Establiments historics 2015 - Cambra de Comerç de Girona

DISTINCIONS ALS

ESTABLIMENTS HISTÒRICS 2015

5 de novembre de 2015www.cambragirona.cat

Ca la Llúcia va començar a mitjans del XIX com una basteria al carrer de Sant Pere de Ripoll.

Cambra de Comerç de Girona

Establiments distingitsSabater Auto - Estanc Núm.10 Sant Jordi -Garatge Bosch - Boada Perruquers per a homes - Bar Restaurant Can Garriga - Perruqueria Laura - Carnisseria Dalmau - Transports Porqueres - Hotel Restaurant Torras - Noel Alimentaria - Transports Saguer - La Botiga de Fortià - Can Pinxo - Trans-Escapa - Ca la Llúcia - Pastisseria Fàbrega - Carnisseria Negre - Fleca i Pastisseria Nèctar -

Amb el suport de:

http://www.cambragirona.cat


DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS HISTÒRICS 2015 -50 ANYS-

DISTINCIONS ESTABLIMENTS HISTÒRICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ http://www.cambragirona.cat

SABATER AUTO DES DEL 1965

Els avantpassats de l’empresa van treballar com a

mecànics-ferrers, carrossers

d’autocars i planxistes

L’avi Anton Carbonell ja era mecànic-ferrer el 1938 a Vilafranca del Penedès durant la guerra civil i del costat roig. El 1954 el gendre ja feia carrosseries per a autocars que es distribuïen per tot Catalunya i més tard es va reconvertir en planxista. El 1965, Carlos Sabater Lunati torna al seu poble natal, Figueres i funda el Taller Planxisteria i Pintura Carlos Sabater al carrer de Sant Pau 154, amb l’ajut de l’avi i de dos operaris. La seva dona, Montserrat Carbonell, duu l´oficina. S'amplien les instal·lacions al carrer del Nord i el 1988 es traslladen al carrer de Tapis. La direcció passa llavors a Carlos Sabater Carbonell i s’incorpora al despatx la seva dona, Ester Pau Martí. Atents als canvis, el 2000 estrenen la seu actual, al carrer d’Alemanya del Recinte Firal. El 2015 es crea Sabater Auto S.L., amb integració dels fills Carlos i Ferran Sabater Pau. L’empresa és avui un servei integral a l’automòbil.

SABATER AUTO

C / A l e m a n y a , 1 5 / 1 7 R e c i n t e F i r a l

1 7 6 0 0 F I G U E R E ST E L È F O N972 67 87 99

w w w . s a b a t e r a u t o .c o m

De l’avi carrosser a una empresa al servei integral de l’automòbil

L’empresa originària s’ha traslladat dues

vegades per créixer i oferir

un millor servei

A dalt, una imatge de 1954 amb Carlos Sabater Lunati quan treballava en una empresa de carrosseries. A l’esquerra, Anton Carbonell, el 1938. A la dreta, l’establiment el 1973. A sota, les

actuals instal·lacions de Sabater Auto, al carrer d’Alemanya del recinte firal de Figueres.



http://www.hotelultonia.com











ESTANC Nº10 SANT JORDIDES DEL 1965

Salvador Dalí i Gala, Yul Brynner, Kirk Douglas o Ian Gibson han passat per l’estanc-quiosc

per adquirir premsa, revistes o tabac.

Dolores Santamaria Álvarez va sol·licitar la reobertura de l’estanc que hi havia al Castell de Sant Ferran i que havia desaparegut amb el tancament del penal i la reducció de tropes. L’estació que RENFE construïa llavors a Figueres va ser un nou emplaçament idoni. L’estanc de seguida va ser un èxit. Després de la mort de la fundadora, el seu marit, José Jiménez, va continuar el negoci, i posteriorment el seu fill, Xavier Jiménez Santamaria. L’estanc ha estat un observatori privilegiat dels canvis socials i econòmics de la ciutat. Han vist passar milers de veremadors en direcció a França i l’allau turística amb els famosos Talgos Internacionals o l’Expreso Costa Brava que enllaçava cada dia Portbou amb Madrid per Saragossa. Les noves i més àmplies instal·lacions al carrer Méndez Núñez, molt a prop de l’emplaçament original de l’estació, han permés oferir un servei més acurat i modern, amb llibreria i venda de premsa.

E S T A N CNº10 SANT JORDI

C / M é n d e z N ú ñ e z , 2 2F I G U E R E ST E L È F O N972 50 77 76

L’estanc de l’estació de Figueresha vist passar la història sobre les vies

A dalt, Xavier Jiménez a l’interior de l’estanc de l’estació de Figueres. A l’esquerra, molts immigrants d’Andalusia, Extremadura o Múrcia feien la darrera parada per comprar tabac. A sota, celebració dels 50 anys, amb l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip.

70.000 persones per any

passaven en direcció a França per la verema o

la fruita





GARATGE BOSCHDES DEL 1965

La segona generació del taller va apostar

pels vehicles a motor, preveient la desaparició de la tracció animal

L’avi de Joan Bosch, Patllari Bosch, ja tenia un taller de carruatges a principis del segle XIX. El pare, Anicet Bosch, va continuar el negoci familiar i, preveient la desaparició de la tracció animal per als vehicles, es va passar als cotxes quan va néixer el seu fill (actual propietari del garatge). Durant un temps, fins i tot van fer carrosseries de camió amb fusta. Els primers anys es dedicaven al rentat, canvi d’ol i , pupil· latge i molt especialment a la pintura dels baixos dels vehicles, que n’evitava la corrosió. Més endavant, van anar ampliant els seus serveis i van incorporar el manteniment de pneumàtics, la mecànica i l’electricitat. Joan Bosch va aprendre la mecànica de l’automòbil de manera autodidacta. Actualment, el garatge ha actualitzat les seves instal·lacions i s’ha dotat de la tecnologia que reclamen els nous vehicles, amb una gran importància de l’electrònica. És l’únic taller mecànic que hi ha a Castellfollit de la Roca.

GARATGE BOSCHC / O l o t , 1

C A S T E L L F O L L I T D E L A R O C AT E L È F O N972 29 40 62

g a r a t g e b o s c h @ ho t m a i l . c o m

Dels carruatges de fusta a la reparació de vehicles plens de xips i electrònica

A dalt, una imatge antiga del taller de Castellfollit durant una de les reformes. A sota, les actuals instal·lacions del Garatge Bosch.

Fa uns anys, la pintura

dels baixos era molt

important per evitar

la corrossió dels

vehicles



mailto:[email protected]












BOADA PERRUQUERS PER A HOMES

DES DEL 1965

L’establiment té els seus orígens en la

postguerra, tot i que no es va inaugurar

la perruqueria fins a mitjans dels 60

En els anys de la postguerra, Joan Boada era un de tants barbers del poble de Cassà de la Selva. En aquells temps difícils, havia de compaginar el seu ofici de barber amb la feina del suro. L’octubre del 1965, el seu fill, en Josep, continuant la vocació del pare, inaugura una perruqueria per a homes al mateix poble. Era un local innovador per a l’època que oferia el servei de tall a navalla, afaitat i tractaments capil·lars. Continuant la nissaga familiar, la Carme, la néta d’en Joan Boada, també s’incorporà al negoci donant un nou ventall de possibilitats a la clientela i creant així Boada Perruquers per a homes. Avui, en Josep i la Carme treballen plegats des de fa una colla d’anys. Tenen una clientela fidel que els fa confiança. Els agrada participar en desfilades, demostracions i campionats de perruqueria, on donen a conèixer tota la moda masculina més actual amb el tall de cabells, el color i les pròtesis capil·lars.

Als actuals propietaris els agrada participar en

demostracions i campionats

BOADA PERRUQUERS

PER A HOMES

C a r r e t e r a p r o v i n c i a l , 1 4 2

C A S S À D E L A S E L V AT E L È F O N972 46 33 73

w w w . b o a d a p e r r u qu e r s . c o m

D’un barber que pelava suro a una perruqueria atenta a les noves modes

A dalt, dues imatges dels inicis de l’establiment. A sota, la perruqueria en l’actualitat.















BAR RESTAURANT CAN GARRIGADES DEL 1964

Durant alguns anys l’establiment era

una botiga de comestibles amb

una barra que feia la funció de bar

Can Garriga va iniciar la seva activitat com a botiga de venda de vins i comestibles. L’origen del nom és degut a què Pere Sabater era fill d’un mas de Fontcoberta anomenat Can Garriga i va voler mantenir el nom de la casa d’on provenia. Pere Sabater, juntament amb la seva esposa, Rosa Portella i Vim, van ampliar el negoci i al cap de pocs anys van afegir el bar a l’oferta de l’establiment. El local tenia una part de botiga i una part amb una barra que feia la funció de bar. A principis dels anys 80 es va deixar l’activitat de botiga. Amb la mort sobtada de Rosa Portella, esdevinguda el 1984, i a causa de la salut delicada de Pere Sabater, l’empresa passa a mans del fill gran, Jaume Sabater i Portella, que amb el suport dela seva esposa, Dolors Masdeu i Batlle, va continuar el negoci fins a l’actualitat. L’establiment s’ha ampliat i adaptat a les demandes dels nous clients. En l ’ a c t u a l i t a t é s u n r e s t a u r a n t especialitzat en carns a la brasa.

BAR RESTAURANT CAN GARRIGA

C t r a . d e C a m ó s , 2 7 1B A N Y O L E ST E L È F O N972 57 09 48

b a r c a n g a r r i g a @ gm a i l . c o m

Un restaurant de carns a la brasa que va començar com a botiga de vins

A la foto superior, l’exterior de la botiga de comestibles, als anys 60, amb els fundadors a l’esquerra de la imatge. A l’esquerra, Rosa Portella accedint al bar. A la dreta, el restaurant en l’actualitat.

El fundador del negoci va voler mantenir el nom del mas d’on provenia















CARNISSERIA DALMAUDES DEL 1962

Després d’estudiar teneduria de llibres i treballar amb el

bestiar, Ernest Dalmau va decidir

que volia ser carnisser

Ernest Dalmau va estudiar “teneduría de libros” però va haver d’ajudar el seu oncle Benet (en Xarric), que era negociant de bestiar. Portar cada dia els vedells dels masos als escorxadors era una feina ingrata, així que després del servei militar va decidir aprendre l’ofici de carnisser amb la seva nòvia, avui esposa, Rosabel. Ella va fer d’aprenenta a Palafrugell i a la Cooperativa de Palamós i ell va treballar al Matadero Gerunda i a Can Sidro de Sant Feliu de Guíxols. Obren la carnisseria al carrer de l’Arc en casar-se, el 1962. Es traslladen al carrer de Cervantes el 1973. El fill, Artemi, els va empènyer a créixer: una altra carnisseria al carrer de Xaloc (1985) i tres parades al mercat Municipal de Palamós (polleria, carnisseria i formatgeria, el 1991). El matrimoni fundador ja s’ha jubilat i Artemi Dalmau continua el negoci amb la mateixa il·lusió. Quan mira enrere, Ernest Dalmau està satisfet de la decisió de ser carnisser.

CARNISSERIA DALMAU

C / C e r v a n t e s , 3 4P A L A M Ó ST E L È F O N972 31 59 83

c a r n i s s e r i a d a l m au @ g m a i l . c o m

Un matrimoni que ha traspassat al seu fill la passió per la carnisseria

A dalt, els fundadors de la carnisseria, amb el seu fill. A sota i a la dreta, la façana i l’interior de l’establiment en l’actualitat.

El matrimoni fundador ja s’ha

jubilat i el fill, Artemi, és qui porta

l’establiment
















PERRUQUERIA LAURADES DEL 1961

Laura Marata va acabar obrint la

seva perruqueria al poble on estiuejava

Laura Marata tenia clar des de petita que volia ser perruquera. Amb 14 anys, va començar a fer encàrrecs i escombrar a la perruqueria Benito-Ciurana de Barcelona. Dels 16 als 24 va treballar en plantilla en aquest mateix establiment. La seva petita empresa va començar en una habitació de la casa del carrer de la Mare de Déu de Montserrat de Cornellà, el poble on estiuejava i on va anar a viure després de casar-se amb Esteve Canals. El 1971 va obrir perruqueria al centre del poble i el 1979 es va traslladar al passeig de Sant Jordi, on va treballar amb les seves dues filles, Glòria i Laura. Tot i que el la es va jubilar el 2001, la perruqueria perviu. Actualment la regenta la seva filla, Laura Canals, amb l’ajut de la Mercè. Laura Marata diu que la dedicació al seu establiment ha estat total i absoluta. Moltes de les clientes que van venir el primers dies li continuen fidels. Aquesta és una de les seves satisfaccions més grans.

L’establiment manté algunes de les clientes que van

començar a anar-hi fa 50 anys

PERRUQUERIA LAURA

P a s s e i g d e S a n t J o r d i , 1 9

C O R N E L L À D E L T E R R IT E L È F O N972 59 40 26 j o s e p s o l e r g r o s @g m a i l . c o m

Una perruqueria amb clientes fidels que va néixer en una petita habitació

A dalt a l’esquerra, el carnet sindical que calia tenir als anys 60. A les fotos en blanc i negre, imatges dels inicis de l’establiment. A sota, Laura Marata amb la seva família a la perruqueria.


















TRANSPORTS PORQUERESDES DEL 1960

Un client va proposar a Joan Ferrer dedicar-se exclusivament al transport i li va

vendre el seu primer camió el 1960

Ja als anys 40, Joan Ferrer i Company, d’Usall (Porqueres), va començar a transportar amb el carro familiar llenya del bosc cap a Banyoles. També feia de pagès, fins que el 1960 un dels seus clients li va proposar dedicar-se plenament al transport i li va vendre el seu primer camió. Amb la seva dona, Rosenda Mach, van ampliar el negoci fins arribar a tenir sis camions. El fill, Salvador, ajudava el pare de ben jove. El 1986 es constitueix l’empresa Transports Porqueres SA, que incorpora la segona generació, en Salvador i la seva esposa, Rosa Isern. Van afrontar nous reptes amb una aposta per les noves tecnologies, la qualitat i el medi ambient. La tercera generació ja treballa a l’empresa, que compta amb una flota de camions i una àmplia cartera de col·laboradors. Està especialitzada en el transport de mercaderia a granel i paletitzada per la Comunitat Europea, realitzant un transport basat en la confiança.

TRANSPORTS PORQUERES

P o l í g o n I n d u s t r i a l L a F r a g a ,

R o n d a C a n a l e t a , 9 - 1 3B A N Y O L E ST E L È F O N972 57 22 22

w w w . p o r q u e r e s . co m

Del transport de llenya en carro a una empresa que connecta amb Europa

A dalt, Joan Ferrer, el fundador de l’empresa. A sota, les actuals instal·lacions de Tranports Porqueres SAU i la seva flota de camions.

L’empresa ja ha incorporat la

tercera generació



http://www.porqueres.com











HOSTAL RESTAURANT TORRASDES DEL 1959

La tercera generació ja s’ha incorporat al

negoci, que s’ha adaptat als nous

models del turisme de muntanya

L’Hostal Torras és una empresa familiar que va començar a finals dels anys 50 de la mà de Joan Torras i Maria Tarrés. A finals dels anys 80 el negoci es va traspassar al fill, Josep Torras i Tarrés, que el regenta juntament amb la seva esposa, Victòria Valls Fernández, l’actual propietària. Des de l’any 1996, les filles de Victòria, Anna i Sandra, la tercera generació de l’establiment, han continuat la tasca d’hostalatge, adaptant-la a les demandes de la nova clientela, però sense perdre la proximitat i la voluntat de servei que sempre ha caracteritzat l’establiment. L’hostal disposa de 45 habitacions dobles, amb bany, calefacció individual i televisor. L’hostal recomana la banyera d’hidromassatge després d’una caminada pels boscos de Sant Hilari. I també un bon àpat cuinat per la Victòria i servit per la Sandra, responsable del menjador. Volen que els clients se sentin com a casa en els seus dies de lleure.

La fonda ocupa el mateix

espai des dels seus

inicis, però s’hi han fet importants reformes.

HOSTAL RESTAURANT TORRAS

P l a ç a D r . G r a v a l o s a , 1 3

S A N T H I L A R I S A C A L MT E L È F O N972 86 80 96 h o s t a l t o r r a s . c o m

Mig segle d’hospedatge i bona cuina al cor de Sant Hilari Sacalm

Al centre, la façana actual de l’establiment. A dalt i a baix, imatges dels seus origens.



http://www.hostaltorras.com








NOEL ALIMENTARIADES DEL 1940

El 1940, Berga i Bosch van crear la marca Noel, tot i

que no la van registrar fins el 1946. Perdura

fins avui.

L’any 1920, Is idre Bosch i Muntada lloga “La carnisseria Modelo” a Olot. Vint anys més tard, el 1940, Josep Bosch i Callís i Salvador Berga constitueixen la societat “Berga i Bosch SL” i creen la marca Noel. L’empresa inicia una llarga trajectòria impulsada en gran part pel fill del fundador, Albert Bosch i Sala, que la consolidarà com a especialista en pernil cuit, a banda d’embotits curats i carns fresques i elaborades; i n’iniciarà l’expansió internacional. Ja sota l’actual direcció, amb Anna Bosch i Joan Boix (tercera generació), el 2004 es crea la fundació Albert Bosch per donar suport a projectes de recerca mèdica, principalment al càncer infantil. Des del 2011, Albert i Xavier Boix (quarta generació) s’integren a l’empresa amb la mateixa il·lusió que els fundadors i mantenint la qualitat i el bon nom de la marca. Actualment, Noel Alimentaria exporta a més de 55 països i és una de les empreses líder del sector càrnic a l’Estat.

NOEL ALIMENTARIAP l a d e B e g u d à

S A N T J O A N L E S F O N T ST E L È F O N972 29 07 00w w w . n o e l . e s

El 75 aniversari d’una gran marca de productes càrnics d’origen garrotxí

A dalt, la Carniceria Modelo. Una llauna de pernil cuit antiga. A sobre, antiga planta a l’avinguda Maestrazgo d’Olot. A l’esquerra, planta principal a Begudà en l’actualitat, amb la nova ampliació a la part posterior.



http://www.noel.es

http://www.noel.es

http://www.noel.es

http://www.noel.es

http://www.noel.es



TRANSPORTS SAGUÉDES DEL 1934

L’empresa va superar la mort

prematura d’un dels successors gràcies

a l’empenta i la dedicació

de la seva vídua

El 1930, Joan Sagué i Martí va fundar a Juià una empresa de transport amb carro. Traginaven entre les cases i els establiments comercials carbó, llenya, fusta o feixines. L’any 1934 va comprar el primer camió i quan va esclatar la guerra es va traslladar a Flaçà i el negoci va ser col·lectivitzat fins al 1939. En finalitzar el conflicte van haver de tornar a començar. Uns anys abans de jubilar-se, el fill, Damià Sagué Solà, li havia agafat el relleu, però va morir prematurament el 1964 quan el seu camió va trencar els frens baixant del Bruc. La seva dona, Rosa Ribas i Frigola, es va posar al capdavant de l’empresa set anys amb el nom de Transports Vda. Sagué. Quan Lluís Sagué i Ribas arriba a la majoria d’edat es fa càrrec del negoci. L’empresa és dirigida avui per Damià Sagué i Paretas, la quarta generació d’una nissaga que ha sabut fer front als imponderables de la història i als atzucacs de la pròpia vida.

TRANSPORTS SAGUÉ

C a r r e r C o m e r ç , 2 0F L A Ç ÀT E L È F O N972 48 81 05

t r a n s a g u e @ a p l i t ec . c o m

De traginar carbó i feixines en carro al transport nacional i internacional

A dalt, una tarja d’identitat del 1951 que autoritzava l’acompanyant d’un camió. Al mig, tres camions de l’empresa. A l’esquerra, un dels primers camions de transports Sagué.














LA BOTIGA DE FORTIÀDES DEL 1931

La botiga va tenir durant anys un

servei de bar que va ser punt de trobada del poble i també abastia els veïns de sacs de pinso

El barber Joaquim Badosa Ribas va obrir una botiga a Fortià el 1931 que va quedar inscrita a l’ajuntament amb el nom d’“abacería”. Amb la seva esposa, Conxita, van compaginar el negoci amb l’activitat de bar, que de seguida es va convertir en un punt de trobada del poble. El matrimoni va tenir tres filles: Mercè, Marina i Catalina. Aquesta última, la petita, va començar a ajudar els pares a l’establiment fins que se’n va haver de fer càrrec arrel d’una embòlia que va impossibilitar el pare. Amb un Citroën dos cavalls anava a la farinera de Castelló d’Empúries per abastir de sacs de pinso el poble. Catalina es va casar amb Ernest Tibau Salleras, pagès i ramader. Ja amb el bar tancat, el 1991 es va ampliar la botiga. El 1994, el fill gran, Marc Tibau Badosa, pren les regnes del negoci amb el repte de modernitzar-lo, per això prepara una botiga virtual per oferir als clients la possibilitat de visitar-los també a través de la xarxa.

La botiga iniciarà aviat la venda per

internet

LA BOTIGA DE FORTIÀ

P l a ç a C a t a l u n y a , 2F O R T I ÀT E L È F O N972 53 40 77

m a r c f o r t i a @ h o t ma i l . c o m

La petita gran botiga de poble on es pot comprar gairebé de tot

A dalt, l’antiga entrada de la botiga, el 1951. A sota, façana i interior en l’actualitat.















CAN PINXODES DEL 1927

El restaurant Can Pinxo és un dels

indrets més reconeguts per

degustar la cuina dels sabors autòctons.

L’Hotel Restaurant Can Pinxo és un referent de la cuina tradicional catalana des que el 1927 el besavi de la nissaga, conegut per tothom com “en Pinxo de la Sardana”, va inaugurar els fogons de la casa. L’establiment ha anat evolucionant sense perdre mai el favor de la clientela i ha anat reformant les seves instal·lacions. La seva ubicació, al peu de les muntanyes de les Guilleries i el Montseny, el fa un establiment molt freqüentat pels amants de la natura. És punt de sortida de nombroses rutes senderistes i de BTT. El local continua oferint un menú de cuina casolana amb un acurat estil tradicional, acompanyat d’una extensa selecció de vins i caves de la terra. Disposa també de 30 habitacions, algunes d’elles amb capacitat per a 3 i 4 persones. A les parets del restaurant hi ha quadres amb fotografies que per meten resseguir la història de l’establiment, que ha fet de la tradició una atracció que no està renyida amb l’evolució.

L’Hotel Pinxo ha

mantingut el favor del

públic al llarg del temps

CAN PINXOC a r r e r H o s p i t a l , 1

S A N T A C O L O M A D E F A R N E R ST E L È F O N972 84 01 24

w w w . h o t e l p i n x o . co m

Un referent de la cuina tradicinonal catalana per al qual no passen els anys

A dalt, l’equip de l’establiment durant els primers anys. Al mig, l’hotel Pinxo ha estat punt de trobada de tota mena d’actes socials del poble. A sota, interior de l’establiment actualment.














TRANS-ESCAPADES DEL 1915

Durant els inicis de l’empresa, Mateu

Escapa anava amb tren carregat amb un farcell on duia

els encàrrecs entre Olot i Barcelona.

Amb el nom d’“El Ràpido Olotense”, Mateu Escapa i Masaló crea el 1915 un servei de recaderia entre la Garrotxa i Barcelona. En els seus inicis aprofitava l’estructura ferroviària per connectar Olot i Barcelona. Era freqüent veure’l carregat amb el mocador de farcell dins el tren, on portava encàrrecs de particulars i del comerç detallista de la comarca. La distribució porta a porta la feia amb carro a Olot i a peu o amb tricicle a Barcelona. Els dos fills, Patllari i Llorenç, reemprenen el negoci després de la Guerra Civil. El 1960, l’empresa inaugura la línia Olot-Girona-Olot i el 1966 l ’Olot-Barcelona, ambdues amb camió propi. El 1980 es renova l’empresa amb una nova flota, uns nous locals i es crea també un nou logotip. Cent anys després, i amb quatre generacions implicades, l ’empresa continua creixent i obrint noves l ínies. Actualment opera a Espanya, França i els països de la Unió Europea.

TRANS-ESCAPA

C a r r e r d e l a C a n y a , 1 1 5O L O T

T E L È F O N972 26 49 66w w w . t r a n s -e s c a p a . c o m

“El Rápido Olotense” es converteix en una gran empresa de transports

A dalt, Mateu Escapa quan feia la distribució per la Garrotxa amb un carro. Al centre, la flota actual de l’empresa. A sota a l’esquerra, un dels antics camions que feien la ruta Olot- Barcelona. A sota a la dreta, publicitat del recader “El Ràpido Olotense”, amb les seus per rebre encàrrecs.














CA LA LLÚCIADES DEL 1915

L’establiment va començar com una botiga annexa a un negoci de basteria

on es venien corretges i brides per als animals

La història de Ca la Llúcia es remunta al segle XIX, quan el besavi de l’actual propietari, anomenat el “Tutllo”, hi feia de baster, dedicat a vendre brides per als animals. El seu fill Francesc es va casar amb Llúcia Tarré Guitart durant la festa major i van establir una petita botiga annexa de costura, accessoris de consum i adobs. Bona part de la documentació es cremà a la Guerra Civil. El 1963, Francesc, propietari de la casa, signa contracte d’arrendament del local a l’àvia Llúcia, deixant lligat que en cas de faltar, quedaria prorrogat a nom del seu fill, Miquel Boixaderas Tarré. El 1965, Llúcia es jubila i el negoci passa a mans del seu fill, que regularitza el negoci com a “establecimiento de mercería al por menor”. Amb la defunció de Francesc Boixaderas, els dos negocis se separen i la botiga passa al seu fill Miquel. El 1995, Francesc Boixaderas Miranda pren el relleu del negoci, que ara regenta la seva parella, Isadora Mariscal Garcia.

CA LA LLÚCIA

C a r r e r d e S a n t P e r e , 1 0R I P O L LT E L È F O N699 05 05 72

De la botigueta de costura del segle XIX al patchwork del segle XXI

A dalt, en Miquel Boixaderas i la Josefa Miranda, que van portar l’establiment durant uns anys difícils. A l’esquera, l’actual botiga.

L’establiment ha pogut documentar la seva antiguitat, malgrat que gran

part de la seva paperassa es va

cremar durant la Guerra Civil





PASTISSERIA FÀBREGADES DEL 1867

El fundador de l’establiment, segons

la documenació municipal, procedia

de Perpinyà i elaborava confitures

Miquel Roca Colom, nascut a Perpinyà, ja consta com a confiter i propietari del negoci en un permís d’obres concedit per l’ajuntament de Figueres el 1867. Produïa confitures i venia altres articles d’alimentació. Remei Ros Roca, neboda de Miquel Roca, es casa amb Màrius Fàbrega, el qual enfoca decididament el negoci cap a la pastisseria. El fill, Màrius Fabrega Ros, continua el negoci amb el suport de la seva esposa, Encarnació Caritg. El negoci fa un salt qualitatiu amb Emili Fàbrega Caritg, que es forma en diverses escoles i obradors de pastisseria i es dedica al negoci en companyia de la seva dona, Aurèlia Compte Roig. El relleu que assegura la continuïtat d’aquest negoci que ha endolcit durant anys la vida dels figuerencs està assegurat amb la incorporació de Jordi i Maria Àngels Fàbrega Compte, que continuen aquesta nissaga familiar de pastissers. La delicadesa i qualitat dels seus productes són un gaudi per al paladar.

PASTISSERIA FÀBREGA

C a r r e r N o u , 2 4F I G U E R E ST E L È F O N972 50 05 11

w w w . f a b r e g a p a s t is s e r i a . c o m

Una pastisseria centenària que ha endolcit la vida de molts figuerencs

A dalt, alguns dels productes de la primera etapa de l’establiment, amb un dels logos publicitaris. Al mig, l’equip de la pastisseria. A sota, l’interior de l’establiment arrel de la darrera reforma.



http://www.fabregapastisseria.com












CARNISSERIA NEGREDES DEL 1875

Els productes propis i la proximitat al client han estat la

clau per mantenir-se durant tants anys i adaptar-se als

nous temps

És possiblement una de les carnisseries més antigues de les comarques gironines, amb cinc generacions a les seves espatlles. Prové d’una família amb tradició de pastors de xais. Des de sempre, Can Negre destaca per la qualitat dels seus productes d’origen i el bon tracte als clients. Des del 1967, Maria Negre i Joan Bellvehí porten la carnisseria. Abans, la mare de Maria Negre, l’àvia Isabel, havia contret matrimoni amb el carnisser i pastor Josep Negre, un especialista en desfer peça per peça totes les parts de l’animal. El negoci el va continuar la filla petita de tres germanes amb en Joan, que tot i ser sastre va aprendre molt bé l’ofici de carnisser. Des d’aleshores, i amb l’ajut de les filles, posen a la venda excel·lents productes, com la botifarra de bolets o la botifarra de ratafia, que té un gran èxit a la Fira de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, un poble que ha reconegut sempre la qualitat i l’ofici d’aquest establiment.

CARNISSERIA NEGRE

P l a ç a F a r n e r s , 1

S A N T A C O L O M A D E F A R N E R ST E L È F O N972 84 06 25

a l b e r t d o .4 @ h o t m a i l . c o m

Una carnisseria fundada per un pastorde xais fa gairebé un segle i mig

A dalt, els carnissers davant la façana de l’establiment. A sota, l’interior de la carnisseria.

La botifarra de ratafia triomfa a la Fira de la Ratafia de Santa

Coloma de Farners














FLECA I PASTISSERIA NÈCTARDES DEL 1874

Nèctar ha evolucionat i s’ha expandit. Avui té dues botigues a

Cassà de la Selva i una a Girona.

Coneguda popularment com a Can Cristià, la història d’aquest local es remunta a cinc generacions. Salvador Cristià i Marimon el va fundar el 1874 al carrer de la Mel, segons consta a la contribució industrial d’aquell any. D’aquí sortirà més tard el nom de Nèctar. El seu fill, Josep Cristià i Bou, que va ser el primer alcalde de Cassà de la Segona República, continua el negoci, que de vegades fins i tot acollia reunions municipals a l’obrador. Modesta Cristià, filla única, es va fer càrrec de l’establiment amb el seu marit, Pere Reverter Dalmau, qui va introduir la pastisseria. Tradicionalment, els homes treballaven a l’obrador i les dones atenien la botiga. A principis dels 90, obren una nova botiga al carrer de l’Esport de Cassà. Regenta el negoci avui Jordi Reverter, fill d’en Josep i la Quimeta, i la seva esposa, Anna Negre. Ells van obrir una nova botiga a Girona el 2009 i han portat l’avantguarda a l’obrador.

FLECA I PASTISSERIA NÈCTAR

C / d e l a m e l , 2 1C A S S À D E L A S E L V AT E L È F O N972 46 00 41

w w w . n e c t a r . c a t

Tradició i innovació al llarg de cinc generacions de flequers i pastissers

A dalt, diverses imatges de la història de l’establiment, una

d’elles amb l’església de Cassà de xocolata. A la dreta, l’obrador

avui.

Un dels membres de la nissaga va ser alcalde de Cassà i solia

resoldre temes tot funyint el pa








DISTINCIONS ALS ESTABLIMENTS HISTÒRICS! 2015

Publicació de la Cambra de Comerç de Girona amb la col·laboració de la Diputació de GironaTextos: Gerard Bagué, Tura Masoliver i establiments premiats- Impressió: Alzamora - Fotografies: establiments premiats -

Han integrat el jurat de la XXXVIena convocatòria de les Distincions als Establiments Històrics de la Cambra de Comerç de Girona: Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona; Enric Mirambell, Cronista Oficial de la Ciutat de Girona; Narcís-Jordi Aragó, periodista; Joan Domènech, historiador i mestre; Jaume Fàbrega, president de l’àrea de Desenvolupament Empresarial de la Cambra; Eduard Torrent, director gerent de la Cambra, i Júlia Torrent, excap de Comunicació de la Cambra.

Ja hem arribat a la 36ena edició d’aquests premis, que volen reconèixer i estimular la continuïtat dels establiments i negocis gironins.Aquesta revista és un bon reflex de les vicissituds i maldecaps que han hagut de superar. Estem molt contents de la recepció que ha tingut el nou guardó, una placa de forja que es pot exhibir a les façanes. Ja hi ha moltes façanes d’establiments històrics que la llueixen, i després de l’edició d’aquest any, se n’hi afegiran 18 més. M’agrada dir que un establiment històric és, més que mai, tota una garantia de q u a l i t a t i s e r v e i . U n

establiment que ha perdurat en el temps té al darrere una tradició i una nissaga de persones que s’han esforçat a fer rutllar el negoci. Vivim temps frenètics, d’innovacions t e c n o l ò g i q u e s q u e s’encavalquen les unes amb les altres, de canvis en tota mena de processos industrials gràcies a les noves tecnologies, però hi ha coses que no canvien mai. Sempre t indrà un va lor fonamental, que no es mesura amb diners, el tracte humà, la confiança, la dedicació a la clientela, la tradició d’una bona relació comercial. Un establiment amb història és un valor a protegir.

EL VALOR DE LA HISTÒRIADOMÈNEC ESPADALÉ, president de la Cambra de Comerç

Els membres del jurat dels Establiments Històrics, durant la reunió d’aquest any. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Eduard Torrent, Domènec Espadalé, Júlia Torrent, Jaume Fàbrega, Joan Domènech, Enric Mirambell i Narcís-Jordi Aragó.

Documents

Establiments historics 2015 - Cambra de Comerç de Girona