els jocs i la tradició lúdica

de sant mateu al segle xx

Joan Ortí Ferreres

biblioteca eines, 3

B e n i c a r l ó , 2 0 1 1

Primera edició gener de 2012

© dels textos i imatges Joan Ortí Ferreres

© D’aquesta edició Onada Edicions

EditaOnada EdiciOns

Plaça de l’Ajuntament, local 3Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló

www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com

Disseny Ramon París PeñarandaMaquetació Paül Peralta

Correcció Rosa Maria Camps Cardona

ISBN 978-84-15221-39-5Dipòsit legal BI-77-2012

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesaen qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia,

per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC CertificatAquest producte procedeixde boscos gestionats de manera sostenible i fonts controladeswww.pefc.org

índEx

Els jOcs i la tradició lúdica dE sant matEu al sEglE xx

Agraïments 13

Introducció 17

1. Per començar un joc 21

2. Els jocs de la primera generació 25

Joc 1 A quant va la mel? 25 Joc 2 Arca o fúria 27 Joc 3 Als nòvios – ascopins (escopinyes) 27 Joc 4. Al cantalet o les cinc pedretes 28 Joc 5. A l’all a l’all 33 Joc 6. Bandera 33 Joc 7 Canteret 35 Joc 8. Canteret al mig 35 Joc 9 Cartonets a la paret 36 Joc 10 Cavall fort 36 Joc 11 Ceba 37 Joc 12 Colom missatger 38 Joc 13. Colom butxe o butxó 38 Joc 14. Conillets amagats 39 Joc 15. Cromets 40 Joc 16 Digo digo 40 Joc 17 Dòlit 41 Joc 18. Dos sí, tres no 45 Joc 19 Espardenyeta 46 Joc 20 Estirar la corda o tirar soga 47 Joc 21 El canut 47 Joc 22 El corro 48 Joc 23 El deslligat 51 Joc 24. El filet 52 Joc 25. El gat i el ratolí 53 Joc 26 El gua (boletes) 54 Joc 27 El señor don gato 55

Joc 28. Fer saltar la pedra 56 Joc 29 Furja 56 Joc 30 Furón 61 Joc 31 Gallineta cega 62 Joc 32 La xata merenguera 62 Joc 33 L’hort de la tia sabonera 63 Joc 34. Lladres i civils 64 Joc 35. Mastro 65 Joc 36. Meló 65 Joc 37 Mirles 65 Joc 38. Mocador amagat 68 Joc 39. Moros i cristians – Blancs o negres 69 Joc 40. Palets o palletes 70 Joc 41. Parao 71 Joc 42. Pica paret 72 Joc 43. Pilota a mà 73 Joc 44. Pilota pala 75 Joc 45. Pis pisiganya 75 Joc 46. Pot pot 76 Joc 47. Rabasseta verda o seca 76 Joc 48. Rolanxa o rodanxa 77 Joc 49. Saltar a la corda 78 Joc 50. Saltaborregos 78 Joc 51. Salve lluna 79 Joc 52. Sardineta 80 Joc 53. Soriaco (zodíaco) 80 Joc 54. ¿Soy de su gusto? 81 Joc 55. Tella 82 Joc 56. Tres en ratlla en la malla 85 Joc 57. Trompes 85 Joc 58. Trompitxol 87 Joc 59. Ventureta 88 Joc 60. Xapetó o flèndit 88 Joc 61 Xuca 89

3. Els jocs de la segona generació 93

Joc 62 A la caxerola 93 Joc 63 ¡Alto, manos arriba! 94 Joc 64. Bandera 94 Joc 65. Ceba 95 Joc 66 Color, color… 96 Joc 67 Cuadro (boletes) 96

Joc 68. ¡Churro va! – El burro 97 Joc 69 El gato y el ratón 99 Joc 70 Els pobles 100 Joc 71 La portes 100 Joc 72 La rata corre, la rata passa 101 Joc 73 Mocadoret 101 Joc 74. Palillos (furgadents) 102 Joc 75. Parao y disparao 103 Joc 76 Piso – tella 104 Joc 77. Saltar a la corda 105 Joc 78. San Pantaleón 108 Joc 79. Tella/cartonets 110 Joc 80. Xapes (punteria) 111

4. Els jocs de la tercera generació 113

Joc 81. Acera 113 Joc 82. Aigua 114 Joc 83. Atrevimiento, verdad, acción o beso 115 Joc 84. A la zapatilla por detrás 115 Joc 85. A maneta 116 Joc 86. Balón tiro – El cementeri 117 Joc 87. Bandera 118 Joc 88. Ciret 119 Joc 89. Colla 119 Joc 90 Corretja 120 Joc 91 Cuba libre o stop 121 Joc 92 Curses de barquetes 122 Joc 93 Escalar 122 Joc 94. El conejo de la suerte 123 Joc 95. El corrent 124 Joc 96 El escondite 124 Joc 97 El safareig 125 Joc 98. Gomes 126 Joc 99 Ja hi val (Ja li val) 126 Joc 100 L’aranya 128 Joc 101 L’assassí 129 Joc 102 L’embolic 130 Joc 103 Llima 130 Joc 104. Mosca 132 Joc 105. Muntanyeta 133 Joc 106 Pesseta 134 Joc 107 Pilla pilla 134

Joc 108. Piso 135 Joc 109 Polis i lladres 136 Joc 110 Sobre sobre 137 Joc 111 Tubo 138 Joc 112 Vale 139 Joc 113 Veo, veo 142 Joc 114. Xapes (curses) 143

5. Els jocs en els dies de festa 147

Joc 115. Corregudes de burros 147 Joc 116 Curses de sacs 147 Joc 117 Curses de la cullera i l’ou 148 Joc 118. El ball de plaça 148 Joc 119 Els bous 150 Joc 120 El blavet en la nit dels Morets 153 Joc 121. El cabiró ensabonat 155 Joc 122 La despertà 155 Joc 123 Les maces 156 Joc 124. Les olles 158

Relació de jocs ordenats per habilitats 161

Perquè els nostres fills puguen jugar com els nostres avis

Joan Ortí Ferreres [13]

agraÏments

Alejandro Peraire MonferrerAmalia Obiol Folch (†)Ángela Moliner SolaÁngela Peraire BesalduchAurelio Carbó BesalduchCliment Bono LosarConsuelo Macip GarcíaEliseo Blanch MateuEnrique Tena OrtíEster Troncho FerreresGloria Barreda FornerHéctor Domenech AragónInés Ferreres FerreresJacobo Ortí FornerJaime Besalduch MateuJoaquín Cabanes FonollosaJoaquín Puig Segura Josefina Ortí Granell

Josefina Querol SegarraJuan Segarra Roso (†)Juan Escuder CanoJuan Subirats FerreresLolita Mateu BesalduchManolo Ferreres FerreresManuel García BesalduchMarcos Esteller TenaMª José Peraire Besalduch Mª Teresa Folch ObiolMiguel Subirats Ferreres (Ximotana)Mónica Ortí BonoRamón Despons AlbalateRosana Ortí FerreresSamuel Roca BelTomàs Segarra ArnauVicente A. Ferreres FerreresVíctor Granell Beltrán

Agustín Ferreres FerreresAnselmo Ortí SalvadorJaime Besalduch RoigJuan Bautista Segarra Giner Juan Boix Roca

Juanita Ferreres TraverLolita Mateu PeraireMaría Artiga MateuMª Dolores Besalduch MateuVicentica Ferreres Traver

Molt especialment,

els jocs i la tradició lúdicade sant mateu al segle xx

Joan Ortí Ferreres [17]

introducció

La creença que les formes jugades, els jocs i les joguines formen part de la cultura dels pobles i, per tant, coneixent aquests po-dem conèixer els pobles, és la que ens ha portat a indagar i bus-

car els fonaments lúdics dels nostre poble ara que s’estan perdent com a conseqüència de l’evolució de les societats i del progrés tecnològic. Així, la tendència a tenir famílies més reduïdes, l’evolució dels carrers i les places amb l’enquitranament i el trànsit de vehicles de motor, la su-pressió dels jocs en el sistema escolar i del temps d’esbarjo a causa de la uniformització de les pràctiques lúdiques, la imitació de les pràctiques esportives i l’exclusivitat de la pilota com a material de joc, les diferents formes d’ocupació del temps lliure per part dels xiquets amb múltiples alternatives com la iniciació esportiva, la música, els esports reglats i, fi-nalment, l’aparició dels elements tecnològics actuals com la televisió, els jocs electrònics, els ordinadors, els MP3, etc , fan que les formes jugades i els jocs estiguen en un període de decadència que pot comportar-ne la des aparició.

Per aquest fet, mitjançant les fonts orals, és a dir, entrevistes a persones de diferents edats del poble de Sant Mateu i que pertanyen a tres genera-cions (avis, pares i fills), hem tractat de buscar i recuperar les manifestaci-ons lúdiques que s’han practicat al nostre poble al llarg del segle xx Així, hem pogut esbrinar i recuperar algunes de les manifestacions lúdiques

els jocs i la tradició lúdica de sant mateu al segle xx[18]

desenvolupades al llarg del segle passat, tenint la certesa que encara hi ha moltes més que no han pogut estar localitzades

Hem exclòs del llibre aquelles manifestacions que s’han convertit en pràctiques esportives com el futbol, el ciclisme, l’handbol, etc., i que, per tant, no tindran cap procés de desaparició per la seua normalització i institucionalització, tot i que en alguns moments han pogut deixar de practicar-se.

Les persones que ens han permès fer el llibre hi han col·laborat de forma voluntària. Per això els agraïm l’esforç que han fet per tal d’en-dinsar-se en els seus records més profunds i poder descriure a què i com jugaven quan eren xicotets i xicotetes

Curses de bicicicletes desenvolupades durant la dècada dels anys seixanta i setanta.

Disculpem per endavant qualsevol possible manca d’informació o errada en el nom del joc, la descripció de les normes, el plantejament i el desenvolupament del joc, etc., perquè els records són records i, en ocasions, aquests poden haver-se diluït en el transcurs del temps.

Així mateix, cal recordar que el joc, com a element humà de primera magnitud que és, evoluciona, es modifica i s’adapta segons els partici-pants de forma que si hi ha algun joc en què les normes no són exac-tament com les hem descrit, pot ser pel plantejament que van fer en la seua època aquestes fonts orals.

El llibre es distribueix en cinc capítols que integren gran part de la cultura lúdica desenvolupada en la població al llarg del segle xx

En el primer capítol del llibre expliquem diferents formes de comen-çar un joc, és a dir, diferents jocs requereixen fer una tria de qui para, dels equips, etc Per això, cal una forma de seleccionar i d’escollir com començar D’aquesta manera hem introduït diferents formes lúdiques que han estat utilitzades al llarg del segle xx i que poden ser utilitzades per començar qualsevol dels jocs del llibre, independement del període en què s’ha jugat.

Joan Ortí Ferreres [19]

El segon capítol està dedicat als jocs de la primera generació. Hem considerat com a primera generació les fonts orals més velles que hem pogut trobar i, per tant, es correspon amb persones que van nàixer i van jugar durant la primera meitat del segle Així doncs, aquests seran els jocs més antics que hem pogut localitzar al poble

Els jocs de la segona generació constitueixen el següent capítol. Aquests estan integrats pels jocs que es jugaven durant el període com-près entre els anys 50 i 70, aproximadament.

El període dels anys 70 als anys 90 està recollit en el capítol quart. Així, durant aquests vint anys, ens trobem diferents formes jugades i jocs que s’han practicat en aquest període i que, per tant, corresponen a la generació dels fills.

Cal dir que tots els jocs han estat integrats en el període més endarre-rit que ens han indicat les fonts orals de forma que, en algunes ocasions, aquell mateix joc també ha estat practicat durant èpoques posteriors i, fins i tot, ha canviat el nom o ha adaptat les normes als períodes més actuals

El capítol cinquè l’hem dedicat a jocs i competicions que es feien du-rant els dies de festa com els diumenges, les festivitats religioses, les fes-tes majors… Aquests tenen la particularitat que presenten un element festiu i, per tant, en moltes ocasions van acompanyats de premis Cal destacar que també hi ha algunes manifestacions que tenen relació amb festivitats de caràcter religiós i, per tant, ens proporcionen informació sobre els costums d’aquella època.

Per acabar, cal remarcar que han quedat exclosos del llibre els jocs de bressol, l’autoconstrucció de materials de joc, les formes tradicionals de caça, les malifetes i les maleses