Embed Size (px)
Citation preview
Els determinants socials de la salut infantil. Quin futur ens espera?
Curs de formació continuadaSocietat Catalana de Pediatria
Luis RajmilAgència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
IMIM-Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques15/10/2015
Guió
ü Els determinants socials de la salut infantil: què i quins són
ü Influència en la salut
ü Impacte dels canvis econòmics sobre les condicions de vida i la salut infantil
ü El paper del sistema sanitari i dels pediatres (què es pot fer des de l’AP)
ü Recomanacions /comentaris
Font: Comisión para Reducir las Desigualdades Sociales en Salud en España. Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Gac Sanit vol.26 no.2 Barcelona mar.-abr. 2012 http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-91112012000200017
Perinatal Pre-escolar Escola Formació Treball Jubilació
Família
Etapes de trajectòria vital
Acumulació d’efectes positius i negatiusen salut i benestar
Polítiques d’ocupació i mediambient Política social Política econòmica Política sanitària
• Equitat i salut• Gradients socials en salut
Relacions de poderMediambient Benestar: nivell i
distribucióCaracterístiques
culturals i conductes
Sistema sanitari
Adapted from: Marmot M (2010); and Starfield B (2007)
Les condicions de vida pre i postnatals, el creixement i desenvolupament, l’entorn ambiental i la família
Els determinants socials (“les causes de les causes”)
Condicionen la futura salut i inserció social
BMJ 2010;340:331-2
Norwegian Ministry of Health and Care Services, National strategy to reduce social inequalities in health, Report No, 20 (2006–2007) to the Storting; 2007
“Gradients socials en salut infantil”
Catalunya sobrepès + obesitat infantil segons el nivell d’estudis de la mare
ESCA contínua 2010-2014
Nivell d’educació matern 14% 56,9% 29,9%
%
“Risc individual” i risc atribuïble al nivell d’educació
Catalunya Població (2014)= 1 184000 hab. 0-14anys 165000 nivell primari /35% obesos40% prevenibles 25000 nens/es obesos s’evitarien si s’assoleix el nivell d’estudis universitaris
Raó de prevalença RP= 0,35/ 0,21= 1,67
Obesos No obesos TotalEduc 1a 35 65 100
Educ univers 21 79 100
Risc individual
Prevalença exposats – no exposats= 0,35- 0,21= 0,14 *100 = 14%Risc atribuïble
Prevalença exposats (pe) – no exposats/ pe= 0,35- 0,21/0,35= 0,4 *100 = 40%
Risc atribuïble poblacional
Austria
Czech Republic
0,5 1 2 5 10
Total
Odds ratio (IC 95%)
Germany
Greece
Netherlands
Adjusted by age and sex
Index Relatiu de Desigualtats (IRD) i Risc Atribuïble Poblacional (RAP) d’Obesitat segons el nivell d’educació més elevat de la família
Spain
Switzerland
France
Hungary
Poland
United Kingdom1.92 (1.56-2.37)
RAP
0.42
0.20
0.24
0.15
0.16
0.18
0.15
0.01
0.42
0.30
-0.07
0.16
Font: Rajmil L et al Int J Public Health 2013Dades de l’estudi KIDSCREEN Europeu
Austria
Czech Republic
0,5 1 2 5 10
Total
Poisson regression coefficients (IC 95%)
Germany
Greece
Netherlands
Adjusted by age and sex
Index Relatiu de Desigualtats (IRD) i Risc Atribuïble Poblacional (RAP) de mala salut mental (SDQ) segons el nivell d’educació més elevat de la família
Spain
Switzerland
France
Hungary
Poland
United Kingdom1.46 (1.43-1.50)
RAP
0.09
0.08
0.07
0.07
0.11
0.16
0.12
0.05
0.10
0.07
0.15
0.11
Font: Rajmil L et al Int J Public Health 2013Dades de l’estudi KIDSCREEN Europeu
Ten Tips For Better Health – Liam Donaldson, 1999
1. Don't smoke. If you can, stop. If you can't, cut down. 2. Follow a balanced diet with plenty of fruit and vegetables. 3. Keep physically active. 4. Manage stress by, for example, talking things through and making
time to relax. 5. If you drink alcohol, do so in moderation. 6. Cover up in the sun, and protect children from sunburn. 7. Practice safer sex. 8. Take up cancer screening opportunities. 9. Be safe on the roads: follow the Highway Code. 10. Learn the First Aid ABC : airways, breathing, circulation.
Alternative Ten Tips for Health- Dave Gordon 2000
1. Don't have a poor family. If you have, try not to be poor for long.2. Don't live in a deprived area, if you do move.3. Be able to afford to own a family car4. Don't work in a stressful, low paid manual job (parents).5. Don't live in damp, low quality housing or be homeless6. Be able to afford to go on an annual holiday with your family.7. Don’t belong to a monoparental family.8. Claim all benefits to which your family are entitled 9. Don't live next to a busy major road or near a polluting factory.10. Use education to improve your socio-economic position
Crisi econòmica i determinants socials de la salut infantil
1ª fase- Impacte econòmic-creixement negatiu-augment de l’atur-polítiques d’austeritat
2ª fase- Impacte social-retorn lent al creixement-l’atur augmenta i permaneix elevat-contrareformes estructurals
3ª fase- Recuperació desigual-el creixement torna a augmentar però algunes àrees no es recuperen-l’atur comença a disminuir-contrareformes estructurals es mantenen
Tancament d’empreses
desenvolupament /construccióPèrdua de llocs de treball
Menor nivell d’ingressos fliarsCaiguda dels preus de les propietats
Problemes físicsMalalties de llarga durada
Manca d’aspiracions
Dependència
Font: adaptat de “Social exclusion Task Force. London: 2009”
Pèrdua habitatges-desnonaments
grups vulnerables (migrants, aturats, infants,etc)
dels “ni ni” (NEETs)
desigualtats socials
Algunes àrees es recuperen ràpid però d’altres presenten problemes
a llarg termini
Atur de llarga durada
Cronificació de pobresa dels grups vulnerables
Problemes de salut mentalProbable augment morts x suïcidi
Augment d’intentsde suïcidis
Augment d’estrés fliar
Augment de la violència domèstica i
criminalitat?
Augment alcoholisme i addiccions
Afectació alimentació infantilAugment llistes d’espera
El Roto. El País, 11/3/014
Impacte de la crisi: etapa de desenvolupament afectada (i duració, gravetat, etc)
Perinatal Pre-escolar Escola Formació Treball Jubilació
Família
Acumulació d’efectes positius i negatiusen salut i benestar
Polítiques d’ocupació i mediambient Política social Política econòmica Política sanitària
• Equitat i salut• Desavantatges en salut
Relacions de poderMediambient Benestar: nivell
i distribucióCaracterístique
s culturals i conductes
Sistema sanitari
Adapted from: Marmot M (2010); and Starfield B (2007)
Font: Lundberg M, & Wuermli M 2011 / Rico A & Blakey 2012
Context (ex. polítiques)
Tenir en compte: Impacte immediat i efectes a llarg plaç
Mecanisme de transmisió(preus de bens i serveis, transport, carburants)
3,9 3,8
2,7
-0,2 -4,2
0,3 0,5
-1,3
-0,1
3,9 43,1
-1,4-3,1
0,5
-0,6-2,1
-0,2
-5
-4
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
5
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013%
Producte interior brut a Catalunya i Espanya2005-2013
Font: Idescat i Instituto Nacional de Estadística (INE)
Variació interanual
CatalunyaEspanya
6,8 6,58,1 8,3 8,4
6,2 5,6 5,6 6,8
16,919,0
19,722,5
25,3
20,3
13,6
11,4
14,513,7
12,7
10,38,9 8,2
8,7
15,216,6
18,2
21,8
23,7
20,7
9,68,5
10,7 10,5 10,2
7,97,0 6,7
7,6
16,217,9
19,0
22,2
24,5
20,0
0
5
10
15
20
25
30
35
40
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
%
Homes Dones Total
Taxa d’atur a Catalunya2000-2014
Font: Idescat
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
700.000
800.000
900.000
1.000.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Nom
bre
per
sone
s
5 mesos i menys De 6 a 11 mesos De 12 a 23 mesos 2 anys i més
Nombre de persones a l’atur segons temps d’atur(Catalunya)
2008-2013
Font: Idescat
Porcentatge de població de 0-17 anys a llars sense ocupacióCatalunya 2005-2014
Font: IDESCAT http://www.idescat.cat/cat 2015
15,9 14,713,1
20,4
37,139,5
44,1
50,7 50,247,1
19,717,9 18,2
24,6
37,8
41,6
46,6
53,255,0
53,2
18,9 17,615,8 15,8
20,1 21,1 21,123,0
0
10
20
30
40
50
60
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
%
Catalunya Estat espanyol Unió Europea
Taxa d’atur en població menor de 25 anysCatalunya, Espanya i Unió Europea
2005-2014
Font: INE, Eurostat
12,7 11,4
3
36,3
22,2
11,6
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Estudisprimaris
Estudissecundaris
Estudisuniversitaris
Estudisprimaris
Estudissecundaris
Estudisuniversitaris
2006 2010/12
Percentatge de flies amb nens/es <15a amb algun membre a l’atur segons nivell d’estudis de la mare (basat en l’ESCA infantil)
Catalunya 2006-2012
Font: ESCA 2006 i ESCA continua 2010-12
%
Evolució de les desigualtats en el nivell de renda 80% vs 20%
Catalunya, Estat espanyol, Zona Euro 2005-2014
Font: Idescat i Eurostat
Necessitats bàsiques no cobertes*. Espanya 2005-2013
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
%
Educació 1aria
Educació 2ària
Educació universit
Font: INE (www. ine.es ). *European Union Survey on Income and Living Conditions (EU-SILC)
Evolució de la taxa de risc de pobresa 2005-2014 segons edat y sexe
Fuente: Idescat, a partir de l’Enquesta de Condicions de Vida
%
Dones≥65a
Nenes ≤16a /total 2012-14
Impacte de la crisi en les condicions de vida i els determinantssocials de salut infantil
ü La població infantil presenta un empitjorament molt important de les desigualtats socials i dels indicadors socioeconòmics des de l’inici de la recessió
ü Les desigualtats en el nivell de renda entre les famílies més riques i més pobres ha augmentat més de 20%; 16% de nens i nenes de Catalunya viu a llars amb tots els seus membres a l’atur; un de cada 3 a 4 viu amb llars amb risc de pobresa i exclusió social
ü Alarma social provocada per les polítiques d’habitatge i desnonaments
I quina ha estat la resposta de les polítiques públiques?
Pobresa infantil i polítiques públiques de protecció de la infància i la família
40139
43766
37396
34000
36000
38000
40000
42000
44000
46000
2007 2010 2013
Inversió en polítiques d’infància (en millons d’Euros constants)
Font: Centro de Estudios Económicos Tomillo Presupuestos Generales del Estado y de las CCAA 2007,2010 y 2013. UNICEF. La infancia en España 2014
Educació, salut, prestacions socials i benestar social
28,95
42,01
33,24 31,59 32,2
34,733,9
29,3
24,3 24,2
0
5
10
15
20
25
30
35
40
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13
Euro
s (m
illon
s)
Import (millions E)
Cobertura teòrica
%
Font: Síndic de Greuges 2013. (EU-SILC) i Dt d’Educació
Cobertura teòrica de beques de menjador escolar segons el risc de pobresa
Curs acadèmic 2008/9 – 2012/13 Catalunya
Import (millons €)Cobertura teòrica
Pobresa infantil i polítiques públiques de protecció de la infància i la família
Austerity and growth 2009-13More austere countries have a lower rate of GDP growth
Fuente: Paul Krugman. The case for cuts was a lie. Why does Britain still believe it? The austerity delusion http://www.theguardian.com/business/ng-interactive/2015/apr/29/the-austerity-delusion
The Guardian, 29/04/2015
9,9 10,4
7,4 8,1
11,4
14
10,2
15,5 14,8
2,43,4 3,1
64,5
8,8
4,2
7 7,6
1,6 1,5 1,5 1,52,9
1,2 1,6 2,3 2,3
0
5
10
15
20
25
30
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
%
Primaria
Secundaria
Universitaria
Privación material grave* según el nivel de educación más elevado familiar2005 – 2013. España y GB
22,3
18,6
26,3 25,8
12,1
24,4
20,9
31,9
0
5
10
15
20
25
30
35
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Primaria
Secundaria
Universitaria
España
GB
Fuente : Eurostat EU- SILC•Privación material de al menos 4 de 9 items considerados básicos (pago de alquiler o hipoteca, mantener la casa caliente, etc..)
6,79,1
19,4
9,612
9
4,8
10,5
0
5
10
15
20
25
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Primaria
Secundaria
Universitaria
12,6 12,3
9,7
12,3
4,5
0,50
5
10
15
20
25
2007 2008 2009 2010 2011 2012
Primaria
Secundaria
Universitaria
Privación material grave* según el nivel de educación más elevado familiar2005 – 2013. Suecia y Suiza
Suecia
Suiza
Fuente : Eurostat EU- SILC•Privación material de al menos 4 de 9 items considera os básicos (pago de alquiler o hipoteca, mantener la casa caliente, etc..)
Infància a risc de pobresa segons la intensitat de treball fliar
Infancia a risc de pobresa segons la intensitat de treball familiar
Pobresa infantil i exclusió social a Europa
Risc de pobresa segons el pais d’origen dels pares(estrangers vs nadius)
Diferències en el risc de pobresa segons el pais de naixement dels pares
Major risc quan ambdos pares son d’origen estranger
Persones ateses per Càritas2000-2012
Nombre de persones ateses en llocs d’acollida
Nombre de persones ateses en llocs d’acollida
Font: Càritas. Memòria 2013
Persones ateses per a la Fundació Banc d’aliments2008-2012
Font: Fundació Banc dels aliments. Barcelona Informe 2013
Nombre de persones
57831
79899
103925
114816
130298
0
20000
40000
60000
80000
100000
120000
140000
2008 2009 2010 2011 2012
Polítiques socials de protecció a la família i la infància per ferfront a la situació de crisis
ü Els països que han implementat mesures “d’austeritat” han presentat pitjor evolució dels indicadors socioeconòmics i de condicions de vida de la població infantil
ü D’acord amb els coneixements previs l’augment de les desigualtats s’associa amb empitjorament dels indicadors de salut infantil a mig i llarg termini de tota la població
üLes polítiques “d’austeritat” son part del problema més que no pas la solució
Impacte de la crisi en la salut infantil
http://saluddineroy.blogspot.com.es/2013/02/los-ninos-primeras-victimas-mortales-de.html?spref=tw
Mortalitat infantil a Grècia
7,176,95
6,77
5,866,17
5,63
6,51 6,38
5,33
5,84
4,92
5,365,06
4,48
4,834,63
5,07
4,08
4,77
4,424,61
5,39 5,28
7,717,41 7,47
6,86,62
6,11
6,49 6,38
5,945,78
5,55 5,63
5,35,02 4,92 4,96
4,824,53 4,43 4,55 4,47
4,644,67
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Catalunya
Espanya
Mortalitat perinatal a Catalunya i Espanya1990– 2012
Font: INE- Idescat
Taxes / 1000 nascuts vius i morts
Taxa de fertilitatEstat espanyol 2005-2013
Fuente: INE. Tasa de fertilidad: número de nacimientos / 1000 mujeres en edad fértil
30,8 30,5 31,031,9 31,2
28,4
26,524,9
23,6
15,7 15,4 14,9 14,7 14,2 13,9 13,4 12,711,9
0
5
10
15
20
25
30
35
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
%
Estat espanyol EU
Abandonament escolarEstat espanyol i Unió Europea 2005-2013
Fuente: Eurostat
2 2,05 2
1,41,6
1,4
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
Treballen Aturats Total Treballen Aturats Total
2006 2010/12
Mitjana d’hores davant pantalles segons situació laboral fliarPoblació 2-14 anys ESCA 2006-2010/12
Font: Dt de Salut, Generalitat de Catalunya, Enquesta de Salut de Catalunya
Hores
12,1
20,518,4
25,6
33,8
26,9
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Treballen Aturats Total Treballen Aturats Total
2006 2010/12
Font: Dt de Salut, Generalitat de Catalunya, Enquesta de Salut de Catalunya
Sobrepès i obesitat segons situació laboral fliarPoblació 2-14 anysESCA 2006-2010/12
%
Pes i talla declarada pels pares
80,5 81,2 80,8 8182,3
85,3 86,4 85,3
70
75
80
85
90
95
100
Estu
dis p
rimar
is
Estu
dis s
ecun
daris
Estu
dis u
nive
rsita
ris
Tota
l
Estu
dis p
rimar
is
Estu
dis s
ecun
daris
Estu
dis u
nive
rsita
ris
Tota
l
2006 2010/12
Qualitat de vida i salut (KIDSCREEN-10) segonsel nivell d’ estudis matern
ESCA 2006 i 2010-12
Font: Dt de Salut, Generalitat de Catalunya, Enquesta de Salut de Catalunya
KIDSCREEN-10
Salut i hàbits en població vulnerable ESCA contínua infantil 2010-12 i Salut i habitatge en població vulnerable (SOPHIE -Càritas)
%
Font: Novoa A, et al. 2013; Enquesta de salut de Catalunya, Dt de salut
3,9 2,64,8
2,46,2 5
22,7 22,9
61,3
37,5
15,9
20,8
7,1
22
45,2
25 26,2
22
0
10
20
30
40
50
60
70
Nens Nenes Nens Nenes Nens Nenes
Salut regular/dolenta SDQ (escala global) No esmorzar abans de sortir
ESCA
Equips d'atenció directa
Servei mediació d'habitatge
Salut regular o dolentaSalut mental
Hàbits (esmorzar)
Impacte de la crisi en la salut infantil
ü No s’ha trobat canvis de tendència als indicadors de mortalitat infantil des d’abans de la recessió
ü Alguns hàbits i estils de vida han millorat pel total de la població. Aquesta millora ha estat menys accentuada en menors amb algun membre de la família a l’atur
ü S’ha observat una millora en la qualitat de vida per al total de la població, però ha aparegut una desigualtat amb pitjor qualitat de vida en menors de famílies amb nivell d’estudis primaris
ü Els menors de famílies vulnerables presenten pitjors resultats en tots els indicadors de salut
No aplicaAplica itinerarisAplica RD 16/2012
Variabilitat en l’aplicació del decret d’exclusió sanitària16/2012
Pressupost de salutCatalunya 2006-2014
Font: Avantprojecte de pressupost del CatSalut, Dt de Salut 2014
89,6 91,5
38,4
44,341,5
48,5
89,593,6
42,7
49,1
3338,2
25
35
45
55
65
75
85
95
Coberturapública
Doblecobertura
Coberturapública
Doblecobertura
Coberturapública
Doblecobertura
Coberturapública
Doblecobertura
Coberturapública
Doblecobertura
Coberturapública
Doblecobertura
Visites al pediatre Visites a urgències Visites a odontologia Visites al pediatre Visites a urgències Visites a odontologia
2006 2010/12
Visites a urgències i visites al pediatre.ESCA contínua infantil 2010-12
Font: Enquesta de salut de Catalunya, Dt de salut
%
Visites al dentista
Ús de serveis en població vulnerable Visites a urgències i visites al pediatre.
ESCA contínua infantil 2010-12 i Salut i habitatge en població vulnerable (SOPHIE-Càritas)
Font: Novoa A, et al. 2013; Enquesta de salut de Catalunya, Dt de salut
49,5 50,5
88,8 87,381,4 83
55,8
36,2
85,7 85,4
36,6
45
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Nens Nenes Nens Nenes
Visites Urgències Visites pediatre
ESCA
Equip d'atenció directa
Servei Mediació d'habitatge
%
Visites a urgències i al pediatre, darrers 12 mesos
Accés i utilització de serveis sanitaris
ü Els canvis estructurals han provocat manca d’accés a grups vulnerables de la població general
ü La variabilitat en l’aplicació de les mesures “de sostenibilitat” entre i dins de cada regió ha provocat un augment de la inequitat d’accés als serveis sanitaris
ü No s’ha trobat canvis en la utilització de serveis sanitaris de la població infantil de Catalunya, excepte una disminució de les visites al dentista el darrer any
ü Els grups de menors de famílies vulnerables presenten una menor proporció de visites al pediatre i major proporció de visites a urgències comparant amb dades de l’enquesta de Salut de Catalunya
Retrocessos OmbresSolucions
üDefensa dels drets dels menors
üAlerta davant situacions d’augment de la vulnerabilitat i denúncia dels fets
üMonitorització de la salut a curt i llarg termini
üDefensa de l’equitat d’accès i utilització dels serveis sanitaris
El paper dels/ de les pediatres
«Si els determinants de la salut més importants són socials, també hauran de ser-ne la solució»
Font: Marmot M, Atkinson T, Bell J, et al. Fair Society, Healthy Lives: A Strategic Review of Health Inequalities in England Post-2010. Londres, The Marmot Review 2010. Disponible a: www.ucl.ac.uk/marmotreview
Michael Marmot:
Giving every child the best start in life
Source: Instituto Dædalos: http://2,bp,blogspot,com
