ESO - secundaria.barcanova.cat€¦ · • Conté activitats competencials per resol-dre en el mateix dossier. • Els textos són clars i amb gran quantitat i diversitat de materials

ESO

»»»DIFERENTS REALITATS DIFERENTS RESPOSTES

Programa Olympe de GougesPrograma Teresa ClaramuntPrograma Eulàlia FerrerProjecte digital

O IALSCSAvaluació també a

Els noms dels programes de la nova ESOEn ple segle xxi queda un llarg camí per recórrer per assolir la igualtat de gènere en tots els àmbits: social, cultural, laboral…

Des d’Editorial Barcanova volem contribuir a visibilitzar dones que han fet diferents aportacions a la societat en diversos àmbits i que en el seu dia van quedar a l’ombra fruit del pes d’una societat patriarcal.

Encetem un camí que cal anar forjant a poc a poc per acabar situant cadascú al lloc que es mereix i per educar les genera-cions futures en un món més igualitari i just.

Programa Olympe de GougesOlympe de Gouges (Montalban, França, 1748 - París, 1793).

Escriptora francesa, activista política, feminista i abolicio-nista. Va escriure l’any 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.

Programa Eulàlia FerrerEulàlia Ferrer (Barcelona, 1776-1841).

Filla de llibreter. Juntament amb el seu marit, Antoni Brusi, van dirigir el Diario de Barcelona i van introduir la litografia a Catalunya. A la mort del seu marit, Eulàlia Ferrer va continuar defensant el negoci familiar.

Programa Teresa Claramunt

Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931).

Anarcosindicalista. Treballadora de la branca tèxtil, va establir els fonaments del feminisme obrerista de base anarquista, antecedent del que es desenvoluparà en la dècada dels anys 30 del segle xx.

»»

ÍNDEX Ciències Socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Programa Olympe de Gouges Programa Teresa Claramunt Programa Eulàlia Ferrer Projecte digital

Projecte digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Guia daula i recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Àmbit social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Avaluació • AvaluApp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) . . . . . . . . . 63

Altres materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

SOCIALS

DIFERENTS FORMES

DAPRENDRE

DIFERENTS NECESSITATS

DIFERENTS RESPOSTES

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

LA NOVA GENERACIÓ DE LESOLa NOVA generació de Programes per a l’ESO d’Editorial Barcanova respon, més que mai, a les necessitats de l’alumnat del segle xxi.

Són programes que inclouen tots els continguts necessaris per viure en aquest món canviant i que preparen els alumnes per afrontar els nous reptes de la societat, per treballar en equip de manera cooperativa i per gestionar les dificultats que es puguin trobar.

Metodologia connectada

a la REALITAT PERSONAL I SOCIAL

de les alumnes i els alumnes.

Programes que, a partir de les

seves propostes i de les seves

activitats motivadores,

generen curiositat i inciten

a la investigació, a APRENDRE FENT!

Programes basats en l’APRENENTATGE COMPETENCIAL.

Programes que, més enllà de la qualificació, desenvolupen, en l’alumne,

la POSSIBILITAT D’AUTOAVALUAR-SE per poder reflexionar sobre

els propis aprenentatges i poder analitzar i valorar els seus progressos

i les seves dificultats .

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

5

LA RESPOSTA A LES NECESSITATS DELS TEUS ALUMNES!

Programa Olympe de Gouges

• S’hi fa un desenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria, i rigorós i hi ha una gran varietat d’activitats.

• Conté activitats competencials de dife-rent nivell de complexitat.

• Els textos són clars i s’acompanyen d’una gran diversitat de materials gràfics: mapes, infografies, il·lustracions i fotografies.

• Té en compte el paper de la dona en la història i en la societat.

• Conté activitats per treballar l’aprenen-tatge cooperatiu.

• Inclou la llicència del projecte digital.


• Recull els continguts essencials de la ma-tèria.

• L’aprenentatge és àgil i molt pautat: la teoria se sintetitza perquè es pugui posar en pràctica de manera immediata.

• Conté activitats competencials per resol-dre en el mateix dossier.

• Els textos són clars i amb gran quantitat i diversitat de materials gràfics: mapes, infografies, il·lustracions i fotografies.

• Conté activitats per treballar l’aprenen-tatge cooperatiu.

• Inclou la llicència del projecte digital.

1ESO

ESO

SOCIA

LS O IALSCSPrograma

Olympe de Gouges

1ESODOSSIER

o ialscSPrograma

Teresa Claramunt

+info a la pàgina 10 +info a la pàgina 14

Tria la teva OPCIÓ!

6

Projecte digital

• Els seus continguts son 100 % digitals, adaptables a qualsevol tipus de dispositiu.

• Conté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la com-prensió dels continguts.

• Hi ha moltes activitats per fomentar l’auto-aprenentatge, la metacognició, el treball col·laboratiu i les tècniques d’estudi.

• Facilita la tasca docent gràcies a una àmplia gamma de recursos exclusius per dinamitzar l’aula i avaluar els alumnes.

+info a la pàgina 27

1DIGITALO IALSCSESO

Per què oferim diferents propostes?Perquè volem donar resposta a totes les realitats, perquè volem que els nostres programes siguin prou motivadors per a totes i tots els alumnes per tal que no per-din la curiositat per aprendre i perquè volem que aquests nois i noies s’adaptin a la seva manera d’aprendre per ser veritablement els conductors del seu aprenentatge.

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

7

Programa Eulàlia Ferrer

• L’estructura de la presentació dels materials és original i molt pràctica. Amb la part més teòrica i les seves fonts sempre de costat per facilitar-ne la cerca.

• La redacció del contingut està pensada per facilitar la comprensió per part dels alumnes.

• Hi ha fonts molt nombroses i molt variades. Inclouen imatges, mapes, gràfics, estadístiques, esque-mes, dibuixos i textos breus. Aquests recursos gràfics faciliten l’exposició de la informació i l’assi-milació del contingut.

• La programació està estructurada segons el grau de dificultat dels procediments.

• Al final de cada unitat hi ha l’apartat “Activitats finals” que conté diverses activitats de diferent grau de dificultat.


8

A 1r i 2n d’ESO s’ofereix també aquest format, en dos volums. Un amb els conei-xements (part teòrica) i l’altre, el dossier d’aprenentatge (part pràctica).

La separació entre els continguts i les activitats es fa més visible per fomentar la versatilitat del projecte i per afavorir una millor ordenació del treball de l’alumne, ja que el Dossier d’aprenentatge pot fer la funció del portfoli.

Coneixements

En aquest volum hi ha tot el contingut curricular de la matèria. S’estructura en 10 temes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants fonts fotogrà-fiques i cartogràfiques.

Dossier d’aprenentatge

En el dossier d’aprenentatge es presen-ten les activitats per aplicar els contin-guts del llibre de coneixements i per tre-ballar les competències bàsiques de la matèria.

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

9

COM SÓN AQUESTS PROGRAMES?Programa Olympe de Gouges

1ESO

ESO

SOCIA

LS O IALSCSPrograma

Olympe de Gouges

Desenvolupament

EXHAUSTIU del contingut .

Fa visible

el PAPER DE LA DONA

en la societat .Diversitat de

MATERIALS GRÀFICS .

Activitats COMPETENCIALS.

APRENENTATGE

COOPERATIU .

AVALUACIÓ

PER DIMENSIONS

amb lAvaluApp.

10

1ESO

ESO

SOCIA

LS O IALSCSPrograma

Olympe de Gouges

ESO

SOCIA

LS

3ESO

O IALSCSPrograma

Olympe de Gouges

• Contenen: 15 unitats (a 1r) i 12 unitats (a 3r), i estan organitzats per dimensions i competències.

• El contingut s’exposa de manera estructurada, amb els conceptes principals destacats en negreta.

• S’hi fa un desenvolupament exhaustiu i rigurós del contingut de la matèria, i hi ha una gran varietat d’activitats.

• Amb propostes de treball atractives per tal d’explorar idees, refermar-les i posar-les en pràctica.

• S’hi treballen totes les competències que proposa el Departament d’Ensenyament i conté activitats competencials de diferent nivell de complexitat.

• Els textos són clars i s’acompanyen d’una gran diversitat de materials gràfics: mapes, infogra-fies, il·lustracions i fotografies.

• Fan pensar sobre el paper de la dona en la història i en la nostra societat. Cada tema fa refe-rència a una dona o a una qüestió que fa reflexionar l’alumnat sobre el paper de les dones en el transcurs de la història.

• Conté, al final, un annex amb els apartats vocabulari i un breu diccionari visual de termes artístics.

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.


Les tasques competencials permeten relacionar coneixements, practicar destreses i avançar en les competències bàsiques.

AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació de les dimen-sions i competències que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.


SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

11

3. COM ES FORMA I COM ES MODIFICA EL RELLEU?

3.1 L’evolució de les formes del relleuCom ja saps, el relleu és el conjunt de formes que presenta la super-fície terrestre. Aquestes formes han tardat milions d’anys a crear-se i són el resultat d’una lenta evolució. En aquesta evolució han alter-nat moments de formació del relleu, originats per les forces internes, i moments de modificació del relleu causats pels agents erosius.

3.2 La formació del relleu i els seus agentsEl relleu es forma per l’acció de les forces o agents interns de la Terra. Aquestes forces creen les formes bàsiques o l’estructura del relleu en aixecar, enfonsar o desplaçar blocs o sediments. Els principals agents interns del relleu són l’orogènesi, els terratrèmols i els volcans.

• L’orogènesi. És el procés de formació de les muntanyes. Ocorre a les zones on xoquen o se separen dues plaques de la litosfera.

• Els terratrèmols. També anomenats sismes, són bruscos sotracs de l’escorça terrestre. S’originen, sobretot, pel xoc entre dues plaques, o quan una roca és sotmesa a grans tensions.

• Els volcans. Són esquerdes de l’escorça terrestre, per on surten a l’exterior el magma i els gasos procedents de l’interior de la Terra. Es localitzen, sobretot, a la zona de contacte entre les plaques.

3.3 La modificació del relleu i els seus agentsLa modificació del relleu es deu a l’acció de forces o agents externs. La seva actuació provoca l’erosió o desgast de les formes del relleu, el transport dels materials erosionats, i la seva sedimentació o acu-mulació en certes àrees.

Els principals agents externs del relleu són els següents:• Els elements atmosfèrics. La temperatura, quan experimenta

canvis ràpids de calor i fred, dilata i contreu les roques i en pro-voca la fractura. Les precipitacions en forma líquida penetren per les esquerdes de les roques i, en gelar-se, augmenten de volum i les trenquen. I el vent erosiona les roques, les descom-pon en petits fragments, i transporta i sedimenta les sorres.

• L’aigua. En estat líquid o sòlid, dissol alguns components de les roques, erosiona el relleu excavant valls i barrancs, transporta els materials erosionats, i els sedimenta o diposita.

• Els éssers vius. La vegetació i els animals modifiquen el relleu lentament perquè trenquen les roques amb les seves arrels o amb els seus moviments. Els éssers humans el modifiquen d’una manera més ràpida i duradora a través de les seves activitats. Per exemple, amb l’extracció de minerals, o amb la construcció de carreteres, ferrocarrils i pantans.

Agents interns Alguns agents externs i la seva actuació

La temperatura L’aigua La vegetació L’ésser humà

Actuació dels agents externs

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Dr rió1 Respon utilitzant els termes de les il·lustracions: a) Què són els terratrè-mols? b) Com es forma un volcà?

En cas necessari, busca (en un dic-cionari o a internet) el significat dels termes que desconeguis.

Ipar g2 Observa les imatges superiors i explica quina modi-ficació del relleu produeix cada agent extern.

Oir ró3 Fes un esquema que inclogui aquests tres apartats:

a) Evolució del relleu. b) Formació del relleu. c) Modi-ficació del relleu.

At òm ís4 Reflexiona i anomena una transformació del relleu que no podries veure al llarg de la teva vida i una altra que sí.

Oi rió5 Busca imatges que mostrin la modificació del relleu causada pels agents externs. Escriu, a sota de cada una, en què consisteix l’esmentada modificació.

Els volcans

Xemeneia principal

Xemeneia lateral

Riu de lava

Cràter

Núvol de cendres i pols

Con volcànic

Magma

L’orogènesiSedimentsMuntanyes

Els terratrèmolsEpicentre

HipocentreAnimals

Plantes

Sedimentació

Erosió (elements atmosfèrics: temperatura, precipitacions i vent)

Erosió (éssers vius)

Transport

Animals

Éssers humans

UT » ÍS A OTS ÀS

3 3


3.1 L’evolució de les formes del relleuCom ja saps, el relleu és el conjunt de formes que presenta la super-fície terrestre. Aquestes formes han tardat milions d’anys a crear-se i són el resultat d’una lenta evolució. En aquesta evolució han alter-nat moments de formació del relleu, originats per les forces internes, i moments de modificació del relleu causats pels agents erosius.

3.2 La formació del relleu i els seus agentsEl relleu es forma per l’acció de les forces o agents interns de la Terra. Aquestes forces creen les formes bàsiques o l’estructura del relleu en aixecar, enfonsar o desplaçar blocs o sediments. Els principals agents interns del relleu són l’orogènesi, els terratrèmols i els volcans.




3.3 La modificació del relleu i els seus agentsLa modificació del relleu es deu a l’acció de forces o agents externs. La seva actuació provoca l’erosió o desgast de les formes del relleu, el transport dels materials erosionats, i la seva sedimentació o acu-mulació en certes àrees.

Els principals agents externs del relleu són els següents:• Els elements atmosfèrics. La temperatura, quan experimenta

canvis ràpids de calor i fred, dilata i contreu les roques i en pro-voca la fractura. Les precipitacions en forma líquida penetren per les esquerdes de les roques i, en gelar-se, augmenten de volum i les trenquen. I el vent erosiona les roques, les descom-pon en petits fragments, i transporta i sedimenta les sorres.


• Els éssers vius. La vegetació i els animals modifiquen el relleu lentament perquè trenquen les roques amb les seves arrels o amb els seus moviments. Els éssers humans el modifiquen d’una manera més ràpida i duradora a través de les seves activitats. Per exemple, amb l’extracció de minerals, o amb la construcció de carreteres, ferrocarrils i pantans.

Agents interns Alguns agents externs i la seva actuació


Actuació dels agents externs


Dr rió1 Respon utilitzant els termes de les il·lustracions: a) Què són els terratrè-mols? b) Com es forma un volcà?

En cas necessari, busca (en un dic-cionari o a internet) el significat dels termes que desconeguis.

Ipar g2 Observa les imatges superiors i explica quina modi-ficació del relleu produeix cada agent extern.

Oir ró3 Fes un esquema que inclogui aquests tres apartats:

a) Evolució del relleu. b) Formació del relleu. c) Modi-ficació del relleu.

At òm ís4 Reflexiona i anomena una transformació del relleu que no podries veure al llarg de la teva vida i una altra que sí.

Oi rió5 Busca imatges que mostrin la modificació del relleu causada pels agents externs. Escriu, a sota de cada una, en què consisteix l’esmentada modificació.

Els volcans

Xemeneia principal

Xemeneia lateral

Riu de lava

Cràter


Con volcànic

Magma



HipocentreAnimals

Plantes

Sedimentació

Erosió (elements atmosfèrics: temperatura, precipitacions i vent)

Erosió (éssers vius)

Transport

Animals

Éssers humans

UT » ÍS A OTS ÀS

3 3

El mapa polític d’Europa

Les institucions de la Unió Europea

6. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE LA UNIÓ EUROPEA

6.1 La Unió Europea i els seus objectiusAlguns estats s’agrupen en organitzacions polítiques. Aquest és el cas de la Unió Europea. Els objectius de la Unió Europea són aconse-guir un creixement intel·ligent, basat en el coneixement, en la innova-ció i en la tecnologia; un creixement sostenible, que combini el crei-xement econòmic amb el respecte pel medi ambient, i un creixement integrador, basat en un alt nivell d’ocupació i en l’evitació de les desi-gualtats socials entre els diferents territoris europeus.

6.2 Les ampliacions de la Unió EuropaEl territori actual de la UE s’ha anat conformant a través d’amplia-cions successives, des dels sis estats que la integraven el 1951 (França, la República Federal d’Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg) fins als 28 que inclou actualment.

L’any 1973 l’Europa comunitària es va estendre cap al nord, amb l’entrada de Dinamarca, d’Irlanda i del Regne Unit. Entre 1981 i 1986 s’hi van incorporar Grècia (1981) i Portugal i Espanya (1986). El 1995 hi van entrar Suècia, Finlàndia i Àustria. El 2004 va tenir lloc l’ampliació més gran de la història, amb la incorporació d’Estònia, Letònia, Lituà-nia, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta. I des de 2005 s’hi han incorporat tres països balcànics: Roma-nia i Bulgària (2007) i Croàcia (2013).

6.3 Les institucions de la Unió EuropeaPer aconseguir els seus objectius, els estats membres han creat el seu sistema de govern. Les institucions més importants són cinc:

• Consell Europeu. Estableix les prioritats generals de la UE. És format pels caps d’Estat o de Govern dels països membres, que ordinàriament es reuneixen quatre vegades l’any.

• Comissió Europea. Representa els interessos del conjunt de la UE, proposa i aplica les lleis i gestiona el pressupost comú. És composta per comissaris, un per cada país de la UE, encarre-gats de les diferents àrees de la política comunitària.

• Consell de la Unió Europea. Representa els estats membres i aprova les lleis i el pressupost europeu, juntament amb el Parla-ment Europeu. És integrat per un ministre de cada estat.

• Parlament Europeu. Representa la ciutadania de la Unió Euro-pea i aprova les lleis i el pressupost europeu, juntament amb el Consell de la Unió Europea. És format per parlamentaris, elegits mitjançant votació per la ciutadania europea.

• Tribunal de Justícia. Garanteix el compliment de les lleis i jutja les disputes entre estats. És format per jutges independents.

La integració europea

1957. Tractat de RomaFrança, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg creen la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Entra en vigor l’any 1958.

2007. Tractat de LisboaModifica els tractats anteriors. Té per finalitat fer més democràtica i més eficient la UE. Entra en vigor l’1 de desembre de 2009.

1997. Tractat d’AmsterdamNeix l’Europol, es crea la figura del ministre d’Exteriors de la Unió («Mr. PESC») i s’incrementa el control del Parlament sobre la Comissió. Entra en vigor l’any 1999.

1992. Tractat de MaastrichtLa CEE es transforma en la UE. Es creen l’euro i els fons de cohesió i s'impulsa la política exterior i de seguretat comuna (PESC). Entra en vigor l’any 1993.

PAÏSOSBAIXOS

A L E M A N Y A

LUXEMBURG

DINAMARCA

FINLÀNDIASUÈCIA

ESTÒNIA

R E G N E

U N I T

BÈLGICA

F R A N Ç A

E S P A N Y A

ITÀLIA

PO

RTU

GA

L

IRLANDA

ESLOVÈNIA

CROÀCIABÒSNIA

I H.

MACEDÒNIA

MONTENEGRO

ALBÀNIA

SÈRBIA

KOSOVO

ÀUSTRIA

ROMANIA

BULGÀRIA

T U R Q U I A

XIPRE

G R È C I A

MALTA

POLÒNIA

REP.TXECA

ESLOVÀQUIA

HONGRIA

LETÒNIA

LITUÀNIA

Mardel

Nord MarBàltica

Mar Negra

Mar de Noruega

O C E À

A T L À N T I C

M e d i t e r r à n i a

M a r

El procés de formacióde la Unió Europea

Signataris del Tractatde Roma (1957)

Europa dels Nou (1973)

Europa dels Deu (1981)

Europa dels Dotze (1986)

Reuni�cació d’Alemanya (1990)

Europa dels Quinze (1995)

Europa dels Vint-i-cinc (2004)

Europa dels Vint-i-set (2007)

Europa dels Vint-i-vuit (2013)

Països que han sol·licitatla incorporació a la UE

Candidats potencials

0 250 500 750 km

CONSELL DELA UNIÓ EUROPEA

PARLAMENTEUROPEU

COMISSIÓEUROPEA

TRIBUNALDE JUSTÍCIA

Representa els estats membres.

Composició: un representant per cada estat. La presidència és rotativa, amb una duradade sis mesos.

Funcions: aprova, juntament amb el Parlament Europeu,la legislació i el pressupost europeus. Desenvolupa la politica exterior de la UE.

Màxim òrgan polític Composició: caps d’Estat o de Govern i president de la Comissió.

Presidència: recau en un president triat per dos anys i mig.

Funcions: defineix objectius i prioritats generals de la UE.

Representa la ciutadania.

Composició: 785 membres triats per sufragi universal.

Funcions: aprova, juntament amb el Consell de la Unió Europea, la legislació i el pressupost europeus. Ratifica acords internacionals.

Representa els interessos de la Unió Europea.

Composició: un presidenti un comissari per cada estat membre.

Funcions: proposala legislació.Gestiona el pressuposteuropeu.

Interpreta la llei.

Composició: un jutge per cada país de la Unió Europea més un de rotatiu.

Funcions: garanteix que la legislació de la UE s'aplica. Resol conflictes entre els països membres.

CONTROLA CONTROLA

C O N S E L L E U R O P E U

Ar bri1 Quina diferència hi ha entre Europa i la Unió Europea.

Tl s2 En un mapa mut d’Europa situa-hi països i capitals.

Pcr ’aetg 3 Dissenyeu per parelles una activitat per avaluar si els companys i companyes de la classe coneixen els noms i les capitals dels països de la UE i poseu-la en pràctica.

4 Compara en un quadre les institucions europees.


UT 2 » ’OICIÓ ÍT IIA

22 23

El mapa polític d’Europa



6.1 La Unió Europea i els seus objectiusAlguns estats s’agrupen en organitzacions polítiques. Aquest és el cas de la Unió Europea. Els objectius de la Unió Europea són aconse-guir un creixement intel·ligent, basat en el coneixement, en la innova-ció i en la tecnologia; un creixement sostenible, que combini el crei-xement econòmic amb el respecte pel medi ambient, i un creixement integrador, basat en un alt nivell d’ocupació i en l’evitació de les desi-gualtats socials entre els diferents territoris europeus.

6.2 Les ampliacions de la Unió EuropaEl territori actual de la UE s’ha anat conformant a través d’amplia-cions successives, des dels sis estats que la integraven el 1951 (França, la República Federal d’Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg) fins als 28 que inclou actualment.


6.3 Les institucions de la Unió EuropeaPer aconseguir els seus objectius, els estats membres han creat el seu sistema de govern. Les institucions més importants són cinc:

• Consell Europeu. Estableix les prioritats generals de la UE. És format pels caps d’Estat o de Govern dels països membres, que ordinàriament es reuneixen quatre vegades l’any.

• Comissió Europea. Representa els interessos del conjunt de la UE, proposa i aplica les lleis i gestiona el pressupost comú. És composta per comissaris, un per cada país de la UE, encarre-gats de les diferents àrees de la política comunitària.

• Consell de la Unió Europea. Representa els estats membres i aprova les lleis i el pressupost europeu, juntament amb el Parla-ment Europeu. És integrat per un ministre de cada estat.

• Parlament Europeu. Representa la ciutadania de la Unió Euro-pea i aprova les lleis i el pressupost europeu, juntament amb el Consell de la Unió Europea. És format per parlamentaris, elegits mitjançant votació per la ciutadania europea.

• Tribunal de Justícia. Garanteix el compliment de les lleis i jutja les disputes entre estats. És format per jutges independents.

La integració europea

1957. Tractat de RomaFrança, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg creen la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Entra en vigor l’any 1958.

2007. Tractat de LisboaModifica els tractats anteriors. Té per finalitat fer més democràtica i més eficient la UE. Entra en vigor l’1 de desembre de 2009.

1997. Tractat d’AmsterdamNeix l’Europol, es crea la figura del ministre d’Exteriors de la Unió («Mr. PESC») i s’incrementa el control del Parlament sobre la Comissió. Entra en vigor l’any 1999.

1992. Tractat de MaastrichtLa CEE es transforma en la UE. Es creen l’euro i els fons de cohesió i s'impulsa la política exterior i de seguretat comuna (PESC). Entra en vigor l’any 1993.

PAÏSOSBAIXOS

A L E M A N Y A

LUXEMBURG

DINAMARCA

FINLÀNDIASUÈCIA

ESTÒNIA

R E G N E

U N I T

BÈLGICA

F R A N Ç A

E S P A N Y A

ITÀLIA

PO

RTU

GA

L

IRLANDA

ESLOVÈNIA

CROÀCIABÒSNIA

I H.

MACEDÒNIA

MONTENEGRO

ALBÀNIA

SÈRBIA

KOSOVO

ÀUSTRIA

ROMANIA

BULGÀRIA

T U R Q U I A

XIPRE

G R È C I A

MALTA

POLÒNIA

REP.TXECA

ESLOVÀQUIA

HONGRIA

LETÒNIA

LITUÀNIA

Mardel

Nord MarBàltica

Mar Negra

Mar de Noruega

O C E À

A T L À N T I C


M a r













0 250 500 750 km


PARLAMENTEUROPEU

COMISSIÓEUROPEA



Composició: un representant per cada estat. La presidència és rotativa, amb una duradade sis mesos.










Funcions: proposala legislació.Gestiona el pressuposteuropeu.

Interpreta la llei.



CONTROLA CONTROLA


Ar bri1 Quina diferència hi ha entre Europa i la Unió Europea.

Tl s2 En un mapa mut d’Europa situa-hi països i capitals.

Pcr ’aetg 3 Dissenyeu per parelles una activitat per avaluar si els companys i companyes de la classe coneixen els noms i les capitals dels països de la UE i poseu-la en pràctica.

4 Compara en un quadre les institucions europees.


UT 2 » ’OICIÓ ÍT IIA

22 23

Desenvolupament

EXHAUSTIU i rigorós

del contingut .

AVALUACIÓ

PER DIMENSIONS

amb lAvaluApp.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES .

Activitats de tipologia diversa .

Diversitat de

MATERIALS GRÀFICS .

12

2. ELEMENTS DEL CLIMA (I). TEMPERATURA I PRECIPITACIONS

2.1 Els elements del climaEls elements del clima són aquells components de l’atmosfera que poden mesurar-se. Els elements principals són aquests: la temperatu-ra, les precipitacions, la pressió atmosfèrica i el vent.

Tots són modificats per la latitud, l’altitud i la distància al mar, que són factors que exerceixen una influència permanent sobre el clima.

2.2 La temperatura i els seus factorsLa temperatura és la quantitat de calor de l’aire. Es mesura amb el termòmetre i s’expressa en graus centígrads (°C). Els factors que in-flueixen en la temperatura són els següents:

• La latitud. La temperatura disminueix des de l’equador cap als pols, perquè cada vegada la corbada superfície terrestre rep els rajos de sol de manera menys perpendicular.

• L’altitud. La temperatura disminueix amb l’altura; el descens és al voltant de 0,6�°C per cada 100 metres d’ascens, perquè l’aire, menys dens, que es troba a la part superior, emmagatzema menys calor.

• La distància respecte al mar. La temperatura és més suau a la costa i més contrastada a l’interior, perquè el mar s’escalfa i es refreda més a poc a poc que els continents.

A la Terra, les diferències de temperatures permeten distingir di-verses zones tèrmiques latitudinals: una de càlida, dues de tempera-des i dues de fredes.

2.3 Les precipitacions i els seus factorsLes precipitacions són la caiguda d’aigua a la superfície terrestre pro-cedent dels núvols, ja sigui en forma líquida (pluja) o sòlida (neu i ca-lamarsa). La quantitat d’aigua caiguda es mesura amb el pluviòmetre i s’expressa en mil·límetres (mm) o en litres per metre quadrat (l/m2).

Els factors que influeixen en les precipitacions són els següents:• La latitud. Les precipitacions són més abundants a l’equador

i disminueixen a les zones tropicals, a les zones temperades i a les zones polars. El motiu és que la calor afavoreix l’ascens de l’aire, aquest a certa altitud es refreda i facilita la condensació del vapor d’aigua.

• L’altitud i el relleu. Les precipitacions augmenten amb l’altura, perquè el fred afavoreix la condensació de l’aire. A més, quan l’aire es troba amb un relleu muntanyós es veu obligat a ascen-dir, i això el refreda.

• La distància respecte al mar. Les precipitacions són més abun-dants a la costa, perquè el mar és una font constant d’humitat.

Els mapes de temperatures i precipitacionsAVANÇA EN COMPETÈNCIES

Ar bri1 Busca, en el vocabulari final, la definició de cada un dels termes destacats en color i escriu-les en el teu quadern.

Ut 2 Busca informació, a in-ternet, sobre qui és Greta Thunberg, per quina causa lluita i quins pre-mis i reconeixements ha rebut. Amb la informació obtinguda, redacta un text breu i exposa'l oral-ment a classe.

At òm ís3 És el mateix pluja que precipita-ció? Argumenta la teva resposta.

4 Quins factors influeixen en les di-ferències de temperatura i de pre-cipitació?

5 On seria més probable que hi ha-gués precipitacions: a la base d’una muntanya o al cim? Raona la teva resposta.

Tl s6 Consulta un atles o els mapes d’aquest llibre i localitza-hi alguns països que estiguin situats, total-ment o parcialment, en les dife-rents zones tèrmiques.

At òm ís7 Com es reben els rajos del Sol a les zones càlides de la Terra? I a les zones temperades? I a les zo-nes fredes? Com influeix aquest fet en les temperatures del planeta?

8 Si la temperatura, a 0 metres d’altitud, és de 3�°C, a quants graus estaríem al cim d’una muntanya de 2.500 metres d’altitud?

La temperatura (A), en els mapes, es representa mitjançant isotermes o línies imaginàries que uneixen els punts de la superfície de la Terra que tenen la mateixa temperatura. A la Terra, les temperatures disminueixen amb la latitud i l’altitud, i són més suaus a prop de les costes.

Cercle polar àrtic66° 33’ N

Tròpic de Càncer23° 27’ N

Equador0°

Tròpic deCapricorn

23° 27’ S

Cercle polar antàrtic66° 33’ S

Més de 25

de 20 a 25

de 10 a 20

de 0 a 10

de -10 a 0

Menys de -10

Temperaturamitjana anual (˚C)Zona càlida

Zona temperada

Zona freda

0 1.000 2.000 4.000 km3.000A

Les precipitacions (B) es representen, en els mapes, mitjançant isohietes o línies que uneixen els punts amb la mateixa quantitat de precipitació durant un període de temps determinat. A la Terra, les precipitacions més abundants són a l’equador, a les zones elevades i a les costes.



Equador0°

Tròpic deCapricorn

23° 27’ S


Molt abundants(més de 2.000)

Abundants(de 1.000 a 2.000)

Moderades(de 500 a 1.000)

Escasses(de 300 a 500)

Molt escasses(menys de 300)

Precipitacionsmitjanes anuals(mm)

0 1.000 2.000 4.000 km3.000B

El factor latitud

A la zona càlida de la Terra, els rajos del Sol arriben de manera força perpendicular. Per això la calor queda concentrada en una superfície molt petita i els rajos, com més perpendiculars arriben a aquesta zona, més escalfen.

Pol nord

Zona fredadel nord

Zona fredadel sud

Zonatemperada

del nord

Zonacàlida o

intertropical

Zonatemperada

del sud

Pol sud

Tròpic de Capricorn

Tròpic de Càncer

Cercle polar àrtic

Cercle polar antàrtic

Equador

El factor altitud

30�°C

10�°C

0�°C3.000 m

2.000 m

1.000 m15�°C

5�°C

Aire temperat i humit

Precipitació

Aire càlid i sec

0�°C

La temperatura disminueix amb l’altura; el descens és al voltant de 0,6�°C per cada 100 metres d’ascens; i les precipitacions s’incrementen, perquè, l’aire, en ascendir, es refreda i es condensa.

La distància respecte al mar

A l’hivern, l’aire més temperat del mar va cap a la costa. A l’estiu, en canvi, l’aire més calent de la costa va cap al mar. A més, les precipitacions solen ser més abundants a la costa perquè el mar és una font constant d’humitat.

Hivern

La mar és més calentaque la terra

La mar és més frescaque la terra

Aire fresc

Aire calent

Estiu

Hivern



Aire fresc

Aire calent

Estiu

UT » A ES LÀTS

7 7


2.1 Els elements del climaEls elements del clima són aquells components de l’atmosfera que poden mesurar-se. Els elements principals són aquests: la temperatu-ra, les precipitacions, la pressió atmosfèrica i el vent.

Tots són modificats per la latitud, l’altitud i la distància al mar, que són factors que exerceixen una influència permanent sobre el clima.





A la Terra, les diferències de temperatures permeten distingir di-verses zones tèrmiques latitudinals: una de càlida, dues de tempera-des i dues de fredes.


Els factors que influeixen en les precipitacions són els següents:• La latitud. Les precipitacions són més abundants a l’equador

i disminueixen a les zones tropicals, a les zones temperades i a les zones polars. El motiu és que la calor afavoreix l’ascens de l’aire, aquest a certa altitud es refreda i facilita la condensació del vapor d’aigua.



Els mapes de temperatures i precipitacionsAVANÇA EN COMPETÈNCIES

Ar bri1 Busca, en el vocabulari final, la definició de cada un dels termes destacats en color i escriu-les en el teu quadern.

Ut 2 Busca informació, a in-ternet, sobre qui és Greta Thunberg, per quina causa lluita i quins pre-mis i reconeixements ha rebut. Amb la informació obtinguda, redacta un text breu i exposa'l oral-ment a classe.

At òm ís3 És el mateix pluja que precipita-ció? Argumenta la teva resposta.

4 Quins factors influeixen en les di-ferències de temperatura i de pre-cipitació?

5 On seria més probable que hi ha-gués precipitacions: a la base d’una muntanya o al cim? Raona la teva resposta.

Tl s6 Consulta un atles o els mapes d’aquest llibre i localitza-hi alguns països que estiguin situats, total-ment o parcialment, en les dife-rents zones tèrmiques.

At òm ís7 Com es reben els rajos del Sol a les zones càlides de la Terra? I a les zones temperades? I a les zo-nes fredes? Com influeix aquest fet en les temperatures del planeta?

8 Si la temperatura, a 0 metres d’altitud, és de 3�°C, a quants graus estaríem al cim d’una muntanya de 2.500 metres d’altitud?




Equador0°

Tròpic deCapricorn

23° 27’ S


Més de 25

de 20 a 25

de 10 a 20

de 0 a 10

de -10 a 0

Menys de -10


Zona temperada

Zona freda

0 1.000 2.000 4.000 km3.000A




Equador0°

Tròpic deCapricorn

23° 27’ S








0 1.000 2.000 4.000 km3.000B

El factor latitud


Pol nord

Zona fredadel nord

Zona fredadel sud

Zonatemperada

del nord

Zonacàlida o

intertropical

Zonatemperada

del sud

Pol sud


Tròpic de Càncer

Cercle polar àrtic


Equador

El factor altitud

30�°C

10�°C

0�°C3.000 m

2.000 m

1.000 m15�°C

5�°C


Precipitació

Aire càlid i sec

0�°C


La distància respecte al mar

A l’hivern, l’aire més temperat del mar va cap a la costa. A l’estiu, en canvi, l’aire més calent de la costa va cap al mar. A més, les precipitacions solen ser més abundants a la costa perquè el mar és una font constant d’humitat.

Hivern



Aire fresc

Aire calent

Estiu

Hivern



Aire fresc

Aire calent

Estiu

UT » A ES LÀTS

7 7

Visibilitat del PAPER DE LA DONA en la societat .

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

13


1ESODOSSIER

o ialscSPrograma

Teresa Claramunt

CONTINGUTS ESSENCIALS

de la matèria.

APRENENTATGE

COOPERATIU .Diversitat de MATERIALS GRÀFICS .

Amb ACTIVITATS COMPETENCIALS per resoldre en el mateix dossier.

Amb la TEORIA

SINTETITZADA per poder-la

posar en pràctica de manera

immediata .

AVALUACIÓ

PER DIMENSIONS

amb lAvaluApp.

14

1ESODOSSIER

o ialscSPrograma

Teresa Claramunt

3ESODOSSIER

o ialscSPrograma

Teresa Claramunt

Les tasques competencials permeten relacionar coneixements, practicar destreses i avançar en les competències bàsiques.

AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació de les dimensions i competències que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.


ODS (Objectius de Desenvolupament Soste-nible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.


• Contenen: 12 unitats (a 1r) i 15 unitats (a 3r), i estan organitzats per dimensions i competències.

• Enquadernació en espiral i amb espai suficient per resoldre les activitats en el paper.

• Conté activitats competencials per resoldre en el mateix dossier.

• Continguts essencials organitzats de manera que es tingui sempre la teoria i la pràctica en una doble plana.

• Els textos són clars i s’acompanyen d’una gran diversitat de materials gràfics: mapes, infogra-fies, il·lustracions i fotografies.

• Conté activitats per a desenvolupar l’aprenentatge cooperatiu.

• S’hi fomenta el pensament crític, la interdisciplinarietat i valors com la inclusivitat.

• Fan pensar sobre el paper de la dona en la història i en la nostra societat. Cada tema fa refe-rència a una dona o a una qüestió que fa reflexionar l’alumnat sobre el paper de les dones en el transcurs de la història.

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

15


El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. Són el resultat d’una evolució lenta.

3.1 La formació del relleu i els seus agentsEl relleu es forma per l’acció de les forces o agents interns de la Terra. Els principals agents interns del relleu són els següents:




3.1 La modificació del relleu i els seus agentsLa modificació del relleu es deu a l’acció de forces o agents externs. Els principals agents externs del relleu són els següents:

• Els elements atmosfèrics. La temperatura, quan experimenta canvis ràpids de calor i fred, dilata i contreu les roques i en pro-voca la fractura. Les precipitacions en forma líquida penetren per les esquerdes de les roques i, en gelar-se, augmenten de volum i les trenquen. I el vent erosiona les roques, les descom-pon en petits fragments, i transporta i sedimenta les sorres.


• Els éssers vius. La vegetació i els animals modifiquen el relleu lentament perquè trenquen les roques amb les seves arrels o amb els seus moviments. Els éssers humans el modifiquen d’una manera més ràpida i duradora a través de les seves activitats (extracció de minerals, construcció de carreteres, etc.).

Agents interns

Alguns agents externs i la seva actuació


Els volcans

Xemeneia principal

Xemeneia lateral

Riu de lava

Cràter


Con volcànic

Magma



Hipocentre

UNITAT 2 » EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS

30

Interpretar imatges1. Observa les imatges superiors i explica quina modificació del relleu produeix cada agent extern.

2. Observa la il·lustració i escriu en els espais en blanc el terme o termes corresponents:

a) Erosió (elements atmosfèrics: temperatura, precipitacions i vent); b) Transport; c) Animals; d) Sedimentació; e) Erosió (éssers vius); f) Plantes; g) Animals; h) Éssers humans

Analitzar fenòmens físics3. Reflexiona i anomena una transformació del relleu que no podries veure al llarg de la teva vida:

Obtenir informació4. Busca imatges que mostrin la modificació del relleu causada pels agents externs. Enganxa-les en una cartolina i escriu, a sota de cada una, en què consisteix l’esmentada modificació.


UNITAT 2 » EL MEDI FÍSIC DE LA TERRA. COMPONENTS BÀSICS

31

Amb ACTIVITATS COMPETENCIALS

amb prou espai per resoldre-les .

El contingut s’exposa

de manera SINTÈTICA

i directa.

AVALUACIÓ PER DIMENSIONS amb lAvaluApp.

16


6.1 La Unió Europea i els seus objectiusAlguns estats s’agrupen en organitzacions polítiques. Aquest és el cas de la Unió Europea. Els objectius de la Unió Europea són aconse-guir un creixement intel·ligent, basat en el coneixement, en la innova-ció i en la tecnologia; un creixement sostenible, que combini el crei-xement econòmic amb un ús racional dels recursos naturals i el respecte pel medi ambient, i un creixement integrador, basat en un alt nivell d’ocupació i en l’evitació de les desigualtats socials entre els diferents territoris europeus.

6.2 Les ampliacions de la Unió EuropeaEl territori actual de la UE s’ha anat conformant a través d’ampliaci-ons successives, des dels sis estats que la integraven el 1951 (França, la República Federal d’Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg) fins als 28 que inclou actualment.


6.3 Les institucions de la Unió EuropeaPer aconseguir els seus objectius, els estats membres de la Unió Euro-pea han creat unes institucions comunes que treballen per assolir-los i que en constitueixen el sistema de govern. Les més importants són cinc:



PARLAMENTEUROPEU

COMISSIÓEUROPEA



Composició: un representant per cada estat. La presidència és rotativa, amb una durada de sis mesos.










Funcions: proposa la legislació.Gestiona el pressupost europeu.

Interpreta la llei.



CONTROLA CONTROLA


1. Consulta el mapa i completa el text que tens a continuació:

1957. Tractat de RomaFrança, Itàlia, Alemanya,

, els Països Baixos i Luxemburg creen la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Entra en vigor l’any 1958.

1992. Tractat de Maastricht La CEE es transforma en la UE. Es creen l’euro i els fons de cohesió i es dissenya la política exterior i de seguretat comuna (PESC). Entra en vigor l’any .

1997. Tractat d’AmsterdamNeix l’Europol, es crea la figura del ministre d’ , («Mr. PESC») i s’incrementa el control del Parlament sobre la Comissió. Entra en vigor el 1999.

2007. Tractat de Lisboa Modifica els tractats anteriors. Té per finalitat fer més democràtica i més eficient la UE. Entra en vigor l’1 de desembre de 2009. Som a l'Europs dels .


292

UNITAT 12 » ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL

El mapa polític d'Europa

Utilitzar les TIC 2. Gairebé el 90 % dels cap d'estat i de govern al món són homes. Actualment hi ha un 9,2 % de dones presi-dentes de govern: dels 195 països que hi ha al món, n'hi ha 18 que estan governats per dones. Cerca a internet les biografies de les caps de Govern actuals a Europa i contesta aquestes preguntes:

a) Quantes caps de govern hi ha avui a Europa?

b) I a la resta del món?

c) Com es diu la cancellera alemanya? . Des de quin any és cancellera federal?

Treballar amb mapes 3. Assenyala al mapa d'Europa totes les capitals dels països de la UE, i escriu-ne el nom.

Participar en l’aprenentatge 4. Explica les funcions de cadascuna de les institucions europees.

Consell Europeu:

Consell de la Unió Europea:

Parlament Europeu:

Comissió Europea:

Tribunal de Justícia:


PAÏSOSBAIXOS

A L E M A N Y A

LUXEMBURG

DINAMARCA

FINLÀNDIASUÈCIA

ESTÒNIA

R E G N E

U N I T

BÈLGICA

F R A N Ç A

E S P A N Y A

ITÀLIA

PO

RTU

GA

L

IRLANDA

ESLOVÈNIA

CROÀCIABÒSNIA

I H.

MACEDÒNIA

MONTENEGRO

ALBÀNIA

SÈRBIA

KOSOVO

ÀUSTRIA

ROMANIA

BULGÀRIA

T U R Q U I A

XIPRE

G R È C I A

MALTA

POLÒNIA

REP.TXECA

ESLOVÀQUIA

HONGRIA

LETÒNIA

LITUÀNIA

Mardel

Nord MarBàltica

Mar Negra

Mar de Noruega

O C E À

A T L À N T I C


M a r













0 250 500 750 km

293

UNITAT 12 » ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL


1.1 Els elements del climaHi ha dos termes que se solen confondre: temps atmosfèric i clima. El primer es refereix a l’estat de l’atmosfera en un lloc i en un moment concrets, mentre que el clima és l’estat mitjà de l’atmosfera en un lloc. La ciència que estudia el temps i els seus canvis és la meteorologia. La ciència que estudia el clima i les seves varietats és la climatologia.

Els elements del clima són aquells components de l’atmosfera que poden mesurar-se. Els elements principals són aquests: la tem-peratura, les precipitacions, la pressió atmosfèrica i el vent.






Els factors que influeixen en les precipitacions són els següents:• La latitud. Les precipitacions són més abundants a l’equador i

disminueixen a les zones tropicals, a les zones temperades i a les zones polars. El motiu és que la calor afavoreix l’ascens de l’aire i, en ascendir i refredar-se per l’altitud assolida, facilita la condensació del vapor d’aigua.



El factor latitud


Pol nord

Zona fredadel nord

Zona fredadel sud

Zonatemperada

del nord

Zonacàlida o

intertropical

Zonatemperada

del sud

Pol sud


Tròpic de Càncer

Cercle polar àrtic


Equador

El factor altitud

30�°C

10�°C

0�°C3.000 m

2.000 m

1.000 m15�°C

5�°C


Precipitació

Aire càlid i sec

0�°C


Els mapes de temperatures i precipitacions




Equador0°

Tròpic deCapricorn

23° 27’ S


Més de 25

de 20 a 25

de 10 a 20

de 0 a 10

de -10 a 0

Menys de -10


Zona temperada

Zona freda

0 1.000 2.000 4.000 km3.000A




Equador0°

Tròpic deCapricorn

23° 27’ S








0 1.000 2.000 4.000 km3.000B

At òm ís1 Si diem que a Sant Quirze del Vallès el 2 de març del 2019 va fer una temperatura de 15° a les 12h del migdia, a què fem refe-rència al clima o al temps atmos-fèric? Raona la teva resposta.

2 És el mateix pluja que precipita-ció? Argumenta la teva resposta.

3 Cita els factors que influeixen en les diferències de temperatura.

4 On seria més probable que hi hagués precipitacions: a la base d’una muntanya o al cim? Raona la teva resposta.

Ut 5 Busca informació, a in-ternet, sobre qui és Greta Thunberg, per quina causa lluita i quins premis i reconeixements ha rebut. Amb la informació ob-tinguda, redacta un text breu i exposa'l oralment a classe.


Tl s6 Consulta els mapes d’aquest llibre i localitza-hi alguns països que esti-guin situats, totalment o parcialment, en les diferents zones tèrmiques i en les diferents zones pluviomètriques.

UT » A ES LÀTS

5 5


1.1 Els elements del climaHi ha dos termes que se solen confondre: temps atmosfèric i clima. El primer es refereix a l’estat de l’atmosfera en un lloc i en un moment concrets, mentre que el clima és l’estat mitjà de l’atmosfera en un lloc. La ciència que estudia el temps i els seus canvis és la meteorologia. La ciència que estudia el clima i les seves varietats és la climatologia.

Els elements del clima són aquells components de l’atmosfera que poden mesurar-se. Els elements principals són aquests: la tem-peratura, les precipitacions, la pressió atmosfèrica i el vent.






Els factors que influeixen en les precipitacions són els següents:• La latitud. Les precipitacions són més abundants a l’equador i

disminueixen a les zones tropicals, a les zones temperades i a les zones polars. El motiu és que la calor afavoreix l’ascens de l’aire i, en ascendir i refredar-se per l’altitud assolida, facilita la condensació del vapor d’aigua.



El factor latitud


Pol nord

Zona fredadel nord

Zona fredadel sud

Zonatemperada

del nord

Zonacàlida o

intertropical

Zonatemperada

del sud

Pol sud


Tròpic de Càncer

Cercle polar àrtic


Equador

El factor altitud

30�°C

10�°C

0�°C3.000 m

2.000 m

1.000 m15�°C

5�°C


Precipitació

Aire càlid i sec

0�°C


Els mapes de temperatures i precipitacions




Equador0°

Tròpic deCapricorn

23° 27’ S


Més de 25

de 20 a 25

de 10 a 20

de 0 a 10

de -10 a 0

Menys de -10


Zona temperada

Zona freda

0 1.000 2.000 4.000 km3.000A




Equador0°

Tròpic deCapricorn

23° 27’ S








0 1.000 2.000 4.000 km3.000B

At òm ís1 Si diem que a Sant Quirze del Vallès el 2 de març del 2019 va fer una temperatura de 15° a les 12h del migdia, a què fem refe-rència al clima o al temps atmos-fèric? Raona la teva resposta.

2 És el mateix pluja que precipita-ció? Argumenta la teva resposta.

3 Cita els factors que influeixen en les diferències de temperatura.

4 On seria més probable que hi hagués precipitacions: a la base d’una muntanya o al cim? Raona la teva resposta.

Ut 5 Busca informació, a in-ternet, sobre qui és Greta Thunberg, per quina causa lluita i quins premis i reconeixements ha rebut. Amb la informació ob-tinguda, redacta un text breu i exposa'l oralment a classe.


Tl s6 Consulta els mapes d’aquest llibre i localitza-hi alguns països que esti-guin situats, totalment o parcialment, en les diferents zones tèrmiques i en les diferents zones pluviomètriques.

UT » A ES LÀTS

5 5

Visibilitat del PAPER DE LA DONA en la societat .

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

17


Versió: integrada

Edició REVISADA

i amb DADES ACTUALITZADES.

Amb activitats de DIFERENT NIVELL DE

COMPLEXITAT.

CARTOGRAFIA

clara

i entenedora

Gran eficiència didàctica a l’hora

de tractar la HISTÒRIA DE L’ART.

Abundants FONTS TEXTUALS

I GRÀFIQUES.

AVALUACIÓ

PER DIMENSIONS

amb lAvaluApp.

18


Versió: coneixements i dossier d'aprenentatge (1r i 2n)

Activitats

per resoldre en el

mateix dossierActivitats de

DIFERENT NIVELL DE COMPLEXITAT.

CARTOGRAFIA clara

i entenedora

AVALUACIÓ

PER DIMENSIONS

amb lAvaluApp.

Abundants

FONTS TEXTUALS

I GRÀFIQUES

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

19

AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació de les dimensions i competències que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.


ODS (Objectius de Desenvolupament Soste-nible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.


• Bateries d’activitats per aplicar els continguts i per treballar les competències bàsiques.

• Definicions destacades per retenir els conceptes importants.

• Apartat + amb activitats complementàries i que tenen una mica més de dificultat.

• Apartat de curiositats que convé conèixer.

• Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull totes les paraules clau, amb la defi-nició de la imatge al·lusiva per fixar el contingut bàsic.

• Rúbriques per a l’avaluació competencial per a cada una de les activitats assenyalades amb una R.

• Apartat que recull tots els “Recorda” que han aparegut al llarg del tema o l’apartat. En al-guns temes, en anglès (Keywords).


20

Doble pàgina inicial que presenta el tema de la unitat.

TEMA 77EGIPTE I MESOPOTÀMIA

1. El naixement de les ciutats 2. El control de l’aigua 3. El naixement d’una societat complexa 4. Reis i faraons 5. La invenció dels nombres i de l’escriptura 6. Aspectes de la vida quotidiana a l’antic Egipte 7. La religió a Egipte: el culte a la mort 8. Els rituals funeraris a l’antic Egipte:

la momificació 9. L’art a Egipte10. L’art a Mesopotàmia11. El secret de la mòmia

210 2117 Construcció de les primeres

ciutats

Els sumeris inventen

l’escriptura

Construcció dels primers

zigguratsConstrucció de les

grans piràmides

Codi d’Hammurabi

Màscara d’or trobada a la tomba del faraó Tutankamon.

Porta d’Isthar de l’antiga ciutat de Babilònia.

La part de continguts s’acompanya de les seves fonts. R i Activitats seleccionades per a l’avaluació competencial.

218

faraó • estat

4. Reis i faraons

A Egipte i Mesopotàmia hi havia persones que manaven i d’altres, la majoria, que obeïen. Les persones que manen són les que tenen poder polític. Els qui manaven a Egipte i a Mesopotà-mia eren molts rics, és a dir, tenien també un gran poder econòmic.

4.1. El poder dels reis i dels faraonsEl màxim poder el tenia el rei o, en el cas d’Egip-te, el faraó. [Font 14] El càrrec era hereditari, ja que passava de pares a fills. Tenien un poder il·limitat: el rei controlava la vida política, l’eco-nomia i la religió.

Els reis i els faraons governaven, feien les lleis i obligaven els seus súbdits a pagar-los impos-tos. [Font 15] El monarca era també el cap de l’exèrcit. Per mostrar el seu poder, ordenava construir edificis enormes, com ara temples, pa-laus i tombes.

Els reis de les ciutats de Mesopotàmia es cre-ien d’origen diví. Afirmaven que eren represen-tants dels déus a la terra. A Egipte, en canvi, el faraó era considerat un déu vivent. Era adorat en vida i també un cop mort. Per això els sacerdots tenien un paper destacat en aquestes societats.

4.2. L’organització del poder: l’estatEls reis i els faraons delegaven part del govern a una persona de la seva confiança, anomenada primer ministre (visir a Egipte). També hi havia nombrosos funcionaris, que cobraven els impos-tos. Per fer complir les seves decisions, els reis i els faraons tenien un exèrcit poderós. [Font 16]

En les primeres civilitzacions urbanes hi ha-via, doncs, una persona que manava molt. Era qui aplicava les lleis amb la col·laboració d’unes persones o administració que l’ajudaven a go-vernar. El conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori s’anomena es·tat. A Egipte i Mesopotàmia van néixer, per tant, els primers estats de la història. A Europa, en canvi, els estats es van crear molt més tard.

4.3. La societatA Egipte i a Mesopotàmia hi havia molta més desigualtat social que en el neolític, ja que no-més uns quants controlaven la riquesa i el poder. La major part de la població treballava per a la minoria rica i poderosa. Els pagesos eren el grup més nombrós de la societat.

El grup social més baix eren els esclaus. Es tractava de persones que eren propietat d’altres individus, que podien ser comprats i venuts, i que mai no cobraven per treballar. Els esclaus feien les feines domèstiques i treballaven a les mines de metalls i, en el cas d’Egipte, a les pe-dreres. [Font 17]

RecordaA Egipte el màxim poder el tenia el faraó

i a Mesopotàmia, el rei.

A Egipte i Mesopotàmia hi havia molta

més desigualtat social que en el neolític.

A Egipte i Mesopotàmia van néixer els

primers estats de la història.

Font 15. El codi d’Hammurabi és un dels reculls de lleis més antics que es conserven. Va ser dictat per Hammura-bi, rei de Babilònia, entre els anys 1792 i 1750 aC sobre una estela de diorita d’uns tres metres d’alçària que es conserva al Museu del Louvre (París).

Font 16. Estatuetes de soldats nubis, llogats pel faraó, que es van trobar a la tomba d’un noble egipci.

Font 17. La piràmide social a Egipte i Mesopotàmia.

219

TEMA

7

Font 14. El faraó.

rei o faraó

sacerdots, alts funcionaris i caps

de l’exèrcit

escribes

soldats i artesans

pagesos

esclaus

234

ACTIVITATSEl naixement de les ciutats

7.1. Fes una redacció explicant què és una civilització urbana. Cal que el text respongui ordenadament les preguntes següents:

• Què és una ciutat?• Quan i on van néixer les primeres ciutats?• Com eren les primeres ciutats?• A què es dedicaven els seus habitants?

7.2. Observa el mapa de les primeres civilitzacions urbanes de la pàgina 213 i completa una taula com la següent. Algunes de les civilitzacions poden aparèixer en més d’una fila.

Nom de la civilització

Nom d’alguna

de les primeres ciutats

Riu País actual

… Uruk … …

… … Indus …

… …Tigris

i Eufrates…

Antic Egipte

… … …

… … Huang He …

7.3. Llegeix les afirmacions següents i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que hagis identificat com a falses.

a) Totes les antigues ciutats van néixer a prop d’un gran riu.

b) Les primeres ciutats es van construir durant l’edat de la pedra.

c) Amb l’aparició de les ciutats, la societat es va fer més complexa.

d) Amb el naixement de les ciutats, la població es va convertir en sedentària.

e) Ur és una antiga ciutat que estava situada a la vall de l’Indus.

f) La majoria de les primeres ciutats estaven emmurallades.

g) Les cases de les primeres ciutats eren fetes amb murs de pedra.

h) Harappa és una antiga ciutat que es va desenvolupar a la vall de l’Indus.

i) Assur és una antiga ciutat que es va desenvolupar a la vall del Huang He.

j) Les ciutats eren més grans que els poblats neolítics.

k) Les primeres civilitzacions urbanes es van desenvolupar a Europa.

7.4. Busca per Internet quatre fotografies d’excavacions de ciutats del tercer mil·lenni, adjuntales a un arxiu informàtic i escriu un peu informatiu per a cada una.

El control de l’aigua

7.5. A partir de la lectura del text següent i de l’observació del gràfic i el mapa de la pàgina del costat, fes les activitats que hi ha a continuació:

El Nil experimentava importants crescudes en una època de l’any. Tot i que les crescudes eren força regulars, no sempre es produïen amb la mateixa intensitat. La prosperitat de l’agricultura del país depenia del fet que la inundació arribés en el moment oportú i que aportés prou aigua. Si era escassa o excessiva, la supervivència dels agricultors perillava seriosament. Calia, per tant, domesticar el Nil.

Per controlar les crescudes es van construir dics, i per retenir l’aigua quan el Nil tornava al seu cabal, es construïren pous i estanys. Així era possible regar el camp a voluntat durant mesos. Totes aquestes feines eren molt costoses i implicaven una organització social complexa.

R

Esquema gràfic que recull els continguts clau de la unitat.

+ Activitats complementàries amb una mica més de dificultat.

242

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS

EGIPTE

I MESOPOTÀMIA

civilització urbana

Agrupació de persones que vivien en una ciutat i que es dedi-caven a oficis molt diversos.

escriptura

Transcripció en signes gràfics del llenguatge oral. L’escriptura va fer possible que els reis i els faraons publiquessin les lleis en les quals es ba-sava el seu poder.

religió politeista

Religió en la qual es creu en moltes divinitats, com les de l’antic Egipte i Mesopotàmia.

Tigris i Eufrates

Rius al voltant dels quals es va desenvolupar la civilització mesopotàmica.

243

Recorda

» A Egipte el màxim poder

el tenia el faraó i a

Mesopotàmia, el rei.

» A Egipte i Mesopotàmia hi

havia molta més desigualtat

social que en el neolític.

» A Egipte i Mesopotàmia van

néixer els primers estats de la

història.

» A Europa, l’escriptura es va

desenvolupar uns dos mil anys

més tard que a Egipte

i Mesopotàmia.

» A l’antic Egipte i a

Mesopotàmia l’escriptura

i els nombres s’aprenien

als temples.

» L’escriptura més coneguda de

l’antic Egipte és la jeroglífica.

» La religió a l’antic Egipte era

politeista.

Nil

Riu al voltant del qual es va desenvolupar la civilització egíp-cia.

faraó

Rei de l’antic Egipte. Era consi-derat un déu i el seu poder era hereditari i il·limitat.

estat

Conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori.

241

TEMA

7El secret de la mòmia

7.28. Amb l’ajut del llibre i d’Internet, elabo-ra una fitxa biogràfica de Howard Carter com la següent:

Activitats + 7.29. Cap a l’any 2100 aC, un escriba egipci va redactar un text titulat Sàtira dels oficis. El fragment que hi ha a continuació està adreçat a un jove que vol deixar els estudis i dedicar-se a treballar. Llegeix-lo i respon les preguntes que trobaràs a continuació.

a) De quins fets informa aquest text? Enume-ra’ls.

b) Els fets referits en aquest text, són socials, cul-turals, econòmics o polítics? Per què?

c) Qui són les persones que tenen poder i les que no en tenen, segons el text?

d) Quin consell et sembla que dóna l’autor d’aquest text al jove que vol deixar els estudis?

Lloc i data de naixement:

Professió:

Edat en què va anar a Egipte:

Primeres feines que va fer a Egipte:

Anys en què va treballar a Egipte:

Any en què va descobrir la tomba de Tutankamon:

Lloc d’Egipte on va trobar la tomba de Tutankamon:

Persona que va finançar l’excavació d’aquesta tomba:

Anys en què va treballar en la tomba de Tutankamon:

Projecte d’excavació que va haver d’abandonar:

Lloc i data de la seva mort:

M’han dit que deixes les lletres i que gi-res el cap vers els treballs dels camps. No recordes la condició del camperol en el moment que se li taxa la collita? Vet aquí que els cucs li han arrabassat la meitat del gra i l’hipopòtam se n’hi ha menjat la resta. Les rates són nombroses al camp, i cau la llagosta, i els ramats devoren, i els petits ocells depreden; quina calamitat per al camperol! El que resta damunt l’era, els lla-dres s’ho acaben. I l’escriba recaptador d’impostos arriba al port i taxa la collita. Hi ha agents amb els seus garrots i els negres amb canyes de palmera. Vet aquí el que di-uen: «Dóna el gra!». Però ell no en té. Ales-hores el colpegen fins que cau a terra i, lli-gat, el llancen al pou. Submergit a l’aigua, xipolleja amb el cap a dins. La seva dona és lligada davant d’ell, els fills encadenats, i els veïns l’abandonen i s’emporten el que resta del seu gra.

Les unitats del programa Eulàlia Ferrer de 1r a 4t (integrat) tenen aquesta estruc-tura i aquests apartats:

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

21

A 1r i 2n, amb l’opció dels dos volums: coneixements i dossier d'aprenentatge, les unitats tenen aquests mateixos apartats, distribuïts d’aquesta manera

Doble pàgina inicial que presenta el tema de la unitat.Coneixements

TEMA 77EGIPTE I MESOPOTÀMIA

1. El naixement de les ciutats 2. El control de l’aigua 3. El naixement d’una societat complexa 4. Reis i faraons 5. La invenció dels nombres i de l’escriptura 6. Aspectes de la vida quotidiana a l’antic Egipte 7. La religió a Egipte: el culte a la mort 8. Els rituals funeraris a l’antic Egipte:

la momificació 9. L’art a Egipte10. L’art a Mesopotàmia11. El secret de la mòmia

160 1617 Construcció de les primeres

ciutats

Els sumeris inventen

l’escriptura

Construcció dels primers

zigguratsConstrucció de les

grans piràmides

Codi d’Hammurabi

Unitat

7

Màscara d’or trobada a la tomba del faraó Tutankamon.

Porta d’Isthar de l’antiga ciutat de Babilònia.

La part de continguts s’acompanya de les seves fonts.

168

faraó • estat

4. Reis i faraons

A Egipte i Mesopotàmia hi havia persones que manaven i d’altres, la majoria, que obeïen. Les persones que manen són les que tenen poder polític. Els qui manaven a Egipte i a Mesopotà-mia eren molts rics, és a dir, tenien també un gran poder econòmic.

4.1. El poder dels reis i dels faraonsEl màxim poder el tenia el rei o, en el cas d’Egip-te, el faraó. [Font 14] El càrrec era hereditari, ja que passava de pares a fills. Tenien un poder il·limitat: el rei controlava la vida política, l’eco-nomia i la religió.

Els reis i els faraons governaven, feien les lleis i obligaven els seus súbdits a pagar-los impos-tos. [Font 15] El monarca era també el cap de l’exèrcit. Per mostrar el seu poder, ordenava construir edificis enormes, com ara temples, pa-laus i tombes.

Els reis de les ciutats de Mesopotàmia es cre-ien d’origen diví. Afirmaven que eren represen-tants dels déus a la terra. A Egipte, en canvi, el faraó era considerat un déu vivent. Era adorat en vida i també un cop mort. Per això els sacerdots tenien un paper destacat en aquestes societats.

4.2. L’organització del poder: l’estatEls reis i els faraons delegaven part del govern a una persona de la seva confiança, anomenada primer ministre (visir a Egipte). També hi havia nombrosos funcionaris, que cobraven els impos-tos. Per fer complir les seves decisions, els reis i els faraons tenien un exèrcit poderós. [Font 16]

En les primeres civilitzacions urbanes hi ha-via, doncs, una persona que manava molt. Era qui aplicava les lleis amb la col·laboració d’unes persones o administració que l’ajudaven a go-vernar. El conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori s’anomena es·tat. A Egipte i Mesopotàmia van néixer, per tant, els primers estats de la història. A Europa, en canvi, els estats es van crear molt més tard.

4.3. La societatA Egipte i a Mesopotàmia hi havia molta més desigualtat social que en el neolític, ja que no-més uns quants controlaven la riquesa i el poder. La major part de la població treballava per a la minoria rica i poderosa. Els pagesos eren el grup més nombrós de la societat.

El grup social més baix eren els esclaus. Es tractava de persones que eren propietat d’altres individus, que podien ser comprats i venuts, i que mai no cobraven per treballar. Els esclaus feien les feines domèstiques i treballaven a les mines de metalls i, en el cas d’Egipte, a les pe-dreres. [Font 17]

RecordaA Egipte el màxim poder el tenia el faraó

i a Mesopotàmia, el rei.

A Egipte i Mesopotàmia hi havia molta

més desigualtat social que en el neolític.

A Egipte i Mesopotàmia van néixer els

primers estats de la història.

Font 15. El codi d’Hammurabi és un dels reculls de lleis més antics que es conserven. Va ser dictat per Hammura-bi, rei de Babilònia, entre els anys 1792 i 1750 aC sobre una estela de diorita d’uns tres metres d’alçària que es conserva al Museu del Louvre (París).

Font 16. Estatuetes de soldats nubis, llogats pel faraó, que es van trobar a la tomba d’un noble egipci.

Font 17. La piràmide social a Egipte i Mesopotàmia.

169

TEMA

7

Font 14. El faraó.

rei o faraó

sacerdots, alts funcionaris i caps

de l’exèrcit

escribes

soldats i artesans

pagesos

esclaus

Esquema gràfic que recull els continguts clau de la unitat.

184

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS

EGIPTE

I MESOPOTÀMIA

civilització urbana

Agrupació de persones que vivien en una ciutat i que es dedi-caven a oficis molt diversos.

escriptura

Transcripció en signes gràfics del llenguatge oral. L’escriptura va fer possible que els reis i els faraons publiquessin les lleis en les quals es ba-sava el seu poder.

religió politeista

Religió en la qual es creu en moltes divinitats, com les de l’antic Egipte i Mesopotàmia.

Tigris i Eufrates

Rius al voltant dels quals es va desenvolupar la civilització mesopotàmica.

185

Recorda

» A Egipte el màxim poder

el tenia el faraó i a

Mesopotàmia, el rei.

» A Egipte i Mesopotàmia hi

havia molta més desigualtat

social que en el neolític.

» A Egipte i Mesopotàmia van

néixer els primers estats de la

història.

» A Europa, l’escriptura es va

desenvolupar uns dos mil anys

més tard que a Egipte

i Mesopotàmia.

» A l’antic Egipte i a

Mesopotàmia l’escriptura

i els nombres s’aprenien

als temples.

» L’escriptura més coneguda de

l’antic Egipte és la jeroglífica.

» La religió a l’antic Egipte era

politeista.

Nil

Riu al voltant del qual es va desenvolupar la civilització egíp-cia.

faraó

Rei de l’antic Egipte. Era consi-derat un déu i el seu poder era hereditari i il·limitat.

estat

Conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori.

22

Dossier d'aprenentatge Amb prou espai per resoldre les activitats.

Projecte: Hi ha tres projectes, un de geografia, i dos d’història. En aquests es fa un treball de recerca per resoldre les qüestions plantejades.

153

Soci

als

• 1r

ESO

PROJECTE

Les preguntes que cal respondre són les següents:1. Una piràmide, és una font històrica? I una pel·lícula sobre l’antic Egipte? En cas que ho siguin, digues quin tipus de fonts són.

Egipte, terra de faraons

PROJECTE 2 2

Competències bàsiques: Tractament de la informació i competència digital, artística i cultural, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal.

Objectiu: Mirar una pel·lícula sobre l’antic Egipte i extreure’n informació d’aquest pe- ríode de la història.

Fitxa tècnica de la pel·lículaTítol: Terra de faraonsDirector: Howard HawksGuió: William Faulkner, Harry Kurnitz i Ha-rold BloomFotografia: Lee GarmesMúsica: Dimitri TiomkinIntèrprets: Jack Hawkins (faraó), Joan Collins (Nellifer), Dewey Martin (Senta), Alexis Mino-tis (Hamar), Luisa Boni (Kyra)…Nacionalitat: Estats UnitsAny d’estrena: 1955Durada: 105 minuts

SinopsiEl faraó Kheops ordena construir la piràmide on reposaran les seves restes. Aquesta pirà-mide ha de superar totes les que s’han construït fins ara. Quinze anys després d’haver començat la construcció, la feina s’ha d’aturar perquè totes les pedreres pròximes d’on s’extreia la pedra s’han esgotat. Aleshores, el faraó es proposa exigir tributs a Xipre, on regna Nellifer, una dona bella i cruel que l’impressiona tant que acaba casant-s’hi. Nellifer conspira per matar la família real i apoderar-se del tron d’Egipte.

A partir del que has treballat sobre l’antic Egipte i del visionat de la pel·lícula Terra de faraons, cal que responguis un seguit de qüestions sobre aquest tema.

154

Socials • 1r ESO

2. Quins aspectes de la construcció d’una piràmide (materials utilitzats, estructura de l’edi-fici, forma…) es poden observar en la pel·lícula?

3. Amb quina finalitat ordena el faraó la construcció d’una piràmide?

4. Qui treballa en la construcció de la piràmide? Com són les condicions de treball?

5. En quines escenes de la pel·lícula es manifesta més clarament el poder del faraó?

6. Com obté el faraó la seva riquesa?

7. Al final de la pel·lícula una dona pregunta a l’arquitecte de la piràmide si el faraó serà recordat amb el pas del temps. L’arquitecte diu que sí, que la piràmide mantindrà el seu re-cord. Creus que el faraó mereix ser recordat? Argumenta la teva resposta.

PROJECTE 2 » Egipte, terra de faraons

Faig balanç: pàgines d’autoavaluació perquè l’alumne pugui valorar si ha assolit prou bé els coneixements més destacats.

+ Activitats amb una mica més de dificultat.

150So

cials • 1r ESO

UNITAT 7 » EGIPTE I MESOPOTÀMIA » Activitats +

Activitats +

7.29. Cap a l’any 2100 aC, un escriba egipci va redactar un text titulat Sàtira dels oficis. El fragment que hi ha a continuació està adreçat a un jove que vol deixar els estudis i dedicar-se a treballar. Llegeix-lo i respon les preguntes que trobaràs a continuació.

M’han dit que deixes les lletres i que gires el cap vers els treballs dels camps. No re-cordes la condició del camperol en el moment que se li taxa la collita? Vet aquí que els cucs li han arrabassat la meitat del gra i l’hipopòtam se n’hi ha menjat la resta. Les rates són nombroses al camp, i cau la llagosta, i els ramats devoren, i els petits ocells depreden; quina calamitat per al camperol! El que resta damunt l’era, els lladres s’ho acaben. I l’es-criba recaptador d’impostos arriba al port i taxa la collita. Hi ha agents amb els seus garrots i els negres amb canyes de palmera. Vet aquí el que diuen: «Dóna el gra!». Però ell no en té. Aleshores el colpegen fins que cau a terra i, lligat, el llancen al pou. Submergit a l’aigua, xipolleja amb el cap a dins. La seva dona és lligada davant d’ell, els fills encadenats, i els veïns l’abandonen i s’emporten el que resta del seu gra.

a) De quins fets informa aquest text? Enumera’ls.

b) Els fets referits en aquest text, són socials, culturals, econòmics o polítics? Per què?

c) Qui són les persones que tenen poder i les que no en tenen, segons el text?

d) Quin consell et sembla que dóna l’autor d’aquest text al jove que vol deixar els estudis?

151

Soci

als

• 1r

ESO

UN

ITATFAIG BALANÇ

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les apli-cant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord. 3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

És important saber que les primeres civilitzacions no es van desenvolupar a Europa.

M’agrada saber com els mesopotamis i els egipcis aprofitaven l’aigua del riu i es benefi-

ciaven del seu ús.

No em serveix de res conèixer la importància de les civilitzacions urbanes.

És important saber quin és l’origen de l’escriptura.

M’agrada saber quina era la lògica que seguia l’alfabet jeroglífic egipci.

M’agrada saber com treballaven i com es divertien els antics egipcis.

M’agrada conèixer els rituals funeraris egipcis i, en particular, la momificació.

Tenir coneixements sobre art egipci és important per al meu futur.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F):

C F

a Les primeres grans civilitzacions urbanes es van desenvolupar a la costa.

b Amb el naixement de les ciutats, la població es va convertir definitivament en sedentària.

c La vida a Egipte girava al voltant del riu Eufrates.

d Hi ha una relació directa entre el regadiu i l’augment de l’excedent agrari.

e Les societats de Mesopotàmia i Egipte eren més complexes que les del neolític.

f Els sacerdots tenien el màxim poder a Egipte.

g A Mesopotàmia i a Egipte només les persones més poderoses sabien escriure.

h Els egipcis creien en un sol déu que esperaven veure un cop morts.

i Les piràmides són l’únic exemple d’arquitectura egípcia que s’ha conservat.

7

152

Socials • 1r ESO

UNITAT 7 » EGIPTE I MESOPOTÀMIA » Faig balanç

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents:

a) Explica com els mesopotamis i els egipcis aprofitaven l’aigua dels rius.

b) Argumenta la veracitat d’aquesta frase: «En les societats mesopotàmica i egípcia hi havia més desigualtats socials que en el neolític».

c) Escriu el nom de quatre divinitats de l’antic Egipte.

d) Explica les característiques principals d’una piràmide i quina era la seva utilitat.

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos apre-nentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

UN

ITAT

133

Soci

als

• 1r

ESO

Tema

7

El naixement de les ciutats

7.1. Fes una redacció explicant què és una civilització urbana. Cal que el text respongui ordenadament les preguntes següents:

• Què és una ciutat?

• Quan i on van néixer les primeres ciutats?

• Com eren les primeres ciutats?

• A què es dedicaven els seus habitants?

7.2. Observa el mapa de les primeres civilitzacions urbanes del llibre (pàg. 163) i comple-ta la taula. Algunes de les civilitzacions poden aparèixer en més d’una fila.

Nom de la civilització Nom d’alguna de les primeres ciutats Riu País actual

Uruk

Indus

Tigris i Eufrates

Antic Egipte

Huang He

EGIPTE I MESOPOTÀMIA

UNITAT 7 7 SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

23

ELS PROGRAMES DE CIÈNCIES SOCIALSEls programes de Ciències Socials de l’ESO es componen de diferents elements per fer més pràctic el dia a dia a l’aula.

Els alumnes disposen de tot el material en paper i en suport digital.

Els docents disposen del material següent:

• El programa en versió digital.

• La guia d’aula amb orientacions didàctiques i el solucionari.

• Recursos didàctics en l’espai personal del web www.barcanova.cat, com ara aquests: activitats d’avaluació en tres nivells, activitats de reforç, activitats d’ampliació, etc.

• Una eina d’Avaluació potentíssima per poder valorar el grau d’assoliment de les dimensions: l’AvaluApp!

1ESO

ESO

SOCIA

LS O IALSCSPrograma

Olympe de Gouges

1ESODOSSIER

o ialscSPrograma Teresa Claramunt

3ESOD’AULA

GUIA


1DIGITAL

O IALSCSESO

24

4ESO

ESO

SOCIA

LS O IALSCSPrograma Olympe de Gouges

4ESODOSSIER


4ESO

DIGITALO IALSCSNOVETAT 2021

Materials amb continguts competencials que generen un esperit crític i emprenedor.

I, com que som conscients que l’educació ha d’arribar a tot l’alumnat, hem preparat materials adaptables a totes les realitats.

1ESO

ESO

SOCIA

LS O IALSCSPrograma

Olympe de Gouges

ISBN 978-84-489-5110-8

ESO

SOCIA

LS

3ESO

O IALSCSPrograma

Olympe de Gouges

ISBN 978-84-489-5120-7

Programa Olympe de Gouges

1ESODOSSIER

o ialscSPrograma

Teresa Claramunt

ISBN 978-84-489-5111-5

3ESODOSSIER

o ialscSPrograma

Teresa Claramunt

ISBN 978-84-489-5121-4


1DIGITALO IALSCSESO

ISBN 978-84-489-5114-6

3ESO

DIGITALO IALSCS

ISBN 978-84-489-5124-5

Projecte Digital

2ESO

DIGITALO IALSCS2ESODOSSIER

o ialscSPrograma

Teresa Claramunt

2ESO

ESO

SOCIA

LS O IALSCSPrograma

Olympe de Gouges

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

25


ISBN 978-84-489-5140-5 ISBN 978-84-489-5138-2 ISBN 978-84-489-5139-9 ISBN 978-84-489-5146-7

ISBN 978-84-489-5143-6 ISBN 978-84-489-5141-2 ISBN 978-84-489-5142-9 ISBN 978-84-489-5147-4

ISBN 978-84-489-5144-3 ISBN 978-84-489-5148-1

ISBN 978-84-489-5149-8ISBN 978-84-489-5145-026

PROJECTE DIGITAL

ACTIVITATSDAVALUACIÓ

ACTIVITATSAUTOCORRECTIVES

ACTIVITATSIMPRIMIBLES

ENLLAÇOS I RECURSOS

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

PROJECTE DIGITALS’ha dissenyat un projecte d’acord amb el plantejament dels nous currículums competencials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Les competències digitals són el conjunt d’habilitats, coneixements i actituds que els alumnes han d’anar assolint durant el seu procés formatiu. Aquestes compe-tències són transversals en tot el currículum de Secundària. El seu domini és un requisit important per al futur professional dels alumnes.

Editorial Barcanova posa un èmfasi especial en l’adquisició de les competències digitals que es treballen tenint en compte quatre aspectes:

• Coneixement dels diferents dispositius digitals.• Treball col·laboratiu.• Accés a la informació i posterior transformació en coneixement.• Reflexió i crítica sobre el material que es troba en la xarxa.

En cada matèria disposeu de:

• Les unitats didàctiques del material de l’alumne ordenades per apartats.

• Activitats digitals de tipologies diferents relacionades amb el contingut que s’està treballant.

• Recursos didàctics per al professorat: guia d'aula, programació d’aula, solucionaris i altres recursos complementaris.

• L’alumnat disposa de les unitats didàctiques i de les activitats digitals que l’ajuden a adquirir el coneixement i les competències pròpies de la matèria.

3ESO

DIGITALO IALSCS1DIGITALO IALSCSESO

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

29

1DIGITALO IALSCSESO

PROGRAMES DIGITALS BARCANOVA

DESCARREGABLEVisualització on-line i off-line .

Funciona amb

els principals

SISTEMES OPERATIUS .

MULTIPLATAFORMAPoden ser integrats en les plataformes més utilitzades en els centres educatius

de Catalunya . A més, estan optimitzats per visualitzar-se per mitjà del visor de BlinkLearning (www.blinklearning .com) . Aquest visor funciona

en els principals navegadors i dispositius: iPad, Android, i Windows RT.

MULTISUPORTPodeu accedir-hi des de qualsevol dispositiu (smartphone, tauleta o ordinador) .

MULTIDISPOSITIU

Permet utilitzar la mateixa

llicència i la mateixa clau d’accés

en diferents equips i dispositius

electrònics .

30

• Enllaços d’interès que enriqueixen el contingut, ajuden a consolidar-lo i són una bona eina de motivació per als alumnes.

• Recursos complementaris relacionats amb el contingut treballat en cada unitat: vídeos, animacions, pàgines de contingut, etc.

• Activitats autocorrectives: activitats d’exercitació que fomenten el treball autònom de cada estudiant i li permeten avançar al seu propi ritme.

• Activitats d’avaluació: conjunt d’activitats, també autocorrectives, a partir de les quals els alumnes poden valorar si han assolit els coneixements més destacats sobre cada tema.

• Activitats obertes: activitats de resposta lliure i oberta. La feina es guarda automàticament i pot ser consultada i avaluada pel docent.

• Activitats imprimibles: propostes d’activitats que requereixen dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc.

3ESO

DIGITALO IALSCS1DIGITALO IALSCSESO

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

31

ACTIVITATS DIGITALS PER A L’APRENENTATGE COMPETENCIAL

L’àmplia gamma d’activitats incloses en els nostres projectes van des de les acti-vitats més reproductives fins a les més reflexives, en situacions de treball individual i també en grup, tot combinant diferents eines i recursos digitals.

El projecte digital inclou les activitats AvaluApp destinades a l’avaluació per dimensions i competències.

Activitats i recursos digitalsS’incrementa el nivell d’interactivitat del projecte, integrant elements interactius de presentació de continguts, activitats de gammificació i propostes de dinamit-zació grupal.

32

Activitats autocorrectives i activitats obertesPer tal de promoure la personalització de l’aprenentatge, les activitats interactives dels programes es troben emmagatzemades en el banc de recursos de cadascun dels apartats de la unitat.

El docent pot seleccionar les activitats que ha de realitzar cada alumne i obtenir la nota de les activitats amb traça dutes a terme o fer-ne la correcció en el cas de les activitats obertes.

També s’inclouen activitats sense traça, per fomentar el treball autònom de cada estudiant, cosa que li permet d’avançar al seu propi ritme i reforçar el seu apre-nentatge.

AutoavaluacióEn cada unitat es presenta una autoavaluació, un conjunt d’activitats autocorrectives en les quals els alumnes poden valorar si han assolit prou bé els coneixements. Aquesta modalitat d’activitat també deixa traçabilitat.

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

33

Projectes de treballEs proposen uns projectes de treball cooperatiu que s’estructuren a partir d’una sèrie d’activitats en les quals els alumnes desenvolupen les competències digitals i apliquen els coneixements adquirits en cada trimestre. Els Projectes es carac-teritzen per aquests aspectes:

• Estan contextualitzats en situacions reals i actuals de l’alumnat.• S’utilitzen eines i recursos digitals gratuïts.• Es treballa en el núvol.• Es fan propostes de treball individual i en grup.• Són fàcilment integrables en la dinàmica de l’aula.• Hi ha orientacions metodològiques per al professorat.

Altres materials editables i imprimibles*Algunes de les nostres propostes es-tan enfocades a l’estudi i reflexió dels alumnes. I, per les seves característi-ques, requereixen la seva edició i em-magatzematge o impressió. Es tracta d'activitats de diversos tipus: me-tacognició, mapes conceptuals o al-tres propostes que requereixin dibui-xar, experimentar, mesurar, traçar, etc. Els docents disposen de versions im-primibles de guies d’aula i altres ma-terials complementaris per donar su-port a la seva tasca.

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.34

GUIA D’AULA I RECURSOSATENCIÓ A

LA DIVERSITAT

PROVES D’AVALUACIÓ EN TRES NIVELLS

SOLUCIONARI

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

RECURSOS PER AL DOCENTBarcanova ofereix un seguit de recursos perquè cada professor i cada professora pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu alumnat.

Guia d’aulaLa guia d’aula és una eina de suport a la tasca del docent que facilita l’organització i la planificació del programa triat.

Està estructurada segons aquests apartats:

• Presentació de la guia d’aula i del seu funcionament.

• Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i competències transversals.

• Eines d’avaluació de les competències: – AvaluApp – Rúbriques i dianes – Avaluació curricular i avaluació competencial

• Índex de continguts del programa de Llengua catalana del curs corresponent.

• Temporització indicativa.

• Desenvolupament de les unitats: – Presentació de la unitat i del tema que s’hi tracta. Amb els continguts clau de la unitat. – Programació didàctica. – Continguts. – Criteris d’avaluació. – Objectius d’aprenentatge. – Desenvolupament de la unitat amb els continguts clau i el solucionari. – Mapa conceptual de la unitat didàctica.

1ESOD’AULA

GUIA

O IALSCSPrograma

Olympe de Gouges

3ESOD’AULA

GUIA

o ialscSPrograma

Teresa Claramunt

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

37

Desenvolupament de la unitatCada unitat està reproduïda en la guia d’aula, amb la programació d'aula, els continguts clau, les competències i el solucionari de les activitats de cada una de les planes del material de l’alumne.

ProgramacióLa programació didàctica de cada unitat facilita la planificació de la tasca educativa i permet concretar les activitats, la seva distribució i temporalització:

• Continguts• Criteris d’avaluació• Objectius d’aprenentatge


Gestionar informació temporal1. Situa en un eix cronològic els

principals esdeveniments relacionats

amb els descobriments.

Comprendre informacions2. Quin era l’objectiu dels viatges

d’exploració portuguesos i castellans?

Qui no va assolir l’objectiu previst,

els castellans o els portuguesos? Per

què?

3. ELS DESCOBRIMENTS (II). VIATGES I VIATGERS

3.1 Les exploracions portugueses

Cap a mitjan segle xv, l’infant portuguès Enric el Navegant va impul-

sar la navegació i els viatges d’exploració per les costes africanes. L’ob-

jectiu de Portugal era accedir a l’or del Sudan i comerciar amb l’Índia,

vorejant la costa d’Àfrica. La rivalitat amb Castella en aquesta zona es

va resoldre amb la signatura del tractat d’Alcáçovas (1479): Portugal

cedia a Castella la conquesta de les Canàries i aquesta acceptava que

Portugal explorés la costa africana al sud del cap Bojador.

En successives exploracions per la costa africana, els portuguesos

van ocupar les illes Madeira, les Açores i Cap Verd, van passar el cap

Bojador (1431) i van arribar al golf de Guinea (1460). Finalment, Barto-

lomé Díaz va girar pel cap de Bona Esperança (1487) i Vasco da Gama

va arribar a l’Índia (1498). A les costes africanes i asiàtiques, els portu-

guesos van fundar-hi factories i van aixecar-hi fortaleses. Des d’aques-

ta posició van controlar el comerç d’or i esclaus del Sudan i van mono-

politzar el comerç d’espècies amb l’Índia i el de seda amb la Xina.

3.2 Castella. El descobriment d’Amèrica

El descobriment d’Amèrica es va deure a Cristòfor Colom, un mariner

de possible origen genovès. El seu objectiu, basat en el convenciment

de la rodonesa de la Terra, era endinsar-se a l’Atlàntic i arribar a l’Índia

navegant per l’oest. De primer va presentar el seu projecte al rei Joan II

de Portugal (1484), que el va rebutjar. Després, el va oferir als Reis

Catòlics, que el van acceptar en les Capitulacions de Santa Fe (1492).

Colom va salpar amb tres vaixells des del port de Palos (Huelva),

va fer escala a les Canàries, i el 12 d’octubre de 1492 va arribar a l’illa

caribenya de Guanahani (les Bahames), que va batejar com a San

Salvador. Abans de tornar, va reconèixer les illes de Cuba i la Hispa-

niola i es va interessar per les seves possibles riqueses.

Després de tornar tres vegades més al Nou Món, va morir el 1506

creient que havia arribat a les Índies, nom que es va fer servir a partir

d’aleshores per referir-se a Insulíndia, el sud i el sud-est d’Àsia. Per

això, els nous territoris van rebre aquesta denominació i els seus ha-

bitants van ser anomenats indis.

3.3 Repartiment del món i noves expedicions

El descobriment de noves terres més enllà de l’oceà va tenir un im-

pacte immediat a tot Europa. Els Reis Catòlics van rebre del papa la

sobirania de les Índies i, per evitar conflictes amb Portugal, van deli-

mitar les seves respectives àrees d’influència en el tractat de Tordesi-

llas (1494). Aquest traçava un meridià a 370 llegües a l’oest de les illes

de Cap Verd: les terres situades a l’oest d’aquesta línia serien per a

Castella i les situades a l’est, per a Portugal. Com a conseqüència,

Portugal es va establir al Brasil l’any 1500.

Durant el segle xvi, els successors dels Reis Catòlics van concedir

«llicència per descobrir» a altres mariners, que van explorar les costes

americanes. Així, el 1513, Vasco Núñez de Balboa va creuar l’istme de

Panamà i va descobrir la mar del Sud, anomenada posteriorment

oceà Pacífic, i, entre 1519 i 1522, Magalhães i Elcano van fer la primera

volta al món. Aquest viatge va ser molt important per diversos mo-

tius: significava la primera volta al món, provava l'existència d'un nou

continent i demostrava definitivament que la Terra era rodona. Van

aconseguir retornar a la península Ibèrica amb només 18 homes dels

265 que havien salpat.

Els viatges del descobriment

El descobriment d’AmèricaColom coneixia el mapa

del savi florentí Toscanelli.

Segons aquest mapa (A),

només 12.000 km separaven

Lisboa del sud-est d’Àsia. Per

això, quan en el seu primer

viatge (B) Colom va arribar

a l’illa de San Salvador, va

creure trobar-se a l’illa de

Cipangu (el Japó).

Principals viatges de portuguesos i castellans

Els protagonistes

A Portugal

A Castella

Índia

JavaMinor

Tròpic de Càncer


Cap Verd

IllesAçores

Canàries

Irlanda

Madeira

JavaMajor

Lisboa

A 0 400 800 1200 km

O C E ÀAT L À N T I C

M a r C a r i b

Golf deMèxic

Tròpic de Càncer

Cuba

Hispaniola

El Salvador(Guanahani)

ILLES BAHAMES

A Lisboa

Des de lesilles Canàries

B

Principals viatgesde descobrimentportuguesos

Bartolomeu Dias(1487-1488)

Vasco da Gama(1497-1498)

Vespucci(1501-1502)

Cristòfor Colom (1492)

Principals viatges dedescobriment castellans

Vespucci (1499-1500)

Magalhães i Elcano(1519-1522)

0 1500 3000 4500 km

Cercle polar àrtic

Tròpic de Càncer

Equador

Tròpic deCapricorn

Cercle polarantàrtic

O C E À

Í N D I C

O C E À

PA C Í F I C

O C E À

P A C Í F I C

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

I C

Golf deGuinea

Illes Canàries

Madeira

Cap VerdHispaniola

Cuba

BahamesIllesFilipines

Illes deles Espècies

Estret deMagallanes

Cap deBona Esperança

Cap Bojador

CalicutÍNDIA

Vasco da Gama(1460-1524).

Primer navegant portuguès que va

arribar a l’Índia, vorejant Àfrica,

el 1498.

Juan Sebastián Elcano (1476-1526). Mariner

basc que va participar en la

primera volta al món. La va

completar el 1522.

Enric el Navegant (1394-1460). Va fundar l’Escola de Sagres, on va reunir grans geògrafs, astrònoms i navegants.

Cristòfor Colom (vers 1436-1506). Les Capitulacions de Santa Fe el van nomenar «Almirall de la mar Oceànica i virrei de les terres que descobrís».

Treballar amb mapes3. Anomena, per ordre, els principals

llocs de la ruta de Magalhães i Elcano,

i escriu el recorregut realitzat per

Colom en el seu primer viatge.

4. Explica el significat de les línies

corresponents als tractats d’Alcáço-

vas i Tordesillas.

Participar en l’aprenentatge5. Esbrina qui va donar el seu

nom a Amèrica i per quin motiu.

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES X I XVI

14

15


Gestionar informació temporal1. Situa en un eix cronològic els

principals esdeveniments relacionats

amb els descobriments.

Comprendre informacions2. Quin era l’objectiu dels viatges

d’exploració portuguesos i castellans?

Qui no va assolir l’objectiu previst,

els castellans o els portuguesos? Per

què?

3. ELS DESCOBRIMENTS (II). VIATGES I VIATGERS

3.1 Les exploracions portugueses

Cap a mitjan segle xv, l’infant portuguès Enric el Navegant va impul-

sar la navegació i els viatges d’exploració per les costes africanes. L’ob-

jectiu de Portugal era accedir a l’or del Sudan i comerciar amb l’Índia,

vorejant la costa d’Àfrica. La rivalitat amb Castella en aquesta zona es

va resoldre amb la signatura del tractat d’Alcáçovas (1479): Portugal

cedia a Castella la conquesta de les Canàries i aquesta acceptava que

Portugal explorés la costa africana al sud del cap Bojador.

En successives exploracions per la costa africana, els portuguesos

van ocupar les illes Madeira, les Açores i Cap Verd, van passar el cap

Bojador (1431) i van arribar al golf de Guinea (1460). Finalment, Barto-

lomé Díaz va girar pel cap de Bona Esperança (1487) i Vasco da Gama

va arribar a l’Índia (1498). A les costes africanes i asiàtiques, els portu-

guesos van fundar-hi factories i van aixecar-hi fortaleses. Des d’aques-

ta posició van controlar el comerç d’or i esclaus del Sudan i van mono-

politzar el comerç d’espècies amb l’Índia i el de seda amb la Xina.

3.2 Castella. El descobriment d’Amèrica

El descobriment d’Amèrica es va deure a Cristòfor Colom, un mariner

de possible origen genovès. El seu objectiu, basat en el convenciment

de la rodonesa de la Terra, era endinsar-se a l’Atlàntic i arribar a l’Índia

navegant per l’oest. De primer va presentar el seu projecte al rei Joan II

de Portugal (1484), que el va rebutjar. Després, el va oferir als Reis

Catòlics, que el van acceptar en les Capitulacions de Santa Fe (1492).

Colom va salpar amb tres vaixells des del port de Palos (Huelva),

va fer escala a les Canàries, i el 12 d’octubre de 1492 va arribar a l’illa

caribenya de Guanahani (les Bahames), que va batejar com a San

Salvador. Abans de tornar, va reconèixer les illes de Cuba i la Hispa-

niola i es va interessar per les seves possibles riqueses.

Després de tornar tres vegades més al Nou Món, va morir el 1506

creient que havia arribat a les Índies, nom que es va fer servir a partir

d’aleshores per referir-se a Insulíndia, el sud i el sud-est d’Àsia. Per

això, els nous territoris van rebre aquesta denominació i els seus ha-

bitants van ser anomenats indis.

3.3 Repartiment del món i noves expedicions

El descobriment de noves terres més enllà de l’oceà va tenir un im-

pacte immediat a tot Europa. Els Reis Catòlics van rebre del papa la

sobirania de les Índies i, per evitar conflictes amb Portugal, van deli-

mitar les seves respectives àrees d’influència en el tractat de Tordesi-

llas (1494). Aquest traçava un meridià a 370 llegües a l’oest de les illes

de Cap Verd: les terres situades a l’oest d’aquesta línia serien per a

Castella i les situades a l’est, per a Portugal. Com a conseqüència,

Portugal es va establir al Brasil l’any 1500.

Durant el segle xvi, els successors dels Reis Catòlics van concedir

«llicència per descobrir» a altres mariners, que van explorar les costes

americanes. Així, el 1513, Vasco Núñez de Balboa va creuar l’istme de

Panamà i va descobrir la mar del Sud, anomenada posteriorment

oceà Pacífic, i, entre 1519 i 1522, Magalhães i Elcano van fer la primera

volta al món. Aquest viatge va ser molt important per diversos mo-

tius: significava la primera volta al món, provava l'existència d'un nou

continent i demostrava definitivament que la Terra era rodona. Van

aconseguir retornar a la península Ibèrica amb només 18 homes dels

265 que havien salpat.

Els viatges del descobriment

El descobriment d’AmèricaColom coneixia el mapa

del savi florentí Toscanelli.

Segons aquest mapa (A),

només 12.000 km separaven

Lisboa del sud-est d’Àsia. Per

això, quan en el seu primer

viatge (B) Colom va arribar

a l’illa de San Salvador, va

creure trobar-se a l’illa de

Cipangu (el Japó).

Principals viatges de portuguesos i castellans

Els protagonistes

A Portugal

A Castella

Índia

JavaMinor

Tròpic de Càncer


Cap Verd

IllesAçores

Canàries

Irlanda

Madeira

JavaMajor

Lisboa

A 0 400 800 1200 km

O C E ÀAT L À N T I C

M a r C a r i b

Golf deMèxic

Tròpic de Càncer

Cuba

Hispaniola

El Salvador(Guanahani)

ILLES BAHAMES

A Lisboa

Des de lesilles Canàries

B

Principals viatgesde descobrimentportuguesos

Bartolomeu Dias(1487-1488)

Vasco da Gama(1497-1498)

Vespucci(1501-1502)

Cristòfor Colom (1492)

Principals viatges dedescobriment castellans

Vespucci (1499-1500)

Magalhães i Elcano(1519-1522)

0 1500 3000 4500 km

Cercle polar àrtic

Tròpic de Càncer

Equador

Tròpic deCapricorn

Cercle polarantàrtic

O C E À

Í N D I C

O C E À

PA C Í F I C

O C E À

P A C Í F I C

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

I C

Golf deGuinea

Illes Canàries

Madeira

Cap VerdHispaniola

Cuba

BahamesIllesFilipines

Illes deles Espècies

Estret deMagallanes

Cap deBona Esperança

Cap Bojador

CalicutÍNDIA

Vasco da Gama(1460-1524).

Primer navegant portuguès que va

arribar a l’Índia, vorejant Àfrica,

el 1498.

Juan Sebastián Elcano (1476-1526). Mariner

basc que va participar en la

primera volta al món. La va

completar el 1522.

Enric el Navegant (1394-1460). Va fundar l’Escola de Sagres, on va reunir grans geògrafs, astrònoms i navegants.

Cristòfor Colom (vers 1436-1506). Les Capitulacions de Santa Fe el van nomenar «Almirall de la mar Oceànica i virrei de les terres que descobrís».

Treballar amb mapes3. Anomena, per ordre, els principals

llocs de la ruta de Magalhães i Elcano,

i escriu el recorregut realitzat per

Colom en el seu primer viatge.

4. Explica el significat de les línies

corresponents als tractats d’Alcáço-

vas i Tordesillas.

Participar en l’aprenentatge5. Esbrina qui va donar el seu

nom a Amèrica i per quin motiu.


14

15

Aquest epígraf es divideix en tres centres

d’interès que es corresponen amb les dues grans

potències colonials del segle XVI, Portugal i Cas-

tella, i amb el repartiment del món conegut que

varen firmar al tractat de Tordesillas.

Al subepígraf «Les exploracions portugue-

ses» seria convenient que el professorat insistís

en els termes destacats en el text en negreta:

tractat d’Alcaçovas, pel qual les Canàries passa-

ven a formar part del regne de Castella a canvi de

la lliure exploració i conquesta de Portugal a la

costa africana; Bartolomé Díaz i Vasco da Gama,

els marins portuguesos que volten el cap de Bona

Esperança, el primer, i arriben a l’Índia, el segon.

Al següent subepígraf «Castella. El descobri-

ment d’Amèrica» es podrien destacar els contin-

guts següents: el projecte de Colom; les capitula-

cions de Santa Fe; viatge i descobriments

geogràfics; nom dels territoris descoberts: Índies

o Amèrica?Finalment els estudiants han de conèixer els

conflictes territorials sorgits entre ambdues po-

tències i el tractat firmat per resoldre’ls, així com

les seves conseqüències. Per explicar el tractat

de Tordesillas el professorat pot projectar el ví-

deo de RTVE de la sèrie «Isabel» i el capítol en

què s’esmenta.

Solucions

1. Esdeveniments relacionats amb els descobri-

ments cronològicament: 1487. Bartolomé Díaz va

voltar el cap de Bona Esperança. 1492. Colom va

arribar a l’illa de Guanahaní (Bahames).

2. L’objectiu portuguès era accedir a l’or del Sud-

an i comerciar amb les Índies, vorejant la costa

d’Àfrica. El del castellà era demostrar que la Terra

era redona i que es podia arribar a l’Índia nave-

gant cap a l’oest.

3. Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat

llegeixi el mapa i n’obtengui la informació precisa.

Sevilla-Sanlúcar (Cadis), Illes Canàries, Rio de Ja-

neiro, Rio de la Plata, estret de Magallanes, illes

Marianes, illes Filipines, Brunei, cap de Bona Espe-

rança, illes de Cap Verd, Sanlúcar de Barrameda.

4. S’intenta reforçar la lectura de mapes. En el seu

primer viatge (1492-1493) Colom va partir del

port de Pals en direcció a les Illes Canàries. Des

d’allà va arribar a diverses illes del Carib: Guana-

haní (San Salvador), Juana (Cuba) i La Española

(Santo Domingo).

5. El tractat de Tordesillas regulava el descobriment

dels territoris americans, i deixava per a Castella els

situats a l’oest d’un meridià traçat a 370 llegües

(uns 2 000 km) a l’oest de les illes de Cap Verd.

32

UNITAT 1


Balustrada

Pòrtic

Fris

Escalinata

Cúpula

Tambor amb pilastres i buits

Punt de fugaEspectador

Punt de fuga

Edificis significatius. Esglésies i palaus

Conèixer l’art 1. Escriu la definició d’aquests termes

arquitectònics: suport, ordres clàssics,

arc de mig punt, frontó, sostre pla,

sostre de volta, cúpula, planta de

creu grega, planta centralitzada.

2. Busca exemples dels termes an-

teriors en les imatges d’aquest

apartat o en el «Diccionari de ter-

mes artístics» que trobaràs al web:

www.barcanova.cat.

8. EL RENAIXEMENT A ITÀLIA (I). L’ARQUITECTURA

El Renaixement va ser l’estil artístic que va aplicar les idees humanis-

tes al camp de l’art. Va sorgir a Itàlia al segle xv (Quattrocento) i es

va estendre arreu d’Europa al segle xvi (Cinquecento).

8.1 Característiques del Renaixement

Les característiques més importants de l'art renaixentista són les se-

güents:

• El model artístic va ser l’antiguitat clàssica. Per això, els artistes

es van basar en els materials i les formes dels autors grecs i ro-

mans.

• L’art es va inspirar en la naturalesa i va intentar representar fi-

delment la realitat. Per aconseguir-ho, va recórrer de vegades a

mètodes matemàtics, com els mòduls, per calcular les propor-

cions, i la perspectiva lineal, per representar la profunditat.

• Es va recuperar l’antropocentrisme. Els edificis es van fer a es-

cala humana, i l’ésser humà va ser el protagonista d’escultures i

pintures en les quals es va buscar la bellesa ideal, la serenitat

i l’equilibri.

• Els artistes van millorar la seva consideració social. Molts van

destacar en diverses disciplines, van firmar les seves obres i van

rebre el suport de rics mecenes, com els Mèdici a Florència i els

papes a Roma.

8.2 L’arquitectura i les seves etapes

Els arquitectes es van inspirar en els models clàssics, van fer servir

la pedra com a material i van utilitzar els ordres grecs i romans, els

arcs semicirculars i els sostres plans o de volta. Els edificis més des-

tacats van ser les esglésies, amb planta de creu llatina o centralitza-

da, i els palaus, amb diversos pisos horitzontals i portes i finestres

rematades en frontons.

• Al segle XV, el bressol del nou estil va ser la ciutat de Florència.

En aquesta ciutat, Filippo Brunelleschi va inaugurar el Renaixe-

ment amb la cúpula de la catedral de Florència. Després, va cre-

ar els models d’església i palau renaixentistes (església de San

Lorenzo i palau Pitti). També va destacar Leon Battista Alberti,

autor de la façana de l’església de Santa Maria Novella i del pa-

lau Rucellai.

• Al segle XVI, el centre de l’arquitectura italiana es va traslladar a

Roma, on els papes van impulsar nous edificis. Destaquen el

templet de San Pietro in Montorio i la basílica de Sant Pere del

Vaticà, dissenyada per Bramante i continuada per altres arqui-

tectes, entre ells Miquel Àngel.

El Quattrocento. Florència

Cúpula de la catedral de Florència (A),

de Brunelleschi, construïda entre

1420 i 1426. L’arquitecte va superar

el repte de cobrir un enorme espai

de 41,7 m. Per a això, va idear un

sistema de doble cúpula, una d’interior

semicircular i una altra d’exterior

apuntada, lligades amb elements

d’unió que es contrarestaven entre si.

Palau Rucellai (B), d’Alberti. Es va

construir entre 1446 i 1455 i és un

model de palau renaixentista: pisos

horitzontals en els quals el ressalt dels

carreus decreix cap amunt, finestres

emmarcades per pilastres dòriques,

jòniques i corínties i gran cornisa.

L’interior es disposava entorn d’un pati.

El Cinquecento. San Pietro in Montorio, Roma

Aquest templet està construït dins d’un pati sobre el lloc on se suposava que

havia estat crucificat sant Pere. Bramante va projectar un edifici de planta

central sobre una escalinata i un pòrtic rematat per una balustrada, que envolta

l’espai central coronat per una cúpula.

Els mòduls matemàtics

L’art renaixentista va donar novament

importància a la figura humana i a

les seves proporcions. El cànon ideal

tornarà a ser el mòdul dels vuit caps

i l’altura ideal total serà igual a la

longitud dels braços estesos, tal

com va plasmar Leonardo da Vinci

en el seu Home de Vitruvi.

La perspectiva lineal

La perspectiva lineal és un mètode per

aconseguir la sensació de profunditat.

Consisteix en una sèrie de línies que

convergeixen en un punt (el punt de

fuga) situat en el límit del camp visual.

Nervis

Llanterna

Tambor

Cúpula exterior

Cornisa

Pilastres

Eix vertical

Rectangle

Cilindre

Cúpula semiesfèrica

Valorar aportacions culturals3. La recerca de la bellesa ideal i de

l’harmonia de les proporcions va ser

una constant en els artistes del Re-

naixement. Busca informació sobre

aquests dos conceptes.

Treballar amb imatges4. Per què han passat a la histò-

ria de l’arquitectura i l’art els edificis

de les il·lustracions?

Si et cal, busca informació comple-

mentària sobre aquests edificis a

internet.

BA


24

25


Balustrada

Pòrtic

Fris

Escalinata

Cúpula

Tambor amb pilastres i buits

Punt de fugaEspectador

Punt de fuga

Edificis significatius. Esglésies i palaus

Conèixer l’art 1. Escriu la definició d’aquests termes

arquitectònics: suport, ordres clàssics,

arc de mig punt, frontó, sostre pla,

sostre de volta, cúpula, planta de

creu grega, planta centralitzada.

2. Busca exemples dels termes an-

teriors en les imatges d’aquest

apartat o en el «Diccionari de ter-

mes artístics» que trobaràs al web:

www.barcanova.cat.

8. EL RENAIXEMENT A ITÀLIA (I). L’ARQUITECTURA

El Renaixement va ser l’estil artístic que va aplicar les idees humanis-

tes al camp de l’art. Va sorgir a Itàlia al segle xv (Quattrocento) i es

va estendre arreu d’Europa al segle xvi (Cinquecento).

8.1 Característiques del Renaixement

Les característiques més importants de l'art renaixentista són les se-

güents:

• El model artístic va ser l’antiguitat clàssica. Per això, els artistes

es van basar en els materials i les formes dels autors grecs i ro-

mans.

• L’art es va inspirar en la naturalesa i va intentar representar fi-

delment la realitat. Per aconseguir-ho, va recórrer de vegades a

mètodes matemàtics, com els mòduls, per calcular les propor-

cions, i la perspectiva lineal, per representar la profunditat.

• Es va recuperar l’antropocentrisme. Els edificis es van fer a es-

cala humana, i l’ésser humà va ser el protagonista d’escultures i

pintures en les quals es va buscar la bellesa ideal, la serenitat

i l’equilibri.

• Els artistes van millorar la seva consideració social. Molts van

destacar en diverses disciplines, van firmar les seves obres i van

rebre el suport de rics mecenes, com els Mèdici a Florència i els

papes a Roma.

8.2 L’arquitectura i les seves etapes

Els arquitectes es van inspirar en els models clàssics, van fer servir

la pedra com a material i van utilitzar els ordres grecs i romans, els

arcs semicirculars i els sostres plans o de volta. Els edificis més des-

tacats van ser les esglésies, amb planta de creu llatina o centralitza-

da, i els palaus, amb diversos pisos horitzontals i portes i finestres

rematades en frontons.

• Al segle XV, el bressol del nou estil va ser la ciutat de Florència.

En aquesta ciutat, Filippo Brunelleschi va inaugurar el Renaixe-

ment amb la cúpula de la catedral de Florència. Després, va cre-

ar els models d’església i palau renaixentistes (església de San

Lorenzo i palau Pitti). També va destacar Leon Battista Alberti,

autor de la façana de l’església de Santa Maria Novella i del pa-

lau Rucellai.

• Al segle XVI, el centre de l’arquitectura italiana es va traslladar a

Roma, on els papes van impulsar nous edificis. Destaquen el

templet de San Pietro in Montorio i la basílica de Sant Pere del

Vaticà, dissenyada per Bramante i continuada per altres arqui-

tectes, entre ells Miquel Àngel.

El Quattrocento. Florència

Cúpula de la catedral de Florència (A),

de Brunelleschi, construïda entre

1420 i 1426. L’arquitecte va superar

el repte de cobrir un enorme espai

de 41,7 m. Per a això, va idear un

sistema de doble cúpula, una d’interior

semicircular i una altra d’exterior

apuntada, lligades amb elements

d’unió que es contrarestaven entre si.

Palau Rucellai (B), d’Alberti. Es va

construir entre 1446 i 1455 i és un

model de palau renaixentista: pisos

horitzontals en els quals el ressalt dels

carreus decreix cap amunt, finestres

emmarcades per pilastres dòriques,

jòniques i corínties i gran cornisa.

L’interior es disposava entorn d’un pati.

El Cinquecento. San Pietro in Montorio, Roma

Aquest templet està construït dins d’un pati sobre el lloc on se suposava que

havia estat crucificat sant Pere. Bramante va projectar un edifici de planta

central sobre una escalinata i un pòrtic rematat per una balustrada, que envolta

l’espai central coronat per una cúpula.

Els mòduls matemàtics

L’art renaixentista va donar novament

importància a la figura humana i a

les seves proporcions. El cànon ideal

tornarà a ser el mòdul dels vuit caps

i l’altura ideal total serà igual a la

longitud dels braços estesos, tal

com va plasmar Leonardo da Vinci

en el seu Home de Vitruvi.

La perspectiva lineal

La perspectiva lineal és un mètode per

aconseguir la sensació de profunditat.

Consisteix en una sèrie de línies que

convergeixen en un punt (el punt de

fuga) situat en el límit del camp visual.

Nervis

Llanterna

Tambor

Cúpula exterior

Cornisa

Pilastres

Eix vertical

Rectangle

Cilindre

Cúpula semiesfèrica

Valorar aportacions culturals3. La recerca de la bellesa ideal i de

l’harmonia de les proporcions va ser

una constant en els artistes del Re-

naixement. Busca informació sobre

aquests dos conceptes.

Treballar amb imatges4. Per què han passat a la histò-

ria de l’arquitectura i l’art els edificis

de les il·lustracions?

Si et cal, busca informació comple-

mentària sobre aquests edificis a

internet.

BA


24

25

L’estudi del Renaixement ha de ser entès pels

estudiants com l’aplicació de les idees humanis-

tes al camp de l’art; en conseqüència, els artistes

es varen inspirar en les obres de l’antiguitat clàs-

sica i l’art va recuperar l’antropocentrisme. Des

d’aquesta anàlisi s’insistirà en les característiques

que defineixen al Renaixement: recuperació dels

valors de l’antiguitat clàssica, naturalesa, antro-

pocentrisme i la consideració social de l’artista en

aquest període.

Solucions

1. Suport: qualsevol element que en sustenta un

altre; ordres clàssics: conjunt format per la co-

lumna i l’entaulament disposat segons mòduls i

cànons del món grecoromà; arc de mig punt: ele-

ment sustentant semicircular que descarrega les

empentes lateralment; frontó: rematada triangu-

lar d’una façana, pòrtic, finestra, etc.; coberta pla-

na: sistema de tancament horitzontal de la part

superior d’una construcció; coberta voltada.

CC1. Textos de les ciències socials: descripció, explica-

ció, justificació, interpretació i argumentació, i vocabu-

lari propi.

CC2. Estratègies comunicatives en situacions d’interac-

ció oral.

CC3. Cronologia i temps històric.

CC4. Coneixements històrics temporals.

CC5. Fonts primàries i secundàries.

CC6. Vincles entre el passat, el present i el futur. L’em-

patia històrica.

CC7. La memòria històrica.

CC8. Elements de canvi i continuïtat entre etapes his-

tòriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat.

CC9. El passat i el present de Catalunya en el context

d’Espanya i d’Europa.

CC10. Models d’interpretació geogràfics i de fets histò-

rics.

CC11. Les dones en la història i en les societats actuals.

CC12. Les manifestacions artístiques en el seu context

històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expres-

sius

CC13. Anàlisi d’imatges i referents estètics. Descodifi-

cació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals.

CC14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni histori-

coartístic i cultural.

CC15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la

culturail’art,i en les mentalitats.

CC16. La diversitat cultural i religiosa com a riquesa de

les societats. Relativisme cultural.

CC17. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions diverses.

CONTINGUTS CLAU

33

UNITAT 1

» PROGRAMACIÓ DIDÀCTICACONTINGUTS

DIMENSIÓ

COMPRENSIÓ

LECTORA

Lectura d’un text narratiu.

Estratègies de comprensió lectora.

Intenció comunicativa i actitud del parlant.

Idees principals i secundàries.

DIMENSIÓ

EXPRESSIÓ

ESCRITA

Escriptura com a procés: planificació, textualització

i revisió.

Adequació.

Registre lingüístic.

Adequació lèxica.

Correcció.

Puntuació, paràgrafs.

Presentació de l’escrit amb processador

de text.

DIMENSIÓ

COMUNICACIÓ

ORAL

Textos orals.

Formals i informals.

Planificats i no planificats.

Recursos verbals i no verbals.

Interaccions orals i digitals: debats.

DIMENSIÓ

LITERÀRIA

Estratègies i tècniques per analitzar

i interpretar el text literari abans,

durant i després de la lectura.

Gèneres literaris i característiques predominants.

Models textuals.

Redacció de textos d’intenció literària,

des d’una perspectiva lúdica i creativa.

BLOC

TRANSVERSAL

DE CONEIXEMENT

DE LA LLENGUA

Pragmàtica.

Registres lingüístics.

Textos orals.

Fonètica i fonologia.

Patrons de ritme, d’entonació i accentuació de

paraules i enunciats en textos orals.

Lèxic i semàntica.

Expressions comunes, frases fetes.

Lèxic precís i apropiat a contextos concrets i

quotidians.

Mecanismes de formació de paraules.

Relacions semàntiques. Canvis en el significat de les

paraules.

Estratègies de cerca lèxica: ús del diccionari.

Morfologia i sintaxi.

Sintaxi de l’oració. Sintagmes.

Usos dels signes de puntuació: el punt, els signes

d’interrogació i admiració, els punts suspensius, el

punt i coma, els dos punts.

Les conjugacions. El present d’indicatiu.

74

UNITAT 2 » PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

CRITERIS D’AVALUACIÓ

DIMENSIÓ

COMPRENSIÓ

LECTORA

Aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos narratius i conversacionals.

Llegir, comprendre i interpretar textos escrits captant-ne el sentit global, identificant-ne la informació

rellevant, extraient-ne informacions concretes, fent-ne inferències, determinant-ne l’actitud del parlant, i

reconèixer alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

Aplicar els coneixements sobre la llengua i les seves normes d’ús, i reflexionar-hi, per resoldre problemes de

comprensió de textos escrits i per revisar progressivament i autònoma els textos propis i aliens.

DIMENSIÓ

EXPRESSIÓ

ESCRITA

Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats

(planificant, textualitzant, revisant i reescrivint).

Escriure textos en relació amb l’àmbit d’ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida

acadèmica i dels mitjans de comunicació, i en relació amb la finalitat que persegueixen, seguint models i

aplicant les estratègies necessàries per planificar, textualitzar, revisar i reescriure.

Integrar la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i l’ús de l’escriptura.

Construir el dossier personal d’aprenentatge per a la gestió de la informació i el progrés de l’aprenentatge.

DIMENSIÓ

COMUNICACIÓ

ORAL

Comprendre i interpretar textos orals de la vida quotidiana o narratius, captant-ne el sentit global,

identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant

l’actitud del parlant.

Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, la coherència i la

cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els

elements no verbals (gestos, moviments, mirada...).

Aprendre a parlar en públic, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la

llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans

de comunicació.


comprensió i expressió de textos orals, i per a compondre i revisar progressivament i autònoma els textos

propis i aliens.

DIMENSIÓ

LITERÀRIA

Llegir i comprendre, de manera guiada, obres literàries de la literatura catalana.

Redactar textos personals d’intenció literària des d’una perspectiva lúdica i creativa.


comprensió i expressió.

DIMENSIÓ

ACTITUDINAL

I PLURILINGÜE

Valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a

estímul del desenvolupament personal.

Valorar la importància de la interacció oral en la vida social practicant actes de parla, en situacions

comunicatives pròpies de l’activitat escolar.

75

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA « UNITAT 2

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

CO

MP

ETÈ

NC

IES

BÀ

SIQ

UE

S G

EN

ER

ALS

CB5. Competència

digitalFer recerca d’informació eficaç a través d’Internet.

CB7. Competència

d’aprendre a aprendre

Saber millorar l’atenció, la concentració i la memòria.

Obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.

Aplicar coneixements i destreses adquirits amb anterioritat en altres contextos.

CB8. Competència

d’autonomia,

iniciativa personal

i emprenedoria

Mostrar iniciativa pròpia.

Organitzar les tasques i els temps d’una manera adequada.

Assolir els

coneixements

Identificar els gèneres literaris i saber què és una narració.

Dominar l’ordre alfabètic.

Reconèixer les categories lèxiques.

Recórrer a les tècniques més conegudes per millorar l’anàlisi literària i gramatical.

Practicar els signes de puntuació i fer un ús correcte de les majúscules

Reconèixer i conjugar el present d’indicatiu.

77

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA « UNITAT 2

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

CO

MP

ETÈ

NC

IES

BÀ

SIQ

UE

S D

E L

’ÀM

BIT

LIN

GÜ

ÍSTI

C

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ

LECTORA

C1Llegir amb rapidesa i eficientment (amb fixacions àmplies i selectives).Discriminar les idees principals de les secundàries.Saber relacionar les informacions del text i seleccionar-ne la informació segons la importància.C2

Distingir el tipus de text (narratiu, argumentatiu...).Identificar-ne les característiques: estructura, lèxic i morfosintaxi.C3 Cercar informació, destriar-la i reelaborar-la.

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ

ESCRITA

C4Generar idees a través de diversos mètodes.Triar les idees principals.Jerarquitzar-les (mapes conceptuals, guions...).

C5

Utilitzar el tipus de text adequat a la situació comunicativa.Trobar el registre adient al context.Emprar el lèxic i la fraseologia adequats.Ordenar el text en paràgrafs i amb connectors variats.Respectar les normes morfològiques, sintàctiques i ortogràfiques.C6 Revisar i corregir el text per presentar-lo.

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ

ORAL

C7

Obtenir la informació explícita i rellevant.Interpretar aquesta informació i inferir-ne el sentit global.Valorar-la de manera crítica i raonada.Comprendre els missatges.Reconèixer els registres.Interpretar els elements prosòdics i no verbals.

C8

Ser conscient tant del receptor com de la situació comunicativa en què es produeix el text

per tal d’emprar el registre adequat.Tenir cura de la coherència entre les parts i la cohesió interna de les idees per tal d’expressar

els continguts de manera clara i entenedora.Parlar amb correcció lingüística, prosòdia correcta i ús d’elements no verbals.

C9

Saludar i prendre la paraula.Cenyir-se al tema.Cooperar amb l’interlocutor per al correcte desenvolupament del debat.Demanar i oferir aclariments i ajuda en cas de malentès o ambigüitat.Adequar-se a la situació i a la intenció comunicativa.Utilitzar fórmules de respecte i de cortesia.Usar el to de veu i el registre pertinents.Fer servir circumloquis, expressions d’humor i afecte.Usar la comunicació no verbal.

DIMENSIÓ LITERÀRIA

C11Reconèixer i valorar les característiques del gènere al qual pertanyen els textos (poesia,

narrativa, teatre).Reconèixer i valorar els recursos literaris que caracteritzen els textos.

C12Reescriure a través de tècniques de simulació.Fer versions a partir de models.Crear de manera autònoma textos literaris.

DIMENSIÓ ACTITUDINAL

I PLURILINGÜE

A1Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per

al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament

i comunicar-se amb els altres.

A2 Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.76

UNITAT 2 » PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

38

2.31. Escriu el nom de tres rius peninsulars del vessant mediterrani. ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ 2.32. Ressegueix amb color blau, sobre el mapa físic de la Península, els

rius principals i posa-hi el nom:

2.33. Quines són les unitats de relleu de Catalunya?

___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ 2.34. Escriu el nom de dos rius de cada una de les xarxes hidrogràfiques

de Catalunya: xarxa Pirineu-Ebre, xarxa Pirineu-Mediterrània i xarxa

Mediterrània.

___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________

SOCIALS 1r ESO

Nom _______________________________ Grup _________

Data _________

2. EL PLANETA BLAU

2.1. Observa el planisferi i els gràfics de la superfície dels oceans i els

continents del llibre (pàg. 36 i 37) i respon les preguntes següents:

a) Quin oceà s’estén entre Europa i Amèrica? ______________________

b) Quin oceà s’estén entre Amèrica i Àsia? ______________________

c) Quin oceà s’estén entre Àfrica i Àsia? ______________________

d) Quin oceà hi ha al pol Nord? ______________________

e) Quin és el continent més gran? ______________________

f) Quin és el continent més petit? ______________________

g) Què és més gran, Àsia o els continents d’Àfrica i de l’Antàrtida junts?

______________________

2.2. A quin hemisferi hi ha més terres emergides?

___________________________________________________________________________________

2.3. Localitza en aquest planisferi els oceans i els continents i escriu-ne el nom.

Rúbriques i dianes*De cada una de les unitats, es faciliten rúbriques i dianes que permeten l’autoava-luació per part de l’alumnat.

Atenció a la diversitat*Es proposen activitats per atendre la diversitat de l’alumnat que els docents poden trobar a les aules. Es tracta d’activitats de reforç i d’ampliació dels contin-guts de cada una de les unitats per tal que TOTS els alumnes i les alumnes puguin assolir els coneixements ajustant-nos a les seves necessitats.

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

A Activitat

C Competència

P Ponderació

» RÚBRIQUESUnitat 6

A C P C P C P C P C P

6.10 C1 5 C4 3 C5 5 C6 3 C11 5

NIVELL 1NIVELL 2

NIVELL 3

C1

Extracció de les

idees principals

d'un text

Saps extreure les idees

principals del text.

Saps interpretar les idees

principals del text.

Valores les idees principals

i les secundàries del text.

Interpretació del

propòsit principal

Interpretes adequadament

el propòsit principal.

Interpretes el propòsit

principal i també les

informacions implícites.

Valores el contingut del

text en funció dels teus

coneixements previs i dels

obtinguts en altres fonts

d'informació.

Relació entre les

idees del text

Relaciones entre si les

diferents informacions

explícites del text.

Saps integrar el contingut

en el context específic.

Avalues el text i saps

arribar al raonament

abstracte.

C5

Adequació del

registre en la

redacció del text

Tens en compte la situació

comunicativa per emprar

un registre adequat.

Empres el registre adequat

amb precisió d'acord amb

la situació comunicativa

i els receptors.

Empres el registre adequat

amb molta precisió

d'acord amb la situació

comunicativa i el receptor.

Organització de

les idees del text

escrit

Organitzes les idees de

manera suficient.

Organitzes bé les idees.

Organitzes molt bé les

idees.

Correcció

ortogràfica

Escrius amb una ortografia

bàsica.

Escrius amb una ortografia

força correcta.

Escrius amb plena

correcció ortogràfica.

C11

Identificació dels

gèneres literaris

Identifiques alguna

característica important

de la poesia com a gènere

literari: el vers, l'estrofa,

la mètrica.

Ets capaç de comptar el

nombre de síl·labes dels

versos i d’identificar-ne

la rima.

Saps identificar amb

precisió la mètrica i la

rima dels versos que

formen el poema.

33

RÚBRIQUES « UNITAT 6

Representació gràfica de la rúbrica: la diana

34

UNITAT 6 » RÚBRIQUES

2.19. Escriu el nom del llac més gran, el cim més alt i l’illa amb més

extensió del continent africà. ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ 2.20. Escriu, sobre el mapa físic d’Amèrica, el nom de tres dels seus rius

principals i digues a quin mar desemboquen:

PROJ

ECTE D

IGITAL

GUIA

D’AULA

I RECU

RSOS

ÀMBIT

SOCIA

LAVA

LUACIÓ

• AVA

LUAPP

ODS

ALTRE

S MATE

RIALS

39

SOCIA

LS

AVALUACIÓ COMPETENCIAL

SOCIALS 1r ESO

Nom _______________________________ Grup _________

Avaluació _______________ Data _________

QUALIFICACIÓ

1. ORIENTACIÓ I REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI

Observa aquest mapa d’Austràlia:

1. Quina de les afirmacions següents és certa?

☐ 250 quilòmetres equivalen a 1 metre del mapa.

☐ 250 quiilòmetres equivalen a 1 mil·límetre del mapa.

☐ 250 milles equivalen a 1 centímetre del mapa.

☐ 250 centímetres equivalen a 1 quilòmetre del mapa.

Avaluació*Avaluació curricular Proves d’avaluació en tres nivells de dificultat (A, B, C) per tal de poder ajustar-se a les necessitats de cada alumne.

Avaluació competencial Es faciliten proves d’avaluació competencial, amb el solucionari, que facilita i agilitza la correcció d’aquestes proves.

Generador d’exercicis d’avaluacióGenava és un generador d'avaluacions personalitzable per a diferents cursos i matèries de l'Educació Secundària Obligatòria. La seva base de dades té multitud d'exercicis amb propostes competencials, gràcies als quals podem realitzar dife-rents proves a cada grup d'alumnes. El programa és descarregable per a usuaris docents registrats en l’Espai personal Barcanova.

2

SOCIALS 1r ESO

Nom _______________________________ Grup _________ Avaluació _______________ Data _________

QUALIFICACIÓ

1. ORIENTACIÓ I REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI OPCIÓ A

1.1. Fixa’t en la fotografia i assenyala amb una creu les afirmacions

que són certes.

Si la fotografia s’ha fet des de l’Alguer, es tracta d’una sortida

de sol. Si la fotografia és feta des d’un punt de l’est de Menorca, es

tracta d’una sortida de sol.

Si la fotografia s’ha fet des d’un punt de l’oest d’Eivissa, es

tracta d’una posta de sol.

Si la fotografia s’ha fet des d’un punt de l’est de la Costa

Brava, es tracta d’una posta de sol.

4

En la imatge B s’hi observen els meridians.

En la imatge A s’hi observen els paral·lels.

En la imatge B s’hi observa el meridià de Greenwich, que

passa per Anglaterra.

En la imatge A s’hi observa el meridià de Greenwich, que


1.5. Observa el planisferi i calcula la distància que recorrerà en avió

una persona que viu a Lleida i que va Londres a passar-hi els caps

de setmana dels mesos de febrer i març per motius laborals

(suposant que l’avió s’enlaira i aterra a les dues ciutats, sense fer

escala a altres aeroports).

__________________________________________________________________________

Amb solucionari!


3

1.2. Imagina’t que has deixat el rellotge damunt la taula de manera

que el número 3 assenyala el nord-est. A quina hora la busca dels

minuts assenyalarà el sud-est?

__________________

1.3. Com es pot orientar una persona que s’ha perdut i no sap on és?

Assenyala amb una creu la resposta correcta.

Posant un metall, en posició horitzontal, a sobre d’un paper.

Observant la situació de l’estel polar al cel, si és de nit.

Observant el nivell de l’aigua del mar, si és en un lloc de

costa.

1.4. Observa les imatges i assenyala amb una creu l’única de les

afirmacions que és correcta.

A B

5

1.6. Llegeix el text i, amb l’ajut d’un atles o d’Internet, completa la

taula amb nou ciutats, rius o llacs per on passa el tren

transsiberià, la seva latitud, la seva longitud i el fus horari

corresponent (+2, +3, +4, etc.).

El transsiberià és el tren més llarg del món. Travessa bona part de la

Rússia europea i tot Sibèria, i forma una àmplia xarxa que uneix Moscou

amb Vladivostok, que estan separades per 9.280 km.

Moltes zones de Sibèria tenen un hivern molt rigorós que hi fa difícil la

vida humana. Un dels rius que travessa aquesta immensa regió del nord

d’Àsia és l’Obi, que es manté glaçat bona part de l’any. No obstant això,

el tren transsiberià ha permès que es desenvolupessin ciutats importants,

com ara Novosibirsk, Omsk i Tomsk. El transsiberià va ser projectat l’any 1850 pel tsar Alexandre III i se’n

començà la construcció el 1891. L’any 1904 es va acabar el primer tram,

que arribava prop del llac Baikal. El darrer tram posat en servei es va

acabar de construir el 1954 i uneix les ciutats de Magnitogorsk i Astana.

Ciutat, riu o llac Latitud Longitud Fus horari

2. A partir de l’escala que apareix en el mapa, calcula la distància en milles

i en quilòmetres entre les ciutats de Perth i Brisbane.

La distància entre Perth i Brisbane és de __________

quilòmetres, aproximadament. La distància entre Perth i Brisbane és de __________ milles,

aproximadament. 3. Quines són, aproximadament, les coordenades geogràfiques de la ciutat

de Melbourne?

Latitud: ___________

Longitud: __________

4. A partir de la informació que proporciona el mapa, explica,

raonadament, a quin hemisferi és Austràlia:

5. Tenint en compte les longituds representades en el mapa, pots deduir

quants fusos horaris diferents té Austràlia?

40

Soci

als

• 1r

ESO

Completa el mapa de conceptes.

UNITAT 7 » EGIPTE I MESOPOTÀMIA » Mapa de conceptes

LES PRIMERES CIUTATS

van néixer

constitueixen

caracteritzades per

van impulsar

Nil

Tigris

mesopotàmica

egípcia

l’aiguaagrari

faraons

artesansfuncionarisl’escriptura

Mapes conceptualsEl Programa Eulàlia Ferrer inclou mapes conceptuals per a cada unitat per com-pletar i poder, d’aquesta manera, repassar els conceptes clau de cada una de les unitats. Inclouen el solucionari.

Soci

als

• 1r

ESO

Completa el mapa de conceptes.

UNITAT 7 » EGIPTE I MESOPOTÀMIA » Mapa de conceptes

LES PRIMERES CIUTATS

van néixer

constitueixen

caracteritzades per

van impulsar

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

41

FORMACIÓ PER A DOCENTSBarcanova aposta per la formació permanent del professorat i per això ofereix formació i seguiment dels programes de l’ESO.

Tant si s’està subscrit a la newsletter, com si ja s’està registrat a l’espai personal, s’informa puntualment d’aquelles formacions o cursos relacionats amb els progra-mes, les àrees, les noves tendències i metodologies educatives actuals.

A més a més, les formacions i els cursos es poden adaptar a les necessitats de cada centre.

Consulteu amb el vostre assessor o escriviu un correu electrònic a: [email protected]

Cursos on-lineUna àmplia gamma de cursos adreçats als professionals de l'educació i a totes aquelles persones interessades en la utilització de les noves tecnologies amb fina-litat pedagògica. Indicats per poder conèixer la tecnologia i les metodologies didàctiques sobre les quals es fonamenta la nova escola del segle xxi.

Podeu consultar l’oferta en l’espai personal » Et pot interessar » Cursos on-line

42

ÀMBIT SOCIAL

GEOGRÀFICA

HISTÒRICA

CIUTADANA

CULTURAL I ARTÍSTICA

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

LES DIMENSIONS DE L'ÀMBIT SOCIAL

HISTÒRICA CULTURAL I ARTÍSTICA

CIUTADANAGEOGRÀFICA

DIMENSIÓ

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

45

HISTÒRICA

C1

C4

C2

C3

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenò-mens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

C10

C8

C9

Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cos-movisions i la seva finalitat.

Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les genera-cions futures se l’apropiïn.

CULTURAL I ARTÍSTICA

DIM

EN

SIO

NS

C13

C11

C12

Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una socie-tat democràtica.

CIUTADANA

C7

C5

C6

Competència 7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Competència 5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb crite-ris de sostenibilitat.

Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

GEOGRÀFICA

46

En el marc curricular establert en el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, es concreten les compe-tències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació.

El treball a l’aula de les competències esdevé fonamental perquè l’alumnat asso-leixi les competències necessàries per continuar els seus estudis al batxillerat, als cicles formatius o per incorporar-se al món laboral.

Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir acti-vament i críticament en la societat plural, diversa i en canvi.

S’han establert quatre dimensions: històrica, geogràfica, cultural i artística, i ciuta-dana.

A l’inici de cada unitat s’especifiquen les dimensions i competències que es treballen.

8 E URI VTS N

DSÓ ÒR » C DSÓ RÀF » C • 6 • 7 DSÓ AA » C1

Inicia un nou aprenentatgeJa coneixes les activitats hu-manes i la seva implantació en l’entorn. Ara analitzarem el medi natural com a recurs per al desenvolupament de les diferents activitats econò-miques i els problemes medi-ambientals derivats del dete-riorament del medi natural.

A més, ens endinsarem en el coneixement dels ris-cos naturals i en la repercus-sió que tenen com a fre del procés de desenvolupament econòmic i social de les zo-nes més vulnerables.

Relació entre la petjada ecològica i el nivel de desenvolupament

Índex de desenvolupament humà ajustat a la desigualtat

Petjad

a ecolò

gica (hectàrees g

lob

als per cap

ita)

00

2

4

6

8

10

0,2 0,4 0,6 0,8 1,0

Quadrant del desenvolupament sostenible amb la super�cie mínima de petjada ecològica

Desenvolupament humà baix Desenvolupament humà mitjà

Desenvolupament humà alt

Desenvolupament humà molt alt

Font: WWF, Living Planet Report 2014.

la Xina

l’Índia

Estats Units

el Brasil

Rússia

Espanya

el Níger

Malawi

Noruega

l’Uruguai

25,22%

3,88%

12,97%

7,04%3,08%

47,81%

Percentatge de petjada ecològica dels països més contaminants i de la resta del món l’any 2014

Font: Global Footprint Network, 2018.

l’Índia

els Estats Units

la Xina

el Brasil

Rússia

la resta del món

A

B

18

U N IT AT JUGA AMB L’ESPAI

Cada una de les activitats quotidianes que duem a terme deixa una petjada ecològica en el planeta que és possible d’avaluar mesurant els recursos naturals utilitzats per dur-la a terme.Observa les imatges d’aquesta doble pàgina i fes les activitats següents:1. Què mesura la petjada ecològica?2. Després d’analitzar el mapa, anomena països de la Terra amb alta i baixa petjada ecològica. 3. Analitza els gràfics A i B i contesta: Quina relació aprecies entre els nivells de desenvolupament i la pet-

jada ecològica de cada país?4. Feu grups de tres persones i accediu a l’adreça d’internet http://www.tuhuellaecologica.org. Responeu al qüestionari i així podreu mesurar la vostra petjada ecològica. Després, valoreu els resultats i decidiu què esteu disposats a fer per reduir la vostra petjada ecològica.

0 1.500 3.000 6.000 km4.500Font: Global FootprintNetwork, 2018.

De 250 a 1.000

De 1.000 a 5.200

De 100 a 250

De 25 a 50

De 50 a 100

Sense dades

De 10 a 25

Menys de 10

Petjada ecològica total (en milions d’hectàrees globals) l’any 2014

Absorción de carbonoCantidad de terreno

forestal requerido paraabsorber las

emisiones de CO2.

Tierras de pastoreoÁrea que utiliza el

ganado para carne,lácteos, piel y lana.

BosquesCantidad de madera,

leña y pulpa queconsume anualmente

cada país.

Zonas pesquerasProducción primaria

requerida para realizarla captura de

pescados y mariscos.

Tierras de cultivoÁrea utilizada para

producir alimentos y�bra, cultivos oleaginosos

y caucho.

Áreas urbanizadasTierra ocupada por

infraestructuras humanas,incluyendo transporte,viviendas e industrias.

Absorció de carboniQuantitat de terreny

forestal necessari per absorbir les emissions

de CO2

Terres de pasturaÀrea utilitzada pel bestiar criat

per tal d’aprofitar-ne la carn, els lactis, la pell i la llana.

BoscosQuantitat de fusta,

llenya i polpa que consumeix

anualment cada país.

Zones pesqueresProducció primària

que cal per fer la captura

de peixos i mariscs.

Terres de conreuÀrea utilitzada

per produir aliments i fibra,

conreus oleaginosos i cautxú.

Àrees urbanitzadesTerra ocupada

per infraestructures humanes, incloent-hi transport, habitatges

i indústries.

PETJADA ECOLÒGICA TOTAL (EN MILIONS D’HECTÀREES GLOBALS) EL 2014

19

Indicació de les dimensions i les competències que es treballen en la unitat.

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

47

COMPETÈNCIESAVANÇA EN COMPETÈNCIESL’escultura de Bernini

La pintura. Caravaggio, Rembrandt i Rubens

Organitzar informació1. Elabora un quadre resum sobre el

Barroc a Itàlia. Pensa, prèviament,

quin nombre d’entrades tindrà.

8. EL BARROC A EUROPA8.1 El Barroc a ItàliaItàlia va ser el bressol del nou estil i on es van crear els prototips bà-

sics de l’arquitectura, l’escultura i la pintura barroques.

L’arquitecturaAl segle xvii els papes van provar d’exaltar el paper de Roma com a

cap del catolicisme i les idees de la Contrareforma. Per a això, van con-

tractar Carlo Maderno, Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini.

Carlo Maderno va dur a terme la transició entre el Renaixement i el

Barroc. Les seves obres principals van ser la transformació de la basíli-

ca de Sant Pere del Vaticà, a la qual va afegir una llarga nau que la va

convertir en una creu llatina, i la façana de la basílica.

Gian Lorenzo Bernini és l’autor del baldaquí de Sant Pere, un gran-

diós altar de bronze sostingut sobre columnes salomòniques, i de la

columnata de la plaça de Sant Pere. Altres obres de l’autor són l’esglé-

sia de Sant Andreu del Quirinal, i el palau Barberini, on crea el prototip

de palau barroc.Francesco Borromini va ser un altre arquitecte destacat. A Roma,

va edificar esglésies que expressaven gran moviment, com Sant’Ivo

alla Sapienza i San Carlo alle Quattro Fontane (vegeu pàgina ante-

rior).

L’escultura i la pinturaEn escultura va destacar Gian Lorenzo Bernini, que va realitzar un

David, obres mitològiques, com Apol·lo i Dafne (vegeu pàgina ante-

rior), d’exaltació del papa, com la tomba d’Urbà VIII, de temàtica con-

trareformista, com Èxtasi de santa Teresa (vegeu pàgina anterior), i

retrats, com el bust de Lluís XIV.

En pintura, el pintor més innovador va ser Caravaggio. La seva

obra es caracteritza pel naturalisme dels personatges i el tenebrisme,

que consisteix a contrastar zones molt fosques amb d’altres de molt

il·luminades. Per això, les figures fan una gran sensació de volum, com

en La vocació de sant Mateu, La conversió de sant Pau (vegeu pàgina

anterior) i La mort de la Mare de Déu.

8.2 El Barroc a la resta d’EuropaA França, l’arquitectura va tenir un gust més gran per la línia recta i un

menor enfarfegament decoratiu. L’obra principal va ser el palau de

Versalles, encarregat per Lluís XIV a Mansart, el seu principal arqui-

tecte.A Holanda i a Flandes la pintura va assolir un extraordinari desen-

volupament. A Holanda, la figura principal va ser Rembrandt, que va

fer autoretrats i retrats col·lectius (Ronda de nit, Lliçó d’anatomia, Els

síndics del gremi de drapers), escenes quotidianes i alguns quadres

religiosos. A Flandes va sobresortir Rubens, les composicions del

qual es caracteritzen pel moviment, el dinamisme i el cromatisme,

com en El davallament de la creu (vegeu pàgina anterior) o Les tres

Gràcies. El seu deixeble Van Dyck va treballar a Anglaterra, on va pin-

tar retrats de gran elegància, com el de Carles I d’Anglaterra.

Bernini està considerat el creador de l’estètica barroca en l’escultura. Va conrear tots els temes i va introduir innovacions de gran transcendència posterior, especialment en el retrat.

A Itàlia, Caravaggio va fer grans aportacions a la pintura: naturalisme,

composicions noves, tenebrisme, etc. Fora d’Itàlia, la pintura barroca va assolir

un gran desenvolupament a Holanda, de religió protestant, i a Flandes, catòlica i

sota el domini espanyol.

Analitzar estils2. Compara el David de Miquel Àngel

i el de Bernini. Quines diferències

estilístiques hi aprecies?

3. Compara les pintures de

Rembrandt i de Rubens. Tingues en

compte aspectes com la temàtica,

el cromatisme, la composició, els

personatges, etc.

-4

Edificis essencials

Sant Andreu del Quirinal, de Bernini.

Sant’Ivo alla Sapienza, de Borromini.

Palau de Versalles, de Mansart.

David.

El sopar d’Emaús, de Caravaggio.

Tomba d’Alexandre VII.

Els síndics del gremi de drapers, de Rembrandt

Gabriele Fonseca.

Les tres Gràcies, de Rubens.

UNITAT 3 » EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

7879

Cadascuna de les dimensions es desplega en unes competències o actituds que es veuran reflectides al llarg de les unitats dels programes.

Per exemple:

3. EL BIOCLIMA DELS DESERTS3.1 Deserts càlids i deserts temperats

El bioclima desèrtic s’estén per les zones càlida i temperada del pla-

neta, i cobreix al voltant del 30�% de les terres emergides.

• A la zona càlida es localitza en les proximitats dels tròpics de

Càncer i de Capricorn. La sequedat s’explica per l’acció de les

altes pressions permanents, com passa en el desert del Sàhara.

• A la zona temperada s’estén per algunes àrees de l’interior dels

continents. L’aridesa, en aquest cas, està motivada per la con-

tinentalitat o per l’excessiva distància al mar (desert de Mongò-

lia); o bé perquè un relleu muntanyós evita el pas de la humitat

oceànica (desert de la Patagònia).

3.2 El clima. El domini de l’aridesa

El clima desèrtic es caracteritza per l’aridesa i per la irregularitat de

les precipitacions.

• Les temperatures són contrastades. Als deserts càlids tropicals

són altes tot l’any, i els contrastos més acusats es produeixen

entre el dia i la nit. En els deserts temperats, els contrastos de

temperatura es produeixen al llarg de l’any, perquè l’estiu és

molt càlid i l’hivern molt fred.

Aquests contrastos es deuen a l’escassa humitat de l’atmosfera,

que provoca un elevat escalfament del terra durant el dia i un

ràpid refredament nocturn.

• Les precipitacions són escasses i irregulars a tots els deserts.

Així, en els deserts absoluts no s’assoleixen els 150 mm anuals i

tots els mesos són secs; i en les estepes, o vores semiàrides del

desert, oscil·len entre 750 i 150 mm anuals, i hi ha, almenys, set

mesos àrids. Els rius, per tant, només porten aigua després de

les precipitacions; la resta de l’any els seus cursos resten secs.

3.3 La vegetació dels desertsEn els deserts, la vegetació és escassa i ha d’adaptar-se a l’aridesa.

Per a això, les plantes presenten una sèrie de característiques: tenen

arrels molt esteses per la superfície, o a les profunditats, a fi de captar

l’aigua superficial o subterrània; desenvolupen tiges carnoses per em-

magatzemar l’aigua; les seves fulles són petites i, de vegades, es

transformen en espines per reduir la transpiració, de manera que,

amb un simple xàfec, es pot produir la germinació de les llavors.

• En els deserts, la vegetació és baixa i dispersa, amb predomini

dels cactus i dels matolls espinosos. Només en els oasis –indrets

on hi ha aigua– és possible una vegetació abundant, amb mol-

tes espècies de palmeres en els deserts càlids.

• A les estepes hi predominen les herbes baixes i els arbustos aï-

llats.

Els deserts de la Terra

Els paisatges desèrtics

Els tipus de climes

Conèixer el mapa del temps

Cercle Polar Àrtic

Tròpic de Càncer

Equador

Tròpic de

CapricornAtacama

Patagònia

Paracas

Chihuahua

Mohave

SonoraColorado

Gran Conca

Sàhara

Namib

Kalahari Victòria

Aràbia

Somàlia

Iran

Thar

Gran Desertde Sorra

TurkestanOccidental Gobi

Takla Makan

Deserts de la zona càlida

Deserts de la zona freda

0 2.000 4.000 6.000 8.000 km

El desert absolutL’estepa

Adrar (Algèria)Altitud: 263 m

Temperatura mitjana: 24,4 ºC

Precipitació: 16 mm

G F M A M J J A S O N D0

10

20

30

40

Precipitacions(mm)Temperatures

(ºC)

2 1 3 4 0,5 0,5 0 0,5 0,5 2 1 112,4 16 19,4 23,6 28,1 33,6 36 35,4 31,6 25 18,2 12,9

0

80

160

240

40

120

200

320

280

Cardzou (Turkmenistan)Altitud: 193 m

Temperatura mitjana: 15,5 ºC

Precipitació: 124 mm

G F M A M J J A S O N D0

10

20

30

40

Precipitacions(mm)Temperatures

(ºC)

118

3,414

9,625

17,423

23,38

27,91

29,51

26,91

21,31

145

8,110

3,317

0

80

160

240

40

120

200

320

280

Desèrtic càlid

Desèrtic temperat


Ipar àf1 Compara els dos climogrames

de la part superior. En què s’assem-

blen i en què es diferencien?

2 Com podem saber si el clima

d’una localitat és propi de l’hemis-

feri nord o de l’hemisferi sud?

En quin hemisferi es localitza

Adrar?

Tl s3 Amb l’ajut d’un atles, digues el

nom de tres països de la zona càli-

da i tres de la zona temperada on hi

hagi deserts.

Ar bri4 Busca, en el vocabulari final, la

definició dels terme destacats en

color i escriu-les en el teu quadern.

Pi o rs5 Resumeix, en un paràgraf, les ca-

racterístiques del clima i la vegeta-

ció del desert.

At òm ís6 Respon: a) En què es diferen-

cien els deserts càlids dels tempe-

rats? b) El clima i la vegetació del

desert, en què s’assemblen als de

l’estepa? I en què es diferencien?

Pcr ’aetg7 Busca informació sobre al-

gun aspecte que t’hagi interessat

del bioclima desèrtic. Resumeix-la

en el teu quadern i exposa-la oral-

ment a classe.

Tl g8 Observa les il·lustracions dels

paisatges desèrtics i redacta un

text descrivint com són.

UT » NS U CLÀT A

9

9

Els recursos naturals proporcionats pel medi naturalSòl, subsol i relleuConreus, roques i minerals Energia geotèrmica Atractiu turístic

AiguaAliments Regadiu Producció hidroelèctrica

AtmosferaEnergia solar Energia eòlica Modalitats turístiques

VegetacióLlenya i fusta Llocs de lleure

Ut 3 Busca imatges representatives de l’aprofitament dels principals re-cursos naturals. Enganxa-les en el teu quadern i escriu-hi un peu de fotogra-fía explicatiu.

Es i4 El futur de les persones, està lligat al futur dels recursos naturals?

UT » R IVS N

11

DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

Competència 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

DIMENSIÓ CIUTADANA

Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

48

AVALUACIÓ · AVALUAPP

AVALUAPP

DIFERENTS NIVELLS D’AVALUACIÓ

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

AVALUACIÓ COMPETENCIAL

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

AVALUACIÓ

Avaluar l’aprenentatge no és solament mesurar els èxits; significa, a més, acompanyar els alumnes i trobar, en cada moment, la millor manera d’ajudar-los a aconseguir el millor d’ells mateixos.

L’avaluació té la finalitat de regular el procés d’aprenentatge i comprovar el grau d'assoliment de les competències

d'acord amb els ritmes i capacitats d’aprenentatge dels alumnes.

OBSERVAR REFLEXIONAR

DECIDIR I ACTUAR

COMUNICAR

ACOMPANYAR

AVALUAR PER APRENDRE

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

51

Per tant, s’ha de valorar la millora de les competències dels estudiants, i la manera i el camí amb què assoleixen els aprenentatges desitjats. En els diferents progra-mes de ciències socials de Barcanova oferim diverses eines d’avaluació:

AutoavaluacióEn els programes Olympe de Gouges i Teresa Claramunt hi ha, al final de cada tema, una doble pàgina en la qual l’alumne pot anticipar i percebre els aspectes que domina o els que ha de reforçar.

En el programa Eulàlia Ferrer, trobem l’apartat «Faig balanç»*. L’alumne pot valo-rar si ha assolit els coneixements més destacats del tema. Al final de l’apartat hi ha un espai reservat per a la reflexió sobre el què s’ha après. És a dir, la part de me-tacognició.

*Aquest apartat el trobareu en paper en l’opció separada (Dossier d’aprenentatge) i en digital en la versió integrada.

151

Soci

als

• 1r

ESO

UN

ITATFAIG BALANÇ

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les apli-cant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord. 3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

És important saber que les primeres civilitzacions no es van desenvolupar a Europa.

M’agrada saber com els mesopotamis i els egipcis aprofitaven l’aigua del riu i es benefi-

ciaven del seu ús.

No em serveix de res conèixer la importància de les civilitzacions urbanes.

És important saber quin és l’origen de l’escriptura.

M’agrada saber quina era la lògica que seguia l’alfabet jeroglífic egipci.

M’agrada saber com treballaven i com es divertien els antics egipcis.

M’agrada conèixer els rituals funeraris egipcis i, en particular, la momificació.

Tenir coneixements sobre art egipci és important per al meu futur.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F):

C F

a Les primeres grans civilitzacions urbanes es van desenvolupar a la costa.

b Amb el naixement de les ciutats, la població es va convertir definitivament en sedentària.

c La vida a Egipte girava al voltant del riu Eufrates.

d Hi ha una relació directa entre el regadiu i l’augment de l’excedent agrari.

e Les societats de Mesopotàmia i Egipte eren més complexes que les del neolític.

f Els sacerdots tenien el màxim poder a Egipte.

g A Mesopotàmia i a Egipte només les persones més poderoses sabien escriure.

h Els egipcis creien en un sol déu que esperaven veure un cop morts.

i Les piràmides són l’únic exemple d’arquitectura egípcia que s’ha conservat.

7

152

Socials • 1r ESO

UNITAT 7 » EGIPTE I MESOPOTÀMIA » Faig balanç

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents:

a) Explica com els mesopotamis i els egipcis aprofitaven l’aigua dels rius.

b) Argumenta la veracitat d’aquesta frase: «En les societats mesopotàmica i egípcia hi havia més desigualtats socials que en el neolític».

c) Escriu el nom de quatre divinitats de l’antic Egipte.

d) Explica les característiques principals d’una piràmide i quina era la seva utilitat.

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos apre-nentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

» POSA A PROVA EL QUE HAS APRÈS » POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES1 Explica, amb paraules teves, què representa aquest gràfic conceptual:

2 Justifica el perquè d’aquests fets històrics:

a) La presa de Constantinoble pels turcs és d’una gran importància històrica.

b) Colom va creure que havia arribat a Cipango.c) Castella i Portugal van signar tractats de repartiment

de les terres per descobrir i de les terres descober-tes.

d) Els territoris espanyols a Amèrica es van anome-nar Índies Occidentals.

3 Explica de cada personatge: a) La seva relació amb els descobriments geogràfics. b) Per què ha passat a la història.

4 Quina relació hi ha entre aquests conceptes?

a) Monarquia autoritària i estat modern; b) Comerç i capitalisme comercial; c) Nepotisme, nicolaisme i si-monia; d) Artistes i mecenes.

5 Escriu en el teu quadern, en una taula com aques-ta, dues bases de cada doctrina:

6 El tema de la Pietat ha estat recurrent en la histò-ria de l’art. Va sorgir a finals del gòtic, en el Renaixement Miquel Àngel va fer fins a quatre versions diferents, entre les quals la de Sant Pere del Vaticà, i també es va conrear en el Barroc, l’estil artístic característic del segle XVII .

Analitza les imatges inferiors i contesta: a) A quin període artístic pertany cada una? b) Quines diferències observes entre les dues pietats? c) Quines característiques de l’escultura renaixen-

tista aprecies en la B?

Doctrina luterana Doctrina calvinista

… …

ANTROPOCENTRISMEHUMANISME

FI DE LES GUERRES MEDIEVALS

ART DEL RENAIXEMENT

REDESCOBRIMENT DE L’ANTIGUITAT

DESENVOLUPAMENT COMERCIAL

DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

MONARQUIES AUTORITÀRIES

MENTALITAT OBERTA

Fernão Magalhães Vasco da Gama Vasco Núñez de Balboa

Pietat (Vesperbild)Vers el 1400Pedra calcària. 38,1 x 39,1 x 14 cmMuseu d’Art Modern de Nova York.

Pietat del Vaticà(1498-1499)Marbre. 174 x 195 cmBasílica de Sant Pere del Vaticà (Roma).

1 Ordena en el temps, del més antic al més modern, aquests fets anomenats en el text:

a) Memoràndum sobre reformes monetàries; b) Co-mençament d’una carrera d’humanitats; c) Doctorat en astronomia; d) Traducció de les cartes de Teofilacte Simocatta; e) Estudi de medicina; f) Estudi del dret canònic; g) Persecució dels seus treballs per part de l’Església catòlica.

2 Nicolau Copèrnic és considerat un humanista. Argu-menta l’afirmació a partir de frases del text i dels trets bàsics d’aquest moviment cultural.

3 En el text s’afirma que Copèrnic «es va confessar gran admirador» d’un altre astrònom. De quin? A quin segle va publicar l’esmentat autor la seva obra i com es deia? Quants segles van separar la vida i l’obra dels dos astrònoms?

4 Passat, present i futur estan sempre relacionats. Si fossis contemporani de Copèrnic, on situaries els altres personatges històrics esmentats en el text? Per fer-ho, copia en el teu quadern aquesta taula i completa-la:

La mirada d’un humanista

Nicolau Copèrnic va néixer el 19 de febrer de 1473 a la ciutat de �orn (avui Torun). El 1491 va ingressar a la Universitat de Cracòvia, on va començar a estudiar la carrera d’humanitats, i al cap de poc es va traslladar a Itàlia per cursar dret, astronomia i medicina.

Així, el 1497 va començar dret canònic a la Universitat de Bolonya, el 1500 es va doctorar en astronomia a Roma i el 1501 va obtenir permís per estudiar medicina a Pàdua (la universitat on va fer classes Galileu, gairebé un segle després).

Durant aquests anys va traduir del grec al llatí les cartes de l’historiador bizantí Teo�lacte Simocatta (1509), va estudiar �nances i el 1522 va escriure un memoràndum sobre reformes monetàries.

Va ser un gran estudiós dels autors clàssics i es va confessar gran admirador de Ptolemeu, l’Almagest del qual va estudiar a consciència. Després de molts anys de feina va �nalitzar el seu gran treball sobre la teoria heliocèntrica.

Ràpidament van sorgir els seus detractors: els primers, Luter i Calví, que van adduir causes bíbliques, i el 1616 l’Esglé-sia catòlica, que va incloure el treball en la llista de llibres prohibits.

L’obra de Copèrnic, tanmateix, va servir de base per elaborar el calendari gregorià actual i perquè, més tard, Galileu, Brahe i Kepler establissin els fonaments de l’astronomia moderna.

http://es.wikipedia.org (adaptat).

Passat Present Futur

… … …

1. El geocentrisme, exposat per Ptolemeu al segle II en la seva obra Almagest, era la teoria astronòmica imperant a l’època. Segons aquesta teoria, la Terra era el centre de l’univers. 2. L’obra mestra de Copèrnic, titulada De revolutionibus orbium coelestium, es va publicar el 1543.

Júpiter

Firmament

Saturn

Mart

Venus

MercuriTerra

Lluna

PlanetaTrajectòriadels astres

Sol

1

2

A

B

3 3

UT » A ÈS P A ES EÈN « A

» POSA A PROVA EL QUE HAS APRÈS » POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES1 Explica, amb paraules teves, què representa aquest gràfic conceptual:

2 Justifica el perquè d’aquests fets històrics:

a) La presa de Constantinoble pels turcs és d’una gran importància històrica.

b) Colom va creure que havia arribat a Cipango.c) Castella i Portugal van signar tractats de repartiment

de les terres per descobrir i de les terres descober-tes.

d) Els territoris espanyols a Amèrica es van anome-nar Índies Occidentals.

3 Explica de cada personatge: a) La seva relació amb els descobriments geogràfics. b) Per què ha passat a la història.

4 Quina relació hi ha entre aquests conceptes?

a) Monarquia autoritària i estat modern; b) Comerç i capitalisme comercial; c) Nepotisme, nicolaisme i si-monia; d) Artistes i mecenes.

5 Escriu en el teu quadern, en una taula com aques-ta, dues bases de cada doctrina:

6 El tema de la Pietat ha estat recurrent en la histò-ria de l’art. Va sorgir a finals del gòtic, en el Renaixement Miquel Àngel va fer fins a quatre versions diferents, entre les quals la de Sant Pere del Vaticà, i també es va conrear en el Barroc, l’estil artístic característic del segle XVII .

Analitza les imatges inferiors i contesta: a) A quin període artístic pertany cada una? b) Quines diferències observes entre les dues pietats? c) Quines característiques de l’escultura renaixen-

tista aprecies en la B?

Doctrina luterana Doctrina calvinista

… …

ANTROPOCENTRISMEHUMANISME

FI DE LES GUERRES MEDIEVALS

ART DEL RENAIXEMENT

REDESCOBRIMENT DE L’ANTIGUITAT

DESENVOLUPAMENT COMERCIAL

DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

MONARQUIES AUTORITÀRIES

MENTALITAT OBERTA

Fernão Magalhães Vasco da Gama Vasco Núñez de Balboa

Pietat (Vesperbild)Vers el 1400Pedra calcària. 38,1 x 39,1 x 14 cmMuseu d’Art Modern de Nova York.

Pietat del Vaticà(1498-1499)Marbre. 174 x 195 cmBasílica de Sant Pere del Vaticà (Roma).

1 Ordena en el temps, del més antic al més modern, aquests fets anomenats en el text:

a) Memoràndum sobre reformes monetàries; b) Co-mençament d’una carrera d’humanitats; c) Doctorat en astronomia; d) Traducció de les cartes de Teofilacte Simocatta; e) Estudi de medicina; f) Estudi del dret canònic; g) Persecució dels seus treballs per part de l’Església catòlica.

2 Nicolau Copèrnic és considerat un humanista. Argu-menta l’afirmació a partir de frases del text i dels trets bàsics d’aquest moviment cultural.

3 En el text s’afirma que Copèrnic «es va confessar gran admirador» d’un altre astrònom. De quin? A quin segle va publicar l’esmentat autor la seva obra i com es deia? Quants segles van separar la vida i l’obra dels dos astrònoms?

4 Passat, present i futur estan sempre relacionats. Si fossis contemporani de Copèrnic, on situaries els altres personatges històrics esmentats en el text? Per fer-ho, copia en el teu quadern aquesta taula i completa-la:

La mirada d’un humanista

Nicolau Copèrnic va néixer el 19 de febrer de 1473 a la ciutat de �orn (avui Torun). El 1491 va ingressar a la Universitat de Cracòvia, on va començar a estudiar la carrera d’humanitats, i al cap de poc es va traslladar a Itàlia per cursar dret, astronomia i medicina.

Així, el 1497 va començar dret canònic a la Universitat de Bolonya, el 1500 es va doctorar en astronomia a Roma i el 1501 va obtenir permís per estudiar medicina a Pàdua (la universitat on va fer classes Galileu, gairebé un segle després).

Durant aquests anys va traduir del grec al llatí les cartes de l’historiador bizantí Teo�lacte Simocatta (1509), va estudiar �nances i el 1522 va escriure un memoràndum sobre reformes monetàries.

Va ser un gran estudiós dels autors clàssics i es va confessar gran admirador de Ptolemeu, l’Almagest del qual va estudiar a consciència. Després de molts anys de feina va �nalitzar el seu gran treball sobre la teoria heliocèntrica.

Ràpidament van sorgir els seus detractors: els primers, Luter i Calví, que van adduir causes bíbliques, i el 1616 l’Esglé-sia catòlica, que va incloure el treball en la llista de llibres prohibits.

L’obra de Copèrnic, tanmateix, va servir de base per elaborar el calendari gregorià actual i perquè, més tard, Galileu, Brahe i Kepler establissin els fonaments de l’astronomia moderna.

http://es.wikipedia.org (adaptat).

Passat Present Futur

… … …

1. El geocentrisme, exposat per Ptolemeu al segle II en la seva obra Almagest, era la teoria astronòmica imperant a l’època. Segons aquesta teoria, la Terra era el centre de l’univers. 2. L’obra mestra de Copèrnic, titulada De revolutionibus orbium coelestium, es va publicar el 1543.

Júpiter

Firmament

Saturn

Mart

Venus

MercuriTerra

Lluna

PlanetaTrajectòriadels astres

Sol

1

2

A

B

3 3

UT » A ÈS P A ES EÈN « A

«Posa a prova el que has après». Aquest apartat inclou activitats específiques per tal de comprovar l’assoliment dels continguts de la unitat.

«Posa a prova les teves competències». Aquest apartat conté activitats que permeten identificar el progrés de les competències; és a dir les capacitats i habilitats per resoldre les qüestions sobre el tema plantejat.

52

Proves d’avaluació escrites*Per a cada unitat hi ha una prova d’avaluació curricular i una prova d’avaluació competencial. L’avaluació curricular es presenta en tres nivells de dificultat (A, B i C), de manera que es pugui triar la més adient al grup o a cada alumne en particular. S’ofereix també el solucionari per fer més àgil i pràctica la correcció.

Rúbriques i dianes*Es presenten models de rúbriques i dianes per a cada una de les dimensions de l’àmbit lingüístic. La rúbrica permet mesurar el treball dels alumnes i també el funcionament durant el procés d'aprenentatge.


3

1.2. Imagina’t que has deixat el rellotge damunt la taula de manera que el número 3 assenyala el nord-est. A quina hora la busca dels minuts assenyalarà el sud-est?

__________________

1.3. Com es pot orientar una persona que s’ha perdut i no sap on és?

Assenyala amb una creu la resposta correcta.

Posant un metall, en posició horitzontal, a sobre d’un paper. Observant la situació de l’estel polar al cel, si és de nit. Observant el nivell de l’aigua del mar, si és en un lloc de costa.

1.4. Observa les imatges i assenyala amb una creu l’única de les

afirmacions que és correcta.

A B

Representació gràfica de la rúbrica: la diana

Raonament fonamentat d’aspectes relacionats amb la geografia

Ús de lèxic específic propi de la geografia

Identificació d’elements geogràfics en fonts cartogràfiques

Obtenció i descripció

d’informació geogràfica

tema 3

A C P

3.9 C6 5

Nivell 1Nivell 2

Nivell 3

C6

Identificació

d’elements

geogràfics en fonts

cartogràfiques.

Identifiques alguns dels

elements geogràfics que

l’activitat requereix.

Identifiques la major part

dels elements geogràfics

que l’activitat requereix.

Identifiques tots els

elements geogràfics que

l’activitat requereix.

Obtenció i

descripció

d’informació

geogràfica.

Obtens i descrius la

informació geogràfica

requerida.

Obtens, descrius i

relaciones la informació

geogràfica procedent de

diferents fonts (mapes,

text).

Obtens, descrius,

relaciones i expliques el

significat de la

informació geogràfica

procedent de diferents

fonts (mapes, text).

Raonament

fonamentat

d’aspectes

relacionats amb la

geografia.

Formules propostes

bàsiques, coherents amb

la resolució de l’activitat.

Formules propostes

coherents amb l’activitat

plantejada,

fonamentades en la

informació procedent de

les fonts consultades.

Formules propostes

coherents amb amb

l’activitat plantejada,

fonamentades en la

informació procedent de

les fonts consultades i

amb altra informació

rellevant que tu aportes.

Ús de lèxic específic

propi de la

geografia.

Uses un vocabulari

bàsic relacionat

amb la geografia.

Coneixes el lèxic

específic

i l’utilitzes de manera

correcta.

Domines plenament el

lèxic específic adequat i

l’utilitzes amb molta

precisió.

2

SOCIALS 1r ESO

Nom _______________________________ Grup _________

Avaluació _______________ Data _________

QUALIFICACIÓ

1. ORIENTACIÓ I REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI

OPCIÓ A

1.1. Fixa’t en la fotografia i assenyala amb una creu les afirmacions

que són certes.

Si la fotografia s’ha fet des de l’Alguer, es tracta d’una sortida

de sol.

Si la fotografia és feta des d’un punt de l’est de Menorca, es

tracta d’una sortida de sol.

Si la fotografia s’ha fet des d’un punt de l’oest d’Eivissa, es

tracta d’una posta de sol.

Si la fotografia s’ha fet des d’un punt de l’est de la Costa

Brava, es tracta d’una posta de sol.

4

En la imatge B s’hi observen els meridians.

En la imatge A s’hi observen els paral·lels.

En la imatge B s’hi observa el meridià de Greenwich, que


En la imatge A s’hi observa el meridià de Greenwich, que


1.5. Observa el planisferi i calcula la distància que recorrerà en avió

una persona que viu a Lleida i que va Londres a passar-hi els caps

de setmana dels mesos de febrer i març per motius laborals

(suposant que l’avió s’enlaira i aterra a les dues ciutats, sense fer

escala a altres aeroports).

__________________________________________________________________________

Trobareu

les PROVES D’AVALUACIÓ,

les RÚBRIQUES i les DIANES

en format WORD per poder

modificar segons

les necessitats .

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

53

AvaluApp

Les activitats competencials dels programes INNOVA s’han ponderat i classificat a l’AvaluApp. Permet incloure altres activitats

o canviar la valoració proposada.

Editorial Barcanova ha creat una eina per facilitar l’avaluació per competències i dimensions.

Adaptada

als nous criteris del Departament d’Ensenyament.

Visual, intuïtiva

i fàcil de gestionar .

També a…

Multidispositiu per treballar

en qualsevol suport .

AVALUAPP

54

Eina creada per facilitar l’avaluació per dimensions i competències, disponible per a usuaris docents registrats en l’espai personal Barcanova (www.barcanova.cat) i per a usuaris de l’entorn de .

AvaluApp és una aplicació visual, intuïtiva i fàcil de gestionar, a la qual es pot accedir des de qualsevol dispositiu. Està adaptada als nous criteris del Depar-tament d’Ensenyament.

Permet de fer una avaluació continuada i formadora, mantenir un seguiment individualitzat de cada un dels alumnes, i finalment descarregar un document Excel amb els requeriments de l’entorn Esfer@.

Les activitats competencials dels programes Innova de Barcanova s’han ponderat i classificat a l’AvaluApp, de manera que només cal introduir-hi la qualificació i, automàticament, n’extreu un resultat. A més a més, permet incloure altres activitats o canviar la valoració proposada.

Alumnes de 1r - B - MatemàtiquesMatemàtiques. 1r ESOISBN: 978-84-489-5070-5Curs: 1r d’ESOAssignatura: Matemàtiques

Alumnes de 1r - B - Llengua catalanaLlengua Catalana. 1r ESOISBN: 978-84-489-5026-2Curs: 1r d’ESOAssignatura: Llengua catalana

Alumnes de 1r - B - Lengua castellanaLengua Castellana. 1 ESOISBN: 978-84-489-5048-4Curs: 1.º de ESOAssignatura: Lengua castellana

22

22

22

Llengua Catalana. 1r ESO978-84-489-5026-21r ESOLlengua catalana

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

55

AvaluApp pas a pasEntra i registra’t.1

Accedeix-hi i crea el teu perfil.2

Alumnes de 1r - B - MatemàtiquesMatemàtiques. 1r ESOISBN: 978-84-489-5070-5Curs: 1r d’ESOAssignatura: Matemàtiques

Alumnes de 1r - B - Llengua catalanaLlengua Catalana. 1r ESOISBN: 978-84-489-5026-2Curs: 1r d’ESOAssignatura: Llengua catalana

Alumnes de 1r - B - Lengua castellanaLengua Castellana. 1 ESOISBN: 978-84-489-5048-4Curs: 1.º de ESOAssignatura: Lengua castellana

22

22

22

Posa nom al grup creat.

Crea els teus grups.3

56

3ESODOSSIER

Biologiaeo ogialGi

Programa Maria Sibylla

3ESODOSSIER

o ialscSPrograma Teresa Claramunt 1

ESODOSSIER

Matt queesmài --

Programa Ada Lovelace 3ESOD O S I E R

Lenguaas ell a antcPrograma María de Zayas

3ESO

Llenguaa ala antc

DOSSIER

Programa Dolors Monserdà

Selecciona el programa o projecte a avaluar.

Assigna’l al teu grup.

Matemàtiques1r ESO

Llengua Catalana1r ESO

978-84-489-5070-5

978-84-489-5026-2

Matemàtiques

Llengua Catalana

1t

1t

4

Edita la ponderació de les activitats, si cal.


5

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

57


Pots afegir-hi o treure alumnes.

Es poden afegir: manualment, d’un altre grup o importar d’un document Excel.

Avalua les activitats competencials del programa.

6 Edita les activitats avaluables, si cal.

Afegeix activitats.

Modifica la ponderació.

Elimina activitats.

7

8

58

Identifica el nivell assolit pel codi de colors

(de vermell a verd) i fes un seguiment

personalitzat dels teus alumnes.

Descarrega el document Excel amb l’avaluació de les activitats competencials dels teus alumnes.

Document adaptat als requisits del Departament d’Ensenyament.


9

Accedeix al tutorial

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

59

iAra, amb Clickedu, podeu avaluar les dimensions a partir de les activitats que es proposen des dels programes, important les activitats d’AvaluApp com a ítems associats a les competències de les dimensions.

Com obtenir els ítems d’AvaluApp? Abans de començar, podeu llegir la informació sobre com avaluar les dimensions en https://learning.clickedu.eu/manual.php.

Des de Clickedu podeu importar les activitats dels programes de Barcanova rela-cionades amb les competències i que estan referenciades com a ítems avaluatius.

Per poder importar les activitats cal que la matèria estigui organitzada segons la normativa LOEM i que tingui carregades, com a mínim, les dimensions.

Com importar les activitats d’AvaluApp?Des del bloc Matèries, aneu a la vostra matèria i cliqueu Ítems avaluatius.

A Accions, cliqueu Obtenir ítems d’AvaluApp. Veureu la llista dels programes de Barcanova.

1

2

AvaluApp: Ítems avaluatius

• Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura• Curs escolar: 2020-2021• Grup/Classe: Primer de l’ESO

AvaluApp: Catèleg del llibre


Llengua catalana 1 • ESO • Llibre de coneixements

Lengua castellana 1 • ESO • Libro de conocimientos

Matemàtiques 1 • ESO • Llibre de coneixements

Socials 1 • ESO • Llibre de coneixements

60

Cliqueu el llibre del qual voleu obtenir els ítems.

Apareixen les dimensions de la matèria. També apareixen les activitats del llibre classificades segons aquestes dimensions. Si hi teniu les competències, les activi-tats us apareixen repartides per competències.

Cada activitat té un desplegable. Escolliu en quina avaluació l’avaluareu perquè es pugui crear l’ítem.

Tingueu en compte que aquesta acció no es podrà modificar des d’aquesta pantalla, ja que l’ítem ja s’haurà creat. Per canviar l’avaluació haureu d’editar l’ítem de l’activitat. Per això us recomanem que només importeu aquelles activitats que ja sabeu a quina avaluació assignareu.

Cada dimensió o competència també conté una llista desplegable. Aquí podeu assignar directament totes les activitats a una mateixa avaluació.

Cliqueu Guardar.

Es crearà un ítem avaluatiu per a cada activitat que hàgiu assignat a una avaluació, classificades per la dimensió o competència corresponent.

Aquestes activitats tindran un pes equitatiu dins la dimensió o competència, sense tenir en compte altres ítems que hi pugui haver. Per això, és necessari comprovar, posteriorment, els percentatges de les activitats a l’arbre d’ítems i, si cal, editar-los.

3

4

5

AvaluApp: Contingut del llibre


SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

61

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)COMPROMÍS

ACTIVITATS RELACIONADES

AMB ELS REPTES

17 OBJECTIUS

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

COMPROMÍS ODS Objectius per al Desenvolupament Sostenible

En el mes de setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible.

Cada objectiu té finalitats específiques que han d’assolir-se en els pròxims 15 anys.

L’Agenda 2030 situa l’educació

com a palanca fonamental per

desenvolupar els 17 OBJECTIUS .

Aquests objectius porten implícit

un esperit de col·laboració

i pragmatisme amb l’objectiu

de millorar la vida, de manera

sostenible, de les generacions futures.

Els ODS són una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones puguin gaudir d’igualtat, aigua, energies netes, pau i prosperitat .

El fet de fer conscients els alumnes dels reptes ODS ens proporciona un marc

de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin, en els alumnes, no solament el seu coneixement sinó també

el seu saber fer i el seu saber ser .

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

65

Erradicar la pobresa en totes les seves

formes en tot el món.

Garantir una educació de qualitat inclusiva

i equitativa.

Assegurar l’accés a energies assequibles,

fiables, sostenibles i modernes a tot

el món.

Garantir una vida saludable i promoure el benestar per a tots i en totes les edats.

Garantir la disponibilitat

i la gestió sostenible de l’aigua.

Promoure la industrialització

inclusiva i sostenible, i fomentar la innovació.

Posar fi a la fam, aconseguir una millor nutrició i promoure

l’agricultura sostenible.

Aconseguir la igualtat entre els gèneres

i empoderar dones i nenes.

Fomentar el creixement

econòmic sostenible i l’ocupació productiva.

Els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible:

66

Volem promoure una educació basada en l’equitat i contribuir al desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

Reduir les desigualtats entre països i dins

d’aquests.

Prendre mesures urgents per combatre

el canvi climàtic i els seus efectes.

Garantir formes de consum i producció sostenibles.

Gestionar els boscos, combatre

la desertització, frenar la degradació de la terra i la pèrdua

de la biodiversitat.

Revitalitzar l’aliança mundial per al desenvolupament

sostenible.

Aconseguir que els pobles i les

ciutats siguin inclusius, segurs, resilients

i sostenibles.

Conservar i fer sostenibles els mars

i els oceans.

Promoure societats pacífiques i inclusives

i facilitar l’accés a la justícia.

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

67

Els ODS són presents en tots els nostres programes, de manera que els podem trobar en qualsevol unitat o fase dels projectes.

Volem que els alumnes siguin conscients de la importància de tenir-los en compte.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES1. EL MEDI I ELS RECURSOS NATURALSEls recursos naturals són els elements proporcionats per la natura que tenen utilitat per a les persones. Els més importants s’obtenen del sòl i del subsol, del relleu, de l’aigua, de l’atmosfera i de la vegetació.

1.1 Els recursos del sòl, el subsol i el relleu • El sòl és el suport dels assentaments i de l’activitat agrària i

constitueix la base sobre la qual creixen i s’alimenten les plantes silvestres i els animals i els cultius dels quals viuen les persones.

• El subsol, o capa profunda del terreny que hi ha sota la terra cultivable, aporta als éssers humans minerals i roques, l’explo-tació dels quals es fa mitjançant la mineria. A més, proporcio-na fonts d’energia, com la geotèrmica, que aprofita la calor interna de la Terra.

• El relleu pot constituir també un recurs turístic, sobretot als in-drets on dona lloc a platges arenoses o a formacions geològi-ques de gran bellesa, com el Gran Canyó del Colorado, la Ciutat Encantada de Conca, etc.

1.2 Els recursos de l’aigua, l’atmosfera i la vegetació

• L’aigua dolça i salada és un recurs imprescindible per a la super-vivència dels éssers vius. Proporciona aliments, com peix, ma-risc i algues, i es fa servir per al reg agrari, la producció minera, les centrals hidroelèctriques, la fabricació industrial i el trans-port humà i de mercaderies. L’aigua és també imprescindible a les cases i a les ciutats.

• L’atmosfera proporciona fonts d’energia, com el sol i el vent, i, també, condicions climàtiques que afavoreixen la presència de certes activitats d’oci, com ara el turisme de sol i platja i el de neu.

• La vegetació proporciona aliments per a les persones i els ani-mals (fruits, pastures), matèries primeres per a diferents indústries (paper, moble, perfumeria, farmàcia), fonts d’energia (llenya usada com a combustible per a la cuina i la calefacció en nombrosos països pobres) i llocs d’oci i d’esbarjo (és el cas d’un nombre creixent de boscos dels països desenvolupats).

1.3 El futur dels recursos naturalsPer garantir el futur dels recursos, s’han de fer servir de manera equi-librada i eficient i se n’ha d’evitar el malbaratament i la sobreexplota-ció. Alhora, s’han de reciclar tant com sigui possible els recursos no renovables. Per això mateix, avui es fomenta arreu del món el desen-volupament sostenible; és a dir, un ús racional dels recursos que per-meti que les generacions presents i futures en puguin gaudir.

Pcr ’aetg 1 Posa un exemple d’ús quotidià de cadascun dels recursos naturals.

Ar u obl2 Fes una llista amb cinc mesures amb les quals pots col·la-borar a fer un ús equilibrat dels re-cursos naturals.

Intercanvia-la amb un company o una companya de classe i fes una llista conjunta per exposar-la a la resta de la classe.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Els recursos naturals proporcionats pel medi natural

Ut 3 Cerca imatges representatives d’aprofitament dels principals recur-sos naturals. Enganxa-les en el teu quadern i escriu-ne un peu explicatiu.

Es i4 El futur de les persones va lligat al futur dels recursos naturals?

Les reserves s’exhaureixen

Durada de les reserves d’alguns recursos no renovables.

Els ritmes d’exhauriment de l’energia. Durada estimada de les reserves segons el consum actual. Al ritme actual de consum, molts recursos naturals es poden exhaurir en un termini de temps mitjà.

Anys el 2008

Crom 370

Ferro 132

Carbó 220Platí 172

Níquel 41

Titani 134

Cobalt 112Molibdè 93

Antimoni 66

Coure 28

Gas natural 60Cadmi 42

Petroli 40Germani 38

Zinc 25Plom 21

Or 26

Plata 20

Estany 37

Diamants 16

0 100 200 300 400

Carbó

2000

Anys

Font: British Petroleum, BP Statistical Review of World EnergyJune 2010.

Niv

ell d

e co

nsum

act

ual

2050 2100 2150 2200 2250

2042 2062 2100 2223

Urani

Gas natural

Petroli

Sòl, subsol i relleuCultius, roques i minerals Atractiu turístic

Aliments Producció hidroelèctrica

Energia solar Modalitats turístiques

Llocs d’oci

Aigua

Atmosfera

Energia geotèrmica

Regadiu

Energia eòlica

Llenya i fusta

Vegetació

UT 0 » R UR C IAN

22 23

AVANÇA EN COMPETÈNCIES Tipus de conflictes i les seves conseqüències

9.CONFLICTES BÈL·LICS I DESIGUALTATSAvui dia al món hi ha una gran quantitat d’enfrontaments o disputes, bé entre països, bé entre grups dins del mateix país. Aquests conflic-tes són una conseqüència de les desigualtats existents entre els es-tats i els territoris i majoritàriament responen a causes polítiques i econòmiques.

9.1 Els conflictes d’origen políticEs produeixen quan un estat intenta imposar els seus interessos so-bre un altre o estendre la seva àrea d’influència. Els més freqüents són aquests:

• Els conflictes territorials entre països limítrofs. Estan provo-cats pel desacord en el traçat de les fronteres terrestres o ma-rítimes o per la reclamació d’una regió fronterera annexionada per un país. És el cas de les disputes frontereres entre Xile i l’Argentina, de l’enfrontament entre l’Índia i el Pakistan per la regió del Caixmir, del conflicte que enfronta japonesos, filipins i vietnamites al mar de la Xina i del que enfronta el Japó i Rússia per les illes Kurils.• Els conflictes interns. Es produeixen quan un grup humà o mi-noria nacional pretén separar-se o independitzar-se d’un país ja establert. Aquests tipus d’enfrontaments són deguts a causes ètniques, religioses, econòmiques, etc.En són exemples recents el Sudan del Sud, que es va separar for-malment de la República del Sudan el 2011, la guerra civil a la Repú-blica Centreafricana o el moviment islamista Boko Haram a Nigèria. 9.2 Els conflictes d’origen econòmicSón els conflictes que tenen com a causa principal el control d’un

territori ric en recursos naturals. Per tant, són el resultat de la compe-tència creixent entre països per aconseguir béns estratègics cada ve-gada més escassos: terra, aigua, petroli, diamants, fustes, nobles, etc.En són exemples representatius el que enfronta el Japó i la Xina per les illes Senkaku (conegudes a la Xina com a Diaoyu), vuit illots que disposen d’importants reserves de gas i petroli; l’enfrontament entre sud-coreans i japonesos per les illes Dokdo (anomenades Takes-hima pel Japó), perquè a la seva mar territorial hi ha jaciments de gas natural, o alguns dels conflictes africans (Sierra Leone, Libèria, Repú-blica Democràtica del Congo), països rics en recursos minerals com ara or, diamants, coltan, cassiterita, coure o cobalt.9.3 La resolució dels conflictesEls conflictes bèl·lics són una amenaça per a la pau i la seguretat in-

ternacionals. Per això, l’ONU i la comunitat internacional solen inten-tar frenar-los amb embargaments i altres iniciatives. També aposten perquè tinguin una resolució pacífica i justa, mitjançant acords bilate-rals o elevant-los al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.

Cee ’e1 Localitza en un mapamundi els conflictes esmentats en el text.2 Especifica a quin tipus pertany cada un dels conflictes esmentats en el punt anterior.

Participar en l’aprenentatge 3 Informa’t sobre les anomena-des «guerres del coltan»: causes, països que afecten, conseqüències, etc.

Tl s4 Molts conflictes bèl·lics es produeixen en països pobres, amb un baix índex de desenvolupament humà.

A partir del mapa superior i de les dades que hagis trobat a internet, posa’n alguns exemples representa-tius.

Pi r càt5 Debateu a classe sobre aquest tema: Quines mesures es poden prendre per solucionar de manera pacífica els conflictes bèl·lics?Abans, busqueu informació sobre aquesta qüestió.

Les guerres del coltan

Molts conflictes es produeixen per obtenir la sobirania sobre un territori, perquè aquesta genera drets com l’explotació dels seus recursos naturals. A Àfrica, per exemple, el control de les mines de coltan ha provocat més de 60 guerres frontereres.

Algunes conseqüènciesEls conflictes bèl·lics solen causar grans desplaçaments de població, que, al seu torn, comporten conseqüències com ara l’abandonament de les terres de cultiu, fam, malalties, violència, reclutament de nens soldat, etc.

Els conflictes el 2018

Més pací�cMenys pací�c Sense dades

Font: Institute for Economics and Peace.

Índex de pau global (2018)

0 1500 3000 6000 km4500

UT 1 » GTA ONÒMS LES I

24

25

Els ODS

aniran apareixent al llarg

dels programes i seran fàcilment

localitzables per la icona

que els representa.

AVANÇA EN COMPETÈNCIESTipus de conflictes i les seves conseqüències

9.CONFLICTES BÈL·LICS I DESIGUALTATSAvui dia al món hi ha una gran quantitat d’enfrontaments o disputes,

bé entre països, bé entre grups dins del mateix país. Aquests conflic-

tes són una conseqüència de les desigualtats existents entre els es-

tats i els territoris i majoritàriament responen a causes polítiques i

econòmiques.

9.1 Els conflictes d’origen polític

Es produeixen quan un estat intenta imposar els seus interessos so-

bre un altre o estendre la seva àrea d’influència. Els més freqüents són

aquests:

• Els conflictes territorials entre països limítrofs. Estan provo-

cats pel desacord en el traçat de les fronteres terrestres o ma-

rítimes o per la reclamació d’una regió fronterera annexionada

per un país. És el cas de les disputes frontereres entre Xile i

l’Argentina, de l’enfrontament entre l’Índia i el Pakistan per la

regió del Caixmir, del conflicte que enfronta japonesos, filipins i

vietnamites al mar de la Xina i del que enfronta el Japó i Rússia

per les illes Kurils.

• Els conflictes interns. Es produeixen quan un grup humà o mi-

noria nacional pretén separar-se o independitzar-se d’un país ja

establert. Aquests tipus d’enfrontaments són deguts a causes

ètniques, religioses, econòmiques, etc.

En són exemples recents el Sudan del Sud, que es va separar for-

malment de la República del Sudan el 2011, la guerra civil a la Repú-

blica Centreafricana o el moviment islamista Boko Haram a Nigèria.

9.2 Els conflictes d’origen econòmic

Són els conflictes que tenen com a causa principal el control d’un

territori ric en recursos naturals. Per tant, són el resultat de la compe-

tència creixent entre països per aconseguir béns estratègics cada ve-

gada més escassos: terra, aigua, petroli, diamants, fustes, nobles, etc.

En són exemples representatius el que enfronta el Japó i la Xina

per les illes Senkaku (conegudes a la Xina com a Diaoyu), vuit illots

que disposen d’importants reserves de gas i petroli; l’enfrontament

entre sud-coreans i japonesos per les illes Dokdo (anomenades Takes-

hima pel Japó), perquè a la seva mar territorial hi ha jaciments de gas

natural, o alguns dels conflictes africans (Sierra Leone, Libèria, Repú-

blica Democràtica del Congo), països rics en recursos minerals com

ara or, diamants, coltan, cassiterita, coure o cobalt.

9.3 La resolució dels conflictes

Els conflictes bèl·lics són una amenaça per a la pau i la seguretat in-

ternacionals. Per això, l’ONU i la comunitat internacional solen inten-

tar frenar-los amb embargaments i altres iniciatives. També aposten

perquè tinguin una resolució pacífica i justa, mitjançant acords bilate-

rals o elevant-los al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.

Cee ’e1 Localitza en un mapamundi els

conflictes esmentats en el text.

2 Especifica a quin tipus pertany

cada un dels conflictes esmentats

en el punt anterior.

Participar en l’aprenentatge

3 Informa’t sobre les anomena-

des «guerres del coltan»: causes,

països que afecten, conseqüències,

etc.

Tl s4 Molts conflictes bèl·lics es

produeixen en països pobres, amb

un baix índex de desenvolupament

humà.

A partir del mapa superior i de les

dades que hagis trobat a internet,

posa’n alguns exemples representa-

tius.

Pi r càt

5 Debateu a classe sobre aquest

tema: Quines mesures es poden

prendre per solucionar de manera

pacífica els conflictes bèl·lics?

Abans, busqueu informació sobre

aquesta qüestió.

Les guerres del coltan

Molts conflictes es produeixen per

obtenir la sobirania sobre un territori,

perquè aquesta genera drets com

l’explotació dels seus recursos naturals.

A Àfrica, per exemple, el control de les

mines de coltan ha provocat més de

60 guerres frontereres.

Algunes conseqüències

Els conflictes bèl·lics solen causar grans

desplaçaments de població, que, al seu

torn, comporten conseqüències com ara

l’abandonament de les terres de cultiu, fam,

malalties, violència, reclutament de nens

soldat, etc.

Els conflictes el 2018

Més pací�cMenys pací�c Sense dades

Font: Institute for Economics and Peace.

Índex de pau global (2018)

0 1500 3000 6000 km4500

UT 1 » GTA ONÒMS LES I

24

25

68

ALTRES MATERIALS

ATLES

MATERIALS DE CONSULTA

SOCIA

LSPR

OJECT

E DIGI

TALGU

IA D’A

ULA I R

ECURS

OSÀM

BIT SO

CIAL

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

SALT

RES M

ATERIA

LS

ALTRES MATERIALSPresentem una sèrie de materials que estan relacionats amb l’aprenentatge de les Ciències Socials.

Atlas actual de geografía universalAtles adaptat a l’ensenyament secundari amb tota la informació geogràfica necessària, completament actualitzada.

• 110 Mapes

• Més de 100 fotografies

• 155 gràfiques i dibuixos

• Estadístiques per a cadascun dels països del món i les comunitats autònomes

• Índex amb més de 20000 topònims

ISBN 978-84-997-4323-3SO

CIALS

PROJ

ECTE D

IGITAL

GUIA

D’AULA

I RECU

RSOS

ÀMBIT

SOCIA

LAVA

LUACIÓ

• AVA

LUAPP

ODS

ALTRE

S MATE

RIALS

71

Altres materials de consultaLa qüestió de les fronteres està més d’actualitat que mai. Però, sabem realment el que és una frontera? Hi ha fronteres que es poden creuar sense dificultat i al-tres que resulten infranquejables, hi ha fronteres visi-bles i altres invisibles... Aquest atles ens ajuda a enten-dre millor les qüestions que s’amaguen darrera aquestes línies que separen o uneixen als pobles.

Concebut per un equip de vint-i-sis historiadors i geò-grafs de renom, per mitjà de seixanta mapes i infogra-fies inèdites, ens expliquem com Occident s’ha vist (de vegades sense raó) en el centre del món i per què l’iniciar-se el segle xxi es fa necessari posar al dia els mapes del poder. D’aquesta manera apareix un món diferent, fortament desoccidentalitzat. La bellesa, la felicitat, les presons, els residus, els virus, els hàbits alimentaris, el clima..., tot es pot cartografiar.

El primer atles que presenta el nostre món des del punt de vista del mar. És el mar el que permetrà a la humanitat enfrontar-se als principals desafiaments que ens esperen. Com alimentar als 9.000 milions d’éssers humans que tindrà el món en el 2050? I, so-bretot, com fer-ho sense posar en perill el nostra pla-neta? Cinquanta mapes i infografies ens mostren com el potencial dels oceans pot respondre a aquests des-afiaments.

ISBN 978-84-376-3898-0

ISBN 978-84-376-3583-5

ISBN 978-84-376-3999-4

72

CATALUNYAMaresme, 107-109Recinte del Parc Ind. Urbà del Poblenou08019 BarcelonaTel. 934 955 399 [email protected]

ILLES BALEARSFrancesc Vallduví, 18, local 1Polígon can Enetgistes07011 Can Valero. PalmaTel. 971 253 000 [email protected]

COMUNITAT VALENCIANA

València i CastellóCtra. De Barcelona, 146136 Museros (València)Tel. 961 443 512 [email protected]

AlacantAvda. de Elche, 184Partida de Aguamarga03008 AlacantTel. 965 101 000 / 965 102 068 [email protected]

DISTRIBUEIX COMERCIAL GRUPO ANAYA, S.A.

www.barcanova.cat

facebook.com/editorialbarcanova

@EDBARCANOVA

barcanova_editorial

924

32

74

El canvi comença en cada un de nosaltres. Tots i totes formem part de la solució, podem actuar, fer el nostre petit-gran gest per trans-formar el món.

Apostem per una educació basada en l’equitat i en el desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

AGENDA 2030

OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

No seré una dona lliure mentre continuï havent-hi dones sotmeses.Audre Lorde

Documents

ESO - secundaria.barcanova.cat€¦ · • Conté activitats competencials per resol-dre en el mateix dossier. • Els textos són clars i amb gran quantitat i diversitat de materials