Upload
manuel-vazquez-caballero
View
219
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
Empúries, ciutat salutífera:
El déu d’Empuries
Xavier Sierra Valentí
Món grec
La causa de les malalties
Les malalties, segons els grecs, estaven causades per les invisibles sagetes d’Apol·lo i Àrtemis
Apol·lo també era un déu guaridor de malalties
Asclepi, fill d’Apol·lo havia après l’art de la Medicina amb el centaure Quiró
Aquil·les embena la ferida a Pàtrocle
s. V aC
Principals santuaris salutífers:
Apol.lo
Asclepi
Serapis
I. L’Area sacra d’Empúries.
Ciutat Romana Desembocadura del riu Fluvià
Neàpolis
Port
Paleòpolis
Zona dels temples
L’Area sacra: Conjunt de temples dedicats a divinitats guaridores.
Temple
M
Temple de Serapis
Cos
Als santuaris d’Asclepi, com el de la illa de Cos, els temples també estaven disposats de forma ascendent (en tres terrasses)
Terrassa superior
Terrassa mitjana
Terrassa inferior
Font d’ablucions
EscalinataTemple jònic
Peristil
També a Empúries trobem escales per ascendir al temple
Medicina teúrgica:1. L’espera, terapèutica
• Els malalts arriben al santuari
• Espera a l’exterior: banys, dieta, teatre, palestra, caminades, massatges…
Via Tecta. Asclepeion. Pèrgam.
A l’entrada de l’Asclepeion, hi havia botigues d’ex-vots, estatuetes, medalles
2. Hidroteràpia
La presència d’aigua era important en els temples
d’Asclepi, per fer ablucions, purificacions i banys
Asclepeion de Cos
Pèrgam
Font
Piscina de fang
Piscina radioactiva
Temple de Telesfor.Asclepeion. Pèrgam.
Cos
3. Psicoteràpia i catarsi. Teatre d’Epidauros
4. L’ingrés
• Òbol. Pagament de l’ingrés
• Anamnesi. Interrogació i exploració per un asclepíade
• Bany de purificació
5. La processó d’ingrés
Asclepeion de Cos
Terrassa del mig.Temple jònic d’Apol·lo.
Terrassa inferior, amb fonts i banys per fer ablucions
Santuari d’Asclepi, a CosTerrassa superior amb restes del peristil i l’ara
6. Temple de Telesfor. Asclepeion de Pèrgam
7. L’incubatio
• Els malalts, pernoctaven al santuari
• Jeien en llits a l’Abaton, una habitació subterrània
Se’ls feia beure vi barrejat amb plantes somníferes que els adormia (incubatio)
Incubatio i aparició d’Asclepi
8. Terapèutica i Sacrifici
• Al dia següent els asclepíades li donaven les plantes remeieres indicades i la prescripció
• El malalt feia un sacrifici a l’altar (sovint galls)
• Es comprometia a portar un ex-vot si es guaria
Altar d’Asclepi. Pèrgam.
Cos Museu d’Èfes
Ara o pica d’ablucions. Empúries
Ex-vots
Euphanes, un noi d’Epidauros. Patia de mal de pedra i se’n va anar a dormir al temple. El déu, dret davant seu, el va mirar i li va preguntar: “Què em donaràs si et guareixo?” “Deu monedes”, li va contestar. El déu li va somriure i li va dir que el curaria. Quan es va fer de dia va anar- se’n sa.
(Edelstein, 1945, estela 1-8)
Cleinatas de Tebes tenia polls. Va venir al temple amb molts polls al cos, va dormir al temple i va tenir una visió. Va sentir com el déu el despertava i el feia llevar, tot nu, i amb un raspall li va treure els polls del cos. Se’n va anar guarit.
(Edelstein, 1945, estela 11-28)
L’estàtua del déu d’Empúries
Cisterna on es va trobar Temple M Rèplica de l’estàtua part de l’escultura del déu
• El 1909, es descobreix una gran estàtua d’un déu, fragmentada
• Els cos i els braços en el templet M
• El bust en una cisterna al davant del templet M
• El déu s’identificà amb Asclepi (Raimon Casellas) o amb Serapis (Botet i Sisó)
• Predomina la primera interpretació que no es posa en dubte durant un segle
• Recentment es torna a qüestionar la possible identitat del déu
Impacte social i cultural de l’Asclepi
El descobriment influencia força el moviment noucentista català i aviat s’en fa un símbol.
- Però ¿com ho sabeu qu’es Esculapi?...
¿Voleu dir que no es sant Pere, avans de ser sant?
Picarol Esquella de la Torratxa
(1909, núm. 1612).
La restauració ha evidenciat que l’escultura va ser feta amb dos tipus de marbre
•
Marbre del Mont Pentèlic (a 7 Km. d’Atenes), opac i idoni per treballar els plecs dels vestits
Marbre de l’illa de Paros, idoni per donar transparencia i facilitat per treballar, adient per esculpir les parts carnoses
La restauració 2007
Afrodita? Hygia? Apol·lo? Harpòcrates?
Harpòcrates. Iseu alexandrí de Ras-el-Soda.
Els peus amb
sandàlies femenines trobats en el
temple M podrien correspondre a una
deessa: Isis? Hígia?
Urpa de gos (Cèrber? O una pota de tron o d’altar?)
Cornucòpia?
Teatre de Priene Teatre Pèrgam Teatre d’Èfes
Relleu d’una esfinx o d’un griu,
motiu hel·lenístic freqüent
Altar del teatre . Milet
Temple d’Apol·lo. Dídima.Temple M. Empúries.
Identificació del personatge
1. Asclepi o Esculapi
2. Serapis
3. Agathós Dáimon
1ª Hipòtesi: Asclepi (Ἀσκληπιός)
• Teoria hegemònica fins ara (s.XX)
• Asclepi, el déu de la Medicina
• Nombrosos temples d’Asclepi ben coneguts (Cos, Pèrgam, Epidaure, Illa Tiberina a Roma)
El mite d’Asclepi
Fill d’Apol·ló i Corònide de Tessàlia
Apol·ló mata a Corònide per ser-li infidel
Després de morta extreu el fill, Asclepi
• El centaure Quiró, a Creta, li ensenya l’art de la Medicina
• Ilíada: amb Macaó i Podaliri
• Usa l’art per ajudar als homes
• Déu de la Medicina
• Zeus, el fulmina per atrevir-se a ressucitar un mortal
Kunsthistorisches Museum. Viena
Asclepi d’Epidaure
(Museu Nac. d’Atenes)
Esculapi d’Illa Tiberina(Roma)
Asclepi
Musei Vaticani. (Roma) Glyptothek (Copenhague) Louvre (Paris)
Hígia Asclepi
Museu Arqueològic d’Èfes
Díptic romà d’ivori amb Asclepi i Hígia (400-430 dC) Museum Merseyside Liverpool
Delos Empúries
2ª Hipòtesi: Serapis.
[ISIDI SERA]PI . AEDEM[SIMULACR]A . PORTICVS[NVMAS . N]VMENI . F(ilius)[ALEXANDRI]NVS[DEVOT]VS FACIV[NDVM CVR(auit)]
[ΕΙΣΙΔΙ Σ]ΑΡΑΠΙ[ΝΑΟΝ ΞΟ]ΑΝΑ[ΣΤΟ]ΑΝ ΝΟΥΜΑΣ [ΝΟΥΜΕ]ΝΙΟΥ ΑΛΕ[ΞΑΝ]ΔΡΕΥΣ [ΕΥΣ]ΕΒΕΣ ΕΠΟΕΙ
“A Isis i Serapis, Numas, fill de Numeni d’Alexandria, ha fet construir a Serapis el temple, les imatges de culte i pòrtics”
Les conquestes d’Alexandre Magne, transformaren el món
Cereals
Resurrecció
Déu ctònic
Rei
JutgeOSIRIS
Ptolomeu I Soter (306-282 a.C.)
• Un dels generals d’Alexandre, Ptolomeu, és el nou faraó
• Vol integrar els seus súbdits (grecs i egipcis) en una cultura comú
Qui era Serapis (Σέραπις)?
Serapis Museo Pio-Clementino, Vaticano.
• Somni de Ptolomeu Soter: estàtua de Sínope
• Timoteu d’Eleusis i Manetó • Serapeum (Ptolomeu III Evergetes) • Culte a Delos el 280 aC (Apoloni)• Propagació a Roma. Persecucions.• Temple de Cal·lígula (s.I dC)• Serapeum Caracal·la (Sincretisme
amb Mithra?)
Agathós Daimon
Zeus-HadesOsiris - Apis
Tradició grega
Déu del cel i del infernFertilitat i agricultura (Persefone)
Ordenador del cosmos
Tradició mediterrània
Déu fundacional d’AlexandriaDemon benèfic
Tradició egípcia
Déu ctònic i soteriològicFertilitat i agricultura
ResurreccióMonarquia divina
Serapis Σέραπις
Zeus
Agathós Daimon
Hades
Osiris
Demèter
Dionís
Esculapi
Hèlios
Hades
Atributs de Serapis (model de Briaxis)
• Coronat per un Kàlathos (cistell, al·lusiu als cereals i a la resurrecció)
• Sovint, 5 rínxols sobre el front
• Seu en un tron
• Porta un ceptre
• S’acompanya del gos tricèfal Cèrber (com a déu ctònic)
Serapis (Museu de Londres)
Universal
Salutífer
Canviador del destí
Soteriològic
Staatlische Museum Ägyptischer Kunst.
München
Lucerna amb Serapis. Efes 100-150 aC (British Museum,
Londres)
Estatueta de Serapis de
Begram (Afganistan)
Estàtua d’Empúries:
Una ranura per a un kàlathos?
Henoteísme i universalitat
EIS ZEUS (SERAPIS) MITHRA HELIOS KOSMOCRATOR ANEIKÉTOS
Gran Zeus Serapis, salvador, donador de salut, benefactor, déu del cosmos, invencible Mitra
ZEUS HELIOS MEGAS SARAPIS SOTÉR PLOUTODOTÉS EPÉKOOS EVERGETES.. ANEIKÉTOS MITHRAS
L’Únic Zeus (Serapis) Mitra Helios, salvador, amo del món, invicte
Inscripcions a les Termes de Caracal·la
Associacions del culte a Serapis
Serapis – Isis – Anubis (Cèrber)
Serapis – Isis – Harpòcrates
Atributs d’Isis hel·lenitzada:
• Corona i vel
• Sistre
• Nus isíac
• Hydra d’aigua purificant
• Sandàlies
• El culte de Serapis s’associa al d’Isis, hel·lenitzada
• Isis, principi femení i mare universal
• Extensió del culte al s. II (misteris d’Isis)
• Els sacerdots d’Isis anaven amb el cap rapat i vestits de blanc
Serapis i Isis
Temple d’Isis. Philaes.
Harpòcrates
Representació d’Horus nen (fill d’Isis): Aspecte infantil Es xucla el dit, Trena lateral Doble corona Pot portar serps i escorpins
Serapeum. Pèrgam.
3ª Hipòtesi: Agathós daimon
Agathos daimon
Geni benefactor, de bona fortuna
Mite fundador d’Alexandria
Iconogràficament, serp amb cap de gall
Serapis (al frontó)Agathos demon i pinya
Estela bilingüe (grec-llatí) de Bona Fortuna – Bon geni (pro victoria dono)
Museu de Lepcis Magna(s. III d.C.)
Seient amb potes de lleó i serp. Pèrgam.
Columna serpentina (Istambul)
Museu d’Èfes
ASCLEPI (ESCULAPI)
R. Casellas (1911) P. Paris (1911-1913) EsculapiE. Albertini (1913) EsculapiS. Reinach (1913/24)R. Carpentier (1925)A. Philadelpheus (1925)P. Bosch Gimpera (1932/35)A. García Bellido (1936/48)M. Almagro, E.Kukhan (1958)G. Heiderich (1966)B. Holtzmann (1984)I. Rodà (1985)E. Sanmartí, J. Barberà (1987)I. Rodà (1992)J. Ruiz de Arbulo, R. Mar (1993)
AGATHOS DAIMON / SERAPIS
S.F. Schröder (1996) Agathos Daimon o Serapis
S.F. Schröder (1998/2001) Agathos Daimon o Serapis
I. Rodà (2004) Asclepi-SerapisJ. Ruiz de Arbulo (2004) Serapis
Encaix pel Kalathos
Rínxols
Tors nu Tradició
Hi manca el bastó amb la serp
Urpa (Cèrber?)
Peus d’una deessa (Isis?)
Datació
(s.IV-II aC?)
Làpida amb inscripció
La serp és una escultura apart
Fòrum Món Grec Fòrum ROMA