ESCENARIS DE DESENVOLUPAMENT DE LA BATLLÒRIA · que influencien fortament en el seu desenvolupament. La Batllòria en el context metropolità. Aquest nucli es troba localitzat en

www.azertia.com

ESCENARIS DE DESENVOLUPAMENT DE LA

BATLLÒRIA

Client: Ajuntament de Sant Celoni

Codi: 390002 Versió: 1.0 Data: 01/10/2006

ESCENARIS DE DESENVOLUPAMENT DE LA BATLLÒRIA i

ÍNDEX

1. Introducció..................................................................................................... 1

2. Metodologia ................................................................................................... 4

3. Atributs dels escenaris ................................................................................... 6

4. Descripció dels escenaris proposats ............................................................... 7

4.1. ESCENARI BAIX .................................................................................................................. 7

4.2. ESCENARI MIG................................................................................................................... 9

4.3. ESCENARI ALT ................................................................................................................. 10

5. Taules comparatives dels escenaris ...............................................................13

6. Mapes dels escenaris resultants.....................................................................16

ESCENARIS DE DESENVOLUPAMENT DE LABATLLÒRIA 1

1. INTRODUCCIÓ

Aquest document es realitza en el marc del treball “La Batllòria, diagnòstic i propostes vers un model de vila singular i sostenible”. El resultat són tres escenaris, en l’horitzó 2015, considerant les dinàmiques internes i les tendències de l’entorn, esglaonats en “alt”, “mitjà” i “baix”, que permeten esbrinar la possible evolució de la Batllòria des del punt de vista demogràfic, econòmic, urbanístic, etc.

L’objectiu de definir aquests escenaris és el de disposar d’elements concrets que orientin el coneixement sobre quin és l’escenari de desenvolupament necessari per a sostenir cada una de les possibles alternatives institucionals i, a l’hora, quina és l’alternativa institucional que millor s’adiu amb cada possible escenari.

El que proposa aquest exercici, doncs, és poder canalitzar el debat sobre les alternatives institucionals tenint en compte les repercussions concretes que pot suposar cada decisió, fugint de debats massa genèrics o eteris.

Carrer Major Safarejos

Escoles Sòl públic

Les Ferreries


Caracterització de partida:

El nucli de la Batllòria és un nucli singular agregat al municipi de Sant Celoni, situat aproximadament 5 Km al Nord Est del nucli de Sant Celoni pròpiament dit. Es localitza el nord Est de la comarca del Vallès Oriental, entre el Montseny i el Montnegre, de manera que ha esdevingut un punt de pas obligat, en ple corredor del Vallès – Penedès per on transcorre l’Ap-7, per anar des de la frontera amb França cap al sud i centre de la Península Ibèrica.

L’any 2005 la Batllòria tenia una població de 825 habitants, comptant els residents de la urbanització de Royal Park, de manera que aquest nucli representava el 5,5% de la població total de Sant Celoni, que en el mateix any era de 15.081 habitants.

Cal entendre aquest poble sota dues dinàmiques principals. Per una banda, les que venen determinades per la relació que es manté amb la resta del municipi de Sant Celoni i que essencialment té a veure amb la dotació de serveis (a part de la xarxa de relacions socials quotidianes però que no són objectiu de aquest treball) i, per altra banda, cal entendre a la Batllòria inserida en les dinàmiques que són pròpies de la Regió Metropolitana de Barcelona i que influencien fortament en el seu desenvolupament.

La Batllòria en el context metropolità.

Aquest nucli es troba localitzat en l’àmbit conegut com a Segona Corona Metropolitana1 dins de la RMB, en el corredor del Vallès. Es tracta d’un àmbit que en els darrers 20-25 anys ha presentat un comportament sociodemogràfic força dinàmic. Efectivament, al llarg del segon quart del segle XX i fins la actualitat, la RMB ha protagonitzat un procés de descentralització i difusió de població i activitats productives des de les ciutats més grans, més centrals i més densament poblades cap als espais “perifèrics” de la Regió Metropolitana, especialment cap als municipis de menor mida situats a la segona corona. En aquest procés de difusió i descentralització de població i empreses, sobretot industrials, ha jugat un paper molt important l’increment de l’accessibilitat dels municipis de la segona corona metropolitana, gràcies a les millores i construcció de noves infraestructures de comunicació, ja siguin viàries o ferroviàries.

D’aquesta manera, a partir dels anys 80’s, des de ciutats com Barcelona, Sabadell, l’Hospitalet, etc. ha anat migrant població jove (parelles de entre 25 i 45 anys en procés de constitució familiar) a la recerca d’habitatge en municipis petits, menys densos i amb un preu per m2 d’habitatge inferior que el de les grans ciutats. Aquests nous residents cercaven per la seva residencia espais amb menys aglomeracions de població en entorns mediambientals més qualificats. Però sobretot, cercaven un habitatge més gran i més assequible. Això sí, aquests nous espais residencials havien d’estar ben servits d’infraestructures de transport per resoldre la mobilitat quotidiana entre la nova residència i l’espai de treball que, sovint, continuava localitzat a la ciutat central. Es tracta, per tant, de migracions que tenen el seu motor a la recerca d’habitatge.

Un procés similar i paral·lel s’ha produït pel que fa les activitats productives, especialment les industrials però també per alguns tipus de serveis o activitats comercials.

1 La Regió Metropolitana de Barcelona és l’espai que conformen les comarques de l’àmbit del Pla Territorial Parcial Metropolita (Barcelonès, Maresme, Garraf, Alt Penedès, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Baix Llobregat). Dins de la RMB, podem distingir entre ciutat central (la ciutat de Barcelona), la primera corona metropolitana (que alguns autors la consideren com a aquell conjunt de municipis que conformaven la antiga Corporació Metropolitana) i la segona corona metropolitana, que inclouria la resta de municipis. L’àrea metropolitana seria l’agregació de Ciutat Central i Primera Corona Metropolitana.


Aquestes activitats tenen cada cop més necessitats de disposar de sòl abundant i assequible, a més de noves necessitats de connectar l’espai productiu de manera més eficient possible a les xarxes d’autopistes (transport de mercaderies, etc). Aquestes condicions que es demanen són cada vegada més difícils de resoldre en els antics espais interiors de les grans ciutats. Així, també al llarg del darrer quart del segle passat, les deslocalitzacions d’activitat es van produir des dels antics espais industrials a l’interior de ciutats com Barcelona cap a l’àmbit de la segona corona. D’aquesta manera, la planta de la Seat va passar de la Zona Franca (Ciutat Central) a l’actual localització d’Abrera – Martorell (Segona Corona). Però a més, al llarg de les autopistes perifèriques també és habitual trobar centres comercials i d’Oci, universitats, centres hospitalaris, etc.

En aquest context, es troba la Batllòria, un nucli de petites dimensions en plena segona corona metropolitana i amb unes condicions d’accessibilitat, gràcies a l’AP-7 i el Ferrocarril convencional força importants. A més, gaudeix d’un entorn natural d’alta atractivitat, ja que la Batllòria es situa en una plana al·luvial entre el Montseny i el Montnegre, d’alt valor agrícola, paisatgístic i patrimonial. Tot, amb un cost del sòl relativament baix, en comparació amb el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Si atenem a l’evolució demogràfica, veiem com aquesta ha esta força positiva i intensa, especialment en els darrers anys. Així, segons les dades disponibles, la Batllòria ha estat relativament estancada prop dels 530-560 habitants fins l’any 2002. Per tant, per al període entre 2002 i 2005 el creixement poblacional total ha estat de prop del 50%, tot passant de 535 habitants a 825. En el mateix període, Sant Celoni també va registrar un creixement important, amb un increment del 13,5 %, també després d’uns anys d’estancament prop dels 12.800 habitants. Aquests creixements poblacionals es deuen al creixement migratori, ja que el moviment natural (la diferència entre naixements i defuncions) és poc important.

Per altra banda, no es disposa de dades per fer una caracterització de la Batllòria en relació a la resta de municipi, donat que la majoria de dades de les que es disposa no estan desagregades per a la Batllòria.


2. METODOLOGIA

Parlar sobre el desenvolupament futur d’un territori sempre resulta difícil. Si bé és cert que existeix un seguit de tendències i dinàmiques socioeconòmiqes, territorials, mediambientals, etc. i que són detectables, la manera en què aquests factors o atributs, que caracteritzen el desenvolupament d’un territori, interactuen entre ells pot ser en ocasions de forma inesperada, podent produir sinèrgies de manera que es fan aflorar nous factors a tenir en compte.

En el cas de La Batllòria s’han plantejat tres escenaris alternatius de desenvolupament, amb un horitzó a l’any 2015, en els que els diferents factors o atributs del desenvolupament territorial interactuen entre ells, tot i que amb intensitats diferents.

La intensitat de cada atribut neix de les pròpies dinàmiques socioeconòmiqes, territorials, de la tipologia d’activitats productives, de la cobertura i qualitat dels serveis a les persones... En aquest sentit els atributs presenten creixements i decreixements diferencials, és a dir, els escenaris proposats depenen de la seva variabilitat.

D’aquesta manera, assumint que poden existir uns nivells de variabilitat per a les diferents dinàmiques, es deriven unes intensitats variables per a cada un dels atributs en funció del futur desenvolupament del territori.

Així, s’han establert tres escenaris diferents de desenvolupament:

1. Escenari Baix: Es considera un potencial de creixement equivalent a l’actual. Podríem parlar d’un escenari tendencial.

2. Escenari Mig: Es posen en joc algunes de les potencialitats del territori.

3. Escenari Alt: Es posen en joc totes les potencialitats del territori, facilitant l’arribada tant de nova població com de noves activitats productives.

A l’hora d’establir els escenaris de desenvolupament, pel que respecta a l’atribut poblacional, la variable migracions ha estat la més rellevant. És sota les dinàmiques de migracions intrametropolitanes com a factor de creixement poblacional dels municipis petits de la segona corona metropolitana, descrites anteriorment, que s’han considerat els tres escenaris de desenvolupament poblacional. Per dir-ho d’una altra manera, no es tractava tant d’establir quin era el límit del desenvolupament demogràfic de la Batllòria (tot i que s’ha realitzat una projecció demogràfica), ja que no sembla que aquest moviments migratoris hagin d’aturar-se a curt o mig termini2, sinó que més aviat s’ha jugat amb la capacitat d’absorció de nous residents que tindria la Batllòria. En aquest sentit, metodològicament per a determinar els escenaris poblacionals de la Batllòria (baix, mig i alt) s’ha partit de la projecció demogràfica realitzada a partir de dades del padró. Aquesta projecció, ha estat completada tot incorporant la població nova resident que, alhora, depenia del nombre d’habitatges que s’ha considerat en cada un dels escenaris.

2 Les projeccions de població que l’IDESCAT realitza per a la Regió Metropolitana de Barcelona amb l’horitzó 2015, plantegen un escenari poblacional d’entre 5,0 – 5,5 milions d’habitants (la projecció parteix de les dades del cens de 2001, quan la RMB tenia 4,2 milions d’habitants. En aquesta mateixa projecció demogràfica de l’IDESCAT, l’escenari poblacional més baix en el que es considera un creixement migratori molt baix, la xifra pel 2015 és de 4,7 milions d’habitants.


Així, en l’escenari de desenvolupament baix, s’ha considerat que s’urbanitzaria residencialment únicament aquell sòl que estigues ja definitivament compromès. Per a l’escenari mig, s’ha considerat que es desenvoluparia el sòl residencial compromès però amb aquelles modificacions encara no aprovades i que incrementaven la superfície o capacitat del nombre d’habitatges. Per exemple, tot i que el sector de la Roca Umbert en l’escenari baix s’ha conseiderat desenvolupament industrial, sota aquest escenari es considera que es realitzaria la modificació per la qual aquest sector passaria a tenir un ús residencial. En l’escenari alt, s’ha considerat que es desenvoluparia residencialment tot el que permet el POUM en tota la seva potencialitat, tinguessin o no pla parcial aprovat.

D’aquesta manera, un cop establerts els paràmetres de creixement residencial (expressat en numero de habitatges nous) per a cada escenari, s’ha pogut calcular una projecció demogràfica per a cada un dels tres escenaris.

Pel que fa a l’activitat residencial, s’ha seguit un procediment semblant al poblacional. D’aquesta manera, donada la dinàmica de descentralització i difusió de l’activitat industrial pel territori metropolità, tendent a localitzar-se en aquells municipis amb disponibilitat de sol assequible i sota bones condicions d’accessibilitat, s’ha considerat que tot aquell nou sol industrial que es posa en el mercat es pot ocupar fàcilment a curt o mig termini. D’aquesta manera, en l’escenari baix es considera que es desenvoluparà aquell sòl definitivament compromès, excloent aquells sectors, com les Ferreries, que presenten certa incertesa. A l’escenari mig, a part del sòl compromés s’incorpora també una part del sol de desenvolupament incert, de manera que per exemple les Ferreries se’n desenvoluparia una tercera part. I finalment, per a l’escenari Alt, es considera que es desenvolupa tot el sol industrial, de manera que per exemple en aquest escenari les Ferreries s’urbanitzaria en tota la seva totalitat sota ús industrial.

És important destacar que hi ha escenaris que suposen un grau de complexitat major alhora de gestionar-los la qual cosa implica assumir riscos i ésser capaç d’adaptar-se al canvi.

En l’apartat següent s’expliquen cadascun dels atributs que definiran aquests escenaris.


3. ATRIBUTS DELS ESCENARIS

Per a l’elaboració dels escenaris a 2015 s’han considerat un conjunt d’atributs, que es corresponent amb elements tangibles, necessaris per a la formulació dels models de desenvolupament, definits per la combinació desigual dels mateixos atributs. Així, els atributs esdevenen les variables de cada escenari, corresponents al mateix temps amb tres graus de creixement i de desenvolupament que caracteritzaran els diversos escenaris proposats: Escenari Baix, Escenari Mig i Escenari Alt.

Així, doncs, els atributs considerats són els següents:

Demografia

o Evolució població

o Estructura

o Migracions

Habitatge

o Evolució del preu

o Tipologies

o Capacitat (nombre d’habitatges)

Sectors productius

o Oferta comercial

o Localitzacions industrials

o Tipologia industrial

o Posada en valor dels recursos històrico-etnològics i dels naturals

Mobilitat

o Desenvolupament de les xarxes

o Evolució de la mobilitat obligada

Qualitat de vida

o Desplegament dels serveis a les persones

o Qualitat de l’espai públic relacional

o Previsió de situacions de risc

Gestió del medi ambient


4. DESCRIPCIÓ DELS ESCENARIS PROPOSATS

A continuació, es realitza una descripció qualitativa de cadascun dels escenaris considerats per l’horitzó 2015. Cal tenir present que, aquests escenaris, determinen el context de desenvolupament territorial de manera que els atributs no es consideren ítems independents sinó aspectes que interrelacionen entre ells en un marc general.

4.1. Escenari Baix

En aquest escenari, el nucli de la Batllòria segueix amb les actuals dinàmiques tendencials de potencial de creixement.

D’aquesta manera, per exemple, no s’afegeix nou sòl urbanitzable excepte el que actualment es troba en execució. Per tant, es configura una situació en la que les dinàmiques de creixement queden interrompudes un cop esgotat el propi potencial, retornant a una situació d’equilibri amb les dimensions de la vila.

Atributs Descripció

Demografia

Les dinàmiques demogràfiques s’estanquen relativament, de manera que el component migratori del creixement perd protagonisme un cop esgotat el potencial de creixement de l’habitatge.

La dinàmica demogràfica s’explica llavors sobretot pel creixement natural, deixant la dinàmica immigratòria en funció de l’oferta d’habitatges, que al seu torn depèn dels que queden alliberats per les emigracions. Dit d’una altra manera: Situació d’equilibri.

Pel que fa a les estructures d’edats, atesa la menor dinàmica migratòria el sector d’edats dels joves tendeix a perdre pes relatiu en favor dels grups d’edat de mitja edat i els més grans. Efectivament, en resultar més difícil incorporar població en edat reproductiva per migració3, no es pot augmentar el nombre de naixements

3 S’assumeix que l’immigrant metropolità presenta un perfil de població jove en edat reproductiva i activa laboralment. Es tracta d’un perfil definit per diferents estudis sobre migracions intraregionals o intrametropolitanes. De la mateixa manera, s’assumeix que la població metropolitana és la principal aportació migratòria a la Batllòria.



Habitatge

El nou sòl posat en el mercat per construir habitatges no augmenta des del 2005 –2006, actuant aquest com a factor limitant en la rebuda de nova població resident, tal i com hem vist anteriorment.

D’aquesta manera, es considera que en aquest escenari únicament hi haurà disponible el sòl residencial de :

- Les parcel·les Lluís Companys.

- Parcel·les de Bellavista.

- El Pla de Millora ISTE.

- Roca Umbert, però no en la seva totalitat

Les tipologies edificatòries, mesurades per la ràtio d’habitatges per Hectàrea, es mantindran properes a les actuals, tot i que l’espai residencial de Roca Umbert té una vocació de major intensitat edificatòria.

Sòl productiu

De la mateixa manera, pel que fa al sòl industrial en aquest escenari es consideren únicament els sectors de:

- Riera Can Planes (no en la seva totalitat, ja que és un sector susceptible a patir d’alguna modificació a la baixa, resultat de la correcció de les zones inundables, de manera que s’exclou 1/3 part de la superficie)

- Can Batllori.

- Roca Umbert.

Mobilitat

En l’escenari baix, es preveu que aquest factor (mesurat per l’Autocontenció: Població resident que treballa a La Batllòria sobre població total que treballa) resti molt semblant a com és en l’actualitat, atès que l’increment de la població no afectarà massa en termes relatius a les pautes de mobilitat agregada de la població actual de La Batllòria.

Per tant, es preveu una estabilització o lleuger increment de la mobilitat obligada.

Qualitat de vida

Atès que el creixement poblacional es produeix en relació al creixement residencial i que aquests dos no varien massa, cal pensar que la qualitat de vida no serà molt diferent de la que és actualment, deixant de banda els condicionaments derivats de les tendències generals regionals i nacionals.


4.2. Escenari Mig

En aquest escenari, les dinàmiques demogràfiques i d’activitat reforcen el creixement gràcies a que es posen en joc algunes de les potencialitats de la vila de La Batllòria. D’aquesta manera:


Demografia

Es pot assumir més població ja que es produeix un major desenvolupament residencial. L’increment de la població per migració incrementa a l’hora que també l’Índex Sintètic de Fecunditat, que fa augmentar el creixement natural.

La importància relativa del grup de més de 65 anys es redueix en relació a l’actualitat.

Habitatge

El nou sòl posat en el mercat per construir habitatges augmenta des del 2005 –2006, actuant com a factor limitant en la rebuda de nova població resident.

En aquest sentit, es considera que en aquest escenari hi haurà disponible el nou sol residencial de:




- Roca Umbert. Aquesta zona, prevista per un ús industrial en l’Escenari Baix, es converteix en residencial ja que en aquest nou escenari existeixen altres zones industrials alternatives per desenvolupar-se i amb millors condicions.

Les tipologies edificatòries, mesurades per la ràtio d’habitatges per Hectàrea, guanyen en intensitat en relació a la situació actual.

Sòl productiu

En aquest escenari, es considera que es desenvoluparà:

- Riera Can Planes.

- Can Batllori.

- INACSA.

- 1/3 part de les Ferreries

Mobilitat En incrementar-se la població d’origen metropolità, amb llocs de treball localitzats a altres municipis, la mobilitat augmenta.


Qualitat de vida

Variarà respecte el que actualment es té, no per empitjorar però tampoc necessàriament per millorar. Hi haurà més gent en edat de treballar, la qual cosa farà que es disposi de més recursos per serveis. No obstant, hi haurà més activitat industrial que, tot i derivar en una major recaptació, d’impostos, més dinamisme econòmic i, per tant, més recursos per serveis, suposarà un canvi en la qualitat de vida tal i com s’entén actualment.

4.3. Escenari Alt

En aquest escenari, el desenvolupament territorial de la Batllòria facilita una important arribada tant de nova població com de noves activitats productives.

L’increment poblacional es realitza sobretot per un saldo migratori positiu i sostingut de població metropolitana a la recerca d’habitatge. Les activitats industrials es van localitzant a la Batllòria, que té un preu del sòl relativament més econòmic que altres zones de la Regió Metropolitana de Barcelona, aprofitant-se de l’elevada connectivitat amb les xarxes de mobilitat i distribució internacionals properes a aquest nucli.


Demografia

Aquest escenari es caracteritza per un gran dinamisme demogràfic a partir del creixement migratori.

Es tracta d’un escenari en el que es posa al mercat un gran volum de sòl residencial que fa que creixi el nombre d’habitatges que a la vegada actua com a factor gravitatori de nova població resident.

El gran volum d’aquesta nova població fa que creixi, en termes relatius, la població entre 16 i 64 anys, fent que també disminueixi relativament la població més gran.

A més, l’Índex Sintètic de Fecunditat també es veu afavorit, de manera que s’incrementa el nombre de naixements absoluts.



Habitatge

El nou sòl posat en el mercat per construir habitatges augmenta notablement des del 2005 –2006, actuant com a factor atraient de nova població resident.

Així, es considera que en aquest escenari hi haurà disponible el nou sòl residencial de:




- Roca Umbert. Aquesta zona, prevista per un ús industrial en l’Escenari Baix, es converteix en residencial ja que en aquest nou escenari existeixen altres zones industrials alternatives per desenvolupar-se i amb millors condicions.

- Riera de Can Planes: que donat que es disposaria de prou sòl industrial amb la incorporació de Les Ferreries, aquesta pastilla urbana passaria a desenvolupar-se residencialment.

- Pla Batllòria.

Les tipologies edificatòries mesurades per la ratio d’habitatges per Hectàrea, guanyen força en intensitat en relació a la situació actual.

Sòl productiu

En aquest escenari, es considera que es desenvoluparà:

- Can Batllori.

- INACSA.

- Les Ferreries.

Mobilitat

És possible que es produeixi un lleuger increment de l’autocontenció, doncs es localitzen nous llocs de treball degut al desenvolupament del sòl industrial existent. Aquests llocs de treball poden ser ocupats, en part, per la nova població resident.

No obstant, aquest increment implicarà necessàriament la vinguda de treballadors de fora de La Batllòria la qual cosa suposarà un augment de la mobilitat total.



Qualitat de vida

L’augment de la població fa que creixi la necessitat de donar serveis a les persones. Cal tenir en compte que la nova població té un perfil general jove i que treballa. Tot i reclamar menys serveis d’atenció, demanda altre tipus de serveis amb una certa qualificació.

Lligat a les necessitats dels diversos grups d’edat, caldrà tenir en compte el dimensionament dels equipaments educatius com, per exemple, les guarderies i l’escola primària.

Pel que fa a l’espai públic, les exigències de la població seran molt més rigoroses tenint en compte que s’incrementa la mixtura d’usos.


5. TAULES COMPARATIVES DELS ESCENARIS

Un cop caracteritzats els escenaris de manera general, es presenten a continuació unes taules en les que es pot consultar el comportament quantitatiu de cada un dels atributs en funció de cada un dels escenaris:

DEMOGRAFIA

Atributs Situació actual4

Escenari 2015 Baix

Escenari 2015 Mig

Escenari 2015 Alt

o Evolució població -- -- -- --

• Població total 825 1.600 2.200 3.300

• Taxa de Creixement Total 2005-2010

62,7 % 66,9 % 102,9 %


19,0 % 62,1 % 96,3 %


47,7 %

Estimat entre 2004 i 1999

93,6 % 170,6 % 298,3 %

• Taxa de Creixement Anual Acumulatiu 2005-2010

10,2 % 10,8 % 14,8 %


3,5 % 10,1 % 14,4 %


8,12 %

Estimat entre 2004 i 1999

6,8 % 10,5 % 14.,8 %

o Estructura -- -- -- --

• 0 a 15 anys 20,48 % 18,1 % 19,4 % 20,6 %

• 16 a 64 anys 64,85 % 67,1 % 67,6 % 67,9 %

• 65 i més anys 14,67 % 14,8 % 13,0 % 11,6 %

o Migracions

• Saldo migratori mig anual 2 74 127 288

• Immigracions 52 117 186 229

• Emigracions 50 59 59 59

4 Les dades d’aquest apartat corresponen a l’any 2005. Es tracta de dades orientatives ja que presenten una elevada variabilitat anual ateses les dimensions de La Batllòria.


HABITATGE

Atributs Situació

actual Escenari 2015 Baix

Escenari 2015 Mig

Escenari 2015 Alt

o Nombre absolut 2755 540 842 1.158

• Creixement Total 2005-2010

Sense Dades 96,4% 78,2 % 124,0 %


Sense Dades 13,9% 71,8 % 88,0 %


Sense Dades 72,4% 206,2 % 321,1 %

• Creixement anual acumulatiu 2005-2010

Sense Dades 11,50% 12,25% 17,5 %


Sense Dades 2,64% 11,44 % 13,5 %


Sense Dades 6,98% 11,84 % 15,5 %

o Tipologies -- -- -- --

• Habitatges totals per Ha (Nou creixement) 20 100 80 50

SECTORS PRODUCTIUS

Atributs Situació


Escenari 2015 Mig

Escenari 2015 Alt

o Oferta comercial -- -- -- --

• Creixement Sense Dades Sense Dades Sense Dades Sense Dades

• Absolut6 18 35 47 80

o Localitzacions industrials -- -- -- --

o Tipologia industrial (Ha de sòl Industrial addicional)

8,5 18,8 32,6

o Tipologia industrial (Ha de sòl Industrial total) 17 (any 2005) 25,5 35,8 49,6

o Posta en valor dels recursos històrico-etnològics i dels naturals

Sense Dades Augmenta Augmenta Disminueix7

5 Estimació de dades realitzada a partir de dades del Padró Municipal.

6 El càlcul s’ha realitzat a tenint en compte el següent factor: 2.1 comerç per 100 habitants.

7 Cal tenir en compte que augmenta la pressió tant en els recursos culturals i històrics com en el medi natural.


MOBILITAT

Atributs Situació


Escenari 2015 Mig

Escenari 2015 Alt

o Desenvolupament de les xarxes

Sense Dades

Situació semblant a

l’actual en la que es mantenen les

relacions geogràfiques,

augmentant en relació a

l’increment de la població

Reforçament de la integració

metropolitana

Reforçament d’integració

metropolitana però també reforç de la

relació residencia i

treball amb els nous espais industrials

o Evolució de la mobilitat obligada

(% Autocontenció)

Sense Dades Decreix prop de 5 punts

Decreix prop de15

Decreix prop de 10 punts


6. MAPES DELS ESCENARIS RESULTANTS

Escenari Baix


Escenari Mig


Escenari Alt

Documents

ESCENARIS DE DESENVOLUPAMENT DE LA BATLLÒRIA · que influencien fortament en el seu desenvolupament. La Batllòria en el context metropolità. Aquest nucli es troba localitzat en