Relatius

II. 3. ELS RELATIUS.1. ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES DE RELATIU. 2. ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES DE RELATIU.

1.- Oracions subordinades adjectives de relatiu. Equivalen a un adjectiu. Exemple: “Els arbres que estaven secs van ser tallats”, Són oracions introduïdes per un pronom o un adverbi relatiu. El pronom relatiu a més d’enllaçar dues oracions, les relaciona (és relatiu, com el seu propi nom indica) amb un element de la primera oració, anomenat antecedent, al qual representa en la segona oració. Exemple: “Ells han dit una cosa (+ la cosa ) que no m’ha agradat”.

FORMES: Invariables: QUE, QUÈ, QUI, ONVariables: EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS.

Les oracions subordindes adjectives de relatiu se subdividixen en: Especificatives: expliquen o determinen el significat de l’antecedent. No

s’han d’usar comes per a separar-les de l’oració principal. Exemples: Els invitats que arriben tard, hauran d’estar-se drets. (que arriben tard especifica quins són els invitats qua hauran d’estar-se drets).

Explicatives: aporten informació complementària –no estrictament necessària- sobre l’antecendent, van entre comes. Exemple: Els invitats, que potser arribaran tard, podran seure ací. (les paraules entre comes, que potser arribaran tard, són una explicació a propòsit dels altres invitats).

Remarques: En una oració explicativa, si l’antecedent és un pronom personal, el relatiu

QUE no es pot substituir pel pronom relatiu compost EL QUAL; LA QUAL...Ex: Ell, que era un bon home, va cometre una mala acció.

Darrere de preposicions fortes, locucions prepositives, gerundis i infinitius, és obligatori l’ús del relatiu compost (EL QUAL, LA QUAL...). Ex: Són els agents contra els quals va lluitar ( i no són els agents contra els que va lluitar).

En les oracions de relatiu adjectives no és correcta la combinació “preposició+ article+que”, ni els relatius EL QUE, LA QUE... Ex: La persona en qui o en la qual confiava no m’ha decebut i no La persona en la que confiava no m’ha decebut.

REGLA PRÀCTICA: Si podem substituir la combinació “preposició+article+que” per “preposició+article+qual” o “preposició+qui/què” és perquè no és correcta, i aleshores cal fer la substitució.

Conxa González Doménech

1

Relatius

QUE, pronon àton o feble

És el més usat. Exemple: “El decorat que vaig elegir era molt vistós”. Cal anar amb compte i no confondre’l amb la conjunció que. Que relatiu

substitïx un S.N., té un antecedent. Exemple: “La xica que treballa a l’oficina és amiga meua”. Només el pronom relatiu pot commutar-se amb les formes: el qual, la qual, els quals, les quals.Que conjunció servix de nexe únicament, no té antecedent. Exemple: “Crec que ho entendrem”, el que és una conjunció.

El que com a relatiu àton no porta mai accent gràfic. Per a descobrir un relatiu àton hem de tenir en compte que el grup el que només commuta per “allò que”, “aquell que”.

Que. Casos en els quals és incorrecte l’ús de que. Si el nom que s’ha de substituir porta una preposició, aquesta no es pot ometre quan és substituït pel pronom. Exemples: El col·legi ha d’informar sobre els cursos + El col·legi disposa de cursos. El col·legi ha d’informar sobre els cursos que disposa (incorrecta, sense “de”). El col·legi ha d’informar sobre els cursos de què/ dels quals disposa (correcta).

QUÈ, pronom tònic o fort

S’utilitza quan va darrere d’una preposició. Es referix sempre a coses. Es pot substituir pel relatiu compost “el qual” i variants. Exemple:

l’apartament a què ( o al qual) et referixes és massa lluny. No hem de confondre el relatiu fort QUÈ amb l’interrogatiu. Exemple: No

sé què vol (interrogatiu equivalent a “quina cosa”).

QUI, pronom tònic o fort

S’utilitza darrere de preposició. Es referix sempre a persones. Es pot canviar pel relatiu compost “el qual” i variants. Exemple: Els

amics amb qui (o amb els quals) ixes no m’agraden.

ON, pronom adverbial

Indica lloc. Es pot canviar pel relatiu compost “el qual” i variants i també per en què.

Exemple: El despatx on (en què, en el qual) treballe és a Gandia.

EL QUAL I VARIANTS.

Pot substituir el relatiu que, què, qui i on. Precedit de la preposició de equival al possessiu castellà “cuyo”.

Conxa González Doménech

2

Relatius

El relatiu neutre “la qual cosa” equival al castellà “lo cual”, “lo que”. Fa referència a un antecedent global. Es pot substituir per “cosa que”. Exemple: El professor de dibuix té molt mal geni “la qual cosa”, o “cosa que” ens molesta bastant.

2. Oracions subordinades substantives de relatiu. Equivalen a un substantiu no té antecedent explícit, sinó que fa referència a un substantiu.

Van introduïdes per les partícules QUI, EL QUE, AQUELL QUI, AQUELLA QUI, AQUELLS QUI i AQUELLES QUI quan designen una persona. Exemples: Qui paga mana. El qui ha dit això no té vergonya.

Van introduïdes per les combinacions el que, això que, allò que, quan designen una cosa. Exemple: El que deien és veritat.

*Atenció:Els grups el que, la que, els que, les que són correctes quan equivalen a aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que, allò que, això que. Exemple: Escolta el que (o allò que) et dic.NO són correctes quan equivalen a el qual, la qual, els quals, les quals, què, qui. Exemple: “Un problema del que (INCORRECTE) molts fugen”. Cal posar: “Un problema del qual, o de què molts fugen”.

*Pleonasme en les oracions de relatiu. L’ús d’un pronom relatiu + un feble és incorrecte. Exemple: “Van visitar el poble on hi anàvem cada estiu”-----incorrecte. És correcte: “Vam visitar el poble on anàvem cada estiu”.

Conxa González Doménech

3