30

En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 2: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

En«Per està

Jaume

La mfa cedemgruix Per lestà fosc pel·lísembcop mconcuna scomeintermeny Aixòde mamb al casetmsembgaudformciutacívicaesde Pel ccompdem

ntrepr la banda d arribant...

Ferrer | Actualit

manera en qentenars d'aanda. Els al

xuts.

la banda de arribant... Ide la força,ícules en blabla que s'acmés de prescepte d'éssesèrie de canençant per rnacional ésys accident

ò sí, intensimolt treball p

les dades epital. El som

manal de 15 bla que és mdir de l'activ

matives. Bé, adania sepaa, no fos ca

eveníssim il·

cantó de laptar, es preografia. Me

pà de sde l'oferta s I que ja és

tzat el 17/12/201

què pensemanys és un jotres sistem

e l'oferta s que ja és a també. Deanc i negre cceleri el prossa. Els mic

er humà i finnvis en la mla fabricació

s diu el "retas que els al

u en utilitzpoc qualificeconòmiquemni de Keyn hores i la remolta recomvitat lúdica dcrec que fórat del trebs que si no legals que v

demanda,eveu una estenys clients

sisteme'ns prepar

aquí»

14 a les 00:00h

m el sistemoc d'equilibes solamen

e'ns prepaaquí, i en cos de la inve i neorrealisocés de la m

croxips ens ns i tot del q

manufacturaó 3D, la robailing”, o "Mtres.

zació de caat cap a poes existents

nes de què eesta a viure

mpensa i mode menjar "ra hora de

ball. Parlar dtens una covenim de sa

, aquí en eltabilització i més vells.

 

ma ecra una bona

ma econòmbri entre unnt els hem i

ara una bonomencem a enció del trasme italià) amateixa mahan dut capque significa de quasi tobòtica, ... i coMOOCs”, o c

pital, amb c treball mos, sobre el tel progrés te, sembla quolt treball pMOOCs” encomençar a

de l'activitatosa tampocaltar una ta

l nostre mó i segurame També fa u

conòma tercera re

mic en el quea cosa que maginat al c

na tercera albirar les cansistor capaixò ha estanera que l'up a la bioteca l'ésser viuot, tant de pontinuant potxes sense

una substitolt qualificaraspàs de r

tecnològic eue no se l'e

pels molt quntre d'altresa parlar sert laboral i dec no tens l'anca.

ón i aviat, eent un posteuns quants

mic evolució tec

e estem suben diem ofecinema o en

revolució tconseqüènc

p als anys cint un no parunivers s'excnologia quu. Ens han dproductes cpel que en lle conductor

tució de trebt. Un fet quiquesa des

ens duria unspera. De fe

ualificats, i las activitats lúiosament de la identitaltra, com si

n una geneerior decrei segles, des

cnològica qu

bmergits deferta i una an llibres mo

tecnològicacies. El cantnquanta (derar. I de fet xpandeix caue canvia el dut també tocom de servlengua r que tenen

ball per capue és cohere del treball na jornada et, la tendèa resta pot údiques i

del concepteat personal sense una

eració a molxement de

s que va néi

ue

es de ltra,

olt

a que tó e

ada ota veis,

n

pital, i ent cap

ncia

e de i

lt la xer

Page 3: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent ja que arriben a la conclusió de què el consum no fa la felicitat per més que creixi el PIB. I comença a brollar per moltes fonts això del consum col·laboratiu i l'economia col·laborativa. De fet, s'aplica el mateix principi del "management” d'optimitzar tot l'optimitzable, i de convertir un cost fix en un de variable, no fos cas que anessin maldades i ens quedéssim sense pis i amb la hipoteca. La qüestió és desfer-se de la il·lusió de la propietat i anar cap a l'ús maximitzat del bé en qüestió. Tots els models de negoci que van sortint com a bolets van molt per aquest camí. A tall d'exemple, no hi ha bé durador i de cost considerable més infrautilitzat (i amb tota classe d'externalitats més aviat negatives) que un cotxe, que perd ja valor econòmic només sortint del concessionari. Si treballa un 5% del temps ja és molt. Amb mentalitat de "management” és una bestiesa tan grossa com un AVE. I per això tots els models de negoci de compartir, bescanviar, optimitzar l'ús de cotxe, del domicili o de qualsevol altra cosa. Les màquines vénen, ja són aquí. I no crec que es pugui fer l'equivalència amb la revolució agrícola i industrial, amb el camperol convertit en operari. Ni que això passarà per art de màgia i obra de pensament també màgic, és a dir un "win win" perquè sí, perquè sempre ha estat així (en els darrers 400 o 500 anys...). Les mètriques que mesuren la producció i el consum deuen començar a mesurar l'ús i l'eficiència. El que es mesura és el que es té en compte i potser la producció no és ja un problema. A veure si al final hi ha un problema de mesura i com diu un alt càrrec governamental la crisi ja s'ha acabat.

 

Page 4: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

Economia | Redacció | Actualitzat el 17/12/2014 a les 12:13

La directora del SOC parlarà delprograma de garantia juvenilLa conferència tindrà lloc aquest dijous, 18 de desembre, a les 9 del matí, a la seude la Cambra

Olga Capmany, directora del Servei d'Ocupació de Catalunya, serà dijous a la Cambra de Comerçde Manresa per parlar del programa de garantia juvenil a Catalunya. L'acte començarà a les 9 delmatí i és obert. La garantia juvenil és una iniciativa d'àmbit europeu que té per objectiu reduirl'atur juvenil. S'adreça a joves d'entre 16 i 25 anys, o menors de 30 anys en cas que tinguin ungrau de discapacitat igual o superior al 33%, inscrits o no als serveis d'ocupació i que ni tenenfeina ni estan formant-se.

El projecte vol garantir que aquests joves puguin rebre una oferta d'ocupació, d'educació contínua oun període de pràctiques després d'acabar l'educació formal o quedar en situació d'atur. Entre elcentenar de mesures incloses en aquest programa hi ha la formació professional dual que, através del contracte per a la formació i l'aprenentatge, ha de millorar l'ocupabilitat d'aquests joves.

Pàgina 1 de 1

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/48390/directora/soc/parlara/programa/garantia/juvenil

Page 5: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

Economia | Redacció | Actualitzat el 17/12/2014 a les 15:59

Congrés per a que projectesd'alumnes d'FP arribin a lesempresesSe celebrarà la primavera del 2015 i és impulsat per la Cambra, la FundacióAlthaia i Ensenyament

Presentació del Congrés Talent+Empresa. Foto: Cambra

Apropar a les empreses del territori els treballs que els alumnes de formació professionaldesenvolupen dins l'assignatura d'emprenedoria, i aconseguir que les millors propostes acabinesdevenint projectes reals. Aquest és l'objectiu del congrés Talent+Empresa, impulsat per laCambra de Comerç de Manresa, la Fundació Althaia i la Generalitat de Catalunya a través delDepartament d'Ensenyament. Talent+Empresa vol convertir el Bages en un referent enemprenedoria a la formació professional, aprofitant el pes que aquests estudis tenen a la comarcai la implicació de les empreses del territori en la formació dels joves estudiants.

Talent+Empresa se celebrarà a Manresa la primavera del 2015 i vol anar més enllà dels concursosd'idees emprenedores existents a Catalunya. El principal tret diferencial és que hi assistiranempreses i que els estudiants hauran de defensar els seus projectes davant dels representantsdel teixit empresarial de la comarca. Una altra diferència és que la finalitat última del congrésés aconseguir que els millors projectes que s'hi presentin acabin convertint-se en una realitattangible. D'aquesta manera, no hi haurà un premi predefinit sinó que en funció de la proposta s'oferirà

Pàgina 1 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/48404/congr/projectes/alumnes/fp/arribin/empreses

Page 6: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

als estudiants un acompanyament per tal que puguin acabar de desenvolupar el seu projecte.

En aquest sentit, es contempla la possibilitat que una empresa s'interessi per tirar endavantalgun dels projectes o per incorporar els seus autors a la companyia, que entitats com la Cambrade Comerç gestionin de manera gratuïta per als estudiants els tràmits necessaris per registrar laidea o constituïr una societat, etc. L'objectiu és posar en contacte el talent existent als centresd'FP de la comarca amb empreses susceptibles d'incorporar i desenvolupar nous projectes,contribuint d'aquesta manera a la inserció dels joves al món empresarial i a la innovació a lesempreses.

Selecció de projectesEn aquests moments s'obre el procés de selecció de projectes, d'entre tots els que desenvolupenels alumnes d'FP a l'assignatura d'emprenedoria al llarg d'aquest curs 2014-2015. Cada escolapot presentar un màxim de 5 treballs que seran avaluats per un comitè assessor multidisciplinarque n'escollirà fins a 20, que són els que es presentaran al congrés. El dia del congrés hi haurà unshowroom empresarial en què els estudiants podran defensar els seu projecte i compartir-lo ambels empresaris, amb la finalitat de donar a conèixer el producte, obtenir assessorament sobre laseva viabilitat, comercialització o fabricació, valorar l'oportunitat de poder-lo desenvolupar en unaempresa durant un període de pràctiques o en forma de beca, etc.

A banda, els treballs es presentaran davant d'un comitè avaluador que escollirà els 3 millors perals cicles formatius de grau mitjà i els 3 millors per als cicles formatius de grau superior. Aquestssón els que rebran el suport necessari per portar-se a la pràctica, a més d'altres reconeixementscom participar a la mostra de projectes emprenedors de formació professional a Catalunya,incorporar-los a Innova FP, Xarxa de centres d'innovació i transferència del coneixement, idifondre'ls a través de la xarxa d'emprenedoria del Departament d'Ensenyament. 

El Bages, referent en FP i emprenedoriaLa llarga tradició de la formació professional al Bages i la vinculació que existeix entre les escoles iles empreses de la comarca ha portat els organitzadors a voler fer un pas més enllà per connectaraquestes dues realitats. El projecte sorgeix de la constatació que molts dels treballsd'emprenedoria que desenvolupen els alumnes no acaben portant-se a la pràctica tot i que moltsd'ells són susceptibles de ser adoptats per una empresa. Amb Talent+Empresa es vol resoldreaquesta mancança i posicionar el Bages com a territori emprenedor i innovador.

Pàgina 2 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/48404/congr/projectes/alumnes/fp/arribin/empreses

Page 7: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 8: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 9: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 10: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 11: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 12: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

MIREIA ARSO

Una de les façanes de Ca la Buresa, la del Born, quedarà dilluns a la vista amb un aspecte molt semblant al que devia tenir quan va ser inaugurada el 1906.Quatre mesos de restauració i 130.000 euros ho han fet possible. La façana principal també ho necessita, però la comunitat no hi posa més diners. 2-3

Una joia del modernisme manresà mostra l’esplendor original

La plataforma ciutadana que reclama que l’impost de béns immobles torni anivells d’abans de la crisi intervé avui al ple municipal davant tots els partits 5

Mig centenar d’entitats fansentir avui a l’Ajuntamentde Manresa el clam per l’IBI

MAS-COLELL DEFENSA LACONVENIÈNCIA D’APROVARUNS COMPTES QUE MAS VOLDESVINCULAR DE LESELECCIONS I QUE JUNQUERASUSA PER FER PRESSIÓ19

El pressupostescenificala partidad’escacs entreCiU i ERC

ENTRANTLasanya de verdures amb rap i llagostins,

i crema de marisc.

PEIXPapillota de lluç amb espàrrecs verds,

tomàquet cherry i bolets de temporada.

CARNMelós de xai amb timbal de patata

i bacó i salsa del seu rostit

POSTRESMouse de xocolata blanca amb cor de gerds,

crema anglesa i coulis de fruits vermells

restaurant

MENÚ CAP D'ANY PER EMPORTAR-SE

Plaça Bages, 8 – ManresaTel. 93 874 45 08 | [email protected]

Recollida: 31 de desembrede 18 h a 20 h 25 IVA INCLÒS

www.stacca.com

Segueix-nos a Restaurant Pizzeria Stacca

+ obsequi d'una ampolla de cava cada 2 menús

15€

Bar-Restaurant

B A L S A R E N Y

Dissabte, 20 de desembre del 2014

Reserveu la vostra taula: EL JARDINET Carrer Carrilet, 95 – Tel. 93 839 65 35 - BALSARENY

DINAR +BALL

... amb el músicJOSEP CANDÀLIGA(A la mitja part del ball hi haurà berenar)

UN TREBALL A TRES MANS 41

El bagenc David Garcias’imposa com a «Top Chef»

PLATAFORMA A LA FAMA 10

EL JOVE CUINER DE PALÀ VENÇ AL CONCURS D’ANTENA 3

Berga reedita la bíblia de la Patumamb una versió actualitzada

EL MONUMENTAL COMPENDI RECULL MÉS FOTOS I NOVES DADES

M.ARSO

D.C.

Bages, Berguedà, Cerdanya, Solsonès, Anoia, Alt Urgell i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XXXVII NÚMERO: 10.905DIRECTOR:Marc Marcè i Casaponsa

PREU1,20 EUROS | DIJOUS, 18 DE DESEMBRE DEL 2014

Mas i Junqueras al Parlament

A.GARCIA/EFE

El BàsquetManresa vatancar el 2013-14amb 3,8 milionsde deute26

El prostíbulmanresà LasPalomas perddefinitivamentla llicència 4

OBAMA CONCLOU QUE L’EMBARGAMENT ÉS INÚTIL I INICIAUNA NORMALITZACIÓ DE RELACIONS QUE PERMETRÀINTERCANVIS DE PERSONES, DINERS I MERCADERIES22

Cau el murentre Cuba iEstats Units

[email protected] - 18/12/2014 07:59 - 178.23.208.155

Page 13: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

El front constituït per mig cen-tenar d’entitats per aconseguirque l’Ajuntament de Manresa re-baixi de forma substancial la re-captació per l’impost de béns im-mobles (IBI) intervindrà avui al plemunicipal fent ús del reglament departicipació ciutadana.

Exposarà peticions que, segonsel president de la Cambra de Co-merç i Indústria, Pere Casals, esmereixen una resposta «pública»dels grups polítics municipals.

La primera és una progressivarebaixa de la recaptació del 5%cada any fins a equiparar-la a la del2007, corregida amb la incorpo-ració de les noves altes produïdesdurant els 7 darrers anys i de l’in-crement mitjà de les pensions il’impacte de l’IVA acumulats.

El 2007 l’Ajuntament va recap-tar prop de 16 milions d’eurosamb l’IBI, i actualment aquesta xi-fra és de 25 milions.

Una altra petició és que el mesque ve es constitueixi la comissióformada per la gerència del Ca-dastre, l’Ajuntament i les entitats dela plataforma per tal de corregir els

casos en què els valors cadastralsquedin per sobre del 50% del va-lor real de mercat.

Les entitats també demanaranque la tarifació social de Manresareferida a l’IBI es faci d'acord ambel llindar de la pobresa que deter-mina la UNICEF. Per exemple, aManresa suposaria per a l’any2014 i per a una persona, passar aconsiderar el llindar de la pobre-sa uns ingressos aproximats de868 euros al mes, en lloc dels 645euros al mes actual (equivalents alsalari mínim interprofessional).

Representació àmpliaLa plataforma la integren la Fede-ració Empresarial, la patronal me-tal·lúrgica, Pimec, Montepio, Òm-nium, les associacions empresa-rials dels polígons industrials, dejoves empresaris, de dones em-presàries, 19 associacions de veïnsi la seva federació, sis col·legisprofessionals (advocats, agentscomercials, agents de la propietat,arquitectes, aparelladors, farma-cèutics, enginyers industrials i tèc-nics), la UBIC, les cambres de co-merç i la de la propietat, el Cercle

Català de Negocis, el sindicatCCOO i quatre gremis (construc-tors, electricitat, hoteleria i fusta).

Inicialment la intervenció alple de la plataforma per la rebai-

xa de l’IBI havia de ser mitjançantuna moció enviada als grups mu-nicipals. Pere Casals va explicarahir que s’havia optat per vincular-la al debat del pressupost en comp-tes d’una moció separada, perquèaquesta s’hauria debatut amb pos-terioritat i l’interès de les entitats ésque siguin escoltades abans del de-bat polític del pressupost, de for-ma que els grups municipals pu-guin posicionar-se en relació amb

les peticions presentades. En nomde la plataforma hi intervindràJordi Carreras, secretari-gerent dela Cambra de la Propietat Urbanade Manresa i el Bages.

Segons Casals, la plataforma«no es resigna» que es mantinguiuna situació de recaptació de l’I-BI, «que ha tingut un incrementbrutal» després de la revisió ca-dastral del 2007, just abans que es-clatés la bombolla immobiliària.

FRANCESC GALINDO | MANRESA

La plataforma de l’IBI defensa avui al pleque la recaptació torni a nivells del 2007

Les 50 entitats demanen que la tarifació social aplicada a l’impost es faci per als que cobren 868 euros al mes, no 645

‘PRESSING’ A L’AJUNTAMENT Fent ús del reglament de participació ciutadana, la plataforma de mig centenar d’entitats per a la rebaixade l’IBI intervindrà avui al ple de l’Ajuntament de Manresa per defensar la incorporació de les seves peticions al pressupost de l’any que ve. Elsecretari-gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Manresa i el Bages, Jordi Carreras, serà qui demanarà als polítics que es posicionin

4

L’equip de govern de CiU defensaun increment zero en general deles ordenances fiscals per a l’any vi-nent amb l’objectiu de facilitarl’impuls econòmic de la ciutatsense malmetre la recuperació deles finances municipals.

Aquesta és la seva posició imanté el rumb cap al redreça-ment de la situació econòmica del’Ajuntament sense immutar-seper la proximitat de les eleccionsmunicipals el maig que ve (vegeudiari d’ahir).

Ahir, el president de la Cambrade Comerç i Indústria, Pere Casals,va dir que la d’avui és una oportu-nitat d’acostar posicions, que enaquests moments es troben enpunts «divergents».

El front de mig centenar d’enti-tats que s’han mobilitzat per a la re-baixa de l’IBI va fer públic el mesd’octubre passat que estava dis-posat a negociar que la reducció nofos del 5% anual fins arribar a va-lors previs a la bombolla immobi-liària –com pretenien inicialment–,

però també va plantejar amb totafermesa que no es conformariaamb la congelació de la recaptacióals nivells actuals, que voreja els 25milions d’euros.

Més accionsEn l’acte celebrat a la seu de laCambra de Comerç i Indústria, acan Jorba, en primer terme es vanadreçar als assistents Pere Casals,president de la Cambra de Comerçi Indústria de Manresa; Abel Pié,degà del Col·legi d’Advocats deManresa, i Lluís Vidal Sixto, se-cretari general de CCOO a la Ca-talunya Central.

Sixto va afirmar que la situaciórequeria «una acció concertada delmàxim nombre d’entitats possible»amb uns objectius que perdurinmés enllà de les eleccions delmaig del 2015 i que suposi un ve-ritable pressinga govern i oposició»de l’Ajuntament.

Van assegurar que després de laintervenció al ple municipal, elfront d’entitats prepararà un con-junt d’accions que anirà desgra-

nant fins aconseguir l’objectiumarcat, «perquè no ens podemquedar amb el no per resposta», vadir Pere Casals.

L’assemblea va servir també perconsensuar la negativa de les en-titats a l’oferiment de l’equip de go-vern a formar part d’una comissiómixta amb els grups polítics perdefinir quines despeses munici-pals s’haurien de retallar per ferviable la reducció de la recaptació.

FRANCESC GALINDO | MANRESA

El govern congela la recaptació,però les entitats volen rebaixes

A la plataforma hi ha entitatsvinculades a la construcció,associacions de veïns, CCOO icol·legis professionals

Representants de la plataforma de l’IBI el maig passat davant la seu de la Cambra de Comerç

ARXIU/FRANCESC GALINDO

Regió7 DIJOUS, 18 DE DESEMBRE DEL 2014 5

MANRESA SOCIETAT

L’equip de govern de CiUmanté com a objectiuprioritari redreçar la situacióde les finances municipals

El front d’entitats estavadisposat a negociar que larebaixa no fos del 5% anual,sinó inferior

No hi ha hagut acord en lanegociació i el governmunicipal i les entitatsmantenen les seves posicions

Carrasco i Formiguera, 27

MANRESATel. 93 877 20 03

Menú diari 11 €Menú pica-pica 20 €Menú empresa 25 €Menú especial 30 €

Carta

RESTAURANT - CAFETERIA

[email protected] - 18/12/2014 07:59 - 178.23.208.155

Page 14: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

Regió7 DIJOUS, 18 DE DESEMBRE DEL 2014 25

ECONOMIA

La Cambra de Comerç de Man-resa, la Fundació Althaia i el de-partament d’Ensenyament hanimpulsat un guardó per a estu-diants de Formació Professionaldel Bages, Talent+Empresa, quetindrà com a premi la realitzacióempresarial dels projectes que si-guin seleccionats.

L’objectiu del premi és pro-moure l’emprenedoria entre elsalumnes de grau mitjà i superiordels onze centres (públics, pri-vats i concertats) que imparteixencicles formatius. El concurs esclourà la propera primavera ambun congrés (una trobada o tambéshowroom d’idees, segons la no-menclatura dels organitzadors)en què els vint finalistes (deu percada cicle) presentaran els seus tre-balls davant un jurat format perempresaris, que decidiran si donen

sortida professional als projectespresentats o si incorporen els jovesemprenedors als seus projectesempresarials.

El premi vol diferenciar-se d’al-tres guardons que es convoquenentre els alumnes dels centreseducatius del territori (com l’I-dees Joves i La Universitat Emprèn,ambdós convocats a Manresa) pelfet que aquest no tindrà cap dota-ció econòmica, sinó que intenta-

rà «fer realitat un somni», com hova definir ahir, durant la presen-tació de Talent+Empresa, el pre-sident de la Cambra de Comerç,Pere Casals. Cada centre hi pot pre-sentar un màxim de cinc treballs,que seran avaluats per un comitèassessor que és el que triarà els 20finalistes. D’aquests finalistes enquedaran sis (tres de cicle mitjà itres de cicle superior), que són elsque rebran el suport per portar-sea la pràctica.

A la presentació celebrada ahira la Cambra de Comerç, un acteque va aplegar alumnes del pro-jecte Althaia Activa i empresaris,van assistir, a més de Casals, el di-rector general de la Fundació Al-thaia, Manel Jovells; Josep Ramí-rez, director dels serveis territorialsd’Ensenyament; i Bartomeu Aya-la, de la Fundació Althaia i gestordel projecte.

CARLES BLAYA | MANRESA

Neix al Bages un premi pera emprenedors de la FP

Cambra de Comerç, Althaia i Ensenyament promouen un guardóque pretén donar una oportunitat professional a joves estudiants

La diputada sallentina d’ICV-EUiA al Parlament, Laura Massa-na, va preguntar ahir al consellerd’Empresa i Ocupació, Felip Puig,sobre la situació de la indústria ala Catalunya Central i sobre els «in-compliments» del govern. «Onsón els plans de reindustrialitzaciócompromesos després del tanca-ment de Power Controls el 2013  ide Tradema el 2012?», va demanarla diputada, que va lamentar la«manca d’impuls» i de «compro-mís» del departament que lideraPuig per dur a terme polítiques in-dustrials al Bages i al Solsonès.

Durant la sessió de control d’a-hir al Parlament, Massana va re-cordar que en el cas de PowerControls es va pactar un pla de re-

industrialització per valor de500.000 euros per ocupar les per-sones que no s’havien prejubilat.D’aquests 500.000 euros, la meitatels posava el Govern i l’altra mei-tat l’empresa a raó de 5.000 eurosper contracte indefinit a l’empre-sa que s’instal·lés o contractes deforma indefinida. «Avui els treba-lladors es queixen que no han dutcap empresa, cap proposta, elsanul·len reunions i si el dia 31 dedesembre no hi ha pla industrial,es perden els diners i òbviamentno s'ocuparan les persones», va la-mentar Massana. Pel que fa a Tra-dema, la diputada ecosocialista vaacusar Puig de no acompanyarels treballadors que es van quedara l’atur. «Expliqui’ns quina és l’al-ternativa que fa pocs dies va dir ala premsa que tenia. És real?», vademanar Massana.

El conseller es va comprometreque el director general del seudepartament serà la setmana vi-nent a Solsona per explicar unaproposta  de Tradema.

REDACCIÓ | MANRESA

ICV reclama a la Generalitatels plans de futur promesos pera Tradema i Power Controls

El conseller Puig escompromet a explicar lasetmana que ve una solucióper als treballadors solsonins

Talent+Empresa preveuseleccionar vint projectesque seran avaluats perempresaris, que en triaran sis

Els guanyadors tindranl’oportunitat de desenvoluparel seu projecte com a negoci oincorporar-se al món laboral

MadridIBEX 35

-32,40 (-0,32%)10.049,50

MadridGENERAL

-2,72 (-0,27%)1.019,48

València

-2,87 (-0,23%)1.219,85

Barcelona

-1,63 (-0,19%)843,98

Bilbao

-2,95 (-0,18%)1.626,92

Latibex

+57,20 (+3,70%)1.602,70

Euro Stoxx50 P. VALORS

+2,00 (+0,07%)3.051,99

Nova YorkDOW JONES (*)

+145,75 (+0,85%)17.214,62

LondresFTSE 100

+4,65 (+0,07%)6.336,48

TòquioNIKKEI

+64,41 (+0,38%)16.819,73

FrankfurtDAX

-19,46 (-0,20%)9.544,43

La borsa espanyola va tancar la sessió d'ahir ala baixa, amb pèrdues del 0,32%, afectada perla situació financera de Rússia, la caiguda delpreu del cru i Grècia, malgrat va aconseguir man-tenir el nivell dels 10.000 punts.En una sessió en què el rendiment del bo es-

panyol cotitza en mínims, el principal selectiu es-panyol, l'Ibex 35, s’hi va deixar 32,40 punts, el0,32%, fins als 10.049,50 punts, malgrat que man-té els guanys anuals, que se situen en l’1,34%.L'Íbex 35 va començar el dia amb una caiguda

de gairebé l’1%, la qual cosa li feia perdre els10.000 punts que havia recuperat dimarts, en unanova jornada marcada per la gran volatilitat, i enquè els inversors mantenien l'atenció sobre el preu

del petroli i l’evolució de Rússia.Un dia més, el preu del petroli queia, mentre que

a Rússia el govern anunciava que començarà a ven-dre els seus romanents de divises per donar su-port al ruble, que dimarts va arribar a perdre el 24i el 28% davant el dòlar i l'euro. Només anunciarla mesura, el ruble va començar a recuperar posi-cions i la borsa russa cotitzava a l'alça.En concret, en la sessió d'ahir, el mercat de Mos-

cou sumava guanys de més del 14%, animat tam-bé per més decisions del Banc de Rússia, que, alcostat del govern, posarà en marxa mesures perrecapitalitzar la banca.Això provocava que l'Íbex 35 reduís les seves

pèrdues, que van arribar a desaparèixer després

de l'obertura en positiu de Wall Street, a l'esperaque s'acabés la reunió de la Reserva Federal sobrepolítica monetària.Després de tres jornades consecutives de for-

tes pèrdues, Wall Street es decantava pels guanysen una jornada en què es va conèixer que l'IPC delsEUA va caure el novembre el 0,3%, més del pre-vist pels analistes, el que va situar la inflació inter-anual en l'1,3%.Un altre dels focus d'atenció dels inversors va

ser Grècia, ja que el seu Parlament va iniciar el pro-cés per votar el candidat per presidir la República.Al final de la sessió, la borsa espanyola, que va

arribar a cotitzar en positiu, no va poder mantenirels guanys i va tancar a la baixa.Dels grans valors de l'Íbex 35, BBVA va perdre

el 0,95%; Inditex, el 0,69%; Telefónica, el 0,25%,mentre que Santander va guanyar el 0,19%.

L’Íbex 35 baixa, però manté els 10.000

PREU DIF MÀX. 12M MÍN. 12M

AYCO 3.810 0.00 5.800 3.810B. BILBAINAS 6.020 0.00 7.178 6.020CARTERA REA 1.950 0.00 2.100 1.450CEVASA 131.850 0.00 148.000 106.946CIRCULO V.M. 6.120 0.00 6.120 6.120CLH S/D 32.600 0.00 35.530 25.611D.E.ANCLAJES 12.500 0.00 12.500 12.500DAMM 5.510 -0.54 5.600 4.110FINANZAS 39.950 0.00 39.950 39.950HULLERA V.L. 0.550 0.00 1.940 0.550IN.M.BARCINO 1.340 0.00 1.580 1.340INVERFIATC 0.320 0.00 0.420 0.210LIBERTAS 7 2.350 0.00 2.350 1.000LIWE ESP. 10.000 0.00 10.000 10.000MOLINS 7.500 0.00 7.961 7.066U.EUROPEA I. 2.970 -10.00 3.900 2.850URBAR 0.430 0.00 0.700 0.430

Abengoa B 1,981 0,92 1,998 1,902 18.565.069 4,730 0,900Abertis 15,685 -1,35 15,900 15,555 34.975.843 17,315 13,447Acciona 54,600 -1,34 55,270 54,170 14.065.516 67,780 38,165ACS 27,325 0,83 27,555 26,750 30.038.209 33,791 22,052Amadeus 31,060 -1,55 31,365 30,815 62.649.712 32,535 25,210ArcelorMittal 8,814 0,40 8,848 8,450 9.680.937 13,256 8,360Banco Popular 4,223 -0,78 4,254 4,115 57.642.228 5,923 3,940Banco Sabadell 2,182 -0,55 2,208 2,128 57.763.308 2,713 1,748Bankia 1,249 -1,34 1,266 1,229 34.374.881 1,627 1,053Bankinter 6,818 -1,17 6,909 6,733 28.812.622 7,437 4,653BBVA 7,781 -0,95 7,829 7,643359.282.974 9,823 7,445BME 31,940 -1,65 32,290 31,900 7.561.165 35,733 25,437Caixabank 4,293 -0,12 4,339 4,190 69.650.188 4,940 3,416Dia 5,211 0,04 5,239 5,110 24.388.576 6,937 4,479Enagas 25,765 -0,81 26,290 25,680 38.737.608 27,250 17,563FCC 11,570 -0,98 11,740 11,330 19.964.995 16,056 9,094Ferrovial 15,680 0,16 15,775 15,485 30.204.622 16,760 12,723Gamesa 7,644 0,54 7,747 7,229 24.090.179 9,920 6,442

Gas Natural 20,730 1,39 21,050 20,450 52.305.819 24,445 17,108Grifols 31,955 -1,07 32,215 31,130 35.519.812 42,224 27,709IAG 5,597 -3,77 5,792 5,580 27.885.181 6,198 3,850Iberdrola 5,506 0,25 5,546 5,434176.010.370 5,936 4,246Inditex 22,285 -0,69 22,560 22,130123.149.030 23,780 19,082Indra 7,791 0,49 7,836 7,593 10.366.895 14,656 7,460Jazztel 12,540 0,00 12,545 12,500 29.626.990 12,860 7,715Mapfre 2,781 1,42 2,788 2,710 29.017.256 3,301 2,349Mediaset 10,065 -1,76 10,255 10,025 15.102.901 10,380 7,281OHL 18,305 0,55 18,490 17,890 18.324.878 34,215 17,335REC 70,800 0,34 70,850 69,860 37.006.842 74,480 43,649Repsol 15,680 0,26 15,810 15,290237.871.928 19,675 14,965Sacyr 3,018 -0,30 3,038 2,932 16.428.294 5,389 2,659Santander 6,833 0,19 6,878 6,672420.692.836 7,791 5,573T Reunidas 36,250 5,03 36,510 34,030 20.172.193 45,851 33,350Telefónica 11,965 -0,25 12,010 11,790368.270.682 13,430 10,191Viscofan 43,710 0,64 43,920 43,185 14.023.194 48,360 35,622

IBEX 35TÍTOL TANCAM DIF. (%) MÀXIM MÍNIM VOLUM MÀX. 12M MÍN. 12M TÍTOL TANCAM DIF. (%) MÀXIM MÍNIM VOLUM MÀX. 12M MÍN. 12M Els més contractats

Santander 6,820 6,833 +0,19 420.692.836

Telefónica 11,995 11,965 -0,25 368.270.682

BBVA 7,856 7,781 -0,95 359.282.974

Repsol 15,640 15,680 +0,26 237.871.928

ANTERIOR TANCAMENT DIF. EFECT.

Els que més pugen

T Reunidas 34,515 36,250 +5,03 20.172.193

Mapfre 2,742 2,781 +1,42 29.017.256

Gas Natural 20,445 20,730 +1,39 52.305.819

Abengoa "B" 1,963 1,981 +0,92 18.565.069

ANTERIOR TANCAMENT DIF. EFECT.

Els que més baixen

IAG 5,816 5,597 -3,77 27.885.181

Mediaset 10,245 10,065 -1,76 15.102.901

BME 32,475 31,940 -1,65 7.561.165

Amadeus 31,550 31,060 -1,55 62.649.712

ANTERIOR TANCAMENT DIF. EFECT.

Dòlars EUALliures esterlines

Francs suïssosIens japonesos

1,2410,793

1,201146,047

Mibor 0,335Euríbor 0,335

IRS 0,420IRPH Conjunt Entitats 2,819

Tipus hipotecaris

Divises EQUIVALÈNCIES D’UN EURO

MetallsMERCAT UNITAT PREU ANTERIOR

Or Londres Euros/unçaOr Madrid Manufact. Inv. euro/kg

960,2534.580

962,36

34.650

ÍNDEXS BORSARIS * Dades de la Borsa de Nova York a mitja sessió.

BORSA BARCELONA Renda variable

La setmana

[email protected] - 18/12/2014 07:59 - 178.23.208.155

Page 15: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 16: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 17: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

Economia | Pere Fontanals | Actualitzat el 18/12/2014 a les 21:26

La plataforma per la rebaixa de l'IBIno convenç el PleTots els grups excepte el PP voten la modificació de les ordenances fiscals senseatendre a les peticions de rebaixa de l'IBI

Jordi Carreras, de la Cambra de la Propietat, durant la seva intervenció al Ple. Foto: Pere Fontanals

Si es rebaixa l'IBI, què es retalla, o quins nous ingressos tindrem per equilibrar el pressupost?Aquesta és la pregunta que s'han fet tots els grups municipals de l'Ajuntament davant lademanda de la plataforma per la rebaixa de l'IBI que ha verbalitzar el responsable de la Cambrade la Propietat, Jordi Carreras, en la seva proposta de rebaixa d'un 5% anual fins a posar-se anivell de 2007.

Carreras, en la seva intervenció davant el ple, ha explicat que el volum del pressupost que s'had'aprovar aquest mateix dijous és similar al de 2004, "i llavors es pagaven tots els serveis", haconclòs. El representant de la Cambra de la Propietat ha posat sobre la taula el fet que laciutadania "necessita veure algun detall per part de l'Ajuntament".

Les intervencions dels representants dels grups municipals han anat tots sobre les mateixeslínies. Per una part "en una situació de crisi com l'actual, si rebaixem els ingressos, quines són lesdespeses que rebaixarem?", i per l'altra part "l'IBI ha de ser redistributiu i amb un descomptelineal no es fa justícia social".

Pàgina 1 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/48443/plataforma/rebaixa/ibi/no/convenc/ple

Page 18: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

L'únic punt d'enfrontament en el debat d'aquest dictamen ha estat la intervenció de XavierJavaloyes, del PP, quan ha afirmat que es "podria veure el detall i proposar una rebaixa del'1,5%", i el regidor de governació i hisenda, Josep M. Sala, l'ha recriminat en l'aspecte queproposés rebaixes en altres punts.

En tot cas, excepte el PP, tots els grups s'han mostrat contraris a la baixada de l'IBI i el dictamenha prosperat per majoria absoluta.

Pàgina 2 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/48443/plataforma/rebaixa/ibi/no/convenc/ple

Page 19: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

Economia | Redacció | Actualitzat el 18/12/2014 a les 18:02

La Poma d'Eva i Mac Moblesguanyen el Concurs d'Aparadorsde Nadal

Guanyadaors del Concurs d'Aparadors de Nadal. Foto: Cambra

El Concurs d'Aparadors de Nadal de Manresa ja té guanyadors. Aquesta tarda s'ha fet públic elveredicte del jurat i el recompte de les votacions del públic, de manera que els establimentsguardonats han estat els següents:

Premi del jurat

- Primer premi: La poma d'Eva- Segon premi: Les sabatilles vermelles- Tercer premi: Llibreria Papasseit

Premi del públic

- Primer premi: Mac Mobles Poble Nou- Segon premi: Nins- Tercer premi: Visual Òptica

Pàgina 1 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/48440/poma/eva/mac/mobles/guanyen/concurs/aparadors/nadal

Page 20: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

El concurs ha registrat un nivell de participació similar a l'edició de l'any passat, amb un total de 27comerços, que són: Inllobsa, Personal i Intransferible, Forn de Cabrianes, Llibreria Papasseit, ElCigne, La Mainada, Les Sabatilles Vermelles, Terres i Parets, Vins Tomasa, Farrés 39,Perruqueria Itziar, Visual Òptica, Mengem Bages, Mac Mobles Poble Nou, Setè Cel, Nins,L'Orquídia, Elde, We love cooking, Joieria Copèrnic, Roqueta, Tenessee, El Taller, Joan Soler,Carnisseria Teresa Ribalta, La Poma d'Eva i Perruqueria El Serrell.

Els dos establiments guanyadors de cada categoria s'enduen un premi de 250 euros, mentre queels altres quatre rebran 50 euros. En l'organització del concurs hi col·laboren la UBIC il'Ajuntament de Manresa.

Per tercer any consecutiu, s'ha volgut afavorir la participació del públic que podia escollir,mitjançant votació electrònica, els aparadors guanyadors del premi del públic.

Pàgina 2 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/48440/poma/eva/mac/mobles/guanyen/concurs/aparadors/nadal

Page 21: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 22: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 23: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 24: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

L’equip de govern de CiU vaaconseguir aprovar el darrer pres-supost del seu mandat 2011-2015en minoria a l’Ajuntament de Man-resa gràcies a l’abstenció dels grupsmunicipals del PSC i d’EsquerraRepublicana. Plataforma per Ca-talunya hi va votar a favor. Pel quefa a l’altre punt calent del ple, la in-tervenció de la plataforma d’enti-tats que reclamen la rebaixa de l’I-BI, en el torn de posicionamentdels portaveus dels grups nomésel del Partit Popular, Xavier Java-loyes, es va mostrar a favor que l’A-juntament tingués un gest per mi-norar la recaptació d’aquest im-post.

El volum del pressupost serà de 73,9 milions d’euros, als quals cal-drà afegir el mes de gener 913.000euros aportats pel programa com-plementari de foment de l’ocupa-ció local que va aprovar ahir la jun-ta de govern de la Diputació deBarcelona per contribuir a la ge-neració d’ocupació a la demarca-ció.

El debat del pressupost va tenirla participació prèvia, fent ús del re-glament de participació ciutadana,d’un representant de la plataformade mig centenar d’entitats que re-clamen una rebaixa de la recap-tació de l’IBI. Jordi Carreras, se-cretari-gerent de la Cambra de laPropietat Urbana de Manresa i elBages, va dir que «és hora d’aflui-xar» en l’esforç econòmic que esdemana als contribuents a travésd’aquest impost.

Carreras va defensar que elsciutadans haurien d’estar pagantmenys IBI que el 2007, tenint encompte que els ingressos de les fa-mílies són ara més baixos que fa 7anys, i que l’augment de la pressióimpositiva és fruit d’una revisió ca-dastral feta «inoportunament ifora de temps».

Durant el debat, totes les for-macions excepte el PP van recri-minar al front d’entitats per a la re-baixa de l’IBI que en cap cas con-cretés d’on es podia retallar elpressupost per fer-lo quadrar, jaque el 5 % de rebaixa que demanen

per a l’any vinent suposa unaquantitat d’1,2 milions d’euros.

Per la seva banda la plataformava rebutjar que se li carregui la res-ponsabilitat de decidir què s’ha deretallar del pressupost per poderaixí rebaixar la recaptació de l’IBIperquè són els grups polítics els

que han estat triats pels ciuta-dans els qui han d’elaborar el pres-supost.

Josep Lluís Irujo, president delGrup Municipal del PSC, va de-fensar un conjunt d’esmenes pun-tuals que sumaven 59.000 eurosper ajudar entitats com Mosaic,l’Associació Contra el Càncer, Fa-miliars de Malalts d’Alzheimer, iper a l’endreça i millora de la Bal-conada.

Les esmenes presentades vanser aprovades amb el suport deCiU, el PP i PxC, a més a més delPSC. Esquerra Republicana i laCUP hi van votar en contra.

FRANCESC GALINDO | MANRESA

CiU aprova el pressupost i només elPP dóna suport a la plataforma de l’IBIEl govern escolta els arguments del front per a la rebaixa de l’impost però no accedeix a reduir-lo

Breus

L’Associació de Veïns del PobleNou ha comunicat el robatori d’u-nes butlletes de loteria dels ge-ganters del barri, que ja han estatanul·lades. Són 16 butlletes com-preses entre els números 2.485 i2.500 de 3 euros cadascuna, delsquals es juguen 2,5 euros i el do-natiu és de 50 cèntims, al número54.336 del sorteig de Nadal que secelebrarà dilluns que ve.

REDACCIÓ | MANRESA

Robatori de loteria delsgeganters del Poble Nou

BUTLLETES

Regió7DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 20146

SOCIETATMANRESA

El volum del pressupost seràde 73,9 milions, als qualss’afegiran 913.000 euros de laDiputació per crear ocupació

La Plataforma de l’IBI vadefensar davant el ple queactualment s’hauria de pagarmenys que l’any 2007

L’Ateneu les Bases celebra demàde 9 del matí a 2 del migdia unajornada festiva amb el nou Club deRítmica Manresa, que farà unaexhibició amb altres grups de hiphop, dansa contemporània i el detrampolí d’Egiba. També hi hauràmanualitats a la biblioteca, reco-llida de joguines, i el patge Eliseurebrà els nens i nenes, que podrangaudir d'inflables gegants, cara-mels i música.

REDACCIÓ | MANRESA

Jornada festiva al’Ateneu les Bases

EQUIPAMENTS

Les nostres botigues estaran obertes en un Guimerà sense trànsit, els dies: 20, 21, 27, 28 de desembre i 3 i 4 de gener

Aquestes Festes, vine al carrer Guimerà, serà tot teu

L’Associació de Veïns de les Cots,Guix i Pujada Roja celebrarà demàa les 6 de la tarda la festa de Nadalamb una trobada amb berenarque vol comptar amb els col·la-boradors de l’entitat, les bibliote-càries, els membres de la junta i elsparticipants en els tallers de llen-gua, gimnàstica, informàtica i al-tres. També es col·laborarà en la re-collida de joguines.

REDACCIÓ | MANRESA

Festa de l’AV les Cots,Guix i Pujada Roja

ENTITATS

Jordi Carreras

FRANCESC GALINDO

Plaguicida al Puigberenguercontra la processionària

La unitat de Parcs i Jardins de l’A-juntament ruixarà amb plaguicidapins situats al turó del Puigbe-renguer i al barri de la Balconadaaquesta nit i matinada.

Aquest control fitoparasitari ésuna mesura necessària per a la sa-lut dels pins i permet combatre laprocessionària, un insecte lepi-dòpter que ataca totes les espècies

de pins. L’actuació començarà a les10 de la nit d’avui, divendres, iacabarà a les 6 del matí de demà,dissabte.

La processionària té pèls urti-cants que poden danyar persones(especialment nens) quan proliferaen espais situats a prop d’àrees delleure o llocs freqüentats per cam-pistes. És un problema de salut pú-blica.

REDACCIÓ | MANRESA

L’Ajuntament fa una rotonda aLa Salle per evitar accidents

La secció d’Obra Pública de l’A-juntament ha iniciat les obres d’e-xecució d’una rotonda a la cruïlladels carrers de la Pau i de SantaJoaquima, a prop de La Salle.

Aquesta nova rotonda té perobjecte millorar la mobilitat i la se-guretat de la cruïlla, atès que en es-tablir la regulació en sentit girato-ri s’eliminen girs a l’esquerra i es re-

dueix la velocitat a la cruïlla. Els tre-balls inclouen també la senyalit-zació d’un nou pas de vianants alcarrer de la Pau i la instal·lació dereductors de velocitat a l’avingudadels Dolors per millorar la segu-retat de l’itinerari dels escolars alscentres d’ensenyament propers.

L’actuació pretén solucionarprovisionalment un punt amb unalt índex d’accidentalitat.

REDACCIÓ | MANRESA

[email protected] - 19/12/2014 07:54 - 178.23.208.155

Page 25: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALSEFECTES DE L’ARTICLE 32.1,PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.Aquesta publicació no pot serreproduïda ni totalment ni parcialment,ni transmesa per cap tipus de mitjà,sense el permís per escrit de la direcció.

Opinió

Director: Marc Marcè i Casaponsa. Director adjunt: Xavier Domènech i Sala.Caps d’àrea: Enric Badia (Societat), Salvador Redó (Fotografia), Carles Blaya (Economia i Arreu) i FrancescGalindo (Manresa). Caps de secció: David Bricollé (Bages), Xavier Prunés (Esports), Susana Paz (Cultures).Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Cap d’àrea d’administració i distribució: Sandra Espinal.Cap de publicitat: Joan Pedreira. Cap de secció: Teresa Boladeras (Administració i finances).

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT

carrer Sant Antoni Maria Claret, 32. 08243. Manresa

http://www.regio7.catTELÈFON93 877 22 33

FAX93 874 03 52

FAX DE PUBLICITAT93 874 16 12

REGIÓ7 expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial i respecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes i clients publicitaris.

BERGA: Font del Ros, 1. 08600. Telèfon: 93 822 12 19 . Fax: 93 822 03 99.

SOLSONA: Pujada del Seminari s/n - Edifici Seminari, despatx 8 . 25280. Telèfon: 973 48 30 08. Fax: 973 48 24 93.ADREÇA ELECTRÒNICA

[email protected]

A TORT I A DRET

Imprimeix:Impressions Intercomarcals SA.Dipòsits legals:Edició Manresa, B-44983-78.ISSN: 1137-5655.

Difusiócontrolada per

Xavier Domènech PERIODISTA [email protected]

INQUIETUD A VALLDAURA’activitat de l’empresa Pymsaforest al barri manresàde Valldaura ha generat durant 36 anys queixes delsveïns pel soroll i la pudor que generen els seus trac-taments químics de la fusta. Amb el pas del temps,

però, les molèsties han passat a ser una justificada inquietud sa-nitària. La creosota que utilitza l’empresa ha estat consideradacancerígena i ha estat prohibida per una directiva de la UnióEuropea per a usos que comportin contacte amb la pell. Que elcontacte sigui cancerigen fa pensar que la inhalació prolongadadurant anys dels pestilents efluvis d’aquesta combinació de qui-trà, zotal i naftalina no pot ser gens saludable. Per empitjorar-ho, l’empresa no en vol donar explicacions. L’Ajuntament estàobligat a prendre-s’ho molt seriosament, a exigir i donar infor-mació solvent i a prendre decisions sense esperar més.

L

LA TALAIA

L’ADREÇADOR PER GALDRIC SALA

CONSELL ASSESSOR: Gonçal Mazcuñán i Boix, Valentí Martínez i Espinosa,Jaume Torras i Rodergas, Pere Fons i Vilardell, Àngels Freixanet i Picañol, Antoni Dalmau iRibalta, Josep Maria Descals i Vilarmau, Albert Rumbo i Soler, Ramon Segués i Coromines, JordiVilaseca i Brugueras, Aitor Moll i Sarasola, Ainhoa Moll i Sarasola, Marc Marcè i Casaponsa.EDITA: EDICIONS INTERCOMARCALS (EISA)Administrador: Fèlix Noguera i Carrillo

SALVADOR VINYESCreador del mural de Patum. Ell i elsseus col·laboradors han fet realitat unprojecte per promocionar el web de lafesta a la plaça. Una bona aportació.

ESTRELLA

CONSELL INTERUNIVERSITARIL’òrgan de coordinació del sistema universitari i de consulta de laGeneralitat en la matèria va optar per no tractar en la sevadarrera reunió la possibilitat d’obrir una facultat de Medicinaprivada per a la UVic-UCC a la qual Manresa i Vic aspiren.

ESTRELLAT

DAVID GARCIAGuanyador del programa «Top Chef». Eljove restaurador de Palà de Torroella hademostrat una gran empatia televisiva i,sobretot, molta tècnica i passió als fogons.

ESTRELLA

s cosa sabuda que l’eslògan«Estimo Nova York» (I [cor]NY) afirmava el contrari de larealitat amb el propòsit de

modificar-la. En aquella època la granpoma tenia mala imatge entre els seus ha-bitants, i per això van aplicar la tècnica deles afirmacions: si afirmes un desig mol-tes vegades seguides (en veu alta o per es-crit), s’acaba fent realitat.

El problema d’aquesta tècnica és que,segons com, acaba fent riure. Als anys vui-tanta, l’Ajuntament Maragall va posar encirculació l’eslògan «Barcelona més quemai», i els barcelonins, amb murrieria

mediterrània, no van trigar ni tres segonsa reconvertir-lo: «Barcelona, més brutaque mai», «més obres que mai», «més so-roll que mai», «més desigual que mai»,«més insegura que mai», etcètera.

Ara, la Renfe ens felicita per les festes(suposo) amb l’eslògan «la vida és plenad’estacions a les quals no pots arribartard», davant del qual l’usuari ja no sap siriure o indignar-se. Especialment l’usuarihabitual. Aquest usuari sap que la proba-bilitat més alta d’arribar tard a una estaciós’assoleix justament quan s’utilitzen elstrens de la Renfe. A la resta de ciutadans,no hi ha matí que la ràdio no ens informi

de retards superiors als quinze minuts enuna o diverses línies de Rodalies i de Re-gionals a Catalunya. Dels retards menorsja ni en parla. De vegades l’incomplimentdels horaris comença a la mateixa estaciód’origen, i fa realitat els versos de la cançóhumorística sobre el desaparegut carriletde la Garrotxa: «el tren d’Olot surt quanvol i arriba quan pot».

Tornant als eslògans de cors i ciutats, elrecuperat Cor de Catalunya ha establertun enllaç directe amb el de Nova York. Enels cartells de l’Ajuntament apareix un se-gon eslògan, rematant el missatge: «Esti-mem Manresa!». No queda clar si és unaafirmació, un prec, una recomanació, unaordre o una súplica desesperada, peròsembla respondre a les mateixes raons del«I [cor] NY»: la convicció que Manresa nos’estima a si mateixa, i que això es pot can-viar a cops d’eslògan.

Tanqui els ulls i repeteixi cinquanta ve-gades en veu alta: «Estimo Manresa!».Faci-ho cada tarda a la mateixa hora alcentre de la ciutat (sigui on sigui) i al capd’un mes haurà aconseguit una d’aques-tes tres coses: que s’hi hagi afegit un cen-tenar de persones; que el prenguin perboig; o totes dues alhora. I no pateixi pelsseus sentiments: la seva preocupació in-dica que vostè ja estima Manresa. Una al-tra cosa és que li agradi.

É

Renfe saluda per les festes dient que«la vida és plena d’estacions a les qualsno pots arribar tard», i davant d’aixòl’usuari ja no sap si riure o indignar-se

ESTIMEM MANRESA, VAAA...No queda clar si és una afirmació, un prec, una ordre o una súplica desesperada, però l’«Estimem Manresa»sembla respondre a les mateixes raons del mític «I (cor) NY»: la convicció que la ciutat no s’estima a si mateixa

ESTRELLES I ESTRELLATS

Regió7 DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 2014 23

[email protected] - 19/12/2014 07:54 - 178.23.208.155

Page 26: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent

Regió7DIVENDRES, 19 DE DESEMBRE DEL 201432

ECONOMIA

Fira de Barcelona tancarà2014 amb els millors resultatsde la seva història, després defacturar 151,4 milions d'euros,un rècord sustentat en l'apostaque va fer la institució perbuscar negoci a l'estranger

151EL SECTORLA XIFRALA TENDÈNCIA

MarcadorsELS MILIONS DE

FACTURACIÓ DE FIRADE BARCELONA

Els espanyols han gastat unamitjana de 1.330 euros encompres per Internet els últimsdotze mesos, segons el primerinforme sobre comerç electrònicde Cetelem. El més comprat sónels viatges (57%)

1.330ELS EUROS GASTATS

EN COMPRES PERINTERNET

La morositat del crèditconcedit per les diferentsentitats del sector financerespanyol sembla haver tocatsostre, ja que a l'octubre vabaixar per segon mesconsecutiu, al 12,92%

BancaBAIXA LA

MOROSITAT DELCRÈDIT

LA CAMBRA LLIURA ELSPREMIS DEL CONCURSD’APARADORS La Poma d’Eva(premi del jurat) i Mac Mobles PobleNou (premi popular) són elsguanyadors del concurs d’aparadorsde Manresa. La resta de premis deljurat ha estat per a Les sabatillesvermelles i Llibreria Papasseit, i Ninsi Visual Òptica (premi del públic).

Premis per aLa Poma d’Evai Mac Mobles

Mac Mobles Poble Nou s’ha endut el premi que vota el públic

SALVADOR REDÓ

La Poma d’Eva ha guanyat el premi del jurat

SALVADOR REDÓ

EL FUTUR D’UN PROJECTE ESTRATÈGIC El 2005 se signava el conveni que havia de regular els usos del Parc Central. Preveia que lesempreses que s’hi volguessin implantar haurien de dedicar la majoria de l’espai de treball a la R+D. Eren temps molt optimistes: una dècadadesprés, al parc no s’hi ha implantat ningú. Avui, es busca acomodar els condicionants del parc a la nova (i més trista) realitat econòmica

4

L’Ajuntament de Manresa estàtreballant en la redefinició dels re-quisits tecnològics del Parc Centralde Manresa, a petició de la Junta deCompensació del parc (la propie-tat dels terrenys), que integrenl’Incasòl, el PTB, Aigües de Man-resa i el mateix Ajuntament; i elConsorci del parc, del qual formenpart Projectes Territorials del Ba-ges, la Cambra de Comerç i tam-bé l’Ajuntament.

L’objectiu de la revisió és ade-quar a l’entorn empresarial d’avuiles elevades exigències en recercai desenvolupament que feia elconveni inicial a les empreses po-tencialment interessades en elparc. Aquell conveni es va signarel juny del 2005, en plena expan-sió econòmica i quan al territoriexistien unes expectatives moltaltes sobre la capacitat d’atracciódel naixent parc tecnològic man-resà. El 2014, amb el parc encaraper urbanitzar i sense cap clientque hagi demostrat un interès realpels terrenys (els que ho van fer, el2008, se’n van desdir), el paisatgeés molt diferent.

El conveni signat el 2005 preveiaque les empreses que volguessinimplantar-se al parc havien de te-nir molta activitat en R+D. És a dir,havien de dedicar més de la mei-tat de la superfície de les seves ins-tal·lacions a aquesta finalitat. «Arano cometrem el mateix error»,

diu la regidora de Promoció Eco-nòmica, Sílvia Gratacós. Aquestmodel, confessa la regidora, «hatingut poc èxit». Vist aquest resul-tat, es replanteja el projecte.

Així, no es posaran quotes de-dicades a la R+D, però Gratacós as-segura que es mantindrà l’exigèn-cia que les empreses interessadesen el parc «demostrin que en elsseus processos tenen R+D i quedesenvolupen producte propi».A tall d’exemple, diu Gratacós, «alparc no s’hi podria ubicar un tallermecànic». Una comissió valoraràl’activitat R+D del client poten-cial del parc. «No podem perdre devista que, malgrat tot, continuaràsent un parc tecnològic», insis-teix Gratacós.

La revisió dels usos comporta-rà també altres modificacions, jaque caldrà adequar la superfície ala renúncia a construir el que ori-ginalment s’anomenaven edificisaparadors, a la part posterior delparc, que havien de contenir elsserveis complementaris a l’activi-tat empresarial (com per exemplela restauració). Ara aquests es-pais, que suposaven poc més del20% del parc, s’hauran de reubicar.Aquesta revisió dels usos com-portarà una modificació del plaparcial urbanístic. Un dibuix noudel parc, en definitiva.

Per a Sílvia Gratacós, la situacióes pot resumir afirmant que «tin-drem un altre punt de partida del

parc, amb usos no tan restrictius».Una decisió que s’hauria pogutprendre molt abans? «Difícil de dir-ho», assegura la regidora, «perquèla crisi ha fet mal tant als polígonstecnològics com als que no hosón. La prova és que en totsaquests anys no hi ha hagut aManresa grans implantacions em-presarials». «Tampoc no serà el pri-mer parc tecnològic que es rede-fineixi», conclou Gratacós.

El cert és que el preu del metrequadrat en un parc considerattecnològic és més elevat que en unpolígon convencional. «I les em-preses s’ho rumien molt, ara», diu

la regidora, que afegeix que «quanes va dissenyar el parc semblavaque la corona metropolitana estavasaturada i que nosaltres érem l’o-ferta següent; avui aquesta satu-ració no existeix enlloc».

L’espai destinat a equipamentsempresarials del Parc Central és,nou anys després de la seva defi-nició, un gran solar. Havia d’in-cloure diversos edificis tecnològics,formats per una planta baixa de 7metres d’alçada i 2 plantes pis de3 metres cadascuna, adaptables ales necessitats de cada implanta-ció. El 2008 encara es confiavapoder trobar-hi clients. L’anunci,

aquell mateix any, de les empresesbagenques Macsa, Tecnical i Ray-mond A. Tecniacero d’implantar-se al parc, i de Tous (que té la sevaseu a tocar del parc) d’ampliar-hiinstal·lacions donava moltes pers-pectives d’èxit al projecte. Amb l’a-greujament de la crisi, les quatreempreses van desdir-se d’aquellpropòsit inicial. Amb tot, segonsGratacós, tant Macsa com Toushaurien manifestat indirectamentque mantenen l’interès pel parc.

Així, només l’anomenat espaimotor ha cobert etapes i està avuia gairebé ple rendiment. Es tractade les parcel·les ocupades pel nouCTM i l’edifici Impuls, en funcio-nament des de l’any passat. Ambtot, tampoc tot l’espai motor estàacabat: falta un segon bloc de l’e-difici Impuls, una operació queestà pendent de trobar el finança-ment municipal per dur-la a terme.L’Ajuntament ha d’aportar-hi250.000 euros (del milió que cos-ta la seva edificació; la resta va acàrrec del fons FEDER i de la Di-putació de Barcelona). Hi ha de ter-mini fins al 31 de desembre del2015 per iniciar aquestes obresper garantir l’aportació europea,però l’Ajuntament no hi destinacap partida als seus pressupostos.L’equip de govern confia trobar in-gressos extraordinaris (amb ven-da patrimonial) per fer front aaquesta operació, segons explicaSílvia Gratacós.

CARLES BLAYA | MANRESA

L’Ajuntament de Manresa rebaixa els requisitstecnològics del Parc Central per trobar clients

La falta de demanda d’empreses obliga a retirar la quota de R+D que s’exigia a les societats per implantar-se al polígon

Simulació d’un dels edificis que hauria d’incloure el Parc Central

PTB

[email protected] - 19/12/2014 07:54 - 178.23.208.155

Page 27: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 28: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 29: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent
Page 30: En · 2016. 9. 28. · el nostre sistema econòmic, que això no passava. I la gent (els consumidors, en terminologia econòmica) es comencen a mirar això del consum de forma diferent