DAFO

Esquema debilitats Esquema amenaces Esquema fortaleses Esquema oportunitats

USOS I ACTIVITATSVIALITATENTORN. SUPORT FÍSICEDIFICACIÓ DIAGNÒSTIC

Veure que en el territori, trobem que l’activitat se

l’emporta Mataró. Tan sols uns centres tenen l’activi-­

tat ben repartida.

Que la NII i l’Autopista ens creen una barrera molt

forta.

Les estacions no tenen l’importància que haurien de

tenir.

I després la barrera que es veu entre els pobles de

dalt. I la poca activitat que s’hi produeix.

OBJECTIUS

Intentar repartir l’activitat en tots els pobles. I que el nostre

àmbit pugui arribar a generar activitat i atracció des de

l’exterior

Fer de la NII una via més peFer de la NII una via més permeable, gràcies a la reducció

de la secció. Reduir la barrera de l’autovia amb l’acondi-­

cionament dels pasos d’aquesta.

Potenciar les estacions, com a centres de mobilitat del ter-­

riotori.

Aumentar l’activitat superior amb rutes de transport urbà

des de les estacions. I disminuir la barrera entre els nuclis

actuant en els carrils de l’autovia.

MASNOU-­ALELLA

Eix vertical. I _Finca La Miralda I _Bodegues Alella

MASNOU-­TEIÀ

Eix vertical. I _Museu municipal de Nàutica del MasnouI _Eix comercial a gran escalaI _Accés 1 al parc

PREMIÀ DE MAR -­ PREMIÀ DE DALT

Eix vertical. I _Museu estampacióI _Rutes històriques de premià

PREMIÀ DE MAR -­ VILASSAR DE DALT

Eix vertical. I _Illa FantasiaI _Castell de Vilassar

VILASSAR DE MAR -­ CABRILS

Eix vertical. I _Mercat de les FlorsI _Accés 2 Parc

Via trasnversal

Punts d’interès

Espais d’oportunitat

Indústries

Via de projecte

VILASSAR DE MAR -­ CABRERA

Eix vertical. I _Centre ComercialI _Rutes històriques del poble

Podríem establir una sèrie de connexions que neixen en les esta-­ciones, considerades com punts d’atracció. D’aquí apareixen unes línies que uneixen els municipis i els seus punts d’interès. Això ens serveix, en gran mesura, per veure que predominen les connexions verticals i la importància de les estacions, ja que son l’inici i el motor de generació d’activitat i moviment.

Nuclis

Punts d’atracció

Punts d’interés

CONEXIONS

ALELLA VINICOLA

MASNOU CULTURAL

TEIÀ NATURAL

P.MAR OCI

P.DALT HISTÒRIC

V.DALT CASTELL

CABRILS NATURAL

CABRERA HISTÒRIC

V.MAR COMERCIAL

IDENTITAT

Ha sigut molt important el redibuixat i l’estudi dels municipis, ja que hem detectat una sèrie d’elements a considerar, que caracteritzen a cada lloc. Els con-­siderem punts d’identitat i els potenciem intentant donar millor accés i relació amb altres o amb altres municipis.

Transport públic

Transport privat

Cami peatonal

TRANSPORT

L’elemt del trasnport és esencial per al projecte, ja que gràcies a ell estructurem tot l’àmbit. Tant el transport públic com el privat perme-­ten un moviment fluid entre els diferents pobles del maresme sud.Apareixen uns eixos verticals millorats (BUS+PRIVAT), eix horitzontals només de conexió, el marítim (TREN+PRIVAT), l’autopista amb un carril VAO de 60km/h per a permetre una millor incorporació als pobles.

OCI

CULTURA

Millor accés platges

Milora de la desembocadura

del riu

Passeig continuu

Permeabilitzar barreres

infraestructures

Redistribució activitat

Del mar a la muntanya en 15 min!

Potenciar ús del

transport públic

Modificació

Nacional

Noves

estacions

Conectivitat

dalt-­baix

Passeig

Marítim

Buscant passos

CÒMODES a la platja

Una platja plena

de talls del riu

No puc anar del

MASNOU a Mataró!

Paso la NII i l’Autovia?

No hi ha organització de l’activitat

Baixar?,Pujar?

Barrera entre els pobles!

Secció 4 Secció 1

Secció 2

Secció 3

Secció 1

Secció 2

Secció 3

Secció 4

La proposta aposta principalment per el transport públic. Fixa una

línia general directa de connexió entre mar i muntanya, recull a la

gent en una estació d’inici associada a l’estació del tren, fins al parc

natural. Això permet la connexió entre els municipis superant el límit

de l’autopista i permet la possibilitat als veïns o als turistes d’accedir

al parc amb una única línia. D’aquesta línia surten dues secundaries

per donar accés a les vores dels municipis.

Ens tEns trobem amb un eix molt important del que no nomes surten altres

línies de busos si no que li pengen uns carrers que intenten obrir

aquest eix tan vertical en l’altre direcció i que d’alguna manera e

s connectin també en sentit longitudinal.

Per últim, per dotar de mes caràcter a l’eix, aquest s’obre a petits

Petita aproximació de solució d’estació intermodal,

amb espai per estació de bus, entrada estació de

tren i aparcament temporal per accés amb cotxe.

En les seccions podem observar el canvi substancial que provoca la reducció de la nacional, carrers més amplis per ambdós

costats i, el més important, l’accés a l’estació de tren es fa per cota de carrer per un espai molt més amable.

Es vol també incidir en la millora del passeig marítim.

En aquest cas, el carrer transversal es prolonga

fins arribar a la zona comercial, millorant la rela-­

ció d’aquesta zona amb el centre del municipi a

més d’enriquir la zona comercial amb un passeig.

Recorregut principal bus

Vies secundaries transversals

Recorregut circundant bus

Aproximació proposta

e: 1/7500

Esquema de direccions

carrer SANT FELIP

carrer M

ESTRES VILA

carrer JAUME I

carrer FONTANILS

passatge JOAN MIRÓ