ALGAIDA | 271/272 | JULIOL/AGOST 2003

es saig

2 | JULIOL/AGOST 2003

es saig

Qüestió de temperatura

Edit

oria

l

PORTADAFotografia de Jerònia Pou

La canícula —les setmanes finals de juliol i les primeres d’agost— té fama de serl’època de temperatures més altes i de més xafogor. Però enguany sembla que s’ha anti-cipat i hem tengut un mes de juny que els aficionats a les estadístiques diuen que ha estatel més calent des de fa no-sé-quants anys. Si els termòmetres segueixen pujant, suaremmolt i haurem de beure molt de líquid i que cadascú triï el que més li agradi o li convengui.

Sembla que no hem de passar pena per l’aigua: per una part, hem tengut un any depluges apreciables —no excepcionals ni desmesurades— i els aqüífers es deuen havermantingut; d’altra banda, l’Ajuntament ha perforat nous pous amb un cabal d’aigua con-siderable, pel que hem sentit a dir. Bé anirà si per aquest costat no hem de patir.

Més problemàtic es presenta el perill d’incendis forestals, sobretot si segueix un tempstan eixut i calent; les garrigues, en general, estan molt brutes i descuidades, són poquesles que han eliminat els pins que caigueren l’altre any amb la tramuntanada; els que tenimtendència a caminar per fora vila —per gust o per prescripció mèdica— sabem que lamajoria de pinars i boscos del terme posseeixen les condicions objectives per ser víctimesdel foc; qualsevol negligència pot bastar per provocar-lo, i no diguem els piròmans pro-fessionals (que n’hi ha). Ja ho deia el nostre Anselm Turmeda: De poca brasa certament/ se fa gran foc, i molt ardent; és clar que ell ho relacionava amb una altra mena de foc:així d’un mal parlament / ixen grans bregues.

Bé, hem parlat de la temperatura ambiental, de la calentor climatològica, que va a més;en canvi sembla que s’està temperant i assossegant l’escalfor política que abans de leseleccions havia pujat massa graus; ara els resultats són els que són, ens agradin o no i lavida continua. De totes formes, segueixen a diversos llocs els esquitxos electorals ambacusacions de corrupció i de perversió del vot que tant de mal fan a la política, als políticsi a tots els que creim en la democràcia i la defensam. El polític és, per definició, el quis’ocupa professionalment dels afers públics i el mal neix quan anteposa l’interès particu-lar a les seves obligacions. Aleshores es presenta el conflicte i, com deien els nostresvells, beure i bufar no pot ser.

Però per ventura ens estam enfilant massa i ens ficam on no ens demanen; més val quetornem a tocar de peus a terra. Llegírem —no ens faceu dir on, però era a un autor moltantic— un consell que més o manco deia: si fas una cosa que supera les teves possibili-tats, faràs un mal paper i deixaràs de fer-ne una que hauries pogut complir i que t’haguéspogut omplir i satisfer. Idò, això: no és mal consell.

Com tampoc no és mal amonestament el que ens donava fra Anselm ara fa sis-centsanys: qui bé està que no es moga, / qui mal cerca prest lo troba.

NÚMERO 271/272 | 3

es saigBolletí de l'Obra

Cultural Balear d'Algaida

D.L. P.M. 495/80Revista mensual

DOMICILIApartat de correusnúm. 5 d’Algaida

TELÈFONS971 125 308 / 971 665 275

FAX971 665 679

ADREÇA ELECTRÒNICAessaig@premsaforana.com

ADMINISTRACIÓJunta Directiva de

l’Obra Cultural d’Algaida

CONSELL DE REDACCIÓJoan MuletPere Mulet

Gabriel SalasGabriel Sastre

Miquel Sastre FioletMiquel Serra

Guillem Vanrell

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAIsabel Busquets

MAQUETACIÓ I DISSENYAbsenta CB

Telèfon 630 409 003

IMPRESSIÓTirrena SA

Telèfon 971 555 212

COL·LABORADORSLaura Ferragut

Jaume Juan ToledoCatalina MartorellAntònia M. MuletM. Antònia Mulet

Joan MuletPere Mulet

Jerònia OliverXesc Oliver

Jerònia PouJoan Reinés

Pere SalesGabriel SastreGuillem Sastre

Joan SeguíMiquel Sastre Fiolet

Miquel SerraJoan Trobat

Ajuntament d’AlgaidaCol·legi Públic Pare Pou

Titoieta Ràdio

ES SAIGnomés es responsabilitza

de l'editorial

Sumari

02 Editorial04 Pluviòmetre05 Calaix de sastre06 M’han dit que diuen07 Moviment demogràfic08 Salut10 Una passejada, dues estampes...11 El sant del mes12 Sobre astronomia13 Sabeu on és?14 L’Ajuntament informa20 Baules21 Noticiari de l’Obra Cultural22 Any Francesc de Borja Moll24 Quatre mots sobre...26 Festival Internacional de Música Clàssica27 Escacs28 PSM-EN d’Algaida30 Ses Escoles32 Un variat de poesia33 Fa vint anys36 Una xerradeta amb...

4 | JULIOL/AGOST 2003

es saig

2,5 8,

3 10,7

5,1

13,3

7,3

51,8

18,1

75,4

71,3

20,4

76,5

3,8 8,

9

39,1

1,8

13,6

72,9

103,

2

8,1

202,

8

34,8

74,6

4,8

66,4

93,6

90,5

29,5

26,7

54,5

12,5

85,7

93,6

60,4

107,

8

10,8

51,3

23,7

2,6

31,2

43,3

58,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

150

160

170

180

190

200

210

220

Gen

er

Feb

rer

Ma

rc

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

l/m2

2000200120022003

Pluv

iòm

etre

Us donàrem les dades de pluges del maig quan el mes encara no havia acabat i la xifraprovisional que avançàrem va augmentar una mica: el total va quedar en 23,7 litres.

Pel que fa al juny només tenim registrada una brusca a principis de mes de 2,6 litres;encara que el mes no ha acabat, sembla que serà la quantitat definitiva. Hem tengut unmes de juny de molta calor, de temperatures rècord segons les estadístiques.

NÚMERO 271/272 | 5

es saig

Cala

ix d

e sa

stre

La vida és una tómbola

En Calaix i Desastre

«Cada día es fiesta en Mallooorca…»,cantàvem aquells anys tan feliços en quèdavall cada pedra hi trobaves un botifarró.Per sort, el temps ens ha fet recuperar lacompostura i ara només cantam els dissab-tes, els diumenges i les festes assenyalades.Per exemple, entre cançó i cançó, un diu-menge de juny, entradeta de fosca, aixequesla mirada cap al cel i descobreixes que so-bre el cap hi tens una aviopista on un se-guit d’ocells mecànics fan voltes esperantel seu torn per vomitar glopades de turistesingenus que segurament no saben, pobrets,que els espera el suplici de l’ecotaxa.

El descobriment dels avions fent cua alcel de Son Sen Joan duu implícita la pre-gunta: que no havíem quedat que hi haviacrisis? Això era abans, pur, et respon la cons-ciència, amb veu d’hoteler. Ha bastat queels turistes potencials sabessin la notícia definals de maig perquè els pegàs una viatge-ra cap a Mallorca de no dir, ha bastat per-què els diaris (alguns) canviassin el negrefunerari de les portades per un blanc res-plendent. Si novembre de 1975 és recordatper la sensacional ploguda de demòcratesque s’hi produí, quan els mesos anteriors lasequera feia feredat, juny de 2003 passaràa la posteritat per la inesperada sortida delscalaixos de milers de reserves hoteleres. Oh!badam la boca tot meravellats i, respectuo-sos, ens llevam el capell de palmes davantel miracle. Gràcies, senyors, pels turistesque ara ens retornau i que abans ens escati-màveu. Allà on hi havia pobresa i teranyi-nes, ara hi ha parets emblanquinades. Del’estretor a l’abundància hi va un remuc,un sospir. La crisis ja és història perquè lavida és una tómbola…

Una tómbola plena de sorpreses. Prime-ra sorpresa: descobrir la relació que hi haentre Matas i Bush. Cercam al diccionarianglès - català la traducció del mot bush iresulta que Jordi Mata és el president delsEstats Units d’Amèrica. I que «JamesBushes, president of Balearic Islands» ésuna notícia potser de la portada de LastHour.

Segona sorpresa. A Madrid, per podergovernar els especuladors necessiten com-prar alguns polítics. Són uns aprenents, elsmadrilenys, quin ridícul. Aquí, per fer elmateix no cal que els especuladors com-prin ningú: es presenten directament a leseleccions i els tenim als consells, als ajun-taments… Ja parlen de fer un curset de for-mació als especuladors d’altres terres i aixíestalviar escàndols inútils que només ser-veixen per omplir els noticiaris.

Tercera sorpresa. Fent cas de la novadoctrina que el bilingüisme és la clau devolta que ens conduirà ràpidament al para-dís, molts de bars havien penjat, ben vis-tós, el cartell de «Hay coca», amb l’afegitópetitet: «de trempó, de pebres torrats...».Cansats de donar explicacions a la brigadade lluita contra la droga, els propietariss’han passat directament al plurilingüisme.«Hay pizza», diuen ara els rètols publicita-ris a la caça de clients...

Sí, la vida és una tómbola. I qui fa girarla roda ha decidit que s’ha acabat el maltemps, ara toca ser feliços i menjar pastis-sos. Que no sigui res, diuen, després d’unapanxada.

6 | JULIOL/AGOST 2003

es saigM

’han

dit

que

diu

en

Cada any passa més o manco el mateix:arriba sant Joan i es posa a fer una calorinsuportable; però enguany, diu tothom, ésmés pesada que mai, la calor, i humida, molthumida, cosa que fa que sigui més malad’aguantar. Ens atreviríem a dir que no hiha hagut ni una sola conversa, durant aquestmes de juny, en què no s’hagi tocat el temade la calor i el no poder dormir, ni anar acaminar, ni... El que sí ha arrancat a tope ésla piscina municipal: cada dia hi va més genti un bon ambient que hi ha, ben alegre. Tam-bé s’han animat els vespres a la fresca aPlaça, amb tertúlies que s’allarguen fins bentard; el problema és que no hi ha massa tau-les i cadires, als bars...

Quan hem parlat de les piscines muni-cipals hem recordat que l’altre dia ens di-gueren que pel camp de futbol hi havia unagentada, sobretot nins i nines, i ens va es-tranyar ja que durant la temporada de fut-bol sembla que hi va anar poca gent. Re-sulta, ens explicaren, que allà hi fan festesinfantils, o cosa d’això. Si uns pares volenfer la festa d’aniversari d’un fill, els resultamolt més còmode anar allà; i per als al×lotsno en parlem, amb tot aquell terreny percórrer.

Parlant de futbol, també ens han arribatnotícies en el sentit que la pèrdua de cate-goria no ha desanimat els aficionats, al con-trari. Durant tota la vida del futbol algaidídels darrers trenta anys, cada any a l’assem-blea ningú volia saber res d’agafar les fei-nes i maldecaps del club; al contrari, quasisempre hi havia una directiva de compro-

mís; idò enguany hi ha un grup de gent,joves la majoria, que s’han posat al davantper recuperar la categoria. Això sí, ens hancomentat que la directiva anterior ha deixatel club sanejat i amb els comptes ben clars.

El que ja és tradicional al nostre pobleen arribar la calor són els renous de mo-tos, motorets i cotxes, que circulen pel po-ble els vespres fent un renouer. És unad’aquelles coses que arribes a pensar si noté cura, o no hi volen posar remei. A mol-tes rotllades se’n parla i la gent es queixade no poder escoltar la televisió ni dormir,ara que han de tenir les finestres obertes. Itothom coincideix que en total són una dot-zena, els que provoquen aquestes queixes itothom sap qui són..., llevat dels qui hi hau-rien de posar remei.

I el que s’està posant més difícil cadadia, i pareixia que ja no podia empitjorarmés, és el trànsit i els aparcaments dins elpoble. Abans la gent es queixava del tràn-sit a les hores d’entrada i sortida de les es-coles (que, per cert, ara que ja han acabatles classes encara en sentírem un que estornava a demanar quants d’al·lots hi van apeu, a escola). Ara, que ja no hi ha escola,el trànsit és constant a tota hora. Parlantd’això, que també és un tema que surt amoltes converses, ens digueren que aAlgaida ja hi ha quasi un vehicle per per-sona. I, naturalment, els carrers no s’haneixamplat, segueixen essent els mateixos dequan només hi passaven carros i bicicletes(i si obren qualque carrer, encara el fan benestret).

NÚMERO 271/272 | 7

es saig

Un Sord

Mov

imen

t de

mog

ràfic

Defuncions

Joan Torrens OliverVa morir a Pina el 4 de juny.Tenia 67 anys.

Guillem Amengual PouVa morir dia 12 de junya l’edat de 89 anys.

NaixementsLucas Freire Aguilar,fill de Javier Luis i Luisa Fernanda.Va néixer dia 21 de maig.

Joana Maria Seguí Santmartí,filla de Joan Josep i Sebastiana.Va néixer dia 22 de maig.

Sebastià Vich Juan,fill de Miquel i Miquela.Va néixer dia 25 de maig.

Julià Garde Ximelis,fill de Javier i Mònica Elisa.Va néixer dia3 de juny.

Lluís Rosselló Blascos,fill de Lluís i Maria Jesús.Va néixer dia 5 de juny.

Xavier Urrea Huguet,fill d’Albert i Sara Patrícia. Va néixer dia 12 de juny.

Enguany el dia de l’obertura de caçano va ser com altres anys, que a trenc d’al-ba pareixia la revetla de sant Jaume. Di-uen els caçadors que per bona part del ter-me hi ha pocs conills. I diuen també queno és estrany, ja que per fora vila no s’ha-vien vist tants de moixos mai. Són com unaplaga, els moixos per fora vila. I quans’han avesat als conills petits, ja no encal-cen rates... El que no sabem és si aquestsmoixos estan considerats animals protegits(com els mostels i genetes) o els poden ca-çar.

De les passades eleccions ja no quedengaire coses per dir. El vespre del 25 de maighi havia cares que reien per no plorar. AAlgaida tot va quedar més o manco comabans; però a Ciutat, a la Comunitat... Elque s’ha comentat molt, més que els resul-tats en si, és la campanya electoral, que pelque hem sentit no fou gaire neta, sobretotper part de segons quins partits.

Hem d’entregar aquest escrit sens faltael dissabte dia 28 a primera hora de l’ho-rabaixa i, per tant, no sabem el resultat delpartit de final de copa que ha de jugar elMallorca. Però hem sabut que un centenard’algaidins s’han desplaçat a Elx per veu-re el partit en directe; es veu que l’aficiócap al Mallorca ha arrelat fort al poble.Voldríem que la tornada fos feliç i alegreper a tots ells i poguessin festejar el triomfde l’equip.

8 | JULIOL/AGOST 2003

es saigSa

lut Ara que ja ha començat la calor de ple, i si no canvia pareix que enguany en farà

molta, en aquest número bimensual de la revista parlarem des de les pàgines de la salutd’una sèrie de qüestions i consideracions que hem de tenir en compte en aquesta èpocaestival.

Aquests aspectes són el sol, l’alimentació, la hidratació i altres cures. Però no nomésdirigides a la gent gran com és habitual a la nostra secció, sinó també a la gent més jovei als infants.

El solEl sol es pot convertir en uns dels pitjorsenemics de la pell i l’exposició sense pro-tecció pot arribar a produir cremades greus,envelliment de la pell i un problema mésgreu com és el càncer de pell, cada vegadamés present dins el nostre medi.

Per evitar tots aquests problemes hem deseguir una sèrie de pautes:

n prendre el sol amb moderació, a poc apoc, i no estar-hi exposats durant les ho-res més perjudicials (entre les 11 i 16 h)

n protegir la pell amb una crema amb fac-tor de protecció adequat i cal no oblidarmai que encara que estiguem ben tor-rats no hem de deixar d’untar-nos de cre-ma

n en estar al sol, hem de beure líquids ambmolta freqüència, sobretot aigua

n protegir el cos amb viseres, gorres i ambulleres de sol amb vidres homologats

n hidratar la pell amb crema hidratant a di-ari

Alimentació - hidratacióÉs fonamental mantenir una hidratació ade-quada; prendre abundant quantitat de lí-quids durant tot el dia, especialment a leshores de més sol.

Cal no oblidar que els infants i les perso-nes majors són especialment vulnerables alsefectes de la calor i, per això, els hem deinsistir que beguin durant el dia gran quan-titat de líquids, principalment aigua.

L’aigua és la beguda ideal, però també sónmolt recomanables els sucs de fruita natu-ral, sorbets de fruita, infusions, etc. És con-venient beure de 2 a 3 litres al dia, ja que al’estiu les pèrdues de líquid són molt mésimportants que a l’hivern.

A l’estiu no és necessari prendre més quan-titat de sal per compensar les pèrdues perla suor o altres líquids.

Quant als aliments en els mesos de calor,recomanam una dieta més lleugera i ricaen verdures i fruita de temporada.

En èpoques de calor el cos agraeix els àpatslleugers i refrescants. Les fruites i verduresde temporada, amb un elevat contingutd’aigua i altres nutrients essencials per alnostre organisme, sadollen la nostra gana ila nostra set de la forma més apetitosa i con-tribueixen a mantenir la nostra pell ben no-drida i ben hidratada.

És important incloure les verdures i fruites,ja que així ens asseguram en gran part lahidratació del nostre cos i també una granvarietat de plats poc greixosos: ensaladesverdes,

NÚMERO 271/272 | 9

es saig

M. Antònia Mulet i Joan Reinésinfermers

Des d’aquestes pàgines, creim queaquests aspectes que hem comentat són elsmés importants a tenir en compte per evi-tar problemes que ens poden fer tenir unestiu no gaire agradable, però també, i peracabar, creim que és molt important teniren compte una sèrie de consells, tant per ala gent que passa l’estiu vora la mar com al’interior.

Aquests són uns consells, tant per pre-servar la salut personal com per preservarla salut mediambiental, seriosament toca-da aquests darrers temps.

Els consells nostres són:

n no deixeu a la platja ni al camp fems,llaunes, vidres, llosques de cigarretes opapers

n utilitzau les papereres , contenidors obosses de fems

n és responsabilitat de tots mantenir l’ai-gua neta i no tirar-hi brutor

n evitau fumar o encendre foc al camp; al’estiu hi està prohibit a no ser a un lloccontrolat

Recordau que mantenir els nostrescamps i la nostra mar és feina i responsa-bilitat de tots i totes.

Bon estiu als nostres lectors i lectores ius desitjam unes molt bones festes de santJaume.

Bibliografia

http:/ revista.consumer.es/

http:/ www.omint.com.ar/

http:/www.vidauna.com/salud/verano.htm

cremes i sopes fredes i, com a postres, frui-ta fresca o una petita porció de gelat o sor-bet fresc.

Com a exemples de sucs i líquids vegetals,refrescants, saludables i plens de sabor usoferim les següents receptes:

n 1 remolatxa, 2 pastanagues,1 peça d’api,1 patata petita cuita i 4 raves

n 4 tomàtigues, 1 cogombre, 1 pebre verd,1 dent d’all i 2 tiges d’api

Preparació: es fa tot ben net, es talla i espassa per la liquadora.

Un aspecte a tenir en compte quant als ali-ments és la seva conservació i preparació;

no s’han de mantenir els aliments a tempe-ratura ambient, ja que això facilita la apari-cions de infeccions; s’han de guardar a lagelera els aliments perillosos de tornar do-lents, com són productes lactis, salses, carn,peix, ous, etc. Procurau descongelar els ali-ments dins la gelera o dins el microones.Consumiu la fruita i verdura ben netes irentades amb aigua amb unes gotes de llei-xiu. També és important evitar fer menja-des molt abundants i no menjar molt aviatper evitar possibles problemes amb la di-gestió.

Cuinau els aliments adequadament i evitaumenjar aliments crus fora de casa i, sobre-tot, no oblideu aquest consell, si viatjau apaïsos tropicals o amb problemes de sub-ministrament adequat d’aigua potable.

Rentau-vos les mans abans i després decuinar els aliments.

10 | JULIOL/AGOST 2003

es saigUn

a pa

ssej

ada,

due

s es

tam

pes.

..

Una passejada a la lluna plena de maig per amarar-nos de les seves lluentors benèfi-ques. S’ha comprovat que molts s’estimaren més romandre dins les cases... És llesta, lalluna. S’ho engirgola per rodar al mateix ritme que les nits i els dies terrenals, i només liveim la cara. Què hi deu tenir la lluna, al clotell, que no ens el vol mostrar? La cara foscade la lluna és un disc preciós de Pink Floyd que ara, trenta anys més tard, han reeditat.Passen les modes que donen fum i queden les llunes que són llum. Cadascuna amb el seucicle. Vint-i-vuit dies o trenta anys, tant és. El retorn és el que compta.

Text i fotografies: Miquel Serra

NÚMERO 271/272 | 11

es saig

El s

ant

del m

es

El sant que hem triat aquest mes és d’aquells que hantengut un paper transcendental dins la història de l’esglé-sia: es tracta de sant Ignasi de Loiola, de nom Íñigo Lópezde Loiola, fundador de la Companyia de Jesús, els jesuï-tes.

Va néixer a Loiola (Guipúscoa) l’any 1491, de famílianoble, i es va dedicar a la milícia, sempre prop de la cortreial. Durant la guerra contra els francesos, en el setge dePamplona, va ser ferit greument a una cama; com que eraaficionat a llegir novel·les de cavalleries, durant la sevaconvalescència va demanar que li duguessin llibres perentretenir-se, però s’estrevengué que a la casa només hitrobaren vides de sants i aquesta circumstància aparent-ment intranscendent va resultar decisiva per al nostre sant

que així decidí canviar la carrera de les armes per la milícia de Jesús. Les primeres passess’encaminaren a aconseguir una bona formació religiosa; passà a Montserrat i després aManresa on començà a escriure els Exercicios espirituales, potser l’obra ascètica de mésdivulgació i de més importants conseqüències pràctiques.

Després d’una breu estada a Terra Santa, amb un grup de companys (Francesc Xavier,Laínez, Salmerón, etc.) estudià a Alcalà, Salamanca, París i després passaren a Venèciaamb el propòsit de pelegrinar als Llocs Sants, però la guerra contra els turcs no els hopermeté. Per això es dirigí a Roma per posar-se a les ordres del Papa. Ja havia estatordenat sacerdot i el 1540 Pau III aprovà la fundació de la Companyia de Jesús, que alstres vots habituals dels ordes religiosos n’hi afegia un quart d’obediència al Papa peracomplir qualsevol missió entre els fidels i els infidels. L’orde aconseguí ben aviat moltsadeptes. Sant Ignasi morí a Roma el 1556 i fou canonitzat l’any 1622 pel papa GregoriXV; la seva festa és el 31 de juliol.

Com hem dit, la Companyia de Jesús fou aprovada per la butlla Reginae MilitantisEcclesiae de Pau III. Sant Ignasi va redactar les Constitutiones, que donen cos jurídic al’orde, i els Exercicios espirituales que miren per l’espiritualitat. Els jesuïtes són un ordede clergues regulars i ben aviat destacaren en el camp de l’ensenyament. A la mort d’Ignasija hi havia un miler de jesuïtes distribuïts en dotze províncies. La seva influència anà enaugment i arribaren les confrontacions de la Companyia amb altres ordes religiosos i ambla Congregació de Propaganda Fide. Les enveges i recels que despertava li suposarenpersecucions i a la segona meitat del XVIII foren expulsats de molts països i s’arribà a ladissolució de l’orde. Fou universalment restaurada per Pius VII (1814) i des d’aleshoresla seva influència ha estat enorme: pels col·legis de jesuïtes han passat un gruix importantde personalitats de tots els àmbits. També és cert que dels que passaren per les seves auleshan sortit pamflets enverinats contra l’educació jesuítica.

Recordem, per acabar, que una de les víctimes de l’expulsió dels jesuïtes d’Espanya el1767 fou el nostre Pare Bartomeu Pou que va haver d’emigrar a Itàlia on tingué un paperpredominant com a teòleg assessor de Pius VI. Tornà a Mallorca el 1798 i morí a Algaidaquatre anys més tard.

Sant Ignasi de Loiola

12 | JULIOL/AGOST 2003

es saigSo

bre

astr

onom

ia

Fins a aquest mes, hem fet un repàs ge-neral del Sistema Solar, on el nostre plane-ta, la Terra, és el tercer que gira entorn alSol. Avui farem un viatge fictici partint dela Terra a la velocitat de la llum (és la màxi-ma velocitat a què es pot arribar: la veloci-tat “límit”) assenyalant els principals ele-ments que ens podem trobar. S’ha de teniren compte que tots aquests planetes i galà-xies no es troben seguint la mateixa direc-ció, sinó que estan repartits entorn a nosal-tres i, per això, els anirem citant segons laseva distància (dels més propers als mésallunyats).

Partint de la superfície terrestre, desprésde sortir de l’atmosfera, el primer que enstrobam és la Lluna, a una distància d’uns400 mil quilòmetres; hi arribaríem en quasi2 segons, més o manco, si anam a la velo-citat de la llum (es diria 2 segons llum).Després ens trobaríem amb el planeta Ve-nus a 2 minuts i busques després. A uns 4minuts, hi ha el planeta Mart i a 5 minutstrobam el planeta Mercuri. Un poc méslluny hi ha el Sol, a 8 minuts (llum), és adir, cada vegada que veim sortir o posar-seel Sol, ja fa 8 minuts que ha sortit o s’hapost.

Després ens toparem amb els planetesexteriors, a quasi 35 minuts, arribam a Jú-piter, a 1 hora i uns 10 minuts Saturn, a 2hores i mitja Urà, a quasi 4 hores Neptú, i a4 hores i busques Plutó, el darrer planeta.Finalment, per sortir del Sistema Solar, espodria citar el Núvol d’Oort, que és on hiha els cossos que giren més allunyats delSol: vendria a ser les restes de roques (aste-roides o cometes) que no varen esdevenirplanetes. Aquest “núvol” de restes rocoses,arriba fins a una distància que travessaríemal cap d’un any a la velocitat de la llum.

A partir d’aquí, ens aniríem trobant lesestrelles més properes (que en realitat sónaltres Sols, amb planetes o no). L’estrellamés propera és Alfa Centauri on hi arribarí-em en més de 4 anys. Aquesta estrella és enrealitat un sistema de 3 estrelles que girenentorn d’un punt de gravetat mutu, és unaestrella ternària. A quasi 6 anys hi ha l’es-trella Barnard i a 10 anys l’Epsilon Eridani.Una altra més coneguda és l’Alfa de l’OssaMajor (és a dir, la més brillant de la constel·-lació Ossa Major), a la qual arribaríem en120 anys (llum). És un bon salt, no? No ésres comparat al que tardaríem a arribar a lanebulosa d’Orió: 1600 anys. Però s’ha detenir en compte que totes les estrelles queobservam al cel formen part de la nostraGalàxia, la Via Làctia, i, per això, s’obrennoves portes. Si pegam un bot fins a les al-tres galàxies, les dues estrelles més prope-res són “Gran Núvol de Magallanes” i “PetitNúvol de Magallanes”, a les quals arribarí-em en 210 i 179 mil anys, respectivament(a la velocitat de la llum). Per arribar a lafamosa galàxia Andròmeda, necessitaríem2 milions 700 mil anys i fins a la galàxiadel Triangle hi estaríem 3 milions d’anys.

En principi aturarem aquí el viatge per-què agafa vertigen només de pensar que,per a aquestes darreres parades, es tardariatant de temps que ja no val la pena consi-derar-hi un possible viatge futur amb unanau a la velocitat de la llum. Ara ja sabeu lafalsedat que hi ha en aquestes pel·lículeson viatgen ràpidament entre les galàxiesamb naus potentíssimes (i encara quem’agradin a mi); no us les cregueu.

El gran viatge

G.S.C.

NÚMERO 271/272 | 13

es saig

Sabe

u on

és?

Un banc és un seient llarguer, amb res-patller o sense, en el qual poden seure al-gunes persones al mateix temps. També potser un moble o peça semblant a una taula,amb quatre cames robustes i un caragold’estrènyer damunt la qual treballen els fus-ters, ferrers, llauners, etc. i sense el cara-gol: els terrissers, cadirers, etc.

Un banc (o banca) és una societat quees dedica a les múltiples operacions comer-cials produïdes pels diners, considerats coma mercaderia .

Banc de dades: És una col·lecció orde-nada d’informacions interrelacionades, me-moritzades i tractades per ordinador, quepoden ser consultades a distànciainteractivament.

Banc dels acusats: Seient que sol ser defusta i on es fa seure l’acusat durant un ju-dici.

Banc d’abelles: Conjunt de caseres oruscs, col·locades ordenadament per a l’ex-plotació dels apicultors.

Refranyer“Qui a bon banc seu, bona ventura es-

pera”. “Per a banc, el de la cuina”. Ho di-uen per manifestar desconfiança en elsbancs de crèdit.

Topònims“Banc de s’Oli”. Plaça de Ciutat on, des

de l’any 1496 fins el 1860, es mesurava iera venut l’oli que es produïa a les tafonesde les grans possessions olivareres.

“Es banc de sa Cova”. Accident geogrà-fic situat vora mar de l’antiga possessióllucmajorera de Vallgornera Vell, avui ur-banitzada.

CançóEs banquets són per seure;

ses barques per navegar,

i es dobbers són per gastar.

Quin compte més bo de treure!

PistaAquest banc es troba situat a la part alta

i a un lateral d’un camí públic algaidí queveu passar els finats quan fan el seu darrerviatge. Antigament estava situat damuntplaça, fins que fou remodelada, ja fa unsgrapats d’anys.

Solució del mes passatL’arc gòtic protagonista d’Es Saig del

mes anterior, està situat a la façana posteri-or de la capella de Punxuat

M.F.

14 | JULIOL/AGOST 2003

es saig

CONSTITUCIÓ DEL NOU AJUNTAMENT IELECCIÓ DE BATLE

El passat 14 de juny, es va celebrar a laCasa de la Vila la Sessió Extraordinària deConstitució del nou Ajuntament, sorgit deles passades eleccions locals celebrades el25 de maig.

Durant la sessió prengueren possessióels nous regidors, Jaume Jaume Oliver,Antònia Ramis Oliver, Francesc MirallesMascaró, Margalida Trobat Vega i FrancescRamis Oliver del PSOE; Miquel Munar Ca-pellà, Damià Amengual Aloy, Maria RosaPuig Oliver i Josep Pou Martorell del PP;Pere Sales Mascaró del PSM-EN i PereFullana Falconer d’UM.

Constituït el nou Ajuntament es va pro-cedir a l’elecció de Batle. Fou proclamatBatle-President de l’Ajuntament d’Algaida,amb els vots del PSOE, PSM-EN i UM enJaume Jaume i Oliver.

ORGANITZACIÓ DEL NOU AJUNTAMENTA la Sessió Extraordinària celebrada el

passat 19 de juny per l’Ajuntament Plenaries varen prendre els següents acords:

Comissions InformativesEs va acordar per unanimitat la creació i

constitució de set comissions informatives:

Hisenda, Especial de Comptes i Gover-nació. Jaume Jaume i Oliver, president;Antònia Ramis Oliver, Francesc Ramis Oli-ver, Pere Sales Mascaró, Pere Fullana Fal-coner i Damià Amengual Aloy, vocals.

Urbanisme i Infrastructures. AntòniaRamis Oliver, presidenta; Francesc MirallesMascaró, Margalida Trobat Vega, Pere Sa-les Mascaró, Pere Fullana Falconer i MariaRosa Puig Oliver, vocals.

Cultura, Esports i Joventut. FrancescMiralles Mascaró, president; Antònia RamisOliver, Margalida Trobat Vega, Pere SalesMascaró, Pere Fullana Falconer i MiquelMunar Capellà, vocals.

Educació i Sanitat. Francesc Ramis Oli-ver, president; Antònia Ramis Oliver,Francesc Miralles Mascaró, Pere Sales Mas-caró, Pere Fullana Falconer i Miquel MunarCapellà, vocals.

Turisme, Festes i Medi Ambient. Mar-galida Trobat Vega, presidenta; Antònia Ra-mis Oliver, Francesc Ramis Oliver, PereSales Mascaró, Pere Fullana Falconer i JosepPou Martorell, vocals.

Promoció Econòmica. Pere Sales Mas-caró, president; Antònia Ramis Oliver,Margalida Trobat Vega, Pere Fullana Falco-ner i Damià Amengual Aloy, vocals.

Serveis Socials. Pere Fullana Falconer,president; Antònia Ramis Oliver, FrancescRamis Oliver, Margalida Trobat Vega, PereSales Mascaró i Josep Pou Martorell, vo-cals.

Comissió Municipal de GovernEs va acordar, amb els vots de l’equip

de govern (PSOE-PSM-UM) i l’abstenciódel Grup Popular, el manteniment de laComissió Municipal de Govern i l’atorga-ment de les seves competències.

Periodicitat de les sessions ordinàries del’Ajuntament Plenari i de la ComissióMunicipal de Govern

A la mateixa sessió es va acordar ambels vots de l’equip de govern (PSOE-PSM-UM) i l’abstenció del Grup Popular la cele-bració de les sessions ordinàries del Ple del’Ajuntament el primer dijous dels mesossenars, a excepció del mes de gener queserà el segon dijous del mes, i la celebracióde les sessions ordinàries de la ComissióMunicipal de Govern el primer i el tercerdijous de cada mes, excepte el mes d’agostque no hi haurà sessions.

Nomenament de TresorerEs va acordar per unanimitat anomenar

Tresorer de l’Ajuntament per l’actual man-

L’Aju

ntam

ent

info

rma

NÚMERO 271/272 | 15

es saig

dat corporatiu en Joan Capellà Ribot.

Delegació a òrgans col·legiats i a altresinstitucions

A la mateixa sessió es va acordar, ambels vots de l’equip de govern (PSOE-PSM-UM) i l’abstenció del Grup Popular, dele-gar com a representant de l’Ajuntament alConsell Escolar del CP Pare Pou, enFrancesc Ramis Oliver; al Consorci d’Ai-gües Pla de Mallorca, n’Antònia Ramis Oli-ver; al Consorci d’Aigües d’Algaida, elBatle, n’Antònia Ramis Oliver, en Pere Sa-les Mascaró i en Pere Fullana Falconer; a laMancomunitat Pla de Mallorca, a la Fede-ració d’Entitat Locals de les Illes Balears ials altres organismes on té representaciól’Ajuntament d’Algaida, el Batle, en JaumeJaume i Oliver.

A la mateixa sessió, el Batle va informardel decret on s’anomenen Tinents de Batlei components de la Comissió Municipal deGovern: n’Antònia Ramis Oliver, 1r Tinentde Batle; en Pere Sales Mascaró, 2n Tinentde Batle i en Pere Fullana Falconer, 3r Ti-nent de Batle.

Del decret on s’anomena regidors dele-gats d’àrea als presidents de les Comissi-ons Informatives homònimes.

Del decret on s’anomena en Pere OliverCirer, Batle de Pina.

DEDICACIÓ EXCLUSIVA DE LA REGIDORAANTÒNIA RAMIS OLIVER

Es va acordar amb els vots de l’equip degovern (PSOE-PSM-UM) i l’abstenció delGrup Popular l’exercici de les funcions deregidora de n’Antònia Ramis Oliver, en rè-gim de dedicació exclusiva amb una quan-tia mensual de 1.905,00 € bruts.

REVISIÓ DE LES INDEMNITZACIONS PERASSISTÈNCIA DEL BATLE I REGIDORS ALES SESSIONS DEL PLE, COMISSIONS DEGOVERN I COMISSIONS INFORMATIVES

A la mateixa sessió es va acordar, amb

els vots de l’equip de Govern (PSOE-PSM-UM) i l’abstenció del Grup Popular, la revi-sió de les indemnitzacions per assistènciadel Batle i dels regidors a les sessions delPle, de la Comissió de Govern i de les Co-missions Informatives i queden fixades ambles següents quantia per sessió:

Batle 60 €

Regidor responsable d’Àrea 50 €

Regidor 25 €

N’Antònia Ramis Oliver no pot rebreindemnitzacions per assistència pel fet d’es-tar en règim de dedicació exclusiva.

ASSIGNACIONS ECONÒMIQUES ALS GRUPSMUNICIPALS

L’Ajuntament Plenari va acordar, ambels vots de l’equip de govern (PSOE-PSM-UM) i l’abstenció del Grup Popular, d’acordamb el que preveu la legislació, l’assigna-ció d’una dotació econòmica mensual alsgrups municipals, d’acord a les següentsquanties:

Per grup 90 €

Per cada regidor 30 €

CAMÍ DE SON MIQUEL JOANDurant el mes maig s’han realitzat les

obres d’adaptació d’aquest camí com a rutacicloturística. Les obres han consistit en laseva pavimentació i en la senyalització adi-ent, tal com indicadors o discs de regulacióde la velocitat. D’aquesta manera aquestcamí formarà part del circuit de rutescicloturístiques que té previst la Conselle-ria de Turisme. El finançament d’aquestprojecte realitzat amb fons de l’ecotaxa l’haassumit íntegrament el Govern de les IllesBalears.

16 | JULIOL/AGOST 2003

es saig

LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE 2002Per Decret de Batlia de 12 de maig, es

va aprovar la liquidació del pressupost de2002. D’acord amb la liquidació presenta-da, els fons líquids de tresoreria a 31 dedesembre de 2002 eren de 542.053,97 eurosi el romanent per a despeses generals per al’any 2003 és de 21.976,44 euros.

PROGRAMA OPERATIU OBJECTIU 2A la sessió extraordinària celebrada el

15 de maig, l’Ajuntament Plenari va apro-var per unanimitat els convenis de coope-ració entre l’Ajuntament d’Algaida i el Go-vern de les Illes Balears per a la rehabilita-ció de la creu del Colomer i per a la pavi-mentació i millora del carrer Cavallers, 1ªfase del camí del cementiri. Aquests dosprojectes estan emmarcats dins el progra-ma operatiu objectiu 2 i compten amb elfinançament de fons europeus.

VEHICLE PER A LA AGRUPACIÓ DEVOLUNTARIS DE PROTECCIÓ CIVIL

El passat 8 de maig, la Conselleria d’In-terior va lliurar a l’Agrupació de Voluntarisde Protecció Civil d’Algaida un vehicle totterreny i diferent material com bomba d’ei-xugada, serra mecànica, dipòsit d’aigua ibomba per extinció de petits incendis.

Va recollir el cotxe el batle d’Algaida,Jaume Jaume, acompanyat del President del’Agrupació de Voluntaris d’Algaida, JaumeFullana.

PAVIMENTACIÓ DEL CAMÍ DE SON PEROT,A PINA

Durant el mes de juny s’estan executantles obres de pavimentació del camí de sonPerot de Pina, concretament el tram entre elseu començament i el camp de futbol. Calrecordar que aquesta obra està inclosa enel Pla d’Obres i Serveis 2003 del Consellde Mallorca.

IL·LUMINACIÓ DEL RECINTE DE LA FONTDE PINA

També, dins el mes de juny s’estan rea-litzant les obres de la instal·lació de la il·-luminació del recinte de la Font de Pina.Aquesta obra està finançada amb fons eu-ropeus d’acord amb el conveni signat entrel’Ajuntament d’Algaida i el Govern de lesIlles Balears.

ESCOLA MUNICIPAL D’INFANTSDurant la primera quinzena de juny, s’ha

realitzat la preinscripció dels infants quevolen assistir per primera vegada a l’Esco-la Municipal d’Infants el proper curs, ja queels que hagin assistit a durant el curs 2002– 2003 tenen la plaça reservada.

La llista d’alumnes admesos s’ha publi-cat al tauló d’anuncis de la casa de la Vila.El termini per realitzar la matrícula definiti-va serà des de l’1 al 15 d’agost. Els qui ha-gin realitzat la preinscripció i figurin a llistad’admesos però no realitzin la matrículadins aquest termini quedaran exclosos peral curs 2003-2004.

PISCINES MUNICIPALSDes del 15 de juny i fins al 15 de setem-

bre estan obertes al públic les instal·lacionsde les piscines municipals.

Per obrir la temporada, el dia 15 de junyl’Ajuntament d’Algaida va organitzar unafesta de l’esport a les instal·lacions esporti-ves del Porrassar. Les activitats es desenvo-luparen al recinte del camp de futbol, a lespiscines, a la pista de tennis i a la pistapoliesportiva.

Els que tingueu interès a obtenir el car-net d’abonat podeu passar per la Casa de laVila. Els mesos de juliol i agost es realitza-ran cursos de natació per infants i adults icursos d’aquagym.

NÚMERO 271/272 | 17

es saig

RECOLLIDA DE FEMSAmb l’arribada de l’estiu feim especial

esment al fet que es respecti l’horari de di-pòsit de les bosses de fems a la via pública.Aquest horari és entre les 20 i les 21.30 h.Recordam que els dies de recollida són elsdimarts, divendres i diumenges.

També, us recordam que durant les fes-tes de sant Jaume la recollida de fems seràels mateixos dies, és a dir els dimarts, di-vendres i diumenges. Els dies que hi hagifesta a Plaça, la recollida de fems a aquestsindrets es realitzarà abans de les 20 h, aexcepció del divendres 25 de juliol, dia desant Jaume, que serà abans de les 17 h.

AVANÇ DEL PROGRAMA DE FESTES DESANT JAUME 2003

Dijous, 10 de juliol. A les 10.00 hores. Taller de capgros-

sos per a nins i nines. Organitzat pel Casalde Joves.

Divendres, 11 de juliol.A les 10.00 hores. Taller de capgros-

sos per a nins i nines. Organitzat pel Casalde Joves.

Dissabte, 12 de juliol.De les 11.00 a les 13.00 hores. Especial

Bon dia Algaida, festes de Sant Jaume. Elpodeu escoltar a través del 108.0 de la FM.

A les 19.00 hores. Cercavila amb elscapgrossos acompanyats per la Banda deMúsica d’Algaida.

A les 22.00 hores. Ballada Popular ambl’actuació del grup Herbes Dolces. A la Pla-ça.

Amb el suport del departament de cul-tura del Consell de Mallorca i de la Funda-ció Sa Nostra.

Diumenge, 13 de juliol.A les 17.00 hores. Torneig Infantil d’Es-

cacs. Organitzat pel Club d’Escacsd’Algaida. Al Casal Pere Capellà. (Progra-mes a part).

A les 22.00 hores. Festival de Bandesde Música. Amb la participació de les Ban-des de Música d’Esporles, Son Rapinya iAlgaida. A la Placeta de l’Església. (Progra-mes a part).

Dilluns, 14 de juliol.A les 17.00 hores. Inici del IV Torneig

de Volei Platja. A les Escoles. Organitzatpel Casal de Joves.

A les 22.00 hores. Cinema a la frescaamb la projecció en català de la pel·lícula:

Star Wars: EPISODI II. L’atac dels clons.Dirigida per George Lucas i interpretada perEwan McGregor, Natalie Portman i HaydenChristensen. Estats Units, 2002.

Dimarts, 15 de juliol.A les 20.30 hores. Semifinals del VIII

Torneig de Futbol 7. Al camp de futbol delPorrassar.

A les 22.00 hores. Vetlada Solidària.Dones creadores de riquesa a NuevaSegovia (Nicaragua), a càrrec de CatalinaSocies i Salvà, gerent del Fons Mallorquíde Solidaritat i Cooperació. Organitzada perl’Associació Algaida Solidari. Al Casal PereCapellà.

Dimecres, 16 de juliol.A les 19.00 hores. V Cursa Urbana

d’Algaida. Organitzada pel Club d’Atletis-me d’Algaida. (Programes a part). A la Pla-ça.

A les 22.30 hores. Nit de soul amb l’ac-tuació de Clave de Soul. Al pati del CasalPere Capellà.

18 | JULIOL/AGOST 2003

es saig

Amb el suport del departament de cul-tura del Consell de Mallorca i de la Funda-ció Sa Nostra.

Dijous, 17 de juliol.A les 21.00 hores. Partit pels 3r i 4t lloc

de VIII Torneig de Futbol 7. Al camp defutbol del Porrassar.

A les 23.00 hores. Festa de la Sabone-ra. Organitzada pel Cafè-concert s’Acadè-mia. A la Plaça.

Divendres,18 de juliol.A les 18.00 hores. Inauguració de

l’Algaida Party. Al casal Pere Capellà. Ro-mandrà oberta tot el cap de setmana. Per amés informació www.algaidaparty.tk. (Pro-grames a part).

A les 20.00 hores. Inauguració d’expo-sicions:

-Exposició de brodats i altres manualitatsde l’Associació de Persones Majorsd’Algaida. Al local de l’associació del Ca-sal Pere Capellà, 1r pis.

-Exposició Paco Iraola. Al Casal PereCapellà.

-Exposició Tallat de vidre de Catia Pere-lló. A la Rectoria.

-Exposició de fotografia. Organitzadaper l’Agrupació Fotogràfica d’Algaida. Alcasal Pere Capellà.

-Exposició “Flora singular Algaidina” deLlorenç Gil i Lleonard Llorenç, al local del’Obra Cultural Balear.

A les 21.00 hores. Sopar a la Fresca.Sopar popular damunt la Plaça. L’Ajunta-ment convidarà a vi i gelat.

A les 22.30 hores. II Gran Concurs dePlay Back. Organitzat pel Casal de Joves.A la Plaça. (Programes a part)

Dissabte, 19 de juliol.A partir de les 17.00 hores. Semifinals i

finals del IV Torneig de Volei Platja. A lesEscoles. Organitzat pel Casal de joves.

A les 19.00 hores. Teatre de titelles ambTeresetes Migjorn. Al Casal Pere Capellà.

Amb el suport del departament de cul-tura del Consell de Mallorca i de la Funda-ció Sa Nostra.

A les 20.00 hores. Fòrum: El món del’internet, a càrrec d’Eduardo HerraizAparicio i Gabriel Massot Puigserver. Alcasal Pere Capellà.

A les 23.30 hores. Concert amb elsgrups:

Gossos

Es Reboster

Syphosis

Amb una mica de sort

Hi haurà servei de bar. A les Escoles.

Diumenge, 20 de juliol.A les 15.00 hores. Tirada local al plat

organitzada per la Societat de Caçadorsd’Algaida. Hi haurà servei de bar icartutxeria. Programes a part. Al camp detir de son Mesquida.

A les 17.00 hores. X Torneig d’Escacsde Partides Ràpides. Al Casal Pere Cape-llà. (Programes a part)

A les 22.00 hores. Concert de MúsicaClàssica amb l’actuació del Quintet Urféde la República de Cuba. A l’Església.

Dilluns, 21 de juliol.A les 18.00 hores. Gimcana per a nins i

nines, entre 7 i 14 anys. Concentració alCasal de Joves. Organitzat pel Casal de Jo-ves.

A les 21.00 hores. Final del VIII Torneigde Futbol 7. Al camp de futbol del Porras-sar.

NÚMERO 271/272 | 19

es saig

A les 22.00 hores. Fumada lenta ambpipa Sant Jaume 2003. Organitzada pelClub de Pipers d’Algaida. Al cafè de la Pla-ça. (Programes a part).

Dimarts, 22 de juliol.A les 22.30 hores. Ball d’aferrat, amb

l’Orquestra Malpàs. A la Plaça.

Dimecres, 23 de juliol.A les 22.00 hores. Teatre. Representa-

ció de Pájaros Rotos, obra de Vicens Oli-ver. A l’auditori del casal Pere Capellà.

Dijous, 24 de juliol. La Revetla.A les 19.00 hores. Venda de camisetes

de Titoieta Ràdio. A la Plaça.

A les 20.00 hores. Els Cossiers faran elquadrat

A les 22.30 hores. Concert de la Bandade Música d’Algaida. A la Plaça.

A les 23.30 hores. Berbena amb elsgrups:

Orquestra Oasis

Orquestra Plateria

Lolo´s Band

A les Escoles. Hi haurà servei de bar.

A la 01.00 hores. Castell de Focs Arti-ficials. A càrrec de la pirotècnia Jordà deLloret. A les Escoles.

Divendres, 25 de juliol. Sant Jaume.A les 06.00 hores. Alborada pels

xeremiers d’Algaida. Berenada popular,gelat i ensaïmada (el gelat és obsequi deGuillem Cerdà)

A les 11.00 hores. Missa de festa, can-tada per l’Orfeó Castellitx. Els Cossiers ba-llaran l’oferta. En acabar la missa, els cos-siers dansaran a la placeta de l’Església.

A les 18.30 hores. Animació infantil pera nins i nines a càrrec de Trencaclosques. A

la Plaça.

A les 19.30 hores. Mostra folklòrica. Ala Plaça.

A les 22.30 hores. Teatre. Representa-ció de l’obra No em toquis la flor de l’au-tor Lluís Loquart, a càrrec de la CompanyiaEs Porrassar d’Algaida. A la placeta del Sit-jar.

Dissabte, 26 de juliol. Santa Anneta.A les 12.00 hores. Carreres de joies,

cucanyes i altres entreteniments per a ninsi nines. Organitzat pel Casal de Joves.

A les 17.30 hores. XLIII Gran PremiCiclista Algaida, organitzat pel Club Soci-etat Esportiva Palma. Programes a part.

A les 21.00 hores. Acte de lliuramentdel 10è Premi Santa Anneta de Llengua iCultura Catalanes del Centre Culturald’Algaida, entitat promotora de TitoietaRàdio. A l’auditori del casal Pere Capellà.

A les 23.00 hores. Lliurament dels pre-mis del Tornei Infantil d’Escacs, del Tor-neig de Volei Platja i del Concurs de PlayBack. A la Plaça

A les 23.30 hores. Concert a la Plaça.

A les 01.00 hores. Traca final i fi de fes-tes.

Diumenge, 27 de juliol.A les 19,30 hores. Futbol, entre el CE

ALGAIDA i un altre potent equip.

Al camp de futbol del Porrassar.

L’AJUNTAMENT D’ALGAIDA

US DESITJA QUE PASSEU

UNES BONES FESTES

DE SANT JAUME 2003

20 | JULIOL/AGOST 2003

es saig

Les preguntes són:

01. Nom i malnom (si en tens i vols quet’hi coneguin).

02. Edat i signe de l’horòscop.

03. Darrer llibre que has llegit? Recoma-na’n un que t’hagi agradat!.

04. Darrer CD que has comprat? Recoma-na’n un. .

05. Darrera pel·lícula que has vist? Quinat’ha agradat més?

06. Programa de televisió preferit?

07. Quina era la sèrie de dibuixos animatsque t’agradava més?

08. Quin tema actual et preocupa més?

09. Quin moment històric t’hauria agradatviure? Per què?

10. Persona o personatges que admiris? Perquè?

11. Un animal.

12. Una mania.

13. Un defecte.

14. Una virtut.

15. No podries estar un dia sense...

16. Fes un pla per diumenge horabaixa.

17. Una il·lusió.

18. Una queixa.

19. Tria una de:

a) Rosses/os o morenes/os.

b) Vi o aigua.

c) Carn o peix.

d) Dutxa o bany.

Aquí volem presentar-vos una nova sec-ció dedicada als joves d’Algaida dels 2 als102 anys, però preferentment als de 15 a30 anys.

La idea ha sortit d’una secció semblantde la revista Sa Sella (Gràcies amicssencellers!!). La va suggerir en Miquel“Molleta”, que com a bon “capità aranya”ens ha embarcat i ell ha quedat a terra.

El títol de “Baula” és perquè esperamque sigui una successió de joves on l’en-trevistat del mes tria el nom del següententrevistat. Les preguntes seran sempre lesmateixes, excepte la pregunta sorpresa quetractarà de personatges, llocs o fets relacio-nats amb Algaida. Algunes d’aquestes pre-guntes són tretes de la revista Sa Sella (Grà-cies una altra vegada als nostres amicssencellers!!!).

Esperam que les vostres respostes ensajudin a conèixer una miqueta més els jo-ves algaidins.

Les preguntes no estan tancades i si algúvol fer algun suggeriment encara hi sou atemps; ens el feis arribar.

Per començar la cadena, teníem un muntde candidats; havíem pensat amb el regi-dor més jove, un esportista conegut, un bi-bliotecari barbut, un cambrer amable i altragent del carrer. Però en vista que ningú po-dia escollir la primera Baula, vàrem realit-zar un sorteig entre tots els possibles i sortíel nom de na Laura “Mindona” a qui entre-vistarem per inaugurar la secció al properSaig.

Esperam que la secció sigui del vostregust, esperam també la vostra col·laboraciói suport.

M.Magdalena MolletaGuillem Fiolet

Baul

es

Xerradetes en cadena

NÚMERO 271/272 | 21

es saig

e) Platja o muntanya.

f) Esport o bar.

g) Barça o Madrid.

h) Alcohol o refresc.

i) Circumval·lació o trànsit per dins elpoble.

20. Travessaries el carrer:

-Per topar-te amb...

-Per no topar-te amb...

21. Si fossis:

-Un home (dona).

-La persona més rica del món.

-El batle d’Algaida.

22. Un racó d’Algaida que t’agradi:

Un racó que no t’agradi:

23. Una raó per:

-Viure a Algaida.

-No viure a Algaida

24. La gent d’Algaida és...

25. Fins quan fas comptes viure a ca teva?

26. Ordena (de més a menys important):doblers, salut, feina, amor, poder.

27. Què et preocupa més (de més a menys):atur, inseguretat ciutadana, SIDA, dro-ga, accidents de circulació.

28. Pregunta sorpresa (sobre personatges,llocs o fets d’Algaida).

29. Què més t’agradaria que t’haguéssimdemanat?

30. De qui t’agradaria saber aquestes cosesper entrevistar-lo el següent mes?

31. Vols afegir qualque cosa?

Noti

ciar

i de

l’O

bra

Cult

ural

Amb motiu de les festes de Sant Jaume,

hem muntat l’exposició:

Flora singular d’Algaida

a càrrec de Llorenç Gil

i Lleonard Llorenç

professors de botànica

de la Universitat de les Illes Balears

A la inauguració, que serà dia 18 de ju-

liol a les 20 hores al nostre local de la

Placeta, hi assistiran els autors i en faran

una petita explicació.

Podem recordar que un dels autors,

Llorenç Gil, és el guanyador del Premi d’In-

vestigació Castellitx 2003 i, a més, va ser

el protagonista de la Xerradeta del Saig del

mes passat.

Exposició

22 | JULIOL/AGOST 2003

es saigAn

y Fr

ance

sc d

e Bo

rja

Mol

l

Dos homes de combatDon Francesc de Borja Moll i

Casasnovas, precisament aquesta gran per-sonalitat de qui celebram el 2003 el cente-nari del naixement, va escriure un llibret ti-tulat Un home de combat, dedicat a qui vaser el seu mestre, Antoni M. Alcover (1862-1932). Hi contava, en aquest llibret, la vida,amb totes les seves il·lusions, penes i des-enganys, d’Alcover, l’anomenat pels seuscontemporanis “Apòstol de la Llengua Ca-talana”. Tant l’un com l’altre epítets no po-dien ser, efectivament, més adequats, per-què mossèn Antoni M. Alcover i Sureda vaser fins a la mort un home de combat, unaànima inquieta, un home que no descansàper aconseguir veure realitzades les sevesgrans quimeres, que eren la recopilació del’immens tresor rondallístic mallorquí i laconfecció del gran Diccionari de la Llen-gua Catalana, que per raons més polítiquesque racionals acabà anomenant Diccionaricatalà-valencià-balear. A les dues empre-ses consagrà una bona part de sa vidaAlcover, i el resultat va ser un Aplec derondaies mallorquines digne de figurar en-tre els reculls de contes populars més im-portants del món, que segurament no ha

estat internacionalment tan valorat com elscontes de Grimm –per exemple– perquèpertanyia a una cultura menyspreada i ig-norada fins i tot pels intel·lectuals dels es-tats dominants; i un magne diccionari únicen tota la Romània, elogiat per filòlegs ilingüistes de tot el món, un vertader exem-ple per a la ciència lexicogràfica romànica.Però els mèrits d’Alcover no són nomésaquests, sinó que hi hem de comptar tam-bé, per una banda, la seva dedicació a l’es-tudi de la filologia com a disciplina i a l’es-tudi de la llengua catalana en concret, d’onvaren sortir les primeres publicacions seri-oses sobre el català i sobre la seva variaciódialectal, per la qual cosa se l’ha de consi-derar el fundador de la lingüística catalana;i hi hem de comptar igualment, per una al-tra banda, la seva incansable feina de difu-sor i promotor dins la societat de la causade la dignificació social del català, d’aixòque ara en deim “normalització” lingüísti-ca. Però a tots aquests mèrits, que no sónpocs, n’hi podem afegir encara un altre, talvegada el més important de tots, perquè ésel que va assegurar que tot l’esforç que ha-via fet en l’arreplega de les rondalles i deldiccionari no fos de bades quan ell faltàs:el “fitxatge”, que diríem ara, als 17 anys,de qui el succeiria i que completaria la sevaobra, l’esmentat Francesc de Borja Moll iCasasnovas.

En efecte, Francesc de Borja Moll co-mençà a fer feina a can Alcover, en el Dic-cionari, el 1921, amb només 17 anys, peròja en feia 3 que havia pres contacte amb elcanonge mallorquí, al seminari de Ciutade-lla, quan aqueix cercava col·laboradorsmenorquins. Ja tenia una bona idea de quinera l’objectiu alcoverià, i ja sabia bé quèl’esperava. Mossèn Alcover tot d’una vaprocurar que Moll agafàs una bona prepa-

NÚMERO 271/272 | 23

es saig

ració en filologia i lingüística, i a més d’ellmateix ensenyar-lo i posar-li a disposicióla seva magnífica biblioteca (única aMallorca en matèria de llengua i de roma-nística), va procurar que tengués com amestres qualcuns dels millors lingüistes delseu temps: el Dr. Bernhard Schädel, de laUniversitat de Halle, i el Dr. Wilhelm Meyer-Lübke, de la Universitat de Bonn, que liferen cursets a can Alcover mateix. Així,sense anar mai a la universitat, empasso-lant-se totes les obres fonamentals de lin-güística i filologia que Alcover tenia a casaseva, aprofitant les visites dels grans mes-tres i establint contacte, personal o episto-lar, amb les figures més importants d’aques-ta ciència d’Europa i Amèrica, Francesc deBorja Moll es va convertir en el més fidelcol·laborador del seu mestre i en el més benpreparat possible continuador de l’obra queaquell havia començat.

Quan Mossèn Alcover va morir, el 1932,amb només el primer tom del Diccionariacabat, Francesc de Borja Moll es va haverde fer càrrec de dur-lo a terme com mésprest i com més bé millor. I aquí va demos-trar que ell també era un home de combat.Barallant-se amb totes les dificultats que seli presentaven (de primer, essencialmenteconòmiques; al cap de pocs anys, amb lasublevació militar feixista, també políti-ques), va anar continuant la redacció i lapublicació dels fascicles, i el 1935 va aca-bar el segon tom; llavors, per mor de laguerra i de les dificultats de la postguerra,la publicació no es va reiniciar fins al 1949,però ara ja no es va interrompre fins queaqueixa obra magna va estar acabada, el1962, amb el tom 10è. Varen ser uns anysmolt durs, coincidents amb el període demés repressió contra la llengua catalana,però el somni de Mossèn Alcover s’havia

finalment complit gràcies al seu extraordi-nari deixeble.

Però Francesc de Borja Moll iCasasnovas no va ser només el filòleg in-signe continuador d’Alcover i autor d’unaobra immensa d’investigació i de divulga-ció, va ser també el fundador de l’ObraCultural Balear, el 1962; va ser l’editor deles rondaies mallorquines i dels únics lli-bres en català que durant uns quants de-cennis apareixien a Mallorca; va ser el lli-breter que durant molts d’anys va oferir alpúblic els únics llibres en català que es po-dien comprar a l’illa; va ser el narrador deles rondaies mallorquines que durant elsanys 60 tants d’infants mallorquins sentí-rem per Ràdio Popular; va ser la personalit-zació de la cultura del país, viva i resistententre mil i una dificultats. Per això, Francescde Borja Moll, que va veure reconegudaaquesta immensa labor amb doctorats Ho-noris Causa per les universitats de Basilea,Barcelona, Palma i València, i amb premisnacionals i internacionals, va ser també unvertader home de combat, a més d’unaexcel·lent persona, agradable i simpàtica,senzilla, de tracte exquisit, amic de tothomque s’hi volgués relacionar, a qui vaig tenirel gust i el privilegi de conèixer personal-ment i de tenir com a professor universita-ri, i de qui, com tanta de gent, guardaré sem-pre el millor record possible.

Antoni M. Alcover Sureda i Francesc deBorja Moll Casasnovas, dos extraordinarishomes de combat gràcies als quals avui endia la cultura i la llengua catalanes conser-ven encara una dignitat i una presència deprimer orde dins el panorama internacio-nal. Gràcies, amics, pel vostre esforç.

Jaume Corbera i Pou

24 | JULIOL/AGOST 2003

es saig

Jaume Jaume“Els resultats electorals són exactament,

en nombre de regidors, els mateixos de faquatre anys; però per part del partit socia-lista, s’ha de dir que ha tengut un creixe-ment important de vots, que globalmentassoleix casi un 46’5%. Un bon resultat queno serví però per aconseguir la majoria ab-soluta. Si ho miram des de l’equip de go-vern d’aquests darrers quatre anys, tant elPSOE com el PSM són els partits que méshan augmentat respecte als altres dos. El PPha pujat mínimament i UM és l’únic que hatengut resultats negatius.

Per a la present legislatura, hem formatun equip tripartit, que per ventura pot sem-blar complexa, però si tots assumim lespolítiques progressistes que tenim dins elsprogrames electorals, el resultat pot ser po-sitiu.

L’organigrama del nou consistori ha que-dat format per set comissions informatives:cinc per al PSOE, una per al PSM i una pera UM. La comissió de govern estarà forma-da per tres tinències de batlia, la primeraper a n’Antònia Ramis, la segona per a enPere Sales, la tercera per a en Pere Fullana ijo mateix com a President de la corporació;que tendrà les mateixes competències quefa quatre anys i més fluïdesa cooperativa.Els plenaris seran cada dos mesos i la co-missió de govern es reunirà quinzenalment,en lloc de mensualment com era fins ara.

Els resultats a la Comunitat Autònomahan estat una sorpresa per a tothom, tantguanyadors com perdedors. Des del Pactehaurem de fer una autocrítica interna delque ha passat, cadascú dins ca seva i pre-parar-nos per si d’aquí quatre anys es pottornar a pactar i recuperar el govern.”

Miquel Munar“Els resultats electorals del PP han estat

molt positius, hem mantingut els mateixosregidors que teníem, augmentant quarantavots després d’un govern del Pacte de Pro-grés i quan el President de la comunitat eraalgaidí. Semblava que el PP aquí davalla-ria bastant i no ha estat així, per tant engeneral estam molt contents. A nivell parti-cular, pens que en el pacte que s’ha fet al’Ajuntament, UM no hi té res a fer, perquèsón set regidors i no el necessitaven performar govern, ara bé , hi haurà un càrrecmés i es repartiran més les feines. Nosal-tres, en principi, després de les eleccions,pensàrem en un pacte amb UM i PSM, per-què els necessitàvem a tots dos, però al capde quaranta-vuit hores, reflexionàrem i con-sideràrem que havíem d’estar a l’oposició,que a Algaida el que havia guanyat era elPSOE i havia de comandar ell.

Referent a la Comunitat Autònoma, elPP férem una campanya ben pensada i enpositiu i l’encertàrem. La gent del Pacte deProgrés basaren la campanya sobre elPrestige i la guerra de l’Iraq, sense cap al-tra proposta, i pensaven que d’aquestamanera podrien guanyar les eleccions; tantn’arribaren a parlar que al final se n’ado-naren que l’electorat els fugia i així ha suc-ceït. El fet de treure la gent al carrer, delsinstituts, escoles,... per protestar contra laguerra, no ha agradat; els electors en gene-ral volen una altra casta de política i pro-postes positives, per això el PP ha guanyatles eleccions.”

Quat

re m

ots

sobr

e...

NÚMERO 271/272 | 25

es saig

Pere Sales“Com a PSM he de dir que faig una do-

ble lectura, per una banda una lectura enpositiu, ja que hem aconseguir augmentarel nombre de vots, és a dir que les forcesprogressistes que hem governat aquestsdarrers quatre anys són les que més votshan obtingut, fet que és un encoratjamentper seguir fent feina. Per altra banda, faiguna lectura més partidista i és que un delsobjectius del PSM era aconseguir un se-gon regidor, i que na Maria Mindona entràsa l’Ajuntament, cosa que no ha pogut ser, iper això seguim essent una opció minorità-ria. Ja sabem que el PSM és una opció degovern constructiva i ho hem demostrat,però per dur a terme el nostre projectenecessitam tenir més representació dins laCasa de la Vila i ho hem d’aconseguir.

Durant tota la campanya electoral haví-em dit que Algaida necessitava polítiquesprogressistes; per això consideram queaquest pacte a tres bandes PSOE-PSM-UMés d’estabilitat. Des del PSM no és un xecen blanc perquè hem pactat un programaper al seu compliment que es revisarà cadaany.

Els resultats a nivell de Balears ha estatun cop molt fort, crec que ningú esperavaque el PP obtingués uns resultats tant favo-rables. Des del PSM hem de fer una auto-crítica i en certs casos començar des de zero,per sortir més reforçats de cara al futur.”

Pere Fullana“Crec que els resultats han estat favora-

bles per a UM, perquè desprès de la reno-vació i els canvis, ens han permès mantenirla representació dins el nostre ajuntament ipoder seguir tenint aquest espai com a for-ça política per a aquella gent que confia enUM.

L’opció de fer un pacte amb tres partits,que engloba set regidors, jo pens que és prouimportant, perquè reforcen les oportunitatsde diàleg, de participació i pluralitat, quedonen més capacitat de gestió dins l’ajun-tament els propers quatre anys. Des d’UMcrec que és una aposta important de suporta un govern progressista per a Algaida i queno hem de perdre cap oportunitat de seguirmillorant el benestar de la gent d’Algaida,Pina i Randa.

A nivell de Mallorca els resultats no sónels que personalment esperava. El pacte s’hafet amb unes altres forces polítiques i pensque s’han de vigilar alguns trets que podenmarcar una línia que sigui en contra de laigualtat d’oportunitats, de la justícia social,que no sempre des de les forces conserva-dores es tenen en compte. És veritat que lanostra societat és molt conservadora i queaparentment viu bé, però hi ha bosses depobresa i gent amb exclusions, ja que famolts anys que faig feina en temes de ser-veis i benestar socials i es necessiten re-cursos adequats i ben gestionats, que arri-bin a tothom.” Miquel Fiolet

...le

s el

ecci

ons

26 | JULIOL/AGOST 2003

es saigFe

stiva

l Int

erna

ciona

l de M

úsica

Clàs

sica

de Cu

ra i

Manc

omun

itat P

la de

Mall

orca

Realment la música amaga alguna cosaen la seva essència? Beethoven, entre no-tes i més notes va escriure en certa ocasió:“Quan compòs em sent més a prop de Déu”.Qui crea música té la necessitat d’aïllar-sede tot allò que l’envolta i no pot evitar sen-tir en aquells moments un profund diàlegen el silenci, escrutant la seva ànima. Lamúsica és etèria, misteriosa, enigmàtica ipotser per això s’ha convertit en una d’aque-lles coses que més desitjam i que ens sónprofundament properes i quotidianes. Entota la història de la Humanitat, per escoltarmúsica s’han organitzat reunions en dife-rents classes socials, segons fos el lloc ones celebraven —palaus, escenaris públics,places i carrers del poble— adquirint nomsdiversos, que avui, part d’ells són conegutscom a festivals.

A la nostra comunitat l’audiència musi-cal ha crescut molt en pocs anys. Aquestaés la raó de la creació dels Festivals i la ga-rantia del seu èxit. En el lloc elegit pel nos-tre gran Ramon Llull per al seu recolliment

penitencial, seguir la vida d’oració i consa-grar-se a la contemplació, va néixer el Fes-tival de Cura. Una junta directiva formadaen aquells moments per Antònia Sitjar, coma presidenta, Bartomeu Pastor, superior delsantuari, Gabriel Salas, batle d’Algaida,Joan Moll, músic, i el que subscriu, enco-ratjats pel que era llavors President del Con-sell, Joan Verger, va fer les primeres pas-ses, desset anys enrera, per l’existència delFestival Internacional de Música de Cura.La seva seu, tocant el centre geogràfic del’illa en, l’esdevenir del temps va facilitarel seu perllongament cap als pobles de l’in-terior situats en el denominat Pla deMallorca. I així, amb aquest nom afegit, sotal’auspici de la Mancomunitat Pla deMallorca, s’ha convertit en el Festival quemés aproxima la música als peus del seupropi poble. Fet molt digne d’encomi. I aixíper molts d’anys.

Bartomeu Poquetcrític musical i compositor

NÚMERO 271/272 | 27

es saig

El club d’escacs Algaida, formant coali-

ció amb el Tròpic, ha estat guanyador de la

Copa de Mallorca. Aquest torneig es juga

amb deu jugadors per equip, per eliminatò-

ries i permet les coalicions entre dos clubs.

Sens dubte, els algaidins han sabut cercar

un bon soci per a aquesta competició, ja

que el Tròpic acabava de guanyar la lliga

de categoria Preferent, el que significa ser

l’actual campió de Mallorca. L’any passat

l’equip algaidí va ser la gran sorpresa

d’aquest torneig, ja que va arribar a la final

amb coalició amb Unió Marratxí de segona

categoria. Enguany, amb aquesta primera

passa, ja partíem com un dels favorits per

guanyar la copa, amb la pressió i responsa-

bilitat que això suposa per a uns escaquis-

tes encara no gaire acostumats a realitzar

empreses d’aquesta envergadura. Però una

vegada més els nostres representants esti-

gueren a molt bon nivell. A la semifinal, a

doble volta, es guanyaren els dos partits a

Casa Catalana (guanyador de la Copa de

Malloraca 2002) per 6.5 a 3.5 a l’anada i 4

a 6 a la tornada. I ja estam a la final per

segon any consecutiu, en aquesta ocasió

contra el Son Dameto, subcampió de

Mallorca, un club amb uns quants d’equips

filials i una quarantena de jugadors, per tant

no ha necessitat cercar cap soci per jugar la

competició. En principi semblava que la fi-

nal seria molt competida i bastant igualada,

però els escaquistes de l’Algaida, amb una

excel·lent actuació, han estat els que han

desequilibrat la balança a favor de la coali-

ció, que s’ha acabat imposant clarament per

un contundent 7 a 3. Una final per recor-

dar, amb magnífiques victòries de Jordi

Valls, Sebastià Massanet i Fernando

Navarrete i taules de Toni Ripoll.

Una fita històrica per al club d’escacs

Algaida, que culmina una temporada quasi

de somni.

Esca

cs

Bones festesde sant Jaume 2003

es saig

28 | JULIOL/AGOST 2003

es saigPS

M-E

N d’

Alga

ida

Vàrem voler fer aquesta festa, no per-què hi hagués qualque cosa especial a ce-lebrar, sinó més aviat per demostrar la nos-tra disposició d’estar sempre amb les per-sones que formen la nostra comunitat. Desdel PSM sempre hem defensat un diàlegpermanent i constant amb els veïns i veï-nes. Des del PSM creim que no es accep-table que els partits polítics només se’n re-cordin dels electors quinze dies abans deles eleccions.

L’acte va servir també per explicar pú-blicament alguns detalls sobre el paper delnostre partit en la composició d’una majo-ria de govern a l’Ajuntament d’Algaida, ar-ran dels resultats de les eleccions del pas-sat 25 de maig.

En aquests moments de forta ofensivaelectoral del PP, a nivell local, a nivell auto-nòmic i també com no, a nivell de l’Estat,crec positiu que PSOE, PSM i UM ens ha-guem posat d’acord signant un pacte d’es-tabilitat que asseguri la governabilitat del’Ajuntament d’Algaida i, al mateix temps,serveixi perquè s’apliquin veritables políti-ques progressistes a totes les àrees.

Amb el pacte d’estabilitat que hem sig-nat els tres partits, com a regidor del PSMhe assumit directament la gestió de la re-gidoria de promoció econòmica (que incloula coordinació de les activitats del comerç,serveis, indústria, agricultura, ramaderia iinnovació tecnològica), som el segon tinentde batle i particip en la comissió de govern.

Hem de recordar que durant la campa-nya electoral des del PSM vàrem dir nom-broses vegades que no podem tornar en-rera, que Algaida, Pina i Randa necessitenpolítiques progressistes.

Per això tenim molt clar que al govern oa l’oposició el nostre primer i gran objectiu

a l’Ajuntament d’Algaida és ser garantia deprogrés.

La participació del PSM en el govern del’Ajuntament d’Algaida no és gratuïta. Lafeim d’acord amb la nostra línia ideològicanacionalista d’esquerres i ecologista i sol·-licitant la posada en pràctica d’una sèried’actuacions del nostre programa electo-ral basat en un compromís efectiu amb lespersones i amb una clara línia de diàleg iconsens.

No és un xec en blanc. Per expressa pe-tició del PSM el compliment d’aquestes ac-tuacions programàtiques s’avaluarà anual-ment.

Durant els passats 4 anys hem demos-trat que som constructius, ara també hemde demostrar que no ens doblegam a l’ho-ra de defensar la nostra ideologia, el nos-tre programa i la nostra manera de fer.

L’aportació del PSM al govern de l’Ajun-tament d’Algaida dels darrers 4 anys haestat molt important. Sense menysprear iinfravalorar la feina del conjunt de partitsdel pacte de progrés, us puc assegurar quea través del nostre regidor i a través de lesàrees del Consell de Mallorca (cultura i co-operació local) i del Govern de les IllesBalears (economia, agricultura i educació),gestionades directament pel PSM, hemaconseguit importants inversions per aAlgaida, Pina i Randa que sens dubte hansuposat una millora molt important de lesinfraestructures educatives, socials i espor-tives del nostre municipi.

En aquest darrer mandat, i amb un solregidor, primer en Miquel Ballester i des-prés jo mateix, el PSM s’ha abocat total-ment sense comptar temps i esforços en lagestió de l’àrea d’educació, cultura, esportsi festes, amb uns resultats que sortosament

El paper del PSMa l’Ajuntament d’AlgaidaEl passat divendres 27 de juny el PSM d’Algaida vacelebrar una festa al celler de can Borràs amb el lemaAra més que mai

NÚMERO 271/272 | 29

es saig

els veïns i veïnes ens han reconegut posi-tivament, encara que per ventura no s’haaconseguit rendibilitzar electoralment aixícom seria desitjable.

He de reconèixer que per fer totesaquesta tasques el regidor del PSM hacomptat amb la inestimable col·laboració iajuda de tot el personal de l’Ajuntament.Evidentment i negar-ho seria faltar a la ve-ritat també han participat la resta de regi-dors del PSOE.

Ho vaig dir als actes públics de la cam-panya electoral i ho torn repetir ara: du-rant el passat mandat, al govern de l’Ajun-tament el PSM ha fet una feina silenciosa ide vegades silenciada. Més enllà de la le-gitima defensa de la feina feta per un de-terminat partit, no entenc de cap maneral’extrem afany capitalizador del PSOE queabans i durant la campanya electoral havenut la idea que han governat tots solsl’Ajuntament d’Algaida, oblidant que existiaun pacte de govern entre dos partits.

Tornat al nou mandat que just arainiciam, he de dir que arran de l’experièn-cia dels darrers 4 anys i a causa de lescreixents responsabilitats amb la posada enmarxa de les noves instal·lacions educati-ves i esportives, el PSM en les negociaci-ons del nou pacte havia sol·licitat al PSOEcomptar amb una dedicació exclusiva perfer-se càrrec novament de l’àrea d’educa-ció, cultura, esports i festes. No obstant això,i després de estudiar la viabilitat aquestaproposta, hem vist objectivament que l’ac-tual capacitat pressupostària de l’Ajunta-ment no aguanta dues dedicacions exclu-sives, ja que el PSOE en manté una i perdiferents motius, totalment legítims, no estàdisposat a renunciar-hi.

Per tant l’equip del PSOE, amb 5 regi-dors i amb la dedicació exclusiva en lesseves mans, té sense cap dubte més ca-pacitat humana i organitzativa per fer-secàrrec de la gestió directa d’aquesta im-portant àrea. De fet, amb el nou organi-grama de l’Ajuntament d’Algaida, la regi-

doria d’educació, cultura, esports i festes,que abans duia un sol regidor del PSM apartir d’ara la gestionaran tres regidors delPSOE.

Per la nostra banda, el PSM ha assumitdirectament l’àrea de promoció econòmi-ca. Des d’aquesta regidoria volem impul-sar accions concretes a favor del comerç,els serveis, la indústria i la pagesia delmunicipi.

El PSM creu en un creixement econò-mic i social harmònic, que respecti el mediambient i millori la qualitat de vida de lespersones. Un creixement basat en el dià-leg dels diferents agents econòmics i soci-als amb l’objectiu d’assolir una economiacompetitiva, diversificada, sostenible i soli-dària.

Des l’Ajuntament volem donar suport ala iniciativa i creativitat dels pagesos i elspetits empresaris d’Algaida, Pina i Randaper afrontar un món cada vegada més glo-bal i competitiu. Perquè sabem que un po-ble on tots els sectors econòmics funcioninés un poble viu, capaç de crear benestar.

D’aquí a unes setmanes donarem a co-nèixer quina serà la nostra línia de feinaen aquesta nova regidoria.

El PSM no té vocació de partit marginal,no té vocació de partit frontissa, el PSM ési ha de ser una veritable opció de govern.

Vet aquí que vull expressar una altra ve-gada el nostre compromís amb les perso-nes; tots junts farem país, construirem unpaís avançat.

Pere Sales Mascaróregidor del PSM-EN

Adéu company

En nom de l’Agrupació d’Algaida vull tenir un record emocio-nat per en Gustau Fernárdez, cap de llista del PSM deManacor a les darreres eleccions locals, que va morir a l’edatde 38 anys en accident de trànsit el passat dijous 26 de juny.

30 | JULIOL/AGOST 2003

es saigSe

s Es

cole

s

Educació Primària

4t nivell

Tutora:

Francisca Capellà

Educació Primària

5è nivell

Tutora:

Catalina Amengual

NÚMERO 271/272 | 31

es saig

Educació Primària

6è nivell

Tutor:

Miquel Munar

X Premi

Santa Annetade Llengua i Cultura Catalanes

2003

El Centre Cultural d’Algaida, entitat promotora de Titoieta Ràdio,

us convida a l’acte de lliurament de la desena edició del guardó.

Se celebrarà dia 26 de juliol, festivitat de Santa Anna, a les 21h,

al Casal Pere Capellà d’Algaida.

32 | JULIOL/AGOST 2003

es saigUn

a ra

ció

de M

ique

l Àng

el R

iera

Selecció deJ.O. i M.S.

1 De tota la tasca que m’és la vida, me n’adon que la part que sempre es mostra inabastable és la de fer-me teu. Veig clar que no n’hi ha prou entregant-me ni que tu m’acullis, i que la condició de ser teu cau més enllà de nosaltres, més enllà del que vulguem o no vulguem, i que, abastar-la, és una història que va per llarg, amb el tombant potser crescut a llunyanies.

Per això, cal no perdre temps: sols ésser teu és ésser tu. Viure m’importa perquè tu n’ets, i, rabiosament, vull perllongar-me més enllà de mi, salvant-me des de tu, perquè sé que en això consisteix allò de l’altra vida de què venim parlant d’ençà que començàrem a no entendre res. Per després, per quan tu moris, em fa pla morir de tot amb tu,

perquè sé ja des d’ara que em fa por sobreviure més enllà de la teva pervivència. Més enfora de tu, la vida perd les anses. Vull una salvació de la teva durada exacta. La resta —perdonau que ho digui tan clar— no m’interessa ni poc, ni molt, ni gens.

2

T’estim, però me’n fot. No em resta gaire de suportar la humiliació del vòmit vital que és estimar. Ja fineix l’hora dels finestrals oberts, les dents polsoses, les taques de pantaix per les solapes i dels taurons pels músculs o dreceres. Se’m fonen tots els ploms de la mà dreta sols que et toqui amb dos dits arrapadissos, per integrar-te en mi. Però s’hi encenen aurores boreals que són contagis. T’estim, però me’n fot. Som a l’espera del llamp reblanidor que ens amalgami i t’encasti en mi tant, que pugui dir-te: —Ja t’estim tant, que et pots morir quan vulguis.

3

Benaventurat aquell que sempre ensopega amb la mateixa pedra i bescanvia amb altri un pam de cara decorada de nafres i saber com ningú que la pedra existeix. Els fets li ensenyen que a força, ell, d’existir seguirà donant-s’hi la morrada més bèstia, a cada vegada incorporant noves savieses entorn a la tècnica de la travelada. No desvia el camí, ans prossegueix i pensa: “He caigut perquè hi era. Encara hi som. Sols cau aquell que està dotat per fer-ho.”

Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 –1996) potser sigui més conegut com a novel·lista,però era també un excel·lent poeta. “El poeta de l’amor íntim”, l’ha definit algun crític. De laseva producció poètica us oferim un tast de Biografia (poema 1), Poemes a Nai (2) i Llibrede benaventurances (3).

NÚMERO 271/272 | 33

es saig

Fa v

int

anys

Fa vint anys ES SAIG publicava dotze números a l’any, sensedescansar cap mes; per això ens hem de referir als números 31 i32, corresponents a juliol i agost de 1983.

Hi havia encara la ressaca de les eleccions amb comunicatsdel PSM i dels Independents de Pina. El nou consistori va seguiramb la secció “L’Ajuntament informa”, però va ser flor d’unestiu perquè només sortí una vegada i després hi renuncià acu-sant la revista de sectària. Per cert, rebérem la visita oficial delpresident de la Comunitat Gabriel Cañellas.

Els editorials parlaven respectivament del final de curs i delsproblemes escolars i de la falta d’aigua (les pluges de gener-juny no arribaren als cent litres). També es parlava, lògicament,de les festes de Sant Jaume, que organitzà el club “A poc a poc”,amb poques novetats; hi ha, això sí, un comunicat dels organit-zadors protestant del tracte rebut de part de l’Ajuntament.

Trobam les seccions habituals de “Ses Escoles”, “Solcar”, “UnSord”, “Andreu Majoral”, “Pina”, “Esports”, etc. Pels “Esports”sabem que fou elegit president del club de futbol en Pep Nogue-ra. Segueix “El racó de les faules” que amb personatges animalsdonava canya als altres animals teòricament més racionals.

Una notícia curiosa proporcionada per Ramon Rosselló ensinforma que el 1666 un algaidí va ser denunciat al Sant Ofici; esveu que era l’encarregat de tocar les campanes per avisar delperill de bandejats; va sentir repicar les campanes i acudí a infor-mar-se: es tractava del repic amb motiu de les vespres de l’As-sumpció, però es veu que es va emprenyar i amollà unes expres-sions malsonants (“Per què no vos tocau els collons?”), i va tenirproblemes. També hi ha un escrit d’en Pere Mulet que parla de“L’escut d’Algaida”: llocs on el trobam localitzat a l’església par-roquial i els canvis que ha experimentat.

Una composició de Miquel Oliver Bauçà es titula “No potesser algaidí qui cada any no se sent cossier”: “Cossiers revol-ten, revolten, revolten... / i la festa esclata rodelles d’amor; / po-ble meu d’Algaida que amb ells giravoltes / estén els teus braçosfent Plaça Major”.

Finalment, recordarem que les dues xerradetes eren: amb elnou batle, Bernat Sastre, i la firmava en Xesc Antich; i amb enPep Puigserver, que ens va deixar fa poc, a càrrec d’en PereMulet.

34 | JULIOL/AGOST 2003

es saigUna xerradeta amb...

Galícia està separada de Portugal pel

Miño i de Lleó i d’Astúries, per serralades.

Aquest aïllament propicia que siguem so-

cietats tancades. En un principi, els gallecs

es mostren tancats i desconfiats, però lla-

vors, quan s’obren, són les persones més

amables i hospitalàries del món; tot d’una

t’ofereixen que seguis a taula i et treuen

menjar i un bon tassó de vi. Diuen que pas-

sa el mateix quan parlen de nosaltres, els

mallorquins.

De diferències, no en sé dir cap. Em sent

com a casa, aquí.

De fet s’hi sent, perquè hem de dir que

parla amb una entonació i una pronúncia

com a gallegues. Fa el mateix cantet. Li

demanam si parla gallec.

Sí, ara ja el xampurreig. El parl així com

puc.

Al principi parlava castellà per fer-me

entendre i ells m’hi contestaven. Però, clar,

com que vaig a molts de pobles a fer feina

i allà es parla majoritàriament en gallec, l’he

après a força de sentir-lo.

Tenen una situació molt semblant a la

del català a Mallorca. A les ciutats es parla

més el castellà, perquè els mateixos gallecs

pensaven que era una llengua amb més fu-

tur i començaren a ensenyar-la als seus fills.

Fa devers deu anys, però, la gent jove ha

fet una aposta pel gallec. Així aquesta llen-

gua és la de la gent jove i de la gent dels

pobles.

Fes-nos un petit comentari de com s’han

viscut les eleccions a Galícia. Amb el trull

del Prestige i la plataforma Nunca Máis

pareixia que hi hauria un canvi, però...

Tothom s’esperava que amb el Prestige

i la guerra hi hauria un rebuig cap al PP. De

fet, així ha estat: el PP ha baixat quatre

punts. Si aquests resultats s’extrapolassin a

les autonòmiques i s’ajuntassin totes les

forces d’esquerres, podrien treure en

Manuel Fraga del govern.

Però no és el mateix a les municipals;

no es va produir el gran canvi que s’espe-

rava.

Quan va passar el desastre del Prestige,

Titoieta Ràdio em va fer una entrevista per

saber en directe com estava la situació. A

més, varen aprofitar per demanar-me si el

problema tendria repercussions electorals i

jo, ja en aquells moments, vaig contestar

que no n’hi hauria: la gent té molt poca

memòria i no se’n recorda de res quan ha

d’anar a votar.

Com s’enten, però, que pobles com

Camariñas i Muxia, tan afectats per la

marea negra, hagin votat massivament la

dreta?

Aquests pobles de la costa són tradicio-

nalment d’esquerres. Però, amb el desastre

del Prestige, se’n va anar en Fraga i els va

dur una carretada de milions i els va tapar

la boca. De fet, el PP va augmentar la seva

representació.

NÚMERO 271/272 | 35

es saigXisco Oliver de can Torres

Com es troba la costa en aquests mo-

ments?

Jo estiueig a un poblet que és a les Rias

Baixas i al nord tenim la frontera amb la

Costa de la Mort, que és on s’ha vist més

afectat pel Prestige.

En aquest lloc, encara es troben surant

“galetes”, petites taques de petroli que des-

prèn el Prestige, encara que tot està net i la

platja no està contaminada.

Ara bé, a les roques és allà on es con-

centra més brutor. Això ja no es llevarà, si

no és amb la influència dels temporals de

la mar. Allò que s’ha embrutat per la influ-

ència de les persones, haurà de ser la ma-

teixa natura que farà la neteja.

Els pesquers treuen encara tones de peix

contaminat pel “xapapote”. Això els fa per-

dre el peix i les xarxes, que s’han de canvi-

ar perquè estan empastifades de petroli.

Fins quan durarà aquesta situació?

Fins d’aquí dos o tres anys arribaran res-

tes de “xapapote” del Prestige a les costes

gallegues. Però a la Costa de la Mort n’arri-

ba sempre, sí sempre: els petroliers que na-

veguen a prop de Galícia sempre amollen

restes de petroli, que arriben a la costa. Són

restes de brutor que tiren quan fan nets els

seus dipòsits enmig de la mar.

Hi ha risc si nedes al costat de restes de

petroli?

És el mateix que passa a Mallorca quan

vas a la platja i t’embrutes amb morques.

És incòmode perquè s’aferra a la roba i és

mal de llevar. A més, també taca la pell i

s’ha de llevar perquè és tòxic.

Encara ve voluntariat a ajudar-vos en les

tasques de neteja?

Ara són protecció civil i els militars els

que s’ocupen de fer netes les platges. De

cara a l’estiu, però, s’espera l’arribada de

voluntaris.

I acabarem amb alguna pregunta més ale-

gre.

Com es presenta l’estiu a Galícia? Tam-

bé teniu festes?

Sí. A cada poble, com a Mallorca, tenen

les seves festes d’estiu. Per a mi, les que

tenen més interès són les gastronòmiques.

S’organitzen festes on hi ha degustació de

formatges, pop, peix i marisc.

Mmm! Amb aquest bon gust de boca ens

acomiadam d’en Xisco, que tan amable-

ment ha volgut compartir aquesta

xerradeta amb nosaltres.

Maria Antònia Reinés i Bel Busquets

36 | JULIOL/AGOST 2003

es saigUn

a xe

rrad

eta

amb.

..

Xisco Oliver de can Torres

SEGUEIX A LA PÀGINA 34

Aquest mes hem decidit fer la xerradeta amb una persona jovealgaidina, que per motius personals s’ha desplaçat a viure a Galícia.

Potser podríem pensar que un jove no té gaire experiències percontar a una xerradeta, però no és el cas. Hem pogut parlar de laseva partida cap a terres de meigas, de la societat gallega, deldesastre del Prestige, dels resultats electorals,...

En Xisco “Torres” és llicenciat en Història, tot i que també ha fet depagès i ara treballa com a jardiner. És a Teo, un poble d’uns 15000habitants, que està format per 15 aldees, una de les quals ésArramaiosa, des d’on ens contesta l’entrevista.

Quant de temps fa que partires cap a

Galícia?

Ara fa devers 3 anys. Concretament, 3

anys i 4 mesos.

Per què decidires partir?

Bé, en primer lloc per-

què vaig conèixer na

Isabel, actualment la

meva companya, que

és gallega. A més, vo-

lia sortir de Mallorca

i conèixer altres terres.

Què t’ha motivat a quedar-hi? Què és allò

que més t’agrada de Galícia?

En primer lloc el paisatge. Aquí és molt

verd tot. El clima és molt diferent de

Mallorca, sempre plou. Els de per aquí di-

uen que Galícia és l’orinal d’Espanya. A

més, fa 9 mesos d’hivern i 3 d’estiu, per tot

això el paisatge té una vegetació tan abun-

dosa.

També hi he quedat perquè he trobat fei-

na i m’han acollit bé aquí.

De què fas feina?

Ara som autònom i treball de jardiner.

Tant m’ocup de feines de manteniment de

jardins, disseny nous jardins i faig projec-

tes fitosanitaris.

En què se sembla la societat gallega i la

mallorquina? Què tenen de diferent?

Les dues societats se semblen moltíssim:

tant Galícia com les Illes Balears estan geo-

gràficament aïllades...