa major d’Aleny
L’últim cap de setmana de setembre, Aleny va celebrar la seva tradicional festa major. Dissabte, el
cobert del Vidal es va omplir de gom a gom amb motiu del gran ball amb el conjunt Milenium.
A la mitja part es varen repartir entrepans de pernil per a tothom i seguidament es va fer bingo.
Diumenge es va celebrar la missa a l’església de Sant Miquel d’Aleny, com ja és tradició.
Mirambell celebra la seva festa major a ritme
d’havaneres
El darrer cap de setmana d’agost, Mirambell es va vestir de festa per donar pas a la seva festa major,
a ritme d’havaneres, amb la banda L’Espingari. Després del sopar dels veïns, hi va haver ball popular. Malgrat que el temps no va acompanyar la vetllada, la celebració va gaudir d’una notable assistència de públic.
Dissabte 26 de juliol, –coincidint amb la festa major de Dusfort– es va realitzar la 1ª baixada d’andròmines,
organitzada per l’associació Joves de Kalonge. La cursa va comptar amb una gran afluència d’assistents i cinc andròmines participants. Joves i grans varen gaudir d’una jornada marcada pel bon temps i l’emoció de veure l’originalitat de les andròmines i l’enginy dels seus pilots a l’hora d’afrontar la forta baixada del camí
de Dusfort. No es va haver de lamentar cap incident al llarg de la prova, excepte la sortida de l’andròmina “Eleanor” durant els entrenaments, fet que la va privar de seguir la cursa.
L’endemà va tenir lloc, a la plaça de Dusfort, el tradicional ball amenitzat per Joan Vilandeny. A la
mitja part, es varen donar pastes seques i cava a tots els assistents i es va sortejar una cistella i dos premis més.
Dusfort enceta la seva festa major amb la 1ª baixada d’andròmines
El Tossal - 1�
L’hereu i la pubilla de Calonge, a la Fira
d’Igualada
Un any més, Calonge de Segarra és present a la Fira de Setembre d’Igualada. Enguany, l’hereu i la
pubilla que varen representar el nostre municipi a la resta de la comarca foren l’Eloi Illa Mases i la Mel·lina Illa Biosca, ambdós de La Raval d’Aleny. La cercavila de les parelletes d’hereus i pubilles va ser un dels actes tradicionals més esperats de la Fira.
Activitats i festes
La Mel·lina i l’Eloi, representant el nostre municipi a la Fira.
Sant Pere de l’Arç viu una animada festa major
El passat 13 i 14 de setembre, va tenir lloc la festa major de Sant Pere de l’Arç. La celebració va comptar,
dissabte a la tarda, amb una festa infantil, amb diversos jocs repartits pel poble, i xocolatada. A continuació, es va repartir pa amb botifarra per a tots els assistents, i Jordi Casellas va amenitzar la festa amb el tradicional ball. La festa major va acabar amb la missa i el vermut del diumenge.
Malgrat les baixes temperatures i el fort vent, la festa va gaudir d’una gran participació.
El Tossal - �0
Activitats i festes
Diumenge 5 d’octubre va tenir lloc, a l’església de Santa Fe, la festa major de Santa Fe de Calonge i
del Soler. A la 1 del migdia es va celebrar l’Eucaristia amb l’acompanyament de la coral Ressons de Calaf, la qual també va oferir un concert després de la missa. Seguidament, hi va haver vermut per a tots els assistents. La celebració va comptar amb una bona participació.
Festa major de Calonge i del Soler
Calonge de Segarra celebra unes
participades Jornades Europees del Patrimoni
El passat 28 de setembre, amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni, Calonge de Segarra va
obrir les portes d’un dels monuments més destacats i valorats del seu municipi: l’església de Sant Pere de l’Arç, amb els retaules barrocs de Sant Pere i de Sant Crist, i el retaule renaixentista de la Verge del Roser. Al llarg del matí, des de les 11 fins a 2/4 de 2, aficionats, curiosos i amants de l’art, de la història i de les tradicions, varen gaudir de la visita lliure i gratuïta a l’església, així com també de les visites guiades que s’oferien.
La convocatòria va comptar amb una trentena d’assistents en el decurs de la jornada, i de les més
diverses procedències d’arreu de Catalunya.
Durant tot el matí, aficionats i curiosos varen poder gaudir de les
visites guiades a l’església i als seus retaules.
El Tossal - �1
A
El bisbe de Vic visita Calonge de Segarra
Dissabte 7 de febrer, el bisbe Romà, bisbe de Vic, va celebrar l’Eucaristia a l’església de Santa Fe,
amb motiu de la visita pastoral a la comarca. A la 1 del migdia es va fer la missa i, seguidament, es va oferir un piscolabis per a tots els assistents. El bisbe també va recórrer les esglésies de Mirambell, Sant Pere de l’Arç, Dusfort i Aleny.
Després de la missa, es va oferir un petit vermut a la Casa del
Mestre.
Moment en què el bisbe celebrava l’Eucaristia, a l’església de
Santa Fe.
Esquiada al Port del Comte
El passat dissabte 14 de febrer, veïns de Calonge de Segarra i rodalies varen gaudir d’una jornada d’esquí
a l’estació del Port del Comte. La sortida, organitzada
per l’Ajuntament de Calonge de Segarra, va aplegar una trentena d’assistents. L’esquiada va ser marcada pel bon temps i l’excel·lent quantitat de neu a les pistes.
El grup de Calonge de Segarra, davant les pistes d’esquí del Port del Comte.
Activitats i festes
El Tossal - ��
Activitats i festes
El 24 de desembre, Nit de Nadal, els veïns de Calonge de Segarra s’apleguen a la festa de la Torronada,
com és tradicional. Enguany, però, la celebració va comptar amb gairebé 120 assistents, i va tenir lloc en un escenari remodelat. El local social de Calonge de Segarra, de titularitat municipal i seu de la festa, ha estat recentment rehabilitat per a convertir-se de nou en un bar – restaurant. Així, els veïns del municipi van poder gaudir de nous serveis, comoditats i millores en les instal·lacions del local.
A banda dels torrons i coques i del petit pa amb tomàquet, el Consistori va obsequiar els assistents
amb agendes personalitzades, i un original calendari amb fotografies representatives de Calonge de Segarra.
També es varen atorgar els guardons del I concurs de dibuix infantil de la postal nadalenca del municipi, organitzat per l’Ajuntament de Calonge de Segarra, la premiada del qual va ser Laura Campà, de Cal Gassó de Dusfort. La festa va ser amenitzada per la tradicional visita del pare Noël, que va omplir de llaminadures els més menuts. L’equip de govern municipal va sortejar dues grans paneres amb productes artesans i de qualitat de la zona. Els afortunats varen ser Pilar Raich, de Ca l’Alzina, i Josep M. Guilella, de Cal Frare.
Un any més, els membres del Consistori agraeixen la participació de tots els assistents a la festa i,
especialment, a tots aquells que varen col·laborar en la seva preparació.
Exitosa festa de la Torronada
Pilar Raich, amb la cistella premiada. Josep M. Guilella, amb la cistella guardonada.
El Tossal - ��
AActivitats i festes
El Tossal - ��
Coneixem la nostra història
La majoria dels municipis catalans actuals són el resultat d’un llarg procés històric que generalment
s’inicia a l’edat mitjana, i el cas de Calonge de Segarra no és pas diferent, per això a continuació intentarem sintetitzar alguns dels moments clau d’aquest llarg i complex procés històric.
A cavall dels segles X i XI les nostres terres van formar part de la Marca o terres de frontera dels comtats
catalans amb les terres musulmanes, convertint-se en la zona d’expansió del comtat d’Osona-Manresa (Calaf, Calonge, Mirambell, la Molsosa, Boixadors, Conill, la Manresana, Rubió, Copons …) depenent del comte de Barcelona, del comtat de Cerdanya-Berga (Pinós, Castellfollit, Pujalt, Gàver, …) i del comtat d’Urgell (Torà, l’Aguda, …). En aquest context, el comte de Barcelona va cedir una àmplia zona a la Segarra històrica als vescomtes de Cardona i al bisbe de Vic, i aquests a altres cavallers per fortificar-la i repoblar-la amb urgència, sobretot, després de les ràtzies d’Almansur (978, 982, 984, 985, 999) i del seu fill (1001-03 i 1006-07).
La necessitat de defensar el territori davant el perill sarraí, de repoblar i explotar ràpidament les noves
terres, però també de controlar l’espai i els seus estadants en un procés de creixent feudalització va comportar l’aixecament d’un gran nombre de castells termenats. Aquests castells eren el centre administratiu i jurídico-polític d’un territori, esdevenint la primera unitat territorial bàsica amb uns clars vincles de continuïtat amb els municipis moderns. En aquest context, castell i terme esdevindran sinònims i amb el pas del temps molts castells perdran el seu caràcter militar o fins i tot desapareixeran físicament, però la documentació ens continuarà parlant de castell per referir-se a un territori.
La bona feina de fortificació i repoblació engegada pels vescomtes, bisbe i altres cavallers farà que a mitjans
segle XI aquest territori de marca ja estigui ocupat i estructurat per una densa i tupida xarxa de castells termenats. Per aquestes dates, dins l’actual terme de Calonge, ja trobem els castells de Calonge, Dusfort, Aleny i Mirambell amb els seus termes castrals definits i independents d’altres castells. Amb el pas del temps, la necessitat de protegir els extrems d’alguns termes més extensos, llocs estratègics, o perquè ja hi havia alguna antiga torre, fortificació o nucli habitat, va donar lloc a l’aparició de quadres, entenent aquestes com unes
entitats menors, amb un mínim de capacitat jurídica i administrativa dependent d’un castell termenat.
Paral•lelament al procés de repoblació i fortificació es van anar aixecant esglésies perquè tinguessin
cura de les ànimes del territori, així naixien les parròquies. Sovint els termes de les parròquies i dels castells coincidien, altres vegades, no, però tant els uns com els altres, malgrat canvis de límits, de titularitat, subdivisions o annexions, esdevindran les unitats bàsiques de referència del territori.
Seguint un llistat del bisbat de Vic de mitjans segle XIII trobem que per aquestes dates les esglésies de
Calonge, Mirambell, Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç, Dusfort i Aleny constituien parròquies. D’aquestes, al segle XV, només conservaran la funció parròquial Calonge, Sant Pesselaç i Mirambell, ja que Aleny havia esdevingut sufragània de Sant Pesselaç, i Dusfort havia passat a ser-ho de Conill, si bé el 1878 passarà a dependre de Mirambell.
L’elevat nombre de castells va fer que els grans senyors encomanessin la seva cura a un castlà o carlà, uns
cavallers de rang inferior que protegien i administraven el terme o impartien justícia en nom seu. Molts castlans subinfeudaran el càrrec a altres cavallers menors que se’n feien càrrec i esdevenien també castlans. El procés de feudalització i l’allunyament de la frontera va comportar un relaxament de la funció militar i els carlans van començar a privatitzar i patrimonialitzar el càrrec i els seus drets, que cada vegada es considerava més una renda que un ofici. La situació va afavorir que algunes famílies comencessin a acumular castells, carlanies, terres o drets, donant lloc a una complexa xarxa de drets feudals, però mantenint el castell com a unitat bàsica del territori.
Des de bon principi, els vescomtes de Cardona esdevenen els principals senyors de la zona, on
posseeixen un bon nombre de castells administrats per castlans, ja que a més de les terres del comtat d’Osona-Manresa que van contribuir a repoblar, van allargar la seva influència cap a terres originàriament dels comtats de Cerdanya-Berga (Castellfollit i Pujalt) o d’Urgell (Torà, l’Aguda, …). A més, també trobarem terres de domini reial, d’emergents famílies de carlans que aconsegueixen acumular castells i formar baronies (Boixadors, Segur, …), i d’institucions eclesiàstiques.
Calonge de Segarra: de castell termenat a municipi
El Tossal - ��
Coneixem la nostra història
El Tossal - ��
Memòries
El Tossal - ��
En aquest sentit, al nostre terme cal destacar el paper del monestir de Sant Pere de Casserres (Osona) i de
Sant Vicenç de Cardona, que des de la seva fundació es veuran especialment afavorits pels vescomtes amb nombroses i contínues donacions, que junt a donacions d’altres benefactors, compres i permutes aconseguiran acumular extensos dominis. Així, amb l’avenç de l’edat mitjana Sant Vicenç de Cardona passarà a senyorejar els termes d’Aleny, Sant Pere de l’Arç i Dusfort, mentre que els termes de Mirambell i Calonge restaran dins el vescomtat de Cardona, que el 1375 esdevenia comtat i el 1491 ducat. Aquesta situació es mantindrà fins a les reformes liberals del segle XIX, que aboliran totes les senyories, drets i privilegis d’origen feudal.
L’antic domini del castell Calonge ocupava bona part del sector nord occidental de l’actual terme i
estava presidit pel castell i l’església de Santa Fe. Dins seu hi havia la quadra del Soler de Pujalt i la quadra de Tapioles. Aquesta darrera es trobava presidida pel castell de Tapioles, -segurament a ca l’Espinac-, i ocupava una llenca de terra que termenejava amb Castellfollit i anava des del Tossal, -on també hi havia hagut un antic castell o fortificació-, fins al mas de l’Escura. Excepte el petit nucli del Soler, el seu hàbitat era dispers i formava una universitat (equivalent als actuals municipis i ajuntaments) que almenys al segle XVIII disposava de tres regidors i un batlle. Calonge va estar sempre vinculat a la casa de Cardona i els darrers carlans foren la família Nuix de Cervera, que també ostentaven la carlania de Pujalt i Ivorra.
Entre els termes de Conill, Dusfort i Calaf hi havia el de Mirambell, que tenia un batlle i formava universitat
amb un jurat al segle XVII, i dos regidors al segle XVIII. En depenia la quadra de Castelltort, presidida pel castell del mateix nom, i si bé el terme estava vinculat als Cardona, Castelltort depenia de Sant Jaume de Calaf per cessió de l’Abadia de Sant Vicenç de Cardona, mentre que l’església de Sant Pere de Mirambell fins el 1572 depenia del monestir de Sant Pere de Casserres.Dusfort formava una altra universitat i al segle XVIII tenia batlle i un regidor i eren vassalls de l’abat de Sant Vicenç de Cardona.
L’abat també senyorejava sobre Aleny i Sant Pesselaç, que tot i descriure dos termes castrals formaven
una sola universitat que al segle XVIII era presidida per un batlle i dos regidors, un per cada terme. El conjunt formava un gran terme que de nord a sud anava des de la Molsosa fins a Calaf i incloia els masos de les Quadres i de l’Alzina, que si bé eren vassalls de l’abat, també tenien terres a Calonge i pertanyien a la parròquia de Santa Fe. A l’edat mitjana, el terme devia incorporar l’antic castell i lloc de la Llobosa, indret que sembla desaparèixer en el transcurs del segle XIII al XIV i que la historiografia tradicionalment havia situat a la Fortesa, però un acurat seguiment de la documentació i la toponímia ens el situa entre Aleny i Sant Pesselaç.
A partir de les Corts de Cadis de 1812 i de les reformes liberals posteriors es va abolir l’antic règim i amb
ell les senyories jurisdiccionals, llavors els vells termes senyorials van donar lloc a municipis i ajuntaments. El 1800 es comptabilitzaven 2014 jurisdiccions a Catalunya, que després d’una primera fase d’agregació de termes rònecs als ajuntaments més propers es passà als 1752 municipis que ens descriu el diccionari de Pascual Madoz de 1842. En aquest procés Calonge esdevenia un municipi i Mirambell també, mentre que Aleny, Sant Pesselaç, Dusfort i Conill, donat els seus antics lligams com a dominis de l’abadia de Cardona, es constituien com a municipi amb un mateix ajuntament. La segona fase va venir impulsada per una reforma de 1845-1847 que suposava l’eliminació dels municipis de menys de 30 veïns (uns 150 habitants) fent que els municipis catalans l’any 1868 s’haguessin reduït a 1079, xifra que es mantindria -amb una lleu tendència a la baixa- fins als canvis de 1960, 1977 i posteriors. Serà a recer d’aquesta segona fase que Mirambell, Aleny, Sant Pesselaç i Dusfort seran agregats a Calonge, mentre que Conill ho serà a Pujalt, definint els límits del municipi, que amb algun petit canvi, encara perduren.
Jordi Nadal i Feliu
Memòries
El Tossal - ��
(Ordre de dalt a baix i d’esquerra a dreta)1) CISQUET (CAL MORRETS)2) PERET (CAL GUILELLA)3) ANDREU (CAL SOLDEVILA)4) ISIDRE FITÓ (CAL FERRERIC)5) ABELINO (CAL FRARE)6) (Sense identificar)7) LLUÍS (CAL PERE)8) (Sense identificar)9) (Sense identificar)10 (Sense identificar)11) (Sense identificar)12) (Sense identificar)13) (Sense identificar)
14) (Sense identificar)15) PEPET (CAL SOLDEVILA)16) (Sense identificar)17) ANSELMO (LA CASANOVA)18) (Sense identificar)19) MÚSIC “GELONG”, DE TORÀ20) (Sense identificar)
Aquesta fotografia, datada del 1949 o 1950, retrata alguns dels caramellaires de Sant Pesselaç, davant l’era de Cal Ferreric. No ha estat possible identificar-los tots, si bé us encoratgem a què si sabeu qui són els que manquen, ens ho feu arribar.
Fotografia cedida per Isidre Fitó, de Cal Ferreric de Sant Pesselaç
L’Isidre ens explica que en època de Caramelles, les cantaven a la plaça de la taverna de Calaf. Seguidament, recorrien els pobles de Ferran, Pujalt, Conill i Mirambell, paraven a dinar a Les Basses, i continuaven el trajecte passant per Aleny, Pinós, els Quadrells, Prades, Vilaseca de la Molsosa i Salanova. L’endemà al matí, seguien les cases de Sant Pesselaç.
Telèfons d’interès Transport públic
RENFE (T. 902 240 202)
BCN BCN MANRESA CALAF LLEIDA SANTS PL. CATALUNYA
08.00 08.11 09.25 10.12 11.50 15.00 15.05 16.21 17.05 18.50 18.45 18.50 20.07 20.55 22.27
LLEIDA CALAF MANRESA BCN BCN PL. CATALUNYA SANTS
08.44 10.15 11.11 12.12 12.27 15.44 17.15 18.15 19.27 19.32 19.18 20.57 21.55 23.09 23.14
ALSINA GRAELLS (T. 932 656 592). De dilluns a diumenge.
CALAF IGUALADA BARCELONA 09.14 10.05 10.45 19.29 20.05 21.00
BARCELONA IGUALADA CALAF 07.30 08.27 09.01 17.00 17.57 18.31Llocs de sortida de Barcelona: Estació del Nord (Arc de Triomf - Metro Línia 1) i Avda. Diagonal (Palau Reial - Metro Línia 3). Sortida 15 min. més tard que des de l’Estació del Nord.
HISPANO IGUALADINA (T. 938 044 451)
CALAF IGUALADA BARCELONADe dilluns a divendres: 07.15 07.55 09.00 10.30 11.00 15.15 15.55 17.15Dissabtes: 08.00 08.45 10.00 15.15 16.00 17.15
BARCELONA IGUALADA CALAFDe dilluns a divendres: 10.50 12.00 12.45 17.30 19.00 19.45Dissabte: 11.05 12.15 13.00 17.30 19.00 19.45 Lloc de sortida de Barcelona: Avda. Diagonal (davant d’El Corte Inglés)
TRANSPORTS CASTELLÀ (T. 902 026 028)
CALAF MANRESA MANRESA CTRA. DE CARDONA ESTACIÓ AUTOBUSOS
De dilluns a divendres: 08.00 08.25 08.30 10.00 10.25 10.30 15.30 15.55 16.00 18.30 18.55 19.00Dissabtes no festius: 07.30 08.25 08.30
MANRESA MANRESA CALAF ESTACIÓ AUTOBUSOS CTRA. DE CARDONA
De dilluns a divendres: 14.00 14.05 14.30 19.00 19.05 19.30Dissabtes no festius: 12.20 12.30 13.30
Ajuntament .........................................................................93 868 04 09
Ràdio Altiplà ........................................................................93 868 00 90
..................................................................................................93 868 13 06
Ambulància (Urgències) ....................................................................061
ABS Calaf ...............................................................................93 869 87 79
Emergències ..........................................................................................112
Mossos d’esquadra .............................................................................088
Farmàcia de Calaf ..............................................................93 869 85 06
Informació Generalitat ......................................................................012
Informació Telefònica....................................................................11818
IES Alexandre de Riquer ..................................................93 868 04 14
CEIP Alta Segarra ...............................................................93 869 82 96
FECSA Avaries .....................................................................900 77 00 77
FECSA Informació ..............................................................902 50 77 50
Repsol butà ..........................................................................93 803 15 17
Funerària Montaner ..........................................................93 869 84 91
Parròquia de Calaf .............................................................93 869 85 40
INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT ABS CALAF
ABS CALAF 93 869 87 79URGÈNCIES 061
CENTRE OBERT LES 24 HORES DEL DIAPer demanar hora de visita, cal trucar a
Sanitat Respon: 902 111 444
Horaris Ajuntament
De dilluns a divendres de 9:00 h a 14:00 h, i dijous de 16:00 h a 19:30 h
www.calongesegarra.cat
