Embed Size (px)
Citation preview
ESORom curs d’intercomprensió
lectora romànica
i cultura europea
bolonya
unitat 1
la universitat
som-hi, amics
Marcello.- Buon giorno, prima di tutto! Mi chiamo Marcello... i sóc de l’Alguer. Hi ha algú connectat?
Elisenda.- Olalà! Oui. Bonjour! Moi m’apelle Elisenda... i sóc de Perpinyà.
Ermengol.- Ei, escolteu, que jo sóc aquí!
Marcello.- E tu come ti chiami? Com te dius?
Ermengol.- Em dic Ermengol. Tinc 19 anys i sóc de Bellpuig.
Elisenda.- Em sembla que és un nom de noi...
Ermengol.- És clar que sí. Sóc un noi i estudio a la UdL.
Lorenzo.- ¿Puedo entrar, por favor?
Elisenda.- Sí, d’acord, escriu el teu nom.
Lorenzo.- Me llamo Lorenzo.
Marcello.- Jo també estudio a la Universitat.
Lorenzo.- Sí, yo también, estudio en Zaragoza.
Elisenda.- Perquè no carreguem tots la nostra foto i diem qui som, l’edat i com som?
Sebastiao.- Espereu! Arriba també el Sebastiao...
Tots.- Fantàstic! Molt bé!
1.1. Escriu cada terme amb la llengua amb la llengua que li correspon.
Web site
site Web sitio Web
sítio Web sit Web
sito web lloc web
Network configuration
configuraţie de reţea configuration de réseau
configuração de rede configuración de red
configuració de xarxa configurazione di rete
Nickname
seudónimo pseudònim
pseudonyme pseudonim
pseudônimo pseudonimo
Full text
text integral texte intégral
texto integral testo integrale
text integral texto integral
Informational message
mensaje informativo message informatif
mesaj informaţional missatge informatiu
messaggio informativo mensagem informativa
Follow a link
a vizita un site visitar un enlace
visitare un sito collegato visitar uma ligação
visiter un lien visitar un enllaç
Electronic address
indirizzo elettronico adresse électronique
endereço electrónico adreça electrònica
adresă electronică dirección electrónica
Webmaster
administrateur de serveur administrador de la web
administrador de la web amministratore di sito web
administrator al unui site administrador do Web
Virtual travel
viaje virtual navigare virtuală
viagem virtual viatge virtual
voyage virtuel viaggio virtuale
Les universitats medievals
El segle XIII és el segle de les universitats perquè és el segle de les
corporacions. L'afirmació de l’historiador J.Le Goff serveix per
il·lustrar el canvi de mentalitat que es produeix als segles XII i XIII.
A aquest fet hem de sumar-li l'auge urbanístic i el renaixement
intel·lectual que provoca el naixement de les institucions
universitàries europees. Les primeres (s. XII), es coneixen com a
escoles monàstiques, centres d'ensenyament basats en recitació i
lectura de textos sagrats. I és que l'ensenyament universitari és oral
i es fonamenta en la lectio o lectura i la disputatio o comentari de
text. Els llibres són cars i escassos, ja que en elaborar-se com
petites obres d'art, requereixen moltes hores de treball per part dels
copistes. Ja al segle XIII es creen les primeres biblioteques
universitàries com la de la Sorbona de París (1253).
Abans d'ingressar a la universitat, l'estudiant ha de conèixer a fons
les arts liberals (el trivium) sobretot la gramàtica, la retòrica i l'ars
dictaminis que és una retòrica aplicada que consisteix en la redacció
de composicions escrites.
Els estudiants, separats de les seves famílies, porten una existència
agitada i miserable, i malgrat que alguns pertanyen a famílies
adinerades, la majoria posseeix escassos ingressos; per això, per
poder sufragar les despeses es guanyen la vida copiant llibres i fent
classes als fills de les famílies burgeses de la localitat.
Algunes de les universitats europees actuals de més prestigi van
néixer a l'Edat Mitjana. Per exemple, la universitat de Bolonya
estava especialitzada en l'ensenyament del Dret, a causa del
caràcter eminentment comercial de les ciutats italianes. Els seus
estudis estaven concebuts com una formació professional superior
per als fills dels rics mercaders, d'aquí el seu caràcter eminentment
pràctic. (ciberteca a www.educalia.org)
1.2. Respon aquestes qüestions: a) les primeres universitats sorgeixen al segle...
b) les lliçons solen ser... i els llibres són...
c) la vida dels estudiants és... i guanyen alguns diners fent...
d) la primera universitat europea és...
1.3. Fes la llista de les universitats més antigues: segle XIII: segle XIV:
1.4. Quina és la universitat catalana més antiga?
Las primeras universidades
A partir de las escuelas urbanas del siglo XII, la universidad nace
como una asociación espontánea y corporativa de maestros y/o
estudiantes, con el fin de defender sus intereses. Sus propósitos son
regular la enseñanza, determinando los estudios necesarios para
acceder al profesorado; controlar la calidad de la enseñanza
mediante la fijación de los textos y programas, y otorgar títulos
reconocidos que capacitan para el ejercicio de la profesión. Así se
fundan, hundiendo sus raíces en las escuelas del siglo precedente,
las primeras universidades: París, Bolonia, Oxford, Montpellier. A lo
largo del siglo XIII, irán surgiendo algunas más: unas veces, como
consecuencia de escisiones (Cambridge por una escisión de Oxford,
Padua por otra de Bolonia), y otras, fundadas directamente por el
poder político, por ejemplo, la de Salamanca en 1218 o la de
Nápoles en 1224. El fenómeno se extiende en el siglo XIV a
Centroeuropa, a partir de la universidad de Praga, fundada en 1347,
que fue la «primera universidad alemana».
La universidad es un lugar de producción de saber, de innovación
teórica y conceptual a partir de la investigación y de la discusión. La
universidad medieval podía cumplir esta función porque era una
estructura corporativa libre frente al poder político y eclesiástico. Por
otra parte, su número aumentaba progresivamente y sabía
adaptarse a los cambios sociales; dominicos y franciscanos, las
nuevas órdenes mendicantes, tienen sus propias cátedras de
teología. Este carácter expansivo y dinámico explica que el saber
científico-filosófico recibido del mundo árabe, partiendo de una
situación inicial de inferioridad, resultara en el espacio de poco más
de un siglo completamente modificado.
1.5. Indica les universitats que van nàixer al... segle XII segle XIII segle XIV
1.6. Explica la frase: “la universidad medieval... era una estructura corporativa libre frente al poder político y eclesiástico”.
Lección en una universidad
medieval. En esta ilustración se
puede observar cómo eran las
Universidades en la Edad
Media. El maestro, bajo palio,
repasa la lección que los
alumnos siguen en sus propios
manuales.
http://www.kalipedia.com
La Universidad medieval, qué tiempos aquellos. Qué alumnado tan brillante y
distinguido. Qué respeto a la cátedra. Pero parece que sólo en las primeras
filas. Ya hace siglos alguien percibía claramente que el alumnado de las
últimas filas pasaba olímpicamente del tema, dormía, charlaba con la compaña,
se aburría… Tal vez oían la voz del genio de turno que hoy admiramos y sólo
retenían un soniquete de algo incomprensible.
llegim i traduïm
Bologna. La nostra storia
L'Università di Bologna ha origini molto antiche che
la indicano come la prima Università del mondo
occidentale. La sua storia si intreccia con quella di
grandi personaggi che operarono nel campo della
scienza e delle lettere ed è riferimento
imprescindibile nel
panorama della cultura
europea. L'origine
dell'Università di
Bologna è attribuita
all'anno 1088, data
convenzionale fissata da
un comitato di storici
guidato da Giosuè
Carducci.
L'Istituzione che noi
oggi chiamiamo
Università inizia a
configurarsi a Bologna alla fine del secolo XI quando
maestri di grammatica, di retorica e di logica
iniziano ad applicarsi al diritto.
I primi studiosi di cui si ha documentazione sono
Pepone e Irnerio, quest'ultimo definito dai posteri
"lucerna iuris". Con la consulenza di quattro
doctores ritenuti suoi allievi, Federico I promulga nel
1158 la Costitutio Habita con cui l'Università
diventa, per legge, un luogo in cui la ricerca si
sviluppa indipendentemente da ogni altro potere.
Dal XIV secolo alle scuole dei giuristi si affiancano
quelle dei cosiddetti "artisti", studiosi di medicina,
filosofia, aritmetica, astronomia, logica, retorica e
grammatica. Dal 1364, viene istituito anche
l'insegnamento di teologia.
A Bologna trascorrono periodi di studio Dante
Alighieri, Francesco Petrarca, Guido Guinizelli, Cino
da Pistoia, Cecco d'Ascoli, Re Enzo, Salimbene da
Parma e Coluccio Salutati.
1.7. Llegeix i tradueix literalment el text en veu alta. Llengua:
1.8. Digues si són V(eritat) o F(als) les afirmacions següents:
a) la Universitat de Bolonya és la més antiga del món.
b) L’any 1088 és considerat l’any de naixement d’aquesta universitat.
c) A les seves aules no s’hi estudiava lògica, gramàtica ni retòrica.
d) El 1158, el rei Frederic I prohibeix la constitució de la universitat.
e) La Universitat de Bolonya fou famosa pels estudis de dret.
f) La medicina i la filosofia no s’hi ensenyaran mai.
g) Alguns dels professors més famosos foren Dante i Petrarca.
1.9. Subratlla els mots idèntics, semblants o
transparents amb el català. Després, fes el
percentatge d’intercomprensió lectora
entre totes dues llengües (46 mots).
L'origine dell'Università di Bologna è attribuita
all'anno 1088, data convenzionale fissata da un
comitato di storici. L'Istituzione che noi oggi
chiamiamo Università inizia a configurarsi a
Bologna alla fine del secolo XI quando maestri
di grammatica, di retorica e di logica iniziano ad
applicarsi al diritto.
1.10. Graellada de verbs. Subratlla en el text i
completa:
forma verbal temps verbal
definito 1 2 3 sg pl
è 1 2 3 sg pl
indicano 1 2 3 sg pl
inizia 1 2 3 sg pl
promulga 1 2 3 sg pl
sono 1 2 3 sg pl
PORT ESP CAT OCC FR IT ROM
La Sorbonne. Paris
L'Université naît au XIIIème siècle, de l'organisation
en corporation des maîtres et écoliers de Paris.
Primitivement installés dans l'Ile de la Cité, ils sont
venus, dès le XIIème siècle, dans le futur "quartier
latin" où la théologie, le droit, la médecine, et les
arts sont enseignés, à des jeunes gens venant des 4
nations (Française, Picardes, Normande et Anglaise)
lui conférant , dès l'origine, un prestige
international.
Le collège de Sorbon, fondé en
1257/58, est alors l'un des
nombreux collèges hébergeant,
sur les flancs de la Montagne
Sainte Geneviève, des étudiants
pauvres. Très vite, ces collèges
deviennent le cadre des
disciplines universitaires de
Paris et le collège de Sorbon,
une célèbre faculté de théologie
-LA SORBONNE- qui prendra une
part active aux débats
philosophiques et politiques de
son temps, oscillant, au gré
d'une histoire foisonnante, entre
un conservatisme jaloux et un
libéralisme éclairé.
La Sorbonne doit son nom à son fondateur, Robert de Sorbon, chapelain et confesseur du roi de France, Saint Louis. Son histoire, au cours des siècles, a été si intimement liée à celle de l'Université de Paris, qu'elle en est devenue le
symbole.
1.11. Busca en el textos 3 mots iguals i 3 mots diferents del català.
italià francès
semblants diferents semblants diferents
Aula de la Sorbona
Reconstruite par Richelieu au XVIIème
siècle, fermée par la Révolution en
1791, atelier d'artistes en 1801, la
Sorbonne est à nouveau affectée à
l'enseignement en 1821. A la fin du
XIXème siècle, la République la
reconstruira à son tour pour faire, de
la Nouvelle Sorbonne, le sanctuaire de
l'esprit, le lieu privilégié de la
connaissance. Centre de ralliement de
la contestation en mai 1968,
l'Université est réorganisée depuis en
universités autonomes, mais la
Sorbonne, symbole de l'université
française, demeure, encore et
toujours, l'espace magique, le point
magnétique de la jeunesse et du talent.
1.12. Llegeix i tradueix literalment el text en veu alta. Llengua:
1.13. Completa l’esquema. Què va passar al... Segle XIII
1257 Segle XVII 1791 1801 1821
1.14. Graellada de verbs. Subratlla en el text i completa:
forma verbal temps verbal
deviennent 1 2 3 sg pl
doit 1 2 3 sg pl
est 1 2 3 sg pl
prendra 1 2 3 sg pl
privilégié 1 2 3 sg pl
reconstruira 1 2 3 sg pl
PORT ESP CAT OCC FR IT ROM
UNIVERSIDADE - COIMBRA
Em 12 de Novembro de 1288, vários eclesiásticos do
reino dirigem uma petição ao papa Nicolau IV, a fim
de ser instituído em Portugal um Estudo Geral. Esta
petição encontra-se no Livro Verde - cartulário
universitário do século XV. Em 1 de Março de 1290
D. Dinis funda, em Lisboa, a Universidade
Portuguesa. Em 9 de Agosto de 1290 o papa Nicolau
IV confirma por bula a criação da Universidade.
O documento pontifício dirigido à "Universidade dos
mesteres e seculares de Lisboa", determinava que
podiam ser ensinadas na Universidade todas as
"faculdades lícitas" (licite facultatis), com excepção
da Teologia. A determinação excluía
automaticamente a prática da magia, da
nigromância e artes afins.
As primeiras faculdades a constituírem-se foram as
de Artes, Leis, Cânones e Medicina. Aí se começou a
ensinar o Direito Civil, o Direito Canónico, a
Gramática, a Lógica, a Filosofia Natural e a
Medicina. Alguns autores dizem-nos que na
Universidade se ensinavam as disciplinas do
quadrivium, desde a sus fundação e que estas
disciplinas eram genericamente designadas de
"artes", visto haver um texto (apenas um) em que a
palavra aparece. Fala-se também de um documento
de meados do século XIV que parece relacionar-se
com a Universidade, e de uma alusão ao quadrívio
que aparece no instrumento de doação de umas
casas que o infante D. Henrique doou ao Estudo
Geral em 1431.
Nesta doação refere-se a Geometria, a Astronomia,
a Aritmética e a Música como disciplinas instaladas
que o infante desejaria ver florescer. Não há
documentos que refiram o ensino destas disciplinas
antes da doação, nem que elas tivessem sido
posteriormente ensinadas com carácter de
continuidade.
Há motivos para
efectivamente se julgar o
carácter esporádico do ensino
das disciplinas indicadas na
doação, tanto mais que na
centúria de quatrocentos
apenas se conhece um lente
em Matemática, João Galo,
aparecido em documentação
avulsa de 1437 (História da
Universidade de Coimbra de
Teófilo Braga, vol. I, pg.,
188) e não existe nenhum astrólogo da Universidade
entre os convocados para colaborar nos trabalhos
náuticos.
1.15. Llegeix i tradueix literalment el text en veu alta. Llengua:
1.16. Fixa’t en aquests mots i escriu-los en català:
petição
criação
determinação
fundação
PORT ESP CAT OCC FR IT ROM
doação
documentação
1.17. Ara completa:
portuguès català
sufix –ção
1.18. Què vol dir el mot não en les expressions...
Não há documentos...
não existe nenhum astrólogo...
1.19. Troba més exemples amb la resta de llengües romàniques...
1.20. Graellada de verbs. Subratlla en el text i completa:
forma verbal temps verbal
confirma 1 2 3 sg pl
desejaria 1 2 3 sg pl
determinava 1 2 3 sg pl
dirigem 1 2 3 sg pl
eran 1 2 3 sg pl
excluía 1 2 3 sg pl
correspondències fonètiques:
-ão, -ões nação
nações
-ión, -iones
-ón, -ones
nación
naciones
-ió, -ions nació
nacions
-ion, -ions nacion
nacions
-ion, -ions
-on, -ons
nation
nations
-ione, -ioni nazione
nazioni
-iune, -iuni naţiune
naţiuni
LLEIDA, CIUTAT UNIVERSITÀRlA
La fundació l'any 1300 de l'Estudi General de Lleida suposà un important desenvolupament cultural i científic d'aquesta ciutat. La
Lleida baixmedieval comptava amb una trilogia de cultures,
reflectida fins i tot a l'urbanisme de la ciutat. La Cuirassa i la Moreria, barris jueu i islàmic, respectivament, eren ben definits i
separats de la resta de la ciutat, on residia la població cristiana.
Universitat de Lleida (s.XX)
Alguns dels homes i les dones d'aquestes tres cultures han estat els
i les protagonistes de la ciència mèdica a les diferents èpoques:
sanadores o llevadores sarraïnes i jueves, metges al servei dels reis
de la Corona d'Aragó, hebreus traductors de textos mèdics àrabs o
algunes de les primeres dones que pogueren accedir a la Facultat de
Medicina.
Els reis de la Corona d'Aragó, que celebraren diverses vegades les
Corts en aquesta seu, requeriren els serveis de diversos metges
lleidatans, cristians i jueus, per guarir les seves malalties. Antoni
Ricard fou metge de la casa reial en temps del rei Martí I l'Humà.
L'any 1416 assistí la malaltia de la seva vídua i posteriorment fou
designat protometge pel rei Alfons el Magnànim.
Tot i l'existència de concilis i lleis que prohibien que metges jueus o
sarraïns exercissin amb els cristians, molts reis de la Corona d'Aragó
confiaren en la medicina jueva requerint el servei dels seus metges.
Joan II féu cridar el famós oftalmòleg Cresques Abnarrabí, jueu de
Lleida, per operar les seves cataractes.
Plaça del
Seminari Vell
La Cuirassa, o call jueu de Lleida, se situava al voltant de la plaça de
la Jueria, avui coneguda com del Seminari Vell. Els jueus de la Lleida
medieval, a banda de destacar per les traduccions de textos àrabs,
també disposaven d'una escola de medicina pròpia, que primava la
dietètica, la higiene i la farmacopea. Però tot i l'existència
documentada d'aquesta escola, tot jueu que es volgués dedicar a la
medicina havia de superar un examen a la Facultat de Medicina de
l'Estudi General.
A part dels metges jueus lleidatans ja esmentats, també coneixem
l'existència de dues jueves casades amb dos germans lleidatans que
aconseguiren
l'autorització de
Pere III el
Cerimoniós per
exercir la medicina:
Bellaire, vídua de
Samuel Gallipapa, i
Pla, esposa de
Jafuda Gallipapa.
L'indret ocupat
actualment pel
Mercat del Pla, també conegut com el Pla dels Gramàtics, és on van
ser ubicades, des de la fundació de l'Estudi General, les facultats de
Cànons i Lleis, de Gramàtica, Filosofia i Teologia i també, després de
passar per diferents ubicacions, la Facultat de Medicina. Les aules
d'aquesta facultat impartiren les teories mèdiques de musulmans
com Avicenna, Averrois o Maimònides o de traduccions àrabs de
clàssics com Hipòcrates o Galè. Però com que els mestres cristians
no coneixien l'àrab, la població jueva i la seva escola de traducció
esdevingueren fonamentals per a la transmissió d'aquests
coneixements. Existeixen diversos documents que demostren el
pagament a jueus lleidatans per la traducció de textos mèdics en
àrab al llatí o al romanç.
Església de Sant Martí a Lleida
L'Estudi General de Lleida va ser
fundat l'1 de setembre de 1300
gràcies al privilegi atorgat pel rei
Jaume II, constituint la primera
universitat de Catalunya. Aquesta
iniciativa responia a la necessitat
de formació superior del territori
català i va esdevenir un canvi molt
important per a la ciutat de Lleida,
que va veure configurar-se un barri
universitari entre les esglésies de
Sant Martí i Sant Andreu.
Aquest burg, en el qual mestres i estudiants gaudien d'immunitats i
privilegis, comprenia diversos edificis dedicats a les facultats o
escoles. De tot el conjunt arquitectònic, només ens resta l'església
romànica de Sant Martí, construïda al segle XII i convertida en la
capella de l'Estudi General, espai on se celebraven els actes
acadèmics més importants. (http://www10.gencat.net/dursi/)
1.21. Respon V(eritat) o F(als): a. Els jueus no havien de passar l’examen de la Facultat de Medicina per exercir. b. Els reis catalans sempre eren atesos per metges cristians. c. La Moreria era el barri jueu de Lleida, i la Cuirassa n’era el barri islàmic. d. La Universitat de Lleida es fundà amb el nom d’Estudi General de Lleida. e. Averrois fou un famós savi jueu que féu classes a Lleida. f. L’Estudi General fou fundat pel rei Joan II al 1416. g. A la Lleida medieval, no hi hagué mai cap dona metgessa. h. Els textos mèdics més avançats eren d’origen islàmic. i. La capella de la Universitat lleidatana fou l’església de Sant Martí. j. Els jueus s’encarregaven de traduir els textos islàmics al llatí o al català.
1.22. Sopes de lletres en francès, italià i francès:
http://www.languagegames.org/la/wordsearch
1.23. Juga a buscar els mots amagats. Després classifica’ls segons l’idioma.
ciència
collège
direito
disciplinas
étudiants
faculté
grammatica
maestri
medicina
scuola
trivium
universidade
port
cat
fr
it
1.24. Llegeix els següents títols; pertanyen a la revista Label France,
publicació internacional d’actualitat en francès (exercici adaptat de
http://www.lenguas.unc.edu.ar).
La escuela francesa en el extranjero: una red única en el mundo.
A escola francesa no exterior : uma rede única no mundo.
La scuola francese all’estero: una rete unica al mondo.
L’école française à l’étranger : un réseau unique au monde.
Compensar la pérdida del trabajo infantil.
Compensar a perda do trabalho infantil.
Compensare la perdita del lavoro infantile.
Compenser la perte du travail des enfants.
La Pedagogía moderna al servicio de la escuela para todos.
A pedagogia moderna a serviço da universalização do ensino.
La pedagogia moderna al servizio della scuola per tutti.
La pédagogie moderne au service de l’école pour tous.
El porvenir de la escuela en discusión.
O futuro da escola em discussão.
L’avvenire della scuola in discussione.
L’avenir de l’école en discussion.
De la Convención a la constitución , una larga trayectoria de una Europa de 25 miembros.
Da Convenção à Constituição, a longa trajetória da União Européia dos vinte e cinco membros.
Dalla Convenzione alla Costituzione, il lungo cammino dell’Europa dei venticinque membri.
De la Convention à la Constitution, la longue marche de l’Europe des vingt-cinq membres.
El aprendizaje de lenguas.
A aprendizagem de lenguas.
L’apprendimento delle lingue.
L’apprentissage des langues.
1.25. Fixa’t en les semblances i diferències del vocabulari, exemples del
parentiu entre les llengües romàniques. Escriu-ne exemples:
pedagogía pedagogia pedagogia pédagogie
1.26. Altres vegades les coincidències no són tan clares, i només es donen en
algunes de les llengües. Escriu-ne exemples en la taula següent:
red rete réseau
1.27. Busca els articles i completa la taula
el
la
los
las
un
una
1.28. Escriu el títol que correspon als textos següents:
1.______________________________________________________
Cerca de um millão de franceses participaram da discussão nacional
sobre o futuro da escola organizado em novembro de 2003 . Os
temas de reflexão foram: a igualdade de oportunidades, os
conhecimentos que devem ser ensinados, as relações entre pais e
professores, a laicidade, a falta de civismo e a violência. Os
resultados desta discussão servirão para elaborar uma lei que
organize o sistema educativo francês nos próximos quinze anos.
2.______________________________________________________
Circa un milione di francesi ha partecipato al grande dibattito
nazionale sull’avvenire della scuola lanciato nel novembre
2003.Oggetto di riflessione in programma erano temi come pari
opportunità, competenze da insegnare, rapporti tra insegnanti e
famiglie, laicità, comportamenti incivili e violenza a scuola. I risultati
di questa consultazione di eccezionali dimensioni dovrebbero servire a
preparare una legge che ristrutturi il sistema dell’istruzione francese
per i prossimi quindici anni.
3.______________________________________________________
Près de un million de Françaises et de Français ont participé au grand
débat national, lancé en novembre 2003, sur l’avenir de l’école.
Egalité des chances, savoirs à enseigner, relations parents-
enseignants, laïcité, incivilités et violences étaient au programme des
sujets de réflexion. Les résultats de cette consultation, d’une ampleur
exceptionnelle, serviront à préparer une loi organisant le système
éducatif français pour les quinzeannées à venir.
Latim vulgar
Latim vulgar (em latim, sermo vulgaris) é um
termo empregado para designar os dialectos
vernáculos do latim falado principalmente nas
províncias ocidentais do Império Romano.
Considera-se que tenha perdurado até o século IX
aproximadamente, ou seja, até a diferenciação das
línguas românicas.
Certas palavras do Latim clássico foram tiradas do
vocabulário. O clássico equus, "cavalo", foi
substituído por caballus (mas note: o romeno iapă,
sardo èbba, espanhol yegua, catalão euga e
português égua, derivadas do clássico equa).
Uma lista parcial de palavras que são
exclusivamente clássicas, e aquelas que são
produtos do Romance, são encontradas na tabela.
1.29. Llegeix i tradueix literalment el text en veu alta. Llengua:
1.30. Graellada de verbs. Subratlla en el text i completa:
forma verbal temps verbal
empregado 1 2 3 sg pl
falado 1 2 3 sg pl
tiradas 1 2 3 sg pl
derivadas 1 2 3 sg pl
encontradas 1 2 3 sg pl
1.31. Relaciona les frases portugueses amb les originals llatines:
PORT ESP CAT OCC FR IT ROM
Penso, logo esisto Errare humanum est
Levo todos os meus bens comigo Amor omnia vincit
O amor triunfa de tudo Carpe diem
Errar é próprio do homem Cogito, ergo sum
Aproveita o dia Omnia vade mecum
1.32. Completa la graella amb el mot català corresponent.
Clássico Romance Português Català:
albus blancus branco
bellum guerra guerra
cogitare pensare pensar
cruor sanguis sangue
domus casa casa
emere comparare comprar
equus caballus cavalo
feles cattus gato
ferre portare portar/carregar
hortus gardinus jardim
ignis focus fogo
ludere jocare jogar
magnus grandis grande
omnis totus todos
pulcher bellus belo
os bucca boca
scire sapere saber
sidus stella estrela
1.33. Una pàgina molt amena per conèixer el llatí:
http://www.culturaclasica.com/lingualatina/
1.34. Connecta’t i relaciona cada amb la seva llengua romànica.
http://antalya.uab.es/pcano/aulatin/llibreVI/romanicas1.htm
1.35. Pinta i escriu el nom de totes les llengües romàniques al mapa.
1.36. Col·loca cada família de mots amb la seva llengua romànica
corresponent: boire bere beure beber a bea beure beber
gură boca bouche boca boca bocca boca
menjar comer manger manjar a mânca comer mangiare
quatre quatro quatre patru cuatro quattro quatre
dent diente dent dinte dent dente dente
nariz nas nas naso nez nariz nas
outro un altre alt un autre otro altro autre
1.37. Quines llengües s’assemblen més entre elles?
1.38. Tria una de les llengües romàniques. Busca’n informació i mapes. Fes-ne un pòster i pengeu-lo a l’aula.
http://www.geo.jazztel.es/llengues.htm
Sabeu que en el món es parlen més de 5.000 llengües ? Sabeu que cada setmana es moren dues llengües ? Sabeu que s'utilitzen actualment només 27 alfabets per escriure aquestes
llengües ?
http://www.bibiloni.net/llengues/index.html
classificació | índex alfabètic | llengües i estats | mapes
http://www.ship.edu/~cgboeree/languagefamilies.html
The Language Families of the World (George Boeree, Shippensburg
University).
http://www.zompist.com/Langmaps.html
Language Families Map (Cartography by Mark Rosenfelder).
Le lingue romanze oggi A rigore il numero delle lingue romanze dovrebbe
corrispondere a quello di tutte le varietà neolatine
(dette dialetti romanzi) parlati all’interno della
Romania. Solo alcune di queste lingue però hanno
subito nel corso del tempo delle normalizzazioni (per
il lungo uso, l'opera delle Accademie e dei
grammatici nonché il peso della tradizione letteraria)
e godono di uno status di ufficialità: il portoghese, lo
spagnolo, il francese, l’italiano, il rumeno.
A queste possiamo aggiungere le lingue alle quali è
stato riconosciuto uno status di ufficialità in ambito
locale, sebbene non abbiano ricevuto una
normalizzazione o l’abbiano ricevuta incompleta o
non unanimemente accettata dai locutori: il
catalano, il galiziano, l’occitano, l’arpitano, il sardo,
il friulano, il ladino dolomitico, il romancio.
Vi sono poi lingue che sono state riconosciute come
tali dall’UNESCO ma che spesso non godono di
alcuna forma effettiva di tutela o non hanno ancora
subito alcuna normalizzazione: l’asturiano,
l’aragonese, il leonese, il mirandese, il provenzale,
l'alverniate, il limosino, il piccardo, il vallone, il
normanno, il gallo, il corso, il ligure, il piemontese, il
lombardo, il veneto, l'emiliano-romagnolo, il
napoletano, il siciliano, l'istrioto, l'arumeno, il
morlacco, l'istrorumeno ed il meglenorumeno. Il
riconoscimento (o la volontà di riconoscimento) delle
parlate minori, prive di una norma unitaria, ha reso
possibile l’intervento di singoli, o di piccoli gruppi
più o meno privati, che si sono proposti di sopperire
alla bisogna.
1.39. Segons el text anterior, quins tres tipus de llengües romàniques
existeixen? Cita’n exemples de cada un:
1r grup:_____________________________ Ex:
2n grup:_____________________________ Ex:
3r grup:_____________________________ Ex:
1.40. Llegeix i tradueix literalment el text en veu alta. Llengua:
1.41. Fixa’t en els mots següents italians i tradueix-los.
masc.pl. fem.pl.
dialetti
lingue
grammatici Accademie
gruppi alcune
1.42. Ara completa:
italià català
masculí plural –i femení plural -e
PORT ESP CAT OCC FR IT ROM
1.43. Ara completa els mots catalans de la taula:
Tabella 1 - Analogie tra alcune parole in diverse lingue romanze: L
ati
no
Sa
rdo
(C
am
pid
anese)
Itali
an
o
Cò
rso
Cas
tig
lia
no
(S
pag
no
lo)
Po
rto
gh
es
e
Oc
cit
an
o
Cata
lan
o
Fri
ula
no
Fra
nce
se
Ru
men
o
(Rom
ân
a)
caseus casu formaggio / cacio
casgiu / furmagliu
queso queijo formatge formadi fromage caş
cantare cantai cantare cantà cantar cantar cantar cjantâ chanter cânta
capra craba capra capra cabra cabra cabra cjavre chèvre capra
clave crai chiave chjave llave chave clau clâf clé cheie
ecclesia crèsia chiesa chjesa iglesia igreja glèisa glesie église biserică
hospitalis spidali ospedale ospidale hospital hospital espitau ospedâl hôpital spital
lingua lingua lingua lingua lengua lingua lingua lenghe langue limbă
platea prazza piazza piazza plaza praça plaça place place piaţă
pons ponti ponte ponte puente ponte pònt puint pont pod
nocte notti notte notte noche noite nuèit / nuèch
gnot nuit noapte
Problemi di riconoscimento
Sebbene tra i linguisti sia comunque prevalente la
tendenza a non distinguere tra dialetto e lingua da
un punto di vista sostanziale, l’attribuzione dello
status di lingua piuttosto che di dialetto a questa o
quella parlata risulta sempre essere problematica e
gravida di polemiche, in quanto le lingue sono quasi
sempre sentite come intimamente legate al concetto
di nazione e, per questo, la loro categorizzazione
risente notevolmente di spinte socio-politiche che
talvolta tengono in poco o nessun conto criteri
filologici o sociologici di classificazione.
Va inoltre segnalato che le varietà romanze formano
un continuum dialettale; questo implica che a livello
dialettale la transizione da una parlata all’altra sia
quasi sempre appena avvertibile, senza distinzioni
nette.
È dunque impossibile dare un esauriente e definitivo
elenco delle parlate romanze, in quanto i caratteri
identificativi di una parlata sfumerebbero
inevitabilmente in quelli delle parlate vicine; dunque
a formare un’identità locale concorrono fattori di
coscienza e di storia comune più che di effettiva
differenza linguistica.
Per questo motivo istanze di natura sociale,
culturale, politica ed economica giocano un ruolo
fondamentale nei dibattiti se considerare un dato
idioma come "lingua" o "dialetto", nonostante tale
distinzione non trovi alcun supporto solido da un
punto di vista strettamente linguistico. Idiomi che
non hanno ottenuto lo status di "lingua ufficiale", o
che non possiedono una tradizione letteraria
significativa, o che non hanno sviluppato una forma
standard su base almeno regionale, sono spesso
andati incontro a frammentazioni o persino
all'estinzione.
D'altra parte, alcuni idiomi che pure vantano
produzioni letterarie anche notevoli e che sono
parlati da milioni di locutori (ad esempio il
napoletano), non hanno mai ottenuto uno status di
lingua ufficiale per motivazioni storiche e socio-
economiche (e non certo linguistiche).
1.44. Llegeix i tradueix literalment el text en veu alta. Llengua:
1.45. Localitza i subratlla aquests connectors. Busca’ls en un diccionari online
i tradueix-los:
italià català
sebbenne
comunque piuttosto per questo inoltre
PORT ESP CAT OCC FR IT ROM
dunque nonostante spesso persino
1.46. Graellada de verbs. Subratlla en el text i completa:
forma verbal temps verbal
considerare 1 2 3 sg pl
dare 1 2 3 sg pl
distinguere 1 2 3 sg pl
essere 1 2 3 sg pl
formare 1 2 3 sg pl
1.47. El gràfic següent ordena per nombre de parlants arreu del mónles
llengües romàniques. Busca’n també el número absolut.
Número de parlants de cada llengua romànica com a percentatge del total.
1.48. Mapa d'expansió de les llengües romàniques principals. Relaciona cada
color amb la seva llengua: espanyol francès italià portuguès romanès
http://www.bepolyglot.com/Elements/Romance_Languages_World.png
1.49. Escolta aquests breus vídeos i respon:
http://www.tv3.cat/videos/232666236
a. Quina llengua és la més parlada?
b. Quines són la segona i tercera?
c. Quin número ocupa el català en el rànquing de llengües més parlades del
món?
http://www.tv3.cat/videos/217214982
d. Quantes llengües hi ha al món?
e. Quina llengua estudia la Paula?
f. Quina llengua estudia l’Enric?
g. Per què estudien búlgar i euskera?
h. Recordes alguna de les paraules en aquestes altres llengües que surten al
vídeo?
1.50. Descobreix quantes llengües i dialectes es parlen a l’estat espanyol
http://www.galanet.be/dossier/fichiers/espana.jpg
1.51. Clica ara per conèixer la diversitat lingüística de la Unió Europea. http://www.uoc.edu/euromosaic/web/homect/main/mapa/index.html
Serments de Strasbourg
Les serments de Strasbourg (Sacramenta
Argentariae), datant du 14 février 842, signent
l'alliance militaire entre deux des petits-fils de
Charlemagne, Charles le Chauve et Louis le
Germanique, contre les ambitions impériales de
Lothaire Ier, fils ainé de Louis le Pieux et, à ce titre,
prétendant unique au trône de Charlemagne. Ils
aboutiront au traité de Verdun en 843 qui met fin
aux hostilités entre les trois frères et dessine la
carte de l'Europe pour les siècles suivants.
D'un point de vue historique, de moindre importance
que le traité de Verdun qui les suivra de peu, les
Serments de Strasbourg sont primordiaux pour la
linguistique en ce qu'ils marquent la première
attestation de l'existence d'une langue romane en
France, ancêtre du français et première attestation
écrite de ce qui deviendra l'allemand.
1.52. Respon:
a. Per què són lingüísticament importants els Juraments d’Estrasburg?
b. Quines dues llengües s’hi troben?
c. Quin fet històric documenten?
1.53. Extracte del Jurament d’Estrasburg:
Pro Deo amur et pro christian poblo et
nostro commun salvament, d'ist di en
avant, in quant Deus savir et podir me
dunat, si salvarai eo cist meon fradre Karlo,
et in aiudha et in cadhuna cosa. . .
1.54. Graellada de verbs. Subratlla en el text i completa:
forma verbal temps verbal
dessine 1 2 3 sg pl
marquent 1 2 3 sg pl
signent 1 2 3 sg pl
sont 1 2 3 sg pl
suivra 1 2 3 sg pl
1.55. Posa el mot en totes les llengües, procurant respectar-ne l’arrel:
deo
christian
poblo
avant
savir
podir
fradre
aiudha
cadhuna
cosa
1.56. Entenc que és un dialecte, però què són:
a. llatí clàssic?
b. llatí vulgar?
c. llatí tardà?
d. llatí vernacle?
e. llatí romànic?
1.57. Sé que és una escudella barrejada i fins i tot una olla de tros, però què
és una llengua barrejada?
1.58. Llegeix i escolat l’himne dels universitaris.
GAUDEAMUS IGITUR
Gaudeamus igitur,
iuvenes dum sumus. (bis)
Post iucundam iuventutem,
post molestam senectutem,
nos habebit humus.
Vivat Academia,
vivant professores.
Vivat membrum quodlibet,
vivant membra quaelibet,
semper sint in flore.
1.59. Posa-hi la traducció, el més literal possible, per veure-hi la transparència dels mots.
Réjouissons-nous donc
Tant que nous sommes jeunes
Après une jeunesse agréable
Après une vieillesse pénible
La terre nous aura.
Spassiamocela dunque,
finché siamo giovani.
Dopo l'allegra gioventù,
dopo la scomoda vecchiaia
ci riceverà la terra!
Vive l'école,
Vivent les professeurs
Que chaque membre vive
Que tous les membres vivent
Qu'ils soient toujours florissants!
Evviva l'accademia,
evviva i professori!
Viva qualunque membro,
viva tutti i membri,
siano sempre in pieno vigore.
LLATÍ
Gaudeamus igitur,
iuvenes dum sumus. (bis)
Post iucundam iuventutem,
post molestam senectutem,
nos habebit humus.
Vivat Academia,
vivant professores.
Vivat membrum quodlibet,
vivant membra quaelibet,
semper sint in flore.
1.60. Reparteix aquests temps verbals a la seva corresponent llengua:
Present Indicatiu 3 p sg
é il tient dà ha que veu
es tiene dóna cal ve
il est tem dá bisogna vê
è tiene il donne il faut vede
és té da hay que il voit
parlem-ne
A torre de Babel http://www.biblija.net/biblija.cgi
Gênesis 11 1 Ora, toda a terra tinha uma só língua e um só
idioma.
2 E deslocando-se os homens para o oriente,
acharam um vale na terra de Sinar; e ali habitaram.
3 Disseram uns aos outros: Eia pois, façamos tijolos,
e queimemo-los bem. Os tijolos lhes serviram de pedras e o betume de argamassa.
4 Disseram mais: Eia, edifiquemos para nós uma cidade e uma torre cujo cume toque no céu, e
façamo-nos um nome, para que não sejamos espalhados sobre a face de toda a terra.
5 Então desceu o Senhor para ver a cidade e a torre que os filhos dos homens edificavam;
6 e disse: Eis que o povo é um e todos têm uma só língua; e isto é o que começam a fazer; agora não
haverá restrição para tudo o que eles intentarem
fazer.
7 Eia, desçamos, e confundamos ali a sua linguagem,
para que não entenda um a língua do outro.
8 Assim o Senhor os espalhou dali sobre a face de
toda a terra; e cessaram de edificar a cidade.
9 Por isso se chamou o seu nome Babel, porquanto
ali confundiu o Senhor a linguagem de toda a terra, e dali o Senhor os espalhou sobre a face de toda a
terra.
Torre de Babel segons Pierre Bruegel (s. XVI)
1.61. Emparella cada versicle català amb el seu corresponent en portuguès:
Així el Senyor els va dispersar des d'aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. (a) Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s'entenguin entre ells.» (b) Després van dir: El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, (c)
Els homes van emigrar des de l'orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. (d) En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. (e)
i els digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d'ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. (f) Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure'ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter. (g) Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d'allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra. (h)
-Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra. (i)
1.62. Tema de debat: la diversitat lingüística, maledicció o riquesa?
1.63. Tema de redacció (15 línies): a. Introducció a la idea principal b. Primer argument desenvolupat c. Segon argument, exemplificació, conclusió
A
B
C
juguem-hi 1.64. DIVERLLENGUA. La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat
de Catalunya un joc en línia que reflecteix la pluralitat de llengües al món i destaca la importància del català com a llengua moderna d’una societat d’avantguarda.
http://www.gencat.cat/llengua/diverllengua/ http://www.linguamon.cat/pintallengues/
1.65. LA MAR DE LLENGÜES. Material didàctic:
http://www10.gencat.cat/casa_llengues/AppJava/ca/diversitat/diversitat/l
amardellengues/materialdidactic.jsp
