ESMORZAR DE FINAL DE TEMPORADA - Moto Club Manresa · grafies que van fer els assistents del al viatge al Marroc per Setmana Santa. Us recomanem que feu una visita a la web del club:

El proper dia 6 de desembre celebrarem,com cada any, l’esmorzar tradicional definal de temporada, que serveix pertrobar-nos tots.

El farem com l’any passat, a CalBernabeu de Castellfollit del Boix, a les9:30 h. del matí.

Aquest any els acompanyants haurande pagar 10 euros, en canvi, els socis que s’a-

puntin amb un mínim de tres dies d’antela-ció, ho tindran gratis, els que ho facin més

tard o no s’hagin apuntat, hauran depagar 10 euros també. Us hi esperem.

Els telèfons per apuntar-vos són:625529337 (Sr.Francesc López),625529338 (Sr.Panosa), 625529339(Sr. Joan López). I el nostre E-Mail é[email protected]

2

ESMORZAR DE FINAL DE TEMPORADA

Com cada any, per aquestes dates, tenima disposició dels socis, participacions del MotoClub Manresa per la Loteria de Nadal, amb elnúmero 84889. Cada participació val 5 euros,dels quals 4 són de la loteria mentre que 1 ésde donatiu. Es pot venir a buscar a les oficinesdel Club, Muralla Sant Francesc, nº49, (sòta-nos Hotel Pere III). Per a més informació tru-queu als telèfons 625529337 (Sr. López)938723620 (club) de 19:30h - 21:00h.

LOTERIA DE NADAL 2009 - nº 84.889

Amb una temença més espiritualque física presentem aquest númerode “Traçada”, sense saber exacta-ment on fondejarem aquest vai-xell que va salpar amb un bagat-ge d’il•lusions i d’esperances ique, sembla ser, les necessitatsalienes de sobreviure a unamanca constant i progressiva decol•laboracions econòmiques fasotsobrar.

Es evident, diuen, que quan surt elsol surt per a tothom, però per lògica quan elsmoments són difícils i la manca de recursos fareplantejar moltes i bones idees , també somtots els que ens hem d’estrènyer els cinturó del’esperança i, sense defallir mai, esperar i llui-tar perquè els mals presagis passin aviat i tor-nem a gaudir d’unes realitats segures i impe-cables de constància, perseverança i sobrie-tat. Moto Club Manresa, amb els anys de laseva existència, ha passat per moments detota mena, i ara ens toca un moment dificultós,feixuc, però no definitiu ni inapel•lable.

Per això i junt amb la revista rebeu unaenquesta participativa, per tal de que entretots busquem i sapiguem trobar les solucionsmés apropiades i les sortides més dignes a undels problemes que ens afecten aquestsmoments. Editar aquesta revista comportauna despesa que, fins fa poc, es cobria ambles aportacions dels espònsors i dels anun-ciants, però quan manca part d’aquestescol•laboracions, per altra banda perfectamentcomprensibles donada la conjuntura econò-mica general, ens trobem sense el necessariper poder tirar endavant tal i com ho hem fetfins ara.

La vostra aportació, tant d’idees com derecursos, ja siguin econòmics o tècnics i quesiguin assumibles per desencallar el proble-ma, serà benvingut. Què fem amb “Traçada”?,és la pregunta que omple l’editorial d’aquestnúmero, perquè és el que preocupa als inte-grants de l’equip de la mateixa. Altres departa-ments del Club també estan intentant sobre-sortir d’un moment perillós ocasionat pelmateix tema, l’econòmic. Creieu que hem deseguir amb l’editatge i el format que tenimara? O el que seria pitjor, creieu que cal conti-nuar amb la publicació de la revista?. No hemfet mai cap seguiment de la lectura queaquesta pugui tenir, però si no arriba a percen-

tatges periodísticament assumibles, elfet de deixar de publicar-la seria un

petit remei econòmic per a laresta del Club i un descans perals socis que no l’han obertamai i alguna vegada s’ha decomentar part d’algun articlepublicat.

Els que hi col•laborem, quesom uns quants, ho fem amb la

il•lusió de fer participar a tots elssocis de les interioritats del nostre Club,

des del resum de les proves competitives, finsa articles d’opinió, passant per receptes decuina i de vivències, en primera persona, d’a-quells que han participat o col•laborat, enalgun esdeveniment de caire esportiu i merei-xedor d’omplir part de les nostres pàgines.

Oberta a tothom, “Traçada” ha intentat serel mirall on es reflexa el dia a dia de tots nosal-tres i ningú pot negar l’esforç il•lusionat quecomporta per a tots els que la fem possible.Amb més o menys fortuna intentem que,asseguts a casa còmodament, pugueu partici-par de totes les activitats, necessitats i esde-veniments que un Club com el nostre generaconstantment, gràcies a uns socis col•labora-dors i treballadors envers el benefici comú del’entitat.

El nostre futur està a les vostres mans i,com sempre, tota decisió presa amb el seny ila seriositat que sempre ens ha significat, seràassumida i compartida per tots plegats. Lapregunta final podria ser: “Traçada” sí o no?.

JOAN SOLER i GOLOBART

3

EDITA: Moto Club ManresaAdreça Postal i Local del ClubMuralla Sant Francesc, 49(Hotel Pere III) Tel/Fax 938723620

[email protected]

Redacció-Impressió:Catalana de l’AdhesiuPol.Ind.Pla dels Vinyats St.Joan Vilatorrada

Direcció: Joan Soler Golobart

Col·laboradors: Xavier Perramon, J. SolerGolobart, Salvador Todó, Francesc Segués,Joan López, Dani Porta, Vicenç Coma.

Maquetació: Dani Porta

EDITORIAL

4

NOTÍCIES:

El nostre especialista informàtic i res-ponsable de la confecció de la revista DaniPorta, ens ha fet un enllaç per poder visua-litzar el magnífic fotomuntatge que va fer elXavier Planell, triant entre les 8000 foto-grafies que van fer els assistents del alviatge al Marroc per Setmana Santa.

Us recomanem que feu una visita a laweb del club: www.motoclubmanresa.com,i a la portada a la part dreta hi diu: Foto-muntatge del Viatge al Marroc, es un enllaçque us portarà a poder visualitzar el con-junt, consta de 4 parts, us agradarà. Usrecordem també, que als apartats de laweb, que fan referència a les Pujades enCosta de Sant Mateu, Sant Feliu iMarganell, hi ha uns accessos per podervisualitzar videos de les proves.

FOTO-MUNTATGE DEL VIATGE AMARROC, A LA WEB DEL CLUB

Segons el calendari del Moto Club tení-em previst fer una sortida amb motos decarretera el dia 8 de novembre, com que ladata coincidia amb l’últim Gran Premi deMotos GP a Xeste volíem anar-hi per aco-miadar la temporada, però aquest mateixdia els nostres amics motoristes del BarSavoy tenen previst fer una sortida-home-natge al nostre malaurat company i amicJosé Luis “Pepe” mort en accident el pas-sat 15 d’agost i en honor al seu record hemdecidit sumar-nos a l’homenatge.

Es dona l’avinentesa que havíem fetuna sortida amb ell el dia 11 d’agost a laVall Fosca on varem fer fotos de la collaque seran un record de la seva bonhomia.

A sota he posat una foto del grup del’excursió, amb els noms de cadascú.

ADHESIÓ A L’HOMENATGE QUE SELI FA A L’AMIC JOSE LUIS “PEPE”

A la part central de la foto és on està en “PEPE”, no oblidarem mai els moments viscuts al seu costat.

Esperem les vostres suggerències perpròximes revistes, ja que ens agrada sentir elvostre parer en els assumptes del Moto ClubManresa, escriviu-nos per carta o al e-mail delclub: [email protected]

CARTES AL CLUB

5

Apreciats companys motoristes, em permetocom a soci, escriure aquestes quatre ratlles perpreguntar, si és que ho puc saber, i en el cas deque es perdin diners, el perquè s’organitzen cur-ses de Pujades en Costa, fora del nostre territo-ri, perquè vaig llegir que en vau fer una a SantFeliu de Codines, que està allunyada del Bagesi en la que, si és com les altres, segurament s’hihauran deixat pèrdues econòmiques.

Crec que hauríeu de tenir cura a l’hora de feraventures que no ens pertanyen i més si són perperdre diners. I, ja que hi sóc, em podríeu dirque hi fem a Santa Coloma de Queralt?, en unRal•li de cotxes Clàssics, del que no gaudim aManresa ni al Bages?, no sé si haurà sigut ren-dible, però no crec que hagueu d’anar tan lluny.

Amb això, no vull que cregueu que us critico,doncs pel que fa a la part esportiva, ja sé que haanat molt bé, però amb els temps que corren, nocrec en aventures que restin en comptes desumar.

No sé si el que us pregunto és d’ordre inte-rior i podeu contestar, de totes maneres enda-vant, perquè si no ho feu vosaltres, tampoc hi haqui ho porti endavant.

Salutacions cordials.- Miquel Padró, soci nº 520

En primer lloc saludar-te i felicitar-te per lateva inquietud envers el nostre Club i el nostrefer, nosaltres voldríem que hi haguessin méspersones com tu i que preguntessin coses i quehi hagués un ressò més ampli de la nostra tasca.

En primer lloc ens preguntes el perquè hemanat a fer una Pujada en Costa a Sant Feliu deCodines. Doncs la raó és perquè, si volem que

hi hagi un Campionat de Catalunya i així les cur-ses pugin ser puntuables, hi han de haver untotal de 4 Pujades i nosaltres només en teníem3, i a més, una d’elles, la del Pont de Vilomara,aquest any no es farà. Llavors, un soci nostre,Antonio Font i corredor del Club, ens va propo-sar de fer-la al seu poble i desprès d’entrevistar-nos amb els politics i d’altra gent, vàrem arribara un acord per fer-la, comptant que l´AntonioFont hi va posar una bona part dels diners. Esva fer una Pujada esportivament excel•lent, i jaestà proposada per fer-la l’any vinent, en la quetambé, hi volem incloure cotxes, però són cosesque s’han de puntualitzar i concretar..

A la pregunta de: Que hi fem a SantaColoma de Queralt, en un Ral•li de cotxesClàssics? Doncs bé, avisats pels corredors i laFederació de Cotxes Antics, de que ja teníemmassa trillades les carreteres dels voltants,vàrem creure que ho teníem que fer interessanti atractiu si volíem continuar organitzant-ne una,i vàrem crear el “Ral•li Tres Comarques”, quepodia sortir de qualsevol lloc. També d’aquestamanera intentaríem de trobar nous anunciantsper la zona, a part dels que ja tenim, per exem-ple en TRUMES, també vam tenir la col•labora-ció del Ajuntament. Resumint, el Ral•li ClàssicTres Comarques va sortir rodó, tan esportivacom econòmicament, cosa que vol dir cobrirdespeses, que no tenir beneficis, però no si vaperdre res.

Crec que han sigut contestades les pregun-tes que volies saber, i et diem que segur quehan esvaït molts dubtes d’altres que no s’hanatrevit a fer-les, i de pas, els nostres socis veu-ran les inquietuds que porta organitzar unacosa.

Gràcies i fins un altre.

8 Novembre - VIII Excursió de Hivern moto turística cultural 15 Novembre - VII Moto-cross de Castellolí – Campionat de Catalunya 13 Desembre - Esmorzar fi de temporada

CALENDARI DE PROVES PENDENTS DEL 2009

Aquest calendari és provisional, algunes dates poden canviar, ja que moltes de les pro-ves previstes s’han d’avenir amb d’altres, per evitar que els dies no coincideixin.

RESPOSTA AL SOCI M. PADRÓ

PROVES NECESSÀRIES I RENDIBLES?

6

Parlar a Manresa d’una per-sona amb el cognom “Masa”,inevitablement ens imaginem elrètol grandiós que hi ha a laplaça Bonavista, direcció centre,on les assegurances formen partde la quotidianitat paisatgísticadel lloc, i de l’habitualitat deconeixença per a tots aquells quiun moment o altre de la sevavida, han tingut relació ambaquest apassionant món.

Però més enllà d’aquestesobvietats, avui parlem amb unsenyor autodidacta des dels 14 anys i que haconstruït una empresa solidificada i amb lacontinuïtat d’un dels seus fills assegurada.L’Emili Masa Álvarez, neix a Manresa a l’any1938 i comença a anar a les escoles bressolde l’època fins al cinc anys que entra als“Hermanos” de la Salle, al carrer delsEsquilets . Allà cursa els estudis amb tota nor-malitat fins que al arribar als 14 anys, allò queantiguament en dèiem el batxillerat elemental, li va sortir l’oportunitat d’entrar al món de labanca. Van ser dues les entitats a les quetenia opció i es va decidir per entrar, com a“botones” al desaparegut o absorbit o fusionat“Banco Hispano Americano”. Recorda ambcerta recança que aquell temps i aquella feinali reportava una remuneració de cent vint-i-setpessetes al més i s’hi afegia un abric, dos ves-tits i un parell de sabates. Amb certa sorne-gueria comenta que a Madrid, des d’on lesenviaven desconeixien si a Manresa hi haviasabateries i al enviar-les ells, no sempre esta-ven afortunats a l’hora d’ensopegar les midesi a vegades o sobraven o premien.

El seu esperit d’auto superació feia que noes conformés en ser l’últim esglaó de la jerar-quia empresarial, i mica en mica va anarascendint, havent d’acceptar trasllats neces-saris per tal d’aconseguir els mèrits que esde-vinguessin justos per pujar dins l’organigramaque en aquells temps estava establert. Vaestar una temporada a Cardona i sense mou-re’s del món de la banca, va anar trobantaltres sortides que la seva experiència laboralli permetien. Malgrat que hi ha qui s’entesta endir el contrari, l’amic Masa reconeix oberta-ment que el món de la banca i el món de l’as-

segurança van sempre agafats delbracet. Ell ja havia tastat el plaer d’a-conseguir una pòlissa, després unaaltra fins que al final, tot i sent inter-ventor de l’entitat bancària, es vahaver de decidir si continuava laseva vida professional en una direc-ció o en una altra. Va fer els seusnúmeros, que d’això prou que ensap, i es va decidir per abandonar,als 28 anys, la que havia sigut laseva empresa durant 14 anys perestablir-se sol en el fabulós món del’assegurança.

Va començar al carrer Saclosa, desprésva anar a la muralla de Sant Domènec i desde fa 41 anys es va establir, definitivament, ala seva actual ubicació de la Bonavista. Juston acaba el Passeig fent cruïlla amb la carre-tera de Vic. Diu que va ser el primer en mun-tar un despatx a aquell indret. La casa estavaacabada de fer.

Recorda amb molt d’afecte la figura delsseus pares, d’origen extremeny, i la manca degermans va fer, potser, que els lligams fossinmés forts. La nota més trista de la seva vidas’esdevé amb la mort, als 37 anys, de la sevaesposa i al fet de quedar-se sol amb dos fills.

Emili vestit d’època en el Ral·li de Sitges

EL PERSONATGE: EMILI MASA ÁLVAREZ

Emili en l’actualitat

Un d’ells continua amb la tradició i negocifamiliar, gran amic i col•laborador, com el seupare, del Moto Club Manresa, i l’altre, unamica més distanciat, es dedica a la maquinà-ria. Per hobby ara està restaurant o arreglanto posant al dia una “Harley”. Pot ser s’ha allu-nat una mica del nostre Club, però és evidentque l’afició la porten a la sang. En Xavier i l’Ignasi són dignes fills d’un mecenes com elque avui tenim el plaer de conversar.

Ell, malgrat tot, i com a tota persona d’em-presa, no es va estancar mai en una feina. Vatocar també el món de les immobiliàries, sensdubte en el gran moment per al sector, i asse-gura que entre les assegurancesi més d’unes quantes bones ope-racions immobiliàries, reconeixamb la modèstia dels grans, haanat fent.

Va entrar al Moto ClubManresa, de la mà d’un granamic seu, que aleshores era elpresident, el Sr. Setvalls, i vaentrar d’una manera informal,col•laborant en l’organització delsesdeveniments habituals. Parlemde l’any 1964, i assegura que esrespirava un ambient méscol•laboracionista que avui, i ell,il•lusionat, com estava i està, delmón del motor, es va inclinar perles pujades en costa i havia parti-cipat en vàries. Recorda la de

Montjuic, la del Pont deVilomara i la de Montserrat.Corria sempre amb cotxe i aldemanar-li la qüestió de resul-tats o premis obtinguts, respon,sense embuts, que possible-ment no era dels millors però,malgrat tot, l’il•lusionava, com ala majoria, el fet de participar,organitzar i compartir amb elsamics estones de satisfacció ide bona entesa.

Va arribar a presidir la nos-tra entitat i està orgullós de labona companyonia que s’hi res-pirava. Casualment, i vull pen-sar en la famosa frase queassegura que qualsevol temps

passat era millor, la majoria dels personatgesque han deixat empremta al nostre Club, coml’amic Massa que avui ens dedica unaestona,incideixen en la diferència que hi had’ara a abans en aquest aspecte. La gent ana-ven tots a una i no es mirava gaire si tu o si jo,tots eren un i això feia factible l’organitzaciócorrecte, sense sobresalts, de qualsevol esde-veniment. Simplement és un comentari per ala reflexió.

Durant la seva presidència, el Moto ClubManresa es va presentar com a candidata a lapresidència de la Federació Catalana i vanperdre per un sol vot, justificat pel nostre inter-

7


Amb la família, en un dels tants Ral·lis en els que l’Emili partcipa

A la Plaça Sant Jaume, fent el Ral·li de Sitges

locutor i de forma textual “ens van aixecar lacamisa”. Quan els vots ja estaven més omenys, aparaulats, es va autoritzar a tenir dreta vot un club que feia només cinc dies queconstava com a tal i que encara no havia orga-nitzat cap cursa, el que els des legitimava pera tenir vot en la reunió però se’ls va acceptar iaquest vot és el que vam tenir en contra.Injustament, però es va perdre.

Ja posteriorment es va dedicar als rallisdel vehicle antic, assistint a una gran quantitatde convocatòries. Amb els cotxes antics haparticipat a Itàlia, França..etc. però totalmentdesvinculat del Club, simplement a nivell per-sonal, com a bon afeccionat que és. La sevadesvinculació progressiva, que mai definitiva,de la nostra entitat, va començar quan va dei-xar la presidència per motius que mai ratllavenni el desacord ni l’enfrontament, simplementva voler deixar la competició i inclinar-se méspels rallis que comentàvem. Fa especial men-ció al ralli Cambrils Madrid, i amb molt de bonrecord el que diu que és el més important deCatalunya que és el ralli Costa Brava. Aquestanova dedicació l’ha portat a visitar moltsmuseus de cotxes antics, sent un gran viatgerha estat per molts museus d’Anglaterra iEstats Units, entre molts altres llocs.

A títol anecdòtic recorda un vehicle quetenia, del que només se n’havien fet 25 ó 30 iaquí a Manresa en van arribar quatre. Eren els“Invader”, dels que n’existien dues versions, la

que portava motor “Porsche” i la que portavamotor “Volkswagen”, el clàssic escarabat, perentendre’ns i ell, un dia, anava per l’antigacarretera de va des de Monistrol fins aCastellbell, mentre s’entrenava per pujar aMontserrat va tenir de canviar al menys, diu,cinquanta vegades de carburador, i al final elva engegar a fer punyetes, va telefonar al Sr.Camprodón, que també ha ocupat un espai enaquest apartat, i li va dir que s’emportés elvehicle, que ja no volia canviar més el carbu-rador.

Respecte als rallis, recorda perfectamentque el que s’acabava a Madrid, els va rebre al’ajuntament el que aleshores era el batlle, elSr. Manzano juntament amb el president de laGeneralitat del moment que era el Sr. Pujol,perquè sembla ser que aquell any també escelebrava la diada de Catalunya a la capital dela “Villa y Corte”. Com a pretesa germanor,tots els participants van ser rebuts per les mésaltes autoritats i van repartir entre els protago-nistes del ralli petits escuts platejats (o deplata, ell no ho sap) amb l’ós i l’Arbós típics deMadrid “el oso y el madroño” , amb tanta malasort que al arribar a ell ja s’havien acabat. Enun moment de dubtes i nervis, l’alcalde va ferun senyal a un secretari que voltava per allà ili va anar a busca un escut igual que els ante-riors pel Sr. Masa, però aquest era d’or.S’havia acabat la plata i amb ell li va tocar l’or.M’imagino que al responsable de fer els

números dels escuts l’en-demà li van donar unesllargues vacances.

Com podeu comprovar,les vivències i activitats detots els que un moment oaltre han sigut pal de pallerdel nostre club són dignesde llegir, d’escoltar i detreure’n les conclusionsmés adients per seguirtirant endavant aquestclub, que,a més, és unsentiment de molts i lavivència de la majoria delsseus socis.

Joan Soler i Golobart

8


En plena Pujada en Costa a Montserrat

El dia 27 de setembreens varem reunir unacolla de 24 persones i 15motos per acomiadar l’es-tiu fent una excursió aCala Tamariu, vàrem sor-tir aviat per així poderparar a Sant Feliu dePallerols, a fer un bonesmorzar a Ca la Matilde,després vam travessar eltúnels de Bracons, desco-brint aquesta ruta novacap a la Costa Brava, queens estalvia força estona i sobretot ens evitamolt trànsit.

La climatologia ensva acompanyar i ambmés temps, gairebé enhaguérem pogut banyar iprendre el sol en aquestabonica cala on, a pleestiu, no s’hi pot ni entrarde gent que hi ha. Vampoder dinar, davant delmar, una bona graellada ivam gaudir del bonhumor i la companyoniadels amics. Vam tornarcap a casa sense entre-

bancs, abans de fer-se fosc.Vicenç Coma i Cecília Térmens

9

IX SORTIDA MOTOTURÍSTICAA CALA TAMARIU

Foto de grup davant de la cala, on es pot veure quin bon temps hi feia, amb gent bayant-se i tot.

Aqui estavem esperant el dinar, una graellada

Les dones juntes prenent una mica el sol En aquesta foto li toca el torn als homes.

Hola de nou, com esteu? En l’últim escritus deia que quedaven dues cites per finalitzarel nacional d’enduro 2009. La primera d’elleses va disputar el 20 de setembre a Calaf,carrera que va destacar per l’estat del terrenyja que estava en perfectes condicions. Hihavia dues cronos, una extrema artificial i unral•li senzill. Vaig fer una molt bona carrera, enla que vaig estar lluitant en el grup dels trentamillors pilots, on les diferències eren mínimes.Només vaig perdre uns quants segons en laprimera extrema, acabant en la posició vint-i-quatre absoluta i en la novena de la classed’Enduro 1. El següent cap de setmana s’ha-via de disputar l’última cita del nacional 2009a Totana (Múrcia), carrera que va haver de seranul•lada degut a la gran quantitat d’aigua queva caure durant el dia de carrera, fet que vadeixar el terreny en condicions impracticables.La previsió de pluges torrencials es va compliri no vam poder realitzar ni una volta sencera alrecorregut.

Després d’un inici de temporada marcatper la retirada en la primera cita del campionatper problemes mecànics, he estat capaç deremuntar fins al top 10, acabant en la novenaposició d’Enduro 1. El campió ha estat el pilotde Ronda, Víctor Guerrero (Yamaha), seguit

de Xavi Galindo (KTM) i de Marc Puigdemont(Suzuki). Cal destacar la desena plaça delpilot de Súria, Rafa García (Husqvarna) i latretzena de Jordi Jou (Yamaha).

En Enduro 2 el vencedor ha sigut CristóbalGuerrero (Yamaha), seguit d’Oriol Mena(Husaberg) i de Juha Salminen (BMW). Caldestacar la bona actuació de Joan Jou(Kawasaki) que ha estat quart.

En Enduro 3 ha guanyat Iván Cervantes(KTM), seguit de Jordi Figueras (Gas-Gas) id’Aarón Bernárdez (BMW). El pilot deNavarcles Melcior Faja ha estat dissetè des-

10

ENDURO ACTUAL: ROGER SANLLEHIFI DEL NACIONAL 2009

Roger Sanllehi en plena cursa

Després de retirar-se en la 1ª carrera, Roger ha estat capaç de remuntarfins al Top Ten

prés d’un any marcat per una lesió a principisde temporada.

Pel que fa al mundial d’enduro, cal dir queva finalitzar a mitjans de setembre a França.En Enduro 1 el campió ha sigut Mika Ahola(Fin - HM-Honda), seguit d’Antoine Meo (Fra -Husqvarna) i de Simone Albergoni (Ita - KTM).En Enduro 2 el guanyador ha sigut JohnnyAubert (Fra - KTM), segon Juha Salminen (Fin- BMW) i tercer el suec Joakim Ljjungren (Swe- Husaberg). Iván Cervantes (Esp – KTM) s’haadjudicat el seu quart mundial (aquest any enclasse d’Enduro 3). Com que ja en té tressembla que sigui normal que guanyi, però calreconèixer l’esforç i l’entrega d’aquest granpilot, que no para de fer història en l’enduronacional i mundial. El segon classificat hasigut Cristopher Nambotin (Fra – Gas-Gas),seguit de Sebastien Guillaume (Fra –Husqvarna).

En Enduro Junior el català Oriol Mena(Husaberg) s’ha proclamat campió del món,després d’una molt bona temporada.

Si voleu més informació sobre el mundiald’enduro podeu consultar www.abc-wec.com isi voleu estar al dia del off-road en generalconsulteu www.befurious.com

Encara queden dos campionats en joc, elde Catalunya d’enduro i la Copa catalanad’endurades. En el pròxim article us informaré

de com han acabat.Vull agrair a 1948 Hotel Manresa, a les

empreses Font Pack (Comercial del Paper),SB Equip Global (Equips Hotelers), MotorsElèctrics Zepol, Cafès del Bages, Accessoris iRecanvis Vendrell (arv2), Pintura i Alta deco-ració Josep M. Alegre així com al del Centred’entrenament personalitzat ALTIUS aManresa, A ROCKSTAR Energy Drink, olisCastrol, manillars i transmissions Renthal,cascs MT, roba de competició HEBO, la robacasual Angry Fish i del Centre de FisioteràpiaNeuromuscular i també de Regió7, BB Gràficsi Hector Designs el suport rebut.

En el pròxim escrit us explicaré com haanat l’estiu en el que aprofitaré per seguir tre-ballant i millorant.

Moltes gràcies,

11

ENDURO ACTUAL: ROGER SANLLEHIFI DEL NACIONAL 2009

Roger content després d’una cursa

Descompte 15% a la carta

12

CORREDORS D’AHIR: Paulí Gros Esteve

PAULI GROS ESTEVE, va néixer aManresa el 16 d’agost de 1.944, els seus estu-

dis van arribar fins al Peritatge Mercantil. Vaser el seu pare, que també va ser corredor, elque li va inculcar l’afició que ell tenia per lesmotos, fent la seva primera carrera amb elcotxe del seu pare, amb la condició de copilot,a l’edat de 9 anys, en la carrera de regularitat“Circuit Vilaredas”, que organitzava el MotoClub Manresa.

En Paulí ha viscut l’experiència de conèi-xer i participar amb els socis fundadors delMoto Club i també de la nova etapa de joven-tut, que va tornar a fer ressorgir-ho.

Sempre amb moto, les seves participa-cions han sigut molt positives: en Ral•lis i pro-ves de regularitat tals com els 2000 viratges,Ral•li de Montserrat, Ral•li Alt Llobregat,Vilaredas, Manresa-Vic-Manresa, Circuit deMarganell, i tots ells amb meritoris llocs declassificació i sobretot, un primer lloc en elRal•li Alt Llobregat. Això fa palès la seva aficióesportiva envers la moto. De totes maneres, laseva faceta ha estat més com a organitzadorde proves, que en la vesant esportiva,col•laborant com a Director de Carrera, secre-tari i varis càrrecs més dintre de les diferentsdirectives del Moto Club Manresa, i avui enca-ra col•labora en totes les proves que s’organit-

Paulí Gros Esteve en l’actualitat

Sortida de Vilaredas l’any 1953, on en Joan Roig Ribas dóna la sortida a en Paulí Gros i fill

13

CORREDORS D’AHIR: Paulí Gros Esteve

zen en aquest Club.Un altre de les seves aficions ha sigut

sempre la cultura catalana i això l’ha portat aser directiu també, de la Agrupació Culturaldel Bages, desde l’any 1.995, on va arribar avicepresident. No obstant sempre ha fet costatal Moto Club, prenent decisions de directiu.

Ens explica una anècdota recordada perell, va ser el Ral•li Alt Llobregat, i de la extraor-dinària feina que comportava, ja que transco-rria de nit, i això suposava un esforç per partde tots els organitzadors, que havien de córrerd’un tram al altre per poder fer el cronometrat-ge, també recorda que va ser el primer Ral•liManresà que es va sortir a sobre d’un pòdiumi amb la bandera catalana flamejant al vent ique, fins i tot, ens van aconsellar que la “tra-guéssim”, cosa que no vàrem fer, però ens vadurar poc l’alegria, perquè es van fondre elsploms generals i vàrem quedar a les fosques

en tot el sector de la Plaça Sant Jordi.Al parlà d’en Paulí, sempre recordem el

seu pare Paulí Gros Godall, que va ser el nº32 dels socis fundadors, sent també corredord’aquella època, fins que va patir un greu acci-dent, en la Pujada en Costa a Montserrat, queva fer que es tingués de retirar de la competi-ció, però el que va fer, va ser inculcar-li el veríde la benzina en el seu fill.

Amb aquest petit apunt recordem doshomes que han tingut una gran entrega almotociclisme i que ell, encara conserva. Peròes pot donar el cas de que els seus fills nocontinuïn la saga en el món del motor, doncsles aficions han canviat i els temps també.

Valgui aquest escrit perquè es tingui encompte i es valori la tasca d’en Paulí dins deles Entitats Manresanes i fer constar que totés fa a fi de bé, perquè la nostre Ciutat siguiun exemple per a les generacions vinents.

AVANTCAR Automobils S.A

Un anym é sl ' A u t o m ò b i lClub d’Andorraorganitzà elcampionat develocitat sobregel, una moda-litat automobi-lística que esdisputa sobres u p e r f í c i e scompletamentgelades i queutilitza una for-mula molt simi-lar al prestigiós Trofeu Andrós(el pare d’aquest tipus decompetició); A diferència delcampionat francès, les Gseries es disputen íntegra-ment al circuit de Grandvalira,al Pas de la Casa (Andorra), iconsta de dos categoriesamb les seves respectivesclasses: una per cotxes ambtracció integral (4x4) i l’altraper cotxes amb tracciódavantera (4x2).

Essencialment els cotxescorren una sèrie de màne-gues classificatòries indivi-duals a contrarellotge per

després disputar una final ambaltres cotxes en pista. El còmputde punts obtinguts en les classi-ficatòries i la final determina elguanyador. El calendari estavaprogramat a cinc curses (modifi-cable segons la meteorologia), acelebrar en dissabtes partir deles 17 hores.

Entre els diferents protago-nistes podem destacar la pre-sència d’habituals del gel i elmotor com Dani Solà, JoanVinyes, Gerard de la Casa, ÀlexBercianos, Agustí Albareda oMarc Gutiérrez, que va revalidar

el títol en 4x4. La categoria de

4x2 torna a tenirrepresentació man-resana enguany,amb el pilot delMoto Club ManresaAlbert Vicenç (queja va disputar lesSèries el 2006) quecompartirà el volantd’un Opel Kadettamb Joan Calderer.

Oriol Jou,

14

4ª EDICIÓ del CAMPIONAT de CURSES sobre GEL«G.Series Grandvalira 2009»

Dani Solà, 3er, lluitant espectacularment amb d’altres pilots.

Agusti Albareda va quedar segon molt a prop del 1er

Marc Gutierrez amb Peugeo va ser el 1er en el cómput final

15

La variant més important d’aquest any haestat la incorporació a l’equip d’un altre pilot,en Joan Calderer, i la preparació d’un Vehicleper al campionat, un Opel Kadett 2.0 16v.Joan Calderer corre durant l’any l’OpenCatalunya de Ral•lis d’Asfalt, que organitza lafederació Catalana, juntament amb les res-pectives escuderies repartides per tot el terri-tori, i a les quals, des d’aquí, fem arribar elnostre reconeixement per la seva feina.

Mecànicament, probablement, ens sobra-va pes i ens calia més capacitat de tracció.Amb aquests aspectes resolts, per nivell deconducció i experiència crec que hauríemestat, sense masses problemes, força mésendavant. Però havíem de córrer amb elmaterial del qual disposàvem i així ho vam fer.Després de superar algun entrebanc mecànic,podem estar contents amb el rendiment delvehicle sobre el glaç, on ens lesvàrem haver de veure amb màqui-nes de tot tipus.

Un altre aspecte a destacar vaser la climatologia molt canviant,neu i boira. D’una mànega a unaaltre tot podia canviar. Et podiestrobar bona visibilitat i de cop, boiraespessa. És part de l'espectacle deles curses sobre glaç, a 2.400metres sobre el nivell del mar.

Un any més agrair la col•labora-ció de Nou Motor, Catalana del’Adhesiu, pneumàtics Guzmán,Sportgims, i molt especialment alJaume Portet i l’ Oriol Jou, també aun munt de gent que ens ajuda des-interessadament. Al Moto clubManresa per facilitar-nos la feina i

promocionar l’esport del motor.Les curses sobre gel a Andorra, no em

cansaré de dir-ho, els hi veig molt futur per laseguretat, l’organització, l’espectacle, els mit-jans i l’entorn. Prova d’això és l’interès quedesperten especialment en la televisió, ja quesón molt visuals i espectaculars.

Albert Vicenç

4ª EDICIÓ del CAMPIONAT de CURSES sobre GEL«G.Series Grandvalira 2009»

A.Vicenç i J.Calderer dins l’Opel Kadett. Intentant controlar el cotxe en un revolt

Va haver.hi una climatologia molt canviant

Vicençt i Calderer carregant l’Opel Kadett amb uns amics

16

Manresa sempre ha sigut terra de motoris-tes claus a Catalunya i també en tot l’Estat, elsseus pilots, tant en moto com en cotxe, hanguanyat nombroses proves i han portat el nomde la nostra ciutat per totes les contrades.

En Josep Roca Fainéel podríem catalogar comun dels millors pilots itambé un home carismà-tic en el món del motor.Com a pilot el podríemposar en l’apartat decorredors d’ahir , peròtambé de motorista d’a-vui, ja que la seva activi-tat com a tal és encaravigent, doncs ara, ja reti-rat del treball i com aesbarjo, encara fa sorti-des en moto per traves-ses de muntanya, talscom Manresa, Andorra,Pas de la Casa, Vall d’Arani d’altres, en les que passa els seusmoments de lleure amb una il•lusiójuvenil, entrant en les dificultats queaixò comporta, degut al mal estatdels camins, que els entesos jasaben i poden fer-se’n cura.

El Josep va néixer a Manresal’any 1.932, va cursar estudis alsGermans de la Salle de Manresa ide la Bonanova de Barcelona, finsals 18 anys, que es va treure el títolde Pèrit Comercial, casat i pare de 3fills, ja de petit l’olor de gasolina li vafer agafar la il•lusió per la moto i vacomprar la seva primera, que va seruna Ossa, com que era innat en ell,es va aficionar a la competició i així

va començar a participar en proves de gimka-mas i de regularitat, però el seu fort i la sevapassió van ser la velocitat i el motocròs, tambéva fer proves de trial, però el seu tempera-ment, el va portar sempre a la competició i aparticipar en ral•lis

En regularitat, les clàssiques, Vilaredes,Manresa-Vic-Manresa, amb victòries i bonesclassificacions. En l’apartat de Ral•lis, guanya-dor dels 2.000 viratges, als anys 1961 i 1.964;4rt. lloc en les 4 capitals; 3er. lloc als 1.000km.; i bones classificacions en el Campionatd’Espanya de Regularitat. I posem també notaalta, al seu pas en la especialitat del Motocròs,tots sabem que el motocròs és de les provesque donen la talla d’un corredor, doncs esnecessita habilitat, força física i velocitat, qua-litats que, tal com hem apuntat, tenia en

Josep, doncs, va acon-seguir els millors guar-dons, tals com 1er. en elCampionat deCatalunya; i 3er.d’Espanya, aquestspunts s’apuntaven pelsresultats obtinguts enles proves disputadesdurant l’any per tot elterritori nacional i català,com són entre d’altres:Vitòria, Madrid,València, Castelló, amb1ers. i 2ons. llocs quedonaven la puntuaciódel títol. A Catalunya

L’ENTREVISTA: JOSEP ROCA FAINÉ

Aqui, fent un salt en un Show de destresa

En Josep Roca amb el seu 1er vehicle

En plena cursa de motocròs, on va tenir grans resultats

17

1er. classificat a Vic, 2on. a Esparreguera,1er. a Igualada, 1er. a Martorell, i bones clas-sificacions en les altres proves del cmpionat.

En aquesta distesa conversació, ens vaconfessar que es sent orgullós d’haver partici-pat en les dues primeres proves de trial que esvan fer a Espanya, en les carreres de moto-cròs que va participar i ser dels primers corre-dors que van córrer en circuït, doncs sempres’havia fet com si fos un tram cronometrat,però la Federació Espanyola va copiar delsfrancesos la modalitat del circuït i va convocarals clubs per que ho portessin a terme, iManresa, Vitòria i Madrid van ser les ciutatsescollides.

També, com molts altres corredors manre-sans, tenia el somni de participar en les cur-ses de Montjuic, ell ho va aconseguir l’any1963, en les 24 hores que es feien en aquestcircuït, desprès de moltes averies es va clas-sificar el 6è de la seva categoria, però li vaquedar un bon record i va complir un altre delsseus desitjos.

Per cert, a tots els corredors, de qualsevollloc, que hagin corregut a Montjuic,els infor-men de que surten els noms i el palmarès enel llibre 50 anys de Montjuic, que poden trobara qualsevol llibreria.

Una anècdota que recorda, és la d’anar deManresa a Madrid, sense parar (només perreposar gasolina), amb un promig en aquellstemps de 63 km. per hora, això fet amb unmini cotxe, tal com era l’Iseta, una magníficaproesa, tenint en compte el mal estat de lescarreteres i de la circulació d’aquella època,cosa que consta, per verificar-ho, amb un ActaNotarial.

Té molt de carisma, i ho diem, perquè ellva ser, quan hi va haver l’escissió, l’any 1.958,

del Moto Club Manresa el fundador i directortècnic del Biela Club Manresa. El seu bon feramb les seves activitats esportives, van serreconegudes per una Ciutat com la nostra, onl’esport del motor no és dels mes aplaudits ofi-cialment, amb la distinció honorífica de lamedalla de plata de la Ciutat, cosa que tenenmolt pocs esportistes.

Se’ns va acabar el temps i vam tenir quefinalitzar aquesta bonica conversa. Sobre elPep queden moltes coses per explicar, peròles que hem resumit ens han recordat lo granque en Josep Roca Fainé, ha sigut en aquestesport i també, la seva bonhomia.

L’ENTREVISTA JOSEP ROCA FAINÉ:

En Josep amb la seva moto actual

18

Aquesta es una crònica que mai voldríemtenir que escriure, però els companys motoris-tes socis, i algun Sponsor, ens ho han dema-nat i nosaltres la fem amb molt sentiment, perrecord al nostre amic personal i companymotorista.

En Josep Lluis era un home normal, entre-gat totalment a la seva feina i família (dona idos fills), que omplien la seva vida, però deben jove, li va entrar una passió, per una deles coses més maques que es coneixen, queés la pràctica del motorisme. I la va dur aterme amb una gran voluntat ipunt d’honor en el que feia i creia,també era alegre i amic dels seusamics, una prova la vàrem tenir enel seu comiat, en el que es vanaplegat infinitats de persones, queli van voler retre l’últim adéu.

En els anys 80 va ser soci delMoto Club Manresa, i llavors esfeien uns campionats socials deTrial, i ell en va ser sempre un delslíders, guanyant-lo varies vega-des. També va participar en pro-ves de l’àmbit Català i Espanyol,quedant sempre ben classificat

Tal com hem apuntat, diversosmotius el van fer deixar les com-peticions, i va estar molts anys tre-ballant a l’empresa Motriauto, coma comercial, i últimament va pas-

sar a ser director comercial deRemi Rent, S.L.

La sensació que té un moto-rista quan va amb la seva moto,és una cosa inexplicable, lessensacions que porta, l’eufòria ièxtasis que es sent sobre ella,solament ho poden entendre elsque la practiquen i que contrà-riament a lo que la gent pensaes una evasió total de les preo-cupacions diàries i et sentscompletament feliç.

Dic això, per poder entendreel que el destí ens porta acadascú de nosaltres, i quemalauradament no podem evi-tar.

En Josep Lluis va ser aco-miadat pels seus companys al’hora del funeral amb motos i

soroll fet per les mateixes, que ens diuen queés el que ell volia i havia manifestat algunavegada i que el vàrem acompanyar per carre-tera fins camí del infinit.

En aquest escrit que plasma una mica eltarannà del Josep Lluis, desitgem sigui recor-dat per molt de temps, per tots els que vàremconèixer personalment.

I donant des d’aquí el condol a la sevavídua i fills, nomes dir-te una petita frase

ET TROBAREM A FALTAR

Al costat dels seus amics, Jordi Lladó i Victor

RECORDATORI A JOSEP LLUÍS PÉREZ:

Dalt de la seva moto en una de les habituals sortides

19

ARTICLE D’OPINIÓ CICLES I COSTUMS:

En totes les circumstàncies i vivènciesque ens acompanyen en el nostre caminar perla vida, fins i tot amb els records no viscutsperò obtinguts dels nostres avantpassats,descobrim, a poc que ens hi fixem, que res ésúnic i irrepetible. Tota sensació, esperança,esforç o qualsevol fet vinculat a la condicióhumana, té la importància del moment i maiserà un fet puntual, sinó que anteriorment jahauria passat i segur que, amb el temps esrepetirà. Només hi ha petites variacions en lesmateixes persones, originades pels costumsdel moment, o en l’entorn paisatgístic, estruc-tural o, més modestament, d’olors i de sensa-cions, però, insisteixo, l’essència de tot, abso-lutament tot, forma part d’un moviment cíclicque pretén fer canviar uns costums i com amolt, aconsegueix variar un xic les formes,però mai el fons.

I no vull parlar només de la part més espi-ritual que tothom gaudeix, malgrat que algunsho desconeixen, sinó que em refereixo tambéa les vivències més materials i palpables detots els nivells. És prou sabut, i més última-ment, que només es parla del cicle econòmici del retorn, més a la llarga que a la curta, a lanormalitat especulativa que la societat de con-sum ens ha inculcat i de la que no sabem des-pendre’ns. De tant en tant, la mateixa inèrciaens aflueix a petites lliçons d’humilitat, i dicpetites perquè la mateixa condició humana,en un percentatge molt elevat, disposa depetites dosis de la mateixa, però quan enstoquen les crestes de la supervivència diemque potser sí, potser es podria fer millor i quequan puguem ho arreglarem, però això,malauradament, no passa mai. Tornem acreure’ns els déus dels nostres actes i els jut-ges del nostre entorn i tornarem a caure enun espetec moral que ens retornarà a un exa-men de consciència quasi vuit però queemplenarà la nostra supèrbia, cíclica, repetiti-va, inevitable.

Si això passa quan parlem del món mate-rial i palpable, què no passarà en el nostreentorn eteri si som conscients del que ensenvolta?. Tampoc vull caure en la negativitat opessimisme del que està tot fet i només enstoca aguantar-ho, estic convençut de que callluitar constantment per tal de superar anti-gues essències desagradables, suar peraconseguir el que creiem just i, per sobre detot, no oblidar que la nostra condició no ens

permet canviar el món ni les seves circums-tàncies, però els petits granets de sorra, queen realitat son grans esforços de gent que norenuncia al conformisme, a la llarga, pot esde-venir aclaridor en les olors i sensacions queabans feia esment.

Sincerament crec que tant s’equivoca elqui ho vol tot com el qui no vol res. Ens agra-di o no, formem part d’un tot que a empentesi rodolons segueix endavant i no serem nosal-tres els qui el farem parar o el farem anar mésràpid. Els moviments cíclics seguiran marcantel ritme, i no hem d’oblidar que nosaltres sonl’oli que greixa la gran maquinària de la nostraexistència. Amb el temps tot es tornarà a repe-tir, amb un engranatge més modern , amb unscostums similars de buscar l’error i trencaruna dent per parar la màquina, però això esimpossible. S’alentirà però seguirem formantpart del que som, i si no nosaltres, seran elsnostres fills o néts els qui seguiran greixant lagran maquinària de la vida. Rés està fet i maiacabarem de fer-ho, però ens hem d’esforçara complir amb la nostra finalitat vital. Al cap i ala fi, molts som humans.

jOAN SOLER I GOLOBART

SERVEI DE MENUI CARTA

Benvolgut soci, vull fer quatre ratlles peraixí explicar-vos com va anar la Pujada enCosta a Marganell. En primer lloc, i per si novas poder venir, la primera paraula que us vulltransmetre és: “CRISIS”, i això ho dic per laparticipació que hi va haver, ja que nomésérem 35 corredors, i es clar, fer tot aquestmuntatge, que comporta molta feina, com perexemple, la de posar totes les bales de palla,

et queda la sensació d’haver treballat molt pera poca gent. Ara, la feina era necessària, per-què considerem que la seguretat està persobre de qualsevol altre detall, i l’objectiu eraque quedés tot molt cobert en el cas de que hihagués algun accident, vam col•locar un totalde 350 bales de protecció, les tanques deferro de la sortida i de l’arribada, feina per laqual vull agrair-lis especialment a en Josep Mª

20

IV PUJADA EN COSTA MARGANELL / CANMASSANA :Copa Cat. de Muntanya 13/09/09

Cartell oficial de la Pujada en Costa a Marganell

El moment de la Sortida És un plaer comptar amb motos com aquestes

, a en Mohamed i al seu company, i un total de13 controls, que s’ha de destacar la bona feinaque van fer, esment especial als nois de“Aves”, que en tot moment van estar per lafeina.

Una qüestió diferent és la que en cadacursa ens trobem, i és que sempre som elsmateixos en fer el muntatge i desmuntatge dela cursa, o sigui quatre gats. I això ens fa estarmolt carregats, el cas és que trobem a faltatun cop de mà per part d’algun soci, que sem-pre seria d’agrair, i no només veure’ns al finalde la temporada en l’esmorzar de Nadal.

Bé, un cop exposades aquestes conside-racions, passem a la classificació de la cursa.La categoria 1 només va tenir a un corredor,en Marc Dídac Valverde, de família vinculadaal motor de tota la vida.

En la categoria 3 van participar 10 corre-dors, el més ràpid va ser el pilot de Manresa,Sergi García, amb una manera molt tècnicad’anar a dalt de la moto, el va seguir un petit

gran corredor, com és en Miguel Murillo, queva quedar a tan sols 3,620 segons del primer.

La categoria de motos de carretera va tenirtres participants, un d’ells el noi de Marganell,Jordi Casajoana, classificat en tercer lloc,encara que estava en fase de recuperaciód’un accident patit anteriorment. El guanyadorva ser el sempre simpàtic gironí, JaumeSureda, amb la seva Aprillia Tuono, seguit enla classificació per en Àlex Busquets, fill petitd’en Josep Mª Busquets, un corredor il•lustre ,amb una Suzuki.

La categoria petita de les motos clàssi-ques va tenir la participació de cinc corredors,i va guanyar en Blas Sánchez, amb Montesa.Deixar constància que, en aquesta categoria,hi participaven tres marques mítiques espan-yoles, Bultaco, Ossa i Montesa.

La categoria gran de les clàssiques la vaguanyar un “xicot” de 50 anys i escaic, que ésen Pere Auradell fill, amb la seva esplèndidaNorton GK, també deixar constància de la pre-

21

El Side-Car en plena corba, tot un espectacleEn aquesta edició hi van córrer 5 Side-Cars

IV PUJADA EN COSTA MARGANELL / CANMASSANA :Copa Cat. de Muntanya 13/09/09Les motos participants són molt variades L’espectació en la sortida sempre és elevada

sència d’una Honda i d’una BMW de l’any1957, esplèndides igual.

En la categoria de les quatre rodes, elsQuads, hi van participar només dos pilots, enJosep Puertas i en Pere Gironès, els quals,amb les seves derrapades, ens van fer gaudird’allò més.

I no per ser l’última categoria, l’oblidarempas, els Side-Cars. Els guanyadors van ser laparella formada per en Jara-Vilanova, unaparella mixta va ocupar el segon lloc, Rey –Orta, amb una Suzuki acabada de sortir delCampionat de Mon, com ens va explicar el

pilot, que per cert, només té una cama, deguta un accident contra un cotxe quan ell anavaamb moto, tenint la culpa el cotxe. Mereixentota la meva admiració en Pedro i la Rosa Mª.

I no voldria acabar aquest escrit senseexposar l’admiració de varis corredors a enSergi, que amb la seva màquina, que ni moltmenys s’adequava a la pista, va ser el mésràpid a la IV Pujada en Costa a Marganell,molt bé Sergi.

Bé, no em vull fer més pesat, acabo aquíaquest resum, i m’acomiado fins a la pròxima.

Un de la colla no tan jove.

22

De quads aquest any només n’hi havien 2 El recorregut del tram és molt revirat


23

CLASSIFICACIÓ FINAL SCRATX OFICIAL

MENÚS DE CAP DESETMANA A 20 EUROS

TOT INCLÒS


24

Benvolgut soci o lector, us presento unbreu resum de la Pujada en Costa Bigues iRiells, Sant Feliu de Codines, que feia 22 anysque no s’organitzava. Sempre porta feinaorganitzar una cursa, però aquesta augmenta,quan aquesta cursa està oblidada en el calen-dari. Tot va començar amb una trobada ambun pilot de Sant Feliu de Codines que fa moltsanys que està vinculat al món de les dosrodes, en Toni Font, i que corre en diferentsespecialitats, i una d’elles, com molts d’altrespilots, les Pujades en Costa. Ell va ser el cul-pable de tirar aquesta prova endavant, econò-mica i esportivament, després de parlar ambels ajuntaments, vam decidir aprofitar el dia dela Festa Major per fer-la, i vàrem posar fil a l’a-gulla per tirar-ho endavant.

Tot va començar el divendres amb lacol•locació de les bales de palla, que vamcomptar amb la col•laboració de treballadorspúblics, els quals van estar en tot moment al’alçada de les circumstancies. El problemamés gran era que es tenia que protegir moltbé el recorregut, i en Toni Font va estar d’a-

cord en fer el que calgués per que els corre-dors estiguessin segurs dins de la pista, i aixòes va traduir en més d’un miler de bales depalla. Una vegada més, el Moto Club Manresava voler donar-li la màxima prioritat en laseguretat, com hem anat fent en totes les pro-ves que aquest any hem tirat endavant.També volem agrair, una vegada més, labona feina dels controls, que en tot momentestaven comunicats entre ells amb emissores,gràcies a tots.

Ara passem a explicar la cursa en si, Lacategoria 1 va tenir un corredor, habitual a lespujades, en Marc Dídac Valverde, que amb laseva moto, i tenint en compte el desnivell dela carretera, no podia fer-ho més bé.

La categoria 3, una vegada més, va ser lamés concorreguda. La victòria va ser per enSergi Garcia, un cop més, que amb la sevamoto ha demostrat que, ja sigui un circuit ràpido revirat, és el més ràpid de tots els corredors.El segon lloc va ser per un altre que habitual-ment lluita amb en Sergi, en Miquel Murillo,que només va quedar a 1,030 segons del pri-

Els serveis mèdics protegint als pilots

Antoni Font Carné amb una HUSABERG

XXXI PUJADA EN COSTA BIGUES I RIELLSCopa Catalana de Muntanya 20/09/09

Les motos de carretera es tomben millor

Sortir bé és essencial per un bon temps

mer. Entre els vuit corredors de la categoriatenim a un Sergi Colomer, que si portés unamàquina amb més potència, segurament esta-ria més endavant. El “Xicot” de Sant Feliu vaestar a l’alçada, però no cal oblidar que elsanys pesen i els joves empenten fort. Un altrepilot del Bages és l’estanquer de Manresa, enJuanjo Busquets, que ambla moto que porta, encara hofa prou bé.

La categoria “mono” vatenir a dos corredors només,Guillanet i Navarrete.

La categoria de les bi-cilíndriques és cosa de dos,en Benet i en Figueres, ambBMW 1200, motos amb unmotor 10 per fer aquesta cursa, encara que,com a handicap, molt pesades.

En la categoria de motos de carretera, haestat, una vegada més, una lluita entre doscorredors, com són en Jaume Sureda i enÀlex Busquets, el primer de Girona i el segonde Tarragona, això vol dir que les nostres

pujades tenen ressò fora de les nostrescomarques. El tercer lloc va ser per un pilotque, sempre que pot, ve a córrer a les puja-des, en Albert Marquina, i en quart lloc es vaclassificar en Jordi Casajoana, el noi deMarganell, que en aquest cursa no li va som-riure la sort i els temps no van sortir.

La categoria xica de lesmotos clàssiques va seguanyada, una vegada més,per l’home del bigoti, en BlasSánchez, amb la sevaMontesa, el van acompanyaren el podi en Joaquim Batlle,també amb Montesa i per enJoaquim Fernández, ambBultaco, tots ells habituals de

les pujades.La categoria grossa de les clàssiques va

ser guanyada per un pilot de Girona molt eixe-rit, en Pere Auradell amb una Norton G.K., enel podi va estar acompanyat per un pilot con-duint una màquina mítica de les pujades encosta els anys 70, una Pursang 370, i per un

25


Els dos Quads van còrrer molt ràpids Els sides a les corbes fan esgarrifar

Sergi García, 1er, amb Yamaha

El moment del lliurament dels premis Lliurament de placa a la vidua de E.Carol

26

corredor amb una Bultaco Frontera 370. En lacategoria de les quatre rodes, o sigui elsquads, , només van córrer dos pilots, però noper això va ser menys espectacular, ja queens van fer gaudir amb les seves derrapades.

I l’última categoria, que no per això inferior,tenim els side-cars, que va tenir com a guan-yador a la parella Jara – Villanueva, amb unaHonda CBR, acompanyant-los al podi tenim ales parelles Jara – Alcaraz i González –Nicolás, tots dos amb Yamaha, mentre quefora del podi van quedar la parella formadaper Rey – Rosa Mª Orca, amb una side-carque no s’adaptava ni de bon tros, a les carac-terístiques de la prova, ja que la carretera eramolt revirada, i la seva màquina aniria millorsobre circuits tancats, i per últim, tenim a laparella formada per en Garrido – Vega.

Bé, no voldria acabar aquesta petita cròni-ca, sense donar les gràcies a la gent del Moto

Club Manresa, que de vegades no se’ls hi veula feina que fan, però que sense ells no espodria tirar endavant cap prova.Concretament són en Sendo, en Capenyo il’home del caliquenyo l’Eugeni. Ells quasi maiveuen les curses, perquè estan treballant enfeines fosques i poc agraïdes, a tots ells, grà-cies. Per als que no hi eren, esperem poder-los veure en properes curses.

Al final de la cursa es van lliurar unes pla-ques commemoratives, primer a un pilot comen Ricardo Fargas, que com a mostra, ens vadeleitar amb una pujada d’honor, junt ambd’altres pilots de l’època, i seguidament se liva lliurar, a la viuda d’en Eduard Carol, pilothabitual de les pujades en costa fins als finalsdels anys 80, sempre el sentirem amb nosal-tres.

Bé només em queda acomiadar-me. AdeuUn de la colla no tan jove.


27

Ben a prop de Manresa i concretament aSant Salvador de Guardiola, podem trobartota una llegenda de la moto, o millor dit, d’unamarca que va donar grans èxits comercials iesportius el segle passat i pel nostre país;OSSA, (Orfeo Sincronic S.A.).

A la seva casa de Sant Salvador deGuardiola, ens rep el senyor Cels Grau i Joan,creador i propietari de una insòlita col•lecciórelacionada am la marca del trèvol.

Només entrar a la nau, d’uns 100 metresquadrats, ens en donem compte de tot el queallí, esta reunit i arxivat.

Una cinquantena de motos reflecteixentota la història de la marca; des del primermodel de 1951, fins al tancament de la facto-ria al 1984.

Degudament enfilats, veiem els velomo-tors “Osita” de 50c.c., les 125c.c. am les dife-rents versions, segons l`any de la seva pro-ducció, les l50c.c. de l958 i les l60c.c. de1963, seguides de les 175c.c. (normal i Sport)de1964 i també la 250c.c. « Coppa »

CELS GRAU, TOT UN MÓN OSSA

Cels Grau en el dia de l’entrevista.

Totes les motos exposades són de la marca Ossa

28

Dintre de la cilindrada mitjana, veiem elsdiferents models de trial, cros, i tot terreny,fabricats entre els anys 1965 i 1980, desta-quen, com no, la trialera «Mick Andrews » , lade cros « Phantom» i la tot terreny « TTDessert ».

Preguntem al Sr. Cels la seva predileccióper algun model de la seva col•lecciò i la res-posta es divideix entre la “Yankee 500” i la“175 Sport”, amb motor quatre temps Morini, ique té cedida al museu de la moto de Basella.

Girant la vista per l’exposició, tambépodem veure un gran nombre d’articles rela-cionats amb la marca Ossa: fotografies, pòs-ters, banderins, catàlegs, fulletons, revistes itot un reguitzell de motius que fan referència ala marca preferida del Sr. Cels. També, ambmolta satisfacció, ens mostra un valuós repor-tatge fotogràfic relacionat amb la fundació iexpansió de la fabrica de la família Giró, i aixòens dona motius per preguntar-li el perquè delseu entusiasme per la marca, i ens diu que,una Ossa va ser la primera moto que va tenira la seva joventut i que passats els anys, la vapoder recuperar i reconstruir, començant aixíla seva vocació.

Molts sabem que la marca Ossa no sola-ment esta relacionada amb les motos, sinóque va ser fabricant de maquines de projeccióde cinema i material sonor, com altaveus i gra-

mòfons, cosa que el Sr. Cels a tingut molt encompte, i així podem admirar un fastuós pro-jector de cine i diversos aparells musicals quecapten l’atenció del visitant.

El nostre interès arriba al límit quan veiemuna màquina de cosir domèstica de la marcaOssa, i el Sr. Cels ens ho aclareix, es veu quees comercialitzaven als anys 70, procedents

CELS GRAU, TOT UN MÓN OSSA

La marca Ossa havia arribat a fer un projector

En l’exposició una Ossa que la policia havia fet servir, i tot ple de cartells de la marca.

29

dels Estats Units, a canvi de motors bicilín-drics de 500c.c. que fabricaven en exclusivaper la firma nord-americana Yankee Motors.L’any 1976 la firma americana feia fallida iOssa va fer ús dels seus motors per podertreure al mercat nacional la, ja mencionada,“Yankee 500”.

Preguntem al Sr. Cels si rep molts visi-tants a veure la seva exposició, i ell ens diuque no l’importa aquests detall, que passenper casa seva alguns grups de “motards” i deaficionats a la moto. Té un gran record de lavisita dels components d’un club de “cho-pers” que van quedar gratament sorpresos,però ell també, degut al bon comportament icompanyerisme del grup.

Ens interessem per algun personatge i laseva resposta immediata es Mick Andrews, elcampió europeu de trial de 1971 i 1972, ambla Ossa que desprès portaria el seu nom derèplica. En Cels, manté una estreta amistatamb el gran campió anglès.

Segons ens explica el Sr. Cels, ell no esdedica a la restauració en general, sinó que,adquireix els models amb més bon estat deconservació i papers originals de fabricació,després ell hi fa els retocs necessaris. De tanten tant fa alguna excepció, com és el cas dela restauració de la “Yankee 500” que podemveure a la fotografia del reportatge.

Per suposat, ellcompra tot el materialOssa que se li pre-senta, i així ha pogutrecollir tot un stock derecanvis que serveixals nombrososcol•leccionistes i par-ticulars que volenrestaurar una motode la marca. Per altrabanda, ell es fa fabri-car peces noves o lesadquireix de on sigui,per donar un com-plert servei al interes-sat.

Actualment distri-bueix recanvis de lamarca Ossa per totEspanya, per païsosd’Europa, d’Amèrica ifins i tot, d’Àsia.

També acostuma a estar present a totesles principals fires de aquest sector del nostrepaís, presidint, junt amb la seva esposa, unampli i replet “stand” que sempre rep un grannúmero de visitants i compradors que sabenque allí trobaran el que necessitin per la sevaOssa.

Agraïm al Sr. Cels la seva atenció i lesinteressants explicacions rebudes i ensemportem una grata satisfacció per tot el quehem après i per tot el que hem vist del mónd’Ossa.

Francesc Segués

La Ossa Yankee, la reina. Aquí la tenim en plena restauració

CELS GRAU, TOT UN MÓN OSSAL’exposició abarca material variat d’Ossa

30

l dia 27 de juny l’escuderia CostaDaurada va organitzar la primera de les duescurses que té dins del campionat d’aquestany, amb la sortida a dos quarts de 10 delmatí, des del Passeig de la Estació de la ciu-tat de Valls, amb direcció cap el primer tram,Querol de 7 km., el segon La Torreta de 14’97km., el tercer una partdel “mundialista” CanFerrer de 8’52 km., perfer una mitja part curtaal polígon de les quatrecarreteres i tornar areprendre la marxa,repetint el mateixostres trams i acabar laprova als voltants deles 2 del migdia a lapoblació de Alcover.Dels 33 equips partici-pants, desprès d’haverrecorregut un total de142’33 kilòmetres, delsquals 60,98 eren cro-nometrats, i en els queva haver una granigualtat, doncs perexemple, del tercerclassificat a l’onzè la

diferencia va ser de 2,4punts, l’equip guanya-dor de la cursa va ser elformat per J. Sastre i J.Lopez, amb MiniCooper .

L’equip de MotoClub Manresa, formatper en Ramon MartíSolé i en RamonSantamaria Rodellas,amb el seu TalbotSamba, van obtenir unaltre resultat excepcio-nal, segons de la clas-se H i setens en laScratx, fet que els faliderar la classificacióde pilots de la classeH, degut a l’abandona-ment del equip Gubern-Pallerols, campió de

l’any passat.L’altre equip de Moto Club Manresa, el

format per Josep Mª Martí i JosepCasasampera, amb el Seat 131–1600, vanassolir la 26ª posició Scratx i la 15ª de laclasse G, aconseguint el seu primer punt dela classe.

Ramón Martí i Ramon Santamaria, a punt amb el Talbot Horizont.

Josep Mº Martí i Josep Cassampera amb el Seat 131 - 1600

CAMP. CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT 20095ª PROVA: VI RAL·LI DE TARRAGONA 27/06/09

31

SCRATX 1er J. Sastre – J. Lopez Mini Cooper 4,6 puntsSCRATX 2on F. Costa Fdz – M. Pumarola Volkswagen Golf 5,3 puntsSCRATX 3er J. Matas – M. Cifuentes BMW 323i 7,4 puntsSCRATX 7è R. Martí – R. Santamaria Talbot Samba 8,7 puntsSCRATX 26è J.Mª Martí – J. Casasampera Seat 131 E – 1600 46,6 punts

Classe E 1er V. Roselló – C. Lara Renault 4/4 32,9 puntsClasse F 1er M. Martí – C. Datsira Morris 1000 E 7,4 puntsClasse G 1er J. Sastre – J. Lopez Mini Cooper 4,6 puntsClasse G 15è J.Mª Martí – J. Casasampera Seat 131 E – 1600 46,6 puntsClasse H 1er J. Matas – M. Cifuentes BMW 323i 7,4 puntsClasse H 2on R. Martí – R. Santamaria Talbot Samba 8,7 punts

RESULTATS del VI RAL·LI CLÀSSIC TARRAGONA

Sastre/López guanyadors amb Mini Cooper

CAMP. CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT 20095ª PROVA: VI RAL·LI DE TARRAGONA 27/06/09

R.Martí/R.Santamaria 2ons en la classe H

32

Els dies 25 i 26 de setembre Rally Clàssicsva organitzar la prova mes llarga del campio-nat, dividida en dues etapes, cada una ambuna classificació independent de cara a laclassificació general del campionat i una clas-sificació conjunta per saber el guanyador de laprova.

La primera etapa va sortir de Vilanova delVallès a les 12h 45’, cap el 1er. tram Circuit deCatalunya 13,52 km., 2n. El Farell 10,21 km.,

3er. Gallifa-Talamanca 41,36 km., seguida-ment un reagrupament a Món Sant Benet permarxar cap el 4t. tram Sant Mateu-Matamargó31,09 km., 5è. Pinós 13,15 km. 6è. Tora15,14km., un altre reagrupament a Solsonaamb el 7è tram Circuit de Solsona 0,70 km.,per marxar cap els trams nocturns, 8è.

Madrona 51,49 km., 9è. Ribera Salada-Coll deJou 39,45km., 10è. Port de Comte 50,93 km.per arribar a La Seu d’Urgell fi de la etapa al

Fent el 7è tram, en el circuit de Solsona La iluminació en els trams nocturns, bàsica

Sortida de la 1ª etapa, Vilanova del Vallès

CAMP. CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT 20097ª/8ª PROVA:28ª VOLTA a CATALUNYA 25 i 26/09/09

Reagrupament a Món Sant Benet

Esperant l’inici de la cursa, a Vilanova

El !er Tram es va fer al Circuit de Catalunya

les 22h., desprès de haver recorregut 364,64km. dels quals 267,04 km. eren cronometrats.

L’endemà a les 9h. va començar la segonaetapa, des de la Seu d’ Urgell cap l’11è. Tram,Karting el Pla 3,30 km., 12è. Port del Cantó18,10 km., 13è. Estais-Esterri 22,70 km., 14è.Isil 6,31 km., 15è. Port de la Bonaigua 16,48km., 16è Circuit de Vielha 0,50 km., 17è Arròs-Bossòst 18,08km., 18è. Les Bordes- Aubert11,71 km., per arribar a la mitja part a Viella,a les 14h30’, per continuar cap el 19è tramIran 15,03 km. que es va neutralitzar, 20è.Port de Perves 21,07km., 21è. Montcortés

16,35 km., 22è. Tornafort 9,07km., 23èSoriguera 13,21km., 24è tram espectacle enel Karting el Pla de Sant Tirs per acabar a larambla de la Seu d’Urgell a les 18h45’ desprèsde haver recorregut 406,36 km. dels que175,21km. cronometrats. Ajuntant les duesetapes fan un total 769,29 km de recorregut,dels quals 442,25 eren cronometrats.

L’equip guanyador va ser el de la escude-ria Botadevi racing team format per Josep MªCarreras i Joan Pou amb el seu VolkswagenGolf, dominant també la classificació de lesdues etapes.

RESULTATS VOLTA A CATALUNYA – 1ª ETAPAClasse M-1er O. Coromina – I. Guardia Montesa Impala 145,2 puntsClasse F-1er S. Saura – M. Monasterio BMW 2002 208,5 puntsClasse G-1er S. Tallada – T. Bagò Volskwagen Golf 80,9 puntsClasse H-1er J. Mª Carreras – J. Pou Volskwagen Golf 66,5 puntsClasse H-7è R. Martí- J. Mª Valls Talbot Samba 192,6 punts

SCRATX-1er J. Mª Carreras – J. Pou Volskwagen Golf 66,5 puntsSCRATX-2on S. Tallada – T. Bagò Volskwagen Golf 80,9 puntsSCRATX-3er F. Rigat – T. Puig BMW 2002 90,8 puntsSCRATX-14è R. Martí – J. Mª Valls Talbot Samba 192,6 punts

RESULTATS VOLTA A CATALUNYA – 2ª ETAPAClasse M-1er J. Martí Utset – X. Tibau Montesa Enduro H7 79,1 puntsClasse F-1er S. Saura – M. Monasterio BMW 2002 91,0 puntsClasse G-1er A. Sanchez M. Mesa Porsche 911 2.7 77,3 puntsClasse H-1er J. Mª Carreras – J. Pou Volskwagen Golf 69,6 puntsClasse H-4rt R. Martí – J. Mª Valls Talbot Samba 92,2 punts

SCRATX-1er J. Mª Carreras – J. Pou Volskwagen Golf 69,6 puntsSCRATX-2on A. Sanchez M. Mesa Porsche 911 2.7 77,3 puntsSCRATX-3er J. Martí Utset – X. Tibau Montesa Enduro H7 79,1 puntsSCRATX-10è R. Martí – J. Mª Valls Talbot Samba 92,2 punts

RESULTATS de la 28ª VOLTA a CATALUNYA

33

CAMP. CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT 20097ª/8ª PROVA:28ª VOLTA a CATALUNYA 25 i 26/09/09

Circuit de La Seu d’Urgell, Karting El Pla Derrapades al circuit de Vielha, 16è Tram

Moto Club Manresa va organitzar el 5 desetembre la seva prova dins de aquest cam-pionat, amb 46 equips participants dels quals6 eren de Moto Club Manresa, disposats a ferels 240,07 kilòmetres de recorregut, dels que144,90 kilòmetres eren cronometrats, dividitsen 8 trams englo-bats en dues sec-cions, La poblacióde Santa Colomade Queralt va serel centre neuràlgicde la cursa, ambsortida, mitja part iarribada. A les 11h. del matí va sor-tir el primer partici-pant amb direcciócap el 1er. tram,LLorac de 28,81km, 2n. Rocafortde 13 km, el 3er.Forés de 10,41km, el 4t. Savallàde 22,63 km, el 5èun altre cop Forés,que fou l’únic tramque es va repetir,

per finalment, arribar a quarts de tres a laPlaça Major i fer la mitja part, es va reprendrela cursa a les 4h.de la tarda cap el 6è. Tram,Vallespinosa de 26,76 km, el 7è. Montagut de15,33 km, el 8è. Font-Rubi de 17,55 km, peracabar a quarts de set de la tarda a la matei-xa plaça de Santa Coloma.

El guanyador de la cursa va ser l’equip delClub Clàssics Lloret format per SalvadorTallada i Toni Bagó, amb el seu VolkswagenGolf.

Els resultats dels equips de Moto ClubManresa no van ser massa brillants, comen-çant per l’habitual del campionat, format perRamon Martí Solé i Josep Ribó Calmet que,

34

R.Martí - J.Ribó, Talbot Horizont, sortint

Plaça de Santa Coloma de Queralt, centre neuràlgic de la prova

CAMP. CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT 2009:6ª Prova: I CLÀSSIC TRES COMARQUES 05/09/09

Cartell Oficial del I Clàssic 3 Comarques

amb el seu Talbot Samba, van cometre unerror en el primer tram que els va portar alfons de la classificació de la primera secció,en la segona secció ja van estar al seu nivellhabitual de aquest any, 8é. scratx i 3r. ClasseH, per acabar la cursa en la 38a. posicióscratx i la 8a. de la classe H. L’altre equip quecomença a ser habitual en el campionat és elformat per Josep Mª Martí i JosepCasasampera, amb el seu Seat 131-1600, elsquals van assolir la 28a. posició scratx i la16a. de la classe G. L’equip format per

Francesc Cobo i Martí Cobo, amb el seuPorsche 924, es van classificar en la 26a.posició scratx i 14a. de la classe G. L’equipformat per Daniel López i Jordi López, amb elseu MG Cabriolet, van aconseguir la 40a.posició scratx i 25a. de la classe G. L’equipformat per Diego Garcia i Betty Obregon, ambun Porsche 924, es va classificar en la 41a.posició scratx i 9a. de la classe H. I per últim,l’equip format per Antonio Arderiu i JavierRivera amb el seu Austin-Healey van haverd’abandonar a la mitja part.

35

Tallada / Bagó, Golf GTI, 1ers Scratx

CAMP. CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT 2009:6ª Prova: I CLÀSSIC TRES COMARQUES 05/09/09

SCRATX-1er S. Tallada – T. Bagó Volskwagen Golf 20,1 puntsSCRATX-2on F. Costa Fdz – M. Pumarola Volkswagen Golf 21,4 puntsSCRATX-3er J. Morera – O. Morera Ford Fiesta Sport 22,1 punts

Classe E-1er V. Roselló – C. Lara Renault 4/4 140,3 puntsClasse F-1er S. Saura – X. Saura BMW 2002 39,0 puntsClasse G-1er S. Tallada – T. Bagó Volskwagen Golf 20,1 puntsClasse H-1er J. Matas – M. Cifuentes BMW 323i 33,6 punts

RESULTATS del I RAL·LI 3 COMARQUES

Matas /Cifuentes, BMW 323, 1ers classe HCosta / Pumarola, Golf GTI, 2ons Scratx

Morera / Morera, Ford Fiesta, 3ers Scratx

36

La Escuderia Costa Daurada va organitzarel dia 17 de Octubre la seva segona provadins del campionat català, amb 30 inscritspreparats per abordar els 250,89 kilòme-tres de recorregut, dividits en dues sec-cions de quatre trams cadascuna, dels que140,39 kilòmetres erencronometrats, amb sorti-da, mitja part i final a laRambla Regueral deCambrils, tots els trams jas’havien fet servir, aprimers de mes, en elmundial de ral•lis, a les14 hores va sortir elprimer participant direcciócap el 1er. Tram,Riudecanyes-Falset, de26,03 km., el 2on. Marçà-Montroig de 18,91 km.,

aquests dos trams es tor-naven a repetir, per arrib-ar a les 17h.40’ al reagru-pament de Cambrils ireprendre la marxa a las18h.20’ cap el 5è. Tram,Montroig-Coll de Fetxesde 25,62 km.6è. La Serra-Guiamets de 4,66 km., 7è.Marçà-Pradell de 8,77km., 8è.La Teixeta-Riudecanyes de 11,46km, per acabar a les21h.10’ al mateix Cam-brils. L’equip guanyadorde la cursa va ser el de laescuderia Clàssic Lloret,format per Salvador

Tallada i Toni Bagó, amb el seuVolkswagen Golf Mk1.Extraordinària actuació de l’equip de MotoClub Manresa, format per Ramon MartíSolé i Ramon Santamaria Rodellas, queamb el seu Talbot Samba, van assolir la 5ª

El Talbot Samba d’en Ramon Marti i Ramon Santamaria

Hi participant cotxes de totes menes

CAMP. CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT 20099ª PROVA: IV RAL·LI DE CAMBRILS 17/10/09

37

posició Scratx i 2n de la classeH, amb aquest resultat i a faltad’una prova, es proclamaCampió de pilots de la classe H ies col•loca en la sisena posicióScratx del campionat. Dosequips més de Moto ClubManresa van participar ambdiferent sort, el format per JosepMª Martí i Josep Casasampera,amb al seu Seat 131 E 1600, esvan classificar en la 19ª posicióScratx i la 12ª de la Classe G i elformat per Francesc Cobo i MartíCobo, amb Porsche 924, vanabandonar.

Classe F-1er J. Escoda – J. Simarro Seat 600 D Turbo 91,9 puntsClasse G-1er S. Tallada – T. Bagó Volkswagen Golf MK1 23,8 puntsClasse G-19è J.Mª Martí – J. Casasampera Seat 131 E – 1600 493,7 puntsClasse H-1er X. Jorba – D. Sagués Ford Fiesta Super Sport 53,9 puntsClasse H-2on R. Martí – R. Santamaria Talbot Samba 62,9 punts

SCRATX-1er S. Tallada – T. Bagó Volkswagen Golf MK1 23,8 puntsSCRATX-2on F. Costa Fdz – M. Pumarola Volskwagen Golf GTI 29,2 puntsSCRATX-3er X. Jorba – D. Sagués Ford Fiesta Super Sport 53,9 puntsSCRATX-5è R. Martí – R. Santamaria Talbot Samba 62,9 puntsSCRATX-19è J.Mª Martí – J. Casasampera Seat 131 E – 1600 493,7 punts

R.Martí i R.Santamaria ensenyant la Copa

RESULTATS del IV RAL·LI CLASSIC CAMBRILS

CAMP. CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT 20099ª PROVA: IV RAL·LI DE CAMBRILS 17/10/09

Cojonudo. Así, con esta palabra tan pocoelegante pero suficientemente expresiva,definiría lo que, para mí, fue el planteamientodeportivo del Rallye Tres Comarques organi-zado por el Moto Club Manresa. De todos losrallyes de regularidad que he participado en elllamado “Certamen”, ha sido, sin duda, elmejor diseñado. Carreteras difíciles, con pocotráfico, rutómetro complicado, conduccióndura y medias ajustadas hacían un evento delo más divertido, al que vino a sumarse la cli-matología, que nos obsequió con un día fres-co como contrapunto al día anterior y alsiguiente.

Sé que a muchos les sorprenderá esta opi-nión del rallye, pues escuché muchas quejasen el periodo de tiempo que estuve en carre-ra. Pero señores, por mucho que diga laFEVA, un rallye, tal como se entiende fuera deaquí (me refiero a fuera de Cataluña), es esto:navegación, conducción dura, tramos largos,carreteras difíciles, cruces perdedores, pocotransito, etc. en lugar de lo que estamos acos-tumbrados, es decir, las carreteras de siemprecon un rutómetro tan detallado que no se pier-de ni el primo de Espinete, alarde de tecnolo-gía informática en antiguallas mecánicas, etc.

Desde hacía tiempo no veía lo que vi en elTres Comarques: coches en una y otra direc-ción, saltos de controles, apuradas de tiempo.Y esto quiere decir que el rallye era eso, unrally y no una excursión dominical. Además, elhecho de disputarse en una comarca pococonocida y marcar los tramos en caminos

rurales asfaltados, ayudan y bastante, ala diversión del participante. Por lomenos de algunos.

El evento deportivo discurrió porcarreteras alrededor de Montblanc y lostramos de regularidad fueron estableci-dos, en su mayor parte, en caminos rura-les asfaltados muy revirados y estrechosy con un piso, en ocasiones, infernal. Nohabía grandes cuestas, ni tramos míti-cos, pero la novedad y la dificultad de loselegidos compensaban sobradamente elhecho de asistir.

Como era la primera prueba despuésdel verano, acudieron bastantes de loshabituales y muchos pilotos del cluborganizador, entre ellos el que suscribe,que cometió una infidelidad a ACV y se

apuntó bajo los colores del Moto ClubManresa, del que soy socio casi desde quenací. Para hacerme perdonar participé con elAustin Healey, junto con Javier Rivera que fueel primero que me acompañó en estas lides. Yello me demostró que, si estabas atento y note perdías, el rally era perfectamente aptopara un coche de más de cincuenta años ycon solo 1098c.c. de cilindrada. No se calentóen ningún momento y cumplimos con los con-troles mientras estuvimos en competición.Lamentablemente no fue mucho tiempo y nopor culpa del vehículo, sino del conductor quesufrió una indisposición (de la que tardo dosdías en recuperarse), que le obligaba a fre-cuentes paradas. Y no para ver el paisaje pre-cisamente.

A duras penas llegamos al lugar de lacomida (para los otros), que tuvo lugar en elcentro de Montblanc, para retirarnos despuéspor imposibilidad física de seguir.

Posteriormente nos enteramos que losvencedores de este primer Tres Comarquesfueron: Salvador Tallada con 20 puntos, segui-dos de F. Montserrat con 21 y O. Morera con22. Y me parecen pocos puntos porque unrally debe ganarse con muchos puntos. Elloquerrá decir que ha sido bien planeado y quees competitivo.

Termino con el ruego hacia el Moto ClubManresa en el sentido de que no se deje afec-tar por las críticas, que siempre las hay, yorganice rallyes con este formato. Y si puedenser más largos, mejor.

38

Arderiu i Ribera sortint amb l’Austin Healey

ARTICLE D’OPINIÓ: I RAL·LI 3 COMARQUESPer Antoni Arderiu Freixa

39

Per ser soci de la nostra entitatnomés cal que ompli la butlletade subscripció a baix exposa-da, amb les seves dades, i ensla pot enviar, tant per fax al938723620, com per correu elec-trònic al mail [email protected], o si ho vol, percorreu normal a nom de MotoClub Manresa, Muralla deSant Francesc, nº 49 (HotelPere III). També ho pot fer directament pertelèfon al nº 938723620 només a partir de les20:00 hores, o al 625529337 (Sr. López). Ésimportant que doni les seves dades bancàries,per així poder domiciliar el cobrament. Si no, lihauran de venir a cobrar a casa seva, el queincrementarà el preu de la quota en 5 euros.La quota anual és de 38 euros.

BORSA DEL MOTOR

Es disposa de unes llantes de raids decotxe (segurament de Ford 17cv). Són deferro i d’altres components. Tot en un lot o perpesar. Venc barat per fmanca d’espai. Permés informació truqueu al mòbil: 625529338(Sr. Panosa)

*

COM PUC SER SOCI?

Aquest espai està dedicat al soci, i elpot utilitzar per anunciar qualsevol cosarelacionada amb el motor i que vulgui ven-dre. La forma de fer-ho és contactant ambnosaltres mitjançant el telèfon 938723620(Vespres) o al 625529338. Preguem alssocis que ens avisin si ja han vengut elproducte per poder treure’l de la Borsa.

LLANTES DE RAIDS

Es lloguen pàrkings per motos, interessatstruqueu 938725387 / 630928867 (Sra. Isabel)*

Documents

ESMORZAR DE FINAL DE TEMPORADA - Moto Club Manresa · grafies que van fer els assistents del al viatge al Marroc per Setmana Santa. Us recomanem que feu una visita a la web del club: