Upload
others
View
9
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
ELABORACIÓ DE MATERIALS
EDUCATIUS PER A
L’ENSENYAMENT DE LES
CIÈNCIES A LES ETAPES
D’INFANTIL I DE PRIMÀRIA
Curs 2008-2009
Llicència retribuïda: modalitat B3
Eulàlia Puig i Asens
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
2
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
3
Agraïments
El meu agraïment a totes les persones que han contribuït a fer possible aquesta
llicència.
En primer lloc a la supervisora de la llicència, la Dra. Rosa M. Tarin, que amb molta
paciència ha reconduït una i altra vegada les activitats dutes a terme.
A les meves companyes de llicència, Teresa Calveras, Ana Castillón i Montserrat
Padern, sempre disposades a escoltar i ajudar a resoldre les meves consultes i
dubtes.
Als nens i a les nenes de cicle superior de la meva escola. A les meves companyes,
mestres , que m‟han facilitat molt la feina.
A tot l‟equip de formadors i formadores d‟infantil i primària del CESIRE-CDEC , i molt
especialment a la Teresa Pigrau i la Victòria Carbó, pels seus suggeriments i el seu
temps.
A la meva família, sempre plena de paciència, pel seu suport i pel temps que els he
robat.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
4
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
5
Índex de continguts
1.Introducció: Objectiu proposat ................................................................................... 7
2.Treball dut a terme ................................................................................................... 10
Organització de la feina i treball del grup .................................................................... 10
Revisió de les activitats programades en el projecte ................................................... 10
Què havíem planificat: calendari inclòs al projecte ...................................................... 10
Buscant l‟estructura adient .......................................................................................... 11
Arribant a acords sobre .............................................................................................. 13
3. El model didàctic competencial: elaboració d‟un mapa d‟idees ............................... 15
4. Els models teòrics en que ens basem ..................................................................... 19
5.Resultats obtinguts .................................................................................................. 24
Elaboració de les UD
5.1 Éssers vius: La funció de reproducció en els humans .......................................... 26
Justificació de la tria.................................................................................................... 26
Anàlisi del currículum .................................................................................................. 26
Les competències bàsiques ........................................................................................ 26
Relacionem continguts, objectius,procediments cognitius i activitats .......................... 30
Recull i desenvolupament dels criteris d‟avaluació i de les activitats que es portaran
a terme a l‟aula ........................................................................................................... 34
Unitat 1: Em trobo bé? ................................................................................................ 37
5.2 Matèria: El mercuri. ............................................................................................... 53
Justificació...........................................................................................................................53
Aprofundir en els continguts conceptuals .................................................................... 53
Les competències bàsiques ........................................................................................ 53
Relacionem continguts, objectius,procediments cognitius activitats ............................ 58
Recull i desenvolupament dels criteris d‟avaluació i de les activitats que es portaran a
terme a l‟aula .............................................................................................................. 61
Unitat 2: Que en sabem de l‟argent viu ....................................................................... 63
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
6
6.Experimentació de les activitats a l‟aula, observació de les activitats de les
companyes del grup.................................................................................................... 79
7.L‟avaluació de les activitats ..................................................................................... 80
8 Conclusions ............................................................................................................. 85
9. Bibliografia comentada............................................................................................ 86
Annexos
Annex 1 La funció de reproducció: Treballs per als alumnes ...................................... 90
Annex 2 L‟argent viu: Treballs per als alumnes ........................................................... 99
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
7
1. Introducció: Objectiu proposat
L‟objectiu que ens vam plantejar era: - dissenyar uns materials educatius destinats a l‟alumnat de primària per a
treballar les ciències naturals i destinats de manera preferent al cicle superior en allò que es refereix a aquest projecte en concret.
- experimentar algunes de les activitats dissenyades a les diverses escoles de les membres del grup de treball i recollir el desenvolupament de l‟activitat
- valorar els materials elaborats en grup - reescriure els materials, sempre que fos necessari - triar el format més adequat per tal d‟editar els materials - difondre els materials
- capacitar el professorat en el disseny d‟activitats d‟aula fent visibles els elements que considerem claus en el procés d‟aprenentatge.
El treball que hem realitzat és:
- una guia per a l‟elaboració d‟unitats didàctiques i
- unes unitats didàctiques (UD) de l‟àrea de descoberta de l‟entorn per a
l‟educació infantil i de l‟àrea de coneixement de medi natural per a l‟educació
primària.
Aquests materials els hem elaborat un grup de 4 persones que ens hem plantejat la
tasca en equip, tot i que cada una hem realitzat 2 UD per cada un dels cicles. La
distribució ha estat:
Montserrat Padern i Blesa – etapa d‟educació infantil
Ana Castillón i Pascual – cicle inicial de l‟etapa de primària
Teresa Calveras i Barniol – cicle mitjà de l‟etapa de primària
Eulàlia Puig i Asens – cicle superior de l‟etapa de primària
Ens hem plantejat treballar conjuntament perquè totes formem part de l‟equip de
formadors i formadores de ciències d‟infantil i primària del CESIRE – CDEC i
compartim unes mateixes inquietuds en allò que es refereix a l‟ensenyament d‟aquesta
àrea.
La finalitat última d‟aquests materials ha estat
- pel que fa a l‟alumnat, l‟adquisició i la millora de les capacitats i competències i
- pel que fa al professorat que: fossin de fàcil aplicació a l‟aula i capacitessin als
i a les mestres per a l‟adaptació d‟aquests o altres materials dels que ja
existeixen al mercat i per a l‟elaboració d‟altres materials adaptats a les
característiques de cada centre escolar i cada grup d‟alumnat.
Quan ens referim a una aplicació fàcil volem dir que facilitem els materials d‟aula i
expliquem alguns recursos que es poden utilitzar tant relacionats amb la metodologia
com amb l‟organització d‟aula, és a dir, es poden utilitzar directament seguint les
orientacions didàctiques que en formen part.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
8
Les UD han estat realitzades tenint en compte els objectius, els continguts curriculars,
la metodologia, els criteris organitzatius i d‟avaluació d‟ambdues etapes, d‟infantil i
primària.
Així mateix es fonamenten en el fer o experimentar, pensar i comunicar científicament,
consideren explícitament la regulació del procés d‟aprenentatge i la interacció entre
persones com un fet decisiu per l‟adquisició de coneixements.
Es basen en les noves “maneres de mirar” els objectes, els fenòmens i els canvis que
tan interessen als nostres nens i nenes.
Aquestes unitats volen facilitar l‟evolució dels models mentals i desenvolupar les
competències científiques per mitjà de l‟aprenentatge de conceptes (conèixer i aplicar
el coneixement científic), de procediments (identificar preguntes o problemes, formular
hipòtesis, realitzar observacions directes o indirectes, planificar i experimentar, recollir i
interpretar dades i informacions, obtenir conclusions i comunicar-les) i d‟actituds i
valors (respecte als altres, autonomia, creativitat, responsabilitat i esperit crític)
Són unes UD que poden ser utilitzades dintre i fora de l‟aula i que pretenen contribuir a
l‟adquisició d‟habilitats intel·lectuals i manipulatives en el infants.
Hem procurat que les unitats didàctiques dissenyades tinguessin aquestes
característiques que vam incloure en el projecte inicial (citem textualment):
Han de ser materials que serveixin com a exemple de desenvolupament de les
competències científiques
Han d‟ajudar l‟alumnat a construir el model d‟ésser viu i el model de matèria.
Entenem un model com una representació simplificada útil per a construir
explicacions a fets i fenòmens observats
Han d‟ajudar els nens i les nenes a relacionar diferents models de la ciència
escolar
Han de respondre a una ciència del fer, el pensar el comunicar, de manera que
aquests tres aspectes siguin presents i mantinguin un equilibri dins els treball a
l‟aula
Han de partir dels models inicials dels i de les alumnes i ajudar a desenvolupar-los,
per mitjà de l‟activitat i la reflexió, per tal d‟anar-los apropant als models científics
Han de mostrar el paper de la comunicació a l‟aula dins les activitats
d‟aprenentatge per tant han de remarcar la importància de les preguntes
productives (les bones preguntes), de la conversa i del diàleg a l‟aula en el procés
d‟aprenentatge de l‟alumnat
Han d‟afavorir el treball fora de l‟aula a partir de l‟estudi i l‟observació directa de
l‟entorn tot ajudant l‟alumnat a interpretar els fenòmens i que partint de respectar i
estimar la natura puguin actuar aproximant-se al model de sostenibilitat
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
9
Han de mostrar models diferents de gestió d‟aula on el treball entre iguals i amb
l‟ajut del professorat es reguli l‟aprenentatge. Han de mostrar la importància del
treball cooperatiu com a eina que afavoreix aquest aprenentatge, el
desenvolupament de l‟autonomia personal i permeti gestionar amb efectivitat la
diversitat a l‟aula.
Han de promoure també la utilització d‟altres llenguatges ( gràfic, plàstic,
corporal...) per tal d‟afavorir les diferents possibilitats d‟expressió i comunicació de
nens i nenes de diverses cultures.
Han d‟exemplificar la utilització dels materials de la dotació de l‟aula de ciències,
mostrant utilitats diverses, contextualitzant el seu ús en activitats significatives per
a l‟alumnat i fugint del fer per fer. En aquestes activitats s‟ha de mostrar la utilitat
tant del material TIC de l‟aula com del tradicional material de laboratori o els
materials procedents de l‟entorn quotidià de l‟alumnat
Han de poder integrar les diferents orientacions sobre coeducació ja elaborades
que permetin trencar els estereotips de gènere per afavorir l‟aproximació dels nens
i també de les nenes a l‟entorn tecnològic i científic.
Han d‟incloure activitats d‟avaluació i regulació dintre del procés d‟aprenentatge,
utilitzant diferents instruments des de l‟inici de l‟activitat i fins arribar a l‟avaluació
final
Han de ser prou flexibles per a ser utilitzats en aules i ambients diversos.
Aquests són els objectius que han estat la guia, que han orientat les nostres lectures i
que hem procurat de concretar en les propostes didàctiques que presentem i en altres
materials auxiliars, com son la guia per a l‟elaboració d‟unitats didàctiques
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
10
2. Treball dut a terme
Organització de la feina i treball del grup
El fet que les quatre components del grup feia tres cursos que formàvem part de
l‟equip de formadores i formadors d‟infantil i primària del CESIRE CDEC representava
un avantatge per tal que ja compartíem una visió sobre el treball competencial a l‟aula
referit a l‟àrea de ciències.
El treballar en grup representava per a nosaltres l‟oportunitat de portar a terme una
proposta en la qual tinguessin cabuda l‟etapa d‟EI i tots els cicles de l‟etapa de
primària, cosa que no hauria estat fàcil d‟aconseguir si haguéssim realitzat un treball
individual. Comptàvem amb l‟experiència personal en els diferents cicles o etapes per
tal d‟enriquir el treball conjunt que ens proposàvem realitzar.
Vam decidir de reservar-nos el dimarts i el dijous per realitzar el treball relacionat amb
la llicència i no assistir per tant a les nostres escoles, tot i que s‟han donat algunes
variacions així ho hem fet.
Vam establir el calendari de trobades amb una periodicitat quinzenal, alternant les de
les quatre persones que formàvem l‟equip i les trobades conjuntes amb la tutora, per
tant, les trobades amb la persona que ens ha tutoritzat s‟han realitzat amb una
freqüència mensual.
Durant la resta de temps hem mantingut una contínua comunicació a través de la
xarxa; el correu electrònic ens ha estat molt útil per mantenir un contacte continuat
Respecte a la planificació, ens remetem a allò manifestat al projecte per a la
planificació de la feina dels diferents trimestres.
Revisió de les activitats programades en el projecte
Què havíem planificat: calendari inclòs al projecte
Calendari primer trimestre
Lectura de bibliografia general
Anàlisi de materials educatius diversos
Treball del grup per tal d‟establir quina ha de ser l‟estructura comuna dels materials
educatius a elaborar així com els criteris d‟avaluació
Treball individual de disseny dels materials d‟un dels models
Treball del grup per contrastar els materials elaborats
Treball a les escoles per provar alguns materials per tal de validar-los
Sessions de treball amb la persona que supervisa la llicència
Triangulació dels materials amb l‟equip de formadors i formadores del CDEC
Segon trimestre
Treball individual de disseny dels materials del segon model i de la relació entre altres
Treball del grup per tal d‟establir els criteris d‟avaluació
Treball del grup per contrastar els materials elaborats
Treball a les escoles per provar alguns materials per tal de validar-los
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
11
Sessions de treball amb la persona que supervisa la llicència.
Triangulació dels materials amb l‟equip de formadors i formadores del CDEC
Tercer trimestre i fins la fi del període
Valoració del conjunt del material elaborat i del recollit a les escoles
Treball individual per organitzar tot el material recollit.
Treball en grup per decidir el format i suport mes adequat del material
Redacció provisional de la proposta
Sessió de treball amb la persona que supervisa la llicència
Triangulació amb l‟equip de formadors i formadores per contrastar a partir
d‟instruments dissenyats
Redacció definitiva de la memòria de la llicència
Difusió dels materials elaborats
Com que algunes d‟aquestes activitats ja queden explicades en el transcurs de la
memòria, ens centrarem doncs en la resta, tampoc tindrem en compte la divisió
trimestral donat que algunes de les activitats s‟han repetit de manera semblant mentre
que d‟altres s‟han realitzat de manera més intensiva en un moment determinat del curs
i després s‟han anat revisant.
Buscant l’estructura adient:
Lectura de bibliografia general Anàlisi de materials educatius diversos Treball del grup per tal d‟establir quina ha de ser l‟estructura comuna dels materials educatius a elaborar així com els criteris d‟avaluació Sessions de treball amb la persona que supervisa la llicència
Aquestes quatre activitats ens van ocupar una gran part del primer trimestre i son les
que van establir la base del treball individual posterior.
El primer aspecte en el qual ens vam centrar va ser la lectura i l‟anàlisi de materials
Vam consensuar les lectures i els materials que volíem analitzar.
Respecte les lectures ens vam centrar, en un primer moment en aprofundir en:
el currículum de Catalunya
el model competencial
la competència científica
les competències bàsiques
Després vam concretar les característiques específiques del nostre projecte i en vam
buscar d‟altres amb objectius similars .
Aquestes quatre activitats comentades més amunt van ser les que realitzades de
forma simultània ens van ajudar a anar configurant, la que volíem que fos, l‟estructura
dels materials.
Per analitzar els materials havíem de saber en quins aspectes ens volíem fixar (els
objectius), quines aportacions consideràvem útils per al nostre disseny per tant la
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
12
configuració dels futurs materials didàctics i l‟anàlisi d‟altres materials existents van ser
dues tasques que necessàriament havíem de realitzar de manera simultània, així
doncs, el fet de centrar-nos en una ens remetia immediatament a l‟altra.
Anàvem configurant alhora, d‟aquesta manera, els criteris d‟avaluació dels nostres
materials
Materials analitzats
Algunes llicències d‟estudi de cursos anteriors:
1) Del curs 1989-90, la Sra. Rosa M. Tarín “Unitats didàctiques fonamentades en
el model d’evolució conceptual, dins el Projecte Ciència 6-12”.
2) Del curs 2000-01, la Sra. Montserrat Pedreira “El Clik i el pensament científic.
Projecte per a l'elaboració de propostes de desenvolupament del pensament
científic a l'educació infantil i cicle inicial a partir de l'espai "El Clik dels nens" del
Museu de la Ciència
3) Del curs 2001-02, el Sr. Joan Aliberas “Cap a una fonamentació de l’activitat
científica escolar en l’ensenyament obligatori: model teòric i primers resultats a
l’aula”.
4) Del curs 2005-06 la Sr. Montserrat Roca, “Aprendre i ensenyar a formular bones
preguntes”,
5) Del curs, 2006-07 la Sra. Núria Coma ”Recursos d’Internet per a les ciències
naturals a primària”.
6) Del curs 2007-08 el Sr. Àngel Pozas “Una proposta de metodologia científica a
les aules de ciències de cicle superior de primària: investigar per reflexionar
Irrsae Piemont, Traducció Jordi Lara (1994) “Coneixement del Medi Natural” (hi
ha dos volums Actualització científica i Propostes didàctiques) Barcelona,
Editorial Eumo
Franquesa, Teresa i altres (1998) “Hàbitat”. Barcelona. Institut d'Educació.
Ajuntament de Barcelona.
La col·lecció “Amb les mans a la ciència “ de la Editorial Vicens Vives que
consten de llibres i caixes amb el material necessari, els temes analitzats han
sigut: Meteorologia, Reciclem els residus, L‟aigua, Com funciona el cos humà,
Les plantes creixen.
A partir de les valoracions dels anàlisis d‟aquestes publicacions vam pensar que en els
nostres materials:
Hi haurien activitats d‟autoavaluació per part dels/les alumnes. Remarcaríem les activitats d‟autoregulació.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
13
Donaríem importància al fet de comparar els coneixements del alumnat al principi i al final de la UD. Inclouríem el treball en grups cooperatius. Faríem els materials oberts i que incloguessin les orientacions didàctiques.
També ens van ser mol útils els materials presents a la web del CESIRE
CREAMAT i els indicadors competencials que, en aquells moments estava
elaborant el CESIRE CDEC i als qual vam tenir accés molt ràpidament
Arribant a acords sobre
Durant les nostres sessions de treball en grup vam arribar a concretar diversos
aspectes:
La nostra proposta didàctica havia d‟incloure en un mateix document les orientacions
didàctiques, els motius d‟aquestes orientacions (capacitació del docent i recursos per a
la modificació) i al mateix temps havia de ser àgil i fàcil de consultar.
Les unitats didàctiques havien d‟estar estructurades tenint en compte l‟ordre d‟una
seqüència didàctica socioconstructivista, que consta de quatre fases: exploració de les
idees prèvies, introducció de nous continguts, estructuració de coneixements i
aplicació de coneixement.
També hauria d‟incloure els fulls de treball dels alumnes que evidentment havien de
ser modificables pels docents que apliquessin la unitat didàctica.
La primera UD. de tot el grup seria sobre el model d'ésser viu, centrant-nos en el cos
humà i la salut.
Continuaríem treballant el model de matèria en la segona UD, excepte en la UD de
l‟evolució.
Treball en grup per decidir el format i suport mes adequat del material
L‟aportació d‟un model amb format web que ens va proporcionar el Departament
d‟Educació i que procedeix del CESIRE CIREL ha estat el tipus de suport que vam
considerar ideal per a donar a conèixer el nostre treball.
Les Unitats didàctiques dels diferents cicles, s‟exposaran en el mateix arxiu en format
web i es podrà accedir indistintament a l‟activitat que es vulgui.
També des de aquest mateix arxiu en format web es podrà accedir als fulls dels i de
les alumnes, de cada activitat, que estan en format Word.
Treball individual de disseny dels materials
En aquesta etapa vam alternar les sessions de treball individual d‟elaboració del
material per a diversos nivells educatius amb les de discussió i posada en comú amb
les companyes del grup.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
14
Van continuar també les trobades amb la tutora que supervisa el treball per tal de
continuar regulant el treball, tant l‟individual com el del grup
Veiem molt important en aquesta etapa on predominava el treball individual, el fet de
poder disposar del local del CDEC per al treball comú donat que, d‟aquesta manera,
podíem realitzar consultes puntuals que han permès agilitzar el treball de cada un dels
membres del grup
Experimentació de les UD en les diferents escoles. Durant el segon i el tercer
trimestre vam provar la majoria de les activitats dissenyades a les nostres escoles i
vam anar modificant-les a mesura que valoràvem els resultats
Visita de la Tutora a les diferents escoles per fer un seguiment de l‟aplicació de les
UD. Dins de les possibilitats horàries algunes companyes del grup hem pogut assistir
a sessions d‟aplicació a l‟escola de les altres companyes
Aportació de les activitats als companys i companys del grup de formadors i
formadores del CESIRE CDEC. Una vegada redactades les activitats de manera
provisional en presentàrem algunes al grup de formadors i formadores amb l‟objectiu
de recollir els seus suggeriments de manera que poguéssim modificar-les abans de la
redacció definitiva.
Abans de la redacció definitiva del materials van destinar les trobades amb la
persona que ens supervisa la llicència a continuar el treball de regulació iniciat per
incloure les possibles modificacions en el redactat final
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
15
3. El model didàctic competencial: elaboració d’un mapa d’idees
Per tal d‟elaborar uns criteris per a la creació de les unitats didàctiques vam haver
d‟aprofundir en el model didàctic competencial
Fruit de tot el treball anterior i del contrast, en primer terme, amb els indicadors
elaborats pel CESIRE/CDEC, però també amb els del CESIRE/CREAMAT i de les
indicacions per a l‟elaboració d‟unitats didàctiques del Desplegament del Currículum a
l‟Educació Primària, va ser l‟elaboració d‟un mapa d‟idees que conté orientacions per
a l‟elaboració d‟unitats didàctiques. Tot i que el fet d‟elaborar UD és el primer objectiu
el mapa d‟idees es pot utilitzar per revisar altres unitats , o analitzar i revisar llibres de
text.
Pot ser doncs un instrument útil per a l‟avaluació i la reelaboració.
Donat que una de les característiques de les UD que ens proposàvem d‟elaborar era
que capacitessin el/la mestre/a per tal d‟elaborar les seves unitats, vam decidir incloure
el mapa d‟idees en els materials destinats a ser utilitzats per l‟ensenyant i que formen
part de l‟annex web d‟aquest document.
El mapa, que reproduïm aquí,va relacionat en el material web, de manera interactiva,
amb breus explicacions de cada una de les idees incloses.
Orientacions per a l‟elaboració d‟unitats didàctiques competencials
En aquest esquema podem veure dos àmbits: un referits a aspectes didàctics/metodo-
lògics i l‟altre referit al tema o projecte que es tria per treballar.
Aspectes relacionats amb el tema o projecte
Els temes que treballem a l‟aula han de tenir unes característiques determinades:
Han d‟estar relacionats amb el currículum. Els continguts del currículum son amplis,
generals; els hem de concretar i desenvolupar per tal d‟arribar a uns continguts
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
16
desglossats que ens permetin relacionar-los més directament amb les activitats que
programarem
El tema ha de ser significatiu per l‟alumnat, l‟ha de poder relacionar amb aspectes
propers i coneguts
Ha de ser un tema rellevant des del punt de vista de la ciència, ha de ser un tema útil
per a l’estudi d’altres fenòmens
Ha de ser rellevant des del punt de vista social, s‟han de poder relacionar amb
aspectes socials importants: medi ambient, salut, ...
Ha de possibilitar accions que relacionin els diferents coneixements (conceptes,
procediments i valors)
S‟haurien de relacionar disciplines, els fenòmens de la realitat es poden estudiar
des de diferents punts de vista, la realitat natural està immersa en una societat, que té
unes característiques determinades, trobem elements mesurables i utilitzem
procediments i eines que procedeixen del camp de la matemàtica, podem representar
gràficament, expliquem, justifiquem, llegim, ... podem trobar relacions amb la majoria
de disciplines. Tot i que en el camp de les ciències naturals es treballa dins un model
científic determinat no s‟han d‟oblidar les aportacions dels altres camps del saber.
Aspectes relacionats amb la metodologia
Les activitats competencials sovint són activitats obertes. Tot i que l‟ensenyant ha de
tenir clars els objectius que han de guiar l‟activitat a l‟aula, ha de tenir en compte que
la interacció que es dona a l‟aula orienta l‟activitat didàctica fent que s‟aprofundeixi
més en un aspecte, se‟n desestimin d‟altres i s‟obrin nous camins.
En relació a la metodologia que se segueix a l‟aula les activitats competencials
comporten unes característiques determinades:
Partir de les idees prèvies de l’alumnat per tal de fer-les evolucionar. S‟han de
pensar activitats encaminades a fer evidents les idees inicials dels alumnes de manera
que siguin punt de partida per la resta del treball que es realitzi. S‟han de contrastar les
idees inicials amb els nous aprenentatges
Fomentar l’experimentació com a activitat destinada a adquirir coneixement i no
com a exemple o demostració d‟allò que s‟ha après
Buscar explicacions als fenòmens, ajudar l’alumnat a construir els models
explicatius més importants des del punt de vista de la ciència escolar (model
d‟ésser viu, model de matèria, sistemes físics, model químic i model sol/terra) i pensar
en relacionar els diferents models en cada un dels temes que es treballen sempre que
això sigui possible.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
17
Incloure el fer, el pensar i el comunicar de manera interrelacionada, tot i que en
alguns moments l‟activitat es pot centrar més en un d‟aquests aspectes, tenir en
compte que, de manera indestriable fem, pensem i comuniquem.
La comunicació no s‟ha de limitar al llenguatge oral i a l‟escrit, s‟han d’utilitzar
diferents llenguatges: dibuixar, representar amb el cos, fer maquetes, ...
Les activitats han de contemplar el treball fora de l’aula, veure el medi pròxim com
una part de l‟aula que obrirà els alumnes a noves experiències i els donarà l‟oportunitat
de plantejar noves preguntes. A més a més de les visites i excursions relacionades
amb el tema que es treballa, sortir al pati, a l‟hort, al carrer, al parc més proper, ... a
realitzar la classe sempre que es pugui
Fer preguntes productives. El llenguatge media en la construcció de nous
coneixements: la conversa, la comunicació entre iguals, ajuden a contrastar, a
entendre, a construir noves idees. Les preguntes del mestre han de ser productives
(preguntes que ajudin l‟alumne a reflexionar sobre els fenòmens, a plantejar altres
preguntes, a portar a terme experiències) i no reproductives (preguntes que es poden
contestar repetint el que es diu al llibre de text o enumerant els elements que formen
part d‟una imatge)
Considerem l’avaluació un dels aspectes cabdals dins del procés d‟aprenentatge
L‟avaluació ha d‟estar immersa dins el procés d‟aprenentatge i ha d‟estar present des
del primers moments en que s‟inicia una nova UD. L‟alumnat ha de saber des de l‟inici
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
18
què aprendrà, ha de conèixer des del començament de la UD els objectius que es
treballaran així com saber què i com s‟avaluarà.
La comunicació i la contínua interacció entre l‟alumnat i entre l‟alumnat i el professorat
ha de regular l‟aprenentatge de manera que entre tots es vagi construint coneixement.
La interacció entre iguals requereix una gestió d‟aula que afavoreixi el contrast, la
comunicació, la regulació dels aprenentatges, agrupant els infants de formes diverses
de manera que es fomenti la cooperació i la participació. L‟alumnat ha d‟aprendre a
treballar de manera cooperativa, per tant aquest és un aspecte que el professorat ha
d‟ensenyar i també avaluar.
Un clima de cooperació a l‟aula afavoreix l‟expressió i la participació de tothom,
estimula l‟ajuda entre els nens i les nenes, augmenta l‟autoestima de l‟alumnat, de
manera que els infants amb més dificultats poden mostrar més predisposició a
aprendre. Aquesta gestió de l‟aula afavoreix l‟atenció a la diversitat.
S‟ha de pensar en utilitzar diferents instruments d‟avaluació, no utilitzar sempre les
proves orals o escrites com a instrument d‟avaluació final. Les proves sovint avaluen
tan sols els continguts de fets i conceptes, hem d‟utilitzar doncs altres instruments per
avaluar els continguts procedimentals i els de valors. A l‟esquema anterior hi ha una
relació d‟instruments d‟ús habitual a les aules, que poden ser útils per a avaluar
l‟alumnat i als qual podem afegir-ne d‟altres com: diaris, qüestionaris KPSI i fulls
d‟observació, entre altres
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
19
4.Models explicatius d’una ciència escolar i models explicatius científics en els
quals ens basem.
Per què treballar per models?
Perquè el món científic genera els seus models per poder explicar els fets i
fenòmens i aquesta ha de ser justament la nostra fita: ajudar als nens i a les nenes a
entendre el nostre entorn, comprendre els fenòmens que hi succeeixen per tal de
poder prendre decisions. Tal com diu Neus Sanmartí, massa sovint...
“...hi ha persones que creuen que en aquestes edats els/les alumnes no poden
aprendre a pensar amb les eines teòriques que la ciència ha inventat, i que
l‟ensenyament s‟ha de reduir a desenvolupar interès per la ciència i a
l‟adquisició de vocabulari científic. L‟aprenentatge teòric es relega per a la
secundària, amb la qual cosa el salt entre cicles educatius és total i hem perdut
uns anys molt importants en el desenvolupament d‟estratègies per fer, pensar
i per parlar científicament, totes elles de manera interrelacionada.
Per contra, la recerca didàctica demostra que els nens i les nenes modelitzen
des de les primeres edats, és a dir, construeixen entramats d‟idees que els
serveixen per interpretar fets i fer prediccions, idees que evolucionen a mesura
que fets nous les posen en qüestió. Aquests models poden ser m alternatius als
de la ciència actual o poden tenir certes “ressonàncies” amb els generats a
través del temps”. (Neus Sanmartí curs per a l’actualització de l’ensenyament-
aprenentatge de les ciències naturals)
D‟altra banda és important ressaltar que en els currículums actuals, tant en el d‟infantil
com en el de primària, es té en compte el treball per models:
L‟àrea de descoberta de l‟entorn ha d‟ajudar els infants a elaborar
explicacions sobre els objectes i les situacions que els interessen i
preocupen en cada moment i procurar, alhora, que es formin una idea
d‟ells mateixos com a persones amb capacitat d‟aprendre i amb recursos
per emprendre reptes. Així mateix, la matemàtica esdevé una eina per
conèixer l‟entorn: quantificant, mesurant, localitzant; permet que se superi el
simple coneixement físic i avanci fins a predir, comprovar, generalitzar, fer
models, que és una manera d‟abstreure (currículum del segon cicle
d‟educació infantil).
Assolir la competència de conviure i habitar el món implica (entre altres
coses) Explicar els fenòmens amb ajuda de models, verificar la coherència
entre les observacions i l‟explicació donada, i expressar-la utilitzant diversos
canals comunicatius (currículum educació primària).
Què entenem per model i com evolucionen?
Entenem com a model “una representació simplificada d‟un fenomen que
concentra l‟atenció en aspectes específics. El model es fa servir per construir
explicacions com a resposta a una pregunta” (Gilbert, 2000)
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
20
Font: Grup Complex UAB
Partim doncs, del pensament que l‟alumnat a partir de les seves pròpies idees
modelitza, que aquestes idees alhora van evolucionant amb noves preguntes, amb
noves experimentacions, és a dir els seus models personals també evolucionen.
És a partir d‟aquestes idees que nosaltres hem bastit les nostres activitats. Hem
desenvolupant activitats on l‟alumnat pugui construir els seus aprenentatges a
partir de conversar, fer-se preguntes, experimentar, observar,... Que sigui un camí
que ens acosta a aquells models que la ciència ha elaborat. Es per això que en les
nostres UD comencen per una pregunta i aquesta orienta la nostra tasca de
descoberta i aprenentatge.
Quan diem ens basem en models, volem dir que dirigeix l‟activitat i estableix un lligam
i una coherència que ha de permetre als infants anar avançant en la construcció del
model donat. Els aprenentatges es donen de manera progressiva, és a dir la
construcció d‟un model determinat s‟anirà elaborant al llarg de tota l‟escolaritat i pot
continuar després sempre que se‟n tingui interès.
Per tant és important que el professorat d‟una escola comparteixi la visió de models
per tal d‟anar-los treballant d‟una manera continuada.
En aquest camí d‟aprenentatge que segueix l‟alumnat de vegades considerem errors
situacions que no son altra cosa que passos, fites en el procés de construcció de nous
aprenentatges. És molt important en la nostra tasca com a educadors i educadores
ajudar a aconseguir que per mitjà de diverses interaccions i contrastos avancem en
nous aprenentatges; sense dogmatismes, si no amb la força del coneixement fruit del
nostre treball, de les nostres investigacions, de les nostres converses i reflexions, del
nostre treball compartit. És en aquest camí d‟evolució de les idees de l‟alumnat que
plantegem el nostre treball.
M3
PENSAMENT
MODELS EXPLICATIUS
CIENTÍFICS
M2
Processos de
modelització
EMOCIONSEXPERIÈNCIES
M1
MODELS EXPLICATIUS
PERSONALS
LLENGUATGES
CULTURA
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
21
Quins Models treballar?
Tal com recomana Neus Sanmartí*, podríem distingir grans blocs de models que
poden contenir-ne d‟altres més específics. Aquests grans bloc es poden identificar com
a : Model Ésser viu, Model Matèria, Model Planeta Terra i de l‟Univers, i Model per
explicar sistemes físics.
Les nostres propostes d‟activitats és centren només en el Model Ésser Viu i en el
Model Matèria.
Hem elaborat les nostres propostes tenint en compte aquests dos models. A més la
nostra experiència ens ha fet veure que sovint cal fer un treball de relació entre
models, és per això que és també un objectiu present en les nostres unitats.
Treballar els éssers vius és un contingut present en els currículums de les dues
etapes i el Model d‟Ésser Viu és l‟horitzó cap on treballem .A mesura que amb els
infants anem progressant en el coneixement entren en joc tots els aspectes que els
caracteritzen , és el quadre que podem veure a continuació:
Interacció
Dins /fora
Regulació
Ordre/deosdre
Dinamisme
Estabilitat/canvi
Cèl·lules
Teixits
Organs
Sistema
Aparell
Individu
Rosa Mª Pujol UAB
L‟ésser viu, que ho és en tant que acompleix unes funcions (nutrició, relació
reproducció). Les nostres activitats justament es desenvolupen a partir d‟aprofundir
en el coneixement d‟aquestes funcions i les interaccions que entre elles es produeixen.
Funcions que per acomplir-les necessiten d‟un medi extern amb el que es relacionen
amb un intercanvi, de matèria i d‟energia.
També l‟estructura del model de l‟ésser viu en les diferents escales serà tractada en
les nostres activitats. A més en la UD “ El canvi dels éssers vius al llarg del temps”
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
22
entren en joc d‟una forma més conscient elements com la biodiversitat, el temps
(abans-després) i d‟aquesta manera es va aprofundint el model d‟ésser viu des de la
perspectiva de l‟evolució.
El model matèria està relacionat amb tots els temes on es treballen materials. La
nostra segona UD es basa en aquest model, exceptuant la que es refereix a
l‟evolució biològica.
Sistema material
Model matèria
FORA
Condicions
P, T…
DINS
TEMPSESCALA
Supra/
macro/
micro
Estructura Canvis
Interaccions
Neus Sanmartí UAB
Matèria Energia
- Un model de matèria, per explicar les propietats de diferents materials d’ús quotidià, les diferències entre ells segons siguin homogenis o heterogenis, els canvis al mesclar-los amb aigua o a l’escalfar-los, els cicles (d’on venen i on van a parar). Els nens i les nenes poden imaginar que qualsevol material està format per moltes “parts” o partícules, que aquestes són molt petites (no es poden veure ni amb un microscopi), que la unió entre elles pot ser més o menys forta, que si el material és heterogeni vol dir que les partícules són diferents, que poden estar ordenades o desordenades, que en els canvis físics es conserven, que en augmentar la temperatura augmenta la velocitat amb què es mouen.
- Fragments de la ponència de Neus Sanmartí (2.005) Aprendre Ciències:
Connectar l’experiència, el pensament i la Parla a través de models.”
- Curs per a l’actualització de l’ensenyament /aprenentatge de les ciències naturals,
materials de formació, Generalitat de Catalunya, Departament d’educació, pp49-
69.
Quan diem ens basem volem dir que dirigeix l‟activitat i estableix un lligam i una
coherència que ha de permetre als infants anar avançant en la construcció del model
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
23
donat . Els aprenentatges es donen de manera progressiva, és a dir la construcció
d‟un model determinat s‟anirà elaborant al llarg de tota l‟escolaritat i en molts casos
continuarà després.
Per tant és important que el professorat d‟una escola comparteixi la visió de models
per tal d‟anar-los treballant d‟una manera continuada.
En aquest camí d‟aprenentatge que segueix l‟alumnat de vegades considerem errors
situacions que no son altra cosa que passos, fites en el procés de construcció de nous
aprenentatges. És molt important en la nostra tasca com a educadors i educadores
ajudar a aconseguir que per mitjà de diverses interaccions i contrastos avancem en
nous aprenentatges; sense dogmatismes, si no amb la força del coneixement fruit del
nostre treball, de les nostres investigacions, de les nostres converses i reflexions, del
nostre treball compartit.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
24
5.Resultats obtinguts
Treball individual de disseny dels materials
El treball individual realitzat el podem concretar en tres vessants:
elaboració de les unitats
experimentació a les aules
avaluació de les activitats
Elaboració de les UD
Tot i que en l‟elaboració de les dues Unitats didàctiques hi ha bastants aspectes
coincidents, ens centrarem de manera independent en cada una de les unitats i farem
referència als aspectes comuns quan calgui
Els continguts
En un primer moment, abans de començar una anàlisi més aprofundida del currículum,
ens vam centrar en els continguts de fets i conceptes i en vam fer un esquema de
cada un dels cicles per tal de tenir-ne una visió de conjunt
Aquest esquema ens havia de servir per veure les relacions entre els diferents
continguts de l‟etapa així com les possibilitats de relació amb els continguts d‟altres
àrees.
En l‟esquema següent, on es recullen els continguts del cicle superior, queden palesos
els grans nuclis centrals del coneixement que coincideixen amb models teòrics: ésser
viu , matèria, energia i sol-terra.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
CONTINGUTS DEL CURRICULUM CICLE SUPERIOR Microorganismes
Tècniques de
separació Cicle natural
Canvis d‟estat Reversivilitat
Dimensió Afectiva Flotabilitat Disolvent Disolvent Organs, aparells i Sistemes que intervenen
ÉSSER VIU
Funció Funció Funció Nutrició Relació Reproducció
MATÈRIA
Mesura massa
Mesura
volum
Canvis
químics
Mescles
Aigua
ENERGIA Renovable No renovable
Fonts d‟energia
Energia elèctrica
Visió global del cos humà
SOL-TERRA
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
26
5.1 Unitat Didàctica 1: Em trobo bé?
Justificació de la tria
El primer tema triat destinat a l‟alumnat del cicle superior ha estat la funció de
reproducció en els éssers vius i l‟hem concretat en l‟ésser humà. El motiu de la tria
d‟aquest tema ha estat que malgrat es treballa a diferents nivells en la majoria de les
escoles es fa parcialment, es a dir l‟aparell reproductor sol sense relacionar-lo amb la
resta de funcions del ésser viu i sobre tot sense abordar la vessant afectiva de les
relacions humanes.
Volíem doncs elaborar una unitat didàctica que treballés aquest tema partint del model
d‟ésser viu que considera l‟ésser humà com un realitat complexa i oberta amb
capacitat d‟autoorganització, formada de moltes parts interrelacionades, que realitza
unes funcions (relació, nutrició i reproducció) i que intercanvia matèria i energia amb
l‟entorn.
Per tal d‟ajudar l‟alumnat a avançar en la construcció del model d‟ésser viu, en la
nostra unitat didàctica, hem partit de sensacions, emocions personals (funció de
relació), hem focalitzat en els aspectes que ens han interessat de treballar (funció de
reproducció i de nutrició) per després tornar a la globalitat. Pensem que hem d‟ajudar
l‟alumnat a interpretar i comprendre; a observar el què passa fora i a imaginar i
interpretar el que passa dintre; a situar l‟ésser viu en el seu medi i a comprendre les
relacions que hi estableix. Aquests han estat els objectius finals que han guiat el
desenvolupament de la UD
Anàlisi del currículum
Aprofundir en els continguts conceptuals
El següent pas ha consistit en aprofundir i desenvolupar els continguts conceptuals,
que ens ha permès de tenir una visió de conjunt dels principals continguts relacionats
amb la funció de reproducció i de les relacions que s„estableixen entre ells; aquesta
visió ha ajudat a prioritzar, seleccionar els continguts que havíem de treballar i
relacionar-los amb les activitats que dissenyàvem per portar a l‟aula.
Les competències bàsiques
Una vegada analitzats i desenvolupats els continguts de fets i conceptes vam
incorporar les competències bàsiques al disseny de la UD.
Vam analitzar quins eren les competències bàsiques que els nostres alumnes havien
d‟adquirir, quines relacionàvem amb el tema i quins eren els objectius que ajudarien
els nens i les nenes a assolir-les.
En el quadre 1 hem recollit els resultats d‟aquesta anàlisi.
Podem veure, a la primera columna les competències bàsiques relacionades amb la
UD que volíem treballar i a la segona columna com les vam desenvolupar i concretar
per tal d‟apropar-nos als objectius d‟aprenentatge.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
27
Quadre 1. : Em trobo bé?. Les competències pròpies de l’àrea
COMPETÈNCIA CONCRECIÓ DINS LA UD
Plantejar preguntes investigables sobre
característiques i canvis observables en
els éssers vius identificar evidències i
extreure conclusions que possibilitin
prendre decisions per actuar.
Escoltar les valoracions dels companys/es i comparar-les amb les pròpies Plantejar-se noves preguntes relacionades amb el tema
Explicar els fenòmens amb l‟ajuda de
models, verificar la coherència entre les
observacions i explicació donada, i
expressar-la utilitzant diferents canals
comunicatius.
Comprendre les preguntes investigables plantejades Extreure conclusions de les observacions i les activitats realitzades que orientin l‟acció
Utilitzar el coneixement científic per
comprendre situacions properes
relacionades amb la conservació de la
salut i per prendre decisions coherents
per actuar amb aquest coneixement..
Relacionar el coneixement científic amb la salut i el benestar general
Participar en la vida col·lectiva de la
classe, l‟escola i la localitat, posant en
pràctica habilitats socials que afavoreixen
les relacions interpersonals.
Participar activament en les converses a la classe Comunicar les pròpies idees i escoltar les dels companys/es Comunicar els coneixements apresos a altres companys i companyes de la classe.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
28
Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques
Competències comunicatives Concreció dins la UD
Expressar idees i organitzar informacions de manera eficaç i intel·ligible sobre espais, fets, problemes i fenòmens geogràfics, històrics, socials, naturals i tecnològics.
Organitzar i comunicar informacions sobre aspectes treballats, a la
resta de companys i companyes
Expressar les idees de manera entenedora
Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per informar, per convèncer, per dialogar.
Comunicar idees utilitzant suports diferents: gràfic, oral, maqueta,
informació escrita
Analitzar críticament informacions diverses i posar en comú les
opinions amb altres companys i companyes
Identificar informacions rellevants de l‟àrea en textos que utilitzen diferents canals comunicatius i de procedències diverses.
Identificar aparell i sistemes relacionats amb el tema en llibres,
làmines i pagines web
Competències metodològiques Concreció dins la UD
Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte d‟investigació. Plantejar-se preguntes i buscar conjuntament el procés que seguirem
per tal de trobar les respostes.
Utilitzar habilitats de planificació del treball. Conèixer els objectius d‟un treball i planificar els passos necessaris
per aportar a terme la feina
Utilitzar habilitats per a la recollida i tractament de la informació. Buscar informació a la xarxa a partir de preguntes prèvies i en
adreces seleccionades
Utilitzar el pensament crític i creatiu per a l‟anàlisi de la informació, la resolució de problemes i la presa de decisions.
Escoltar activament als companys/es i interactuar dialògicament amb
el grup
Acceptar solucions a problemes diversos i diferents de les pròpies.
Valorar el treball dels altres
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
29
Competències personals Concreció dins la UD
Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.
Aplicar els coneixements apresos per a elaborar una explicació
Dissenyar i aplicar projectes individuals i col·lectius de manera responsable i creativa.
Dissenyar una maqueta col·lectiva, en petit grup
Treballar de manera responsable i col·laborativa en petit grup
Utilitzar elements de l‟entorn proper per a elaborar de manera creativa
un model
Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrítica, autoreflexió, autoaprenentatge, iniciativa...) que afavoreixen les relacions interpersonals.
Treballar de manera col·laborativa en petit grup
Expressar la opinió en petit grup
Escoltar els companys/es, en petit i en gran grup
Valorar de forma crítica la feina realitzada
Distingir i valorar els aprenentatges personals realitzats
(autoavaluació)
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
30
Relacionem continguts, objectius, procediments cognitius i activitats
d’aprenentatge
En el quadre 2, extret de Krajcik (2008) vam relacionar els continguts del currículum amb els objectius i procediments cognitius i amb les activitats d‟aula.
A la primera columna hi ha els continguts del currículum, en aquest cas vam incloure també els continguts procedimentals i el relacionats amb els valors.
A la segona columna vam aprofundir en cada un dels continguts dels currículum tenint com a referència el mapa conceptual realitzat anteriorment. Els continguts del currículum son molt amplis i fa falta concretar-los per tal d‟acotar els aspectes que volem treballar en un moment determinat. Tenint en compte el mapa conceptual realitzat anteriorment vam seleccionar què treballaríem en aquest unitat didàctica
A la tercera columna i sota el nom d‟objectius i procediments cognitius hi trobem els aspectes didàctics, metodològics i/o relacionats amb la organització d‟aula que es desprenen de la concreció de les competències bàsiques recollides en el quadre anterior
A la quarta columna hi enumerem les activitats d‟aprenentatge
Aquest quadre enllaça els continguts preceptius del currículum amb els objectius d‟aprenentatge i amb les activitats que es portaran a terme a l‟aula
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
31
Quadre 2. Em trobo bé?: Relació entre continguts, objectius i procediments cognitius i activitats
ÉSSERS VIUS: FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ CICLE SUPERIOR PRIMÀRIA
CONTINGUTS DEL
CURRICULUM
CONTINGUT
DESENVOLUPAT
OBJECTIUS I PROCEDIMENTS
COGNITIUS
ACTIVITAT D’APRENENTATGE
Reconeixement de la dimensió afectiva de la sexualitat.
L‟Afectivitat i l‟atracció sexual
Recollir emocions de l‟alumnat respecte a la relació entre companys i companyes.
Mostrar respecte per la diversitat d‟opinions i moments personals de maduració
A partir de l‟observació d‟una fotografia buidat d‟emocions i sensacions.
Relacionar-ho amb les sensacions i emocions tingudes en la realitat en altres moments.
Identificació dels canvis que comporta el creixement en el desenvolupament físic, personal i relacional.
Canvis en la pubertat en el noi i la noia
Recollir les idees prèvies dels i les alumnes
Organitzar el grup cooperatiu, distribució de tasques
Treballar en grup cooperatiu
Verbalitzar dubtes que tenim
respecte situacions particulars
Fer un llistat dels canvis que han observat en el seu propi cos des de fa poc, contrastar-los amb els que diuen els llibres de la pubertat.
Els nois exposen els seus canvis i les noies els seus.
Durant aquesta exposició col·lectiva anem recollint els dubtes que es van verbalitzant
Per grups amb suport de material divers anem buscant
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
32
les respostes als dubtes formulats.
Explicació per escrit dels
canvis que es produeixen en el cos d‟un noi i/o d‟una noia en la pubertat
Identificació i justificació de la visió integrada dels aparells i sistemes que possibiliten la realització de les funcions del cos humà.
Utilització d‟Internet per a la cerca d‟informació (imatge, text i àudio) a través d‟adre -ces web.
Aparell reproductor masculí
Aparell reproductor femení
Estructurar els coneixements del grup
Cercar informació als llibres o a Internet per contrastar els seus coneixements
Contrastar idees
Comunicar unes conclusions de treball
Comunicar per escrit el funcionament de l‟aparell reproductor d‟una persona noi i/o noia que ha fet el canvi
Per grups es contesta a una pregunta pensant quin material necessitarem per fer la maqueta
Realització de les maquetes
Explicació als companys/es
Recull de les propostes de millora
Expressió raonada de les valoracions pròpies i contrast amb les valoracions dels altres sobre decisions que afavoreixen un comportament responsable i saludable.
Valoració positiva dels hàbits d‟higiene i dels estils de vida saludables
Definició sexualitat i conceptes que se‟n deriven
Compartir idees relacionades amb
sexualitat
Promoure actituds de respecte
entre les persones en la sexualitat
Conversa col·lectiva sobre sexualitat
Entre tota la classe triem i visionem una sèrie televisiva (protagonitzada per adolescents) i dediquem una sessió a comentar el que passa en aquest capítol
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
33
Identificació de les funcions de reproducció i relació en els éssers humans i del òrgans aparells i sistemes que hi intervenen.
Gestació i desenvo-lupament de l‟embrió
Estructurar els coneixements del grup
Cercar informació als llibres o a Internet per contrastar els seus coneixements
Contrastar idees
Comunicar unes conclusions de treball
Pensem com podríem representar l‟úter i el desenvolupament de l‟embrió
Realització de les maquetes
Explicació als companys/es
Avaluació del treball realitzat en el grup
Revisió del ful inicial i el que han escrit per explicar les maquetes
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
34
Els criteris d’avaluació
Quins seran els criteris d‟avaluació i quines activitats realitzarem per avaluar?
Per .decidir i dissenyar les activitats d‟avaluació vam realitzar el quadre 3 en el qual
trobem:
A la primera columna els criteris d‟avaluació del currículum que estan
relacionats amb el tema
A la columna del mig els criteris d‟avaluació desenvolupats que son objectius
didàctics que avaluarem
Activitats d‟avaluació relacionades amb els criteris i els objectius a la columna
de la dreta
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
35
Quadre 3. Em trobo bé?: Criteris d’avaluació
Criteris del currículum relacionats amb el tema
Què avaluem Com ho avaluem
Relacionar l‟estructura d‟un ésser viu amb les funcions que realitza. Identificar els principals òrgans del cos humà i les funcions que realitzen tot relacionant l‟adequat funcionament del cos amb determinats hàbits de salut. Conèixer les repercussions dels hàbits incorrectes sobre la salut.
Identificar els canvis que es produeixen en
els humans (noi i noia) en l‟edat de la
pubertat
Identificar la funció de reproducció com una
de les funcions que realitza l‟ésser viu.
Identificar els principals òrgans de la funció
de reproducció del cos humà (masculí i
femení) i les funcions que realitzen
Realització d‟un treball escrit dels canvis personals Realització d‟una activitat de regulació conjunta de les respostes dels membres del grup Elaboració de les maquetes
Planificar i realitzar projectes de construcció d‟alguns objectes, maquetes i aparells senzills, seleccionant els materials pertinents, demostrant responsabilitat, en les tasques individuals i actitud cooperativa per al treball en grup i vetllant per la pròpia seguretat.
Plantejar-se interrogants relacionats amb el
funcionament del cos humà i la funció de
reproducció
Relacionar la funció de reproducció amb les
funcions de relació i de nutrició amb una
visió global del cos humà
Valorar la comunicació amb els
companys/es del grup com a font de
coneixement.
Contrastar la informació pròpia amb la
informació del grup i amb la informació
Recollida dels interrogants sorgits a les diferents converses i valoració conjunta de la possibilitat de trobar-hi resposta Elaboració i explicació de les maquetes Realització d‟un treball escrit on es recullen els aspectes treballats per explicar a un noi o noia de la seva edat Realització d‟una activitat de regulació a l‟hora d‟explicar la maqueta als companys i companyes Recull de les propostes de millora de les maquetes a partir de les intervencions dels
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
36
proporcionada per altres mitjans
Planificar i realitzar maquetes seleccionant
els materials pertinents demostrant
responsabilitat en les tasques individuals i
actitud cooperativa per el treball en grup.
Recollir informació de manera adient i
entenedora
Comunicar els resultats:
Oralment
Gràficament
per escrit
elaborant maquetes
companys/es de la classe Autoavaluació del treball en grup.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
37
Títol i justificació de la unitat: Em trobo bé?, els éssers vius es relacionen i es reprodueixen
Aquesta Proposta didàctica és una mostra de treball que es pot realitzar amb els i les alumnes del cicle superior de primària tot treballant el
model d‟ésser viu/ésser humà al mateix temps que estem treballant les emocions. Volem que el professorat la pugui adaptar de manera flexible
perquè considerem que la participació activa de l‟alumnat i l‟expressió contínua de les seves idees i interessos sobre el tema ha d‟orientar la tria i
el disseny de les activitats. Només així ajudarem els i les alumnes a construir coneixement, amb una contínua interacció i regulació.
En l‟explicació del desenvolupament de les diferents activitats hi hem afegit les orientacions didàctiques que considerem imprescindibles per tal
de portar a terme un treball competencial.
També hi ha exemples de les activitats realitzades per els i les alumnes i les referències als fulls annexats per a l‟alumna t, en format Word,
relacionats amb les activitats plantejades, tal com es veu en el quadre següent.
Tot i que aquesta unitat ha estat experimentada amb alumnes de sisè curs de primària, considerem que és adaptable a altres nivells propers
donat que és una unitat de programació oberta i que en cap moment hem considerat que s‟hagin de portar a terme totes les activitats ni que
s‟hagin de seguir amb el mateix ordre en que estan presentades, mentre segueixin el cicle d‟aprenentatge socioconstructivista .
Les activitats son tan sols un exemple del que considerem que ha de ser una activitat competencial des del punt de vista de les ciències
experimentals com area que orienta la seqüenciació.
(0) orientacions didàctiques pels/ per les mestres
(0) exemples de fulls utilitzats amb els/les alumnes i d’algunes activitats realitzades
(..) hi ha un full per l’alumne/a, en format Word, a l’enllaç “treballs per als alumnes” de la pàgina anterior
(..) bibliografia utilitzada en l’activitat didàctica
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
38
Competència global que es vol ajudar a desenvolupar en l’alumnat:
Capacitat per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir de proves, amb la finalitat de comprendre i
ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l‟activitat humana hi produeix
Model teòric que es vol ajudar a construir: Model ésser viu
Nivell : 6è de primària
Àrea que orienta la seqüenciació:
Coneixement del medi natural, social i
cultural
Altres àrees que es treballen:
Llengua catalana
Educació artística: Visual i Plàstica
Durada:
12 sessions amb una durada d‟una hora
Objectius d’aprenentatge
Competències
Criteris d’avaluació
Adquirir coneixements sobre l‟ésser
humà tot construint el model d‟ésser
viu.
Veure la necessitat d‟adoptar formes de
viure que possibilitin el manteniment de
la salut pròpia i col·lectiva
Identificar els canvis que comporta el
creixement i el desenvolupament físic,
personal i relacional
Comprendre el funcionament de
l‟aparell reproductor
Competència comunicativa
lingüística i audiovisual
Expressar idees i organitzar
informacions de manera eficaç i
intel·ligible sobre fets i
problemes naturals
Tractament de la informació i
competència digital
Utilitzar habilitats per a la
recollida i tractament de la
Identificar la funció de reproducció com una de les funcions que
realitza l‟ésser viu.
Identificar els principals òrgans de la funció de reproducció del cos
humà i les funcions que realitzen relacionant l‟adequat
funcionament del cos amb determinats hàbits de salut.
Plantejar-se interrogants relacionats amb el funcionament del cos
humà i la funció de reproducció
Relacionar la funció de reproducció amb les funcions de relació i
de nutrició amb una visió global del cos humà
Valorar la comunicació amb els companys/es del grup com a font
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
39
Reconèixer la dimensió afectiva de la
sexualitat
Expressar de manera raonada les
valoracions pròpies i contrast amb les
valoracions dels altres sobre decisions
que afavoreixen un comportament
responsable i saludable
informació
Utilitzar críticament fonts
d‟informació que usin diferents
tipus de suport per observar i
analitzar l‟entorn.
Competència d’aprendre a
aprendre
Utilitzar habilitats de planificació
del treball.
Competència d’autonomia i
iniciativa personal
Desenvolupar habilitats per-
sonals (autoestima, autocrítica,
auto reflexió, auto aprenentatge,
iniciativa...) que afavoreixen les
relacions interpersonals
Competència en el coneixement
i la interacció amb el món físic
Plantejar preguntes investi-
gables sobre característiques i
canvis observables en els
éssers vius, identificar evidèn-
cies i extreure conclusions que
possibilitin prendre decisions per
actuar.
de coneixement.
Contrastar la informació pròpia amb la informació del grup i amb la
informació proporcionada per altres mitjans
Planificar i realitzar maquetes seleccionant els materials pertinents
demostrant responsabilitat en les tasques individuals i actitud
cooperativa per el treball en grup.
Recollir dades de manera adient i entenedora
Comunicar els resultats:
Oralment
Gràficament
per escrit
elaborant maquetes
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
40
Explicar els fenòmens amb
l‟ajuda de models, verificar la
coherència entre les
observacions i explicació
donada, i expressar-la utilitzant
diferents canals comunicatius.
Utilitzar el coneixement científic
per comprendre situacions
properes relacionades amb la
conservació de la salut i per
prendre decisions coherents per
actuar amb aquest coneixe-
ment.
Participar en la vida col·lectiva
de la classe, l‟escola i la localitat,
posant en pràctica habilitats
socials que afavoreixen les
relacions interpersonals.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
41
Continguts
Identificació i justificació de la visió integrada dels aparells i sistemes que possibiliten la realització de les funcions del cos humà.
Identificació de les funcions de reproducció en els éssers humans i els òrgans, aparells i sistemes que hi intervenen.
Reconeixement de la dimensió afectiva de la sexualitat
Identificació dels canvis que comporta el creixement en el desenvolupament físic, personal i relacional.
Expressió raonada de les valoracions pròpies i contrast amb les valoracions dels altres sobre decisions que afavoreixen un comportament
responsable i saludable
Utilització dels recursos de les TIC
Aplicació d‟habilitats de relació social i respecte per la diversitat
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
42
Em trobo bé ?
Què sento? Quines sensacions tinc?
SESSIO 1: Exploració d’idees prèvies/ activitat realitzada
amb tot el grup (1 hora)
L’activitat s’inicia amb el planteig d’una pregunta que
intenta estar en un context real, un noi i una noia de l’edat
del alumnat que tenim. En aquest cas el fet de plantejar
preguntes assenyala els objectius, i facilita a l’alumne
explicitar els seus sentiments així com conèixer els dels
companys i companyes.
Comencem l‟activitat presentant al grup classe una fotografia
en la que es veuen un noi i una noia parlant d‟una manera
cordial. Imagineu-vos que sou una d‟aquestes persones i
contesteu a les següents preguntes. La presentació de la fitxa es
pot fer a la pantalla de la classe i cada noi/a en un petit full
contesta a les preguntes. (Full de treball 1)
Què sento? Quines sensacions tinc?
Inicialment cada persona escriurà en un full les respostes a aquestes preguntes, iniciem la conversa intentant que a l‟explicar les sensacions argumentin perquè ho pensen.
Pensar i escriure individualment les respostes és una estratègia com a conseqüència de fer l’activitat amb tot el
grup classe, per facilitar que tot l’alumnat es posi en la situació desitjada i interioritzi la pregunta
L
Imagina que ets una d‟aquestes persones.
Què sento?
Quines sensacions tinc?
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
43
Les respostes ens ajuden als docents a situar-nos en el
grau de maduresa de l’alumnat, que de ben segur serà molt
divers i també ens ajuden a veure diferents maneres de
mirar una mateixa imatge.
Tant aquesta primera activitat com la següent tenen com a objectiu desenvolupar l‟auto coneixement, fisiològic i de manera de ser. Es podria allargar l‟activitat treballant; com penso que em veuen els altres?, que tinc de positiu?, que puc canviar?,…
Algunes de les respostes dels nois/es:
Nervis
Pessigolles a l‟estómac
Que el cor va de pressa quan parlo amb ell
Tranquil·litat
Vergonya, timidesa
Estic bé, estic a gust
Il·lusió
Sensació molt bonica, agradable
Felicitat
M‟agrada però no em surten les paraules per dir-li
Ganes de donar-li un petó
Que les sensacions són mútues
Bona amistat
Noto que m‟estima
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
44
Que em vol dir alguna cosa important
És guapo
És intel·ligent
. . .
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
45
Sento el mateix ara que fa uns anys?
SESSIO 2: Exploració d’idees prèvies/ activitat realitzada
amb tot el grup classe (1 hora)
Per fer aquest treball caldrà organitzar la classe en grups
cooperatius, aquests grups aniria bé mantenir-los en tota la UD
(Fulls de treball 2 i 3)
L’organització de la classe en grups cooperatius és
indispensable per afavorir la interacció de tots els nois i
noies del grup classe i ajudar a la construcció conjunta de
coneixement; al mateix temps facilita la gestió d’aula, ajuda
a millorar l’autonomia dels nois/es i assegura la participació
de tot l’alumnat en el treball de grup. Per aquesta activitat és
important assegurar que a tots els grups hi hagi nois i
noies.
Hi ha moltes maneres possibles de fer els grups
- Si l’alumnat està acostumat a treballar-hi, es poden
respectar els grups que hi hagi a l’aula
- O, fer-los col·lectivament parlant primer de que
n’esperem dels grups.
- O, donant a cada alumne alguna cosa que no poden
veure (l’agafen darrera), a partir del tacte hauran d’
explicar com és l’objecte que tenen a les mans.
S’agrupen, (els que tenen l’objecte amb les mateixes
característiques) aquesta manera pot semblar aleatòria,
però l’ensenyant te la possibilitat de repartir els objectes
similars a les persones que vol que formin grup.
- O...
- Sigui com sigui, cal destinar una bona estona a
organitzar els grups. Els càrrecs assignats poden variar
segons les necessitats de l’activitat. En aquest cas hem
triat els de material, portaveu, organitzador/a i
secretari/a; també cal dedicar una estona per acordar les
responsabilitats de cada membre del grup.
És molt important que els i les alumnes disposin sempre
d’una estoneta per reflexionar o treballar individualment
abans de començar el treball en grup perquè tothom ha de
ser capaç de fer alguna aportació personal al grup, cosa que
és molt difícil de fer si no hi ha una reflexió prèvia.
Caldria pensar quines coses han canviat en el meu cos, la
primera resposta es fa individualment i posteriorment es
discuteix en grup, fins aconseguir el màxim d‟opcions
diferenciant el noi i la noia en el mateix full. (Full de treball 4)
Les respostes que pot aportar l’alumnat depèn molt del grau
de maduresa dels membres del grup, pot variar molt d’un
grup a l’altre. És un treball interessant agrupar les respostes
segons impliquin canvi físic, canvi de caràcter i canvi
d’actitud vers els altres.
Comentar col·lectivament (de manera anònima) totes les
respostes ajuda als nois i noies a reconèixer la diversitat
que hi ha en el seu grup classe.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
46
Què més vull saber?
SESSIO 3 i 4: Introducció de nous continguts/ activitat
realitzada amb tot el grup classe (2 hores no seguides)
A partir de les respostes que han anat verbalitzant fem un recull
dels dubtes que han sorgit, alguns d‟aquests els poden
respondre els mateixos companys i companyes, per els restants
es fa un treball de recerca.
Voldria saber
A partir de la conversa acordem la reformulació dels
interrogants que han sorgit sobre la menstruació, el flux vaginal,
la fimosi...
Mostrem els dubtes que han sorgit en aquest grup classe
per constatar que poden ser variats i que el treball de
recerca posterior caldrà fer-lo de les inquietuds que han
sortit en el propi grup.
Quan comença la menstruació?
Dura tota la vida la menstruació?
Que vol dir fimosi?
Què és la pol·lució nocturna?
Què vol dir erecció?
........
Els mateixos grups busquen les respostes a aquestes preguntes
i després els portaveu exposen els resultats. Aportem a la
classe llibres i materials per tal de poder veure tots els canvis de
la pubertat i relacionar-ho amb la situació personal de cadascú.
En aquest cas, hi havia en el grup classe algun noi que estava
operat de fimosi i va ajudar a explicar-ho
A més a més de llibres de text de diferents editorials, és
interessant aportar algun llibre monogràfic adequat a l’edat
(veure bibliografia).
El
moment de consultar els llibres, hauria de ser relaxat, per una
banda cerquen les respostes als dubtes preparats, però també
cal que puguin comentar les imatges entre ells/es amb llibertat i
tranquil·litat.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
47
Preparem la representació (Disseny previ)
SESSIO 5: Estructuració dels coneixements/ activitat
realitzada amb tot el grup classe organitzada en grups
cooperatius (1 hora)
Iniciarem el treball fent un disseny de la maqueta per grups,
sobre una silueta del cos humà. (Fulls de treball 5 I 6.)
Cal contestar a les preguntes:
Aquesta nit he tingut un somni humit, que ha passat dins el meu
cos?
Avui m‟ha vingut la regla, que està passant dins el meu cos?
Tres grups mixtes contesten en el dibuix la primera pregunta i
els altres tres la segona, cal que pensin quin material serà el
més adequat per representar posteriorment en un mural la
resposta a la pregunta.
També és interessant tenir el material que creus que anirà
bé per la representació, preparat en una caixa, i a l’anar
ajudant als grups quan estan treballant se’ls pot orientar o
acompanyar-los a la caixa.
En aquests dibuixos inicials es pot veure que no relacionen
l’aparell reproductor amb la resta de funcions del ésser viu,
al anar parlant amb els grups varen millorar aquests
dissenys inicials.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
48
Fem maquetes
SESSIO 6 i 7: Estructuració dels coneixements/ activitat
realitzada amb tot el grup classe, organitzada en grups
cooperatius (2 hores)
Un cop fet el projecte i enumerat el material necessari es pot
començar a realitzar la maqueta.
Un grupet de nois i noies de la classe havien preparat
prèviament les sis siluetes en paper d’embalar. En el procés
de realització de les maquetes el paper del mestre és de
suport, fent preguntes o donant idees sobre quin material
podria anar millor.
Quan els portaveus dels grups expliquen les maquetes, amb
les preguntes de tota la classe es van veient quines coses
es poden millorar,(activitat de corregulació i autoregulació)
ara és el moment de donar material de consulta per poder
contestar els dubtes
Es revisen les maquetes i es tornen a presentar a la classe,
explicant que ha canviat i perquè.
Si en la conversa no surt tot el voldríem , podem fer alguna
pregunta que faciliti el camí . Però cal tenir present que cada
grup arriba a un punt diferent, no perdem el referent del
punt de partida, que també és diferent en cada grup classe.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
49
Que entenen per relacions sexuals?
SESSIO 8: Introducció de nous continguts i estructuració
dels coneixements/ activitat realitzada amb tot el grup
classe (1 hora)
Aquest tema l‟abordem a partir d‟una conversa.
Cal deixar parlar als nois/es amb llibertat, aniria bé situar
prèviament el concepte de sexualitat, integrant-lo a totes
les persones amb normalitat:
La sexualitat neix amb la persona i constitueix una part integral
de la seva personalitat, és important la formació d‟una imatge
personal positiva. Cal lligar la sexualitat amb l‟afectivitat, és per
això que hem treballat l‟expressió de sentiments i la relació amb
els altres.
La sexualitat implica no solament la capacitat de reproduir-nos,
sinó també la capacitat de comunicar-nos, d‟expressar
sentiments, és una vivència que abasta tot el nostre ésser
corporal, psicològic i social.
Aquesta informació és del tot inseparable d‟una formació dels
aspectes socials i personals de la sexualitat, de tal forma que
permetin a l‟alumnat tenir una conducta responsable vers ell/a i
els altres, i desenvolupar uns hàbits saludables en la seva
sexualitat.
En aquesta conversa aniria bé parlar dels temes definits a
continuació, en aquest cas hi ha una possible definició dels
conceptes a parlar, no perquè l’adult doni la definició, sinó
perquè la tingui present a l’hora de conduir la conversa,
segur que aquestes definicions d’una manera o altra les
diuen els nois/es en la conversa.
Amistat: Sentiment que combina la confiança que tenim amb
una persona amb el respecte, la lleialtat, sinceritat, passar-ho
bé...
Desig: Necessitat i ganes d‟estar amb una persona, d‟abraçar-
la, acariciar-la, d‟estar junts.
Enamorament: Quan sentim atracció i desig per alguna
persona, estem pensant contínuament amb ella, volem estar
amb ella a totes hores.
Gelosia: Por de perdre la persona a la que estimem
Orientació del desig sexual: Heterosexualitat, homosexualitat,
bisexualitat.
Relacions sexuals: Petting, masturbació, relació coital.
La primera vegada: Val la pena de parlar sobre el fet de quan i
com voler tenir aquesta primera relació, de la llibertat de sí o no.
Abús sexual: Contacte entre un infant i un adult, utilitzant l‟adult
a l‟Infant com a estímul sexual.
Violació: Quan una persona força o obliga a una altra a tenir
relacions sexuals
(definicions del dossier educació afectivo-sexual del Programa
d‟Educació per a la Salut a l‟Escola: M. Pau González)
Si el grup ho necessita l’activitat es pot continuar una altra
sessió
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
50
Com es forma un embrió ?
SESSIO 9 i 10: Introducció de nous continguts i
estructuració dels coneixements/ Activitat realitzada amb tot
el grup classe organitzada en grups cooperatius (2 hores)
La representació amb material per contestar a una pregunta
ajuda a pensar en la funció i estructura els diferents òrgans
que intervenen en la maqueta. I també en com s’uneixen i
quina relació hi ha entre ells, en definitiva facilita
l’aprofundiment del coneixement.
Estratègicament per no allargar tant el tema amb el suport del
grup hem anat discutint de quina manera seria més plàstic
representar la matriu, i acordem per fer la maqueta portar
aquesta part ja feta des de casa. Han sortit dues representacions
possibles:
1. -una garrafa d‟aigua transparent , fent-li una obertura
frontal
2. -a partir d‟un globus inflat, amb paper de diari i cola, quan
estigui sec, fer-li un obertura central
Recordo que seguim amb els mateixos grups fets a l’inici de
la U.D
També hem acordat representar l‟embrió i/o fetus amb un nino.
Aquesta vegada, el material possible ja estava tot en una caixa i
el/la responsable de material anava a cercar el que
necessitaven
Els dubtes que han sorgit més repetitius han sigut :
Com s‟uneix el cordó umbilical amb la mare?
Que aporta el cordó umbilical al fetus?
Han aconseguit les respostes després de l‟exposició consultant
material divers (llibres i adreces web).
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
51
Que hem après?
Activitat d’avaluació
SESSIO 11: Aplicació del coneixement/ activitat realitzada
amb tot el grup classe, treball individual (1 hora)
Qualsevol de les activitats fetes poden ser
d’avaluació/regulació.
Les maquetes poden utilitzar-se com avaluació a l’ inici de
l’activitat i el moment que escriuen com millorar-les es
potser el més clar per assumir el que hem aprés, doncs
rectifiquem els errors i argumentem.
L‟activitat següent facilita que els i les alumnes es posin en el
lloc d‟una altre persona i comuniquin el que han aprés.
(Full de treball 7)
.
Nom................................................................
Tria una de les dues opcions següents:
Imaginat que ets un pediatra i has d‟explicar a una
noia de la teva edat, que li està passant al seu cos ,
quan li de comença la regla.
Imaginat que ets un pediatra i li has d‟explicar a un
noi de la teva edat perquè li està canviant el seu cos
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
52
La sèrie que jo faria
SESSIO 12: Aplicació del coneixement/ activitat realitzada
amb tot el grup classe (1 hora)
Inicialment havíem programat una conversa per triar la sèrie
de TV que més els agradava, amb protagonistes joves.
Aquesta conversa va resultar força més difícil del que
esperàvem, entre altres coses perquè l’oferta televisiva és
molt amplia, els protagonistes són més grans que els
nois/es de cicle superior i els continguts no són gaire
realistes.
Va semblar més senzill, portar a l’escola un capítol triat, o
una pel·lícula i visionar-la conjuntament.
Un cop comentada la pel·lícula plantegem la següent activitat
Quins consells donaríeu a un guionista que vol fer una sèrie amb
protagonistes de la vostra edat?
Aquesta activitat te com a finalitat fer una acció que
modifiqui l’entorn, en aquest cas el missatge que porten
aquestes sèries dirigides als adolescents
Les respostes dels nois/es han sigut les següents:
Que visquin en cases o llocs grans
Que durant el capítol no s‟intueixi el final
Que passin aventures
Que hi hagi intriga
Que a estones discuteixin i després facin les paus
Que passin coses a l‟escola
Que els protagonistes siguin persones famoses
Al fer aquesta activitat, pensàvem que sortirien respostes per
aproximar les sèries al seu món real, i no ha estat així. L‟activitat
ha quedat oberta. Pensem que cada grup pot donar respostes
molt diverses
Un cop finalitzades les activitats en grup fem una autoavaluació
del treball en grup. (Full de treball 8)
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
53
Bibliografia:
Robie H. Harris, “Sexe ... què és? Barcelona 1999, Ed.
Serres
(Lets talk about sex 1994)
Diversos llibres de text de Coneixement del Medi de Cicle
Superior
http://www.edu365.cat/pls/edu365/edu_sec_plsql_2.login
?p_username=&p_password=&p_url=http://www.edu365.
cat/aulanet/coshuma/
(Edu365.cat/escriptori primària/cos humà/aparell
reproductor)
http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/menstruacio
/index.htm
(Edu365.cat/primària/salut/menstruació)
Adreça de la imatge del Full de treball dels alumnes nº 1
begbie.files.wordpress.com/2007/09/juno31.jpg
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
54
5.2 Unitat Didàctica 2: Que en sabem de l’argent viu?
Justificació de la tria
El segon tema triat destinat a l‟alumnat del cicle superior ha estat la matèria i mes
concretament el mercuri, les seves característiques, utilitzacions, normativa...
Volíem doncs elaborar una unitat didàctica que treballés aquest tema partint del model
de matèria centrant-nos en el mercuri, els seus canvis interns al donar-li calor, i els
seus efectes a l‟entorn.
Per tal d‟ajudar l‟alumnat a avançar en la construcció del model de matèria, en la
nostra unitat didàctica, hem partit d‟observacions, hem focalitzat els aspectes que ens
han interessat treballar (propietats, estructura....) per després tornar a la globalitat.
Pensem que hem d‟ajudar l‟alumnat a interpretar i comprendre; a observar el què
passa fora i a imaginar i interpretar el que passa dintre; a situar la matèria treballada
en el seu medi i a comprendre les relacions que estableix amb l‟entorn. Aquests han
estat els objectius finals que han guiat el desenvolupament de la UD.
Anàlisi del currículum
Com en el cas de la unitat anterior vam analitzar els continguts de fets i conceptes de
cada un dels cicles de l‟etapa, no reproduirem aquí l‟esquema dels continguts del cicle
superior donat que els continguts son cíclics i hi trobem gairebé els mateixos
continguts estructurants relacionats amb els models teòrics. En aquesta unitat
didàctica ens movem dins el model de matèria i treballem alguns continguts relacionats
que ja apareixien en l‟esquema.
Aprofundir en els continguts conceptuals
El següent pas ha consistit en aprofundir i desenvolupar els continguts conceptuals,
que ens ha permès de tenir una visió de conjunt dels principals continguts relacionats
amb la matèria i de les relacions que s„estableixen amb l‟entorn; aquesta visió ha
ajudat a prioritzar, seleccionar els continguts que havíem de treballar i relacionar-los
amb les activitats que dissenyàvem per portar a l‟aula.
Les competències bàsiques
Una vegada analitzats i desenvolupats els continguts de fets i conceptes vam seguir el
mateix procés iniciat en la UD anterior, vam incorporar les competències bàsiques al
disseny de la UD.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
55
Vam analitzar quins eren les competències bàsiques que els nostres alumnes havien
d‟adquirir, quines relacionàvem amb el tema i quins eren els objectius que ajudarien
els nens i les nenes a assolir-les.
En el quadre 4 hem recollit els resultats d‟aquesta anàlisi.
Podem veure, a la primera columna les competències bàsiques relacionades amb la
UD que volíem treballar i a la segona columna com les vam desenvolupar i concretar
per tal d‟apropar-nos als objectius d‟aprenentatge.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
56
Quadre 4. Que en sabem de l’argent viu? : Les competències pròpies de l’àrea
Competència Concreció dins la UD
Utilitzar críticament fonts d‟informació que usin diferents tipus de suport per observar i analitzar l‟entorn.
Escoltar les valoracions dels companys/es i comparar-les amb les pròpies Observar la realitat propera a partir d‟una pregunta i extreure‟n conclusions
Plantejar preguntes investigables sobre característiques i canvis observables en els materials i en els objectes tecnològics, en els éssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta, identificar evidències i extreure conclusions que possibilitin prendre decisions per actuar.
Comprendre les preguntes investigables plantejades Plantejar-se noves preguntes relacionades amb el tema Extreure conclusions de les observacions i les activitats realitzades que facilitin l‟acció
Utilitzar el coneixement científic per comprendre situacions properes relacionades amb problemàtiques ambientals, amb la conservació de la salut o amb l‟ús d‟objectes tecnològics i per prendre decisions coherents per actuar amb aquest coneixement.
Analitzar les relacions del mercuri amb l‟entorn ( xarxes tròfiques) . Prendre decisions respecte a l‟ús t‟objectes que utilitzen el mercuri i el seu posterior reciclatge
Participar en la vida col·lectiva de la classe, l‟escola i la localitat, posant en pràctica habilitats socials que afavoreixen les relacions interpersonals.
Participar activament en les converses a la classe Comunicar les pròpies idees i escoltar les dels companys/es Comunicar els coneixement après elaborat a altres companys/es de l‟escola
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
57
Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques
Competències comunicatives Concreció dins la UD
Expressar idees i organitzar informacions de manera eficaç i intel·ligible sobre espais, fets, problemes i fenòmens geogràfics, històrics, socials, naturals i tecnològics.
Expressar les idees de manera entenedora per als altres
Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per informar, per convèncer, per dialogar.
Comunicar idees utilitzant suports diferents: gràfic, oral, informació
escrita
Competències metodològiques Concreció dins la UD
Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte d‟investigació.
Plantejar-se preguntes i buscar conjuntament la manera de trobar
les respostes.
Utilitzar habilitats de planificació del treball.
Conèixer els objectius d‟un treball i planificar els passos necessaris
per a portar a terme la feina
Utilitzar bases d‟orientació per a la realització de treballs
Utilitzar el pensament crític i creatiu per a l‟anàlisi de la informació, la resolució de problemes i la presa de decisions.
Escoltar activament els companys/es i interactuar dialògicament
amb el grup
Acceptar d‟altres membres del grup solucions a problemes
diversos
Valorar el treball dels altres
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
58
Competències personals Concreció dins la UD
Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.
Aplicar els coneixements apresos per a elaborar una explicació
Dissenyar i aplicar projectes individuals i col·lectius de manera responsable i creativa.
Treballar de manera responsable i col·laborativa en petit grup
Escriure, dissenyar i portar a terme una representació amb un
objectiu determinat
Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrítica, auto reflexió, auto aprenentatge, iniciativa...) que afavoreixen les relacions interpersonals.
Treballar de manera col·laborativa en petit grup
Expressar la seva opinió en petit grup
Escoltar els companys/es, en petit i en gran grup
Valorar de forma crítica la feina realitzada
Distingir i valorar els aprenentatges personals realitzats
(autoavaluació)
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
59
Relacionem continguts, objectius, procediments cognitius i activitats
d’aprenentatge
Tal com havíem fet a la unitat anterior, en el quadre 5, extret de Krajcik (2008) vam relacionar els continguts del currículum amb els objectius i procediments cognitius i amb les activitats d‟aula.
A la primera columna hi ha els continguts del currículum, en aquest cas vam incloure també els continguts procedimentals i el relacionats amb els valors.
A la segona columna vam aprofundir en cada un dels continguts dels currículum tenint com a referència el mapa conceptual realitzat anteriorment. Els continguts del currículum son molt amplis i fa falta concretar-los per tal d‟acotar els aspectes que volem treballar en un moment determinat. Tenint en compte el mapa conceptual realitzat anteriorment vam seleccionar què treballaríem en aquest unitat didàctica
A la tercera columna i sota el nom d‟objectius i procediments cognitius hi trobem els aspectes didàctics, metodològics i/o relacionats amb la organització d‟aula que es desprenen de la concreció de les competències bàsiques recollides en el quadre anterior
A la quarta columna hi enumerem les activitats d‟aprenentatge
Aquest quadre enllaça els continguts preceptius del currículum amb els objectius d‟aprenentatge i amb les activitats que es portaran a terme a l‟aula
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
60
Quadre 5. Que en sabem de l’argent viu? : Relació entre continguts, objectius i procediments cognitius i activitats
MATÈRIA: Que en sabem de l’argent viu? CICLE SUPERIOR PRIMÀRIA
CONTINGUTS DEL
CURRICULUM
CONTINGUT
DESENVOLUPAT
OBJECTIUS I PROCEDIMENTS
COGNITIUS
ACTIVITAT
D’APRENENTATGE
Lectura i interpretació de dades del temps atmosfèric en diferents representacions.
Identificació dels diferents instruments, objectes d‟ús habitual al laboratori i coneixement i aplicació de les normes d‟ús i seguretat en el laboratori.
Planificació d‟experiències per comprovar propietats dels materials i el seu comportament davant la calor. Elaboració d‟un informe per comunicar el procés i els resultats utilitzant l‟ordinador.
Identificació de diferents termòmetres
Lectura de diversos
termòmetres.
Coneixement i identificació de: Vas de precipitats, fogonet, termòmetres, interfície, pot de buit.
La calor modifica el
comportament dels
materials
L‟aire calent puja
Reconèixer diferents termòmetres.
Reconèixer els instruments de laboratori que utilitzem en la preparació de la pràctica, fer un ús responsable del material de laboratori.
Valorar l‟aplicació de les normes de seguretat dins el laboratori.
Controlar les condicions que fan pujar un termòmetre.
Organitzar una practica deixant una sola variable.
Distingir els materials que varien l‟aspecte al fer-los el buit.
Conversa col·lectiva: fer una llistat de termòmetres que hi ha al nostre entorn.
Grups cooperatius: planificar les practiques i les observacions.
Organització de l‟aula amb l‟estructura de treball cooperatiu per tal d‟establir un diàleg continu entre els alumnes, de totes les maners possibles, de forma que s‟estableixi una dinàmica de creixement col·lectiu que ajudi a avançat a tot l‟alumnat segons les seves possibilitats.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
61
Realització d‟un treball d‟investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l‟entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l‟experimentació i l‟ús de diferents fonts d‟informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució.
Utilització d‟Internet per a la cerca d‟informació a través de: cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de la informació
Valoració d‟actuacions que contribueixen a la protecció del medi.
Factors que modifiquen
el punt d‟ebullició
Característiques i propietats del mercuri
Necessitat de reciclar
Cercar informació.
Dialogar amb els companys/es, comunicar les pròpies idees i escoltar les dels altres. Argumentar les opinions i contrastar-les.
Promoure l‟ús adequat de les piles i el seu reciclatge.
Discussió i elaboració col·lectiva de les possibles conseqüències de la contaminació del mercuri.
Comunicar a companys i companyes de l‟escola els coneixements adquirits sobre l‟ús de les piles i el seu reciclatge.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
62
Els criteris d’avaluació les activitats que es portaran a terme a l’aula
Per decidir i dissenyar les activitats d‟avaluació vam realitzar el quadre 6 en el qual
trobem:
A la primera columna els criteris d‟avaluació del currículum que estan
relacionats amb el tema
A la columna del mig els criteris d‟avaluació desenvolupats que son objectius
didàctics que avaluarem
Activitats d‟avaluació relacionades amb els criteris i els objectius a la columna
de la dreta
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
63
Quadre 6. . Que en sabem de l’argent viu? : criteris d’avaluació
Criteris del currículum relacionats amb el tema
Què avaluem Com ho avaluem
Analitzar alguns del usos que es fan dels recursos naturals i de les fonts d‟energies, així com algunes conseqüències dels usos inadequats. Valorar, entre d‟altres recursos, l‟aigua com a un bé escàs, i conèixer maneres diferents de prevenir o reduir l‟impacte de les activitats humanes sobre el medi.
Plantejar-se interrogants relacionats amb
l‟ús del mercuri i de les piles
Recollida dels interrogants sorgits a les diferents converses i valoració conjunta de la possibilitat de trobar-hi resposta.
Planificar i portar a terme experiències senzilles sobre alguns fenòmens físics i químics de la matèria, plantejant hipòtesis prèvies, seleccionant el material necessari, i registrar els resultats i comunicar les conclusions oralment i per escrit, per mitjans convencionals i amb l‟ús de les TIC
Valorar la comunicació i la interrelació amb
els companys del grup com a font de
coneixement.
Contrastar la informació pròpia amb la
informació del grup i amb la informació
proporcionada per altres mitjans.
Full d‟autoavaluació del treball en grup.
Usar diferents informacions procedents dels mitjans de comunicació per interpretar problemes socials rellevants. Valorar la relació de proximitat que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació amb altres llocs del planeta
Apreciar la complexitat del treball científic i
relacionar-lo amb les evidències, la
comunicació i el treball en equip.
Comunicar els resultats:
oralment
per escrit
Utilització d‟un diari per recollir informació. Activitats de regulació posades en comú de les diferents activitats. Preparació de la exposició oral. Realització de la exposició oral.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
64
Títol i justificació de la unitat:
Aquesta unitat didàctica és una mostra de treball que es pot realitzar amb els alumnes del cicle superior de primària tot treballant el model de
matèria. Volem que el professorat la pugui adaptar de manera flexible perquè considerem que la participació activa de l‟alumnat i l‟expressió
contínua de les seves idees i interessos sobre el tema ha d‟orientar el desenvolupament de les activitats. Només així ajudarem els alumnes a
construir coneixement, amb una contínua interacció i regulació.
En l‟explicació del desenvolupament de les diferents activitats hi hem afegit les orientacions didàctiques que considerem imprescindibles per tal
de portar a terme un treball competencial.
També hi ha exemples de les activitats realitzades per els alumnes i les referències als fulls descarregables per a l‟a lumne, en format Word,
relacionats amb les activitats plantejades, tal com es veu en el quadre següent.
Tot i que aquesta unitat ha estat experimentada amb alumnes de cinquè curs de primària, considerem que és adaptable a altres nivells propers
donat que és una unitat de programació oberta i que en cap moment hem considerat que s‟hagin de portar a terme totes les activitats ni que
s‟hagin de seguir amb el mateix ordre en que estan presentades, mentre segueixin el cicle d‟aprenentatge socioconstructivista .
Les activitats son tan sols un exemple del que considerem que ha de ser una activitat competencial des del punt de vista de les ciències
experimentals com area que orienta la seqüenciació.
Orientacions didàctiques pels/ per les mestres
Exemples de fulls utilitzats amb els i les alumnes i d’algunes activitats realitzades
(..) hi ha un full per l’alumne/a, en format Word, a l’enllaç “treballs per als alumnes” de la pàgina anterior
Bibliografia utilitzada en l’activitat didàctica
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
65
Competència global que es vol ajudar a desenvolupar en l’alumnat:
Capacitat per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir de proves, amb la f inalitat de comprendre i
ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l‟activitat humana hi produeix.
Model teòric que es vol ajudar a construir: Model matèria.
Nivell : 5è Primària
Àrea que orienta la seqüenciació:
Coneixement del medi natural, social i
cultural
Altres àrees que es treballen:
Llengua catalana
Durada:
11 sessions amb una durada d’una hora
Objectius d’aprenentatge
Competències
Criteris d’avaluació
Plantejar-se i resoldre interrogants
relacionats amb fenòmens de l‟entorn
natural.
Plantejar experiències per comprovar
l‟efecte del calor en diversos materials.
Identificar el termòmetre com a
Competència comunicativa
lingüística i audiovisual
Expressar idees i organitzar
informacions de manera eficaç i
intel·ligible sobre, fets i
problemes naturals
Valorar la comunicació amb els companys del grup com a font de
coneixement.
Contrastar la informació pròpia amb la informació del grup i amb la
informació proporcionada per altres mitjans
Planificar i realitzar petites experiències sobre l‟efecte de la calor
en alguns materials
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
66
instrument de mesura.
Reconeixement de diferents
termòmetres
Cerca d‟informació
Participar activament en el treball en
grup, adoptant una actitud
responsable, solidaria, cooperativa i
dialogant.
Argumentar les pròpies opinions i
contrastar-les amb les dels altres
Utilitzar de manera responsable i
creativa les TIC
Tractament de la informació i
competència digital
Utilitzar habilitats per a la
recollida i tractament de la
informació
Utilitzar críticament fonts
d‟informació que usin diferents
tipus de suport per observar i
analitzar l‟entorn.
Competència d’aprendre a
aprendre
Utilitzar habilitats de planificació
del treball.
Competència d’autonomia i
iniciativa personal
Desenvolupar habilitats
personals (autoestima,
autocrítica, autoreflexió,
autoaprenentatge, iniciativa...)
que afavoreixen les relacions
interpersonals
Competència en el coneixement
i la interacció amb el món físic
Registrar els resultats i comunicar les conclusions
Demostrar responsabilitat en les tasques individuals i actitud
cooperativa per el treball en grup.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
67
Plantejar preguntes investi-
gables sobre característiques i
canvis observables en alguns
materials, identificar evidències i
extreure conclusions que
possibilitin prendre decisions
per actuar.
Utilitzar el coneixement científic
per comprendre situacions
properes relacionades amb la
conservació de la salut i per
prendre decisions coherents per
actuar amb aquest coneixe-
ment.
Aplicar coneixements i habilitats
en contextos familiars i del seu
entorn
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
68
Continguts
Valoració de les actuacions que contribueixen a la protecció del medi
Treball cooperatiu a partir de l‟experimentació i l‟ús de diferents fonts d‟informació.
Argumentació oral i escrita de les propostes de solució.
Identificació de diferents instruments i objectes d‟ús habituals al laboratori
Termòmetre
Planificació d‟experiències per comprovar propietats d‟alguns materials i el seu comportament davant la calor.
Utilització d‟Internet per la cerca d‟informació a través d‟adreces web.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
69
La matèria: Que en sabem de l’argent viu?
On hi ha termòmetres?
SESSIO 1: Exploració d’idees prèvies/ activitat realitzada
amb tot el grup (1 hora)
L’activitat s’inicia amb el planteig d’unes preguntes que
haurem de respondre durant la realització de l’activitat. El
fet de plantejar preguntes assenyala els objectius, comunica
a l’alumne què aprendrà i contextualitza l’aprenentatge.
En aquest cas la conversa s’ha fet col·lectiva amb tot el
grup classe
Comencem l‟activitat plantejant al grup classe algunes
preguntes sobre els termòmetres:
A quins llocs heu vist termòmetres?
Tots són iguals?
Què tenen en comú?
En que es diferencien?
....
Recollir globalment les respostes ajuda al grup a situar-se i
facilita marcar el camí per on es vol continuar el treball
En aquest cas les respostes poden ser moltes, per exemple:
Forn de la cuina, congelador, termòstat de la calefacció,
farmaciola, planxa, cotxe, finestra de casa, carrer, classe,
....
En uns veiem els números, tenen un signe menys
davant, tenen un tub de color blau dins, de color vermell,
....
Tots marquen la temperatura
La unitat de mesura és ºC (graus centígrads)
Posteriorment a la conversa varem poder arribar a la definició
del termòmetre com a estri de mesura.
Per completar el tema vam repartir una informació “Parlem de la
temperatura” que està dins el dossier “Una de freda i una de
calenta” del “Cavall Fort” número 1113-1114 (desembre 2008)
(Full de treball 1 i 2)
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
70
Quin dels dos termòmetres marcarà més temperatura? Per
què?
SESSIO 2: Introducció de nous continguts/ activitat
realitzada amb tot el grup (1 hora)
Abans de fer cap pràctica plantegem la pregunta, les respostes
que varen fer els/les alumnes es podríem agrupar de la següent
manera:
El termòmetre més calent serà el del terra, perquè està més proper al centre de la terra on hi ha molta escalfor.
El termòmetre més calent serà el que està enlairat perquè
està més a prop del sol.
Per esbrinar com ho podríem comprovar, surten propostes de
posar els termòmetres:
a) dins de la classe, un a ran de terra i l‟altre enlairat
b) un a la nostra classe i l‟altre a una classe del segon pis.
Quan valorem que és millor comprovar-ho en un lloc obert i no
un espai tancat, proposen anar al pati.
Així ho fem, clavem un termòmetre al terra de l‟hort i l‟altre el
posem una mica enlairat. (Full de treball 3)
Tots els fulls de treball son orientatius, podrien fer-los els
mateixos nois i noies
Mentre esperem que els termòmetres s‟adaptin a les noves
temperatures, per grups observem els termòmetres que estem
utilitzant. Els dos tenen alcohol per marcar la temperatura, el que
volem clavar a terra està protegit, i la forma afavoreix que es
pugui clavar al terra. Mirem l‟amplitud tèrmica de cada
termòmetre, poden mesurar de -10º C a 110º C tots dos.
Com hem acordat, esperem una estona i llegim la temperatura
que marquen:
Termòmetre enlairat: 26 ºC
Termòmetre clavat al terra: 23,5 ºC
Al preguntar perquè, la resposta és que està més a prop del sol,
Però al termòmetre no li tocava el sol. I si ho féssim en una dia
núvol o a la tarda?
Tornem a provar la pràctica i torna a donar la mateixa resposta.
Ens queda una pregunta pendent: Per què puja el material que
hi ha dins del termòmetre?
Per què puja el material que hi ha dins del termòmetre?
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
71
SESSIO 3: Introducció de nous continguts/ activitat
realitzada amb tot el grup (1 hora)
En aquesta activitat iniciem el treball en grups cooperatius,
que continuarem en altres activitats d’aquesta UD. Segons
la dinàmica del grup classe, caldrà més o menys temps per
organitzar-los, cal definir els càrrecs dins del grup i quin
membre assumeix cada responsabilitat.
La primera pregunta que fem és:
Què podem fer perquè pugi la temperatura d‟un termòmetre?
Posar-lo sobre el radiador
Posar-lo al sol
Agafar-lo fort amb les mans
Posar-lo dins d‟aigua calenta
Fer-li pressió
Per respondre aquesta pregunta cada grup te un termòmetre
d‟alcohol que pot manipular.
El toquen, comprovem que el tub on hi ha el líquid està tancat,
per tant sempre hi ha la mateixa quantitat, l‟abriguen, el
pressionen amb les mans , el posen en un lloc calent, en un lloc
fred,.....
Per què ha pujat la temperatura?
Perquè està més calent
Perquè te més pressió
A partir d’aquestes respostes veiem la necessitat de
treballar la dilatació dels cossos al augmentar l’escalfor.
Repartim uns pots de vidre amb tap metàl·lic tancat al buit i els
demanem que intentin obrir-los sense fer malbé el tap.
Si no hi ha aigua calenta a l‟aixeta es poden tenir alguns
recipients (plens d‟aigua calenta) on hi càpiga el pot. Quan
comproven que l‟escalfor facilita l‟obertura del pot, podem parlar
d‟altres exemples de dilatació com les vies de tren, juntes de
dilatació dels ponts de les autopistes, terrats...
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
72
Tots els termòmetres són igual de fiables?
SESSIO 5:Introducció de nous continguts/ activitat
realitzada amb tot el grup classe (1 hora)
Presentem tres termòmetres diferents: d‟alcohol, de mercuri i el
sensor extern de l‟Ecodad
L’Ecodad és un recol·lector de dades que compta amb tres
sensors interns: temperatura, so i il·luminació.
Es pot trobar en la següent adreça
http://www.xtec.es/cdec/recursos/pdf/primaria/manualecodadmar
c07
el manual d’ús amb tota la informació. Aquest aparell també
està en préstec al CESIRE-CDEC.
Dediquem una estona per practicar el funcionament d‟aquesta
interfície
Preparem la pràctica volem que hi hagi una sola variable, per
tant posem els tres fogonets iguals, tres vasos de precipitats
iguals amb la mateixa quantitat d‟aigua de l‟aixeta (20 cl) a la
mateixa temperatura, i posen dins de cada recipient un
termòmetre. Engeguem els fogonets a la mateixa intensitat en el
mateix moment.
Farem quatre mesures, una al iniciar la practica, la segona als 5
minuts d‟estar els fogonets en marxa, la tercera quan comenci a
bullir i la darrera quan porti 5 minuts bullint.
Al fer les prediccions de que passarà hi ha desacord, tots saben que l‟aigua bull a 100º C, la discussió està en si pujarà o no la temperatura mentre l‟aigua bull.
Anem a comprovar-ho ¡¡¡
Termòmetre
d‟alcohol
Termòmetre de
mercuri
Ecodad
Temperatura inicial
26 ºC
26 ºC
25.8 ºC
Temperatura 5 minuts d‟escalfar
65ºC
65º C
64º C
Comença a bullir
100º C
100ºC
99º C
5 minuts bullint
100º C
100º C
100º C
(Full de
treball 5)
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
73
Veiem que els resultats son força semblants, però no iguals,
discutint si ens ha quedat alguna variable sense controlar ,
revisem l‟amplitud de la mesura dels termòmetres, en els
d‟alcohol i mercuri era de -50º a 150º C i l‟Ecodad de -10º a
110ºC.
També veiem que la lectura dels termòmetres de líquid (alcohol i
mercuri) és menys precisa, perquè depèn de la nostra visió i
posició respecte el termòmetre al fer-ho..
Gràfica de les mesures preses amb l‟Ecodad
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
74
L’aigua sempre bull a 100 º C?
SESSIO 6: Introducció de nous continguts i estructuració
dels coneixements/ activitat realitzada amb tot el grup
classe (1 hora)
Presentem els pots de buit, cada grup en te un, cal decidir quin
material hi posarem dins per provar el seu funcionament.
Acordem que farem la prova amb una pedra, una goma
d‟esborrar, un globus una mica inflat i una llaminadura, abans de
fer-ho cada grup discuteix el que pensa que passarà i ho escriu
en un full (Full de treball 6).
Si els grups volen provar alguna altre cosa els deixem que
ho provin, fent sempre la predicció de que passarà.
En conversa col·lectiva plantegem la següent pregunta
Què passa dins el pot de buit quan bombegem?
Un cop feta la comprovació plantegem la proposta de posar dins
del pot de buit aigua escalfada a 80 º C.
Escalfem l‟aigua dins un vas de precipitats en un fogonet i
després posem aquest vas dins un pot de buit
La part d’escalfar l’aigua i posar-la dins el pot de buit cal fer-
la amb supervisió directa de l’adult.
Al fer el buit dins del pot, veiem que l‟aigua comença a bullir,
hem mesurat la temperatura abans de posar-lo dins el pot del
buit, 80ºC i després que hagués bullit, 78º C, confirmem que
estava a bastant per sota dels 100 º C
Aquesta pràctica ens ha demostrat que hi ha més factors que
influeixen en la temperatura d‟ebullició i les propietats dels
materials (en aquest cas l‟aigua).
Recollim les respostes dels nois i noies, que podem sintetitzar:
Al fer el buit dins el pot es redueix la pressió, per tant la pressió
també influeix en la temperatura d‟ebullició.
L‟Aigua pot bullir a temperatures més baixes de 100ºC
Aprofitem aquestes respostes per fer pensar que passarà en
llocs d‟alta muntanya on la pressió és menor.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
75
Que sabem del mercuri?
SESSIO 7 i 8: Introducció de nous continguts / activitat
realitzada amb tot el grup (2 hores)
Plantegem una recerca per descobrir el màxim de coses sobre el
mercuri.
El treball de recerca es pot plantejar a la classe o a casa. Cal
donar pautes a l‟hora de recollir la informació.
Nosaltres varem acordar:
Treballar en grups
Fer-ho a classe
Passar la informació trobada a un full en format Word
Escriure només les coses que entenem
Posar la font d‟informació
Els i les alumnes tenien accés a Internet i a alguns llibres
que prèviament havíem portat a la classe.
Al anar exposant la informació recollida, eliminem tot el que
no saben que vol dir (ja ho treballarem més endavant).
Un cop recollida la informació varen anar explicant el que havien
descobert i ho varem recollir en un full col·lectivament
MERCURI
Obtenció:
S'obté a partir del cinabri Les mines que hi havia més importants estan a Almaden (Ciudad Real) Característiques :
Metall líquid a temperatura ambient Símbol Hg (els grecs li deien plata líquida) Molt pesant (1 litre pesa 13,5 Kg) És molt tòxic Quan augmenta la temperatura produeix vapors tòxics més pesats que
l'aire. És de color platejat i brillant
Propietats:
Mal conductor de la calor i bon conductor de l'electricitat No soluble en l'aigua i si en l'àcid nítric Es barreja amb molts minerals com l'or i la plata, però no amb el ferro
Usos i aplicacions:
Miralls
Termòmetres
Baròmetres clàssics
Empastes de la boca
Indústria d'explosius
Fluorescents
Piles
(Informació recollida a classe a partir de les aportacions dels nois/es de
5è)
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
76
Heu sentit darrerament alguna noticia del mercuri?
SESSIO 9: Introducció de nous continguts i
estructuració dels coneixements (1 hora a classe i
treball a casa)
Feia pocs dies que els informatius havien parlat d‟una
nova normativa sobre la comercialització dels
termòmetres de mercuri.
La utilització dels medis de comunicació a l’aula és
molt important, per treballar informacions del
moment, que els poden interessar i fer més
significatiu l’aprenentatge dels continguts que estem
treballant en aquell moment
A la conversa van sortir diferents informacions: alguns
havien sentit alguna cosa, altres no. Varem acordar que
preguntarien a casa.
En aquesta part del treball intervenen altres àrees,
doncs cal situar el paper la Unió Europea en les
nostres vides, i com hi ha normatives que ens
afecten i en quin grau.
Nosaltres varen aprofitar que acabava d‟arribar a l‟escola
el Periódico de l‟Estudiant del mes de maig, que
dedicava tota una pàgina (pàg. 9) a la nova normativa
del mercuri.
http://escola.elperiodico.com/img_pro/10039_pdf_diari_e
pest_15-06-2009_13-16-52.pdf
Posteriorment a la recerca d‟informació a casa i a la
consulta del Periódico de l‟Estudiant varem començar a
fer (per parelles) un llistat de:
quines coses utilitzem que poden tenir mercuri
que en fem quan ja no serveixen
en podem utilitzar menys?
podem substituir-les per altres?
...
En aquesta activitat hem fet el treball amb diferents
agrupacions:
treball col·lectiu tota la classe (conversa),
recerca individual ( Internet , premsa..)
conversa amb la família
discussió i redacció per parelles
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
77
SESSIO 10: Aplicació del coneixement/ activitat
realitzada amb tot el grup classe (1 hora)
A partir del que han escrit per parelles en l‟activitat
anterior, recollim les conclusions. Inicialment sembla que
tots els elements que tenen mercuri van a la deixalleria o
al contenidor adequat.
Quan aprofundim mes comencem a veure que algunes
coses les llencem a la galleda d‟escombraries. Alguns
petits aparells electrònics no tenim l‟hàbit de portar-los a
la deixalleria.
O d‟altres acaben, per accident o no, al clavegueram, es
a dir al mar. Com és el cas del mercuri d‟un termòmetre
quan es trenca.
Aquest mercuri que va a l‟aigua arriba a altres éssers
vius animals com peixos o plantes i quan aquests son
menjats per altres éssers vius de la xarxa tròfica es va
traspassant.
El mercuri no es pot assimilar, sempre s‟acumula.
Ens hauria agradat aprofundir en el procés de
potabilització de l’aigua, però no ha estat possible.
Deixar temes oberts no suposa cap problema, mentre
ho tinguem clar i si es pot, es treballi en altres
moments o cursos posteriors, també és una manera
de deixar interessos pendents
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
78
Acció- Retorn
SESSIO 11 i 12: Aplicació del coneixement/ activitat
realitzada amb tot el grup classe (2 hores)
Avaluació dels aprenentatges
Preparem una explicació per els/les companys/es del
cicle mitjà
L‟objectiu és comunicar als companys i companyes del
cicle mitjà el que hem après del mercuri i aconseguir que
a partir d‟ara n‟utilitzin menys i el que facin servir el
llencin al lloc adequat.
En grups de quatre persones comencem a redactar
l‟exposició, acordem que cal donar poca informació i que
sigui concreta, ens centrem en les piles, sempre pensant
que els receptors són més petits que ells i no han
treballat el tema.
El treball dura dues sessions, primer acordem que cal
posar-hi , després organitzem com explicar-ho i acordem
que distribuirem el grup classe en quatre grups, i cada
grup ho explicarà a una classe del cicle mitjà. (L‟escola
és de doble línea)
Guió
1. Que hem après del mercuri
2. Moltes piles tenen mercuri
3. Quines coses utilitzem que funcionen amb
piles
4. Podem fer-les funcionar d‟una altra manera?
5. Hi a algunes piles que contaminen menys?
6. Que en fem de les piles quan s‟han acabat?
Al finalitzar l‟UD és el moment de fer l‟avaluació del
treball cooperatiu (Full de treball 7)
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
79
Bibliografia
“Parlem de la temperatura” dins el dossier “Una de freda i
una de calenta” del “Cavall Fort” número 1113-1114
(desembre 2008)
El Periódico de l‟Estudiant, maig 2009, Pàgina 9
http://escola.elperiodico.com/img_pro/10039_pdf_diari_e
pest_15-06-2009_13-16-52.pdf
Gran Enciclopèdia Catalana
Edu365.cat/escriptori Secundaria/ taula periòdica
http://www.xtec.es/cdec/recursos/pdf/primaria/manualeco
dadmarc07
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
80
6. Experimentació de les activitats a l’aula, observació de les activitats de
les companyes del grup
Treball a les escoles per provar alguns materials per tal de validar-los. Treball del grup per contrastar els materials elaborats.
Per tal de provar el funcionament de les UD necessitàvem portar-les a terme, si no
totes senceres, en una gran part per tal de copsar les respostes dels alumnes i veure
si les nostres estimacions de com podien funcionar a les aules s‟apropava a la realitat.
Donat que aquest curs, en el meu cas, estava incorporada a l‟escola a mitja jornada i
impartia el coneixement del medi natural al cicle superior, he pogut experimentar les
activitats (les de la primera UD a 6è i les de la segona a 5è).
Per altra banda la vida diària de l‟escola ha condicionat el calendari d‟aplicació de les
activitats que ha comportat un enquadrament estricte del temps que, en alguns
casos ha impedit allargar i aprofundir algunes sessions que potser haguessin funcionat
millor treballant de manera mes relaxada.
L‟activitat “Em sento bé?” ha estat portada terme a sisè curs de primària i “Que en
saps de l‟argent viu?” a cinquè curs de primària
En un principi havíem previst l‟assistència de les companyes de l‟equip de llicència a
algunes de les sessions que portàvem a terme per tal de realitzar observacions sobre
les dinàmiques, les activitats, ... però durant el curs hem vist que les nostres previsions
havien estat optimistes donat que les activitats dissenyades van ser molt llargues, van
comportar moltes sessions a les escoles i no havíem comptat prou amb els horaris
coincidents de totes quatre, és a dir: totes portàvem a terme les activitats els mateixos
dies per la qual cosa hem pogut realitzar poques observacions creuades.
El problema del temps i la coincidència dels dies disponibles per a anar a les escoles
(dimarts i dijous) ha dificultat l‟assistència continuada i la realització d‟observacions de
les activitats realitzades per les companyes de grup.
La nostra tutora ha assistit a una activitat d‟aula de totes i ens ha pogut ajudar a
analitzar la sessió aportant una visió externa que ha enriquit molt tant les activitats com
les sessions de treball del grup.
Durant les sessions amb els i les alumnes hem recollit tota la informació que ens ha
estat necessària per tal de comunicar, analitzar i valorar allò que estem fent durant el
nostre treballa en grup.
També ens ha servit el recull per tal d‟obtenir material (converses, fotografies, ... ) per
a incloure en les activitats
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
81
7. L’avaluació de les activitats
Per tal d‟avaluar el treball realitzat revisarem els objectius que ens vam proposar en el
projecte inicial i analitzarem la realització de cada un.
Objectius:
Elaboració de materials que serveixin com a exemple de
desenvolupament de les competències científiques
Per avaluar les característiques del materials elaborats, que es recullen a la pàgina
de la present memòria, utilitzarem els criteris competencials elaborats per l‟equip de
formadors i formadores de primària i secundària del CESIRE/CDEC, que es poden
trobar a la web del CESIRE/ CDEC, així com una adaptació de la fitxa destinada a
l‟avaluació de materials diversos també elaborada pel mateix CESIRE
Criteris competencials CESIRE/CDEC Activitat: Em trobo bé?
S’han aconseguit? Observacions, qüestions a remarcar... Suggeriments de millora..
1a- La proposta o situació d‟aprenentatge es refereix a un context real o quotidià, i/o és socialment rellevant per l‟alumnat ?
Es refereix a un context real, socialment rellevant donat que està relacionat amb el cos humà i els canvis de la seva edat.
2a- És una proposta oberta? (Permet aportacions diferenciades, contrast d‟idees, resolucions diferents,...)
En algunes activitats permet aportacions diferents, en els diàlegs i converses les intervencions dels alumnes tenen un paper important
3a- Afavoreix fer emergir les idees que té l‟alumnat en relació als fets o fenòmens que volem tractar, per treballar a partir d‟elles i fer-les evolucionar?
Dins l‟UD hi ha algunes activitats d‟exploració, per treballar a partir dels coneixements previs de l‟alumnat
4a- La proposta o situació d‟aprenentatge és significativa i permet pensar ciència?
La proposta permet pensar ciència, al plantejar dubtes que ajuden a evolucionar les idees prèvies i avançar en la construcció del model d‟ésser viu
5a- L‟activitat promou que l‟alumnat arribi a fer-se preguntes investigables que l‟ajudin a entendre i interpretar els fets i fenòmens del món?
Es facilita que facin preguntes sobre el funcionament del cos humà i a veure l‟ésser humà om un ésser viu, però les respostes cal cercar-les en diferents fons d‟informació.
6a- Ajuda a interpretar fets o fenòmens de L‟activitat ajuda a construir el model
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
82
l‟entorn des de la seva complexitat, tot construint models de ciència.
d‟ésser viu a partir de la comprensió i la interpretació de fenòmens relacionats amb el funcionament de propi cos
7a- Implica el treball experimental fent ús de diferents instruments, eines (incloses les TIC) o materials, tant els d‟ús quotidià com els més específics de la ciència escolar?
En l‟activitat s‟inclou el treball amb eines TIC per a buscar informació. S‟utilitzen materials d‟us quotidià. No implica gaire el treball experimental i l‟ús de material de laboratori
8a- Es treballa a partir de “bones preguntes” més que d‟explicacions?
Es procura treballar sempre a partir de “bones preguntes”
9a- Es treballa tenint en compte tant els sabers de l‟alumnat, el professorat, el diàleg que establim amb l‟entorn,... com altres fonts d‟informació (llibres, diaris o revistes, pàgines web,...)?
Es treballa a partir de diferents tipus de sabers: alumnat, professorat, llibres, imatges, pàgines web.
10a- Es posa en joc tant el treball i la responsabilitat individual com el cooperatiu en parelles o en grups que porti a parlar, escoltar, argumentar, convèncer, consensuar ... ?
La majoria de la UD es basa en el treball cooperatiu de l‟alumnat.
11a- Estimula el treball de valors científics com: Fer prediccions, buscar evidències, el dubte sistemàtic, la perseverança,... així com l‟ interès i la imaginació científica
Es treballen valors científics tals com perseverança , interès i imaginació..
12a- Ajuda l‟alumnat a reflexionar sobre el què fa, raonar-ho i comunicar-ho fent ús de diferents llenguatges (oral, escrit, gràfic, corporal, plàstic...) ?
L‟alumnat utilitza el llenguatge escrit, oral, plàstic (maquetes), per comunicar els seus aprenentatges
13a- Fomenta l‟autonomia, la iniciativa i l‟autoregulació de l‟alumnat per tal que s‟impliqui i sigui conscient del seu aprenentatge.
Durant la UD es realitzen diversos treballs de regulació, autoregulació i coregulació.
14a- Porta a aplicar coneixements ja adquirits relacionant-los amb d‟altres, i a fer nous aprenentatges?
En l‟activitat es relacionen coneixements anteriors sobre el cos humà amb els que es van adquirint.
15a- L‟activitat promou actuacions per intervenir en l‟entorn posant en pràctica coneixement, valors i normes de convivència?
L‟activitat porta a reflexionar sobre la salut i a incidir en els aspectes emocionals i en la relació de respecte entre totes les persones.
Criteris competencials CESIRE/CDEC
Grau en que s’han aconseguit ...
Observacions, qüestions a
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
83
Activitat: Que en sabem de l’argent viu?
remarcar...
Suggeriments de millora...
1a- La proposta o situació d‟aprenentatge es refereix a un context real o quotidià, i/o és socialment rellevant per l‟alumnat?
La UD parteix d‟un context real per a l‟alumnat : termòmetre, notícies d‟actualitat en la premsa.
2a- És una proposta oberta? (Permet aportacions diferenciades, contrast d‟idees, resolucions diferents,...)
Permet poques aportacions diferents, el diàleg i les intervencions dels alumnes.
3a- Afavoreix fer emergir les idees que té l‟alumnat en relació als fets o fenòmens que volem tractar, per treballar a partir d‟elles i fer-les evolucionar?
Una gran part de les activitats que formen la UD s‟inicien amb una conversa que recull les idees de l‟alumnat que guien el desenvolupament de les activitats
4a- La proposta o situació d‟aprenentatge és significativa i permet pensar ciència?
A partir de contextos quotidians s‟avança en el coneixement de propietats de materials
5a- L‟activitat promou que l‟alumnat arribi a fer-se preguntes investigables que l‟ajudin a entendre i interpretar els fets i fenòmens del món?
Durant el desenvolupament de l‟activitat sorgeixen diferents preguntes investigables
6a- Ajuda a interpretar fets o fenòmens de l‟entorn des de la seva complexitat, tot construint models de ciència.
Caldria introduir més activitats per ajudar a construir el model de matèria.
7a- Implica el treball experimental fent ús de diferents instruments, eines (incloses les TIC) o materials, tant els d‟ús quotidià com els més específics de la ciència escolar?
En l‟activitat s‟inclou el treball experimental al laboratori, amb materials d‟ús quotidià i amb eines TIC per a buscar i recollir informació.
8a- Es treballa a partir de “bones preguntes” més que d‟explicacions?
Es procura treballar sempre a partir de “bones preguntes”
9a- Es treballa tenint en compte tant els sabers de l‟alumnat, el professorat, el diàleg que establim amb l‟entorn,... com altres fonts d‟informació (llibres, diaris o revistes, pàgines web,...)?
Es treballa a partir de diferents tipus de sabers: alumnat, professorat, fonts precedents de l‟entorn, imatges, premsa, pàgines web.
10a- Es posa en joc tant el treball i la La UD es basa en el treball
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
84
responsabilitat individual com el cooperatiu en parelles o en grups que porti a parlar, escoltar, argumentar, convèncer, consensuar ... ?
cooperatiu de l‟alumnat
11a- Estimula el treball de valors científics com: Fer prediccions, buscar evidències, el dubte sistemàtic, la perseverança,... així com l‟ interès i la imaginació científica
Es treballen valors científics tals com buscar evidències, dubtes sistemàtics, perseverança, interès.
12a- Ajuda l‟alumnat a reflexionar sobre el què fa, raonar-ho i comunicar-ho fent ús de diferents llenguatges (oral, escrit,gràfic, corporal, plàstic...) ?
L‟alumnat comunica els seus aprenentatges utilitzant diferents llenguatges: escrit, oral, gràfic.
13a-Fomenta l‟autonomia, la iniciativa i l‟autoregulació de l‟alumnat per tal que s‟impliqui i sigui conscient del seu aprenentatge.
Durant la UD es realitzen treballs de regulació i autoregulació
14a- Porta a aplicar coneixements ja adquirits relacionant-los amb d‟altres, i a fer nous aprenentatges?
La UD es relaciona amb coneixements previs diversos, que serveixen per construir els nous aprenentatges
15a- L‟activitat promou actuacions per intervenir en l‟entorn posant en pràctica coneixement, valors i normes de convivència?
L‟activitat promou actuacions per a intervenir en l‟entorn.
Tot i que hem trobat mancances en alguns aspectes, podem constatar que la majoria de criteris es compleixen en totes dues unitats didàctiques
Experimentar algunes de les activitats dissenyades, a les diverses escoles
dels membres de grup de treball. Tot i la manca de temps per a
l‟experimentació de la segona activitat realitzada, aquest objectiu s‟ha
acomplert, tal com hem explicat en el punt anterior (pàgina 79 )
Després de l‟experimentació vam valorar els materials elaborats i vam
reescriure allò que vam creure convenient de canviar
Capacitar el professorat en el disseny d’activitats d’aula fent visibles els
elements que considerem claus en el procés d‟aprenentatge: Per aquest motiu
hem inclòs en la descripció de les UD les orientacions destinades al professor
de manera que unim en un mateix document la realització i les orientacions
didàctiques. Hem incorporat, també,un mapa d‟idees per a l‟elaboració de les
UD destinada a orientar els mestres en l‟adaptació i la creació de les seves
pròpies unitats didàctiques
Triar el format més adequat per tal d‟editar els materials. Durant les reunions
portades a terme al Departament d‟Educació vam exposar els dubtes sobre
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
85
quin seria el format més adient per als nostres materials. La Sra. Ana Rodet
ens va proporcionar un material procedent del CESIRE/CIREL que s‟adaptava
a les nostres necessitats.
Difondre els materials. Un dels objectius primordials en l‟elaboració de
material és el de donar-los a conèixer per tal que puguin ser siguin utilitzats
pels diferents col·lectius de professorat. Aquest és un objectiu que s‟haurà de
portar a terme a posteriori: tenim previst presentar els materials elaborats als
ICES de la UAB , de la UB, el web de CDEC. Durant el present curs, escriure
articles sobre el treball realitzat i participar en altres actes i presentacions que
encara s‟han de concretar.
Àmbits on s’ha portat a terme l’avaluació
Els àmbits on s‟ha portat a terme l‟avaluació de les activitats els podem concretar en
aquests quatre aspectes presents en el calendari del projecte
Treball del grup per contrastar els materials elaborats. Treball a les escoles per provar alguns materials per tal de validar-los. Sessions de treball amb la persona que supervisa la llicència. Triangulació dels materials amb l‟equip de formadors i formadores del CDEC.
Durant les diferents trobades del grup de treball hem explicat, comentat, planificat,
modificat,...; hem intentat resoldre els problemes amb els quals ens trobàvem durant la
planificació de les unitats i, a les escoles, en l‟experimentació de les activitats
Les sessions mensuals portades a terme amb la supervisora de les llicències han
estat intenses i molt riques.
Ens hem trobat amb una periodicitat mensual i, en aquestes trobades explicàvem la
feina que havíem portat a terme durant el temps que no ens havíem vist.
Des del moment que hem començat a elaborar les diferents unitats hem explicat,
discutit i contrastat tot el nostre treball. En un primer moment vam estructurar i revisar
la planificació en grup i finalment vam posar en comú l‟experimentació portada a
terme, vam revisar el funcionament de les activitats amb l‟alumnat i vam modificar els
aspectes que es van considerar millorables.
Les aportacions de la tutora han estat indispensables per orientar la feina que havíem
de portar a terme. Ha aportat una visió crítica al nostre treball, ens ha ajudat a clarificar
alguns aspectes conceptuals i ha aportat la visió de la ciència des d‟un punt de vista
didàctic/pedagògic
En algunes sessions altres persones de l‟equip CDEC s‟han incorporat a les reunions
mensuals per fer aportacions en alguns aspectes puntuals que, o bé nosaltres o la
tutora, veia necessàries
La triangulació amb l’equip de formadors o formadores del CDEC l‟hem portar a
terme tan sols durant el tercer trimestre donat que, tot i que manteníem contactes amb
l‟equip, assistint a les sessions de formació previstes, no hem pogut aportar un
material mínimament estructurat fins a finals de curs.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
86
Durant les sessions de presentació de les activitats els companys i companyes de
l‟equip han fet aportacions que, majoritàriament, han estat incorporades al
desenvolupament de les activitats.
Podríem acabar dient que durant l‟elaboració de les activitats i fins els darrers dies de
juliol, hem portat a terme un intens procés de regulació durant el qual hem avaluat,
discutit i modificat el nostre treball i que ens ha portat a gaudir i a aprendre molt
8. Conclusions
Durant el treball realitzat durant aquest curs hem tingut la oportunitat d‟aprofundir en el
model didàctic competencial i aquest fet ha comportat un aprenentatge en molts sentits
per a totes nosaltres
Creiem que el treball realitzat pot tenir interès per els i les ensenyants perquè
son exemples d‟activitats preparades des d‟un punt de vista competencial
son adaptables
hi ha exemples de Educació Infantil i de tots els cicles de l‟etapa de primària
han estat experimentades
Poden ser utilitzades també en activitats de formació com a exemples d‟unitats
didàctiques i no només en formacions relacionades amb l‟àrea de ciències
experimentals sinó que se‟n poden extreure exemples concrets relacionats amb l‟
utilització de recursos didàctics diversos, amb la gestió d‟aula, la conversa a l‟aula, i
l‟avaluació, entre altres.
A partir del curs vinent es donaran a conèixer en presentacions o altres activitats
relacionades amb el CDEC o amb els grups de treball de ciències de l‟ICE de la UAB ,
de l‟ICE de la UB I web del CDEC
Des del punt de vista personal hem après a treballar aspectes nous amb els alumnes,
hem gaudit de l‟ajuda, les observacions, els comentaris,... de la nostra tutora i de
l‟equip de treball la qual cosa ha estat molt enriquidora.
Han quedat molts aspectes iniciats, molts camps oberts que ens faran iniciar el proper
curs amb moltes ganes d‟aprofundir en aquests aspectes que no estan “acabats” i de
continuar aprenent
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
87
9. Bibliografia comentada
Bonil, J., Calafell, G., Orellana, L., Espinet, M., Pujol, R. M. (2004) El dialogo disciplinar, un camino necesario para avanzar hacia la complejidad Investigación en la escuela num.53. pàg. 83-97
Article emmarcat dins el paradigma de la complexitat. Els autors es centren en la importància del diàleg disciplinar. La idea central de l‟article és la de que s‟ha de partir d‟una disciplina per tal de tenir un fonament sòlid que permeti elaborar models explicatius i després connectar amb altres disciplines per tal de contrastar criteris.
Bonil, J Espinet, M. Izquierdo, M. Pujol, RM. (2004) Ciencia escolar y complejidad. Investigación en la escuela nº 53. pàg. 21-29
L‟article ens presenta una ciència escolar on els fenòmens es veuen com a sistemes complexos, ponts amb altres disciplines, acció sobre el medi, les emocions són centrals en el procés de construir el coneixement. La ciència escolar ha de fer (adquirir vivències) pensar (representar el món amb models teòrics) i generar llenguatges per comunicar. Alhora ens parla d‟ una Ciència escolar que ha de: Incorporar els sistemes: processos, multi causalitat, indeterminació, dimensió temporal (històries), irreversibilitat (evolució dels sistemes en un eix temporal) La perspectiva dialògica: diàleg amb el medi (intern/extern) La perspectiva hologramàtica: Macro/micro Els temes a estudiar han de tenir un plantejament sistèmic. Les emocions son imprescindibles per crear models teòrics (creativitat, imaginació, ...) El llenguatge que relaciona acció, sentiment, pensament i que transforma el pensament.
Bonil, J, Sanmartí N, Tomàs, C i Pujol R. M. (2004). Un nuevo marco para orientar respuestas a las dinámicas sociales: el paradigma de la complejidad. Investigación en la escuela, núm. 53 pàg. 5-19 El paradigma de la complexitat incorpora una nova visió a la didàctica de les ciències. Adjunta: educar en la confrontació de valors; la indeterminació i els processos (canvi); l‟anàlisi dels fenòmens en clau dialògica (medi intern/extern, ordre/desordre, autoorganització, equilibri/canvi, dinamisme); el diàleg disciplinar; partir del Meso (alumne) i establir relacions amb el macro i el micro; pensament/acció; gestió d‟aula; la col·laboració, etc.
Cañas, A. Martín, MJ. Nieda, J. (2007) Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico. La competencia científica. Madrid: Alianza Editorial
Aquesta publicació ens mostra d‟una forma molt exhaustiva tot el que es refereix a la competència científica. Començant pel significat de competència basat en l‟informe PISA, i continuant pels diferents elements importants a tenir en compte: importància, contextualització, continguts científics, actituds,.. així com la relació de la competència científica en el currículum de la LOE. També ofereix una anàlisi molt complet de la competència científica en els objectius continguts i criteris d‟avaluació tant a l‟educació primària com a la secundària. Finalment ens parla de la competència científica a l‟aula
amb algunes orientacions didàctiques.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
88
Coll, Cèsar (2007). Las competencias en la educación escolar: algo más que una moda, algo menos que un remedio. Aula de innovación educativa, núm. 161 pàg. 34-39 L‟autor distingeix entre aspectes positius i negatius de les competències. Entre els primers afirma que les competències són útils per concretar intencions educatives, situen en primer pla la funcionalitat de l‟ensenyament, mostren la importància del context i de l‟aprendre a aprendre (metacognició). Com a negatius considera que és necessària la contextualització (sociocultural) si no és produirà l‟ homogeneïtzació dels sabers, que s‟han d‟explicitar els continguts per no oblidar els coneixements i que les competències són difícils d‟avaluar, entre d‟altres.
Cubero, R., (1989) Como trabajar con las ideas de los alumnos. Sevilla: Diada Editores
L‟autora ressalta la importància de fer emergir els coneixements previs dels alumnes i de basar-hi les activitats d‟aprenentatge. Algunes propostes per tal de recollir els coneixements previs estan molt enfocats al treball experimental. Conté alguns exemples.
Davis, E., Krajcik, J. (2005) Designing Educative Curriculum Materials to Promote Teacher Learning Educational Researcher, 34(3), 3-14
Els autors creuen que els materials educatius han de ser dissenyats per tal d‟aconseguir que no aprenguin només els alumnes sinó també els professors i en l‟article parlen de les característiques que han de tenir un materials d‟aquest tipus per tal d‟aconseguir aquests dos objectius.
Duschl, R. (1997) Renovar la enseñanza de las ciencias. Madrid: Narcea
A partir d‟un planteig general sobre què és ciència, l‟autor fa una reflexió sobre l‟ensenyament de les ciències. L‟alumnat ha d‟aprendre les dues vessants de la ciència: no només què sabem sinó també aspectes relacionats amb la generació de coneixement (com sabem) per tal de distingir les teories de les especulacions. Conté exemplificacions sobre les teories que recomana treballar, molt dirigides a alumnat de secundària.
Felice, J., Giordan, A., Souchon, C. (1994) Enfoque interdisciplinar en la educación ambiental. Madrid: Los Libros de la Catarata
És una traducció realitzada pel govern basc d‟un document de la UNESCO en el qual els autors proposen algunes millores en el sistema escolar per tal de poder treballar de manera interdisciplinària l‟educació ambiental.
García Hernández, Esteban. Algunas aplicaciones del portafolio en el ámbito educativo. México, Institución educativa. Secretaria de Educación y Cultura del estado de Chihuahua, 2000. <http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticulo
IU.visualiza&articulo_id=7050>
Especifica l‟autor que el portafolis afavoreix: la reflexió de la persona que el realitza ja que ha de triar entre els seus treballs aquells que millor exposen el seu progrés d‟aprenentatge; l‟autoavaluació perquè permet analitzar les habilitats i competències d‟un mateix i l‟avaluació perquè qui fa els portafolis pot mostrar els seus problemes i
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
89
també els seus progressos.
Gener, Anna (coord.) Cortada, T. Miranda, M. Molló, P. Peleato, T. Sorribes, M. (2007) Pensar, que bé! Lleida: Pagès Editors.
Aquest llibre presenta un recull d‟activitats de ciència realitzades amb les infants de parvulari de diverses escoles. També hi aporta reflexions i sentiments sorgits d‟aquest treball. Cal ressaltar la vocació per ajudar als infants a pensar, a parlar del que pensen i a escoltar i reflexionar sobre el pensament dels altres.
Giordan, A., de Vecchi, G. (1988) Los origenes del saber:De las concepciones personales a los conceptos científicos. Sevilla: Diada Editores
Els autors parlen de com s‟aprèn i del paper que tenen els conceptes previs dels alumnes en l‟aprenentatge de la ciència. Analitzen diverses maneres de gestionar les idees prèvies, com es pot provocar el conflicte cognitiu per tal de fer-les evolucionar i com es va avançant en el procés de modelització.
Klenowski, Val (2005) Desarrollo de portafolios para el aprendizaje y la evaluación. Madrid: Ed. Narcea
El portafolis és considerat un mètode qualitatiu que promou el desenvolupament d‟habilitats com la reflexió, l‟autoavaluació i l‟anàlisi crític necessaris pel desenvolupament i la millora de l‟aprenentatge. Aquesta eina obliga a l‟estudiant a implicar-se al màxim en la seva autoavaluació i no només per demostrar el que ha aprés sinó també per exposar com ho ha aprés. Canvia el paper de l‟alumne/a que passa a ser responsable del seu procés d‟aprenentatge i també el del/de la mestre/a que es converteix en facilitador, motivador, guia, dona suport a la reflexió, etc.
Krajcik, J., Mcneill, J. L. And Reiser, B. J. (2008) “Learning-Goals-Driven Design Model: Developing Curriculum Materials That Align With NationalStandards and IncorporateProject-Based Pedagogy Science Education, 92(1), 1-32
Els autors pensen que els canvis pedagògics requereixen nous materials diferents dels tradicionals. En l‟article expliquen com han elaborat materials destinats a l‟ensenyament de les ciències que compleixen les dues condicions que considerem imprescindibles: ser rigorosos amb els objectius d‟aprenentatge i tenir en compte els nous enfocaments pedagògics innovadors.
Martin, E., Moreno, A. (2007)Competencia para aprender a aprender. Madrid: Alianza Les autores parlen dels aspectes cognitius, afectius i socials que trobem en la competència d‟aprendre a aprendre. El llibre consta d‟una part teòrica i una altra amb exemples en els quals parlen de l‟aprenentatge col·laboratiu, de la funció de la llengua en l‟aprenentatge i de l‟avaluació, entre altres
Martins, Isabel P. (2002). Aprender a llevar a cabo una investigación en los primeros años de escolaridad. Aula de innovació educativa, núm. 113. pàg. 14-17 L‟article està dedicat al procés que cal seguir a l‟hora de fer un experiment. Aquest
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
90
procés és: identificar els coneixements previs dels nens i les nenes; formular preguntes clares; planificar els procediments; preveure els resultats; realitzar l‟experiment; ordenar les dades obtingudes i trobar-ne el significat; fer les conclusions i elaborar noves preguntes, si cal.
Puig Rovira, J. M., Martin Garcia, X., (2007) Competencia en autonomia e iniciativa personal. Madrid: Alianza.
Els autors analitzen quines implicacions té el fet de ser autònom i què comporta aquesta competència. A la segona part del llibre reflexionen des del punt de vista de l‟autonomia en aspectes com: el model pedagògic, l‟aprenentatge cooperatiu, el treball per projectes, entre altres.
Sanmartí, Neus (2007) Evaluar para aprender 10 ideas clave. Barcelona Ed Graó.
L‟autora parteix de 10 idees sobre l‟avaluació que va desgranant a partir d‟analitzar diferents exemples pràctics. Tot i que estan situats a l‟educació secundària, ofereixen una visió molt completa dels diferents aspectes de l‟avaluació que cal tenir en compte.
Sanmartí, N., Tarin, R. M. (2008)” Projectes i activitats per canviar l’entorn” Guix d’Infantil núm. 44 pàg. 5-7
Les autores reflexionen sobre la funció reproductora de l‟escola: Tot i que els grups dominants intenten reproduir la seva ideologia és possible, donat que la societat és complexa, que subgrups puguin incidir en el paper de l‟escola. Parlen del treball per projectes i de l‟ importància de triar temes de rellevància social per tal d‟aconseguir que a l‟escola es vegin diferents maneres de fer i de pensar.
Zabala, A., Arnau, L. (2008) Como aprender y ensenyar competencias:11 ideas clave. Barcelona: Graó
Els autors parlen de les competències partint d‟onze idees clau. Cada capítol consta d‟una part on es teoritza i una part amb exemples didàctics o amb reflexions lligades a la pràctica.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
91
Annexos
Annex 1 La funció de reproducció : Treballs per als alumnes
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
92
Full de treball 1
begbie.files.wordpress.com/2007/09/juno31.jpg
Imagina que ets una d’aquestes persones.
Què sento?
Quines sensacions tinc?
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
93
Full de treball 2
LES RESPONSABILITATS DINS L’EQUIP
(Responsabilitats acordades col·lectivament a la classe)
Coordinador /a :
Planifica la feina
Controla que la dinàmica que porta el grup sigui la correcta, per acabar la feina a temps.
.Es preocupa de tenir-la a punt , pel dia/hora senyalada.
.Després de revisat l'esborrany , per part del professorat, distribueix i assegura la seva correcció.
Recorda als components del grup el temps que hi ha.
Supervisa i lliura el treball del grup. Secretari /a :
Anota tots els acords i resultats que prengui i obtingui el grup.
Revisa la llista de material que el grup utilitza a l'aula, o al laboratori abans i després de la sessió.
Anota la bibliografia dels llibres que el grup està utilitzant.
Ordena i revisa el treball en esborrany, assegurant que sigui entenedor estigui complert i no sigui repetitiu.
Passa l'esborrany , ja revisat, al coordinador per tal de lliurar-lo al professor/a.
Recull els treballs dels diferents components i els revisa, abans de lliurar-los . Material:
S'encarrega d'anar a buscar els llibres necessaris, al laboratori o a la biblioteca.
S'encarrega d'aconseguir el material que el grup necessita a classe o bé al laboratori.
Controla que tot el material usat a l'aula o al laboratori, incloses taules i tamborets, estiguin nets i ordenats en acabar la sessió.
Retorna els llibres al lloc d'origen . Portaveu del grup :
És la persona encarregada d'anar a consultar /demanar llibres o materials a altres grups, quan en el seu grup no disposin d'una informació o material concret
És la persona encarregada de rebre i intentar solucionar les demandes d'altres grups.
En el cas de sorgir algun problema és l'encarregat de comunicar-ho al coordinador
Demana al professor/a les còpies que els falten.
Comunica al professor/a i a la resta de la classe els resultats obtinguts en el treball
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
94
Full de treball 3 REPARTICIÓ DE CÀRRECS EN EL GRUP
Classe: Grup:
Secretari/a:
Moderador:
Material:
Portaveu:
Data. . . . . . . . . . . . . . . .
Signatures:
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
95
Full de treball 4
QUINS CANVIS HI HA HAGUT DARRERAMENT EN EL MEU COS?
NOI NOIA
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
96
Full de treball 5
Aquesta nit he tingut un somni humit, que ha passat dins el meu cos?
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
97
Full de treball 6 : Avui m‟ha vingut la regla, que està passant dins el meu cos?
Full de treball 7
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
98
Nom................................................................
Tria l‟opció que prefereixis:
Imaginat que ets un pediatra i has d‟explicar a una noia de la teva edat, que
li ha vingut la regla i no sap que li està passant.
Imaginat que ets un pediatra i li has d‟explicar a un noi de la teva edat
perquè li està canviant el seu cos.
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
99
Full de treball: 8
CEIP SANT MIQUEL
CORNELLA DE LLOBREGAT
AUTOAVALUACIÓ DEL TREBALL COOPERATIU curs
ACORDS:
ALUMNES GRUP
a b c d e
He escoltat a tothom: companys i mestres
Respecto la paraula dels companys i del grup
No em burlo del que diu o fa un company/a
Participo en els treballs col·lectius, per tal de repartir-nos la feina entre tots.
He ajudat als companys/es
He deixat que m’ajudessin
He procurat no molestar als altres, quan treballaven
He procurat estar atent a classe
He fet els treballs i els deures pel dia que calia
Quant he tingut dificultats de comprensió he preguntat al/la mestre/a
He fet els treballs nets i polits
Faig les feines bé i sense córrer
Molt bé: color verd Amb alguna dificultat: color taronja Amb moltes dificultats color vermell
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
100
Que en sabem de l’argent viu? : Treballs per als alumnes
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
101
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
102
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
103
Full de treball 3
Quin termòmetre marcarà més temperatura?
Predicció Lectura
Termòmetre a
baix
Termòmetre
enlairat
Termòmetre a
baix
Termòmetre
enlairat
Grup 1
Grup 2
Grup 3
Grup 4
Grup 5
Grup 6
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
104
Full de treball 4
Curs: Nivell : Tutor/a :
Per què ?
. Alguns dels objectius d'aquest curs són :
. Aprendre a escoltar el mestre i els companys/es
. Aprendre a defensar, de manera justificada, les pròpies idees davant d'un
grup.
. Aprendre a compartir i aprofitar les habilitats i coneixements que pot aportar
cada membre del grup.
. Adonar-se de la satisfacció que proporciona el resoldre problemes a partir
de la col·laboració entre companys i companyes.
. Saber demanar ajuda o ajudar quan ens calgui , a l'hora de realitzar una
feina concreta
. Aprendre a organitzar-se el temps i la feina quan implica un treball d'equip.
Com ?
. De quina manera ho podrem fer ?
. Per poder treballar en grup correctament és imprescindible que prenguem una sèrie
d’acords, i que els complim.
Aquests acords són :
Contracte : EL TREBALL COOPERATIU A L'AULA
( redactat conjuntament pels alumnes i professor/a )
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
105
Full de treball 5
Fiabilitat dels termòmetres
Alcohol Mercuri Ecodad
Temperatura inicial
5‟ després
Inicia l‟ebullició
5‟ bullint
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
106
Full de treball 6
PRACTICA AMB EL POT DE BUIT
MATERIAL Que passarà?(predicció) Que passa
Pedra
Goma d’esborrar
Globus
Llaminadura
Conclusions:
Al bombejar dins el pot de buit……
Full de treball 7
Curs:……………… Nivell : …………. Equip nº : ……
AVALUACIÓ : “ EL TREBALL COOPERATIU A L'AULA “
Eulàlia Puig i Asens Llicències retribuïdes 2008-09
107
Auto i coavaluació dels acords presos pel nostre grup-classe.
Aquests acords son :
Alumnes
Grup
a b c d e
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
(Autoavaluació consensuada amb tot el grup de treball ) . Ho he / ha / hem fet molt bé (color verd) . Ho he / ha / hem fet amb alguna dificultat ( " groc) . Ho he / ha / hem fet amb moltes dificultats ( " vermell)
Signatures