ENGREIX AL T.M. DE naus 1,2,3 i 4 tindran les mateixes dimensions i característiques. Les naus tindran unes dimensions en planta de 72,40 x 14,40 m, és a dir, una superfície edificada

www.tecnics.org

[email protected]

PROJECTE DE NOVA EXPLOTACIÓ

PORCINA D’ENGREIX AL T.M. DE

TORREFETA I FLOREJACS (LA SEGARRA)

Nova explotació ramadera

PROMOTOR: GARRABOU S.C.P. Explotació ubicada a:

T.M. de Torrefeta i Florejacs Polígon 18 Parcel·la 164

Activitat de l’annex I de la llei 20/2009 sotmesa a règim d’Autorització Ambiental

Lleida, abril de 2013 L’Enginyer Tècnic Agrícola:

Jordi Barrera Coberó Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers

Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

Documents del projecte:

Memòria

Annexos (1. Informació geotècnica) (2. Compliment C.T.E.) (3. Pla de control de qualitat) (4. Estudi bàsic de Seguretat i Salut) (5. Documentació aportada)

Plànols (1. Situació) (2. Emplaçament) (3. Situació relativa a la parcel·la) (4. Planta de distribució, façana lateral i secció de les naus a construir) (5. Planta de fonamentació, estructura i coberta de les naus a construir)

Plec de condicions

Pressupost

(1. Medicions) (2. Pressupost general) (3. Resum del pressupost)

MEMÒRIA

♦ Índex de la memòria.

1. OBJECTIUS .......................................................................................................................................4

1.1. PROMOTOR....................................................................................................................................4

1.2. MOTIVACIÓ ...................................................................................................................................4

1.3. OBJECTIU ......................................................................................................................................5

2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA..............................................................................................................6

3. DADES DE L’ACTIVITAT ..............................................................................................................8

3.1. CAPACITAT PROJECTADA I CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT ..................................................................8

3.2. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT .........................................................................................................8

4. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS .................................................................................10

4.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS........................................................................................10

4.2. NAU 1 – NAU 2; PORCÍ D’ENGREIX (A CONSTRUIR) .....................................................................11

4.2.1. Moviments de terra.............................................................................................................12

4.2.2. Fonaments ..........................................................................................................................13

4.2.3. Estructura ...........................................................................................................................13

4.2.4. Pavimentació ......................................................................................................................13

4.2.5. Coberta ...............................................................................................................................14

4.2.6. Tancaments.........................................................................................................................14

5. ENTORN DE L’EXPLOTACIÓ.....................................................................................................15

5.1. DISTÀNCIES I ENTORN .................................................................................................................15

5.1.1. Distància al casc urbà........................................................................................................15

5.1.2. Distància a escorxadors i indústries agroalimentàries ......................................................15

5.1.3. Distància a indústries de gestió de residus d’origen animal..............................................16

6. SISTEMA DE PRODUCCIÓ..........................................................................................................17

6.1. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA D’EXPLOTACIÓ ...................................................................................17

6.1.1. Alimentació.........................................................................................................................17

6.1.2. Abeuradors .........................................................................................................................17

6.1.3. Allotjament .........................................................................................................................17

6.1.4. Desinfecció i desinsectació.................................................................................................17

6.1.5. Mesures sanitàries..............................................................................................................17

6.1.6. Sistema de neteja i periodicitat...........................................................................................18

6.1.7. Sistema de ventilació ..........................................................................................................18

7. FONTS ENERGÈTIQUES..............................................................................................................19

7.1. RELACIÓ D’ENERGIES QUE UTILITZA L’EXPLOTACIÓ ...................................................................19

7.1.1. Energia elèctrica ................................................................................................................19

7.1.2. Instal·lacions de combustió ................................................................................................19

8. MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES AUXILIARS UTILITZATS A L’EXPLOTACIÓ.20

8.1. MATÈRIES PRIMERES PER A L’ALIMENTACIÓ I JAÇ.......................................................................20

8.2. ALTRES PRODUCTES I SUBSTÀNCIES AUXILIARS ..........................................................................20

9. CONSUM I GESTIÓ D’AIGÜES ...................................................................................................21

9.1. CONSUM D’AIGÜES......................................................................................................................21

9.2. GESTIÓ DE LES AIGÜES ................................................................................................................22

10. GENERACIÓ DE RESIDUS.......................................................................................................23

10.1. QUALIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS RESIDUS.......................................................................23

10.2. GESTIÓ DELS ANIMALS MORTS ................................................................................................23

10.3. GESTIÓ DE RESIDUS ZOOSANITARIS .........................................................................................24

11. BIOSEGURETAT ........................................................................................................................25

11.1. MESURES DE PREVENCIÓ SANITÀRIA .......................................................................................25

11.1.1. Tanca perimetral i mesures sanitàries................................................................................25

11.1.2. Desratització, desinfecció i desinsectació ..........................................................................25

11.1.3. Dependències d’higiene personal.......................................................................................25

12. IMPACTE SOBRE EL MEDI.....................................................................................................27

12.1. ÀMBIT TERRITORIAL................................................................................................................27

12.1.1. Qualitat del sòl ...................................................................................................................27

12.2. PAISATGE ................................................................................................................................28

12.3. HIDROLOGIA I ECOSISTEMES FLUVIALS ...................................................................................28

12.3.1. Zona vulnerable..................................................................................................................28

12.3.2. Cursos d’aigua superficials................................................................................................28

12.3.3. Qualitat del medi receptor..................................................................................................28

12.3.4. Zones humides ....................................................................................................................29

12.3.5. Àrea i unitat hidrogeològica...............................................................................................29

12.3.6. Captacions d’aigües superficials i subterrànies.................................................................29

12.3.7. Àrea d’especial protecció d’aigües superficials.................................................................29

12.3.8. Gea .....................................................................................................................................30

12.3.9. Flora i fauna.......................................................................................................................30

12.3.10. Hàbitats naturals d’interès comunitari...........................................................................30

12.3.11. Espais naturals protegits ................................................................................................30

12.3.12. Qualitat de l’aire, soroll i altres emissions ....................................................................31

12.3.13. Qualitat acústica.............................................................................................................31

12.3.14. Qualitat de l’aire ............................................................................................................31

12.3.15. Il·luminació externa........................................................................................................32

13. BENESTAR ANIMAL.................................................................................................................33

13.1. BENESTAR ANIMAL EN PORCÍ ..................................................................................................33

13.1.1. Densitat animal en porcí en l’explotació............................................................................33

13.1.2. Mesures constructives en porcí ..........................................................................................33

14. GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES.............................................................................35

14.1. SISTEMA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS........................................................................................35

14.2. VOLUM GENERAT ....................................................................................................................35

14.3. CAPACITAT D’EMMAGATZEMATGE DELS PURINS.....................................................................36

14.4. PLA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS................................................................................................37

15. MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES .................................................................................38

15.1. GESTIÓ DE L’ALIMENTACIÓ .....................................................................................................38

15.1.1. Elecció del pinso que cal administrar ................................................................................38

15.1.2. Adaptació de la dieta a les necessitats de l’animal ............................................................39

15.1.3. Maneig dels sistemes d’alimentació i menjadores..............................................................39

15.2. GESTIÓ DE L’AIGUA.................................................................................................................40

15.3. GESTIÓ DELS ALLOTJAMENTS I DE LES INSTAL·LACIONS..........................................................41

15.4. EMMAGATZEMATGE I GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES.....................................................42

16. NORMATIVA D’APLICACIÓ CONTEMPLADA ..................................................................43

16.1. NORMATIVA D’EDIFICACIÓ......................................................................................................44

17. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ...........................................................................................45

18. CONCLUSIONS...........................................................................................................................46

19. PRESSUPOST ..............................................................................................................................48

19.1. PRESSUPOST DE CONSTRUCCIÓ DE LES OBRES PROJECTADES...................................................48

Projecte de nova explotació porcina d’engreix al T.M. de Torrefeta i Florejacs (la Segarra)

Memòria 4

1. OBJECTIUS

1.1. PROMOTOR

El promotor d’aquest projecte és:

GARRABOU S.C.P., amb domicili a carretera, 2, d’Hostafrancs

(codi postal: 25212) (La Segarra – Lleida), amb NIF: J-25.303.736 i

telèfon de contacte 973520008 - 610509560.

1.2. MOTIVACIÓ

El promotor encarrega a l’Enginyer Tècnic Agrícola i Enginyer

Agrònom Jordi Barrera Coberó (amb NIF: 78.084.183-B), col·legiat

núm. 2738 del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i Perits Agrícoles de

Catalunya, la redacció del present projecte:

Projecte de nova explotació porcina d’engreix al T.M. de

Torrefeta i Florejacs (la Segarra)

El projecte s’utilitzarà per la seva presentació a l’excel·lentíssim

Ajuntament de Torrefeta i Florejacs, per tal d’obtenir la corresponent

llicència d’activitat, d’acord amb les prescripcions que marca la llei

20/2009 per a les activitats sotmeses a règim d’Autorització

Ambiental (annex I de l’esmentada llei).


Memòria 5

1.3. OBJECTIU

La redacció del present projecte és per complir el següent

objectiu:

- Construir una explotació porcina amb una capacitat de

5000 places de porcí d’engreix.

El projecte de la nova explotació consisteix en construir quatre

naus ramaderes amb unes dimensions de 72,40 m i una amplada de

14,40 m, és a dir, una superfície edificada de 1040,40 m2 cada nau.

En el projecte també es descriuen els complements i mesures

correctores necessàries pel bon funcionament de l’explotació.


Memòria 6

2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA

La ubicació de l’explotació serà la següent:

Terme municipal: Torrefeta i Florejacs

Partida: Garriga

Polígon: 18

Parcel·la: 164

Les coordenades UTM de l’emplaçament on s’ubicarà la nova

nau són:

X= 353.775

Y= 4.620.095

La superfície de la finca és de 61.147 m2.

Les parcel·les limitants amb la finca són:

direcció nord:

pol. 18 - parc. 161 (T.M. de Torrefeta i Florejacs)

direcció sud:

pol. 18 - parc. 159 i 160 (T.M. de Torrefeta i Florejacs)

direcció est:

pol. 18 - parc. 165 i 171 (T.M. de Torrefeta i Florejacs)

direcció oest:

pol. 18 - parc. 158,162 i 163 (T.M. de Torrefeta i Florejacs)


Memòria 7


Memòria 8

3. DADES DE L’ACTIVITAT

3.1. CAPACITAT PROJECTADA I CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT

La capacitat de l’explotació serà la següent:

Espècie

productiva Aptitud Capacitat

URP

Porcina Engreix 5.000 1.250

Total 1.250

L’activitat d’explotació porcina d’engreix amb una capacitat de

5.000 places, equivalent a 1.250 URP (unitats ramaderes

procedimentals), de la qual s’ocupa aquest projecte té la següent

classificació segons la vigent llei 20/2009:

Annex I: Activitat sotmesa al règim d’Autorització Ambiental

de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

11.1.b: Explotació porcina d’engreix amb una capacitat

superior a 2000 places.

3.2. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

L’activitat que es porta a terme a les instal·lacions de

l’explotació porcina és la d’engreix de bestiar porcí procedent d’altres

explotacions ramaderes.

La classificació segons el codi CCAE és:

01231 Explotació ramadera intensiva de bestiar porcí


Memòria 9

Porcí engreix

El cicle de l’activitat consisteix amb l’entrada a l’explotació de

garrins de 15-20 kg que són engreixats durant uns 4-5 mesos fins a

un pes final de 80-100 kg en què son retirats de l’explotació per

destinar-los a escorxador. Un cop acabat el cicle d’engreixada, i

abans d’iniciar un nou cicle, es produeix un període de buit sanitari

d’uns 15 dies, durant el qual es procedeix a la desinfecció i

desinsectació de les instal·lacions.


Memòria 10

4. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

4.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS

En total a la parcel·la on es durà a terme l’activitat ramadera

s’hi comptabilitzaran els següents elements constructius.

Núm. Edifici Ús / destinació (1) Superfície m2

Nau 1 A construir Porcí engreix 1040,25




Vestidor A constuir Vestidor 10,40

Total 4171,40 (1) Porcí d’engreix, porcí reproductor, boví de llet, magatzem agrícola, coberts, habitatge, etc.

Tenint en compte que la parcel·la on s’ubicaran les

instal·lacions té una superfície de 61.147 m2, el percentatge

d’ocupació d’aquesta serà el 6,82 %.

En el plànol núm. 3 es visualitza la distribució relativa de les

diferents instal·lacions dins el complex de l’explotació.

Als següents apartats es defineixen les naus a construir.


Memòria 11

4.2. NAU 1 -4; PORCÍ D’ENGREIX (A CONSTRUIR)

Les naus 1,2,3 i 4 tindran les mateixes dimensions i

característiques. Les naus tindran unes dimensions en planta de

72,40 x 14,40 m, és a dir, una superfície edificada de 1040,40 m2

cada una. L’alçada al lateral de la nau serà de 3,64 m i de 4,60 m al

carener.

La distribució de la nau serà a través de 4 fil.leres de corrals de

3 x 3 m, comunicats per dos passadissos centrals de maneig. Cada

nau conformarà un lot amb 1250 caps de porcí d’engreix pel que el

maneig serà amb 4 lots de 1250 caps cadascun.

La distribució de les corraletes i les seves dimensions serà la

següent:

Núm.

corraletes

Longitud

(m)

Amplada

(m)

Superfície

útil

(m2)

96

(4 fileres de

24 corrals)

3,00 3,00 864,00

Total (m2) 864,00

A cada cort hi haurà una tolva on s’hi distribuirà l’aigua

mitjançant un xumet i l’alimentació mitjançant un sistema

automatitzat en sinfí.


Memòria 12

La superfície de les corraletes serà tot eslat. A la part inferior

d’aquestes hi haurà les fosses internes d’emmagatzematge de purins

les quals tindran les següents dimensions:

Núm.

Fosses

Longitud

(m)

Amplada

(m)

Profunditat

(m)

Volum

(m3)

1 72 14,00 0,80 806,40

Total (m3) 806,40

La ventilació de la nau serà natural a través d’obertures als

laterals d’aquesta.

Les característiques de la nau es poden observar als plànols de

detall.

De les quals es destaca:

Llargada 72,40 m

Amplada 14,40 m

Superfície edificada 1040,40 m2

Superfície útil pels animals 864,00 m2 porcí engreix

Capacitat emmagatzematge

purins 806.40 m3

Tipus de coberta Coberta a dos aigües de

fibrociment

Ventilació Ventilació natural

4.2.1.Moviments de terra

La superfície ocupada per la nau és de 1040,40 m2. Es retirarà

els primers 20 cm de profunditat per eliminar la capa vegetal de la

zona ocupada per l’obra i s'anivellarà el terreny per tal de poder

realitzar l'obra.


Memòria 13

Un cop acondicionat el terreny es procedirà a excavar l’espai

que ocuparà la granja fins a una profunditat de 1,00 m i també

s’excavarà l’espai pels diferents pous on aniran col·locats els pilars

que suportaran l’estructura.

Les terres resultants de l'acondicionament i de les excavacions

s'aplicaran en camps de cultiu de la pròpia finca de l'explotació.

4.2.2.Fonaments

Les fonamentacions seran amb sabates aïllades unides per

riostres: les sabates amb formigó serà HA-25 vibrat, seran de 1,20 x

1,20 x 1,00 de profunditat, armades amb engraellat de diàmetre

16mm cada 20 cm. A les riostres que uniran les sabates de

fonamentació hi haurà una riostra amb 6 barres d’acer B-500-S de ∅

12 mm i envoltada de cèrcols d’acer B-500-S de ∅ 8 mm cada 25 cm.

4.2.3.Estructura

L’estructura de la nau estarà formada per pilars prefabricats de

formigó armat de 0,4 x 0,4 m situats en els laterals de la nau, amb

una distància entre eixos de 6,00 m. Sobre aquests pilars s’hi

recolzaran les jàsseres prefabricades de formigó de 14,40 m de llum,

les quals suportaran les biguetes pretensades de 22 cm de perfil,

separades entre eixos 1,15 m.

4.2.4.Pavimentació

El paviment de l’interior de la nau es realitzarà amb formigó

HM-20 anivellat amb regle i de 15 cm d’altura. Aquest paviment es

situarà sobre una malla de 15 x 15 cm i B-500-S de 6 mm. Aquesta

malla reposarà sobre la capa de graves de 10 cm prèviament

compactada.


Memòria 14

4.2.5.Coberta

La coberta de la nau serà a dos aigües i amb un 25% de

pendent per vessant. Aquesta coberta es realitzarà amb plaques de

fibrociment sense amiant i amb fibres de polipropilè. A la part inferior

de la placa s’aplicarà una capa de 3 cm d’escuma de poliuretà.

4.2.6.Tancaments

Els tancaments es realitzaran amb blocs de formigó de 20 x 40

x 30 cm a la zona de les fosses i a partir d’aquesta alçada es

realitzaran amb tancament de prefabricat de formigó armat amb

aïllament . Es deixaran les obertures prescrites per al sistema de

finestres laterals del tipus “guillotina”.


Memòria 15

5. ENTORN DE L’EXPLOTACIÓ

5.1. DISTÀNCIES I ENTORN

D’acord amb la delimitació de la zona potencialment afectable,

s’especifiquen en la següent taula resum les distàncies de l’explotació

a nuclis urbans, establiments i a instal·lacions:

Nom / Descripció Distància a l’explotació

ramadera (m) (1) Nucli urbà més proper Montcortés de Segarra 1472 Infraestructures i equipaments Bassa reguladora del sistema del

canal segarra garrigues 1267

Explotacions ramaderes a

menys d’1 km

No n’hi ha (La més propera és una explotació avícola a

1075 m)

-

Indústries càrnies a menys d’1

km No n’hi ha -

Indústries d’aprofitament de

subproductes o de gestió de

residus d’origen animal

No n’hi ha -

Captacions d’aigua de consum

humà No n’hi ha -

Captacions d’aigua superficials No n’hi ha -

(1) Des del centre dels edificis del nucli productiu.

5.1.1.Distància al casc urbà

El casc urbà més proper és el de Montcortés de Segarra el qual

està a una distància de 1472 m.

5.1.2.Distància a escorxadors i indústries agroalimentàries

No existeix escorxadors ni centres d’aprofitament de cadàvers, i


Memòria 16

tampoc cap indústria agroalimentària en un radi de 1000 m.

5.1.3.Distància a indústries de gestió de residus d’origen animal

No existeixen indústries de gestió de residus d’origen animal a

l’entorn de l’explotació.


Memòria 17

6. SISTEMA DE PRODUCCIÓ

6.1. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA D’EXPLOTACIÓ

6.1.1.Alimentació

L’alimentació és a base de pinsos compostos en sec,

distribuïdes amb un sinfí.

6.1.2.Abeuradors

Els abeuradors són incorporats a la tolva d’alimentació.

6.1.3.Allotjament

Allotjament en corraletes amb una superfície d’slat.

6.1.4.Desinfecció i desinsectació

La desinfecció i la desinsectació es realitzaran després de cada

engreixada amb productes autoritzats.

6.1.5.Mesures sanitàries

Es disposarà de malles metàl·liques a les finestres que eviten

l’entrada d’ocells i de rosegadors. I haurà també un tancament

metàl.lic als extrems de cada nau, que farà que entre les 2 naus

conformim un espai tancat.


Memòria 18

6.1.6.Sistema de neteja i periodicitat

La neteja de les instal·lacions es realitzarà després de cada

engreixada amb aigua a alta pressió.

6.1.7.Sistema de ventilació

El sistema de ventilació serà natural a través de les obertures

als laterals de les naus.


Memòria 19

7. FONTS ENERGÈTIQUES

7.1. RELACIÓ D’ENERGIES QUE UTILITZA L’EXPLOTACIÓ

7.1.1.Energia elèctrica

L’energia que s’utilitzarà a l’explotació serà energia elèctrica

procedent de fonts pròpies, i que s’emprarà per a les necessitats

d’il·luminació i acció d’automatismes d’alimentació.

El consum estimat d’energia elèctrica a l’explotació serà de

15.000 kWh anuals.

7.1.2.Instal·lacions de combustió

No està previst la utilització d’instal·lacions de combustió.


Memòria 20

8. MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES AUXILIARS UTILITZATS A L’EXPLOTACIÓ

8.1. MATÈRIES PRIMERES PER A L’ALIMENTACIÓ I JAÇ

Productes (1) Descripció Quantitat màxima

emmagatzemada Unitat Procedència

Sistema

d’emmagatzematge

(2)

Pinso Pinsos compostos 60 tn

Indústries de

fabricació de

pinsos

Sitges aèries

(1) Pinso, palla, cereals, farratges, components del pinso, etc. (2) Pinso: sitges aèries prefabricades, sitges aèries d’obra, magatzem agrícola annex a edificis ramaders, magatzem

agrícola en edifici independent, altres. Farratges i subproductes: sitja trinxera d’obra/formigó amb recollida de lixiviats, sitja trinxera d’obra/formigó sense recollida de lixiviats, sitja trinxera de terra, bales d’ensitjat a l’aire lliure, magatzem agrícola annex a edificis ramaders, magatzem agrícola en edifici independent, altres.

8.2. ALTRES PRODUCTES I SUBSTÀNCIES AUXILIARS

Productes Descripció Quantitat màxima

emmagatzemadaUnitat Procedència

Sistema

d’emmagatzematge

Olis de motor

Adobs químics

Desinfectants Desinfectants 10 Litres Establiment comercial Magatzem annex

Combustibles (1)

Altres:


Memòria 21

9. CONSUM I GESTIÓ D’AIGÜES

9.1. CONSUM D’AIGÜES

El consum d’aigua de l’explotació després d’assolir la capacitat

projectada serà el següent:

Volum abastat

m3/dia m3/any

Procedència (1)

Ús (2)

45 16.425

Aigua de canal del

sistema Segarra -

Garrigues

Aigua de beguda i

neteja

d’instal·lacions (1) Pou, captació d’aigües superficials, xarxa pública, cisternes, recirculació interna, altres (indiqueu-los). (2) Aigua de beguda per als animals, neteja de la sala de munyir, neteja de les naus, neteja de dipòsits, aigua de desinfecció de

naus, aigües de neteja de cubes procedents de tractaments fitosanitaris, etc.

El consum anual d’aigua per a l’abeurament dels animals i

també per a la neteja de les instal·lacions serà d’uns 16.425 m3 com

a màxim, ja que no hi haurà la granja a plena capacitat durant tot

l’any.


Memòria 22

9.2. GESTIÓ DE LES AIGÜES

La neteja de les naus porcines es realitzarà amb aigua a alta

pressió. Les aigües brutes van a parar a les fosses internes de purins

de les naus.

Dades d'utilització i tractament de les aigües Destí de les aigües de neteja Fosses internes Segregació aigües pluvials (S/N)

Si

Destí de les aigües pluvials Entorn de l’explotació Recollida d’aigües de patis i zones brutes (S/N)

No hi ha patis

Destí de les aigües de patis i zones brutes

-

Recollida d’aigües d’escorrenties de sitges o altres (S/N)

No hi ha sitges on s’hi filtri l’aigua ja que són sitges aèries i estanques

Destí de les aigües d’escorrenties o altres

-

Recollida d’aigües d’altres instal·lacions (S/N)

No hi ha altres instal·lacions


Memòria 23

10. GENERACIÓ DE RESIDUS

10.1. QUALIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS RESIDUS

Després de l’augment de capacitat de l’explotació, l’estimació

de la generació de residus serà la següent:

Tipus de residu (descripció) (1) Classe (1) Codi (1) Producció anual Unitat

Zoosanitaris Especial 180205 20 Kg

Cadàvers No especial 020102 15 m3

5 %

Purins No especial 020106 7.425 m3

(1) Codi i identificació del residu, segons el CER (Catàleg Europeu de Residus), o tipus de subproducte.

10.2. GESTIÓ DELS ANIMALS MORTS

Aquest residu apareix com a conseqüència de les baixes que es

produeixen a l’explotació, i han de tractar-se de forma que no

produeixi cap impacte ambiental negatiu mitjançant el contracte de

recollida a través d’un gestor autoritzat.

L’estimació de la generació d’animals morts de l’explotació serà

d’un 5 % de la capacitat de bestiar d’aquesta, aproximadament uns

15 m3 en volum.

El titular de l’explotació disposarà d’un contracte on

s’especifica el servei de recollida de cadàvers a través d’un

gestor autoritzat per la Junta de Residus (empresa GREFACSA)

(aquest es tramita actualment a través d’una pòlissa d’assegurança a

través de l’entitat AGROSEGURO).


Memòria 24

Els cadàvers dels animals es dipositaran un contenidor estanc i

impermeable. El contenidor estarà en una zona de fàcil accés pels

vehicles de recollida. Aquest i el seu entorn es mantindran en bones

condicions de neteja i desinfecció. Quan es produeixi una baixa

s’avisarà el servei de recollida amb la màxima brevetat possible.

10.3. GESTIÓ DE RESIDUS ZOOSANITARIS

Aquests residus estaran constituïts per envasos de cartó o

plàstic de medicaments, desinfectats, insecticides, productes de

neteja, vials de vacunes, etc.

Se’n produirà una quantitat anual aproximada d’uns 20 kg/any.

L’explotació disposarà d’un contenidor estanc i homologat per a

guardar els residus zoosanitaris durant un període de no més de 6

mesos; passat aquest temps o quan es cregui convenient aquests

residus seran retirats per un gestor autoritzat per la junta de residus.


Memòria 25

11. BIOSEGURETAT

11.1. MESURES DE PREVENCIÓ SANITÀRIA

11.1.1. Tanca perimetral i mesures sanitàries

En el present projecte es prescriu un tancament metàl·lic als

extrems de cadascuna de les naus de tal manera que aquestes

quedin confinades en un espai tancat de manera que no es pugui

accedir a les instal·lacions porcines.

També es disposaran de teles ocelleres a les finestres de les

naus de l’explotació, les quals evitaran l’entrada de rosegadors i

ocells a les naus.

11.1.2. Desratització, desinfecció i desinsectació

Durant els períodes de buit sanitari es procedirà a una

desinfecció de les instal·lacions mitjançant fenols i amoni quaternari

en solucions adequades. També es realitzaran fumigacions dels locals

i desratització periòdica mitjançant productes autoritzats.

Es controlaran tota mena d’insectes, sobretot mosques, a

l’interior de la nau emprant insecticides escaients.

Es vetllarà també pel manteniment i desinfecció dels exteriors

de la nau, per tal de tenir un emplaçament de l’activitat prou acurat i

que no causi cap mena de molèstia.

11.1.3. Dependències d’higiene personal

L’explotació disposarà de dependències d’higiene personal on

els operaris podran canviar-se de roba i s’hi disposarà de bosses de


Memòria 26

plàstic per a persones dels serveis veterinaris o d’altres alienes a

l’explotació i també de màquines de polvorització de solucions

desinfectants.

Els exteriors de l’explotació hauran d’estar nets, vigilant que no

s’hi acumulin males herbes o deixalles.


Memòria 27

12. IMPACTE SOBRE EL MEDI

12.1. ÀMBIT TERRITORIAL

El territori que podrà ser afectat per aquesta activitat comprèn

la parcel·la on s’ubica l’explotació i les parcel·les on s’aplicaran les

dejeccions com a fertilitzant agrícola.

Per a la prevenció de les possibles contaminacions a la pròpia

parcel·la d’ubicació es disposarà de les instal·lacions

d’emmagatzematge de residus (fosses de purins) totalment

impermeabilitzades i estanques. Es prendran també mesures

d’higiene i control dels exteriors de la nau procedint a neteges

periòdiques de la mateixa per mantenir-la en bones condicions.

12.1.1. Qualitat del sòl

La granja està ubicada en una parcel·la qualificada com a

rústica, i l’ús d’aquesta és agrícola.

Els sòls d’aquesta zona propera a l’explotació són profunds, de

textura argilosa i amb un nivell mitjà-baix de matèria orgànica. La

majoria d’ells pertanyen a l’ordre dels Inceptisols, si bé també

presenten algunes característiques pròpies dels fluvisols, degut al seu

procés de constitució.

Així, doncs, el sòl on s’ubica l’explotació és adequat per portar a

terme l’exercici de l’activitat. No obstant, caldrà que les instal·lacions

d’emmagatzematge de residus siguin totalment impermeables per tal

de mantenir-les totalment estanques i evitar així l’escolament i

filtracions al sòl de residus i lixiviats.


Memòria 28

12.2. PAISATGE

A l’entorn de l’explotació hi predomina un paisatge agrícola de

secà, amb cultius de conreus herbacis de secà, un terreny planer i

vegetació ubicada als marges de les parcel·les agrícoles.

12.3. HIDROLOGIA I ECOSISTEMES FLUVIALS

12.3.1. Zona vulnerable

L’explotació es troba a una zona vulnerable amb relació a la

contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries

(Decret 283/1998, de 21 d’octubre, DOGC núm. 2760 i Decret

476/2004, de 28 de desembre, DOGC núm. 4292)

Sí No Especifiqueu quina: Àrea 6: les garrigues;

T.M. de Torrefeta i florejacs

12.3.2. Cursos d’aigua superficials

L’establiment es troba pròxim a cursos d’aigua superficials i/o

sistemes fluvials?

Sí No

12.3.3. Qualitat del medi receptor

No hi ha abocaments. El medi de l’entorn de l’explotació és de

conreus herbacis de secà.


Memòria 29

12.3.4. Zones humides

L’establiment es troba pròxim a zones humides?

Sí No

12.3.5. Àrea i unitat hidrogeològica

En quina àrea i unitat hidrogeològica es troba l’establiment?

- Lleida (codi 206)

12.3.6. Captacions d’aigües superficials i subterrànies

Es realitzen captacions d’aigües superficials i subterrànies?

Sí No Descripció:

12.3.7. Àrea d’especial protecció d’aigües superficials

Existeix una àrea d’especial protecció d’aigües superficials o

subterrànies destinades a consum humà pròxima?

Sí No

Existeix una àrea d’especial protecció d’aigües superficials o

subterrànies destinades a altres usos (regadiu, vida aquàtica, usos

recreatius, etc.) pròxima?

Sí No


Memòria 30

12.3.8. Gea

Existeixen punts d’interès geològic pròxims?

Sí No Quins?

12.3.9. Flora i fauna

En l’entorn de l’establiment trobem:

Espècies de la flora i fauna protegides

Arbres o arbredes monumentals

Terrenys forestals

Zones de reserva naturals o refugi de fauna salvatge

12.3.10. Hàbitats naturals d’interès comunitari

Hi ha hàbitats naturals d’interès comunitari pròxims?

Sí No Quins?

12.3.11. Espais naturals protegits

L’establiment es troba pròxim a:

Xarxa Natura 2000 (LIC, ZEC, ZEPA)

Espais naturals de protecció especial

PEIN (Pla d’espais d’interès natural)

Figures de protecció municipal


Memòria 31

12.3.12. Qualitat de l’aire, soroll i altres emissions

L’activitat ramadera descrita no emetrà en cap moment a

l’atmosfera cap tipus de substància considerada contaminant per a la

determinació de l’ICQA (SO2, NO2, CO i PST) en quantitats que

vulnerin la qualitat de l’aire en l'espai físic afectable.

12.3.13. Qualitat acústica

Hi ha una zona d’especial protecció de la qualitat acústica

pròxima a l’establiment?

Sí No

12.3.14. Qualitat de l’aire

L’activitat ramadera descrita no emetrà en cap moment a

l’atmosfera cap tipus de substància considerada contaminant per a la

determinació de l’ICQA (SO2, NO2, CO i PST) en quantitats que

vulnerin la qualitat de l’aire en l'espai físic afectable.

Es troba l’establiment en una àrea classificada com a zona de

protecció especial de l’ambient atmosfèric pròxim a ella?

Sí No

Existeix alguna servitud que pugui tenir incidència sobre

l’establiment?

Sí No


Memòria 32

12.3.15. Il·luminació externa

L’explotació disposarà d’il·luminació externa que s’utilitzarà en

les tasques de càrrega i descàrrega d’animals durant períodes

nocturns.

Les instal·lacions de l’activitat ramadera disposaran de

làmpades ubicades a les façanes dels extrems de les naus, les quals

il·luminaran les entrades d’aquestes.

Les làmpades en qüestió seran de vapor de sodi a baixa

pressió, les quals projectaran una il·luminació vertical damunt de les

entrades de les naus. Aquestes làmpades disposaran d’elements de

protecció a la part superior dels pàmpols, els quals eviten la projecció

del flux lluminós per damunt de la horitzontal de la làmpada.


Memòria 33

13. BENESTAR ANIMAL

13.1. BENESTAR ANIMAL EN PORCÍ

La normativa vigent, en matèria de benestar animal en porcí, és

un decret a nivell espanyol (RD 1135/2002 de 31 d’Octubre) que

transcriu a la legalitat estatal la directiva europea de benestar animal.

13.1.1. Densitat animal en porcí en l’explotació

L’explotació tindrà una capacitat de 4.500 places. La superfície

útil de les diferents naus de l’explotació serà la següent:

Descripció nau Núm.

corraletes

Longitud

(m)

Amplada

(m)

Superfície

útil

(m2)

Nau 1 (a construir) 96 3,0 3,00 864

Nau 2 (a construir) 96 3,0 3,00 864

Nau 3 (a construir) 96 3,0 3,00 864

Nau 4 (a construir) 96 3,0 3,00 864

Total (m2) 3456

L’explotació tindrà una superfície útil de 3456 m2. Tenint en

compte que aquesta tindrà una capacitat de 5000 places de porcí

d’engreix, la superfície útil per animal serà de 0,69 m2/plaça, de

manera que es compleix el mínim legal que estableix la legislació, el

qual és de 0,65 m2 / plaça porcí d’engreix.

13.1.2. Mesures constructives en porcí

Es preveu que els slats siguin de formigó amb unes obertures

màximes de l’slat de 18 mm d´ample, alternades amb una costella de

part cega de 80 mm com a mínim; donant compliment així, als

requeriments d´amplada mínima de 80 mm de costella de la part

cega i d’amplada màxima del forat de 18 mm, exigit pel Reial Decret


Memòria 34

1135/2002 de normes mínimes de protecció dels porcs.


Memòria 35

14. GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES

14.1. SISTEMA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS

En el context agropecuari modern, la producció ramadera és

font generadora d’elevades quantitats de materials orgànics. Eliminar

les matèries orgàniques produïdes és un greu problema, si no es

poden aplicar a terrenys de cultiu de forma adequada o bé ser

transformats.

En aquest projecte que ens ocupa, la gestió dels purins produïts

a la explotació es realitzarà a través de l’aplicació agrícola com a

fertilitzant orgànic.

14.2. VOLUM GENERAT

Purins

Tipus bestiar i

fase productiva Places

N estàndard

(KgN/plaça i any)

%

Reducció

N

Nitrogen total

(kg N/any)

Purí estàndard

(m3/plaça i any)

Total purí

(m3/any)

Porc enceball

(20-100 kg) 5000 7,25 12 % 28.710 1,65 (*) 7.425

Total 28.710 Total 10.750

(*) Les menjadores de les naus tindran els abeuradors incorporats, la neteja de les naus es realitzarà amb

un grup d’alta pressió (>100 atmosferes) i baix cabal (<25 l/minut) i es disposarà d’un comptador

volumètric que permetrà conèixer els volums d’aigua consumits.

Així, segons les disposicions del Dept. d’Agricultura l’estimació

de la quantitat anual de purins produïts a l’explotació serà de

10.750 m3 amb 31.900 kg de nitrogen.


Memòria 36

14.3. CAPACITAT D’EMMAGATZEMATGE DELS PURINS

El volum d’emmagatzematge de purins que disposarà

l’explotació serà el següent:

Identificació

bassa o dipòsit

Capacitat

(m3)

Estan-

quitat

(sí/no)

Cobertura Impermeabilitzat Materials utilitzats

en la construcció Dimensions (m)

Nau 1

(a construir) 806, 40 Si

Pròpia teulada

de la nau Si. Formigó Formigó

1 x 72,00 x 14,00

x 0,80

Nau 2


Pròpia teulada


1 x 72,00 x 14,00

x 0,80

Nau 3


Pròpia teulada


1 x 72,00 x 14,00

x 0,80

Nau 4


Pròpia teulada


1 x 72,00 x 14,00

x 0,80

Bassa de purins

(a construir) 2150’00 Si No Si. Formigó Formigó

62,00 x 14,00 x

2,80

Total (m3) 5375,60

Per tant, el volum total disponible de cabuda de purins a

l’explotació serà de 5.375,60 m3.

Tots aquests espais són i hauran de ser estancs i

impermeables.

Així, doncs, amb el volum d’emmagatzematge tenim que

l’explotació disposarà d’una capacitat d’emmagatzematge de 6,01

mesos, una capacitat igual o superior als 6 mesos requerits pel

Departament d’Agricultura.


Memòria 37

14.4. PLA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS

S’ha redactat un Pla de Gestió de Dejeccions Ramaderes que

contempla la capacitat projectada.


Memòria 38

15. MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES

15.1. GESTIÓ DE L’ALIMENTACIÓ

Les estratègies d’alimentació tenen per objectiu millorar la

eficiència del procés digestiu i metabòlic per tal de reduir l’excreció de

nutrients (nitrogen i fòsfor) i de metalls pesants. Per una adequada

gestió de l’alimentació cal tenir presents els aspectes següents:

15.1.1. Elecció del pinso que cal administrar

Els pinsos formulats per tal de millorar l’eficiència nutricional

tindran en compte els següents aspectes:

- tenir un baix nivell de proteïna

- pinsos amb una composició en aminoàcids equilibrada

sobre la base de la proteïna ideal ajustada a les

necessitats de cada fase productiva

- contenir poc fòsfor i aquest estarà complementat amb

l’enzim fitassa

- contenir fosfats inorgànics altament digestibles

- utilitzar additius per millorar l’eficiència digestiva i

metabòlica

- administrar dietes riques en fibra i en polisacàrids

- incorporar sals acidificants a la dieta


Memòria 39

15.1.2. Adaptació de la dieta a les necessitats de l’animal

S’ajustarà el contingut de nutrients amb la demanda que té

l’animal en cada una de les fases de creixement:

- alimentació per fases en creixement - engreix:

Pes en viu (kg) Contingut en proteïna

(% en pinso)

25 – 50 kg 15 – 17 Porcs d’engreix

50 – 100 kg 14 – 15

Pes en viu (kg) Contingut en fòsfor

(% en pinso)

40 – 70 kg 0,55 Porcs d’engreix

70 – 100 kg 0,49

15.1.3. Maneig dels sistemes d’alimentació i menjadores

Per garantir una bona distribució de l’aliment serà necessari:

- ajustar les menjadores per evitar pèrdues d’aliment

- neteja i seguiment sistemàtic dels sistemes de

distribució i de les menjadores


Memòria 40

15.2. GESTIÓ DE L’AIGUA

Per tal de millorar la gestió de l’aigua a l’explotació es

realitzaran les següents accions:

Aspectes generals:

- calibrar regularment les instal·lacions de

subministrament d’aigua per evitar fuites

- separar l’aigua de la pluja de les dejeccions

- fer un seguiment de l’ús de l’aigua.

Interacció entre l’animal i l’aigua:

- disposar d’un número suficient de punts d’aigua segons

el tipus i el número d’animals

- utilitzar abeuradors perquè l’animal faci un bon ús de

l’aigua (abeuradors cassoleta, integrats en

menjadores, etc)

Protocol de neteja:

- retirar les restes de menjar abans de netejar

- utilitzar equips d’alta pressió

- netejar els allotjaments al final de cada període de

producció

- remullar parets, terres, menjadors..., abans de la

neteja

- netejar de manera ordenada, per no haver de netejar

dos cops la mateixa superfície


Memòria 41

15.3. GESTIÓ DELS ALLOTJAMENTS I DE LES INSTAL·LACIONS

L’adequada gestió d’allotjaments i instal·lacions inclou

recomanacions en el disseny i en el posterior maneig. La fase de

disseny ha condicionat les possibilitats de millora mediambientals

posteriors.

Disseny d’allotjaments i instal·lacions:

- emmagatzematge separat de l’aigua de la pluja i de les

dejeccions

- ús de materials i superfícies llises, de fàcil neteja

Maneig de les condicions ambientals:

- mantenir una temperatura confortable

- mantenir una densitat d’animals adequada

- ventilar correctament

Maneig de les dejeccions i de l’aire contaminat:

- reduir el temps d’emmagatzematge de les dejeccions

en granja

- neteja freqüent dels allotjaments i foses mitjançant

aigua reciclada

- ús d’additius (inhibidors enzimàtics, àcids, ...)


Memòria 42

15.4. EMMAGATZEMATGE I GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES

L’emmagatzematge i gestió de les dejeccions ramaderes es

durà a terme en les següents condicions:

- Instal·lacions d’emmagatzematge impermeables i

estanques

- Es realitzarà de forma períodica una inspecció de les

instal·lacions d’emmagatzematge per tal de prevenir

possibles fuites en aquestes

- Les instal·lacions d’emmagatzematge de purins es

buidaran cada 4 mesos (segons requeriments del DAR)


Memòria 43

16. NORMATIVA D’APLICACIÓ CONTEMPLADA

Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control

ambiental d’activitats.

Ordre del 7 d’abril de 1994 de ordenació de les explotacions

ramaderes porcines, avícoles, cunícoles i bovines sobre la base del

decret 61/1994 (legislació autonòmica catalana).

Real decret 324/2000 d’ordenació del sector porcí modificat pel

Real Decreto 3483/2000 (legislació estatal espanyola).

Decret 220/2001 de gestió de les dejeccions ramaderes

(legislació autonòmica catalana).

Decret 1135/2002 de normes mínimes de benestar animal

(legislació estatal espanyola).

Normativa local municipal (Ajuntament d’Arbeca).

Les normatives preses a nivell d’edificació es desglossen al

següent subapartat:


Memòria 44

16.1. NORMATIVA D’EDIFICACIÓ

Accions a l’edificació adoptades en aquest projecte segons el

document DB-SE-AE de la norma CTE (Codi Tècnic de l’Edificació).

Per al càlcul dels elements resistents d’aquest projecte, s’ha

partit del CTE i de la norma EHE-2008 per als elements de formigó.

La construcció de l’obra projectada haurà de complir amb

l’especificat en el Decret 89/2010, pel qual s’aprova el Programa de

gestió de residus de construcció de Catalunya.


Memòria 45

17. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

En compliment del Decret 89/2010, pel qual s’aprova el

Programa de gestió de residus de construcció de Catalunya, regulador

d’enderrocs i altres residus de la construcció, es realitzarà una gestió

adequada d’aquests residus tal com s’exposa a continuació.

Els residus que s’originen en la construcció d’aquesta

instal·lació seran de dos tipus:

- Residus d’excavació

- Residus de construcció

Els residus d’excavació amb un volum de 3.904 m3 estaran

constituïts per terra de conreu que el mateix promotor reciclarà

destinant-la a la mateixa finca pel seu anivellament.

Els residus de la construcció estaran constituïts per fraccions de

material d’obra prefabricat i restes de material fabricat in situ. Tant el

propietari com l’empresa constructora intentaran reciclar en el mateix

moment de la construcció el màxim de material possible reutilitzant-

lo en la mateixa obra. La resta de residus es destinaran a la planta de

reciclatge o abocador d’enderrocs autoritzat més proper.


Memòria 46

18. CONCLUSIONS

Així, pel que s’exposa als punts anteriors l’explotació ramadera

projectada és apte per obtenció de l’Autorització Ambiental per a una

capacitat de 5000 places de porcí d’engreix, ja que compleix amb els

requisits legislatius bàsics en matèria d’activitat agropecuària i en

matèria mediambiental i disposa de suficients mesures correctores

per dur a terme l’activitat.

Amb la construcció de les naus 1,2,3 i 4 l’explotació disposarà

de suficient superfície útil per a la capacitat de bestiar projectada i de

suficient capacitat d’emmagatzematge de purins segons els criteris

del DAR.

La gestió de les dejeccions generades són contemplades en el

Pla de Gestió de Dejeccions Ramaderes.

Les instal·lacions de l’explotació i les seves capacitats compliran

amb els criteris establerts pel Real Decreto 1135/2002, relatiu a les

normes mínimes de protecció dels porcs.

En l’aspecte sanitari es seguiran les normes dictades pels

Serveis Tècnics Veterinaris competents, pel que respecta a

vacunacions, tractaments, etc.

Per tant, per la direcció dels vents, l’existència d’aigües

suficients, la distància a altres granges similars o nuclis urbans i

rurals, es considera que aquesta explotació no pot ocasionar

molèsties al veïnat.

El bon funcionament i la viabilitat tècnica de l’explotació

ramadera queden garantits si es compleixen les prescripcions

d’aquest projecte. Ara bé, la correcta gestió de les dejeccions


Memòria 47

ramaderes no s’inclou en aquest document sinó que ocupa un altre

document. Així, la complementació entre el projecte i el PGDR (Pla de

Gestió de les Dejeccions ramaderes) es garanteix l’adequació a les

prescripcions de la Llei 20/2009 de l’activitat projectada.


Memòria 48

19. PRESSUPOST

19.1. PRESSUPOST DE CONSTRUCCIÓ DE LES OBRES PROJECTADES

El pressupost d’execució material de la construcció de les naus i

elements auxiliars (segons es desglossa al document de pressupost

en dues parts una de les naus de producció i l’altra dels complements

d’aquestes) en resum és de...

Naus 1,2,3 i 4 369.626 euros

Bassa de purins 8.398 euros

Entrada/vestidor 3.450 euros

Tanca perimetral 485 euros

381.959 euros

El pressupost d’execució material ascendeix a la quantitat de

tres-cents vuintanta-un mil nou-cents cinquanta-nou (#381.959,00#)

euros.

Sobre aquesta quantitat es calcularà per part de l’autoritat local

compentent el corresponent impost sobre construccions i obres

(ICIO).

.

Lleida, abril de 2013

L’Enginyer Tècnic Agrícola:

Jordi Barrera Coberó Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics

Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

ANNEX I

INFORMACIÓ GEOTÈCNICA

♦ Índex de l’annex I.

1. DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA...........................................................................................................2

1.1. MARC GEOLÒGIC...........................................................................................................................2 1.2. DESCRIPCIÓ LITOLÒGICA...............................................................................................................2

2. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY .......................................................................................3

3. ACCIÓ SÍSMICA...............................................................................................................................4

4. EXCAVABILITAT ............................................................................................................................4

5. EXPANSIVITAT................................................................................................................................4

6. AGRESSIVITAT QUIMÍCA ............................................................................................................5


Annex I.- Informació geotècnica 2

1. DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA

1.1. MARC GEOLÒGIC

La zona d'estudi es localitza dins la Depressió Central Catalana.

Geològicament es tracta d'una depressió tardana d’avantpaís,

relacionada amb l’evolució de l’orogen pirinenc (Puigdefàbregas et al.,

1986), actuant el marge septentrional com a marge de conca

tectònicament actiu. La geometria, estructura i rebliment sedimentari

de la conca en aquest sector estan clarament condicionats per

l’orogènesi dels Pirineus i de la serralada Costero-Catalana. La conca

es reblí durant el Terciari amb formacions marines i evaporítiques i

posteriorment amb dipòsits sedimentaris continentals provinents de

l’erosió de les serralades limítrofs.

A la zona d’estudi, el substrat Terciari aflorant està representat

per la secuència sedimentària de dipòsits detrítico-lacustres del

trànsit de l’Oligocè al Miocè, Terciari, tractant-se d'una successió de

fàcies al·luvials i lacustres. L’enterrament i consolidació d’aquests

dipòsits conformen el que hom coneix com substrat Terciari, entès

aquí el substrat com el basament litològic consolidat dels dipòsits

granulars superficials (Quaternari).

1.2. DESCRIPCIÓ LITOLÒGICA

La zona reconeguda se situa sobre una extensa superfície

estructural que correspon a un competent nivell margo-calcari situat

en el sostre de la unitat deposicional. Així, el subsòl reconegut es

caracteritza per la disposició a escassa fondària de les litologies

consolidades del substrat Terciari (absència de dipòsits granulars

recents - Quaternari). Solament val a diferenciar-hi la disposició d’un

nivell granular superficial d’escàs gruix que bàsicament es tracta del

sòl i/o d’un nivell d’alteració superficial. Aquest nivell superficial està



format per una barreja solta de llims amb graves, tot i que

bàsicament es tracta de litologies força alterades del sostre del

substrat litològic Terciari.

El substrat litològic Terciari de la zona correspon a un nivell

margo-calcari amb intercal·lacions lutítiques. La potència del nivell

margo-calcari aflorant varia entre 5 i 10 m. Aquest nivell s’organitza

en cicles de fàcies, la base dels quals són més margosos i el sostre

més calcaris; i es presenta en una alternança de capes de calcàries i

margues, entre les quals s’intercalen nivells centimètrics i decimètrics

de margocalcàries. Les diferents capes es manifesten amb una

continuïtat lateral molt extensa. Petrogràficament, les calcàries són

biomicrites amb restes de caràcies, ostracodes i gasteròpodes.

L’associació de fàcies del substrat Terciari zonal s’interpreta com

dipositat en un ambient lacustre-palustre

- font: Mapa Geològic d’Espanya E 1:50000. ITGE. Fulles núm. 390 i 361 -

Geotècnicament, cal destacar l’elevada competència de les

litologies terciàries zonals, fet que els hi confereix una gran capacitat

portant.

2. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY

Encara que el substrat consistent té una gran capacitat de

càrrega, degut a la possible alteració i fissuració, s’ha considerat una

capacitat de càrrega de 2 Kp/cm2 del substrat consistent del terreny.



3. ACCIÓ SÍSMICA

Segons allò que disposa la Norma de Construcció Sismo-

resistent (NCSE- 02), el T.M. d’Arbeca se situa en una zona amb una

acceleració sísmica bàsica (ab) inferior de 0,04 g. Per tant, l’obra

prevista, de normal importància, no li és d’aplicació allò que estableix

la Norma de Construcció Sismo-resistent (NCSE-02).

4. EXCAVABILITAT

El nivell granular superficial és fàcilment excavable amb

maquinària convencional (retromàquina excavadora,..etc.). No així

les litologies del substrat litològic Terciari que són molt poc o gens

ripables, sobretot dels bancs de calcàries, la qual cosa farà necessari

per a la seva extracció emprar eines esmicoladores (martells

pneumàtics,..etc.).

5. EXPANSIVITAT

Donat que a la zona no és coneix cap patologia relacionada amb

fenòmens d’expansivitat de sòls, es pot considerar que el seu

potencial expansiu és nul.



6. AGRESSIVITAT QUIMÍCA

Atesa la naturalesa carbonatada del terreny i l’absència de

litologies sulfatades (guixos), hom pot considerar plenament que el

terreny de la zona no és agressiu envers el formigó i llurs

components segons allò que estableix la Instrucció de Formigó

Estructural (EHE).

Lleida, juliol de 2012


Jordi Barrera Coberó

Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

ANNEX II

COMPLIMENT C.T.E.


ANNEX II. COMPLIMENT C.T.E 1

1. COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

L’edifici projectat compleix amb els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat que li són d’aplicació segons el Codi Tècnic de l’Edificació.

4.1. PRESTACIONS DE L’EDIFICI L’edifici només es podrà destinar als usos previstos en el

projecte. La dedicació d’algunes de les seves dependències a un ús diferent del projectat requerirà d’un projecte de reforma i canvi d’ús que serà objecte de llicència nova. Aquest canvi d’ús serà possible sempre i quan el nou destí no alteri les condicions de la resta de l’edifici ni sobrecarregui les prestacions inicials del mateix quant a estructura, instal·lacions, etc.

Les prestacions per als diferents requisits bàsics i en relació amb les exigències del Codi Tècnic de l’Edificació es detallen en la Taula .



Taula 1. Exigències bàsiques dels requisits bàsics del CTE, prestacions en el projecte que les contemplen i que les superen.

Requisit bàsic Exigència bàsica Prestacions en el

projecte Prestacions que superen el CTE

SE 1: Resistència i estabilitat Contemplada - DB-ES Seguretat estructural SE 2: Aptitud al servei Contemplada -

SI 1: Propagació interior No és d’aplicació - SI 2: Propagació exterior No és d’aplicació - SI 3: Evacuació d’ocupants Contemplada - SI 4: Instal·lacions de protecció contra incendis No és d’aplicació Contemplada

SI 5: Intervenció dels bombers No és d’aplicació -

DB-SI Seguretat en cas d’incendi

SI 6: Resistència estructural a l’incendi No és d’aplicació -

SU 1: Seguretat davant el risc de caigudes Contemplada -

SU 2: Seguretat davant el risc d’impacte o atrapament Contemplada -

SU 3: Seguretat davant el risc de tancament Contemplada -

SU 4: Seguretat davant el risc causat per il·luminació inadequada

Contemplada -

SU 5: Seguretat davant el risc causat per situacions amb alta ocupació

No és d’aplicació -

SU 6: Seguretat davant el risc d’ofegament Contemplada -

SU 7: Seguretat davant el risc causat per vehicles en moviment

Contemplada -

Seguretat

DB-SU Seguretat d’utilització

SU 8: Seguretat davant el risc causat per aplicació del llamp

Contemplada -

HS 1: Protecció davant la humitat

Contemplada -

HS 2: Recollida i evacuació de residus

Contemplada -

HS 3: Qualitat de l’aire interior Contemplada - HS 4: Subministrament d’aigua Contemplada -

DB-HS Salubritat

HS 5: Evacuació d’aigües Contemplada -

DB-HR

Protecció davant el soroll

- No és d’aplicació -

HE 1: Limitació de demanda energètica No és d’aplicació -

HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

Contemplada -

HE 3: Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

Contemplada -

HE 4: Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

Contemplada -

Habitabilitat

DB-HE

Estalvi d’energia i aïllament tèrmic

HE 5: Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

No és d’aplicació -



2. SEGURETAT ESTRUCTURAL

4.2. SEGURETAT ESTRUCTURAL (ES)

Cal verificar aquelles situacions en les que, de ser superades,

pot considerar-se que l’edifici no compleix algun dels requisits estructurals pels quals va ser concebut (estats límits). Si superar un determinat estat límit comporta un risc per a les persones es tracta d’un estat límit últim, mentre que si només afecten el confort dels usuaris, el correcte funcionament de l’edifici o l’aparença de l’edificació es tracta d’un estat límit de servei.

4.3. ESTATS LÍMITS ÚLTIMS

L’estabilitat global de tot l’element estructural s’ha calculat

segons les fórmules del DB SE apartat 4.2.1. A més, s’ha comprovat la resistència de l’estructura portant, element estructural, secció, punt o unió entre elements d’acord amb la fórmula 4.2 del DB SE apartat 4.2.1.

4.4. ESTATS LÍMITS DE SERVEI

La fletxa activa de les biguetes és inferior a 1/300 de la seva

llum i els desplaçaments horitzontals cap de pilar no superen 1/500 de la seva alçada.



4.5. ACCIONS EN L’EDIFICACIÓ (ES-AE)

En una primera classificació, les accions en l’edificació es poden separar en accions permanents (G), variables (Q) i accidentals (A). Seguidament es detalla el mètode per a la seva determinació.

4.5.1 Accions permanents (G)

Les accions permanents tenen en compte el pes propi de l’estructura, les càrregues mortes i el pes d’envans, murs de tancament i separacions.

El pes propi de l’estructura correspon al pes dels perfils laminats que formen l’estructura.

Les càrregues mortes s’estimen uniformement repartides en la planta. Són elements tals com el paviment i el pes dels envans o separacions.

El pes propi d’envans pesats i murs de tancament es consideren al marge de la sobrecàrrega deguda als envans. En l’annex C del DB-ES-AE s’inclouen els pesos d’alguns materials i productes.

El pretesat es regirà per el que estableix la Instrucció EHE. Les accions del terreny es tractaran d’acord amb allò establert en DB-ES-C.







4.5.2 Accions variables (Q)

El DB SE-AE classifica les accions variables en: sobrecàrrega d’ús, de vent, tèrmica i la de neu. La seva determinació s’ha realitzat segons s’indica a continuació:

a) sobrecàrrega d’ús: la taula 3.1. del DB SE-AE proporciona els valors característics de les sobrecàrregues més corrents en edificis.

Categoría de uso Subcategorías de uso Carga

uniforme [kN/m2]

Carga concentrada

[kN]

A Zonas residenciales A1 Viviendas y zonas de habitaciones en, hospi-tales y hoteles 2 2

A2 Trasteros 3 2 B Zonas administrativas 2 2

C1 Zonas con mesas y sillas 3 4

C2 Zonas con asientos fijos 4 4

C

Zonas de acceso al público (con la excep-ción de las superficies pertenecientes a las

C3

Zonas sin obstáculos que impidan el libre movimiento de las personas como vestíbulos de edificios públicos, administrativos, hoteles; salas de exposición en museos; etc.

5 4

categorías A, B, y D) C4 Zonas destinadas a gimnasio u actividades físicas 5 7

C5 Zonas de aglomeración (salas de conciertos, estadios, etc) 5 4

D1 Locales comerciales 5 4 D Zonas comerciales D2 Supermercados, hipermercados o grandes

superficies 5 7

E Zonas de tráfico y de aparcamiento para vehículos ligeros (peso total < 30 kN) 2 20 (1)

F Cubiertas transitables accesibles sólo privadamente (2) 1 2

Cubiertas accesibles G1(7) Cubiertas con inclinación inferior a 20º 1(4) (6) 2

Cubiertas ligeras sobre correas (sin forjado) (5)

0,4(4) 1 G únicamente para con-servación (3) G2 Cubiertas con inclinación superior a 40º 0 2



b) acció deguda al vent: l’acció del vent s’ha determinat seguint el procediment descrit en el DB SE-AE apartat 3.3.2. i annex D.

c) accions tèrmiques: No s’han contemplat accions tèrmiques ja que l’edifici no té una longitud superior als 40 m de llargada, de manera que tampoc s’han de contemplar la col·locació de juntes de dilatació.

d) accions degudes a la neu: el valor de la càrrega de neu s’ha determinat a partir de l’equació 3.2 del DB SE-AE apartat 3.5. La taula 3.7 del DB SE-AE determina que la sobrecàrrega de neu a la zona d’estudi (zona 2) és entre 0,5 – 0,6 kN/m2.



3. SEGURETAT EN CAS D’INCENDI

L’aplicació dels requisits indicats en el DB SI Seguretat en cas d’incendi del Codi Tècnic de l’Edificació és exigible en la mesura que existeixi risc per a les persones i voluntària si únicament hi ha risc per als béns. Com que es projecta una edificació ramadera, de poca superfície, una planta, ocupació mínima i ocasional, amb suficient separació respecte d’altres edificis, no són exigibles les condicions de propagació interior (Secció SI 1), propagació exterior (Secció SI 2), instal·lacions de protecció contra incendis (Secció SI 4), intervenció dels bombers (Secció SI 5) i resistència al foc de l’estructura (Secció SI 6), d’acord amb el document Criterios para la interpretación y aplicación del Documento Básico DB SI – Seguridad en caso de incendio del Código Técnico de la Edificación del Ministerio de la Vivienda i actualitzat el 9 d’agost de 2007. Per tant, és suficient, per a aquest tipus d’edificació, aplicar les condicions d’evacuació (Secció SI 3) que puguin resultar necessàries per a la seguretat de les persones.

4.6. PROPAGACIÓ INTERIOR

No és exigible el compliment de l’exigència de seguretat de

propagació interior en una edificació ramadera.

4.7. PROPAGACIÓ EXTERIOR

No és exigible el compliment de l’exigència de seguretat de

propagació exterior en una edificació ramadera. Això no obstant,s’haurà de complir amb les mesures de prevenció dels incendis forestals, especificades en el Decret 64/1995, de 7 de març .



4.8. EVACUACIÓ D’OCUPANTS

Es disposarà d’una sortida practicable, ja que l’edifici consta

d’una sola planta i el recorregut d’evacuació és inferior als 50 m ja que hi ha una sortida directa a l’espai exterior segur i l’ocupació no excedeix de les 25 persones. La porta de sortida tindrà una amplada mínima de 0,80 m. La sortida serà senyalitzada conforme la norma UNE 23034:1988.

4.9. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Tot i que no és exigible el compliment de l’exigència de seguretat de dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis en una edificació ramadera, es preveu, com a element addicional de seguretat disposar d’un extintor portàtils de pols ABC.

4.10. INTERVENCIÓ DELS BOMBERS

No és exigible el compliment de l’exigència de seguretat

d’intervenció dels bombers en una edificació ramadera.

4.11. RESISTÈNCIA AL FOC DE L’ESTRUCTURA

No és exigible el compliment de l’exigència de resistència al foc

de l’estructura en una edificació ramadera.



4. SEGURETAT D’UTILITZACIÓ

4.12. SEGURETAT DAVANT EL RISC DE CAIGUDES

4.5.3 Relliscositat dels sòls

En principi, com que l’edificació ramadera es pot considerar d’ús restringit, ja que es pot considerar que l’ús de la zona serà per un màxim de 10 usuaris, no li són d’aplicació els límits de relliscositat de sòls.

4.5.4 Discontinuïtats en el paviment

Atès que l’edificació ramadera es pot considerar d’ús restringit, no és obligatori aplicar mesures per a limitar el risc de caigudes com a conseqüència d’ensopegades.

4.5.5 Desnivells

No es preveuen desnivells en l’edifici que es projecta.

4.5.6 Escales i rampes

No es preveuen escales i rampes en l’edifici que es projecta.



4.13. SEGURETAT DAVANT EL RISC D’IMPACTE O ATRAPAMENT

4.13.1 Impacte

L’alçada lliure de pas en zones de circulació és superior a 2,1 m, que és el mínim fixat en el DB SU apartat SU 2-1. per a zones d’ús restringit, com correspon a l’edificació ramadera. En els llindars de les portes, l’alçada lliure serà de 2 m, com a mínim. Els elements fixos que sobresurtin de les façanes i que estiguin situats sobre zones de circulació estaran a una alçada mínima de 2,2 m. En zones de circulació, les parets no tindran elements sortints no surtin del terra, que volin més de 0,15 m en la zona d’alçada compresa entre 0,15 m i 2 m mesurada a partir del terra i que presentin risc d’impacte.

No hi ha possibilitat d’impacte amb elements insuficientment perceptibles.

4.13.2 Atrapament

Les portes corredores d’accionament manual tindran una distància superior a 0,2 m fins l’objecte fix més proper. Els elements d’obertura i tancament automàtic compliran amb les especificacions tècniques pròpies.

4.13.3 Seguretat davant el risc de tancament en recintes

No hi ha portes amb dispositiu de bloqueig des de l’interior. La força d’obertura de les portes de sortida serà de 150 N com a màxim.



5. SALUBRITAT

4.14. PROTECCIÓ DAVANT A LA HUMITAT

4.14.1 Paviments

Com que la presència d’aigua en el terreny és baixa i la permeabilitat del terreny s’estima que és superior a 10-5 cm/s, per a complir amb els requeriments del DB HS apartat HS-1.2.2. el grau d’impermeabilitat dels paviment serà de 2. Com que el paviment es construirà sobre solera sense intervenció, caldrà utilitzar formigó de retracció moderada perquè el paviment s’executarà in situ i fer una hidrofugació complementària del paviment mitjançant l’aplicació d’un producte líquid reblidor de porus sobre la superfície acabada del mateix.

4.14.2 Façanes

Les façanes tindran alta resistència a la filtració, per evitar l’entrada d’humitats a l’estructura.

4.14.3 Cobertes

La coberta tindrà alta resistència a la filtració, per evitar l’entrada d’humitats a l’estructura.

4.14.4 Qualitat de l’aire interior

En l’edificació ramadera projectada no es poden aplicar els requisits de qualitat de l’aire interior establerts en la Secció HS 3 del Codi Tècnic de l’Edificació.

4.14.5 Subministrament d’aigua

No està projectat el subministrament d’aigua en l’edificació.



6. PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL

La Norma Bàsica de l’Edificació de Condicions Acústiques en els

Edificis NBE-CA-88 no és d’aplicació als edificis ramaders.

7. ESTALVI D’ENERGIA

D’acord amb el DB HE apartat HE-1.1.2., s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta exigència bàsica les instal·lacions industrials, tallers, edificis agrícoles i ramaders no residencials.

No s’ha contemplat la instal·lació d’energia elèctrica ni cap

instal·lació d’energia tèrmica.





ANNEX III

PLA DE CONTROL DE QUALITAT

♦ Índex Pla control de qualitat 1. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88.......................................................... 2

2. AIGUA PER PASTAR............................................................................................................................ 3

2.1. CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ..................................................................................... 3 2.2. ASSAIGS DE LABORATORI................................................................................................................. 3

3. ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ.................................................................................................... 4


4. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ ............................................................................................. 6


5. ADDITIUS PER A FORMIGÓ.............................................................................................................. 8


6. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE.............. 9

6.1. CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ................................................................................... 10 6.2. ASSAIGS DE LABORATORI............................................................................................................... 10

7. FORMIGÓ FET A L’OBRA ................................................................................................................ 11

7.1. CONTROL PREVI A L’INICI DE L’OBRA............................................................................................. 11 7.2. CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ................................................................................... 12 7.3. ASSAIGS DE LABORATORI............................................................................................................... 12

8. FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL............................................................................................. 13


9. RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ.............................................................................................. 15


10. SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS................................................................................ 17



ANNEX III. PLA DE CONTROL DE QUALITAT 2

1. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

Haches document té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94). L’enginyer autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’enginyer consideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L’enginyer que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d’execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s’haurà d’especificar els components de l’obra que cal controlar, les classes d’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d’altres persones contractades a l’efecte.



El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.

2. AIGUA PER PASTAR

− L’aigua que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó haurà d’estar sancionada per la pràctica i complirà les condicions indicades a l’article 27 de la “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE. En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

2.1. Controls en el moment de la recepció Documentals: − Es justificarà, per part del constructor, que l’aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé justificarà especialment que no altera perjudicialment les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

2.2. Assaigs de laboratori En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació indicats als articles 27 i 81.2.3 de l’EHE: − Determinació del pH (UNE 7234/71) − Determinació de substàncies disoltes (UNE 7130/58) − Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58)



− Determinació del Ió-clor (UNE 7178/60) − Determinació d’hidrats de carboni (UNE 7132/58) − Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71) La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71

3. ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ

− L’àrid que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l’article 28 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Mida mínima i màxima de l’àrid (EHE, art. 28.2): − Quan no hi hagi experiència prèvia d’ús es realitzaran assaigs d’identificació, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE i els corresponents a les condicions físico-químiques, físicomecàniques i granulomètriques especificats a l’article 28.3 de l’EHE. − Esta prohibida l’utilització d’àrids que continguin sulfurs oxidables. − Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que s’eviti la seva segregació i contaminació, i hauran de mantindré les seves característiques gramulomètriques fins la seva incorporació a la mescla. − Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent. En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

3.1. Controls en el moment de la recepció Documentals: − Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà. Cada càrrega d’àrid anirà acompanyada d’un full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d’Obra i en el que figuraran, com a mínim, les dades especificades a l’article 28.4 de l’EHE. − Es justificarà, per part del constructor, que l’àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l’article 28 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori o experiencia prèvia) o bé justificarà explícitament que no altera especialment les propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.3.3 de l’EHE.



− En cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE. Operatius: − Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors.

3.2. Assaigs de laboratori En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segons: − Estabilitat d’escòries siderúrgiques () (EHE, art. 28.1) − Mida màxima/mínima de l’àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) − Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.3.3) − Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.3.3) − Índex d’àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.3.3) − Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) − Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) − Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) − Terrossos d’argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.3.1) − Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.3.1) − Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.3.1) − Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE, art. 28.3.1) − Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.3.1) − Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE 146508/99 EX) (EHE, art. 28.3.1) − Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.3.2) − Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art. 28.3.2) − Absorció d’aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.3.2) − Absorció d’aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.3.2) − Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art. 28.3.2)



4. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ

− El ciment que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats en la “Instrucción para la recepción de cementos” (RC-97) i complirà les condicions indicades a l’article 26 de l’EHE. Es a dir: Tipus de ciment (RC-97, art. 8): Distintiu de qualitat: Altres característiques: − No s’utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 81.1.1). − Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-97, art. 10 o a definir per l’enginyer): En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

4.1. Controls en el moment de la recepció Documentals: − Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat de manera legal (RC-97, art. 10.b). − Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l’article 9.b.1 de la RC-97. Operatius: − Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada, segons l’article 26.2 de l’EHE. − Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s’ajusti a les indicacions de l’article 26.2 de l’EHE i de l’article 9 de la RC-97. − En cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, abans de començar les feines de formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-97 (art. 10.d), als previstos al Plec de



Prescripcions Tècniques Particular i als necessaris per la determinació del contingut de clorurs (EHE, art. 81.1.2). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d’obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final d’adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum. − En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, els assaigs de recepció podran substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons s’indica als articles 10.b de la RC-97 i 81.1.2 de l’EHE. En aquest cas, la direcció d’obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d’identificació del ciment junt amb els resultats de l’autocontrol. (RC-97, art. 10.b; EHE, art. 81.1.2; Decret 375/88, annex 1). − Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons s’indica en els articles 81.1.2 de l’EHE i 10.c de la RC-97.

4.2. Assaigs de laboratori En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-97 i/o especificats en el segon parèntesi: − Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) − Residu insoluble (UNE EN 196-2/96) − Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96) − Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1) − Putzolanicitat (UNE EN 196-5/96) − Principi i final d’adormiment (UNE EN 196-3/96) − Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96) − Resistència a compressió (UNE EN 196-1/96) − Composició potencial del clinker (UNE 80304/86) − Calor d’hidratació (UNE 80118/86 EX) − Índex de blancor (UNE 80117/87 EX) − Alúmina (UNE 80217/91) − Àlcalis (UNE 80217/91) − Finor de molta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86) − Pes específic (UNE 80103/86) − Superfície específica Blaine (UNE 80122/91) − Humitat (UNE 80220/85) − Òxid de calç lliure (UNE 80243/86) − Titani (UNE 80228/88 EX) − Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96) − Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l’aigua del mar



(UNE 80303/96) − Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96) − Composició i especificacions del ciments de baix calor d’hidratació (UNE 80306/96) − Composició i especificacions dels ciment per usos especials (UNE 80307/96) − Composició i especificacions dels ciments d’aluminat de calci (UNE 80310/96) − Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2)

5. ADDITIUS PER A FORMIGÓ

− Els additius que s’utilitzaran en l’elaboració del formigó s’incorporaran en una proporció no superior al 5% del pes de ciment, segons l’article 29.1 de l’EHE i tindran les característiques q e s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Tipus d’additiu: Proporció: − Esta prohibida l’utilització d’additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures. En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

5.1. Controls en el moment de la recepció Documentals: − Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons s’indica a l’article 29.1 de l’EHE. − Es comprovarà el certificat d’assaigs previs per a cada additiu diferent, segons que s’indica a l’article 81.4.2 de l’EHE. − Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a cada additiu diferent agregat en les proporcions i condicions previstes, segons els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE. − Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l’additiu no conté compostos químics que puguin afavorir la corrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons l’article 81.4.2 de l’EHE.



Operatius: − En cas de formigó fet a l’obra, es comprovarà l’etiquetat en cada subministrament, segons que s’indica en els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE. − Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.

5.2. Assaigs de laboratori En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi: − Anàlisi infraroig (UNE EN 480-6/97) − Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97) − Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85) − Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85) − Residu insoluble en aigua destil·lada (UNE 83208/85) − Contingut d’aigua no combinada (UNE 83209/86) − Contingut d’halogenurs totals (UNE 8210/88 EX) − Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX) − Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86) − Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86) − Determinació del pH (UNE 83227/86) − Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX) − Determinació del contingut d’aire inclòs (UNE 83259/88 EX) La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX. En el cas d’haver d’efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la UNE 480-1/98.

6. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE

− L’utilització d’addiccions sols es podrà fer amb coneixement del sol·licitant del formigó i l’autorització expressa de la direcció de l’obra. En qualsevol cas es compliran les condicions indicades a l’article 29.2 de l’EHE. Percentatge de cendres volants respecte el pes de ciment:



Percentatge de fum de sílice respecte el pes de ciment: − En cas d’utilitzar addicions en l’elaboració del formigó, es farà servir sempre ciment del tipus CEM I. A més, en estructures d’edificació, la quantitat de cendres volants no excedirà del 35% i la de fum de sílice del 10% del pes del ciment. − Cal considerar que ambdues addicions poden produir una disminució del pH, accelerant la carbonatació si no es protegeix el formigó. − Abans d’iniciar l’obra, i cada cop que es produeixi una modificació de les característiques de qualitat del producte, es realitzaran en un laboratori homologat els assaigs previstos a l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice. La determinació de l’índex d’activitat resistent es farà amb ciment de la mateixa procedència que el previst per executar l’obra. − Per comprovar l’homogeneïtat del subministrament, com a mínim cada tres mesos, es determinarà per les cendres volants el contingut d’anhídrid sulfúric, la pèrdua al foc i la finor, i pel fum de sílice el contingut de clorurs i la pèrdua al foc. En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

6.1. Controls en el moment de la recepció Documentals: − Es comprovarà el certificat de garantia, emès per un laboratori homologat, conforme l’addició no conté compostos químics que puguin afectar la durabilitat del formigó o afavorir la corrosió de les armadures, i a més compleix les especificacions de l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice, d’acord amb les indicacions de l’article 81.4 de l’EHE. Operatius: − Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.

6.2. Assaigs de laboratori En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació que consten als articles 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice:



− Contingut d’anhídrid sulfúric (UNE EN 196-2/96) − Contingut de clorurs ( UNE 80217/91) − Contingut d’òxid de calç lliure (UNE EN 451-1/95) − Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) − Finor (UNE EN 451-2/95) − Índex d’activitat resistent (UNE EN 196-1/96) − Expansió (UNE EN 196-3/96) − Contingut d’òxid de silici (UNE EN 196-2/96)

7. FORMIGÓ FET A L’OBRA

− El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra serà elaborat “in situ”, complirà les condicions indicades a l’article 69.3 de l’EHE i i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. Element a construir: Tipus de formigó (en massa o armat, EHE, art. 39.2): Resistència (EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Relació màxima aigua/ciment (EHE, art. 37.3.2): Altres característiques: − Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): − Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): − Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’enginyer): En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

7.1. Control previ a l’inici de l’obra − En els casos previstos a l’article 37.3.2. (classes d’exposició III ó IV, o qualsevol classe específica d’exposició) i prèviament a l’inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment,



validant les dosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l’assaig de penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) segons s’especifica a l’article 85.2 i amb els criteris d’acceptació que consten a l’article 85.3. de l’EHE. − Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de les dosificacions previstes compleix les condicions exigides en l’article 30 de l’EHE i en el plec de condicions, segons el que s’indica a l’article 68 de l’EHE.

7.2. Controls en el moment de la recepció Documentals: − Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s’ha fabricat segons les dosificacions previstes i prèviament acceptades per la direcció d’obra (EHE, art. 69.3). Operatius: − Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE. − Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. − Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 83300/84). Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra.

7.3. Assaigs de laboratori Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de tolerancia expressats en l’article 88 de l’EHE: − Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) − Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)



En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi: − Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) − Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) − Densitat (UNE 83317/91) − Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) − Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

8. FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL

− El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra procedirà de central formigonera, complirà les condicions indicades a l’article 69.2 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure EHE, art. 69.2.8) Element a construir: Designació del formigó per propietats: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): Resistència (EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): Designació del formigó per dosificació: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-97): Altres característiques: − Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): − Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): − Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’enginyer):



En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

8.1. Controls en el moment de la recepció Documentals: − Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà, signat per persona física, el qual contindrà totes les dades indicades en l’article 69.2.9.1 de l’EHE. − Es comprovarà el nivell d’homologació de la central productora, que pot ser un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE (EHE, art. 81). Operatius: − Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE. − Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. − Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 83300/84). − En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels components del formigó, segons que s’indica a l’article 81 de l’EHE. − Sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà aplicar una reducció en el nombre d’amassaments a assajar per cada lot segons s’estableix a l’apartat 3 de l’annex al Decret 375/88. Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra.

8.2. Assaigs de laboratori Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de toleràncies expressats en l’article 88 de l’EHE:



− Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) − Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi: − Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) − Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) − Densitat (UNE 83317/91) − Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) − Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

9. RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ

− Els rodons d’acer per armar que s’utilitzaran en l’obra compliran les condicions indicades a l’article 31 de l’EHE i tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols: És a dir: Designació (EHE, art. 31): Diàmetres: Distintiu de qualitat (EHE, art. 31.5.1): Altres característiques: − No s’utilitzaran partides d’acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 90.1). − Nivell de control (EHE, art. 90): − Criteri de divisió de lots (EHE, art. 90.3 o a definir per l’enginyer): En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents:

9.1. Controls en el moment de la recepció

Documentals: − Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà i allò especificat en el projecte.



− En el cas d’acers certificats, aquells que disposen d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es sol·licitarà per cada partida l’acreditació d’aquest distintiu i el certificat de garantia del fabricant (EHE, art. 31.5.1). − Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs corresponents, fets en un laboratori homologat, conforme compleixen les exigències establertes a l’EHE (EHE, art. 31.5.2). − En barres corrugades i malles electrosoldades es sol·licitarà, per a cada subministrador i tipus d’acer, el certificat específic d’adherència, segons que s’indica al article 31 de l’EHE. Operatius: − Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.2 i 90.3 de l’EHE, amb l’objecte de verificar que la secció equivalent compleix les especificacions de l’article 31.1 de l’EHE. − En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.3 de l’EHE, amb l’objecte de verificar que les característiques dels resalts s’ajusten a les variacions consignades obligatòriament en el certificat específic d’adherència, segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control normal). − En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, amb l’objecte de verificar el gravat de les marques d’identificació (tipus d’acer, país d’origen i marca del fabricant) segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE. − Es comprovarà l’absència d’esquerdes en les zones de doblegat i ganxos d’ancoratge, mitjançant inspecció visual (control a nivell reduït) o després de l’assaig de doblegat - desdoblegat segons s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control a nivell normal). − En el cas d’existir unions per soldadura es comprovarà l’aptitud pel soldatge segons l’article 90.4 de l’EHE. − Com a mínim dos cops al llarg de l’obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de trencament i l’allargament en trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i subministrador d’acer, segons l’article 90.3 de l’EHE (control normal). − En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per cada diàmetre principal utilitzat, e inclouran l’assaig de resistència a l’arrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (control normal).



− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors assaigs de comprovació. − En el cas d’acers certificats, que disposin d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE i sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà deixar d’assajar l’acer en les condicions que estableix l’apartat 2 de l’annex al Decret 375/88. Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col·locació en obra.

9.2. Assaigs de laboratori Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon: − Límit elàstic (UNE, 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) − Càrrega de trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) − Allargament en trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) − Doblegat-desdoblegat (UNE 36068/94 i EHE, art. 31.2 i 31.3) (EHE, art. 90.5) − Resistència a l’arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art. 90.5) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon: − Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5) − Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2)

10. SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS − Els sistemes de sostres (biguetes i peces d’entrebigat) que s’utilitzaran en l’execució del’obra tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armado o pretensado” (EF-96) i “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). És a dir: Per les biguetes:



Tipus (armada, pretesada, ...): Forma (semibigueta, ...): Cantell: Llum màxima: Per les peces d’entrebigat: Tipus (resistent o no): Material (ceràmic, morter de ciment, ...): Pel conjunt del sistema: Intereix: Distintiu de qualitat: − Coeficient de majoració de càrregues emprat en el càlcul (EF-96, art. 6.1 i EHE, art. 12): En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

10.1. Controls en el moment de la recepció Documentals: − Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà. − Es comprovarà, per a cada sistema de sostre, l’autorització d’ús, segons s’indica a l’article 10.1 de l’EF-96. − Es sol·licitarà, per a cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant garantitzant les característiques especificades a l’autorització d’ús, segons que s’indica a l’article 9.1 de l’EF-96. Aquesta comprovació no caldrà fer-la si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut. Operatius: − Es comprovarà el gravat del codi d’identificació de cada bigueta (fabricant i tipus), segons l’article 9.1 de l’EF-96. − Es controlarà el bon estat aparent de les peces d’entrebigat. − Es verificaran les característiques geomètriques i d’armat reflectides en l’autorització d’us del sistema de sostre, segons que s’indica a l’article 9.1 de l’EF-96. − Es comprovarà la compatibilitat entre biguetes i peces d’entrebigat, per a la seva utilització conjunta, d’acord amb l’article 4.1 de l’EF-96.



10.2. Assaigs de laboratori En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, d’acord amb l’article 9 de l’EF-96, en laboratori homologat i amb els criteris referenciats entre parèntesi: Per les biguetes: − Col·locació d’armadures (EF-96, art. 2 i EHE, art. 66, 67 i 37.2.4) − Armadures passives (EF-96, art. 2.1 i EHE, art. 31) − Armadures actives (EF-96, art. 2.2 i EHE, art. 32) − Quantia mínima (EHE, art. 42.3) − Armadura transversal (EHE, art. 44) − Formigó (EHE, art. 30) − Destesat i fissuració (EHE, art. 49) Per les peces d’entrebigat: − Càrrega (EF-96, art. 3.1). − Resistència al foc (UNE 23727/90) (EF-96, art. 3.1). − Resistència a compressió (EF-96, art. 3.2), en el cas d’entrebigats resistents.





ANNEX IV

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT


Annex IV.- Estudi bàsic de seguretat i salut 1

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT:

Projecte de nova explotació porcina d’engreix al T.M. de

Torrefeta i Florejacs (La Segarra)

Promotor : GARRABOU S.C.P.

Situació : Carretera, 2,

Localitat: Hostafrancs 1.- MEMÒRIA: 1.1.- CARACTERISTIQUES DE L’OBRA 1.1.1.- Emplaçament de les naus.- La instal·lació en projecte estarà ubicada a: Terme Municipal : Torrefeta i Florejacs Partida : garriga Polígon : 18 Parcel·la : 164 1.1.2.- Instal·lacions en projecte.- Les instal·lacions en projecte són dues naus porcines amb una superfície edificada de 3.904,32 m2. Aquestes estan descrites a la memòria del projecte. 1.1.3.- Pressupost d’execució material.- El pressupost d’execució material (vegeu doc pressupost) de l’explotació ascendeix a 381.359.-€. 1.1.4.- Duració de l’obra i número de treballadors.- S’ha previst una duració de l’obra de nou mesos. El número màxim de treballadors seran 5. 1.1.5.- Materials previstos en la construcció.- No s’utilitzaran materials perillosos, ni tòxics. Tampoc elements o peces constructives de perillositat desconeguda.



1.2.- CONSIDERACIO GENERAL DE RISCOS 1.2.1.- Situació de les naus: Per la situació de la parcel·la no urbanitzable, i trobar-se en una secció de la finca apartada i protegida del trànsit de persones alienes a l’obra, no constitueix cap risc. 1.2.2.- Topografia i entorn: Nivell de risc baix y sense condicionants, tant a la circulació de vehicles com a la programació dels treballs en relació a l’entorn i sobre el sòl. 1.2.3.- Instal·lacions sota terra: Els fonaments tindran una profunditat màxima de 1,50 m. en el cas de les sabates, amb excavació a màquina. Es considera que no són necessàries mesures addicionals. 1.2.4.- Nau en projecte: Risc baix o normal en tots els components projectats, tant en el dimensionat dels elements constructius com por l’altura de la nau. 1.2.5.- Pressupost d’Execució de l’Obra: Correspon executar la present Memòria Bàsica de Seguretat i Salut. 1.2.6.- Duració de l’obra i número de treballadors: Els riscos normals per un calendari d’obra norma., i nombre de treballadors petit, i per tant fàcil d’organitzar. 1.2.7.- Materials previstos en la construcció, perillositat i toxicitat: Tots els materials usats en la construcció de la nau són coneguts i no suposen cap risc addicional, per la seva composició o les seves dimensions. Els materials auxiliars en la construcció o productes, no se’n preveuen altres que els coneguts i no tòxics.



1.3.- FASES DE L’OBRA Es considera l’obra en una fase de construcció: 1º.- Es considera la realització de l’obra, en una fase, relacionant els procediments constructius, riscs, mesures preventives i les proteccions personals i col·lectives. 2º.- La fase d’implantació de l’obra o centre de treball, sobre les parcel·les, així com el muntatge del ballat de l’ obra i el barracó auxiliar, es de responsabilitat del Constructor, donada la directa vinculació d’aquest amb l’obra. 3º.- Al finalitzar la jornada de treball, així com la S.H.T. fora del recinte de l’obra, queda fora de la fase de l’obra considerada en aquest Estudi Bàsic de Seguretat. 1.4.- ANÁLISIS I PREVENCIÓ DE RISCS EN LES FASES D’OBRA Es començarà pels fonaments, amb màquina retroexcavadora, fent les rases i carregant les terres directament sobre el camió. Posada l’armadura, preparada prèviament a cel obert o al taller, es formigonarà directament des del camió formigonera, amb embut i canal. En els tancaments exteriors i interiors es posarà bastida sobre cavallets. En la coberta es col·locarà una barana perimetral el mes aviat que permeti l’organització de l’obra. En els treballs interiors es tindrà cura prèviament, d’escollir el lloc més adequat per posar els materials. Les eines a emprar seran les tradicionals. La col·locació d’instal·lacions es farà per procediments tradicionals. 1.5.- TIPUS DE RISCS Analitzats els procediments i equips a emprar en els diferents treballs de l’obra, se’n dedueixen els següents riscs:

• Caigudes d’altura en les rases de fonaments. • Caigudes d’altura de coberta i en treballs de façana. • Caigudes en el mateix nivell de treball, per acumulació de materials.



• Atropellaments en el desplaçament de maquinària d’excavació i camions.

• Cops i talls amb objectes de treball en tot el procés de l’obra.

• Generació de pols o excés de gasos tòxics. • Projecció de partícules en el decurs de quasi tots els treballs.

• Explosions i incendis. • Electrocucions en la manipulació d’eines de ferro i sobre la xarxa d’alimentació elèctrica.

• Revinclades, esquitxades i punxades. • Efectes d’ambient amb pols al llarg de tota l’obra. • Risc en la temporada d’estiu per l’exposició al sol y a les altes temperatures.

• Risc general del treball en els operaris sense formació pròpia, per el lloc de treball de l’obra.

1.6.- MESURES PREVENTIVES EN L’ORGANITZACIÓ DEL TREBALL Sobre la base de l’organització de l’obra, on les mesures de S.H.T., siguin conegudes per l’encarregat de l’obra vetllant pel seu acompliment, les mesures preventives a prendre en l’obra seguiran els següents criteris:

• Normativa de direcció dirigida i donada als operaris de màquines i eines per l’aplicació correcta en tot el funcionament.

• Cuidar de l’acompliment de la normativa vigent en: manipulació de maquinaria i eines; moviment de materials i càrregues; utilització de mitjans auxiliars.

• Mantenir les eines en bon estat de conservació. • Disposició i ordenament del tràfic de vehicles, accessos i pas pels operaris.

• Senyalització de l’obra en general i d’acord amb la normativa vigent.

• Protecció de forats en general, per tal d’evitar la caiguda d’objectes.

• Proteccions en fatxades per evitar la caiguda d’objectes o persones.

• Assegurar l’entrada i sortida de materials de forma organitzada i coordinada amb els operaris de l’obra.

• Ordre i neteja en tota l’obra. • Delimitació de les zones de treball i tancat si fos necessari per la prevenció.



• Mesures específiques: • En fonaments posar tanca o tapar l’excavació durant la interrupció del procés constructiu.

• En excavació, tanca per l’excavació, neteja dels costats de l’excavació, fer talús en rampa amb protecció lateral de la mateixa.

• En l’aixecament de l’estructura, coordinació dels treballs de la col·locació de les proteccions col·lectives, protecció de forats en general, entrada i sortida de materials en cada planta amb mesures adequades.

• En el ram de paleta treballar conjuntament amb bastides normalitzades. Si no fos possible, aconseguir que la bastida acompleixi la normativa oficial.

1.7.- PROTECCIONS COLECTIVES Les proteccions col·lectives necessàries s’estudiaran sobre els plànols de l’explotació i en consideració a les partides d’obra pel que fa als tipus de riscs indicats anteriorment i les necessitats dels treballadors. Les proteccions previstes són:

• Senyals vàries de l’obra d’indicació de perill. • Senyals normalitzades per el trànsit de vehicles. • Tanca de l’obra delimitant i protegint el centre de treball.

• Senyalització amb corda del marge de la rampa d’excavació.

• Barana rígida, tancant el perímetre del buidat de terres.

• Xarxes per treballs de desencofrats. • Xarxes per protecció de forats horitzontals. • Es comprovarà que totes les màquines i eines disposin de les seves proteccions col·lectives d’acord amb la normativa vigent.

Es podran adoptar majors proteccions col·lectives, si resulten de la normativa vigent i que aquí no s’hagin esmentat, i les que consideri necessàries l’autor del Pla de Seguretat. Tot això lligat amb la formació dels treballadors en la prevenció de riscs.



1.8.- PROTECCIONS PERSONALS Les proteccions necessàries per la realització dels treballs previstos des del projecte són:

• Protecció del cos d’acord amb la climatologia, mitjançant roba de treball adequada.

• Protecció del cap, extremitats i ulls dels treballadors, i contra caigudes d’alçada, amb els següents mitjans:

− Casc − Politges de seguretat − Cinturó de seguretat − Ulleres antipartícules − Pantalla de soldadura elèctrica − Ulleres per soldadura autògena − Guants fins de goma per contactar amb el formigó. − Guants de cuir per la manipulació de materials − Guants de soldador − Davantal de cuir − Ulleres antipols − Botes d’aigua − Impermeables − Protectors engomats − Protectors de sorolls − Complements pel calçat

1.9.- ANALISIS I PREVENCIÓ DELS RISCS EN LA MAQUINARIA I EINES 1.9.1.- Mitjans auxiliars: Los mitjans auxiliares previstos en la realització de l’obra son:

• Bastides • Escales manuals • Altres mitjans senzills d’us corrent.

El acompliment de la prevenció se realitzarà mitjançant l’aplicació de l’Ordenança de Treball, ja que tant les bastides com les escales de mà són totalment normalitzades.



1.9.2.- Maquinària i eines: La maquinària prevista d’utilitzar en obra és:

• Pala carregadora • Retroexcavadora • Camions • Camió grua

La previsió d’utilització d’eines:

• Serra circular • Vibrador • Talladora de material ceràmic • Formigonera • Martell picador • Eines manuals diverses

La prevenció sobre la utilització d’aquestes màquines i eines es desenvoluparà d’acord amb els principis:

1.Reglamentació oficial. S’acomplirà l’indicat amb el Reglament de màquines, en les I.T.C. corresponents i amb les especificacions dels fabricants.

2.Las màquines i eines a utilitzar en l’obra disposaran del seu follet d’instruccions d’ús que inclouen:

− Riscs pels usuaris − Mòduls d’us amb seguretat

3.No se preveu l’ús de màquines sense reglamentar. 1.10.- ANALISI I PREVENCIÓ DE LOS RIESCS CATASTRÒFICS L’únic risc catastròfic previst es l’incendi. No es preveu l’acumulació de materials amb resistència alta al foc. El risc considerat possible es cobrirà amb les següents mesures:

• Realitzar revisions periòdiques en la instal·lació elèctrica de l’obra.

• Col·locar en llocs o locals independents, els materials molt inflamables amb senyalització del seu major risc.

• Prohibir fer foc dins del recinte de l’obra, en cas de necessitar escalfar-se algun treballador, haurà de fer-



se de manera controlada en contenidors, amb bidons per exemple, on es mantindran les brases.

• Disposar en l’obra d’extintors, millor polivalents, en llocs com l’oficina, en el vestidor, etc.

1.11.- CÀLCUL DELS MITJANS DE SEGURETAT El càlcul dels mitjans de seguretat es farà d’acord amb l’establert en el R.D.555/86 i a partir de l’experiència en obres similars. El càlcul de les Proteccions Personals es a partir de fórmules generalment admeses com les de SEOPAN i el càlcul de les Proteccions Col·lectives resulten de l’amidament d’elles sobre plànols del projecte de les naus. 1.12.- MEDICINA PREVENTIVA I PRIMERS AUXILIS Medicina preventiva: Les possibles malalties professionals que poden originar-se en aquesta obra són les normals que tracta la Medicina del Treball i la Higiene Industrial. Això es resoldrà d’acord amb els Serveis Mèdics d’Empresa que exerceixen la direcció i control de les malalties professionals, tant pel que fa a la utilització dels mitjans preventius com de l’observació mèdica dels treballadors. Primers auxilis: Per atendre els primers auxilis, es disposarà d’una farmaciola d’urgència als vestuaris, i es comprovarà que entre els treballadors de l’obra, un al menys, hagi rebut curset de socorrisme. Es donarà coneixement del Centre Mèdic més proper a l’obra, bé sigui ambulatori o Hospital, amb l’adreça i telèfon en lloc visibles, com pot ser en la tapa de la farmaciola. 1.13.- MESURES D’HIGIENE PERSONAL I INSTALACIONS DEL PERSONAL Las previsions per aquestes instal·lacions d’higiene del personal són:

• Barracots metàl·lics per vestuari, menjador i serveis. Totes les instal·lacions disposaran d’electricitat, per l’ enllumenat i la calefacció, de la provisional de l’obra.



1.13.1.- Dotació de les instal·lacions: Es considera les necessitats generales segons càlculs:

• Nº de treballadors : 3. • M² superfície vestidors: 10. • Nº taquilles : 3.

Dotació de lavabos: un cambra amb placa turca amb cisterna, aigua corrent i paper higiènic. Una dutxa amb aigua freda i calenta, un lavabo amb aigua freda i calenta, sabó, assecador i mirall. Dotació del vestuari: taquilles individuals amb clau, banc de fusta i mirall. Dotació de mitjans per l’evacuació de deixalles: contenidors de brossa amb bosses de plàstic reglamentàries. Es portaran al contenidor municipal més proper diàriament. 1.14.- FORMACIÓ SOBRE SEGURETAT El pla de seguretat especificarà, el Programa de Formació dels treballadors i s’assegurarà que aquests coneguin el pla. Amb aquesta funció preventiva s’establirà el programa de reunions del Comitè de Seguretat i Higiene. La formació i explicació del Pla de Seguretat el farà un tècnic en seguretat.





PLÀNOLS

PLEC DE CONDICIONS

♦ Índex del Plec de Condicions Tècniques

1. CONDICIONS GENERALS DE CARÀCTER TÈCNIC...................................................................2

1.1. GENERALITATS..............................................................................................................................2

1.2. REPLANTEIG .................................................................................................................................2

1.3. DISPOSICIONS GENERALS ..............................................................................................................2

2. CONDICIONS GENERALS DE CARÀCTER TÈCNIC...................................................................2

2.1. SORRES.........................................................................................................................................2

2.2. GRAVES ........................................................................................................................................2

2.3. CALCARIES ...................................................................................................................................3

2.4. CALÇ HIDRÀULICA ........................................................................................................................3

2.5. CIMENTS.......................................................................................................................................3

2.6. MAÓ I PECES CERÀMIQUES ............................................................................................................3

2.7. MORTERS......................................................................................................................................3

2.8. FORMIGONS..................................................................................................................................3

2.8.1. Proves:....................................................................................................................................3

2.8.2. Dosificacions:.........................................................................................................................4

2.8.3. Armadures: .............................................................................................................................4

2.9. MATERIALS NO CONSIDERATS EN AQUEST PLEC ..............................................................................4

3. OBRES.................................................................................................................................................4

3.1. FONAMENTS .................................................................................................................................4

3.2. ESTRUCTURA I FORJATS.................................................................................................................4

3.3. OBRES ALÇADES............................................................................................................................4

3.4. PAVIMENTS ...................................................................................................................................5

3.5. OBRES NO INCLOSES EN EL PLEC....................................................................................................5

4. CLÀUSULA ADDICIONAL ...............................................................................................................5

5. CONDICIONS DE CAIRE LEGAL ...................................................................................................5

5.1. RESPONSABILITAT DEL CONTRACTISTA ...........................................................................................5

5.2. VICIS AMAGATS .............................................................................................................................5

5.3. ACCIDENTS DE TREBALL ................................................................................................................5

5.4. DANYS A TERCERS .........................................................................................................................6

5.5. RESCISSIÓ DE CONTRACTE .............................................................................................................6

5.6. POLICIA D’OBRA ...........................................................................................................................6


Plec de condicions 2

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

1. Condicions generals de caràcter tècnic

1.1. Generalitats Tots el materials a utilitzar en els treballs tindran que tenir les condicions adients, a criteri de la direcció tècnica ,aquesta, podrà ordenar que es retirin, enderroquin o refacin en qualsevol fase dels treballs, o durant el període de garantia, els productes, elements, materials etc., que al seu parer, deteriorin l’aspecte, seguretat i bona fi de l’obra.

1.2. Replanteig

Una vegada netejat el solar, es procedirà al replanteig de l’obra amb presència del contractista marcant-se les alineacions i rasants dels punts i dels eixos de les rases i pous, que tindran que quedar perfectament situats. Així mateix es marcarà una línia desnivell que assenyalarà el plànol que es pren com a referència pel moviment general de terres. Aquest replanteig el revisarà el Director de l’obra.

1.3. Disposicions generals

Aniran per compte del contractista els apuntalaments que siguin necessaris per a contindre les terres. No es realitzarà el terraplenat de les rases o de fonaments fins que no hagi estat autoritzat per la direcció tècnica de l’obra.

2. Condicions generals de caràcter tècnic

2.1. Sorres

Les sorres podran ésser naturals o artificials. Les primeres seran silícies soltes, exemptes de terres, no deixant rastres ni coloracions roges al comprimir-les amb la mà. Les segones tindran que netejar-se completament del pols impalpable que es produeix al colpejar-se.

2.2. Graves

La grava per a formigonar tindrà que trobar-se neta, exempta de terres i sense grumolls, tenint una resistència superior al 10% de la del formigó que tindrà que formar-ne part. No s’admetrà graves procedents de roques geladices, atacables pels àcids exfoliables. Els àrids, tant sorres com graves, tindrà que trobar-se exemptes de substàncies perjudicials com argiles, llims, materials orgànics. No tindran que ésser actius davant del ciment, i descomposar-se per els efectes dels agents exteriors a que han de trobar-se sotmesos a l’obra. Els àrids tindran que tenir una densitat elevada i ésser compactes. Es tindrà



en compte al fabricar-se els morters i formigons, la humitat dels àrids. Es rebutjarà els àrids amb forma de lloseta. Seran acceptables tant els àrids de matxaqueix com els rodats.

2.3. Calcaries

Les calç aèries que es facin anar tindran que procedir de forns o fàbriques acreditades i s’entregaran preferentment amb terrós, no contindran ossos, calitxes ni qualsevol altra substància estranya. Quan s’apagui la calç tindrà que donar una pasta dúctil i sucosa al tacte i que quant s’eixugui endureixi lleugerament, conservant-se indefinidament pastosa amb llocs humits o dintre de l’aigua.

2.4. Calç hidràulica

No s’admetrà calç hidràulica que presenti compacticitat excessiva o lleugera vitrificació a les arestes, per assenyalar una cocció excessiva i així mateix les que sols s’apaguin superficialment, quedant sense apagar-se el nucli central, símptoma de cocció incomplerta.

2.5. Ciments

Aquest compliran el Plec de Condicions de la Norma de Conglomerants Hidràulics del 9 d’abril i 24 de juny de 1964. Arribaran a l’obra amb els mateixos envasos precintats de fàbrica, no essent acceptada cap partida que no compleixi aquesta condició. S’emmagatzemaran en un lloc ventilat i totalment protegit de la humitat. El director tècnic podrà exigir al adjudicatari, en tot moment, la pràctica en laboratoris de reconeguda solvència, d’assajos sobre el període de fraguat, estabilitat de volums, resistència a la compressió, tracció, flexió, de barreges anàlegs a les utilitzades a obra, realitzades en les mateixes condicions, als set dies i vint-i-vuit dies del fraguat, temps que es reduirà a la quarta part en el cas de les barreges de superciments.

2.6. Maó i peces ceràmiques Compliran al que al respecte dicta la Norma NBE-FL/90. Seran homogenis en tota la seva massa. No presentaran forats, esquerdes, etc. Ni defecte de qualsevol tipus. Tindran una regularitat absoluta de forma i mesures. Tindran les seves cares perfectament planes, arestes vives i fines, sense presència de sorres, sílice o escòries de ferro. Al tallar-se no s’observaran taques blanques o calitxes, procedents dels trossos de calç barrejats a l’argila de fabricació.

2.7. Morters

Es complirà al respecte el que indica la Norma NBE-FL/90.

2.8. Formigons

Es complirà la Norma EH-91 i en quan a la recepció, la instrucció per a la fabricació i subministra de formigons preparats. Ordre de 5 de maig de 1972.

2.8.1. Proves: Sempre que els tècnics directors les demanin, el contractista realitzarà provetes d’assaig cilíndriques de 15 cm o 30 cm d’altura del formigó en massa que s’utilitzi en els elements de formigó armat.



2.8.2. Dosificacions: Sinó existeix indicacions en contra, les dosificacions seran les següents: 200 Kg de C.P.,425 l. de sorra, 850 l de grava i 170 l. d’aigua. (1:3:6). Als elements corrents: 285 Kg C.P,410 l. de sorra, 850 l. de grava i 170 l. d’aigua(1:2:4). Jàsseres i pilars:350 Kg de C.P.,400 l. de sorra,800 l. de grava i 170 l. d’aigua(1:1.1/2:3). El formigó resultant té que ésser plàstic i tou sols per aquells casos en que sigui difícil el recobriment de les armadures.

2.8.3. Armadures: Les armadures es doblegaran en fred per a diàmetres inferiors a 25 mm. i en calent els que passin de 30 mm. S’evitarà l’escalfament o refredament sobtat. Els doblegats es faran de manera que el radi de curvatura sigui, al menys, igual a cinc vegades el diàmetre de la barra. 2.9.4-Encofrats. Les superfícies internes es netejaran i humitejaran abans de tirar el formigó. Es convenient que, els encofrats de murs i pilars, tinguin una obertura en la seva part fonda per a facilitar la seva neteja, que es tanqui abans del formigonat.

2.9. Materials no considerats en aquest plec

Qualsevol material que no hagi estat consignat en aquest plec i fos necessari utilitzar, reunirà les condicions que es requereixin per a la seva funció, remitent-nos a les normes corresponents.

3. Obres

3.1. Fonaments

S’adoptarà com a coeficients de treball del terreny, el determinat en els assajos geotècnics que s’hagin pogut realitzar, adoptant els corresponents coeficients de seguretat, i tenint en compte en el cas de fonaments correguts, una reducció a la fatiga admissible resultant per igualtat d’assentaments a la fonamentació. Cas de no fer-se els assajos geotècnics, la fatiga del terreny serà determinada per la direcció facultativa, per el que el contractista facilitarà els mitjans necessaris per l’execució dels treballs que tinguin que fer-se abans de començar l’obra, a fi que es pugui determinar les característiques del terreny, per al que es tindrà en compte el que disposa la Norma NBE AE-88.

3.2. Estructura i forjats

Les cargues i sobrecàrregues a tenir en compte en el càlcul de l’estructura i dels forjats, seran les que preveu el capítol corresponen de la Norma NBE-AE-88. Accions a l’edificació. Les biguetes utilitzades als forjats, tindran la corresponen fitxa tècnica degudament autoritzada que tindrà que facilitar a la direcció facultativa quan aquesta o consideri oportú.

3.3. Obres alçades

La direcció de les obres determinarà en cada cas el tipus d’aglomerant a utilitzar. Els gruixos, trobades i forma dels elements de fàbrica, s’ajustaran exactament al indicat als plànols adjunts, excepte en el cas d’ordre expressa de modificació del director de l’obra, qui resoldrà així mateix, els possibles dubtes referents a l’interpretació del que s’indica.



Tota obra que no s’ajusti aquestes condicions s’enderrocarà i reposarà en qualsevol moment dels treballs o dintre del període de garantia fixat en el contracte d’adquisició. Així mateix s’enderrocarà i refarà totes aquelles obres que s’hagin executat amb una tècnica constructiva defectuosa o presentin imperfeccions, esquerdes o qualsevol desperfecte, quan així es cregui necessari el director de les obres.

3.4. Paviments Compliran la norma tecnològica NTE-RST de 27 d’octubre de 1973.

3.5. Obres no incloses en el plec Si en el transcurs del treballs fos necessari realitzar treballs diferents dels indicats en el present plec, es realitzaran seguint exactament les instruccions dictades per els directors de les obres, no tenint l’adjudicatari altre dret que el de rebre el seu import, bé als preus indicats al pressupost si i són inclosos en ell, o bé els que es determini prèviament per a cada cas.

4. Clàusula addicional Tot el que no hagi estat tractat en aquest plec de condicions, tindrà que remetres al Plec General de Condicions Varies de la Edificació, realitzat per el centre Experimental d’Arquitectura, aprovat per el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya i adoptat per a les seves obres per la Direcció General d’Arquitectura.

5. Condicions de caire legal

5.1. Responsabilitat del contractista

El contractista es responsable de l’execució de les obres en les condicions establertes al contracte, i en els documents que composen el projecte. Com a conseqüència d’això, vindrà obligat a la demolició i reconstrucció de les obres mal executades a criteri de la direcció tècnica de l’obra, sense que serveixi d’excusa el que els tècnics directors hagin examinat i reconegut la construcció, ni el que hagin estat abonades a les liquidacions parcials.

5.2. Vicis amagats Quan per part dels tècnics directors sigui ordenades obres de demolició, per a reconèixer els treballs efectuats davant la sospita de l’existència de vicis amagats, les esmentades obres seran abonades per el contractista, sempre que els vicis existeixin realment, en cas contrari u seran pel propietari.

5.3. Accidents de treball El contractista es troba obligat a prendre totes les mesures de seguretat que les disposicions legals vigents indiquin, per evitar en lo possible accidents als treballadors i al visitants. Dels accidents i perjudicis de tot tipus que puguin produir-se, per no complir el que estigui legislat sobre aquesta matèria el contractista, en serà l’únic responsable, o en el seu cas els seus representants a l’obra, ja que es considera que en els preus contractats es troben



inclosos totes les despeses necessàries per a complimentar degudament les esmentades disposicions legals.

5.4. Danys a tercers

El contractista serà responsable de tots els accidents que per inexperiència o oblit es produeixin , tan a l’edificació on es realitzen les obres com a les propietats contigües. Serà, per tant, de compte del contractista el pagament de les indemnitzacions a qui correspongui i quan sigui necessari, de tots el danys i perjudicis que puguin produir-se.

5.5. Rescissió de contracte La interpretació de quants casos de rescissió poguessin presentar-se, correspon al tècnic, tenint-se que sotmetre el contractista als criteris d’aquest sense dret a reclamació .

5.6. Policia d’obra Seran a càrrec i compte del contractista la policia d’obra del solar, que vetllarà per la conservació de les seves llindes. El contractista es responsable de tota falta relativa a la policia urbana i a les Ordenances Municipals en aquests aspectes vigents.



Jordi Barrera Coberó Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers

Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

PRESSUPOST

Medicions


Llargada Amplada Alçada

Construcció nau 1

Capítol 1.- Moviments de terres

1,1 desbrossament i neteja delterreny

1,00 144,80 14,80 2143,042143,04 m2

1,2

obertura de rases per riostresperimetrals i per a pous defonamentació amb dipòsit deterres a la mateixa finca

2,00 140,80 0,60 0,60 101,382,00 14,80 0,60 0,60 10,6644,00 1,50 1,50 1,00 99,00

211,03 m3

1,3capa de 10 cm de gruix, degraves compactades, com asolera de paviments

1,00 144,80 14,40 2085,12

2085,12 m2

Parcials Totals Unitatsnúm. Unitat d'obra Parts iguals

Dimensions (en metres)

Pressupost/Medicions pm 1


Llargada Amplada AlçadaParcials Totals Unitatsnúm. Unitat d'obra Parts

igualsDimensions (en metres)

Capítol 2.- Fonamentacions i paviment

2,1

paviment de formigó, elaborat,transportat i posat a l'obra, de20 cm de gruix, incluit p.p. dejuntes., HA-25/P/10/l, deconsistència plàstica i grandàriamàxima de granulat de 10 mm,abocat amb camió

1,00 144,80 14,40 2085,12

2085,12 m2

2,2

formigó armat enfonamentacions de rases isabates, elaborat, transportat iposat a l'obra, amb l'armaduracorresponent., HM-20/P/40/l, deconsistència plàstica i grandàriamàxima del granulat de 40 mm,abocat des de camió

riostra fonamentació 2,00 144,80 0,60 0,60 104,26riostra fonamentació 2,00 14,80 0,60 0,60 10,66sabates pous pilars 44,00 1,20 1,20 1,00 63,36

178,27 m3

Capítol 3.- Tancaments

3,1blocs de formigó de 40x20x20,reomplerts amb formigó HM-20,amb armat segons normativa

2,00 144,80 1,00 289,602,00 14,40 1,00 28,80

318,40 m2

3,2

parament vertical de pannellprefabricat de formigó armatamb capa intermèdiad'aïllament

2,00 144,80 3,20 926,722,00 14,40 4,00 115,20

deducció finestres -192,0 2,00 1,00 -384,00

657,92 m2





Capítol 4.- Estructura i coberta

4,1jàsseres de formigóprefabricades de 14,40 m dellum

48,00 48,0048,00 ut

4,2

biguetes pretensades deformigó, de 22 cm de cantell imoment flector útil de 1250kg·m, inclús pletines desubjecció i muntatge

576,00 6,30 3628,803628,80 ml

4,3 pilars prefrabicats de 30 x 30cm de 4- 5 m d'alçada

44,00 4,80 211,20211,20 ml

4,4

coberta per pendents inferiorsdel 40%, formada amb plaquesde fibrociment gran-ona, inclúsp. p. solapes i ganxos defixació. Completamentmontada.

1,00 144,40 14,40 2079,362079,36 m2





Capítol 5.- Material formigó

5,1 slats de formigó, amb peces dediferents llargades, col.locats

1 144,00 14,00 2016,002016,00 m2

5,2

separadors laterals de cadacorraleta, prefabricats deformigó, inclús fixació imuntatge

192 3,00 576,00576,00 ml

5,3frontals de les corraletes,prefabricats de formigó, inclúsfixació i muntatge

192 3,00 576,00576,00 ml

5,4 Transports i montatges

Montatge slats, corrals, transport i herratges montatge 1 1,00 1,00

1,00 p.a.

Capítol 6.- Tolves, abeuradors i sitges

6,1 Tolva formigó inox 2 boques

192 192,00192,00 ut

6,2 Abeurador inox engreix

192 192,00192,00 ut

6,3 Sitja metàl·lica de 15 tn

4 4,004,00 ut





Capítol 7.- Transport automàtic

7,1 Transport automàtic pinso

4 4,004,00 p.a.

Capítol 8.- Instal·lació elèctrica i aigua

8,1 Instal·lació elèctrica i aigua

1 1,001,00 p.a.

Capítol 9.- Finestres i tancaments

9,1 Finestres policarbonat (2,00 x0,95 m)

192 192,00192,00 ut

9,2 Torns automàtics

2 2,002,00 ut

9,3 Quadre motors

1 1,001,00 ut

9,4 Sirgues, politges i materials

1 1,001,00 p.a.

9,5 Muntatge finestres i portes

1 1,001,00 p.a.

9,6 Porta PVC 2 x 1 m

4 4,004,00 ut


Pressupost general


Núm. d'unitats Unitats d'obra Preu/unitat Import (euro)

Construcció nau 1

Capítol 1.- Moviments de terres

2143,04 m2 de desbrossament i neteja del terreny 1,05 2.250,19 €

211,03 m3 d'obertura de rases per riostres perimetrals i per a pous de fonamentació amb dipòsit de terres a la mateixa finca 2,45 517,03 €

2085,12 m2 de capa de 10 cm de gruix, de graves compactades, com a solera de paviments 1,23 2.564,70 €

Total capítol 1 5.331,92 €

Capítol 2.- Fonamentacions i paviment

2085,12

m2 de paviment de formigó, elaborat, transportat i posat a l'obra, de 20 cm de gruix, incluit p.p. de juntes., HA-25/P/10/l, de consistència plàstica i grandària màxima de granulat de 10 mm, abocat amb camió

12,25 25.542,72 €

178,27

m3 de formigó armat en fonamentacions de rases i sabates, elaborat, transportat i posat a l'obra, amb l'armadura corresponent., HM-20/P/40/l, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat de 40 mm, abocat des de camió

82,50 14.707,44 €


Capítol 3.- Tancaments

318,40 m2 de blocs de formigó de 40x20x20, reomplerts amb formigó HM-20, amb armat segons normativa 55,75 17.750,80 €

657,92 m2 de fabrica de bloc de termoargila de 30x19x24 cm, rejuntat amb morter 1:4 de ciment portland 32,45 21.349,50 €


Capítol 4.- Estructura i coberta

48,00 ut de jàsseres de formigó prefabricades de 14,40 m de llum 720,00 34.560,00 €

3628,80ml de biguetes pretensades de formigó, de 22 cm de cantell i moment flector útil de 1250 kg·m, inclús pletines de subjecció i muntatge

6,65 24.131,52 €

211,20 ml pilars prefrabicats de 30 x 30 cm de 4- 5 m d'alçada 53,45 11.288,64 €

2079,36m2 coberta per pendents inferiors del 40%, formada amb plaques de fibrociment gran-ona, inclús p. p. solapes i ganxos de fixació. Completament montada.

14,50 30.150,72 €


Pressupost parcial 1


Núm. d'unitats Unitats d'obra Preu/unitat Import (euro)

Capítol 5.- Material formigó

2016,00 m2 d'slats de formigó, amb peces de diferents llargades, col.locats 16,78 33.828,48 €

576,00 ml de separadors laterals de cada corraleta, prefabricats de formigó,inclús fixació i muntatge 12,00 6.912,00 €

576,00 ml de frontals de les corraletes, prefabricats de formigó, inclúsfixació i muntatge 9,32 5.368,32 €

1,00 p.a. Transports i montatges 1750,00 1.750,00 €


Capítol 6.- Tolves, abeuradors i sitges

192,00 Tolva formigó inox 2 boques 40,00 7.680,00 €

192,00 Abeurador inox engreix 13,00 2.496,00 €

4,00 Sitja metàl·lica de 15 tn 1250,00 5.000,00 €


Capítol 7.- Transport automàtic

4,00 Transport automàtic pinso 7110,00 28.440,00 €


Capítol 8.- Instal·lació elèctrica i aigua

1,00 Instal·lació elèctrica i aigua 6750,00 6.750,00 €


Capítol 9.- Finestres i tancaments

192,00 Finestres policarbonat (2,00 x 0,95 m) 48,00 9.216,00 €

2,00 Torns automàtics 220,00 440,00 €

1,00 Quadre motors 240,00 240,00 €

1,00 Sirgues, politges i materials 475,00 475,00 €

1,00 Muntatge finestres i portes 495,00 495,00 €

4,00 Porta PVC 2 x 1 m 150,00 600,00 €


Pressupost parcial 2

Resum del pressupost


NAU 1 (idem nau 2)Construcció nau 1:Capítol 1.- Moviments de terres 5.332 € Capítol 2.- Fonamentacions i paviment 40.250 € Capítol 3.- Tancaments 39.100 € Capítol 4.- Estructura i coberta 100.131 € Capítol 5.- Material formigó 47.859 € Capítol 6.- Tolves, abeuradors i sitges 15.176 € Capítol 7.- Transport automàtic 28.440 € Capítol 8.- Instal·lació elèctrica i aigua 6.750 € Capítol 9.- Finestres i tancaments 11.466 €

294.504 €

184.813 € 109.691 €

Pressupost total (sense IVA) NAU 1 294.504 € NAU 2 294.504 €

18% d'IVA 53.011 €

642.019 €

sis-cents quaranta-dos mil dinou euros


L'Enginyer Tècnic Agrícola:

Jordi Barrera CoberóCol·legiat núm. 2738 del Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

PRESSUPOST FINAL

El present pressupost final ascendeix a la quantitat de:

Resum del pressupost

Total construcció nau 1

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL OBRA CIVIL (capítols 1-2-3-4)

TOTAL INSTAL·LACIONS (capítols 5-6-7-8-9)