ESBORRANY D’ACTA ÒRGANS Comissió informativa de l’àrea ... · ACTA DEL PLE 3/2007, DE 14 DE MARÇ DE 2007. 6 Setè. Disposar que el registre auxiliar haurà d’ajustar el

ACTA DEL PLE 3/2007, DE 14 DE MARÇ DE 2007. 1

ESBORRANY D’ACTA ÒRGANS • Comissió informativa de l’àrea especial de comptes • Comissió informativa de l’àrea municipal • Ple municipal IDENTIFICACIÓ DE LES SESSIONS COMISSIÓ INFORMATIVA DE L’ÀREA ESPECIAL DE COMPTES Data: 8 de març del 2007 Número: 2007/3 Caràcter: Ordinari Convocatòria: Segona Temps de celebració: Constitució: 19.00 h. Aixecament: 19.12 h. RELACIÓ DE MEMBRES CORPORATIUS Assistents - Ramon Camps i Roca (PSC) - Lurdes Bover i Pujals (PSC) - Andreu Escobet i Gendrau )PSC) Absents amb justificació - Josep Xoy i Soler (ERC) - Josep M. Badia i Pons (CIU) - M. Àngels Guitart i Guixer (CIU) - Ramir Ribera i Caball (PP) Absents sense justificació Cap Secretari Óscar González i Ballesteros Interventor Florenci Torrents i Gonfaus COMISSIÓ INFORMATIVA DE L’ÀREA MUNICIPAL Data: 8 de març de 2007


Número: 2007/3 Caràcter: Ordinari Convocatòria: Primera Temps de celebració: Constitució: 19.13 h. Aixecament: 19.32 h. RELACIÓ DE MEMBRES CORPORATIUS Assistents - Ramon Camps i Roca (PSC) - Josep Ramon López Asencio (PSC) - Lurdes Bover i Pujals (PSC) - Juli Gendrau i Farguell (CiU) Absents amb justificació - Rafael Llamas i Goñi (ERC) - Josep Maria Badia i Pons (CIU) - Ramir Ribera i Caball (PP) Absents sense justificació Cap Secretari Óscar González i Ballesteros Interventor Florenci Torrents i Gonfaus ÒRGAN • Ple municipal IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Data: 14 de març de 2007 Número: 2007/3 Caràcter: Ordinari Temps de celebració:

Constitució: 20.30 hores Aixecament: 22.54 hores

Assistents - Ramon Camps i Roca (PSC) - Josep Xoy i Soler (ERC)


- Encarna Sánchez i Cea (PSC) - Rafael Llamas i Goñi (ERC) - Josep Ramon López i Asencio (PSC) - Óscar Fernández-Pola i Garrido (PSC) - Lurdes Bover i Pujals (PSC) - Andreu Escobet i Gendrau (PSC) - Maria Antònia Carrasco i Ribera (PSC) - Josep Maria Companyó i Pagerols (ERC) - Josep Maria Badia i Pons (CIU) - Jaume Vima i Bofarull (CIU) - Maria Àngels Guitart i Guixé (CIU) - Maria Carme Barniol i Minoves (CIU) - Juli Gendrau i Farguell (CIU) - Ramon Bajona i Riu (CIU) Absents amb justificació Cap Absents sense justificació - Ramiro Ribera i Caball (PP) President Ramon Camps i Roca, alcalde - president Secretari Óscar González i Ballesteros, secretari municipal Interventor Florenci Torrents i Gonfaus, interventor municipal QUÒRUM Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inici de la sessió i es manté durant el seu transcurs. CONVOCATÒRIA Primera ASSUMPTES CONEGUTS A. ACTES A.1. APROVACIÓ DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE MUNICIPAL NÚM. 2007/1, DE 17 de gener de 2007.


Esmenes d’errors: El senyor Xoy es refereix a la pàgina 10 pel que fa a les deliberacions sobre l’assumpte de la concessió de domini públic del berenador de la Font Negra. No s’entén l’expressió que hi posa: “El senyor alcalde li va robar l’or”. Creu que és una interpretació del senyor Ribera. El senyor Xoy al·lega que està segur que el senyor alcalde no va dir això i proposa treure aquesta frase de l’acta. Votació: Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió del ple municipal núm. 2007/1, de 17 de gener de 2007, s’aprova, amb l’esmena proposada pel senyor Xoy, per unanimitat dels membres consistorials presents llevat del senyor López que s’hi absté.

B. SECCIÓ DISPOSITIVA B.2. Creació del registre auxiliar idCAT. Proposició que l’alcalde eleva al ple: PROCEDIMENT

Proposta a JGL i Ple - Informe i certificat 2007/158

CREACIÓ DEL REGISTRE AUXILIAR IDCAT MOTIVACIÓ Aquest assumpte ha estat inclòs per l’alcalde en l’ordre del dia de la sessió plenària ordinària de 14 de març de 2007 a l’empara del que disposen els articles 106.2 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i 91.4 i 97.3 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre. La urgència de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia es deu a que l’expedient es troba finançat en part per subvencions de la Generalitat de Catalunya i convé disposar de l’adopció dels acords de la present proposta per tal complir amb els terminis previstos en els mateixos. L’article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP-PAC), en la redacció donada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de l’anterior, disposa que els òrgans administratius han de portar un registre general en el qual s’ha de fer constar l’assentament corresponent de tot escrit o comunicació que es presenti o que es rebi en qualsevol unitat administrativa pròpia. A més, es poden crear registres auxiliars d’aquest amb la finalitat de facilitar la presentació d’escrits i comunicacions. Aquests registres auxiliars han d’instal·lar-se en suport informàtic i el sistema ha de garantir la integració informàtica en el registre general de les anotacions efectuades en aquells. L’Ajuntament de Berga col·labora amb l’Agència Catalana de Certificació en l’emissió i gestió dels certificats digitals idCAT, tal i com s’estableix en el conveni de col·laboració.


Amb la finalitat d’agilitar el tràmit de registre de la documentació associada a la gestió dels certificats idCAT, es fa aconsellable la creació d’un registre auxiliar en l’Ajuntament de Berga, que atendrà els documents que s’hi prestin. Vist l’informe emès pel cap dels serveis informàtics de l’Ajuntament de Berga referent a la constitució de l’Ajuntament de Berga com a Entitat de Registre; DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer. Crear un registre auxiliar a l’Ajuntament de Berga per a la recepció i la sortida de documents relatius a la prestació del servei de certificació digital idCAT que es presentin a les oficines de l’entitat. Aquest registre té caràcter auxiliar del Registre General de l’ens. Segon. Disposar que l’objectiu del registre esmentat és contribuir a una millor gestió i control de l’activitat administrativa de les entitats de registre col·laboradores idCAT. Aquest registre està habilitat per a la recepció i la sortida de sol·licituds, escrits i comunicacions dels processos i tràmits del servei de certificació digital de l’idCAT: prevalidació, validació, emissió, habilitació i revocació de certificats idCAT. Aquest registre auxiliar tindrà una numeració pròpia, independent de la del registre general. Tercer. Disposar que la instal·lació d’aquest registre auxiliar es farà en suport informàtic (bases de dades idCAT) i haurà d’enviar al seu registre general tota la informació dels assentaments efectuats. Aquesta integració s’efectuarà segons les pautes establertes en el procediment corresponent. Quart. Disposar que en cas que el registr auxiliar no estigui connectat amb el general corresponent (és a dir, registre informatitzats però no connectats), fins que no pugui establir aquesta comunicació no podrà integrar els seus assentaments al registre general corresponent. És per aquest motiu que la persona responsable del registre general supervisarà el as assentaments auxiliars del registre auxiliar quan ho consideri necessari. Cinquè. Disposar que cada assentament corresponen a la recepció d’un document ha de contenir, al menys, les dades següents:

a) Número de registre, que és el número que identifica el document. b) Data i hora de presentació; aquesta data indica el dia, l’hora i el minut en què el

ciutadà presenta el document a una entitat de registre. c) Data d’alta al registre; aquesta dada indica el dia en què un document entra al

registre o en surt. d) Tipus de document, que indica la naturalesa del document que es registra. e) Assumpte del document, que n’és un resum explicatiu del contingut. f) Identificació de la persona interessada, l’organisme o la unitat administrativa de

procedència. g) Identificació de la personal, l’organisme o la unitat administrativa de destinació.

Sisè. Disposar que el document que s’hagi de registrar s’ha de segellar. Els segells de registre han de contenir les dades següents

a) Especificació del registre de que es tracti. b) Número d’entrada o de sortida assignat al document. c) Data, hora i minut d’alta al registre d’entrada o de sortida del document.


Setè. Disposar que el registre auxiliar haurà d’ajustar el seu funcionament a la legislació aplicable en la matèria, i en especial:

a) Les oficines de registre hauran d’expedir, sempre i quan el ciutadà així ho demani, un rebut que acrediti la data de presentació del document. La Llei (70.3 de la LRJAP-PAC) admet com a tal una còpia de la sol·licitud, escrit o comunicació, en què consti la data anotada per l’oficina de registre, o bé un segell acreditatiu que la indiqui. L’anotació, segell o acreditació consignada a la còpia ha de fer constar l’entrada al registre, la identificació d’aquest i la data i hora de presentació. Aquesta còpia substitueix el rebut.

b) Les oficines de registre han d’expedir còpies compulsades per adjuntar a les sol·licituds, escrits o comunicacions, quan es presentin documents originals que han de ser retornats a la persona.

Vuitè. Notificar aquest acord a l’Agència Catalana de Certificació per al seu coneixement i a l’efecte corresponent. Deliberacions: El senyor alcalde explica que aquest assumpte està relacionat amb el punt 13. L’aprovació del conveni comporta la necessitat de l’aprovació del registre auxiliar. El senyor Companyó explica que en virtut d’aquest conveni l’Ajuntament serà entitat registradora. Parla d’altres aspectes d’aquest. La Generalitat de Catalunya no disposa encara de tots els elements. Explica el procés que han de seguir els interessats per descarregar-se els certificats. Es refereix a la clau de memòria, la qual es pot guardar en qualsevol ordinador. Votacions: Sotmesa a votació la ratificació de la inclusió d’aquest assumpte a l’ordre del dia, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.3. Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Berga, el Consell Comarcal del Berguedà, l'Associació de propietaris del castell de Sant Ferran, l'Àmbit de Recerques del Berguedà i la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Proposició que l’alcalde eleva al ple: PROCEDIMENT


CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'AJUNTAMENT DE BERGA, EL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ, L'ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS DEL CASTELL DE SANT FERRAN, L'ÀMBIT DE RECERQUES DEL BERGUEDÀ I LA SOCIETAT D'ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ. MOTIVACIÓ Aquest assumpte ha estat inclòs per l’alcalde en l’ordre del dia de la sessió plenària ordinària de 14 de març de 2007 a l’empara del que disposen els articles 106.2 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i 82.3 i 97.2 del Reglament d’organització,


funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre. La urgència de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia es deu a l’interès de les parts interessades en aquest conveni en l’actuació en el castell de Sant Ferran per evitar que se segueixi degradant ja que constitueix un interès turístic notable per a la ciutat. L’aprovació d’aquest conveni es fa a l’empara dels articles 3.1 lletra d) i 4 del Text refós de la llei de contractes de les administracions públiques, aprovat pel Reial Decret 2/2000, de 16 de juny. La competència per a l’aprovació del conveni és del ple de l’Ajuntament, en virtut del que disposa l’article 22.2, lletra n), de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, segons la redacció en vigor actualment d’aquest article, que ve donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, tenint en compte que la vigència del conveni pot arribar a ser superior als quatre anys, sens perjudici a més que el contingut del conveni pot afectar o afecta atribucions del mateix ple, d’acord amb l’article esmentat. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Aprovar aquest conveni. Segon.- Disposar la notificació d’aquest acord als interessats. Deliberacions: El senyor alcalde exposa que es tracta d’impulsar el Pla de Millora Urbana del castell. Es volen fer algunes actuacions arqueològiques i de promoció turística. El senyor Badia diu que CIU hi està d’acord. Es refereix a la proposta del senyor Roma. La troba incoherent. La manera de treballar és la prevista al conveni. El senyor alcalde defensa que l’Ajuntament s’hi havia de pronunciar. Les declaracions del senyor Roma tenen la importància que tenen. Votacions: Sotmesa a votació la ratificació de la inclusió d’aquest assumpte a l’ordre del dia, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.4. Acceptació de subvenció de la Direcció General de Recursos Educatius del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per l'Escola Bressol Flor de Neu, curs 2006/2007. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea municipal eleva al ple: PROCEDIMENT



ACCEPTACIÓ DE SUBVENCIÓ DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE RECURSOS EDUCATIUS DEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER L'ESCOLA BRESSOL FLOR DE NEU, CURS 2006/2007 MOTIVACIÓ Vist que en data 22 de febrer el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4827 es publica la Resolució EDU/419/2007, de 14 de febrer, per la qual s’atorguen subvencions a les corporacions locals titulars de Llars d’Infants per al curs 2006-2007. Vist que l’import atorgat a l’Ajuntament de Berga és de 145.800,00 € (cent quaranta-cinc mil vuit-cents euros). DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer. Acceptar la subvenció atorgada a l’Ajuntament de Berga per import de 145.800,00 € (cent quaranta-cinc mil vuit-cents euros) per a la Llar d’Infants “Flor de Neu”. Segon. Notificar aquesta resolució al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per al seu coneixement i a l’efecte corresponent. Deliberacions: El senyor alcalde comenta que es tracta de la subvenció de cada any. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.5. Conveni d'adhesió i de col·laboració entre ADIGSA, l'Ajuntament de Berga i l'Associació de Veïns de Santa Eulàlia pel projecte d'obres d'accessibilitat destinat a les comunitats de propietaris de Santa Eulàlia. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea municipal eleva al ple: PROCEDIMENT


CONVENI D'ADHESIÓ I DE COL·LABORACIÓ ENTRE ADIGSA, L'AJUNTAMENT DE BERGA I L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANTA EULÀLIA, PROJECTE D'OBRES D'ACCESSIBILITAT DESTINAT A LES COMUNITATS DE PROPIETARIS DE SANTA EULÀLIA. MOTIVACIÓ CONVENI D’ADHESIÓ I DE COL·LABORACIÓ ENTRE ADIGSA, L’AJUNTAMENT DE BERGA I L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANTA EULÀLIA. PROJECTE D’OBRES D’ACCESSIBILITAT DESTINAT A LES COMUNITATS DE PROPIETARIS DE SANTA EULÀLIA.

REUNITS


El Sr. Miquel Bonilla Ruiz, Conseller Delegat d’ADIGSA, Empresa Pública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, L’Il·lm. Sr. Ramón Camps i Roca, Alcalde de l’Ajuntament de Berga, qui actua en nom i representació d’aquesta Entitat Local, d’acord amb l’article 21.1, lletra b), de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, segons la seva redacció en vigor actualment, la qual ve donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre; assistit pel secretari d’aquesta Corporació, el senyor Òscar González i Ballesteros, en virtut del que estableix l’article 2, lletra h), del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional. El Sr. Rafael Febrero Casado, President de l’Associació de Veïns de Santa Eulàlia. Les tres parts es reconeixen amb capacitat per a atorgar el present conveni, als efectes del qual

MANIFESTEN

PRIMER.- Que ADIGSA, empresa pública, amb l’objectiu de col·laborar amb la Direcció General d’Habitatge en l’aplicació del Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de Rehabilitació d’habitatges de Catalunya, té interès en la participació en un programa per a la millora de l’accessibilitat i l’eliminació de barreres arquitectòniques als polígons d’habitatge que varen ser transferits a la Generalitat de Catalunya i adscrits a l’Institut Català del Sòl mitjançant, respectivament, el Reial Decret 1009/1985, de 5 de juny, i el Decret de la Generalitat 238/1985, de 23 de juliol, per la qual cosa ha estat desenvolupant una línia de cooperació amb d’altres organismes públics en la consecució d’una millor qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda. Com acció concreta, i en aplicació de l’esmentada disposició, s’ha endegat, una línia de subvencions des de la Generalitat de Catalunya cap a les Comunitats de Propietaris d’edificis d’habitatges de promoció pública , a fi de facilitar la instal·lació d’aparells elevadors en llurs accessos. La resolució del Departament de Medi Ambient i Habitatge 1.120/2006 d’11 d’abril va disposar la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges i l’aprovació de les seves bases reguladores. SEGON.- Que l’Ajuntament de Berga ha manifestat el seu interès per a participar a l’actuació conjunta esmentada, d’acord amb la voluntat de col·laboració, i d’acord amb la Llei 20/1991 de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. TERCER.- Que l’Associació de Veïns de Santa Eulàlia ha donat tot el recolzament a la iniciativa de les dues institucions, amb les quals col·laborarà per dur a bon fi l’execució del programa objecte del present conveni. En aquest sentit informaran i orientaran a les Comunitats de Propietaris als efectes d’acollir-se al present conveni i per l’obtenció de les subvencions davant el Departament de Medi Ambient i Habitatge, seguint els tràmits determinats en el Decret 455/2004 de 14 de desembre, amb les modificacions introduïdes en el Decret 244/2005 de 8 de novembre, i resolucions que es dictin en l’àmbit del Programa de rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges regulat en l’esmentat Decret 455/2004. QUART.- Que d’acord als drets i principis rectors que han de promoure els poders públics de Catalunya, establerts en l’art. 4 del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, ADIGSA i l‘Ajuntament de Berga, declaren llur interès per a subscriure un conveni de col·laboració per a determinar l’àmbit d’intervenció en els projectes d’execució d’obres d’accessibilitat contractades per les Comunitats de Propietaris de Santa Eulàlia.


CINQUÈ.- El ple de l’Ajuntament de Berga va aprovar el conveni present en la seva sessió ordinària de 14 de març de 2007, a l’empara del que disposa l’article 22.2, lletra n), de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, segons la redacció en vigor actualment d’aquest precepte, que ve donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, tenint en compte que la vigència del conveni pot arribar a ser superior als quatre anys, sens perjudici a més que el contingut del conveni pot afectar o afecta atribucions del mateix ple, d’acord amb l’article esmentat. Amb aquesta finalitat formalitzen el present conveni d’acord amb les clàusules següents

CLÀUSULES

PRIMERA.- El present conveni té per finalitat determinar l’àmbit d’intervenció en l’execució d’instal·lació d’ascensors per a la supressió de barreres arquitectòniques, d’acord amb l’establert als projectes que es puguin presentar per les Comunitats de Propietaris dels edificis del polígon d’habitatges de Santa Eulàlia, prèvia aprovació per l’empresa pública ADIGSA i l’Ajuntament de Berga. SEGONA.- Les Comunitats de Propietaris del polígon esmentat, interessades en acollir-se al contingut del present conveni, caldrà que ho manifestin expressament de forma escrita davant ADIGSA i l’Ajuntament, acompanyant copia de l’acord adoptat per la Comunitat de Propietaris en aquest sentit. TERCERA.- ADIGSA durà a terme una funció de tutela tècnica en el decurs de tot el procés, i les tasques de coordinació que siguin necessàries. Aquestes comprenen la supervisió del projecte tècnic, l’emissió de l’estudi tècnic (fitxa tècnica de l’edifici que substitueix el TEDI), l’estudi comparatiu de les ofertes, la supervisió del contracte d’adjudicació d’obra i la planificació de l’obra i el control econòmic de la mateixa. La contractació de l’execució del projecte d’obres d’accessibilitat serà realitzada per la pròpia Comunitat de Propietaris d’acord a la decisió adoptada en el sí de la Junta de la Comunitat, i haurà de informar a les altres parts del conveni sobre l’empresa que en resulti seleccionada. L’avaluació de qualitat de l’execució d’aquestes obres la portaran a terme els tècnics de l’Ajuntament Berga, en col·laboració amb els tècnics d’ADIGSA. Assistirà a les visites tècniques un representant de l’Associació de Veïns. ADIGSA igualment, assistirà i donarà suport a les comunitats en les reunions i tràmits adients, així com participarà en la confecció d’actes i documents necessaris. QUARTA.- Als efectes de les subvencions es consideraran incloses dins del pressupost de les obres les despeses relacionades amb aquestes i amb els impostos o taxes que les gravin, així com l’import corresponent a l’avaluació de la qualitat de les obres, amb sintonia a l’assenyalat a la clàusula tercera del present conveni. CINQUENA .- Les aportacions per al desenvolupament del present conveni es faran segons la distribució següent: En el cas de creació d’un itinerari practicable que comporti instal·lar un ascensor

GENERALITAT DE CATALUNYA

Segons el Decret 455/2004 de data 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya:

- El 60% del pressupost protegible amb un màxim de 6.000 euros per habitatge o local.

Observació: Aquesta subvenció haurà de ésser sol·licitada de la forma determinada legalment davant el Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’acord a les disposicions legals determinades en la part expositiva del present conveni.

AJUNTAMENT DE BERGA - La cessió dels espais públics necessaris per a la ubicació de l’ascensor en el cas que s’hagi d’instal.lar en

l’exterior. La realització dels tràmits necessaris per a poder fer aquesta cessió s’ajustarà a la legislació de patrimoni que afecti les entitats locals.

- En el cas que la instal·lació de l’ascensor comporti obres addicionals per interferències amb serveis (clavegueram, enllumenat públic, cables elèctrics...) o elements urbanístics (arbrat, mobiliari urbà...) els desplaçaments aniran a càrrec de l’Ajuntament.


COMUNITAT DE PROPIETARIS

- El percentatge necessari per a arribar al 100% del pressupost protegible. En el cas que únicament es tracti de la instal·lació d’ascensor.

GENERALITAT DE CATALUNYA

Segons el Decret 455/2004 de data 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya:

- El 45% del pressupost protegible, amb un màxim de 5.500 euros per habitatge o local.

Observació: Aquesta subvenció haurà de ésser sol·licitada de la forma determinada legalment davant el Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’acord a les disposicions legals determinades en la part expositiva del present conveni.

AJUNTAMENT DE BERGA - El 5% del pressupost protegible, amb un màxim de 3.000 euros per comunitat de propietaris. El règim d’aquests

ajuts s’ajustarà a la legislació de subvencions i ajuts públics i a la resta de normativa que li sigui aplicable. - La cessió dels espais públics necessaris per a la ubicació de l’ascensor en el cas que s’hagi d’instal.lar en

l’exterior. La realització dels tràmits necessaris per a poder fer aquesta cessió s’ajustarà a la legislació de patrimoni que afecti les entitats locals.

- En el cas de què la instal·lació de l’ascensor comporti obres addicionals per interferències amb serveis (clavegueram, enllumenat públic, cables elèctrics...) o elements urbanístics (arbrat, mobiliari urbà...) els desplaçaments aniran a càrrec de l’Ajuntament.

COMUNITAT DE PROPIETARIS

- El percentatge necessari per a arribar al 100% del pressupost protegible. SISENA.- L’Ajuntament de Berga assumeix el compromís, en el seu cas, d’aprovar i modificar les ordenances fiscals corresponents d’acord amb la legislació d’hisendes locals i tributària en general, entre els exercicis de 2007 i 2008, per tal que, a efectes pràctics, les quotes per pagar dels diferents tributs municipals el fet imposable dels quals afectin les obres i les instal·lacions de què tracta aquest conveni siguin igual a zero. Si aquest objectiu no és possible legalment, llavors l’Ajuntament farà que aquestes quotes siguin el més petites possibles d’acord amb la legislació referida. SETENA.- La justificació de l’execució de les obres s’efectuarà mitjançant la presentació de les corresponents certificacions d’obres, sotasignades pel facultatiu que en sigui director, i revisades per ADIGSA. A la justificació documental de la despesa hi constarà les següents dades:

a. Número i, en el seu cas, sèrie b. Nom i cognoms o raó social, número d’identificació fiscal o, si és el cas, codi d’identificació i adreça de

l’expenedor i del destinatari. c. Descripció de l’operació i contraprestació total i, si és el cas, totes les dades que calguin per a calcular la

base imposable. d. Tipus tributari i quota. e. Lloc i data d’emissió.

VUITENA.- ADIGSA durà a terme la supervisió de tots els contractes que calguin amb l’empresa que en sigui adjudicatària, informant-ne a l’Ajuntament de Berga. NOVENA.- La responsabilitat per causa de l’incompliment de la normativa vigent en matèria de contractació laboral, de seguretat social i de seguretat i salut al treball, o de les estipulacions del contracte que es signi entre la Comunitat de Propietaris i l’empresa adjudicatària dels projectes, correspondrà a les pròpies parts contractants, excloent-se qualsevol responsabilitat d’ADIGSA o l’Ajuntament de Berga.


DESENA.- L’Ajuntament facilitarà una ràpida solució d’adequació urbanística quan els aparells elevadors s’hagin d’ubicar a l’exterior dels edificis, ocupant espai de via pública. La realització d’aquesta adequació s’ajustarà a les legislacions urbanística i sectorial aplicables, i al planejament urbanístic municipal. ONZENA.- Les obres i les instal.lacions de què tracta aquest conveni estan subjectes a llicència urbanística municipal, la qual també haurà de respectar les legislacions i el planejament esmentats en la clàusula anterior. DOTZENA.- El present conveni tindrà efectivitat des de la data de la seva signatura, i mentres estigui vigent el Decret 455/2004 i serà revisable anualment. TRETZENA.- Es constituirà una Comissió de Seguiment del present conveni integrada per un representant ADIGSA i un de l’Ajuntament de Berga. CATORZENA.- Serà causa de resolució del present conveni l’incompliment de les obligacions essencials contingudes en les seves clàusules, entenent-se per essencials les referides a l’àmbit subjectiu i material del conveni, les tècniques de col·laboració i els compromisos de finançament. QUINZENA.- La part, o parts, podran proposar la modificació o denunciar el present conveni, comunicant-ho per escrit a la resta de parts, al menys amb dos mesos d’avançada a la data de termini de cadascuna de les seves anualitats. SETZENA.- El conveni present està exclòs de l’àmbit d’aplicació del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, en virtut del que estableix el seu article 3.1.d). En prova de conformitat de tot el que precedeix, signen el present conveni, al lloc i data assenyalats a l’encapçalament, les parts implicades en el present conveni: ADIGSA per la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Berga i l’Associació de Veïns de Santa Eulàlia.

Per ADIGSA, empresa pública Per l’Ajuntament de Berga de la Generalitat de Catalunya Miquel Bonilla Ruiz Ramón Camps i Roca Conseller Delegat Alcalde Per l’Associació de Òscar González i Ballesteros Veïns de Santa Eulàlia Secretari Rafael Febrero Casado President A.V. de Santa Eulàlia DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Aprovar el conveni referit a l’apartat de motivació. Segon.- Disposar la notificació d’aquest acord als interessats. Deliberacions: El senyor Alcalde explica que es tracta d’una proposta perquè en alguns edificis de Santa Eulàlia s’hi puguin instal·lar ascensors. Alguns ascensors poden ocupar la via pública. N’explica altres aspectes. L’Ajuntament assumeix les obres de reposició de voreres i potser s’ha de canviar alguna xarxa de subministrament. El conveni regula dues possibilitats que explica. En virtut d’això, els ajuts de la Generalitat de Catalunya són del 60% i del 45%. En una de les vies l’Ajuntament hi aportarà el 5%.


El senyor Badia afirma que CIU hi està d’acord. Són ascensors exteriors als edificis. La necessitat d’ascensors està també en altres punts de Berga. Hi ha persones amb problemes de mobilitat i accessibilitat. L’Ajuntament des de fa molt temps ha denegat llicències per a la instal·lació d’ascensors. És un problema complex. Hi ha havia problemes per a la ubicació exterior dels ascensors. Caldria estudiar resoldre la situació a nivell general. S’ha de tenir en compte el fet que mentre a Santa Eulàlia es podran fer ascensors exteriors, en altres barris no. Es poden produir discriminacions. El senyor alcalde es refereix a la creació de l’Oficina Local de l’Habitatge. Aquesta Oficina canalitzarà l’atorgament d’ajuts i l’assessorament per a la instal·lació d’ascensors. El senyor Badia creu que l’Ajuntament ha d’autoritzar aquestes instal·lacions quan sigui possible. El senyor alcalde es refereix a la invasió de via i espais públics com a possibles en certs casos. El senyor Xoy reconeix que és un problema per a resoldre a nivell de tota la ciutat. A Santa Eulàlia és possible trobar una solució a una situació unitària. Per a tot el conjunt de la ciutat és complex de resoldre. Parla de l’afectació de certs drets que cita d’altres veïns, com les vies públiques. El senyor Badia posa com a exemple un cas concret d’una persona que no pot accedir al seu pis. L’Ajuntament ha de ser receptiu a un plantejament global per a solucionar el problema. El senyor alcalde hi està d’acord i ho tindrà en compte. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.6. Expedient d'aprovació del pressupost general de l'Ajuntament i dels seus organismes autònoms per l'any 2007. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT

PROPOSTA A JGL I PLE - INFORME I CERTIFICAT 2007/138

EXPEDIENT D'APROVACIÓ DEL PRESSUPOST GENERAL DE L'AJUNTAMENT I DELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS PER L'ANY 2007. PROPOSTA DE DISPOSICIÓ La comissió informativa de l’Àrea Especial de Comptes, proposa al Ple l’adopció dels següents acords: Primer.- Aprovar provisionalment el Pressupost General Consolidat per l'exercici de 2007, de l’Ajuntament de Berga, el qual s’integra pels pressupostos consolidats de les institucions següents:

- Ajuntament de Berga. - Patronat de l’Hospital Sant Bernabé. - Patronat de l’Escola Bressol. - Patronat d’Ensenyaments musicals - Berga Progrés S.L.U.. I s’integra documentalment pels cossos següents:


- Estat d’ingressos - Estat de despeses - Bases d’Execució - Memòria - Liquidació del pressupost de l’exercici 2005 i avenç de la liquidació dels sis primers

mesos de l’any 2006. - Annex de personal - Annex d’inversions - Informe econòmic - financer - Estat de Consolidació del Pressupost. Els quals figuren units com a annex a aquest acte.

Segon.- Aprovar provisionalment i en unitat d’acte la plantilla del personal que també s’uneix com annex. Tercer.- Sotmetre el procediment a tràmit d’informació pública durant un termini de vint dies en els termes de l’article 86 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Quart.- Disposar que l’aprovació provisional esdevindrà definitiva si durant la informació pública no es formula cap al·legació. Cinquè.- Ordenar que en cas que ocorri el que es disposa a l’apartat anterior, es procedeixi a:

a) Publicar l’aprovació del Pressupost i del seu resum per capítols al B.O.P.B. i al tauler municipal d’edictes. b) Comunicar l’aprovació i lliurar un exemplar del pressupost definitivament aprovat al Departament de Governació de la Generalitat i a la Delegación de Hacienda.

Sisè.- Incorporar l’informe favorable de l’interventor que figura també com a annex. No obstant, el Ple amb el seu superior criteri, decidirà. Annex: Informe del secretari Deliberacions: El senyor Badia demana que es deixi com a últim punt aquest assumpte, a efectes de la seva deliberació i votació. Els altres assumptes són més de tràmit. El senyor alcalde hi està d’acord i decideix canviar l’ordre dels assumptes, d’acord amb el que preveu l’article 91.3 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre. Les deliberacions referents a aquest assumpte són les reproduïdes a continuació: El senyor alcalde aclareix que l’Ajuntament té entitats instrumentals, entre les quals hi ha la societat de responsabilitat limitada BRG PROGÉS. Destaca l’estructura de l’Ajuntament per assolir un bona gestió. El pressupost de l’Ajuntament és de 19 milions d’euros i el de l’hospital de 19 més. L’import global dels pressupostos és de 42 milions d’euros. Es tracta de l’empresa de gestió de serveis més important de la comarca.


BRG PROGRÉS té un estat de previsió d’estat d’ingressos i despeses pròpies. Inclou els ajuts de la Llei de barris. La rehabilitació de la plaça del Forn rep el finançament de la Llei de barris i del PUOSC i per això aquest està previst en el pressupost municipal. Berga creix més i per això creix el pressupost. Les polítiques de personal s’incrementen els últims anys. La inversió del pressupost de l’Ajuntament és de 6 milions d’euros i l’estat de previsió d’ingressos i despeses de BRG PROGRÉS en preveu 4 milions més. Es refereix breument al pressupost d’inversions. S’inclou la subvenció de l’ACA de la portada de l’aigua de la Baells. Parla de la subvenció d’uns 2000.000 euros destinada als Pedregals. Es refereix a altres aspectes del pressupost. El senyor Badia diu que està d’acord amb les obres previstes en el pressupost. No està radicalment en contra d’aquest. Moltes actuacions venen de temps enrera i CIU hi dóna suport. Reconeix el volum de diners del pressupost. El senyor alcalde destaca que l’equip de govern s’ho ha treballat. El senyor Badia es refereix al nivell d’execució del pressupost de 2006 i dels anys anteriors. No es va més enllà del 20%. Creu que l’equip de govern té un vestit que li va gran. Es refereix a l’execució de les inversions de l’Estat com a exemple. El pressupost té coses curioses. És molt probable que CIU hagi de gestionar moltes inversions previstes en el pressupost. L’equip de govern ha demostrat incapacitat en la gestió. Es refereix a una notícia publicada en la premsa del senyor Xoy respecte a la implantació de la línia urbana del bus. No hi ha partida per a posar en marxa el servei de bus. Creu que l’equip de govern es mou per interessos electorals. Cal una inversió per a treure-la endavant. En molts llocs, entre altres coses, hi poden caldre marquesines. No comparteix l’increment any rera any de la despesa corrent. Creu que no s’ha gestionat bé. S’han posat diversos gerents a l’Ajuntament. Es demana què fan els regidors. El pressupost a nivell global pateix diverses anomalies. La impressió de la gent del carrer és que les persones que integren l’equip de govern són bones però que no fan res. Es refereix a les obres de la gespa del camp de futbol. Molts carrers estan igual que fa 4 anys. El vot de CIU serà d’abstenció. Passa la paraula a la senyora Guitart. La senyora Guitart diu que es troba a faltar el sanejament de 500 milions de pessetes. Els pressupostos, d’acord amb la llei, han de preveure el finançament del dèficit i el projecte de pressupost que es vol aprovar no ho fa. Hi ha un deute que ve de l’anterior mandat, el qual CIU va reconduir i que ara continua igual. Es refereix a BRG PROGRÉS. Per a gestionar els ajuts de la Llei de barris hi ha 4 o 5 persones en aquesta societat. Cita els càrrecs d’aquestes persones. Hi haurà 4 o 5 tècnics per a gestionar els ajuts. El Pla de barris és una oportunitat per a la ciutat. Es refereix a l’adquisició dels locals del carrer Balmes i altres aspectes. Cita altres actuacions previstes i l’import global de certes inversions. El Pla de barris no permet crear una escola de música, malgrat la pressió d’un col·lectiu amb aquesta finalitat. Més que un pressupost es tracta d’una declaració d’intencions. Cita certes obres previstes. Creu que en un sol exercici no es pot fer totes aquestes actuacions. No es trobaran empreses per a fer-les totes. S’han de fer a poc a poc i també s’ha de parlar amb els veïns per a canalitzar-les. La despesa de personal, per tercer any consecutiu, es torna a incrementar per l’import que cita. Celebra que surti endavant el transport urbà. Parla de l’increment del pressupost en l’àmbit cultural. No s’ha aconseguit que l’impacte de la declaració de patrimoni de la humanitat de la Patum produeixi els seus efectes. Pel que fa al pressupost d’inversions, creu que alguna actuació hauria d’estar en fase d’execució, com és el cas de la de l’escola d’educació especial. No hi ha hagut voluntat per part del govern de la Generalitat de Catalunya perquè aquest assumpte sortís endavant. Ha de sortir ara encara que vagi tard. La Baells ha de suplir una gran mancança. Ara les obres s’haurien d’estar fent. Es refereix a la primera fase de rehabilitació del pavelló vell i en parla. Es refereix a la Patum. Parla de les previsions de l’exposició itinerant i de la Casa de la Patum. Deu ser un projecte a molt llarg termini. Requereix una actuació ràpida i immediata. De la Patum ara només es pot


ensenyar l’edifici del costat. Falten certes inversions, coma ara en habitatge protegit. Es refereix al projecte de pisos per a joves que va deixar enllestit CIU. Aquest està a mig fer pel que respecta a la seva execució. Destaca el problema del desenvolupament industrial. La seva solució a través del polígon d’Olvan és pobre. A Berga no pot venir ara indústria. El senyor Alcalde no entra en les consideracions del senyor Badia. En la sessió anterior ja va explicar els nivells d’execució del pressupost. Llavors la senyora Guitart els va felicitar perquè havien fet moltes coses. Es refereix al desenvolupament de la sessió anterior pel que fa al debat sobre l’execució del pressupost. Celebra que el senyor Badia reconegui que l’equip de govern treballa. L’equip de govern s’ha guanyat els ajuts. Els projectes que s’han de presentar han de ser engrescadors. L’Ajuntament ha obtingut més subvencions en aquest mandat que mai. S’han preparat moltes altres coses. Els ajuntaments continuen treballant més enllà de quatre anys, amb independència de qui governi. L’equip de govern ho ha fet bé. S’han fet projectes de futur. S’hi ha treballat últimament. Es refereix a l’escola de música i al centre d’interpretació. Fa dos anys que treballen en la línia urbana del bus. És un assumpte complex. En un dels ajuntaments amb el qual s’havia d’establir el servei va entrar a governar CIU i es va anar frenant l’assumpte. Les obres del camp de gespa artificial no es podien fer sense el finançament de la Generalitat de Catalunya. S’havia de córrer perquè ho exigia la junta del club de futbol i la Generalitat de Catalunya. S’ha controlat el dèficit. Cal fer un esforç a Berga per a posar-se al dia. Calia fer una gran inversió abans que reduir el dèficit. S’han fet petits esforços respecte al control dels pagaments. El personal de BRG PROGRÉS haurà de comprendre un arquitecte tècnic. Se’n contractarà un durant 18 hores setmanals. La societat ha de tenir un gerent, el qual treballa bé. Hi ha un lletrat que va estar en l’Ajuntament fins que va acabar la llicenciatura de dret. Hi ha una auxiliar administratiu. Parla d’altres aspectes de la societat. El personal d’oficina només tindrà jornada a temps parcial. No hi haurà aportació de personal a la societat per part de l’Ajuntament després de l’atorgament d’ajuts. La Generalitat ha fet un estudi i s’ha de contractar el projecte de l‘actuació que cita. El personal dels Serveis Socials no pot continuar treballant a la Casa consistorial i ha d’anar al carrer Balmes. Les seves condicions i les de recepció del ciutadans que hi van són del tercer món. No és una operació dolenta. Es refereix a la inversió del Centre cívic. Una subvenció vindrà del Miner. El Centre serà cívic i per a altres finalitats, però no es pot destinar per a escola de música. La senyora Guitart ja ho sap. S’està parlant amb tots els veïns sobre tots els projectes perquè hi puguin fer aportacions. Això no vol dir que s’acceptin tots els suggeriments. Hi ha més personal perquè s’han de prestar més serveis. S’ha d’incorporar més gent. S’estan buscant diverses vies de contractació de personal, com ara els plans d’ocupació. És gratuït dir que la Generalitat de Catalunya no ha tingut interès a treure endavant l’Escola d’educació especial. La senyora Guitart no en té proves, però és una opinió respectable. Pel que respecta a les obres, està a punt d’iniciar-se la de la Baells. S’hi han fet tots els tràmits que cita. El proper divendres es fa la sessió de la mesa de contractació per a la contractació del projecte bàsic del centre d’interpretació de la Patum. Explica les causes per les quals aquesta no ha tibat endavant fins ara. Es refereix a les actuacions de la Rasa dels molins. S’han d’aconseguir 7 milions d’euros per a finançar el centre d’interpretació de la Patum. Hi ha prevista en aquesta actuació poca inversió municipal i s’estan buscant fonts de finançament. Es refereix a les obres de consolidació que s’han de fer i en cita l’import. Hi ha la possibilitat d’obtenir una altra subvenció del Miner per a l’exposició fixa de la Patum. Pel que fa als pisos per a joves, fins abans de l’aprovació del projecte hi va haver intervenció. Ara depenen les obres de la Generalitat de Catalunya i per tant, no són de responsabilitat municipal.


El senyor Badia destaca que el senyor alcalde ha posat 21 punts en l’ordre del dia ara que venen les eleccions municipals. Es refereix als terrenys de la portada d’aigua de la Baells. Demana si hi ha problemes amb les exposicions. El senyor alcalde replica els arguments del senyor Badia sobre la convocatòria de 2006. No es podia presentar. L’Ajuntament es preparava per presentar-se el 2007. Les hores del camp de futbol les determina el seu club i la subvenció la va buscar l’Ajuntament. El programa del camp de futbol va quedar paralitzat a la Federació fins a aquest mes, en què s’han atorgat ajuts a 30 camps de futbol. La Federació no hi posa els diners. Els hi posa la Generalitat de Catalunya. El senyor Badia diu que en l’anterior mandat el PSC va criticar la instal·lació de la piscina coberta i quan va arribar al govern la va acabar. El senyor Fernández-Pola li replica que les obres estaven paralitzades. El senyor Badia es refereix a la rehabilitació de Sant Pere de Madrona. A ell mateix li va denegar l’ajut la Diputació de Barcelona. En el pressupost manca el pla de Cal Carreras. Es refereix al problema de l’aparcament, que podria ser solucionat en aquesta plaça. A CIU l’han felicitat per aquest projecte. L‘equip de govern no n'ha fet cas. El senyor alcalde es refereix també al cas de Sant Pere de Madrona. Quan el PSC va entrar al govern municipal, hi havia en el pressupost 6.000 euros per a l’església de Sant Pere de Madrona. S’hi han invertit uns 78.000 euros. El senyor Badia va anar a veure el senyor Laboria i parla del seu comportament respecte a aquest diputat. Va dir que a ell no li va donar i al senyor Camps sí per ser socialista. El senyor Laboria li va dir que el senyor Badia era un mentider. La subvenció es va atorgar a l’Ajuntament. El senyor Badia parla també del que li va dir el senyor Laboria. Se’l va treure de sobre. Aquesta és la realitat. El senyor Xoy es refereix també a Sant Pere de Madrona. En l’anterior mandat es va parlar de la renovació de la coberta. S’havia de mirar de buscar l’ajut d’un especialista en patrimoni. Es refereix a l’actuació del diputat Ferran Civil. Tots plegats han de treballar en benefici de tots els ciutadans. Destaca del pressupost el finançament del Pla de barris i la portada d’aigua de la Baells. Són inversions que formen part del nucli central dels pressupostos. Els 27.000 euros del bus previstos tracten sobre la col·locació de marquesines. S’estan marcant els recorreguts. En alguns casos és suficient marcar la parada de la manera que cita. Es tracta d’una prova pilot. Es voldrà concórrer a la convocatòria d’ajuts de la Direcció General de Transports. Puig-reig se n’ha despenjat i això ha endarrerit les coses. La data de posada en marxa del transport urbà és el 2 d’abril. Es refereix a l’actitud de la senyora Guitart en l’anterior sessió, quan deia que l’equip de govern no tenia un model de ciutat. Es va explicar llavors què es volia fer. Es tracta de fer les coses de manera constant i a llarg termini. En el mandat anterior CIU va pactar amb ERC. Es refereix als equipaments que tenia llavors la ciutat. S’han aconseguit des de llavors certs espais que cita. Des de 1999 fins a 2007 es veu que la transformació ha estat evident. La factoria de les arts comprèn l’Escola municipal de música. Parla també d’altres actuacions. Destaca certes actuacions més petites, com les peces de la Patum, les quals no havien estat restaurades mai. Certs col·lectius han demanat sales d’assaig. Explica com se solucionarà aquest problema a curt termini. Moltes actuacions requereixen més de 8 anys. Els pressupostos volen donar resposta a totes aquestes actuacions previstes. ERC considera que els pressupostos responen a les necessitats plantejades, si bé es podria retocar puntualment alguna cosa. Els pressupostos són fruit dels acords polítics. La senyora Guitart comenta que li sorprèn que el senyor alcalde parli molta estona i alhora es vegi que hi ha paràlisi. Li indigna això. Torna a referir-se al personal de la societat municipal. Cal invertir en allò que necessita la ciutat. No es preveu en el pressupost una partida per a fer l’estudi que cita. Es refereix a la inversió de la casa de


la Patum. No s’hi ha gastat encara res. No es pot invertir si no es genera un volum de riquesa que compensi. La repercussió econòmica a la ciutat ha de quedar justificada. Es demana quins museus i centres culturals poden tenir aquesta repercussió. Respecte als pisos per a joves, contesta als arguments del senyor alcalde. El senyor alcalde li recorda que les obres de construcció d’aquests pisos les ha de fer la Generalitat de Catalunya. El senyor Badia diu que el senyor alcalde no vol reconèixer la seva responsabilitat en aquest afer. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova amb el resultat següent: Vots afirmatius: 10 (PSC, ERC) Vots negatius: cap Abstencions: 6 (CIU) B.7. Sol·licitud al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per la continuïtat dels cursos superiors de llengües estrangeres a l'EOI al Berguedà. Proposició que l’alcalde eleva al ple: PROCEDIMENT


SOL·LICITUD AL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER LA CONTINUÏTAT DELS CURSOS SUPERIORS DE LLENGÜES EXTRANGERES A L'EOI AL BERGUEDÀ. MOTIVACIÓ L’Escola Oficial d’Idiomes del Berguedà ofereix el curs actual fins al tercer curs les llengües estrangeres de francès i Inglés. Sens dubte és un actiu important per a Berga i la comarca comptar amb una escola oficial d’idiomes que ofereixi el cicle complet de formació en aquestes llengües, inclosos els de nivell superior, quart i cinquè. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Sol·licitar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que l’Escola Oficial d’Idiomes del Berguedà pugui oferir, a partir del curs vinent, a més dels cursos que ja ofereix, els estudis de nivell superior d’anglès i francès, quart i cinquè. Segon.- Comunicar aquesta resolució al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, al Consell Comarcal del Berguedà i a l’EOI del Berguedà. Deliberacions: El senyor alcalde diu que es tracta d’acordar demanar que es puguin fer els cursos de 4t. i 5è.. S’ha d’acabar de parlar amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. La senyora Barniol considera que es podria mirar de demanar que s’hi pugui ensenyar un altre idioma com l’alemany. La senyora Sánchez li respon que es tracta de donar suport a la petició de l’Escola Oficial d’Idiomes.


El senyor Badia creu que s’hauria de demanar que l’ensenyament del català estigués previst en l’Escola Oficial d’Idiomes. Votacions: Sotmesa a votació la ratificació de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, s’acorda per unanimitat dels membres consistorials presents. Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.8. Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Berga i la Fundació Privada Abadia de Montserrat 2025. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea municipal eleva al ple: PROCEDIMENT


CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'AJUNTAMENT DE BERGA I LA FUNDACIÓ PRIVADA ABADIA DE MONTSERRAT 2025. MOTIVACIÓ

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT DE BERGA I

LA FUNDACIÓ ABADIA DE MONTSERRAT, 2025

REUNITS A , a de de 2007 D’una part l’Ajuntament de Berga (en endavant l’AJUNTAMENT), amb domicili a la plaça de Sant Pere, 1, de Berga, representat en aquest acte per l’Il.lm Sr. Ramon Camps Roca, en la seva qualitat d’alcalde, d’acord amb l’article 21.1, lletra b), de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, segons la seva redacció en vigor actualment, la qual ve donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre. I de l’altra, la Fundació Privada Abadia de Montserrat, 2025 (en endavant la FUNDACIÓ ), amb domicili al Monestir de Montserrat, Claustre Gòtic, amb CIF G-61433934, inscrita amb el número 1100 en el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya, representada en aquest acte pel Sr. Josep Sinca i Cura, en la seva qualitat de director general. MANIFESTEN

I. Que la FUNDACIÓ és una entitat classificada com a benèfica del tipus cultural per Resolució de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya de 22 de setembre de 1997 i amb el número 1100 del Registre de Fundacions.

II. Que la FUNDACIÓ té per finalitat principal ajudar l’Abadia de Montserrat a

mantenir, promocionar i fomentar tots aquells valors més propis del Monestir i del Santuari de Montserrat com són ara els socials, els culturals i els ecològics en benefici de les persones o entitats següents:


- Els pelegrins i els visitants que pugen a Montserrat i que han de ser ben atesos, tant espiritualment com materialment.

- Els qui desitgen la continuïtat, la consolidació i/o l’enfortiment dels valors esmentats en bé propi i de la societat.

III. Que la FUNDACIÓ té també com un dels seus objectius cercar ajudes econòmiques

per a poder-les destinar a inversions adreçades a la millora dels equipaments culturals i socials del santuari, com poden ser l’ampliació de la biblioteca del Monestir i la seva informatització, acabar la remodelació de l’edifici de l’Escolania de Montserrat, la reconversió de l’edifici “Nostra Senyora” en el Centre Cultural i Social de Montserrat, la restauració del Monestir de Santa Cecília, la participació en la segona fase de la rehabilitació de les places del Santuari, i la millora en l’accessibilitat i la mobilitat per tots els espais del Santuari, entre altres.

IV. Que la FUNDACIÓ ha optat pel règim fiscal especial establert a la Llei 49/2002, de

23 de desembre, de Régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo, atès que compleix tots els requisits establerts en l’article 3 de l’esmentada Llei i, per tant, es pot considerar una entitat beneficiària del mecenatge segons estableix l’article 16 de la mateixa Llei 49/2002.

V. Que l’AJUNTAMENT està interessat a ajudar econòmicament la FUNDACIÓ per

tal d’aconseguir les finalitats d’interès generals esmentades, mitjançant una ajuda econòmica anual en els termes definits en el conveni present. En virtut d’això, el ple d’aquest primer va aprovar–lo en la seva sessió ordinària de 14 de març de 2007, a l’empara del que disposa l’article 22.2, lletra n), de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, segons la redacció en vigor actualment d’aquest precepte, que ve donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, tenint en compte que la vigència del conveni pot arribar a ser superior als quatre anys.

VI. Aquest conveni va ser aprovat en virtut del que disposa la lletra d) de l’apartat 1 de

l’article 3 del Text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny (TRLAP). El precepte esmentat té la naturalesa bàsica en matèria de contractació administrativa, tenint en compte el que estableix la disposició final primera, apartat 1, del mateix TRLCAP.

VII. Que, en virtut de les manifestacions precedents, ambdues parts acorden subscriure

el CONVENI DE COL·LABORACIÓ present, d’acord amb les següents

CLÀUSULES

Primera.- Objecte del conveni

1. L’AJUNTAMENT atorga directament a la FUNDACIÓ per a la realització de les activitats orientades al compliment de les finalitats d’interès general que li són pròpies, d’acord amb l’apartat de MANIFESTEN d’aquest mateix conveni, mil cinc-cents euros (1.500 E) en concepte de subvenció anual i amb càrrec al pressupost vigent de la Corporació. 2. Aquest atorgament es fa a l’empara del que disposa l’article 22.2, lletra c), de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (Llei 38/03), tenint en compte les raons d’interès públic, social, econòmic i humanitari exposades en l’apartat de MANIFESTEN d’aquest mateix conveni, i les dificultats de convocatòria pública per a l’atorgament referit, atesa la singularitat de les activitats i les finalitats de la FUNDACIÓ.


Segona.- Acceptació de la subvenció

La FUNDACIÓ accepta la subvenció prevista en la clàusula anterior.

Tercera.- Règims jurídic i de gestió de la subvenció 1. El conveni present està subjecte a la Llei 38/03 i al seu Reglament, aprovat pel Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, tenint present el que estableixen l’apartat 1 de l’article 5 i les disposicions finals primera, segona i tercera de la Llei esmentada, i la disposició final primera de Reglament referit. També li és aplicable els preceptes de la legislació de règim local i d’hisendes locals que tractin o afectin de qualsevol forma les subvencions que atorguen les entitats locals. Les referències normatives recollides en aquesta punt s’han d’entendre sempre sens perjudici de les disposicions i els preceptes vigents en el moment en què correspongui la seva aplicació, i tenint en compte tot allò que derivi de les seves previsions sobre dret transitori. 2. Les parts del conveni estan subjectes a la legislació que tracti o afecti d’alguna forma les subvencions i els ajuts econòmics públics, i que estigui en vigor en cada moment, de manera que l’AJUNTAMENT gaudeix de totes les prerrogatives i potestats que li atorga aquesta normativa a efectes de l’execució i el compliment del mateix conveni, i la FUNDACIÓ té els drets i les obligacions que disposi la legislació assenyalada. 3. La FUNDACIÓ destinarà l’import esmentat en la clàusula primera a les finalitats d’interès general descrites en l’apartat de MANIFESTEN d’aquest conveni, i ho acreditarà a l’AJUNTAMENT per qualsevol mitjà que aquest darrer consideri com a suficient d’acord amb la normativa aplicable, i dins el primer semestre de l’any posterior en què aquesta primera hagi dut a terme les activitats o actuacions necessàries per a satisfer aquestes finalitats.

4. Simultàniament a l’acreditació descrita en el punt anterior, la FUNDACIÓ aportarà a l’AJUNTAMENT certificats que acreditin que aquesta mateixa està al corrent del compliment de les seves obligacions tributàries amb les administracions públiques i amb la Seguretat Social. A aquests efectes, l’AJUNTAMENT comprovarà dins el primer semestre de cada any el compliment per part de la FUNDACIÓ de les seves obligacions tributàries municipals i deixarà constància d’aquesta comprovació en l’expedient del conveni. 5. Fetes les acreditacions i la comprovació exposades en els dos punts anteriors sense que es posi de manifest en la documentació corresponent cap deficiència o incidència, l’AJUNTAMENT pagarà a la FUNDACIÓ la subvenció referida en la clàusula primera.

Quarta.- Notificació i publicació de l’acord del conveni

L’AJUNTAMENT notificarà a la FUNDACIÓ l’acord d’aprovació d’aquest conveni dins els deu dies hàbils següents al de la seva adopció i el publicarà en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Cinquena.- Vigència del conveni

Aquest conveni tindrà una vigència anual, si bé aquesta vigència començarà a produir els seus efectes a partir de la data de la seva signatura, i s’entendrà tàcitament prorrogat si cap de les parts el denuncia amb una antelació mínima de tres mesos abans de la finalització de l’any corresponent. I, en prova de conformitat, ambdues parts signen aquest conveni per duplicat i amb un únic efecte en el lloc i la data expressats en l’encapçalament.


Ramon Camps i Roca Josep Sinca i Cura Alcalde Director general Ajuntament de Berga Fundació Abadia de Montserrat 2025

DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Aprovar el conveni referit a l’apartat de motivació. Segon.- Aprovar la despesa d’aquest conveni d’acord amb el que disposa l’article 9.4 lletres b i e de la Llei 38/2003, de 17 de novembre , general de subvencions. Tercer.- Disposar la notificació d’aquest acord a l’interessat i la seva publicació en el BOP de Barcelona. Deliberacions: El senyor alcalde comenta que la Fundació pretén mantenir la part cultural i artística del patrimoni de Montserrat. Se li vol atorgar una subvenció anual de 1.500 euros. El senyor Badia assenyala que aquest assumpte el va començar a gestionar CIU quan governava. Hi està d’acord. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.9. Projecte d'obres de l'Escola d'Educació Especial. Proposició que l’alcalde eleva al ple: PROCEDIMENT


PROJECTE D'OBRES DE L'ESCOLA D'EDUCACIÓ ESPECIAL LLAR SANTA MARIA DE QUERALT: MODIFICACIÓ DEL PROJECTE PER A ACTUALITZACIÓ DE PREUS. MOTIVACIÓ L’Ajuntament de Berga va aprovar el projecte bàsic i executiu per a la construcció de l’Escola d’educació especial Llar Santa Maria de Queralt. En data març de 2007 s’ha redactat una modificació del projecte per a la modificació de preus del projecte inicial, per part dels tècnics redactors, Josep Maria Claret, Pere Claret i Mireia Besora. De conformitat amb el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, la modificació dels projectes d’obra municipal han de seguir el mateix tràmit que per la seva aprovació, regulat a l’article 37 de la mateixa norma. La regidora d‘educació, Encarna Sánchez Cea, ha emès informe disposant la urgència de tramitació d’aquest expedient, per raons d’interès públic. De conformitat amb


l’article 50 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en la tramitació d’urgència els terminis es reduiran a la meitat. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Disposar al tramitació d’urgència de la modificació del Projecte d’obra per a la construcció de L’Escola d’Educació Especial Llar Santa Maria de Queralt de Berga. Segon.- Aprovar la modificació del Projecte bàsic i d’execució per a la construcció de l’Escola d’Educació Especial Llar Santa Maria de Queralt, redactada pels arquitectes, Josep Maria Claret, Pere Claret i Mireia Besora, amb un pressupost de dos milions quatre-cents setanta-cinc mil vuit-cents cinquanta-nou euros amb setanta-un cèntims d’euro (2.475.859,71€). Tercer.- Sotmetre aquesta modificació del projecte a informació pública per un termini de 15 dies hàbils. Quart.- Disposar que en cas que en el termini d’informació pública no es presenten al·legacions, la modificació del projecte esdevindrà aprovat definitivament sense necessitat de cap mes tràmit. Deliberacions: El senyor alcalde recorda que el ple va declarar desert el concurs d’adjudicació de les obres. Es va buscar alguna empresa que hi pogués estar interessada. El pressupost del projecte de les obres era baix. Finalment es va parlar amb el Departament d’Educació, que va recomanar la revisió del pressupost. S’ha revisat a l’alça en un 30% les partides del pressupost. S’enviarà el pressupost revisat a la Generalitat de Catalunya perquè atorgui l’ampliació de l’ajut del finançament de les obres. Amb l’aprovació inicial només del projecte d’obres revisat la Generalitat de Catalunya ja l’estudiarà. El senyor Badia hi està d’acord. No sap què dir sobre aquest assumpte. Hi ha un compromís signat amb la Generalitat de Catalunya. Durant tot el mandat, només s’ha tramitat i aprovat el projecte d’obres i un concurs que finalment ha estat declarat desert. No en parlarà més. El senyor Xoy diu que ERC hi està d’acord. A vegades hi pot haver variació de preus. Costa d’entendre la diferència del pressupost. Si l’increment de les partides del pressupost està justificada, s’ha d’acceptar. Es tracta d’una desviació important. El senyor Badia opina que l’assumpte s’ha portat malament. La gent de Berga n’és conscient. El senyor Xoy li contesta que només es tracta d’aprovar la revisió a l’alça de les partides del pressupost del projecte. Votacions: Sotmesa a votació la ratificació de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, s’acorda per unanimitat dels membres consistorials presents. Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.10. Estatuts del Consorci del Govern Territorial de Salut del Berguedà. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea municipal eleva al ple:


PROCEDIMENT


APROVACIÓ DELS ESTATUTS DEL GOVERN TERRITORIAL DE SALUT DEL BERGUEDÀ MOTIVACIÓ 1. Vist el que disposa el Decret 38/2006 de 14 de març, pel qual es regula la creació de governs territorials de salut. 2. Vista la proposta de creació del Consorci del Govern Territorial de Salut del Berguedà, d’acord amb el previst en l’article 2.2 de l’esmentat Decret, així com la proposta d’estatuts. 3. Vist el que disposen l’article 160 i el capítol 2 del títol 7 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 juny (Decret 179/95), els quals afecten el règim jurídic dels consorcis i el seu procediment de creació. 4. Vist l’article 15 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que regula l’encomanda de gestió. L’adopció d’aquest acord per part del ple de l’Ajuntament de Berga, i l’adopció de l’acord per part del ple del Consell Comarcal del Berguedà en virtut del qual accepta l’encomanda de gestió descrita en el punt tercer de la part dispositiva d’aquest primer, equivaldrà i produirà els mateixos efectes que la formalització del conveni previst en l’apartat 4 de l’article 15 referit. 5. La competència per a l’adopció d’aquest acord correspon al ple a l’empara de l’article 47.2, lletres g) i h), de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, segons la seva redacció vigent actualment, la qual ve donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre. 6. D’acord amb el que disposa l’article 3, lletra b), del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional, el secretari ha emès informe d’aquest acord i del projecte d’estatuts. S’incorpora com a annex seu aquest informe. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer. Aprovar inicialment la constitució del Consorci del Govern Territorial de Salut del Berguedà i el seu projecte d’estatuts. Segon. Sotmetre aquest acord a informació pública per un termini de trenta dies hàbils. En el cas que durant el termini d’informació pública no es presentin reclamacions o suggeriments, el projecte d’estatuts s’entendrà aprovat definitivament. Tercer. Encomanar al Consell Comarcal del Berguedà la realització de les actuacions materials necessàries per a donar compliment al que disposa el punt segon de l’acord present. ANNEX


INFORME DEL SECRETARI

1. Aquest informe preceptiu i no vinculant (caràcter aquest últim que es dedueix del que

disposa l’article 83.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú –LRJPAC-) és emès en virtut de les previsions establertes en els articles 54.1, lletra b), del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (RDLeg 781/86), i 3, lletra b), del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional. Aquest últim precepte cal relacionar-lo amb el que disposa l’article 47.2, lletra g), de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, segons la seva redacció vigent en l’actualitat, la qual ve donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre. Els dos primers preceptes assenyalats disposen que caldrà l’informe previ del secretari per a l’adopció d’acords que tractin d’assumptes sobre matèries per a les quals s’exigeixi una majoria especial, mentre que el darrer estableix que cal el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels membres de la Corporació per a l’adopció d’acords sobre creació de mancomunitats o altres organitzacions associatives, així com l’aprovació dels seus estatuts. Tots aquests preceptes tenen la naturalesa de legislació bàsica de règim local i, concretament, pel que fa al primer esmentat, aquesta naturalesa li ve donada per la disposició addicional setena, apartat 1, lletra a), del mateix RDLeg 781/86.

2. L’objecte d’aquest informe és analitzar jurídicament, dins l’àmbit de la competència professional del titular del lloc de secretaria, l’assumpte sobre la constitució del Consorci que tindrà per denominació “Govern Territorial de Salut del Berguedà”, tant pel que fa al seu acord com al seu projecte d’estatuts, el qual serà sotmès a la sessió de la comissió informativa de l’àrea municipal que es farà el proper 8 de març de 2006 i, en el seu cas, a la sessió del ple del proper 14 d’enguany.

3. L’acord referit és ajustat a dret tant pel que fa als aspectes de competència i

procediment per a la seva adopció, com en el seu contingut. En tot cas, la validesa d’aquesta adopció requerirà que hi votin favorablement almenys nou membres de l’Ajuntament de Berga. També és ajustat a dret el projecte d’estatuts esmentat en termes generals, sens perjudici que d’aquest s’han de fer unes observacions i aclariments que s’exposen en els apartats següents.

4. La relació de normes continguda en l’article 5 del projecte d’estatuts que configuren el règim jurídic del Consorci no pot ser interpretada com a exhaustiva, atès que aquesta entitat, com a persona jurídica de caràcter públic que serà, estarà sotmesa en la seva integritat a les diferents normes que integren l’ordenament jurídic i, per tant, també a aquelles diferents a les quals cita el precepte esmentat i que també afecten les administracions públiques. A això cal afegir que el Consorci estarà subjecte a les seves normes reguladores que hi hagi en vigor en cada moment i que, en el seu cas, substitueixin les assenyalades en l’article 5 i les altres aplicables, sens perjudici dels preceptes de dret transitori.

5. La possibilitat de canvi del docimicili del Consorci prevista en l’article 7 del projecte

d’estatuts s’ha de fer realitat a través de la tramitació i resolució d’un procediment de modificació dels estatuts referits, atès que, d’acord amb l’article 316.2, lletra b), del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 juny (ROAS), aquests han de preveure en tot moment un domicili concret per al Consorci. La modificació s’ha d’ajustar al que disposa l’article 322 del ROAS.

6. Es podria interpretar que es produeix una contradicció entre l’article 1 del projecte

d’estatuts i el seu article 9.1, lletra b). El primer disposa que participa en el Consorci en


representació de la Generalitat de Catalunya el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (SCS), mentre que el segon preveu que els representants de la Generalitat en el Consorci són designats pel titular d’aquest Departament i, en el seu cas, el titular del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Cal plantejar-se, doncs, el problema sobre a qui correspon exactament designar el/s representant/s en l’organisme del SCS. També es podria interpretar aquesta omissió com a una llacuna del projecte d’estatuts.

7. L’article 10 del projecte d’estatuts, que regula en els seus apartats la incorporació al

Consorci de noves entitats públiques, no té present que, si s’ha d’ha de fer aquesta, això ha de comportar forçosament la modificació dels estatuts, atès que aquests han de preveure expressament quins ens en formen part, d’acord amb el que disposa l’article 316.2, lletra a), del ROAS. L’Apartat 1 d’aquest article no està ben redactat, amb la qual cosa costa molt d’entendre el seu significat. La modificació assenyalada s’ha d’ajustar al que disposa l’article 322 del ROAS.

8. El projecte d’estatuts, un cop aprovat definitivament i que hagi entrat en vigor,

constituirà una disposició administrativa general que vincularà aquelles entitats públiques a la qual s’hagin adherit, però no pas aquelles altres que no hagin fet això últim. Dels articles 4 i 5 del projecte d’estatuts es conclou el caràcter associatiu i voluntari del Consorci. El projecte d’estatuts preveu que el Departament d’Acció Social i Ciutadania no formarà part del Consorci quan ja estigui constituït, almenys inicialment (article 10.3). És contradictori, doncs, que per una banda aquest Departament pugui tenir representants i certes facultats i prerrogatives en el Consorci que puguin vincular els seus membres, d’acord amb diversos preceptes del projecte dels estatuts (entre altres, el seu article 17.7) i al mateix temps no ser-ne membre. Seria aconsellable, doncs, que el projecte d’estatuts establís que el Departament citat formarà part del Consorci i que aquest primer s’adherís als seus estatuts o bé, almenys, una vegada constituït el Consorci, es fes un instrument de col.laboració entre aquest darrer i el Departament d’Acció Social i Ciutadania que legitimés jurídicament i regulés les facultats i prerrogatives assenyalades.

9. El previst en la lletra l) de l’article 20 i l’apartat 1 de l’article 23 s’ha d’articular com a

una encomanda de gestió que disposi fer el Consorci a favor d’una, algunes o totes les administracions públiques que cita aquest darrer precepte, la qual cosa s’ha de materialitzar mitjançant l’aprovació i la formalització del conveni o convenis corresponents que regulin els aspectes específics d’aquesta o aquestes encomandes, d’acord amb l’article 15 de la LRJPAC.

10. El projecte d’estatuts no estableix quin serà el règim de recursos econòmics del

Consorci ni el de les aportacions dels seus membres (excepte, pel que fa a aquest darrer aspecte, el que disposa l’article 23.2, el qual és molt genèric, indeterminat i insuficient, ja que, entre altres factors, ni tan sols determina els criteris i les formes de distribució de les despeses de funcionament que cita). El projecte d’estatuts hauria de regular aquests aspectes, ja que ho exigeix l’article 316.2, lletra g), del ROAS. Tampoc no regula ni preveu res sobre el seu règim pressupostari i comptable, la qual cosa exigeix el ROAS en virtut del seu article 316.2, lletra h). A aquests efectes, l’article 320.2 del ROAS disposa que el consorci haurà d’aprovar un pressupost anual d’explotació i inversions, mentre que l’apartat 3 d’aquest mateix article estableix que el règim de comptabilitat, aprovació i rendició de comptes serà el de comptabilitat pública. El projecte d’estatuts tampoc no regula res sobre la liquidació del Consorci en cas de la seva dissolució (només la cita en el seu article 17.5), la qual cosa és exigida també pel ROAS en el seu article 316.2, lletra j). El projecte d’estatuts hauria de preveure i regular totes aquestes matèries, malgrat el que exposa la darrera frase de l’article 4.5 del Decret 38/2006, de 14 de març, pel qual es regula la creació de governs territorials de salut (Decret 38/06), atès que aquesta norma sectorial no pot contradir el que estableixi el ROAS amb caràcter general en la seva regulació sobre els consorcis dels quals formin part els ens locals.


11. No es pot interpretar que el Consorci es pugui dissoldre només en virtut de les causes especificades en l’article 24 del projecte d’estatuts. S’han de tenir en compte també aquelles que estableixi la normativa que li sigui aplicable a cada moment i, per tant, li podran ser aplicables a més les previstes en l’article 324.1 del ROAS.

12. L’article 20, lletra n), del projecte d’estatuts preveu que la direcció executiva del

Consorci pugui exercir per delegació funcions de la presidència, si bé el seu article 18, que relaciona quines són les funcions del president, no especifica quines d’aquestes són delegables. Davant la manca de previsió en sentit contrari en l’articulat del projecte d’estatuts, es podria interpretar que cada una de les funcions de l’article 18 referit seria susceptible de delegació.

13. La interpretació i l’aplicació del projecte d’estatuts s’haurà de fer de manera integradora

i respectuosa amb la normativa sectorial a la qual restarà subjecte el Consorci i, especialment, al Decret 38/06 i, en el supòsit de discordança entre totes dues disposicions, prevaldrà les previsions del darrer sobre el primer. Això s’ha d’entendre sens perjudici de l’exposat en l’informe present.

14. Durant el tràmit d’informació pública que es farà per a l’aprovació del projecte

d’estatuts, es podria introduir en aquest les esmenes necessàries per tal que la seva redacció definitiva que fos aprovada definitivament tingués una correcció jurídica major, d’acord amb el previst en aquest informe.

Berga, 2 de març de 2007

Òscar González i Ballesteros Deliberacions: El senyor alcalde es refereix a la necessitat de l’aprovació del pacte de Salut. Aquests estatuts no estaven definitivament redactats fins ara recentment. És un assumpte que coneixen prou bé els regidors. El Consorci ha de gestionar de més a prop del territori els afers que especifica. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.11. Delimitació d'àrea de tempteig i retracte. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea municipal eleva al ple: PROCEDIMENT


Aprovació definitiva de delimitació d’una àrea de tempteig i retracte dins l’àmbit en que es desenvolupa el Pla d’intervenció integral del nucli antic de Berga. MOTIVACIÓ El Pla d’intervenció integral al nucli antic de Berga, estableix un anàlisi de l’estat dels edificis existents al nucli antic molts dels quals presenten uns dèficits importants en la seva conservació i estat que comporten una progressiva degradació, amb la conseqüent desocupació d’habitatges i de locals d’activitat. A la vegada molts d’aquest edificis suposen un risc important pel que fa seguretat i habitabilitat dels mateixos.


La Llei de Barris de 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles, va crear uns fons de foment per a la rehabilitació i promoció d’aquestes zones, dins les quals va ser inclosa el nucli antic de Berga. L’objecte de la present proposta que s’eleva al Pla de la Corporació és la delimitació d’una àrea dins la qual les transmissions oneroses de bens immobles queden subjectes a l’exercici dels drets de tempteig i retracte. El dret de tempteig, d’acord amb el que preveu el Capítol VIII del Títol VI de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, atorga al seu titular la facultat d’adquisició preferent en les alienacions oneroses en les quals aquest pugui fer o donar la contraprestació a què s’hagi compromès l’adquirent. El dret de tempteig comporta el dret de retracte quan ja ha tingut lloc la transmissió. La delimitació d’aquesta àrea de tempteig i retracte al nucli antic de Berga, es d’acord amb el que disposen els articles 164 a 166 del Text refós de la Llei d’urbanisme Decret Legislatiu 1/2005 i els articles 226 a 228 de Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. L’Ajuntament de Berga amb col·laboració de l’Institut d’Urbanisme, Habitatge i Activitats Locals de la Diputació de Barcelona, han realitzat la corresponent memòria descriptiva i justificativa per a la delimitació de l’àrea de tempteig i retracte on hi consta relació de finques incloses dins l’àrea i el plànol identificatiu d’aquestes, que s’adjunta com a annex a la present proposta i que s’incorpora a l’expedient i serveixi com instrument urbanístic de gestió urbanística i la seva tramitació per a la delimitació d’acord amb els articles 112 i 113 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. En data 15 de novembre de 2006, en sessió ordinària el ple de la Corporació Municipal, va adoptar l’acord d’aprovació inicial pel qual disposava la delimitació d’una àrea de tempteig i retracte dins l’àmbit em que es desenvolupa el la d’intervenció integral del nucli antic de Berga. En l’expedient constava una memòria descriptiva i justificativa de la delimitació i la relació de finques incloses en aquesta delimitació. En l’acord es va sotmetre l’aprovació de l’expedient a exposició pública, amb publicació de l’acord íntegre al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP) inserint una referència en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i en un diari de maximal difusió provincial, pel termini d’un mes dins el qual es va concedir audiència a les persones interessades amb citació personal mitjançant notificació d’aquest acord. Es comunicar l’acord al registre de la propietat de Berga per a la seva anotació i a l’IHUAL de la Diputació de Barcelona (En la present data Direcció de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats DSHUA). En compliment de l’acord inicial es van publicar anuncis oficials en:

1. Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm., 4775 de data 5 de

desembre de 2006. 2. Al Butlletí Oficial de la Província núm., 292 de data 7 de desembre de 2006. 3. Al diari “El Periódico” en data 20 de gener de 2007.

Notificats individualment els interessats titulars de bens efectes en els domicilis que consten en l’expedient no es va poder practicar la notificació als interessats que consten en l’annex núm., 2 de l’expedient.


D’acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es publica edicte al BOP, d’acord amb el que preveu l’article 59 per a la pràctica de notificacions respecte a interessats absents i/o desconeguts, amb la transcripció íntegre de l’acord d’aprovació inicial de “Aprovació inicial de delimitació d’una àrea de tempteig i retracte dins l’àmbit en que es desenvolupa el Pla d’intervenció integral del nucli antic de Berga.” L’edicte es publica en el BOP núm., 32 de 6 de febrer de 2007. A la vegada es va trametre aquest edicte, per a la seva exposició en taulell d’anuncis oficials als ajuntaments respectius on consten els darrers domicilis coneguts dels interessats, així com la seva exposició añ taulell d’anuncis oficials de l’Ajuntament de Berga. Consta en l’expedient documentació acreditativa d’aquestes exposicions. En el període d’exposició pública de l’acord de l’aprovació inicial, es van presentar les següebnts al·legacions:

1. Pedro Lopez Garcia, amb domicili al carrer Ceràmica núm., 26 de 08035 Barcelona.

2. Boabab Bussines, SL., amb domicili al carrer Rubió i Ors núm., 18 1er., de 08940 Cornella de Llobregat i Paracolls 2000, SL. Amb domicilia al Camí Ral de Cardona núm., 1 de 08600 Berga.

3. Jordi Manubens Rodón, amb domicili al Camí de Can Biosca núm., 36 de 08960 Sant Just Desvern.

Analitzades les al·legacions presentades es procedent denegar totes les al·legacions presentades sobre la base dels informes i propostes que consten en l’expedient. D’acord amb l’article 113.2.a, abans esmentat, l’aprovació definitiva correspon a l’Ajuntament de Berga com a administració actuant. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Desestimar la totalitat de les al·legacions presentades a l’acord de l’aprovació inicial, d’acord amb els informes que consten a l’expedient. Segon.- Aprovar definitivament la delimitació d’una àrea de tempteig i retracte dins l’àmbit en que es desenvolupa el Pla d’intervenció integral del nucli antic de Berga i que afecten a les finques que consten en la relació que consta en l’expedient com annex núm., 1 i assenyalades en plànol identificatiu. Tercer.- Publicar l’acord íntegre al tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Berga i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i inserir una referència de l’aprovació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en un diari de màxima difusió provincial, respectivament. Quart.- Notificar individualment el present acord als interessats titulars de bens efectes en el domicilis que consten en l’expedient així com practicar les notificacions als interessats absents o desconeguts d’acord amb el que preveu l’article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,


Cinquè.- Comunicar aquest acord al Registre de la Propietat de Berga per la seva anotació registral i a la Direcció de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats DSHUA, de la Diputació de Barcelona, pel seu coneixement i els seus efectes. Deliberacions: El senyor alcalde exposa que es tracta d’un dels programes de la Llei de barris. Ara s’ha de fer l’aprovació definitiva. Explica breument el contingut de les tres al·legacions presentades. S’han de desestimar. Algunes de les cases afectades interessen a l’Ajuntament. És un gravamen molt relatiu. Les finques es poden vendre igualment. El senyor Badia diu que CIU hi està d’acord. Creu que s’haurien de crear més espais buits i això es fa molt poc. No sap si hi aprofundeix gaire o no. Creu que s’hauria d’incidir més en els espais per a crear-ne de qualitat. Creu que els projectes que prepara l’equip de govern no incideixen en aquest aspecte. Això es veurà d’aquí a uns anys. El senyor alcalde replica els arguments del senyor Badia. S’hi han fet les actuacions que s’han considerat oportunes. El projecte de la Llei de barris és de quatre anys. Considera que algunes coses no es deuran poder fer. El senyor Badia creu que el senyor alcalde ha fet un acudit. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.12. Aprovació tarifes subministrament aigua any 2007, per pa la seva posterior remissió a la Comissió de Preus de la Catalunya. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT


APROVACIÓ TARIFES SUBMINISTRAMENT AIGUA ANY 2007, PER A LA SEVA POSTERIOR REMISIÓ A LA COMISSIÓ DE PREUS DE LA CATALUNYA MOTIVACIO L’empresa SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, S.A., és concessionària del Servei Municipal d’Aigua Potable de Berga, segons acord de Ple de l’Ajuntament per un període de 10 anys, sota el règim de concessió administrativa. En data 19 de setembre de 1996 l’Ajuntament va aprovar, en sessió plenària, el pla de finançament proposat pel concessionari pe tal de fer front a les quantitats pendents de liquidació, per raó de les aportacions i actuacions realitzades en el servei. Per acord del ple de data 5 d’abril de 2005 es va activar la pròrroga de la concessió del servei per un nou període de 10 anys, fins el dia 26 de juny de l’any 2022, d’acord amb el que estableix el contracte de concessió signat en data 26 de juny de 1992. Que les tarifes del Servei vigents a l’actualitat, foren autoritzades per la comissió de Preus de Catalunya per a la seva aplicació a partir del mes d’abril de 2005. PROPOSTA DE DISPOSICIÓ


La comissió informativa de l’àrea especial de comptes proposa al ple l’adopció de l’acord següent: Primer.- Informar favorablement, amb efectes 1 de gener de 2007, la relació de preus que es transcriu a continuació: a) Subministrament d’aigua:

Mínims de consum facturable:

Us domèstic: comptadors 30 m3 /unitat consum/trimestre Us domèstic: aforaments 275 m3 /unitat consum/trimestre Us industrial: 200 m3 /unitat consum/trimestre Ús agrícola: 60 m3 /unitat consum/trimestre

Tarifes de subministrament:

Ús domèstic: comptadors: fins al mínim: 0,2839 €/ m3 Ús domèstic: comptadors: del mínim al doble del mínim: 0,6355 €/ m3 Ús domèstic: comptadors: Excés del doble del mínim: 1,1763 €/ m3 Aforaments: 0,2841 €/ m3 Ús industrial: 0,2839 €/ m3 Ús agrícola: 0,2839 €/ m3 Hospitals: 0,3009 €/ m3

b) Conservació de mesuradors:

Per cada abonat 1,84 €/trimestre c) Conservació de la xarxa:

Per cada abonat 2,27 €/trimestre Aquests nous preus representen, envers l’anterior proposta, un increment del 2,00%. d) Drets d’escomesa:

Immoble plurifamiliar (Bateria), per unitat 350,00 € Immoble unifamiliar, nau industrial, etc. per unitat 350,00 €

Segon.- Trametre l’expedient a la comissió de Preus de Catalunya a fi que procedeixin a la seva autorització, si s’escau. Deliberacions: El senyor Alcalde explica que es tracta d’un increment del 2%. L’últim va ser esglaonat fa dos anys. És inferior a l’increment de l’IPC. El senyor Badia demana si les tarifes han d’anar a la Comissió de preus. El senyor Interventor li contesta afirmativament, si bé no cal un estudi tan exhaustiu pels motius que explica.


Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.13. Conveni entre l'Ajuntament de Berga i l'Agència Catalana de Certificació, en relació a l'expedició dels certificats electrònics idCAT. Proposició que l’alcalde eleva al ple: PROCEDIMENT


CONVENI ENTRE L'AJUNTAMENT DE BERGA I L'AGÈNCIA CATALANA DE CERTIFICACIÓ, EN RELALCIÓ A L'EXPEDICIÓ DELS CERTIFICATS ELECTRÒNICS IDCAT. MOTIVACIÓ Aquest assumpte ha estat inclòs per l’alcalde en l’ordre del dia de la sessió plenària ordinària de 14 de març de 2007 a l’empara del que disposen els articles 106.2 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i 82.3 I 97.2 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre. La urgència de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia es deu a que l’expedient es troba finançat en part per subvencions de la Generalitat de Catalunya i convé disposar de l’adopció dels acords de la present proposta per tal complir amb els terminis previstos en els mateixos. D’acord amb l’article 4 del text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques estableix que l’Administració podrà concertar els contractes, pactes i condicions que tingui per convenient, sempre que no siguin contraris a l’interès públic, a l’ordenament jurídic o als principis de bona administració, fent ús de la llibertat de pactes. S’adjunta a la present proposta com a annex la minuta de prestació de serveis de certificació digital idCAT. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer. Aprovar la minuta de conveni entre l’Ajuntament de Berga i l’Agència Catalana de Certificació, en relació a l’expedició dels certificats electrònics idCAT. Segon. Notificar aquesta resolució a l’Agència Catalana de Certificació per al seu coneixement i a l’efecte corresponent. Tercer. Comunicar aquesta resolució als serveis informàtics municipals. Quart. Facultar a l’Alcalde president, Il·lm. Sr. Ramon Camps Roca tan àmpliament com sigui necessari per a dur a terme els acords anteriorment esmentats, i de forma expressa per a la signatura del conveni objecte d’aquesta resolució.


Deliberacions: El senyor alcalde recorda que aquest assumpte està relacionat amb el del segon punt de l’ordre del dia i per aquest motiu no cal debatre sobre aquest. Votacions: Sotmesa a votació la ratificació de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. Sotmesa a votació la proposició dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.14. Pla de millora urbana PMU P02 Pinsania Sud: aprovació definitiva. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea municipal eleva al ple: PROCEDIMENT

PROPOSTA A JGL I PLE - INFORME I CERTIFICAT 2006/554

PLA DE MILLORA URBANA DEL SECTOR PMU-P02 PINSANIA SUD DE BERGA MOTIVACIÓ 1. la Junta de govern local, en sessió celebrada el dia 9 d’octubre de 2006, va aprovar inicialment el Pla de millora urbana del sector PMU-P02 Pisnania Sud de berga. 2. L’acord va ser publicat en el Butlletí oficial de la província de Barcelona del dia 27 d’octubre de 2006 i en el diari Regió 7 del dia 25 d’octubre de 2006 i va ser notificat individualment als propietaris del sector. 3. Durant el termini d’informació pública es van presentar les següents al·legacions:

- Montserrat i Adelina Casals Cinca (núm. reg. entrada 2006/5781, de 12-12-2006)

- Ramon Mascaró Santacreu (núm. reg. entrada 2006/5904, de 18-12-2006) - Ramon Villegas Penicot (núm. reg. entrada 2006/5967, de 21-12-2006)

4. S’ha sol·licitat informe als següents organismes afectats: Departament de medi ambient i habitatge, Agència Catalana de l’Aigua i a Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona. S’han rebut els corresponents informes de Departament de medi ambient i habitatge i de Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona. Ambdós són en sentit favorable, si bé el Departament de medi ambient i habitatge ha emès unes prescripcions que en tot cas hauran de ser introduïdes en el projecte d’urbanització que desenvolupi les obres a executar en el sector. Respecte l’Agència catalana de l’Aigua ha transcorregut el termini d’1 mes des de que es va sol·licitar l’informe i no s’ha rebut cap comunicació al respecte. 5. De conformitat amb l’article 79.1 correspon als ajuntaments, un cop vist l’informe de la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona, l’aprovació definitiva del pla de millora urbana. De conformitat amb l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, regulador de les bases de règim local correspon al ple de la corporació l’aprovació dels plans que finalitzin la tramitació municipal.


DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Aprovar les fitxes d’al·legacions al PMU-P02 Pinsania Sud de Berga i desestimar íntegrament les al·legacions presentades. Segon.- Aprovar definitivament el Pla de millora urbana del sector PMU-P02 Pinsania Sud de Berga. Tercer.- Disposar el lliurament a la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona del Pal de millora urbana aprovat definitivament, als efectes d’informació, coordinació i arxivament. Quart.- Publicar, un cop lliurat l’expedient a la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona, l’acord d’aprovació definitiva del Pla de millora urbana del Sector PMU-P02 Pinsania Sud de Berga, juntament amb la seva memòria i ordenances reguladores. Deliberacions: El senyor Alcalde aclareix que hi ha un error en l’enunciat de l’assumpte contingut en l’ordre del dia. El Pla de Millora Urbana és del carrer de Pinsania. S’ha d’aprovar definitivament. S’han de desestimar les tres al·legacions presentades durant el tràmit d’informació pública, encara que després es procurarà cercar una solució amb els interessats. El senyor Badia hi està d’acord. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.15. Contracte administratiu per a l'alienació de finca als 40 Pilans de Berga. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea municipal eleva al ple: PROCEDIMENT


CONTRACTE ADMINISTRATIU ESPECIAL D’ALIENACIÓ DE PARCEL.LA DEL POLÍGON D’ACTUACIÓ, SECTOR SUNP-C, 2a. FASE, DELS 40 PILANS DE BERGA MOTIVACIÓ 1. La naturalesa administrativa especial d’aquest contracte ve donada pel que disposa l’article 5.2, lletra b), del Text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny (TRLCAP). D’acord amb l’article 7.1 del TRLCAP, el seu règim jurídic està contingut preferentment en el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i en el Reglament d’aquest primer, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i, en el seu defecte i en el que es refereix als seus preceptes de naturalesa bàsica en matèria de contractació administrativa, en el TRLCAP i en el seu Reglament general, aprovat pel Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre (R-TRLCAP). Se li aplica també el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). 2. En l’acord present s’apliquen de forma especial els articles 67 i 69 del TRLCAP.


La necessitat de la tramitació del contracte es basa en el fet que, mitjançant l’alienació del solar que n’és el seu objecte, aquest podrà ser edificat llavors, de forma que es contribuirà a la finalització de les obres d’urbanització i edificació del sector dels 40 Pilans. Formen part de l’expedient del contracte, entre els altres actes i documents exigibles d’acord amb la normativa aplicable al cas present, el plec de clàusules administratives particulars, el qual ha estat informat favorablement pel secretari i l’interventor. El contracte no comporta cap despesa per a l’Ajuntament. 3. L’òrgan municipal competent per a l’aprovació del plec i la resta de documentació de l’expedient és el ple, tenint present la valoració de l’alienació de la finca (1.800.686,38 euros), la qual supera el 10% dels recursos ordinaris del pressupost municipal vigent, d’acord amb el que disposa l’article 22.2, lletra o), en la seva redacció vigent, de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, la qual ve donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer. Aprovar l’expedient del contracte. Segon. Disposar l’obertura del seu procediment obert d’adjudicació mitjançant concurs. Tercer. Ordenar la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona d’un anunci indicatiu d’aquest procediment d’adjudicació, a efectes que les empreses interessades hi puguin presentar ofertes. Deliberacions: El senyor alcalde comenta que ara es vol alienar una segona finca dels 40 Pilans una mica més petita que la primera. Aquesta parcel.la té un transformador que l’ha de treure la Junta de Compensació dels 40 Pilans. L’import de la seva valoració és d’uns 1.800.000 euros aproximadament. Es refereix al concurs anterior tramitat per a l’alienació de la primera finca. El senyor Badia assenyala que es tracta de la venda d’una segona parcel·la i la critica. El senyor alcalde li replica que el Pla d’Ordenació Urbanística de Berga s’està modificant perquè es puguin construir habitatges protegits a la Valldan. Hi haurà més de 30 habitatges de protecció pública. Al polígon de la MABSA també hi haurà habitatges de protecció pública. Són dues actuacions força immediates. El senyor Badia pregunta per a què caldrà els ingressos que provinguin de l’alienació de la parcel·la. El senyor alcalde li respon que per a finançar actuacions de la Llei de barris. El finançament s’obté amb la venda de la finca. Si es va alienar la finca anterior per a pagar les obres de la piscina coberta, ara es podrà fer també el mateix. Es tracta d’una finalitat social. El senyor Badia qüestiona que es tracti d’una finalitat social. Els únics habitatges de protecció pública que s’han fet durant la legislatura present són els del cementiri vell. Es tracta de 42 habitatges per a joves. Aquesta operació va ser lligada per l’anterior equip de govern de CIU. El senyor alcalde li replica que aleshores no es va fer res per a aconseguir terrenys per a habitatge públic.


Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova amb el resultat següent: Vots afirmatius: 10 (PSC,ERC) Vots negatius: cap Abstencions: 6 (CIU) B.16. Conveni entre l'Ajuntament de Berga i l'Oficina Local de l'Habitatge de Berga. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea municipal eleva al ple: PROCEDIMENT


APROVACIÓ CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE I L’AJUNTAMENT DE BERGA RELATIU A L’OFICINA D’HABITATGE SITUADA EN AQUEST MUNICIPI. MOTIVACIÓ Vist que concorren les condicions necessàries per al desenvolupament de les actuacions objecte del conveni indicat en l’apartat procediment. Vist que l’article 4 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, disposa que l’administració podrà concertar els contractes, pactes i condicions que tingui per convenient, sempre que no siguin contraris a l’interès públic, a l’ordenament jurídic o als principis de la bona administració, fent ús de la llibertat de pactes. Vist el contingut del conveni la competència per a la seva aprovació recau al Ple Municipal DISPOSICIÓ Primer. Aprovar la minuta de conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Ajuntament de Berga relatiu a l’Oficina d’Habitatge situada a Berga, que es transcriu següent:

“...” CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE I L’AJUNTAMENT DE BERGA, RELATIU A L’OFICINA D’HABITATGE SITUADA EN AQUEST MUNICIPI. Barcelona, REUNITS D’una banda, el senyor Francesc Baltasar i Albesa, conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. I d’una altra, el senyor Ramon Camps i Roca, alcalde president de l’Ajuntament de Berga, facultat d’acord amb la sessió plenària de data 14 de març de 2007 i assistit pel secretari municipal, Sr. Òscar González Ballesteros. Ambdues parts es reconeixen recíprocament la capacitat legal per obligar-se i atorgar aquest conveni, i a aquest efecte,


EXPOSEN L’accés a l’habitatge i la garantia del dret constitucional a un habitatge digne representen en els últims anys un dels grans problemes de la societat catalana, i la naturalesa territorial i urbana, econòmica i social de l’habitatge depèn en bona mesura de les condicions específiques del lloc on s’ubica. En aquest sentit, i en relació amb l’exercici de les competències que els són pròpies, els municipis i altres ens locals tenen un important paper a desenvolupar en la programació i execució de les diverses polítiques públiques que es puguin impulsar des del seu terme municipal. La Generalitat de Catalunya ha promulgat els Decrets 454/2004 i 455/2004, de 14 de desembre, de desplegament, respectivament, del Pla per al dret a l’habitatge i del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya, que posen en marxa un ampli ventall d’actuacions de gran abast territorial. La disposició addicional quarta del Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya, estableix que la Direcció General d'Habitatge podrà subscriure convenis de col·laboració amb els ajuntaments o altres administracions locals i altres departaments de la Generalitat de Catalunya, en relació amb les oficines d’informació i gestió de sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació amb la finalitat de determinar les funcions i compromisos pel que fa a les actuacions que impulsin des dels respectius àmbits d’actuació. Posteriorment, l’entrada en vigor del Decret 244/2005, de 8 de novembre, ha significat l’actualització del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, al mateix temps que s’ha desenvolupat el Reial decret estatal 801/2005, d'1 de juliol, per afavorir l’accés dels ciutadans a l’habitatge. L’article 70 del Decret 244/2005, de 8 de novembre, en el seu apartat 1r, estableix que la Direcció General d'Habitatge podrà subscriure convenis amb els ajuntaments o altres administracions locals, i també amb institucions o entitats que tinguin presència en àmbits territorials que requereixin més proximitat als ciutadans mitjançant la constitució i/o manteniment d’oficines locals d’habitatge d’àmbit municipal o comarcal. Per tal de facilitar l’accés a les noves mesures de política d’habitatge al major nombre de ciutadans de Catalunya, aquests decrets, al igual que les anteriors disposicions en la matèria, també preveuen la celebració de convenis de col·laboració amb les diferents administracions locals que ja tenen establerta una oficina d’habitatge o que tenen la intenció d’implantar-ne una de nova creació. Diferents consells comarcals i ajuntaments de Catalunya han manifestat el seu interès en la formalització d’aquests convenis, que poden influir positivament en l’activitat i en la gestió d’aquest tipus d’oficina, la qual cosa repercuteix en benefici del total de la població. L'Ajuntament de Berga disposa d’una oficina i de personal tècnic administratiu suficient per realitzar les funcions que se li encomanen, amb la finalitat de prestar els serveis objecte d’aquest conveni, de conformitat amb l’establer en l’article 70, apartat 3, del Decret 244/2005 abans esmentat. Per a tot el que no quedi estipulat en les clàusules que es pacten a continuació, aquest conveni es regirà pel Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de Rehabilitació d’habitatges de Catalunya, el Decret 244/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007 i per l'article 6 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.


En conseqüència, ambdues parts formalitzen aquest conveni de col·laboració, d’acord amb els següents PACTES Primer. Objecte El present conveni té per objecte establir els termes i les condicions de la col·laboració entre les parts per a l’assessorament i gestió de serveis en matèria d’habitatge respecte de diverses tasques competència del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Segon. Obligacions de l’Ajuntament de Berga L’Ajuntament de Berga, a través de la seva oficina d’habitatge, es compromet a: 1. Mantenir un local/oficina amb un personal tècnic i administratiu suficient que tingui la formació necessària per realitzar les funcions que se li encomanen, durant el termini de vigència del conveni. 2. Col·laborar amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge donant informació i assessorament als ciutadans en les matèries següents, relacionades amb l'habitatge:

• línies d’ajuts per a l’accés a l’habitatge protegit, per a la rehabilitació d’habitatges, per al pagament dels lloguers, i sobre condicions d’habitabilitat dels habitatges.

• tramitació de sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació del parc d’habitatges construïts, sol·licituds de tests dels edificis (TEDI), sol·licituds d’Informes Interns d’Idoneïtat en ajuts a la rehabilitació d’habitatges (III) i sol·licituds d’ajuts per accedir al parc d’habitatges protegits, públics i privats.

• tramitació i inspecció de les cèdules d’habitabilitat, d’acord amb el que estableix el Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat.

1. Presentar a la Direcció General d’Habitatge una memòria anual de les actuacions de

l’Oficina local d’Habitatge i una justificació final sobre la totalitat de les tasques realitzades.

2. Acordar amb la Direcció General d’Habitatge un protocol d’actuació de l’oficina on es

determinin els horaris d’atenció al públic que cobreixin la demanda de la població i el detall de les activitats a realitzar per part del personal adscrit a l’oficina.

5. Col·laborar amb els serveis de la Direcció General d’Habitatge de l’àmbit territorial on

s’ubica l’oficina, en les tasques de seguiment de les sol·licituds i en les actuacions tècniques de comprovació necessàries per a la resolució dels expedients.

6. Comunicar a la Direcció General d’Habitatge les incidències, queixes o suggeriments dels ciutadans que s’adrecin a l’oficina, per tal de millorar la qualitat del servei.

7. Participar en les sessions i jornades organitzades per la Direcció General d’Habitatge amb motiu de la formació del seu personal i per a la coordinació de les tasques de col·laboració a efectuar per l’oficina.

8. Fer constar clarament que les tasques realitzades per l’Oficina local d’Habitatge es fan en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

9. L’Ajuntament de Berga resta obligat a facilitar tota la informació que des de la Direcció General d’Habitatge se li requereixi en relació a les activitats que són objecte del present conveni. Tercer. Obligacions del Departament de Medi Ambient i Habitatge.


El Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant la Direcció General d’Habitatge s’obliga a:

1. Facilitar a l’oficina d’habitatge de l’Ajuntament de Berga informació actualitzada sobre les polítiques d’accés a l’habitatge i de rehabilitació d’habitatges, i sobre les normatives que estan relacionades amb la col·laboració que s’hi estableix.

2. Facilitar l’accés als programes informàtics que es creïn per dur a terme la col·laboració

objecte d’aquest conveni. 3. Fer el seguiment dels serveis que realitzi el personal adscrit a l’oficina i promoure

programes d’aprenentatge i actualització sobre els continguts de les tasques assignades, pel que fa a les línies de col·laboració convingudes.

4. Compensar les despeses de gestió de les diverses línies d’actuació objecte d’aquest

conveni, segons els paràmetres i barems que s’estableixen en el pacte següent. Quart. Finançament El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de la Direcció General d’Habitatge, tramitarà el pagament de la despesa originada pels serveis que presti l’oficina d’habitatge del municipi , d’acord amb els càlculs que s’estableixen a continuació, amb recursos pressupostaris a càrrec de la partida MA07/D/227000500/1210. a) Pagament fix per serveis mínims de l'Oficina El Departament de Medi Ambient i Habitatge farà un pagament d’import de 12.000,- € per exercici, per cobrir les despeses dels serveis mínims d’atenció ciutadana i d’assessorament sobre política d’habitatge establerts en el pacte segon, (veure taula adjunta), d’acord amb l’estructura de personal acreditada en el pacte segon apartat 1, i d’acord amb el nombre d’habitants als què l’oficina local d’habitatge donarà servei. (Annex I) b) Pagament en funció del nombre d’expedients tramitats El Departament de Medi Ambient i Habitatge farà un pagament anual addicional a d’anterior que tindrà en compte el nombre d’expedients tramitats en relació amb les següents tasques, els quals seran valorats d’acord amb els barems següents:

Imports per expedient tramitat (i) Oficina municipal

Tramitació de cèdules i inspecció de condicions d’habitabilitat

36 €

Tramitació d’ajuts per a l’accés a habitatges protegits

30 €

Gestió de sol·licituds d’ajuts per a la rehabilitació

60 €

Gestió de sol·licituds de Tests d’Edificis (TEDI) 30 €

Gestió de sol·licituds d’Informes Interns d’Idoneïtat

36 €

c ) Aportació màxima


L’aportació màxima destinada al pagament de les quantitats esmentades en els dos apartats anteriors, no podrà excedir, d’un import màxim anual de 30.000,- €. (veure taula adjunta de màxims segons zones de població. Annex II). Per a l’any 2007, d’acord amb l’estimació dels serveis que l'Ajuntament preveu que es podran realitzar durant aquest exercici s’estableix una aportació màxima de 20.000,- €. Cinquè. Tramitació dels pagaments

1. La tramitació del pagament de les quantitats esmentades en el pacte anterior es realitzarà de la següent manera:

a) Primer pagament Aquest pagament es farà per l'import de 12.000 €, un cop signat aquest conveni per a l’any 2007; i, en el primer trimestre de cada exercici, si es produeix la pròrroga prevista en el pacte Vuitè.

b) Segon pagament: El segon pagament es farà un cop acreditada l’activitat de l’oficina, corresponent a cada exercici, mitjançant la presentació a la Direcció General d’Habitatge d’una certificació justificativa de les activitats realitzades on es farà constar el nombre de tasques d’assessorament i d’informació desenvolupades, com també les dels altres serveis pactats en el conveni i, un cop contrastada la certificació per part dels serveis competents de la Direcció General d’Habitatge amb les dades que disposi aquesta Direcció General. La certificació ha de ser signada per l’interventor o, de forma excepcional, pel secretari de l’ens local, i ha de justificar la totalitat de l’import atorgat, tant pel que fa a les activitats i gestions referents als expedients tramitats, com pel que fa al cost dels serveis mínims prestats pel personal adscrit a l’oficina durant l’any. Aquesta certificació es presentarà a la Direcció General d'Habitatge abans del 15 de novembre de cada any. Sisè. Resolució per incompliment L’incompliment per una de les parts de les obligacions establertes en aquest conveni, facultarà l’altra part per exigir-ne el seu compliment efectiu i, en el cas que no es produeixi, la seva resolució. Setè. Resolució de controvèrsies En cas de controvèrsia, ambdues parts se sotmetran a la jurisdicció contenciosa administrativa. Vuitè. Vigència El conveni tindrà vigència fins al dia 31 de desembre de 2007, i podrà ser prorrogat, per mutu acord de les parts, prèvia petició per escrit de qualsevol de les parts signatàries, que ho haurà de realitzar amb un preavís d’un mes del venciment del termini inicial. I, en prova de conformitat, les parts signen el present conveni per triplicat, en el lloc i la data expressats en l’encapçalament. ANNEXOS Annex I Taula d’aportacions inicials a percebre per les Oficines Locals d’Habitatge, establertes en funció de la població corresponent als territoris dels ajuntaments dels quals depengui l’oficina (*):

Pagament fix (pacte quart, a) Oficina Municipal

Amb menys de 10.000 habitants 10.000 €


Entre 10.000 i 20.000 habitants 12.000 €



Amb més de 100.000 habitants 25.000 €

Annex II Taula d’aportacions màximes destinades a les Oficines Locals d’Habitatge, establertes en funció de la població corresponent als territoris dels ajuntaments dels quals depengui l’oficina:

Aportació màxima (pacte quart, b)

Amb menys de 10.000 habitants 25.000 € Entre 10.000 i 20.000 habitants 30.000 € Entre 20.000 i 50.000 habitants 45.000 € Entre 50.000 i 100.000 habitants 60.000 € Amb més de 100.000 habitants 80.000 €

La dimensió mínima de població a atendre per les Oficines dependents dels ajuntaments ha de ser de 5.000 habitants. Per a oficines de nova implantació, s’estableixen els següents imports pel que fa a les aportacions màximes corresponents al primer any, (2007) Amb menys de 10.000 habitants 15.000 € Entre 10.000 i 20.000 habitants 20.000 € Entre 20.000 i 50.000 habitants 22.000 € Entre 50.000 i 100.000 habitants 25.000 € Amb més de 100.000 habitants 30.000 € “...”

Segon. Notificar aquesta resolució al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i a la Direcció de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona, per al seu coneixement i a l’efecte corresponent. Tercer. Facultar a l’Alcalde president Il·lustríssim senyor Ramon Camps Roca, per a la signatura de tots i cada un dels documents necessaris per a dur a terme els acords anteriorment esmentats, i de forma expressa a la signatura del conveni objecte d’aquesta resolució Deliberacions: El senyor alcalde destaca que es tracta d’un assumpte important per a Berga. Es refereix a la necessitat de canalitzar els ajuts de la Llei de barris. Fer política d’habitatge implica gestió i molts aspectes que especifica, com ara treballar l’habitatge de lloguer. Tot això ha de ser treballat per persones expertes integrades en l’oficina. La finança la Generalitat de Catalunya. Es vol posar en marxa. Es vol aconseguir que en el termini de tres anys no depengui del finançament extern.


El senyor Badia hi està d’acord i demana si l’activitat de l’oficina no suposarà una duplicitat amb el que fa el Consell Comarcal. El senyor alcalde li respon que es va plantejar al principi això. Es va intentar buscar un acord amb el Consell Comarcal i no va ser possible. Davant d’això, l’Ajuntament va demanar a la Generalitat de Catalunya l’oficina. Ha costat atorgar-la, però ha estat possible. No hi haurà duplicitat. El senyor Badia destaca que l’Ajuntament ha absorbit certes competències. El senyor Alcalde li contesta que no es tracta de competències del Consell Comarcal. Les tenia delegades. El senyor Badia opina que es produeix la impressió que es dupliquen serveis. Però hi està d’acord si l’equip de govern considera necessària l’oficina. El senyor alcalde destaca que els municipis de menys de 10.000 habitants no en poden tenir. El senyor Xoy diu que l’Ajuntament hauria d’haver tingut una política d’obtenció de sòl per a fer habitatges protegits. No ho ha pogut fer ni ha tingut una política en aquesta matèria. Arran del desenvolupament d’algunes unitats d’actuació, l’Ajuntament ara té terrenys. És important que l’Ajuntament pugui disposar de l’oficina. A més de tenir sòl públic, cal gestionar tots els elements citats pel senyor alcalde, com és el cas dels ajuts. El conveni no envaeix les competències del Consell comarcal. En una comarca de 39.000 habitants que té una capital amb 17.000 habitants, queda justificada la necessitat de la creació de l’oficina. El senyor Badia es refereix novament a la venda de la parcel·la. Ara la demanda immobiliària ha crescut molt. Critica la postura del senyor Xoy. Hi votaran a favor, si bé insisteix en el perill de la producció de duplicitat de serveis. Amb el temps es veurà si això es així o no. El senyor alcalde rectifica el que ha dit abans sobre quins municipis poden obtenir l’oficina, tot assenyalant que aquests han de tenir almenys 5.000 habitants. El senyor Xoy replica els arguments del senyor Badia. Moltes unitats d’actuació no es van desenvolupar. No només la iniciativa privada les ha de desenvolupar. Si es deixa aquesta sola, llavors hi ha el perill que les coses no acabin de funcionar. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.17. Creació de fitxer automatitzat segons la Llei Orgànica de Protecció de Dades. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea municipal eleva al ple: PROCEDIMENT


CREACIÓ DE FITXER AUTOMATITZAT SEGONS LA LLEI ORGÀNICA DE PROTECCIÓ DE DADES MOTIVACIÓ La Llei 15/99, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (en endavant LOPD) té com a objecte principal garantir i protegir els drets fonamentals de les persones físiques, i especialment el seu honor i intimitat personal i familiar, donant compliment a allò previst en l’esmentada llei, i en especial, el què es disposa en el Capítol I del Títol IV de la Llei, que fa referència als fitxers de titularitat pública.


En aquest sentit i amb l’objectiu de posar a l’abast dels ciutadans la informació necessària per a l’exercici efectiu d’aquests drets, l’art. 20 de la LOPD preveu que la creació, modificació i supressió dels fitxers de les administracions públiques que continguin dades de caràcter personal, sols es podrà dur a terme per virtut de l’aprovació de disposició general publicada en el diari oficial corresponent. A l’apartat 2 del mateix art. 20 de la LOPD es detalla la informació mínima que haurà de contenir la disposició de creació o modificació dels fitxers automatitzats, en ordre a facilitar als ciutadans l’exercici dels drets d’accés, cancel·lació, rectificació i oposició de les seves dades personals que la mateixa llei preveu. Per últim, un cop publicada la disposició general de creació, modificació o supressió del fitxer automatitzat, l’art. 39 de la mateixa LOPD estableix l’obligatorietat de la seva inscripció. En conseqüència, mitjançant la present disposició, i d’acord amb l’article 20 de l’esmentada llei, es formalitza la creació dels fitxers que contenen dades de caràcter personal que són titularitat de l’Ajuntament de Berga, i que seran inscrits en el Registre de l’Agència Catalana de Protecció de Dades. Finalitzades les tasques de definició dels fitxer automatitzats que consten en aquesta resolució, s’ha de procedir a la seva creació. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Aprovar la creació del fitxer automatitzat que a continuació es detalla, d’acord amb les especificacions descrites en l’annex I de la present resolució.

- Padró municipal d’habitants - Hisenda municipal - Urbanisme i Cadastre - Recursos Humans - Proveïdors - Benestar Social - Usuaris Serveis Municipals - Gestió Policial - Cementiri - Turisme i Joventut

Segon.- Procedir a la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de la disposició de creació i de l’annex que l’acompanya. Tercer.- Procedir a la inscripció en el Registre de l’Agència Catalana de Protecció de Dades de la creació del fitxer relacionat en el punt primer de la present resolució. Quart.- Facultar a l’Alcalde president per a la signatura de tots i cada un dels documents necessaris per a dur a terme els acords anteriors. Deliberacions: El senyor Companyó explica que la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal afecta tots els membres municipals. Aquesta Llei pretén protegir els drets


fonamentals de les persones, entre els quals hi ha els de la dignitat i la intimitat. Es tracta de la creació d’un conjunt de fitxers. Hi haurà certs canvis a l’Ajuntament. No es podran donar dades a tercers en els termes que exposa. N’explica altres aspectes. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.18. Alteració de la qualificació jurídica de l'edifici de la Font Negra. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea municipal eleva al ple: PROCEDIMENT


ALTERACIÓ DE LA QUALIFICACIÓ JURÍDICA DE L'EDIFICI DE LA FONT NEGRA MOTIVACIÓ 1. L’acord que el ple va adoptar en la seva sessió de 17 de gener de 2007 de delegació en l’alcalde de l’aprovació d’un expedient de contracte de concessió de domini públic i la seva adjudicació per a l’adequació i l’explotació posterior de l’edifici de la Font Negra, així com per a la realització d’activitats relacionades amb el seu entorn natural, va partir de la base erròniament que aquest edifici tenia la qualificació jurídica de bé demanial, atès que la Corporació municipal va instruir, aprovar i adjudicar el 1992 un contracte de servei públic sota la modalitat d’arrendament destinat a l’explotació del bé immoble esmentat mitjançant l’exercici de l’activitat econòmica de bar restaurant i, amb una finalitat en part semblant, va instruir, aprovar i tramitar l’adjudicació d’un altre contracte mixt d’obra i servei públic el 2004 que també es referia a aquesta construcció, el qual el va declarar desert per manca de licitadors. 2. No obstant l’exposat en el punt anterior, posteriorment a l’adopció d’aquell acord l’Ajuntament va fer diverses gestions per a comprovar la qualificació jurídica vertadera de l’edifici de la Font Negra. Dels arxius i antecedents que consten en la Corporació municipal, no es pot deduir en absolut que aquesta fes en un moment determinat els tràmits necessaris d’acord amb la normativa de patrimoni que afecta els ens locals perquè aquest bé immoble esdevingués demanial o bé que, d’acord amb aquesta normativa, es produís automàticament en un moment concret una afectació de l’edificació que comportés que és convertís en bé demanial. En el Registre de la Propietat no consta la inscripció de la seva titularitat dominical a favor de l’Ajuntament i, per tant, tampoc no hi consta la seva qualificació de demanial. 3. En virtut de l’explicat en el punt anterior, cal destacar que l’article 8.3 del Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya, aprovat pel Decret 336/1988, de 17 d’octubre (RPEL), disposa que si no consta l’afectació d’un bé local es presumeix la seva condició de patrimonial. En aquest mateix sentit, l’article 7.1 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de patrimoni de les administracions públiques (LPAP), estableix que són béns patrimonials els que, sent de titularitat de les administracions públiques, no tinguin el caràcter de demanials. Aquest últim precepte és d’aplicació general a les administracions públiques en virtut de l’apartat 2 de la disposició final segona de la mateixa LPAP.


4. Els arguments posats de manifest en els punts anteriors comporten que s’hagi de condiserar l’edifici de la Font Negra com a bé patrimonial, i no pas com a bé de domini públic. 5. L’alteració de la qualificació jurídica dels béns de les entitats locals està prevista i regulada en els articles 81 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, 204 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril i 20 del RPEL. 6. La justificació del canvi de la qualificació jurídica de l’edifici de la Font Negra de bé patrimonial a bé demanial no només es basa en la necessitat que l’alcalde pugui aprovar i adjudicar el contracte referit en el punt 1, sinó que també en els motius explicats en la seva memòria justificativa d’aquest de 5 de gener de 2007, la qual es transcriu literalment a continuació:

“MEMÒRIA JUSTIFICATIVA DE LA CONCESSIÓ DE DOMINI PÚBLIC DE LA FONT NEGRA L’entorn que envolta la Font Negra forma part d’un Pla Especial d’Interès Natural (PEIN). El bé immoble del berenador permetria fomentar l’accés a aquest espai, a més de convertir-se en un punt d’atenció al públic, donant la informació i recomanacions necessàries per al bon ús i conservació de l’entorn, per tal de complir també una finalitat d’interès general. Berga i el seu entorn volen convertir-se en un pol d’atracció turística, esdevenint aquest sector una de les principals fonts d’ingressos de la seva economia. El berenador de la Font Negra, per la seva singularitat històrica i la seva situació natural, constitueix un referent i un clar exemple de les tendències del sector que ha demostrat ser més sostenible, l’ecoturisme. La proximitat de l’immoble i la seva ubicació, equidistant a la capital de comarca, així com també els principals atractius turístics de la zona (Santuari de Queralt, l’estació d’hivern de Rasos de Peguera, el Pi de les Tres Branques...) converteixen el berenador en un punt ideal de descans i refrigeri pe als passavolants i caminants dels diferents senders i atractius ja citats, complint així finalitats d’utilitat pública. Per tots aquests motius, caldria adequar les instal·lacions del berenador de la Font Negra a efectes que aquest pogués tornar a ser explotat novament per part de la iniciativa privada com a bar-restaurant. En tot cas aquesta explotació hauria de transcórrer durant un període important de temps que podria ser d’uns cinquanta anys. Es per això que CONCLOC, Que l’adequació i l’explotació de l’immoble per part de la iniciativa privada resulta necessària per al compliment de les diverses funcions d’interès general esmentades supra. Berga, 5 de gener de 2007, RAMON CAMPS i ROCA. Alcalde de Berga”

7. La memòria transcrita posa de manifest que l’edifici de la Font Negra necessita estar subjecte al règim jurídic dels béns de domini públic, atès que, tal com aquesta explica, estarà afectat a diversos usos de caràcter general. A aquests efectes, s’ha d’assenyalar que l’article 5.1 de la LPAP estableix que són béns de domini públic els que, sent de titularitat pública, es trobin afectats a l’ús general. Aquest precepte és d’aplicació general a les administracions públiques pel mateix motiu que l’exposat abans respecte a l’article 7.1 de la LPAP. 8. L’article 86 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), regula el


tràmit d’informació pública en els procediments administratius i en el seu apartat 2 disposa que la seva duració no pot ser inferior a vint dies, els quals han de ser considerats com a hàbils, en virtut de l’article 48.1 de la mateixa LRJPAC (segons la seva redacció en vigor actualment, que ve donada per la Llei 4/1999, de 13 de gener (Llei 4/99). No és aplicable el termini de quinze dies previst en l’article 20.2 del RPEL. 9. L’article 50 de la LRJPAC regula la tramitació urgent dels procediments administratius, la qual, en el cas present, comporta la reducció de tràmit d’informació pública a deu dies hàbils. La justificació d’aquesta tramitació es basa en la necessitat de tenir canviada el més aviat possible la qualificació a bé demanial de l’edifici de la Font Negra, ja que, un cop finalitzada aquesta alteració (i sens perjudici també de la seva inscripció llavors a nom de l’Ajuntament en el Registre de la Propietat que s’hi durà a terme), l’alcalde podria aprovar i adjudicar el contracte de concessió de domini públic, el qual, entre altres finalitats, tindrà la d’adequació de la construcció i, per tant, la seva restauració, la qual cosa cal molt, atès que, si no s’hi intervé el més aviat possible, aleshores l’edificació es degradarà encara més i de manera molt més accentuada que en l’actualitat. 10. En el procediment present no consta l’existència d’interessats. L’edifici de la Font Negra va ser construït per l’organisme autònom estatal ICONA i posteriorment el va cedir a l’Ajuntament de Berga. L’administració de l’Estat va extingir després l’ICONA i actualment, doncs, s’ha de considerar com a sucessora seva. No es pot considerar que aquesta administració pública hi tingui algun dret o interès legítim i, per tant, que en pugui ser interessada a l’empara de l’article 31 de la LRJPAC, perquè l’ICONA va perdre els drets i interessos que pogués tenir sobre l’edificació de la Font Negra quan la va cedir a l’Ajuntament. 11. L’eficàcia de l’alteració de la qualificació jurídica de bé patrimonial a bé demanial d’aquesta edificació que disposa l’acord present quedarà demorada fins a la finalització del tràmit d’informació pública, atès que ho exigeix el seu contingut, d’acord amb l’article 57.2 de la LRJPAC i sempre que no s’hi presentin al·legacions. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer. Declarar la tramitació urgent del procediment identificat a dalt. Segon. Sotmetre aquest acord a informació pública durant deu dies hàbils, comptats des del següent al de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a efectes que s’hi puguin presentar al·legacions. Tercer. Informar que l’Ajuntament publicarà també l’acord present en el taulell d’edictes municipal i que podrà ser consultat també en la seva secretaria (planta segona de la Casa consistorial –Plaça de Sant Pere, 1. 08600 Berga; província de Barcelona-). Quart. Disposar que, en el supòsit que durant el tràmit d’informació pública no es presentin al·legacions, quedarà aprovada la qualificació jurídica de l’edifici de la Font Negra com a bé de domini públic, a efectes del que disposa l’article 20.2 del RPEL, circumstància que serà certificada pel secretari de l’Ajuntament de Berga. Aquesta qualificació es basarà en l’afectació de l’edifici als usos de caràcter general referits en la memòria transcrita literalment en l’apartat de motivació.


Deliberacions: El senyor alcalde aclareix que aquest assumpte només és un afer jurídic: l’edifici de la Font Negra ha de passar de tenir la qualificació de patrimonial a la de demanial. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.19. Sol·licitud de l'empresa Tractaments Ecològics S.A. de revisió del cànon de neteja viària per l'any 2007. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT


SOL·LICITUD DE L'EMPRESA TRACTAMENTS ECOLÒGICS S.A. DE REVISIÓ DEL CÀNON DE NETEJA VIÀRIA PER L'ANY 2007 Interessat: TRACTAMENTS ECOLOGICS SA (A60286788) PROPOSTA DE DISPOSICIÓ L’Alcalde, proposa al Ple l’adopció dels següents acords: Primer.- Aprovar la revisió del preu del contracte de prestació del servei de neteja viària per a l’any 2007, adjudicat a l’empresa Tractaments Ecològics, S.A. per un import anual de tres-cents vuitanta-nou mil quatre-cents onze euros amb noranta-cinc cèntims (389.411,95 €), és a dir un cànon mensual de trenta-dos mil quatre-cents cinquanta-un euros IVA inclòs (32.451,00 €). Segon.- Incorporar com a annex a aquest acte l’informe de l’Interventor Habilitat de l’Ajuntament, de data 6 de març de 2007. Deliberacions: El senyor alcalde assenyala que l’increment és del 2,7%. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.20. Denominació específica de la SES de Berga: IES Serra de Noet. Proposició que l’alcalde eleva al ple: PROCEDIMENT


Denominació específica de la SES Berga: IES Serra de Noet. MOTIVACIÓ


Vista la sol·licitud de la SES Berga demanat el pronunciament favorable de l’Ajuntament de Berga a la seva denominació com a IES Serra de Noet. Atès que el Consell Escolar va aprovar el dia 14 de febrer de 2007 la denominació específica de IES Serra de Noet. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Únic.- Donar la conformitat de l’Ajuntament de Berga a que el SES de Berga tingui la denominació específica de “IES Serra de Noet”. Deliberacions: El senyor alcalde exposa que es tracta d’aprovar la proposta feta pel claustre. El senyor Badia demana si afecta o no els mòduls prefabricats. S’hauria de fer pressió a la Generalitat de Catalunya perquè es construís aviat l’edifici. S’hauria de canviar la ubicació dels seus terrenys. El senyor alcalde defensa que s’ha de treballar i no penjar-se medalles. S’han fet i encara s’han de fer diverses reunions. No es poden anunciar les coses cada vegada. S’està procurant accelerar l’assumpte. La Generalitat de Catalunya sap que ha d’anar el més ràpidament possible. La Generalitat va proposar que es fes un institut modular i l’Ajuntament no ho va acceptar. Era per un any, però es vol un edifici per a l’institut com cal. El senyor Badia pregunta si es disposen dels terrenys per a l’institut i si li canviaran la seva ubicació. El senyor alcalde li contesta que no es tenen els terrenys encara i que no li modificaran la seva ubicació. Estan d’acord amb aquesta els Serveis Tècnics Municipals. El senyor Badia considera que això últim no és així. Votacions: Sotmesa a votació la ratificació de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.21. Aprovació de protocol del programa de conciliació i reparació municipal a efectuar pel cos dels Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Berga. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea municipal eleva al ple: PROCEDIMENT


APROVACIÓ DE PROTOCOL DEL PROGRAMA DE CONCILIACIÓ I REPARACIÓ MUNICIPAL A EFECTUAR PEL COS DELS MOSSOS D'ESQUADRA I LA POLICIA LOCAL DE BERGA. MOTIVACIÓ Vist que l’Ajuntament de Berga té l’interès de coordinar la cooperació dels Mossos d’Esquadra amb la Policia Local de Berga i la regidoria de serveis socials de l’Ajuntament de Berga, en relació amb les denúncies per infracció a la Llei Orgànica


1/1992, de 21 de febrer, referents al consum en llocs, vies, establiments o transports públics, així com la tinença il·lícita de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, ambdós amb l’objectiu de prevenció d’actes delictius i la protecció de seguretat ciutadana; Vist que l’article 4 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques disposa que l’administració podrà concertar els contractes, pactes i condicions que tingui per convenient, sempre que no siguin contraris a l’interès públic, a l’ordenament jurídic o als principis de bona administració, fent ús de la llibertat de pactes. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer. Aprovar el protocol: programa de mesures alternatives coordinat entre els Mossos d’Esquadra i l’Ajuntament de Berga Segon. Notificar aquesta resolució a la Policia – Mossos d’Esquadra RP Central ABP-Berguedà per al seu coneixement i a l’efecte corresponent. Tercer. Comunicar a la Policia Local de Berga i als serveis socials de l’Ajuntament per al seu coneixement i a l’efecte corresponent. Quart. Facultar a l’Alcalde president, Il·lustríssim senyor Ramon Camps Roca, tan àmpliament com sigui necessari per a signar tots i cada un dels documents per a dur a terme els acords anteriors i de forma expressa el protocol objecte d’aquesta resolució. Deliberacions: El senyor alcalde explica que es tracta d’una experiència que es duu a terme en certs municipis de Catalunya. Es volen aplicar mesures de treball i col·laboració social. Es volen evitar certes conductes, com ara beure alcohol en les vies públiques. El senyor Badia hi està d’acord, però no acaba de veure clara quina raó té de ser el document que es vol aprovar. Els seus annexos es refereixen a l’Ajuntament de Blanes. L’equip de govern hi ha treballat molt poc. El senyor alcalde li respon que els Mossos d’Esquadra han proporcionat el protocol a l’Ajuntament. Reconeix l’error. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.22. Pacte per a la salut al Berguedà. Moció que l’alcalde eleva al ple: PROCEDIMENT


PACTE PER A LA SALUT DEL BERGUEDÀ MOTIVACIÓ


Aquest assumpte ha estat inclòs per l’alcalde en l’ordre del dia de la sessió plenària ordinària de 14 de març del 2007 a l’empara del que disposen els articles 106.2 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril i 91.4 i 97.3 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre. La urgència de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia es deu al fet que l’aprovació del conveni és un requisit necessari per a la tramitació i aprovació dels estatuts de govern territorial de la Salut, assumpte aquest darrer que ja estava inclòs en l’ordre del dia del Ple.

PACTE PER A LA SALUT AL BERGUEDÀ

Comarca del Berguedà, febrer de 2007 INTERVENEN: D’una banda, l’Honorable senyora Marina Geli i Fàbrega, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, d’una altra, el senyor Josep M. Sabaté i Guasch, director del Servei Català de la Salut, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Vicenç Casafont i Trasera, alcalde-president de l’Ajuntament d’Avià, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Nicolás Viso Alamillos, alcalde-president de l’Ajuntament de Bagà, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Ramon Camps i Roca, alcalde-president de l’Ajuntament de Berga, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Joan Roma i Cunill, alcalde-president de l’Ajuntament de Borredà, d’una altra, la Il·lustríssima senyora Maria Carme Boixader i Montany, alcaldessa-presidenta de l’Ajuntament de Capolat, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Serafí Costa i Barniol, alcalde-president de l’Ajuntament de Casserres, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Pere Massana i Rota, alcalde-president de l’Ajuntament de Castell de l’Areny, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Josep Orriols i Coch, alcalde-president de l’Ajuntament de Castellar de n’Hug, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Ramon Cabra i Malaret, alcalde-president de l’Ajuntament de Castellar del Riu, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Ferran Civil i Arnabat, alcalde-president de l’Ajuntament de Cercs, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Martí Rosell i Macià, alcalde-president de l’Ajuntament de L’Espunyola, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Josep Guixé i Sancliments, alcalde-president de l’Ajuntament de Fígols, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Ramon Costa i Guinó, alcalde-president de l’Ajuntament de Gironella, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Joan Tor i Tomás, alcalde-president de l’Ajuntament de Gisclareny, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Josep Corominas i Arnau, alcalde-president de l’Ajuntament de Gòsol, d’una altra, la Il·lustríssima senyora Montserrat Ribera i Puig, alcaldessa-presidenta de l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Josep Vilar i Tristany, alcalde-president de l’Ajuntament de Montclar, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Jaume Casals i Pont, alcalde-president de l’Ajuntament de La Nou de Berguedà, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Martí Coromines i Esclusa, alcalde-president de l’Ajuntament d’Olvan, d’una altra, la Il·lustríssima senyora Carme Rosell i Espelt, alcaldessa-presidenta de l’Ajuntament de La Pobla de Lillet,


d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Saturnino Domínguez Vinagre, alcalde-president de l’Ajuntament de Puig-Reig, d’una altra, la Il·lustríssima senyora Maria Antònia Raurell i Pi, alcaldessa-presidenta de l’Ajuntament de La Quar, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Joan Pont i Costa, alcalde-president de l’Ajuntament de Sagàs, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Josep Picas i Boix, alcalde-president de l’Ajuntament de Saldes, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Ramon Vilalta i Clotet, alcalde-president de l’Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Joan Solé i Solano, alcalde-president de l’Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Francesc Xavier Huguet i Marza, alcalde-president de l’Ajuntament de Vallcebre, d’una altra, l’Il·lustríssim senyor Ramon Comellas i Serrat, alcalde-president de l’Ajuntament de Vilada, d’una altra, la Il·lustríssima senyora Montserrat Ribera i Puig, presidenta del Consell Comarcal del Berguedà. ACTUEN: La primera, en nom i representació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en ús de les atribucions que li confereix l’article 12 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració la Generalitat de Catalunya. El segon, en nom i representació del Servei Català de la Salut (CatSalut), de conformitat amb el que estableix l’article 17 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya. El tercer, quart, cinquè, sisè, setena, vuitè, novè, desè, onzè, dotzè, tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè, divuitena, dinovè, vintè, vint-i-unè, vint-i-dosena, vint-i-tresè, vint-i-quatrena, vint-i-cinquè, vint-i-sisè, vint-i-setè, vint-i-vuitè, vint-i-novè i trentè en nom i representació, respectivament, dels Ajuntaments d’Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, L’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Montclar, La Nou de Berguedà, Olvan, La Pobla de Lillet, Puig-Reig, La Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada, en virtut del que preveu l’article 53.1.a) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i una vegada aquest Pacte de Salut ha estat aprovat pel Ple de la seva respectiva Corporació. La trenta-unena en nom i representació del Consell Comarcal del Bergadà, de conformitat amb les atribucions que li confereix l’article 13.1.a) del Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, i una vegada aprovat aquest Pacte de Salut pel Ple de l’esmentada Corporació. MANIFESTEN: I.- Que la salut i el benestar de les persones constitueixen un objectiu de primer ordre que respon a un dret fonamental dels ciutadans i ciutadanes del nostre país, compartit per les administracions compareixents amb competències en aquestes matèries. II.- Que les administracions compareixents consideren fonamental aprofundir en una comprensió integrada dels serveis públics i, en conseqüència, estimen imprescindible aprofitar les sinèrgies que tenen a l’abast al territori, millorant les relacions entre les institucions proveïdores de serveis en el sector de la salut, amb l’objectiu d’assegurar la satisfacció de les necessitats presents i futures de la ciutadania mitjançant una adequada planificació i coordinació dels recursos disponibles a l’àmbit territorial del Berguedà, i contribuint a optimitzar l’experiència en la gestió dels serveis públics de proximitat que els ens locals estan en condicions d’aportar. III.- Que atesa la configuració geogràfica de l’àmbit territorial del Berguedà, la seva dimensió demogràfica, la trajectòria dels municipis que la composen en el treball conjunt desenvolupat, amb una visió global del territori i les seves condicions objectives en quant a recursos i infrastructures, aquest constitueix una base idònia sobre la qual projectar un acord estable de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i les diverses institucions del territori per a promoure un treball conjunt en matèria de planificació de la salut. Una tasca, aquesta, que ha de repercutir en una tendència vers la millora de la gestió i de la prestació de serveis assistencials,


preventius i rehabilitadors que composen l’oferta pública de serveis a la població, aprofundint en el principi de descentralització i, si escau un cop assolits els corresponents acords, ampliant la col·laboració a la resta de dimensions socials que afecten el benestar de les persones. IV.- Que pel compliment dels objectius esmentats anteriorment, i d’acord amb l’establert a la Disposició Addicional Tercera de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, les administracions compareixents consideren necessari dotar-se d’una organització comuna de naturalesa pública i base associativa, constituint-se com un consorci en els termes previstos a l’article 55 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’administració de la Generalitat de Catalunya, obert a d’altres entitats públiques i privades sense afany de lucre que operin en el camp de la salut al territori del Berguedà i, en funció de la seva evolució, en el del benestar de les persones en general. Per tot l’exposat, les administracions públiques que intervenen signen el present conveni de col·laboració interadministrativa amb subjecció a les següents ESTIPULACIONS: PRIMERA.- Objecte del conveni. 1. El Departament de Salut de la Generalitat, el Servei Català de la Salut, els Ajuntaments d’Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, L’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Montclar, La Nou de Berguedà, Olvan, La Pobla de Lillet, Puig-Reig, La Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada, i el Consell Comarcal del Berguedà treballaran conjuntament en la planificació, ordenació, avaluació i coordinació dels centres, serveis i establiments de protecció de la salut i d’atenció sanitària, sociosanitària i de rehabilitació que desenvolupen la seva activitat, totalment o parcial, dins l’àmbit territorial dels seus municipis.

2. Les previsions d’aquest conveni s’estableixen com a fórmula per a articular la col·laboració entre les administracions signants i totes aquelles que, actuant en l’àmbit territorial del Berguedà, hi vulguin participar, atesa la finalitat d’interès públic que comparteixen pel que fa a la millora de l’atenció sanitària al territori partint del màxim d’aprofitament dels recursos disponibles. Aquesta col·laboració s’adaptarà a les competències i responsabilitats que cadascuna d’elles té assignades segons el marc legal vigent que conforma el sistema sanitari de Catalunya, així com a aquella normativa posterior que pugui incidir en la regulació d’iniciatives amb continguts anàlegs als que s’impulsen a través de la subscripció del present conveni. SEGONA.- Organització i finalitats. 1. Les parts articularan la seva col·laboració mitjançant la creació d’una organització comuna amb personalitat jurídica pròpia i independent de la dels seus membres que adoptarà la forma de consorci i es denominarà Govern Territorial de Salut del Berguedà. 2. L’objectiu prioritari d’aquest Govern serà contribuir a la millora de la salut i a l’ordenació i coordinació dels recursos de la seva àrea d’influència a partir de les directrius d’abast general determinades pel Departament de Salut, amb el qual haurà de relacionar-se des d’una posició d’independència i voluntat de cooperació. 3. El Departament de Salut podrà participar en aquesta cooperació directament o bé mitjançant el CatSalut, ens que té adscrit segons el que disposa la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària a Catalunya. 4. Les finalitats del Govern Territorial de Salut del Berguedà seran les següents: a) Desenvolupar al seu territori d’influència les competències que el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut tenen atribuïdes per la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya en matèria de planificació, programació i avaluació, tant respecte els aspectes de promoció, prevenció, protecció i vigilància de la salut com respecte a l’assistència sanitària i sociosanitària.


El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut s’avenen a compartir amb la resta d’entitats que intervenen en aquest pacte, l’exercici de les competències esmentades mitjançant la constitució del Govern Territorial de Salut del Berguedà i d’acord amb els seus Estatuts. b) La determinació dels criteris per a la priorització de la distribució dels recursos econòmics afectes al finançament dels serveis i les prestacions que configuren les diferents xarxes de responsabilitat pública que conformen el sistema de salut. c) El foment d’aliances estratègiques i programes de gestió compartida entre els proveïdors de serveis en aquest sector. d) El foment de la participació comunitària en les actuacions i programes sanitaris, com un dels eixos essencials que han d’articular el treball d’aquest govern sobre el territori. e) El foment de la humanització i qualitat dels serveis sanitaris, així com de la igualtat de tracte i de l’equitat en el seu accés per part de tots els pacients i usuaris del sistema de salut. f) El desenvolupament d’aquelles tasques que li delegui qualsevol de les administracions que participen en el consorci així com assumir aquells encàrrecs que li siguin encomanats en l’àmbit de la salut. 5. Les finalitats i activitats pròpies d’aquest Govern es concebran i s’executaran partint dels principis que informen la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, amb una especial atenció vers al principi de descentralització, als quals se’ls afegiran els de subsidiaritat i proximitat, territorialització, corresponsabilització, substitució i participació. TERCERA.- Extensió de l’activitat a l’àmbit social. El Govern Territorial de Salut del Berguedà resta facultat per a desenvolupar activitats d’ordenació i planificació vinculades als serveis assistencials a la ciutadania i, especialment si s’escau, respecte aquelles matèries que plantegin punts de connexió entre els àmbits sanitari i social, punt d’interès en el que cercarà una especial relació de col·laboració amb les administracions amb competències en aquest tipus d’assumptes i amb aquelles institucions, públiques i privades, que hi estiguin implicades. En aquest sentit, aquest conveni podrà ampliar-se subjectivament si s’estima convenient amb la participació del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la subscripció d’un document d’adhesió que en regularà les condicions, amb especial referència a la seva participació, si escau, en el Govern previst en aquestes estipulacions. QUARTA.- Aprovació dels Estatuts. Un cop ultimada la redacció de la proposta d’Estatuts i pactats els seus continguts entre les parts interessades, s’elevarà a les diferents administracions per a la seva valoració, i aquestes procediran a la seva aprovació formal de conformitat amb la legislació - autonòmica o local- que els sigui d’aplicació a cadascuna d’elles amb l’objectiu que el consorci pugui restar formalment constituït al més aviat possible. CINQUENA.- Vigència. El present conveni té una durada indefinida, sens perjudici d’allò que es pugui estipular en els estatuts del nou consorci en relació a la separació dels seus membres. SISENA.- Formes d’extinció. Aquest conveni es podrà resoldre per: - Mutu acord entre les parts. - Impossibilitat sobrevinguda, legal o material, de realitzar el seu objecte. - No aprovació dels Estatuts del Govern Territorial de Salut del Berguedà per alguna de les administracions constituents, llevat que la resta decideixi constituir-lo. - Per la resta de causes previstes legalment per a l’extinció dels contractes.


SETENA.- Naturalesa del conveni i jurisdicció competent. El present conveni té naturalesa administrativa i per això correspon a la jurisdicció contenciós administrativa resoldre les qüestions que es puguin suscitar entre les parts en relació a la seva interpretació o execució. VUITENA.- Ratificació pel Consell de Direcció del CatSalut. Aquest conveni desplegarà plenament els seus efectes una vegada sigui ratificat pel Consell de Direcció del Servei Català de la Salut. I en prova de conformitat i perquè consti als efectes oportuns, les parts signen el present pacte, estès en un original, al lloc i la data assenyalades a l’encapçalament. Marina Geli i Fàbrega Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya

Josep M. Sabaté i Guasch Director del Servei Català de la Salut

Vicenç Casafont i Trasera Alcalde-president de l’Ajuntament d’Avià

Nicolás Viso Alamillos Alcalde-president de l’Ajuntament de Bagà

Ramon Camps i Roca Alcalde-president de l’Ajuntament de Berga

Joan Roma i Cunill Alcalde-president de l’Ajuntament de Borredà

M. Carme Boixader i Montany Alcaldessa-presidenta de l’Ajuntament de Capolat

Serafí Costa i Barniol Alcalde-president de l’Ajuntament de Casserres

Pere Massana i Rota Alcalde-president de l’Ajuntament de Castell de l’Areny

Josep Orriols i Coch Alcalde-president de l’Ajuntament de Castellar de n’Hug

Ramon Cabra i Malaret Alcalde-president de l’Ajuntament de Castellar del Riu

Ferran Civil i Arnabat Alcalde-president de l’Ajuntament del Cercs

Martí Rosell i Macià Alcalde-president de l’Ajuntament de L’Espunyola

Josep Guixé i Sancliments Alcalde-president de l’Ajuntament de Fígols

Ramon Costa i Guinó Alcalde-president de l’Ajuntament de Gironella

Joan Tor i Tomás Alcalde-president de l’Ajuntament de Gisclareny

Josep Corominas i Arnau Alcalde-president de l’Ajuntament de Gósol

Montserrat Ribera i Puig Alcaldessa-presidenta de l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà

Josep Vilar i Tristany Alcalde-president de l’Ajuntament de Montclar

Jaume Casals i Pont Alcalde-president de l’Ajuntament de La Nou de Berguedà

Martí Coromines i Esclusa Alcalde-president de l’Ajuntament d’Olvan

Carme Rosell i Espelt Alcalde-president de l’Ajuntament de La Pobla de Lillet

Saturnino Domínguez Vinagre Alcalde-president de l’Ajuntament de

M. Antònia Raurell i Pi Alcaldessa-presidenta de l’Ajuntament


Puig-Reig de La Quar Joan Pont i Costa Alcalde-president de l’Ajuntament de Sagàs

Josep Picas i Boix Alcalde-president de l’Ajuntament de Saldes

Ramon Vilalta i Clotet Alcalde-president de l’Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà

Joan Solé i Solano Alcalde-president de l’Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola

Francesc Xavier Huguet i Marza Alcaldessa-presidenta de l’Ajuntament de Vallcebre Montserrat Ribera i Puig Presidenta del Consell Comarcal del Berguedà

Ramon Comellas i Serrat Alcalde-president de l’Ajuntament de Vilada

DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Aprovar aquest conveni. Segon.- Notificar la comunicació d’aquest acord als interessats. Deliberacions: El senyor alcalde recorda la relació d’aquest assumpte amb l’aprovació dels estatuts del Govern Territorial de la Salut del Berguedà. Votacions: Sotmesa a votació la ratificació de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, s’acorda per unanimitat dels membres consistorials presents. Sotmesa a votació la moció dalt transcrita, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. C. SECCIÓ DE CONTROL (ART. 46.2.E LBL) C.23. - DONACIÓ DE COMPTE DE LES DISPOSICIONS DE L’ALCALDE I DE LA COMISSIÓ DE GOVERN ADOPTADES DES DE LA DARRERA SESSIÓ ORDINÀRIA: C.23.a - DECRETS DE L’ALCALDE: DEL 210/2007 AL 316/2007. El Ple en queda assabentat. C.23.b - ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL: sessions de la 06/2007, de 12/02/07 a la 09/2007, de 05/03/07. El Ple en queda assabentat. C.24. PRECS I PREGUNTES.


Al senyor Badia no li sembla bé que a les Estaselles col·loquin voreres de formigó. Volen posar formigó fins i tot en els passos de les instal·lacions. Es refereix a tres claus de pas. Si hi hagués una avaria de gas. es demana com es podria solucionar. A la Rasa dels Molins es va posar formigó. No creu que sigui el més adequat. A ell mateix un senyor li va demanar per què ara el bus no s’aturava davant del semàfor. Quan s’aturava donava servei als ciutadans. El senyor alcalde li contesta que el problema ve del fet que el xofer del bus pugui perdre punts del seu carnet de conduir si s’atura. Li està parlant de memòria. A l’alçada de l’Hospital para a la gasolinera. El senyor Badia li demana que analitzi aquest assumpte. Si el bus para a la gasolinera, li sorprèn llavors que aquest senyor li fes aquest comentari. El senyor Vima demana si el servei del bus es podrà posar en marxa el proper dos d’abril. Es refereix al problema de les marquesines. El senyor Xoy li contesta que sí. Li recomana que es miri l’ampolla mig plena enlloc de mirar-la mig buida. Ironitza sobre el fet que els únics projectes bons siguin els de CIU. El senyor Badia li replica que l’equip de govern no accepta l’oposició. Li falta cultura democràtica. Els seus membres han estat molt temps a l’oposició. El senyor Xoy li recorda que ell personalment només va estar un any a l’oposició. DECLARACIÓ DE FE PUBLICA ÓSCAR GÓNZALEZ I BALLESTEROS, secretari de l’Ajuntament de Berga, certifico que el seu contingut íntegre plasma el desenvolupament de la sessió plenària corresponent. I, perquè així consti, estenc aquesta acta, el contingut de la qual certifico, corresponent a la sessió plenària ordinària del dia 14 de març de 2007, amb el vistiplau de l'alcalde, Ramon Camps i Roca. L’alcalde, El secretari,


Annex a l’acord número 6:

INFORME DEL SECRETARI 1. L’informe s’emet a l’empara de l’article 2, lletres c i e, del Reial decret 1174/1987, de 18 de

setembre, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional, als efectes de la qualificació jurídica de l’acord que adoptarà el ple sobre l’aprovació provisional del pressupost general consolidat per a l’exercici de 2007 i la plantilla.

2. L’article 168.2 del Text refós de la Llei d’hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu

2/2004, de 5 de març (TRLHL), estableix que els organismes autònoms que depenguin de l’entitat local general, en aquest cas l’Ajuntament de Berga, han de remetre a aquesta entitat local el pressupost acompanyat de la documentació assenyalada a l’apartat 1 d’aquest article. De l’expedient del pressupost general consolidat no es dedueix que s’hagi acomplert aquesta previsió de la documentació.

3. Respecte a cada organisme autònom citat en el dictamen, només hi ha una previsió dels

seus ingressos i despeses. No es respecta, doncs, el que estableix l’article 167.3 del TRLHL, quan disposa els desglossament en els nivells obligatoris respectius de les classificacions funcional i econòmica de les despeses i la classificació econòmica dels ingressos.

4. En l’expedient no hi ha cap plantilla de cap dels organismes autònoms dependents de

l’Ajuntament. D’acord amb l’ordenament jurídic vigent aquestes plantilles s’haurien d’aprovar en unitat d’acte amb el pressupost i la plantilla del mateix Ajuntament.

5. Quan l’apartat primer de la part dispositiva del dictamen es refereix al pressupost de la

societat mercantil Berga Progrés, SLU, es refereix en realitat al seu estat de previsió d’ingressos i despeses, d’acord amb l’establert en l’article 164.1, lletra ©), de la Llei d’hisendes locals i altres preceptes concordants d’aquesta legislació.

Berga, 2 de març de 2007 El secretari Òscar González i Ballesteros

Documents

ESBORRANY D’ACTA ÒRGANS Comissió informativa de l’àrea ... · ACTA DEL PLE 3/2007, DE 14 DE MARÇ DE 2007. 6 Setè. Disposar que el registre auxiliar haurà d’ajustar el