Embed Size (px)
Citation preview
La constel·lació de l’alegria: Sensació d’activació i de força, impuls, visió positiva, font d’energia que ens permet dur a terme els nostres projectes i sobretot ens permet crear i estimar.
Símptomes de deteriorament: hiperexcitació, dispersió de l’atenció, saturació dels sentits, l’histrionisme. L’alegria demana sobrietat, atenció i deixar fluir.
Sigues feliç sempre que puguis i veuràs que, quasi bé sempre, pots ser feliç. Antoni Bolinches
L’alegria és una emoció de fàcil contagi. Està feta d’un material sensible i delicat, i per això cal aprendre a defensar-la i preservar-la amb cura.
www.ecologiaemocional.org
CURIOSITAT
La constel·lació de la curiositat: sorpresa, desig,inquietud, alerta i fins i tot l’avorriment. La curiositat porta a l’alegria de la descoberta i a la seguretat, fruit del coneixement adquirit amb la pròpia experiència.
Símptomes de deteriorament: avorriment que no respon als estímuls, passivitat, manca d’energia. Quan mort la curiositat mort el desig de saber i d’explorar, apareix el tedi i el
cansament moral. Pot generar conductes violentes i addiccions.
Aprendre a viure és aprendre a mirar amb ulls nous els paisatges de cada dia. M.Mercè Conangla
La curiositat és un estat mental d’obertura cap a allò que tenim al voltant o dins nostre. És la base on resideix l’aprenentatge. Sense curiositat no és possible la pregunta, i sense la pregunta no és possible la recerca.
www.ecologiaemocional.org
DESIG
La constel·lació del desig: motivació, auto motivació, ànsia, neguit,por, satisfacció o insatisfacció, plaer o dolor.
Símptomes de deteriorament: apatia o manca d’impuls intern, manca de curiositat i de força per actuar. La apatia apareix com a repressió del desig. Eric Fromm: “El sistema humà no funciona correctament si només es satisfan les seves necessitats materials i no pas aquelles necessitats i aptituds que li són pròpies, específicament humanes, com l’amor, la tendresa, la raó i l’alegria”
El secret de viure bé consisteix, en primer lloc, en desitjar allò que és necessari i, després, en estimar allò que es desitja. Ecologia emocional
Què desitgem? Equival el plaer al consum? O el desig va més enllà de les ofertes que es poden adquirir amb diners i estatus social? Què passa quan hem completat el cercle necessitat-desig-satisfacció-consum?
TENIR NO ÉS MÉS IMPORTANT QUE SER
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació de la fortalesa: magnanimitat, confiança, seguretat, magnificència, capacitat d’autocontrol, fermesa, valor, coratge, voluntat, auto motivació, flexibilitat, humilitat, capacitat per desprendre’s i constància.
Símptomes de deteriorament: posar-se una cuirassa que ens aïlli del que ens pot fer mal però que també ens aïlla del que ens pot fer bé, manca de confiança: no podré.
Un vaixell que resta al port no corre cap perill, però tampoc arribarà enlloc. Ecologia emocional
La fortalesa, el valor i la voluntat són energies que ens donen l’impuls necessari per dur a terme el nostre projecte de vida. Ens permeten l’autocontrol necessari per resistir-nos al automatisme i al gregarisme del nostre món. Qui és més fort, aquell que en una batalla derrota mil guerrers o qui és capaç de dominar-se a si mateix? La fortalesa és una qualitat interior que hom desprèn en moments que sembla que trontolla i que permet mantenir l’equilibri emocional
FORTALESA
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació del silenci: serenor, calma, pau, harmonia.
Símptomes de deteriorament: parlar per parlar, el soroll en el nostre cap que encara que no parlem no para de dir-nos coses i ens provoca desequilibris, la por al silenci.
Els qui saben, no parlen. Els qui parlen no saben. El savi ensenya amb els seus actes, no amb les seves paraules. Chang tse
El silenci és una energia neta, renovable i necessària. Les paraules tenen en ell la seva arrel, les grans decisions demanen silenci però també el diàleg i el retrobament amb un mateix es fa a través del silenci. No tots els silencis són energètics també n’hi ha d’incomunicació, de covardia, d’ignorància…etc.
“Tret del silenci/què hi ha de més pròxim a la plenitud/que l’amor?”
Martí i Pol
www.ecologiaemocional.org
SOLEDAT
La constel.lació de la soledat: Pau, plenitud, calma, serenitat, tranquil·litat, benestar. És la soledat volguda i viscuda amb plenitud i harmonia.
Símptomes de deteriorament: dificultat de ser un mateix en companyia dels altres, por de retrobar-nos amb nosaltres mateixos, no necessitar ningú, por d’estar sol, sentiment d’abandó. Per aquestes vies s’arriba a la soledat forçosa que és viscuda malament perquè no ha estat escollida. Pot arribar-se al desert emocional per manca de vincles emocionals de qualitat.
La soledat és una tempesta de silenci que arrenca totes les nostres branques mortes. Khalil Gibran
La soledat és una vivència subjectiva més que no pas un estat que depengui de factors exteriors a nosaltres mateixos. Com a energia positiva va lligada a la llibertat de ser un mateix, a la creativitat, a l’autoconeixement, a la intimitat.
No hi ha pitjor soledat que la soledat en companyia
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació de la voluntat : llibertat, paciència, compromís, motivació, assumir reptes, no conformar-se, lentitud, perseverança, desig, entusiasme,
Símptomes de deteriorament: submissió, passivitat, facilitat, immediatesa, incontinència afectiva, motivació externa.
Existeix un drac ferotge anomenat “tu has de…” però en contra d’ell, el superhome hi llança les paraules “JO VULL…” Nietzsche
Sense voluntat podem quedar sotmesos a qualsevol estímul, però un a voluntat fèrria pot esdevenir monstruosa per la seva rigidesa. Qui cedeix fàcilment és febles, però qui no cedeix mai és un maníac. La voluntat és la motivació intel·ligent. La intel·ligència aplicada a l’acció. És la decisió conscient de comprometre’ns amb nosaltres mateixos.
www.ecologiaemocional.org
CARÍCIES
Algunes maneres d’acariciar-nos i acariciar als altres: tendresa, generositat, donar-nos i donar temps sense presa, escoltar una música, somriure, mostrar sentit de l’humor, tocar-nos afectuosament, acollir, apreciar la bellesa.
Qui té un per què viure, podrà aguantar quasi qualsevol com. Nietzsche
La vida és com una taula. Sobre ella s’hi pot posar amor, desamor, flors o qualsevol objecte lleig o bonic, però sense la taula tots aquests objectes quedarien fets miques. Antonio Gala
La carícia és aquell tipus de manifestació de la persona verbal o no verbal que impliqui adonar-se de l'existència d’un mateix i dels altres. Son maneres de reconeixement que són imprescindibles per viure. Són les anomenades vitamines emocionals.
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació de l'agraïment: sinceritat, obertura, atenció al que passa, alegria, satisfacció, generositat, amor.
Símptomes de deteriorament: sentir-se en deute, afalac poc sincer, intercanvi mercantil, contradicció entre el que expressem i el que sentim.
Valorar és crear, i valorar-se un mateix és, de totes les coses valorades, el tresor més valuós. Nietzsche
La gratitud és el sentiment que correspon a l’acció rebuda. Donar les gràcies és important i dona alegria al que les dona i al que las rep. La persona agraïda és generosa ja que sap detectar en el seu entorn els motius pels quals és afortunada. Per expressar l'agraïment no cal esperar a rebre grans dons. És important ésser agraït per les petites coses que la vida ens ofereix. Cal preguntar-se: de què estic agraït?
GRATITUD
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació de la amistat: tendresa, alegria, generositat, agraïment, respecte, cura, compromís, responsabilitat, sensibilitat, empatia.
Ens fem amb els altres. Els amics formen part de la nostra vida. El temps de l’amistat és el temps per excel·lència. Antonio Gala diu que l’amistat neix del descobriment que fem a l’altre de la nostra intimitat i que l’amistat més profunda és aquella que ens ajuda a descobrir-nos als nostres propis ulls. A amistat ens dona la seguretat de que l’altre hi és. Saber que existeix fa més enriquidora la nostra vida. El terreny de l’amistat requereix molta cura a fi de no envair però alhora no deixar que passi massa temps sense visitar-lo.
Símptomes de deteriorament: narcisisme, possessió, gelosia, enveja, interès, dependència
Recorre sovint el camí que duu a casa del teu amic, perquè no l’esborrin les males herbes. Proverbi
AMISTAT
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació de l’amor: tendresa, amistat, plenitud, realització, generositat, agraïment, serenitat, alegria, cura…TOT.
L’amor és l’aspiració més profunda de l’ésser humà; l’única realització d’ell mateix en llibertat. La persona està feta per l’amor i això equival a dir que està feta per realitzar-se donant-se. Deixar l’amor fora de la nostra vida seria un acte ben poc intel·ligent. Només pots estimar quan pots mostrar la teva feblesa sense que l’altre l’utilitzi per mostrar la seva força.
Símptomes de deteriorament: vull que m’estimin més, no vull deixar d’estimar algú que no m’estima (analfabetisme amorós). Sacrifici, obligació, por a la pèrdua, substitució de mi mateix, dependència, exclusivitat.
La gent es queixa de que no és estimada quan el veritable problema és que no sap estimar. Sergio Sinay
L’amor només és etern mentre dura
AMOR
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació de la compassió: tendresa, generositat, amor, solidaritat, empatia, respecte per la intimitat i llibertat de l’altre, no violència, harmonia, pau.
Sentir compassió no vol dir sentir llàstima. La compassió és l’intenció i capacitat d’alleugerir el patiment de l’altre. Perquè hi hagi compassió sana hi ha d'haver tendresa.
La compassió mal entesa i mal aplicada genera més dolor i més soledat que la seva absència ja que pot ser viscuda per l’altre com un sentiment d’humiliació.
Símptomes de deteriorament: victimisme o auto compassió mal entesa, paper de salvador, insensibilitat, desert emocional, manca d'interès per l’altre i pel món, “no puc”
L’home que, en el més profund del seu cor, sent que és feliç, espontani i generós, veu en el gènere humà un sol Home a qui ajudar i entendre. Proverbi xinès
COMPASSIÓ
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació de la confiança: seguretat en un mateix, sensació de control, esperança, pròpia competència i capacitat, acceptació, pau, serenitat.
Confiar sempre implicar un risc. Només hi pot haver confiança entre persones perquè només aquestes poden comprometre’s a actuar de manera determinada.
Confiar es creure en el compromís propi i en el de l’altre.
Per confiar cal gestionar la incertesa: la certesa de ser enmig de la incertesa del viure.
Símptomes de deteriorament: prejudicis, recel, desesperança, manca de seguretat, manca de fermesa, por, mentida, engany, no dir el que es pensa o no atrevir-se a dir el que cal, incoherència.
Quan està dotat d’un cor sincer, l’home és digne de confiança; quan està dotat d’un caràcter senzill, l’home és generós i rarament s’equivoca en jutjar els altres.
CONFIANÇA
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació de la esperança: Paciència, seguretat, confiança, tranquil·litat, ansietat, il·lusió, creativitat, joia, acció, lluita.
No hem de confondre esperança amb somni. El somni és irreal mentre que l’esperança es col·loca en allò que és possible. L’esperança dona amplitud al nostre present i anticipa la prosperitat. Cal ajudar l’esperança perquè aquesta es faci real. Esperar fen accions que ajudin a la consecució d’allò que esperem.
És difícil dir si l’esperança existeix o no. L’esperança és com un camí del camp: al principi no hi ha cap camí, però a força de caminar la gent en traça un. Ecologia Emocional
Símptomes de deteriorament: la creença de que el futur és independent de la nostra voluntat, impaciència, por, desesperació, passivitat, negació de la realitat.
ESPERANÇA
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació de la felicitat: confiança, serenitat, saviesa, generositat, afecte, amor madur.
La felicitat va de dins cap a fora. És un camí, una forma de viatjar més que el destí final. La nostra felicitat depèn de com vivim les coses més que de les coses que vivim; és una col·lecció de moments; l’excel·lència de caràcter (Fromm diu que el caràcter de l’home és el seu destí); el que som capaços de crear. La felicitat no va sempre lligada a la satisfacció.
No corris, no et preocupis. Ets aquí només de visita. Val la pena que t’aturis a olorar les flors. Walter C. hagen
Símptomes de deteriorament: He comés el pitjor dels pecats que un home pot cometre. No he estat feliç. Que les glaceres de l’oblit m’arrosseguin i em perdin despietades. Els meus pares em van engendrar pel joc arriscat i formós de la vida, per la terra, l’aigua, l’aire i el foc. Els he decebut. No he estat feliç. La seva voluntat no s’ha acomplert, la meva ment es va aplicar a simètriques porfídies de l’art que teixeix futileses. Em van llegar valor. No he estat valent. No m’abandona, sempre tinc a prop l’ombra d’haver estat un infeliç.
Jorge Luis Borges
FELICITAT
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació de la generositat: agraïment, senzillesa, amor, solidaritat, amistat, compassió.
Allò que vaig donar, ho tinc, allò que vaig gastar, ho vaig tenir, allò que em va restar ho vaig perdre per no donar-ho.
Epitafi Cristòfol Chapman
L’única manera de seguir els nostres somnis és ser generosos amb nosaltres mateixos. Paulo Coelho
Símptomes de deteriorament: enveja, avarícia, egoisme, llàstima, donar el que em sobra, manca d’interès per l’altre, obligació.
Hi ha un fil molt prim que separa l’egoisme constructiu de la generositat destructora.
GENEROSITAT
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació de la serenitat: pau, tranquil·litat, paciència, benestar, joia, valor, generositat, calma, netedat.
La serenitat és un estat mental. La calma i quietud que necessitem per viure, pensar i respirar amb harmonia. És el fruit de l’actitud de valoració de la vida per la vida mateixa, de la capacitat de donar gràcies per allò que som i el que tenim. És plenitud i buidor alhora. Només s’aconsegueix si som capaços d’alliberar-nos dels pesos morts que arrosseguem. Per aconseguir la serenitat cal tancar cercles.
Existeixen uns pocs éssers superiors i feliços que neixen amb un
temperament lliure de qualsevol irritació per coses insignificants.
Símptomes de deteriorament: càrregues mortes, rancúnies, remordiments, odi, no saber estar inactius, desconfiança, agressivitat.
SERENITAT
www.ecologiaemocional.org
La constel·lació de la tendresa: és un dels components més importants de l’amor. Confiança, empatia, simpatia, plenitud, compassió, lentitud, calma.
En la tendresa la pressa queda fora i sentim intensament el present. És compassiva perquè ens fa ser empàtics i sentir amb l’altre i al seu propi compàs. És la nuesa del cor, vulnerable i obert, fràgil i valent. Hi cap la tristesa en la tendresa?
Un pediatra tenia un tractament molt efectiu per als nadons que necessitaven guanyar pes: “A aquest nadó se l’ha d’acaronar i bressolar amorosament al menys un cop cada tres hores”
Símptomes de deteriorament: fredor emocional, por al rebuig, manca d’expressió dels sentiments, presa, por a ser febles.
TENDRESA
www.ecologiaemocional.org
