ESBORRANY D’ACTA IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ ...Des de l’Àrea d’Educació, s’informa que l’escola de Santa Eulàlia de Berga i l’AMPA de l’Escola Bressol Flor ens han

ACTA DEL PLE 2015/5, DE 9 d’abril de 2015 .

ÒRGAN • Ple municipal IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Data: 09/04/2015Número : PLE2015/5Caràcter: Ordinari Temps de celebració:

Constitució: 20:30 Aixecament: 22:00

Assistents GENDRAU FARGUELL, JULI (CiU)IGLESIAS TRASERRA, MARIBEL (CiU)BAJONA RIU, RAMON (CiU)MEDINA MOLINA, CONCEPCIÓ (CiU)SALVADOR FÀBREGAS, SILVIA (CiU)GORGAS TORNER, RAMON (CiU)VEGAS BAUTISTA, JAUME (CiU)CALDERER TORRESCASANA, MARIA QUERALT (CiGUIJARRO CASAS, ANNA MARIA (CUP)CAMPS CERVERA, ORIOL (CUP)RIBERA TONEU, FRANCESC (CUP)LÓPEZ NOGUERA, JOAN ANTONI (PP)CAMPS GARCIA, RAMON (Regidor no adscrit)ALTARRIBA GORGAS, ERMÍNIA (Regidor no adscrit)PARERA ORRIOLS, JORDI (Regidor no adscrit)

Excusen la seva assistènciaGUIU VENTURÓS, ÀNGEL (CiU)GUILLEN GARFIAS, JOAN JOSEP (Regidor no adscrit) President Juli Gendrau i Farguell, alcalde Secretari Antoni Pérez i Zúñiga, secretari Interventor Florenci Torrents i Gonfaus, QUÒRUM Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inici de la sessió i es manté durant el seu transcurs.

ACTA DEL PLE 2015/5, DE 9 d’abril de 2015 . 1

ESBORRANY D’ACTA

IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

09/04/2015 PLE2015/5

GENDRAU FARGUELL, JULI (CiU) IGLESIAS TRASERRA, MARIBEL (CiU) BAJONA RIU, RAMON (CiU) MEDINA MOLINA, CONCEPCIÓ (CiU) SALVADOR FÀBREGAS, SILVIA (CiU) GORGAS TORNER, RAMON (CiU) VEGAS BAUTISTA, JAUME (CiU) CALDERER TORRESCASANA, MARIA QUERALT (CiU) GUIJARRO CASAS, ANNA MARIA (CUP) CAMPS CERVERA, ORIOL (CUP) RIBERA TONEU, FRANCESC (CUP) LÓPEZ NOGUERA, JOAN ANTONI (PP) CAMPS GARCIA, RAMON (Regidor no adscrit) ALTARRIBA GORGAS, ERMÍNIA (Regidor no adscrit) PARERA ORRIOLS, JORDI (Regidor no adscrit)

Excusen la seva assistència GUIU VENTURÓS, ÀNGEL (CiU) GUILLEN GARFIAS, JOAN JOSEP (Regidor no adscrit)

Juli Gendrau i Farguell, alcalde - president.

Antoni Pérez i Zúñiga, secretari

Florenci Torrents i Gonfaus, interventor municipal

Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inici de la sessió i es manté Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inici de la sessió i es manté


CONVOCATÒRIA Primera ASSUMPTES CONEGUTS Proposta de secretaria 1. Lectura i aprovació de l'acta de les 1.1. PLE2015/4 Ordinari 05/03/2015 Esmenes d’errors: No se’n produeixen. Votació: Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió del ple municipal núm. 2015/4, de 05/03/2015, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials pesmena. Propostes de la comissió informativa de l’àrea muni cipal 2. Propostes 2.1. SERVEIS A LES PERSONES 2.1.1. EDUCACIO 2.1.1.1. Nomenament dels nous membres del Patronat de l'Esco la Bressol Flor de Neu PROCEDIMENT

NOMENAMENT DELS NOUS MEMBRES DEL PATRONAT MOTIVACIÓ

1. Antecedents de fet: Els estatuts de l’organisme autònom del Patronat Municipal Bressol, a l’article 5, recullen i descriuen les taques i els membres que ha de tenir la Jd’aquest. Concretament marquen que la junta del patronat ha d’estar composada per representants polítics, representants de les entitats cívicodels pares i mares dels alumnes, tots ells nomenats per ple. Actualment hi ha dues places vacants a la junta del patronat; la persona que actuava com a representant dels pares i mares va finalitzar la seva relació amb l’escola i per tant va deixar també la seva representació amb el patronat i una de les representants cívico-socials, en aquest cas d’una escola, també ha canviat l’últim curs escolar.


ASSUMPTES CONEGUTS

1. Lectura i aprovació de l'acta de les sessions anteriors

1.1. PLE2015/4 Ordinari 05/03/2015

: No se’n produeixen.

Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió del ple municipal núm. 2015/4, de 05/03/2015, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents sense cap

Propostes de la comissió informativa de l’àrea muni cipal

2.1. SERVEIS A LES PERSONES

Nomenament dels nous membres del Patronat de l'Esco la Bressol Flor

MEMBRES DEL PATRONAT DE L'ESCOLA BRESSOL

Antecedents de fet:

Els estatuts de l’organisme autònom del Patronat Municipal Bressol, a l’article 5, recullen i descriuen les taques i els membres que ha de tenir la J

Concretament marquen que la junta del patronat ha d’estar composada per representants polítics, representants de les entitats cívico-socials i un representant dels pares i mares dels alumnes, tots ells nomenats per ple.

hi ha dues places vacants a la junta del patronat; la persona que actuava com a representant dels pares i mares va finalitzar la seva relació amb l’escola i per tant va deixar també la seva representació amb el patronat i una de les representants

cials, en aquest cas d’una escola, també ha canviat l’últim curs escolar.

Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió del ple municipal núm. 2015/4, de resents sense cap

Nomenament dels nous membres del Patronat de l'Esco la Bressol Flor

PRP2015/398

RESSOL FLOR DE NEU

Els estatuts de l’organisme autònom del Patronat Municipal Bressol, a l’article 5, recullen i descriuen les taques i els membres que ha de tenir la Junta General

Concretament marquen que la junta del patronat ha d’estar composada per socials i un representant

hi ha dues places vacants a la junta del patronat; la persona que actuava com a representant dels pares i mares va finalitzar la seva relació amb l’escola i per tant va deixar també la seva representació amb el patronat i una de les representants

cials, en aquest cas d’una escola, també ha canviat l’últim curs escolar.


Seguint el que marquen els estatuts, caldrà nomenar per ple les persones representants que han de cobrir aquestes vacants.

2. Informe: Vist l’informe de l’Àrea d’Educació que es “INFORME ÀREA D’EDUCACIÓ Procediment NOMENAMENT DELS NOUS MEMBRES DEL PATRONATInforme: Des de l’Àrea d’Educació, s’informa que l’escola de Santa Eulàlia de Berga i l’AMPA de l’Escola Bressol Flor ens han notificat modificacions en els càrrecs. Pel que fa referència a l’escola de Santa Eulàlia, ens informen que amb data 1/07/2013 el Departament d’Ensenyament va nomenar la senyora Betlem Guillen Ripoll com a directora del centre. Des de l’AMPA de l’escola bressol, ens certifiquen que la junta de l’AMPA va decidir nomenar el dia 16/09/2014senyora L. P. B. com a membre representant al patronat de l’escola. És per aquest motiu, que es proposa al ple de la corporació, que nomeni oficialmenpassar a formar part d’aquest organisme. Berga, 19 de març de 2015 Anna Freixa i Marceló Àrea d’Educació Ajuntament de Berga”

DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer .- Nomenar la senyora Betlem Guillen Ripoll com l’Escola Bressol Flor de Neu en representació de l’Escola de Santa Eulàlia. Segon.- Nomenar la senyora Laura Pueyo Bastida com a membre del patronat de l’Escola Bressol Flor de Neu en representació de l’AMPA Tercer i últim.- Notificar aquesta resolució als interessats. Deliberacions No es produeixen deliberacions. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIUvot del grup municipal del PP i 3 vots dels regidors no adscritsVots en contra: --- Abstencions: --- 2.2. SERVEIS TRANSVERSALS 2.2.1. SECRETARIA


Seguint el que marquen els estatuts, caldrà nomenar per ple les persones representants que han de cobrir aquestes vacants.

Vist l’informe de l’Àrea d’Educació que es transcriu a continuació:

MEMBRES DEL PATRONAT DE L'ESCOLA BRESSOL FLOR DE NEU

Des de l’Àrea d’Educació, s’informa que l’escola de Santa Eulàlia de Berga i l’AMPA de l’Escola Bressol Flor ens han notificat modificacions en els càrrecs.

Pel que fa referència a l’escola de Santa Eulàlia, ens informen que amb data 1/07/2013 el Departament d’Ensenyament va nomenar la senyora Betlem Guillen Ripoll com a directora del centre.

MPA de l’escola bressol, ens certifiquen que la junta de l’AMPA va decidir nomenar el dia 16/09/2014com a membre representant al patronat de l’escola.

És per aquest motiu, que es proposa al ple de la corporació, que nomeni oficialment els dos nous membres que han de passar a formar part d’aquest organisme.

Nomenar la senyora Betlem Guillen Ripoll com a membre del patronat de l’Escola Bressol Flor de Neu en representació de l’Escola de Santa Eulàlia.

Nomenar la senyora Laura Pueyo Bastida com a membre del patronat de e Neu en representació de l’AMPA de l’escola.

Notificar aquesta resolució als interessats.

No es produeixen deliberacions.

Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat:

8 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 3 vots dels regidors no adscrits

2.2. SERVEIS TRANSVERSALS

Seguint el que marquen els estatuts, caldrà nomenar per ple les persones

Des de l’Àrea d’Educació, s’informa que l’escola de Santa Eulàlia de Berga i l’AMPA de l’Escola Bressol Flor de Neu,

Pel que fa referència a l’escola de Santa Eulàlia, ens informen que amb data 1/07/2013 el Departament d’Ensenyament

MPA de l’escola bressol, ens certifiquen que la junta de l’AMPA va decidir nomenar el dia 16/09/2014, la

t els dos nous membres que han de

a membre del patronat de l’Escola Bressol Flor de Neu en representació de l’Escola de Santa Eulàlia.

Nomenar la senyora Laura Pueyo Bastida com a membre del patronat de

Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres

3 vots del grup municipal de la CUP, 1


2.2.1.1. Acta de delimitació entre els termes municipals de Capolat i Berga. PROCEDIMENT

ACTA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNI MOTIVACIÓ 1. Vista l’Acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Capolat ide Berga del dia 29 de gener de 2015, la qual es va concloure amb acord entre els dos Ajuntaments. 2. L’article 31 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats descenmancomunitats de Catalunya disposa: L’acta corresponent a les operacions de delimitació, amb els documents complementaris, s’ha de sotmetre al ple dels ajuntaments afectats, per tal que n’acordin l’aprovació amb el quòrum de la en el termini màxim de tres mesos comptadors a partir de la data de les operacions de delimitació. 3. L’article 52.2.b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya disposa que correspon al ple els acords relatius a delimitació de termes municipals i l’article 114.2.c) de la mateixa norma disposa que l’aprovació de la delimitació del terme municipal requereix del vot favorable de dues terceres parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta del nombre legal de membre de la corporació. 4. Vist l’informe-proposta preceptiu del Secretari de la Corporació DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer .- Aprovar l’acta de les operacions de delimitació entre els termes de Capolat i de Berga de data 9 de gener de 2015, que es transcriu a continuació:


delimitació entre els termes municipals de Capolat i Berga.

NTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE CAPOLAT I BERGA

1. Vista l’Acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Capolat ide Berga del dia 29 de gener de 2015, la qual es va concloure amb acord entre els dos

2. L’article 31 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya disposa:

L’acta corresponent a les operacions de delimitació, amb els documents complementaris, s’ha de sotmetre al ple dels ajuntaments afectats, per tal que n’acordin l’aprovació amb el quòrum de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, en el termini màxim de tres mesos comptadors a partir de la data de les operacions de

3. L’article 52.2.b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text a Llei municipal i de règim local de Catalunya disposa que correspon al ple

els acords relatius a delimitació de termes municipals i l’article 114.2.c) de la mateixa norma disposa que l’aprovació de la delimitació del terme municipal requereix del vot

rable de dues terceres parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta del nombre legal de membre de la corporació.

proposta preceptiu del Secretari de la Corporació

l’acta de les operacions de delimitació entre els termes de Capolat i de Berga de data 9 de gener de 2015, que es transcriu a continuació:

delimitació entre els termes municipals de Capolat i Berga.

PRP2015/296

ERGA.

1. Vista l’Acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Capolat i de Berga del dia 29 de gener de 2015, la qual es va concloure amb acord entre els dos

2. L’article 31 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució tralitzades i de les

L’acta corresponent a les operacions de delimitació, amb els documents complementaris, s’ha de sotmetre al ple dels ajuntaments afectats, per tal que n’acordin

majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, en el termini màxim de tres mesos comptadors a partir de la data de les operacions de

3. L’article 52.2.b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text a Llei municipal i de règim local de Catalunya disposa que correspon al ple

els acords relatius a delimitació de termes municipals i l’article 114.2.c) de la mateixa norma disposa que l’aprovació de la delimitació del terme municipal requereix del vot

rable de dues terceres parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta

l’acta de les operacions de delimitació entre els termes de Capolat i














Segon .- Remetre certificació d’aquest Acord i còpia de l’Acta de delimitació al Departament de Governació i Administracions Públiques, de conformitat amb el que disposa l’article 32 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la


Remetre certificació d’aquest Acord i còpia de l’Acta de delimitació al Departament de Governació i Administracions Públiques, de conformitat amb el que disposa l’article 32 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la

Remetre certificació d’aquest Acord i còpia de l’Acta de delimitació al Departament de Governació i Administracions Públiques, de conformitat amb el que disposa l’article 32 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la


constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, per a la seva publicació i per a l’actualització, si escau, de les dades que consten en el Registre d’Entitats Locals i en el mapa municipal, i perquè es comuniqui a l’Institut Geogràfic Nacional. Deliberacions No es produeixen deliberacions. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIUvot del grup municipal del PP i 2 vots dels regidors no adscritsVots en contra: --- Abstencions: --- 2.2.1.2. Proposta d'acord que els regidors no adscrits la reforma horària Dictamen de la Comissió Informativa de l’àrea municipal (sense esmenes):

PROPOSTA D'ACORD QUE ELS REGIDOREFORMA HORÀRIA La desorganització horària a Catalunya és resultat de la superposició dels vells horaris fabrils, agreujats per transformacions patides pel creixement econòmic durant el franquisme i l’impacte de les demandes pròpies dels anys de creixement desordenat, especialment del sector dels serveis, i també sovint, de la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacompetitivitat i la producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en una disminució del benestar de la societat en general. En aquest sentit, al llarg dels darrers dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desferrèmora que representa la desorganització horària actual incapaç de fer front a la complexitat del moment present. A gairebé17-18h, parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A l’Estat espanyol —i per tant a Catalunyas’aturi dues hores per dinar (a l’àmbit escolar podes’allargui fins a les 19h o les 20h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21h en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la particonsum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En


emarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, per a la seva publicació i per a l’actualització, si escau, de les dades que consten en el Registre d’Entitats Locals i en

ipal, i perquè es comuniqui a l’Institut Geogràfic Nacional.

No es produeixen deliberacions.



Proposta d'acord que els regidors no adscrits presenten al ple, a favor de

Dictamen de la Comissió Informativa de l’àrea municipal (sense esmenes):

ACORD QUE ELS REGIDORS NO ADSCRITS PRESENTEN AL PLE

La desorganització horària a Catalunya és resultat de la superposició dels vells horaris fabrils, agreujats per transformacions patides pel creixement econòmic durant el franquisme i l’impacte de les demandes pròpies dels anys de creixement desordenat,

ecialment del sector dels serveis, i també sovint, de la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacompetitivitat i la producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en una disminució del benestar

En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desferrèmora que representa la desorganització horària actual incapaç de fer front a la complexitat del moment present. A gairebé tota Europa, l’horari laboral és de 8

18h, parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A l’Estat i per tant a Catalunya— però, és habitual que la població treballadora

s’aturi dues hores per dinar (a l’àmbit escolar poden ser tres), i que la jornada laboral s’allargui fins a les 19h o les 20h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21h en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions.

televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En

emarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, per a la seva publicació i per a l’actualització, si escau, de les dades que consten en el Registre d’Entitats Locals i en

ipal, i perquè es comuniqui a l’Institut Geogràfic Nacional.



presenten al ple, a favor de


PRP2015/425

NTEN AL PLE, A FAVOR DE LA


ecialment del sector dels serveis, i també sovint, de la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en una disminució del benestar

anys s’ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual incapaç de fer front a la

tota Europa, l’horari laboral és de 8-9h a 18h, parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A l’Estat

però, és habitual que la població treballadora n ser tres), i que la jornada laboral

s’allargui fins a les 19h o les 20h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21h en el millor dels casos, dificulta el temps

cipació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions.

televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En


definitiva se solapa el temps personal i organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 1920h del vespre. Per altra banda, a Europa fa alguhoraris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat i productivitat i participació de la ciutadania, i diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i ara sembla que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió productivista i consumistaindividualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat, hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats, sense perjudici de que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius. En aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària és l’hora , reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment progressiu de les desigualtats. Fruit de les demandes, l’Ajuntament de Berga aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar suport a les mesures que facin possible fer la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps. En la forma en què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones). Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriofranquisme, adaptats a la nova realitat social, econòmica i cultural. Els agents que poden fer possible aquesta reforma se situen principalment en l’acció sobre els horaris laborals, però també en els escolars, els comercials, els culturals, els esportius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els puguin permetre. ACORDS Primer.- L’Ajuntament de Berga aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar suport a les mesures que facin possible fer laformulada en un moment concret en el temps.


definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 19

Per altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat i productivitat i participació de la ciutadania, i diversos estudis de la Fundació

a de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i

se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió productivista i consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat, hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i

de que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius. En aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària

, reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris

iciosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment rogressiu de les desigualtats.

Fruit de les demandes, l’Ajuntament de Berga aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar suport a les mesures que facin possible fer la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps.

la forma en què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell

so (de les organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones). Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriofranquisme, adaptats a la nova realitat social, econòmica i cultural.

Els agents que poden fer possible aquesta reforma se situen principalment en l’acció sobre els horaris laborals, però també en els escolars, els comercials, els culturals, els

ortius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els puguin permetre.

L’Ajuntament de Berga aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar suport a les mesures que facin possible fer la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps.

el temps de descans. A més, aquesta organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 19-

nes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat i productivitat i participació de la ciutadania, i diversos estudis de la Fundació

a de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i

se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió

. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat, hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i

de que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per atendre

En aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària Ara , reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma

interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris iciosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva,

passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment

Fruit de les demandes, l’Ajuntament de Berga aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar suport a les mesures que facin possible fer la transició cap a la reforma

la forma en què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell

so (de les organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones). Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriors al


ortius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i

L’Ajuntament de Berga aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar transició cap a la reforma horària


Segon.- Notificar l’aprovació d’aquesta resolució a l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la iniciativa per a la reforma horària ([email protected]) Dictamen resultant de la inclusió de les esmenes proposades pel grup municipal de la CUP:

PROPOSTA D'ACORD QUE ELS REGIDOREFORMA HORÀRIA La desorganització horària a Catalunya és resultat de la superposició dels vells horaris fabrils, agreujats per transformacions patides pel creixement econòmic durant el franquisme i l’impacte de les demandes pròpies dels anys de creixement desordenat, especialment del sector dels serveis, i també sovint, de la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacompetitivitat i la producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en una disminució del benestar de la societat en general. En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desferrèmora que representa la desorganització horària actual incapaç de fer front a la complexitat del moment present. A gairebé tota Europa, l’horari laboral és de 817-18h, parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A l’Estat espanyol —i per tant a Catalunyas’aturi dues hores per dinar (a l’àmbit escolar poden ser tres), i que la jornada laboral s’allargui fins a les 19h o les 20h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21h en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 1920h del vespre. Per altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat i productivitat i participació de la ciutadania, i diversos estudiEuropea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot juara sembla que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per productivista i consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat, hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econò


Notificar l’aprovació d’aquesta resolució a l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la iniciativa per a la reforma horària

Dictamen resultant de la inclusió de les esmenes proposades pel grup municipal de la

ACORD QUE ELS REGIDORS NO ADSCRITS PRESENTEN AL PLE


ecialment del sector dels serveis, i també sovint, de la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacompetitivitat i la producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en una disminució del benestar

En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desferrèmora que representa la desorganització horària actual incapaç de fer front a la omplexitat del moment present. A gairebé tota Europa, l’horari laboral és de 8

18h, parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A l’Estat i per tant a Catalunya— però, és habitual que la població treballadora hores per dinar (a l’àmbit escolar poden ser tres), i que la jornada laboral

s’allargui fins a les 19h o les 20h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21h en el millor dels casos, dificulta el temps

d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions.

televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En efinitiva se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta

organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 19

Per altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat i productivitat i participació de la ciutadania, i diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i ara sembla que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per productivista i consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat, hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econò

Notificar l’aprovació d’aquesta resolució a l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la iniciativa per a la reforma horària


PRP2015/425

NTEN AL PLE, A FAVOR DE LA


ecialment del sector dels serveis, i també sovint, de la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en una disminució del benestar

En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual incapaç de fer front a la omplexitat del moment present. A gairebé tota Europa, l’horari laboral és de 8-9h a

18h, parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A l’Estat però, és habitual que la població treballadora

hores per dinar (a l’àmbit escolar poden ser tres), i que la jornada laboral s’allargui fins a les 19h o les 20h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21h en el millor dels casos, dificulta el temps

d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions.

televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En efinitiva se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta

organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 19-

Per altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les necessitats

s de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre

st s’inicià fa uns anys i ara sembla que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió productivista i consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat, hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i


privats, sense perjudici de que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius. En aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària és l’hora , reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment progressiu de les desigualtats. Fruit de les demandes, l’Ajuntament de Berga aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar suport a les mesures que facin possible fer la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps. En la forma en què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones). Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriors al franquisme, adaptats a la nova realitat social, econòmica i cultural. Els agents que poden fer possible aquesta reforma se situen principalment en l’acció sobre els horaris laborals, però també en els escolars, els comercials, els culturals, els esportius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els puguin permetre. DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer.- L’Ajuntament de Berga aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar suport a les mesures que formulada en un moment concret en el temps. Segon.- Instar al govern de la Generalitat a promoure els canvis legals oportuns per tal que al nostre país passi a regir el fus horari GMT en lloc de l’a Tercer.- Notificar l’aprovació d’aquesta resolució al President de la Generalitat, a l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la iniciativa per a la reforma horària ([email protected]) Deliberacions E. Altarriba: Aquesta proposta és una iniciativa legislativa popular de la societat civil Ara és l’hora, entitat que el Govern de la Generalitat ha reconegut com a plataforma interlocutora. Després de la Guerra Civil el franquisme va establir uns horaris diferents als de la resta d’Europa i ara es demana que aquests es restableixin. Malgrat que no és una reforma fàcil perquè afectarà a tots nivells, creiem que aquest horari és més natural donat que s’ha demostrat que l’actual afecta al rendiment de les persones, al treball, als nens i a l’estabilitat, fins i tot, emocional. Aquesta iniciativa es basa en


privats, sense perjudici de que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius.

ontext és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària , reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma

interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva,


e les desigualtats.

Fruit de les demandes, l’Ajuntament de Berga aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar suport a les mesures que facin possible fer la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps.

què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell

organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones). Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriors al

uisme, adaptats a la nova realitat social, econòmica i cultural.


televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els puguin permetre.

L’Ajuntament de Berga aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar suport a les mesures que facin possible fer la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps.

Instar al govern de la Generalitat a promoure els canvis legals oportuns per tal que al nostre país passi a regir el fus horari GMT en lloc de l’actual CET.

Notificar l’aprovació d’aquesta resolució al President de la Generalitat, a l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la iniciativa per a la reforma horària ([email protected])

Aquesta proposta és una iniciativa legislativa popular de la societat civil , entitat que el Govern de la Generalitat ha reconegut com a plataforma

interlocutora. Després de la Guerra Civil el franquisme va establir uns horaris diferents als de la resta d’Europa i ara es demana que aquests es restableixin. Malgrat que no

reforma fàcil perquè afectarà a tots nivells, creiem que aquest horari és més natural donat que s’ha demostrat que l’actual afecta al rendiment de les persones, al treball, als nens i a l’estabilitat, fins i tot, emocional. Aquesta iniciativa es basa en

privats, sense perjudici de que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per atendre

ontext és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària Ara , reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma

interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva,


Fruit de les demandes, l’Ajuntament de Berga aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar suport a les mesures que facin possible fer la transició cap a la reforma

què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell

organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones). Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriors al


televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i

L’Ajuntament de Berga aprova aquesta resolució amb l’objectiu de donar facin possible fer la transició cap a la reforma horària

Instar al govern de la Generalitat a promoure els canvis legals oportuns per tal ctual CET.

Notificar l’aprovació d’aquesta resolució al President de la Generalitat, a l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la

Aquesta proposta és una iniciativa legislativa popular de la societat civil , entitat que el Govern de la Generalitat ha reconegut com a plataforma

interlocutora. Després de la Guerra Civil el franquisme va establir uns horaris diferents als de la resta d’Europa i ara es demana que aquests es restableixin. Malgrat que no

reforma fàcil perquè afectarà a tots nivells, creiem que aquest horari és més natural donat que s’ha demostrat que l’actual afecta al rendiment de les persones, al treball, als nens i a l’estabilitat, fins i tot, emocional. Aquesta iniciativa es basa en


valors de: austeritat, benestar, calma, coherència, diàleg, felicitat, flexibilitat, igualtat, lentitud, memòria, pacte, progrés, responsabilitat i serenitat. O. Camps: Voldríem afegir un tercer acord que enunciarem de paraula degut a l’avaria d’internet que hi ha hagut avui: l’horari de Greenwich, segons el meridià GMT i no amb el GMT+1amb el que seria l’horari dels costums de tota la societat, des dels aspectes laborals, socials, lleure, etc. L’horari actual respon a una lògica de conquesta militar de l’any 1939, creiem però que, el problema d’horaris no només té l’arrel amb uns costums imposats, sinó també amb una referència geogràfica equivocada i això és el que volem que consti al tercer acord de la moció. E. Altarriba: Acceptem l’esmena. Alcalde: Per tant, la proposta quedaria recollint aquesta esmena. El nostre vot serà favorable. J. A. López: El vot serà d’abstenció perquè aquesta moció ja ha estat adaptada pel Govern de la Generalitat i no correspondria tractar Votacions: D’acord amb el que estableix l’article 114.5 del ROM, el grup municipal de la CUP presenta esmenes parcials a la proposta presentada pels regidors no adscrits, que són acceptades per aquests. Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb la inclusió de les esmenes presentades pel grup municipal de la CUP amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipavots dels regidors no adscritsVots en contra: --- Abstencions: 1 vot del grup municipal del PP 2.2.1.3. Proposta d'acord que els regidors no adscrits prese nten al ple, de suport al Banc per les identificacions dels desapareguts a la Guerra Civil Dictamen de la Comissió Informativa de l’àrea municipal (sense esmenes):

PROPOSTA D'ACORD QUE ELS REGIDOBANC PER LES IDENTIFICACIONS DELS L’ADN com a eina per la recuperació de la dignitat i la memòria històrica. Una iniciativa per identificar els desapareguts durant la guerra. Es tracta de recollir ADN pur dels familiars dels desapareguts, per tal que quan s’cossos es puguin identificar de forma ràpida i fiable. El maig de 2010 el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya presentava a Barcelona la Llei de Memòria Històrica Catalana i les dues primeres exhumacionfosses comunes fetes al país. No hi havia, però, cap pla definit pel que fa a la identificació de les persones desaparegudes. Aleshores, diversos familiars de


alors de: austeritat, benestar, calma, coherència, diàleg, felicitat, flexibilitat, igualtat, lentitud, memòria, pacte, progrés, responsabilitat i serenitat.

Voldríem afegir un tercer acord que enunciarem de paraula degut a net que hi ha hagut avui: Instar a la Generalitat per tal que es retorni a

l’horari de Greenwich, segons el meridià GMT i no amb el GMT+1. La moció traspua amb el que seria l’horari dels costums de tota la societat, des dels aspectes laborals,

leure, etc. L’horari actual respon a una lògica de conquesta militar de l’any 1939, creiem però que, el problema d’horaris no només té l’arrel amb uns costums imposats, sinó també amb una referència geogràfica equivocada i això és el que volem

al tercer acord de la moció.

Acceptem l’esmena.

Per tant, la proposta quedaria recollint aquesta esmena. El nostre vot serà

El vot serà d’abstenció perquè aquesta moció ja ha estat adaptada pel e la Generalitat i no correspondria tractar-ho aquí al Ple.

D’acord amb el que estableix l’article 114.5 del ROM, el grup municipal de la CUP presenta esmenes parcials a la proposta presentada pels regidors no adscrits, que són

Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb la inclusió de les esmenes presentades pel grup municipal de la CUP amb el següent resultat:

8 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP i 2 vots dels regidors no adscrits

1 vot del grup municipal del PP

Proposta d'acord que els regidors no adscrits prese nten al ple, de suport identificacions dels desapareguts a la Guerra Civil


ACORD QUE ELS REGIDORS NO ADSCRITS PRESENTEN AL PLECACIONS DELS DESAPAREGUTS A LA GUERRA CIVIL

L’ADN com a eina per la recuperació de la dignitat i la memòria històrica. Una iniciativa per identificar els desapareguts durant la guerra. Es tracta de recollir ADN pur dels familiars dels desapareguts, per tal que quan s’obrin fosses i es facin exhumacions de cossos es puguin identificar de forma ràpida i fiable.

El maig de 2010 el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya presentava a Barcelona la Llei de Memòria Històrica Catalana i les dues primeres exhumacionfosses comunes fetes al país. No hi havia, però, cap pla definit pel que fa a la identificació de les persones desaparegudes. Aleshores, diversos familiars de

alors de: austeritat, benestar, calma, coherència, diàleg, felicitat, flexibilitat, igualtat,

Voldríem afegir un tercer acord que enunciarem de paraula degut a Instar a la Generalitat per tal que es retorni a

. La moció traspua amb el que seria l’horari dels costums de tota la societat, des dels aspectes laborals,

leure, etc. L’horari actual respon a una lògica de conquesta militar de l’any 1939, creiem però que, el problema d’horaris no només té l’arrel amb uns costums imposats, sinó també amb una referència geogràfica equivocada i això és el que volem

Per tant, la proposta quedaria recollint aquesta esmena. El nostre vot serà

El vot serà d’abstenció perquè aquesta moció ja ha estat adaptada pel


Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb la inclusió de les esmenes presentades pel grup municipal

3 vots del grup municipal de la CUP i 2

Proposta d'acord que els regidors no adscrits prese nten al ple, de suport


PRP2015/427

NTEN AL PLE, DE SUPORT AL

L’ADN com a eina per la recuperació de la dignitat i la memòria històrica. Una iniciativa per identificar els desapareguts durant la guerra. Es tracta de recollir ADN pur dels

obrin fosses i es facin exhumacions de

El maig de 2010 el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya presentava a Barcelona la Llei de Memòria Històrica Catalana i les dues primeres exhumacions de fosses comunes fetes al país. No hi havia, però, cap pla definit pel que fa a la identificació de les persones desaparegudes. Aleshores, diversos familiars de


persones desaparegudes van prendre consciència de la urgència de conservar el testimoni genètic dels familiars encara vius, cada cop més grans i amb risc de desaparèixer, per assegurar les futures comparatives de l’ADN i mantenir l’esperança de la identificació dels desapareguts. El departament de genètica forense de la Universitat de Barcelona repte i es van posar a treballar en la creació d’un protocol rigorós, però senzill i barat alhora, per fixar les mostres familiars en un banc genètic. Era el juliol de 2012 i s’iniciava un procés que ja s’estava fent a d’altres països del móconflictes similars: http://dom.cat/5br El setembre de 2013, amb la inspecció en tota regla que els comissaris de l’ONU per les Desaparicions Forçades van fer a tot l’estat espanyol, des d’aquesta iniciatiforçar per part del Parlament de Catalunya una moció per posar a l’agenda del Govern el Banc d’ADN i la modificació de la Llei de Fosses. EI 19 de desembre de 2013 se’n va aconseguir l’aprovació per una àmplia majoria. El passat 22 de juny de 201desapareguts a la Guerra Civil va tancar la recollida de finançament pel projecte a través de Verkami. Amb el micromecenatge s’ha creat un material audiovisual, en forma de curt documental interactiu, eina genètica per a la identificació de persones. Per tot l’exposat anteriorment, es proposen els següents ACORDS PRIMER. Mostrar el suport institucional de l’Ajuntament de Berga a la iniciativa del Banc d’ADN, per a la futura identificació dels parents desapareguts a la Guerra Civil. SEGON. Prendre el compromís de difondre la iniciativa del Banc d’ADN als ciutadans i ciutadanes del municipi de Berga amb, com a mínim les mesures següents:

· Organitzant conferències informatives sobre la iniciativa i divulgar el material audiovisual i de difusió del Banc d’ADN.

· L’enviament d’una circular informativa sobre la iniciativa, a les entitats de tot el municipi.

· La col·locació d’un banner a la web mundel Banc d’ADN i altres relacionades amb les identificacions dels desapareguts.

· La formació i informació dels treballadors i treballadores de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) per tal que puguin informar verbalmentiniciativa, i facilitar així que els familiars que tinguin desapareguts puguin ferla prova d’ADN que ha de servir per identificar els cossos de les fosses o altres que, en un futur, es puguin exhumar.

TERCER. Informar d’aquest acCatalunya, als membres de la Comissió d’Afers institucionals del Parlament de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, i als impulsors del Banc d’ADN de Catalunya que gestiona les 1977. Dictamen resultant de la inclusió de les esmenes proposades pel grup municipal de la CUP:


persones desaparegudes van prendre consciència de la urgència de conservar el tic dels familiars encara vius, cada cop més grans i amb risc de

desaparèixer, per assegurar les futures comparatives de l’ADN i mantenir l’esperança de la identificació dels desapareguts.

El departament de genètica forense de la Universitat de Barcelona repte i es van posar a treballar en la creació d’un protocol rigorós, però senzill i barat alhora, per fixar les mostres familiars en un banc genètic. Era el juliol de 2012 i s’iniciava un procés que ja s’estava fent a d’altres països del món que han patit

http://dom.cat/5br.

El setembre de 2013, amb la inspecció en tota regla que els comissaris de l’ONU per les Desaparicions Forçades van fer a tot l’estat espanyol, des d’aquesta iniciatiforçar per part del Parlament de Catalunya una moció per posar a l’agenda del Govern el Banc d’ADN i la modificació de la Llei de Fosses. EI 19 de desembre de 2013 se’n va aconseguir l’aprovació per una àmplia majoria.

El passat 22 de juny de 2014, el grup que impulsa el Banc d’ADN per als familiars desapareguts a la Guerra Civil va tancar la recollida de finançament pel projecte a través de Verkami. Amb el micromecenatge s’ha creat un material audiovisual, en forma de curt documental interactiu, per ajudar a fer entendre la necessitat d’aquesta eina genètica per a la identificació de persones.

Per tot l’exposat anteriorment, es proposen els següents

Mostrar el suport institucional de l’Ajuntament de Berga a la iniciativa del d’ADN, per a la futura identificació dels parents desapareguts a la Guerra Civil.

Prendre el compromís de difondre la iniciativa del Banc d’ADN als ciutadans i ciutadanes del municipi de Berga amb, com a mínim les mesures següents:

Organitzant conferències informatives sobre la iniciativa i divulgar el material audiovisual i de difusió del Banc d’ADN. L’enviament d’una circular informativa sobre la iniciativa, a les entitats de tot el

La col·locació d’un banner a la web municipal que faci enllaç amb el projecte del Banc d’ADN i altres relacionades amb les identificacions dels desapareguts.La formació i informació dels treballadors i treballadores de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) per tal que puguin informar verbalment i en paper d’aquesta iniciativa, i facilitar així que els familiars que tinguin desapareguts puguin ferla prova d’ADN que ha de servir per identificar els cossos de les fosses o altres que, en un futur, es puguin exhumar.

Informar d’aquest acord al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, als membres de la Comissió d’Afers institucionals del Parlament de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, i als impulsors del Banc d’ADN de Catalunya que gestiona les Desaparicions Forçades del període 1936


persones desaparegudes van prendre consciència de la urgència de conservar el tic dels familiars encara vius, cada cop més grans i amb risc de

desaparèixer, per assegurar les futures comparatives de l’ADN i mantenir l’esperança

El departament de genètica forense de la Universitat de Barcelona van assumir el repte i es van posar a treballar en la creació d’un protocol rigorós, però senzill i barat alhora, per fixar les mostres familiars en un banc genètic. Era el juliol de 2012 i

n que han patit

El setembre de 2013, amb la inspecció en tota regla que els comissaris de l’ONU per les Desaparicions Forçades van fer a tot l’estat espanyol, des d’aquesta iniciativa es va forçar per part del Parlament de Catalunya una moció per posar a l’agenda del Govern el Banc d’ADN i la modificació de la Llei de Fosses. EI 19 de desembre de 2013 se’n

4, el grup que impulsa el Banc d’ADN per als familiars desapareguts a la Guerra Civil va tancar la recollida de finançament pel projecte a través de Verkami. Amb el micromecenatge s’ha creat un material audiovisual, en

per ajudar a fer entendre la necessitat d’aquesta

Mostrar el suport institucional de l’Ajuntament de Berga a la iniciativa del d’ADN, per a la futura identificació dels parents desapareguts a la Guerra Civil.

Prendre el compromís de difondre la iniciativa del Banc d’ADN als ciutadans i ciutadanes del municipi de Berga amb, com a mínim les mesures següents:

Organitzant conferències informatives sobre la iniciativa i divulgar el material

L’enviament d’una circular informativa sobre la iniciativa, a les entitats de tot el

icipal que faci enllaç amb el projecte del Banc d’ADN i altres relacionades amb les identificacions dels desapareguts. La formació i informació dels treballadors i treballadores de l’Oficina d’Atenció

i en paper d’aquesta iniciativa, i facilitar així que els familiars que tinguin desapareguts puguin fer-se la prova d’ADN que ha de servir per identificar els cossos de les fosses o altres

ord al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, als membres de la Comissió d’Afers institucionals del Parlament de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, i als impulsors del

Desaparicions Forçades del període 1936-



PROPOSTA D'ACORD QUE ELS REGIDOBANC PER LES IDENTIFICACIONS DELS L’ADN com a eina per la recuperació de la dignitat i la memòria històrica. Una iniciativa per identificar els desapareguts durant la guerra. Es tracta de recollir ADN pur dels familiars dels desapareguts, per tal que quan s’cossos es puguin identificar de forma ràpida i fiable. El maig de 2010 el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya presentava a Barcelona la Llei de Memòria Històrica Catalana i les dues primeres exhumacionfosses comunes fetes al país. No hi havia, però, cap pla definit pel que fa a la identificació de les persones desaparegudes. Aleshores, diversos familiars de persones desaparegudes van prendre consciència de la urgència de conservar el testimoni genètic dels familiars encara vius, cada cop més grans i amb risc de desaparèixer, per assegurar les futures comparatives de l’ADN i mantenir l’esperança de la identificació dels desapareguts. El departament de genètica forense de la Universitat de Barcelona repte i es van posar a treballar en la creació d’un protocol rigorós, però senzill i barat alhora, per fixar les mostres familiars en un banc genètic. Era el juliol de 2012 i s’iniciava un procés que ja s’estava fent a d’altres països del móconflictes similars: http://dom.cat/5br El setembre de 2013, amb la inspecció en tota regla que els comissaris de l’ONU per les Desaparicions Forçades van fer a tot l’estat espanyol, des d’aquesta iniciatiforçar per part del Parlament de Catalunya una moció per posar a l’agenda del Govern el Banc d’ADN i la modificació de la Llei de Fosses. EI 19 de desembre de 2013 se’n va aconseguir l’aprovació per una àmplia majoria. El passat 22 de juny de 2014, el grup que impulsa el Banc d’ADN per als familiars desapareguts a la Guerra Civil va tancar la recollida de finançament pel projecte a través de Verkami. Amb el micromecenatge s’ha creat un material audiovisual, en forma de curt documental interactiu, per ajudar a fer entendre la necessitat d’aquesta eina genètica per a la identificació de persones. DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, PRIMER. Mostrar el suport institucional de l’Ajuntament de Berga a la iniciativa del Banc d’ADN, per a la futura identificació dels parents desapareguts a la Guerra Civil. SEGON. Prendre el compromís de difondre la iniciativa del Banc d’ADN als ciutadans i ciutadanes del municipi de Berga amb, com a mínim les mesures següents:

· Organitzant conferències informatives sobre la iniciativa i divulgar el material audiovisual i de difusió del Banc d’ADN.

· L’enviament d’una circular informativa sobre la iniciativa, a les municipi.

· La col·locació d’un banner a la web municipal que faci enllaç amb el projecte del Banc d’ADN i altres relacionades amb les identificacions dels desapareguts.


ACORD QUE ELS REGIDORS NO ADSCRITS PRESENTEN AL PLECACIONS DELS DESAPAREGUTS A LA GUERRA CIVIL

L’ADN com a eina per la recuperació de la dignitat i la memòria històrica. Una iniciativa per identificar els desapareguts durant la guerra. Es tracta de recollir ADN pur dels familiars dels desapareguts, per tal que quan s’obrin fosses i es facin exhumacions de cossos es puguin identificar de forma ràpida i fiable.

El maig de 2010 el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya presentava a Barcelona la Llei de Memòria Històrica Catalana i les dues primeres exhumacionfosses comunes fetes al país. No hi havia, però, cap pla definit pel que fa a la identificació de les persones desaparegudes. Aleshores, diversos familiars de persones desaparegudes van prendre consciència de la urgència de conservar el

tic dels familiars encara vius, cada cop més grans i amb risc de desaparèixer, per assegurar les futures comparatives de l’ADN i mantenir l’esperança de la identificació dels desapareguts.

El departament de genètica forense de la Universitat de Barcelona repte i es van posar a treballar en la creació d’un protocol rigorós, però senzill i barat alhora, per fixar les mostres familiars en un banc genètic. Era el juliol de 2012 i s’iniciava un procés que ja s’estava fent a d’altres països del món que han patit

http://dom.cat/5br.

El setembre de 2013, amb la inspecció en tota regla que els comissaris de l’ONU per les Desaparicions Forçades van fer a tot l’estat espanyol, des d’aquesta iniciatiforçar per part del Parlament de Catalunya una moció per posar a l’agenda del Govern el Banc d’ADN i la modificació de la Llei de Fosses. EI 19 de desembre de 2013 se’n va aconseguir l’aprovació per una àmplia majoria.

El passat 22 de juny de 2014, el grup que impulsa el Banc d’ADN per als familiars desapareguts a la Guerra Civil va tancar la recollida de finançament pel projecte a través de Verkami. Amb el micromecenatge s’ha creat un material audiovisual, en

urt documental interactiu, per ajudar a fer entendre la necessitat d’aquesta eina genètica per a la identificació de persones.

Mostrar el suport institucional de l’Ajuntament de Berga a la iniciativa del Banc d’ADN, per a la futura identificació dels parents desapareguts a la Guerra Civil.

Prendre el compromís de difondre la iniciativa del Banc d’ADN als ciutadans i danes del municipi de Berga amb, com a mínim les mesures següents:

Organitzant conferències informatives sobre la iniciativa i divulgar el material audiovisual i de difusió del Banc d’ADN. L’enviament d’una circular informativa sobre la iniciativa, a les

La col·locació d’un banner a la web municipal que faci enllaç amb el projecte del Banc d’ADN i altres relacionades amb les identificacions dels desapareguts.

NTEN AL PLE, DE SUPORT AL

L’ADN com a eina per la recuperació de la dignitat i la memòria històrica. Una iniciativa per identificar els desapareguts durant la guerra. Es tracta de recollir ADN pur dels

obrin fosses i es facin exhumacions de

El maig de 2010 el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya presentava a Barcelona la Llei de Memòria Històrica Catalana i les dues primeres exhumacions de fosses comunes fetes al país. No hi havia, però, cap pla definit pel que fa a la identificació de les persones desaparegudes. Aleshores, diversos familiars de persones desaparegudes van prendre consciència de la urgència de conservar el

tic dels familiars encara vius, cada cop més grans i amb risc de desaparèixer, per assegurar les futures comparatives de l’ADN i mantenir l’esperança

El departament de genètica forense de la Universitat de Barcelona van assumir el repte i es van posar a treballar en la creació d’un protocol rigorós, però senzill i barat alhora, per fixar les mostres familiars en un banc genètic. Era el juliol de 2012 i

n que han patit

El setembre de 2013, amb la inspecció en tota regla que els comissaris de l’ONU per les Desaparicions Forçades van fer a tot l’estat espanyol, des d’aquesta iniciativa es va forçar per part del Parlament de Catalunya una moció per posar a l’agenda del Govern el Banc d’ADN i la modificació de la Llei de Fosses. EI 19 de desembre de 2013 se’n

El passat 22 de juny de 2014, el grup que impulsa el Banc d’ADN per als familiars desapareguts a la Guerra Civil va tancar la recollida de finançament pel projecte a través de Verkami. Amb el micromecenatge s’ha creat un material audiovisual, en

urt documental interactiu, per ajudar a fer entendre la necessitat d’aquesta

Mostrar el suport institucional de l’Ajuntament de Berga a la iniciativa del Banc d’ADN, per a la futura identificació dels parents desapareguts a la Guerra Civil.

Prendre el compromís de difondre la iniciativa del Banc d’ADN als ciutadans i danes del municipi de Berga amb, com a mínim les mesures següents:

Organitzant conferències informatives sobre la iniciativa i divulgar el material

L’enviament d’una circular informativa sobre la iniciativa, a les entitats de tot el

La col·locació d’un banner a la web municipal que faci enllaç amb el projecte del Banc d’ADN i altres relacionades amb les identificacions dels desapareguts.


· La formació i informació dels treballadors i treballadores de l’Oficial Ciutadà (OAC) per tal que puguin informar verbalment i en paper d’aquesta iniciativa, i facilitar així que els familiars que tinguin desapareguts puguin ferla prova d’ADN que ha de servir per identificar els cossos de les fosses o altreque, en un futur, es puguin exhumar.

TERCER. Exigir a la Generalitat de Catalunya a complir tots i Cadascun dels acords presos a través de les resolucions 776/2014 i 691/2014, aprovades pel mateix parlament entre el juny i el setembre de 2014. QUART. Exigir al Departament Governació i relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya per promoure les modificacions oportunes en la Llei de Fosses per tal que la informació del banc d’ADN arribi a les famílies que formen part del dens de desapareguts. CINQUÈ. Informar d’aquest acord a la Presidència de la Generalitat, al Departament de relacions Institucionals i Governació de la Generalitat de Catalunya, als membres de la Comissió d’Afers institucionals del Parlament de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, i als impulsors del Banc d’ADN de Catalunya que gestiona les Desaparicions Forçades del període 1936 Deliberacions E. Altarriba: Aquesta moció en suport al Banc d’ADNdesapareguts a la Guerra Civil està encarada a la dignitat de les persones i de les famílies i també per refundar un país que volem més just i digne per tothom. La iniciativa va sorgir de familiars de desapareguts que van veure aquest Banc d’ADN amb els familiars vius d’aquells que van morir i no se sap on estan, per tal de fer un banc concret amb l’ADN d’aquestes persones i així quan es vagin trobant i obrint les fosses es pugui fer una identificació correpugui recuperar les restes dels seus. En quant a memòria històrica s’ha fet molta feina però en canvi no s’ha fet la feina de dignificar i tornar les restes als familiars. El Parlament havia adoptat unes resolucions per impulsar aquest bGovern mai ho ha aplicat i això se li ha d’exigir. La Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona hi dóna suport i el Banc d’ADN demana que es faci molta difusió d’aquesta campanya a través de les entitats i de les administracionfamílies implicades n’estiguin assabentades i es puguin fer les analítiques pertinents per tirar endavant amb la creació d’aquest banc. F. Ribera: Estem totalment d’acord amb l’objectiu de la moció però tenim un parell d’esmenes que pels problemes informàtics d’avui no els hi hem pogut fer arribar, ho llegirem i també ho farem arribar al senyor secretari. Afegir al punt segon: Generalitat de Catalunya complir tots i cadascun dels acords presos a través de les resolucions 776/X que fa referència al requeriment del compliment de les recomanacions de l’ONU pel que fa a l’impuls del Banc d’ADN i a la resolució 691/X que fa referència a les recomanacions del grup de l’ONU de desaparicions forçoses que van ser aprovades pel Parlament d2014”, també: “exigir al Departament de Governació i Relacions Institucionals a promoure les modificacions oportunes a la Llei de fosses per tal que la informació del Banc d’ADN arribi a les famílies que formen p


La formació i informació dels treballadors i treballadores de l’Oficial Ciutadà (OAC) per tal que puguin informar verbalment i en paper d’aquesta iniciativa, i facilitar així que els familiars que tinguin desapareguts puguin ferla prova d’ADN que ha de servir per identificar els cossos de les fosses o altreque, en un futur, es puguin exhumar.

Exigir a la Generalitat de Catalunya a complir tots i Cadascun dels acords presos a través de les resolucions 776/2014 i 691/2014, aprovades pel mateix parlament entre el juny i el setembre de 2014.

Exigir al Departament Governació i relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya per promoure les modificacions oportunes en la Llei de Fosses per tal que la informació del banc d’ADN arribi a les famílies que formen part del dens de

Informar d’aquest acord a la Presidència de la Generalitat, al Departament de relacions Institucionals i Governació de la Generalitat de Catalunya, als membres de la Comissió d’Afers institucionals del Parlament de Catalunya, als Grups

rlament de Catalunya, i als impulsors del Banc d’ADN de Catalunya que gestiona les Desaparicions Forçades del període 1936-1977.

Aquesta moció en suport al Banc d’ADN per la identificació dels desapareguts a la Guerra Civil està encarada a la dignitat de les persones i de les famílies i també per refundar un país que volem més just i digne per tothom. La iniciativa va sorgir de familiars de desapareguts que van veure la necessitat de crear aquest Banc d’ADN amb els familiars vius d’aquells que van morir i no se sap on estan, per tal de fer un banc concret amb l’ADN d’aquestes persones i així quan es vagin trobant i obrint les fosses es pugui fer una identificació correcta i que tothom pugui recuperar les restes dels seus. En quant a memòria històrica s’ha fet molta feina però en canvi no s’ha fet la feina de dignificar i tornar les restes als familiars. El Parlament havia adoptat unes resolucions per impulsar aquest banc d’ADN però el Govern mai ho ha aplicat i això se li ha d’exigir. La Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona hi dóna suport i el Banc d’ADN demana que es faci molta difusió d’aquesta campanya a través de les entitats i de les administracionfamílies implicades n’estiguin assabentades i es puguin fer les analítiques pertinents per tirar endavant amb la creació d’aquest banc.

Estem totalment d’acord amb l’objectiu de la moció però tenim un parell blemes informàtics d’avui no els hi hem pogut fer arribar, ho

llegirem i també ho farem arribar al senyor secretari. Afegir al punt segon: Generalitat de Catalunya complir tots i cadascun dels acords presos a través de les

ue fa referència al requeriment del compliment de les recomanacions de l’ONU pel que fa a l’impuls del Banc d’ADN i a la resolució 691/X que fa referència a les recomanacions del grup de l’ONU de desaparicions forçoses que van ser aprovades pel Parlament de Catalunya entre el juny i el setembre del

exigir al Departament de Governació i Relacions Institucionals a promoure les modificacions oportunes a la Llei de fosses per tal que la informació del Banc d’ADN arribi a les famílies que formen part del cens dels desapareguts

La formació i informació dels treballadors i treballadores de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) per tal que puguin informar verbalment i en paper d’aquesta iniciativa, i facilitar així que els familiars que tinguin desapareguts puguin fer-se la prova d’ADN que ha de servir per identificar els cossos de les fosses o altres

Exigir a la Generalitat de Catalunya a complir tots i Cadascun dels acords presos a través de les resolucions 776/2014 i 691/2014, aprovades pel mateix

Exigir al Departament Governació i relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya per promoure les modificacions oportunes en la Llei de Fosses per tal que la informació del banc d’ADN arribi a les famílies que formen part del dens de

Informar d’aquest acord a la Presidència de la Generalitat, al Departament de relacions Institucionals i Governació de la Generalitat de Catalunya, als membres de la Comissió d’Afers institucionals del Parlament de Catalunya, als Grups

rlament de Catalunya, i als impulsors del Banc d’ADN de 1977.

per la identificació dels desapareguts a la Guerra Civil està encarada a la dignitat de les persones i de les famílies i també per refundar un país que volem més just i digne per tothom. La

la necessitat de crear aquest Banc d’ADN amb els familiars vius d’aquells que van morir i no se sap on estan, per tal de fer un banc concret amb l’ADN d’aquestes persones i així quan es

cta i que tothom pugui recuperar les restes dels seus. En quant a memòria històrica s’ha fet molta feina però en canvi no s’ha fet la feina de dignificar i tornar les restes als familiars. El

anc d’ADN però el Govern mai ho ha aplicat i això se li ha d’exigir. La Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona hi dóna suport i el Banc d’ADN demana que es faci molta difusió d’aquesta campanya a través de les entitats i de les administracions perquè les famílies implicades n’estiguin assabentades i es puguin fer les analítiques pertinents

Estem totalment d’acord amb l’objectiu de la moció però tenim un parell blemes informàtics d’avui no els hi hem pogut fer arribar, ho

llegirem i també ho farem arribar al senyor secretari. Afegir al punt segon: “exigir a la Generalitat de Catalunya complir tots i cadascun dels acords presos a través de les

ue fa referència al requeriment del compliment de les recomanacions de l’ONU pel que fa a l’impuls del Banc d’ADN i a la resolució 691/X que fa referència a les recomanacions del grup de l’ONU de desaparicions forçoses

e Catalunya entre el juny i el setembre del exigir al Departament de Governació i Relacions Institucionals a

promoure les modificacions oportunes a la Llei de fosses per tal que la informació del art del cens dels desapareguts”.


E. Altarriba: No veiem cap problema perquè s’afegeixin, a més, és just que facin esment a les recomanacions que l’ONU i els Drets Humans fan als governs i que aquí no s’ha complert. Alcalde: Tampoc veiem malament les escanviés “exigir” per “demanar Votacions: D’acord amb el que estableix l’article 114.5 del ROM, el grup municipal de la CUP presenta esmenes parcials a la proposta presentada pels regidors no adscrits, que són acceptades per aquests. Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb la inclusió de les esmenes proposades pel grup municipal de la CUP, amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup vot del grup municipal del PP i 3 vots dels regidors no adscritsVots en contra: --- Abstencions: --- 2.2.2. CONTRACTACIÓ 2.2.2.1. Pròrroga de l'Acord marc de subministrament d'energ ia elèctrica destinat als ens locals de Catalunya, adjudicat per Consorci Català pel Desenvolupament Local a l'empresa Endesa Energia, SAU

PROCEDIMENT

PRÒRROGA DE L'ACORD MARC DE SUBMINIENS LOCALS DE CATALUNYALOCAL A L'EMPRESA ENDESA ANTECEDENTS Primer.- En data 29 de gener de 2013, la Comissió Executiva del Consorci Català pel Desenvolupament Local va adjudicar el subministrament d’electricitat, destinat a les entitats locals de Catalunya membres del Consorci (Exp. 2012/01), a l’empresa Endesa Energia SAU, haventdata 19 de març de 2013 amb una durada d’un any, des de l’1 d’abril de 2013 fins el 31 de març de 2014 i la relació de preus unitaris que tot seguit es detallen: Terme d´energia

Preus (€/MWh)

P1 P2 P3

174,136 135,304

152,356

177,553

150,938


No veiem cap problema perquè s’afegeixin, a més, és just que facin esment a les recomanacions que l’ONU i els Drets Humans fan als governs i que aquí

Tampoc veiem malament les esmenes però si que demanaríem que es demanar”.


Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb la inclusió de les esmenes proposades pel grup municipal de la CUP, amb el següent resultat:


Pròrroga de l'Acord marc de subministrament d'energ ia elèctrica destinat als ens locals de Catalunya, adjudicat per Consorci Català pel Desenvolupament Local a l'empresa Endesa Energia, SAU

CORD MARC DE SUBMINISTRAMENT D'ENERGIA ELÈCTRICA DEATALUNYA, ADJUDICAT PER CONSORCI CATALÀ PEL DESENVOLUPAMENT

NDESA ENERGIA, SAU

En data 29 de gener de 2013, la Comissió Executiva del Consorci Català pel Desenvolupament Local va adjudicar el subministrament d’electricitat, destinat a les entitats locals de Catalunya membres del Consorci (Exp. 2012/01), a l’empresa

AU, havent- se formalitzat el corresponent contracte administratiu en data 19 de març de 2013 amb una durada d’un any, des de l’1 d’abril de 2013 fins el 31 de març de 2014 i la relació de preus unitaris que tot seguit es detallen:

Terme de potència

Euros/ kW i any

P3 P1 P2

81,077 Sublot 1 (3.0A) 15,754249 9,452549

Sublot 2 (2.1A) 35,517224

86,943 Sublot 3 (2.1 DHA) 35,517224

Sublot 4 (2.0 A) 21,893189

No veiem cap problema perquè s’afegeixin, a més, és just que facin esment a les recomanacions que l’ONU i els Drets Humans fan als governs i que aquí

menes però si que demanaríem que es


Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb la inclusió de les esmenes proposades pel grup municipal


Pròrroga de l'Acord marc de subministrament d'energ ia elèctrica destinat als ens locals de Catalunya, adjudicat per Consorci Català pel Desenvolupament

PRP2015/358

ENERGIA ELÈCTRICA DESTINAT ALS ESENVOLUPAMENT

En data 29 de gener de 2013, la Comissió Executiva del Consorci Català pel Desenvolupament Local va adjudicar el subministrament d’electricitat, destinat a les entitats locals de Catalunya membres del Consorci (Exp. 2012/01), a l’empresa

se formalitzat el corresponent contracte administratiu en data 19 de març de 2013 amb una durada d’un any, des de l’1 d’abril de 2013 fins el 31 de març de 2014 i la relació de preus unitaris que tot seguit es detallen:

P2 P3

9,452549 6,301700


183,228

Segon.- En data 19 de març de 2013 es va formalitzar el contracte de l’Acord marc entre el Consorci Català pel desenvolupament Local i Endesa Energia SAU. Posteriorment, en data 11 de juny de 2013, la Comissió Executiva aprovà la modificació del contracte de l’Acord marc completant la seva oferta amb la incorporació de la tarifa de mitja tensió 3.1A i 6.1A, en els termes dels preus unitaris que tot seguit s’indiquen: Preus terme de Potència T.A.(*) P1 P23.1A 25,588674 15,7798486.1 17,683102 8,849205(*) Segons Ordre IET 221/2013 de 16 de febrer (Eur./kW any).

Preus terme d’energia ( sense Impost electricitat i sense IVA) T.A. PRODUCTE 3.1A TP-DH3C 6.1 TP-DH6B

Tercer.- En data 28 de gener de 2014, la Comissió Executiva aprovà la proposta d’acord relativa a la pròrroga de l’acord marc relatiu al subministrament d’energia elèctrica amb destinació a les entitats locals de Catalunya, mesos, des de l’1 d’abril de 2014 al 31 de març de 2015, prèviament a l’adjudicatària l’oferta de pròrroga. Quart.- En data 10 de febrer de 2015, la Comissió Executiva ha aprovat la proposta d’acord relativa a la segona pròrroga de l’acord marc relatiu al subministrament d’energia elèctrica amb destinació a les entitats locals de Catalunya, dotze mesos, des de l’1 d’abril de 2015 al 31 de març de 2016, prèviament a l’adjudicatària l’oferta de pròrroga, la qual va mostrar la seva conformitat dins el període d’audiència establert a la clàusula setena del PCAP. Cinquè.- El Ple de la corporació en data 13 de juny de 2013 es va adherir aquest acord marc, que va ser objecte d’ampliació per acord penaria de data 8 de maig de 2014. Sisè .- Vist l’informe emès el dia 26 de març de 2015 per l’enginyer municipal FONAMENTS DE DRET Primer.- Clàusula setena del plec de clàusules administratives que regula l’Acord marc del subministrament d’energia elèctrica i gas natural amb destinació als ens locals de Catalunya (Exp. 2012/01) en quan als períodes de pròrroga de la durada del contracte. Segon.- Clàusula trenta-sisena del plec de clàusules administratives que regula l’Acord marc del subministrament d’energia elèctrica i gas natural amb destinació als ens locals de Catalunya (Exp. 2012/01) en quan a l’adjudicació i formalització dels contractes derivats de l’Acord marc. Tercer.- Article 156 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP) pel que fa a


63,77 Sublot 5 (2.0DHA) 21,893189

En data 19 de març de 2013 es va formalitzar el contracte de l’Acord marc entre el Consorci Català pel desenvolupament Local i Endesa Energia SAU.

data 11 de juny de 2013, la Comissió Executiva aprovà la modificació del contracte de l’Acord marc completant la seva oferta amb la incorporació de la tarifa de mitja tensió 3.1A i 6.1A, en els termes dels preus unitaris

P2 P3 P4 P5 P6 15,779848 3,618499 0,000000 0,000000 0,0000008,849205 6,476148 6,476148 6,476148 2,954837

(*) Segons Ordre IET 221/2013 de 16 de febrer (Eur./kW any).

sense Impost electricitat i sense IVA) PREUS ENERGÍA (€/MWh) P1 P2 P3 P4 138,231 119,319 85,149 0,000 171,405 138,415 114,815 90,875

En data 28 de gener de 2014, la Comissió Executiva aprovà la proposta d’acord relativa a la pròrroga de l’acord marc relatiu al subministrament d’energia elèctrica amb destinació a les entitats locals de Catalunya, per un termini de dotze

d’abril de 2014 al 31 de març de 2015, haventprèviament a l’adjudicatària l’oferta de pròrroga.

En data 10 de febrer de 2015, la Comissió Executiva ha aprovat la proposta d’acord relativa a la segona pròrroga de l’acord marc relatiu al subministrament d’energia elèctrica amb destinació a les entitats locals de Catalunya, per un termini de

, des de l’1 d’abril de 2015 al 31 de març de 2016, haventprèviament a l’adjudicatària l’oferta de pròrroga, la qual va mostrar la seva conformitat dins el període d’audiència establert a la clàusula setena del PCAP.

corporació en data 13 de juny de 2013 es va adherir aquest acord marc, que va ser objecte d’ampliació per acord penaria de data 8 de maig de

Vist l’informe emès el dia 26 de març de 2015 per l’enginyer municipal

Clàusula setena del plec de clàusules administratives que regula l’Acord marc del subministrament d’energia elèctrica i gas natural amb destinació als ens locals de Catalunya (Exp. 2012/01) en quan als períodes de pròrroga de la durada del contracte.

sisena del plec de clàusules administratives que regula l’Acord marc del subministrament d’energia elèctrica i gas natural amb destinació als ens locals de Catalunya (Exp. 2012/01) en quan a l’adjudicació i formalització dels

s derivats de l’Acord marc.

Article 156 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP) pel que fa a

En data 19 de març de 2013 es va formalitzar el contracte de l’Acord marc entre el Consorci Català pel desenvolupament Local i Endesa Energia SAU.

data 11 de juny de 2013, la Comissió Executiva aprovà la modificació del contracte de l’Acord marc completant la seva oferta amb la incorporació de la tarifa de mitja tensió 3.1A i 6.1A, en els termes dels preus unitaris

0,000000 2,954837

P5 P6 0,000 0,000

84,756 69,520

En data 28 de gener de 2014, la Comissió Executiva aprovà la proposta d’acord relativa a la pròrroga de l’acord marc relatiu al subministrament d’energia

per un termini de dotze havent- se notificat

En data 10 de febrer de 2015, la Comissió Executiva ha aprovat la proposta d’acord relativa a la segona pròrroga de l’acord marc relatiu al subministrament

per un termini de havent- se notificat

prèviament a l’adjudicatària l’oferta de pròrroga, la qual va mostrar la seva conformitat

corporació en data 13 de juny de 2013 es va adherir aquest acord marc, que va ser objecte d’ampliació per acord penaria de data 8 de maig de

Vist l’informe emès el dia 26 de març de 2015 per l’enginyer municipal

Clàusula setena del plec de clàusules administratives que regula l’Acord marc del subministrament d’energia elèctrica i gas natural amb destinació als ens locals de Catalunya (Exp. 2012/01) en quan als períodes de pròrroga de la durada del contracte.

sisena del plec de clàusules administratives que regula l’Acord marc del subministrament d’energia elèctrica i gas natural amb destinació als ens locals de Catalunya (Exp. 2012/01) en quan a l’adjudicació i formalització dels

Article 156 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP) pel que fa a


la formalització dels contractes administratius mitjacontracte dels corresponents documents contractuals. Quart.- Article 23.2 del TRLCSP sobre les pròrrogues previstes en la durada dels contractes. Cinquè.- Article 53.1 del decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qrefós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i resta de disposicions vigents en matèria de règim local que regulen el funcionament i competències de l’Ajuntament. DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer.- Que l’Ajuntament de Berga s’adhereix a la segona pròrroga de l’Acord marc de subministrament d’energia elèctrica destinat a les entitats locals de Catalunya membres del Consorci (Exp. 2012/01), per un termini de dotze mesos, que va des de l’1 d’abril de 2015 al 31 de març de 2016, amb les següents condicions econòmiques:

Terme d´energia

Preus (€/MWh)

P1 P2 P3

128,231 104,533 71,364

149,737

171,804 88,478

133,442

153,119 68,202 Tal i com disposa la clàusula vintactualitzacions que el Ministerio de Industria, Energía y Turismoparts de preu regulades en cada moment, que afectin al terme d’energia i que siguin directament aplicables als consumidors finals de l’energia. Segon.- Assabentar d’aquest acord, pels seus efectes i coneixement, al Consorci Català pel desenvolupament Local (Carrer València, 231, 6ª, 08007, Barcelona). Tercer . Notificar aquest acord a Endesa Energia, SAU com empresa adjudicatària del contracte derivat de l’Acord marc de subministrament d’electricitat. Deliberacions A. M. Guijarro: Fa dos anys vam entrar una esmena, aprovada per unanimitat, demanant que l’Ajuntament parlés amb empreses que treballessin amb energies provinents d’energies renovables. S’ Alcalde: La pròrroga no depèn de l’Ajuntament, sinó que ho gestiona directament l’Associació Catalana de Municipis la qual ha demanat a Endesa que certifiqui que l’energia que subministren als municipis sigui verda. Es A. M. Guijarro: Li demanaríem que quan ho tinguin ens ho faci arribar.


la formalització dels contractes administratius mitjançant la signatura per les parts del contracte dels corresponents documents contractuals.

Article 23.2 del TRLCSP sobre les pròrrogues previstes en la durada dels

Article 53.1 del decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i resta de disposicions vigents en matèria de règim local que regulen el funcionament i competències de l’Ajuntament.

Que l’Ajuntament de Berga s’adhereix a la segona pròrroga de l’Acord marc de subministrament d’energia elèctrica destinat a les entitats locals de Catalunya membres del Consorci (Exp. 2012/01), per un termini de dotze mesos, que va des de

015 al 31 de març de 2016, amb les següents condicions econòmiques:

Terme de potència

Preus ( €/kW i any)

P1 P2

Sublot 1 (3.0A) 40,728885 24,437330

Sublot 2 (2.1A) 44,444710

Sublot 3 (2.1 DHA) 44,444710

Sublot 4 (2.0 A) 42,043426

Sublot 5 (2.0DHA) 42,043426

Tal i com disposa la clàusula vint-i-sisena del PCAP, s’aplicaran als preus les corresponents Ministerio de Industria, Energía y Turismo pugui dictar en relació a les

parts de preu regulades en cada moment, que afectin al terme d’energia i que siguin directament aplicables als consumidors finals de l’energia.

Assabentar d’aquest acord, pels seus efectes i coneixement, al Consorci Català pel desenvolupament Local (Carrer València, 231, 6ª, 08007, Barcelona).

. Notificar aquest acord a Endesa Energia, SAU com empresa adjudicatària del l’Acord marc de subministrament d’electricitat.

Fa dos anys vam entrar una esmena, aprovada per unanimitat, demanant que l’Ajuntament parlés amb empreses que treballessin amb energies provinents d’energies renovables. S’ha fet algun pas en aquest sentit?

La pròrroga no depèn de l’Ajuntament, sinó que ho gestiona directament l’Associació Catalana de Municipis la qual ha demanat a Endesa que certifiqui que l’energia que subministren als municipis sigui verda. Estem a l’espera de rebre

Li demanaríem que quan ho tinguin ens ho faci arribar.

nçant la signatura per les parts del

Article 23.2 del TRLCSP sobre les pròrrogues previstes en la durada dels

ual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i resta de disposicions vigents en matèria de règim local que regulen el funcionament i competències de l’Ajuntament.

Que l’Ajuntament de Berga s’adhereix a la segona pròrroga de l’Acord marc de subministrament d’energia elèctrica destinat a les entitats locals de Catalunya membres del Consorci (Exp. 2012/01), per un termini de dotze mesos, que va des de

015 al 31 de març de 2016, amb les següents condicions econòmiques:

Terme de potència

€/kW i any)

P3

24,437330 16,291555

, s’aplicaran als preus les corresponents pugui dictar en relació a les

parts de preu regulades en cada moment, que afectin al terme d’energia i que siguin

Assabentar d’aquest acord, pels seus efectes i coneixement, al Consorci Català pel desenvolupament Local (Carrer València, 231, 6ª, 08007, Barcelona).

. Notificar aquest acord a Endesa Energia, SAU com empresa adjudicatària del

Fa dos anys vam entrar una esmena, aprovada per unanimitat, demanant que l’Ajuntament parlés amb empreses que treballessin amb energies

ha fet algun pas en aquest sentit?

La pròrroga no depèn de l’Ajuntament, sinó que ho gestiona directament l’Associació Catalana de Municipis la qual ha demanat a Endesa que certifiqui que

tem a l’espera de rebre-ho.

Li demanaríem que quan ho tinguin ens ho faci arribar.


Alcalde: D’acord. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següe Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIUvot del grup municipal del PP i 3 vots dels regidors no adscritsVots en contra: --- Abstencions: --- Dictamen de la Comissió Informativa de l’àrea 2.3. SERVEIS ECONÒMICS 2.3.1. INTERVENCIÓ 2.3.1.1. Modificació ordenances fiscals 2015 Dictamen de la Comissió Informativa de l’àrea especial de comptes (sense esmenes): PROCEDIMENT

MODIFICACIÓ ORDENANCES FISCALS MOTIVACIÓ

EL text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores En el cas d’imposició de nous tributs, les Ordenances fiscals hauran d’aprovarsimultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix que les Ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació. Quan es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció dels preceptes afectats. La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals rnecessària, a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i comunicació informativa amb els ciutadans. Així mateix, la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la Llei General Tributària, i l’article 12 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals Entitats locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin,




Dictamen de la Comissió Informativa de l’àrea especial de comptes

2.3. SERVEIS ECONÒMICS

Modificació ordenances fiscals 2015

Dictamen de la Comissió Informativa de l’àrea especial de comptes (sense esmenes):

S FISCALS 2015

EL text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.

En el cas d’imposició de nous tributs, les Ordenances fiscals hauran d’aprovarsimultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix que les Ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració i d’ingrés, així com les

es d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.

Quan es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció dels preceptes afectats.

La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals rnecessària, a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i comunicació informativa amb els ciutadans.

Així mateix, la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la Llei General Tributària, i del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals possibiliten que les

ptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin,



especial de comptes

Dictamen de la Comissió Informativa de l’àrea especial de comptes (sense esmenes):

PRP2015/440

EL text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment

dels tributs locals.

En el cas d’imposició de nous tributs, les Ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix que les Ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració i d’ingrés, així com les

Quan es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de

La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora

Així mateix, la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la Llei General Tributària, i possibiliten que les

ptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin,


una Ordenança General, redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local. En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals obeeixen, al compliment de les previsions normanteriorment. Vistos els informes tècnic econòmics a què es refereix l’article 25 Llei reguladora de les Hisendes Localsmercat de la utilitat derivada de la utilitzaciódomini públic local en cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes. Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà, conforme al que preveu l’article 24.2 de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. Vista la Memòria de l’Alcaldia:

L'Alcalde-President d'aquest Ajuntament sotmet a la consideració del Ple de la Corporació el projecte de modificació de determinades Ordenances Fiscals vigents que han de regirl'exercici del 2.015, i amb aquest objecte exposa que: El Títol II del text refós de la Llei d’Hisendes Locals, regula de forma exhaustiva els recursos dels Municipis i, en cada cas determina la facultat de les Corporacions Locals pel seu establiordenació i supressió, per la determinació de les quotes tributàries així com per l'aprovació i modificació de les corresponents Ordenances Fiscals, en els termes que s'hi concreten. En concret, l'article 16.1 del text legal esmentat determina que les Ordenances Fiscals hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades, les dates de la seva aprovació i de l'inici de la seva aplicació. Aquest Ajuntament té el propòsit d’introduir determinades modificacions en Fiscals reguladores de taxes i preus públics ja existents, amb motiu de les adaptacions necessàries com a conseqüència de la pràctica que la gestió portada a terme durant aquest període pugui aconsellar, així com actualitzacions de la normat Per tot el que s'ha exposat, demano que s'instrueixi el corresponent expedient per elevar al Ple de la Corporació la proposta de modificació d’un conjunt d’ordenances fiscals per l’any 2015. Berga, 25 de març de 2015 L'Alcalde. Juli Gendrau i Farguell.

Vist l’informe d’Intervenció:

ANTECEDENTS: Es proposa la modificació de diverses ordenances fiscals que han de regir l’any 2015. NORMATIVA APLICABLE:

- Llei 7/85, de 2 d’abril de Bases de Règim Local- Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei

Reguladora de les Hisendes Locals.- Llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics


edactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals obeeixen, al compliment de les previsions normatives esmentades

Vistos els informes tècnic econòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la utilitat derivada de la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes.

Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen,

l’import de la recaptació estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà, conforme al que preveu l’article 24.2

Llei reguladora de les Hisendes Locals.

Vista la Memòria de l’Alcaldia:

President d'aquest Ajuntament sotmet a la consideració del Ple de la Corporació el projecte de modificació de determinades Ordenances Fiscals vigents que han de regirl'exercici del 2.015, i amb aquest objecte exposa que:

El Títol II del text refós de la Llei d’Hisendes Locals, regula de forma exhaustiva els recursos dels Municipis i, en cada cas determina la facultat de les Corporacions Locals pel seu establiordenació i supressió, per la determinació de les quotes tributàries així com per l'aprovació i modificació de les corresponents Ordenances Fiscals, en els termes que s'hi concreten.

En concret, l'article 16.1 del text legal esmentat determina que els acords de modificació de les Ordenances Fiscals hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades, les dates de la seva aprovació i de l'inici de la seva aplicació.

Aquest Ajuntament té el propòsit d’introduir determinades modificacions en Fiscals reguladores de taxes i preus públics ja existents, amb motiu de les adaptacions necessàries com a conseqüència de la pràctica que la gestió portada a terme durant aquest període pugui aconsellar, així com actualitzacions de la normativa aplicable.

Per tot el que s'ha exposat, demano que s'instrueixi el corresponent expedient per elevar al Ple de la Corporació la proposta de modificació d’un conjunt d’ordenances fiscals per l’any 2015.

Berga, 25 de març de 2015


Es proposa la modificació de diverses ordenances fiscals que han de regir l’any 2015.

NORMATIVA APLICABLE:

Llei 7/85, de 2 d’abril de Bases de Règim Local ecret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei

Reguladora de les Hisendes Locals. Llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics

edactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2

En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals atives esmentades

del text refós de la , en els quals es posa de manifest el valor de

privativa o aprofitament especial del domini públic local en cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la

Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen,

l’import de la recaptació estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà, conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós

President d'aquest Ajuntament sotmet a la consideració del Ple de la Corporació el projecte de modificació de determinades Ordenances Fiscals vigents que han de regir durant

El Títol II del text refós de la Llei d’Hisendes Locals, regula de forma exhaustiva els recursos dels Municipis i, en cada cas determina la facultat de les Corporacions Locals pel seu establiment, ordenació i supressió, per la determinació de les quotes tributàries així com per l'aprovació i modificació de les corresponents Ordenances Fiscals, en els termes que s'hi concreten.

els acords de modificació de les Ordenances Fiscals hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades, les dates de la

Aquest Ajuntament té el propòsit d’introduir determinades modificacions en les Ordenances Fiscals reguladores de taxes i preus públics ja existents, amb motiu de les adaptacions necessàries com a conseqüència de la pràctica que la gestió portada a terme durant aquest període pugui



ecret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei


- Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Munii de règim local de Catalunya

- Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals del mecenatge

DECLARACIÓ: Vist l’expedient que es composa de la memòria de l‘Alcaldia, proposta de resolució amb les modificacions proposades i memòria econòmic financera, L’article 9.1 del Real Decret Legislatius Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals, estableix que no es podran reconèixer altres beneficis fiscals en els tributs locals, que els expressament previstes a les normes amb rang de Llei o els derivats de l’aplicació de tractats internacionals. També es podran reconèentitats locals estableixin en les seves ordenances fiscals “previstos a la llei ”, així com també es podrà tenir en compte la capacitat econòmica o contributiva de l’obligat al pagament. Aquest mateix precepte legal en el seu article 15 i següents determina el procediment per a la imposició i ordenació dels tributs propis i de les ordenances fiscals que els regulen. L’article 17 del TRLHL determina el procediment d’aprovació de les ordenande les seves modificacions. L’article 44 de l’esmentat Real Decret Legislatiu 2/2004, estableix que els preus públics han de cobrir el cost del servei, tot i que a l’apartat 2 determina que quan hi hagin raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat pot fixar preus per sota del límit anterior, llavors s’haurà de dotar en els pressupostos municipals la cobertura de la diferència. Això és el que s’informa, als efectes oportuns, no obstant criteri adoptarà els acords que consideri pertinents. Berga, 26 de març de 2015L’Interventor Acctal. Florenci Torrents i Gonfaus.

I la memòria tècnico-economica:

DECLARACIÓ: De conformitat amb el que determina la Llper la Llei 25/98 de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes Estatals i Local i Reordenació de les Prestacions Patrimonials de Caràcter Públic i el Títol II del text refós del RDecret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals, s'efectua el present informe tecnicoes pretén de modificar per l'exercici del 2014. TAXES - PREUS PUBLICS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS L’article 24.2 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant prescriu que en general l’import de les taxes per la prestació d’un servei o per la realització d’una activitat de competència local no podrà excedir, en el seu conjunt, del cost real o previsible del servei o activitat de que es tracti. El mateix precepte estableix que per a la determinació del cost del servei s’imputaran:

a) Costos directes.b) Costos indirectesc) Costos de caràcter financerd) Amortització de l’immobilitzate) Costos necessaris per a garantir el manteniment i un desenvolupament raonable del

servei


Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Munii de règim local de Catalunya Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals del mecenatge

Vist l’expedient que es composa de la memòria de l‘Alcaldia, proposta de resolució amb les modificacions proposades i memòria econòmic financera,

L’article 9.1 del Real Decret Legislatius Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text e la Llei d’Hisendes Locals, estableix que no es podran reconèixer altres beneficis fiscals

en els tributs locals, que els expressament previstes a les normes amb rang de Llei o els derivats de l’aplicació de tractats internacionals. També es podran reconèixer els beneficis fiscals que les entitats locals estableixin en les seves ordenances fiscals “en els supòsits expressament

”, així com també es podrà tenir en compte la capacitat econòmica o contributiva de l’obligat al pagament.

uest mateix precepte legal en el seu article 15 i següents determina el procediment per a la imposició i ordenació dels tributs propis i de les ordenances fiscals que els regulen.

L’article 17 del TRLHL determina el procediment d’aprovació de les ordenande les seves modificacions.

L’article 44 de l’esmentat Real Decret Legislatiu 2/2004, estableix que els preus públics han de cobrir el cost del servei, tot i que a l’apartat 2 determina que quan hi hagin raons socials,

ulturals o d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat pot fixar preus per sota del límit anterior, llavors s’haurà de dotar en els pressupostos municipals la cobertura de la

Això és el que s’informa, als efectes oportuns, no obstant el Ple de la Corporació amb millor criteri adoptarà els acords que consideri pertinents.


Florenci Torrents i Gonfaus.

economica:

De conformitat amb el que determina la Llei 8/98, de 13 d’abril, de Taxes i Preus Públics, modificada per la Llei 25/98 de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes Estatals i Local i Reordenació de les Prestacions Patrimonials de Caràcter Públic i el Títol II del text refós del RDecret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals, s'efectua el present informe tecnico-econòmic on es recullen totes els estudis de les Ordenances que es pretén de modificar per l'exercici del 2014.

PREUS PUBLICS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS

L’article 24.2 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant que en general l’import de les taxes per la prestació d’un servei o per la realització d’una

ompetència local no podrà excedir, en el seu conjunt, del cost real o previsible del servei o activitat de que es tracti.

El mateix precepte estableix que per a la determinació del cost del servei s’imputaran:

Costos directes. Costos indirectes

caràcter financer Amortització de l’immobilitzat Costos necessaris per a garantir el manteniment i un desenvolupament raonable del

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal

Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i

Vist l’expedient que es composa de la memòria de l‘Alcaldia, proposta de resolució amb les

L’article 9.1 del Real Decret Legislatius Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text e la Llei d’Hisendes Locals, estableix que no es podran reconèixer altres beneficis fiscals

en els tributs locals, que els expressament previstes a les normes amb rang de Llei o els derivats ixer els beneficis fiscals que les

en els supòsits expressament ”, així com també es podrà tenir en compte la capacitat econòmica o

uest mateix precepte legal en el seu article 15 i següents determina el procediment per a la imposició i ordenació dels tributs propis i de les ordenances fiscals que els regulen.

L’article 17 del TRLHL determina el procediment d’aprovació de les ordenances fiscals així com


ulturals o d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat pot fixar preus per sota del límit anterior, llavors s’haurà de dotar en els pressupostos municipals la cobertura de la

el Ple de la Corporació amb millor

ei 8/98, de 13 d’abril, de Taxes i Preus Públics, modificada per la Llei 25/98 de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes Estatals i Local i Reordenació de les Prestacions Patrimonials de Caràcter Públic i el Títol II del text refós del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals,

econòmic on es recullen totes els estudis de les Ordenances que

L’article 24.2 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant TRHL) que en general l’import de les taxes per la prestació d’un servei o per la realització d’una

ompetència local no podrà excedir, en el seu conjunt, del cost real o previsible del


Costos necessaris per a garantir el manteniment i un desenvolupament raonable del


En el cas d’aplicació de l’increment de l’ICP, tot i que la sentencia del TSJ de Madrid de 26 de novembre de 2009 diu que no és necessària una nova ci completa memòria econòmicofinancera, aquí s’ha fet l’estudi corresponent. De conformitat amb la nova redacció de l’article 25 del TRLHL, estableix que: “Els acords d’establiment de taxes per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic o per finançar total o parcialment els nous serveis haurien d’adaptareconòmcis en els quals es posi de manifest el d’aquells, respectivament. Aquest informe s’incorporarà a l’expedient per a l’adopció del corresponent acord. No resultarà precís acompanyar l’informe tècnices tracti d’adopció d’acords motivats per revaloritzacions o actualitzacions de caràcter general ni en els supòsits de disminució d’imports de les taxes, excepte en el cas de reducció substancial del cost del servei. A l’efecte del que disposa el pprevegi que la disminució del cost del servei vagi a ser superior al 15 per cent del cost del servei previst en l’estudi tècnic-econòmic previ a l’acord d’establiment o de modificacióanterior. Per a justificar la falta d’informe tècnicdeixar constància en l’expedient per a l’adopció de l’acord de modificació d’una declaració expressa no substancial de la reducció.” El nou redactat de l’article 25 del TRLHL, aclareix dubtes quan a la necessitat d’acompanyar un estudi tècnic-econòmic en el cas de modificacions no substancials de modificació de les taxes:

“Els acords d’establiment de taxes per la utilització privativadomini públic, o per a finançar total o parcialment els nous servies, haurien d’adoptara la vista d’informes tècnicmercat o la previsible cobertura del cost d’aquels’incorporarà a l’expedient per a l’adopció del corresponent acord. No resultarà precís acompanyar l’informe tècnicanterior quan es tracti de l’adopció d’acords motivats per revaloractualitzacions de caràcter general ni el els supòsits de disminució de l’import de les taxes, excepte en el cas de reducció substancial del cost del servei. A efectes del que disposa el paràgraf anterior, es considerarà que la reducció és substancial quan es prevegi que la disminució del cost del servei vagi a ser superior al 15 per cent del cost del servei previst en l’estudi tècnicd’establiment o de modificació substancial immediat anterior. Per a justificar la fall’informe tècnicl’expedient per a l’adopció de l’acord de modificació d’una declaració expressiva del caràcter no substancial de la modificació.”

L’article 44 del mateix text re 1.- L’import dels preus públics haurà de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de l’activitat realitzada. 2.- Quan existeixin raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsl’entitat podrà fixar preus per sota del límit previst a l’apartat anterior. En aquest cas haurà de consignar-se en els pressupostos de l’entitat les dotacions oportunes per la cobertura de la diferència resultant, si ni hagués. Entre les taxes i preus públic que es pretén de modificar, aplicant en alguns casos increments reduïts, i per tant dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta modificació de l’article 25, hi ha: Quan a increments:

- Ordenança fiscal nºbressol.

- Ordenança fiscal nº 33 reguladora de la taxa per guiatges turístico Quan a disminucions:


En el cas d’aplicació de l’increment de l’ICP, tot i que la sentencia del TSJ de Madrid de 26 de u que no és necessària una nova ci completa memòria econòmico

financera, aquí s’ha fet l’estudi corresponent.

De conformitat amb la nova redacció de l’article 25 del TRLHL, estableix que:

“Els acords d’establiment de taxes per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic o per finançar total o parcialment els nous serveis haurien d’adaptar-se a la vista d’informes tècnicoeconòmcis en els quals es posi de manifest el valor de mercat o la previsible cobertura del cost d’aquells, respectivament. Aquest informe s’incorporarà a l’expedient per a l’adopció del

No resultarà precís acompanyar l’informe tècnic-econòmic que es refereix el paràgraf anteriores tracti d’adopció d’acords motivats per revaloritzacions o actualitzacions de caràcter general ni en els supòsits de disminució d’imports de les taxes, excepte en el cas de reducció substancial del cost

A l’efecte del que disposa el paràgraf anterior, es considerarà que la reducció és substancial quan es prevegi que la disminució del cost del servei vagi a ser superior al 15 per cent del cost del servei

-econòmic previ a l’acord d’establiment o de modificació substancial immediat anterior. Per a justificar la falta d’informe tècnic-econòmic, l’òrgan gestor de la despesa haurà de deixar constància en l’expedient per a l’adopció de l’acord de modificació d’una declaració expressa no substancial de la reducció.”

El nou redactat de l’article 25 del TRLHL, aclareix dubtes quan a la necessitat d’acompanyar un econòmic en el cas de modificacions no substancials de modificació de les taxes:

“Els acords d’establiment de taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic, o per a finançar total o parcialment els nous servies, haurien d’adoptara la vista d’informes tècnic-econòmics en els quals es posi de manifest el valor de mercat o la previsible cobertura del cost d’aquells, respectivament. Aquest informe s’incorporarà a l’expedient per a l’adopció del corresponent acord.

No resultarà precís acompanyar l’informe tècnic-econòmic que es refereix el paràgraf anterior quan es tracti de l’adopció d’acords motivats per revaloractualitzacions de caràcter general ni el els supòsits de disminució de l’import de les taxes, excepte en el cas de reducció substancial del cost del servei.

A efectes del que disposa el paràgraf anterior, es considerarà que la reducció és stancial quan es prevegi que la disminució del cost del servei vagi a ser superior al

15 per cent del cost del servei previst en l’estudi tècnic-econòmic previ a l’acord d’establiment o de modificació substancial immediat anterior. Per a justificar la fall’informe tècnic-econòmic , l’òrgan gestor de la despesa haurà de deixar constància en l’expedient per a l’adopció de l’acord de modificació d’una declaració expressiva del caràcter no substancial de la modificació.”

L’article 44 del mateix text refós, estableix pel que fa als preus públics:

L’import dels preus públics haurà de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de

Quan existeixin raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsl’entitat podrà fixar preus per sota del límit previst a l’apartat anterior. En aquest cas haurà de

se en els pressupostos de l’entitat les dotacions oportunes per la cobertura de la diferència resultant, si ni hagués.

preus públic que es pretén de modificar, aplicant en alguns casos increments reduïts, i per tant dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta modificació de l’article 25, hi ha:

Ordenança fiscal nº 30, reguladora del preu públic per la prestació del servei d’escola

Ordenança fiscal nº 33 reguladora de la taxa per guiatges turístico-culturals a Berga

En el cas d’aplicació de l’increment de l’ICP, tot i que la sentencia del TSJ de Madrid de 26 de u que no és necessària una nova ci completa memòria econòmico-

“Els acords d’establiment de taxes per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic se a la vista d’informes tècnico-

valor de mercat o la previsible cobertura del cost d’aquells, respectivament. Aquest informe s’incorporarà a l’expedient per a l’adopció del

econòmic que es refereix el paràgraf anterior quan es tracti d’adopció d’acords motivats per revaloritzacions o actualitzacions de caràcter general ni en els supòsits de disminució d’imports de les taxes, excepte en el cas de reducció substancial del cost

aràgraf anterior, es considerarà que la reducció és substancial quan es prevegi que la disminució del cost del servei vagi a ser superior al 15 per cent del cost del servei

substancial immediat econòmic, l’òrgan gestor de la despesa haurà de

deixar constància en l’expedient per a l’adopció de l’acord de modificació d’una declaració expressa


o l’aprofitament especial del domini públic, o per a finançar total o parcialment els nous servies, haurien d’adoptar-se

econòmics en els quals es posi de manifest el valor de ls, respectivament. Aquest informe

econòmic que es refereix el paràgraf anterior quan es tracti de l’adopció d’acords motivats per revaloritzacions o actualitzacions de caràcter general ni el els supòsits de disminució de l’import de les

A efectes del que disposa el paràgraf anterior, es considerarà que la reducció és stancial quan es prevegi que la disminució del cost del servei vagi a ser superior al

econòmic previ a l’acord d’establiment o de modificació substancial immediat anterior. Per a justificar la falta de

econòmic , l’òrgan gestor de la despesa haurà de deixar constància en l’expedient per a l’adopció de l’acord de modificació d’una declaració expressiva del


Quan existeixin raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat podrà fixar preus per sota del límit previst a l’apartat anterior. En aquest cas haurà de

se en els pressupostos de l’entitat les dotacions oportunes per la cobertura de la

preus públic que es pretén de modificar, aplicant en alguns casos increments reduïts, i per tant dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta modificació de l’article 25, hi ha:

30, reguladora del preu públic per la prestació del servei d’escola

culturals a Berga


- Ordenança fiscal nº 20 reguladora de la taxa per instal·lacions esportcomplementàries.

- Ordenança fiscal nº 34 reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions i equipaments culturals a Berga

Aplicant la resa de preceptes que s’han esmentat, es realitza el present estudis per les diferents ordenances reguladores de taxes: Preu públic per la prestació del servei d’escola bre ssolque a continuació s’indica:

PERSONAL

BENS CORRENTS

La recaptació en concepte de peu públic l’any 2014, ha estat de 166.607,94 l’Excma. Diputació de Barcelona, en concepte de menjadors escolar: 5.666,00 complementari de 29.038,92 cobert amb aportació municipal, prevista a la partida pressupostària 06.32101.41000, del pressupost municipal per l’any 2014. Taxa per guiatges turístico culturals a Berga. En aquest es tracta de repercutir als usuaris d’aquest servei, que en la darrera adjudicació va ser de 60,00 TAXES PER APROFITAMENTS ESPECIALS L’article 24.1 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant prescriu que en general l’import de les taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local, es fixarà d’acord amb les següents regles:

a) Amb caràcter general, prenent com a referència el valor que tindria al mercat la uderivada d’aquesta utilització o aprofitament, si els bens afectats no fossin de domini públic.

b) Quan es tracti de procediments de licitació publica, l’importpel valor econòmic de la proposició sobre la que recaigui l’autorització.

c) Quan es tracti de taxes per utilització privativa o aprofitaments especials constituïts en el sòl, subsòl o volada de la via pública municipal, a favor serveis de subministres que resultin d’interès general o afectin a la generalitat o a una part important del veïnat, l’import consistirà en tot cas i sense cap excepció, en l’1,5% dels ingressos bruts procedents de la facturació

L’article 20.1 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics estableix que “Tota proposta d’establiment d’una nova taxa o de modificació específica de les quanties d’una preexistent haurà d’incloure, entre els antecedents i estudis previs a la seva elaboració, una memòria econòmicofinancera sobre el cost o valor del recurs o activitat de que es tracti i sobre la justificació de la quantia de la taxa proposada”. L’article 19.1 de la mateixa Llei, relatiu a de les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic es fixarà prenent com a referència el valor de mercat corresponent, o el de la utilitat derivada d’aquella”.


Ordenança fiscal nº 20 reguladora de la taxa per instal·lacions esportcomplementàries. Ordenança fiscal nº 34 reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions i equipaments culturals a Berga

Aplicant la resa de preceptes que s’han esmentat, es realitza el present estudis per les diferents s de taxes:

Preu públic per la prestació del servei d’escola bre ssol .- Els costos del servei ha estat els que a continuació s’indica:

Sous i salaris 233.262,10

Seguretat Social empresa 74.276,69

Conservació instal·lacions 5.519,23

Enllumenat, neteja, etc. 8.679,04

Telèfon 787,16

Queviures escola bressol 15.033,60

Despeses funcionament 5.218,28

TOTAL COST SERVEI

La recaptació en concepte de peu públic l’any 2014, ha estat de 166.607,94 l’Excma. Diputació de Barcelona, en concepte de menjadors escolar: 5.666,00 complementari de 29.038,92 €, amb un dèficit de funcionament per import de 141.463,24 cobert amb aportació municipal, prevista a la partida pressupostària 06.32101.41000, del pressupost municipal per l’any 2014.

Taxa per guiatges turístico culturals a Berga.-

En aquest es tracta de repercutir als usuaris l’import que costa a l’Ajuntament la prestació d’aquest servei, que en la darrera adjudicació va ser de 60,00 € mes IVA, per visita.

TAXES PER APROFITAMENTS ESPECIALS

L’article 24.1 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant que en general l’import de les taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial

del domini públic local, es fixarà d’acord amb les següents regles:

Amb caràcter general, prenent com a referència el valor que tindria al mercat la uderivada d’aquesta utilització o aprofitament, si els bens afectats no fossin de domini

Quan es tracti de procediments de licitació publica, l’import de la taxa vindrà determinat pel valor econòmic de la proposició sobre la que recaigui l’autorització.Quan es tracti de taxes per utilització privativa o aprofitaments especials constituïts en el sòl, subsòl o volada de la via pública municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministres que resultin d’interès general o afectin a la generalitat o a una part important del veïnat, l’import consistirà en tot cas i sense cap excepció, en l’1,5% dels ingressos bruts procedents de la facturació que obtinguin en el terme municipal.

L’article 20.1 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics estableix que “Tota proposta d’establiment d’una nova taxa o de modificació específica de les quanties d’una preexistent haurà

els antecedents i estudis previs a la seva elaboració, una memòria econòmicofinancera sobre el cost o valor del recurs o activitat de que es tracti i sobre la justificació de la quantia de la taxa proposada”.

L’article 19.1 de la mateixa Llei, relatiu a elements quantitatius de les taxes, disposa que “l’import de les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic es fixarà prenent com a referència el valor de mercat corresponent, o el de la utilitat derivada d’aquella”.

Ordenança fiscal nº 20 reguladora de la taxa per instal·lacions esportives

Ordenança fiscal nº 34 reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions i

Aplicant la resa de preceptes que s’han esmentat, es realitza el present estudis per les diferents

Els costos del servei ha estat els

307.538,79

35.237,31

342.776,10

La recaptació en concepte de peu públic l’any 2014, ha estat de 166.607,94 €, subvencions de l’Excma. Diputació de Barcelona, en concepte de menjadors escolar: 5.666,00 € i de programa

rt de 141.463,24 €, que s’ha cobert amb aportació municipal, prevista a la partida pressupostària 06.32101.41000, del pressupost

l’import que costa a l’Ajuntament la prestació € mes IVA, per visita.

L’article 24.1 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant TRHL) que en general l’import de les taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial

Amb caràcter general, prenent com a referència el valor que tindria al mercat la utilitat derivada d’aquesta utilització o aprofitament, si els bens afectats no fossin de domini

de la taxa vindrà determinat pel valor econòmic de la proposició sobre la que recaigui l’autorització. Quan es tracti de taxes per utilització privativa o aprofitaments especials constituïts en el

d’empreses explotadores de serveis de subministres que resultin d’interès general o afectin a la generalitat o a una part important del veïnat, l’import consistirà en tot cas i sense cap excepció, en l’1,5%

que obtinguin en el terme municipal.

L’article 20.1 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics estableix que “Tota proposta d’establiment d’una nova taxa o de modificació específica de les quanties d’una preexistent haurà

els antecedents i estudis previs a la seva elaboració, una memòria econòmico-financera sobre el cost o valor del recurs o activitat de que es tracti i sobre la justificació de la

elements quantitatius de les taxes, disposa que “l’import de les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic es fixarà prenent com a referència el valor de mercat corresponent, o el de la utilitat derivada d’aquella”.


1.- Criteris bàsics de valoració general Per estimar el valor de mercat de la utilitat obtinguda per la utilització privativa, o el aprofitament especial del domini públic local, partim de do criteris bàsics:

a) Els subjectes passius de les taxes han sol·licitat l¡autorització per a utilitzar el domini públic local perquè esperen obtenir una rendibilitat, que hipotèticament podrà mesurarse en termes econòmics.

b) Si els bens de domini públic afectats pertanyessin auna determinada quantitat com a import mínim per a permetre l’ús que gaudiran els subjectes passius de la taxa. Assimilarem, d’algun mode la posició de l’Ajuntament amb la que pogués correspondre a un llogater propietl’utilitzat i considerant la duració i la intensitat de l’aprofitament.

Aplicant aquests criteris genèrics, per arribar a la quantificació del valor dels diferents aprofitaments especials del domini públic local b.1) Valor cadastral del sol urbàvalor cadastral del sòl urbà del municipi de Berga, és de 194,19 milions d’cadastral s’ha determina aplicant el coeficient de valor de Repercussió del Mercat (RM) de 0,5, resulta que el valor de mercat del sòl urbà és al menys el doble del valor cadastral, és a dir 194,19 * 2 = 388,38 milions d’equivalents a 2,77 milions de metres quadrats. No obstant la previsió d’aplicació del coeficient RM del 0,5, l’evolució del mercat del sòl evidencia que ha existit un increment continu des de la data d’aprovació de la ponència de valors, de manera que a la vista dels estudis realitzats per tècnics de l’Organisme de Gestió Tributària, la relació existent entre el valor cadastral i el valor de mercat per la conjunt del Municipi, fa que puguin estimar-se els valors de mercat multiplicant els valors cadasresultat, que és de 582,57 milions d’euros, es el que hauríem de considerar en el nostre informe, ja que el TRHL estableix que les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local es fixaran prenent derivada d’aquest aprofitament. Ja que com hem vist, la superfície de sòl urbà és de 2,77 milions de metres quadrats, resulta un valor de repercussió de mercat, estimat de 210,31 euros/metre b.2).- Classificació de les vies públiquesmunicipals elaborats seran un element de notable utilitat per a ponderar el valor de mercat dels sòls objecte de diferents aprofitaments especials que c De l’aplicació general del quadre de classificació general de carrers, resultarien els següents valors:

Categoria Coeficient1ª espec. 5 1ª. 4 2ª. 3 3ª. 2 4ª. 1

b.3.- Intensitat de l’ús. fi de referenciar el més exactament possible les tarifes de les taxes que es proposen per la utilització privativa o el aprofitament especial del domini públic a preus de mercat, s’han analitzat diversos documents relatius al tràfic immobiliari, amb l’objectiu de poder ponsòl, en funció de la ubicació territorial, la intensitat, o la durada de l’aprofitament. Així quan estiguem davant un supòsit d’utilització privativapart d’altres ciutadans, o d’un aprofitamencomporta com si fos utilització privativa, es podrà aplicar un coeficient superior a 1 i sense excedir de 4.


riteris bàsics de valoració general

Per estimar el valor de mercat de la utilitat obtinguda per la utilització privativa, o el aprofitament especial del domini públic local, partim de do criteris bàsics:

Els subjectes passius de les taxes han sol·licitat l¡autorització per a utilitzar el domini públic local perquè esperen obtenir una rendibilitat, que hipotèticament podrà mesurarse en termes econòmics.

Si els bens de domini públic afectats pertanyessin a un propietari privat, aquest exigiria una determinada quantitat com a import mínim per a permetre l’ús que gaudiran els subjectes passius de la taxa. Assimilarem, d’algun mode la posició de l’Ajuntament amb la que pogués correspondre a un llogater propietari d’un sòl equivalent (si fos possible) a l’utilitzat i considerant la duració i la intensitat de l’aprofitament.

Aplicant aquests criteris genèrics, per arribar a la quantificació del valor dels diferents aprofitaments especials del domini públic local, cal definir els següents paràmetres:

b.1) Valor cadastral del sol urbà . A fi d’aplicar el criteri assenyalat com a 2.b), direm que el valor cadastral del sòl urbà del municipi de Berga, és de 194,19 milions d’€. Com que el valor

na aplicant el coeficient de valor de Repercussió del Mercat (RM) de 0,5, resulta que el valor de mercat del sòl urbà és al menys el doble del valor cadastral, és a dir 194,19 * 2 = 388,38 milions d’€. La superfície de sòl urbà del municipi és de 277,05 Hequivalents a 2,77 milions de metres quadrats.

No obstant la previsió d’aplicació del coeficient RM del 0,5, l’evolució del mercat del sòl evidencia que ha existit un increment continu des de la data d’aprovació de la ponència de valors, de

e a la vista dels estudis realitzats per tècnics de l’Organisme de Gestió Tributària, la relació existent entre el valor cadastral i el valor de mercat per la conjunt del Municipi, fa que

se els valors de mercat multiplicant els valors cadastrals per 3. Aquest últim resultat, que és de 582,57 milions d’euros, es el que hauríem de considerar en el nostre informe, ja que el TRHL estableix que les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local es fixaran prenent com a referència el valor que tindria en el mercat, la utilitat derivada d’aquest aprofitament.

Ja que com hem vist, la superfície de sòl urbà és de 2,77 milions de metres quadrats, resulta un valor de repercussió de mercat, estimat de 210,31 euros/metre quadrat.

Classificació de les vies públiques . Els quadres classificatoris de les vies públiques municipals elaborats seran un element de notable utilitat per a ponderar el valor de mercat dels sòls objecte de diferents aprofitaments especials que constitueixen el fet imposable de les taxes.

De l’aplicació general del quadre de classificació general de carrers, resultarien els següents

Coeficient Preu metre quadrat.1.051,55€/m2 841,24€/m2 630,93 €/m2 420,62 €/m2 210,31 €/m2

Intensitat de l’ús. A més de considerar el paràmetre del valor cadastral mitjà del municipi, a el més exactament possible les tarifes de les taxes que es proposen per la

utilització privativa o el aprofitament especial del domini públic a preus de mercat, s’han analitzat diversos documents relatius al tràfic immobiliari, amb l’objectiu de poder ponderar el valor mig del sòl, en funció de la ubicació territorial, la intensitat, o la durada de l’aprofitament.

Així quan estiguem davant un supòsit d’utilització privativa, que exclou l’ús de la via pública per part d’altres ciutadans, o d’un aprofitament especial de tal intensitat que pràcticament es comporta com si fos utilització privativa, es podrà aplicar un coeficient superior a 1 i sense

Per estimar el valor de mercat de la utilitat obtinguda per la utilització privativa, o el aprofitament

Els subjectes passius de les taxes han sol·licitat l¡autorització per a utilitzar el domini públic local perquè esperen obtenir una rendibilitat, que hipotèticament podrà mesurar-

un propietari privat, aquest exigiria una determinada quantitat com a import mínim per a permetre l’ús que gaudiran els subjectes passius de la taxa. Assimilarem, d’algun mode la posició de l’Ajuntament amb

ari d’un sòl equivalent (si fos possible) a

Aplicant aquests criteris genèrics, per arribar a la quantificació del valor dels diferents , cal definir els següents paràmetres:

. A fi d’aplicar el criteri assenyalat com a 2.b), direm que el €. Com que el valor

na aplicant el coeficient de valor de Repercussió del Mercat (RM) de 0,5, resulta que el valor de mercat del sòl urbà és al menys el doble del valor cadastral, és a dir

òl urbà del municipi és de 277,05 Ha.,


e a la vista dels estudis realitzats per tècnics de l’Organisme de Gestió Tributària, la relació existent entre el valor cadastral i el valor de mercat per la conjunt del Municipi, fa que

trals per 3. Aquest últim resultat, que és de 582,57 milions d’euros, es el que hauríem de considerar en el nostre informe, ja que el TRHL estableix que les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini

com a referència el valor que tindria en el mercat, la utilitat

Ja que com hem vist, la superfície de sòl urbà és de 2,77 milions de metres quadrats, resulta un

. Els quadres classificatoris de les vies públiques municipals elaborats seran un element de notable utilitat per a ponderar el valor de mercat dels

onstitueixen el fet imposable de les taxes.


Preu metre quadrat.

A més de considerar el paràmetre del valor cadastral mitjà del municipi, a el més exactament possible les tarifes de les taxes que es proposen per la

utilització privativa o el aprofitament especial del domini públic a preus de mercat, s’han analitzat derar el valor mig del

sòl, en funció de la ubicació territorial, la intensitat, o la durada de l’aprofitament.

que exclou l’ús de la via pública per t especial de tal intensitat que pràcticament es

comporta com si fos utilització privativa, es podrà aplicar un coeficient superior a 1 i sense


b.4.- Estacionalitat. Quan els aprofitaments especialsassenyalades com son La Patum, etc s’aplicarà un coeficient del 3 i per la Fira de Maig i Santa Tecla del 2. b.5.- Durada de l’aprofitament. l’aprofitament especial. Regles d’aplicació dels criteris A les diferents taxes objecte de modificació, aplicarem amb caràcter general el criteri 2.b) consistent a estimar la rendibilitat mínima que un propietari privat desitjaria obtenir en els sòls si li pertanyessin. a.1) Supòsits d’utilització especials per temps indeterminat. En aquests casos aplicarem les normes de valoració del dret d’usdefruit recollides en el Reial Decret 829/1995, de 29 de maig, pel què s’aprova el Reglamede l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (RITP)previst en el seu article 41, el límit mínim del dret d’usdefruit és del 10 per cent del valor total del bé. a.2) En altres aprofitaments especials, aplicarem de demora que per l’any 2014 és del 5%, segona allò disposat a la D.A. 32 de la Llei de Pressupostos de l’Estat per a 2014 .En base a aquests coeficients, la utilitat derivada de la utilització privativa o aespecial, seria la que consta en el quadre següent:

Categoria Utilitat mitja del sòl (en Utilització privativa

1ª espec. 1.051,55 x 0,10 = 105,161ª. 841,24 x 0,10 = 84,122ª. 630,93 x 0,10 = 63,093ª. 420,62 x 0,10 = 42,064ª. 210,31 x 0,10 = 21,03

Quan no resulti coherent l’aplicació del criteri anterior amb la naturalesa de l’aprofitament del domini públic, s’aplicarà el criteri 1.a), consistent es estimar el volum d’activitat i beneficis econòmics que el subjecte passiu podrà generar, sobre la base de l’aprofitament especial del domini públic. Així mateix, quan l’aplicació del criteri 1.a) putarifes proposades, s’utilitzarà com a complement del criteri 1.b) En determinats supòsits s’han tingut en compte, a l’hora d’aplicar les utilitats calculades, les característiques essencials que presenreferència a les particularitats dels diversos epígrafs. Aplicant els preceptes que s’han esmentat, es realitza el present estudis per les diferents ordenances reguladores de taxes per aprofitaments es Taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb parad es, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situats en terrenys d’ús p úblic i indústries del carrer i ambulants.El preu bàsic de l’aprofitament, sense de Maig, Santa Tecla, etc. i que es un aprofitament especial per temps determinat (1 dia), aquí aplicaríem, donada la intensitat de l’ús (apartat b3) el coeficient 1 atès que es tracta d’un aprofitament amb utilització privativa, i per m2 (1.051,55 €/m2 i any x 1 m2)/365 dies/any = 2,88 €/dia x 1 = 2,88 €/dia i m2 Per les festes de la Patum aplicaríem el coeficient d’estacionalitat 3, amb lo qual el peu d’aprofitament seria: (1.051,55 €/m2 i any x 1 m2)/365 dies/any = 2,88 Berga, 26 de març de 2015L’Interventor Acctal.


Quan els aprofitaments especials s’hagin de gaudir en dates especialment senyalades com son La Patum, etc s’aplicarà un coeficient del 3 i per la Fira de Maig i Santa

Durada de l’aprofitament. La taxa ds calcularà en funció del temps que s’estengui

Regles d’aplicació dels criteris anteriors.

A les diferents taxes objecte de modificació, aplicarem amb caràcter general el criteri 2.b) consistent a estimar la rendibilitat mínima que un propietari privat desitjaria obtenir en els sòls si

.1) Supòsits d’utilització privativa, aprofitaments especials dels subsòl o vol; aprofitaments especials per temps indeterminat. En aquests casos aplicarem les normes de valoració del dret d’usdefruit recollides en el Reial Decret 829/1995, de 29 de maig, pel què s’aprova el Reglamede l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (RITP)previst en el seu article 41, el límit mínim del dret d’usdefruit és del 10 per cent del valor total del

a.2) En altres aprofitaments especials, aplicarem com percentatge mínim de rendibilitat l’interès de demora que per l’any 2014 és del 5%, segona allò disposat a la D.A. 32 de la Llei de Pressupostos de l’Estat per a 2014 . En base a aquests coeficients, la utilitat derivada de la utilització privativa o aespecial, seria la que consta en el quadre següent:

Utilitat mitja del sòl (en €/m2) Utilització privativa Aprofitament especial.1.051,55 x 0,10 = 105,16 1.051,55 x 0.05 = 52,58841,24 x 0,10 = 84,12 841,24 x 0,05 = 42,06630,93 x 0,10 = 63,09 630,93 x 0,05 = 31,55420,62 x 0,10 = 42,06 420,62 x 0,05 = 21,03210,31 x 0,10 = 21,03 210,31 x 0,05 = 10,52

Quan no resulti coherent l’aplicació del criteri anterior amb la naturalesa de l’aprofitament del domini públic, s’aplicarà el criteri 1.a), consistent es estimar el volum d’activitat i beneficis econòmics que el subjecte passiu podrà generar, sobre la base de l’aprofitament especial del

Així mateix, quan l’aplicació del criteri 1.a) pugui ajudar a la comprensió i millor definició de les tarifes proposades, s’utilitzarà com a complement del criteri 1.b)

En determinats supòsits s’han tingut en compte, a l’hora d’aplicar les utilitats calculades, les característiques essencials que presenta cada tipus d’aprofitament. En el seu cas, es farà referència a les particularitats dels diversos epígrafs.

Aplicant els preceptes que s’han esmentat, es realitza el present estudis per les diferents ordenances reguladores de taxes per aprofitaments especials, a tall d’explicació tindrem:

Taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb parad es, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situats en terrenys d’ús p úblic i indústries del carrer i ambulants.El preu bàsic de l’aprofitament, sense tenir en compte la temporalitat, com pot ser la Patum Fira de Maig, Santa Tecla, etc. i que es un aprofitament especial per temps determinat (1 dia), aquí aplicaríem, donada la intensitat de l’ús (apartat b3) el coeficient 1 atès que es tracta d’un

tament amb utilització privativa, i per m2

€/m2 i any x 1 m2)/365 dies/any = 2,88 €/dia x 1 = 2,88 €/dia i m2

Per les festes de la Patum aplicaríem el coeficient d’estacionalitat 3, amb lo qual el peu

ny x 1 m2)/365 dies/any = 2,88 €/dia x 3 = 8,64 €/dia i m2 Berga, 26 de març de 2015

s’hagin de gaudir en dates especialment senyalades com son La Patum, etc s’aplicarà un coeficient del 3 i per la Fira de Maig i Santa

La taxa ds calcularà en funció del temps que s’estengui


privativa, aprofitaments especials dels subsòl o vol; aprofitaments especials per temps indeterminat. En aquests casos aplicarem les normes de valoració del dret d’usdefruit recollides en el Reial Decret 829/1995, de 29 de maig, pel què s’aprova el Reglament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (RITP) conforme al previst en el seu article 41, el límit mínim del dret d’usdefruit és del 10 per cent del valor total del

com percentatge mínim de rendibilitat l’interès de demora que per l’any 2014 és del 5%, segona allò disposat a la D.A. 32 de la Llei de

En base a aquests coeficients, la utilitat derivada de la utilització privativa o aprofitament

Aprofitament especial. 1.051,55 x 0.05 = 52,58

= 42,06 630,93 x 0,05 = 31,55 420,62 x 0,05 = 21,03 210,31 x 0,05 = 10,52

Quan no resulti coherent l’aplicació del criteri anterior amb la naturalesa de l’aprofitament del domini públic, s’aplicarà el criteri 1.a), consistent es estimar el volum d’activitat i beneficis econòmics que el subjecte passiu podrà generar, sobre la base de l’aprofitament especial del

gui ajudar a la comprensió i millor definició de les

En determinats supòsits s’han tingut en compte, a l’hora d’aplicar les utilitats calculades, les ta cada tipus d’aprofitament. En el seu cas, es farà

Aplicant els preceptes que s’han esmentat, es realitza el present estudis per les diferents pecials, a tall d’explicació tindrem:

Taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb parad es, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situats en terrenys d’ús p úblic i indústries del carrer i ambulants.

tenir en compte la temporalitat, com pot ser la Patum Fira de Maig, Santa Tecla, etc. i que es un aprofitament especial per temps determinat (1 dia), aquí aplicaríem, donada la intensitat de l’ús (apartat b3) el coeficient 1 atès que es tracta d’un



Florenci Torrents i Gonfaus. Es proposa al Ple l’adopció dels següents acords: DISPOSICIÓ

El ple de la corporació acorda: Primer.- Aprovar provisionalment per a l’exercici 2014 i següents la modificació de les Ordenances fiscals reguladores de taxes i preus públics, que a continuació es relacionen: Ordenança Fiscal núm. 15, reguladora de la taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb taule s i cadires amb finalitat lucrativa. Modificar l’epígraf 2n. d’aprofitament temporal, afegint una tarifa:

Durant la celebració de festes extraordinàries com Patum, Fira de Maig, etc. per cada taula de cafè amb 4 cadires ocupant la via pública, en autoritzindependentment de la categoria del carrer

Ordenança Fiscal núm. 16, reguladora de la taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb parades, barraques, casetes de venda, es pectacles o atraccions situats en terrenys d’ús públic i industries del ca rrer i ambulants. Eliminar l’apartat 2 de l’article 5è Modificar l’epígraf 9è quedant redactat com s’indica a continuació: Altres utilitzacions de la via publica:

a) Celebració de concerts, manifestacionsesporàdiques a la via pública: 40,00

b) Actes organitzats per ESAL, partits o organitzacions polítiques (fins 3 m.l.): 5,00

Ordenança Fiscal núm.20, reguladora de la taxa per prestació de serveis d’ instal·lacions esportives complementàries. Afegir una quota a l’epígraf tercer. Pavelló municipal d’Esports: Entitats sense ànim de lucre: 10,00 Anul·lar l’apartat que diu:

Les entitats esportives i sense ànim de lucre i inscrites en el Registre participin en competicions regulades i continuades, estaran exemptes de pagament de la taxa de qualsevol instal·lació esportiva municipal. Les Entitats de Berga no esportives estaran exemptes de pagament de la taxa de qualsevolinstal·lació esportiva municipal, sempre i quan la sol·licitud es tramiti pel corresponent servei municipal, donant conformitat a l’activitat a realitzartaxa.

Eliminar l’article 7è. De Beneficis fiscals. Ordenança Fiscal núm.30, reguladora del preu públic del servei de l’escola bressol.



Es proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

El ple de la corporació acorda:

provisionalment per a l’exercici 2014 i següents la modificació de les Ordenances fiscals reguladores de taxes i preus públics, que a continuació es

Ordenança Fiscal núm. 15, reguladora de la taxa per ocupació de terrenys d’ús s i cadires amb finalitat lucrativa.

Modificar l’epígraf 2n. d’aprofitament temporal, afegint una tarifa: Durant la celebració de festes extraordinàries com Patum, Fira de Maig, etc. per cada taula de cafè amb 4 cadires ocupant la via pública, en autoritzacions de caràcter diari, pagaran per dia, independentment de la categoria del carrer

Ordenança Fiscal núm. 16, reguladora de la taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb parades, barraques, casetes de venda, es pectacles o atraccions situats en terrenys d’ús públic i industries del ca rrer i ambulants.

Eliminar l’apartat 2 de l’article 5è.

Modificar l’epígraf 9è quedant redactat com s’indica a continuació:

Altres utilitzacions de la via publica: Celebració de concerts, manifestacions culturals, artístiques, etc. i altres utilitzacions esporàdiques a la via pública: 40,00 €

Actes organitzats per ESAL, partits o organitzacions polítiques (fins 3 m.l.): 5,00

Ordenança Fiscal núm.20, reguladora de la taxa per prestació de serveis instal·lacions esportives complementàries.

Afegir una quota a l’epígraf tercer. Pavelló municipal d’Esports:

Entitats sense ànim de lucre: 10,00 €

Les entitats esportives i sense ànim de lucre i inscrites en el Registre Municipal d‘Entitats, i que participin en competicions regulades i continuades, estaran exemptes de pagament de la taxa de qualsevol instal·lació esportiva municipal.

Les Entitats de Berga no esportives estaran exemptes de pagament de la taxa de qualsevolinstal·lació esportiva municipal, sempre i quan la sol·licitud es tramiti pel corresponent servei municipal, donant conformitat a l’activitat a realitzar-se i motivant l’exempció de pagament de la

Eliminar l’article 7è. De Beneficis fiscals.

nança Fiscal núm.30, reguladora del preu públic del servei de l’escola

provisionalment per a l’exercici 2014 i següents la modificació de les Ordenances fiscals reguladores de taxes i preus públics, que a continuació es

Ordenança Fiscal núm. 15, reguladora de la taxa per ocupació de terrenys d’ús

Durant la celebració de festes extraordinàries com Patum, Fira de Maig, etc. per cada taula de cafè amb 4 cadires ocupant la via

acions de caràcter diari, pagaran per dia,

8,10 €

Ordenança Fiscal núm. 16, reguladora de la taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb parades, barraques, casetes de venda, es pectacles o atraccions

culturals, artístiques, etc. i altres utilitzacions

Actes organitzats per ESAL, partits o organitzacions polítiques (fins 3 m.l.): 5,00 €/dia

Ordenança Fiscal núm.20, reguladora de la taxa per prestació de serveis

Municipal d‘Entitats, i que participin en competicions regulades i continuades, estaran exemptes de pagament de la taxa de

Les Entitats de Berga no esportives estaran exemptes de pagament de la taxa de qualsevol instal·lació esportiva municipal, sempre i quan la sol·licitud es tramiti pel corresponent servei

se i motivant l’exempció de pagament de la

nança Fiscal núm.30, reguladora del preu públic del servei de l’escola


Modificar l’article 4t. de la quantia de les tarifes: La quantia del preu públic regulat en aquesta ordenança serà la que es fixa en les tarifes següents: Epígraf Primer.

- Material escolar, per any

- Per jornada sencera, al mes - Per mitja jornada, (de 8:00 a 12:30 o de 13:00 a 17:20), al mes

- Per dinar, al mes

- Família nombrosa/monoparental/més d’un germà al centre

Ordenança Fiscal núm.33, reguladora de la taxa per guiatges turísticoa Berga. Modificar en l’article 3. La quantia de la taxa regulada en aquesta ordenança, es fixa en les següents tarifes:

Visites concertades per grups Ordenança Fiscal núm. 34, reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions i equipaments culturals municipals. Afegir una nou paràgraf a l’epígraf 2: Per utilització de la sala annexa, s’aplicarà una bonific Segon.- Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de les Ordenances fiscals aprovades de nou o modificades durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província. Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l’expedient i presentaroportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haverreclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats. Dictamen resultant de la inclusió de les esmenes proposades pel grup municipal de la CUP: PROCEDIMENT

MODIFICACIÓ ORDENANCES FISCALS


Modificar l’article 4t. de la quantia de les tarifes:

La quantia del preu públic regulat en aquesta ordenança serà la que es fixa en les tarifes

MATERIAL ESCOLAR

Material escolar, per any

MENSUALITATS

Per jornada sencera, al mes Per mitja jornada, (de 8:00 a 12:30 o de 13:00 a 17:20), al mes

MENJADOR

BONIFICACIONS

Família nombrosa/monoparental/més d’un germà al centre

Ordenança Fiscal núm.33, reguladora de la taxa per guiatges turístico

Modificar en l’article 3. La quantia de la taxa regulada en aquesta ordenança, es fixa

Visites concertades per grups

Ordenança Fiscal núm. 34, reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions i equipaments culturals municipals.

Afegir una nou paràgraf a l’epígraf 2:- Sala d’actes del Pavelló de Suècia:

Per utilització de la sala annexa, s’aplicarà una bonificació del 50%.

Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de les Ordenances fiscals aprovades de nou o modificades durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de

blicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província.

Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la Llei

ladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de , podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin

oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haverls acords adoptats restaran definitivament aprovats.


S FISCALS 2015


65,00 €

150,00 € 138,00 €

87,00 €

10%

Ordenança Fiscal núm.33, reguladora de la taxa per guiatges turístico -culturals


72,60 €

Ordenança Fiscal núm. 34, reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions

Sala d’actes del Pavelló de Suècia:

Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de les Ordenances fiscals aprovades de nou o modificades durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de

blicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província.

Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès del text refós de la Llei

ladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de hi les reclamacions que estimin

oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat


PRP2015/440


MOTIVACIÓ EL text refós de la Llei reguladora deLegislatiu 2/2004, de 5 de març, per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals. En el cas d’imposició de noussimultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix que les Ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris,dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació. Quan es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció dels preceptes afectats. La publicació dels textos necessària, a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina ncomunicació informativa amb els ciutadans. Així mateix, la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la Llei General Tributària, i l’article 12 del text refós de la Llei reguladora de les HiseEntitats locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modiuna Ordenança General, redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local. En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals obeeixen, al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment. Vistos els informes tècnic econòmics a què es refereix l’article 25 Llei reguladora de les Hisendes Localsmercat de la utilitat derivada de la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes. Verificat que, en relació a les taxes ped’activitats administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà, code la Llei reguladora de les Hisendes Locals. Vista la Memòria de l’Alcaldia:

L'Alcalde-President d'aquest Ajuntament sotmet a la consideració del Ple de la Corporació el projecte de modificació del'exercici del 2.015, i amb aquest objecte exposa que: El Títol II del text refós de la Llei d’Hisendes Locals, regula de forma exhaustiva els recursos dels Municipis i, en cada cas determi


EL text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.

En el cas d’imposició de nous tributs, les Ordenances fiscals hauran d’aprovarsimultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix que les Ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.

Quan es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció dels preceptes afectats.

actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans.

Així mateix, la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la Llei General Tributària, i del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals possibiliten que les

Entitats locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una Ordenança General, redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local.


Vistos els informes tècnic econòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, en els quals es posa de manifest el mercat de la utilitat derivada de la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes.

Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà, conforme al que preveu l’article 24.2 de la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

Vista la Memòria de l’Alcaldia:

President d'aquest Ajuntament sotmet a la consideració del Ple de la Corporació el projecte de modificació de determinades Ordenances Fiscals vigents que han de regir durant l'exercici del 2.015, i amb aquest objecte exposa que:

El Títol II del text refós de la Llei d’Hisendes Locals, regula de forma exhaustiva els recursos dels Municipis i, en cada cas determina la facultat de les Corporacions Locals pel seu establiment,

les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment

per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.

tributs, les Ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix que les Ordenances fiscals contindran com a mínim la

el règim de declaració i d’ingrés, així com les

Quan es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de

actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, ja que aquestes han de complir la doble

ormativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora

Així mateix, la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la Llei General Tributària, i possibiliten que les

Entitats locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la

ficacions que s’escaiguin, una Ordenança General, redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2


del text refós de la , en els quals es posa de manifest el valor de

mercat de la utilitat derivada de la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la

r prestació de serveis públics o realització d’activitats administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible

nforme al que preveu l’article 24.2 del text refós

President d'aquest Ajuntament sotmet a la consideració del Ple de la Corporació determinades Ordenances Fiscals vigents que han de regir durant

El Títol II del text refós de la Llei d’Hisendes Locals, regula de forma exhaustiva els recursos na la facultat de les Corporacions Locals pel seu establiment,


ordenació i supressió, per la determinació de les quotes tributàries així com per l'aprovació i modificació de les corresponents Ordenances Fiscals, en els termes que s'hi concreten. En concret, l'article 16.1 del text legal esmentat determina que els acords de modificació de les Ordenances Fiscals hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades, les dates de la seva aprovació i de l'inici de la seva aplicació. Aquest Ajuntament té el propòsit d’introduir determinades modificacions en les Ordenances Fiscals reguladores de taxes i preus públics ja existents, amb motiu de les adaptacions necessàries com a conseqüència de la pràctica que la gestió portada a terme durant aquest paconsellar, així com actualitzacions de la normativa aplicable. Per tot el que s'ha exposat, demano que s'instrueixi el corresponent expedient per elevar al Ple de la Corporació la proposta de modificació d’un conjunt d’ordenances fiscals pe Berga, 25 de març de 2015 L'Alcalde. Juli Gendrau i Farguell.


ANTECEDENTS: Es proposa la modificació de diverses ordenances fiscals que han de regir l’any 2015. NORMATIVA APLICABLE:

- Llei 7/85, de 2 d’abril de Bases de Règim Local- Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei

Reguladora de les Hisendes Locals.- Llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics- Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’

i de règim local de Catalunya- Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i

dels incentius fiscals del mecenatge DECLARACIÓ: Vist l’expedient que es commodificacions proposades i memòria econòmic financera, L’article 9.1 del Real Decret Legislatius Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Localsen els tributs locals, que els expressament previstes a les normes amb rang de Llei o els derivats de l’aplicació de tractats internacionals. També es podran reconèixer els beneficis fiscals entitats locals estableixin en les seves ordenances fiscals “previstos a la llei ”, així com també es podrà tenir en compte la capacitat econòmica o contributiva de l’obligat al pagament. Aquest mateix precepte legal imposició i ordenació dels tributs propis i de les ordenances fiscals que els regulen. L’article 17 del TRLHL determina el procediment d’aprovació de les ordenances fiscals així com de les seves modificacions. L’article 44 de l’esmentat Real Decret Legislatiu 2/2004, estableix que els preus públics han de cobrir el cost del servei, tot i que a l’apartat 2 determina que quan hi hagin raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públiclímit anterior, llavors s’haurà de dotar en els pressupostos municipals la cobertura de la diferència. Això és el que s’informa, als efectes oportuns, no obstant el Ple de la Corporació amb criteri adoptarà els acords que consideri pertinents.


ordenació i supressió, per la determinació de les quotes tributàries així com per l'aprovació i modificació de les corresponents Ordenances Fiscals, en els termes que s'hi concreten.

concret, l'article 16.1 del text legal esmentat determina que els acords de modificació de les Ordenances Fiscals hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades, les dates de la seva aprovació i de l'inici de la seva aplicació.

ment té el propòsit d’introduir determinades modificacions en les Ordenances Fiscals reguladores de taxes i preus públics ja existents, amb motiu de les adaptacions necessàries com a conseqüència de la pràctica que la gestió portada a terme durant aquest paconsellar, així com actualitzacions de la normativa aplicable.

Per tot el que s'ha exposat, demano que s'instrueixi el corresponent expedient per elevar al Ple de la Corporació la proposta de modificació d’un conjunt d’ordenances fiscals pe




NORMATIVA APLICABLE:

Llei 7/85, de 2 d’abril de Bases de Règim Local Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals del mecenatge

Vist l’expedient que es composa de la memòria de l‘Alcaldia, proposta de resolució amb les modificacions proposades i memòria econòmic financera,

L’article 9.1 del Real Decret Legislatius Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals, estableix que no es podran reconèixer altres beneficis fiscals en els tributs locals, que els expressament previstes a les normes amb rang de Llei o els derivats de l’aplicació de tractats internacionals. També es podran reconèixer els beneficis fiscals entitats locals estableixin en les seves ordenances fiscals “en els supòsits expressament

”, així com també es podrà tenir en compte la capacitat econòmica o contributiva de l’obligat al pagament.

Aquest mateix precepte legal en el seu article 15 i següents determina el procediment per a la imposició i ordenació dels tributs propis i de les ordenances fiscals que els regulen.

L’article 17 del TRLHL determina el procediment d’aprovació de les ordenances fiscals així com seves modificacions.

L’article 44 de l’esmentat Real Decret Legislatiu 2/2004, estableix que els preus públics han de cobrir el cost del servei, tot i que a l’apartat 2 determina que quan hi hagin raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat pot fixar preus per sota del límit anterior, llavors s’haurà de dotar en els pressupostos municipals la cobertura de la

Això és el que s’informa, als efectes oportuns, no obstant el Ple de la Corporació amb criteri adoptarà els acords que consideri pertinents.

ordenació i supressió, per la determinació de les quotes tributàries així com per l'aprovació i modificació de les corresponents Ordenances Fiscals, en els termes que s'hi concreten.

concret, l'article 16.1 del text legal esmentat determina que els acords de modificació de les Ordenances Fiscals hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades, les dates de la

ment té el propòsit d’introduir determinades modificacions en les Ordenances Fiscals reguladores de taxes i preus públics ja existents, amb motiu de les adaptacions necessàries com a conseqüència de la pràctica que la gestió portada a terme durant aquest període pugui



Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei

abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal

Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i

posa de la memòria de l‘Alcaldia, proposta de resolució amb les

L’article 9.1 del Real Decret Legislatius Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text , estableix que no es podran reconèixer altres beneficis fiscals

en els tributs locals, que els expressament previstes a les normes amb rang de Llei o els derivats de l’aplicació de tractats internacionals. També es podran reconèixer els beneficis fiscals que les

en els supòsits expressament ”, així com també es podrà tenir en compte la capacitat econòmica o

en el seu article 15 i següents determina el procediment per a la imposició i ordenació dels tributs propis i de les ordenances fiscals que els regulen.

L’article 17 del TRLHL determina el procediment d’aprovació de les ordenances fiscals així com


que així ho aconsellin, l’entitat pot fixar preus per sota del límit anterior, llavors s’haurà de dotar en els pressupostos municipals la cobertura de la

Això és el que s’informa, als efectes oportuns, no obstant el Ple de la Corporació amb millor



L’Interventor Acctal. Florenci Torrents i Gonfaus.

I la memòria tècnico-economica:

DECLARACIÓ: De conformitat amb el que determina la Llei 8/98, de 13 d’abril, de Taxes i Preus Públics, modificada per la Llei 25/98 de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes Estatals i Local i Reordenació de les Prestacions Patrimonials de Caràcter Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals, s'efectua el present informe tecnicoes pretén de modificar per l'exercici del 2014. TAXES - PREUS PUBLICS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS L’article 24.2 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant prescriu que en general l’importactivitat de competència local no podrà excedir, en el seu conjunt, del cost real o previsible del servei o activitat de que es tracti. El mateix precepte estableix que per a la determi

a) Costos directes.b) Costos indirectesc) Costos de caràcter financerd) Amortització de l’immobilitzate) Costos necessaris per a garantir el manteniment i un desenvolupament raonable del

servei En el cas d’aplicació de novembre de 2009 diu que no és necessària una nova ci completa memòria econòmicofinancera, aquí s’ha fet l’estudi corresponent. De conformitat amb la nova redacció de l’article 25 de “Els acords d’establiment de taxes per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic o per finançar total o parcialment els nous serveis haurien d’adaptareconòmcis en els quals es posi de manifest el valor de mercat o la previsible cobertura del cost d’aquells, respectivament. Aquest informe s’incorporarà a l’expedient per a l’adopció del corresponent acord. No resultarà precís acompanyar l’informe tècnices tracti d’adopció d’acords motivats per revaloritzacions o actualitzacions de caràcter general ni en els supòsits de disminució d’imports de les taxes, excepte en el cas de reducció substancial del cost del servei. A l’efecte del que disposa el paràgraf anterior, es considerarà que la reducció és substancial quan es prevegi que la disminució del cost del servei vagi a ser superior al 15 per cent del cost del servei previst en l’estudi tècnic-econòmic previ a l’acord d’estanterior. Per a justificar la falta d’informe tècnicdeixar constància en l’expedient per a l’adopció de l’acord de modificació d’una declaració expressa no substancial de la reducció.” El nou redactat de l’article 25 del TRLHL, aclareix dubtes quan a la necessitat d’acompanyar un estudi tècnic-econòmic en el cas de modificacions no substancials de modificació de les taxes:

“Els acords d’establiment de taxes perdomini públic, o per a finançar total o parcialment els nous servies, haurien d’adoptara la vista d’informes tècnicmercat o la previsible cs’incorporarà a l’expedient per a l’adopció del corresponent acord.




economica:

De conformitat amb el que determina la Llei 8/98, de 13 d’abril, de Taxes i Preus Públics, modificada per la Llei 25/98 de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes Estatals i Local i Reordenació de les Prestacions Patrimonials de Caràcter Públic i el Títol II del text refós del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals, s'efectua el present informe tecnico-econòmic on es recullen totes els estudis de les Ordenances que

de modificar per l'exercici del 2014.

PREUS PUBLICS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS

L’article 24.2 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant que en general l’import de les taxes per la prestació d’un servei o per la realització d’una

activitat de competència local no podrà excedir, en el seu conjunt, del cost real o previsible del servei o activitat de que es tracti.


Costos directes. Costos indirectes Costos de caràcter financer Amortització de l’immobilitzat Costos necessaris per a garantir el manteniment i un desenvolupament raonable del

En el cas d’aplicació de l’increment de l’ICP, tot i que la sentencia del TSJ de Madrid de 26 de novembre de 2009 diu que no és necessària una nova ci completa memòria econòmicofinancera, aquí s’ha fet l’estudi corresponent.

De conformitat amb la nova redacció de l’article 25 del TRLHL, estableix que:

“Els acords d’establiment de taxes per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic o per finançar total o parcialment els nous serveis haurien d’adaptar-se a la vista d’informes tècnico

s es posi de manifest el valor de mercat o la previsible cobertura del cost d’aquells, respectivament. Aquest informe s’incorporarà a l’expedient per a l’adopció del

No resultarà precís acompanyar l’informe tècnic-econòmic que es refereix el paràgraf anterior quan es tracti d’adopció d’acords motivats per revaloritzacions o actualitzacions de caràcter general ni en els supòsits de disminució d’imports de les taxes, excepte en el cas de reducció substancial del cost

ecte del que disposa el paràgraf anterior, es considerarà que la reducció és substancial quan es prevegi que la disminució del cost del servei vagi a ser superior al 15 per cent del cost del servei

-econòmic previ a l’acord d’establiment o de modificació substancial immediat anterior. Per a justificar la falta d’informe tècnic-econòmic, l’òrgan gestor de la despesa haurà de deixar constància en l’expedient per a l’adopció de l’acord de modificació d’una declaració expressa

tancial de la reducció.”


“Els acords d’establiment de taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic, o per a finançar total o parcialment els nous servies, haurien d’adoptara la vista d’informes tècnic-econòmics en els quals es posi de manifest el valor de mercat o la previsible cobertura del cost d’aquells, respectivament. Aquest informe s’incorporarà a l’expedient per a l’adopció del corresponent acord.

De conformitat amb el que determina la Llei 8/98, de 13 d’abril, de Taxes i Preus Públics, modificada per la Llei 25/98 de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes Estatals i Local i

Públic i el Títol II del text refós del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals,

econòmic on es recullen totes els estudis de les Ordenances que

L’article 24.2 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant TRHL) de les taxes per la prestació d’un servei o per la realització d’una

activitat de competència local no podrà excedir, en el seu conjunt, del cost real o previsible del

nació del cost del servei s’imputaran:

Costos necessaris per a garantir el manteniment i un desenvolupament raonable del

l’increment de l’ICP, tot i que la sentencia del TSJ de Madrid de 26 de novembre de 2009 diu que no és necessària una nova ci completa memòria econòmico-

“Els acords d’establiment de taxes per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic se a la vista d’informes tècnico-

s es posi de manifest el valor de mercat o la previsible cobertura del cost d’aquells, respectivament. Aquest informe s’incorporarà a l’expedient per a l’adopció del

reix el paràgraf anterior quan es tracti d’adopció d’acords motivats per revaloritzacions o actualitzacions de caràcter general ni en els supòsits de disminució d’imports de les taxes, excepte en el cas de reducció substancial del cost

ecte del que disposa el paràgraf anterior, es considerarà que la reducció és substancial quan es prevegi que la disminució del cost del servei vagi a ser superior al 15 per cent del cost del servei

abliment o de modificació substancial immediat econòmic, l’òrgan gestor de la despesa haurà de

deixar constància en l’expedient per a l’adopció de l’acord de modificació d’una declaració expressa


la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic, o per a finançar total o parcialment els nous servies, haurien d’adoptar-se

econòmics en els quals es posi de manifest el valor de obertura del cost d’aquells, respectivament. Aquest informe


No resultarà precís acompanyar l’informe tècnicanterior quan es tracti de l’adopció d’acactualitzacions de caràcter general ni el els supòsits de disminució de l’import de les taxes, excepte en el cas de reducció substancial del cost del servei. A efectes del que disposa el paràgraf anterior, es considerasubstancial quan es prevegi que la disminució del cost del servei vagi a ser superior al 15 per cent del cost del servei previst en l’estudi tècnicd’establiment o de modificació substancial immediat anterior.l’informe tècnicl’expedient per a l’adopció de l’acord de modificació d’una declaració expressiva del caràcter no substancial de la modificació.”

L’article 44 del mateix text refós, estableix pel que fa als preus públics: 1.- L’import dels preus públics haurà de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de l’activitat realitzada. 2.- Quan existeixin raons socials, benèfiques, culturals o d’il’entitat podrà fixar preus per sota del límit previst a l’apartat anterior. En aquest cas haurà de consignar-se en els pressupostos de l’entitat les dotacions oportunes per la cobertura de la diferència resultant, si ni hagués. Entre les taxes i preus públic que es pretén de modificar, aplicant en alguns casos increments reduïts, i per tant dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta modificació de l’article 25, hi ha: Quan a increments:

- Ordenança fiscal nºbressol.

- Ordenança fiscal nº 33 reguladora de la taxa per guiatges turístico Quan a disminucions:

- Ordenança fiscal nº 20 reguladora de la taxa per instal·lacions esportcomplementàries.

- Ordenança fiscal nº 34 reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions i equipaments culturals a Berga

Aplicant la resa de preceptes que s’han esmentat, es realitza el present estudis per les diferents ordenances reguladores de taxes: Preu públic per la prestació del servei d’escola bre ssolque a continuació s’indica:

PERSONAL

BENS CORRENTS

La recaptació en concepte de peu públic l’any 2014, ha estat de 166.607,94 l’Excma. Diputació de Barcelona, en concepte de menjadors escolar: 5.666,00 complementari de 29.038,92 cobert amb aportació municipal, prevista a la partida pressupostària 06.32101.41000, del pressupost municipal per l’any 2014.


No resultarà precís acompanyar l’informe tècnic-econòmic que es refereix el paràgraf anterior quan es tracti de l’adopció d’acords motivats per revaloritzacions o actualitzacions de caràcter general ni el els supòsits de disminució de l’import de les taxes, excepte en el cas de reducció substancial del cost del servei.

A efectes del que disposa el paràgraf anterior, es considerarà que la reducció és substancial quan es prevegi que la disminució del cost del servei vagi a ser superior al 15 per cent del cost del servei previst en l’estudi tècnic-econòmic previ a l’acord d’establiment o de modificació substancial immediat anterior. Per a justificar la falta de l’informe tècnic-econòmic , l’òrgan gestor de la despesa haurà de deixar constància en l’expedient per a l’adopció de l’acord de modificació d’una declaració expressiva del caràcter no substancial de la modificació.”

L’article 44 del mateix text refós, estableix pel que fa als preus públics:


Quan existeixin raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat podrà fixar preus per sota del límit previst a l’apartat anterior. En aquest cas haurà de

se en els pressupostos de l’entitat les dotacions oportunes per la cobertura de la ni hagués.

Entre les taxes i preus públic que es pretén de modificar, aplicant en alguns casos increments reduïts, i per tant dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta modificació de l’article 25, hi ha:

Ordenança fiscal nº 30, reguladora del preu públic per la prestació del servei d’escola

Ordenança fiscal nº 33 reguladora de la taxa per guiatges turístico-culturals a Berga

Ordenança fiscal nº 20 reguladora de la taxa per instal·lacions esportcomplementàries. Ordenança fiscal nº 34 reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions i equipaments culturals a Berga

Aplicant la resa de preceptes que s’han esmentat, es realitza el present estudis per les diferents s de taxes:

Preu públic per la prestació del servei d’escola bre ssol .- Els costos del servei ha estat els que a continuació s’indica:

Sous i salaris 233.262,10

Seguretat Social empresa 74.276,69

Conservació instal·lacions 5.519,23

Enllumenat, neteja, etc. 8.679,04

Telèfon 787,16

Queviures escola bressol 15.033,60

Despeses funcionament 5.218,28

TOTAL COST SERVEI

La recaptació en concepte de peu públic l’any 2014, ha estat de 166.607,94 l’Excma. Diputació de Barcelona, en concepte de menjadors escolar: 5.666,00 complementari de 29.038,92 €, amb un dèficit de funcionament per import de 141.463,24 cobert amb aportació municipal, prevista a la partida pressupostària 06.32101.41000, del pressupost municipal per l’any 2014.

econòmic que es refereix el paràgraf ords motivats per revaloritzacions o

actualitzacions de caràcter general ni el els supòsits de disminució de l’import de les

rà que la reducció és substancial quan es prevegi que la disminució del cost del servei vagi a ser superior al

econòmic previ a l’acord Per a justificar la falta de

econòmic , l’òrgan gestor de la despesa haurà de deixar constància en l’expedient per a l’adopció de l’acord de modificació d’una declaració expressiva del


nterès públic que així ho aconsellin, l’entitat podrà fixar preus per sota del límit previst a l’apartat anterior. En aquest cas haurà de

se en els pressupostos de l’entitat les dotacions oportunes per la cobertura de la

Entre les taxes i preus públic que es pretén de modificar, aplicant en alguns casos increments reduïts, i per tant dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta modificació de l’article 25, hi ha:

30, reguladora del preu públic per la prestació del servei d’escola

culturals a Berga

Ordenança fiscal nº 20 reguladora de la taxa per instal·lacions esportives

Ordenança fiscal nº 34 reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions i

Aplicant la resa de preceptes que s’han esmentat, es realitza el present estudis per les diferents

Els costos del servei ha estat els

307.538,79

35.237,31

342.776,10

La recaptació en concepte de peu públic l’any 2014, ha estat de 166.607,94 €, subvencions de l’Excma. Diputació de Barcelona, en concepte de menjadors escolar: 5.666,00 € i de programa

rt de 141.463,24 €, que s’ha cobert amb aportació municipal, prevista a la partida pressupostària 06.32101.41000, del pressupost


Taxa per guiatges turístico culturals a Berga.En aquest es tracta de repercutir als usuaris d’aquest servei, que en la darrera adjudicació va ser de 60,00 TAXES PER APROFITAMENTS ESPECIALS L’article 24.1 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant prescriu que en general l’import de les taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local, es fixarà d’acord amb les següents regles:

a) Amb caràcter general, prenent com a referència el valor que tindria al mercat la uderivada d’aquesta utilització o aprofitament, si els bens afectats no fossin de domini públic.

b) Quan es tracti de procediments de licitació publica, l’import de la taxa vindrà determinat pel valor econòmic de la proposició sobre la que recaigui l’a

c) Quan es tracti de taxes per utilització privativa o aprofitaments especials constituïts en el sòl, subsòl o volada de la via pública municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministres que resultin d’interès general o afectinpart important del veïnat, l’import consistirà en tot cas i sense cap excepció, en l’1,5% dels ingressos bruts procedents de la facturació que obtinguin en el terme municipal.

L’article 20.1 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril de tad’establiment d’una nova taxa o de modificació específica de les quanties d’una preexistent haurà d’incloure, entre els antecedents i estudis previs a la seva elaboració, una memòria econòmicofinancera sobre el cost o valor del recurs o activitat de que es tracti i sobre la justificació de la quantia de la taxa proposada”. L’article 19.1 de la mateixa Llei, relatiu a elements quantitatius de les taxes, disposa que “l’import de les taxes per utilització privcom a referència el valor de mercat corresponent, o el de la utilitat derivada d’aquella”. 1.- Criteris bàsics de valoració general Per estimar el valor de mercat de la utilitat especial del domini públic local, partim de do criteris bàsics:

a) Els subjectes passius de les taxes han sol·licitat l¡autorització per a utilitzar el domini públic local perquè esperen obtenir una rendibilitat, que hipotèticament podrà mesurarse en termes econòmics.

b) Si els bens de domini públic afectats pertanyessin a una determinada quantitat com a import mínim per a permetre l’ús que gaudiran els subjectes passius de la taxa. Assimilarem, d’algun mode la posició de l’Ajuntament amb la que pogués correspondre a un llogater propietal’utilitzat i considerant la duració i la intensitat de l’aprofitament.

Aplicant aquests criteris genèrics, per arribar a la quantificació del valor dels diferents aprofitaments especials del domini públic local, b.1) Valor cadastral del sol urbàvalor cadastral del sòl urbà del municipi de Berga, és de 194,19 milions d’cadastral s’ha determina aplicant el coeficient de valor de Repercussió del Mercat (RM) de 0,5, resulta que el valor de mercat del sòl urbà és al menys el doble del valor cadastral, és a dir 194,19 * 2 = 388,38 milions d’equivalents a 2,77 milions de metres quadrats. No obstant la previsió d’aplicació del coeficient RM del 0,5, l’evolució del mercat del sòl evidencia que ha existit un increment continu des de la data d’aprovació de la ponència de valors, de manera que a la vista dels estudis realitzats per tècnics de l’Organisme de Gestió Tributària, la relació existent entre el valor cadastral i el valor de mercat per la conjunt del Municipi, fa que puguin estimar-se els valors de mercat multiplicant els valors cadastresultat, que és de 582,57 milions d’euros, es el que hauríem de considerar en el nostre informe, ja que el TRHL estableix que les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local es fixaran prenent cderivada d’aquest aprofitament.


Taxa per guiatges turístico culturals a Berga.- En aquest es tracta de repercutir als usuaris l’import que costa a l’Ajuntament la prestació d’aquest servei, que en la darrera adjudicació va ser de 60,00 € mes IVA, per visita.

TAXES PER APROFITAMENTS ESPECIALS

L’article 24.1 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant que en general l’import de les taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial

del domini públic local, es fixarà d’acord amb les següents regles:

Amb caràcter general, prenent com a referència el valor que tindria al mercat la uderivada d’aquesta utilització o aprofitament, si els bens afectats no fossin de domini

Quan es tracti de procediments de licitació publica, l’import de la taxa vindrà determinat pel valor econòmic de la proposició sobre la que recaigui l’autorització.Quan es tracti de taxes per utilització privativa o aprofitaments especials constituïts en el sòl, subsòl o volada de la via pública municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministres que resultin d’interès general o afectin a la generalitat o a una part important del veïnat, l’import consistirà en tot cas i sense cap excepció, en l’1,5% dels ingressos bruts procedents de la facturació que obtinguin en el terme municipal.

L’article 20.1 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics estableix que “Tota proposta d’establiment d’una nova taxa o de modificació específica de les quanties d’una preexistent haurà d’incloure, entre els antecedents i estudis previs a la seva elaboració, una memòria econòmico

e el cost o valor del recurs o activitat de que es tracti i sobre la justificació de la quantia de la taxa proposada”.

L’article 19.1 de la mateixa Llei, relatiu a elements quantitatius de les taxes, disposa que “l’import de les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic es fixarà prenent com a referència el valor de mercat corresponent, o el de la utilitat derivada d’aquella”.

Criteris bàsics de valoració general

Per estimar el valor de mercat de la utilitat obtinguda per la utilització privativa, o el aprofitament especial del domini públic local, partim de do criteris bàsics:

Els subjectes passius de les taxes han sol·licitat l¡autorització per a utilitzar el domini públic local perquè esperen obtenir una rendibilitat, que hipotèticament podrà mesurarse en termes econòmics. Si els bens de domini públic afectats pertanyessin a un propietari privat, aquest exigiria una determinada quantitat com a import mínim per a permetre l’ús que gaudiran els subjectes passius de la taxa. Assimilarem, d’algun mode la posició de l’Ajuntament amb la que pogués correspondre a un llogater propietari d’un sòl equivalent (si fos possible) a l’utilitzat i considerant la duració i la intensitat de l’aprofitament.

Aplicant aquests criteris genèrics, per arribar a la quantificació del valor dels diferents aprofitaments especials del domini públic local, cal definir els següents paràmetres:

b.1) Valor cadastral del sol urbà . A fi d’aplicar el criteri assenyalat com a 2.b), direm que el valor cadastral del sòl urbà del municipi de Berga, és de 194,19 milions d’€. Com que el valor

a aplicant el coeficient de valor de Repercussió del Mercat (RM) de 0,5, resulta que el valor de mercat del sòl urbà és al menys el doble del valor cadastral, és a dir 194,19 * 2 = 388,38 milions d’€. La superfície de sòl urbà del municipi és de 277,05 Haequivalents a 2,77 milions de metres quadrats.


a la vista dels estudis realitzats per tècnics de l’Organisme de Gestió Tributària, la relació existent entre el valor cadastral i el valor de mercat per la conjunt del Municipi, fa que

se els valors de mercat multiplicant els valors cadastrals per 3. Aquest últim resultat, que és de 582,57 milions d’euros, es el que hauríem de considerar en el nostre informe, ja que el TRHL estableix que les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local es fixaran prenent com a referència el valor que tindria en el mercat, la utilitat derivada d’aquest aprofitament.

l’import que costa a l’Ajuntament la prestació € mes IVA, per visita.

L’article 24.1 Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (en endavant TRHL) que en general l’import de les taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial

Amb caràcter general, prenent com a referència el valor que tindria al mercat la utilitat derivada d’aquesta utilització o aprofitament, si els bens afectats no fossin de domini

Quan es tracti de procediments de licitació publica, l’import de la taxa vindrà determinat utorització.

Quan es tracti de taxes per utilització privativa o aprofitaments especials constituïts en el sòl, subsòl o volada de la via pública municipal, a favor d’empreses explotadores de

a la generalitat o a una part important del veïnat, l’import consistirà en tot cas i sense cap excepció, en l’1,5% dels ingressos bruts procedents de la facturació que obtinguin en el terme municipal.

xes i preus públics estableix que “Tota proposta d’establiment d’una nova taxa o de modificació específica de les quanties d’una preexistent haurà d’incloure, entre els antecedents i estudis previs a la seva elaboració, una memòria econòmico-

e el cost o valor del recurs o activitat de que es tracti i sobre la justificació de la

L’article 19.1 de la mateixa Llei, relatiu a elements quantitatius de les taxes, disposa que “l’import ativa o aprofitament especial del domini públic es fixarà prenent

com a referència el valor de mercat corresponent, o el de la utilitat derivada d’aquella”.

obtinguda per la utilització privativa, o el aprofitament

Els subjectes passius de les taxes han sol·licitat l¡autorització per a utilitzar el domini públic local perquè esperen obtenir una rendibilitat, que hipotèticament podrà mesurar-

un propietari privat, aquest exigiria una determinada quantitat com a import mínim per a permetre l’ús que gaudiran els subjectes passius de la taxa. Assimilarem, d’algun mode la posició de l’Ajuntament amb

ri d’un sòl equivalent (si fos possible) a

Aplicant aquests criteris genèrics, per arribar a la quantificació del valor dels diferents cal definir els següents paràmetres:

. A fi d’aplicar el criteri assenyalat com a 2.b), direm que el €. Com que el valor

a aplicant el coeficient de valor de Repercussió del Mercat (RM) de 0,5, resulta que el valor de mercat del sòl urbà és al menys el doble del valor cadastral, és a dir

òl urbà del municipi és de 277,05 Ha.,


a la vista dels estudis realitzats per tècnics de l’Organisme de Gestió Tributària, la relació existent entre el valor cadastral i el valor de mercat per la conjunt del Municipi, fa que

rals per 3. Aquest últim resultat, que és de 582,57 milions d’euros, es el que hauríem de considerar en el nostre informe, ja que el TRHL estableix que les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini

om a referència el valor que tindria en el mercat, la utilitat


Ja que com hem vist, la superfície de sòl urbà és de 2,77 milions de metres quadrats, resulta un valor de repercussió de mercat, estimat de 210,31 euros/metre q b.2).- Classificació de les vies públiquesmunicipals elaborats seran un element de notable utilitat per a ponderar el valor de mercat dels sòls objecte de diferents aprofitaments especials que co De l’aplicació general del quadre de classificació general de carrers, resultarien els següents valors:

Categoria 1ª espec.

1ª. 2ª. 3ª. 4ª.

b.3.- Intensitat de l’ús. fi de referenciar el més exactament possible les tarifes de les taxes que es proposen per la utilització privativa o el aprofitament especial del domini públic a preus de mercat, s’han analitzat diversos documents relatius al tràfic immobiliari, amb l’objectiu de poder ponsòl, en funció de la ubicació territorial, la intensitat, o la durada de l’aprofitament. Així quan estiguem davant un supòsit d’utilització privativapart d’altres ciutadans, o d’un aprofitamencomporta com si fos utilització privativa, es podrà aplicar un coeficient superior a 1 i sense excedir de 4. b.4.- Estacionalitat. Quan els aprofitaments especialsassenyalades com son La Patum, etc s’aplicarà un coeficient del 3 i per la Fira de Maig i Santa Tecla del 2. b.5.- Durada de l’aprofitament. l’aprofitament especial. Regles d’aplicació dels criteris A les diferents taxes objecte de modificació, aplicarem amb caràcter general el criteri 2.b) consistent a estimar la rendibilitat mínima que un propietari privat desitjaria obtenir en els sòls si li pertanyessin. a.1) Supòsits d’utilització privativa, aprofitaments especials dels subsòl o vol; aprofitaments especials per temps indeterminat. En aquests casos aplicarem les normes de valoració del dret d’usdefruit recollides en el Reial Decret 829/1995, de 29 de maig, de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (RITP)previst en el seu article 41, el límit mínim del dret d’usdefruit és del 10 per cent del valor total del bé. a.2) En altres aprofitaments especials, aplicarem com percentatge mínim de rendibilitat l’interès de demora que per l’any 2014 és del 5%, segona allò disposat a la D.A. 32 de la Llei de Pressupostos de l’Estat per a 2014 .En base a aquests coeficients, la utilitat derivada de lespecial, seria la que consta en el quadre següent:

Categoria

1ª espec. 1ª. 2ª. 3ª. 4ª.

Quan no resulti coherent l’aplicació del criteri anterior amb la naturalesa de l’aprofitament del domini públic, s’aplicarà el criteri 1.a), consistent es estimar el volum d’activitat i beneficis


Ja que com hem vist, la superfície de sòl urbà és de 2,77 milions de metres quadrats, resulta un valor de repercussió de mercat, estimat de 210,31 euros/metre quadrat.

Classificació de les vies públiques . Els quadres classificatoris de les vies públiques municipals elaborats seran un element de notable utilitat per a ponderar el valor de mercat dels sòls objecte de diferents aprofitaments especials que constitueixen el fet imposable de les taxes.


Coeficient Preu metre quadrat.5 1.051,554 841,24€/m23 630,93 €/m22 420,62 €/m21 210,31 €/m2

Intensitat de l’ús. A més de considerar el paràmetre del valor cadastral mitjà del municipi, a el més exactament possible les tarifes de les taxes que es proposen per la

utilització privativa o el aprofitament especial del domini públic a preus de mercat, s’han analitzat diversos documents relatius al tràfic immobiliari, amb l’objectiu de poder ponderar el valor mig del sòl, en funció de la ubicació territorial, la intensitat, o la durada de l’aprofitament.

Així quan estiguem davant un supòsit d’utilització privativa, que exclou l’ús de la via pública per part d’altres ciutadans, o d’un aprofitament especial de tal intensitat que pràcticament es comporta com si fos utilització privativa, es podrà aplicar un coeficient superior a 1 i sense

Quan els aprofitaments especials s’hagin de gaudir en dates especialment senyalades com son La Patum, etc s’aplicarà un coeficient del 3 i per la Fira de Maig i Santa

Durada de l’aprofitament. La taxa ds calcularà en funció del temps que s’estengui

Regles d’aplicació dels criteris anteriors.


.1) Supòsits d’utilització privativa, aprofitaments especials dels subsòl o vol; aprofitaments especials per temps indeterminat. En aquests casos aplicarem les normes de valoració del dret d’usdefruit recollides en el Reial Decret 829/1995, de 29 de maig, pel què s’aprova el Reglament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (RITP)previst en el seu article 41, el límit mínim del dret d’usdefruit és del 10 per cent del valor total del

ments especials, aplicarem com percentatge mínim de rendibilitat l’interès de demora que per l’any 2014 és del 5%, segona allò disposat a la D.A. 32 de la Llei de Pressupostos de l’Estat per a 2014 . En base a aquests coeficients, la utilitat derivada de la utilització privativa o aprofitament especial, seria la que consta en el quadre següent:

Utilitat mitja del sòl (en €/m2) Utilització privativa Aprofitament especial.

1.051,55 x 0,10 = 105,16 1.051,55 x 0.05 = 52,58841,24 x 0,10 = 84,12 841,24 x 0,05 = 42,06630,93 x 0,10 = 63,09 630,93 x 0,05 = 31,55420,62 x 0,10 = 42,06 420,62 x 0,05 = 21,03210,31 x 0,10 = 21,03 210,31 x 0,05 = 10,52


Ja que com hem vist, la superfície de sòl urbà és de 2,77 milions de metres quadrats, resulta un

. Els quadres classificatoris de les vies públiques municipals elaborats seran un element de notable utilitat per a ponderar el valor de mercat dels

nstitueixen el fet imposable de les taxes.


Preu metre quadrat. 1.051,55€/m2

€/m2 €/m2 €/m2 €/m2

A més de considerar el paràmetre del valor cadastral mitjà del municipi, a el més exactament possible les tarifes de les taxes que es proposen per la

utilització privativa o el aprofitament especial del domini públic a preus de mercat, s’han analitzat derar el valor mig del

sòl, en funció de la ubicació territorial, la intensitat, o la durada de l’aprofitament.

que exclou l’ús de la via pública per t especial de tal intensitat que pràcticament es

comporta com si fos utilització privativa, es podrà aplicar un coeficient superior a 1 i sense

s’hagin de gaudir en dates especialment senyalades com son La Patum, etc s’aplicarà un coeficient del 3 i per la Fira de Maig i Santa

La taxa ds calcularà en funció del temps que s’estengui


.1) Supòsits d’utilització privativa, aprofitaments especials dels subsòl o vol; aprofitaments especials per temps indeterminat. En aquests casos aplicarem les normes de valoració del dret

pel què s’aprova el Reglament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (RITP) conforme al previst en el seu article 41, el límit mínim del dret d’usdefruit és del 10 per cent del valor total del

ments especials, aplicarem com percentatge mínim de rendibilitat l’interès de demora que per l’any 2014 és del 5%, segona allò disposat a la D.A. 32 de la Llei de

a utilització privativa o aprofitament

Aprofitament especial. 1.051,55 x 0.05 = 52,58 841,24 x 0,05 = 42,06 630,93 x 0,05 = 31,55 420,62 x 0,05 = 21,03 210,31 x 0,05 = 10,52



econòmics que el subjecte passiu podrà generar, sobre la basdomini públic. Així mateix, quan l’aplicació del criteri 1.a) pugui ajudar a la comprensió i millor definició de les tarifes proposades, s’utilitzarà com a complement del criteri 1.b) En determinats supòsits s’han tingut característiques essencials que presenta cada tipus d’aprofitament. En el seu cas, es farà referència a les particularitats dels diversos epígrafs. Aplicant els preceptes que s’han esmentat, es ordenances reguladores de taxes per aprofitaments especials, a tall d’explicació tindrem: Taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb parad es, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situats enEl preu bàsic de l’aprofitament, sense tenir en compte la temporalitat, com pot ser la Patum Fira de Maig, Santa Tecla, etc. i que es un aprofitament especial per temps determinat (1 dia), aquí aplicaríem, donada la intensitat de l’ús (apartat b3) el coeficient 1 atès que es tracta d’un aprofitament amb utilització privativa, i per m2 (1.051,55 €/m2 i any x 1 m2)/365 dies/any = 2,88 €/dia x 1 = 2,88 €/dia i m2 Per les festes de la Patum d’aprofitament seria: (1.051,55 €/m2 i any x 1 m2)/365 dies/any = 2,88 €/dia x 3 = 8,64 €/dia i m2



DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer.- Aprovar provisionalment per a l’exercici 2014 i següents la modificació de les Ordenances fiscals reguladores de taxes i preus públics, que a continuació es relacionen: Ordenança Fiscal núm. 15, reguladora de la taxa públic amb taules i cadires amb finalitat lucrativa . Modificar l’epígraf 2n. d’aprofitament temporal, afegint una tarifa:

Durant la celebració de festes extraordinàries com Patum, per cada taula de cafè amb 4 cadires ocupant de caràcter diari, pagaran per dia, independentment de la categoria del carrer Durant la celebració de festes extraordinàries exceptuant Patum, per cada taula de cafè amb 4 cadires ocupant la via pública, en autoritzacions de caràcter diari, pagaran per dia, independentment de la categoria del carrer

Ordenança Fiscal núm . 16, reguladora de la taxa per ocupació de terreny s d’ús públic amb parades, barraques, casetes de venda, es pectacles o atraccions situats en terrenys d’ús públic i industries del ca rrer i ambulants. Eliminar l’apartat 2 de l’article 5è Modificar l’epígraf 9è quedant redactat com s’indica a continuació:


econòmics que el subjecte passiu podrà generar, sobre la base de l’aprofitament especial del

Així mateix, quan l’aplicació del criteri 1.a) pugui ajudar a la comprensió i millor definició de les tarifes proposades, s’utilitzarà com a complement del criteri 1.b)

En determinats supòsits s’han tingut en compte, a l’hora d’aplicar les utilitats calculades, les característiques essencials que presenta cada tipus d’aprofitament. En el seu cas, es farà referència a les particularitats dels diversos epígrafs.

Aplicant els preceptes que s’han esmentat, es realitza el present estudis per les diferents ordenances reguladores de taxes per aprofitaments especials, a tall d’explicació tindrem:

Taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb parad es, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situats en terrenys d’ús públic i indústries del carrer i ambu lants.El preu bàsic de l’aprofitament, sense tenir en compte la temporalitat, com pot ser la Patum Fira de Maig, Santa Tecla, etc. i que es un aprofitament especial per temps determinat (1 dia), aquí

licaríem, donada la intensitat de l’ús (apartat b3) el coeficient 1 atès que es tracta d’un aprofitament amb utilització privativa, i per m2






Aprovar provisionalment per a l’exercici 2014 i següents la modificació de les Ordenances fiscals reguladores de taxes i preus públics, que a continuació es

Ordenança Fiscal núm. 15, reguladora de la taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires amb finalitat lucrativa .

Modificar l’epígraf 2n. d’aprofitament temporal, afegint una tarifa: Durant la celebració de festes extraordinàries com Patum, per cada taula de cafè amb 4 cadires ocupant la via pública, en autoritzacions de caràcter diari, pagaran per dia, independentment de la categoria

Durant la celebració de festes extraordinàries exceptuant Patum, per cada taula de cafè amb 4 cadires ocupant la via pública, en autoritzacions de caràcter diari, pagaran per dia, independentment de la categoria del carrer

. 16, reguladora de la taxa per ocupació de terreny s d’ús públic amb parades, barraques, casetes de venda, es pectacles o atraccions situats en terrenys d’ús públic i industries del ca rrer i ambulants.

Eliminar l’apartat 2 de l’article 5è.

l’epígraf 9è quedant redactat com s’indica a continuació:

e de l’aprofitament especial del

Així mateix, quan l’aplicació del criteri 1.a) pugui ajudar a la comprensió i millor definició de les

en compte, a l’hora d’aplicar les utilitats calculades, les característiques essencials que presenta cada tipus d’aprofitament. En el seu cas, es farà

realitza el present estudis per les diferents ordenances reguladores de taxes per aprofitaments especials, a tall d’explicació tindrem:

Taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb parad es, barraques, casetes de venda, terrenys d’ús públic i indústries del carrer i ambu lants.

El preu bàsic de l’aprofitament, sense tenir en compte la temporalitat, com pot ser la Patum Fira de Maig, Santa Tecla, etc. i que es un aprofitament especial per temps determinat (1 dia), aquí

licaríem, donada la intensitat de l’ús (apartat b3) el coeficient 1 atès que es tracta d’un

aplicaríem el coeficient d’estacionalitat 3, amb lo qual el peu

Aprovar provisionalment per a l’exercici 2014 i següents la modificació de les Ordenances fiscals reguladores de taxes i preus públics, que a continuació es

per ocupació de terrenys d’ús

Durant la celebració de festes extraordinàries com Patum, per cada la via pública, en autoritzacions

de caràcter diari, pagaran per dia, independentment de la categoria

5,00 € Durant la celebració de festes extraordinàries exceptuant Patum, per cada taula de cafè amb 4 cadires ocupant la via pública, en autoritzacions de caràcter diari, pagaran per dia, independentment

2,50 €

. 16, reguladora de la taxa per ocupació de terreny s d’ús públic amb parades, barraques, casetes de venda, es pectacles o atraccions


Altres utilitzacions de la via publica:

a) Celebració de concerts, manifestacions culturals, artístiques, etc. i altres utilitzacions esporàdiques a la via pública: 40,00

b) Actes organitzats per ESAL

Ordenança Fiscal núm.20, reguladora de la taxa per prestació de serveis d’instal·lacions esportives complementàries. Afegir una quota a l’epígraf tercer. Pavelló municipal d’Esports: Entitats sense ànim de lucre: 5,00 Anul·lar l’apartat que diu:

Les Entitats de Berga no esportives estaran exemptes de pagament de la taxa de qualsevol instal·lació esportiva municipal, sempre i quan la sol·licitud es tramiti pel corresponent servei municipal, donant conformitat a l’activitat a realitzartaxa.

Eliminar l’article 7è. De Beneficis fiscals. Ordenança Fiscal núm.30, reguladora del preu públic del servei de l’escola bressol. Modificar l’article 4t. de la quantia de les tarifes: La quantia del preu públic regulat en aquesta ordenança serà la que es fixa en les tarifes següents: Epígraf Primer.

- Material escolar, per any

- Per jornada sencera, al mes - Per mitja jornada, (de 8:00 a 12:30 o de 13:00 a 17:20), al mes

- Per dinar, al mes

- Família nombrosa/monoparental/més d’un germà al centre

Ordenança Fiscal núm.33, reguladora de la taxa per guiatges a Berga. Modificar en l’article 3. La quantia de la taxa regulada en aquesta ordenança, es fixa en les següents tarifes:



Altres utilitzacions de la via publica: Celebració de concerts, manifestacions culturals, artístiques, etc. i altres utilitzacions esporàdiques a la via pública: 40,00 €

Actes organitzats per ESAL, partits o organitzacions polítiques (fins 3 m.l.): 5,00

Ordenança Fiscal núm.20, reguladora de la taxa per prestació de serveis d’instal·lacions esportives complementàries.

Afegir una quota a l’epígraf tercer. Pavelló municipal d’Esports:

ats sense ànim de lucre: 5,00 €


pal, donant conformitat a l’activitat a realitzar-se i motivant l’exempció de pagament de la

Eliminar l’article 7è. De Beneficis fiscals.

Ordenança Fiscal núm.30, reguladora del preu públic del servei de l’escola

de la quantia de les tarifes:


MATERIAL ESCOLAR

Material escolar, per any

MENSUALITATS

Per jornada sencera, al mes Per mitja jornada, (de 8:00 a 12:30 o de 13:00 a 17:20), al mes

MENJADOR

BONIFICACIONS

Família nombrosa/monoparental/més d’un germà al centre

Ordenança Fiscal núm.33, reguladora de la taxa per guiatges turístico



Celebració de concerts, manifestacions culturals, artístiques, etc. i altres utilitzacions

, partits o organitzacions polítiques (fins 3 m.l.): 5,00 €/dia

Ordenança Fiscal núm.20, reguladora de la taxa per prestació de serveis


se i motivant l’exempció de pagament de la

Ordenança Fiscal núm.30, reguladora del preu públic del servei de l’escola


65,00 €

150,00 € 138,00 €

87,00 €

10%

turístico -culturals


72,60 €


Ordenança Fiscal núm. 34, reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions i equipaments culturals municipals. Afegir una nou paràgraf a l’epígraf 2: Per utilització de la sala annexa, s’aplicarà una Segon.- Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de les Ordenances fiscals aprovades de nou o modificades durant el termini de trenta dies hàbils, comptats dela publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província. Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l’expedient i presentaroportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense havereclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats. Deliberacions Alcalde: Explica succintament quines modificacions es fan.ordenances núm. 16 i núm. 20 a l’obligatorietat de tributar que tenen les entiamb ànim de lucre o no, això sí, amb un cost mínim. A. M. Guijarro: Presentem dues esmenes. La primera fa referència a la taxa d’ocupació de terrenys públics amb taules i cadires amb finalitat lucrativa. En comptes de la proposta presentada per l’equip de govern de 8’10 increment del 450%, proposem 5 resta de festes. La segona esmena fa referència a la taxa per prestació de serveis a instal·lacions esportives complegalment han de tributar, creiem que la xifra hauria de ser simbòlica, proposem 5 dia. També proposem que les entitats esportives sense ànim de lucre que utilitzen setmanalment les instal·laciola resta de modificacions de les ordenances. Alcalde: Acceptem les esmenes perquè també la nostra voluntat és que tributin un mínim. Votacions: D’acord amb el que estableix l’article 114.5 del presenta esmenes parcials al dictamen, que són acceptades pel grup municipal de CiU. Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb la inclusió de les esmende la CUP, amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIUvot del grup municipal del PP, 3 vots dels regidors no adscritsVots en contra: --- Abstencions: ---


Ordenança Fiscal núm. 34, reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions i equipaments culturals municipals.

Afegir una nou paràgraf a l’epígraf 2:- Sala d’actes del Pavelló de Suècia:

Per utilització de la sala annexa, s’aplicarà una bonificació del 50%.

Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de les Ordenances fiscals aprovades de nou o modificades durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província.

Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de

, podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense havereclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats.

Explica succintament quines modificacions es fan. S’han adaptat les ordenances núm. 16 i núm. 20 a l’obligatorietat de tributar que tenen les entiamb ànim de lucre o no, això sí, amb un cost mínim.

Presentem dues esmenes. La primera fa referència a la taxa d’ocupació de terrenys públics amb taules i cadires amb finalitat lucrativa. En comptes

ada per l’equip de govern de 8’10 €, que representa un increment del 450%, proposem 5 € al dia per les festes de la Patum i de 2’5 € per la resta de festes. La segona esmena fa referència a la taxa per prestació de serveis a instal·lacions esportives complementàries. Vist que les entitats sense ànim de lucre legalment han de tributar, creiem que la xifra hauria de ser simbòlica, proposem 5 dia. També proposem que les entitats esportives sense ànim de lucre que utilitzen setmanalment les instal·lacions esportives estiguin exemptes. No tenim cap objecció a la resta de modificacions de les ordenances.

Acceptem les esmenes perquè també la nostra voluntat és que tributin un

D’acord amb el que estableix l’article 114.5 del ROM, el grup municipal de la CUP presenta esmenes parcials al dictamen, que són acceptades pel grup municipal de

Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb la inclusió de les esmenes presentades pel grup municipal de la CUP, amb el següent resultat:

8 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP, 3 vots dels regidors no adscrits

Ordenança Fiscal núm. 34, reguladora de la taxa per la utilització d’instal·lacions

Sala d’actes del Pavelló de Suècia:

Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de les Ordenances fiscals aprovades de nou o

s del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província.

Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès del text refós de la Llei

reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de hi les reclamacions que estimin

oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat

S’han adaptat les ordenances núm. 16 i núm. 20 a l’obligatorietat de tributar que tenen les entitats, siguin

Presentem dues esmenes. La primera fa referència a la taxa d’ocupació de terrenys públics amb taules i cadires amb finalitat lucrativa. En comptes

€, que representa un € al dia per les festes de la Patum i de 2’5 € per la

resta de festes. La segona esmena fa referència a la taxa per prestació de serveis a lementàries. Vist que les entitats sense ànim de lucre

legalment han de tributar, creiem que la xifra hauria de ser simbòlica, proposem 5 € al dia. També proposem que les entitats esportives sense ànim de lucre que utilitzen

ns esportives estiguin exemptes. No tenim cap objecció a

Acceptem les esmenes perquè també la nostra voluntat és que tributin un

ROM, el grup municipal de la CUP presenta esmenes parcials al dictamen, que són acceptades pel grup municipal de

Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres es presentades pel grup municipal



Propostes de resolució 2.3.1.2. Bonificació Impost construccions, instal·lacions i obres, corresponent al Consell Comarcal per portar a terme les obres del p rojecte de obres “Rehabilitació i consolidació del recinte i muralle s del castell de Berga” PROCEDIMENT

BONIFICACIÓ IMPOST CONSTRUCCIONSCONSELL COMARCAL PER PORTAR A“REHABILITACIÓ I CONSOLIDACIÓ DEL RECINTE MOTIVACIÓ L’interès del Consell Comarcal del Berguedà en aquest cas és la conservació del recinte i muralles del Castell de Berga. El consell ha sol·licitat llicència urbanística per l’obra recinte i muralles del castell de Berga”. El Castell de Berga ha estat declarat Be Cultural d’Interès Nacional (BCIN) Per la Junta de Govern Local ha estat atorgada la corresponent llicència urbanística per poder portar a terme les obres indicades a l’apartat anterior. Vist l’informe emès per l’Interventor Municipal,

MOTIVACIÓ: Atès que per part del Consell Comarcal del Berguedà s’ha sol·licitat la corresponent llicència urbanística per portar a terme el projecte de “Rehabilitació i consolidació del recinte i muralles del castell de Berga” Atès que per part de la Junta de Goverurbanística, Atès que per part del Consell Comarcal s’ha sol·licitat l’exempció de l’ICIO i taxes d’expedició d’aquest llicència urbanística, atès que el Castell ha estat declarat Be Cultural d’Interès (Bcin) DISPOSICIÓ No es preveu en cap text legal l’exempció de l’ICIO i les taxes corresponents per aquestes obres. Vist el que disposa l’article 103.a) del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la LRHL, i article 5bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’espacial interès o utilitat municipal per concórrerculturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que ho justifiquin . Aquesta declaració d’interès o utilitat municipal correspon al Ple de la Corporació i s’aprovarà prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria s I tret de superior criteri aquest és l’informe que emeto als efectes oportuns, Berga, 25 de març de 2015L’Interventor Hbtat.


Bonificació Impost construccions, instal·lacions i obres, corresponent al Consell Comarcal per portar a terme les obres del p rojecte de obres “Rehabilitació i consolidació del recinte i muralle s del castell de Berga”

MPOST CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES, CORRESPONENT AL OMARCAL PER PORTAR A TERME LES OBRES DEL PROJECTE DE OBRES

LIDACIÓ DEL RECINTE I MURALLES DEL CASTELL DE

L’interès del Consell Comarcal del Berguedà en aquest cas és la conservació del recinte i muralles del Castell de Berga.

El consell ha sol·licitat llicència urbanística per l’obra “Rehabilitació i consolidació del recinte i muralles del castell de Berga”.

El Castell de Berga ha estat declarat Be Cultural d’Interès Nacional (BCIN)

Per la Junta de Govern Local ha estat atorgada la corresponent llicència urbanística per poder portar a terme les obres indicades a l’apartat anterior.

per l’Interventor Municipal,

Atès que per part del Consell Comarcal del Berguedà s’ha sol·licitat la corresponent llicència urbanística per portar a terme el projecte de “Rehabilitació i consolidació del recinte i muralles del

Atès que per part de la Junta de Govern Local va aprovar la concessió d’aquesta llicència

Atès que per part del Consell Comarcal s’ha sol·licitat l’exempció de l’ICIO i taxes d’expedició d’aquest llicència urbanística, atès que el Castell ha estat declarat Be Cultural d’Interès

No es preveu en cap text legal l’exempció de l’ICIO i les taxes corresponents per aquestes obres.

Vist el que disposa l’article 103.a) del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la LRHL, i article 5è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost, que preveu una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’espacial interès o utilitat municipal per concórrer-hi circumstàncies socculturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que ho justifiquin .

Aquesta declaració d’interès o utilitat municipal correspon al Ple de la Corporació i s’aprovarà prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres.

I tret de superior criteri aquest és l’informe que emeto als efectes oportuns,


Bonificació Impost construccions, instal·lacions i obres, corresponent al Consell Comarcal per portar a terme les obres del p rojecte de obres “Rehabilitació i consolidació del recinte i muralle s del castell de Berga”

PRP2015/441

CORRESPONENT AL PROJECTE DE OBRES LL DE BERGA”

L’interès del Consell Comarcal del Berguedà en aquest cas és la conservació del

“Rehabilitació i consolidació del

El Castell de Berga ha estat declarat Be Cultural d’Interès Nacional (BCIN)

Per la Junta de Govern Local ha estat atorgada la corresponent llicència urbanística

Atès que per part del Consell Comarcal del Berguedà s’ha sol·licitat la corresponent llicència urbanística per portar a terme el projecte de “Rehabilitació i consolidació del recinte i muralles del

n Local va aprovar la concessió d’aquesta llicència

Atès que per part del Consell Comarcal s’ha sol·licitat l’exempció de l’ICIO i taxes d’expedició d’aquest llicència urbanística, atès que el Castell ha estat declarat Be Cultural d’Interès Nacional

No es preveu en cap text legal l’exempció de l’ICIO i les taxes corresponents per aquestes obres.

Vist el que disposa l’article 103.a) del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost, que preveu una

bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, les construccions, instal·lacions o obres que hi circumstàncies socials,

Aquesta declaració d’interès o utilitat municipal correspon al Ple de la Corporació i s’aprovarà imple dels seus membres.


Florenci Torrents i Gonfaus. Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas i la finalitat de les obres, i de conformitat amb el que preveu l’article 4t de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost de construccions, així com l’article 7è de l’ordenança fiscal reguladotaxa per expedició de llicències urbanístiques, DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Atorgar al Consell Comarcal del Berguedà del 95%, tant pel que fa a l’impostsobre construccions, instal·lacions i obres, com a la taxa per expedició de llicències urbanístiques. Segon.- Notificar aquest acord a l’interessat pel seu coneixement i efectes. Fiscalització de la Intervenció Municipal.Intervingut i conforme L’Interventor Acctal. Florenci Torrents i Gonfaus Deliberacions: Alcalde: Creiem oportuna aquesta bonificació al ser una administració qui realitza les obres i tractar-se d’un BCIN. J. A. López: El vot serà favorable però demanaria que es fixés un pla de futur per tots els elements amb interès arquitectònic especial a la ciutat. Alcalde: Li faig saber que el castell no és propietat de l’Ajuntament, és del Consell Comarcal, per tant, ells són qui fan la planificació de rehabilitació. En quant a la Torre de la Petita hi ha un projecte global fet. Votacions: Sotmesa a votació la propostamembres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 3 vots dels regidors no adscritsVots en contra: --- Abstencions: --- 2.3.1.3. Bonificació Impost construccions, instal·lacions i obres, corresponent a l’empresa Liven S.A. per la construcció i instal·la ció d’una planta de biomassa MOTIVACIÓ Per part de Liven S.A. s’ha sol·licitat llicència urbanística per l’obra instal·lació d’una caldera de biomassa per subministrar les seves instal·lacions del Polígon Industrial de Berga



Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas i la finalitat de les obres, i de conformitat amb el que preveu l’article 4t de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost de construccions, així com l’article 7è de l’ordenança fiscal reguladotaxa per expedició de llicències urbanístiques,


Atorgar al Consell Comarcal del Berguedà del 95%, tant pel que fa a l’impostsobre construccions, instal·lacions i obres, com a la taxa per expedició de llicències

Notificar aquest acord a l’interessat pel seu coneixement i efectes.

Fiscalització de la Intervenció Municipal. Per Tresoreria La Tresorera

Mercè Noguera i Armengol

Creiem oportuna aquesta bonificació al ser una administració qui realitza les se d’un BCIN.

El vot serà favorable però demanaria que es fixés un pla de futur per tots els elements amb interès arquitectònic especial a la ciutat.

Li faig saber que el castell no és propietat de l’Ajuntament, és del Consell ón qui fan la planificació de rehabilitació. En quant a la Torre

de la Petita hi ha un projecte global fet.

la proposta dalt transcrita, s’aprova per majoria simplemembres consistorials presents amb el següent resultat:


Bonificació Impost construccions, instal·lacions i obres, corresponent a l’empresa Liven S.A. per la construcció i instal·la ció d’una planta de biomassa

Per part de Liven S.A. s’ha sol·licitat llicència urbanística per l’obra de instal·lació d’una caldera de biomassa per subministrar les seves instal·lacions del Polígon Industrial de Berga

Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas i la finalitat de les obres, i de conformitat amb el que preveu l’article 4t de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost de construccions, així com l’article 7è de l’ordenança fiscal reguladora de la

Atorgar al Consell Comarcal del Berguedà del 95%, tant pel que fa a l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, com a la taxa per expedició de llicències


Per Tresoreria


Creiem oportuna aquesta bonificació al ser una administració qui realitza les

El vot serà favorable però demanaria que es fixés un pla de futur per tots

Li faig saber que el castell no és propietat de l’Ajuntament, és del Consell ón qui fan la planificació de rehabilitació. En quant a la Torre

majoria simple dels

8 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1

Bonificació Impost construccions, instal·lacions i obres, corresponent a l’empresa Liven S.A. per la construcció i instal·la ció d’una planta de biomassa

de construcción i instal·lació d’una caldera de biomassa per subministrar les seves instal·lacions del


Per la Junta de Govern Local ha estat atorgada la corresponent llicència urbanística per poder portar a terme les obres indicad Vist l’informe emès per l’Interventor Municipal,

MOTIVACIÓ: Atès que per part de l’empresa LIVEN, S.A. s’ha sol·licitat la corresponent llicència urbanística per portar a terme el projecte subministrar la seves instal·lacions del Polígon Industrial de Berga Atès que per part de la Junta de Govern Local va aprovar la concessió d’aquesta llicència urbanística, Atès que per part LIVEN S.A. s’ha sol·licitat les màxid’expedició d’aquest llicència urbanística, en base al conveni signat amb l’Ajuntament, i aprovat per la Junta de Govern de data 16 de maig de 2012, i amb una vigència de quatre anys des de la seva signatura, per a foment d’industrialització del Polígon Industrial i foment de l’ocupació. DISPOSICIÓ Aquest conveni ha quedat fora de les competències municipal d’acord amb allò previst a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració legal, article primer, nou, pel qual es modifica l’article 26 del TRBRL. No obstant, vist el que disposa l’article 103.a) del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la LRHL, i article 5è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost, que preveu una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, les siguin declarades d’espacial interès o utilitat municipal per concórrerculturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que ho justifiquin . Aquesta declaració d’interès o utilprèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres. I tret de superior criteri aquest és l’informe que emeto als efectes oportuns, Berga, 25 de març de 2015L’Interventor Hbtat. Florenci Torrents i Gonfaus.

Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas i la finalitat de les obres, i de conformitat amb el que preveu l’article 4t de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost de construccions, així com l’article 7è de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per expedició de llicències urbanístiques, DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Atorgar a l’empresa Liven S.A. del 95%, tant pel que fa a l’impostconstruccions, instal·lacions i obres, com a la taxa per expedició de llicències urbanístiques. Segon.- Notificar aquest acord a l’interessat pel seu coneixement i efectes. Fiscalització de la Intervenció Municipal.Intervingut i conforme L’Interventor Acctal. Florenci Torrents i Gonfaus


Per la Junta de Govern Local ha estat atorgada la corresponent llicència urbanística per poder portar a terme les obres indicades a l’apartat anterior.

Vist l’informe emès per l’Interventor Municipal,

Atès que per part de l’empresa LIVEN, S.A. s’ha sol·licitat la corresponent llicència urbanística per portar a terme el projecte per la construcció i instal·lació d’una planta de biomassasubministrar la seves instal·lacions del Polígon Industrial de Berga


Atès que per part LIVEN S.A. s’ha sol·licitat les màximes bonificacions possibles de l’ICIO i taxes d’expedició d’aquest llicència urbanística, en base al conveni signat amb l’Ajuntament, i aprovat per la Junta de Govern de data 16 de maig de 2012, i amb una vigència de quatre anys des de la

er a foment d’industrialització del Polígon Industrial i foment de l’ocupació.

Aquest conveni ha quedat fora de les competències municipal d’acord amb allò previst a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració legal, article primer, nou, pel qual es modifica l’article 26 del TRBRL.

bstant, vist el que disposa l’article 103.a) del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la LRHL, i article 5è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost, que preveu una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’espacial interès o utilitat municipal per concórrer-hi circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que ho justifiquin .



arç de 2015


Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas i la finalitat de les obres, i de conformitat amb el que preveu l’article 4t de l’ordenança Fiscal reguladora

truccions, així com l’article 7è de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per expedició de llicències urbanístiques,


Atorgar a l’empresa Liven S.A. del 95%, tant pel que fa a l’impostconstruccions, instal·lacions i obres, com a la taxa per expedició de llicències




Per la Junta de Govern Local ha estat atorgada la corresponent llicència urbanística

Atès que per part de l’empresa LIVEN, S.A. s’ha sol·licitat la corresponent llicència urbanística na planta de biomassa per


mes bonificacions possibles de l’ICIO i taxes d’expedició d’aquest llicència urbanística, en base al conveni signat amb l’Ajuntament, i aprovat per la Junta de Govern de data 16 de maig de 2012, i amb una vigència de quatre anys des de la

er a foment d’industrialització del Polígon Industrial i foment de l’ocupació.

Aquest conveni ha quedat fora de les competències municipal d’acord amb allò previst a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració legal, article

bstant, vist el que disposa l’article 103.a) del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la LRHL, i article 5è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost, que preveu una

construccions, instal·lacions o obres que hi circumstàncies socials,

itat municipal correspon al Ple de la Corporació i s’aprovarà prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres.

Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas i la finalitat de les obres, i de conformitat amb el que preveu l’article 4t de l’ordenança Fiscal reguladora

truccions, així com l’article 7è de l’ordenança fiscal reguladora de la

Atorgar a l’empresa Liven S.A. del 95%, tant pel que fa a l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, com a la taxa per expedició de llicències


Per Tresoreria



Deliberacions: Es debat conjuntament amb l’assumpte següent. Alcalde: Ho presentem així perquè arran de LRSAL les bonificacions es fan a través de les ordenances i les taxes fiscals. L’empresa Weelko ha adquirit una nau al Polígon i tenen la previsió de crear 35 llocs de treball. Per tant, considerem bo tot el que sigui generar benefici econòmic per la ciutat. F. Ribera: Ho trobem un autèntic despropòsit. Aquesta bonificació significa que l’Ajuntament deixarà d’ingressar uns diners que estaven previstos als pressupostos, no obstant ara els regalem, això crea un precedeperdonen aquests impostos? Vostè diu que aquestes empreses generen llocs de treball però també ho fa qualsevol empresa de la ciutat que tingui un negoci i gent treballant al seu càrrec però en aquests no se’lsperdona a aquesta empresa és degut a que s’ha hagut d’anul·lar un conveni que era il·legal i s’ha buscat la manera de fer trampes per continuar regalantimpostos ja entren dins el pla d’una empresa un deute de 18’1 milions d’euros! Tingui consideració perquè els que quedarem governant ho haurem de pagar. R. Camps: Estem d’acord amb les dues bonificacions. Vull recordar que nosaltres vam proposar un sistema de bonificacions per llocs de treball “realment” creats. Tot i així, semblen dos projectes beneficiosos per la ciutat i per la comarca, un perquè crea llocs de treball i l’altre perquè implanta la biomassa. Perdríem diners del pressupost si l’Ajuntament comptava amb l’ICIO d’aquestes empreses quan el va elaborar, sinó no. Alcalde: A Weelko tant li feia implantarser el que els va fer decantar. Vostè diu que per 5.000 treball a Berga! F. Ribera: Que es crearan llocs de treball li han dit a vostè, això serà veritat o no però respongui’m: l’Ajuntament deu diners o no? 18 milions d’euros? Alcalde: És clar que deu diners però no 18 milions. F. Ribera: Li puc ensenyar e Alcalde: I no estem regalant cèntims, estem fomentant la generació de llocs de treball. F. Ribera: Això no és cert perquè no ho sabem. Alcalde: Aquesta empresa tenia dos problemes: un el de telePolígon i, l’altre, aquest. Si no s’haguessin solucionat no s’haurien establert a Berga. F. Ribera: No em farà creure que el benefici d’aquesta empresa balli pels 20.000 li he dit que un pla d’empresa preveu el pagament d’impostos. Ara bé, l’Ajuntament amb el deute que té no està en condicions d’anar perdonant impostos, ja em dirà com pagarem l’endeutament que ha crescut 6 milions en 8 anys. Li demanem que ho tirin enrere.


Es debat conjuntament amb l’assumpte següent.

Ho presentem així perquè arran de LRSAL les bonificacions es fan a través de les ordenances i les taxes fiscals. L’empresa Weelko ha adquirit una nau al Polígon i tenen la previsió de crear 35 llocs de treball. Per tant, considerem bo tot el que sigui generar benefici econòmic per la ciutat.

Ho trobem un autèntic despropòsit. Aquesta bonificació significa que l’Ajuntament deixarà d’ingressar uns diners que estaven previstos als pressupostos, no obstant ara els regalem, això crea un precedent perillosíssim. Altra qüestió, a qui se li perdonen aquests impostos? Vostè diu que aquestes empreses generen llocs de treball però també ho fa qualsevol empresa de la ciutat que tingui un negoci i gent treballant al seu càrrec però en aquests no se’ls hi perdona cap impost. L’IBI que es perdona a aquesta empresa és degut a que s’ha hagut d’anul·lar un conveni que era il·legal i s’ha buscat la manera de fer trampes per continuar regalant-losimpostos ja entren dins el pla d’una empresa que es vol instal·lar però l’Ajuntament té un deute de 18’1 milions d’euros! Tingui consideració perquè els que quedarem governant ho haurem de pagar.

Estem d’acord amb les dues bonificacions. Vull recordar que nosaltres ma de bonificacions per llocs de treball “realment” creats. Tot i

així, semblen dos projectes beneficiosos per la ciutat i per la comarca, un perquè crea llocs de treball i l’altre perquè implanta la biomassa. Perdríem diners del pressupost si

ent comptava amb l’ICIO d’aquestes empreses quan el va elaborar, sinó no.

A Weelko tant li feia implantar-se aquí com a un altre lloc, la bonificació va ser el que els va fer decantar. Vostè diu que per 5.000 € l’any es perdrien 35 llocs de

Que es crearan llocs de treball li han dit a vostè, això serà veritat o no però respongui’m: l’Ajuntament deu diners o no? 18 milions d’euros?

És clar que deu diners però no 18 milions.

Li puc ensenyar el balanç agafat dels Serveis Econòmics de l’Ajuntament.

I no estem regalant cèntims, estem fomentant la generació de llocs de

Això no és cert perquè no ho sabem.

Aquesta empresa tenia dos problemes: un el de telecomunicacions del Polígon i, l’altre, aquest. Si no s’haguessin solucionat no s’haurien establert a Berga.

No em farà creure que el benefici d’aquesta empresa balli pels 20.000 li he dit que un pla d’empresa preveu el pagament d’impostos. Ara bé, l’Ajuntament amb el deute que té no està en condicions d’anar perdonant impostos, ja em dirà com

endeutament que ha crescut 6 milions en 8 anys. Li demanem que ho tirin

Ho presentem així perquè arran de LRSAL les bonificacions es fan a través de les ordenances i les taxes fiscals. L’empresa Weelko ha adquirit una nau al Polígon i tenen la previsió de crear 35 llocs de treball. Per tant, considerem bo tot el que sigui

Ho trobem un autèntic despropòsit. Aquesta bonificació significa que l’Ajuntament deixarà d’ingressar uns diners que estaven previstos als pressupostos, no

nt perillosíssim. Altra qüestió, a qui se li perdonen aquests impostos? Vostè diu que aquestes empreses generen llocs de treball però també ho fa qualsevol empresa de la ciutat que tingui un negoci i gent

hi perdona cap impost. L’IBI que es perdona a aquesta empresa és degut a que s’ha hagut d’anul·lar un conveni que era

los-hi diners. Els que es vol instal·lar però l’Ajuntament té

un deute de 18’1 milions d’euros! Tingui consideració perquè els que quedarem

Estem d’acord amb les dues bonificacions. Vull recordar que nosaltres ma de bonificacions per llocs de treball “realment” creats. Tot i

així, semblen dos projectes beneficiosos per la ciutat i per la comarca, un perquè crea llocs de treball i l’altre perquè implanta la biomassa. Perdríem diners del pressupost si

ent comptava amb l’ICIO d’aquestes empreses quan el va elaborar, sinó no.

se aquí com a un altre lloc, la bonificació va € l’any es perdrien 35 llocs de

Que es crearan llocs de treball li han dit a vostè, això serà veritat o no però

l balanç agafat dels Serveis Econòmics de l’Ajuntament.

I no estem regalant cèntims, estem fomentant la generació de llocs de

comunicacions del Polígon i, l’altre, aquest. Si no s’haguessin solucionat no s’haurien establert a Berga.

No em farà creure que el benefici d’aquesta empresa balli pels 20.000 €, ja li he dit que un pla d’empresa preveu el pagament d’impostos. Ara bé, l’Ajuntament amb el deute que té no està en condicions d’anar perdonant impostos, ja em dirà com

endeutament que ha crescut 6 milions en 8 anys. Li demanem que ho tirin


Alcalde: Sàpiga que vostès diuen, en el fulletó que han repartit per les cases, que el deute és d’onze milions i mig. Votacions: Sotmesa a votació la propostamembres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIUdels regidors no adscrits Vots en contra: 3 vots del grup Abstencions: 1 vot del regidor no adscrit Jordi Parera Orriols 2.3.1.4. Bonificació Impost sobre béns immobles, corresponen t Weelko Barcelona S.L. l’immoble de la seva propietat situa da al Polígon Industrial de Berga. PROCEDIMENT

BONIFICACIÓ IMPOST SOBRE BÉNS IMML’IMMOBLE DE LA SEVA PROPIETAT SITUADA AL MOTIVACIÓ L’empresa Weelko Barcelona S.L. és una empresa de nova ubicació al Polígon Industrial de Berga, amb l’adquisició de la nau de Tyco electrònics. Produeix material que exporta un 80% de les seves vendes a Europa, i necessitarà de la incorporació de personal per les seves Vist l’informe emès per l’Interventor Municipal,

MOTIVACIÓ: Atès que per part de l’empresa Weelko Barcelona S.L. s’ha sol·licitat la bonificació de l’IBI corresponent a l¡’immoble de la seva propietat ubicat al Polígon IndusGarreta 92 (Nau Tyco), atesa la important despesa d’adquisició de La nau per desenvolupar la seva activitat i les noves inversions a fer per ampliació de les seves línies de productes, amb la necessitat d’incorporació de nova ma d’o Per part de Weelko Barcelona, S.L. s’ha sol·licitat la màxima bonificació prevista a l’article 5.5 de l’ordenança fiscal reguladora de l’IBI. DISPOSICIÓ La darrera modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’impostincorpora en el seu article 5.5 una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’espacial interès o utilitat municipal per concórrer-hi circumstàncies socials,que ho justifiquin . Aquesta declaració d’interès o utilitat municipal correspon al Ple de la Corporació i s’aprovarà prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple I tret de superior criteri aquest és l’informe que emeto als efectes oportuns, Berga, 25 de març de 2015


Sàpiga que vostès diuen, en el fulletó que han repartit per les cases, que el deute és d’onze milions i mig.


8 vots del grup municipal de CIU, 1 vot del grup municipal del PP i 2 vots

3 vots del grup municipal de la CUP 1 vot del regidor no adscrit Jordi Parera Orriols

Bonificació Impost sobre béns immobles, corresponen t Weelko Barcelona S.L. l’immoble de la seva propietat situa da al Polígon Industrial de

MPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES, CORRESPONENT WEELKO BROPIETAT SITUADA AL POLÍGON INDUSTRIAL DE BERGA

Barcelona S.L. és una empresa de nova ubicació al Polígon Industrial de Berga, amb l’adquisició de la nau de Tyco electrònics.

Produeix material que exporta un 80% de les seves vendes a Europa, i necessitarà de la incorporació de personal per les seves instal·lacions i producció.

Vist l’informe emès per l’Interventor Municipal,

Atès que per part de l’empresa Weelko Barcelona S.L. s’ha sol·licitat la bonificació de l’IBI corresponent a l¡’immoble de la seva propietat ubicat al Polígon Industrial de Berga, Camí de Garreta 92 (Nau Tyco), atesa la important despesa d’adquisició de La nau per desenvolupar la seva activitat i les noves inversions a fer per ampliació de les seves línies de productes, amb la necessitat d’incorporació de nova ma d’obra.

Per part de Weelko Barcelona, S.L. s’ha sol·licitat la màxima bonificació prevista a l’article 5.5 de l’ordenança fiscal reguladora de l’IBI.

La darrera modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre bens immobles, incorpora en el seu article 5.5 una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’espacial interès o utilitat municipal

hi circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació




Sàpiga que vostès diuen, en el fulletó que han repartit per les cases, que el

majoria simple dels

1 vot del grup municipal del PP i 2 vots

Bonificació Impost sobre béns immobles, corresponen t Weelko Barcelona S.L. l’immoble de la seva propietat situa da al Polígon Industrial de

PRP2015/443

BARCELONA S.L. ERGA.

Barcelona S.L. és una empresa de nova ubicació al Polígon

Produeix material que exporta un 80% de les seves vendes a Europa, i necessitarà de

Atès que per part de l’empresa Weelko Barcelona S.L. s’ha sol·licitat la bonificació de l’IBI trial de Berga, Camí de

Garreta 92 (Nau Tyco), atesa la important despesa d’adquisició de La nau per desenvolupar la seva activitat i les noves inversions a fer per ampliació de les seves línies de productes, amb la

Per part de Weelko Barcelona, S.L. s’ha sol·licitat la màxima bonificació prevista a l’article 5.5 de

sobre bens immobles, incorpora en el seu article 5.5 una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’espacial interès o utilitat municipal

culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació

Aquesta declaració d’interès o utilitat municipal correspon al Ple de la Corporació i s’aprovarà dels seus membres.



Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas, i de conformitat amb el que preveu l’article 5,5 de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost de construccions, així com l’article 7è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Bens Immobles, DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Atorgar a l’empresa Weelko Barcelona S.L., una bonificacl’Impost sobre Béns Immobles, per un període de 4 anys. Segon.- Notificar aquest acord a l’interessat pel seu Fiscalització de la Intervenció Municipal.Intervingut i conforme L’Interventor Acctal. Florenci Torrents i Gonfaus Deliberacions: Es debat conjuntament amb el pun Votacions: Sotmesa a votació la propostamembres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIU, 1 vot del grup municipal del PP i 3 vots dels regidors no adscrits Vots en contra: 3 vots dels regidors de la CUPAbstencions: --- Propostes urgents L’alcalde suspèn 5 minuts la sessió per tal que els regidors i regidola proposta presentada per urgència, atès que no ha estat possible la seva prèvia distribució a causa del tall en les telecomunicacions i la xarxa d’internet que ha patit la comarca durant tot el dia de la sessió. L’alcalde acorda la sutercer paràgraf de l’article 124 del ROM, que estableix que durant el transcurs de la sessió l’Alcaldia pot disposar, amb caràcter discrecional, interrupcions d’aquesta, bé per a permetre deliberacions dels Regidors o Regidores i,Polítics Municipals, bé per raons de descans, o per qualsevol altre motiu. Atès els articles 103.3 Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, 47 Reiad’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, 109.3 ROM de Berga i 82 a 84 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’organitzEn aquest sentit, recordar la Sentència del Tribunal Suprem de data 24 de juliol de 1989, que defineix el concepte d’urgència,



Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas, i de conformitat amb el que preveu l’article 5,5 de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost de construccions, així com l’article 7è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre


Atorgar a l’empresa Weelko Barcelona S.L., una bonificacns Immobles, per un període de 4 anys.




Es debat conjuntament amb el punt anterior.



3 vots dels regidors de la CUP

L’alcalde suspèn 5 minuts la sessió per tal que els regidors i regidores puguin estudiar la proposta presentada per urgència, atès que no ha estat possible la seva prèvia distribució a causa del tall en les telecomunicacions i la xarxa d’internet que ha patit la comarca durant tot el dia de la sessió. L’alcalde acorda la suspensió en base al amb el tercer paràgraf de l’article 124 del ROM, que estableix que durant el transcurs de la sessió l’Alcaldia pot disposar, amb caràcter discrecional, interrupcions d’aquesta, bé per a permetre deliberacions dels Regidors o Regidores i, en general, dels Grups Polítics Municipals, bé per raons de descans, o per qualsevol altre motiu.

Atès els articles 103.3 Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, 47 Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, 109.3 ROM de Berga i 82 a 84 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament dels ens locals. En aquest sentit, recordar la Sentència del Tribunal Suprem de data 24 de juliol de 1989, que

urgència, com a concepte jurídic indeterminat, el que significa que la

Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas, i de conformitat amb el que preveu l’article 5,5 de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost de construccions, així com l’article 7è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre

Atorgar a l’empresa Weelko Barcelona S.L., una bonificació del 95%, de

coneixement i efectes.

Per Tresoreria


majoria simple dels


res puguin estudiar la proposta presentada per urgència, atès que no ha estat possible la seva prèvia distribució a causa del tall en les telecomunicacions i la xarxa d’internet que ha patit la

spensió en base al amb el tercer paràgraf de l’article 124 del ROM, que estableix que durant el transcurs de la sessió l’Alcaldia pot disposar, amb caràcter discrecional, interrupcions d’aquesta, bé

en general, dels Grups Polítics Municipals, bé per raons de descans, o per qualsevol altre motiu.

Atès els articles 103.3 Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de l Decret Legislatiu 781/1986, de 28

d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, 109.3 ROM de Berga i 82 a 84 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual

En aquest sentit, recordar la Sentència del Tribunal Suprem de data 24 de juliol de 1989, que com a concepte jurídic indeterminat, el que significa que la


seva naturalesa no es discrecioigualment justes, és a dir, jurídicament indiferents, sinó que només admet una única solució justa, sens perjudici del marge d’apreciació que es reconeix a l’administració (...) la urgència fa referència a un supòsit en el que actuant ràpidament en el procediment ordinari, la solució, donada la durada d’aquell arribaria tard: les circumstàncies concurrents demanden una decisió que amb la tramitació general ja seria tardana. Es sacrifiquen doncs, gaperquè amb elles la solució ja no servirien per solucionar el problema. En últim extrem doncs, es tracta d’una manifestació del principi d’eficàcia administrativa recollit a l’art. 103.1 CE. Votació: Sotmès a votació la inclusió en majoria absoluta amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CiU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 3 vots dels regidors no adscritsVots en contra: ---- Abstencions: ----

3. Propostes urgents 3.1. SERVEIS A LES PERSONES 3.1.1. PROMOCIO ECONOMICA 3.1.1.1. Aprovació conveni entre l'Agència de Desenvolupamen t del Berguedà i l'Ajuntament de Berga, per a la gestió de les Fires de Maig, Santa Rural 2015 PROCEDIMENT Aprovació conveni entre l'Agència de Desenvolupament del Berguedà i l'Ajuntament de Berga, per a la gestió de les Fires de Maig, Santa Tecla i del Món Rural 2015 MOTIVACIÓ

1. Atès l’informe d’Intervenció:

INFORME D’INTERVENCIÓPROCEDIMENT CONVENI AMB L’AGÈNCIA DE

SANTA TECLA I BERGABOLET

DECLARACIÓ: En la partida pressupostària número 09.43001.48000 del pressupost general d’aquesta Corporació per l’any 2015, aprovat inicialment pel Ple de la Corporació en sessió del dia 12 de febrer de 2015, hi ha consignació per import de 50.000,00 Desenvolupament del Berguedà per l’organització de les Fi És el que informo als efectes oportuns. Berga, 7 d’abril de 2015. L’Interventor Florenci Torrents i Gonfaus.

2. Atès l’informe de Promoció Econòmica:

INFORME PROMOCIÓ ECONÒMICA


seva naturalesa no es discrecional sinó reglada: no permet escollir entre varies solucions igualment justes, és a dir, jurídicament indiferents, sinó que només admet una única solució justa, sens perjudici del marge d’apreciació que es reconeix a l’administració (...) la urgència fa

erència a un supòsit en el que actuant ràpidament en el procediment ordinari, la solució, donada la durada d’aquell arribaria tard: les circumstàncies concurrents demanden una decisió que amb la tramitació general ja seria tardana. Es sacrifiquen doncs, gaperquè amb elles la solució ja no servirien per solucionar el problema. En últim extrem doncs, es tracta d’una manifestació del principi d’eficàcia administrativa recollit a l’art. 103.1 CE.

Sotmès a votació la inclusió en l’ordre del dia dels següents assumptes, s’aprova per majoria absoluta amb el següent resultat:

8 vots del grup municipal de CiU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 3 vots dels regidors no adscrits

3.1. SERVEIS A LES PERSONES

3.1.1. PROMOCIO ECONOMICA

Aprovació conveni entre l'Agència de Desenvolupamen t del Berguedà i l'Ajuntament de Berga, per a la gestió de les Fires de Maig, Santa

Aprovació conveni entre l'Agència de Desenvolupament del Berguedà i l'Ajuntament de Berga, per a la gestió de les Fires de Maig, Santa Tecla i del Món Rural 2015

Atès l’informe d’Intervenció:

D’INTERVENCIÓ

GÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BERGUEDÀ, PER L’ORGANITZACIÓ DE LA

ERGABOLET

En la partida pressupostària número 09.43001.48000 del pressupost general d’aquesta Corporació per l’any 2015, aprovat inicialment pel Ple de la Corporació en sessió del dia 12 de febrer de 2015, hi ha consignació per import de 50.000,00 € per fer front a l’aportació municipal a l’AgDesenvolupament del Berguedà per l’organització de les Fires indicades a l’apartat procediment.

És el que informo als efectes oportuns.


Atès l’informe de Promoció Econòmica:


: no permet escollir entre varies solucions igualment justes, és a dir, jurídicament indiferents, sinó que només admet una única solució justa, sens perjudici del marge d’apreciació que es reconeix a l’administració (...) la urgència fa

erència a un supòsit en el que actuant ràpidament en el procediment ordinari, la solució, donada la durada d’aquell arribaria tard: les circumstàncies concurrents demanden una decisió que amb la tramitació general ja seria tardana. Es sacrifiquen doncs, garanties ordinàries perquè amb elles la solució ja no servirien per solucionar el problema. En últim extrem doncs, es tracta d’una manifestació del principi d’eficàcia administrativa recollit a l’art. 103.1 CE.

l’ordre del dia dels següents assumptes, s’aprova per

8 vots del grup municipal de CiU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del

Aprovació conveni entre l'Agència de Desenvolupamen t del Berguedà i l'Ajuntament de Berga, per a la gestió de les Fires de Maig, Santa Tecla i del Món

Aprovació conveni entre l'Agència de Desenvolupament del Berguedà i l'Ajuntament de Berga, per a la gestió de les Fires de Maig, Santa Tecla i del Món Rural 2015

ORGANITZACIÓ DE LA FIRA DE MAIG,

En la partida pressupostària número 09.43001.48000 del pressupost general d’aquesta Corporació per l’any 2015, aprovat inicialment pel Ple de la Corporació en sessió del dia 12 de febrer de 2015,

€ per fer front a l’aportació municipal a l’Agència de res indicades a l’apartat procediment.


MOTIVACIÓ Atès que tant l’Agència de Desenvolupament del Berguedà com l’Ajuntament de Berga tenen per objectiu el foment del desenvolupament territorial al territori i més concretament en aquest cas, al municipi de Berga Atès que ambdues entitats volen formalitzar mitjaMaig, Santa Tecla i Bergabolet per a l’any 2015 per tal de potenciar i dinamitzar del teixit productiu local al territori S’INFORMA Que d’acord amb el què estableix la normativa vigent, Llei 27/2013, de 2racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, l’article vuit que modifica l’article 25 de la Lley 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local,Estableix pel Municipi, entre altres competències:

- Fires, proveïments, mercats, llotges i comerç ambulant Que el conveni permetrà concentrar esforços i potenciarsinèrgies que ambdues entitats poden aconseguir a través de la col·laboració conjunta. És per tot això que s’informa favorablement de la seva aprovació. I per què així consti als efectes oportuns, Jaume Vegas Bautista, Regidor de Promoció Econòmica Tècnic de Promoció Econòmica

3. Atès l’informe de Secretaria:

“INFORME DE SECRETARIA Antecedents de fet: Assumpte: Conveni amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, organització Fires de Maig i Santa Tecla, i Bergabolet 2015Núm. Exp: PRP2015479 Referència informe de secretaria: Antecedents de fet: Vista la proposta de conveni amb l’agència de desenvolupament del Berguedà, per l’organització de la Fira de maig, Santa Tecla i Bergabolet 2015, amb el text que a continuació es transcriu

literalment: “ CONVENI ENTRE L’AGÈNCIA DE DE BERGA

PARTS: Per una banda, SERGI ROCA VARGAS, major d’edat, com a president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, assistit pel SecretariDecret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual s’aprova el règim jurídic dels funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, i el Decret 195/2008, de 7 d’octubre, pel qual es regulen determinats aspectes del règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal de les entitats locals de CatalunyaQue Sergi Roca Vargas, actua en nom i representació i en la seva qualitat de President de l’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BERGUEDÀ”Berga, Plaça Sant Joan, 16, 1 de 08600 Berga, amb NIF P5826801B, d’acord amb el nomenament realitzat per la Junta General de l’Agència en data 21vigents publicats al BOPB el 01


Berga, 7 d’abril 2015

que tant l’Agència de Desenvolupament del Berguedà com l’Ajuntament de Berga tenen per objectiu el foment del desenvolupament territorial al territori i més concretament en aquest cas, al

Atès que ambdues entitats volen formalitzar mitjançant conveni, la coordinació i gestió de les fires Maig, Santa Tecla i Bergabolet per a l’any 2015 per tal de potenciar i dinamitzar del teixit productiu

Que d’acord amb el què estableix la normativa vigent, Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, l’article vuit que modifica l’article 25 de la Lley 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, Estableix pel Municipi, entre altres competències:

ments, mercats, llotges i comerç ambulant

Que el conveni permetrà concentrar esforços i potenciar-ne el seu ressò i difusió, aprofitant les sinèrgies que ambdues entitats poden aconseguir a través de la col·laboració conjunta.

És per tot això que s’informa favorablement de la seva aprovació.

I per què així consti als efectes oportuns,

Ricard Gorchs UreñaRegidor de Promoció Econòmica Tècnic de Promoció Econòmica

Secretaria:

INFORME DE SECRETARIA

Conveni amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, organització Fires de Maig i Santa Tecla, i Bergabolet 2015

Referència informe de secretaria: 16/2015

Vista la proposta de conveni amb l’agència de desenvolupament del Berguedà, per l’organització de la Fira de maig, Santa Tecla i Bergabolet 2015, amb el text que a continuació es transcriu

CONVENI ENTRE L’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BERGUEDÀ I L’AJUNTAMENT

Berga, a 7 d’abril 2015

SERGI ROCA VARGAS, major d’edat, com a president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, assistit pel Secretari-Interventor de l’entitat, en compliment de l’article 2.h) del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual s’aprova el règim jurídic dels funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, i el Decret 195/2008, de 7 d’octubre, pel qual es regulen

pectes del règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal de les entitats locals de Catalunya Que Sergi Roca Vargas, actua en nom i representació i en la seva qualitat de President de AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BERGUEDÀ” (d’aquí endavant Agència, domiciliat a

Berga, Plaça Sant Joan, 16, 1 de 08600 Berga, amb NIF P5826801B, d’acord amb el nomenament realitzat per la Junta General de l’Agència en data 21-12-2012 i segons estatuts fundacionals vigents publicats al BOPB el 01-03-2013.


que tant l’Agència de Desenvolupament del Berguedà com l’Ajuntament de Berga tenen per objectiu el foment del desenvolupament territorial al territori i més concretament en aquest cas, al

nçant conveni, la coordinació i gestió de les fires Maig, Santa Tecla i Bergabolet per a l’any 2015 per tal de potenciar i dinamitzar del teixit productiu

7 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, l’article vuit que modifica l’article 25 de la Lley

ne el seu ressò i difusió, aprofitant les sinèrgies que ambdues entitats poden aconseguir a través de la col·laboració conjunta.

Ricard Gorchs Ureña Regidor de Promoció Econòmica Tècnic de Promoció Econòmica

Conveni amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, organització Fires de Maig

Vista la proposta de conveni amb l’agència de desenvolupament del Berguedà, per l’organització de la Fira de maig, Santa Tecla i Bergabolet 2015, amb el text que a continuació es transcriu

DESENVOLUPAMENT DEL BERGUEDÀ I L’AJUNTAMENT


SERGI ROCA VARGAS, major d’edat, com a president de l’Agència de Desenvolupament del de l’entitat, en compliment de l’article 2.h) del Reial

Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual s’aprova el règim jurídic dels funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, i el Decret 195/2008, de 7 d’octubre, pel qual es regulen

pectes del règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal de

Que Sergi Roca Vargas, actua en nom i representació i en la seva qualitat de President de ’aquí endavant Agència, domiciliat a

Berga, Plaça Sant Joan, 16, 1 de 08600 Berga, amb NIF P5826801B, d’acord amb el nomenament 2012 i segons estatuts fundacionals


I de l’altra part, el Senyor Juli Gendrau i Farguell, com a alcalde de l’Ajuntament de Berga amb NIF P0802200d’acord amb el nomenament realitzat pel Ple de la Corporació en data 11 de juny de 2011, i amb assistència del secretari de l’entitat, Aminuta del conveni de Junta de govern local del dia 15 de desembre de 2011. MANIFESTEN: I.- Un dels objectius de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà mesures i accions per afavorir una major cohesió i coordinació interorganitzativa, i augmentar la competitivitat i el desenvolupament global de la comarca del Berguedà. Els objectius principals que persegueix, són: L’impuls de la competitivitat i la innovació, la dinade treball, l’assistència tècnica i el foment del desenvolupament territorial, l’impuls d’infraestructures, Medi Ambient, energies alternatives i turisme.II.- Que l’Ajuntament de Berga porta organitzant les principals fires que es porten a terme a la ciutat de Berga (Fira de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet) durant molts anys. III.- Que l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga coincidgran importància de promoure l’activitat econòmica, comercial i turística a la ciutat i comarca. IV.- l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga estan interessats en establir una col·laboració per a la gestió i coordinacBergabolet 2015. V.- Ambdues parts certifiquen que compleixen i estan al corrent de les seves obligacions tributàries davant l’Estat i la Generalitat i les obligacions davant la Seguretat Social. Així mateix que mútuament estan al corrent de les obligacions meritades. VI.- Ambdues parts es reconeixen mútuament i recíprocament la capacitat legal necessària per a l’atorgament d’aquest document i, ACORDEN: Primer.- L’objecte d’aquest conveni és establir el marc de col·laboració entre el l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga per promoure i gestionar les fires de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet 2015. Segon.-L’Ajuntament de Berga atorBerguedà llicència, perquè aquesta se’n faci càrrec i en promogui la seva celebració.Tercer.-Per part de l’Ajuntament de Berga, coordinarà totes les instàncies de fira, les quals un cop registrades, s’entrarà a la base de dades de promoció econòmica de l’Ajuntament i s’encarregarà de fer el Padró. Es cedirà l’espai firal (Plaça Viladomat, Passeig de la Indústria i Plaça Cim d’Estel·la) per tal de dur a terme l’activitat així com també es posarnecessari de les brigades municipals i Policia per a tot allò que fa referència a la infraestructura necessària per a la Fira (punts de llum, taules, mocadors, etc.), sense cost addicional per l’Agència. També es coordinarà a través de la Policia Local tots aquells aspectes que afectin al trànsit al voltant del recinte firal així com també la coordinació i trasllat del Mercat Setmanal dels dissabtes i les terrasses dels bars del Passeig de la Indústria.El Servei d’ambulància i de seguretat i control de la fira, en cas de que sigui necessari, anirà a càrrec de l’Ajuntament de BergaL’Ajuntament de Berga serà l’encarregat de confirmar a través de la seva pàgina web o mitjançant correu electrònic les paradesmunicipals d’ocupació de domini públic i les factures que sol·licitin les empreses o parades.Que l’Ajuntament de Berga es compromet a finançar part de les despeses, amb l’aportació de: - 50.000,00€ per a l’organització de la Fira de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet (Partida pressupostnúm. 09.43001.48000 del pressupost municipal de l’Ajuntament de Berga per a l’any 2015 )- Aquesta quantitat serà abonada un cop realitzada cada fira i en base a l(resum de despeses) de l’Agència.Quart.- Que per part de l’Agència es procedirà a la gestió i coordinació per tal de fer realitat la Fira. Concretament: − Publicitat i difusió d’aquesta− Organització d’actes paral·lels, d’animació o − Selecció de parades segons criteris establerts per cada una de les fires.− Disseny i reserva d’espais de les parades seleccionades


el Senyor Juli Gendrau i Farguell, com a alcalde de l’Ajuntament de Berga amb NIF P0802200d’acord amb el nomenament realitzat pel Ple de la Corporació en data 11 de juny de 2011, i amb assistència del secretari de l’entitat, Antoni Pérez Zúñiga, i facultats per l’acord d’aprovació de la minuta del conveni de Junta de govern local del dia 15 de desembre de 2011.

Un dels objectius de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà és el desenvolupament de cions per afavorir una major cohesió i coordinació interorganitzativa, i augmentar la

competitivitat i el desenvolupament global de la comarca del Berguedà. Els objectius principals que persegueix, són: L’impuls de la competitivitat i la innovació, la dinamització i la facilitació del mercat de treball, l’assistència tècnica i el foment del desenvolupament territorial, l’impuls d’infraestructures, Medi Ambient, energies alternatives i turisme.

Que l’Ajuntament de Berga porta organitzant les principals fires que es porten a terme a la ciutat de Berga (Fira de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet) durant molts anys.

Que l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga coincidgran importància de promoure l’activitat econòmica, comercial i turística a la ciutat i comarca.

l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga estan interessats en establir una col·laboració per a la gestió i coordinació de les properes fires de Maig, Sta. Tecla i

Ambdues parts certifiquen que compleixen i estan al corrent de les seves obligacions tributàries davant l’Estat i la Generalitat i les obligacions davant la Seguretat Social. Així mateix que mútuament estan al corrent de les obligacions meritades.

Ambdues parts es reconeixen mútuament i recíprocament la capacitat legal necessària per a l’atorgament d’aquest document i,

L’objecte d’aquest conveni és establir el marc de col·laboració entre el l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga per promoure i gestionar les fires de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet 2015.

L’Ajuntament de Berga atorgarà la gestió de les fires a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà llicència, perquè aquesta se’n faci càrrec i en promogui la seva celebració.

Per part de l’Ajuntament de Berga, coordinarà totes les instàncies de fira, les quals un cop rades, s’entrarà a la base de dades de promoció econòmica de l’Ajuntament i s’encarregarà

Es cedirà l’espai firal (Plaça Viladomat, Passeig de la Indústria i Plaça Cim d’Estel·la) per tal de dur a terme l’activitat així com també es posarà a disposició de l’Agència les carpes i el personal necessari de les brigades municipals i Policia per a tot allò que fa referència a la infraestructura necessària per a la Fira (punts de llum, taules, mocadors, etc.), sense cost addicional per

També es coordinarà a través de la Policia Local tots aquells aspectes que afectin al trànsit al voltant del recinte firal així com també la coordinació i trasllat del Mercat Setmanal dels dissabtes i les terrasses dels bars del Passeig de la Indústria.

l Servei d’ambulància i de seguretat i control de la fira, en cas de que sigui necessari, anirà a càrrec de l’Ajuntament de Berga L’Ajuntament de Berga serà l’encarregat de confirmar a través de la seva pàgina web o mitjançant correu electrònic les parades seleccionades i també del cobrament de les corresponents taxes municipals d’ocupació de domini públic i les factures que sol·licitin les empreses o parades.Que l’Ajuntament de Berga es compromet a finançar part de les despeses, amb l’aportació de:

€ per a l’organització de la Fira de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet (Partida pressupostnúm. 09.43001.48000 del pressupost municipal de l’Ajuntament de Berga per a l’any 2015 )

Aquesta quantitat serà abonada un cop realitzada cada fira i en base a la justificació econòmica (resum de despeses) de l’Agència.

Que per part de l’Agència es procedirà a la gestió i coordinació per tal de fer realitat la Fira.

Publicitat i difusió d’aquesta Organització d’actes paral·lels, d’animació o demostració, etc. Selecció de parades segons criteris establerts per cada una de les fires. Disseny i reserva d’espais de les parades seleccionades

el Senyor Juli Gendrau i Farguell, com a alcalde de l’Ajuntament de Berga amb NIF P0802200-F, d’acord amb el nomenament realitzat pel Ple de la Corporació en data 11 de juny de 2011, i amb

ntoni Pérez Zúñiga, i facultats per l’acord d’aprovació de la

és el desenvolupament de cions per afavorir una major cohesió i coordinació interorganitzativa, i augmentar la

competitivitat i el desenvolupament global de la comarca del Berguedà. Els objectius principals que mització i la facilitació del mercat

de treball, l’assistència tècnica i el foment del desenvolupament territorial, l’impuls

Que l’Ajuntament de Berga porta organitzant les principals fires que es porten a terme a la ciutat

Que l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga coincideixen en la gran importància de promoure l’activitat econòmica, comercial i turística a la ciutat i comarca.

l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga estan interessats en ió de les properes fires de Maig, Sta. Tecla i

Ambdues parts certifiquen que compleixen i estan al corrent de les seves obligacions tributàries davant l’Estat i la Generalitat i les obligacions davant la Seguretat Social. Així mateix certifiquen

Ambdues parts es reconeixen mútuament i recíprocament la capacitat legal necessària per a

L’objecte d’aquest conveni és establir el marc de col·laboració entre el l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga per promoure i gestionar les fires de Maig,

garà la gestió de les fires a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà llicència, perquè aquesta se’n faci càrrec i en promogui la seva celebració.

Per part de l’Ajuntament de Berga, coordinarà totes les instàncies de fira, les quals un cop rades, s’entrarà a la base de dades de promoció econòmica de l’Ajuntament i s’encarregarà

Es cedirà l’espai firal (Plaça Viladomat, Passeig de la Indústria i Plaça Cim d’Estel·la) per tal de dur à a disposició de l’Agència les carpes i el personal

necessari de les brigades municipals i Policia per a tot allò que fa referència a la infraestructura necessària per a la Fira (punts de llum, taules, mocadors, etc.), sense cost addicional per

També es coordinarà a través de la Policia Local tots aquells aspectes que afectin al trànsit al voltant del recinte firal així com també la coordinació i trasllat del Mercat Setmanal dels dissabtes i

l Servei d’ambulància i de seguretat i control de la fira, en cas de que sigui necessari, anirà a

L’Ajuntament de Berga serà l’encarregat de confirmar a través de la seva pàgina web o mitjançant seleccionades i també del cobrament de les corresponents taxes

municipals d’ocupació de domini públic i les factures que sol·licitin les empreses o parades. Que l’Ajuntament de Berga es compromet a finançar part de les despeses, amb l’aportació de:

€ per a l’organització de la Fira de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet (Partida pressupostària núm. 09.43001.48000 del pressupost municipal de l’Ajuntament de Berga per a l’any 2015 )

a justificació econòmica

Que per part de l’Agència es procedirà a la gestió i coordinació per tal de fer realitat la Fira.


− Captació de nous expositors− Tenir l’assegurança de Responsabilitat Civil per cada una de les fires, exceptua(l’assegurança de Responsabilitat Civil només cobrirà activitats organitzades per l’Agència) queden excloses les activitats de la Penya Boletaire− Recerca d’altre finançament o esponsorització.− Altres activitats o bé gestió que impliqui la Cinquè.- Les causes de resolució d’aquest conveni són les següents:a) Per comú acord de les partsb) Per expiració del termini de vigència del convenic) Per incompliment d’alguna de les parts en l’execuciPer qualsevol altre causa contemplada en la normativa vigent. Sisè.- La vigència del conveni serà des de la firma d’aquest i fins a 31 de desembre de 2015 i podrà ser cancel·lat per les dues parts amb avís previ per escrit amb un mes d’antel Setè.- Comissió de seguiment L’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga s’obliguen a constituir una Comissió de seguiment integrada per dos representants de cadascuna de les parts signatàries del present Conveni, que tindrà lresoldre els dubtes d’interpretació que puguin sorgir de la seva execució.Per part L’Agència de Desenvolupament del Berguedà la persona responsable d’aquest acord marc, serà el gerent de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.Per part l’Ajuntament de Berga la persona responsable d’aquest acord marc serà el vigent regidor de Fires i Mercats i Promoció Econòmica. Vuitè. El règim jurídic d’aquest conveni és administratiu, motiu pel qi les divergències que puguin sorgir en la seva execució correspondrà a la jurisdicció contenciosa administrativa la seva resolució a manca d’acord comú de les parts. I en prova de conformitat les parts signen el presentefecte en la data i en el lloc assenyalats en l’encapçalament. Per l’Agència de Desenvolupamentdel Berguedà Sr. Sergi Roca Vargas President Sr. Gerard Soldevila i FreixaSecretari-Interventor

Informe: PRIMER. De la proposta i informe que consten en l’expedient no és diu quin tipus d’instrument es proposa aprovar: conveni de col·laboració interadministrativa o de delegació de competències (art. 57 LBRL _ recordem que ara les delegacions de competències nals ens locals i no d’ens locals entre si art. 27 LBRL, 108 a 112 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya), conveni de subvenció o bé (sens perjudici que els convenis que comportin una subvenció s’han d’ajustar a les normes que en regulen el seu atorgament art. 109.3 Llei 26/2010, de 3 d’agost que ens remet per tant directament a la Llei 38/2003, de 17 de novembre general de subvencions desenvolupada pel rDecret 2225/1993, de 17 e desembre pel qual s’aprova el reglament per a la concessió de subvencions i 118 i ss. del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals) finalment, d’ un contractdel text refós de la Llei de contractes del sector públic Reial Decret Legislatiu 37/2011, de 14 de novembre). Sobre la delimitació doncs, del concepte de conveni és important citar la sentència de 18 de febrer de 2004, la qual interpreta de forma restrictiva el que és un conveni “(...) con el fin de evitar que, por acudir a esta figura o por el puro nominalismo se acaben lesionando los principios de publicidad y concurrencia en la contratación administrativa. Lo qudel convenio se halla vinculado a la actividad específica de la Administración contratante y se satisface de manera directa una finalidad pública de su competencia (...)”. Pel que fa als convenis interadministratius i la seva danterior, ja que sempre que la relació tingui naturalesa contractual el negoci jurídic ha de qualificarse de contracte i la legislació aplicable és la contractual.


Captació de nous expositors Tenir l’assegurança de Responsabilitat Civil per cada una de les fires, exceptua

(l’assegurança de Responsabilitat Civil només cobrirà activitats organitzades per l’Agència) queden excloses les activitats de la Penya Boletaire.

Recerca d’altre finançament o esponsorització. Altres activitats o bé gestió que impliqui la mateixa fira: informació, gestió de serveis, etc.

Les causes de resolució d’aquest conveni són les següents: Per comú acord de les parts Per expiració del termini de vigència del conveni Per incompliment d’alguna de les parts en l’execució del conveni

Per qualsevol altre causa contemplada en la normativa vigent.

La vigència del conveni serà des de la firma d’aquest i fins a 31 de desembre de 2015 i podrà ser cancel·lat per les dues parts amb avís previ per escrit amb un mes d’antel

Comissió de seguiment L’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga s’obliguen a constituir una Comissió de seguiment integrada per dos representants de cadascuna de les parts signatàries del present Conveni, que tindrà les funcions de fer el seguiment i el control del que s’hi estipula i de resoldre els dubtes d’interpretació que puguin sorgir de la seva execució. Per part L’Agència de Desenvolupament del Berguedà la persona responsable d’aquest acord

de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. Per part l’Ajuntament de Berga la persona responsable d’aquest acord marc serà el vigent regidor de Fires i Mercats i Promoció Econòmica.

Vuitè. El règim jurídic d’aquest conveni és administratiu, motiu pel qual la interpretació i del conveni i les divergències que puguin sorgir en la seva execució correspondrà a la jurisdicció contenciosa administrativa la seva resolució a manca d’acord comú de les parts.

I en prova de conformitat les parts signen el present document per duplicat exemplar i a un sol efecte en la data i en el lloc assenyalats en l’encapçalament.

Per l’Agència de Desenvolupament Per l’Ajuntament de Berga

Sr. Juli Gendrau i Farguell Alcalde

Sr. Gerard Soldevila i Freixa Sr. Antoni Pérez Zúñiga Secretari “

PRIMER. De la proposta i informe que consten en l’expedient no és diu quin tipus d’instrument es proposa aprovar: conveni de col·laboració interadministrativa o de delegació de competències (art. 57 LBRL _ recordem que ara les delegacions de competències només poden ser de l’estat o CCAA als ens locals i no d’ens locals entre si art. 27 LBRL, 108 a 112 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya), conveni de subvenció o

els convenis que comportin una subvenció s’han d’ajustar a les normes que en regulen el seu atorgament art. 109.3 Llei 26/2010, de 3 d’agost que ens remet per tant directament a la Llei 38/2003, de 17 de novembre general de subvencions desenvolupada pel rDecret 2225/1993, de 17 e desembre pel qual s’aprova el reglament per a la concessió de subvencions i 118 i ss. del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals) finalment, d’ un contracte de serveis o mixt (arts. 4.1.c),10 i 12 del text refós de la Llei de contractes del sector públic Reial Decret Legislatiu 37/2011, de 14 de novembre). Sobre la delimitació doncs, del concepte de conveni és important citar la sentència de

2004, la qual interpreta de forma restrictiva el que és un conveni “(...) con el fin de evitar que, por acudir a esta figura o por el puro nominalismo se acaben lesionando los principios de publicidad y concurrencia en la contratación administrativa. Lo qual es claro cuando el objeto del convenio se halla vinculado a la actividad específica de la Administración contratante y se satisface de manera directa una finalidad pública de su competencia (...)”. Pel que fa als convenis interadministratius i la seva delimitació amb el contracte, la LCSP ha vingut a aclarir la situació anterior, ja que sempre que la relació tingui naturalesa contractual el negoci jurídic ha de qualificarse de contracte i la legislació aplicable és la contractual.

Tenir l’assegurança de Responsabilitat Civil per cada una de les fires, exceptuant Berga Bolet (l’assegurança de Responsabilitat Civil només cobrirà activitats organitzades per l’Agència) queden

mateixa fira: informació, gestió de serveis, etc.

La vigència del conveni serà des de la firma d’aquest i fins a 31 de desembre de 2015 i podrà ser cancel·lat per les dues parts amb avís previ per escrit amb un mes d’antelació.

L’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga s’obliguen a constituir una Comissió de seguiment integrada per dos representants de cadascuna de les parts signatàries del

es funcions de fer el seguiment i el control del que s’hi estipula i de

Per part L’Agència de Desenvolupament del Berguedà la persona responsable d’aquest acord

Per part l’Ajuntament de Berga la persona responsable d’aquest acord marc serà el vigent regidor

ual la interpretació i del conveni i les divergències que puguin sorgir en la seva execució correspondrà a la jurisdicció contenciosa

document per duplicat exemplar i a un sol

Per l’Ajuntament de Berga

Sr. Juli Gendrau i Farguell

PRIMER. De la proposta i informe que consten en l’expedient no és diu quin tipus d’instrument es proposa aprovar: conveni de col·laboració interadministrativa o de delegació de competències (art.

omés poden ser de l’estat o CCAA als ens locals i no d’ens locals entre si art. 27 LBRL, 108 a 112 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya), conveni de subvenció o

els convenis que comportin una subvenció s’han d’ajustar a les normes que en regulen el seu atorgament art. 109.3 Llei 26/2010, de 3 d’agost que ens remet per tant directament a la Llei 38/2003, de 17 de novembre general de subvencions desenvolupada pel reial Decret 2225/1993, de 17 e desembre pel qual s’aprova el reglament per a la concessió de subvencions i 118 i ss. del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres,

e de serveis o mixt (arts. 4.1.c),10 i 12 del text refós de la Llei de contractes del sector públic Reial Decret Legislatiu 37/2011, de 14 de novembre). Sobre la delimitació doncs, del concepte de conveni és important citar la sentència de

2004, la qual interpreta de forma restrictiva el que és un conveni “(...) con el fin de evitar que, por acudir a esta figura o por el puro nominalismo se acaben lesionando los principios

al es claro cuando el objeto del convenio se halla vinculado a la actividad específica de la Administración contratante y se satisface de manera directa una finalidad pública de su competencia (...)”. Pel que fa als convenis

elimitació amb el contracte, la LCSP ha vingut a aclarir la situació anterior, ja que sempre que la relació tingui naturalesa contractual el negoci jurídic ha de qualificar-


Segons la el Tribunal de Comptes la correcta definició de l'objecte del conveni és necessària, en primer lloc, per evitar que sota la vestidura de convenis s'encobreixin autèntics contractes, ja que els compromisos que assumeixen les parts no han de constituir l'objecte propi "Sempre que l'objecte del suposat conveni coincideixi amb el d'un contracte, les condicions subjectives de l'altra part, com ara el tractarl'existència de clàusules addicionals a les típiinclusió pugui trobar empara en l'art. 25 LCSP, no el situa fora de l'àmbit de la contractació, sinó com a màxim podran configurar un contracte mixt o especial, però no un conveni. Només una actuació conjunta dels subjectes que intervenen per a la consecució de l'objecte, aliena a la idea d’intercanvi patrimonial, podria qualificar SEGON. Que d’acord amb l’objecte del present instrument anomenat conveni, s’encarrega a l’agència promoure i gestionar les tres fires esmentades. I més concretament s’encarrega a l’agència les següents tasques:

- Publicitat i difusió d’aquesta- Organització d’actes paral·lels, d’animació o demostració, etc.- Recepció de la documentació requeri

seleccionades - Captació de nous expositors- Recerca d’altra finançament o esponsorització- Altres activitats o bé gestió que impliqui la mateixa fira: informació, gestió de serveis, etc.- Contractació i cobrament dels estands, addicionalment a l’import indicat en el punt Tercer.

A canvi de realitzar aquestes actuacions es pagarà una quantitat de 50.000,00presentar una memòria per justificar la despesa. Bé doncs, d’acord amb ell’agència podem incloure l’activitat en l’Annex II del RD Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, que desenvolupa l’art. 10 (contractes de serveis), en la categoria 13, descripció serveis núm. de referència CPC 87. Però més concretament i per acabar de constar que ens trobem davant d’un contracte de serveis tenim l’Annex II e reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre pel qual s’aprova el reglament general de la Llei de contracttreballs inclosos en cada subgrup de classificació de contracte de serveis. En aquest sentit trobem: Grup L Serveis administratius, subgrup 5. Organització i promoció de congressos, fires i exposicions; que inclou: els treballs inherents a l’organització i promoció de congressos, fires i exposicions, com la disposició i distribució d’espais, el servi d’hostesses, informació i programació d’actes. TERCER. Finalment i atès el redactat de l’instrumentadministracions públiques (recordem que ara l’agència està adscrita al Consell Comarcal del Berguedà) i per tant, el seu règim jurídic és el de l’administració d’adscripció. En aquest sentit, l’art. 47.2.h) LBRL (Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i règim local) correspon al Ple per acord de majoria absoluta del nombre legal de membres l’aprovació de la transferència de funcions o activitats a altres administracions públiques, així com l’acceptació de les dde gestió realitzades per altres administracions, excepte que la Llei les imposi obligatòriament. QUART. En relació a la urgència en l’elevació d’aquest assumpte al ple, atès els articles 103.3 Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abrilocal de Catalunya, 47 Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, 109.3 ROM de Berga i 82del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament dels ens locals, cal recordar la Sentència del Tribunal Suprem de data 24 de juliol de 1989, que defineix el concepte d’urgència, com a concepla seva naturalesa no es discrecional sinó reglada: no permet escollir entre varies solucions igualment justes, és a dir, jurídicament indiferents, sinó que només admet una única solució justa, sens perjudici del marge d’apreciació que es reconeix a l’administració (...) la urgència fa referència a un supòsit en el que actuant ràpidament en el procediment ordinari, la solució, donada la durada d’aquell arribaria tard: les circumstàncies concurrents demanden una general ja seria tardana. Es sacrifiquen doncs, garanties ordinàries perquè amb elles la solució ja no servirien per solucionar el problema. En últim extrem doncs, es tracta d’una manifestació del principi d’eficàcia administr Conclusió:


de Comptes la correcta definició de l'objecte del conveni és necessària, en primer lloc, per evitar que sota la vestidura de convenis s'encobreixin autèntics contractes, ja que els compromisos que assumeixen les parts no han de constituir l'objecte propi "Sempre que l'objecte del suposat conveni coincideixi amb el d'un contracte, les condicions subjectives de l'altra part, com ara el tractar-se d'una associació declarada d'utilitat pública, o l'existència de clàusules addicionals a les típiques d'una figura contractual, tot i quan la seva inclusió pugui trobar empara en l'art. 25 LCSP, no el situa fora de l'àmbit de la contractació, sinó com a màxim podran configurar un contracte mixt o especial, però no un conveni. Només una

ta dels subjectes que intervenen per a la consecució de l'objecte, aliena a la idea d’intercanvi patrimonial, podria qualificar-se de conveni de col·laboració ".

SEGON. Que d’acord amb l’objecte del present instrument anomenat conveni, s’encarrega a ència promoure i gestionar les tres fires esmentades. I més concretament s’encarrega a

l’agència les següents tasques:

Publicitat i difusió d’aquesta Organització d’actes paral·lels, d’animació o demostració, etc. Recepció de la documentació requerida, selecció, confirmació i reserva d’espais de les parades

Captació de nous expositors Recerca d’altra finançament o esponsorització Altres activitats o bé gestió que impliqui la mateixa fira: informació, gestió de serveis, etc.

ractació i cobrament dels estands, addicionalment a l’import indicat en el punt Tercer.

A canvi de realitzar aquestes actuacions es pagarà una quantitat de 50.000,00presentar una memòria per justificar la despesa.

Bé doncs, d’acord amb els antecedents que consten en l’expedient i els encàrrecs que es fan a l’agència podem incloure l’activitat en l’Annex II del RD Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, que desenvolupa l’art. 10 (contractes de serveis), en la categoria 13, descripció serveis núm. de referència CPC 87. Però més concretament i per acabar de constar que ens trobem davant d’un contracte de serveis tenim l’Annex II e reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre pel qual s’aprova el reglament general de la Llei de contractes,on també en el seu Annex II, descriu els treballs inclosos en cada subgrup de classificació de contracte de serveis. En aquest sentit trobem: Grup L Serveis administratius, subgrup 5. Organització i promoció de congressos, fires i

u: els treballs inherents a l’organització i promoció de congressos, fires i exposicions, com la disposició i distribució d’espais, el servi d’hostesses, informació i programació

TERCER. Finalment i atès el redactat de l’instrument presentat, s’estan transferint funcions a altres administracions públiques (recordem que ara l’agència està adscrita al Consell Comarcal del Berguedà) i per tant, el seu règim jurídic és el de l’administració d’adscripció. En aquest sentit, l’art.

LBRL (Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i règim local) correspon al Ple per acord de majoria absoluta del nombre legal de membres l’aprovació de la transferència de funcions o activitats a altres administracions públiques, així com l’acceptació de les delegacions o encomanes de gestió realitzades per altres administracions, excepte que la Llei les imposi obligatòriament.

QUART. En relació a la urgència en l’elevació d’aquest assumpte al ple, atès els articles 103.3 Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, 47 Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, 109.3 ROM de Berga i 82del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament dels ens locals, cal recordar la Sentència del Tribunal Suprem de data 24 de juliol de 1989, que defineix el concepte d’urgència, com a concepte jurídic indeterminat, el que significa que la seva naturalesa no es discrecional sinó reglada: no permet escollir entre varies solucions igualment justes, és a dir, jurídicament indiferents, sinó que només admet una única solució justa,

el marge d’apreciació que es reconeix a l’administració (...) la urgència fa referència a un supòsit en el que actuant ràpidament en el procediment ordinari, la solució, donada la durada d’aquell arribaria tard: les circumstàncies concurrents demanden una decisió que amb la tramitació general ja seria tardana. Es sacrifiquen doncs, garanties ordinàries perquè amb elles la solució ja no servirien per solucionar el problema. En últim extrem doncs, es tracta d’una manifestació del principi d’eficàcia administrativa recollit a l’art. 103.1 CE.

de Comptes la correcta definició de l'objecte del conveni és necessària, en primer lloc, per evitar que sota la vestidura de convenis s'encobreixin autèntics contractes, ja que els compromisos que assumeixen les parts no han de constituir l'objecte propi d’un contracte: "Sempre que l'objecte del suposat conveni coincideixi amb el d'un contracte, les condicions

se d'una associació declarada d'utilitat pública, o ques d'una figura contractual, tot i quan la seva

inclusió pugui trobar empara en l'art. 25 LCSP, no el situa fora de l'àmbit de la contractació, sinó com a màxim podran configurar un contracte mixt o especial, però no un conveni. Només una

ta dels subjectes que intervenen per a la consecució de l'objecte, aliena a la idea

SEGON. Que d’acord amb l’objecte del present instrument anomenat conveni, s’encarrega a ència promoure i gestionar les tres fires esmentades. I més concretament s’encarrega a

da, selecció, confirmació i reserva d’espais de les parades

Altres activitats o bé gestió que impliqui la mateixa fira: informació, gestió de serveis, etc. ractació i cobrament dels estands, addicionalment a l’import indicat en el punt Tercer.

A canvi de realitzar aquestes actuacions es pagarà una quantitat de 50.000,00€, i s’haurà de

s antecedents que consten en l’expedient i els encàrrecs que es fan a l’agència podem incloure l’activitat en l’Annex II del RD Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, que desenvolupa l’art. 10 (contractes de serveis), en la categoria 13, descripció serveis de publicitat, núm. de referència CPC 87. Però més concretament i per acabar de constar que ens trobem davant d’un contracte de serveis tenim l’Annex II e reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre pel qual

es,on també en el seu Annex II, descriu els treballs inclosos en cada subgrup de classificació de contracte de serveis. En aquest sentit trobem: Grup L Serveis administratius, subgrup 5. Organització i promoció de congressos, fires i

u: els treballs inherents a l’organització i promoció de congressos, fires i exposicions, com la disposició i distribució d’espais, el servi d’hostesses, informació i programació

presentat, s’estan transferint funcions a altres administracions públiques (recordem que ara l’agència està adscrita al Consell Comarcal del Berguedà) i per tant, el seu règim jurídic és el de l’administració d’adscripció. En aquest sentit, l’art.

LBRL (Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i règim local) correspon al Ple per acord de majoria absoluta del nombre legal de membres l’aprovació de la transferència de funcions o

elegacions o encomanes de gestió realitzades per altres administracions, excepte que la Llei les imposi obligatòriament.

QUART. En relació a la urgència en l’elevació d’aquest assumpte al ple, atès els articles 103.3 l, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim

local de Catalunya, 47 Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, 109.3 ROM de Berga i 82 a 84 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament dels ens locals, cal recordar la Sentència del Tribunal Suprem de data 24 de juliol de

te jurídic indeterminat, el que significa que la seva naturalesa no es discrecional sinó reglada: no permet escollir entre varies solucions igualment justes, és a dir, jurídicament indiferents, sinó que només admet una única solució justa,

el marge d’apreciació que es reconeix a l’administració (...) la urgència fa referència a un supòsit en el que actuant ràpidament en el procediment ordinari, la solució, donada la durada

decisió que amb la tramitació general ja seria tardana. Es sacrifiquen doncs, garanties ordinàries perquè amb elles la solució ja no servirien per solucionar el problema. En últim extrem doncs, es tracta d’una manifestació del


D’acord amb la proposta de conveni facilitada, i els antecedents de fet i de dret esmentats, es creu que estem davant d’un contracte administratiu de serveis (art. 11 TRLCSP) que per raó de la quantitat s’ha de procedir a la seva licitació per tal de garantir els principis de publicitat i concurrència competitiva (art. 1 TRLCSP). Per tant doncs s’informa DESFAVORABLEMENT la proposta de conveni amb l’agència de desenvolupament del Berguedà, per l’organització dede maig, Santa Tecla i Bergabolet. No obstant això, l’òrgan municipal competent amb millor criteri resoldrà allò que consideri més escaient. Berga, 9 d’abril 2015 Assabentat / Rebut El Secretari, Antoni Pérez i Zúñiga

4. Atès l’informe de Promoció Econòmica:


MOTIVACIÓ Atesa la proposta de conveni per a la coordinació i gestió de les fires de maig, Santa Tecla i del Món rural per l’exercici 2015 junt amb els documents que consten a l’expedient administratiu. Atès que la primera de les fires que s’ha de celebrar és pel dia 1 de maig de 2015 i tota la gestió i coordinació de la preparació de l’esdeveniment s’ha de fer amb anterioritat a aquesta data. Atès doncs que la propera sessió ordinària de Ple a convocar serà posterior a la celebració de la primera fira que és l’1 de maig i que el dia 9 d’abril de 2015 es celebra Ple ordinari, s’INFORMA que existeix tècnicament urgència en l’aprovació d’aquest conveni a funa de les parts en la preparació de la Fira de maig. Tècnic de Promoció Econòmica, Ricard Gorchs Ureña

5. Atès que per aquest acord es determina la forma de prestació d’aquest Servei per a l’any 2015, de confrègim local la competència per a la seva aprovació recau en el Ple de la corporació, en aquest cas la seva delegació en l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.

DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer i últim.- Aprovar el conveni amb el text següent:

“CONVENI ENTRE L’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BER GUEDÀ I L’AJUNTAMENT DE BERGA

PARTS: Per una banda, SERGI ROCA VARGAS, major d’edat, com a president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, assistit pel Secretaricompliment de l’article 2.h) del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual s’aprova el règim jurídi195/2008, de 7 d’octubre, pel qual es regulen determinats aspectes del règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal de les entitats locals de Catalunya


D’acord amb la proposta de conveni facilitada, i els antecedents de fet i de dret esmentats, es creu que estem davant d’un contracte administratiu de serveis (art. 11 TRLCSP) que per raó de la

e procedir a la seva licitació per tal de garantir els principis de publicitat i concurrència competitiva (art. 1 TRLCSP). Per tant doncs s’informa DESFAVORABLEMENT la proposta de conveni amb l’agència de desenvolupament del Berguedà, per l’organització dede maig, Santa Tecla i Bergabolet.

No obstant això, l’òrgan municipal competent amb millor criteri resoldrà allò que consideri més

L’alcalde Juli Gendrau i Farguell

Atès l’informe de Promoció Econòmica:

INFORME PROMOCIÓ ECONÒMICA Berga, 8 d’abril 2015

Atesa la proposta de conveni per a la coordinació i gestió de les fires de maig, Santa Tecla i del Món rural documents que consten a l’expedient administratiu.

Atès que la primera de les fires que s’ha de celebrar és pel dia 1 de maig de 2015 i tota la gestió i coordinació de la preparació de l’esdeveniment s’ha de fer amb anterioritat a aquesta data.

s que la propera sessió ordinària de Ple a convocar serà posterior a la celebració de la primera fira que és l’1 de maig i que el dia 9 d’abril de 2015 es celebra Ple ordinari, s’INFORMA que existeix tècnicament urgència en l’aprovació d’aquest conveni a fi de determinar els drets i obligacions de cada una de les parts en la preparació de la Fira de maig.

Atès que per aquest acord es determina la forma de prestació d’aquest Servei per a l’any 2015, de conformitat amb l’article 22.2.f) de la Llei de bases de règim local la competència per a la seva aprovació recau en el Ple de la corporació, en aquest cas la seva delegació en l’Agència de Desenvolupament


Aprovar el conveni amb el text següent:

“CONVENI ENTRE L’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BER GUEDÀ I L’AJUNTAMENT DE BERGA


SERGI ROCA VARGAS, major d’edat, com a president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, assistit pel Secretari-Interventor de l’entitat, en compliment de l’article 2.h) del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual s’aprova el règim jurídic dels funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, i el Decret 195/2008, de 7 d’octubre, pel qual es regulen determinats aspectes del règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal de les entitats locals de Catalunya

D’acord amb la proposta de conveni facilitada, i els antecedents de fet i de dret esmentats, es creu que estem davant d’un contracte administratiu de serveis (art. 11 TRLCSP) que per raó de la

e procedir a la seva licitació per tal de garantir els principis de publicitat i concurrència competitiva (art. 1 TRLCSP). Per tant doncs s’informa DESFAVORABLEMENT la proposta de conveni amb l’agència de desenvolupament del Berguedà, per l’organització de la Fira

No obstant això, l’òrgan municipal competent amb millor criteri resoldrà allò que consideri més

Farguell”


Atesa la proposta de conveni per a la coordinació i gestió de les fires de maig, Santa Tecla i del Món rural

Atès que la primera de les fires que s’ha de celebrar és pel dia 1 de maig de 2015 i tota la gestió i coordinació de la preparació de l’esdeveniment s’ha de fer amb anterioritat a aquesta data.

s que la propera sessió ordinària de Ple a convocar serà posterior a la celebració de la primera fira que és l’1 de maig i que el dia 9 d’abril de 2015 es celebra Ple ordinari, s’INFORMA que existeix

i de determinar els drets i obligacions de cada

Atès que per aquest acord es determina la forma de prestació d’aquest Servei ormitat amb l’article 22.2.f) de la Llei de bases de

règim local la competència per a la seva aprovació recau en el Ple de la corporació, en aquest cas la seva delegació en l’Agència de Desenvolupament

“CONVENI ENTRE L’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BER GUEDÀ I


SERGI ROCA VARGAS, major d’edat, com a president de l’Agència de Interventor de l’entitat, en

compliment de l’article 2.h) del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual c dels funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, i el Decret

195/2008, de 7 d’octubre, pel qual es regulen determinats aspectes del règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal de les entitats locals de Catalunya


Que Sergi Roca Vargas, actua en nom i representació i en la seva qualitat de President de l’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BERGUEDÀdomiciliat a Berga, Plaça Sant Joan, 16, 1 de 08600 Berga, amb NIF P5826801B, d’acord amb el nomenament realitzat per la Junta General de l’Agència en data 212012 i segons estatuts fundacionals vigents publicats al BOPB el 01I de l’altra part, el Senyor Juli Gendrau i Farguell, com a alcalde de l’Ajuntament de Berga amb NIF P0802200-F, d’acord amb el nomenament realitzat pel Ple de la Corporació en data 11 de juny de 2011, i amb assistència del secretari de l’entitat, Antoni Pérez Zúñiga, i facultats per l’acord d’aprovació de la minuta del conveni de Junta de govern local del dia 15 de desembre de 2011. MANIFESTEN: I.- Un dels objectius de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà desenvolupament de mesures i accions per afavorir una major cohesió i coordinació interorganitzativa, i augmentar la competitivitat i el desenvolupamentcomarca del Berguedà. Els objectius principals que persegueix, són: L’impuls de la competitivitat i la innovació, la dinamització i la facilitació del mercat de treball, l’assistència tècnica i el foment del desenvolupament territorial, l’impd’infraestructures, Medi Ambient, energies alternatives i turisme.II.- Que l’Ajuntament de Berga porta organitzant les principals fires que es porten a terme a la ciutat de Berga (Fira de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet) durant molts anys. III.- Que l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga coincideixen en la gran importància de promoure l’activitat econòmica, comercial i turística a la ciutat i comarca. IV.- l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga esinteressats en establir una col·laboració per a la gestió i coordinació de les properes fires de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet 2015.V.- Ambdues parts certifiquen que compleixen i estan al corrent de les seves obligacions tributàries davant l’Estat i lmateix certifiquen que mútuament estan al corrent de les obligacions meritades. VI.- Ambdues parts es reconeixen mútuament i recíprocament la capacitat legal necessària per a l’atorgament d’ ACORDEN: Primer. - L’objecte d’aquest conveni és establir el marc de col·laboració entre el l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga per promoure i gestionar les fires de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet 2015. Segon.- L’Ajuntament de Berga atorgarà la gestió de les fires a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà llicència, perquè aquesta se’n faci càrrec i en promogui la seva celebració. Tercer.- Per part de l’Ajuntament de Berga, coordinarà totes les instàncies de fira, les quals un cop registrades, s’entrarà a la base de dades de promoció econòmica de l’Ajuntament i s’encarregarà de fer el Padró. Es cedirà l’espai firal (Plaça Viladomat, Passeigtal de dur a terme l’activitat així com també es posarà a disposició de l’Agència les carpes i el personal necessari de les brigades municipals i Policia per a tot allò que fa referència a la infraestructura necetc.), sense cost addicional per l’Agència.També es coordinarà a través de la Policia Local tots aquells aspectes que afectin al trànsit al voltant del recinte firal així com també la coordinació i Setmanal dels dissabtes i les terrasses dels bars del Passeig de la Indústria.El Servei d’ambulància i de seguretat i control de la fira, en cas de que sigui necessari, anirà a càrrec de l’Ajuntament de Berga


Que Sergi Roca Vargas, actua en nom i representació i en la seva qualitat de President AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BERGUEDÀ” (d’aquí endavant Agència,

domiciliat a Berga, Plaça Sant Joan, 16, 1 de 08600 Berga, amb NIF P5826801B, nament realitzat per la Junta General de l’Agència en data 21

2012 i segons estatuts fundacionals vigents publicats al BOPB el 01-03-

el Senyor Juli Gendrau i Farguell, com a alcalde de l’Ajuntament de Berga amb NIF ’acord amb el nomenament realitzat pel Ple de la Corporació en data 11

de juny de 2011, i amb assistència del secretari de l’entitat, Antoni Pérez Zúñiga, i facultats per l’acord d’aprovació de la minuta del conveni de Junta de govern local del dia

esembre de 2011.

Un dels objectius de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà desenvolupament de mesures i accions per afavorir una major cohesió i coordinació interorganitzativa, i augmentar la competitivitat i el desenvolupamentcomarca del Berguedà. Els objectius principals que persegueix, són: L’impuls de la competitivitat i la innovació, la dinamització i la facilitació del mercat de treball, l’assistència tècnica i el foment del desenvolupament territorial, l’impd’infraestructures, Medi Ambient, energies alternatives i turisme.


l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga coincideixen en la gran importància de promoure l’activitat econòmica, comercial i turística a la ciutat i comarca.

l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga esinteressats en establir una col·laboració per a la gestió i coordinació de les properes fires de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet 2015.

Ambdues parts certifiquen que compleixen i estan al corrent de les seves obligacions tributàries davant l’Estat i la Generalitat i les obligacions davant la Seguretat Social. Així mateix certifiquen que mútuament estan al corrent de les obligacions meritades.

Ambdues parts es reconeixen mútuament i recíprocament la capacitat legal necessària per a l’atorgament d’aquest document i,

L’objecte d’aquest conveni és establir el marc de col·laboració entre el l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga per promoure i gestionar les fires de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet 2015.

L’Ajuntament de Berga atorgarà la gestió de les fires a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà llicència, perquè aquesta se’n faci càrrec i en promogui

Per part de l’Ajuntament de Berga, coordinarà totes les instàncies de fira, les quals un cop registrades, s’entrarà a la base de dades de promoció econòmica de l’Ajuntament i s’encarregarà de fer el Padró. Es cedirà l’espai firal (Plaça Viladomat, Passeig de la Indústria i Plaça Cim d’Estel·la) per tal de dur a terme l’activitat així com també es posarà a disposició de l’Agència les carpes i el personal necessari de les brigades municipals i Policia per a tot allò que fa referència a la infraestructura necessària per a la Fira (punts de llum, taules, mocadors, etc.), sense cost addicional per l’Agència. També es coordinarà a través de la Policia Local tots aquells aspectes que afectin al trànsit al voltant del recinte firal així com també la coordinació i trasllat del Mercat Setmanal dels dissabtes i les terrasses dels bars del Passeig de la Indústria.El Servei d’ambulància i de seguretat i control de la fira, en cas de que sigui necessari, anirà a càrrec de l’Ajuntament de Berga

Que Sergi Roca Vargas, actua en nom i representació i en la seva qualitat de President (d’aquí endavant Agència,

domiciliat a Berga, Plaça Sant Joan, 16, 1 de 08600 Berga, amb NIF P5826801B, nament realitzat per la Junta General de l’Agència en data 21-12-

-2013.

el Senyor Juli Gendrau i Farguell, com a alcalde de l’Ajuntament de Berga amb NIF ’acord amb el nomenament realitzat pel Ple de la Corporació en data 11

de juny de 2011, i amb assistència del secretari de l’entitat, Antoni Pérez Zúñiga, i facultats per l’acord d’aprovació de la minuta del conveni de Junta de govern local del dia

Un dels objectius de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà és el desenvolupament de mesures i accions per afavorir una major cohesió i coordinació interorganitzativa, i augmentar la competitivitat i el desenvolupament global de la comarca del Berguedà. Els objectius principals que persegueix, són: L’impuls de la competitivitat i la innovació, la dinamització i la facilitació del mercat de treball, l’assistència tècnica i el foment del desenvolupament territorial, l’impuls


l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga coincideixen en la gran importància de promoure l’activitat econòmica, comercial i

l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga estan interessats en establir una col·laboració per a la gestió i coordinació de les properes fires

Ambdues parts certifiquen que compleixen i estan al corrent de les seves obligacions a Generalitat i les obligacions davant la Seguretat Social. Així

mateix certifiquen que mútuament estan al corrent de les obligacions meritades.

Ambdues parts es reconeixen mútuament i recíprocament la capacitat legal

L’objecte d’aquest conveni és establir el marc de col·laboració entre el l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga per promoure i gestionar les

L’Ajuntament de Berga atorgarà la gestió de les fires a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà llicència, perquè aquesta se’n faci càrrec i en promogui

Per part de l’Ajuntament de Berga, coordinarà totes les instàncies de fira, les quals un cop registrades, s’entrarà a la base de dades de promoció econòmica de

de la Indústria i Plaça Cim d’Estel·la) per tal de dur a terme l’activitat així com també es posarà a disposició de l’Agència les carpes i el personal necessari de les brigades municipals i Policia per a tot allò que fa

essària per a la Fira (punts de llum, taules, mocadors,

També es coordinarà a través de la Policia Local tots aquells aspectes que afectin al trasllat del Mercat

Setmanal dels dissabtes i les terrasses dels bars del Passeig de la Indústria. El Servei d’ambulància i de seguretat i control de la fira, en cas de que sigui necessari,


L’Ajuntament de Berga seràmitjançant correu electrònic les parades seleccionades i també del cobrament de les corresponents taxes municipals d’ocupació de domini públic i les factures que sol·licitin les empreses o paradesQue l’Ajuntament de Berga es compromet a finançar part de les despeses, amb l’aportació de:

- 50.000,00€ per a l’organització de la Fira de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet (Partida pressupostària núm. 09.43001.48000 del pressupost municipal de l’Ajuntament dBerga per a l’any 2015 )

- Aquesta quantitat serà abonada un cop realitzada cada fira i en base a la justificació econòmica (resum de despeses) de l’Agència.

Quart. - Que per part de l’Agència es procedirà a la gestió i coordinació per tal de fer realitat la Fira. Concretament:

− Publicitat i difusió d’aquesta− Organització d’actes paral·lels, d’animació o demostració, etc.− Selecció de parades segons criteris establerts per cada una de les fires.− Disseny i reserva d’espais de les parades seleccionades− Captació de nous expositors− Tenir l’assegurança de Responsabilitat Civil per cada una de les fires, exceptuant

Berga Bolet (l’assegurança de Responsabilitat Civil només cobrirà activitats organitzades per l’Agència) queden excloses les activitats de la Penya Boleta

− Recerca d’altre finançament o esponsorització.− Altres activitats o bé gestió que impliqui la mateixa fira: informació, gestió de

serveis, etc. Cinquè.- Les causes de resolució d’aquest conveni són les següents:a) Per comú acord de les partsb) Per expiració del termini de vigència del convenic) Per incompliment d’alguna de les parts en l’execució del convenid) Per qualsevol altre causa contemplada en la normativa vigent.

Sisè.- La vigència del conveni serà des de la firma d’aquest i fins a 31 de desembre de 2015 i podrà ser cancel·lat per les dues parts amb avís previ per escrit amb un mes d’antelació. Setè.- Comissió de seguiment L’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’constituir una Comissió de seguiment integrada per dos representants de cadascuna de les parts signatàries del present Conveni, que tindrà les funcions de fer el seguiment i el control del que s’hi estipula i de resoldre ella seva execució. Per part L’Agència de Desenvolupament del Berguedà la persona responsable d’aquest acord marc, serà el gerent de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.Per part l’Ajuntament de Berga la pevigent regidor de Fires i Mercats i Promoció Econòmica. Vuitè. El règim jurídic d’aquest conveni és administratiu, motiu pel qual la interpretació i del conveni i les divergències que puguin sorgir en la seva jurisdicció contenciosa administrativa la seva resolució a manca d’acord comú de les parts. I en prova de conformitat les parts signen el present document per duplicat exemplar i a un sol efecte en la data i en el lloc assenyala Per l’Agència de Desenvolupamentdel Berguedà Sr. Sergi Roca Vargas President Sr. Gerard Soldevila i Freixa


L’Ajuntament de Berga serà l’encarregat de confirmar a través de la seva pàgina web o mitjançant correu electrònic les parades seleccionades i també del cobrament de les corresponents taxes municipals d’ocupació de domini públic i les factures que sol·licitin les empreses o parades. Que l’Ajuntament de Berga es compromet a finançar part de les despeses, amb

per a l’organització de la Fira de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet (Partida pressupostària núm. 09.43001.48000 del pressupost municipal de l’Ajuntament dBerga per a l’any 2015 ) Aquesta quantitat serà abonada un cop realitzada cada fira i en base a la justificació econòmica (resum de despeses) de l’Agència.

Que per part de l’Agència es procedirà a la gestió i coordinació per tal de fer a Fira. Concretament:

Publicitat i difusió d’aquesta Organització d’actes paral·lels, d’animació o demostració, etc. Selecció de parades segons criteris establerts per cada una de les fires.Disseny i reserva d’espais de les parades seleccionades

de nous expositors Tenir l’assegurança de Responsabilitat Civil per cada una de les fires, exceptuant Berga Bolet (l’assegurança de Responsabilitat Civil només cobrirà activitats organitzades per l’Agència) queden excloses les activitats de la Penya BoletaRecerca d’altre finançament o esponsorització. Altres activitats o bé gestió que impliqui la mateixa fira: informació, gestió de

Les causes de resolució d’aquest conveni són les següents: Per comú acord de les parts

expiració del termini de vigència del conveni Per incompliment d’alguna de les parts en l’execució del conveni Per qualsevol altre causa contemplada en la normativa vigent.

La vigència del conveni serà des de la firma d’aquest i fins a 31 de desembre de 2015 i podrà ser cancel·lat per les dues parts amb avís previ per escrit amb un mes

Comissió de seguiment L’Agència de Desenvolupament del Berguedà i l’Ajuntament de Berga s’obliguen a constituir una Comissió de seguiment integrada per dos representants de cadascuna de les parts signatàries del present Conveni, que tindrà les funcions de fer el seguiment i el control del que s’hi estipula i de resoldre els dubtes d’interpretació que puguin sorgir de

Per part L’Agència de Desenvolupament del Berguedà la persona responsable d’aquest acord marc, serà el gerent de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.Per part l’Ajuntament de Berga la persona responsable d’aquest acord marc serà el vigent regidor de Fires i Mercats i Promoció Econòmica.

El règim jurídic d’aquest conveni és administratiu, motiu pel qual la interpretació i del conveni i les divergències que puguin sorgir en la seva execució correspondrà a la jurisdicció contenciosa administrativa la seva resolució a manca d’acord comú de les

I en prova de conformitat les parts signen el present document per duplicat exemplar i a un sol efecte en la data i en el lloc assenyalats en l’encapçalament.

Per l’Agència de Desenvolupament Per l’Ajuntament de Berga

Sr. Juli Gendrau i Farguell Alcalde

Sr. Gerard Soldevila i Freixa Sr. Antoni Pérez Zúñiga

l’encarregat de confirmar a través de la seva pàgina web o mitjançant correu electrònic les parades seleccionades i també del cobrament de les corresponents taxes municipals d’ocupació de domini públic i les factures que sol·licitin

Que l’Ajuntament de Berga es compromet a finançar part de les despeses, amb

per a l’organització de la Fira de Maig, Sta. Tecla i Bergabolet (Partida pressupostària núm. 09.43001.48000 del pressupost municipal de l’Ajuntament de

Aquesta quantitat serà abonada un cop realitzada cada fira i en base a la

Que per part de l’Agència es procedirà a la gestió i coordinació per tal de fer

Selecció de parades segons criteris establerts per cada una de les fires.

Tenir l’assegurança de Responsabilitat Civil per cada una de les fires, exceptuant Berga Bolet (l’assegurança de Responsabilitat Civil només cobrirà activitats organitzades per l’Agència) queden excloses les activitats de la Penya Boletaire.

Altres activitats o bé gestió que impliqui la mateixa fira: informació, gestió de

La vigència del conveni serà des de la firma d’aquest i fins a 31 de desembre de 2015 i podrà ser cancel·lat per les dues parts amb avís previ per escrit amb un mes

Ajuntament de Berga s’obliguen a constituir una Comissió de seguiment integrada per dos representants de cadascuna de les parts signatàries del present Conveni, que tindrà les funcions de fer el seguiment i el

s dubtes d’interpretació que puguin sorgir de

Per part L’Agència de Desenvolupament del Berguedà la persona responsable d’aquest acord marc, serà el gerent de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.

rsona responsable d’aquest acord marc serà el

El règim jurídic d’aquest conveni és administratiu, motiu pel qual la interpretació i execució correspondrà a la

jurisdicció contenciosa administrativa la seva resolució a manca d’acord comú de les

I en prova de conformitat les parts signen el present document per duplicat exemplar i a

Per l’Ajuntament de Berga

Sr. Juli Gendrau i Farguell

Sr. Antoni Pérez Zúñiga


Secretari-Interventor Deliberacions: Alcalde: Com que degut als problemes informàtics d’avui no han rebut el conveni proposo que fem un recés de 5 minuts perquè s’ho puguin mirar, també els informo que hi ha un informe negatiu de Secretaria. L’any passat també es va signar un conveni per la gestió d’aquestes fires i com que la col·laboració ha sigut molt positiva creiem que s’ha de renovar per aquest any. F. Ribera: El vot serà negatiu per dues raons: perquè no hem pogut llegir les condicions amb deteniment i perquè és responsabilitat política deel tema encara no està lligat hores d’ara. E. Altarriba: També votarem en contra perquè no estem d’acord en que es delegui aquesta gestió a l’Agència, a més, no hem pogut veure el conveni i hi ha un informe desfavorable de Secretaria que ens reafirma en el sentit del vot. Votacions: Sotmesa a votació la propostamembres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIU 1 vot del grup municipal del PPVots en contra: 3 vots del grup municipal de la CUP i 3 vots dels regidors no adscritsAbstencions: --- Part de control 4. Part de Control 4.1. Donació de compte de les disposicions de Local adoptades des de la darrera sessió ordinària: 4.1.1 Decrets de l’alcaldia: del 167/2015 al 283/20 15 Llista de decrets del 167/2015 al 283/2015, per don ar compte en la sessió del ple núm. 2015/5, de 09-04-15 DECRETS 2015 Núm. Descripció assumpte167 Convocatòria Ple 2015/4, de 05168 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local, núm. 9/2015, 05/03/2015169 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit170 Imposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit

171 Acord d’iniciació d’expedient sancionador per infracció de l’article 9 bis del RDL 339/1990 de 2 de març

172 Sol·licitud ADP 2015/26173 V.Bcn 10-09-14 J.C. 174 km. Nov-des 2014 J.T175 km. Nov-des 2014 P.C176 km. Nov-des 2014 A.C177 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit


Secretari “

Com que degut als problemes informàtics d’avui no han rebut el conveni proposo que fem un recés de 5 minuts perquè s’ho puguin mirar, també els informo que hi ha un informe negatiu de Secretaria. L’any passat també es va signar un

d’aquestes fires i com que la col·laboració ha sigut molt positiva creiem que s’ha de renovar per aquest any.

El vot serà negatiu per dues raons: perquè no hem pogut llegir les condicions amb deteniment i perquè és responsabilitat política de l’equip de govern si el tema encara no està lligat hores d’ara.

També votarem en contra perquè no estem d’acord en que es delegui aquesta gestió a l’Agència, a més, no hem pogut veure el conveni i hi ha un informe

a que ens reafirma en el sentit del vot.


8 vots del grup municipal de CIU 1 vot del grup municipal del PP3 vots del grup municipal de la CUP i 3 vots dels regidors no adscrits

4.1. Donació de compte de les disposicions de l’alcalde i de la Junta de Govern Local adoptades des de la darrera sessió ordinària:

4.1.1 Decrets de l’alcaldia: del 167/2015 al 283/20 15

Llista de decrets del 167/2015 al 283/2015, per don ar compte en la sessió del ple núm.

Descripció assumpte Convocatòria Ple 2015/4, de 05-03-15 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local, núm. 9/2015, 05/03/2015Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit

de sancions per infracció de la normativa de trànsit Acord d’iniciació d’expedient sancionador per infracció de l’article 9 bis del RDL 339/1990 de 2 de març Sol·licitud ADP 2015/26

des 2014 J.T. des 2014 P.C. des 2014 A.C.

Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit

Com que degut als problemes informàtics d’avui no han rebut el conveni proposo que fem un recés de 5 minuts perquè s’ho puguin mirar, també els informo que hi ha un informe negatiu de Secretaria. L’any passat també es va signar un

d’aquestes fires i com que la col·laboració ha sigut molt positiva

El vot serà negatiu per dues raons: perquè no hem pogut llegir les l’equip de govern si

També votarem en contra perquè no estem d’acord en que es delegui aquesta gestió a l’Agència, a més, no hem pogut veure el conveni i hi ha un informe

majoria simple dels

8 vots del grup municipal de CIU 1 vot del grup municipal del PP 3 vots del grup municipal de la CUP i 3 vots dels regidors no adscrits

l’alcalde i de la Junta de Govern

Llista de decrets del 167/2015 al 283/2015, per don ar compte en la sessió del ple núm.

Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local, núm. 9/2015, 05/03/2015 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit

Acord d’iniciació d’expedient sancionador per infracció de l’article 9 bis del RDL



178 Imposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit179 Sol·licitud autorització execució obres d'arranjament180 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local, núm. 10/2015, 12/03/2015181 Substitució de la Cap de la Policia Local amb motiu de baixa per ILT.182 Convocatòria sessió extraord.Patronat183 Atorgament de poders generals per a plets184 Retorn fiança per les obres de reforma de coberta a la Rda. Moreta 16185 Sol·licitud J.A.L., còpia expedient constr.adequ. local joventut186 Finançament de l'Escola Bressol Municipal187 Retorn fiança per gestio residus de obres de rahab. Teulada Rda. Moreta 16188 Sol·licitud E.A. expedients concessions i DTF189 Devolució de fiança per obres de rehabilitacio façanes Verdaguer 15, R190 v. Bcn 20.02.15 A.P. 191 d Mollet del Vallès D.H.192 d Mollet del Vallès 12-13 novembre 2014 J.B193 d Mollet del Vallès 12-13 novembre 2014 J.L.P194 v.d.13.11.14 Bcn J.A. 195 v. Manresa 06.11.14 R.S196 V. La Seu d'Urgell 24.10.14 X.197 v.Puigcerdà 14.11.14 X.L198 v.d. 17.11.15 Bcn A.C. 199 Delimitació del terme municipal de Berga amb Cercs200 Sol·licitud ADP 2015/37201 Retorn de fiança per acondicionament d'una parafarmacia al Pg.Pau55203 Retorn fiança per gestió de residus,obres 202 Sol·licitud modificació preacords DIBA204 Retorn de fiança per adicó de pl. tercer205 Relació procediments amb terminis i efectes del silenci admnistratiu (fase 1)206 Regidor PP sol·licita accés exp. Pistes de padel 207 RH AJB 2015/16. Petició reconeixement segona activitat.208 Trasllat d'inorme emès per l'arquitecte tècnic dels serveis tècnics 209 2015/42 Comunicació inspecci210 2015/38 Comunicació inspecci211 2015/45 Llicència urbanística NRP212 2015/51 Llicència urbanística d'obres NRP213 2015/33 Llicència urbanística d'obres NRP214 2015/48 Llicència urbanística d'obres NRP215 Convocatòria s. ordinària Patronat Mun. Escola Bressol, 1/2015, de 19/03/15216 Relació compres 1056/2015217 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 11/2015, 19/03/2015218 Remis. Exp. objecte recurs 42/2015 B


220 Imposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit221 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit

222 Resolució acordant el sobreseïment dels expedients sancionadors per infraccions de circulació

223 Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador P140860241224 Retorn de fiança per renincia de225 Retorn de fiança per gestio de residus de les obres no ralitzades de la Plana,6226 2015/25 Llicèncai urbanística d'obres menors NRP


Imposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit Sol·licitud autorització execució obres d'arranjament d'hostatgeria de QueraltConvocatòria sessió ordinària Junta Govern Local, núm. 10/2015, 12/03/2015Substitució de la Cap de la Policia Local amb motiu de baixa per ILT. Convocatòria sessió extraord.Patronat Municipal Patum núm.2/2015,13/03/15Atorgament de poders generals per a plets Retorn fiança per les obres de reforma de coberta a la Rda. Moreta 16

, còpia expedient constr.adequ. local joventut l'Escola Bressol Municipal

Retorn fiança per gestio residus de obres de rahab. Teulada Rda. Moreta 16expedients concessions i DTF

Devolució de fiança per obres de rehabilitacio façanes Verdaguer 15, R

.

13 novembre 2014 J.B.

13 novembre 2014 J.L.P.

v. Manresa 06.11.14 R.S. V. La Seu d'Urgell 24.10.14 X.L.

14.11.14 X.L.

Delimitació del terme municipal de Berga amb Cercs

Sol·licitud ADP 2015/37

Retorn de fiança per acondicionament d'una parafarmacia al Pg.Pau55

Retorn fiança per gestió de residus,obres acondicionament parafarma. Pg.Pau55

Sol·licitud modificació preacords DIBA-XGL 2012-15

Retorn de fiança per adicó de pl. tercera al Pg. Industria 34 de L. C.

Relació procediments amb terminis i efectes del silenci admnistratiu (fase 1)

Regidor PP sol·licita accés exp. Pistes de padel

RH AJB 2015/16. Petició reconeixement segona activitat.

Trasllat d'inorme emès per l'arquitecte tècnic dels serveis tècnics

2015/42 Comunicació inspecció primera ocupació L. C. P.

38 Comunicació inspecció primera ocupació L. C. P.

urbanística NRP

2015/51 Llicència urbanística d'obres NRP

2015/33 Llicència urbanística d'obres NRP

2015/48 Llicència urbanística d'obres NRP ordinària Patronat Mun. Escola Bressol, 1/2015, de 19/03/15

Relació compres 1056/2015 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 11/2015, 19/03/2015Remis. Exp. objecte recurs 42/2015 B JCA 3 BCN R. i J. O. P.

d’iniciació d’expedient sancionador per infracció de l’article 9 bis del RDL 339/1990 de 2 de març Imposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsitResolució acordant el sobreseïment dels expedients sancionadors per infraccions de

Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador P140860241 Retorn de fiança per renincia de licencia al Plana 6 de A. del C. Retorn de fiança per gestio de residus de les obres no ralitzades de la Plana,62015/25 Llicèncai urbanística d'obres menors NRP

d'hostatgeria de Queralt Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local, núm. 10/2015, 12/03/2015

Municipal Patum núm.2/2015,13/03/15

Retorn fiança per les obres de reforma de coberta a la Rda. Moreta 16

Retorn fiança per gestio residus de obres de rahab. Teulada Rda. Moreta 16

Devolució de fiança per obres de rehabilitacio façanes Verdaguer 15, R.

acondicionament parafarma. Pg.Pau55

ordinària Patronat Mun. Escola Bressol, 1/2015, de 19/03/15

Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 11/2015, 19/03/2015

d’iniciació d’expedient sancionador per infracció de l’article 9 bis del RDL

Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit Resolució acordant el sobreseïment dels expedients sancionadors per infraccions de

Retorn de fiança per gestio de residus de les obres no ralitzades de la Plana,6


227 2015/24 Llicència urbanística d'obres NRP228 2015/23 Llicència urbanística d'obres NRP229 2015/22 Llicència urbanística d'obres NRP230 2015/18 Llicèncai urbanística d'obres NRP231 2015/26 Llicèncai urbanística d'obres NRP232 2015/32 Llicència urbanística d'obres NRP233 Sancionadors Policia Local 2014/39234 Sancionadors Policia Local 2014/40235 Requeriment Fiscal Forn Can Curtichs236 d. 18/11/14 J.C. 237 v.d.18/11/14 R.S. 238 v Bcn 19.11.14 A.P. 239 v.d.Bcn 24.11.14 A.C. 240 v. Bcn 25.11.14 A.F. 241 v.d. Bcn 27.11.14 J.A. 242 Sol·licitud autorització execució obres portada d'aigües a 243 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit244 Imposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit245 Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador P140877464246 Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador 1400000894247 Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador 1100000753248 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 12/2015, 26/03/2015249 Devolucio fiança de Berga 2000 edific250 Sol·licitud d'inscripció al registre d'entitats del JAB251 Delegació de vot Assemblea AELXCAT252 Nomenament repres. proc. Jud. derivat reclamació prèvia a la v253 Sol·licitud ADP 2015/50254 Conveni Mediació Ciutadana (Rectificat)255 Relació compres 1054/2015

256 Sol·licitud d'inscripció al registre d'entitats de l'Assc. Govede Berga

257 Convocatòria Informativa comptes 01258 Convocatòria informativa municipal 01259 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 13/2015, 01/04/15

260 Projecte bàsic i d'execució d'arranjament i millora d'una part de la coberta de l'edifici del santuari de Queralt,

261 Creació comissió redac262 Convocatòria de la Junta de Seguretat Local, el dia 14 d'abril de 2015263 v. 12/11/14 J.S. 264 v. 12.12.14 Bcn J.V. 265 v. Martorell 4.12.14 J. V266 120 km. novmebre 2014 J.E267 v. Vic-Folgueroles-Massies de Voltregà 1.12.14 A.C268 41 km. visita escoles Berguedà 02.12.14 J.V269 v.d.4.12.14 Bcn J.A. 270 v Bcn 09.12.14 A.P. 271 v.Manresa 12.12.14 P.C272 v. Castell de Montesquiu 16.10.14 P.C273 v.Bcm 17.10.14 P.C. 274 despeses autopistes del 19.08.14 a 02.12.14 J.G

275 v. Manresa 11.12.14 A.F


2015/24 Llicència urbanística d'obres NRP 2015/23 Llicència urbanística d'obres NRP

urbanística d'obres NRP 2015/18 Llicèncai urbanística d'obres NRP 2015/26 Llicèncai urbanística d'obres NRP 2015/32 Llicència urbanística d'obres NRP Sancionadors Policia Local 2014/39 Sancionadors Policia Local 2014/40 Requeriment Fiscal Forn Can Curtichs

Sol·licitud autorització execució obres portada d'aigües a Queralt


Imposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit

Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador P140877464

acordant el sobreseïment d’expedient sancionador 1400000894

Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador 1100000753 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 12/2015, 26/03/2015Devolucio fiança de Berga 2000 edifici Pl. del Forn 11, Ciutat 21

Sol·licitud d'inscripció al registre d'entitats del JAB-Berga

Delegació de vot Assemblea AELXCAT

Nomenament repres. proc. Jud. derivat reclamació prèvia a la via judicial d'E. S. T.

Sol·licitud ADP 2015/50

Conveni Mediació Ciutadana (Rectificat)

Relació compres 1054/2015 Sol·licitud d'inscripció al registre d'entitats de l'Assc. Governador F. P. de S. d'Amics del Castell

Convocatòria Informativa comptes 01-04-15

informativa municipal 01-04-15 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 13/2015, 01/04/15Projecte bàsic i d'execució d'arranjament i millora d'una part de la coberta de l'edifici del santuari

Creació comissió redactora del reglament del Conservatori de música Convocatòria de la Junta de Seguretat Local, el dia 14 d'abril de 2015

v. Martorell 4.12.14 J. V.

120 km. novmebre 2014 J.E.

Massies de Voltregà 1.12.14 A.C.

41 km. visita escoles Berguedà 02.12.14 J.V.

v.Manresa 12.12.14 P.C.

v. Castell de Montesquiu 16.10.14 P.C.

despeses autopistes del 19.08.14 a 02.12.14 J.G.

v. Manresa 11.12.14 A.F.


Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 12/2015, 26/03/2015

ia judicial d'E. S. T.

d'Amics del Castell

Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 13/2015, 01/04/15 Projecte bàsic i d'execució d'arranjament i millora d'una part de la coberta de l'edifici del santuari

Convocatòria de la Junta de Seguretat Local, el dia 14 d'abril de 2015


276 v. Bcn 11.12.14 F.T.


278 Imposició de sancions per infracció 279 Resolució acordant el sobreseïment dels expedients sancionadors per infraccions de circulació280 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit281 2015/39 Llicència urbanística d'obres menors NRP 282 2015/60 Llicència urbanística d'obres menors NRP283 Convocatoria Ple 259 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 13/2015, 01/04/15

260 Projecte bàsic i d'execució d'arranjament i de Queralt,

261 Creació comissió redactora del reglament del Conservatori de música262 Convocatòria de la Junta de Seguretat Local, el dia 14 d'abril de 2015263 v. 12/11/14 J.S. 264 v. 12.12.14 Bcn J.V. 265 v. Martorell 4.12.14 J. V266 120 km. novmebre 2014 J.E267 v. Vic-Folgueroles-Massies de Voltregà 1.12.14 A.C268 41 km. visita escoles Berguedà 02.12.14 J.V269 v.d.4.12.14 Bcn J.A. 270 v Bcn 09.12.14 A.P. 271 v.Manresa 12.12.14 P.C272 v. Castell de Montesquiu 16.10.14 P.C273 v.Bcm 17.10.14 P.C. 274 despeses autopistes del 19.08.14 a 02.12.14 J.G

275 v. Manresa 11.12.14 A.F276 v. Bcn 11.12.14 F.T.

277 Acord d’iniciació d’expedient sancionador per de març

278 Imposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit279 Resolució acordant el sobreseïment dels expedients sancionadors per infraccions de circulació280 Acord incoació expedients281 2015/39 Llicència urbanística d'obres menors NRP 282 2015/60 Llicència urbanística d'obres menors NRP283 Convocatoria Ple

El ple es dóna per assabentat 4.1.2 Juntes de govern local: de la El ple es dóna per assabentat 4.2. Informes d’intervenció sobre les resolucions i /o acords adoptats en contra de les objeccions efectuades i anomalies en matèria d’ingressos. No n’hi ha 4.3. Precs i preguntes 4.3.1. Grup municipal de la CUP


Acord d’iniciació d’expedient sancionador per infracció de l’article 9 bis del RDL 339/1990 de 2


Resolució acordant el sobreseïment dels expedients sancionadors per infraccions de circulació


2015/39 Llicència urbanística d'obres menors NRP


Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 13/2015, 01/04/15Projecte bàsic i d'execució d'arranjament i millora d'una part de la coberta de l'edifici del santuari

Creació comissió redactora del reglament del Conservatori de música Convocatòria de la Junta de Seguretat Local, el dia 14 d'abril de 2015

v. Martorell 4.12.14 J. V.

120 km. novmebre 2014 J.E.

Massies de Voltregà 1.12.14 A.C.

41 km. visita escoles Berguedà 02.12.14 J.V.

v.Manresa 12.12.14 P.C.

v. Castell de Montesquiu 16.10.14 P.C.

despeses autopistes del 19.08.14 a 02.12.14 J.G.

v. Manresa 11.12.14 A.F.







El ple es dóna per assabentat

4.1.2 Juntes de govern local: de la 8/2015 a la 12/2015

El ple es dóna per assabentat

4.2. Informes d’intervenció sobre les resolucions i /o acords adoptats en contra de les objeccions efectuades i anomalies en matèria d’ingressos.

de la CUP




Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 13/2015, 01/04/15 millora d'una part de la coberta de l'edifici del santuari

Convocatòria de la Junta de Seguretat Local, el dia 14 d'abril de 2015

infracció de l’article 9 bis del RDL 339/1990 de 2


sancionadors per infracció de la normativa de trànsit

4.2. Informes d’intervenció sobre les resolucions i /o acords adoptats en contra


4.3.1.1. Veient la problemàtica que afecta als treballadors de l’Ajuntament i, especialment, de l’Hospital li demanem que, en un t ermini breu de temps, ens faci arribar un pla de manteniment del pla d’estabi litat pressupostària de l’Hospital per estar informats fidedignament de la seva situació i del què pot arribar a passar Alcalde: Així ho farem. No s’ha de pagar urgentment, la llei permet que es pugui pagar durant tot el 2015, per tant, ens dóna un cert marge d’actuació. El canvi de figura jurídica era un tallafocs del moment en que ara ens trobem però li recordo que fa dos anys hi va haver recollida de signatures i acusacions fomentades amb mentides. Per tant, som molt conscients del què representa i que parlem de quantitats importants que s’han de dotar pressupostàriament. El 2012, tant a l’Hospital com a l’Ajuntament, estava dotat pressupostàriament, tot i que hi hagués hagut una dificultat econòmica; ara bé, és molt fàcil que al cap de dos anys et diguin pagaestigui consignat al pressupost i també havent de complir uns requisits. Per tant, ho portarem a la consideració del Ple abans de prendre una decisió, avanço que els informes de Secretaria i de Intervenció seran desfavorables perquè en aquest cas no pot ser d’altra manera. També vostès siguin conscients del què votaran i què representarà pels uns i pels altres. F. Ribera: Només vull aclarir que des del principi vam estar d’acord amb fer un tallafocs, altra cosa és que no ens entenguéssim amb quina forma havTampoc vam difondre cap rumor i les recollides de firmes que hi va haver les trobàvem legítimes perquè era el reflex de la preocupació de la gent pel futur de l’Hospital. I no pateixi perquè l’Ajuntament quedarà en bones mans! Alcalde: No pateixo pas i confio en que quedi en bones mans. 4.3.1.2. En què pensen destinar els diners que l’Ajuntame nt ha rebut de la Diputació en concepte de cohesió social M. Iglesias: Des de Serveis Socials estan estudiant a què es poden dedicar els 74.000 € rebuts. S’està fent en base a l’estudi de necessitats detectades aquests anys: infància en risc, ocupabilitat o situacions d’emergència social. 4.3.2. Regidors no adscrits 4.3.2.1. En quina situació es troba la possible cessió de l convent de Sant Francesc Alcalde: Estem recollint les demandes perquè la cessió, que segurament serà a precari, es faci el més aviat possible. La propietat ens ha de definir quin és l’espai que vol cedir, quins són els usos que vol que tingui i també haurem de tenir en compte si a l’Ajuntament li acabarà interessant. 4.3.2.2. Demanem ens ampliïn la informació del tema de la paga extra dels treballadors Alcalde: Els informes negatius hi són perquètres requisits que no complim. L’Ajuntament en compleix dos, el problema radica en que l’Ajuntament i l’Hospital junts no. L’Ajuntament ha d’estudiar si, per voluntat política, assumeix la paga extra dels treballadoestem parlant de vora 400 treballadors, cosa que per l’estabilitat pressupostària és


Veient la problemàtica que afecta als treballadors de l’Ajuntament i, especialment, de l’Hospital li demanem que, en un t ermini breu de temps, ens faci arribar un pla de manteniment del pla d’estabi litat pressupostària de

estar informats fidedignament de la seva situació i del què pot

Així ho farem. No s’ha de pagar urgentment, la llei permet que es pugui pagar durant tot el 2015, per tant, ens dóna un cert marge d’actuació. El canvi de

jurídica era un tallafocs del moment en que ara ens trobem però li recordo que fa dos anys hi va haver recollida de signatures i acusacions fomentades amb mentides. Per tant, som molt conscients del què representa i que parlem de quantitats importants

e s’han de dotar pressupostàriament. El 2012, tant a l’Hospital com a l’Ajuntament, estava dotat pressupostàriament, tot i que hi hagués hagut una dificultat econòmica; ara bé, és molt fàcil que al cap de dos anys et diguin paga-ho, a més, sense que

gui consignat al pressupost i també havent de complir uns requisits. Per tant, ho portarem a la consideració del Ple abans de prendre una decisió, avanço que els informes de Secretaria i de Intervenció seran desfavorables perquè en aquest cas no

’altra manera. També vostès siguin conscients del què votaran i què representarà pels uns i pels altres.

Només vull aclarir que des del principi vam estar d’acord amb fer un tallafocs, altra cosa és que no ens entenguéssim amb quina forma havTampoc vam difondre cap rumor i les recollides de firmes que hi va haver les trobàvem legítimes perquè era el reflex de la preocupació de la gent pel futur de l’Hospital. I no pateixi perquè l’Ajuntament quedarà en bones mans!

pateixo pas i confio en que quedi en bones mans.

2. En què pensen destinar els diners que l’Ajuntame nt ha rebut de la Diputació en concepte de cohesió social

Des de Serveis Socials estan estudiant a què es poden dedicar els à fent en base a l’estudi de necessitats detectades aquests

anys: infància en risc, ocupabilitat o situacions d’emergència social.

4.3.2. Regidors no adscrits

1. En quina situació es troba la possible cessió de l convent de Sant

Estem recollint les demandes perquè la cessió, que segurament serà a precari, es faci el més aviat possible. La propietat ens ha de definir quin és l’espai que

cedir, quins són els usos que vol que tingui i també haurem de tenir en compte si a l’Ajuntament li acabarà interessant.

2. Demanem ens ampliïn la informació del tema de la paga extra dels

Els informes negatius hi són perquè la normativa diu que s’han de complir tres requisits que no complim. L’Ajuntament en compleix dos, el problema radica en que l’Ajuntament i l’Hospital junts no. L’Ajuntament ha d’estudiar si, per voluntat política, assumeix la paga extra dels treballadors de l’Ajuntament, però a l’Hospital estem parlant de vora 400 treballadors, cosa que per l’estabilitat pressupostària és

Veient la problemàtica que afecta als treballadors de l’Ajuntament i, especialment, de l’Hospital li demanem que, en un t ermini breu de temps, ens faci arribar un pla de manteniment del pla d’estabi litat pressupostària de

estar informats fidedignament de la seva situació i del què pot

Així ho farem. No s’ha de pagar urgentment, la llei permet que es pugui pagar durant tot el 2015, per tant, ens dóna un cert marge d’actuació. El canvi de

jurídica era un tallafocs del moment en que ara ens trobem però li recordo que fa dos anys hi va haver recollida de signatures i acusacions fomentades amb mentides. Per tant, som molt conscients del què representa i que parlem de quantitats importants

e s’han de dotar pressupostàriament. El 2012, tant a l’Hospital com a l’Ajuntament, estava dotat pressupostàriament, tot i que hi hagués hagut una dificultat econòmica;

ho, a més, sense que gui consignat al pressupost i també havent de complir uns requisits. Per tant, ho

portarem a la consideració del Ple abans de prendre una decisió, avanço que els informes de Secretaria i de Intervenció seran desfavorables perquè en aquest cas no

’altra manera. També vostès siguin conscients del què votaran i què

Només vull aclarir que des del principi vam estar d’acord amb fer un tallafocs, altra cosa és que no ens entenguéssim amb quina forma havia de tenir. Tampoc vam difondre cap rumor i les recollides de firmes que hi va haver les trobàvem legítimes perquè era el reflex de la preocupació de la gent pel futur de l’Hospital. I no

2. En què pensen destinar els diners que l’Ajuntame nt ha rebut de la

Des de Serveis Socials estan estudiant a què es poden dedicar els à fent en base a l’estudi de necessitats detectades aquests

1. En quina situació es troba la possible cessió de l convent de Sant

Estem recollint les demandes perquè la cessió, que segurament serà a precari, es faci el més aviat possible. La propietat ens ha de definir quin és l’espai que

cedir, quins són els usos que vol que tingui i també haurem de tenir en compte si a

2. Demanem ens ampliïn la informació del tema de la paga extra dels

la normativa diu que s’han de complir tres requisits que no complim. L’Ajuntament en compleix dos, el problema radica en que l’Ajuntament i l’Hospital junts no. L’Ajuntament ha d’estudiar si, per voluntat

rs de l’Ajuntament, però a l’Hospital estem parlant de vora 400 treballadors, cosa que per l’estabilitat pressupostària és


molt difícil, per tant, s’ha de veure exactament què representa, que tinguem clar què votem aquí i que vostès tinguin tota la informaPle. 4.3.2.3. Ens podrien explicar com han anat les preinscrip cions a les escoles S. Salvador: P3 ha quedat bastant equilibrat, per escoles: a Sant Joan i Santa Eulàlia entre 34 i 36, La Valldan només 4, La Xarxa i primers d’ESO, Institut Guillem de Berguedà 95 preinscripcions, SES Serra de Noet 60, Xarxa 22 i La Salle 27. 4.3.2.4. Tenint la previsió que l’any vinent les preinscr ipcionss’han interessat per saber què podria passar S. Salvador: Es podria perdre una línea de P3. Alcalde: La Generalitat a nivell global de Catalunya ho està planificant. 4.3.2.5. En referència al nyap de les obres del Vall que han creat umediocre i lletja. Quin objectiu tenien aquestes o bres, quina prioritat, quina previsió i amb què compleixen amb el Pla de mobilit at. Alcalde: Des del primer moment ens està dient que aquestes obres seran un desastre, ja li vaig explicarpasseig i que el pas elevat es va haver de descartar per un problema de cotes, sinó hauria quedat com una muntanya russa. Treure els aparcaments per complir amb el Pla de mobilitat no ho vam creurtraslladat la felicitació d’una persona amb visibilitat reduïda. És qüestió de gustos el fet que agradin o no, hi ha gent que reconeix que s’ha millorat tot i que esperaven una altra cosa, ara bé, no ens pot necessari i la segona fase no s’ha endarrerit perquè no hi ha hagut entrebancs. Ara si a vostè li interessa treure el tema per campanya electoral, vagi traientdues coses. Com vol que venvol ser alcaldessa de Berga amb aquest pensament? 4.3.2.6. Prec per si poden fer algun tràmit per evitar qu e els caps de setmana es tallin les entrades a Berga des de la C16 Alcalde: S’han fet tràmits. R. Bajona: En aquests moments no hi ha cap més solució perquè és un perill i la seguretat passa per davant de qualsevol altra cosa. Per tractar aquest tema hem tingut un parell de reunions amb el Servei Català de Trànsit però sempreveure la perillositat que hi ha en voler entrar havent de fer l’estop al mig. 4.3.2.7. Prec perquè l’empresa concessionària de l’estaci ó d’autobusos torni a posar la barbacana que hi havia. R. Bajona: Ja els hi vam demanar, els hi reclama 4.3.2.8. Prec perquè l’Ajuntament posi bancs a la zona de l’estació d’autobusos R. Bajona: Mirarem amb els Serveis Tècnics on els podem ubicar.


molt difícil, per tant, s’ha de veure exactament què representa, que tinguem clar què votem aquí i que vostès tinguin tota la informació del què votarem aquí en el proper

3. Ens podrien explicar com han anat les preinscrip cions a les escoles

P3 ha quedat bastant equilibrat, per escoles: a Sant Joan i Santa Eulàlia entre 34 i 36, La Valldan només 4, La Xarxa i Vedruna sobre el que ja tenien. Els primers d’ESO, Institut Guillem de Berguedà 95 preinscripcions, SES Serra de Noet

4. Tenint la previsió que l’any vinent les preinscr ipcions tornin a baixar s’han interessat per saber què podria passar

Es podria perdre una línea de P3.

La Generalitat a nivell global de Catalunya ho està planificant.

5. En referència al nyap de les obres del Vall que han creat umediocre i lletja. Quin objectiu tenien aquestes o bres, quina prioritat, quina previsió i amb què compleixen amb el Pla de mobilit at.

Des del primer moment ens està dient que aquestes obres seran un desastre, ja li vaig explicar que la modificació es va fer per unificar la llargada del passeig i que el pas elevat es va haver de descartar per un problema de cotes, sinó hauria quedat com una muntanya russa. Treure els aparcaments per complir amb el Pla de mobilitat no ho vam creure oportú. La regidora de Serveis Socials m’ha traslladat la felicitació d’una persona amb visibilitat reduïda. És qüestió de gustos el fet que agradin o no, hi ha gent que reconeix que s’ha millorat tot i que esperaven una altra cosa, ara bé, no ens pot negar que l’eixamplament del pas de vianants era necessari i la segona fase no s’ha endarrerit perquè no hi ha hagut entrebancs. Ara si a vostè li interessa treure el tema per campanya electoral, vagi traientdues coses. Com vol que venguem la nostra ciutat si vostè diu que no val res? Vostè vol ser alcaldessa de Berga amb aquest pensament?

6. Prec per si poden fer algun tràmit per evitar qu e els caps de setmana es tallin les entrades a Berga des de la C16

S’han fet tràmits.

En aquests moments no hi ha cap més solució perquè és un perill i la seguretat passa per davant de qualsevol altra cosa. Per tractar aquest tema hem tingut un parell de reunions amb el Servei Català de Trànsit però sempreveure la perillositat que hi ha en voler entrar havent de fer l’estop al mig.

7. Prec perquè l’empresa concessionària de l’estaci ó d’autobusos torni a posar la barbacana que hi havia.

Ja els hi vam demanar, els hi reclamarem.

8. Prec perquè l’Ajuntament posi bancs a la zona de l’estació d’autobusos

Mirarem amb els Serveis Tècnics on els podem ubicar.

molt difícil, per tant, s’ha de veure exactament què representa, que tinguem clar què ció del què votarem aquí en el proper

3. Ens podrien explicar com han anat les preinscrip cions a les escoles

P3 ha quedat bastant equilibrat, per escoles: a Sant Joan i Santa Eulàlia Vedruna sobre el que ja tenien. Els

primers d’ESO, Institut Guillem de Berguedà 95 preinscripcions, SES Serra de Noet

tornin a baixar

La Generalitat a nivell global de Catalunya ho està planificant.

5. En referència al nyap de les obres del Vall que han creat u na ciutat més mediocre i lletja. Quin objectiu tenien aquestes o bres, quina prioritat, quina

Des del primer moment ens està dient que aquestes obres seran un que la modificació es va fer per unificar la llargada del

passeig i que el pas elevat es va haver de descartar per un problema de cotes, sinó hauria quedat com una muntanya russa. Treure els aparcaments per complir amb el

e oportú. La regidora de Serveis Socials m’ha traslladat la felicitació d’una persona amb visibilitat reduïda. És qüestió de gustos el fet que agradin o no, hi ha gent que reconeix que s’ha millorat tot i que esperaven una

negar que l’eixamplament del pas de vianants era necessari i la segona fase no s’ha endarrerit perquè no hi ha hagut entrebancs. Ara si a vostè li interessa treure el tema per campanya electoral, vagi traient-lo. I, per últim

guem la nostra ciutat si vostè diu que no val res? Vostè

6. Prec per si poden fer algun tràmit per evitar qu e els caps de setmana es

En aquests moments no hi ha cap més solució perquè és un perill i la seguretat passa per davant de qualsevol altra cosa. Per tractar aquest tema hem tingut un parell de reunions amb el Servei Català de Trànsit però sempre ens han fet veure la perillositat que hi ha en voler entrar havent de fer l’estop al mig.

7. Prec perquè l’empresa concessionària de l’estaci ó d’autobusos torni a

8. Prec perquè l’Ajuntament posi bancs a la zona de l’estació d’autobusos


4.3.2.9. Prec perquè es compleixi amb el compromís de hab ilitar un servei d’autobusos a Queralt tots el R. Bajona: Desconeixia aquest compromís, em posaré en contacte amb l’empresa Alsa per parlar-ne. 4.3.2.10. Fent referència a una carta que el Grup de Defe nsa de la Natura va enviar a l’Ajuntament, voldria saber si l’Obaga de de Catalunya, entrarà dins el programa de tales co ntrolades del Departament d’Agricultura Alcalde: D’aquesta consulta se n’ha donat trasllat a la Mancomunitat de Municipis de la Biomassa. 4.3.2.11. En quin procés es troba municipals d’una casa abandonada i en mal estat de conservació de la plaça del Forn Alcalde: El tècnic va anar a mirardesconec però si s’ha iniciat cap expedient dcontestarem. 4.3.2.12. També a la plaça del Forn hi ha unes plaques de ferro a terra que molesten pel soroll que fan quan hi passen els cotx es per sobre, tenen a veure amb obres d’Endesa Alcalde: La xarxa d’escomesa del teatre i l’escola de música s’ha de connectar amb un transformador dels habitatges nous que hi ha allà al costat, temps enrere SOREA hi va fer passar un tub d’aigua i ara hi està treballant per modificar DECLARACIÓ DE FE PUBLICA Antoni Pérez i Zúñiga, secretari de l’Ajuntament de Berga, certifico que el seu contingut íntegre plasma el desenvolupament de la sessió plenària corresponent. I, perquè així consti, estenc aquesta acta, el contingut de la qual certifico, correspa la sessió plenària Ordinari del dia 9 d'Gendrau i Farguell. L’alcalde,


9. Prec perquè es compleixi amb el compromís de hab ilitar un servei d’autobusos a Queralt tots el s diumenges del mes d’agost

Desconeixia aquest compromís, em posaré en contacte amb l’empresa

10. Fent referència a una carta que el Grup de Defe nsa de la Natura va enviar a l’Ajuntament, voldria saber si l’Obaga de Queralt, com a bosc singular de Catalunya, entrarà dins el programa de tales co ntrolades del Departament

D’aquesta consulta se n’ha donat trasllat a la Mancomunitat de Municipis de

11. En quin procés es troba la inspecció duta a terme pels tècnics municipals d’una casa abandonada i en mal estat de conservació de la plaça del

El tècnic va anar a mirar-ho i va veure un problema, sobretot, a la coberta, desconec però si s’ha iniciat cap expedient de legalitat. Ho demanarem i ja li

12. També a la plaça del Forn hi ha unes plaques de ferro a terra que molesten pel soroll que fan quan hi passen els cotx es per sobre, tenen a veure

La xarxa d’escomesa del teatre i l’escola de música s’ha de connectar amb un transformador dels habitatges nous que hi ha allà al costat, temps enrere SOREA hi va fer passar un tub d’aigua i ara hi està treballant per modificar-ho.

PUBLICA

Antoni Pérez i Zúñiga, secretari de l’Ajuntament de Berga, certifico que el seu contingut íntegre plasma el desenvolupament de la sessió plenària corresponent.

I, perquè així consti, estenc aquesta acta, el contingut de la qual certifico, correspplenària Ordinari del dia 9 d'abril de 2015, amb el vistiplau de l'alcalde, Juli

El secretari,

9. Prec perquè es compleixi amb el compromís de hab ilitar un servei

Desconeixia aquest compromís, em posaré en contacte amb l’empresa

10. Fent referència a una carta que el Grup de Defe nsa de la Natura va Queralt, com a bosc singular

de Catalunya, entrarà dins el programa de tales co ntrolades del Departament

D’aquesta consulta se n’ha donat trasllat a la Mancomunitat de Municipis de

la inspecció duta a terme pels tècnics municipals d’una casa abandonada i en mal estat de conservació de la plaça del

ho i va veure un problema, sobretot, a la coberta, e legalitat. Ho demanarem i ja li

12. També a la plaça del Forn hi ha unes plaques de ferro a terra que molesten pel soroll que fan quan hi passen els cotx es per sobre, tenen a veure

La xarxa d’escomesa del teatre i l’escola de música s’ha de connectar amb un transformador dels habitatges nous que hi ha allà al costat, temps enrere SOREA hi

Antoni Pérez i Zúñiga, secretari de l’Ajuntament de Berga, certifico que el seu contingut íntegre plasma el desenvolupament de la sessió plenària corresponent.

I, perquè així consti, estenc aquesta acta, el contingut de la qual certifico, corresponent abril de 2015, amb el vistiplau de l'alcalde, Juli

El secretari,

Documents

ESBORRANY D’ACTA IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ ...Des de l’Àrea d’Educació, s’informa que l’escola de Santa Eulàlia de Berga i l’AMPA de l’Escola Bressol Flor ens han