Església Parroquial de Sant Esteve d’Olot

L’Església Parroquial de Sant Esteve, té

els seus orígens a l’alta Edat Mitjana i ha estat

construïda i reconstruïda vàries vegades. A causa

dels terratrèmols del segle XV, l’ església d’estil

romànic va quedar parcialment destruïda i va ser

reconstruïda en estil gòtic tardà i al segle XVIII,

va tornar a ser totalment enderrocada per

construir-hi l’actual temple, per la qual cosa,

d’elements arquitectònics anteriors al segle XVII

no en queden gairebé restes, excepte un mur i

tres claus de volta situades avui a l’ absis de la

capella del Santíssim, al carrer de Sant Esteve.

Així us oferim la oportunitat de conèixer

un estil artístic del que se’n parla poc, però que

no per això és igual d’interessant i d’important,

l’estil Neoclàssic. Sant Esteve és un dels

exemples més espectaculars de la demarcació de Girona, per la grandesa i

magnificència de la fàbrica del temple, i també perquè en les seves capelles i tresor es

conserven elements artístics que provenen de l’etapa anterior a la construcció actual,

com importants retaules, escultura barroca i orfebreria. Del nou temple cal destacar

l’obra de Joan Carles Panyó, un dels millors artistes del Neoclàssic català, a l’Altar

Major i sobretot a la Capella Santíssim.

El seu tresor parroquial conserva un conjunt d’orfebreria dels més importants

del Bisbat de Girona. Conté un patrimoni excepcional en escultura i pintura que van

des de l’Art Gòtic, el Renaixement i el Barroc. En el tresor també cal destacar una

làpida sinagogal jueva del segle XIII, amb característiques molt peculiars que la fan

única i una pintura “Crist abraçat a la Creu” de l’artista manierista,

DoménikosTheotokópulos, conegut amb el nom de El Greco, a més d’obres d’artistes,

pintura i escultura, de l’Escola d’Olot de finals del segle XIX i començaments del XX.

També s’hi pot admirar una col·lecció d’estris, com hostiers, ornaments litúrgics,

ploms de missa i llibres de cor molt importants de diferents èpoques i períodes

artístics.

L’any 1990 l’església de Sant Esteve i el seu patrimoni va ser declarat Bé

Nacional d’Interès Cultural, (BCIN) en la categoria de monument. Actualment, forma

part del Directori de Col·leccions Obertes del Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya. Actualment el Patrimoni de Sant Esteve està gestionat per L’

Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura, la qual gestiona i

organitza Visites Guiades a l’Església i altres dependències com també visites escolars

per donar a conèixer el patrimoni artístic de l’Església Parroquial de Esteve i del seu

tresor artístic i religiós.

Capella del Capella del Santíssim. Segle ½ XIX.

Joan Carles Panyó/ Ramon Amadeu

Nau, creuer i Presbiteri . Segle XVIII.

Retaule del Roser. S. XVIII. Barroc. Pau Costa Retaule de sant Josep. S. XVIII. Barroc . Diversos autors

Talla de la Mare de Déu dels Dolors.

Fin. S. XVIII. Barroc

Tresor de Sant Esteve

Templet barroc . MD del Roser. Segle XVIII Làpida sinagogal Jueva. Segle XIII.

Orfebreria . segles XIV- XVIII.

Pintura segle XVII. Santa Bàrbara “Crist abraçat a la Creu”. Prin. Segle XVII

DoménikosTheotokópulos, El Greco

Text de Josep Murlà Giralt

Museu Vell Sagristia . S. XVIII

Sant Crist de la Paciència.s. XVII. Barroc Hostiers . S. XVII-XIX llibres de Cor. S. XVII.XVIII

Santa Maria del Tura

L’església de Santa Maria del Tura, és un dels edificis

religiosos més importants de la ciutat d’Olot, tant pel fet

de ser l’origen i el naixement de la ciutat com per ser el

Santuari de la Patrona d’Olot. L’Església del Santuari té un

origen molt antic, segurament del segles VIIè. o VIIIè. Degut

als esdeveniments històrics i geològics, com els terratrèmols

del segle XV, va passar per diferents etapes constructives

que van des del romànic al gòtic, fins al Neoclàssic.

El darrer temple, restaurat després de la crema del santuari

a començaments de la Guerra Civil Espanyola (1936) va ser construït al segle XVIII i

s’emmarca dins el nou estil que s’estava introduint a la península al segle XVIII, el

Neoclàssic. Tot i això al temple de Santa Maria del Tura pel fet de ser una arquitectura

amb una decoració global la podem emmarcar entre finals del Barroc Tardà i el

Neoclàssic. Actualment li manquen els dos campanars que van ser enderrocats l’any

1936.

Malgrat tot ha conservat i preservat importants peces d’art com la Mare de Déu del

Tura, talla d’estil romànic del segle XII o peces de l’escultor barroc, Ramon Amadeu.

També guarda una important part de l’obra de Joan Carles Panyó, pedagog, escultor,

arquitecte, dissenyador i pintor i un dels millors artistes del Neoclàssic català, com el

retaule de l’altar major, la decoració pictòrica del temple i els frescos de l’absis i de la

cúpula.

També ha conservat i guardat una considerable col·lecció de vestits de la Mare de Déu

que permeten estudiar l’evolució del tèxtil i dels brodats, dels diferents estils artístics

que van des del barroc fins al segle XX. També té un petit patrimoni en orfebreria,

pintura i escultura, que va des del segle XVIII fins al segle XX.

Actualment el Patrimoni del santuari de la M.de D. del Tura està gestionat per

L’ Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura, la qual gestiona i

organitza Visites Guiades a l’Església i altres dependències com també visites escolars

per donar a conèixer el patrimoni artístic i religiós delsantuari.

Façana Principal. Barroca. S. XVIII

Façana lateral Sud. Restes de les diferents

construccions del Santuari

Nau Central . Presbiteri. Decoració Joan Carles Panyó. Neoclàssic. S. XVIII

M. de D. del Tura. Talla romànica s. XII Eccehomo. Ramon Amadeu. Barroc. S. XVIII

Cúpula. Joan Carles Panyó. S. XIX

Neoclàssic

Text de Josep Murlà Giralt

Orfebreria. S. XVIII-XX. Tresor del santuari Vestits i cadireta de la Mare de Déu