Legislació sobre protecció i úspúblic del medi natural

La protecció dels espais d´interés natural

Per la seva especial situació geogràfica, a mig camí entre les zones tropicals i les zones àrtiques, i per la seva peculiar orografia, a Catalunya coincideixen, en un espai limitat, un bon nombre d'ambients naturals diferents, representatius de moltes de les estructures de paisatge que es troben a Europa i al nord d'Àfrica. Aquesta varietat, gens habitual en països de dimensions similars, determina una extraordinària diversitat biològica que s'ha preservat, en formacions i comunitats més o menys riques i extenses, fins als nostres dies. Un segon aspecte que caracteritza el medi natural al nostre país és la intensa humanització que ha sofert el territori des de temps immemorials. L'accióhumana ha transformat paisatges, modelant grans extensions, ha modificatcontorns, ha dibuixat camins, ha plantat i ha tallat boscos, afavorint unes espècies i arraconant-ne d'altres. El territori és, més que cap altre, un recurs limitat, que ha de permetre les transformacions necessàries per al desenvolupament del país sense perdre tota la seva resta de valors. Per això, cal que se'n faci un ús racional, respectuós i sostenible. Per tal d'assegurar la continuïtat de molts dels paisatges que avuiconeixem, cal dedicar atenció i esforços a preservar i fomentar, si cal, la sevariquesa i diversitat, i també reservar una part d'aquest territori per destinar-lo a garantir la viabilitat dels equilibris naturals i la conservació dels recursos vius.

Els espais naturals protegitsActualment, els objectius i les funcions dels espais naturals protegitssón plantejats dins del conjunt de l'acció mediambiental i establerts perles estratègies i les directrius internacionals en la matèria. Aquestesestratègies i directrius tenen com a finalitat comuna la recerca d'undesenvolupament sostenible a escala global. Es tracta d'assolir una forma de vida i un model de desenvolupament sòcio-econòmic que millorin la qualitat de vida de la Humanitat tot fent que, paral·lelament, el seu conjunt visqui dins de la capacitat de càrrega dels ecosistemesque són suport de la vida. En el context europeu i en la mateixa línia, el Tractat de la Unió Europea (Maastrich, 1992) fixa com a objectiuprincipal de la Comunitat promoure un desenvolupament sostenible que respecti el medi ambient. En aquest procés cap a la sostenibilitat, es considera essencial la conservació de la diversitat biològica o biodiversitat, és a dir, de tota la varietat d'ecosistemes, d'espècies de plantes, animals i altresorganismes, i de les poblacions genètiques dins de cada espècie. Les xarxes d'espais naturals protegits tenen assignada una funciótranscendental per a la conservació in situ de la biodiversitat. El Conveni sobre la diversitat biològica (Rio de Janeiro, 1992), ratificat per l'Estat espanyol l'any 1994, implica el compromís dels estats signataris d'elaborar estratègies, plans o programes per a la conservació i la utilització sostenible de la biodiversitat.

Els espais protegits en l´àmbitinternacional

Diploma europeu, que atorga el Consell d´EuropaDirectiva de la CEE, relativa a la conservació de les aussilvestres (ZEPA)Directiva de la CEE, relativa a la conservació dels hàbitats, flora i fauna. Recull 179 hàbitats europeus de gran valorConveni de Ramsar relatiu a zones humidesConveni de Barcelona relatiu a espais marítimsReserves de la Biosfera (per ex. Ordesa-Vignemale i Montseny)Patrimoni de la humanitat (per ex. Parc nacional de Doñana)

LLEI 12/1985, de 13 de juny, d´espaisnaturals

S´entenen per espais naturals els que presenten un o diversos ecosistemes, no essencialment transformats per l´explotació i l´ocupació humanes, amb espècies animals o vegetals d´interéscientífic o educatiu i els que presenten paisatges naturals de valor estètic

Les disposicions d´aquesta Llei s´apliquen a tots els espaisnaturals de Catalunya

Els objectius d´aquesta Llei són protegir, gestionar, i si s´escaurestaurar i millorar els espais naturals

Tramitació i aprovació del PEIN

El procediment de tramitació del PEIN és establert per la Llei i es desenvolupa a partir de l'any 1988, una vegada finalitzats elstreballs tècnics de redacció. El Pla va ser aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 14 dedesembre de 1992, mitjançant el Decret 328/1992, de 14 dedesembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. Aquest Decret va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya nº 1714, d'1 de març de 1993, i va entrar en vigor l'endemà. D'acord amb el que disposa la Llei, els espais naturals de protecció especial (parcs nacionals i naturals, reserves naturals, etc.) han de ser integrats en el PEIN.

PEIN: configuració legal

El PEIN té els seus orígens en la determinació legal que fa el capítol III (arts. 15 al 20) de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, del Parlament de Catalunya. Dins del sistema jurídic que estableix aquestallei essencial per a la protecció del medi natural al nostre país, la xarxad'àrees protegides del PEIN esdevé una peça fonamental. Per primera vegada, en l'àmbit legal, s'ha pres en consideració la globalitat de la natura a Catalunya i, agafant el territori com un tot, s'hadecidit fer una reserva d'una part significativa, la qual s'exclou de la possibilitat de grans transformacions, sens perjudici de l'aplicació al conjunt dels espais naturals de Catalunya d'aquelles altres normes protectores que la pròpia Llei estableix. El PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial. Això significa que el seu abast comprèn tot el territori de Catalunya i que les seves disposicions normatives són d'obligatori compliment per a les administracions públiques de la mateixa manera que per als particulars.

Nivells de protecció a CatalunyaA l'hora de cercar la preservació dels valors naturals d'una determinada zona, cal plantejar-se quin pot ser el model de protecció més adequat. A Catalunya, se superposentres tipus o nivells diferents de normes conservacionistes de la natura, segons el seu àmbitterritorial i també el tipus de mesures que contenen per dur a terme la seva finalitatproteccionista. Un primer nivell, de protecció horitzontal, és el constituït per la normativa d'aplicaciógeneral a tot el territori del país. Així, la legislació d'espècies protegides, de control de la contaminació i de l'impacte ambiental, d'aigües, de costes, forestal, urbanística, etc. contenen disposicions amb contingut proteccionista, de compliment obligatori a qualsevolindret, amb independència de l'àrea concreta. Un segon nivell, de protecció territorial, correspon precisament al Pla d'espais d'interèsnatural Consisteix a establir sobre determinades zones que contenen valors naturalsd'interès general, un règim jurídic destinat a garantir la conservació d'aquests valorsenfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament(urbanitzacions, pedreres, infraestructures, grans variacions de l'ús del sòl, abandó...). És, doncs, una reserva del sòl amb valors naturals remarcables que així queda exclòs de transformacions importants. Un tercer nivell de protecció és el constituït pels anomenats genèricament espais naturalsde protecció especial, que poden adoptar alguna de les modalitats següents: parcsnacionals, parcs naturals, paratges naturals d'interès nacional i reserves naturals. Es tractad'espais que, tot i que també formen part del PEIN, precisen d'una regulació jurídica pròpiai d'una gestió individualitzada i especialment acurada. Addicionalment, en algunsd'aquests espais es practica una protecció particularment activa, consistent a destinar esforços humans i materials i recursos a realitzar tasques amb la finalitat de preservar i potenciar els valors naturals de l'espai.

Normativa general: Protecció de la flora

Ordre del 5 de novembre de 1984, sobre proteccióde plantes de la flora autòctona amenaçada a CatalunyaLes plantes que figuren a l´ordre es declaren protegides a tot el territori de CatalunyaProhibició de recolecció, la tallada i el desarrelament així com la comercialitzacióEl teix, la flor de neu, el boix-grèvol, la genciana groga i el margalló

Arbres monumentals de Catalunya

Arbres que per les seves mides excepcionals, edat, història o particularitat científica, són mereixedors de proteccióFins al moment s’han fet quatre declaracions d’arbres monumentals mitjançant les ordres de 20 d’octubre de 1987, 30 d’agost de 1988, 8 de febrer de 1990 i 19 d´abril de 1991Hi ha arbredes monumentals i també els arbres i les arbredespoden ser declarats d’interès comarcal i local. La declaració i protecció corresponents dels arbres i les arbredesmonumentals es farà mitjançant una Ordre del Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Protecció de la fauna a Catalunya

Ordre de l 5 de novembre de 1984 per la qual es dicten les normes complementàries per a la protecció de determinades espècies de la fauna salvatge al territori de Catalunya

Queden protegides totes les subespècies de la tortuga de terra mediterrània (Testudo hermanni) i la tortuga de terra grega (Testudo graeca), la perdiublanca, el pioc salvatge (avutarda), l´esturió, el farteti el samaruc.

El PEIN: la protecció bàsica dels espaismés rellevants

Els objectius fonamentals que la Llei encomana al PEIN són dos. D'una banda, ha d'establir una xarxa d'espais naturals que sigui congruent, prou àmplia i suficientment representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològicadels sistemes naturals del nostre país. D'altra banda, el segon objectiu fonamental assignat al Pla consisteix en la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsicad'aquests espais naturals. la Llei d'espais naturals estableix, mitjançant el PEIN, l'assignació a aquests espais d'un segon nivell de protecció que qualifica com a bàsica El contingutd'aquesta protecció bàsica es materialitza, d'una banda, en un conjunt de normes de protecció comunes que s'apliquen a tots els espais del PEIN, establertes tant per la pròpia Llei d'espais naturals com per altres disposicionslegislatives posteriors. Altrament, la Llei encomana també al Pla d'analitzar en cada espai les causes de possible degradació i establir les actuacions preventives necessàries, les quals han de complementar el règim general de protecció del Pla. També cal destacar que, d'acord amb la Llei, el PEIN ha de definir beneficis tècnics i financers per a les poblacions implicades i les seves activitats.

Característiques i contingut del PEIN

El PEIN defineix i delimita una xarxa de 145 espais naturalsrepresentatius de l'àmplia varietat d'ambients i formacions que es troben a Catalunya, des de l'alta muntanya a les planes litorals, i delsboscos eurosiberians als erms semidesèrtics. La superfície global acumulada d'aquests espais equival aproximadament al 21% del nostreterritori (l´any 1992, actualment està sobre el 30%).

Pel que fa a la distribució territorial dels espais, aquesta distribució és relativament uniforme, abasta àrees de totes les tendències i característiques, climàtiques, orogràfiques i de zones d'influència. Lògicament, en aquelles parts del territori que han estat sotmeses a transformacions més intenses, el PEIN té un grau de presència més baix. Hi ha, conseqüentment, una clara predominança dels ambients de muntanya, els quals han sofert una humanització més feble, de vegades fins i tot poc perceptible, que els fan especialment idonis per a la conservació.

Mapa dels espais inclosos en el PEIN

Criteris inspiradors del PEIN a. D'acord amb les recomanacions de l'Estratègia mundial per a la conservació, l'Estratègia global per a la biodiversitat i el Conveni sobre diversitat biològica (Rio de Janeiro, 1992), s'ha procurat recollir les mostres més representatives de l'àmplia diversitatdels sistemes naturals de Catalunya. Complementàriament, el Pla també ha incorporataquelles singularitats més significatives del nostre patrimoni natural i altres espaisparticularment destacables per la seva fragilitat o vulnerabilitat, ateses les condicions. b. Establir una xarxa d'espais naturals biològicament coherent i tècnicament operativa, i articular-la eficaçment amb els altres instruments de planejament territorial, sectorial i urbanístic. c. Establir mecanismes per al control estricte i efectiu de totes les activitats susceptibles de produir impactes greus o significatius sobre els valors naturals d'aquests espais i transformacions irreversibles de la seva estructura. d. Possibilitar, en la mesura que pot resultar beneficiós per al medi, aquelles activitatsagràries i tradicionals basades en l'aprofitament racional i sostenible dels recursos naturalsque contribueixen a la conservació de certes comunitats i estructures de paisatgeespecialment valuoses; al mateix temps, fomentar la implantació i la difusió de pràctiquesambientalment adequades, per tal de contribuir a la millora rural i evitar el despoblament. e. Esdevenir un marc de referència objectiu i obligat per a les actuacions de les administracions públiques que afectin físicament l'àmbit d'espais inclosos en el Pla i un context especialment rigorós en l'aplicació de la normativa general de conservació de la natura i en la utilització de l'ampli ventall d'instruments tècnico-administratius a l'abast de les administracions públiques, per tal de fer efectives les disposicions del Pla.

Règim urbanístic

Dins del límit de cada espai regeix necessàriament el règimurbanístic de sòl no urbanitzable. Això, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística vigent a Catalunya, comporta les limitacions següents, sens perjudici d'aquelles altres que puguinestablir el planejament urbanístic municipal o l'ordenacióespecífica de cada espai del PEIN: Sols poden realitzar-se, en determinades condicions, edificacions complementàries de l'activitat agrària, com també construccions o instal·lacions vinculades a les obres públiques.No obstant això, amb la tramitació prèvia d'un procediment especial, també es poden autoritzar edificacions o instal·lacions d'utilitat pública o interès social que necessàriament hagin d'anar emplaçades en el medi rural

Regulació d'usos i activitats

Als espais delimitats al Pla, tots els projectesd'obres, d'instal·lacions i d'activitats que puguinperjudicar notòriament els valors naturals a preservar han de ser sotmesos al procediment previd'avaluació d'impacte ambiental. Això significa que els projectes respectius han de contenir un estudid'impacte ambiental que ha de ser sotmès a informació pública i ser objecte de la declaraciód'impacte per l'Administració mediambiental. Aquesta declaració d'impacte ha de determinar la conveniència o no, des del punt de vista ambiental, de la realització del projecte i, en cas afirmatiu, les condicions en què haurà de realitzar-se.

Regulació d'usos i activitats

Pel que fa a les activitats extractives (pedreres, graveres, etc.), dins de l'àmbit dels espais inclosos al PEIN, hi són aplicables les exigències de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives, i de la Llei d'espais naturals i legislació complementària. Aquestes disposicions estableixen, entre altres exigències, l'aplicació del principi de restauració

A l'interior dels espais delimitats, no és permesa la circulació de vehicles motoritzats camps a través ni fora de carreteres o caminshabilitats per al pas d'automòbils.

Finalment, pel que fa al règim sancionador, i tenint en compte la consideració legal d'espais protegits de tots aquells delimitats al PEIN, hi és d'aplicació el que preveu la Llei d'espais naturals.

Protecció especial de la flora i la fauna

Ampliant la llista d'espècies de la flora i la fauna protegides a totCatalunya per la seva raresa o pel seu paper dins l'ecosistema, i únicament en els espais concrets que s'hi relacionen, el PEIN declara estrictament protegides un seguit de d'espècies vegetalsi animals la preservació de les quals es considera prioritària en aquelles àrees. Aquesta declaració implica l'aplicació a les espècies inventariades del règim legal de protecció estricta, ambles conseqüents prohibicions (d'arrencada, captura, comerç, etc.) i la protecció dels seus hàbitats.

Hi són incloses, en total, 213 espècies vegetals, protegides en 57 espais, i 115 espècies de la fauna, especialmentinvertebrada, en 37 espais.

Gestió i seguiment del PEIN

Llevat d'aquells casos en què la gestió hagi estat atribuïda a altres organismes o institucions (com succeeix, per exemple, amb alguns espais naturals de proteccióespecial), la gestió dels espais inclosos al PEIN correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Així ho estableix el Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural, que atribueix també a aquest Departament el control de les activitats regulades al PEIN que es desenvolupen en els seus espais, la promoció dels usos i les activitats que afavoreixin el desenvolupament dels espais i l'establiment d'ajuts i d'indemnitzacions.

Al mateix Decret, s'assignen al Departament de Medi Ambient les funcions de redactar elsplans especials necessaris per a la delimitació definitiva, la implantació de mesures de col·laboració tècnica i econòmica per a la redacció d'estudis d'impacte ambiental i l'aprovació dels programes de restauració dels espais afectats per activitats extractives.

En totes aquelles actuacions previstes als espais del Pla que vagin a càrrec de la Generalitat de Catalunya, s'han d'establir els mecanismes necessaris que permetin una participació activa dels ens locals, municipis i consells comarcals.

Beneficis econòmics i tècnics de la inclusióal PEIN

Per fer realitat l'aplicació eficaç del PEIN i que això no comporti perjudicis sobre els ens locals, les entitats, les agrupacions forestals o agràries o bé els particulars, el Pla preveu uns ajuts econòmics i tècnics. De manera general, aquests ajuts tenen com a objectiu fomentar la realització de les actuacions previstes pel Programa de desenvolupament del Pla

Aquests ajuts es concreten en beneficis tècnics i financers destinats als ens locals, agrupacions forestals i agràries, entitats i els particulars, els quals esdevenen agents de les determinacions previstes pels programes corresponents. S'impulsa la realització dels preceptius estudis d'impacte ambiental per tots aquells projectes que ho requereixin, promoguts pels ajuntaments, consells comarcals o particulars

Un altre nivell de protecció

Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsicaplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim de protecciógeneral pot completar-se en cada espai o conjunt d’espais mitjançant dues vies:

1) La formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, que proporcionen als espais una ordenació d’usos i normes de protecció específiques. Aquests plans especials són importants doncs estableixen la delimitació definitiva de l´espai. També es pot elaborar el Pla rector d´ús i gestió (PRUG).

2) La declaració d’espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d’interès nacional, reserves o parcs naturals), cosa que comporta que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per preservar i potenciar els seus valors.l

PEIN

Plans especials de protecciódel medi natural i del paisatge

Espais naturalsde protecció especial

Espais amb normes bàsiques de protecció

Els plans especials i el PRUGSegons la Llei 12/1985 d’espais naturals, els espais naturals protegits a Catalunya disposen de dos tipus d’instruments normatius d’ordenació i planificació dels usos i de la gestió.

Els Plans especials de protecció del medi natural i del paisatgetenen per objecte definir les principals línies d’actuació per a la conservació del patrimoni natural i per al desenvolupament sostenible de l’espai, i inclou les normes generals d’ordenació i de regulació dels usos (urbanístics, aprofitaments dels recursos naturals, etc.). Per tant, es tracta d’un instrument de planificació transversal, l’aprovació del qual requereix els informes previs de la Junta Rectora de l’espai, del Consell de Protecció de la Natura i dels departaments i ajuntaments afectats. Finalment, és aprovat pel Govern a proposta del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

El segon instrument, l’anomenat Pla rector d’ús i gestió, programa les actuacions de gestió a mig termini dins l’espai natural protegit, d’acord amb el Pla especial de protecció.

Espais naturals de protecció especial

Parcs nacionalsParcs naturalsParatge natural d´interés nacionalReserves naturals (integral i parcial)Reserves marines

Parcs nacionals

Tenen extensió relativament gran, no modificats essencialment per l´acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu.

La declaració de parc nacional s´ha de ferper Llei.

Parcs Nacionals

Aigüestortes i Estany de Sant MauriciÉs l'únic parc nacional de Catalunya. El paisatge és d'alta muntanya amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació. L'aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols n'ésprotagonista.Superfície: 13.899,96 ha de Parc nacional i 26.079,24 ha de zona perifèrica.

PARC NACIONAL

D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

(1955)

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Parcs Naturals

Parc Natural de l'Alt PirineuAiguamolls de l'EmpordàParc Natural del Cadí-MoixeróCap de CreusDelta de l'EbreEls PortsMontsenyMontserratSant Llorenç de MuntSerra del MontsantZona volcànica de la Garrotxa

Parcs Naturals

Parcs Naturals

Presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l´objectiud´aconseguir-ne la conservació d´unamanera compatible amb l´aprofitamentordenat dels recursos i activitats de llurshabitants

Es fa per decret del Consell Executiu

Espais naturals de protecció especial

Paratges Naturals d'Interès Nacional L'AlberaPobletMassís del PedraforcaReserves NaturalsDelta del LlobregatReserves Marines Illes Medes

PNIN DEL MASSÍS DEL PEDRAFORCA

(1982)

PNIN DEL MASSÍS DE L’ALBERA

(1986)

PNIN DE POBLET

(1984)

Paratges Naturals d'Interès Nacional

Tenen extensió relativament mitjana o reduïda i presenten característiques singularspel seu interès científic, paisatgístic i educatiu.

La declaració de Paratge Natural d'InterèsNacional s´ha de fer per Llei.

Reserves Naturals

Són d´extensió reduïda i de considerable interès científic

La declaració es fa per llei quan es reserva integral i per decret del Consell Executiuquan és reserva parcial

4. LES RESERVES NATURALS

• “Àrees reduïdes d’indubtable interès científic on s’han de preservar íntegrament les característiques dels ecosistemes que les conformen”

RESERVES NATURALS INTEGRALS

• Es prohibeix qualsevol activitat exceptela investigació científica

• Es declara per Llei

• No es permeten les activitats que directa o indirectament perjudiquin els valors naturalsa protegir

• Es declara per Decret del Consell Executiu

RESERVES NATURALS PARCIALS

Reserva natural parcial: Baish Aran, Alt ÀneuReserva natural integral: Aiguamolls de l’Empordà

Gestió als parcs

El Servei de Parcs està adscrit a la DireccióGeneral del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

L'objectiu principal del Servei és programar, coordinar, dirigir i donar suport a la gestió delsespais naturals de protecció especial que depenen del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d'acord amb el que estableix la Llei12/1985, d'espais naturals.

Administració

El Servei de Parcs gestiona els espais naturals de protecció especial adscrits al Departament de Medi Ambient i Habitatge. A més de les tasques de conservació del patrimoni, d'ordenació i impuls de l'ússocial, de foment del desenvolupament sostenible i de vigilància de la normativa, el Servei desenvolupa unes funcions de gestióadministrativa generals, necessàries perquè la resta de tasques es puguin dur a terme.

Les seves funcions inclouen:

-Gestió econòmica del pressupost ordinari i de les inversions.-Gestió de personal, estudiants en pràctiques.-Tramitació d'expedients d'indemnitzacions, de convenis i d'adquisicions patrimonials.-Gestió dels serveis bàsics dels parcs i paratges (electricitat, gas, aigua, neteja, etc.).-Necessitats d'equipaments (vehicles, maquinari, etc.).

Òrgans rectors i de participació

Tots els parcs i paratges naturals de la xarxadisposen d'òrgans rectors i, en alguns casos, també d'òrgans de participació. Es tractad'òrgans col·legiats que donen suport a la gestió dels espais naturals per tal d'assolirels seus objectius i finalitats, establerts per la norma que els va declarar, així com els que marquen les eines de planificació i gestió

Òrgans rectorsAquests òrgans poden prendre diferents noms específics, depenent del parc de què es tracti(patronat, junta rectora, junta de protecció o consell assessor).

Tot i que cadascun d'ells té una composició específica, en general tots tenen representants de les entitats següents:- Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH)- Altres departaments de la Generalitat amb competències al parc (especialment el d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el de Política Territorial i Obres Públiques, el de Cultura i Mitjans de Comunicació o el d'Innovació, Universitats i Empresa, per exemple)- Ajuntaments inclosos a l'espai protegit- Altres administracions locals (diputacions o consells comarcals)

Igualment, a la majoria d'òrgans rectors hi estan representats:- Propietaris privats dels terrenys inclosos a l'espai protegit- Organitzacions agràries i titulars d'explotacions agropecuàries- Organitzacions empresarials dels sectors turístics (hostaleria, restauració) i d'altres- Associacions excursionistes i de conservació de la natura- Associacions culturals i veïnals- Societats de caçadors i de pescadors- Universitats i centres de recerca

També hi poden estar representats altres sectors socials, quan les característiques de l'espai horequereixen.

Per acabar, en els parcs on l'Estat té competències directes, també hi té representantsl'Administració general de l'Estat.

Funcions dels òrgans rectorsLes funcions d'aquests òrgans estan especificades a la normativa específica de creació del parc o paratge, però en general inclouen les següents:

- Proposar als organismes de l'Administració mesures per millorar la conservació i les activitats tradicionals- Emetre informes preceptius que afectin l'àmbit del parc- Promoure i fomentar actuacions per a l'estudi i la divulgació- Proposar noves figures de protecció o ampliacions- Establir les directrius o mesures concretes per a la gestió- Aprovar les memòries d'actuació- Coordinar les actuacions de les diferents administracions que afectin l'espai- Vetllar per la conservació del parc- Promoure la millora de les condicions de vida de la població del parc- Elaborar la proposta de pressupost i de programa de gestió, que seranaprovats pel DMAH

Els òrgans rectors es reuneixen un mínim d'una o dues vegades l'any, i moltsd'ells disposen d'òrgans permanents, més reduïts, que fan un seguiment méscontinu de la gestió de l'espai protegit. Aquests òrgans (comissió permanent o consell directiu, segons el parc) són una versió reduïda de l'òrgan rector, peròprocuren mantenir la proporcionalitat dels diferents sectors representats.

Òrgans de participació

Alguns parcs tenen òrgans de participacióciutadana. Aquests òrgans es creen per impulsar la informació i fomentar la participació de la societatcivil i de la ciutadania en la gestió dels espaisnaturals protegits.

Estan compostos per tots els sectors interessats, i poden funcionar en plenari o per comissions de treball temàtiques. Algunes d'aquestes comissionspoden ser d'agricultura, d'activitats esportives, d'activitats cinegètiques (caça), etc.

Ús públic i educació ambiental

L'ús públic o ús social dels espais naturals de protecció especial és un fenomen creixent, amb un ampli ventall de perfils de visitants, interessos i motivacions. Tot i que significa un recursper al desenvolupament econòmic de la zona i és, per tant, un dels objectius de la creació i la gestió d'aquests espais, també pot representar una font de conflictes, per l'impacte que potproduir en el medi, per l'afectació dels interessos dels propietariso habitants de l'espai i el seu entorn, o per les possiblesincompatibilitats entre les diferents modalitats de lleure. Per totaixò, l'ordenació d'aquestes activitats i l'educació ambiental de la societat han esdevingut una de les principals tasques de les administracions públiques i dels òrgans competents en la gestiód'aquests espais, i passa per preveure les possibles fonts de conflicte i cercar els mecanismes necessaris per trobar-hi solucions.

Definició de l'ús públic

El Pla d'acció per als espais naturals protegits de l'Estat espanyol (EUROPARC-España, 2002)proposa la definició de l'ús públic com «el conjuntd'activitats, serveis i equipaments que, ambindependència de qui els gestioni, ha de facilitar l'administració de l'espai protegit per tal d'aproparels visitants als seus valors naturals i culturals, d'una manera ordenada, segura i que garanteixi la conservació i la difusió d'aquests valors a través de la informació, l'educació i la interpretacióambiental».

Espais per a protecció de la fauna

RESERVES DE FAUNA“Àrees limitades per a protegir determinades espècies o poblacions de fauna salvatge en perill d’extinció”No es permet cap activitat que perjudiqui a la espècie o població protegida

REFUGIS DE FAUNA SALVATGEÀrees limitades per preservar la fauna

Directiva Hàbitats

Per tal de protegir el medi natural i la biodiversitat, la Unió Europea va iniciar l´elaboració de l´inventari dels hàbitats existents dins el territori de la Unió, que havia de donar lloc a un catàleg oficial elaborat amb criteris uniformes i l´establiment d´una xarxa d´àrees que calia conservar, basada en la importànciai la raresa dels biòtops i en la presència d´espècies amenaçades.

Així va sorgir, formant part del programa general CORINE (Coordinació de la informació sobre el medi natural), el projecte Biòtops CORINE (1988), el qual va establir una classificació jeràrquica dels principals tipus d´hàbitats naturals. Aixòva donar lloc a un catàleg que, amb el nom de CORINE biotopes manual, enumera i descriu molt breument aquestes unitats basant-se en la composició i l´estructura de les biocenosis, l´ecologia, i si s´escau, el medi físic i la distribuciógeogràfica.

Poc més tard es va promulgar la Directiva Hàbitats que posava els fonamentsper a la creació d´una xarxa de zones especials de conservació amb el nom de Natura 2000.

Hàbitats de Catalunya

El Departament de Medi Ambient i Habitatge juntament amb la Universitat de Barcelona i la Generalitat han fet posible la publicació del Manual dels Hàbitatsde Catalunya que consisteix en la llista dels hàbitats presents a Catalunyaprèvia adaptació del Manual CORINE al territori català. Un altra actuaciócomplementària ha sigut la revisió de la llista dels hàbitats d´interès comunitari, important per a l´establiment de la xarxa Natura 2000.

Com que ja existien prèviament diverses classificacions de la vegetacióbasades en la composició florística, amplament emprades pels fitocenòlegseuropeus, el manual les pren com a punt de partida, reorganitzant-les o adaptant-les segons escaigui. L´esquema tipològic es basa en la sintaxonomiasigmatista, un sistema que s´ha revelat prou útil per a entendre i classificar la vegetació dels països extratropicals.

En el Manual trobareu els hàbitats classificats per: -ambients litorals i salins, -aigües continentals, -vegetació arbustiva i herbàcia, -boscos, -molleres i aiguamolls -roques, tarteres, glaceres, coves, -terresagrícolas i àrees antròpiques

Cartografia

Un altre projecte que hi està relacionat és la Cartografia dels Hàbitats a Catalunya, a travès del qual s´han elaborat i digitalitzat els85 fulls a escala 1:50.000 que poden ser consultats a les adreces:http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/habitats.jsphttp://www.gencat.net/mediamb/pn/2chabitats-2.htm

Xarxa Natura 2000

Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals que té per objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa.

Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura. D'aquesta manera, la Unió Europea ha establert un marc legal que garanteix la protecció del patrimoninatural i, a més, s'ha compromès a salvaguardar-lo mitjançant la integració a Natura 2000 d'una mostra dels hàbitats i les espècies que millor el representen.

Marc legal

El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l'any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com a Directiva d'hàbitats.

El Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, transposa aquesta Directiva a la legislació espanyola.

Valoracions

1. Espècies d'interès comunitari: són aquelles que estan amenaçades o són vulnerables, endèmiques o rares.2. Hàbitats d'interès comunitari: són aquells que destaquen per la singularitat i l'escassetat i, a més, representen alguna de les regions naturals europees.3. Hàbitats i espècies d'interès comunitari prioritari: són els amenaçats de desaparèixer; és per això que la Unió Europea n'assumeix la conservació com una responsabilitat especial.

Tipus d´espais

1. Les ZEC, o zones especials de conservació.

2. Les ZEPA, o zones d'especial protecció per a les aus.

D'altra banda, la Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d'espais d'interès natural.

Amb anterioritat a la designació de les ZEC, els estats han proposat una llista de llocs d'importància comunitària (LIC), que ha d'aprovar la Comissió Europea. En aquests espais, tot i no formar part de Natura 2000, s'hi aplica transitòriament el règim de les ZEC. Quan el Govern autonòmic les designa com a ZEC passen a formar part del PEIN.

Objectius

Natura 2000 ha de garantir el manteniment (o el restabliment), en un estat de conservació favorable, una mostra suficient dels hàbitats d'interès comunitari i dels hàbitats de les espècies d'interès comunitari per tal d'assegurar-ne la conservació dins el territori de la UE (article 3).

Es considera que un hàbitat es troba en un estat de conservació favorable quan conflueixen els tres aspectes següents (article 1):

Que l'àrea de distribució natural i les superfícies de l'hàbitat compreses dins d'aquesta àrea siguin estables o estiguin augmentant. Que l'estructura i les funcions específiques necessàries per al manteniment de l'hàbitat a llarg termini existeixin i puguin seguir existint en un futur previsible. Que l'estat de conservació de les espècies característiques sigui favorable.

Es considera que una espècie es troba en un estat de conservació favorable quan conflueixen els tres aspectes següents (article 1):

Que les dades de la dinàmica de les poblacions de l'espècie en qüestió indiquin que aquesta és i serà, a llarg termini, un element vital dels hàbitats als quals pertany.Que l'àrea de distribució natural de l'espècie no s'estigui reduint ni amenaci de reduir-se en un futur previsible. Que existeixi i es prevegi que existirà, un hàbitat d'extensió suficient per mantenir les poblacions a llarg termini.

El cofinançament per a la gestió dels espais de Natura 2000

Per últim, la Directiva preveu el cofinançament entre la UE i els estats membres per garantir la conservació dels hàbitats i les espècies prioritaris dins dels espais de Natura 2000. Aquest mecanisme queda establert en l'article 8

Xarxa Natura 2000 a Catalunya

• El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunyava aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implica la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària(LIC), però també recull les ZEPA designades i elsLIC aprovats amb anterioritat. Per tant, amb aquestDecret el Govern català designa els espais Natura 2000 a Catalunya.

Principals figures de protecció de l’estat

a) Parques b) Reservas Naturalesc) Monumentos Naturalesd) Paisajes Protegidos

Llei 4/89: Classificació dels Espais naturals protegits

Programació curricular

Programació curricular

Cicle superior de Gestió i organització delsrecursos naturals i paisatgístics

Crèdit 8: gestió de l´ús públic del medinatural (60 hores)

Unitat didàctica: espais naturals (20 hores)

Objectius terminals

Relacionar les característiques dels plansd´ordenació, ús i gestió d´un territori, amb les diferents modalitats d´ús públic que hi pugui haver

Identificar les principals característiques distintives i el funcionament de les diferents figures legals i activitats d´ús públic dels espais naturals segons les normatives corresponents

Continguts de fets, conceptes i sistemesconceptuals

Espais naturals d´ús públic. Tipus i modalitats: classificacions.

Figures legals: parcs, reserves, espaisprotegits, i d´altres. Règim de funcionament. Reglamentació. Usos públics autoritzats i prohibits.

Continguts de procediments

Identificació de les característiques dels diferentssistemes de planificació d´usos del territori, a nivellestatal i autonòmic.Identificació de les característiques, el règim de funcionament i la reglamentació de les diversesfigures legals i les modalitats d´espais naturals d´úspúblicAnàlisi del contingut, els objectius i els documentscaracterístics dels plans d´ordenació, ús i gestió del territori

Continguts d´actituds

Interès per l´àmbit socioeconòmic en la identificació de les característiques del funcionament dels plans d´ordenació, ús i gestió del territori i de les activitats d´úspúblic dels espais naturals.

Interès per l´àmbit socioeconòmic en l´organització d´activitats d´atenció al públic, educatives i de lleure en els espais naturals

Nuclis d´activitats

Espais naturals d´ús públic. Tipus i modalitats: classificacions. Figures legals: parcs, reserves, espaisprotegits, i d´altres. Règim de funcionament. Reglamentació. Usos públics autoritzats i prohibits.

Activitats d´avaluació

Un 20 % de la nota sortirà de l´avaluació de les diferents fitxes realitzades durant les pràctiques i sortidesEl 80 % sortirà d´un o varios controls realitzatssobre els temes tractats a les classesEn el controls es procurarà que hi hagin preguntes de diferents tipus tant obertes (definicions, argumentacions sobre temes,..) com tancades (test, relacionar, omplir buits, reconèixer il·lustracions, mapes muts,..)

Activitats previstes

Sortida al paratge natural d'interès nacional de Poblet per tal que els alumnes puguin veure i preguntar directament a la gent que hi treballa sobre la problemàtica en la gestió, les reglamentacions per a cada tipus d´activitat, etc.Elaboració d´una fitxa amb la informació obtinguda en la sortida

paratge natural d'interès nacional de Poblet

Seu del ParcAlberg Jaume I Les Masies, s/n43440 L'Espluga de FrancolíTel: 977 87 17 32/ Fax: 977 87 01 01Dades del parcSuperfície:2.460 ha (PNIN) 919 ha (reserves naturals)Àmbit:Conca de Barberà: L'Espluga de Francolí, Vimbodí .Marc legislatiu:Llei 22/1984, 9 novembre, declara paratge natural d'interès nacional part de la vall del monestir de Poblet (DOGC 490, 30-11-84) Ordre 23 octubre 1989 (Dept. Cultura) dóna publicitat als estatuts del Patronat del Reial Monestir de Poblet (DOGC 1215, 06-11-89) Decret 279/98, 21 octubre, desplegament de la Llei 22/84 i de la creació de les reserves naturals parcials del barranc del Titllar i del barranc de la Trinitat (DOGC 2756, 02-11-98)

Òrgans:Òrgan rector: Junta Rectora Òrgan gestor: Departament de Medi ambient i Habitatge, DG del Medi Natural, Servei de Parcs.