EPI Classes

Protecció

Riscos derivats de les condicions de seguretat

Riscos derivats de les condicions de seguretat Protecció

Índex

Introducció ............................................................................................... 9

Objectius ................................................................................................... 11

1. Equips de protecció individual (EPI) I. Conceptes generals ............................................................................. 13

1.1. Definició d’equip de protecció individual (EPI) ...................... 13

1.2. Elements d’un programa de protecció personal ..................... 14

1.2.1. Avaluació del perill ........................................................... 15

1.2.2. Selecció dels equips de protecció individual ................. 17

1.2.3. Ajust dels equips de protecció individual ....................... 18

1.2.4. Formació i educació .......................................................... 19

1.2.5. Manteniment i reparació dels EPI ................................. 19

1.3. Condicions que han de reunir els EPI ...................................... 20

1.4. Classificació dels EPI .................................................................. 20

1.4.1. Mitjans parcials de protecció .......................................... 21

1.4.2. Mitjans integrals de protecció ........................................ 25

1.5. Normativa de compliment ......................................................... 26

1.6. Usuari ........................................................................................... 27

1.7. Fabricant ...................................................................................... 27

1.8. Representant o mandatari ......................................................... 28

1.9. Comercialització i lliure circulació

intracomunitària dels EPI .......................................................... 28

1.10. Marca CE ................................................................................... 29

1.11. Fullet informatiu ....................................................................... 30

1.12. Obligacions del comprador ....................................................... 31

1.13. Declaració de conformitat CE de la producció ...................... 32

1.14. Examen CE tipus ...................................................................... 33

1.15. Clàusula de salvaguarda ........................................................... 34

1.16. Organisme notificat (o organisme de control) ...................... 34

1.17. Exigències essencials de sanitat i seguretat .......................... 34

2. Protecció individual II. Proteccions de les diferentsparts del cos ........................................................................................ 36

2.1. Cascos de seguretat ..................................................................... 36

2.1.1. Elements del casc ............................................................. 36

2.1.2. Protecció i actuació dels cascos ...................................... 37

2.1.3. Marcatge dels cascos de seguretat .................................. 38

2.1.4. Ús i manteniment dels cascos de seguretat .................. 39

2.2. Protectors auditius ...................................................................... 40

2.2.1. Tipus de protectors auditius ............................................ 41


2.2.2. Protecció dels protectors auditius .................................. 43

2.2.3. El protector auditiu òptim ............................................... 43

2.2.4. Selecció dels protectors auditius .................................... 43

2.2.5. Ús i manteniment dels protectors auditius ................... 44

2.3. Protectors oculars i facials ......................................................... 45

2.3.1. Classificació dels protectors oculars .............................. 45

2.3.2. Protecció dels protectors oculars .................................... 46

2.3.3. Marcatge dels protectors oculars .................................... 47

2.3.4. Recomanacions per a la selecció

dels protectors oculars ..................................................... 49

2.3.5. Ús i manteniment dels protectors oculars

i facials ............................................................................... 51

2.4. Protectors de les vies respiratòries ........................................... 51

2.4.1. Tipus de protectors respiratoris ..................................... 52

2.4.2. Factor de protecció en els protectors respiratoris ........ 53


dels protectors respiratoris ............................................. 54

2.5. Guants de protecció .................................................................... 57

2.5.1. Protecció dels guants de protecció ................................. 58

2.5.2. Marcatge dels guants de protecció ................................. 59

2.5.3. Recomanacions per seleccionar els guants ................... 60

2.5.4. Ús i manteniment dels guants de protecció .................. 60

2.5.5. Guants de protecció de risc mecànic .............................. 61

2.5.6. Guants de protecció davant risc tèrmic ......................... 62

2.5.7. Guants de protecció per a microorganismes ................. 62

2.5.8. Guants de protecció per a riscos elèctrics ..................... 62

2.5.9. Guants de protecció davant risc químic ......................... 63

2.5.10.Recomanacions per seleccionar

els guants de protecció química ...................................... 64

2.6. Calçat d’ús professional .............................................................. 67

2.6.1. Tipus de calçat professional ............................................ 67

2.6.2. Protecció del calçat d’ús professional ............................ 68

2.6.3. Marcatge del calçat de protecció .................................... 69


del calçat d’ús professional .............................................. 70

2.6.5. Requisits especials del calçat d’ús professional ............ 70

2.7. Roba de protecció ........................................................................ 71

2.7.1. Nivells de prestació de la roba de protecció .................. 71

2.7.2. Marcatge de la roba de protecció .................................... 72


dels equips de protecció ................................................... 73

2.8. Tipus de roba de protecció ......................................................... 73

2.9. Equips de protecció contra caigudes en altura ........................ 77

2.9.1. Tipus de sistemes anticaigudes ...................................... 78


de l’equip de protecció ..................................................... 81


3. Conceptes generals sobre màquines ................................................ 83

3.1. Estàtica i resistència de materials ............................................ 83

3.1.1. Armadures o entramats ................................................... 84

3.1.2. Elasticitat i plasticitat ...................................................... 85

3.1.3. Flexió................................................................................... 86

3.1.4. Compressió, vinclament i torsió ..................................... 87

3.2. Cinemàtica ................................................................................... 88

3.2.1. Velocitat ............................................................................. 88

3.2.2. Acceleracions .................................................................... 89

3.2.3. Transmissió per corretges, cadenes i engranatges ....... 89

3.3. Dinàmica. Treball i energia ........................................................ 90

3.3.1. Lleis de Newton ................................................................ 91

3.3.2. Energia, treball i potència ............................................... 92

3.4. Mecànica de fluids ...................................................................... 92

3.4.1. Hidrostàtica ....................................................................... 93

3.4.2. Hidrodinàmica .................................................................. 93

3.4.3. Pneumàtica, hidràulica i elements ................................. 94

3.5. Elements d’un projecte .............................................................. 95

3.5.1. Memòria i annexos ........................................................... 96

3.5.2. Els plànols .......................................................................... 96

3.5.3. El plec de condicions ........................................................ 97

3.5.4. El pressupost ..................................................................... 98

4. Seguretat en màquines ...................................................................... 100

4.1. Definicions ................................................................................... 100

4.1.1. Màquina ............................................................................. 100

4.1.2. Normes, organismes i exàmens ...................................... 101

4.2. Principis bàsics de seguretat ...................................................... 101

4.2.1. Descripció de perills ......................................................... 102

4.2.2. Selecció de les mesures de seguretat ............................. 102

4.2.3. Qüestionari per controlar el risc a màquines ................ 104

4.2.4. Prevenció intrínseca ......................................................... 107

4.2.5. Protecció a màquines ....................................................... 109

4.2.6. Utilització d’advertiments

i disposicions complementàries ...................................... 110

4.3. Sistemes de protecció a màquines ............................................ 111

4.3.1. Resguards de protecció .................................................... 112

4.3.2. Dispositius de seguretat .................................................. 115

4.3.3. Consignació de màquines ................................................ 117

4.3.4. Enclavaments de seguretat mitjançant panys .............. 122

4.4. Exigències de la normativa sobre màquines i components ... 126

4.4.1. Requisits essencials de seguretat i salut ........................ 126

4.4.2. Expedient tècnic ............................................................... 127

4.4.3. Declaració de conformitat ............................................... 127

4.4.4. Marcatge CE ...................................................................... 128

4.5. Procediment de certificació de la conformitat ........................ 129

4.5.1. Fabricant ............................................................................ 129


4.5.2. Representant ..................................................................... 130

4.5.3. Comercialització i posada en servei ................................ 130

4.5.4. Manual d’instruccions ...................................................... 130

4.5.5. Clàusula de salvaguarda ................................................... 131

4.6. Legislació ..................................................................................... 131

5. Protecció d’equips sota pressió ......................................................... 133

5.1. Característiques que defineixen la perillositat dels gasos ..... 133

5.2. Classificació dels gasos ............................................................... 134

5.3. Tipus de recipients utilitzats per contenir els gasos ............... 135

5.3.1. Classificació ....................................................................... 135

5.3.2. Característiques generals de les ampolles de gas ......... 135

5.3.3. Proves i inspeccions periòdiques .................................... 135

5.3.4. Informació de seguretat en les ampolles ....................... 136

5.3.5. Etiquetatge d’ampolles .................................................... 137

5.3.6. Transport d’ampolles per part de l’usuari ..................... 138

5.3.7. Expansió del gas contingut en les ampolles .................. 139

5.3.8. Ràcords d’unió de les ampolles ....................................... 139

5.3.9. Canalitzacions de connexió .............................................. 140

5.3.10.Utilització d’ampolles ...................................................... 141

5.3.11.Actuació en cas de fuita ................................................... 143

5.3.12.Actuació en cas d’incendi ................................................ 144

5.4. Emmagatzematge d’ampolles de gasos .................................... 145

5.4.1. Tipus d’emmagatzematge ................................................ 146

5.5. Tipus de calderes principals ...................................................... 148

5.5.1. Calderes pirotubulars ....................................................... 148

5.5.2. Calderes aquotubulars ..................................................... 149

5.5.3. Legislació aplicable a calderes ........................................ 149

5.6. Aire comprimit ............................................................................ 152

5.6.1. Composició d’una instal·lació

de generació/utilització d’aire comprimit ...................... 153

5.6.2. Riscos del filtre d’admissió d’aire

al compressor..................................................................... 153

5.6.3. Riscos dels compressors .................................................. 154

5.6.4. Riscos del refredador ....................................................... 154

5.6.5. Riscos del separador de condensat ................................. 155

5.6.6. Riscos dels assecadors d’aire ........................................... 156

5.6.7. Riscos de l’acumulador d’aire comprimit ...................... 156

5.6.8. Riscos de les línies de conducció .................................... 157

5.6.9. Riscos de la bancada ......................................................... 158

5.6.10.Inspecció i manteniment preventiu .............................. 158

5.6.11.Precaucions generals en operacions d’inspecció

i manteniment .................................................................. 158

5.6.12.Formació i informació dels treballadors ....................... 159

6. Elevació i transport ............................................................................ 160

6.1. Muntacàrregues, plataformes elevadores ................................ 163


6.1.1. Principals riscos dels muntacàrregues

i plataformes elevadores .................................................. 163

6.1.2. Mesures preventives en els muntacàrregues

i les plataformes elevadores ............................................ 164

6.1.3. Normes de seguretat ........................................................ 166

6.2. Accessoris i blocs de politges ..................................................... 166

6.2.1. Cables ................................................................................. 167

6.2.2. Cordes ................................................................................ 167

6.2.3. Eslingues ........................................................................... 168

6.2.4. Ganxos ............................................................................... 169

6.3. Ponts grua .................................................................................... 169

6.3.1. Moviments d’un pont grua .............................................. 169

6.3.2. Principals riscos d’un pont grua ..................................... 170

6.3.3. Normativa de referència .................................................. 170

6.3.4. Manipulació de ponts grua .............................................. 171

6.3.5. Regles de seguretat per als operaris de ponts grua ...... 172

6.3.6. Equips de protecció individual ........................................ 172

6.4. Transpalet manual ...................................................................... 172

6.4.1. Recomanacions generals ................................................. 173

6.4.2. Equips de protecció individual (EPI) recomanats ........ 173

6.4.3. Regles de seguretat per al treball

amb transpalets manuals ................................................ 174

6.5. Maquinària mòbil en agricultura: el tractor ............................ 175

6.5.1. Riscos en la utilització del tractor i mesures

de prevenció a adoptar ..................................................... 175

6.5.2. Seguretat en terrenys inclinats i difícils ........................ 177

6.5.3. Risc de bolcada .................................................................. 177

6.6. Cintes transportadores ............................................................... 180

6.6.1. Descripció de la màquina ................................................ 181

6.6.2. Accidentalitat .................................................................... 182

6.6.3. Atrapaments en els tambors ........................................... 182

6.6.4. Caigudes de persones ....................................................... 183

6.6.5. Caiguda de materials ........................................................ 184

6.6.6. Inhalació de pols ............................................................... 185

6.7. Grues torre ................................................................................... 185

6.7.1. Anàlisi de riscos ................................................................ 186

6.7.2. Mesures preventives de caràcter general ...................... 189

6.8. Carretó automotor ...................................................................... 191

6.8.1. Sistemes de seguretat i condicions de protecció .......... 191

6.8.2. Recomanacions generals ................................................. 192

6.8.3. Equips de protecció individual (EPI) a utilitzar ............ 192

6.8.4. Mesures preventives i bones pràctiques ........................ 192

6.8.5. Manteniment, ordre i neteja ........................................... 196

Riscos derivats de les condicions de seguretat 9 Protecció

Introducció

Qualsevol activitat laboral es desenvolupa sota unes condicions de treball

determinades. En l’àmbit de la prevenció de riscos laborals, s’entén com

a condició de treball qualsevol característica que pugui tenir una influèn-

cia significativa en la generació de riscos per a la seguretat i salut dels tre-

balladors. La possible conseqüència més immediata d’aquests riscos

laborals són els accidents de treball i les malalties professionals.

Si prevenir és preparar, aparellar i disposar amb anticipació les coses ne-

cessàries per a un fi, en matèria de riscos laborals, la protecció es defineix

com el conjunt d’activitats o mesures previstes amb el fi d’aïllar el treba-

llador d’una sèrie de riscos que, malgrat que s’han identificat i s’han inten-

tat d’eliminar, això no ha estat possible. El treballador haurà de realitzar

la seva activitat laboral en aquestes condicions i per això l’opció adient és

protegir-lo amb una sèrie de mesures que és desenvolupen en aquesta uni-

tat didàctica.

La prevenció és, així, una activitat interna a l’empresa, que s’ha de pren-

dre amb gran seriositat en el seu si, i s’ha d’integrar en cada un dels passos

del procés productiu, no només per evitar els accidents, sinó també per

millorar les condicions de treball.

El nucli d’activitat “Equips de protecció individual (EPI). Conceptes gene-

rals” d’aquesta unitat didàctica és una introducció en el món dels equips

de protecció individual. Desenvoluparem temes generals que fan referèn-

cia a la normativa i als aspectes més generalistes. La idea fonamental que

ha de prevaler en tot prevencionista, en qualsevol de les àrees disciplinà-

ries, ha de ser la d’anteposar la protecció col·lectiva a la protecció indivi-

dual. Però no es pot negar que, moltes vegades, es plantegen problemes

d’ordre tècnic que no fan factible l’adopció de mesures de protecció

col·lectives. És aleshores quan, en no ser possible la supressió del risc en

qualsevol activitat industrial, neix la protecció individual.

En el nucli d’activitat “Protecció individual. Protecció de les diferents

parts del cos” desenvoluparem els equips de protecció segons les parts del

cos que es protegeixen. Es descriuen els diferents tipus d’EPI i també els

criteris que s’utilitzen per a la seva selecció.

En el nucli d’activitat “Conceptes generals sobre màquines” us explica-

rem els termes generals, i en el nucli d’activitat “Seguretat en màquines”

i “Protecció d’equips sota pressió” explicarem d’una manera més especí-

fica les proteccions més adients per a la maquinària.


En el nucli d’activitat “Elevació i transport” explicarem què és el trans-

port i l’elevació de càrregues. Tractarem temes tan interessants com les

grues torre, els tractors, els transpalets manuals, etc. En aquest nucli des-

envoluparem els riscos principals d’aquestes màquines i la seva utilització

més correcta per treballar de manera segura.


Objectius

En acabar la unitat didàctica heu de ser capaços del següent:

1. Relacionar les condicions i característiques dels locals de treball, les

instal·lacions, les màquines, els equips i els processos de treball amb

els perills i els sistemes i elements de prevenció i protecció.

2. Interpretar les condicions de funcionament de les instal·lacions, màqui-

nes i equips, a partir de manuals d’operacions i d’informació tècnica.

3. Relacionar les condicions de funcionament de les instal·lacions, mà-

quines i equips, amb les normes generals exigibles sobre prevenció

de riscos.

4. Elaborar procediments segurs per a treballs de perillositat alta, se-

gons la normativa vigent i els sistemes de protecció adequats, a par-

tir de manuals de procediment generals.

5. Identificar incompliments de normes i anomalies de funcionament

en locals, màquines, instal·lacions i procediments de treball a partir

de les normes generals i internes i de procediments normalitzats es-

tablerts.

6. Determinar millores de les condicions i característiques de seguretat

dels locals de treball, les instal·lacions, les màquines i els equips i

procediments de treball, segons les anomalies i els incompliments

detectats en l’anàlisi i la investigació d’accidents i incidents, en els

controls de riscos i en les inspeccions de seguretat.

7. Determinar modificacions dels procediments i accions relacionades

amb mètodes de treball i operacions amb màquines i/o instal·lacions,

a partir de la detecció de possibles danys per a la salut en les avalua-

cions de riscos.

8. Verificar el compliment de la normativa general i les normatives in-

ternes en relació amb les condicions de seguretat i salut, i dels pro-

cediments que cal seguir en els processos de treball, a partir de la

normativa específica en cada cas.

9. Relacionar les deficiències de les instal·lacions, màquines i equips

amb la normativa vigent, les possibles conseqüències i danys per a la

salut, i les mesures preventives que es poden adoptar.


10. Establir la senyalització dels equips de lluita contra incendis d’acord

amb les necessitats específiques i les característiques dels locals i

instal·lacions.

11. Interpretar els components, les característiques funcionals, les apli-

cacions i els procediments de manteniment dels equips d’alarma i de

prevenció, detecció, localització i extinció d’incendis, a partir de la in-

formació tècnica.

12. Determinar el pla de control i manteniment preventiu dels sistemes

de prevenció i alarma contra incendis, d’acord amb la normativa vi-

gent.

13. Interpretar els efectes del corrent elèctric sobre la salut, els sistemes

de prevenció elèctrica, els elements de protecció contra contactes

elèctrics i la normativa bàsica sobre instal·lacions elèctriques, a par-

tir de la informació tècnica i els reglaments elèctrics.

14. Relacionar les operacions, els processos i l’estat de les màquines, els

equips i les instal·lacions amb el risc elèctric.

15. Valorar l’estat de seguretat dels locals, instal·lacions, màquines i

equipaments i la idoneïtat dels mètodes de treball, segons la norma-

tiva vigent i els criteris interns.

16. Interpretar les característiques tècniques, les limitacions d’ús, les

normes de manteniment, emmagatzematge, conservació i ús i els re-

quisits de certificació dels equips de protecció individual, a partir de

la informació tècnica.

17. Relacionar els equips de protecció individual amb els riscos, danys i

perills de què han de protegir.

18. Valorar la idoneïtat dels equips de protecció individual en relació

amb el dany del qual es vol protegir, segons l’adequació i homologa-

ció a la normativa vigent i l’estat d’ús i funcionament.


1. Equips de protecció individual (EPI) I. Conceptes generals

Per combatre els riscos d’accident i perjudicis per a la salut, resulta prio-

ritari l’aplicació de mesures tècniques i organitzatives destinades a elimi-

nar els riscos en el seu origen o a protegir el treballador mitjançant

disposicions de protecció col·lectiva. Quan aquestes mesures es revelen

insuficients, s’imposa la utilització d’equips de protecció individual a fi de

combatre els riscos residuals ineludibles.

1.1. Definició d’equip de protecció individual (EPI)

Les proteccions individuals són elements d’ús directe sobre el cos del tre-

ballador, que per si soles no eliminen ni corregeixen els factors de risc,

sinó que són unes barreres col·locades al davant del cos del treballador.

Han de ser constantment vigilades i conservades amb la finalitat de no

permetre o disminuir les lesions a conseqüència dels accidents i així poder

preservar d’un risc concret, que actuant sobre la persona d’una manera

permanent i continuada li originaria una malaltia professional.

Es consideren EPI:

• El conjunt format per diversos dispositius o mitjans que el fabricant

hagi associat de forma solidària per protegir una persona contra un o

diversos riscos que puguin ocórrer simultàniament.

• Un dispositiu o mitjà protector solidari, de forma dissociable o no, que

formi part d’un equip individual no protector que porti o que pugui te-

nir un treballador amb l’objectiu de realitzar una activitat.

Quan hi hagi riscos que no es puguin evitar, eliminar o controlar

amb mitjans de protecció col·lectiva o amb mesures d’organització,

s’aplicaran equips de protecció individual. L’ús dels equips de pro-

tecció individual (EPI) serà l’últim recurs, no s’aplicaran mai abans

de la resta de mesures.

Un equip de protecció individual (EPI) és qualsevol equip destinat a

ser dut o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d’un o diver-

sos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o salut, i també

qualsevol complement o accessori destinat a aquesta finalitat.

Exemples de protecció col·lectiva

• Una barana.

• Una xarxa.

• Un limitador instal·lat en una grua.

• Un resguard.

• Una pantalla de protecció.

• Una aspiració localitzada.

Riscos residuals ineludibles

Aquests riscos, també anomenats riscos inherents, solen originar-se pel mateix funcionament del producte (per exemple, una serra circular requereix una fulla esmolada perquè treballi).

Equips de protecció

Protecció individual: protegeixen un únic treballador i s’aplica sobre el seu cos.

Protecció col·lectiva: és qualsevol estri o dispositiu de seguretat que pugui protegir un o diversos treballadors i no s’aplica sobre el cos.


• Els components intercanviables d’un EPI que siguin indispensables per al

seu funcionament correcte i, a més, s’utilitzin exclusivament per aquest

EPI.

S’exclouen de la definició d’EPI:

• La roba de treball corrent i els uniformes que no estiguin específica-

ment destinats a protegir la salut o integritat física del treballador.

• Els equips dels serveis de salvament i socors.

• Els equips de protecció individual dels militars, dels policies i de les

persones dels serveis de manteniment de l’ordre.

• Els equips de protecció individual dels mitjans de transport per carretera.

• El material d’esport.

• El material d’autodefensa o dissuasió.

• Els aparells portàtils per a la detecció i senyalització dels riscos i dels

factors de molèstia.

1.2. Elements d’un programa de protecció personal

Els EPI s’han d’utilitzar com a part d’un programa general que englobi

l’avaluació completa dels perills, la selecció i adequació correctes dels

equips, la formació i l’educació de les persones que l’han d’utilitzar, les

operacions de manteniment i el compromís conjunt de tots els treballa-

dors que formen l’empresa. !

La senzillesa d’alguns EPI pot portar a subestimar els esforços necessaris

per utilitzar-los de manera eficaç. Els factors que dificulten la protecció

personal eficaç estan intrínsecament vinculats amb tot mètode que es

basa en la utilització d’un EPI d’inici, i no en la incorporació de la protec-

ció en l’origen del risc.

El programa de protecció inclou els apartats següents. La relació entre

ells la veiem en la figura 1:

• Avaluació del perill.

• Selecció.

• Ajust.

• Formació i educació.

• Manteniment i reparació.

Els EPI són elements essencials de tota estratègia de control del risc.

Es poden utilitzar eficaçment si es coneix perfectament el lloc que ocu-

pen en la jerarquia de control. L’ús d’EPI s’ha de recolzar en un progra-

ma de protecció personal que garanteixi el funcionament de la

protecció en les condicions d’ús previstes i que els que els utilitzin co-

neguin perfectament el seu ús en els llocs de treball.

Roba especial de treball

S’entén per roba especial de treball la que s’utilitza exclusivament per a aquesta activitat, com ara guardapols, bates, granotes, vestits tèrmics, vestits impermeables o els que tinguin com a finalitat garantir condicions asèptiques; per exemple, els que s’utilitzen en indústries farmacèutiques i d’alimentació.

Estan exclosos de la definició d’EPI: botes d’un bomber, detector portàtil de gasos per a espais confinats, samarreta d’un esportista...


Figura 1. En el programa de protecció personal s’han d’incloure una sèrie d’elements que són importants i de la mateixa categoria.

1.2.1. Avaluació del perill

Si volem que la protecció personal constitueixi una resposta eficaç a un

problema de risc professional, cal conèixer plenament la naturalesa del

mateix risc i la seva relació amb el medi ambient de treball en el seu con-

junt. La senzillesa aparent de molts EPI indueix a prescindir d’aquest pas

d’avaluació. Per seleccionar correctament un EPI primer hem de conèixer

els riscos a què estan exposats els treballadors.

Per assolir un equilibri adequat entre risc i mesura de protecció, cal conèi-

xer la composició i magnitud de tots els perills, el temps durant el qual el

dispositiu ha d’exercir un nivell determinat de protecció i la naturalesa de

l’activitat física que es pot realitzar mentre s’usa l’equip.

En l’annex II de l’RD 773/1997 sobre disposicions mínimes de seguretat i

salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció indi-

vidual, s’inclou una taula per poder realitzar l’inventari de riscos i així fa-

cilitar la selecció. El podeu veure a la taula 1.

Les conseqüències de seleccionar i proporcionar EPI inadequats

per als riscos i el medi ambient global del lloc de treball van des de

la resistència o la negativa a dur un equip que resulta inadequat fins

a la reducció del rendiment laboral i el risc de lesió i, fins i tot, mort

del treballador.

Aquesta avaluació preliminar del perill constitueix una etapa de di-

agnòstic essencial que s’ha de realitzar abans de triar la protecció

adequada.

Recordeu que...

... els EPI no han de ser la primera mesura preventiva, i és molt important la formació, sobretot, amb els EPI més complexos o quan el treballador està exposat a les condicions més extremes.


Taul

a 1.

Esq

uem

a in

dica

tiu p

er a

l’in

vent

ari d

els

risco

s am

b la

fina

litat

d’u

tilitz

ar e

quip

s de

pro

tecc

ió in

divi

dual R

isc

os

Fís

ics

Quí

mic

sB

iolò

gic

s

Mec

ànic

sT

èrm

ics

Elè

ctri

csR

adia

cio

ns

So

roll

Aer

oso

lsLí

qui

ds

Gasos Vapors

Bacteris patògens

Virus patògens

Fongs causants de micosi

Antígens biològics no microbians

Caigudes d’altura

Xocs, cops, impactes

Punxades, talls

Vibracions

Relliscades, caigudes a nivell del terra

Calor Flames

Fred

No ionitzants

Ionitzants

Pols de fibres

Fums

Boires

Immersions

Esquitxos, projeccions

Parts del cos

Cap

Cra

ni

Oïd

a

Ulls

Vie

s re

spir

atò

ries

Car

a

Cap

sen

cer

Membres superiors

Mà

Bra

ç

Membres inferiors

Peu

Cam

a

Divisors

Pel

l

Tro

nc/

Ab

do

men

Via

par

ente

ral

Co

s se

nce

r


1.2.2. Selecció dels equips de protecció individual

L’etapa de selecció està determinada en part per la informació obtinguda

en l’avaluació del risc, combinada amb les dades sobre el rendiment de

protecció que es preveu utilitzar i el grau d’exposició que hi seguirà havent

una vegada aplicada la mesura de protecció personal.

A més d’aquests factors basats en el rendiment, hi ha directrius i normes

pràctiques de selecció d’equips amb una lògica que es pot aplicar a la selecció

de tots els tipus d’EPI en funció de la naturalesa i la magnitud del perill, el

grau de protecció proporcionat i la quantitat o concentració de l’agent perillós

que seguirà existint i que es considerarà acceptable mentre s’utilitzin els EPI.

Els fabricants d’EPI faciliten dades sobre el rendiment de l’equip, entre

ells els factors de protecció i atenuació.

Hi ha normes que estableixen els procediments d’avaluació de riscos i, quan

aquests no poden ser aïllats o evitats amb protecció col·lectiva, s’ha de recór-

rer a la protecció individual. Per això, la selecció de l’equip de protecció indi-

vidual adequat es farà conforme a les prescripcions legals i normatives

existents, i aquesta adequació es referirà tant al risc com a l’usuari de l’equip.

L’article 6 de l’RD 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de se-

guretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció

individual, recull els termes en què s’ha de fer la selecció d’EPI.

Article 6 de l’RD 773/1997

1. Per a l’elecció dels equips de protecció individual, l’empresari haurà de fer les actuacions se-güents:

a) Analitzar i avaluar els riscos existents que no puguin evitar-se o limitar-se suficientment per altres mit-jans. L’annex II d’aquest Reial decret inclou un esquema indicatiu per efectuar l’inventari dels riscos.

b) Definir les característiques que han de tenir els equips de protecció individual per garantir llur fun-ció, atesa la naturalesa i la magnitud dels riscos de què han de protegir i també els factors addicio-nals de risc que puguin constituir els mateixos equips de protecció individual o llur utilització. Aaquest efecte, l’annex IV inclou un conjunt d’indicacions no exhaustives per a l’avaluació d’una sèried’equips d’ús generalitzat.

c) Comparar les característiques dels equips de protecció individual que hi ha en el mercat amb lesdefinides d’acord amb el paràgraf anterior.

Com a primera garantia per a l’usuari, s’haurà de comprovar que els equips

duguin el marcatge CE i que el fabricant, o el seu mandatari, pugui presentar

la declaració de conformitat de l’equip. Així, sabrem que aquest equip està fa-

Combinant tres dades essencials: la naturalesa i magnitud del risc,

el grau de protecció proporcionat i el nivell admissible d’exposició

al risc mentre s’usa l’equip es poden seleccionar equips i dispositius

per protegir degudament els treballadors.

Hi ha cap publicació sobre selecció d’EPI?

A banda d’articles en revistes de prevenció de riscos laborals, l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball publica la guia tècnica que que desenvolupa l’RD 773/1997, de 30 de maig, i una sèrie de guies tècniques orientatives per a la selecció i utilització dels EPI, que són:

• Cascos de seguretat

• Protectors oculars i facials

• Protectors auditius

• Protectors respiratoris

• Guants de protecció

• Calçat d’ús professional Roba de protecció

• Equips de protecció individual per a caigudes en altura

• Armilles salvavides i equips auxiliars de flotació


bricat per protegir-nos de determinats riscos perfectament definits i que ha

passat tots els assajos per donar-nos el nivell de prestació que necessitem.

Per una altra part, el fabricant haurà tingut en compte tot un seguit de fac-

tors que ens ajudaran a treballar no només protegits, sinó també amb la

màxima comoditat possible, entre els quals cal destacar: l’ergonomia, l’ab-

sència de riscos o molèsties, la utilització de materials no agressius que

s’adaptin a la morfologia de l’usuari i que siguin lleugers.

• Ergonomia. Amb aquest concepte entenem l’adaptació dels EPI als

usuaris per poder treballar amb comoditat, perquè l’usuari pugui fer

normalment l’activitat laboral amb la protecció apropiada i el nivell

que requereix.

• Absència de riscos o molèsties. L’equip de protecció no ha d’ocasionar ris-

cos ni factors de molèstia que arribin a impedir les seves condicions nor-

mals d’ús.

• Materials no agressius. Els materials utilitzats per a la fabricació de

l’equip no han de tenir efectes nocius en la salut o la higiene. A més, els

equips que estiguin en contacte amb l’usuari no tindran arestes, puntes,

etc. que facin incòmode el seu ús i que puguin malmetre la salut dels tre-

balladors.

• Adaptats a la morfologia de l’usuari. De forma general, els equips de

protecció individual no obstaculitzaran l’adopció de postures o dificul-

taran la percepció dels sentits de l’empleat que els utilitzi. A més, esta-

ran concebuts i fabricats de manera que l’usuari pugui posar-se’ls de la

manera més fàcil possible i que s’adaptin a la seva morfologia per mitjà

de sistemes d’ajust i fixació apropiats o per una varietat suficient de ta-

lles i nombres.

• Lleugeresa i solidesa de fabricació. Els equips utilitzats per a protecció la-

boral seran com més lleugers millor, sense que això perjudiqui la seva so-

lidesa de fabricació i, en els casos necessaris, garantiran una protecció

eficaç enfront de factors ambientals inherents a les condicions d’ús.

1.2.3. Ajust dels equips de protecció individual

Tots els EPI s’han d’ajustar correctament perquè proporcionin el grau de

protecció per al qual s’han dissenyat. Per ajust entenem l’adaptació de

l’EPI al treballador, de manera que no es deixin vies d’entrada pels agents

dels quals es vol aïllar.

A més d’influir en el seu rendiment, l’ajust constitueix un factor important

per a l’acceptació de les persones que l’utilitzen. És poc probable que s’utilitzi

Equips de protecció individual

La utilització adequada dels equips de protecció individual disminuiria de forma important els costos econòmics i humans que es produeixen en el nostre país a causa de la manca de protecció.


de la manera prevista els instruments de protecció mal ajustats o incòmodes.

En el pitjor dels casos, els dispositius mal ajustats, com la roba o els guants,

poden constituir un perill quan es treballa entre màquines. Poden dificultar

l’activitat laboral i, en el pitjor dels casos, es poden ocasionar atrapaments

afavorits per roba massa folgada.

Per facilitar l’ajust, els fabricants d’EPI ofereixen una gamma de talles i

dissenys. El principi de l’ajust adequat s’aplica a tots els EPI, amb inde-

pendència que ho exigeixi o no una norma determinada.

1.2.4. Formació i educació

Les característiques dels EPI obliguen a modificar el comportament humà

per aïllar el treballador del medi de treball, en lloc d’aïllar la font del risc del

medi. Per garantir que els programes de protecció personal donin bons resul-

tats, s’han d’abastar l’educació i formació completes del treballador. Un siste-

ma que controli l’exposició en l’origen pot funcionar eficaçment sense

intervenció directa del treballador. Per contra, la protecció personal exigeix

la participació i el compromís totals dels qui la utilitzen i dels directius que la

proporcionen.

Els responsables de la gestió i el funcionament del programa de protecció

personal han d’estar formats en la selecció de l’equip adequat, la verifica-

ció del correcte ajust dels treballadors que l’utilitzen, la naturalesa dels pe-

rills enfront dels quals l’equip ha d’oferir protecció i les conseqüències del

mal funcionament o la fallada de l’equip.

Els usuaris han de saber reparar, mantenir i netejar l’equip, i també

identificar els danys i desgastos que es produeixin durant el seu ús. Quan

s’utilitzi un EPI, s’ha de conèixer la necessitat de protecció, els motius

pels quals s’utilitza, en lloc d’altres mètodes de control i els avantatges

que es deriven de la seva ocupació. Cal explicar amb claredat les conse-

qüències de l’exposició sense protecció i la forma en què l’usuari pot de-

tectar si l’equip no funciona correctament. Els usuaris han de rebre

formació sobre mètodes d’inspecció, ajust, ús, manteniment i neteja de

l’equip protector i han de conèixer les limitacions d’aquest EPI, sobretot

en situacions d’emergència.

1.2.5. Manteniment i reparació dels EPI

Per dissenyar qualsevol programa de protecció personal és imprescindible

avaluar de forma completa i realista els costos de manteniment i reparació

de l’equip. Els EPI estan subjectes a degradació progressiva del seu rendi-

ment en l’ús normal i a fallades completes en condicions extremes en el cas

de les emergències. En considerar els costos i els avantatges d’utilitzar la pro-

tecció personal com a mitjà de control de riscos, és molt important tenir en


compte que els costos d’iniciar un programa suposen només una part de les

despeses totals de manteniment del programa al llarg del temps.

Aquestes consideracions sobre el programa han de comprendre certes deci-

sions bàsiques, per exemple, si s’han d’emprar EPI d’un sol ús o reutiliza-

bles i, en aquest segon cas, quina és la durada del servei raonablement

previsible abans que sigui necessari substituir-los i garantir la seguretat dels

treballadors. Aquestes decisions poden ser molt òbvies, com ocorre en el cas

dels guants o mascaretes de protecció respiratòria d’un sol ús; però moltes

altres vegades cal avaluar amb atenció si resulta eficaç reutilitzar vestits o

guants protectors contaminats per l’ús anterior. La decisió de prescindir, o

reutilitzar, d’un dispositiu protector car s’ha d’adoptar després d’estimar

amb molta cura el risc d’exposició que implicaria per a un treballador la de-

gradació de la protecció o la contaminació del mateix dispositiu. Els progra-

mes de manteniment i reparació de l’equip han de preveure la presa de

decisions d’aquest tipus.

1.3. Condicions que han de reunir els EPI

Els EPI que s’han d’utilitzar en els llocs de treball obligatòriament han d’estar

certificats i, per tant, han de complir un conjunt de condicions. !

En primer lloc, s’han de seleccionar per respondre a les condicions del lloc

de treball. Entenem que han de complir condicions anatòmiques i fisiolò-

giques del treballador, és a dir, no han de suposar una molèstia per als tre-

balladors i s’han de poder adequar al treballador que els ha d’utilitzar amb

els ajustos necessaris.

En segon lloc, i no menys important, els EPI han de proporcionar una pro-

tecció eficaç enfront dels riscos que motivin el seu ús, a més, aquests ele-

ments no han de suposar riscos per si mateixos, no han d’ocasionar riscos

addicionals i no han de produir molèsties innecessàries.

1.4. Classificació dels EPI

Per classificar els EPI, podem utilitzar diferents criteris. Els podem clas-

sificar en funció de la part del cos que es vulgui protegir. D’aquesta mane-

ra, els EPI es classifiquen en:

• Protectors totals (cos complet).

• Protectors del cap.

Les activitats de manteniment, reparació i substitució de l’equip

s’han de considerar costos fixos d’execució del programa, ja que són

essencials per conservar l’eficàcia de la protecció.

Protecció inadequada

Imaginem, per exemple, una protecció respiratòria en un espai confinat, que mal elegida ocasiona molèsties als treballadors, és molesta i complicada d’utilitzar. No és difícil que aquest treballador, davant una situació estressant se’n desprengui.


• Protectors de la cara i ulls.

• Protectors del tronc i abdomen.

• Protectors dels braços i mans.

• Protectors de les cames i peus.

• Protectors de les vies respiratòries.

• Protectors de l’oïda.

També es poden classificar els EPI en funció dels riscos específics per als

quals estan dissenyats, i així podem trobar EPI protectors:

• De riscos químics.

• De protecció auditiva.

• De riscos tèrmics.

• De riscos mecànics.

• De riscos elèctrics.

• De riscos biològics.

• De radiacions ionitzants.

• De riscos d’intempèrie.

Un altre criteri seria classificar-los en funció de si són mitjans parcials de

protecció o mitjans integrals de protecció. Els mitjans parcials són aquells

que protegeixen enfront de riscos que actuen preferentment sobre parts

o zones concretes d’una part del cos. Els mitjans integrals són els que pro-

tegeixen totalment el cos.

A continuació, desenvoluparem els EPI que podem trobar dins de cada

grup i subgrup. Com a grup entenem els mitjans parcials i els integrals, i

com a subgrup, cadascun dels EPI que podem trobar. La llista és indicativa

i no exhaustiva.

1.4.1. Mitjans parcials de protecció

Els mitjans parcials són aquells que protegeixen enfront de riscos que ac-

tuen preferentment sobre parts o zones concretes d’una part del cos. Els

mitjans parcials de protecció són:

• Protectors del cap.

• Protectors dels ulls i de la cara.

• Protectors de l’oïda.

• Protectors de mans i braços.

• Protectors de peus i cames.


• Protectors de la pell.

• Protectors del tronc i de l’abdomen.


Protectors del cap

Tenen com a missió protegir el crani de quatre tipus de riscos. Protegeixen

de riscos mecànics com són la caiguda d’objectes, cops i projeccions; de riscos

tèrmics deguts a metalls fosos, calor i fred; de riscos elèctrics en maniobres i/

o operacions d’alta i baixa tensió; dels riscos que podem tenir per la manca de

visibilitat. Els podeu trobar en la taula 2.

La protecció més coneguda s’efectua mitjançant el casc de seguretat.

També podem trobar casquets, gorres, barrets...

Els cascos s’empren en les obres de construcció, en treballs amb explo-

sius, en activitats en ascensors, mecanismes elevadors, grues i mitjans de

transport. S’utilitzen en maniobres de trens, en treballs en escorxadors i

obres de construcció naval. També, en activitats en instal·lacions d’alts

forns i forns industrials.

Taula 2. Protectors del cap

Proteccions dels ulls i de la cara

Tenen com a missió protegir de la projecció de partícules sòlides, de líquids

càustics i corrosius, de radiacions nocives i atmosferes contaminades.

Els equips de protecció destinats a aquestes operacions són les pantalles i les

ulleres, exposem els diferents tipus de protecció en la taula 3. Les pantalles

protegeixen la cara de l’usuari de les diferents situacions de risc. Les ulleres

protegeixen els ulls i la zona més pròxima. Aquests mitjans protegeixen de

partícules incandescents o no, de la irritació d’agents químics i de les fonts de

radiació. També s’utilitzen per a la protecció de l’acció del fred.

Taula 3. Protectors dels ulls i de la cara

Protectors de l’oïda

Els protectors de l’oïda la protegeixen contra qualsevol agressió sonora

produïda per una exposició excessiva a un nivell de soroll. També prote-

geixen de productes fosos o incandesdents.

Tipus d’EPI Accions

• Cascos de seguretat (obres públiques i construcció, mines i indústries diverses).• Cascos de protecció contra xocs i impactes.• Peces de vestir de protecció per al cap (casquets, gorres, barrets, etc., de teixit, de teixit recobert, etc.).• Cascos per a usos especials (foc, productes químics, etc.).

• Accions mecàniques• Accions elèctriques• Accions tèrmiques• Manca de visibilitat


• Ulleres de muntura “universal”• Ulleres de muntura “integral” (uniocular o biocular)• Ulleres de muntura “còncava”• Pantalles facials• Pantalles per a soldadura (de mà, de cap, acoblades a un casc de protecció per a la indústria)

• Accions generals no específiques• Accions mecàniques• Accions tèrmiques/mecàniques• Acció química• Accions de les radiacions


Els equips de protecció destinats a la protecció de l’oïda són els taps, les ore-

lleres o els cascos. Els diferents protectors de l’oïda els trobem en la taula 4.

Taula 4. Protectors de l’oïda

Protectors de mans i braços

Les mans i els braços es poden veure sotmesos a riscos mecànics, elèctrics,

químics, tèrmics... Els mitjans que utilitzem per protegir les mans i els braços

són els guants, les manyoples i els maneguins. Aquests protectors poden ser

de cuir, plàstic, acer... segons el risc del qual han de protegir.

Aquests protectors s’utilitzen en treballs de soldadura, en la manipulació

d’objectes amb arestes tallants i la utilització de productes àcids i alcalins.

També s’utilitzen en treballs amb risc elèctric. En escorxadors s’empren

per a treballs de desossat i trossejat i, en general, en la substitució de ga-

nivets en màquines de tallar. Els diferents protectors de les mans i els bra-

ços estan en la taula 5.

Taula 5. Protectors de mans i braços

Protectors de peus i cames

La protecció es basa en aïllar l’extremitat mitjançant calçat de protecció

de seguretat adequat, com són les botes, les sabates i les sandàlies, que

hauran de ser d’un material adequat al risc del qual han de protegir.

Davant de riscos mecànics, hi ha calçat amb puntera de seguretat per pro-

tegir els dits d’atrapaments, cops, etc., amb plantilla de seguretat per evi-

tar punxades, i mixt amb puntera o plantilla.

Hi ha botes resistents a l’aigua i a la humitat, i també mixtes, que prote-

geixen de l’aigua i la humitat i de riscos mecànics. Els diferents protectors

els podeu trobar en la taula 6.


• Protectors auditius tipus “taps”• Protectors auditius reutilitzables o d’un sol ús• Protectors auditius tipus “orelleres”, amb arnès per al cap, sota la barbeta o el clatell.• Cascos antisoroll.• Protectors auditius acoblables als cascos de protecció per a la indústria• Protectors auditius dependents del nivell• Protectors auditius amb aparells d’intercomunicació

• Acció del soroll• Accions tèrmiques


• Guants contra les agressions mecàniques (perforacions, talls, vibracions)• Guants contra les agressions químiques• Guants contra les agressions d’origen elèctric• Guants contra les agressions d’origen tèrmic• Manyoples• Mànegues i maneguins

• Accions generals• Accions mecàniques• Accions tèrmiques• Accions elèctriques• Accions químiques• Accions de les vibracions• Contaminació


Els calçat de protecció s’utilitza en els àmbits següents:

• Treballs d’obra major, enginyeria civil i construcció de carreteres.

• Treballs en bastides.

• Obres de construcció i de demolició i en les zones d’emmagatzematge as-

sociades a aquestes obres.

• Obres de teulada.

• Treballs en ponts metàl·lics, pals d’electrificació, acereries, instal·lacions

d’alt forn, laminadors, instal·lacions de calderes, centrals elèctriques...

• Treballs de transformació i manteniment.

• Treballs en pedreres i enderrocs i en treballs i transformació de pedres.

• Emmotllament en la indústria ceràmica pesant i de materials de cons-

trucció.

• Manipulació de blocs de carn congelada i bidons de conserves metàl·li-

ques.

• Obres de construcció naval.

• Maniobres de trens.

Taula 6. Protectors de mans i braços

Protectors de les vies respiratòries

Tenen com a missió garantir que l’usuari disposi d’aire respirable si hi ha

una exposició a una atmosfera contaminant i/o hi ha una concentració

d’oxigen insuficient.

Hi ha dos tipus de mitjans de protecció de les vies respiratòries: equips aï-

llants i equips filtrants. En el segon cas són dependents del medi ambient,

poden tenir retenció mecànica, retenció fisicoquímica i mixta i estan for-

mats per un adaptador facial i un filtre. En la taula 7 podeu trobar els di-

ferents protectors de les vies respiratòries.


• Calçat de seguretat• Calçat de protecció• Calçat de treball• Calçat i sobrecalçat de protecció contra la calor• Calçat i sobrecalçat de protecció contra el fred• Calçat de protecció davant de l’electricitat• Calçat de protecció contra les serres mecàniques• Protectors amovibles de l’empenya• Polaines• Soles amovibles (antitèrmiques, antiperforació o antitranspiració)• Genolleres

• Accions mecàniques• Accions elèctriques• Accions tèrmiques• Accions químiques


Taula 7. Protectors de les vies respiratòries

Protectors de la pell

Aquest tipus de producte s’utilitza per aïllar la pell dels agents agressius

externs. S’usa en activitats de manipulació de revestiments; productes/

substàncies que puguin afectar la pell o penetrar-hi. També en activitats

d’adobament.

Protectors del tronc i l’abdomen

Els principals mitjans de protecció del tronc i l’abdomen són les armi-

lles, les jaquetes, els cinturons i els manils. Aquests equips protegeixen

de les agressions mecàniques (perforacions, talls, projeccions de me-

talls en fusió) i dels efectes nocius dels agents químics. Les armilles

s’usen per protegir del fred i com a armilles salvavides. Els cinturons

subjecten el tronc i protegeixen de les vibracions. En la taula 8 podeu

veure els diferents protectors del tronc i l’abdomen.

Taula 8. Protectors del tronc i l’abdomen

1.4.2. Mitjans integrals de protecció

Els mitjans integrals són els que protegeixen totalment el cos. Els mitjans

integrals de protecció són els protectors del cos i els protectors contra les

caigudes.

Protecció del cos

Aquesta protecció es fa amb la roba de protecció que salvaguarda tot el

cos i no només un part, com seria el cas de les armilles. S’utilitza en


• Equips filtrants de partícules (molestes, nocives, tòxiques o radioactives)• Equips filtrants de gasos i vapors• Equips filtrants mixtos• Equips aïllants d’aire lliure• Equips aïllants amb subministrament d’aire• Equips respiratoris amb casc o pantalla per a soldadura• Equips respiratoris amb màscara amovible per a soldadura• Equips de submarinisme

• Accions de substàncies perilloses contingudes a l’aire respirable

• Manca d’oxigen a l’aire respirable

Els protectors de la pell són les cremes de protecció i les pomades.


• Armilles, jaquetes i davantals de protecció contra les agressions mecàniques (perforacions, talls, projeccions de metalls en fusió)

• Armilles, jaquetes i davantals de protecció contra les agressions químiques• Armilles termògenes• Armilles salvavides• Manils de protecció contra els raigs X• Cinturons de subjecció del tronc• Faixes i cinturons antivibracions

• Accions generals• Accions mecàniques• Accions tèrmiques• Accions químiques• Accions de les radiacions• Accions de les vibracions• Ofegament


activitats en què es requereix la manipulació de productes àcids i alca-

lins o en les que hi hagi la presència de desinfectants i agents corrosius.

També s’usa per protegir el cos d’agressions mecàniques com poden

ser les perforacions i els talls. Protegeix de les radiacions de les tempe-

ratures elevades o baixes. És molt recomanable en treballs de soldadu-

ra o en presència de materials fosos. En la taula 9 podeu trobar els

diferents protectors del cos.

Taula 9. Protecció del cos

Protecció contra les caigudes

Aquests equipaments s’utilitzen en els àmbits de treballs següents:

• Treballs en bastides.

• Muntatges de peces prefabricades.

• Treballs en pals d’electrificació i torres.

• Treballs en cabines de grues situades a altura.

• Treballs en cabines de conductors d’estibadors amb forquilla eleva-

dora.

• Treballs en pous i canalitzacions.

En la taula 10 podeu veure els diferents protectors contra les caigudes i

les accions de les quals protegeixen.

Taula 10. Protecció contra les caigudes

1.5. Normativa de compliment

Les exigències mínimes relatives a l’elecció i utilització dels EPI es fixen

en la Directiva 89/656/CEE, de 30 de novembre, transposada al dret intern

espanyol pel RD 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de


• Roba de protecció• Roba de protecció contra les agressions mecàniques (perforacions, talls)• Roba de protecció contra les agressions químiques• Roba de protecció contra les projeccions de metalls en fusió i les radiacions infraroges• Roba de protecció contra fonts de calor intens o estrès tèrmic• Roba de protecció contra temperatures baixes• Roba de protecció contra la contaminació radioactiva• Roba antipols• Roba antigas• Roba i accessoris (braçals, guants) de senyalització (retroreflectors, fluorescents)

• Accions generals• Accions mecàniques• Accions tèrmiques• Accions d’electricitat• Accions químiques• Accions de la humitat• Contaminació


• Equips de protecció contra les caigudes d’altura• Dispositius anticaigudes lliscants• Cinturons de subjecció• Arnesos• Dispositius anticaigudes amb amortidor

• Caigudes d’altura• Pèrdua d’equilibri


seguretat i salut relatives a la utilització per als treballadors d’equips de

protecció individual (BOE de 12 de juny).

La comercialització i la lliure circulació dels EPI es defineixen en l’RD

1407/1992, de 20 de novembre, posteriorment modificat pel RD 159/1995,

de 3 de febrer, i altres disposicions.

El RD 1215/1997 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut per a la

utilització pels treballadors dels equips de treball.

Normes harmonitzades (NORMA EN)

La referència a la norma harmonitzada es publica en el DOCE.

Altres normatives que afecten l’elecció i utilització dels EPI són:

• Comunicació 2002/C 190/05 de la Comissió en el marc de l’aplicació de la

Directiva 89/686/CEE del Consell. Actualització comunitària de la llista

de normes harmonitzades.

• Resolució de 27 de maig de 2002, de la Direcció General de la Política

Tecnològica. En aquesta resolució es pot trobar l’última actualització

de la llista de normes harmonitzades.

• Comunicació 2001/C 367/03 de la Comissió en el marc de l’aplicació de la

Directiva 89/686/CEE del Consell, que és l’actualització comunitària de

la llista de normes harmonitzades.

1.6. Usuari

L’usuari és el destinatari final de l’equip de protecció individual, l’ús del

qual ha de protegir dels riscos propis de la seva activitat. L’usuari, entre

d’altres responsabilitats, ha d’utilitzar correctament els equips de protec-

ció individual i tenir-ne cura, i ha de tenir present d’informar immediata-

ment de qualsevol defecte, anomalia o dany que hi apreciï.

1.7. Fabricant

El fabricant és qui assumeix la responsabilitat de disseny i la fabricació de

l’equip o bé qui munta l’equip a partir de components d’orígens diferents.

Pot estar establert o no a la Unió Europea.

Les normes harmonitzades són especificacions tècniques de caràc-

ter voluntari elaborades pel CEN/CENELEC per mandat de la CE i

són reconegudes pel comitè permanent de la Directiva 83/189/CEE.

CEN: Comitè Europeu de Normalització

CENELEC: Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica

Recordeu

És molt important per al desenvolupament de la vostra tasca professional que conegueu les normes UNE associades a cada tipus d’EPI.


1.8. Representant o mandatari

El representant o mandatari és qui està designat expressament pel fabri-

cant per actuar en nom seu a la Unió Europea en totes les obligacions pre-

vistes pel Reial decret 1407/1992. Ha d’estar establert a la Unió Europea.

1.9. Comercialització i lliure circulació intracomunitària dels EPI

El projectista i/o fabricant d’EPI i/o el seu mandatari establert a la Comu-

nitat Econòmica Europea serà el responsable de la seva classificació en al-

guna de les tres categories en les quals es classifiquen els EPI. Aquesta

classificació es fa en funció de les característiques protectores dels EPI.

1) Categoria I

Els EPI de categoria I són de disseny senzill, de protecció contra riscos mí-

nims. L’usuari pot jutjar per si mateix la seva eficàcia contra riscos mínims.

Els efectes d’aquests riscos, quan siguin graduals, poden ser percebuts a

temps i sense perill per a l’usuari. Pertanyen a aquesta categoria els EPI

següents que tenen com a finalitat protegir l’usuari de:

• Les agressions mecàniques d’efectes superficials (guants de jardineria, di-

dals, etc.).

• Els productes de manteniment poc nocius els efectes dels quals siguin fà-

cilment reversibles (guants de protecció contra solucions, detergents, di-

luïdes, etc.).

• Els riscos durant tasques de manipulació de peces calentes que no exposin

l’usuari a temperatures superiors a 50 ºC ni a xocs perillosos (guants, da-

vantals d’ús professional, etc.).

• Els agents atmosfèrics que no siguin ni excepcionals ni extrems (gorres,

robes de temporada, sabates i botes, etc.).

• Els petits xocs i vibracions que no afectin les parts vitals del cos i que no

puguin provocar lesions irreversibles (cascos lleugers de protecció dels ca-

bells, guants, calçat lleuger, etc.).

• La radiació solar (ulleres de sol).

2) Categoria II

Pertanyen a la categoria II els EPI que no reuneixen la categoria I i no es-

tan dissenyats de la forma i per a la magnitud de risc que s’indica en la ca-

tegoria III, de protecció contra riscos greus.

Són EPI de categoria I els que protegeixen contra riscos mínims, com per exemple uns guants contra riscos mínims.

Són EPI de categoria II, entre d’altres, els protectors auditiusi els cascos de protecció.


3) Categoria III

Els EPI de categoria III són de disseny complex, destinats a protegir l’usuari

de tot perill mortal o que pugui danyar greument i de forma irreversible la

salut, sense que es pugui descobrir a temps el seu efecte immediat.

Pertanyen a aquesta categoria els EPI següents:

• Els equips de protecció respiratòria filtrants que protegeixin contra els ae-

rosols sòlids i líquids o contra gasos irritants, perillosos, tòxics o radiotò-

xics.

• Els equips de protecció respiratòria completament aïllats de l’atmosfera,

inclosos els destinats a la immersió.

• Els EPI que només ofereixin una protecció limitada en el temps contra les

agressions químiques o contra les radiacions ionitzants.

• Els equips d’intervenció en ambients càlids, els efectes dels quals siguin

comparables als d’una temperatura ambient igual o superior a 100 ºC,

amb o sense radiació d’infrarojos, flames o grans projeccions de materials

en fusió.

• Els equips d’intervenció en ambients freds, els efectes dels quals siguin

comparables als d’una temperatura ambiental igual o inferior a –50 ºC.

• Els EPI destinats a protegir contra les caigudes d’altura.

• Els EPI destinats a protegir contra els riscos elèctrics, per als tre-

balls realitzats sota tensions perilloses o els que s’utilitzin com a aï-

llants d’alta tensió.

El projectista i/o fabricant, abans de comercialitzar un model d’EPI, haurà

de reunir la documentació tècnica indicada, elaborarà la declaració de con-

formitat corresponent i posarà en cada EPI o, per defecte, a l’embalatge,

la marca CE.

1.10. Marca CE

La marca CE ha d’estar formada per les inicials CE per a tots els EPI de les

diferents categories. Aquesta marca porta, a més, una xifra de quatre dígits

identificatius de l’organisme que duu a terme el control de l’assegurament de

la qualitat en el cas d’EPI de categoria III. En trobem una mostra a la figura 2.

La marca CE s’ha de col·locar a cada un dels EPI fabricats i hi ha de ro-

mandre col·locada –de manera visible, llegible i indeleble– durant el perío-

de de durada previsible o vida útil de l’EPI.

Són EPI de categoria III els que protegeixen contra la radiació làser, el risc elèctric, les radiacions ionitzants, les caigudes, etc.

Els guants de qualsevol categoria han de portarla marca CE.


No obstant això, si no fos possible a causa de les característiques del pro-

ducte, la marca CE s’ha de col·locar a l’embalatge.

Figura 2. Marcatge dels EPI

1.11. Fullet informatiu

Tots els EPI han d’anar obligatòriament acompanyats d’un fullet informatiu.

El fabricant ha d’elaborar i lliurar obligatòriament amb els EPI comercialit-

zats aquest fullet informatiu, redactat de forma precisa, comprensible i com

a mínim en una de les llengües de l’estat membre destinatari. Aquest fullet

informatiu forma part de les exigències essencials de sanitat i seguretat i de

la documentació tècnica que han d’incloure els fabricants dels EPI de classes

II i III en les seves peticions d’examen CE tipus.

Aquest fullet ha de constar de:

• Nom i direcció del fabricant i/o del seu mandatari en la Comunitat Econò-

mica Europea.

• Instruccions d’emmagatzemament, ús, neteja, manteniment, revisió i

desinfecció, aconsellades per evitar deterioraments o efectes nocius en

l’usuari.

• Rendiments assolits en els exàmens tècnics dirigits a la verificació dels

graus o classes de protecció dels EPI.

No s’ha d’adquirir cap equip de protecció individual que no porti la

marca CE i el fullet informatiu del fabricant corresponent.


• Accessoris que es poden utilitzar en els EPI i característiques de les peces

de recanvi adequades.

• Classes de protecció adequades als diferents nivells de risc i límits del seu

ús corresponent.

• Data o termini de caducitat dels EPI o d’algun component. Molts inclouen

la data de fabricació.

• Tipus d’embalatge adequat per transportar els EPI.

• Explicació de les marques, si les té.

• Nom, direcció i nombre dels organismes de control notificats que interve-

nen en la fase de disseny dels EPI.

El que s’ha especificat queda recollit en el punt 1.4 de l’annex II del Reial

decret 1407/1992 i en el punt 9 de l’article únic del Reial decret 159/1995.

1.12. Obligacions del comprador

En la reglamentació vigent d’equips de protecció individual, la major part

de les responsabilitats recauen en la figura del fabricant o en el seu repre-

sentant legal, però també s’ha de considerar la responsabilitat del compra-

dor de l’EPI.

Aquestes disposicions mínimes són recollides en l’RD 773/1997, on queda

perfectament reflectida la responsabilitat del comprador.

Segons l’article 3 del Reial decret 773/1997, el comprador té l’obligació de:

• Determinar els llocs de treball on és necessari l’ús d’equips de protec-

ció individual.

• Determinar els riscos i les parts del cos que s’han de protegir, a més del

tipus d’equip de protecció individual que s’ha d’utilitzar.

• Seleccionar els equips de protecció individual.

• Vetllar per l’ús i el manteniment correcte d’aquests equips.

Segons l’article 7 del Reial decret 773/1997, de 30 de maig, el comprador

té l’obligació del següent:

• La utilització, l’emmagatzematge, el manteniment, la neteja, la des-

infecció (quan calgui) i la reparació dels equips de protecció indivi-

dual s’han de fer d’acord amb les instruccions del fabricant.

Utilització dels equipsde protecció

Els equips de protecció individual s’han d’utilitzar quan els riscos no es poden evitar o no es poden limitar suficientment per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments d’organització del treball.


• Els equips de protecció individual han d’estar destinats, en principi, a una

sola persona. Si les circumstàncies exigeixen que diverses persones utilit-

zin un equip, s’han d’adoptar les mesures necessàries per garantir les con-

dicions de salut i higiene als diferents usuaris.

S’ha de tenir en compte el que disposa l’article 17 de la Llei 31/1995, de

8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, on diu que l’empresari

ha de proporcionar als seus treballadors equips de protecció individual

adequats per a la naturalesa dels treballs realitzats sempre que aquests

siguin necessaris.

1.13. Declaració de conformitat CE de la producció

Segons l’article 10 del Reial decret 1407/1992, modificat pel Reial decret

159/1995, la declaració de conformitat CE de la producció és el procedi-

ment mitjançant el qual el fabricant o el seu representant establert a la

Unió Europea elabora una declaració en què certifica que l’EPI comercia-

litzat compleix el que disposa el Reial decret, amb la finalitat de poder-la

presentar a l’òrgan competent de la comunitat autònoma.

Aquesta declaració ha de contenir:

• En el cas del fabricant, la raó social i l’adreça completa. En el cas del

mandatari, el mateix i, a més, la raó social i les dades del fabricant.

• Descripció de l’equip (marca, tipus, nombre de sèrie, etc.).

• Referència de les normes amb què l’equip està conforme.

• Número de certificació CE, tipus del prototip que s’ha pres com a mo-

del en la fabricació de l’equip (només per a EPI de categoria I i II).

• Nom i adreça de l’organisme de control que ha fet l’examen CE de ti-

pus (només per a EPI de categoria III).

• Referència al mètode d’assegurament de la qualitat triada i nom i

adreça de l’organisme que en fa el control (només per a EPI de ca-

tegoria III).

• Nom i adreça del signatari apoderat per comprometre el fabricant o el

seu mandatari.

En l’annex VI del Reial decret 1407/1992 s’exposa un model de declaració

de conformitat.

Abans de comercialitzar un EPI de categoria I, el fabricant haurà de fer el

següent per obtenir l’avaluació de conformitat:

• Reunir la documentació tècnica corresponent.

• Elaborar una declaració de conformitat CE.

• Estampar en cada EPI i en el seu embalatge la marca CE.


Per als EPI de categoria II s’han de reunir els requisits de la categoria I i

superar l’examen CE tipus.

Per als EPI de categoria III, a més dels requisits per a la categoria II, la

seva fabricació està sotmesa a un sistema de garantia de qualitat CE que

es podrà efectuar de dues formes diferents. Aquestes modalitats són el

control del producte final i la vigilància de la producció.

1.14. Examen CE tipus

Segons l’article 8 del capítol V del Reial decret 1407/1992, l’examen CE ti-

pus és el procediment mitjançant el qual l’organisme de control comprova

i certifica que el model tipus d’equip de protecció individual compleix les

exigències requerides en el Reial decret 1407/1992.

Article 8 del capítol V del Reial decret 1407/1992

“El organismo de control procederá al examen CE de tipo de acuerdo con los criterios que se indicana continuación:

• Examen de la documentación técnica del fabricante:

El organismo de control llevará a cabo el examen de la documentación técnica de fabricación paracomprobar su adecuación respecto a las normas armonizadas que afecten al equipo.

Cuando el fabricante no hubiere aplicado, o sólo hubiere aplicado parcialmente, las normas armo-nizadas o estas no existieren, el organismo de control deberá comprobar la adecuación de las es-pecificaciones técnicas utilizadas por el fabricante respecto a las exigencias esenciales, antes deverificar la ordenación del expediente técnico de fabricación, con respecto a dichas especificacio-nes técnicas.

• Examen del modelo:

Cuando examine el modelo el organismo de control se cerciorará de que ha sido elaborado con ar-reglo a la documentación técnica de fabricación y de que puede ser utilizado, de acuerdo con sufinalidad, con toda garantía de seguridad.

Llevará a cabo los controles y las pruebas pertinentes para comprobar que el modelo se ajusta alas normas armonizadas.

Cuando el fabricante no hubiere aplicado, o sólo hubiere aplicado parcialmente, las normas armo-nizadas o estas no existieran, el organismo de control efectuará los controles y pruebas adecuadospara comprobar la conformidad del modelo con las especificaciones técnicas utilizadas por el fabri-cante, siempre que éstas cumplan las exigencias esenciales.”

Els de classe I no s’han de sotmetre a examen CE tipus.

Els de categoria II han de ser sotmesos a un examen CE tipus, que haurà

de ser efectuat per un organisme de control. Si aquest examen resulta po-

Perquè un EPI pugui ser legalment comercialitzat en l’àmbit de la

Unió Europea, s’exigeix que compleixi unes determinades exigènci-

es essencials de sanitat i seguretat, de manera que respecti la salut

i garanteixi la seguretat dels seus usuaris potencials.

Centre Nacional de Mitjans de Protecció

El centre té laboratoris d’assajos disponibles de:

Acústica: sorolls i vibracions.

Òptica i mitjans de protecció de la cara, de la vista i de les vies respiratòries.

Equips de protecció de les vies respiratòries.

Assajos mecànics (cascos, calçat de seguretat i protecció).

Roba de protecció enfront de substàncies i productes químics.

Roba de protecció enfront de riscos tèrmics, riscos mecànicsi roba d’alta visibilitat.

Laboratori elèctric per a EPI de protecció enfront de riscos elèctrics.

Laboratori d’higiene industrial per a contaminants en l’ambient laboral.


sitiu, l’organisme referit estendrà un certificat CE tipus i el fabricant ela-

borarà la declaració de conformitat CE de la producció i podrà estampar

en l’equip el marcatge CE.

Si es tracta d’EPI classificats amb categoria III, el fabricant, a més del cer-

tificat CE tipus, haurà d’assegurar la homogeneïtat del producte fent un

dels dos procediments de garantia de qualitat per al control dels EPI fabri-

cats per mitjà d’un organisme de control, que pot ser el mateix al qual va

acudir per fer l’examen CE tipus o un altre de diferent.

1.15. Clàusula de salvaguarda

En l’article 6 del Reial decret 1407/1992, modificat pel Reial decret 159/

1995, hi ha l’anomenada clàusula de salvaguarda.

La comunitat autònoma haurà de comunicar les mesures preses a l’Admi-

nistració General de l’Estat amb la finalitat que aquesta segona pugui in-

formar-ne immediatament la Comunitat Europea.

1.16. Organisme notificat (o organisme de control)

Els organismes notificats o de control estan autoritzats per comprovar i

certificar que un EPI compleix els requisits de la reglamentació actual so-

bre equips de protecció individual.

1.17. Exigències essencials de sanitat i seguretat

Els equips de protecció individual han de garantir una protecció adequada

contra els riscos. Aquest principi es veu satisfet amb el compliment d’una

sèrie d’exigències essencials de sanitat i seguretat. Alhora, aquestes exi-

gències es poden classificar en requisits d’abast general aplicables a tots

els equips de protecció individual, i unes exigències complementàries tan

comunes a diversos equips de protecció individual com específiques dels

riscos que cal prevenir.

La clàusula de salvaguarda de l’article 6 de l’RD 1407/1992 diu

que si es comprova que els EPI proveïts de marca CE, i utilitzats

d’acord amb la seva finalitat, poden comprometre la seguretat de

les persones, dels animals domèstics o dels béns, es prendran to-

tes les mesures pertinents per retirar-los del mercat i prohibir-ne

la comercialització a la lliure circulació.

Recordeu que:

• Els de categoria I no passen examen CE tipus.

• Els de categoria II i III l’han de passar obligatòriament.

Art. 6 de l’RD 1407/1992

“Cuando se compruebe que los EPI provistos del marcado «CE» (Modificado por el Real Decreto 159/1995) y utilizados de acuerdo con su finalidad, pueden comprometer la seguridad de las personas, de los animales domésticos o de los bienes, se tomarán todas las medidas pertinentes para retirar tales EPI del mercado y prohibir su comercialización o su libre circulación”.


Les exigències de caràcter general exposades de manera resumida són:

1) Principis de concepció

• Ergonomia.

• Graus i classes de protecció:

– Graus i classes de protecció tan alts com sigui possible.

– Classes de protecció adequades a diferents nivells de risc.

2) Innocuïtat dels equips de protecció individual

• Absència de riscos i altres factors de molèstia endògens:

– Materials constitutius adequats.

– Superfície adequada en les parts dels EPI en contacte amb l’usuari.

– Traves màximes admissibles per l’usuari.

3) Factors de comoditat i eficàcia

• Adaptació de l’equip de protecció individual a la morfologia de l’usuari.

• Lleugeresa i solidesa de fabricació.

• Compatibilitat necessària entre els equips de protecció individual que

l’usuari hagi de portar simultàniament.

4) Fullet informatiu del fabricant. Element de capital importància per a

l’ús i el manteniment correctes de l’equip.


2. Protecció individual II. Proteccions de les diferentsparts del cos

Hi ha normes que estableixen els procediments d’avaluació de riscos i,

quan aquests riscos no poden ser aïllats o evitats amb protecció col·lectiva,

sorgeix la necessitat de recórrer a la protecció individual. Per això, la se-

lecció de l’equip de protecció individual adequat es farà conforme a les

prescripcions legals i normatives existents, i aquesta adequació es referirà

tant al risc com a l’usuari de l’equip. En funció dels riscos residuals que es

volen vèncer es farà la selecció dels EPI corresponents que es poden clas-

sificar en els grups següents:

• Cascos de seguretat.

• Protectors auditius.

• Protectors oculars i facials.


• Guants de protecció.

• Calçat d’ús professional.

• Roba de protecció.

• Equips de protecció contra les caigudes.

2.1. Cascos de seguretat

El casc de seguretat és un element que es col·loca al cap i està destinat,

fonamentalment, a protegir la part superior del cap de l’usuari contra ob-

jectes en caiguda.

Els cascos de seguretat s’han de fabricar segons la norma EN 397.

2.1.1. Elements del casc

Els principals elements d’un casc de protecció són el casquet i l’arnès.

El casquet és l’element de material dur i de textura llisa que constitu-

eix la forma externa general del casc. L’arnès és el conjunt complet

dels elements que constitueixen un mitjà per mantenir el casc en la po-

L’objectiu principal del casc de seguretat és el de protegir el cap

de qui l’utilitza de perills i cops mecànics. També, permet prote-

gir-lo d’altres riscos de naturalesa mecànica, tèrmica o elèctrica.

El tall de la imatge permet veure els diferentselements d’un casc de protecció.


sició correcta en el cap i també absorbeixen energia cinètica alliberada

en cas d’impacte. Les diferents parts de l’arnès són:

• Visera: és la prolongació del casquet per sobre dels ulls.

• Ala: és el cantó que circumda el casquet.

• Banda de cap: és la part de l’arnès que envolta totalment o parcialment el

cap per sobre dels ulls i a un nivell horitzontal i que representa aproxima-

dament la circumferència major del cap.

• Banda de clatell: és la banda regulable que s’ajusta darrere del cap sota el

pla de la banda de cap i que en pot formar part.

• Barballera: banda que s’acobla sota la barbeta per ajudar a subjectar el

casc sobre el cap. Aquest element és opcional en la constitució de l’equip,

i no tots els cascos l’han de tenir obligatòriament. És molt important la

seva utilització en el cascos de seguretat emprats en treballs en altura per-

què es quedin fixats i no caiguin.

2.1.2. Protecció i actuació dels cascos

Els casc de seguretat ha de protegir, segons la seva forma d’actuació, dels

riscos següents:

• Lesions cranials degudes a accions externes:

– Riscos mecànics (caiguda d’objectes, impactes, atrapada lateral…).

– Riscos tèrmics (esquitxades de metall fos, flames…).

• Riscos per a les persones per accions sobre el cap:

– Riscos elèctrics (contacte amb conductors elèctrics, descàrregues

electrostàtiques…).

– Riscos no identificats per pertorbació de la percepció.

• Riscos per a la salut o molèsties vinculats a l’ús del casc de seguretat: ris-

cos per incomoditat i molèsties en el treball (mala adaptació, transpiració,

brutícia…).

Per reduir les conseqüències destructives dels cops al cap, els cascos han

de complir una sèrie de condicions. Podem destacar les següents:

• Limitar la pressió aplicada al crani en distribuir la càrrega sobre la major

superfície possible.

Parts del casc

La part del casquet és la que es veu a primera vista, però la part de l’arnès és la que absorbeix els impactes i la que fa que el casc s’adapti a l’usuari.

El casc de l’esquerra està recomanat per treballsen altura perquè la visera és més petita i no

dificulta el camp de visió.


• Desviar els objectes que caiguin per mitjà d’una forma arrodonida i una su-

perfície llisa.

• Dissipar i dispersar la possible energia que es transmeti, de manera que

no passi en la seva totalitat al cap o al coll.

• Deformar-se per efecte de l’impacte sense tocar la superfície exterior de

l’armadura.

2.1.3. Marcatge dels cascos de seguretat

El casc de seguretat ha d’anar marcat amb els elements següents:

• Marca CE (segons el Reial decret 1407/1992, pel qual es regulen les condi-

cions per a la comercialització i lliure circulació intracomunitària dels

equips de protecció individual).

• Nombre de la norma harmonitzada aplicada per a l’avaluació de la seva

conformitat amb les exigències essencials de salut i seguretat.

• Nom o marca d’identificació del fabricant.

• Nom o referència del model (segons la designació del fabricant).

• Data de fabricació, almenys ha de dur el trimestre i l’any.

• Rang de talles en centímetres.

A més, es pot presentar un marcatge relatiu als requisits opcionals (per a

determinades activitats específiques) en els termes següents:

• Resistència a molt baixa temperatura: absorció d’impactes i resistència a

la penetració a –20 ºC o –30 ºC.

• Resistència a molt alta temperatura: absorció d’impactes i resistència a la

penetració a +150 ºC.

• Aïllament elèctric: aquest requisit pretén assegurar la protecció de l’usua-

ri durant un curt període de temps contra contactes accidentals amb con-

ductors elèctrics actius fins a un voltatge de 440 V de corrent altern.

• Resistència a la deformació lateral (DL): la deformació lateral mà-

xima del casc no excedirà de 40 mm i la deformació lateral residual

no excedirà de 15 mm després d’aplicar una força incremental de

fins a 340 N.

Sobre marcatge podeu veure l’apartat “Marca CE” del nucli d’activitat “Equips de protecció individual (EPI) I. Conceptes generals”.

!!


• Resistència a les esquitxades de metall fos (MM): el casc no haurà de ser

travessat per un metall fos, ni mostrar una deformació major de 10 mm i,

en cap cas, cremar amb emissió de flama després d’un període de cinc se-

gons mesurats un cop el vessament del metall fos hagi cessat.

2.1.4. Ús i manteniment dels cascos de seguretat

S’aconsella a l’empresari que determini, en la mesura que sigui possi-

ble, la vida útil (termini d’utilització) en relació amb les característi-

ques del treball i de l’entorn, i que es faci constar a les instruccions del

treball juntament amb les normes d’emmagatzemament, manteni-

ment i utilització.

És imprescindible ajustar bé el casc a l’usuari per garantir l’estabilitat i

evitar que llisqui i limiti el camp de visió. Una fixació adequada de l’arnès

al cap permet, a més, que el casc no es desprengui fàcilment en ajupir-se

o al mínim moviment.

S’han d’evitar els cascos que pesin més de quatre-cents grams.

El casc pot ser compartit per diversos treballadors si prèviament al can-

vi d’usuari es neteja i es desinfecta. Aquestes operacions de neteja són

especialment importants si l’usuari sua molt. La desinfecció es pot fer

submergint el casc en una solució adequada, com ara formol al 5% o hi-

poclorit sòdic.

Si s’han adherit materials al casc com ara guix, ciment, cola o resines, es

poden eliminar per mitjans mecànics no agressius, amb un dissolvent que

no ataqui el material del qual està feta l’armadura exterior. També es pot

utilitzar aigua calenta, detergent i un raspall de pèl gruixut.

El casc s’ha de controlar regularment. Si el seu estat és deficient

(presenta esquerdes, deteriorament de l’arnès, indicis d’envelli-

ment...) s’ha de deixar d’utilitzar. També s’ha de refusar si ha sofert

un cop encara que no presenti signes visibles d’haver patit danys.

Els diferents elements de l’arnès del cascpermeten ajustar-lo al cap de l’operari perquè no

hi hagi problemes.

El cascos fabricats amb polietilè, polipropilè o ABS, en condicions

normals s’alteren lentament; però tenen tendència a perdre resis-

tència mecànica per efecte de la calor, el fred i l’exposició al sol o a

fonts intenses de radiació ultraviolada (UV). Si aquest tipus de cas-

cos s’utilitzen en l’exterior o al costat de fonts intenses de fonts ul-

traviolades, com ara estacions de soldadura, s’han de substituir com

a màxim cada tres anys.

Llista de control

L’empresari ha de confeccionar una llista de control, amb la participació dels treballadors, per a cada sector de l’empresao àmbit d’activitat que presenta diferents riscos.


La millor protecció davant la perforació la proporcionen els cascos de ma-

terials termoplàstics (policarbonats, ABS, polietilè i policarbonat amb fi-

bra de vidre) amb un bon arnès. Els cascos d’aliatges metàl·lics lleugers no

resisteixen bé la perforació per objectes aguts o vores afilades. No s’han

d’utilitzar cascos amb elements interiors que sobresurtin, ja que poden

provocar lesions greus en cas de cop lateral. Poden tenir un farcit protec-

tor lateral que no sigui inflamable i que no es fongui amb la calor.

Els cascos fabricats amb aliatges lleugers o proveïts d’un cantell lateral no

s’han de fer servir en llocs de treball exposats al perill d’esquitxades de

metall fos.

2.2. Protectors auditius

Els treballadors i ciutadans de l’actual civilització industrial estem vivint i

treballant immersos en un món de sorolls, ja que són inseparables de la

nostra vida quotidiana. Els sorolls no només afecten la oïda humana, sinó

també la ment i la salut en general, i són considerats un element contami-

nant de medi ambient de primer ordre.

En relació amb els protectors de l’oïda, les normes UNE aplicables són:

• EN-352-1

• EN-352-2

• EN-352-3

• EN-458 per a la selecció de protectors auditius

La normativa base per a la selecció de protectors auditius són:

• RD 286/2006 de 10 de març sobre la protecció de la salut i la seguretat dels

treballadors contra els riscos associats amb l’exposició al soroll.

• El fullet informatiu referenciat en l’RD 1407/1992.

El soroll es pot controlar per diversos sistemes: com es pot veure a la figu-

ra 3 es pot controlar amb sistemes per baixa emissió de soroll i també per

mesures de control de soroll en el seu camí. En l’últim cas, el que es fa és

controlar-lo en els llocs de treball. Si no hem pogut controlar el soroll per

Els protectors auditius són equipaments de protecció individual que

redueixen els efectes del soroll sobre l’audició i sobre l’oïda a causa

dels seus efectes d’atenuació. Els protectors auditius redueixen el

soroll obstaculitzant la trajectòria del soroll.

El soroll és un so perillós, molest, inútil o desagradable.


altres sistemes, com a últim recurs, es proporcionen als treballadors

equips de protecció individual.

Figura 3. Esquema del control de soroll

2.2.1. Tipus de protectors auditius

Són diverses les classificacions existents sobre els protectors auditius. La

classificació més utilitzada els divideix en dos grups, les orelleres i els taps.

Orelleres

Les orelleres estan formades per un arnès de cap de metall o plàstic que

subjecta dos casquets fets gairebé sempre de plàstic. Aquest dispositiu

tanca per complet el pavelló auditiu extern i s’aplica hermèticament al

cap mitjançant un coixinet d’escuma plàstica o plena de líquid. Gairebé to-

tes les orelleres tenen un revestiment interior que absorbeix el so i el

transmet per mitjà de l’armadura dissenyada per millorar l’atenuació per

sobre d’aproximadament 2.000 hz. Els diferents dispositius que formen

una orellera els podeu veure en la figura 4.

En alguns dispositius, l’arnès del cap es pot col·locar per sobre del cap, per

darrere del coll i per sota de la barbeta, encara que la protecció que pro-

porciona en cada posició varia. D’altres es munten en un casc rígid, però

solen oferir una protecció inferior, perquè aquesta classe de muntura fa

més difícil l’ajust de les orelleres i no s’adapta tan bé com la diadema a la

diversitat de grandària de cap.

La forma dels casquets i el tipus d’encoixinat i la tensió de l’arnès al cap de

subjecció són els factors que determinen un grau de major eficàcia amb què

les orelleres atenuen el soroll ambiental. Gairebé totes les orelleres pro-

porcionen una atenuació que s’aproxima a la conducció òssia, d’aproxima-

dament 40 dB, per a freqüències de 2.000 hz o superiors. La capacitat

d’atenuació de baixes freqüències d’unes orelleres ben ajustades està de-

Hipoacúsia

És el nom científic de la sordesa provocada pel soroll. És una de les malalties professionals més esteses. És una afectació que no ofereix protagonisme i que no s’aireja per les seves conseqüències negatives en els mitjans de comunicació.

Figura 4. Elements que formen una orellera.


terminada per factors de disseny i de materials, com el volum del casc, la

superfície de l’obertura del casc, la pressió de l’arnès del cap o el seu pes.

Altres vegades poden anar acoblades a un casc protector, en aquest cas

consisteixen en casquets individuals units a uns braços fixats a un casc de

seguretat industrial, i que són regulables de manera que poden col·locar-

se sobre les orelleres quan sigui necessari.

Taps

Els taps per a les orelles que es posen en el canal auditiu extern s’anome-

nen aurals, i els que es posen a la conca d’entrada del conducte auditiu

extern s’anomenen semi-aurals.

Es comercialitzen taps premoldejats, d’una o diverses grandàries, norma-

litzats que s’ajusten al canal auditiu de gairebé tots els usuaris. Els molde-

jables es fabriquen en un material tou que l’usuari adapta al seu canal

auditiu de manera que formi una barrera auditiva.

Els taps moldejats personalitzats es fabriquen individualment perquè en-

caixin en l’orella de l’usuari.

Hi ha taps auditius de vinil, silicona, elastòmers, cotó, cera, llana de vidre

filada, escumes de cel·la tancada i recuperació lenta.

Els taps externs se subjecten aplicant-los contra l’obertura del canal auditiu

extern i exercint un efecte similar al de tapar-se les orelles amb els dits. Es

fabriquen en mida única i s’adapten a la major part de les orelles. De vegades,

estan previstos d’un cordó interconnector o d’un arnès de cap lleuger.

Altres tipus de protectors auditius

Excepcionalment, segons les condicions ambientals s’ha de seleccionar al-

gun dels protectors següents:

• Protectors selectius de freqüència: tots els protectors auditius atenuen

més unes freqüències que unes altres. Alguns protectors es dissenyen per

ressaltar aquest efecte, normalment augmentant l’atenuació a freqüèn-

cies superiors a les de les converses, millorant d’aquesta manera la

comunicació. El rang més important és entorn dels 2.000 Hz.

• Protectors dependents del nivell: estan pensats per proporcionar una pro-

tecció que s’incrementi a mesura que el nivell sonor augmenta.

• Protectors per a la reducció activa del soroll (protectors ANR): es tracta

de protectors auditius que incorporen circuits electrocoacústics destinats

a suprimir parcialment el soroll d’entrada amb la finalitat de millorar la

protecció de l’usuari.

Una mostra de diferents tipus de taps

Taps d’escuma

Els taps d’escuma s’han de manipular amb les mans per col·locar-los. Aneu amb compte a recomanar-los en treballs on potser les mans no estan gaire netes. En aquests casos és millor utilitzar els que no s’han de tocar directament amb les mans.


• Orelleres de comunicació: les orelleres associades a equips de comuni-

cació necessiten utilitzar un sistema aeri o per cable per mitjà del qual

es puguin transmetre senyals, alarmes, missatges o programes d’entre-

nament.

2.2.2. Protecció dels protectors auditius

Els protectors auditius han de protegir dels riscos següents:

• Riscos deguts al soroll (nivell sonor, freqüència, etc.).

• Riscos deguts a una identificació insuficient dels senyals i a una com-

prensió insuficient de les paraules.

• Riscos tèrmics (treballs de soldadura, etc.).

• Riscos deguts a la mala adaptació dels protectors auditius (pes, pressió,

adaptació, etc.).

2.2.3. El protector auditiu òptim

La protecció no ha de ser excessiva. Si el nivell acústic protegit es troba

més de 15 dB per sota del nivell desitjat, el protector indueix una atenua-

ció excessiva i es considera que el treballador està massa protegit i, per

tant, se sent aïllat de l’entorn. Pot ser difícil escoltar la veu i els senyals

d’alarma i el treballador es traurà el protector davant la necessitat de co-

municar-se, de verificar els senyals d’avís o l’haurà de modificar per reduir

la seva atenuació. Si el treballador el retira o el modifica, la protecció es

reduirà fins a l’extrem de no impedir la pèrdua auditiva.

2.2.4. Selecció dels protectors auditius

La comoditat és un aspecte molt decisiu i important en el protector

auditiu. Portar un protector auditiu mai serà tant còmode com no

portar-ne cap.

El protector auditiu òptim és aquell que l’usuari està disposat a

portar voluntàriament durant tota la jornada de treball.

Els protectors auditius s’han d’utilitzar per disminuir el nivell de so-

roll que rep un treballador situat en un ambient sorollós perjudicial

per a la salut i/o seguretat, quan el soroll no s’hagi pogut evitar o li-

mitar per mitjans tècnics com la protecció col·lectiva.

Decibel: és la unitat que mesura la intensitat o el volum.


En les activitats o sectors d’activitats següents pot resultar necessària la

utilització dels protectors auditius si no és que les mesures tècniques o or-

ganitzatives han garantit l’eliminació o limitació necessària del soroll i,

per tant, de la contaminació acústica:

• Utilització de premses per a metalls.

• Treballs que incorporin la utilització de dispositius d’aire comprimit.

• Activitats del personal de terra en els aeroports.

• Treballs de percussió.

• Treballs dels sectors de la fusta i el tèxtil.

Per donar efectivitat a l’objecte de protecció dels treballadors l’empresari

haurà de:

1) Proporcionar protectors auditius als treballadors que ho sol·licitin en

llocs de treball en els quals el nivell diari equivalent superi els 80 dBA.

2) Subministrar protectors auditius a tots els treballadors en llocs de tre-

ball en els quals el nivell diari equivalent superi els 85 dBA.

3) Proporcionar protectors auditius i fer el seu ús obligatori, senyalitzant-

lo segons el que es disposa sobre senyalització de seguretat en els centres

i locals de treball en llocs en els quals el nivell diari equivalent, o el nivell

de pic, superi els 90 dBA o 140 dBA equivalents.

2.2.5. Ús i manteniment dels protectors auditius

Els protectors auditius s’hauran de portar mentre duri l’exposició al so-

roll, ja que la seva retirada temporal redueix seriosament la protecció.

S’ha de ressaltar la importància de l’ajust d’acord amb les indicacions

del fabricant per aconseguir una bona atenuació a totes les freqüències.

Quan estan mal ajustats presenten una atenuació inferior. El millor pro-

tector auditiu només serà efectiu si s’utilitza durant el temps d’exposició

al soroll. Perquè siguin efectius és fonamental que els taps estiguin ben

col·locats, per tant, s’haurà d’ensenyar als treballadors com inserir-los.

Els taps són aconsellables per a un ús continu, en particular en ambients

calorosos i humits, o quan s’hagin de portar al mateix temps que ulleres,

protectors facials, màscares o altres protectors.

Alguns taps són d’ús únic. D’altres es poden utilitzar durant un determinat

nombre de dies o, fins i tot, d’anys si el manteniment es fa d’una manera

correcta.És molt important aportar als taps reutilitzables

algun envàs per poder-los emmagatzemar encondicions higièniques òptimes.


Els taps auditius en general no són adequats per a persones que pateixen

malalties de l’oïda o irritació del canal auditiu. !

2.3. Protectors oculars i facials

El vulnerable ull humà és molt propens a patir danys que poden provocar

una irritació o, fins i tot, una ceguesa total. No hi ha res que pugui reem-

plaçar la pèrdua d’un ull. Per evitar aquestes situacions s’utilitzen els pro-

tectors oculars, ulleres i pantalles.

La normativa EN de compliment en el cas de les proteccions oculars és:

• EN 166: protectors individuals dels ulls utilitzats contra els diversos pe-

rills que poden danyar-los o alterar la visió.

• EN 169: filtres utilitzats en soldadura.

• EN 170: filtres contra radiacions ultraviolades.

• EN 171: filtres contra infrarojos.

• EN 172: filtres contra radiacions solars.

• EN 207/EN 208: filtres contra radiacions de làser.

2.3.1. Classificació dels protectors oculars

Hi ha en el mercat una àmplia gamma de protectors oculars. Els dos grans

grups en els quals es classifiquen els protectors oculars són les ulleres de

protecció i les pantalles. Les ulleres només protegeixen els ulls i les pan-

talles de protecció, a més dels ulls, protegeixen una part o la totalitat de la

cara i altres zones del cap.

Tipus d’ulleres de protecció

Les ulleres de protecció protegeixen els ulls de qualsevol tipus de possibles

agressions externes produïdes durant la realització del treball. Les ulleres

de protecció es poden classificar en dos grups:

1) Ulleres de muntura universal: són protectors dels ulls en què els ocu-

lars estan acoblats a una muntura amb barnilles. Poden portar protectors

laterals acoblats o no.

És aconsellable que els taps d’un únic ús siguin d’expansió lenta i

anatòmics perquè així es facilita la seva col·locació i extracció. El

personal femení requereix amb molta freqüència mides més petites

i no s’ha d’oblidar que entre el 2% i el 10% de la població necessita

mides diferents per a l’oïda dreta i l’esquerra.

Vida útil

La durada de les ulleres depèn de dos factors:

• El manteniment: netejar amb un drap suau i aigua amb sabó. Netejar de tant en tant amb un desinfectant domèstic tradicional.

• L’emmagatzamament: protegir de la llum directa del sol i dels productes abrasius. Respectant això les ulleres poden durar dos anys.


2) Ulleres de muntura integral (o també panoràmiques): són protectors dels

ulls que tanquen de manera estanca la regió orbitària i estan en contacte amb

el rostre. D’aquesta manera, la zona dels ulls està més protegida.

Tipus de pantalles de protecció

Les pantalles de protecció, a més dels ulls, protegeixen una part o la tota-

litat de la cara i altres zones del cap. Els tipus de pantalles de protecció

que hi ha són:

1) Pantalla facial: és un protector dels ulls que cobreix tot el rostre o una

part. La diferenciem de la pantalla facial muntada perquè porta una ban-

da de subjecció per al cap, un casc, una caputxa protectora o qualsevol dis-

positiu d’acoblament apropiat.

2) Pantalla de mà: és una pantalla facial que s’agafa amb la mà i protegeix

els ulls, la cara i el coll.

3) Pantalla facial integral: són protectors del ulls que, a més dels ulls, co-

breixen la cara, la gola i el coll. Es pot portar al cap directament amb un

arnès de cap o amb un casc protector.

2.3.2. Protecció dels protectors oculars

Els protectors oculars i facials han de protegir, segons la seva forma d’ac-

tuació, dels riscos següents:

• Lesions en els ulls i la cara per accions externes:

– Riscos mecànics (impactes, partícules projectades, estelles, perfo-

ració…).

– Riscos per radiacions (soldadura, raigs ultraviolats, infrarojos, làser,

solars, ionitzants…).

– Riscos tèrmics (fred, calor…).

– Riscos químics (pols, líquids corrosius, substàncies tòxiques o corro-

sives, aerosols…).

– Riscos termomecànics (esquitxades de metall fos…).

• Lesions per a les persones per perills i accidents per a la salut:

– Risc de tall per la presència d’arestes tallants.

– Alteració de la vista deguda a la mala qualitat òptica.

– Reflexos.

• Riscos per a la salut o limitacions vinculats a l’ús d’equips de proteccióocular o facial:

– Riscos per incomoditat i destorb en el treball vinculats a l’ús de pro-

tectors oculars o facials (mala adaptació, formació de suor, limitació

de la visió per entelament, alteració del color…).


• Eficàcia insuficient de la protecció:

– Mala elecció de l’equip.

– Mala utilització.

2.3.3. Marcatge dels protectors oculars

Els protectors oculars i facials han d’anar marcats amb els elements se-

güents: marca CE i marques identificadores del grau de protecció en el cas

d’oculars filtrants.

Segons la normativa europea, les ulleres d’ús laboral han d’estar certifica-

des en el seu conjunt (oculars més lents) i no es poden utilitzar muntures

amb oculars que no hagin estat certificades.

Marcatge dels protectors oculars

S’han d’estampar les marques següents en els oculars per a la seva iden-

tificació:

1) Identificació del fabricant.

2) Classe òptica. Hi ha tres classes òptiques segons les toleràncies de fa-

bricació referents a potències esfèriques, astigmàtiques i prismàtiques.

Els cobrefiltres sempre han de ser de classe 1. Per a la resta dels oculars,

és vàlida qualsevol de les tres classes òptiques existents.

3) Classe de protecció. Aquesta marca és exclusiva dels oculars filtrants i

es compon de dos elements; el nombre de codi i el grau de protecció esta-

ran separats per un guió (no s’inclouen els filtres destinats a soldadura).

En la taula 11 s’inclou la llista de codis.

Taula 11. Nombre de codi grau de protecció

El grau de protecció és un indicador de l’enfosquiment del filtre, i dóna

una idea de la quantitat de llum visible que permet passar.

4) Resistència mecànica. Les característiques mecàniques, en el cas que

n’hi hagi, s’identificaran amb un dels símbols especificats en la taula 12.

Aquest requisit només afecta els oculars amb efecte filtrant.

Nombre de codi

Classe de proteccióIndicadors del tipus de radiacions per a les quals és utilitzat el filtre

Grau de protecció

2 Filtre ultraviolat que pot alterar el reconeixement dels colors.

És un indicador de l’enfosquiment del filtre,i dóna una idea de la quantitat de llum visible que permet passar.

3 Filtre ultraviolat que permet un bon reconeixement del color.

4 Filtre infraroig.

5 Filtre solar sense requisits per a l’infraroig.

6 Filtre solar amb requisits per a l’infraroig.


El requisit per a la resistència mecànica mínima es satisfà si l’ocular su-

porta l’aplicació d’una bola d’acer de 22 mm de diàmetre nominal amb una

força de 100 N(+/– 2) N. S’ha de seguir el procediment que es detalla en

la norma EN 168-1995. Després de l’assaig, s’han de veure els efectes.

S’observa la fractura de l’ocular i la deformació. Es considera fracturat si

queda partit en dos o més trossos, o si més de 5 mg del material se separen

de la superfície contrària on ha impactat la bola, o també si la bola travessa

l’ocular. L’ocular es considera deformat si apareix una marca en el paper

blanc situat en la cara oposada en la qual s’aplica la força.

Taula 12. Resistència mecànica

5) No-adherència del metall fos i resistència a la penetració de sòlids ca-

lents. Els oculars que compleixen aquest requisit han d’anar marcats amb

el número 9.

6) Protecció a l’arc elèctric de curtcircuit. Els oculars que compleixen

aquest requisit han d’anar marcats amb el número 8.

7) Resistència al deteriorament superficial per partícules fines. Els ocu-

lars que compleixen aquest requisit han d’anar marcats amb la lletra K.

8) Resistència a l’entelament. Els oculars que compleixen aquest requisit

han d’anar marcats amb la lletra N.

9) Marcatge dels oculars laminats. Amb la finalitat de situar de cara a l’ex-

terior les capes que es poden trencar de forma perillosa, aquests oculars

s’han d’identificar amb un senyal a la part nasal de la cara anterior que ha

d’evitar un muntatge incorrecte.

Marcatge de la muntura dels protectors oculars

Per a les muntures, en les normes harmonitzades, es preveuen les mar-

ques següents:

1) Identificació del fabricant.

2) Nombre de la norma harmonitzada. Norma aplicada per a l’avaluació

de la seva conformitat amb les exigències essencials de salut i seguretat.

Símbol Grau de resistènciaModel aplicable (ulleres de muntura universal,

integral, pantalla facial, pantalla de mà)

Sense símbol Resistència mecànica mínima A tots els models

S Resistència mecànica incrementada A tots els models

F Resistència a l’impacte a baixa energia A tots els models

B Resistència a l’impacte a mitjana energia Només ulleres de muntura integral i pantalla facial

A Resistència a l’impacte a alta energia Només pantalles facials


3) Camp d’ús. Segons els agents agressius que poden actuar es marcaran

amb els símbols de la taula 13.

Taula 13. Camp d’ús de la muntura

4) Resistència a l’impacte de partícules a gran velocitat. Són d’aplicació

els símbols que s’especifiquen en la taula 14. Aquest tipus de codis són

d’ús tant en les muntures com en els oculars.

Taula 14. Resistència mecànica a l’impacte de partícules a gran velocitat

2.3.4. Recomanacions per a la selecció dels protectors oculars

Abans d’adquirir els equips de protecció, cal contemplar la taula de riscos

amb la finalitat de disposar d’un criteri més acurat.

Cal tenir en compte el fullet informatiu del fabricant, el qual ha d’incloure

totes les dades útils referents a:

• Nom i adreça del fabricant o representant autoritzat.

• Nombre de la norma harmonitzada aplicada per a l’avaluació de la

seva conformitat amb les exigències essencials de salut i seguretat.

• Nom d’identificació del model de protector.

• Classes de protecció i prestacions.

• Accessoris.

• Explicació de les marques.

• Advertiments.

• Emmagatzematge.

• Ús, manteniment, neteja i desinfecció.

• Data o termini de caducitat.

Símbol Ús per a protecció

Sense símbol Ús bàsic

3* Líquids

4 Partícules de pols gruixudes

5 Gas i partícules de pols fines

8 Arc elèctric de curtcircuit

9 Metall fos i sòlids calents

*Cal dir que amb el número 3 es marquen les muntures que protegeixen de les esquitxades i de les gotes de líquid.

Símbol Grau de resistènciaModel aplicable (ulleres de muntura universal,

integral, pantalla facial, pantalla de mà)

F Resistència a l’impacte a baixa energia A tots els models

B Resistència a l’impacte a mitjana energia Només ulleres de muntura integral i pantalla facial

A Resistència a l’impacte a alta energia Només pantalles facials


En les taules 15 i 16 es presenta una aproximació al que podrien ser els

criteris bàsics de selecció de pantalles i muntures.

Taula 15. Selecció de pantalles de protecció

L’elecció d’un protector contra riscos d’impacte es farà en funció de

l’energia d’impacte i de la forma d’incidència (frontal, lateral, indirecta,

etc.). Altres paràmetres, com poden ser la freqüència dels impactes, natu-

ralesa de les partícules, determinaran la necessitat de les característiques

addicionals com la resistència a l’abrasió dels oculars.

Taula 16. Selecció d’ulleres de protecció

Normalment, els equips de protecció no s’han d’intercanviar entre diver-

sos treballadors ja que la protecció òptima s’aconsegueix gràcies a l’adap-

tació de la mida i ajust individual de cada equip.

Tipus

Classificació

Segons la muntura del protector Segons dades relatives al visor

Tipus de muntura Sistema de subjecció Marc o mira Material del visor Classe òptica

Pantalla facialSoldadura A mà Cap Plàstic Tipus 1

(major qualitat òptica)

Pantalla de màTèxtil amb recobriment reflector

Amb arnès Fix Malla de filferro Tipus 2

Pantalla facial integrada

Altre Acoblada al casc de seguretat

Mòbil Malla tèxtil Tipus 3

(menor qualitat òptica)

Pantalla facial muntada

Acoblada al dispositiu respitatori

Tipus

Classificació

Segons la muntura del protector Segons l’ocular del protector

Tipus de muntura

Sistema de subjecció

Sistema de ventilació

Protecció lateral

Material del Protector

Classe òptica

Característiques

òptiques

Ulleres de muntura universal

Universal simple

Per barnilles laterals

Amb ventilació

Amb protecció lateral

Cristall mineral Tipus 1

(major qualitat òptica)

Correctores

Universal doble

Per banda de cap

Sense ventilació

Sense protecció lateral

Orgànic Tipus 2 No correctores

Ulleres de muntura integral

Integral simple Acoblades al casc

Malla Tipus 3

(menor qualitat òptica)

Integral doble Per arnès

Adaptable al rostre

Tipus cassoleta

Suplementària


L’elecció del grau de protecció d’un filtre de protecció convenient per a

treballs de soldadura o de les seves tècniques relacionades depèn d’uns

quants factors. Per a la soldadura a gas i les tècniques relacionades, com

per exemple la soldadura al coure i el tall per raig de plasma, depèn del

cabal dels bufadors. En la soldadura d’aliatges lleugers, convé tenir en

compte les característiques dels fluxos que incideixen sobre la composició

espectral de la llum emesa. Per a la soldadura per arc i el tall per raig de

plasma, la intensitat del corrent és un factor essencial que permet preci-

sar l’elecció del filtre més adequat.

2.3.5. Ús i manteniment dels protectors oculars i facials

Les peces d’ancoratge de les lents de seguretat han de tocar cada costat del

cap i ajustar-se darrere de les orelles. Els protectors dels ulls s’han d’ajustar

adequadament i han de ser raonablement còmodes sota les condicions d’ús.

Si es dóna el cas que els símbols de resistència mecànica (S, F, B o A) no

són iguals per a l’ocular i la muntura, es prendrà el nivell més baix per al

protector complet.

Perquè un protector d’ulls es pugui usar contra metalls fosos i sòlids calents,

la muntura i l’ocular hauran de portar el símbol 9 i un dels símbols F, B o A.

Si els oculars de protecció contra radiacions queden exposats a esquitxa-

des de metall fos, la seva vida útil es pot perllongar mitjançant el recurs

de cobrefiltre, els quals hauran de tenir una classe òptica 1.

Les condicions ambientals de calor i humitat afavoreixen l’entelament

dels oculars, com també un esforç continuat i postures incòmodes. El pro-

blema no té una solució fàcil. Els oculars marcats amb la lletra N protegei-

xen de l’entelament.

2.4. Protectors de les vies respiratòries

El medi ambient pot estar contaminat per partícules i/o gasos i vapors.

Es pot produir igualment una deficiència d’oxigen. És per això que se-

Si l’ocular és de classe òptica 3 no s’ha d’usar en períodes llargs.

Els protectors amb oculars de qualitat òptica baixa (2 i 3) només es

poden utilitzar esporàdicament.

Sobre protectors de soldadura podeu veure l’apartat “Soldadura” de la unitat “Treballs especials”.

!!


gons les condicions ambientals els treballadors s’han de protegir les

vies respiratòries.

La normativa d’aplicació és la EN 149. La normativa EN fa referència als

codis de colors dels filtres respiratoris, és la EN 141/143/371.

2.4.1. Tipus de protectors respiratoris

Els equips de protecció respiratòria es classifiquen en dos grans grups en

funció de si s’inhala aire de l’exterior o si es proporciona l’aire d’una font

no contaminada.

1) Dependents del medi ambient. S’anomenen equips autofiltrants. En

aquest cas, l’aire inhalat passa per un filtre on es retenen els contami-

nants. Se subdivideixen en:

a) Equips filtrants contra partícules:

• Filtre contra partícules, que pot ser d’eficàcia baixa, mitjana i alta, més

adaptador facial.

• Mascareta filtrant contra partícules.

• Equips filtrants ventilats (cascos, etc.).

b) Equips filtrants contra gasos i vapors:

• Filtre per a gasos més adaptador facial.

• Mascareta filtrant contra gasos i vapors.

c) Equips filtrants contra partícules, gasos i vapors:

• Filtre combinat més adaptador facial.

• Mascareta filtrant contra partícules, gasos i vapors.

Entre aquests equips destaquen: mascareta, mascareta autofiltrant, màs-

cara i semimàscara.

2) Independents del medi ambient. Aquests equips també s’anomenen aï-

llants. Proporcionen protecció tant en atmosferes contaminades com en

situació de deficiència d’oxigen. Es fonamenten en el subministrament

d’un gas no contaminat respirable (aire o oxigen). Els principals tipus són:

a) No autònoms

• De mànega:

– Sense assistència.

Les mascaretes, si estan ben seleccionades,són eficaces, còmodes i de bona adaptació.


– Assistits manualment.

– Assistits amb ventilador.

• Amb línia d’aire comprimit:

– De flux continu.

– A demanda.

– A demanda, de pressió positiva.

b) Autònoms:

• De circuit obert.

– D’aire comprimit.

– D’aire comprimit, a demanda amb pressió positiva.

• De circuit tancat

– D’oxigen comprimit.

– D’oxigen líquid.

– De generació d’oxigen.

Limitacions generals d’ús dels protectors respiratoris

Els equips de pressió negativa o qualsevol tipus d’equip amb peça facial

ajustable a la cara no s’han d’usar quan la persona té barba, patilles o ca-

racterístiques facials que puguin impedir el contacte directe entre la cara

i la peça facial.

2.4.2. Factor de protecció en els protectors respiratoris

El paràmetre definitori de l’eficiència de l’equip és el factor de protecció.

El factor de protecció descriu la relació entre la concentració d’un agent

nociu en l’aire ambiental i la concentració en l’aire respirat per l’usuari

d’un equip de protecció respiratòria. La concentració de l’agent nociu en

l’aire respirat és deguda a diferents causes:

• La connexió entre el filtre i el portafiltres i tota la resta d’elements

d’unió entre les diferents peces de l’equip.

Les vàlvules d’expiració ofereixen una protecciófrontal òptima i una resistència respiratòria

mínima.

Els equips de protecció respiratòria filtrants no proporcionen oxi-

gen i no s’han d’utilitzar en atmosferes deficients d’oxigen que con-

tinguin menys de 19,5 % en volum. No s’han d’utilitzar si les

concentracions de contaminants són perilloses per a la salut i la vi-

da, quan les concentracions siguin desconegudes o excedeixin els ni-

vells màxims establerts pels organismes legislatius.


• L’ajust deficient de l’adaptador facial a la cara de l’usuari.

• La penetració de l’aire ambiental per mitjà del filtre.

• La falta d’estanquitat de la vàlvula d’exhalació.

Per escollir l’equip de protecció de les vies respiratòries adequat per a un

ús concret, cal determinar, a part del factor de protecció, la concentració

d’agent nociu a l’aire ambiental.

Quan es vulgui obtenir la concentració màxima a què es pot utilitzar

l’equip, cal multiplicar el factor de protecció per a un aparell respiratori

concret per la concentració constant d’agent nociu a l’aire ambiental.

Els equips de protecció respiratòria han de protegir, segons la seva forma

d’actuació, dels riscos següents:

• Amenaça de les vies respiratòries per accions externes:

– Riscos tèrmics (esquitxades de metall fos, flames, guspires…).

– Riscos químics (pols, fums, boires, gasos, vapors…).

– Riscos per contaminació (partícules radioactives, gasos radioac-

tius…).

– Riscos per manca d’oxigen a l’aire respirable.

• Amenaça de la persona per acció per mitjà de les vies respiratòries. Riscos

biològics (bacteris, virus…).

• Riscos per a la salut o molèsties vinculats a l’ús d’equips de protecció res-

piratòria:

– Riscos per incomoditat en el treball vinculats a l’ús d’equips de pro-

tecció respiratòria (mida, pes, resistència a la respiració, microcli-

ma sota la màscara…).

– Riscos per elecció i utilització erronis, embrutiment, desgast, dete-

riorament i envelliment.

– Riscos relacionats amb les característiques particulars de l’usuari.

– Riscos condicionats per l’entorn (calor, fred, humitat…).

2.4.3. Recomanacions per a la selecció dels protectors respiratoris

Abans d’adquirir els equips de protecció, cal completar la taula de riscos a

fi de disposar d’un criteri més acurat.

Com més gran sigui el factor de protecció, més gran serà la protec-

ció respiratòria aconseguida.

El temps d’utilització depèn de la capacitat d’absorció o filtració, la concentració dels contaminants, el ritme respiratori de l’usuari i la temperatura de l’ambient.





• Talles disponibles, factor de protecció i explicació de les marques.

• Emmagatzematge, ús, manteniment, neteja i desinfecció.

• Data o termini de caducitat, etc.

En escollir un equip és necessari considerar dos factors:

1) Aspecte tècnic: cal escollir l’equip adequat als riscos existents, obser-

vats en l’anàlisi de riscos. En la taula 17 podem veure els aspectes més re-

llevants per a la selecció de filtres: els riscos dels quals s’ha de protegir el

treballador.

2) Aspecte ergonòmic: entre els equips que satisfan l’aspecte tècnic, cal

escollir el que millor s’adapti a les característiques personals de l’usuari.

Les característiques més importants que han de reunir els aparells són:

• Poca pèrdua de la capacitat visual i auditiva, i menor pes possible.

• Arnès de cap amb sistema d’ajust còmode per a condicions de treball nor-

mals.

• Les parts de l’adaptador facial que estiguin en contacte amb la cara de

l’usuari han de ser de material tou.

Taula 17. Selecció de filtres

La màscara està saturada quan fa una olordesagradable. No oblideu mai de tancar els

filtres després de cada utilització.

Filtre Característica TipusClasse

ColorBaixa Mitjana Alta

Contra partícules

Partícules sòlides (S) FFP1 Blanc

Partícules sòlides i líquides (SL) FFP2 Blanc

Partícules sòlides i líquides FFP3 Blanc

Contra gasos, vapors i mixtos

Gasos i vapors orgànics amb punt d’ebullició >65 ºC

FFA 1 2 3 Marró

Gasos i vapors orgànics amb punt d’ebullició <65 ºC

FFAX Marró

Gasos i vapors inorgànics segons especificacions del fabricant

FFB 1 2 3 Gris

SO2 i altres gasos i vapors àcids segons especificacions del fabricant

FFE 1 2 3 Groc

NH3 i derivats orgànics de l’NH3 segons especificacions del fabricant

FFK 1 2 3 Verd

Gasos i vapors específics FFSX Violat

Òxids de nitrogen (NO, NO2, NOx) NO-P3 Combinacions Blau-Blanc

Mercuri NO-P3 Combinacions Vermell-Blanc


• El material de l’adaptador facial no ha de provocar irritacions cutànies.

• Filtre d’ajust correcte i de dimensions reduïdes.

• L’equip ha de dificultar al mínim possible la respiració de l’usuari.

Els equips de protecció respiratòria estan dissenyats per ser utilitzats du-

rant períodes de temps relativament curts. Com a regla general, no s’ha

de treballar durant més de dues hores seguides. En el cas d’equips lleu-

gers, o quan es fan treballs lleugers amb interrupcions entre les diferents

tasques, l’equip es pot utilitzar durant un període més llarg. !

Abans de fer servir un filtre, cal mirar la data de caducitat que porta im-

presa i comprovar que tingui un estat de conservació perfecte.

Una persona qualificada ha d’instruir l’usuari sobre la manera d’utilitzar

l’equip de protecció respiratòria.

Els codis de partícules duen un codi d’identificació P seguit d’un nombre;

el seu significat és:

• P1: filtre de partícules amb baixa capacitat d’absorció.

• P2: filtre de partícules amb capacitat mitjana d’absorció.

• P3: filtre de partícules amb capacitat alta d’absorció.

En la taula 18 es presenten l’eficàcia i les aplicacions dels filtres FFP1,

FFP2 i FFP3

Taula 18. Eficàcia dels filtres FFP1, FFP2 i FFP3

Tipus Protegeix contra atmosfera Recomanat contra Eficàcia Aplicacions

FFP1 Lleugerament tòxica Silicat de sodi, carbonat de calci, magnesi, calcita, sacarosa

Contra els contaminants de toxicitat dèbil en concentracions de fins a 4,5 vegades el valor límit d’exposició professional

Tèxtil, mines, construcció, siderúrgia, treballs de la fusta (sense tenir en compte fusta exòtica)

FFP2 Mitjanament tòxica Inoxidable, coure, alumini, carbó, quars, sílice, llana de vidre

Contra els contaminants de toxicitat dèbil a mitjana en concentracions de fins a 12 vegades el valor límit d’exposició professional

Tèxtil, mines, construcció, siderúrgia, carrosseria de l’automòbil, treballs de la fusta, agricultura, horticultura, soldadura, tall i fosa de materials, etc.

FFP3 Molt tòxica Fums metàl·lics de soldadura, fum de coure, de ferro, de zenc

Contra els contaminants d’alta toxicitat en concentracions de fins a 50 vegades el valor límit d’exposició professional

Tèxtil, mines, construcció, siderúrgia, indústria farmacèutica, nuclear, treballs de la fusta, tractaments de residus tòxics, fabricació de bateries NI-CD , soldadura, tall i fosa de materials, etc.


En mascaretes autofiltrants, els indicadors dels codi són els mateixos,

però porten al davant dues lletres, FF.

Els codis de gasos, vapors i mixtos duen una lletra i el seu significat és:

• Tipus A: protecció contra els vapors orgànics dels quals el punt d’ebu-

llició és superior a 65 ºC: dissolvents i hidrocarburs (acetats, àcids, ben-

zè, butà, etanol, toluè, aiguarràs...

• Tipus B: protecció contra els gasos i vapors inorgànics (àcid acètic, ní-

tric, brom, clor, fluor).

• Tipus E: protecció contra el diòxid de sofre, àcid clorhídric, àcid fluor-

hídric, àcid bromhídric.

• Tipus K: protecció contra l’amoníac i certs derivats aminats.

• Tipus P: protecció contra la pols i aerosols sòlids o líquids tòxics.

En la utilització dels filtres s’han de tenir en compte les recomanacions

següents:

• Abans d’utilitzar un filtre, s’ha de comprovar la data de caducitat i compa-

rar el tipus de filtre amb l’àmbit d’aplicació.

• Portar l’equip ben ajustat, segons instruccions del fabricant (sinó no oferi-

rà el nivell teòric de protecció).

• L’equip es durà durant tot el temps que duri l’exposició al contaminant.

• Es recomana que tots els treballadors que utilitzin equips de protecció res-

piratòria se sotmetin a un reconeixement de l’aparell respiratori fet per

un metge. La freqüència màxima d’aquests reconeixements haurà de ser

la següent:

– Cada tres anys per a treballadors menors de trenta-cinc anys.

– Cada dos anys per a treballadors entre trenta-cinc i quaranta-cinc

anys.

– Cada any si el treballador té més de quaranta-cinc anys.

2.5. Guants de protecció

Un guant és un equip de protecció individual destinat a protegir to-

talment o parcialment la mà. També poden cobrir parcialment o

totalment l’avantbraç i el braç. La seguretat de la mà en el treball

depèn fonamentalment de l’eficàcia del guant en funció dels impe-

ratius de la protecció. A cada ofici és necessari definir el guant en

funció de les característiques de protecció, ergonomia i de confort.

Durada dels filtres

Factors que influeixen en la durada dels filtres:

• Utilització (desgast, deteriorament per accions internes, higiene personal inadequada, suor...).

• Humitats, inclemències del temps.

• Acció tèrmica (calor, fred). • Emmagatzematge,

manteniment i neteja inadequats.

• Productes químics (olis, dissolvents, àcids).

• Deficient informació de l’usuari: inobservança del temps d’ús, cura insuficient...

• Elecció errònia.


Les normes harmonitzades de compliment per als guants són les se-

güents:

• EN 420: exigències generals.

• EN 388: contra riscos mecànics.

• EN511: contra riscos per al fred.

• EN407: contra riscos tèrmics en la calor i el foc.

• EN 374.2: contra riscos de microorganismes.

• EN 374-3: contra riscos químics.

Nivells de prestació dels guants de protecció

Els nivells de prestació són uns nombres que indiquen categories o rangs

de prestació segons els resultats d’una sèrie d’assajos. D’una manera molt

general, es poden classificar en dos grans grups, els que no han estat valo-

rats i els que sí:

• Nivell 0: guant que no ha estat provat o que es troba per sota del valor mí-

nim per a un risc determinat.

• Nivells de l’1 al 5: indicadors de menor a major protecció.

2.5.1. Protecció dels guants de protecció

Els guants han de protegir, segons la seva forma d’actuació, dels riscos se-

güents:

• Lesions a les mans degudes a accions externes.

• Riscos per a les persones per accions sobre les mans.

• Riscos per a la salut o molèsties vinculats a l’ús de guants de protecció (risc

d’atrapaments en parts giratòries, transpiració, rascades, al·lèrgies…).

• Per acció tèrmica, per acció de productes roents o freds, per contacte amb

flames o per treballs amb soldadura.

• Incomoditat i molèsties en treballar, per confort insuficient, per un mal

disseny ergonòmic.

• Accidents i perills per a la salut per mala compatibilitat, per falta d’higiene

o per adherència excessiva.

• Per alteració de la funció protectora a causa de l’envelliment per

efecte de la intempèrie, les condicions ambientals, la neteja i la seva

utilització.

Els diferents tipus de guants que es poden trobaren el mercat ens permeten adaptar-nos

a les diferents condicions de treball.

Les normes EN o normes harmonitzades són normes europees adaptades pels diferents organismes de normalització europeus.


• Per eficàcia protectora insuficient, per una mala elecció de l’equip, per

brutícia, desgast o deteriorament.

2.5.2. Marcatge dels guants de protecció

Els guants de protecció han d’anar marcats amb els elements següents:

• Marca CE.

• Nom.

• Denominació de l’EPI.

• Talla.

• Data de caducitat, si les prestacions protectores es poden veure afectades

significativament per l’envelliment.

• De la mateixa manera, l’envàs del guant pot anar marcat amb aquests ele-

ments i, a més, amb el pictograma o pictogrames apropiats al risc cobert

pel guant i els nivells de protecció. En la figura 5 hi ha els principals picto-

grames que es poden trobar en els guants.

Figura 5. Pictogrames de marcatge de guants

Quan els guants són de disseny senzill, amb l’objecte de protegir l’usuari

només dels riscos que s’indiquen, l’envàs ha de portar la frase “Només per

a riscos mínims”.

El marcatge dels guants és obligatori. S’hand’incloure la marca CE, la talla, els pictogrames

que siguin aplicables.

Per garantir les capacitats dels guants i facilitar la seva elecció, els guants estan avaluats segons normes específiques.


2.5.3. Recomanacions per seleccionar els guants

Abans d’adquirir els equips de protecció cal completar la taula de riscos a





• Designació dels guants (nom comercial o codi).

• Talles disponibles.

• Classes de protecció.


• Emmagatzematge.

• Ús, manteniment, neteja i desinfecció.

• Data o termini de caducitat.

• Si la protecció es limita a només una part de la mà, s’ha d’indicar aquesta

característica.

• Llista de les substàncies contingudes en el guant de les quals se sap que

produeixen al·lèrgies.

Els guants de protecció han de ser de la talla correcta. La utilització d’uns

guants massa estrets pot afectar les propietats aïllants o dificultar la cir-

culació de la sang.

2.5.4. Ús i manteniment dels guants de protecció

La vida útil dels guants guarda relació amb les condicions d’utilització i la

qualitat del seu manteniment. S’aconsella que l’empresari adeqüi en la

mesura que sigui possible la vida útil que s’espera, en relació amb les ca-

racterístiques dels guants, amb les condicions de treball i de l’entorn, i que

Els guants s’han de controlar regularment, si presenten defectes,

esquerdes o esquinçades i, no es poden reparar, s’han de substituir

ja que la seva acció protectora s’haurà reduït.

Cura de les mans

La pell és per si mateixa una bona protecció contra les agressions de l’exterior. És per això que s’ha de prestar una bona atenció a la higiene de les mans amb aiguai sabó i s’ha d’aplicar una bona crema protectora en cas necessari i sempre després d’usar guants.


ho faci constar en les instruccions de treball juntament amb les d’emma-

gatzematge, manteniment i utilització.

En cas d’utilitzar guants per a protecció contra riscos químics, aquests re-

quereixen una especial atenció:

• S’ha d’establir un calendari per a la substitució periòdica dels guants a fi

de garantir que es canviïn abans de ser afectats per productes químics.

• La utilització de guants contaminants pot ser més perillosa que la falta

d’utilització, ja que el contaminant es pot anar acumulant en el material

del component del guant.

Els guants en general s’han de conservar nets i secs pel costat que està en

contacte amb la pell. En utilitzar guants de protecció es pot produir suor.

Aquest problema se soluciona utilitzant folres absorbents, no obstant això,

aquest element pot reduir el tacte i la flexibilitat dels dits i la capacitat

d’agafar coses.

2.5.5. Guants de protecció de risc mecànic

La protecció contra aquest tipus de risc s’expressa per un pictograma se-

guit de quatre nombres on cadascun representa el nivell de prestació da-

vant un risc específic:

1) Resistència a l’abrasió (de 0 a 4). Aquesta propietat s’assaja amb prove-

tes circulars del material que se sotmeten a abrasió sota càrrega conegu-

da, amb un moviment pla cíclic, que resulta de dos moviments en angle

recte. La resistència a l’abrasió es mesura amb la quantitat de cicles ne-

cessaris per produir una perforació.

2) Resistència al tall per fulla (de 0 a 5).

3) Resistència a l’estirament, esquinçada (de 0 a 4).

4) Resistència a la punxada, perforació (de 0 a 4).

En alguns guants, també hi pot aparèixer un altre pictograma que ens in-

dica la resistència al tall per impacte.

Els quatre dígits del pictograma indiquen laresistència a l’abrasió, al tall per fulla, a

l’esquinçada i a la perforació.

El ganivet del pictograma indica la resistència ala resistència al tall per impacte.

El valor més baix en el pictograma indica menor protecció i el més

alt, major protecció.


2.5.6. Guants de protecció davant risc tèrmic

En el grup de risc tèrmic distingim dos grups, els guants de protecció per

escalfor i els guants de protecció per fred.

Protecció per escalfor: calor, flames

La naturalesa i grau de protecció es mostren en un pictograma seguit de

sis nombres (que van des de 0 –menor protecció– a 4 –major protecció–)

per a cadascun dels paràmetres que a continuació s’indiquen:

1) Resistència a la flama.

2) Resistència a la calor de contacte.

3) Resistència a la calor convectiva.

4) Resistència a la calor radiant.

5) Resistència a petites esquitxades de metall fos.

6) Resistència a grans quantitats de metall fos.

Protecció per fred

La naturalesa i grau de protecció es mostra amb un pictograma seguit de

tres nombres amb un significat que a continuació s’indica:

1) Resistència al fred convectiu.

2) Resistència al fred de contacte.

3) Permeabilitat a l’aigua.

Els dos primers van d’1 –menor protecció– a 4 –major protecció.

La permeabilitat a l’aigua es valora d’una altra manera, en funció de la pe-

netració de l’aigua:

• Penetració d’aigua abans de trenta minuts i es valora amb un 0.

• Penetració d’aigua després de trenta minuts i es valora amb un 1.

2.5.7. Guants de protecció per a microorganismes

El pictograma indica la resistència a la penetració i el temps d’impermea-

bilització als productes perillosos. La naturalesa de protecció s’indica amb

un nombre que va d’1 –menor protecció– a 6 –major protecció.

2.5.8. Guants de protecció per a riscos elèctrics

Els guants i manyoples de material aïllant es classificaran per la seva

classe i per les seves propietats especials. Els riscos dels quals aïllen

La resistència a l’escalfor s’identifica amb unpictograma i sis dígits que poden prendre valors

de 0 a 4.

La protecció al fred s’identifica amb tres dígitsque expressen la resistència al fred convectiu, al

fred de contacte i a la permeabilitat a l’aigua.

Amb aquest símbol s’identifica la protecció alsmicroorganismes.


aquesta mena de guants van des del contacte amb conductors elèctrics

fins a les descàrregues electroestàtiques. En el seu marcatge, el guant

durà una banda rectangular que permeti la inscripció de les dades de

posada en servei, de verificació i de controls periòdics, o una banda que

sobre la qual es puguin fer forats. Aquesta banda ha d’anar fixada i les

perforacions s’hauran de situar a 20 mm com a mínim de la perifèria.

Aquesta banda perforada no es vàlida per als guants 3 i 4 de la taula 19.

Les classes, segons les característiques elèctriques, van des del 00 fins

al 4. Si es marquen amb un codi de colors, el doble triangle també ha

de correspondre al codi. Hi ha una correspondència entre el doble tri-

angle i el codi. A més, hi ha una correspondència amb els límits elèc-

trics. Les correspondències es poden veure en la taula 19.

Taula 19. Paràmetres elèctrics en guants per a protecció elèctrica

2.5.9. Guants de protecció davant risc químic

És bàsic conèixer la composició dels guants, ja que no tots els material

són adients per a qualsevol producte químic. La resistència dels guants

està determinada per tres factors:

• Penetració: moviment d’un químic per mitjà dels porus, les costu-

res, imperfeccions i punxades que pugui tenir el material del guant

a un nivell no molecular.

• Permeació: procés pel qual una substància química passa per mitjà

del material del guant protector a nivell molecular.

• Degradació: variació física en una o més propietats del material del

guant de protecció, a causa del contacte amb el producte químic.

Aquest pictograma identifica la proteccióenfront dels riscos elèctrics.

Classes (segons les característiques

elèctriques)Color

Límits elèctrics(en corrent altern)(kV valor eficaç)

Categories Marca

00 Beix 0,5 A (àcids)

0 Vermell 1,0 H (olis)

1 Blanc 7,5 Z (ozó)

2 Groc 17 M (mecànica)

3 Verd 26,5 R (combinació de les anteriors)

4 Taronja 36 C (baixes temperatures)

En seleccionar els guants resistents als productes químics, el millor

és seleccionar guants que no presentin penetració del producte. Els

guants de protecció química han de ser fabricats i inspeccionats per

veure punxades i imperfeccions d’acord amb l’AQL (acceptable qua-

lity level) de 4.0 o menys, el qual tindrà com a resultat un temps de

resistència a la permeació superior a les vuit hores i també que no

es degradaran en contacte amb la substància química.


Es poden exigir altres tipus de requisits de manera que no hi hagi influèn-

cia negativa en el rendiment de l’usuari, com per exemple que tingui, mal-

grat que utilitzi guants, bona destresa, adherència, confort, resistència a

l’abrasió, els esquinçaments, les punxades. Hi ha altres factors que poden

justificar la selecció d’un guant determinat, com les possibles al·lèrgies

que es deriven dels materials emprats o el cost dels guants.

S’ha d’evitar la neteja, a la bugaderia, dels guants que s’utilitzen per a pro-

tecció química, ja que els productes químics utilitzats en aquest procés po-

den degradar i atacar els recobriments químics protectors. Cosa que fa

que els guants netejats d’aquesta manera siguin insegurs si es reutilitzen.

Els guants recomanats per a risc químic van marcats amb un pictograma

on hi ha marcats dos nombres. El primer designa la permeació, que va de

0 a 1. El segon nombre és la permeabilitat que va d’1 (menor protecció) a

6 (major protecció).

La selecció de guants adequats per a l’exposició a productes químics és

molt difícil i està determinada per aquests factors:

• Unitat de treball: temps i freqüència de contacte amb el producte químic.

• Propietats del producte químic: la capacitat del producte químic per oca-

sionar lesions tòpiques en la pell i passar per mitjà de la pell produint al-

tres afeccions.

• Vestuari de protecció químic: de quina manera es comporten, quines

prestacions tenen els diferents materials dels EPI en el contacte amb el

producte químic.

• Altres requisits: característiques de confort, resistència mecànica...

• Altres factors: cost, possibles al·lèrgies...

Els fabricants de guants més seriosos disposen d’estudis fiables de la-

boratori amb dades que permeten fer recomanacions sobre el guant

més adient.

2.5.10. Recomanacions per seleccionar els guants de protecció

química

Per mitjà de les frases R incloses en l’etiqueta dels envasos, s’extreu informa-

ció sobre els riscos del producte davant l’exposició dèrmica (per exemple,

R38: irrita la pell; R27: molt tòxic en contacte amb la pell; R43: possibilitat de

sensibilització per contacte amb la pell).

La protecció de riscos químics l’expressem ambdos dígits que indiquen la permeació enfront de

la penetració i de la permeabilitat.


A l’hora d’elegir, cal tenir en compte que la mescla de certs productes pot do-

nar com a resultat propietats diferents de les esperades per cada un d’ells.

Durant la manipulació de productes químics de baixa perillositat, s’utilit-

zaran guants fins (per exemple: làtex).

Materials dels guants

En la taula 20 exposem una sèrie de materials que es poden utilitzar per

als guants i les possibles recomanacions d’utilització. Recordeu que la tau-

la és una recomanació però que és important veure les recomanacions

dels fabricants.

Taula 20. Resistència química dels guants

Establir un calendari per a la substitució periòdica dels guants i ga-

rantir que es canviïn abans d’estar impregnats pels productes quí-

mics. L’elecció d’aquests materials és difícil i complexa per la gran

varietat de productes químics. Les diferents circumstàncies de l’ex-

posició fan que es compliqui la selecció.

Compost químicComposició dels guants

Cautxú o làtex Neoprè Buta-n (nitril) Butil PVC PVA

Àcids inorgànics

Àcid cròmic

Àcid clorhídric

Àcid fluorhídric

Àcid fosfòric

Àcid nítric

Àcid nítric fumant: fums rojos

Àcid fumant: fums grocs

Àcid sulfúric

D

B

B

B

D

NC

NC

E

R

E

E

E

B

I

I

E

R

B

B

B

I

I

I

R

B

B

B

B

B

NC

NC

B

B

E

B

B

R

I

I

R

D

D

D

D

D

D

D

D

Àcids orgànics

Àcid acètic

Àcid fòrmic

E

E

E

E

R

R

B

B

B

E

D

I

Alcohols

Alcohol butílic

Alcohol etílic

Alcohol metílic

E

E

E

E

E

E

B

B

B

B

B

B

B

B

B

R

R

R

Aldehids

Acetaldehid

Benzaldeid

Formaldehid

B

R

E

E

R

E

B

R

B

B

B

B

B

R

B

R

B

I

Càustics

Hidròxid d’amoni

Hidròxid de potassi 50%

Hidròxid de sodi 50%

E

E

E

E

E

E

B

B

B

B

B

B

E

B

B

D

D

D


Compost químicComposició dels guants

Cautxú o làtex Neoprè Buta-n (nitril) Butil PVC PVA

Amines

Anilina

Dietilamina

Hidracina

R

R

B

R

B

R

B

E

B

B

NC

NC

B

R

B

R

R

D

Dissolvents aromàtics

Benzol

Destil·lats quitrà hulla

Estirè

Toluè

Xilè

D

D

D

D

D

I

R

R

D

I

B

B

B

E

B

NC

NC

NC

D

R

I

R

I

B

D

E

E

E

E

E

Dissolvents acetones

Acetona

Metil, etil, cetona

Metil, isobutil, cetona

E

E

E

B

B

B

I

R

R

B

B

B

I

D

R

R

E

B

Dissolvents clorats

Cloroform

Clorur de metil

Percloroetilè

Tetraclorur de carboni

Tricloroetilè

D

R

D

D

D

B

B

D

R

B

B

B

B

B

B

R

NC

D

D

NC

D

D

D

R

D

E

E

E

E

E

Dissolvents derivats del petroli

Hexà

Querosè

Pentà

D

D

R

R

B

B

E

E

E

NC

D

D

R

R

D

E

E

E

Dissolvents diversos

Acetat d’etil

Acetat de propil

Acrilonitril

Bromur de metil

Dissolvents de pintura

Freó 11, 12, 21, 22

I

B

B

R

R

D

B

B

B

B

B

B

B

B

R

B

B

I

B

B

B

NC

NC

NC

D

I

I

D

R

R

I

B

E

E

E

E

Altres productes

Oli de tall

Banys electrolítics

Vernís de fusta (oli de tung)

Decapants pintura i vernissos

Dissociat de toluè

Disolfur de carboni

Etilenoglicol

Glicerina

Greixos animals

Peròxid d’hidrogen

Resines d’epòxid

Tintes d’imprimir

Trinitroluè

Trementina

I

I

D

R

B

D

E

E

E

B

E

B

B

D

E

E

B

B

R

R

E

B

B

B

E

E

B

B

B

B

B

B

B

B

B

B

B

B

B

E

B

E

D

I

NC

NC

NC

D

B

B

NC

B

B

NC

B

D

B

E

R

D

D

R

B

E

B

R

E

I

E

B

R

D

E

B

B

E

B

R

E

I

E

E

E

E


2.6. Calçat d’ús professional

Per evitar el risc de relliscades, s’usen soles externes de cautxú o sintèti-

ques de diversos dibuixos. Aquesta és una mesura particularment impor-

tant quan es treballa en espais que poden mullar-se o tornar-se relliscosos.

Les exigències generals i els mètodes de prova per al calçat de seguretat, el

calçat de protecció i el calçat de treball d’ús professional estan definits a la

norma EN 344 exigències generals i els mètodes d’assaig del calçat de segu-

retat, del calçat de protecció i del calçat d’ús professional, i que només pot ser

utilitzada juntament amb les normes EN 345, EN 346 i EN 347, que precisen

les exigències en funció dels nivells de riscos específics.

2.6.1. Tipus de calçat professional

El calçat professional té diversos tipus de classificacions segons las se-

ves característiques. El calçat de protecció es classifica en els tipus se-

güents segons la grandària o la part del peu i de la cama que protegeixi:

• Sabata.

• Bota baixa o turmellera.

• Bota de mitja cama.

• Bota alta.

• Bota extrallarga.

En funció dels materials, es classifiquen en dos codis:

• I: calçat fabricat amb cuir i altres materials. S’exclou el calçat tot de cautxú

o tot polimèric.

• II: calçat tot de cautxú (vulcanitzat) o tot polimèric.

Segons el nivell de protecció ofert, el calçat d’ús professional es pot clas-

sificar en les categories següents:

• Calçat de seguretat amb el símbol (S): és un calçat d’ús professional

que proporciona protecció a la part dels dits mitjançat la incorpora-

El calçat d’ús professional és qualsevol tipus de calçat destinat a ofe-

rir una certa protecció del peu i de la cama contra els riscos derivats

de la realització d’una activitat laboral. Com que els dits dels peus

són les parts més exposades a les lesions per impacte, una puntera

metàl·lica és un element essencial en tot calçat de seguretat, quan

hi hagi aquest risc.


ció d’elements de protecció destinats a protegir l’usuari de les lesions

que poden provocar accidents, i que està equipat amb topalls dissenyats

per oferir protecció enfront de l’impacte quan s’assagi amb un nivell

d’energia de 200 J en el moment del xoc, i enfront de la compressió

estàtica amb una càrrega de 25 kN.

• Calçat de protecció amb el símbol (P): és un calçat d’ús professional

que proporciona protecció a la part dels dits. Incorpora topall o pun-

tera de seguretat que garanteix una protecció suficient enfront de

l’impacte, amb una energia equivalent de 100 J en el moment del

xoc, i enfront de la compressió estàtica sota una càrrega de 10 kN.

• Calçat de treball amb el símbol (O): és un calçat d’ús professional que in-

corpora elements de protecció destinats a protegir l’usuari de les lesions

que puguin provocar accidents, en aquells sectors de treball per als quals

el calçat ha estat pensat, sense portar topall de protecció contra impactes

a la zona de la punta.

2.6.2. Protecció del calçat d’ús professional

El calçat d’ús professional ha de protegir, segons la seva forma d’actuació,

dels riscos següents:

• Lesions en els peus produïdes per accions externes:

– Riscos tèrmics en què podem identificar: fred, calor, flames, esquit-

xades de metall fos…

– Riscos químics on incloem pols, líquids corrosius, productes tòxics

o irritants…

– Riscos mecànics: xocs, atrapades, aixafaments, perforacions, punxa-

des…

• Riscos per a les persones per una acció sobre el peu:

– Riscos de caiguda per relliscada.

– Riscos elèctrics, i hem d’identificar contactes elèctrics amb conduc-

tors sota tensió, descàrregues electrostàtiques…

– Riscos derivats de radiacions i contaminació i, per tant, raigs UV,

productes radioactius…

• Riscos per a la salut o molèsties vinculats a l’ús del calçat:

– Riscos biològics, com per exemple al·lèrgies, irritacions…

En obres de construcció és necessari utilitzarsoles reforçades a prova de perforació.


– Riscos per incomoditat i molèsties en el treball vinculats a l’ús del

calçat durant la feina, que serien l’efecte de mala adaptació al peu,

penetració d’humitat, manca de flexibilitat, transpiració…

– Altres riscos relacionats amb la salut i que poden provocar esquin-

ços, luxacions…

2.6.3. Marcatge del calçat de protecció

El calçat de protecció ha d’anar marcat amb els elements següents:

• Marca CE.

• Talla.

• Marca o identificació del fabricant.

• Nom o referència del model.

• Data de fabricació (almenys el trimestre i l’any).

• Nombre de la norma harmonitzada aplicada per a l’avaluació de la seva

conformitat amb les exigències essencials.

• De salut i seguretat.

• Diferents marques estampades, segons els rendiments oferts pel cal-

çat en la seva funció de protecció dels riscos (SB, P, E, HRO…). En el

fullet informatiu del fabricant (que s’ha de subministrar obligatòria-

ment) hi ha d’haver l’explicació d’aquestes marques.

En la taula 21 es presenten les diferents marques de les diferents catego-

ries de calçat emprat com a protecció.

Taula 21. Classificació del calçat de seguretat

Calçat de seguretat (200 joule) Calçat de protecció (100 joule) Calçat de treball

Norma EN 345 Norma EN 346 Norma EN 347

Classe Categoria Requisits addicionals Categoria Requisits addicionals Categoria Requisits addicionals

I o II SB Exigències bàsiques PB Exigències bàsiques

I S1 Zona del taló tancada

Prop. antiestàtiques

Absorció d’energia en la zona del taló

P1 Zona del taló tancada



O1 Zona del taló tancada



Resistència de la sola als hidrocarburs

I S2 Com P1 i penetració i absorció d’aigua

P2 Com P1 i penetració i absorció d’aigua

O2 Com O1 i penetració i absorció d’aigua

I S3 Com S2 i resistència a la perforació

Sola amb ressalts

P3 Com P2 i resistència a la perforació

Sola amb ressalts

O3 Com O2 i resistència a la perforació

Sola amb ressalts

II S4 Propietats antiestàtiques

Absorció d’energia

P4 Propietats antiestàtiques


O4 Propietats antiestàtiques


II S5 Com S4 i resistència a la perforació. Sola amb ressalts

P5 Com P4 i resistència a la perforació. Sola amb ressalts

O5 Com O4 i resistència a la perforació. Sola amb ressalts


2.6.4. Recomanacions per a la selecció del calçat d’ús professional

Les recomanacions per a la selecció les troben en la taula 22 i hem de se-

guir els criteris següents:

• Abans d’adquirir els equips de protecció, cal completar la taula de riscos a


• Cal tenir en compte el fullet informatiu del fabricant, el qual ha d’incloure


– Nom i adreça del fabricant o representant autoritzat.

– Nom o referència del model.

– Talles disponibles i classes de protecció.

– Explicació de les marques.

– Emmagatzematge, ús, manteniment, neteja i desinfecció.

Taula 22. Selecció d’equips de protecció individual. Calçat d’ús professional

2.6.5. Requisits especials del calçat d’ús professional

Dins de l’àmbit del calçat de seguretat, s’ha de ressaltar l’ús del calçat an-

tiestàtic i el conductor.

• Calçat antiestàtic. El calçat antiestàtic és convenient que sigui uti-

litzat per minimitzar la càrrega electrostàtica mitjançant la dissipa-

ció de les càrregues electrostàtiques en el menor temps possible.

Tipus Característiques Exemple de marcatge

Calçat de seguretat Incorpora topall o puntera de seguretat que garanteix protecció davant d’un impacte equivalent a 200 J, i una compressió estàtica sota una càrrega de 15 kN (requisits mínims)

SB: calçat de seguretat que satisfà els requisits mínims.

P: resistència a la perforació de la sola fins a una força de penetració de 1.100 N.

E: absorció d’energia del taló fins a 20 J.

HRO: resistència de la sola a la calor per contacte. La resistència s’ha determinat mitjançant la superació d’un assaig a 300 ºC sobre una placa metàl·lica calenta durant un minut, sense aparició de danys.

C: Resistència elèctrica no superior a 100 kohms. Calçat conductor per minimitzar la sobrecàrrega electrostàtica mitjançant la dissipació de les càrregues electrostàtiques en el menor temps possible.

A: resistència elèctrica d’entre 0,1 i 1.000 Mohms. Calçat antiestàtic per minimitzar la sobrecàrrega electrostàtica mitjançant la dissipació de les càrregues electrostàtiques a fi d’evitar, per exemple, el risc d’ignició d’espurnes de substàncies inflamables i vapors.

HI: resistència del calçat a ambients agressius. Aïllament davant el fred. Permet retardar la pujada de temperatura (inferior a 22 ºC).

CI: Aïllament tèrmic contra el fred (disminució de la temperatura inferior a 10 ºC).

WRU: resistència de la part superior a la penetració i absorció d’aigua.

M: protecció del metatars.

CR: resistència a talls.

ORO: resistència als hidrocarburs.

Calçat de protecció Incorpora topall o puntera de seguretat que garanteix protecció davant impacte equivalent a 100 J, i una compressió estàtica sota una càrrega de 10 kN (requisits mínims)

Calçat de treball Incorpora elements de protecció destinats a protegir l’usuari de possibles lesions a la part dels dits


No es és un calçat pensat per oferir protecció contra la tensió elèctrica per-

què només introdueix resistència entre el peu i el terra. !

El calçat antiestàtic ha d’anar provist d’una sola externa de cautxú pro-

tector que permeti la sortida de les càrregues elèctriques.

• Calçat conductor. Si en el lloc de treball hi ha perill de descàrregues elèc-

triques, el calçat ha d’anar totalment cosit o enganxat o bé vulcanitzat di-

rectament i sense cap mena de claus ni elements d’unió conductors de

l’electricitat.

2.7. Roba de protecció

La normativa EN de compliment en matèria de roba de protecció és:

• EN 340 d’exigències generals.

• EN 343 de protecció contra el mal temps.

• EN 342 de protecció contra el fred.

• EN 465 de protecció contra riscos químics.

• EN 381 de protecció contra motoserra.

• EN 471 d’alta visibilitat.

• EN 1073 de radiacions ionitzants i contaminació radioactiva.

• EN 510 de protecció contra peces mòbils.

• EN 1149 de protecció contra càrregues electroestàtiques.

2.7.1. Nivells de prestació de la roba de protecció

Els nivells de prestació són uns nombres que indiquen categories o

rangs de prestació directament relacionats amb els resultats dels assa-

jos continguts en les normes tècniques destinades a l’avaluació de la

És d’ús comú el calçat de doble propòsit amb propietats electroestà-

tiques i capaç de protegir enfront de les descàrregues elèctriques ge-

nerades per fonts de baixa tensió. En aquest últim cas, s’ha de

regular la resistència elèctrica entre la punta interna i la sola exter-

na amb la finalitat que el calçat protegeixi dins d’un interval de ten-

sions determinat.

La roba de protecció és aquella que substitueix la roba personal i

que està dissenyada per proporcionar protecció contra un o més

perills.


conformitat de la roba de protecció. En conseqüència, constitueixen

uns indicadors del grau de protecció oferts per la roba. La roba de pro-

tecció ha de protegir, segons la seva forma d’actuació, dels riscos se-

güents:

• Lesions del cos per agressions externes:

– Riscos mecànics (objectes tallants…).

– Riscos tèrmics (calor, fred, esquitxades de metall fos, flames,

guspires…).

– Riscos químics (àcids, bases, dissolvents, gasos, pols…).

– Riscos elèctrics (contacte amb conductors elèctrics i descàrregues

electrostàtiques).

– Riscos per radiacions, contaminació (raigs X, raigs UV i substàncies

radioactives).

– Riscos biològics (agents patògens…).

• Riscos per a la salut o molèsties vinculats amb l’ús d’equips de pro-

tecció respiratòria.

• Riscos per incomoditat en el treball vinculats amb l’ús de roba de

protecció.

2.7.2. Marcatge de la roba de protecció

El marcatge de la roba de protecció està formada per:

• Marca CE.

• Nom, marca registrada.

• Denominació del tipus de producte.

• Talla i nombre de la norma harmonitzada aplicada per a l’avaluació

de la seva conformitat amb les exigències essencials de salut i segu-

retat.

• Pictogrames i, si s’han d’aplicar, nivells de prestació i l’etiqueta de

manteniment. Els diferents pictogrames es poden veure en la figura 6.


Figura 6. Pictogrames corresponents als diferents tipus de riscos

2.7.3. Recomanacions per a la selecció dels equips de protecció

Abans d’adquirir els equips de protecció cal completar la taula de riscos a





• Talles disponibles i classes de protecció.


• Ús, manteniment, neteja, desinfecció i data o termini de caducitat, etc.

• En la roba de protecció per a treballs amb maquinària, els finals de la mà-

niga i el cuixot s’han de poder ajustar bé al cos, i els botons i les butxaques

han d’estar coberts.

• La roba de soldador ofereix protecció contra les esquitxades de metall

fos, el contacte breu amb les flames i la radiació ultraviolada. Acostuma

a ser de fibres naturals amb tractaments ignífugs o bé, de cuir resistent

a la calor.

2.8. Tipus de roba de protecció

En general, hi ha diferents tipus de roba de protecció davant el risc mecà-

nic, davant la calor i/o el foc, el risc químic, la intempèrie, radiacions (no

ionitzants i ionitzants), d’alta visibilitat, dels riscos elèctrics i antiestàtica

i els riscos biològics.


Protecció contra riscos de tipus mecànic

Protegeix d’agressions mecàniques com punxades, talls, impactes, etc. Els

materials de què està formada aquesta roba són el Kevlar®, les fibres sin-

tètiques, etc. Les propietats d’aquestes peces es basen en el fet que són re-

sistents als talls o que s’hi ha inclòs una massa de fibres suficients com per

aturar les peces mòbils de la maquinària.

Protecció contra la calor i/o el foc

Protegeix d’agressions tèrmiques en les seves variants, com poden ser fla-

mes, transmissions de calor (convectiva, radiant i conductiva), projeccions

de materials calents i/o en fusió, etc.

Segons les característiques de protecció d’aquest tipus de roba s’establei-

xen els següents paràmetres i nivells de prestació que es poden veure en

la taula 23.

Taula 23. Protecció i nivells de prestació de la roba que protegeix de la calor i el foc.

Si el nivell de prestació augmenta, major serà la protecció relativa al parà-

metre associat a aquest nivell.

Protecció contra risc químic

La roba de protecció contra el risc químic presenta la particularitat que els

materials de què està feta són específics per al compost químic davant el

qual es busca la protecció.

Així, per a cada parella material de roba/producte químic, és necessari fi-

xar els nivells de protecció (1 indica la protecció mínima i 6, la màxima).

Per a la roba de protecció davant del risc químic s’estableix la classificació

de la taula 24.

Peces mòbils

Certs tipus de roba presenten diverses classes de protecció i d’altres

no. En el cas d’existir aquestes classes de protecció, els nivells de

prestació s’indicaran juntament amb el pictograma indicatiu i esta-

ran perfectament explicats en el fullet informatiu, i també les situ-

acions en les quals es poden utilitzar.

Calor i foc

Protecció Nivells de prestació

Propagació limitada a la flama De 0 a 1

Resistència a la calor convectiva D’1 a 5

Resistència a la calor radiant D’1 a 4

Resistència a l’esquitxada d’alumini fos D’1 a 3

Resistència a l’esquitxada de ferro fos D’1 a 3


Taula 24. Nivell de protecció per a la roba enfront de riscos químics

Protecció contra el fred i la intempèrie

La roba de protecció contra el fred i la intempèrie es fabrica habitualment

amb materials tèxtils naturals o sintètics recoberts d’una capa de material

impermeable (PVC o poliuretans) o bé sotmesos a algun tractament per

aconseguir una protecció específica.

Aquest tipus de roba està marcada amb dues o tres xifres en funció de si

serveix per protegir per sobre dels –5 ºC o per sota. En el primer cas, el

significat de cada xifra s’especifica en la taula 25.

Taula 25. Prestacions de les peces de protecció contra el fred a temperatures per sobre de –5 ºC

La resistència a la penetració ens indica el nivell d’impermeabilitat de la

peça i la resistència evaporadora ens dóna idea de la respirabilitat de la peça.

En el cas que la temperatura estigui per sota dels –5 ºC, el marcatge aug-

menta una xifra. Les especificacions estan expressades en la taula 26.

Taula 26. Prestacions de les peces de protecció contra el fred a temperatures per sota de –5 ºC

Tipus Protecció

Tipus 1

Tipus 1a

Tipus 1b

Tipus 1c

Hermètics a productes químics gasosos o en forma de vapor. Cobreixen tot el cos i inclouen guants, botes i equip de protecció respiratòria.

Porten l’equip de protecció respiratòria a dins.

Porten l’equip de protecció respiratòria a l’exterior.

Estan connectats a una línia d’aire respirable.

Tipus 2 Són com els tipus 1c, però les costures no són estanques. Tots estan constituïts per materials no transpirables i amb resistència a la permeabilitat.

Tipus 3 Tenen connexions hermètiques a productes químics líquids en forma de raig a pressió. Tots estan constituïts per materials no transpirables i amb resistència a la permeabilitat.

Tipus 4 Tenen connexions hermètiques a productes químics líquids en forma d’esprai. Poden estar constituïts per materials transpirables o no, però han d’oferir resistència a la permeabilitat.

Tipus 5 Tenen connexions hermètiques a productes químics en forma de partícules sòlides. Estan confeccionats amb materials transpirables i el nivell de prestació es mesura per la resistència a la penetració de partícules sòlides.

Tipus 6 Ofereixen protecció limitada davant de petites esquitxades de productes químics líquids. Estan confeccionats amb materials transpirables i el nivell de prestació es mesura per la resistència a la penetració de líquids.

FredXifra Protecció Nivells de prestació

X Resistència a la penetració a l’aigua De 0 a 3

Y Resistència evaporadora

Baixa visibilitat

Xifra Protecció Nivells de prestació

X Coeficient d’aïllament tèrmic

Y Resistència a la penetració a l’aigua De 0 a 3

Z Resistència evaporadora


En aquest cas, tenim una nova propietat, el coeficient d’aïllament tèr-

mic especifica l’aïllament des de la pell fins a la superfície externa de

la peça.

Protecció contra radiacions (no ionitzants i ionitzants)

Per a radiacions no ionitzants es fan servir teixits amb alta conductivi-

tat elèctrica i dissipació estàtica. Per a radiacions ionitzants s’utilitza

roba impermeable juntament amb materials que actuen com a blindat-

ge.

Roba d’alta visibilitat

La protecció s’aconsegueix mitjançant materials fluorescents o amb carac-

terístiques de retroreflectivitat adequats. N’hi ha de tres classes, i és la

classe 3 la que ofereix les característiques de visibilitat més grans i la clas-

se 1, les menors.

Roba de protecció de riscos elèctrics i antiestàtica

En baixa tensió s’utilitza fonamentalment roba de cotó o les barreges

de cotó i polièster, mentre que en alta tensió s’utilitza roba conductora.

Roba de protecció contra riscos biològics

Els riscos biològics han rebut molta atenció a conseqüència de la difusió

de la SIDA i l’hepatitis, que es transmeten per via de la sang. Els camps

d’activitat on se solen presentar aquests riscos són la medicina, la indús-

tria alimentària i el tractament de residus.

En la confecció de les peces de roba es treballa en dues direccions. Per un

costat, s’han desenvolupat productes que prenen com a base materials no

teixits, que actuen com a barreres efectives i, per un altre costat, els teixits

antibacterians obtinguts per aplicació d’un agent bactericida sobre la su-

perfície de la roba.

Descàrregues electrostàtiques

Riscos elèctrics

La roba antiestàtica s’utilitza en situacions en què les descàrregues

elèctriques degudes a l’acumulació d’electricitat estàtica en la roba

poden resultar altament perilloses (atmosferes explosives i defla-

grants). Per confeccionar-la es fan servir robes conductives, com tei-

xits de polièster i microfibres d’acer inoxidable, fibres sintètiques

amb nucli de carboni, etc.


2.9. Equips de protecció contra caigudes en altura

Un sistema anticaigudes s’ha de dissenyar i fabricar de manera que:

• En les condicions d’ús previstes per a les quals es destina, l’usuari

pugui desenvolupar normalment l’activitat que l’exposa a un risc,

disposant d’una protecció de tipus adequat i d’un nivell tan alt com

sigui possible.

• No generi riscos ni altres factors de molèstia en les condicions previstes

per a l’ús.

• Es pugui col·locar de la manera més fàcil possible sobre l’usuari en

la posició adequada i mantenir-s’hi durant el temps d’ús previst te-

nint en compte els factors ambientals, els moviments que caldrà fer

i les postures.

• Sigui al més lleuger possible, sense perjudici de la solidesa de construcció

ni de la seva eficàcia.

• Després d’haver-se ajustat, no es pugui desajustar independentment de la

voluntat de l’usuari en les condicions d’ús previstes.

• Quan s’utilitzi en les condicions d’ús previstes, la desnivellació del cos ha

de ser com més petita millor per evitar qualsevol xoc amb un obstacle.

• Després de la parada, ha d’assegurar una posició correcta de l’usuari que

li permeti, donat el cas, esperar el socors.

• No s’han d’utilitzar com a sistemes anticaigudes un arnès anticaigudes i

un element d’ancoratge, sense absorbidor d’energia.

• La persona encarregada del muntatge d’un sistema anticaigudes o

d’un subsistema de connexió destinat a parar les caigudes s’ha d’as-

segurar que els components i els elements que s’utilitzaran en el sis-

tema anticaigudes hagin demostrat que satisfan els requisits

d’assaig. També s’ha d’assegurar que, en un sistema anticaigudes,

un component sigui compatible amb qualsevol altre component que

s’hi pugui connectar.

L’equip de protecció contra caigudes d’altura és un tipus de protec-

ció que protegeix la persona davant del risc de caigudes d’altura. La

seva finalitat és la de sostenir i frenar la persona en determinats

treballs o operacions contra el risc de caigudes, evitant les conse-

qüències d’aquestes caigudes.


2.9.1. Tipus de sistemes anticaigudes

Hi ha diferents tipus de sistemes de protecció contra caigudes d’altura. Al-

guns dels més utilitzats són els següents:

• Cinturons de subjecció.

• Arnès anticaigudes.

• Dispositius anticaigudes retràctils.

• Dispositius anticaigudes lliscants amb línia d’ancoratge rígida.

• Dispositius anticaigudes lliscants amb línia d’ancoratge flexible.

• Connectors.

• Elements d’ancoratge.

• Absorbidors d’energia.

• Dispositius d’ancoratge.

Cinturons de subjecció

El cinturó de subjecció és un cinturó de seguretat utilitzat per sostenir

l’usuari en un punt d’ancoratge i eliminar així la possibilitat de caiguda

lliure durant la feina. Està constituït almenys per una faixa i un o més ele-

ments d’ancoratge.

Hi ha dues variants:

• Tipus 1: cinturó de subjecció proveït d’una zona de connexió.

• Tipus 2: cinturó de subjecció proveït de dues zones de connexió.

Per reduir la probabilitat d’una obertura involuntària, els ganxos i els

mosquetons de l’extrem lliure de l’element d’ancoratge de subjecció

han de ser de tancament automàtic i de blocatge automàtic. Només

s’han de poder obrir fent, com a mínim, dues operacions consecutives

i deliberades.

Arnès anticaigudes

Si hi ha risc de caiguda d’altura sempre s’ha d’utilitzar arnès, i no cin-

turó de subjecció. Els arnesos anticaigudes s’utilitzen disposats i ajus-

El sistemes anticaigudes consten d’un arnès, un component de con-

nexió i un element d’ancoratge.

Els sistemes de subjecció en posició de treball estan destinats a sub-

jectar el treballador en altura i mai s’han d’utilitzar per aturar les

caigudes.

Els sistemes de protecció de treballs en altura, s’expliquen en el nucli d’activitat “Treball en altura” de la unitat didàctica “Treballs especials”.

!!


tats al cos d’una persona per subjectar-la durant una caiguda i després

de l’aturada.

• Arnès anticaigudes: dispositiu de pressió del cos destinat a parar les cai-

gudes, és a dir, component d’un sistema anticaigudes. L’arnès anticaigu-

des pot estar constituït per bandes, elements d’ajust, sivelles i altres

elements, disposats i ajustats de manera adequada sobre el cos d’una per-

sona per subjectar-la durant una caiguda i després de la parada.

• Bandes principals / bandes secundàries: les bandes principals són les ban-

des d’un arnès anticaigudes que sostenen el cos o exerceixen una pressió

sobre el cos durant la caiguda i després de la parada. La resta de les bandes

són bandes secundàries.

Ha de ser possible sotmetre tot l’arnès anticaigudes a una inspecció visual,

fins i tot si està incorporat a la roba de treball. Totes les sivelles de segu-

retat (és a dir, les que no s’utilitzen per a l’ajust) han d’estar projectades

de forma que només es puguin connectar de manera correcta. Si es poden

connectar de diverses maneres, cada possible mètode de connexió ha de

complir els requisits exigits pel que fa a comportament i resistència.

Dispositius anticaigudes retràctils

Són dispositius anticaigudes amb una funció de blocatge automàtic i un

sistema automàtic de tensió i de retrocés per l’element d’ancoratge, és

a dir, un element d’ancoratge retràctil. Es pot incorporar un element

de dissipació d’energia en el mateix dispositiu o a l’element d’ancorat-

ge retràctil.

Atès que un dispositiu anticaigudes retràctil es dissenya i s’assaja com a

subsistema de connexió complet destinat a parar una caiguda, un absorbi-

dor d’energia considerat com a component separat no s’ha de fixar en el

connector de l’element d’ancoratge retràctil.

Dispositius anticaigudes lliscants amb línia d’ancoratge rígida

S’utilitzen fixats o incorporats a les escales o a sistemes d’elevació fixats

adequadament a estructures apropiades.

Aquest sistema està format per dos elements, el dispositiu que llisca sobre

la línia d’ancoratge i la línia.

Dispositiu anticaigudes lliscant sobre línia d’ancoratge rígida: subsistema

format per una línia d’ancoratge rígida, un dispositiu anticaigudes lliscant

amb blocatge automàtic que està unit a la línia d’ancoratge rígida i una lí-

nia d’amarratge que es fixa en el dispositiu anticaigudes lliscant.

Materials de l’arnès

Les bandes i els fils de costura d’un arnès anticaigudes han d’estar fabricats amb fibres sintètiques que tinguin característiques equivalents a les de les fibres de poliamidai de polièster.


Línia d’ancoratge rígida: element de connexió especificat per un subsiste-

ma amb un dispositiu anticaigudes lliscant.

Per tal de limitar els moviments laterals, la línia d’ancoratge rígida s’ha de fi-

xar a una estructura amb els intervals recomanats, o bé els dos extrems del

cable d’ancoratge s’han de fixar a una estructura i el cable ha d’estar tens.

Aquesta línia d’ancoratge s’ha de projectar de manera que només permeti

el moviment del dispositiu anticaigudes lliscant en les direccions especifi-

cades i que impedeixi la separació involuntària del dispositiu anticaigudes

de la línia d’ancoratge.

Dispositius anticaigudes lliscants amb línia d’ancoratge flexible

El dispositiu anticaigudes lliscant amb línia d’ancoratge flexible és un

subsistema format per una línia d’ancoratge flexible, un dispositiu an-

ticaigudes lliscant amb blocatge automàtic que està unit a la línia d’an-

coratge flexible i un element d’ancoratge que es fixa en el dispositiu

anticaigudes lliscant. Es pot incorporar un element de dissipació

d’energia al dispositiu anticaigudes lliscant, a l’element d’ancoratge o

a la línia d’ancoratge.

La línia d’ancoratge flexible és un element de connexió especificat per un

subsistema amb un dispositiu anticaigudes lliscant.

Els dispositius anticaigudes lliscants no han de funcionar només per inèr-

cia. Si un dispositiu anticaigudes lliscant té un blocatge manual, l’extrem

inferior de la línia d’ancoratge flexible s’ha d’assegurar, per exemple, mit-

jançant un terminal inferior manufacturat fix o mitjançant un llast.

Les línies d’ancoratge metàl·liques flexibles han de tenir un terminal in-

ferior manufacturat fix o un llast en tots els casos.

Un element d’ancoratge pot ser una corda de fibres sintètiques, una ban-

da, un cable metàl·lic o una cadena. La longitud de l’element d’ancoratge,

inclòs l’element de dissipació d’energia, no ha de superar 1 m. Els dos ex-

trems de l’element d’ancoratge han de tenir terminacions adequades.

Connectors

Els connectors s’utilitzen juntament amb un arnès anticaigudes o un cin-

turó de subjecció i un element d’ancoratge (corda). Els connectors no han

de tenir vores esmolades o rugoses que puguin tallar, desgastar per fricció

o danyar de qualsevol altra forma les cordes o bandes, o ferir l’usuari.

• Ganxo: connector amb un mecanisme de tancament automàtic i de blocat-

ge automàtic o manual.

• Mosquetó: tipus particular de ganxo.

Exemple: una línia d’ancoratge rígida pot ser un rail o un cable metàl·lic, i es fixa a una estructura de manera que es limitin els moviments laterals de la línia.

Un dispositiu anticaigudes retràctil pot constard’un tambor entorn del qual s’enrotlla l’element

d’ancoratge o d’una politja de retorn ambcontrapesos.

Un exemple d’una línia d’ancoratge flexible pot ser una corda de fibra sintètica o un cable metàl·lic, i es fixa a un punt d’ancoratge superior.

Per reduir la probabilitat d’obertura involuntària,els ganxos i mosquetons han de ser de

tancament automàtic.


2.9.2. Recomanacions per a la selecció de l’equip de protecció

Cal tenir en compte el fullet informatiu del fabricant, el qual ha d’in-

cloure totes les dades útils referents a instruccions escrites sobre cada

sistema o cada component i redactades en la llengua del país de venda.

Aquestes instruccions han de tenir, com a mínim, la informació se-

güent:

• Instruccions que continguin els detalls adequats, completats amb dibui-

xos, si és necessari, advertiments, etc. per permetre a l’usuari utilitzar cor-

rectament el sistema o el component.

• Recomanacions per establir si és convenient o no assignar individualment

el sistema o el component, per exemple l’arnès, a qualsevol persona que

necessiti utilitzar-lo.

• Recomanacions perquè se subministri i es conservi una documentació

amb cada sistema o component. És convenient que la fitxa descriptiva

contingui les dades següents:

– Marca d’identificació.

– Nom i adreça del fabricant o subministrador i nombre de sèrie del

fabricant.

– Any de fabricació i aptitud per ser utilitzat amb altres components,

formant part dels sistemes anticaigudes individuals.

– Data de compra i data de la primera posada en servei.

– Nom de l’usuari i espai reservat per a comentaris.

– Instruccions perquè l’ancoratge del sistema anticaigudes se situï,

preferentment, per sobre de la posició de l’usuari, i indicació del

punt d’ancoratge recomanat. Es recomana precisar la resistència

mínima de l’ancoratge.

– Un enunciat que especifiqui la utilització i les limitacions del pro-

ducte.

• Les instruccions que adverteixin l’usuari, abans de qualsevol utilització,

que ha de:

– Fer una inspecció visual del sistema o del component per assegurar-

se que està a punt i que funciona correctament.


– Assegurar-se que es compleixen les recomanacions d’utilització,

juntament amb altres components que formen part d’un sistema,

com figuren a la fitxa descriptiva corresponent, al sistema o al com-

ponent.

– L’advertiment que qualsevol sistema o component s’ha de substi-

tuir immediatament si es dubta de la seva seguretat.

– Una instrucció especificant que, si el sistema o el component ha es-

tat utilitzat per parar una caiguda, és essencial, per raons de segure-

tat, no tornar-lo a utilitzar sense haver-lo enviat prèviament al

fabricant o al centre de reparació competent, que s’encarregarà de

reparar-lo i de sotmetre’l a nous assajos.

– Per als components de material tèxtil, el mètode de neteja recoma-

nat i un advertiment perquè es compleixi estrictament.

Documents

EPI Classes