Any 6 • núm. 44 • La Franja, febrer de 20052,30 e

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Carnestoltes al TorricóGran participació en les festes d’hivern i elCarnestoltes a aquesta població de la comarcade la Llitera

Vencilló es mouL’Ajuntament ha organitzat uns cursosd’informàtica per a adults que han tingutmolta participació.

L’homedel tempsFrancesc Mauriva visitar elsinstituts de Fragadins del Projected’AnimacióCultural.

Rep

rese

ntac

ió d

e la

Vid

a de

San

t Ant

oni a

la P

orte

llada

RIC

AR

D S

OLA

NA

Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4 • 44610 CalaceitTel. 978 851 152 - Fax 978 851 094associacio@matarranya.comwww.matarranya.com/ascuma

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEAApartat de correus, 116 • 22520 Fragaiebcinca@encomix.eswww./encomix.es/~iebcinca

Centre d’Estudis RibagorçansC/ Senyors d’Entença, 1 • 22580 BenavarriTel. 679 531 728info@cerib.orgwww.cerib.org

Associació de Consells Locals de la Franja22550 Tamarit de la Llitera

AssociacióCultural

d e lMatarranya

AssociacióCultural

d e lMatarranya

Asso

ciació

de

Cons

ells

Loca

ls de

la F

ranj

a

Els diablesal poder

SANT ANTONI ALMATARRANYASANT ANTONI ALMATARRANYA

+ + + =

Els diablesal poder

Núm. 44. Febrer de 2005 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITA:INSTITUCIÓ CULTURALDE LA FRANJAAssociació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associacio@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

CAP DE REDACCIÓ:Josep Galan

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

REDACCIÓ:Enric Algars, Antoni Bengochea,Lluís Rajadell i Pasqual Vidal(el Matarranya). Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Anna Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Francesc Serès, Carles Sancho,Ramon Sistac i Carles Terès.

CORREU ELECTRÒNIC:temps@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ:Isabel Calaf • icalaf@wanadoo.es

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaLibrería CàlamoPza. San Francisco, 4. Tel. 976 55 73 18TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

ESTISORESMiguel Estaña

El 29 de gener passat, associacions de la Fran-ja vam signar un manifest demanant el dret aexpressar-mos en la nostra llengua en l’àmbitpúblic. I ho hem fet perquè ens estimem la nostrallengua, i perquè sabem que, entre els drets indi-viduals, inalienables, hi ha aquell que proclama queno es poden fer distinció per raó de llengua, il’exercici dels drets i el gaudi de les llibertatsnomés està sotmès a les limitacions establertes perllei per assegurar el reconeixement i el respecte delsdrets i de les llibertats alienes. I ningú pot afirmarque el dret d’un altre prevalgue sobre el nostre.

La Diputació General d’Aragó, no només elGovern, sinó també els nostres diputats a Cortsi els organismes que conformen la més alta insti-tució aragonesa, no ens poden prendre el dretinalienable a expressar-mos en la nostra llengua.

Però ho han fet, ho fan. Quasi 23 anys desprésde l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia d’Ara-gó, i quan han passat més de 20 anys del Mani-fest de Mequinensa, associacions de la Franjahem considerat que esperar i no fer soroll moscondemna a la ignorància.

Entre tots, amb prou penes arribem als 50 milhabitants. Persones que hem après la nostra llen-gua dels pares, dels iaios, i que l’hem ensenyatals nostres fills i néts, volem que la llengua tingueel reconeixement que li toca. No som de segonani de tercera, ni la gramàtica que tenim, ni elvocabulari, ni les expressions, ho són. Tenim unallengua literària, científica, jurídica, administra-tiva, i volem que els nostres fills i els nostres nétss’expressen, escriguen i parlen en la llengua delsnostres iaios.

Hem vist com els nostres representants polítics hanfet mans i mànigues perquè el català sigue presenta Europa. Hem sentit com s’acordava que el catalàes pogués parlar al Congrés, amb traducció i enintervencions curtes, sí, però al Congrés. I tambéveiem com el català no és llengua de primera a casaseua, a la Franja. Independentment dels sentimentsque això pugue generar, sí que es pot afirmar que hiha una desigualtat de tracte.

Durant 20 anys, els representants polítics handemanat pau i serenitat, no fer soroll. No volem tren-car res, volem tenir el mateix tracte que té tothomi el mateix tracte a què tenim dret, agrade o no agra-de: la igualtat davant la llei. Per aconseguir-ho, elsnostres representants polítics han d’aprovar unallei de llengües ja prevista en l’Estatut d’Aragó.

Les llengües i modalitats lingüístiques pròpiesd’Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seuensenyament i el dret dels parlants en la forma queho establisque una Llei de Corts d’Aragó per a leszones d’utilització predominant. Així ho diu l’ar-ticle 7 de l’Estatut d’Aragó.

23 anys després, ens preguntem si l’Estatut d’Ara-gó és paper mullat, si ens volen prendre el pèl o,simplement, no ens consideren aragonesos.

D’ací a poc temps, és probable que un ciutadàde la Franja es pugue dirigir a les institucions euro-pees en català. Potser també a Madrid ho podrà fer.A l’Aragó, en canvi, haurà de continuar reclamantel dret a parlar en la llengua que li és pròpia. Nosal-tres ho seguirem fent, perquè ens sentim orgullo-sos de la llengua que vam aprendre dels nostrespares, i no volem donar l’esquena a les nostresarrels.

Manifest contra la ignorància i per la llengua dels nostres pares

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 2

Núm. 44. Febrer de 2005TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorNo se sap ben be per què, potser perquè la paciència davant

la passivitat i la insensibilitat de les institucions polítiques arri-ba un moment que s’acaba, les entitats que treballen en defen-sa de l’aragonès i les que lluiten per la dignitat del català a l’Ara-

gó han coincidit en el temps demanant, en dos manifestos diferents, mesures per a conservar launitat de la llengua, uns, i la oficialitat de l’ús públic i culte, els altres.

En el mateix temps en que Europa s’afanya per donar veu a les llengües no estatals, i a la Cons-titució espanyola es contempla la cooficialitat de les diverses llengües als territoris on es parlen,el govern d’Aragó va demorar el compliment estatutuari de redactar una Llei de Llengües totauna legislatura (la passada) i ara vol deixar la presentació i aprovació d’un avantprojecte per alsdarrers mesos de l’actual, d’ací a dos anys i mig.

Com diria l’escriptor saidinès Francesc Serés, els que estan farts, grassos i llustrosos en la seuallengua, amb quatricentenaris del Quixot, super congrés de totes les Acadèmies de la LlenguaEspanyola, etc. mai podran comprendre les presses per saciar la gana de normalització que patei-xen des de segles els parlants de les llengües minoritzades.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaJosé Miguel Gràcia,

economista i escriptor de la Codonyera

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes:Les Associacions donen un toc d’atenció al Govern Aragonès

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

OpinióLa flama de la vida

2

3

3

4

7

10

12

16

17

18

19

Falta humorEstic molt d’acord amb el comentari de Màrio

Sasot i que també reflexa la seua columna delnúmero 43 de Temps de Franja. Som molt soli-daris amb coses de les que es parla molt, cosaque està bé. Però coses menys sonades i tanproblemàtiques passen desapercebudes o menys-preades.

Continuo opinant que dins la importància queté la revista, resulta una mica àrida, moltes obres,molta llengua i poca opinió, humor i pobra ambla Llitera.

Josefina MotisFraga

Desgavell toponímicCom tothom sap l’editorial Alpina, de Grano-

llers, des de fa molts anys es dedica a publicarmapes de les nostres comarques, especialmentde les muntanyes i serralades, per a ús d’alpi-nistes i excursionistes. Doncs bé, és de lamen-tar, i més tractant-se d’una editorial catalana, quequan sortim dels límits del Principat no hi hagiuna normalització i una sistematització delstopònims i que aquests molts cops apareguin malreproduïts en els mapes o, el que és pitjor, enarbitràries i injustificables versions castellanes;així, per exemple, i sense anar més lluny, trobemen la guia i el mapa dedicats a la zona del Turbó,a l’Alta Ribagorça, «el Castillo del Turbón»,«la Peña de Subit», «el Tossal del Home», «laermita de San Antonio», «la Roca de las Diez»–al costat curiosament de la «Roca del Migdia,«e l P i c de Bas ibé» –en l l oc de«Baciver»–,«Barranco Pedrins», «la Montañe-

ta de Rins» –en canvi apareix «la Muntanye-ta de Denui–, «el Puerto de Gabàs» –en canvihi ha «el Port de les Ares»–, el «Collado deCastanesa» –i en canvi «el Coll d’Espina»–,«Las Salineres»; de la vall de Benasc. simple-ment dient que els topònims «Gia», «Saünc»,«Vilanova» i «Benasc» apareixen com a«Chia», «Sahún», «Villanova» o «Benasque»,ja està dit tot. –també «Eixea» apareix com«Egea».

Vist aquests desgavell, des d’aquí fem el precals responsables de l’Editorial Alpina perquè enels seus mapes referits a la Franja de Ponent hiaparegui correctament reflectida la toponímialingüísticament catalana de la zona; un precque el fem extensiu a la resta de la Ribagorça,la Llitera i el municipi del Mas de les Mates, jaque si bé actualment hi pot haver discrepànciessobre les adscripcions dels seus parlars és evidentque aquestes zones presenten una toponímiabàsicament de carácter català, atés que el català,en el seu dia, hi fou la llengua pròpia.

Ens agradaria que aquesta petició de cata-lanització –al capdavall normalització– de latoponímia, en els mapes editats per EditorialAlpina referits a la Franja de Ponent i zonesadjacents, fos degudament atesa. Ja que notenim cap motiu per desconfiar de la catalani-tat de l’esmentada editorial, ans al contrari, aixího esperem.

Si voleu fer arribar la vostra petició a Edito-rial Alpina perquè en els seus mapes respectela toponímia –lingüísticament catalana– de laFranja de Ponent,podeu fer-ho a la següentadreça electrònica: mnadal@editorialalpina.com

ACPV

15

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 3

Núm. 44. Febrer de 2005 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

La tirania del’actualitat (divagacions)

No sé si és una qüestió d’edat,d’entorn o, senzillament, undefecte adquirit. El fet és queamb el pas dels anys he anatsubstituïnt la música Radio3 perles tertúlies de Catalunya Ràdio.És cert que, abans de la descon-certant programació Minobis,ho alternava amb CatalunyaCultura. Però la veritat és queallò que em fa engegar la ràdiocada matí, és el cuquet de saberquè ha passat, que n’opinen elsopinadors. I, quan m’aturo apensar-hi, no hi trobo explicació.Davant meu, en un prestatge,m’interroga la filera de casset-tes gravats dels mítics programes«El Ambigú», «Diálogos3» o«Discópolis». Barreges insòlitesd’estils musicals.

Hi ha, suposo, l’evolució deRadio3, la meua pròpia evolu-ció personal i musical.

Aquest cap d’any, precisa-ment, l’amic Jesús i jo ensenfrontàrem amb aquest fet. Elsopar i la festa havia acabat,tothom era a dormir, algú tragi-nava gots bruts a la pica. I alsaltaveus hi ressonava la profun-da veu de l’Ovidi recitant enPapasseit. El poder d’evocacióera terrible. En aquells instants,vam ser conscients del pas deltemps, de la bellesa a la que, encerta manera, haviem renunciat.

Hi he pensat, darrerament.Quan vaig començar a treballard’aprenent –l’any 79, a l’estu-di d’en Joan Fors– em pregun-tava què hi trobaba el senyorJoan a sentir tot el dia notíciesi comentaris. Jo hagués volgutescoltar música, mentres treba-llava. Ara que tinc el meu propiestudi, no puc prescindir de laxerrameca d’en Bassas. Emfaig vell? És evident.

Carles Terès Bellès

L’E

SM

OLE

T

El CESBA publica el llibre De Calaceite a Mauthausen

RedaccióLa publicació del llibre De

Calaceite a Mauthausen,Memorias de Raimundo Suñersuposa una encomiable parti-cipació del Centro de EstudiosBajoaragoneses (CESBA) enels actes commemoratius del60è aniversari del final de l’ho-locaust practicat pels nazis enla Segona Guerra Mundial.L’obra, que apareixerà en dataencara no fixada de la prope-ra primavera, forma part de lacol·lecció ’Memorias’ delCESBA, en la qual s’han publi-cat, des de fa bastants anys, lesexperiències de nombrososbaixaragonesos.

Raimundo Suñer va seralcalde de Calaceit pel partitIzquierda Republicana deManuel Azaña durant elsprimers anys de la guerra civil.La vida de Suñer comença alseu poble natal i presenta unjove que somiava ser traginerde carros de transport demercaderies tirats per cavalle-ries i va acabar conduint

automòbils de l’exèrcit repu-blicà a la batalla de l’Ebre. Elllibre del CESBA relata multi-tud de peripècies d’una perso-na amb clars dots de líder i aqui fins i tot al camp de Maut-hausen anomenaven ’l’alcal-de’. L’obra, que es troba aimpremta en aquests moments,ha estat coordinada per MiquelBlanc, qui ha pres com a baseels quaderns de memòries que

Suñer va escriure fins a la seuamort el 1975. Les memòriesde l’alcalde de Calaceit vanobtenir el primer premi del juraten el darrer certamen sobrememòr i e s convoca t pe lCESBA. Blanc va obtenir elprimer premi en una convo-catòria anterior amb el llibreToda una vida sobre les memò-ries de son pare, José BlancSanmartín.

El desembre passat comença-va a omplir-se d’aigua la bassade la Trapa, a Maella, un fet quesimbolitza la materialitzaciód’un somni, asegurar el sumi-nistre dels pobles riberencs delMatarranya. El minipantà queacaba d’entrar en funcionamentté una capacitat de 1,2 hectò-metres cúbics i, a més delscabals que rebrá de la sèquia deSanta Maria, disposarà d’unaelevació des de l’Ebre quegarantirà l’ompliment en casde necessitat.

La construcció de la bassade la Trapa forma part del deno-minat «Acord de Favara»,

signat l’any 1999 per totes lesparts implicades en la regula-ció del Matarranya. Este pacteinclou també un altre mini-pantà, el de Vallcomuna, entreels termes de Massalió i Maella,que està també molt avançat ique tindrà una capacitat de 2,2hectòmetres cúbics. En conjunt,els dos projectes suposaran unainversió de 17 milions d’euros,aportats integrament pelGovern Central.

La finalització i entrada enservei d’estes dues obres supo-sa una passa definitiva per aevitar que tornin a repetir-seels greus problemes de sumi-

nistre que la conca del Matar-ranya va patir a la segonameitat de la dècada dels noran-ta del segle XX, que va posaren perill el subministre delspobles riberencs, la super-vivència d’extenses plantacionsde presseguers i la convivènciaentre les poblacions matarra-nyenques.

A l’acte de inauguració dela bassa de la Trapa va acudirel president de la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre, JoséLuis Alonso, que va assegurarque la Trapa estarà plena d’ai-gua abans de la pròximacampanya de reg.

La bassa de la Trapa comença a omplir-se

Lluís Rajadell

Els supervivents de Mauthausen després de l’alliberament, el 5/5/1945

AR

XIU

USH

MM

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 4

Núm. 44. Febrer de 2005TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

La TodolellaPor to dues s e tmanes

pensant en lo meu primerViles i Gents. Li dono voltesper a veure si el millor éspresentar-me i explicar el bonxic que sóc o escriure sobreun tema que interesso i noavorrir als lectors sobre elsmeus gustos i les meuesfòbies. Però la realitat sempreet sobresalte quan menys t’hoesperes. 18 morts a la Todo-lella intoxicats per una estu-fa de gas!

Lo matí del diumenge, quanencara no es sab ie res ,comentàvem que s’havie fetuna festa el dia abans cele-brant l’aniversari de Bartolod’Herbers, una d’aquellespersones amb una capacitatincreïble de relacionar-se icrear amics d’amics, que sontota una referència per a unacomarca. Molta gent de la zonahi havie anat i li havien prepa-rat una festa sonada. Què bé!Haurà segut d’aquelles cosesque recordes durant molt detemps. Però per la tarda esco-mencen a arribar les malesnotícies. Un cop brutal per alsamics, per als familiars i tambéper als qui els coneixíem,amics d’amics. Una tragèdia.

Molta gent de la que moulos pobles dels Ports, que noels deixe morir en la mono-tonia i la passivitat, que mantél’activitat quotidiana, nopodran seguir sorollant-ho tot,no podran ajudar-mos amantindre la flama. Gent queva a tocar en lo seu grupetper a una festa d’amics. Gentque fa comarca. Gent quearraïla a la terra a aquellespersones que només estavende pas per un poble. Gent quefa amistats per a tota una vidaen un moment. I ara… I araals Ports los han tallat estaforça interior. Costarà tempsrecuperar-se. Però els Portssegur que saben eixir d’esta.N’estem segurs. Ho necessi-tem. Molts ànims i endavant!

Natxo Sorolla

VIL

ES

I G

EN

TS La Vida i miracles de Sant Antoni

tornen a la PortelladaRicard Solana

El dissabte 15 de gener vatenir lloc a la Portellada laprimera representació del segleXXI de la Vida de Sant Antoni.Malgrat la freda nit, potser unade les més fredes d’aquesthivern, la plaça era plena degom a gom per un públic que vaaguantar el fred i que no voliaperdre’s cap moment de larepresentació. Durant més dedos hores una quarantena d’ac-tors, tots veïns d’aquesta menu-da vila matarranyenca posaren enescena el text sobre la vida imiracles del sant, que guarden

10.00Benvinguda i acreditació de les entitats i presentació dela Jornada

10.30 Presentació i valoració del primer any de funcionamentde l’Institut Ramon Muntaner.

11.30 Pausa-cafè

12.00Proposta de millora de l’intercanvi de publicacions entreles entitats editores.

12.20 Presentació de la II Fira del Llibre i autor ebrenc.

12.40Presentació i propostes de participació de les entitats enl’any Cabrera i el Congrés Internacional sobre Cabrera el2006.

13.00Posicionament de les entitats sobre la unitat de la llengua.

14.00Dinar de germanor. Cal fer reserva prèvia. Places limitades.

15.00A les postres del dinar: Presentació-tertúlia sobre el llibre“Lledó, Arenys, Calaceit i Queretes: quatre poblesaragonesos al Bisbat de Tortosa”, de Joan-Lluís Camps.

16.30 Volta guiada per Calaceit.

II Trobada d’entitatsdel territori de l’antigadiocesi de TortosaCalaceit, 12 de març de 2005

AssociacióCultural

d e lMatarranya

com a part important del seupatrimoni cultural. La represen-tació d’enguany és el resultat demoltes hores d’assaig i dedica-ció des del mes de novembre,sembla que aprofitant que lacollita de l’oliva ha estat unamica fluixa.

Durant el segle passat el textnomés s’havia representat enquatre ocasions: el 1921, el1950, el 1984 i la radera el 1993.

L’obra l’ha dirigit, ja pertercera vegada, Àngel Martí,que va heretar aquesta respon-sabilitat del seu pare Antonio

Martí, que va ser qui més apor-tacions va fer per a poder recu-perar aquesta tradició.

Un cop acabada la representa-ció, el diablets van encendre lamonumental foguera, la barraca,que va escalfar durant unes quan-tes hores a tots els assistents, vingutsde tots els pobles de la comarca.

La representació de la Porte-llada és una de les poques queencara sobreviuen intermitent-ment, però que havien estat moltnombroses en el territori ons’uneixen Aragó, Catalunya iel País Valencià.

Els diables tempten a Sant Antoni

RIC

AR

DSO

LAN

A

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 5

Núm. 44. Febrer de 2005 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

La Freixneda ha celebratenguany una vegada més lafesta de Sant Antoni. El dia 16pel matí los hòmens són elsencarregats d’anar a buscargrava i terra per ficar-la a laplaça del poble per fer d’aï-llant i d’esta manera que nos’eixeco el ciment del terra.Desprès van a buscar amb trac-tors i remolcs la llenya per ferla foguera, soques d’olivera,d’ametlers i ceps secs. Esbarreja amb troncs de pinstallats fa poc per què la llenyade la foguera no es consumei-xi tant ràpidament i duro totala nit.

Les dones són les encarrega-des una setmana abans de lafesta d’anar per tot el poble a ferla «plega » abans es recolliafarina, ous, sucre, fruits secs,per fer les pastes i coques quedesprés es venien a l’oferta. Elsdarrers anys solament es dema-nen diners perque es més opera-tiu, amb els diners recollits esfa la comanda al forns delsbraços de gitano, casquetes ala paella i la resta de dolços.

La llenya amuntonada anàr-quicament a la vora del pi plan-tat al mig de la plaça de la

Freixneda, s’encèn allà al tard.Lo fenàs i les branques de piseques s’encenen ràpidament iels primers espurnegalls esco-mencen a calentar els peusgelats com lo granís delnombrós public present que vacomentant les raderes novetatsque han passat al poble.

El moment més esperat ésl’eixida del diablets, al crit de«Diablet cornut, que et caguesa l’almud» les vimegades de lesverdes i fines branques d’ave-llaners fan correr als xiquets ixiquetes per la Llonja, la plaçaMajor, coberts i carrers delspoble. No triguen en saltar lesprimeres llàgrimes dels ullsd’algun noi que ha rebut lafuetada del diablet amb massaforça. Forma part de la tradi-ció. Els iaios conten que abansencara pegaven més fort i quees cagaven de por de sol sentir-los nomenar, els perseguienfins als afores del poble ipodien entrar per dins de lescases.

Encara es conserven fotosdel gorrinet que era tradició,que se soltés per Sant Antonipels carrers dels poble. Quan esfeia de nit, la casa on es troba-

va passejant el gorrinet deviad’arreplegar-lo i donar-li demenjar. D’aquí ve l’expressió«Dónes més voltes que el gorri-net de Sant Antoni.”

El dia 17, pel matí es porteel Sant a la plaça i es porten elsanimals perque es protegeixide les malaties. Ara normal-ment solen ser animals decompanyia, gats, gossos, peri-quitos, tortugues… enguanyperò, una granger ha portat unbou perque el sant protegire demalalties el seu ramat.

Després en processó el Santes portat a la capella, on se

celebra una missa en lo seuhonor. A l’eixida es reparteix elpa beneït.

Per la tarda, a la Plaça, lesdones celebren l’oferta, parti-culars i colles van oferint elsseus diners pels exquisitosdolços subhastats. La comis-sió ha preparat uns rostidorsmetàl·lics d’un metre d’alçadaon es rosteixen el xoriços ipanceta, los porrons es vanbuidant de vi i les primeresnotes dels músics animen alspresents a anar a ballar i a xalard’una festa que els freixnedinsestimen molt.

El «diablet cornut» animà elSant Antoni de la Freixneda

Rafael Ferrer i Burgués

Foguera a la Plaça

RA

FAEL

FER

RER

Diablets de la Freixneda

Benedicció del Sant als animals del poble

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 6

Núm. 44. Febrer de 2005TEMPS DE FRANJA 7EL MATARRANYA I EL BAIX CINCA

La consellera d’Educació,Cultura i Esport del Governd’Aragó, Eva Almunia, hafirmat amb el director generald’Ibercaja, José Luis Aguirre,un conveni de col·laboració peral desenvolupament de projec-tes culturals a la ComunitatAutònoma d’Aragó. La firmad’aquest acord és una prova dela coincidència d’ambduesinstitucions en l’impuls a lesmanifestacions culturalspròpies de la nostra Comunitataixí com la seua valoració irecuperació, atesa la seuaimportància com a elementsde cohesió social per als arago-nesos i aragoneses.

L’entitat destinarà la xifrad’1.220.000 euros del seu fonsd’Obra Social i Cultural per alfinançament de programesdestinats a restaurar i difondrela riquesa del nostre patrimo-ni així com per promoure la

creació artística que permetiuna millor formació delsnostres creadors i la projeccióa l’exterior dels nostres valorsculturals. Detallem a conti-nuació tot el seguit d’actua-cions i les quantitats destinades:

Desenvolupament de progra-mes de restauració del patri-moni històric-artístic: 708.000euros. ATravés d’aquest conve-ni, el Govern d’Aragó inter-vindrà en el Castell de Fraga(100.000 €), l’Església de laMantería (100.000 €), l’Es-glésia Parroquial de Linares deMora (42.000 €) i l’Església deVall-de-roures (100.000 €).

Desenvolupament de progra-mes de difusió del patrimonicultural: 120.000 €. Entre lesactuacions més importants caldestacar la creació d’un portal

web de difusió del patrimonihistoricoartístic.

Desenvolupament d’unprograma de beques i ajuts enmatèries artístiques: 190.000€. Cal destacar el programad’ajuts a joves músics i artis-tes plàstics, amb l’objectiud’afavorir la projecció delsjoves artistes aragonesos.

Desenvolupament d’unprograma de projecció artísti-ca en l’exterior: 182.000 €.L’objectiu d’aquest capítol ésfinançar la projecció exterior deformacions musicals aragone-ses de qualitat entre les qualss’hi troben ja Al Ayre Español,Premi Nacional de Música2004, Miguel Ángel Berna il’Orquestra Simfònica delConservatori Superior deMúsiques d’Aragó.

DGA i Ibercaja reconstruiran el Castellde Fraga i l’Església de Vall-de-roures

Redacció

Obres del Castell de Fraga al setembre de 2004

Iglésia de Vall-de-roures

MA

NO

LO S

IUR

AN

A

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 7

Núm. 44. Febrer de 2005 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

OrgullAprincipis de l’any 2004, el

meu amic Beltrán, exalcaldede Fraga, m’anunciava ambun somriure beatífic i tran-quil·litzador que la passadatardor tindríem Llei de Llen-gües al Parlament d’Aragó. Bé.Bastant abans, l’amic Becanaens va confessar que s’estavaintentant consensuar un projec-te de Llei de Llengües entretotes les forces del Parlament.Molt bé. No fa gaire, un pespesant pol í t ic…i nove-l·lista…shhh!… de la Lliteram’assegurava també amb un tode veu categòric i tranquil·litza-dor que aquesta primavera de2005 tindríem Llei de Llen-gües i Cooficialitat. Fabulós.Quan faci 25 o 30 anys desque vam començar a demanar-la i quan, fins i tot el Governalgerià –una Dictadura,senyors, una Dictadura!!– haconcedit la cooficialitat de lallengua que parlen els berbers,suposo que ens tocarà a nosal-tres la loteria. Després de sentiraquests amics i de contemplarl’espectacle dels algerians i larealitat, agafo l’Heraldo illegeixo les manifestacions deMarcel·lí Iglesias sobre queestava orgullós i satisfet de lalabor realitzada pel Governd’Aragó durant el 2004. Doncsjo, no n’estic d’orgullós. I siAragó no em tracta com unciutadà més, ja que he perdutla ciutadania aragonesa pel fetde residir més de 5 anys foradel territori, i no se’m tractacom un ciutadà com cal i nose’m reconeixen els meus dretslingüístics, acabaré renunciantal 5% d’aragonès que encaraem queda. I aquest 5% sem’acabarà el dia 30 de març.Apartir d’aleshores em consi-deraré un simple ciutadà…català, és clar.

Josep Galan

L’H

AM

La Diputació Provincial d’Os-ca, en col·laboració amb l’Ajun-tament de Fraga i el Governd’Aragó, organitza el festival«En la línia», que se celebraràa Fraga els dies 13 a 21 de maig.«En la línia», segons els orga-nitzadors, és un festival modern,multidisciplinar i amb persona-litat pròpia, diferent d’altrespropostes artístiques del nostreentorn. A més d’incloureconcerts, s’organitzaran expo-

sicions, trobades de debat, jorna-des professionals, cinema i unmercat professional.

La diputada provincial deCultura, María Antonia Brusau,afirma que aquest projecte naix«amb la voluntat d’equilibrar elterritori, ja que la comarca delBaix Cinca no comptava ambesdeveniment d’aquesta índole».

Per una altra part, Luis Calvo,director del festival, asseguraque aquesta cita pretén conver-

tir-se en un festival per a la ciutati un mercat per al professional.Així, el Mercat estarà planificaten funció de l’època actual: ladel DVD, el CD i Internet, itindrà com a prioritats, a més dela informació, la trobada i lareflexió. L’objectiu és poten-ciar la indústria musical del’Aragó, i atendrà, a més delmercat aragonès, el de l’entornnatural, sense renunciar a l’ex-pansió.

Així, estarà dirigit a progra-madors aragonesos, de la restade l’Estat i internacionals,també a crítics i especialistesdels mitjans de comunicació, aartistes, mànagers i agents, i ala indústria complementària dela música en viu (empreses deso, infrastructures, etc.). ElMercat de Fraga disposarà d’unespai professional on es porta-ran a terme debats i presenta-cions de projectes, així comuna zona comercial i una altrade trobada.

Fraga serà al maig seu del Mercat de la Música d’Aragó amb el festival «En la línia»

Redacció

Amb la posada en marxarecentment d’un curs MEN-TOR d’estudis informàtics enel Telecentre del barri fragatí deMiralsot, se segueix amb lapolítica d’escampar l’ofertad’educació d’adults a tots elsmunicipis del Baix Cinca. Vintveïns de Miralsot aprofiten elsrecursos informàtics queofereix el Telecentre del barri,en servei des del passat mes desetembre, per, en dos grups dedeu alumnes, seguir un cursd’estudi informàtic del Projec-

te MENTOR, un programad’educació a distància per Inter-net. La regidora delegadad’educació a l’Ajuntament deFraga, Rosario Jiménez, desta-cava la importància que aques-ta oferta i la de la resta d’estu-d i s i cu r sos que pugu inseguir-se en el Centre d’Edu-cació d’Adults de Fraga, puguiarribar a Miralsot i a la resta demunicipis del Baix Cinca.

E l p ro j ec t e MENTORofereix la possibilitat de seguirensenyaments, en més de

quaranta cursos especialitzats,a adults, ensenyament que sesegueix a distància a través d’unordinador. A Fraga es va posaren marxa al Centre Educatiules Monges l’any 2001. Ambaquest programa, els alumnesdisposen d’una major oferta decursos, que en molts casos,busquen la seua millor forma-ció i reciclatge professional.Segons Rosario Jiménez,aquesta iniciativa ha ampliatles possibilitats dels centresd’adults.

Educació d’adults i Programes Mentor en el barri fragatí de Miralsot

Redacció

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 8

Núm. 44. Febrer de 2005TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Nushu Euram

Susanna Barquín

A punt de començar l’última tardagor, vaig llegir que haviamort una llengua, nushu li deien, que usaven les dones xinesesper comunicar-se en secret. El nushu havia viscut en femení durantsegles, i un bon dia, l’última xinesa que sabia desxifrar aquellssignes misteriosos, es va emportar el diccionari a un altre món.

Va ser una notícia repetida durant uns dies, i sempre que la sentiao la llegia, imaginava escenes de nines esblanquides que cami-nen com un saltamartí (o martina), que cusen missatges amb filsde colors, que intercanvien llenços brodats amb poemes, misè-ries, desitjos i alegries, o tristors. Dones que es comuniquen ambaltres dones i inventen una llengua que ningú més coneix, unagramàtica que es cus i es dibuixa, una sintaxi de daurats i rojosi liles, que durant centenars d’anys es llega de mare a filla, dedona a dona. El nushu. Què bonic! Fins que s’acaba.

I a punt de començar l’hivern, vaig anar al sopar que organit-zava l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Vilallonga a Barce-lona, a l’hotel Ritz per més dades. Després de desar els abricsen el lloc adequat, ens van indicar, al meu acompanyant i a unaservidora, que baixéssim les escales per prendre l’aperitiu. Cava,canapès, allò que ara se’n diu propostes, com ara xampinyons

arrebossats farcits de fetge d’ànec (per cert, excel·lents), tàrtarde salmó i altres per l’estil.

El sopar es va fer en una altra planta, en tres o quatre o cincsalons oberts, perquè hi havia molta gent, amb un escenari,pantalles de vídeo i equip de so. Vam reconèixer diputats de totsels partits, membres de més d’un govern, polítics, catedràticsd’Economia, catedràtics de Dret, empresaris, persones relacio-nades amb la cultura, directius d’entitats financeres de les IllesBalears, del País Valencià, de Catalunya d’Andorra i de la Cata-lunya Nord. També, esclar, l’Eliseu Climent, culpable, d’algu-na manera, si se’m permet, d’aquell desplegament. Vam salu-dar i vam petar la xerrada amb algunes persones que coneixíem,vam conèixer d’altres, i vam assistir al lliurament de les bequesd’investigació i la presentació de diferents estudis que s’han portata terme amb l’impuls de l’Institut Ignasi Vilallonga. Vam sentirtambé que de tant en tant es parlava de la incorporació de l’Ara-gó empresarial i acadèmic a aquesta iniciativa. Durant el dia, s’ha-via celebrat el Congrés Euram, que havia aplegat diferentsponents a l’entorn de la necessitat d’establir una Euroregiómediterrània.

Quan vam sortir al carrer, i mentre caminàvem cap al pàrking,amb el fred em van venir a la memòria les saltamartines cosi-dores i la seva llengua perduda, i se’m va ocórrer que potser noes tractava de tenir la més bella llengua, sinó la més útil. El nushuva morir perquè ja no interessava a ningú. I el català potser sobre-viu perquè serveix, encara que aquestes lletres impreses nopuguen competir amb les delicades lletres de fil que van viurea la Xina.

El meteoròleg Francesc Mauri visita FragaPep Labat

Francesc Mauri, el popularmeteoròleg de TV3, va visitarFraga el passat 17 de gener.Aquest es va reunir amb alum-nes de català de 1r i 2n d’ESOdels instituts de secundària«Ramón J. Sender» i «BaixCinca».

Francesc Mauri va parlar,entre altres coses, de l’ofici demeteoròleg, del propi servei demeteorologia de TV3, de lautilització del català en el seuprograma i òbviament, delfenomen hivernal més carac-terístic de la comarca: la cega-llosa.

Els alumnes, per la seva part,van explicar a Mauri refranyspopulars fragatins relacionatsamb els fenòmens meteorolò-gics i van debatre els seus signi-ficats i si aquests s’ajustaven ala realitat des del punt de vistacientífic. Per una altra part,Mauri va atendre la petició dels

estudiants quan li van dema-nar que s’aventurés a fer laprevisió meteorològica per alspropers dies en una reproduc-ció dels mapes que sol utilitzaren el programa que presentadiàriament a TV3.

Aquesta activitat forma partde l’anomenat Programa d’Ani-mació Cultural de la Franja delDepartament d’Educació,Cultura i Esport del Governd’Aragó (PACEF). Aquestprojecte, que es va iniciar facinc anys, consisteix en larea l i t zac ió de xe r rades ,col·loquis, tallers, concerts,recitació de contes i poemes,etc. per part de professionalsd’aquests àrees que desenvo-lupen les seves activitats encatalà i que, al mateix temps,siguin o tinguin alguna vincu-lació amb la Franja, pel que faal contingut de la seva obra,procedència, etc.

PEP

LA

BAT

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 9

Núm. 44. Febrer de 2005 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Pregunta. Per què ha tardattant en manifestar-se la voca-ció artística de José MiguelGràcia?

Resposta. Ha estat una cosaimprevista. De jove m’haviainteressat l’art, havia visitatexposicions i havia llegit, enca-ra que reconec que tinc dèficitde lectura. No he començat aescriure per haver llegit massa.Respecte a l’art, pot ser queanés una mica més que la restaa exposicions, però senseexagerar.

P. Com ha influit la Codo-nyera en el seu despertarpoètic?

R. Es van donar una sèrie decircumstàncies que ho vanpropiciar. Vaig començar posantnoms a les eines que recolliadel camp i buscant la denomi-nació pròpia del poble. Va serllavors quan vaig començar aescriure en català. A partird’aquí, vaig constatar que haviad’aprofundir en el coneixementde la llengua. Una mica méstard, vaig fer un romanço sobrecoses de la Codonyera i em vasorprende comprovar quem’anava eixint prou bé. Unacosa va portar a l’altra, i vaigescriure el primer llibre.

P. Però tot això va ser molttard.

R. Fa cinc anys. En tenia 59.Es una vocació nova. La vidaha de tenir etapes noves perquèestancar-se és morir-se unamica també. No es pot viuresols de records. Procuro obrirnoves èpoques en l’ambitpersonal.

P.L’ha sorprés l’exit de laseua obra?

R. Ningú coneix les seuescapacitats de fer alguna cosafins que no intenta fer-la.

P. A més, es pot dir que estàenratxat. Va ser finalista delGuillem Nicolau el 2003 iguanyador del 2004. Ha publi-cat el llibre Davall d’una olive-ra i es va recomanar la publi-cació d’un poemari seu alpremi Santa Isabel de la Dipu-tació de Saragossa.

R. A la darrera d’estes obresque vostè cita deixo de bandael ruralisme en introduirconceptes tècnics, però senseabandonar les arrels. Apro-fundint en este camí he escrite l t rebal l guanyador delGuillem Nicolau, Barcelona.Vers a vers.

P. No es pot negar que estàmolt inspirat.

mena de vàlvula d’escapa-ment?

R. Efectivament. La facetacreativa és complement de lalaboral. M’agrada enjugasar-me fent un poema. M’agrada lasocarroneria.

P. Dona la impressió de queuna veta d’ironia recorre tota laseua obra.

R. En el poemari que esticfent me’n ric de mi mateix idels poetes, en general.

P. De les moltes especiali-tats que cultiva quina l’omplimés?

R. El que faig més a gust–treballar la fusta dona massafeina, cal tenir moltes ganes–és escriure un poema relaxatmentre escolto música. Avega-des pot parèixer una poesiamassa pedant, però m’agradaintroduir alguna paraula rebus-cada, perque la poesia no calentrende-la al primer cop.

P. Ver a vers és una oda aBarcelona, tan a gust es trobaallí?

R. Estic a Barcelona des de1972 i em sento molt bé allí. Nopuc prescindir d’ella. He detornar-hi sempre. Ja sóc unurbanita. Em trobo molt benintegrat. Això no em fa perdreres de l’aragonès que portodins. Introduir-me en la llenguacatalana m’ha ajudat a reviureel meu passat d’infància a laCondonyera.

P. Com va a anar a parar aBarcelona?

R. Pel treball i perquè la meua

R. I això que, treballant 8hores cada dia, no em quedamassa temps lliure per a fercoses.

P.Però, pel que pareix,l’aprofita bé.

R. Sí. A més m’he divertitmolt. Sóc economista i direc-tor financer d’una multinacio-nal francesa amb seu a Barce-lona. Em guanyo la vida coma economista.

P. I quin és el secret per trau-re tant suc del temps lliure queli queda?

R. La clau pot ser que noveig la tele ni m’agrada elfutbol.

P. Com ha arribat a desen-volupar una activitat tan poli-facètica –poesía, música, foto-grafia, restauració…–?

R. M’atreia l’abstracció delsobjectes vells, convertir-los enuna manifestació artística. Undia van aparèixer una serie definestres velles i les vaig reco-llir. Vaig dedicar poemes a unasèrie de fotos antigues que haviafet i que pensava perdudes i hovaig enmarcar tot en les fines-tres restaurades. Em van donarmolta feina. He incorporatelements abstractes al conjuntfinestra-foto-poema. En elsversos introdueixo elementsprocedents de la meua forma-ció tècnica com economista.

P. Des de fora grinyola unamica la seua professió tècnicai materialista amb la vertentpoètica?

R. Quan acabo un poemating la sensació d’haver fet untreball manual també. No ésnomés una labor intelectual, tédarrere un component detreball amb les mans, material.A més, tinc clar que esta face-ta poètica i artística és un jocper a mi. Als seixanta anys noem puc prendre la vida serio-sament.

P. S’ho planteja com una

José Miguel Gràcia, economista i escriptor de la Codonyera

«Cada vegada m’interessa meny

«La vida ha de

tenir etapes perquè

estancar-se és

morir una mica»

José Miguel Gràcia a la seva casa de la Codonyera

LLU

ÍS R

AJA

DEL

L

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 10

Núm. 44. Febrer de 2005TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

sa menys la poesia tradicional»novia vivia a Barcelona. Em vaagradar la ciutat. Vaig marxar dela Codonyera a Alcanyís per aestudiar als escolapis –dos anysmés tard que hi va estar Desi-deri Lombarte–. Vaig estar coma fàmul, ajudant als frares perpagar-me els estudis. Els meuspares no me’ls podien pagar.Després vaig anar a Logronyo.Volia ser advocat però va eixiruna plaça de secretari acciden-tal a Cascante del Rio (serrad’Albarracín). Hi vaig estar unany amb unes experiènciesincreibles. Per exemple, em vaigtrobar en que havien tirat a terral’ajuntament i s’havien repartitles pedres els veïns. De Terolvaig anar a Madrid amb unabeca per estudiar econòmiques.Vaig treballar a Madrid, Holan-da y Canàries. I finalment aBarcelona. Ja porto 16 anys enla mateixa empresa i em quedaun any i mig per jubilar-me.

P. L’idioma matern de laCodonyera el va ajudar a inte-grar-se a Barcelona?

R. Molt. Encara que inicial-mente em feia una mica devergonya utilizar-lo. Quan vaigentrar, fa 16 anys, a l’actualempresa vaig decidir parlarcatalà a tothom. Em va costaruna mica però des de llavorsquan em pregunten que parlodic que català.

P. Els girs dialectals l’aver-gonyien?

R. Em feia una mica devergonya. Em deien si era deLleida, pero ho vaig superar ino passa absolutament res. Lallengua materna em va ajudara integrar-me, encara que aBarcelona no saben molb bé oncau la Franja.

P. A Vers a vers es troba unabarreja de vanguàrdia i tradi-ció. En quina mesura influei-xen aquestes dues vertents enla seua obra?

R. Jo em qualifico com a

heterodox. Procuro fer poema-ris amb continguts dispars. Latradició m’influieix en un 30%,per dir una xifra, i crec queestá influència anirà cap avallen el futur. Camino cap a l’abs-tracció.

P. No corre perill d’escriuresols per a minories amb estaevolució?

R. No crec que el que escricho llegirá molta gent. Però aixòpassa amb tota la poesia. Nom’importa. Jo busco disfrutarde la lliteratura.

P. Ver a vers és la seua obramés redona?

R. En va fer molta ilusióescriure el llibre del Floro –vaquedar finalista al premiGuillém Nicolau de 2003–perquè em vaig patejar el Ma-tarranya respectant la parla decada poble a l’hora d’escriure’li em va donar molta satisfac-ció veure que la gent delspobles s’ho passava bé llegintel que havia escrit.

P. El jurat del premi en varecomanar la publicació en2003. N’ha sabut alguna cosa?

R. Res de res. Deixaré l’ori-ginal a l’Associació Culturaldel Matarranya per si vol publi-car-lo, perque la DGA no hofarà.

P. Ha influït en la seua voca-ció literària i en la seua iden-tificació amb la llengua lapresencia d’Artur Quintana a laCondonyera?

R. Molt. En té la culpa de tot.Estava escrivint unes cosetes acasa quan Tomàs Bosque vaportar-me a casa a Quintana.Ell em va animar molt i va serdecisiu. He mantingut uncontacte molt estret amb ell.També m’ha influït HèctorMoret. Per altra banda, deTomàs Bosque guardo la seuaprimera gravació en casset.

Lluís Rajadell

UN POETA TARDÀ

José Miguel Gràcia va nàixer a la Condonyera l’any 1941.Actualment treballa com a economista a Barcelona, on és elresponsable del departament financer d’una multinacional fran-cesa. Va començar a escriure poesia cap a l’any 1999 a partirdel seu interès per conèixer els noms dels ferraments del campen la llengua del seu poble. Ha escrit distints llibres en vers. Elseu primer llibre publicat va ser Davall d’una olivera, dins dela colecció «Quaderns de les Cadolles», coeditat per l’AssociacióCultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca.El seu llibre sobre el Floro va quedar finalista al premi de lite-ratura en català patrocinat per la Diputació General d’AragóGuillem Nicolau de 2003. El seu darrer poemari, Barcelona. Versa vers, va guanyar la darrera edició del Guillem Nicolau.

LLU

ÍS R

AJA

DEL

L

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 11

Núm. 44. Febrer de 2005 TEMPS DE FRANJA1212 EL BAIX CINCA I LA LLITERA

Nou llibre deJoan Lluís Camps

L’Associació Cultural delMatarranya, amb conveni ambla Comarca del Matarranya,ha publicat un llibre de JoanLluís Camps i Juan, el qual jaens va sorprendre fa dos anysamb la publicació de la histò-ria de Queretes, el seu poblenatal. Ara ha fet una recopila-ció de tots els documents inotícies que ha pogut trobarsobre els primers anys desprésde la conquesta de les pobla-cions d’Arenys, Calaceit,Queretes i Lledó.

Sobre aquestes quatrepoblacions s’han escrit moltescoses sense fonament i s’hanfet interpretacions que, desprésde llegir el llibre de Camps, elsestudiosos i aficionats en lamatèria s’adonaran ràpida-ment dels seus errors. Consul-tar aquest llibre és indispen-sable per poder comprendrela història d’aquestes terres itambé és bàsic per a totsaquells historiadors quevulguin furgar en les profun-ditats de la història d’aquestesprimers períodes.

El llibre es va presentar perprimera vegada a la poblacióde Lledó el passat set dedesembre amb motiu de lesPrimeres jornades culturals iliteràries del Matarranya.Amb una gran assistència depúblic, vaig tenir el goig defer-li la introducció a la sevapresentació on van destacartambé els discursos dels alcal-des de Lledó i de Cretes aixícom el de la Rosa Domènec,consellera de cultura de laComarca del Matarranya.

Des d’aquestes pàgines feli-citem una vegada més l’autori l’encoratgem que segueixitreballant en aquestes impor-tants tasques. Les generacionsactuals li ho agrairem i les quevindran molt més.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

Programa Equal Babel per a lescomarques del Baix Cinca i a la Llitera

Jaume Casas

Les comarques del BaixCinca i de la Llitera han estatseleccionades pel GovernEspanyol i la Unió Europeaper desenvolupar en e l spròxims tres anys un programaeuropeu EQUAL BABEL,conjuntament amb les comar-ques lleidatanes del Segrià i laSegarra. El programa ha estatpromogut per la Diputació deLleida i busca establir mesuresque afavoreixen la integraciódels immigrants i que previn-guin la xenofòbia.

El programa és per a tresanys, fins al pròxim 2007 i estàdotat amb 1,5 milions d’euros(uns 250 milions de les anti-gues pessetes), dels quals elcinquanta per cent ve finançatamb càrrec a fons europeus.En els pròxims mesos, les insti-tucions que hi participenhauran de presentar un projec-te concret amb les actuacionsque pensen dur a terme

El president del ConsellComarcal del Baix Cinca, José

Evaristo Cabistañ, consideramolt positiu treballar amb lescomarques veïnes de la provín-cia de Lleida, que té problemà-tiques semblants en qüestiód’immigració, atès que tot allòque afavoreixi la integració dela població immigrant, cadacop més creixent, sempre éspositiu. Una volta es comencia desenvolupar el programaEcqual Babel en aquestescomarques caldrà establir unintercanvi amb alguna altrazona d’un país comunitari quetambé el desenvolupi en el seupropi àmbit. Suposadamenthaurà de ser algun departamentfrancès o italià.

El programa Ecqual Babelserà una de les noveta tsd’aquest any en els serveissocials de la comarca, un serveique va assumir la comarca aprincipis de l’any passat. Amésa més de mantenir els serveisque es venien prestant, l’anypassat es va posar en marxa elprograma d’Iniciatives Socials

d’Ocupació en l’Àmbit Local–ISEAL–, amb l’objectiu desubvencionar activitats empre-sarials o professionals quecontribueixin al desenvolupa-ment de l’economia social,mitjançant la creació d’ocupa-ció local.

A la primera convocatòria,s’hi van presentar un total denou projectes empresarials,dels quals se n’han acceptatquatre: una empresa de netejaa Mequinensa , amb unasubvenció de 38.692 €, unaempresa informàtica a Fraga–31.326 € –, una perruqueriaa Saidí –8.972 € – i una depintura d’interiors a Bellver deCinca –1.709 –.

El Programa ISEAL estàcofinançat pel Fons SocialEuropeu, l’Institut Aragonèsde Serveis Socials i per laComarca del Baix Cinca. Elpressupost per a l’any passatascendia a una mica més de70.000 €, mentre que per aenguany és d’uns 57.000 euros.

L’Ajuntament de Vencilló haposat en marxa uns cursosd’iniciació a la informàtica i ainternet adreçats a majors de 12anys. S’hi han escrit , enconcret, 30 persones.

Aquests cursos compten ambla col·laboració de la Diputa-ció Provincial d’Osca, que hadotat la biblioteca municipalde 10 nous ordinadors quepossibiliten la realitzaciód’aquesta iniciativa.

Se n’ha establert dos horarisdiferenciats: de 16.00 a 18.00hores, els dilluns, dimecres idivendres, i de 19.00 a 21.00

hores, els dimarts i dijous.Aquests són els primers

cursos que es desenvolupenamb aquest nou equipamentinformàtic, tot i que des del’Ajuntament s’ha informat quees preveu la realització d’unsaltres destinats en un futur amenors de 12 anys, a persones

Vencilló aposta per atansar la informatica al públic adult

Fernando Sabés Turno

que no s’hi han inscrit enaquesta ocasió, i també a aque-lles que desitgen perfeccionarl’après.

L’objectiu d’aquests cursosés atansar a totes les edats lainformàtica i facilitar l’úsd’aquesta tecnologia tambéentre la gent gran.

FER

NA

ND

O S

AB

ÉS

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 12

Núm. 44. Febrer de 2005TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA

El dijous tres de febrer, festi-vitat de Sant Blas, el Torricó vacelebrar la festa d’hivern. Lajornada es va iniciar amb laprocessó i santa missa presidi-da per la imatge del Sant. Alfinalitzar l’ofici religiós es vaoferir el tradicional “bollo”beneït per a tots els assistents.

A continuació els socis deSant Blas es van traslladar alpavelló municipal per partici-par en un dinar. La jornadafinalitzà amb una animadasessió de ball.

El dia de Santa Àgueda, l’As-sociació de Dones de la locali-tat va ésser la que va organit-

zar la festa, que es va iniciaramb una missa i continuà ambel repartiment de magdalenes iuna cercavila pels carrers de lapoblació acompanyades de latuna. A continuació moltes deelles es van reunir amb collesper compartir un dinar i unapartida de cartes. La festa vaseguir a partir de les cinc de latarda amb el repartiment dexolleta a la brasa per a tots elsassistents.

La jornada finalitzà amb unanimada sessió de ball alpoliesportiu municipal.

El diumenge sis de febrer,petits i grans van ésser els

El Torricó viu amb intensitat i participació les festes d’hivern i Carnestoltes

Anna Enjuanes

autèntics protagonistes delCarnestoltes organitzat perl’àrea de festes de l’Ajunta-ment. La banda de tambors icornetes va obrir la jornada

TOT ENSENYANT LES DENTS

Camins d’Igualada, / camins de Fraga, / les esperances. Sensdubte que els versos bellíssims del mallorquí Bartomeu Rosse-lló-Pòrcel (1913-1938) us portaran ressonàncies estètiques bendiferents del conegut passatge fragatí de Gaspar-Melchor deJovellanos (1744-1811): ¡Dios nos asista! Nueve mujeres asque-rosísimas entraban y salían, una madre y ocho hijas: pero tanzafias, tan feas y tan molestas con su guirigay catalán, que reco-mendaron muy mal el hospedaje. No és la mateixa impressió, afe de món, que he tingut jo en els darrers dies que, complint ambel meu deure de predicador ambulant, m’he desplaçat dos caminsa eixa vila que Pere el Cerimoniós qualificà de “terra beneita, pobla-da de lleialtat” (llegiu “beneita” com ’beneïda’; no pas amb elsentit de ’pallussa’, ’somera’o ’ximple’). No; no és ben bé la matei-xa impressió. No hi he trobat pas dones brutes, llordes, tafarru-des o lletges: més aviat al contrari (no patiu; com que sóc educati practico la correcció política, tampoc no diré que les dones quehe vist m’han paregut boniques: em limitaré a pensar-ho). I deguirigay res: que m’he trobat, el primer viatge, amb el bo i millorde la classe pensant de la terra i, el segon, amb el col·lectiu demestres de català de la Franja. En podríem dir, si més no previ-siblement, “parlants altament qualificats de l’idioma”, sensemenystenir els altres.

Hi he anat, com me toca, a predicar sobre llengua. Però sobreaspectes ben diferents: un dia sobre l’estat del català des d’un puntde vista quantitatiu, a propòsit de la declaració de l’Institut d’Es-

Camins de Fraga

Ramon Sistac

tudis Catalans sobre el seu ús social; un altre, amb una òptica mésqualitativa, sobre el model de català aplicable a l’ensenyament ila seua relació amb les varietats dialectals. En totes dues circumstàn-cies he pogut comprovar com la motivació i la implicació delsparticipants és important, en el cas d’uns per consciència cívica,en el dels altres també per necessitat d’ordre laboral. Al capda-vall, i malgrat les anàlisis negatives que puguem fer en algunmoment dels fets en qüestió, hi ha un cúmul d’energies humanespositives amb noms i cognoms. No sé si anem bé o no anem bé,però en tot cas hi ha gent convençuda, disposada a no cedir en elcombat quotidià per redreçar les coses.

Però no és ací on anava. De fet, avui m’interessa més parlar delpaper vertebrador de Fraga. He dit moltes vegades que la Franjano existeix, però que l’hem de crear. O millor: no existia i la vamhaver de crear. Fraga és només la capital del Baix Cinca, d’acord.I no existeix un autèntic eix econòmic o humà “transfranjolí” quejustifique la centralitat geogràfica de Fraga. També d’acord. Peròsí que és cert que hi ha determinats serveis, si més no culturals,que algú, del territori estant, haurà de centralitzar. Lleida ja ho faal nivell que li correspon, però és obvi que no pot substituir l’ad-ministració aragonesa. Vull dir que funcionarà en l’àmbit privat,però no en el públic (tret d’aquells camps, com l’assistènciasanitària, subjectes a conveni). I, de les capitals administratives,més val no parlar-ne (ni fiar-se’n). Fraga, a més de l’equidistàn-cia quilomètrica, té altres actius. Té les infraestructures pròpiesd’una població gran, està prop de Lleida i està ben comunicada(matisem-ho: no està tan mal comunicada com la resta del terri-tori). Tot i que no sóc gens partidari de crear capitals artificials oartificioses, sí que crec que la Franja ha d’apostar fort per Fragai ha de vertebrar les seues comunicacions amb Fraga (que, maino insistiré prou, està prop de Lleida; forma part del seu hinter-land). I, en cas que no us haja convençut, hi puc afegir que hi fanuns cócs de codony més que dignes d’una gran capital.

amb una cercavila, que conti-nuà després amb una animadasessió de ball al poliesportiumunicipal amb xocolata per atots els assistents.

AN

NA

EN

JUA

NES

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 13

Núm. 44. Febrer de 2005 TEMPS DE FRANJA1414 LA RIBAGORÇA

Dues universitats publiquen el 1r Fòrum de les Relacions històriques entre Aragó i Catalunya

CERIB

El desembre de 2004 s’hapublicat el llibre «Relacionshistòriques entre Aragó i Cata-lunya. Visions interdiscipli-

nars», en coedició entre lesedicions de la Universitat deSaragossa i la Universitat deLleida i sota la direcció de

Francesc Closa i Josep ManuelMartínez. Aquesta obra compi-la part dels treballs presentatsen el marc del Primer Fòrumde les Relacions Històriquesentre Aragó i Catalunya, realit-zat a la població de Fonz(Osca). El Fòrum va consti-tuir la primera ocasió en què espretenia abordar les relacio-nes mútues entre Catalunya iAragó i oferí una visió globali interdisciplinar d’ambdósterritoris caracteritzats per lavarietat i l’heterogeneïtat demanifestacions, punts decontacte i conflictes de dife-rents signes i intensitats. Unesmanifestacions derivades delveïnatge històric que abarquendes del marc institucional de laCorona d’Aragó fins a l’ac-tual suma d’esforços enfront elPlan Hidrológico Nacional,l’AVE Madrid-Barcelona ol’autovia entre Tarragona iDonosti. Un conjunt d’histo-riadores i historiadors, quecobriren l’arc cronològic queva dels orígens altmedievals a

l’època contemporània. reflec-teixen en aquest llibre, laimbricació d’ambdós territorisal llarg del temps. Dos enfo-caments caracteritzen les apor-tacions de l’obra: uns –emprantdiversos punts de vista temà-ticsçanalitzen les relacionsentre Aragó i Catalunya, d’al-tres estudien aspectes concretsi específics de la Franja, l’àreade contacte. Així trobem elstreballs de Pilar Almuzara,Josep Manuel Martínez, EnricVicedo i Oscar Jané en unapartat dedicat a l’economia ila societat; i els de José ÁngelAsensio, Francesc Fité, Alber-to Velasco, Eduard Vives iMarta Monjo a art i cultura.Tot plegat, s’ha fet amb l’ob-jectiu que el lector puguicapbussar-se en el coneixe-ment de les realitats d’unpassat compartit i que, alhora,pugui emprar-se per compren-dre l’actual situació, les sevesespecificitats, la seva lògicade funcionament i com a mate-rial de reflexió per al futur.

El dia 15 de gener de 2005ha tingut lloc la reunió anual desocis del Centre d’EstudisRibagorçans. Això que nohauria de representar cap notí-cia en sí mateixa, sinó és labona salut del jove centreinvestigador, és en realitat unfet cabdal ja que suposa laconfirmació de l’acció físicadel CERIb arreu de la Riba-gorça –històrica–. La reunióha tingut lloc a Fonts –o Fonz,segons la fórmula actual– i haestat molt ben acollida per l’al-calde de la localitat, Enrique

Badia. Aquest, en representa-ció del poble, reconeixia senseembuts la identitat ribagorça-na de la vila, malgrat quesegons els talls administratiusd’avui dia, estigui integradadins del Cinca mig, per tant al’òrbita de Montsó. S’ha pogutintercanviar punts de vista imaneres d’actuar diferents almarge dels «grans» centres dedecisió política i cultural.Aquesta actuació simbòlicanomés s’entén dins de les queel CERIb està duent a terme:invitació a la participació i

acció científica i cultural depobles i viles de la Ribagorça,estiguin oficialment inclosos ono a la «Comarca de la Riba-gorça». L’acció interna téaquest any un nou vessant decol·laboració racional externacom ho són també la sevacol·laboració al IV Col·loquid’Estudis Transpirinencs «Lamemòria de la muntanya.Recerca, conservació i difu-sió del patrimoni al Pirineu:polítiques, recursos i proble-mes», organitzat per la Insti-tució Ramon Muntaner i el

Patronat Francesc Eiximenis ique tindrà lloc a Núria del 30de setembre al 2 d’octubre de2005, així com al 56è congrèsde la Fédération Historique deMidi-Pyrénées «Cultures etsolidarités dans les Pyrénéescentrales et occidentales» quetindrà lloc a Tarbes (Hautes-Pyrénées) els dies 17, 18 i 19de juny de 2005. Totes aques-tes accions permeten donarnormalitat a la cultura riba-gorçana que tants anys portasota silenci.

L’INCISIVA ACCIÓ DEL CERIB A LA RIBAGORÇA «HISTÒRICA»

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 14

Núm. 44. Febrer de 2005TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

Les Associacions donen un toc d’atenció al Govern Aragonès

Marta Canales – ACPV– Casals Jaume I Franja de Ponent

La llengua catalana a lescomarques de la Franja es trobaen una situació de dificultatmàxima i mostra uns dèficitsque costaran molt de superar sino s’actua amb diligència,contundència i decisió des detots els àmbits.

La situació del català a lesnostres comarques comparteixles dificultats de tot l’àmbitlingüístic, unes dificultatsdenunciades a bastament perles institucions més represen-tatives d’arreu, entre les qualsdestaca l’Institut d’EstudisCatalans que, en una declara-ció del proppassat mes d’oc-tubre, cridava l’atenció sobre laletal inferioritat de condicionsque afecta la llengua catalanaen tots els territoris.

Les nostres comarques, entant que comarques de l’admi-nistració aragonesa, són lesúniques de tot l’Estat espanyolque encara no tenen reconegu-da l’oficialitat de la seua llen-gua i, en conseqüència, desprésde 25 anys de Constitució i demés de vint d’Estatut d’Auto-nomia de l’Aragó, el català a laFranja es troba en una situaciógairebé de desemparament, toti la demanda social dels últimsanys que va tenir en la Decla-ració de Mequinensa el puntmés rellevant de reivindicaciódel català a les nostres terressense obtenir a penes efectespositius.

En aquest sentit, les comar-ques de la Franja es manifesten

encara més damnificades, certa-ment no només avui, perquè ladelicada situació de la llenguacatalana a les nostres comar-ques en bona mesura és produc-te de la història i en bona partper la hostilitat i la desatenciódels poders públics; últimament,però, no cal dir que les dificul-tats per fer del català una llen-gua normal d’ús a casa nostra,una llengua digna i de prestigi,es poden agreujar, justament,quan les circumstàncies del mónactual i la pressió de la llenguamés forta són més evidents iquan els responsables políticsdeserten de les seues responsa-bilitats.

Tenint en compte aquestescircumstàncies, i considerant queno podem allargar més el desem-parament en què es troba el catalàa les nostres comarques, atenentals nostres drets i llibertats, mani-

festem i exigim que: • s’actue en conseqüència i

que es posen els mitjans a favordel reconeixement de laimportància de la nostra llen-gua i, en conseqüència, que estreballe per la dignitat delcatalà a les nostres comarques;

• es facen polítiques dediscriminació positiva a favordel català a la Franja perquè ésde justícia, i per tant el quedemanem és una reparacióhistòrica i un marc de llibertatson exercir els nostres dretslingüístics;

• es reconega la necessitat detreballar d’acord amb els altresterritoris de l’àmbit català,entenent que la nostra reivin-dicació i la nostra aspiració ésla mateixa de la resta delspaïsos que tenen el català coma llengua pròpia;

• es reobre el procés perti-

nent, sense dilacions, que ha deculminar en l’aprovació d’unaLlei de llengües que faça possi-ble l’inici de la recuperació delcatalà cap a la seua normalit-zació, això és, cap a l’ús normalen tots els àmbits formals ipúblics: l’administració, l’en-senyament, els mitjans decomunicació, el lleure, les rela-cions comercials, etc.

Signem aquest manifest: Casals Jaume I de la Franja(Acció Cultural del País Valen-cià)Institut Cultural de la Franja(Associació Cultural del Mata-rranya, Centre d’Estudis Riba-gorçans, Consells Locals de laFranja i Institut d’Estudis delBaix Cinca)Òmnium Cultural de Ponent –Lleida

Fraga, 29 de gener de 2005

Arrel de l’acte al Casal Jaume I sobre la declaració de l’Institutd’Estudis Catalans, en la darrera reunió de treball i coordinació deles entitats culturals de la Franja es va consensuar un manifest denun-ciant la situació de la llengua catalana a les nostres comarques.

La intenció del manifest és posar de relleu la situació actual queviu la llengua als nostres pobles i també, fer un crit d’alerta ambuna implícita demanda: el compromís de les institucions i dels cata-

lanoparlants, com persones físiques, amb i per la nostra llengua.Tots coneixem situacions on els nostres drets lingüístics es veuenvexats o, senzillament, omesos. Els signants del manifest creiemfermament que és el moment de fer un punt d’inflexió, d’exer-cir de catalanoparlants i de ser conscients de la molta feina queens queda per fer. Fa vint-i-un anys de la declaració de Mequi-nensa i, en la majoria d’aspectes, es va aturar el temps al 1984.

UN MANIFEST: UNA REFLEXIÓ PÚBLICA, UNA DEMANDA, UNA EXIGÈNCIA

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 15

Núm. 44. Febrer de 2005 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

O pasato 29 de chineros’achuntoron en Uesca repre-sentans de lumerosas asozia-zions que treballan por o refir-me de a lengua aragonesa,asinas como partizipans á tetu-lo presonal, benitos dende Echou a bal de Tena dica o BaxoAragón, pasando por o Semon-tano, a Galliguera u Zaragoza.

O motibo de a reunión yeraanalizar a situgazión de a nues-tra lengua en os intes autuals,o periglo de a perbibenzia deas bariedaz u de as modalidadbibas de l’aragonés, a nezesi-dá d’un modelo de lengua cultoe referenzial, a presenzia de alengua en a soziedá y en osmeyos de comunicación, a

suya amostranza…S’esprisoron as diferens

ideyas arredol de o tema enuna bastida, segundes as paro-las de o presidén de o «Conse-llo d’a Fabla Aragonesa» quepresidió a Mesa chunto con osde o «Ligallo de Fablans» e«Nogará», de chenerosidá etoleranzia, buscando chunir

Les associacions que treballen per la fabla,unides per la unitat de l’aragonès

Sezión de Luengas Minorizatas d’o Rolde d’Estudios Aragoneses

posturas e confluyir opinions.En resultas de a trobada se

redautó ro manifiesto «Chun-tos por l’aragonés» (que repro-duzimos en ista paxina) sepublicó en a prensa aragonesao pasato 13 de febrero) acotra-ziato por consenso e aprebatopor unanimidá por os allípresens, e s’alcordó a nezesi-dá de celebrar o « II Congresode a Lengua Aragonesa» (oprimer tenió lugar en 1987), taro cual se nombró una comi-sión organizadera integrata poruna ampla ripresentazión de asasoziazions e coleutibospresens e ubierta á toz osdemás.

A reunión se remató con unabuena chenta en a que l’es-fuerzo e a preocupazión mani-festatos por o futuro de l’ara-gonés, s’entreberó con acordialidá e a unidá. Á ra fin,toz os asistens entonoron acanta «S’ha feito de nuey» enfi-latos por o suyo autor, o chesoPepe Lera. Un día gran, unacalendada de goyo, de fiesta, tal’aragonés.

Les associacions, col·lectius i persones que signem elpresent Manifest, ho fem moguts pel respecte a un riquís-sim patrimoni cultural i lingüístic que existeix a l’Aragó ila pervivència del qual és en perill.

És un fet històricament documentat que a l’Aragó es vaindividualitzar una llengua romànica, derivada del llatí,denominada tradicionalment aragonès i que encara romanviva en àmplies zones del nostre territori.

Aquesta llengua s’expressa en diverses modalitats lingüís-tiques i parles locals, la subsistència de les quals està serio-sament amenaçada, i la seua protecció és un deure morali legal. En este sentit, cal recordar que tant la ConstitucióEspanyola com l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, en sintoniaamb la Carta Europea de les Llengües, reconeix explícita-

ment els drets de les minories lingüístiques. Aquestes varie-tats són, per tant, constitutives de l’aragonès i parlar cadas-cuna d’elles equival a parlar de distintes formes un mateixidioma.

Estem convençuts de que l’única fòrmula vàlida per inten-tar evitar la desaparició de l’aragonès, amb totes les seuesmodalitats és el reconeixement de la unitat de la llengua,la qual cosa porta aparellada l’afermament d’un modelculte i de referència, consolidant un procés que ja altresllengües com el castellà o el català iniciaren en el seumoment.

En definitiva, li demanem a la societat aragonesa compren-sió i recolzament envers aquesta llengua que és patrimonide tots i constitueix un valuós llegat cultural de la huma-nitat.

MANIFEST PER LA UNITAT DE LA LLENGUA ARAGONESA

RO

LDE

DE

ESTU

DIO

S A

RA

GO

NES

ES

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 16

Núm. 44. Febrer de 2005TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Eros-Christ

Esteve Betrià

En la crònica de fa just un any, manifestava el meu desacord,per dir-ho així, pel fet que en dècades bona part dels filòlegs «insti-tucionals» catalans haguessen mostrat un clar menyspreu enversel Diccionari català-valencià-balear i, sobretot, per l’obra filolò-gica del seu inspirador, Antoni M. Alcover. Ara no és momentd’intentar ressenyar les disputes sorgides en el primer terç delsegle XX entre els lingüistes «institucionals» i mossèn Alcover:la complexitat del conflicte fa impossible provar de descriure-les en unes poques línies. Amb tot, diria que un dels factors quemés irritaren els gramàtics «institucionals» fou el caràcter abran-dat i, si se’m permet l’adjectiu, modernista de mossèn Alcover.

Però no foren només alguns lingüistes els que es mostrarenhostils a les realitzacions modernistes i als artistes i intel·lectualsque protagonitzaren l’eclosió de l’art i la cultura catalanes en elsanys del canvi del segle XIX al XX. Com és sabut, la intel·lectua-litat noucentista titllà, en general, les creacions modernistes degens brillants i durant molts anys procuraren que es mantinguessenen el més fosc ostracisme.

Apoc a poc, però, a partir de finals de la dècada dels anys seixan-ta del passat segle, es tornà a valorar la producció dels escrip-tors i artistes modernistes. Primer fou l’arquitectura (Gaudí,

Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner, Martinell,…), tot seguit–o alhora– l’obra del DCVB, i més recentment la labor i latrajectòria filològica de mossèn Alcover. També la literatura–sobretot la narrativa– modernista ha anat sortint lentament delpurgatori de la mediocritat a què l’havien condemnat els escrip-tors i intel·lectuals noucentistes. Un purgatori en què, això sí, nohi entraren mai –o ben poc– narradors com ara Joaquim Ruyra.

Una obra que encara es manté en el purgatori literari és lanovel·la Eros-Christ (1908) de l’escriptor vilanoví Víctor Oliva.Novel·la qualificada pels crítics com «una obra ’passiva’ d’unaficionat» (A. Yates a Una generació sense novel·la?) i de «obramancada d’estructuració rigurosa [sic]… i irrellevant» (J. Caste-llanos a Història de la literatura catalana, 1986) però que té pera la literatura catalana a l’Aragó una importància prou destaca-ble, ni que siga perquè l’acció i l’escenari de l’obra se situa enterres ribagorçanes, en especial a Sopeira, en quatre cinquenesparts. Víctor Oliva coneixia bé aquestes terres, cosa que li permetal llarg de la novel·la descriure en detall el paisatge pirinenc, lagent muntanyenca i, molt especialment, el parlar ribagorçà (jaen el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana de1906 presentà una treball sobre el català de Sopeira). També semblaque Eros-Christ, obra excèntrica, ha tingut cert predicament–com recordava el crític Julià Guillamon en el número 80 (31de desembre de 2003) del suplement ’Cultura/s’ de La Vanguar-dia– entre els escriptors de la bohèmia contracultural barceloni-na de finals dels anys setanta del passat segle. Potser ha arribatl’hora de fer eixir del purgatori de l’ostracisme la novel·la de VíctorOliva; vull dir de reeditar Eros Christ. A la col·lecció Pa deCasa-Literaturas de Aragón, per exemple.

Cristina Castañ Rami«Mai he rebut cap rebuig per utilizar la llengua catalana en l’educació dels nens»

D. Costa

La Cristina Castañ, nascudaa Mequinensa i cr iada aTorrent, és filla de pare fraga-tí-torrentí i de mare mequi-nensana: és una autèntica baix-cinquenya i multiculturald’arrel i origen. Dedicada altreball social, des de fa 21 anyss’encarrega d’educar nensd’entre dos i tres anys a la seuavila, Torrent de Cinca, a casaseua. A la vila no ho fa ningúmés. Sempre en escamots de,com a màxim, 15 infantons. Alllarg d’aquest temps els hatingut de diferents nacionalitatsi races. Des de Mali fins a Polò-nia o Centreuropa i natural-ment de Torrent i també deFraga, tot i els sis quilòmetresde distància que separen unpoble de l’altre. Els Guàrdies

Tot al contrari . La meuapercepció és que ho entenenperfectament. Quan els heexplicat les línies educatives ipedagògiques en què em moc,sempre he tingut la sensacióque els pares assumien perfec-tament la multiculturalitat no jade la comarca, sinó l’europea».En un temps en què, sigui ellloc que sigui, la tendència duula gent a parlar en castellà enel moment en què apareix lamés mínima diversitat lingüís-tica, el mèrit de la Cristina ésintegrar dins la cultura franjo-lina les cultures d’altres nacio-nalitats. Per això és el perso-natge d’aquest mes. I, per aixòles nostres felicitacions. No ésfreqüent aquesta valentia. Nosenyor.

CRÒNIQUES TAGARINES

Civils de la caserna de Fragatambé li han portat alguns delsseus fills. I en tots els casos, lallengua de relació ha estat lallengua catalana. La seuaopinió, basada en l’experiència,

és que els nenets s’adaptenextraordinàriament bé a la llen-gua. I el seus pares també.«Mai he rebut cap rebuig pelfet d’utilitzar la llengua cata-lana en l’educació dels nens.

JOSÉ

MIG

UEL

PLA

NES

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 17

Núm. 44. Febrer de 2005 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

M’he de reprimir un altre camí. Aguanta, no parles del català.Sigues coherent, mossega’t la llengua (la meua). He de mante-nir allò que vaig dir un dia: tu no ets ningú per pontificar sobrela llengua. O siga que, per a aquest article, ja cal que em busquela vida i m’invente històries ben allunyades de la cosa del català.Puc parlar del fred d’aquests dies d’hivern i de com hem eixitels pobles de la Franja als primers llocs dels rànquings de lestemperatures més baixes…

També em podria dedicar a explicar l’últim Carnestoltes i decom xala la gent. Als nostres pobles la gent sempre ha xalat molta l’hora de disfressar-se. Déu n’hi do les mascres de Fraga, perexemple. Alguna hora n’haurem de parlar, dels Carnestoltes, deles mascres, de la rifa del tocino de Sant Antoni i de com unasocietat malvivia marcada pel calendari de la Quaresma que haviade culminar en la Setmana Santa, quan la canalla acaçava jueusamb els sorollosos carraus… Fins i tot quan el franquisme méstenebrós, emparat amb l’església catòlica més rònega i les seuesprohibicions, fins i tot aleshores eixien les mascres, per exem-ple les mascres del Castell. Us hi heu fixat que d’això pareix quehagen passat més de mil anys? Parlant del temps, una cosa queva passar fa quatre dies com és el rodatge de pel·lícules del’«oeste» a Fraga ja ha estat motiu d’estudis. Ho traia el Segrearran d’un article aparegut a la revista Sapiens. Però, d’aques-

tes coses, potser que en tornem a parlar amb més calma i no comara que ha estat per eixir del pas i per no parlar de la llengua!

Ja ho tinc!, sí, parlaré de la Constitució Europea, o com se n’ha-ja de dir. Sí, explicaré els meus convenciments i convenceré elsmilers de votants de la Franja i els milers de lectors de TdeF perquèvoten com ho faré jo; ens convoquen a un referèndum i ensdemanen que votem si acceptem un Tractat que ha d’establir unaConstitució per a Europa (renoi!). Començo pel Preàmbul. Nopot ser! Hi ix una mena d’invitació d’una sèrie de reis, reines ialtres malnoms, com si es tractés d’un tractat que tractés (quinembolic) d’un document medieval… Però què fas? Si quan ixcaTdeF ja s’haurà votat i seràs, tant si vols com si no vols, un euro-peu com aquell Alfredo Landa o aquest Ministre de Defensa. Sócdesgraciat. Com que a Europa ja hi som –tot i votar que no, segurque no ens foten fora, quina fenyada!– sense anar gaire lluny,serà bo que parlem de les coses més pròximes. Podem tractar deles reformes dels Estatuts; si més no dels anunciats: el d’Eus-kadi, vull dir el d’Ibarretxe, i el de Catalunya, vull dir el del Prin-cipat. També m’he entretingut a buscar com es poden beneficiaraquests dos països o aquests dos trossos de dos països (Euskal-herria i els PPCC) del futur text constitucional europeu i tampocno acabo de trobar la pàgina on diga res que els pobles podranfer servir el dret a l’autodeterminació, una cosa que ja eixia a laDeclaració Universal de Drets Humans de l’any 1948, vaja, delPaleolític inferior! Plego.

Definitivament, me’n torno i us parlaré del temps i del fot quefred aquest hivern. Perquè a la gent de la Franja què ens han d’en-senyar. Nosaltres, per parlar del temps a l’ascensor, ens muntemuna teoria filosòfica i la desenvolupem abans d’arribar al segonpis… Ara que hi penso, si als nostres pobles gairebé ningú nogasta ascensor.

Parlaré del fred!

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Sempre resulta estimulantescoltar la darrera elucubraciódels Antònia Font. El quintetmallorquí (tots ells al·lots –latal Antònia Font no va ser sinóla seua primera fan–) torna asorprendre amb el seu quartCD, Taxi, que inclou el DVDAcronia i col·lapse del doctorPolanski. Amb ritmes pop illetres surrealistes els AntòniaFont continuen bastint ununivers propi poblat de cientí-fics anacrònics, robots solita-ris, astronautes rimadors, aste-ro ide s de so rb i t a t s iextraterrestres en motos d’ai-gua. L’experiment piromusi-cal dels Antònia Font, quepodem inserir dins de l’òrbitade música galàctica encetadaper Sisa als anys 70, és undevessall de música virolada i

Lletra i músicaCarme Messeguer

literatura lúdica amb ressonsmallorquins. La seua millorcomposició, una sincera cançód’amor a ritme de vals: «Vita-mina Sol».

Si la marinada ens portaaquesta alenada d’aire frescdes de Sant Llorenç desCardassar, de Tramuntana ensarriba El dia de l’ós, la cinque-na (i millor, segons els crítics)novel·la de Joan-Lluís Lluís.L’escriptor i periodista perpin-yanès situa el seu relat a Pratsde Molló (al Vallespir), on unallegenda diu que el dia quetornen els onsos en marxaranels francesos… A banda de lapossible lectura política, Lluísretrata, en un aconseguit estilpersonal, els efectes de ladissidència dins d’una societattancada i marcada per la

submissió. Ara fados anys Joan-LluísLluís publicava unaConversa amb elmeu gos sobreFrança i els fran-ce sos , en quèdesc r i v i a e l sestralls de la gran-deur sobre la iden-titat de la Catalun-ya mésseptentrional i endesmuntava els supo-sats avantatges.

Per cert que si voleu estar alcas de les novetats bibliogràfi-ques en català que s’editen atots els Països Catalans, teniula revista bimestral Lletres, quepodeu trobar en quioscos illibreries o rebre gratuïtamentsi us subscriviu al Club de

Lectors dels Països Catalans(www.llibrescat.com). A mésde novetats, hi trobareu arti-cles, entrevistes, recomana-cions i un catàleg extens depublicacions en català.

Regaleu llibres i música encatalà! Fareu països i nodrireument i esperit!

Coberta del disc Taxi dels Antònia Font

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 18

Núm. 44. Febrer de 2005TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

Com tots ja sabeu, un grup de18 persones van morir diumen-ge 6 de febrer en un alberg dela Todolella per inhalació demonòxid de carboni. La tragè-dia es va produir per la malacombustió d’una estufa que vaquedar engegada tota la nitperquè la calefacció del casa-lici no funcionava. La pocaventilació i la manca d’oxigenen l’habitació van ser les causesde la tragèdia.

Els 18 jóvens eren convidatsdel cinquanta aniversari d’unveí d’Herbers que se celebra-va a l’alberg de Sant Cristòfolde la Todolella. Un total de 50persones eren a la festa quedurà fins llargues hores de lamatinada. Però en acabar-se,la majoria van decidir anar adormir als seus respectiuspobles, tot i que una vintena esvan quedar a dormir perquèl’endemà tenien preparada unaexcursió.

La tragèdia va acabar amb lavida de divuit persones entre 17i 40 anys. Dos jóvens més quedormien a l’alberg –l’amfitrióde la festa i la seua companya–van salvar la vida perquè erenen una habitació diferent queels seus companys els havienfacilitat.

Les víctimes eren veïnes deles localitats castellonenquesde Morella, Vilafranca, Burria-na, les Alqueries del XiquetPerdut, Nules, Torrechiva iVinaròs. La resta dels cossossense vida que es van trobareren d’Aiguaviva (Matarra-nya), València, Lleida i Mula(Múrcia). Entre elles hi haviael jove grup de música Ppyo-te, que havia tocat a l’albergdurant la nit de la festa.

Jo no sóc la persona mésindicada per parlar de l’acci-dent del passat 6 de febrer a laTodolella. Però n’he segut una

de molt afectada. No sóc veí dela comarca dels Ports. Però síque hi tinc gran part dels meusarrels i de les meues amistats.

Encara no he acabat de engo-llir-me l’amargor que suposauna desgràcia com aquesta.Dels desapareguts no vaigtindre l’oportunitat de conèixer-ne a quasi a cap. Però els meuscompanys de Pena-roja erenels seues companys. Per tant,eren amics d’amics. Segura-

ment els havia vist alguna vega-da. Algú coneixia. I em dolmolt, ja no només que hagindesaparegut, sinó també quemolts hagin desaparegut sensetindre l’honor d’haver-los cone-gut.

Tots ells eren jóvens. La florde la vida. El futur de lesnostres comarques. Un futurque, en part, s’ha esfumat. Ellseren jóvens que feien comarca.El jovent culturalista i nacio-

nalista que lluitava per fercomarca. Per fer cultura. Percombatre allò que a tots, poc apoc, ens va matant: la despo-blació. Persones que dia reredia lluitaven pels seus princi-pis i pels principis dels Ports.

Queda així un buit. Un buitque s’ha de reomplir. Un got amig omplir. Un treball fet quequeda coix, i que nosaltres hemde fer que no s’acabi trencant.Tota la seua feina no ha de seren va. Nosaltres estem orgu-llosos d’ells. I ells, d’algunaforma o altra, han d’estar orgu-llosos de nosaltres.

Imaginar-nos que una festaacaba sent la darrera. Que perdarrera vegada deixes de veureun amic. Que has deixat deveure un company sense dir-liallò que li havies de dir. Imagi-nar que un dia no tornes adespertar. Nosaltres hemdespertat. I no hem de tindrepor a despertar. Segurament,ells volen que continuemdespertant. Que continuem llui-tant per allò que somniem. Iuna vegada desperts, queaquells somnis es facin realitat.

Ells no despertaran. Peròestaran sempre orgullosos deque la seua feina, el seu esforç,ha estat reflectit en els nostressomnis. Els seus somnis. Enaquells somnis que un dia perfi, s’hagin complert.

La vida ha de continuar. Lacomarca ha de continuar. «Femque la comarca alci el vol»,deia el lema de la darrera Aplecdels Ports. I ara ho ha de fermés que mai. Malgrat quemolts no hi siguin.

Pareix mentida que l’aparellque encén una flama n’apa-gués una altra. Que aquellaestufa apagués la flama de lavida. Perquè dins de l’habita-ció de l’alberg de la Todolellahi havia molta vida.

La flama de la vidaRuben Lombarte Gasulla – Pena-roja (el Matarranya)

Cinc joves de Pena-rojavan estar a la festa i van salvar la vida anant-se’n adormir a casa

Temps de Franja 44 19/2/05 15:13 Página 19

Any 6 • núm. 44 • La Franja, febrer de 20052,30 e

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Carnestoltes al TorricóGran participació en les festes d’hivern i elCarnestoltes a aquesta població de la comarcade la Llitera

Vencilló es mouL’Ajuntament ha organitzat uns cursosd’informàtica per a adults que han tingutmolta participació.

L’homedel tempsFrancesc Mauriva visitar elsinstituts de Fragadins del Projected’AnimacióCultural.

Rep

rese

ntac

ió d

e la

Vid

a de

San

t Ant

oni a

la P

orte

llada

RIC

AR

D S

OLA

NA

Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4 • 44610 CalaceitTel. 978 851 152 - Fax 978 851 094associacio@matarranya.comwww.matarranya.com/ascuma

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEAApartat de correus, 116 • 22520 Fragaiebcinca@encomix.eswww./encomix.es/~iebcinca

Centre d’Estudis RibagorçansC/ Senyors d’Entença, 1 • 22580 BenavarriTel. 679 531 728info@cerib.orgwww.cerib.org

Associació de Consells Locals de la Franja22550 Tamarit de la Llitera

AssociacióCultural

d e lMatarranya

AssociacióCultural

d e lMatarranya

Asso

ciació

de

Cons

ells

Loca

ls de

la F

ranj

a

Els diablesal poder

SANT ANTONI ALMATARRANYASANT ANTONI ALMATARRANYA

+ + + =

Els diablesal poder