27LA

REV

ISTA

DE

L’ASS

OC

IAC

IÓ H

ÀBI

TATS

Tard

or ‘1

3

www.associaciohabitats.cat

“Volem que sorgeixin iniciatives similars a la nostra, que es generi competència

i que la producció ecològica deixi de ser tan minoritària i passi a ser molt més

habitual i accessible als mercats”

VALERI SALGOTPROPIETARI DE LA PRIMERA EXPLOTACIÓ PORCINA ECOLÒGICA DE CATALUNYA

“La desaparició de les varietats tradicionals i l’ús de varietats comercials

híbrides i protegides suposa entrar en una cadena de dependència que significa la pèrdua d’una part de la

nostra sobirania”

EDURNE ORTÚNENGINYERA AGRÒNOMA

SECTOR PRIMARI ECOLÒGIC

2ES

PIA

DIM

ON

IS |

TEM

A

Han col·laborat en aquest número: Alfred Bellès, Ajuntament de Corbera de Llobregat, Edurne Ortún, Estela Anglada, Eulàlia Serrano, Eva de Lecea, Rocío del Río, Sergi Mingote, Toni Llobet, Valeri Salgot, Xavier Martí, Joan Vila i voluntaris i voluntàries d’Associació Hàbitats.Associació HàbitatsAv. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a08015 Barcelona – Tel. 93 421 32 16info@associaciohabitats.cat – www.associaciohabitats.cat

Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors.Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

La impressió d’aquesta revista s’ha dut a terme a El Tinter, SAL, empresa certificada en Cadena de Custòdia FSC® i els sistemes de qualitat ambiental ISO 9001, ISO 14001 i EMAS, a més de la norma d’Ecodisseny UNE 150301.

Per a aquesta publicació s’ha fet servir paper Symbol Freelife Satin de 130g.Aquest paper està certificat amb el segell FSC® que garanteix una gestió forestal responsable amb el lloc originari dels boscos, tant socialment com ambiental. A més, un alt percentatge de la seva fibra és d’origen reciclat, la qual cosa suposa un estalvi d’energia, aigua i fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera.

346810

111214161820

EDITORIAL

El sector primari ecològic

ADOPCIONS

Custòdia participativa a la conca del Besòs

OPINIÓ

25 anys del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs

RACÓ TÈCNIC

El mostreig amb substrats artificials

FLORA

Arbust de les papallones

FAUNA

Visó americà

LA NOSTRA GENT

El voluntariat del Projecte Rius

EDUCACIÓ AMBIENTAL

Disseny d’activitatsde voluntariat en família

SINÈRGIES

Consell de Dones Sàvies Corberenques

RUTES

Paisatgisme i aigua a la muntanya de Montjuïc

ENTREVISTA

Valeri Salgot

Amb la col·laboració de:MOTXILLA ECOLÒGICA DE LA REVISTA ESPIADIMONISCàlcul de la motxilla ecològica d’un exemplar de la publicació segons els estàn-dars del projecte LIFE+ Greening Books.

Totals unitaris Estalvis*Petjada de Carboni 355 g 11Residus generats 19 g 1Consum H2O 5 L 0Consum energia 8 MJ 0Consum matèries primes 146 g 7*Impacte ambiental estalviat respecte a una publicació comú similar.

3ES

PIA

DIM

ON

IS |

ED

ITO

RIA

L

Sector primari ecològicDes d’Associació Hàbitats hem estat i som impulsors de la protecció i conser-vació del medi. El nostre projecte més emblemàtic és el Projecte Rius i, un cop més, la revista Espiadimonis dedica algunes seccions a conèixer millor els ecosistemes fluvials, així com els projectes de custòdia del territori que desen-volupem. En aquest sentit hem tingut l’oportunitat de conversar amb Sergi Min-gote i Joan Vila, president i vicepresident respectivament del Consorci per a laDefensa de la Conca del Besòs.

A banda de la tasca que fem en els espais fluvials, tenim al nostre país altres sectors mediambientals que necessiten atenció, com el forestal. La superfí-cie arbrada de Catalunya, segons el CREAF, ha passat del milió dues-centes mil hectàrees l’any 1993, fins prop d’un milió tres-centes cinquanta mil l’any 2009, però pateixen nombroses problemàtiques. Enguany hem iniciat una col·laboració amb l’Associació Boscos-94 de Bigues i Riells que es dedica, amb l’ajuda de voluntaris, a fer tasques de neteja i desbrossada de boscos afectats per incendis o bé altament freqüentats.

Un altre sector d’importància mediambiental el constitueixen els conreus. En aquest número de l’Espiadimonis trobareu un interessant article sobre la bio-diversitat agrícola. En un món cada vegada més globalitzat s’imposen les varietats comercials de les llavors, disminuint o desapareixent les varietats tra-dicionals, que enriqueixen i fan molt més sostenibles aquests espais ocupats i transformats per l’ésser humà: les zones agrícoles. En la mesura en què us sigui possible, volem animar-vos a participar en la conservació de les varietats tradicionals i en l’adquisició de productes de proximitat.

Per últim, tampoc volem oblidar dins del sector primari les explotacions rama-deres. Conversem amb Valeri Salgot, propietari de la primera explotació por-cina ecològica de Catalunya, sobre ramaderia ecològica, valors empresarials i custòdia del territori.

Moltes gràcies a tots els socis, sòcies, voluntaris i voluntàries per la vostra tasca. Sense vosaltres l’Associació, simplement, no existiria.

Gaudiu de la revista!

4ES

PIA

DIM

ON

IS |

AD

OPC

ION

S

• Aiguafreda i Centelles són dos municipis units, entre moltes altres coses, per l’anomenada Font d’en Pinós. Els consistoris i els veïns i veïnes d’ambdues localitats han units els seus esforços per dur a terme la restauració de la font i condicionar-la per a l’esbarjo i el lleure de la població. Durant el mes de setembre, diverses famílies han partici-pat en la millora de l’entorn de la font repoblant la

flora autòctona i retirant algunes deixalles acu-mulades a les lleres. Fruit de l’èxit de les ac-tuacions, s’està negociant un conveni d’adopció amb l’Ajuntament de Cen-telles per tal d’ampliar l’àmbit d’actuació

del projecte.

Custòdia participativaa la conca del BesòsDes de l’inici del Projecte Rius fins l’actualitat, la conca dels Besòs ha estat la més acti-va pel que fa a la participació del voluntariat. Per aquest motiu l’any 2005 vam crear la Xarxa Besòs, amb l’objectiu de constituir un espai on els voluntaris i voluntàries d’aquesta conca poguessin posar en comú les seves experiències i aportar idees per avançar en la preservació dels rius i boscos de ribera. Arran d’aquestes trobades es duu a terme el Projecte Llúdriga per tal d’estudiar les possibilitats que aquest mustèlid tornés a la conca. A dia d’avui, als rius Tenes i Congost es desenvolupen diversos pro-jectes de custòdia participativa fruit del consens social i gràcies, molt especialment, al suport del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs i del Departament de Terri-tori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El 2013 ha estat un any on la conca del Besòs ha estat molt activa pel que fa al voluntariat i la custò-dia. A l’activitat de neteja de riberes Fem Dissabte hi han participat 16 municipis de la conca. La col·laboració del Consorci ha estat decisiva, ja que ha finançat gran part del cost de l’activitat en els mu-nicipis consorciats. Pel que fa a la custòdia, aquesta tardor s’han assolit algunes fites de les quals hem extret idees i bones pràctiques que intentarem replicar en futurs projectes:

• Enguany, en el marc del manteniment del Pas-seig del riu Tenes a Bigues i Riells, els vo-luntaris i voluntàries han repoblat les lle-res mitjançant el sistema d’esqueixos. Els participants van identificar els càrex pèndula de mida més gran, van fer particions de la planta amb l’ajuda d’aixades i els nous esqueixos extrets es van plantar arran de l’aigua. La brigada municipal de l’Ajuntament de Bigues i Riells va recomanar aquesta tècnica perquè augmenta la probabilitat de supervivència dels nous helòfits, donat que pro-cedeixen d’un exemplar ja adaptat al medi.

5ES

PIA

DIM

ON

IS |

TEM

A

• A Riells del Fai hi trobem un dels paisatges de ribera més ben conservats del Tenes. Malgrat això, els visitants que gaudeixen de l’espai en èpoques estivals deixen rastre del seu pas. Associació Hàbi-tats va detectar en aquest tram la presència de pin-tades i grafits a les roques, alguns plàstics d’origen domèstic i la necessitat de reforçar la cobertura vege-tal, que en algun tram es trobava malmesa. Gràcies a la col·laboració de treballadors i treba-lladores voluntaris de l’empresa Telefóni-ca es va realitzar l’arranjament de l’espai. A més, l’actuació també va contribuir a l’economia lo-cal, donat que el grup de més de 60 persones va aprofitar la tarda per dinar en els establiments rurals de la zona, amb qui Associació Hàbitats manté un acord de custòdia.

12%descompte directe

a tots els productes i serveis, o béla possibilitat de fer una donaciópel 18% del valor de la compra

directament a Associació Hábitats.

10%descompte

a tots els productes.Cal que us poseu en contacte amb Eloïsa a “Alosa, sons de la natura”.

Tel. 934 241 965

10%descompte

en els cursos de formació i capacitacióanomenats “Cursos de promoció”

organitzats per la FEEC, en benefici dels socis d’Associació Hàbitats.

40%descompte

en l’entrada a la Torre de l’Amo deViladomiu Nou i a l’Església de Cal Pons

per als socis d’Associació Hàbitats.

10%descompte

en material òptic, calçat icomplements a tots els socis.

Matrícula preferentals cursos generals de

català als socis de l’entitat.

Regal d’unasamarreta

per a les comandes fetes enaquest portal. Heu d’identificar-vos

com a socis/es del projectea l’apartat de comentaris.

DEDUCCIÓ FISCAL PER A LES QÜOTESDELS SOCIS D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS

La deducció suposa la rebaixa del 15% de la quantitatdonada en la qüota íntegra de la declaració de la renda de les persones

físiques i és compatible amb altres deduccions de caràcter estatal.

Fes-te’n socii aprofita els avantatges que t’ofereix Associació Hàbitatsinfo@associaciohabitats.cat · T 93 421 32 16

• Aquest 2013 s’han aconseguit els recursos ne-cessaris per iniciar una nova adopció a Les Franqueses del Vallès. Durant la primavera i l’estiu l’entitat va desenvolupar un procés partici-patiu amb diverses activitats educatives vora el riu, per tal d’afavorir la implicació de la població en la conservació del Congost. Actualment, l’entitat cerca les sinergies necessàries per iniciar la res-tauració del tram, que consisteix en l’adequació del terreny, la retirada d’espècies invasores i la mi-llora de la cobertura del bosc de ribera per tal d’incentivar la biodiversitat autòctona. Associa-ció Hàbitats treballa estretament amb l’Ajuntament de Les Franqueses, el Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs i la Fundación Biodiversidad per tal de fer realitat la restauració a principis de 2014.

ESTELA ANGLADA LLANGUASResponsable de custòdia i projectes a Associació Hàbitats

6ES

PIA

DIM

ON

IS |

OPI

NIÓ

6

Quina és la vostra motivació per entrar en la Comissió de Govern del Consoci a banda de la tasca que desenvolupeu com a alcaldes de Parets del Vallès (Sergi Mingote) i d’Aiguafreda (Jordi Vila)?

SERGI MINGOTE: un intenta sempre treba-llar en els àmbits que més l’apassionen. El medi ambient forma part de la meva vida a nivell personal, esportiu, en el meu temps de lleure... També m’interessa la transformació brutal que han patit els nos-tres rius els últims anys. Per sort els nostres fills coneixen un riu molt més amable que el que vam viure nosaltres fa uns anys.

D’altra banda participo en política perquè m’agrada la gestió i el Consorci és un ens que et permet intervenir en molts aspectes, sempre amb un objectiu clar: intentar restar color polític als rius. El Consorci només ha de treballar pels rius, no pels partits.

JOAN VILA: per la meva banda, no sóc una persona que vingui del món polític, encara visc d’una petita empresa que tinc. Però la meva vinculació amb el municipi va fer que m’animés a entrar al servei dels altres, del meu poble i del meu país.

Coincidint amb en Sergi, també sóc un amant de l’entorn tan meravellós que tenim. A més, jo, per l’edat que tinc, puc explicar els grans canvis que han viscut els rius. De petit jo anava a pescar amb el meu avi al riu Congost i vaig viure com

l’entorn anava canviant i també degradant-se. Ja d’adult he vist el riu com una clave-guera a cel obert i m’he assabentat que el Besòs era un dels rius més contaminats d’Europa. En els darrers temps aquesta situació ha fet un tomb molt positiu gràcies a la feina de persones, entitats i ens com el Consorci.

Quan em proposen formar part del Consorci, accepto amb interès per aquest entroncament que tinc amb el medi i també per l’evolució que he vist en els rius. El Besòs ha millorat molt però encara pot millorar més i hem de vetllar perquè no torni a passar el mateix malgrat les crisis i les dificultats que apareguin.

Ens trobem en un moment en que s’estan qüestionant els ens públics, especialment a nivell municipal i, en el cas de Catalunya, també en la gestió de l’aigua. Com defensa-ríeu la tasca del Consorci si en un moment donat també es posés en dubte el seu funcionament?

SERGI MINGOTE: el Consorci es defen-sa sol mostrant la tasca que està fent: amb els municipi en restauració fluvial, amb la prevenció envers abocaments incontrolats, amb programes educatius... I si l’argumentació que es busca és de gestió, el Consorci és un bon model de gestió: s’han optimitzant els recursos i s’ha adaptat els pressupost a la realitat sense baixar la qualitat dels serveis, alguns tan

importants com el de depuració de l’aigua. La paraula privatitzar no és cap garantia de res, ni es pot dir que la gestió pública és millor que la privada ni a l’inrevés. Totes dues poden tenir aspectes eficients i d’altres poc eficients. Per tant, l’important és definir un model de funcionament i veure com s’implementa.

El Consorci crec que és un bon exem-ple de simbiosi público-privada, que no és el més habitual. Ha observat que hi ha empreses que tenen molts coneixements que són necessaris en la gestió de l’aigua i, per aquest motiu, té integrades tres empreses participades que fan una tasca molt professionalit-zada. Però, alhora, tota la feina neix del consens de més de 50 municipis i té un component de participació i sen-sibilització social molt important. S’ha entès que el tractament de l’aigua té molts vessants, des del pedagògic més directe, per exemple, amb infants a les escoles, al més pragmàtic, com els acords amb els municipis pel saneja-ment local.

JOAN VILA: de consorcis, de mancomuni-tats, d’empreses de tot tipus, n’hi ha que van bé i n’hi ha que van malament. En els moments de crisi s’han de resoldre els problemes dels ens que no funcionen bé, però no és massa lògic que es desmunti allò que funciona! Jo penso que, indepen-dentment de les notícies negatives que ens envolten, el Consorci ha de continuar fent

25 anys del Consorci per a la Defensa de la Conca del BesòsSERGI MINGOTE I JOAN VILA, PRESIDENT I VICEPRESIDENT

L’any 2013 el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs celebra el seu 25è aniversari. Aquest ens públic va nàixer l’any 1988 amb l’objectiu de recuperar els valors ecològics i patrimonials de la conca del riu Besòs. Al llarg de la seva trajectòria ha impulsat la posada en marxa de 16 estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) i 300km de col·lectors, així com projectes de restauració fluvial i d’educació am-biental. En l’actualitat el Consorci està format per 4 organismes supramunicipals i 52 municipis, dels quals 39 han delegat en el Consorci les funcions en matèria de sanejament.

El Consorci ha estat un dels principals artífex de la positiva transformació que ha viscut la conca del Besòs els últims anys. També ha donat suport a Associació Hàbitats al llarg de la seva trajectòria en el desenvolupament del Projecte Rius i, més recentment, en els projectes de custòdia del territori que l’entitat desenvolupa a la conca. Aprofitem la celebració per compartir una conversa amb Sergi Mingote i Joan Vila, en la qual reflexionen sobre les motivacions per treballar per la millora dels ecosistemes fluvials des de l’àmbit polític, el paper dels ens públics, la col·laboració del Consorci amb les entitats i les perspectives de futur.

7ES

PIA

DIM

ON

IS |

OPI

NIÓ

la seva tasca. Potser sí que cal donar-ho a conèixer una mica més: la feina feta, les entitats que hi participen, la millora dels rius, etc. Pel que fa a possibles canvis, vivim un època on hi ha certa confusió però, a pesar de les incerteses, no hem de defallir en la nostra tasca diària.

El Consorci, a més de cercar la col·laboració empresarial, també reforça la tasca de les entitats am-bientals i socials que treballem en la millora de la conca. Què apor-tem les entitats al Consorci?

JOAN VILA: nosaltres fem una tasca dins un territori on hi institucions com els ajunta-ments, però també hi ha moltes persones i organitzacions de la societat que perse-gueixen el mateix que nosaltres i, per tant, no podem treballar d’esquenes a elles. Hem d’avançar conjuntament.

SERGI MINGOTE: A més, hi creiem en això. El tarannà personal dels membres de la Comissió actual intervé en la gestió i està clar que si cadascú de nosaltres està implicat en afavorir la participació a nivell municipal, també volem que aquesta dinà-mica es traslladi al Consorci i es reforcin els vincles. Els que configurem el Consorci normalment no ho sabem tot de tot: hem de buscar els millors col·laboradors, dins del món associatiu, del coneixement, de l’empresa... Tenir l’opinió dels diferents sectors i dels que han treballat tants anys ens aporta valor afegit. Per tant, no és només predisposició, és valor. Tothom que té quelcom a dir en aquest àmbit troba en el Consorci un espai per fer les seves aportacions, i això és fantàstic.

JOAN VILA: sí, sens dubte calen els dos aspectes. Primer, el tarannà personal d’aquells que gestionen, doncs igual que no es pot ser alcalde al despatx, sinó al carrer, el Consorci també ha de tenir contacte amb el riu i amb la població que viu a la conca. I segon, com més persones s’impliquin en un projecte, millor: més idees, energies i sinergies.

SERGI MINGOTE: no podem ser un ens paternalista. Nosaltres som un ens molt obert i no tenim cap por d’anar de la mà de veus que puguin ser discordants en un moment donat. Alguns consideren que potser és millor evitar determinades opi-nions. Però és millor la gestió del conflicte que no pas perdre el valor que aporta cada col·laborador.

JOAN VILA: un titular típic però cert és “no podem gestionar el medi natural des dels despatxos”. L’hem de gestio-nar in situ amb aquells que saben del medi i volen ajudar. Aquell concepte de que ja ho farà tot l’Adminstració, que potser l’hem respirat durant molts anys, el “papa Administració”, s’ha d’esclarir: l’Administració ha de fer el que la ciutadania vulgui i amb la seva col·laboració, sinó estem perduts.

Quins són els objectius del Consorci de cara al futur?

SERGI MINGOTE: ara mateix cal consoli-dar el que s’ha anat fent. La tasca original era convertir els rius bruts en rius nets, i el rius nets s’han convertits en rius vius.

Ara s’han de mantenir els estàndards de qualitats aconseguits i ampliar-los. D’altra banda, tenim peticions de nous municipis, tant de la conca com de zones adjacents, d’entrar a col·laborar amb el Consorci, cosa que ens permetria ampliar l’àmbit d’actuació. Però, com ha dit abans en Joan, estem en un moment de gran inestabilitat i no podem fer passes de gegant, sinó petites però fermes. La pers-pectiva és positiva però cal esperar. En pocs mesos tindrem llum en aspectes que són possibles amenaces pel model del Consorci, com la futura llei de Raciona-lització i Sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL). Són canvis que ens afec-taran directament, als municipis i a tots els òrgans constituïts per municipis.

JOAN VILA: nosaltres estem en un Con-sorci que creiem que funciona bé i tenim il·lusions expansives, però les incerteses ens porten a quedar-nos amb l’idea de consolidar el que tenim. En pocs mesos sabrem què passa i si podrem tirar endavant les il·lusions o ens trobarem reorganitzar-nos de d’alt a baix.

SERGI MINGOTE: en qualsevol cas no pararem la nostra tasca. Només a nivell més estratègic necessitem confirmar les incerteses que ens envolten, però el Consorci no aturarà cap dels serveis que ofereix.

8ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ

TÈC

NIC

Què són les varietats tradicio-nals?Una varietat és el conjunt de plantes d’una mateixa espècie que tenen unes característiques similars i que es pot multiplicar sense alterar. Les varietats tradicionals tenen altres particularitats en comú: han estat creades gràcies a la selecció dels agricultors i les agricultores, es localitzen en una zona determinada, estan adaptades a les condicions climàti-ques, al sòl i presenten resistència als patògens locals.

La desaparició de les varietats tradicionalsLes varietats tradicionals han estat sem-pre de domini públic. S’han cultivat al llarg de generacions i el lliure inter-canvi ha generat la biodiver-sitat agrícola de la qual gaudim en l’actualitat. Malgrat això, avui

en dia podem afirmar que les varietats tradicionals estan desapareixent.

Diversos processos, molt relacionats entre ells, han generat aquesta situació. L’aparició d’una agricultura extensiva, comercial i industrialitzada pressiona els agricultors a primar la màxima pro-ducció, limitant la selecció de varietats a aquelles més productives i deixant de banda la resta de varietats, encara que aquestes estiguin més adaptades a les zones de cultiu. Alhora, aquesta agri-cultura intensiva s’ha vist impulsada per l’aparició de grans multinacionals de lla-vors. La pressió

d’aquestes multinacionals és difusa enca-ra que gens despreciable, es fa a través de lleis que obliguen a l’ús de llavor cer-tificada, comercialitzadors que exigeixen l’ús d’una llavor concreta en els contrac-tes i els consells dels tècnics d’algunes cooperatives. Aquesta pressió beneficia principalment a poques corporacions: tres empreses de llavors concentren el 53% de les vendes de llavors del món. De forma paral·lela grups de pressió empresarial han aconseguit la creació de lleis nacionals i internacionals que impedeixen l’intercanvi de llavors i cada dia augmenten els casos d’apropiació

privada de varietats tradicio-nals impunement per part

d’empreses producto-res. Per últim, també els i les consumido-res contribuïm a la desaparició de les varietats tradicionals en el moment en què

CONSERVAR LA BIODIVERSITAT AGRÍCOLA Una assegurança i una oportunitat per al futurLa rica biodiversitat cultivada que trobem als nostres horts, camps de cultiu, vergers… ha tingut l’origen en la tasca silenciosa de pagesos i pageses que, al llarg dels anys, han sembrat, investigat i seleccionat aquelles plantes més interessants per a la producció d’aliments. Tan aviat com l’ésser humà es va fer sedentari en el neolític –abans consumia els fruits silvestres que recol·lectava– va començar el seu afany per seleccionar plantes hortícoles, cereals i arbres fruiters per a cultivar-los. Aquesta tasca es va iniciar a partir d’exemplars silvestres en el mateix lloc on l’espècie en concret ja existia. Amb el pas del temps la “investigació” va obtenir resultats i els exemplars originaris van anar millorant. Al seu torn, els agricultors es desplaçaven amb les seves llavors, bulbs i plantes o les intercanviaven lliurement, començant la seva distribució i generant el que avui en dia anomenem varietats tradicionals.

Mostra de carabasses en una fira de varietats tradicionals d’Aquitània

9ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ

TÈC

NIC

deixem de comprar als mercats locals i optem per supermercats i grans cadenes de distribució alimentària, oblidant sovint la nostra tradició gastronòmica que ens ensenya a preparar plats molt gustosos amb els fruits, flors, fulles i arrels de les nostres varietats.

Les varietats comercials capitalitzen els coneixements generats durant segles d’agricultura. Quan reben drets exclusius de comercialització (varietats protegides) adduint alguns petits canvis, es produeix una privatització de la biodiversitat cul-tivada, de forma similar al que passa amb altres béns naturals, com la terra o l’aigua. La protecció de drets comercials és un fet que es va extenent a més països, a més varietats i a períodes més llargs de duració.

La desaparició de les varietats tradicionals i l’ús de varietats comercials híbrides i/o protegides suposa entrar en una cadena de dependència que, al final, significa la pèrdua d’una part de la nostra sobirania.

El valor de les varietats tradicio-nalsLa recuperació de les varietats tradicio-nals passa per una revalorització de les mateixes que doni a conèixer al conjunt de la població els importants valors que tenen associats.

VALOR CULTURALLes varietats locals no són només llavors i plantes que es transmeten de generació en generació. Amb elles es comparteixen els seus usos, maneres de cultivar-les i infinitat de sabers tradicionals. Si desapa-reixen, també ho farà una part del nostre patrimoni cultural i dels nostres costums.

VALOR EMOTIUActualment les varietats tradicionals estan salvaguardades per agricultors d’avançada edat que les tenen en mol-ta estima i que formen part dels senyals

d’identitat de la comunitat local. Les varie-tats es transmetien entre la família i entre diferents famílies, un llegat que pot des-aparèixer per l’envelliment i desaparició de la gent gran.

VALOR ORGANOLÈPTICAntigament existien un gran nombre de varietats de cada espècie amb unes característiques determinades. En l’actualitat les olors i els sabors dels pro-ductes de l’hort s’han estandaritzat. Si les varietats desapareixen, també ho faran molts sabors i olors lligats a la tradició gastronòmica. De la mateixa manera, les varietats tradicionals són més nutritives i de major qualitat.

VALOR AGRONÒMICLes varietats tradicionals estan més adap-tades al clima, sòl, plagues, malalties i condicions metereològiques del lloc on es cultiven respecte a les varietats comercials estandaritzades. Aquest fet afavoreix que s’adaptin millor als diferents sistemes de cultiu. A més, en ser lliures, d’ús públic, els agricultors i agricultores no han de pagar a cap empresa per poder multi-plicar o guardar les llavors, i d’aquesta manera mantenen la seva autonomia, al mateix temps que afavoreixen l’aparició de noves varietats.

VALOR GENÈTICA diferència de les varietats comercials, les varietats locals tenen un conjunt de gens més heterogeni que els permet resis-tir millor les plagues, malalties o condi-cions climàtiques adverses. Pot ser que alguns individus morin si es produeix una malaltia greu durant el cultiu, però és altament probable que algunes plan-tes sobrevisquin i es pugui fer la collita al final de la temporada. A més, són una reserva d’informació per al futur ja que la diversitat és fonamental enfront a noves malalties i condicions climàtiques.

VALOR COMERCIALLes varietats locals estan molt ben con-siderades socialment i poden generar mercats locals. De fet, molts consumidors estan disposats a pagar un preu major per elles.

VALOR ECOSISTÈMICLa diversitat de cultius i varietats és tam-bé un element beneficiós per a plantes i animals silvestres. Se’n poden citar molts exemples, encara que els més clars són sobre les espècies d’aus que crien en camps de cultiu (esparver cendrós, guat-lla comuna…), els nius de les quals moren sota les màquines recol·lectores, conse-qüència de la uniformitat dels cultius i del moment de la collita.

Com podem ajudar a la conserva-ció de la biodiversitat agrícola?Són diverses les iniciatives que treballen per a mantenir les varietats tradicionals vives. D’una banda trobem les xarxes de llavors, col·lectius d’agricultors i agricul-tores, tant professionals com afeccionats, que s’agrupen per territoris i els objec-tius dels quals són recuperar, conservar, multiplicar i difondre l’ús de les varietats tradicionals. D’altra banda, és necessari donar suport als agricultors i agricultores que han conservat sempre les varietats tradicionals. És feina nostra escoltar-los, afavorint que continuïn compartint les seves llavors així com els sabers tradi-cionals que van lligats a elles. Només col·laborant a nivell individual i col·lectiu aconseguirem mantenir viu el patrimoni cultural i natural lligat a la biodiversitat agrícola.

EDURNE ORTÚN PÉREZEnginyera Agrònoma i voluntària de la Red de Semillas de Euskal Herria–Euskal-herriko Hazien SareaTraducció: Eulàlia Serrano Alcaraz

Varietats tradicionals de pomes del Pais Basc

10ES

PIA

DIM

ON

IS |

FLO

RA

ARBUST DE LES PAPALLONESFamília: Buddleiàcies

Nom científic: Buddleja davidiiNom en castellà: arbusto de las

mariposas, lilo de verano

La família de les buddleiàcies comprèn 150 espècies agrupades en 10 gèneres. Es tracta de plantes majoritàriament llenyoses distribuïdes per les zones intertropicals i subtropicals. La Bu-ddleja davidii és un arbust semicaducifoli, la única espècie d’aquesta família que viu naturalitzada a casa nostra. És originaria de la Xina.

L’arbust de les papallones, anomenat també buddleja, és un arbust pubescent (amb pèls) i de fulles oposades. Aquestes fulles presen-ten un pecíol curt amb forma de llança acabada en punta aguda i marge dentat. La part de sota de les fulles és tomentosa, és a dir, coberta d’un pèl atapeït semblant al vellut. Les flors estan agrupa-des en panícules al final de les branques. Aquestes nombrosíssimes flors tenen 4 pètals i són generalment d’un color violaci a voltes lila. En tractar-se d’abundants flors flairoses carregades de nèctar atreuen gran quantitat d’insectes, especialment papallones, raó del seu nom.

Amb quines espècies la podem confondre?No hi ha cap altra espècie que creixi naturalitzada o espontània al nostre país que s’hi assembli. Només es podria confondre amb la Buddleja globosa, també utilitzada en jardineria. Amb tot, té una certa retirada a l’aloc Vitex agnus-castus però aquest, a diferència de la buddleja, presenta les fulles palmaticompostes, és a dir, amb 5-7 folíols oberts com si dels dits d’una mà es tractés. Les flors tenen 5 pètals o lòbuls, més grans que en el cas de la buddeja, que formen gairebé una corol·la labiada.

Quan la veurem amb flor?La florida s’esglaona de juliol a novembre.

On la podem trobar ? Es tracta d’una espècie originaria de la Xina. Inicialment només la trobaríem als jardins però a partir d’aquests va iniciar la invasió del medi natural. Actualment la trobem naturalitzada a mitja muntanya i a les contrades mediterrànies plujoses, resseguint les ribes de rius i rieres, als marges de camins i d’altres espais amb la vegetació més o menys pertorbada. Hom creu que pren espai a les salzedes que de manera natural creixen arran dels nostres rius i rieres.

On va començar la seva invasió i que podem fer?La buddleja va ser introduïda a Europa l’any 1893, concretament a França, per un missioner amant de la botànica anomenat Armand David. Aquest missioner va recollir llavors originaries del Tibet. Tres anys més tard va arribar a Anglaterra al jardí botànic de Kew. Durant el segle XX comença el seu conreu en jardineria al nostre país i va ser Oriol de Bolòs que a l’any 1961 va localitzar els primers exemplars escapats a les localitats gironines de Santa Pau i Montespir.

Es tracta d’una espècie catalogada com a invasora per la seva ca-pacitat colonitzadora. Hores d’ara ja es troba en amplis sectors de

Catalunya i és molt probable que acabi extenent-se a moltes de les ribes dels rius i rieres una mica humides i ben drenades on encara no ha aparegut.

Encara recordo la primera vegada que la vaig veure a la Val d’Aran, concretament al riu Nere. Era plena de tota mena de papallones a les que atreu molt eficaçment, un poder d’atracció per als lepidòpters que preocupa a alguns especialistes ja que mentre les nostres merma-des papallones visiten les flors de la buddleja, deixen de pol·linitzar espècies autòctones.

Eliminar-la és força difícil donat que rebrota amb força després de ser tallada. L’única alternativa no química és desenterrar la soca per evitar noves rebrotades.

De forma preventiva hom aconsella no cultivar-la en jardineria per la seva capacitat d’envair espais propers. Alguns especialistes acon-sellen substituir-la per l’esmentada Buddleja globosa que no mani-festa caràcter invasor o utilitzar varietats de Buddleja davidii que produeixen poca llavor com “Summer Rose o “Orchid Beauty”. Si tenim ja una Buddleja davidii al jardí i la volem conservar hi ha qui aconsella podar les flors a la tardor abans que granin i dispersin les llavors. Hem de pensar que, per exemple, en la varietat “Potter’ Pur-ple” cada raïm de flors pot produir fins a 40.000 llavors que el vent dispersarà. Tot i així, la millor opció és utilitzar espècies autòctones en jardineria ja que encara que s’escapin mai arribaran a ser un problema.

ALFRED BELLÈS I MITJANSNaturalista i soci d’Associació Hàbitats

Dibuix: Toni Llobet

ARBUST DE LES PAPALLONES

11

La família dels mustèlids correspon a mamífers car-nívors que generalment són de petites dimensions, amb el cos llarg i les potes curtes. Es tracten de carní-vors àgils i molt actius. La gran família dels mustèlids es divideix en cinc subfamílies que inclouen espècies tan corpulentes com la llúdria marina que assoleix els 45kg.

Com podem distingir el visó americà?El podem identificar pel cos estret i llarg amb un pèl brillant i fosc gairebé negre, amb el ventre una mica més clar. El coll és força gruixut quasi tan ample com el cap. Les membranes que té en-tre els dits, especialment a les extremitats posteriors, fan palesa la seva adaptació al medi aquàtic. Un altre aspecte que cal re-marcar és el dimorfisme sexual: els mascles tenen una longitud de 30 a 44cm i pesen uns 1,8kg, mentre que les femelles mesu-ren de 25 a 35cm amb un pes de 900g. És a dir, els mascles són clarament més grossos que les femelles.

Es pot confondre amb el turó (Mustela plutorius) però aquest pre-senta una careta blanquinosa i una línia blanca a les orelles. També es pot confondre amb la fagina (Martes foina) o la mar-ta (Martes martes), però ambdues presenten el pit amb una gran taca blanca o groga. Si observem un mustèlid actiu a plena llum del dia molt probablement serà un visó americà.

On viu?Es mou en ambients aquàtics, riberes degradades, boscos de ri-bera i espais forestals propers als rius i rieres. És fàcil de veure en granges i masos pròxims als cursos fluvials.

Què menja?Es tracta d’un depredador oportunista i generalista: tan aviat consumeix invertebrats (insectes crustacis i mol·luscs), com peixos, amfibis, rèptils, aus, mamífers (tant micromamífers com lago-morfs) i, ocasionalment, fruits i carron-ya. Com a anècdota, recordo la vi-sita a un grup que criava gallines en un espai proper al riu Anoia. Un dels inconvenients més grans que tenien era que els visons americans es menjaven els po-llets de la seva petita granja.

Com ha arribat el visó americà als nostres rius?El visó americà ocupa de mane-ra natural gairebé tot Estats Units i Canadà des dels límits de la tun-dra fins a tocar de les zones àrides.

ESPI

AD

IMO

NIS

| F

AU

NA

VISÓAMERICÀ

VISÓ AMERICÀFamília: mustèlids

Nom científic: Mustela visonNom en castellà: visón americano

La colonització del visó americà té l’origen en els exemplar esca-pats o alliberats de les granges pelleteres, en les que es produeix la pell pels tant cobdiciats abrics de visó. Sembla ser que als ini-cis de la dècada dels 80 hi havia granges de visó americà a Vi-ladrau (la Selva) i Taradell (Osona) i a partir d’aquestes gran-ges el visó s’ha extès per Catalunya. Per exemple l’any 1985 es va capturar un exemplar a Moià, (Bages), i un altre al Mont-negre a Vallgorguina (Vallès Oriental). La expansió sembla que ha sigut més accelerada per la raresa d’alguns carnívors autòc-tons com el turó que, de manera natural ocuparia el seu nínxol ecològic. Actualment és abundant i força extès. Jo mateix he vist exemplars a plena llum del dia a Martorell i ha estat detectat a Vallbona d’Anoia. Per tant, tant la conca de Besòs, la del Llobre-gat i gran part de la del Ter han estat colonitzades. D’altres con-ques també ho han estat o estan en camí de ser-ho.

Quins efectes pot tenir la seva presència?No se sap del cert quins efectes sobre la fauna autòctona pot tenir la presència del visó americà. Alguns especialistes atri-bueixen la lleugera davallada de la polla d’aigua (Gallinula chloropus) a la presencià del visó americà i hom creu que po-dria afectar negativament l’almesquera (Galemys pyrenaicus) i el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes). La millor forma de lluitar-hi és evitar nous alliberaments fortuïts o intencio-nats de les granges i fer-ne un trampeig selectiu en viu. De to-tes maneres, és materialment impossible eradicar-lo, sembla ser

que el visó americà ha vingut per quedar-se.

El que ha succeït amb el visó americà ens ha de servir de lliçó i hem de ser curosos en no alliberar espècies al·lòctones al medi natural. Segons veus tan autoritzades com la Unió Internacional per a la Conser-vació de la Natura (UICN), les espècies invasores són una clara amenaça per a la biodiversitat.

ALFRED BELLÈS I MITJANS

Naturalista i soci d’Associació Hàbitats

Dibuix: Toni Llobet

el voluntariat del Projecte Rius

el voluntariat del Projecte Rius

14ES

PIA

DIM

ON

IS |

ED

UC

AC

IÓ A

MBI

ENTA

L

Disseny d’activitats de voluntariat en família

Existeixen uns grups de socialització comuns per la majoria de les persones: la família, les amistats, els veïns, els companys d’estudis, de treball, d’aficions… Aquests grups i els espais on es troben són nuclis naturals d’aprenentatge, de comunicació, de participació, d’intercanvi. Aquesta xarxa de relacions representa un gran potencial per les entitats que treballem en la dinamització i apoderament de la societat.

La família és un grup privilegiat en aquest sentit i el voluntariat en família és un concepte abastament utilitzat en el món anglosaxó. A Catalunya, però, encara es considera un repte del voluntariat1, tot i que hi ha moltes entitats que treballem des de fa anys amb els grups familiars, com ara les associacions culturals, les esportives o les ambientals. Des d’Associació Hàbitats us presentem un conjunt de claus en el disseny d’activitats per a famílies, a partir de la nostra experiència, com a entitat de referència en la partici-pació d’aquests grups.

CONCILIAR LA VIDA LABORAL I FAMILIARAMB L’ACTIVITAT VOLUNTÀRIA

Aconseguir que la majoria de membres d’una família es puguin comprometre en una acció de voluntariat no és fà-cil. Per tant, les activitats puntuals són l’única opció en al-guns casos. Si estem decidits a crear un vincle participa-tiu a mig termini la millor forma de superar la disparitat d’horaris dels membres d’una mateixa família és afavorir l’autonomia del grup, amb activitats properes al domicili familiar i amb flexibilitat de dates.

El Projecte Rius és una iniciativa on els grups assumeixen unes tasques de seguiment d’un espai fluvial. El grup tria el tram de riu que vol analitzar dins un període de 45 dies a la primavera i un altre a la tardor. Les famílies que no-més poden participar de forma puntual aprofiten la crida del Fem Dissabte, la jornada de neteja popular de ribes i riberes, per fer la seva aportació voluntària.

SELECCIONAR LES TASQUES VOLUNTÀRIES QUE PODEN FER LES FAMÍLIES

Hi ha accions de voluntariat que difícilment imaginem per a un grup familiar, per la necessitat de coneixements pre-vis, per la complexitat d’algunes temàtiques... En ocasions, per garantir la participació de tots els membres, se’ls as-signen tasques testimonials on no es troben útils. Per tant, cal seleccionar tasques concretes i assequibles on puguin aprendre i fer una aportació veritablement valuosa.

Associació Hàbitats va coordinar durant 3 anys el projec-te Seguiment d’Amfibis de Catalunya. Tot i el potencial educatiu del projecte per totes les edats, els seguiments es feien, necessàriament, als vespres i nits, fet que dificultava molt la participació de famílies amb infants o gent gran. La flexibilitat horària del Projecte Rius és molt més adient per aquests grups.

1 Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. El Voluntariat a Catalunya. Dossiers del Tercer Sector, núm. 19, maig de 2012. Pàg. 12. http://www.tercersector.cat/sites/www.tercersector.cat/files/dossier_el_voluntariat_a_catalunya.pdf

15ES

PIA

DIM

ON

IS |

ED

UC

AC

IÓ A

MBI

ENTA

L

PRIORITZAR CRITERIS D’ACCESSIBILITAT I SEGURETAT

Per fer activitats obertes a tota la població és necessari ga-rantir el màxim d’accessibilitat. Totes les entitats comptem amb assegurances de voluntariat i sovint portem una far-maciola bàsica quan fem activitats, però si es preveu la participació d’infants o de gent gran encara hem de ser més curosos en aquest sentit.

Quan fem una descoberta de riu amb el programa Hà-bitats Educació es recomana als participants portar bo-tes d’aigua, gorra, crema solar i aigua. El més petits por-ten una muda de recanvi i el més grans potser una cadira plegable. En aquests casos nosaltres també aportem ma-terials específics, com ara lupes especials perquè tothom pugui observar els macroinvertebrats sense problemes o mostres de substrats per si no és fàcil accedir al riu.

ESTIMULAR ELS PARTICIPANTS AMB DINÀMIQUES I TÈCNIQUES DIVERSES

Les famílies estan formades per persones de característi-ques i capacitats molt diferents. Com més variat sigui el ventall d’estímuls que les dinàmiques generin, més motiva-dora i significativa serà l’activitat per cada membre. Ca-dascú podrà apel·lar a la pròpia experiència i serà més actiu en les activitats que més li agradin.

Quan duem a terme una acció de conservació fluvial i plantem a les riberes d’un riu, els petits s’encarreguem dels helòfits i les herbàcies, mentre que els grans tenen cura dels arbusts, més voluminosos. Molts avis i àvies ex-pliquen com eren les riberes fa uns anys i els que conreen horts ensenyen a cavar i regar. Els més forts desbrossen i extreuen espècies invasores. I tots plegats recullen les deixalles que es troben.

AFAVORIR L’APRENENTATGE COMPARTIT I LA COOPERACIÓ ENTRE PARTICIPANTS

Els projectes adreçats a famílies sovint estan ideats per a infants, mentre que els adults només acompanyen l’activitat. O bé inclouen diferents tallers: uns més fàcils o infantils i d’altres més complicats pels adults, que obliguen a la família a dividir-se. Si volem atraure famílies hem de dissenyar activitats on tothom pugui participar i cooperar entre sí, sense que la tasca de cap membre sigui menystin-guda pel fet de correspondre als infants, als més grans o a les persones amb menys mobilitat o autonomia. Els grups que compten amb persones de diferents edats, a més, po-den compartir coneixements previs, reforçant vincles inter-generacionals.

Les tasques del Projecte Rius estan pensades per fer-se en grup i que tothom hi participi: els petits són experts mos-trejadors que remenen en tots els hàbitats i el grans es fixen més en els canvis de cabal i impactes de l’espai. To-tes les anàlisis són imprescindibles i així l’aportació de cada membre és igualment important en la fitxa de camp.

16ES

PIA

DIM

ON

IS |

SIN

ERG

IES

Des del mes de febrer, el Consell de Dones Sàvies Corberenques s’ha reunit quinzenalment per ana-litzar els punts forts i els punts febles del municipi. Han sorgit moltes i diverses propostes. Finalment han delimitat la seva actuació entorn a la millora de l’espai públic. Interessant elecció, tenint en compte que històricament les dones han estat excloses del planejament urbanístic. Segons l’arquitecta Anna Bofill, “les dones són més capaces de ser sensibles a la qualitat de l’entorn enfront de la quantitat, al valor de les preexistències ambientals i de la me-mòria històrica, i no es deixen enlluernar per inter-vencions monumentals”. En aquesta mateixa línia el Consell de Dones Sàvies ha proposat interven-cions més micro, però que repercuteixen de forma directa en la millora de la vida quotidiana.

La convinença del Consell de Dones Sàvies pas-sa per establir prioritats en determinades qües-tions que poden millorar Corbera, fixar quina és la seva contribució i compromís en l’àmbit triat, qui-na haurà de ser la feina de l’Ajuntament de Cor-bera de Llobregat i què se li pot demanar a la ciu-tadania per a mantenir o posar en valor el treball encetat.

La primera tasca que el Consell s’ha proposat ti-rar endavant té a veure amb la natura, la cura de les fonts, posar en valor els horts de Corbera i mi-llorar el seu aspecte, atès que representen una car-ta de presentació a les persones que ens visiten de fora del municipi i a la mateixa ciutadania de Cor-bera. S’ha començat per valorar les dues fonts de la riera de Rafamans: la font d’en Rovira i de la Mata. Es vol estudiar la manera de connectar-les al llarg d’un passeig, tenint en compte tots els agents i racons que hi ha entre les dues, inclòs el mante-niment net de la riera i la implicació que té per la ciutadania que hi vivim a prop.

Des de sempre Corbera s’ha caracteritzat per les seves aigües i l’elevat nombre de fonts repartides per tot el terme municipal: la font de Flandes, del Tast, de les Febres, del Corró, del Pontarró, de Sò-cies, de Santa Teresa, de can Deu, de l’Alzina, de la Mata, d’en Rovira... Eren llocs assidus per a fer excursions amb l’escola o amb la família, per anar a dinar o a berenar. Antigament l’aigua que es bevia era de les fonts. Els menuts aprofitaven per caçar capgrossos per a competir a veure a qui se li feien les granotes més aviat o, aprofitant les can-yes de la riera, per fer flautes i canyes de pescar rudimentàries polint-les i incorporant-hi un cordill d’on hi penjava l’ham.

Les fonts de la Mata i d’en Rovira s’omplien es-pecialment els diumenges de grups de visitants de Barcelona i de les rodalies de Corbera, i de grups de ciclistes, que hi anaven a passar el dia, tot or-ganitzant dinars de carn a la brasa o arrossades.Altres utilitats que s’obtenien de la Riera van ser els safareigs i els conreus, primer de vinyes i des-près d’horta.

CONSELL DE DONES SÀVIES

CORBERENQUESLa saviesa de les persones grans passa de generació en generació. Juguem amb les paraules dones sàvies/dones àvies per a reunir un grup de dones de Corbera que ens ofereixen la seva experiència en diferents àmbits: familiar, laboral, social, organitza-tiu... i la posen a l’abast de la ciutadania per a millorar Corbera. Són persones amb empenta, molt actives, dinàmiques, treballadores, enèrgiques i amb moltes idees, que s’han constituït en un òrgan de participació i consultiu, al servei del municipi. El Consell de Dones Sàvies Corberenques va néixer amb la voluntat de recuperar el talent i po-tencial de les dones que han viscut més, i copsar la seva mirada sobre els usos i neces-sitats del territori, així com per a posar en valor l’experiència de persones que encara poden fer moltes aportacions amb una perspectiva diferent en la manera de veure les coses. També té a veure amb donar un altre sentit al compromís d’aquestes dones en vers el municipi i en valorar allò que poden aportar a la nostra convivència ciutadana.

17ES

PIA

DIM

ON

IS |

SIN

ERG

IESPer tal de donar a conèixer l’entorn de la riera i

de continuar amb el projecte del Consell de Do-nes Sàvies Corberenques, el passat dia 30 de se-tembre es va realitzar una passejada per un dels ecosistemes més característics del municipi: la rie-ra de Can Planas, afluent de la riera de Rafamans. En aquesta activitat l’aigua va ser la protagonista. El grup participant, integrat per més de 20 perso-nes, van copsar de primera mà la vida que hi ha dins l’aigua i com els rius i les rieres són els espais connectors, fonts de biodiversitat i vertebradors del nostre territori.

Aquesta activitat, de caire pràctic, va consistir en una descoberta i inspecció de la riera, on les per-sones participants es van posar en la pell de cien-tífics/ques per tal d’analitzar l’estat de salut de la riera, tant de l’aigua com de l’entorn, tenint en compte els organismes que s’hi van trobar. Es van prendre mesures i es van estudiar també les plan-tes que viuen a dins i fora de l’aigua.

Es va valorar per part de grup que la qualitat de l’aigua era molt bona. Es van estudiar diversos paràmetres fisicoquímics de l’aigua, com ara la temperatura (de 17ºC) , el pH (neutre) i el contingut d’oxigen dissolt. També es van cercar els organis-

mes presents a l’aigua, com ara larves de libèl·lula de diferents espècies, (la qual cosa confirma el bon estat de la de Can Planas), gambes de riu i altres espècies, així com algun cap gros.

La monitora d’Associació Habitats, Eva de Lecea, molt diligentment va explicar a la concurrència, pas a pas, quines eren les actuacions a dur a ter-me i per a què servien, així com, d’una manera molt pedagògica, quines espècies minerals, vege-tals i animals es troben en aquests entorns, per tal de reconèixer amb més facilitat els elements que s’anaven trobant.

La propera activitat plantejada amb la col·laboració del Consell de Dones Sàvies, seguint aquesta línia d’actuació, ha estat el 24 de novembre. Dins de la Setmana Europea dels Residus s’ha fet una neteja coordinada i col·lectiva del tram de la riera de Ra-famans que va des de Les Magnòlies a la font d’en Rovira. L’objectiu de la jornada era deixar la rie-ra digna i sense residus, prendre consciència de l’estat en que es troba aquest espai i fomentar la necessitat de mantenir-la neta.

AJUNTAMENT DE CORBERA DE LLOBREGAT

18ES

PIA

DIM

ON

IS |

RU

TES

PAISATGISME I AIGUA A LA MUNTANyA DE MONTJUïC

Accedim a Montjuïc per la seva entrada més monu-mental, entres les dues torres venecianes que obren l’avinguda de Maria Cristina. Nombroses fonts a banda i banda condueixen les nostres passes fins la Font Màgica, dissenyada per Carles Buïgas i inaugurada amb motiu de la Exposició Interna-cional l’any 1929. L’Exposició va urbanitzar la part baixa de la muntanya per tal d’integrar-la en l’entramat urbà de la ciutat, amb edificacions, es-calinates, fonts i tota mena de recursos arquitectò-nics i escultòrics. L’aigua és omnipresent com una eina decorativa a tots els espais construïts: als accessos, als pavellons, als jardins dels pa-lauets, al Poble Espanyol, al Teatre Grec... I n’és l’element protagonista de la Font Màgica, que va ser un dels principals reclams per als visitants: 132 motors, 120 focus i 5 bombes per fer ballar 2.610 litres d’aigua per segon al compàs de la música i els colors. Darrera de la Font Màgica dues grans cascades delecten als visitants que durant el dia no poden veure l’encant de la font.

Abans de l’Exposició ja existia algun projecte d’ordenació urbanística a Montjuïc. Deixem a mà dreta el Palau Nacional, que acull el Museu Na-cional d’Art de Catalunya, i l’edifici que acull el Museu Etnològic de Barcelona, tancat durant l’any 2013, i prenem el passeig de Santa Madrona fins als Jardins de Laribal. Aquesta finca, propie-tat de l’advocat i pe-riodista Josep Laribal, va ser comprada per l’Ajuntament l’any

1908 per convertir-la en un dels primers jardins públics de Montjuïc. La part superior es correpon al nucli original de la finca, que tenia uns jardins típics de finals del segle XIX i principis del XX: un traçat en parterres de línies orgàniques i camins ortogonals. També comptava amb un pave-lló neoàrab ara desaparegut. Jean-Claude-Nicolas Forestier i Nicolau Rubió i Tudurí van respectar la vegetació i elements existents i els van modernitzar prenent com a referència el jardí àrab, que com-

bina arbres que ofereixen ombra i plantes amb flor amb el protagonisme absolut de l’aigua, un element molt valuós pels àrabs, a nivell econòmic,

religiós i estètic.

La muntanya de Montjuïc és un espai natural complex carregat d’història. Tant és així que cada visita permet descobrir nous racons, ara feréstecs, ara arquitectònics, ara esportius... La ruta que presentem concatena espais on l’aigua és protagonista i ens permet conèixer alguns dels usos que la muntanya ha tingut, així com els principals projectes que al llarg del segle XX estableixen les coordenades de la seva urbanitza-ció: els primers jardins públics de principis de segle, la gran operació arquitectònica i paisatgística de l’Exposició Internacional de 1929 i la inauguració d’espais verds als anys 70 que iniciarà l’última gran etapa d’urbanització de la muntaya.

Escales del Generalife

Palau Nacional

Font dels Tres Pins

19ES

PIA

DIM

ON

IS |

RU

TES

El nous jardins es van inaugurar l’any 1918 ver-tebrats per estanyols, sortidors i cascades, a més d’incloure altres elements típics dels jardins àrabs, com rajoles ceràmiques, masses de plantació i plan-tes de flor en testos situats a les baranes i ampits. Fins i tot van dissenyar una escala inspirada en la dels jardins del Generalife de Granada, amb cascades als passamans, estanyols als replans i bancs d’obra per gaudir del so de l’aigua, per tal de connectar la part superior dels jardins amb el Teatre Grec.

Els jardins de Laribal van integrar, a més, dos punt de trobada que ja existien a finals del XIX. D’una banda, la casa Balaguer, també desapareguda, on es reunia la Colla de l’Arròs, un club gastronò-mic amb influència política. S’hi va dissenyar un es-pai enjardinat en el qual destaca un roserar. D’una altra, la font del Gat, una de les moltes fonts on les classes populars anaven a passar el diumenge. Tan conegut era aquest indret que es va originar la tonada “Baixant de la font del Gat” i, a partir d’ella, una obra de teatre de Josep Amich i Bert estrenada el 1922 i un cuplet amb lletra de Faust Casal i mú-sica de Càndida Pérez. Diuen que la font va estar descoberta per un gat cap al 1855 i, per aquest motiu, Joan Antoni Homs va esculpir l’any 1918 el cap d’un felí al brollador pel qual surt l’aigua.

L’ús de la muntanya com a espai verd d’esbarjo, de fet, es va mantenir molts anys, com explicava Vázquez Montalban en 1971: “la Exposición de 1929 fue un intento previo, y entonces aún vano, de domesticar Montjuich(...) Las gentes no respe-taban las cercas del Paraíso vallado y Montjuich siguió siendo apreciado por sus explanadas libres, sus bosques de pinos, sus céspedes espontáneos”1. La visita a la font del Gat ens anima a cercar una altra font, la dels Tres Pins. Aquesta era la font a més alçada de la muntanya i al voltant dels tres pins pinyoners molt vells que li donaven el nom, desco-brim tot d’històries que són mostra dels usos de la muntanya al segle XX: s’hi reunien les famílies més humils per passar-hi un dia a l’aire lliure; s’hi ce-lebrava l’enterrament de la sardina al final de Car-nestoltes; Alejandro Lerroux hi anava els diumenges per fer discursos als obrers. Després de la Guerra Civil els cristians no catòlics es reunien a la font de forma clandestina. I al seu voltant es va establir un dels assentaments de barraques més grans de la muntanya, que no va desapareixer fins els anys 70 del segle XX.

Sortim dels Jardins de Laribal per la plaça de Nep-tú i agafem les escales de l’esquerra, just a l’altra banda de l’Avinguda de l’Estadi, que ens porten fins al Viver dels Tres Pins. El seu origen també està en l’Exposició Internacional. En aquest indret s’hi va celebrar una trobada de grups escoltistes i es va crear un viver destinat a proveir plantes per la resta d’espais de l’Exposició. Amb els anys el viver ha anat creixent fins convertir-se en el cen-tre reproductor de plantes de la ciutat. L’aigua és imprescindible pel viver, aquí no té una funció or-namental sinó de servei. Tot i així es conserva la font dels Tres Pins i els safareigs originals del primer viver, en els quals hi viuen tòtils, granotes verdes i reinetes meridionals. Aquesta aigua, però, no cobreix les necessitats del viver actual, que fa servir l’aigua del subsòl de la cap-tació que hi ha sota el Gran Teatre del Liceu a les Rambles. L’aigua és bombejada fins al viver, on s’emmagatzema i distribueix per al reg d’altres espais verds de la muntanya.

Creuem tot el viver i sortim pel carrer del Doctor Font Quer. Just a mà esquerra es troba l’última fita que ens hem proposat conèixer. Arribem fins als Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer que, juntament amb els de Joan Maragall i els Costa i Llobera, van ser inaugurats l’any 1970. Els jardins dedicats als poetes catalans van ser la primera gran acció de l’Ajuntament per tal de finalitzar l’urbanització de la muntanya, procés que conclou a partir dels Jocs Olímpics de 1992. Els Jardins de Mossèn Cinto estan dedicats a les plantes aquàtiques, bulboses i rizomatoses i van ser dissenyats per Joaquim M. Casamor i Joan Pañella. Prenen com a referència els jardins an-glesos, que recreen de forma idealitzada la na-tura, amb traçats irregulars i línees ondulades, la presència d’aigua i la sensació de paisatge.

Aquests jardins presenten elements del jardí an-glès com camins sinuosos, grans zones de gespes, un estany i plantacions florals. Una trentena de petits safareigs connectats es reparteixen a ban-da i banda d’una escalinata i fan de l’aigua la protagonista de la zona més feréstega. En ells hi trobem espècies vegetals com ara pontedèries, lliris d’aigua o nenúfars, i especies animals com macroinvertebrats aquàtics (larves de libèl·lula, de mosquits, físids...) i amfibis. Amb una mica de paciència és molt fàcil veure granotes verdes o reinetes.

Finalitzem aquí el nostre recorregut. A la part baixa dels jardins hi ha el Funicular de Montjuïc, que ens retorna a la ciutat més urbana. Però aquesta muntanya única guarda molts altres ra-cons que us animem a descobrir.

ROCÍO DEL RÍO LORENZOComunicadora i educadora social

1 Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 86, novembre-desembre de 1971. Consultable a http://www.raco.cat/index.php/CuadernosAr-quitecturaUrbanismo/article/view/111061/166858

Jardins Mossèn Cinto Verdaguer

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

NTR

EVIS

TA20

De petit s’imaginava agafant les regnes del negoci familiar?

Al meu pare sí li feia il·lusió que algun dels fills el succeís, però mai hi va haver cap pressió. Les meves germanes no van estudiar cap cosa relacionada amb el sector ramader o empresarial però també s’han incorporat a l’empresa. Per la meva banda sempre m’ha agradat el camp, passejar a cavall, gaudir de la gastronomia, conèixer els productes de la terra... i quan vaig estudiar Administració d’Empreses vaig veure que el projecte familiar em permetria treballar en mol-tes coses que per mi eren importants. Per tant, de petit no imaginava si treballaria a l’empresa o no, però sí que hi era present un element vocacional de trobar una feina on pogués continuar lligat al territori on havia crescut.

Quina ha estat la principal fita de cada generació en l’empresa?

El meu avi va iniciar el negoci i el va tirar enda-vant fent-lo rentable. El meu pare el va consolidar, però sobretot va ser la persona que va definir l’estratègia de l’empresa. La seva premissa era: “volem ser una gran empresa i no una empresa gran”. És a dir, vam decidir centrar-nos en mante-nir l’alta qualitat del producte en comptes d’optar per una estratègia de creixement. Aquest posicio-nament ha estat la decisió més important que s’ha pres com a negoci, una estratègia a llarg termini. L’aportació de la nostra generació és consolidar aquest model, ser fidels als nostres valors i al terri-tori, continuar oferint un producte de gran qualitat i ajustant-nos a les noves necessitats i desitjos del consumidor.

Valeri Salgot i Nadal Aiguafreda, 1971 President d’Embotits Salgot Graduat en Direccio, d’Empreses

En aquest sentit, la línia ecològica Salgot respon a un posicionament per la qualitat?

En efecte, d’aquesta estratègia neix l’Ecogranja Salgot i la línia de productes ecològica. La compe-tència en el sector és molt dura, qualsevol producte que es vulgui llençar al mercat té una rèplica imme-diata. Per tant, la nostra forma de diferenciar-nos és continuar utilitzant les millors carns, tripes naturals i mantenir una producció local que controlem de forma molt directa. La nostra producció i distribució és petita en comparació amb altres empreses i no podem entrar a la guerra de preus. Però tampoc volem fer-ho. Volem estar segurs d’oferir sempre un producte de qualitat, tot i que no sigui tan competitiu a nivell de preu. Aquests estàndards els apliquem a totes les nostres línees de productes.

Com sorgeix l’idea de l’Ecogranja?

Fa temps que havíem detectat un creixent interès dels consumidors en els productes ecològics, de la terra, sostenibles. I aquesta demanda encaixa total-ment amb els valors que aquí portàvem treballant feia anys de productes del territori i de qualitat. Així vam començar a buscar un espai adient i a valorar tots els aspectes que donessin el màxim de coherèn-cia al projecte. A la granja els animals tenen una bona qualitat de vida, amb espai per moure’s, evitant l’estrès, amb una alimentació ecològica.

El disseny de l’Ecogranja també ha esta pensat per treure el màxim profit de les energies renovables: hi ha plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques, calderes de biomassa, recollida d’aigües pluvials per neteja i reg, així com el tractament integral dels fems per tancar el cicle de gestió de residus.

Embotits Salgot és una empresa familiar d’Aiguafreda que compta amb una trajectòria de quatre generacions. Avui dia Valeri Salgot n’és el president i en representa la terce-ra, continuant amb la feina de l’avi i del pare. Ens comenta orgullós que des de fa poc el seu nebot s’ha incorporat a la marca i representa la quarta generació. Reconeix que va rebre l’empresa en un moment de vaques grasses on tot semblaven oportunitats de creixement, cosa que ha canviat molt en els últims anys. No obstant, considera que ser fidels als propis valors i a l’estratègia original ha estat la millor manera de fer front a la crisi. Una il·lusió que ha donat com a resultat l’Ecogranja Salgot, la primera explo-tació porcina ecològica de Catalunya.

21ES

PIA

DIM

ON

IS |

EN

TREV

ISTA

Quins han estat els projectes empresa-rials que heu pres com a referència?

La cooperativa agrària La Fageda ha estat un model clar. Hem après molt d’ells, malgrat que La Fageda compta amb un programa d’integració social que nosaltres no podem replicar. Tot i així, tenim dues persones treballant a l’Ecogranja, una d’elles amb una discapacitat auditiva severa. La nostra aposta és de caire més ambiental que social. Per exemple, a nosaltres ens agradaria ser una referència com a empresa ecològica porcina, som la primera a Catalunya, i també ser recone-guts per l’ús que fem de les energies renovables.

Ens encantaria que altres projectes, que no tenen perquè ser ramaders, com per exemple una empresa que fa confitures o un propietari particular que vol construir una casa, poguessin aprendre de les tècniques de bioenginyeria i energètiques que hem provat a l’Ecogranja.És rentable una ecogranja? Quins han estat els principals obstacles?

No, de partida no és rentable fer una explotació com l’Ecogranja. Et llences a fer-ho perquè estàs convençut del valor que té i ho cobreixes amb les altres línees de producció convencional. Els resultats arribaran a mig o a llarg termini però, en qualsevol cas, és un projecte que segueix la línia estratègica que va pensar el meu pare: de quali-tat, de proximitat, de territori. A més, el producte suposa un cost tres vegades superior al de la línia general. La gran dificultat ha estat impulsar un

projecte pioner a casa nostra i tota la investiga-ció, recursos i esforços que hem mobilitzat per dur-lo a terme. A centre-Europa existeixen més iniciatives i més mercat ecològic ramader, però aquí ha estat un repte tornar a fer embotits de la manera més tradicional possible i, a la vegada, complint les exigències de certificacions i canals de distribució per a què al consumidor li arribi un producte amb garantia de qualitat.

Els productes ecològics encara són sig-nificativament més cars que la resta, especialment els càrnics i, en aquest mo-ments, poc accessibles per moltes perso-nes. La vostra proposta només arribarà als més sibarites i difícilment al consum general?

Ara mateix sabem que no podem arribar a la majoria dels consumidors. El cost tan elevat de producció es reflecteix en el producte i sí, es poden veure com a productes gourmet i reservats per poca gent. La millor manera d’aconseguir que aquesta situació canviï és animar a altres productors en aquest sentit. Si n’hi ha més ramaders que desenvolupen línies ecològiques, cada vegada els nostres productes seran més habituals a les botigues, entre tots podrem compartir coneixements i tècniques i, en definitiva, els preus seran més competitius i la majoria de la gent hi podrà accedir. Volem ser una empresa pionera, però no única en el sector.

Volem que sorgeixin iniciatives similars, que es generi competència i que la producció ecològica deixi de ser tan minoritària i passi a ser molt més habitual i accessible als mercats.

22ES

PIA

DIM

ON

IS |

EN

TREV

ISTA

A més de la producció càrnica, l’Ecogranja ha esta pensada com un espai educatiu i de recerca. Què aporta a una empresa alimentaria aquesta es-tratègia, generar possibles nous consu-midors?

L’Ecogranja ha estat pensada com un projecte obert a que qualsevol persona el visiti i conegui com es fan els nostres productes. I com a espai de recerca estudiem, per exemple, quines races de porc són les adients per una explotació a l’aire lliure al nostre entorn.

Que ens visitin famílies pot tenir un efecte com a consumidors, que a mig o llarg termini es poden interessar cada vegada més pels productes ecolò-gics. Això és cert i és un potencial com a em-presa. Però el projecte també és una oportunitat per donar a conèixer el nostre entorn, els nostres valors agraris i ramaders, com les races autòcto-nes. Les estratègies que només busquen generar imatge de marca i beneficis econòmics acaben demostrant-se buides i les empreses queden tard o d’hora en evidència. La forma de ser fidels a uns valors i de transmetre’ls no pot ser únicament amb discurs, sinó amb fets. L’Econgranja és una mostra real del nostre tarannà i volem compartir-la amb tothom.

Molta gent segurament desconeix que la fica El Saüc on se situa l’Ecogranja compta amb un acord de custodia fluvial. Com coneixeu el projecte d’adopció de la riera de Martinet d’Associació Hàbitats i Associació Martinet?

Els ecosistemes fluvials són una part del territori d’Aiguafreda que tots el que som d’aquí co-neixem i ens estimem: la riera de Martinet, el riu Congost i la riera d’Avencó. Jo de petit havia anat al riu moltíssim, a passejar, d’acampada, a banyar-nos-hi... I quan es comença a parlar de recuperar la riera de Martinet molta gent de la població ens interessem en el projecte. A més, el fet que una part de l’itinerari de natura passi per la nostra finca era una oportunitat per col·laborar en un espai tan important per la població.

Per què us animeu a ser propietari en custòdia amb la finca El Saüc, especial-ment quan teniu un projecte empresarial en marxa dins de la finca?

Quan vam comprar la finca fa 25 anys ningú s’imaginava que hi faríem cap tipus d’explotació. És una finca amb un desnivell molt pronunciat i no havíem pensat res. Però la finca té grans valors. A banda d’una pedrera abandonada, que sí era una zona degradada, la finca es troba en el límit del Parc Natural del Montseny. A mi m’agrada moltíssim muntar a cavall. Faig rutes pel Montseny i era un plaer recorre la finca El Saüc a cavall i passar al costat de la riera de Martinet. Per tant, quan vam saber que s’iniciava el projecte no hi va haver cap conflicte amb l’explotació que llavors tot just naixia. La recuperació de la riera encaixava totalment amb el projecte empresarial però, sobretot, ha estat una satisfacció per nosal-tres poder contribuir-hi.

23ES

PIA

DIM

ON

IS |

EN

TREV

ISTA

Què us ha aportat el conveni de custòdia del territori com a propietaris?

El conveni ens ha permet sumar-nos a un projecte que ha recuperat un espai important per la pobla-ció i, per tant, també important per l’explotació. Els valors de la finca El Saüc i els valors que volem desenvolupar a l’Ecogranja es beneficien totalment de les actuacions de millora i conser-vació de la riera. S’han fet estudis botànics i de cranc de riu autòcton que han permès millorar el coneixement de la nostra propietat. S’ha dissenyat un itinerari que dóna a conèixer el nostre entorn. S’ha millorat l’estat de la riera, per exemple, pel que fa a les deixalles. Això ajuda a conservar els valors naturals però també augmenta la qualitat de vida de la població d’Aiguafreda i la satisfac-ció dels visitants.

Es fa estrany compartir la gestió de la vostra finca amb unes entitats sense afany de lucre que, de partida, no hi tenen cap dret? Com podem animar a altres propietaris a signar acords de custòdia?

Totes les propostes que ens han fet les entitats han estat iniciatives molt positives a les quals de cap manera ens podríem oposar i que donen més valor a la nostra propietat. Per tant, no hi ha cap conflicte de gestió!

Si estàs decidit a fer les coses bé a la teva finca, les entitats et donen la seva experiència i idees perquè entre tots conservem els valors del nostre territori.No puc fer més que encoratjar a altres propieta-ris. Sabem que tothom no segueix una estratègia de proximitat, que en els últims anys moltes empreses han deixat de ser familiars o s’han inter-nacionalitzat. Però no podem oblidar l’espai que tenim aquí. Les empreses i els propietaris també ens hem de sumar a les iniciatives que cerquen la millora del territori per tothom i que ens beneficien de forma directa.

Quina es la vostra il·lusió de futur?

Com he comentat abans continuar essent una empresa orgullosa del seu model de negoci, un model lligat amb el territori, a la nostra tradició porcina, a la qualitat, atents a les necessitats dels consumidor d’avui dia i de les tendències que sorgeixen en qualsevol part del món, sempre que tinguin sentit en el nostre entorn. Ara mateix comencem a estar presents a nivell internacio-nal però d’una forma molt controlada, intentant conèixer cada mercat al que accedim i, sobretot, transmetent el nostre origen, sense deixar mai de ser una empresa lligada amb el nostre territori. En definitiva, transmetent aquí i fora la nostra forma de fer i de ser i el nostre lloc d’origen: Aiguafre-da, Sant Miquel de Balenya, la plana de Vic, el Congost, el Montseny...

Aquest any en l’Associació Hàbitats ens hem portat molt bé i volem començar a engreixar el nostre Tió ben aviat. Cada cop som més els que volem col·laborar en la protecció del medi i així enfortir la nostra societat, només ens falten els recursos.

Junts engreixem el Tiód’Associació Hàbitats!

Feu un donatiu!

Fes-te’n soci!

LA DIETA DEL NOSTRE TIÓÉS UNA MICA PARTICULAR.

Com podeu engreixar-lo?

Sí, vull col·laborar amb Associació Hàbitats VULL FER UNA DONACIÓ ANÒNIMA. Fes la teva aportació a:

Catalunya Caixa: 2013 0753 70 0200417515 La Caixa: 2100 3208 50 2101690414

VULL SER SOCI/SÒCIA O FER UNA DONACIÓ NOMINAL

A. SÓC UN PARTICULAR

Nom i cognom: NIF:

Domicili social: Població: Codi postal:

B. SOM UNA ENTITAT/EMPRESA

Nom: NIF:

Domicili social: Població: Codi postal:

Aportació anual > 35€ 60€ 120€ Altre import (indiqueu quin import superior a 35€): €

Aportació puntual > €

Dades bancàries: Nom i cognom del titular:

Entitat Oficina DC Número de compte Data:

De conformitat amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal. El titular de les dades queda informat, accepta i autoritza expressament i plenament la seva incorporació al fitxer d’Associació Hàbitats. Teniu dret a accedir a l’esmentat fitxer i a rectificar o cancel·lar les vostres dades dirigint-vos a Associació Hàbitats: Av. Mistral, 36 - Esc. Esq. - Pral. 2a - 08015 Barcelona. El tractament de les dades proporcionades es fa segon el que preveu el RD 994/1999 adoptant les mesures de seguretat necessàries per tal d’evitar-ne la pèrdua, alteració o accés no autoritzat per part de tercers.

Per fer les vostres donacions o fer-vos socis podeu escriure un correu electrònic a info@associaciohabitats.cat, trucar al telèfon 93 421 32 16 o enviar la següent butlleta a: av. Mistral, 36 - Esc. Esq. - Pral. 2a - 08015 Barcelona