ESTAT DE LA SALUT A CASTELLDEFELS · Això ens permet comparar la variació poblacional d'un any respecte a l'anterior, així com amb la demarcació de Barcelona o a la Comarca del

ESTAT DE LA SALUT A CASTELLDEFELS

18/3/2019

Indicadors de Salut Local

Servei d’Informació i Anàlisi

en Salut Pública

Castelldefels

Dades actualitzades (2016-2017)

Informe d’Indicadors de Salut Local Castelldefels

Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública

Objectiu

Introducció. Informació en salut pública local

Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública Informe d’Indicadors de Salut Local Castelldefels



La DEMOGRAFIA és la ciència que

estudia les poblacions humanes

(dimensió, estructura, evolució i

característiques):

• Interpretació dels indicadors de salut

• La planificació (salut, etc.)

• L’assignació de recursos

• Elaboració de taxes i altres indicadors

• Estudis epidemiològics



4.000 3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000

0 a 4

10 a 14

20 a 24

30 a 34

40 a 44

50 a 54

60 a 64

70 a 74

80 a 84

Padró 1 de gener de 2018: 66.375

La piràmide poblacional del 2018 és de tipus regressiva (envelliment), pròpia dels països desenvolupats.

Estructura de la població (piràmide poblacional 2018)

Immigració

(estrangera)

Major amplada en aquests grups d’edat

i desequilibri entre homes i dones

Caiguda natalitat


Edat mitjana

39,6

Edat mitjana

41,7

Edat mitjana

2018 40,6

(2008 37,5)


41.194 42.110 45.091 46.786

48.982 52.405 53.964

56.718 58.663 58.955 60.572 62.080 62.250 63.139 62.989 63.077 63.255 63.891 64.892 65.954 66.375

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Nom

bre

habitants

Padró a 1 de gener

Creixement important fins 2009 i posterior estancament (des de 2014 s’aprecia creixement).

En 2018 va créixer el 0,63% respecte al 2017 (421 habitants).

Evolució de la població



90,0

100,0

110,0

120,0

130,0

140,0

150,0

160,0

170,0

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Base 1

00

Castelldefels Demarcació Barcelona Comarca Baix Llobregat

Base 100. El primer any el nombre d’habitants de la demarcació de Barcelona i del municipi prenen valors igual a 100, i a partir d'aquí es valora el percentatge de variació

poblacional respecte a l'any precedent. Això ens permet comparar la variació poblacional d'un any respecte a l'anterior, així com amb la demarcació de Barcelona o a la

Comarca del Vallès Occidental

En base 100, el creixement poblacional dels últims anys està per sobre de la demarcació de Barcelona i la Comarca.

Evolució de la població



37.825

40.804 42.068

43.565 44.899 45.347

46.316 47.225

48.042 49.124 49.373

7500

12500

17500

22500

27500

32500

37500

42500

47500

52500

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Nom

bre

d’h

abitants

Padró a 1 de gener

La població d’origen ESPANYOLA té una tendència de creixement continuada.

Evolució de la població (Segons lloc de naixement)



La població d’origen ESTRANGERA va tenir un important creixement fins 2009.

Des de 2014 s’observa una tendència creixent.

Evolució de la població (Segons lloc de naixement)


3.369

5.278

9.304

13.764

16.259 16.164

15.284

17.002

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018


7,07‰ 7,75‰ 7,89‰

7,29‰

5,55‰

3,84‰

3,07‰

0,88‰

5,38‰

6,11‰ 6,16‰ 5,83‰

4,94‰

3,12‰

2,52‰

0,98‰

0‰

1‰

2‰

3‰

4‰

5‰

6‰

7‰

8‰

9‰

2002-03 2004-05 2006-07 2008-09 2010-11 2012-13 2014-15 2016-17

Castelldefels Comarca Baix Llobregat

La taxa de creixement natural té una tendència decreixent des del període 2006-07 i per sota de la Comarca.

Al 2016-17 tant Castelldefels com la comarca presenten similars taxes de creixement natural.

Taxa de creixement natural: es defineix com la diferència entre la taxa de naixements i la taxa de defuncions dels residents del municipi per cada 1.000 habitants

Estructura de la població (creixement vegetatiu)



Taxa d’envelliment: el percentatge que representen els ≥ 65 anys sobre la població total

Hi ha una tendència creixent de l’envelliment important des de 2005, per sota de la Comarca.

Al 2018, per cada 100 persones hi havia ≈ 14-15 persones de ≥ 65 anys.

Estructura de la població (indicadors d’envelliment)


9,8% 9,8% 10,2%

10,8%

12,2%

13,7%

14,5%

11,8%

12,8% 12,8% 13,2%

13,7%

15,2%

16,7%

17,6%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

16,0%

18,0%

20,0%

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018



Taxa de sobreenvelliment: el percentatge que representen els ≥ 85 anys sobre els ≥ 65 anys

Hi ha una tendència creixent del sobreenvelliment a partir del 2006 amb comportament similar a la Comarca.

Al 2018, per cada 100 persones ≥ 65 anys hi havia ≈ 13 persones de ≥ 85 anys.

Estructura de la població (indicadors d’envelliment)


11,5%

9,2%

10,3%

11,6%

13,2%

9,5% 9,5% 9,8%

10,7%

11,8%

12,4%

13,5%

7,0%

8,0%

9,0%

10,0%

11,0%

12,0%

13,0%

14,0%

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018



Amèrica

Llatina 42,5%

Països UE

34,2%

Àsia

8,0%

Resta Europa

7,5%

Àfrica

6,6%

Altres 1,2%

CASTELLDEFELS

Les nacionalitats més freqüents, de les persones nascudes a l’estranger (17.002), són: Argentina, Romania i Uruguai

Nacionalitat i naturalesa de la població (distribució població estrangera 2018)


COMARCA BAIX LLOBREGAT

Les nacionalitats més freqüents, de les persones nascudes a l’estranger (108.413), són: Marroc, Equador i Colòmbia

Amèrica

Llatina 46,7%

Àfrica

22,6%

Països UE

17,0%

Àsia

8,4%

Resta Europa

5,3%


• Augment poblacional (estancament 2011-14).

• El 25% de població va néixer a l’estranger (Argentina, Romania i Uruguai).

• Disminució permanent del creixement natural des de 2005-06 (quasi negativa).

• Feminització estructural important en edats avançades.

• Augment de l’envelliment de la població (envelliment i sobreenvelliment).

POBLACIÓ ENVELLIDA • Efectes econòmics

• Efectes socials

• Efectes polítics

CREIXEMENT POBLACIONAL

(Creixement Natural) • Saldo entre Naixements i Defuncions

• Migracions

Que aporten les dades Demogràfiques a Castelldefels?

Identificació de

necessitats



Taxa d’envelliment: el percentatge que representen els ≥ 65 anys sobre la població total.

En base a un creixement mitjà l’evolució més probable pel 2026 és un increment del 17,2%.

Si al 2018, per cada 100 persones hi havia ≈ 14-15 persones de ≥ 65 anys al 2026 seran 17.

Estructura de la població (projecció indicadors d’envelliment)


9,8% 9,8% 10,2%

10,8%

12,2%

13,7%

14,5%

17,2%

8,0%

9,0%

10,0%

11,0%

12,0%

13,0%

14,0%

15,0%

16,0%

17,0%

18,0%


Taxa de sobreenvelliment: el percentatge que representen els ≥ 85 anys sobre els ≥ 65 anys.

En base a un creixement mitjà l’evolució més probable pel 2026 és un increment del 18,3%.

Si al 2018, per cada 100 persones ≥ 85 anys hi havia ≈ 13 persones de ≥ 85 anys, al 2026 seran 18.

Estructura de la població (projecció indicadors d’envelliment)


11,5%

9,2%

10,3%

11,6%

13,2%

18,3%

7,0%

9,0%

11,0%

13,0%

15,0%

17,0%

19,0%


La SALUT REPRODUCTIVA és clau

per desenvolupar actuacions en

relació als comportaments sexuals i

reproductius:

• Serveis d’informació, assessorament,

educació.

• Serveis d’atenció prenatal, parts sense

risc i postpart.

• Atenció en salut als recents nascuts/des.

• Informació i tractament per les MTS

• Especial èmfasis en la població juvenil.



Embarassos

758

< 20 anys

29 (2,7%)

20 a 34 anys

436 (57,5%)

35 i més anys

293 (39,8%)

Naixements: 6

(20,7%)

IVE: 23

(79,3%)

Naixements: 348

(79,8%)

IVE: 88

(20,2%)

IVE: 48

(16,4%)

Naixements: 245

(83,6%)

Naixements: 599

(79% dels embarassos)

IVE: 159

(21% dels embarassos)

Embarassos (distribució dels embarassos: 2016)



Taxa de Natalitat: relació del nombre de naixements sobre la població (per 1.000 habitants).

La taxa de natalitat cau a partir del 2005 (amb tendència significativa) i es manté gairebé igual que a la Comarca.

Al 2017 es van produir 522 naixements (- 12,8% respecte al 2016).

Natalitat (evolució d’indicadors)


14,6‰

8,1‰

R² = 0,9232

0‰

2‰

4‰

6‰

8‰

10‰

12‰

14‰

16‰

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Taxa *

1000 h

abitants

Castelldefels Baix Llobregat Lineal (Castelldefels)


2000-2001 2002-2003 2004-2005 2006-2007 2008-2009 2010-2011 2012-2013 2014-2015 2016-2017

Mare espanyola 1.085 1.146 1.207 1.144 1.128 1.026 911 891 821

Mare estrangera 156 216 327 365 424 406 368 361 300

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

Naix

em

ents

Mare espanyola Mare estrangera

Evolució del nombre de naixements segons la nacionalitat de la mare.

Els naixements de mare espanyola cauen a partir del 2004-05 i els de mare estrangera en 2008-09.

Al 2017 el 26,4% dels naixements són de mare estrangera (13,7% romanes i 13% marroquines).

Natalitat (evolució d’indicadors)



Taxa de Fecunditat: relació del nombre de naixements per cada 1.000 dones (15-49 anys).

La taxa de fecunditat cau a partir del 2005 (amb tendència significativa), mentre que a la Comarca cau a partir del 2008.

Fecunditat (evolució d’indicadors)


51,5‰

32,6‰

R² = 0,8633

0‰

10‰

20‰

30‰

40‰

50‰

60‰

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Taxa *

1000 h

abitants

Castelldefels Baix Llobregat Lineal (Castelldefels)


31,29 31,53 31,68 31,84

32,39 32,28 32,52 32,63

R² = 0,9476

29,0

29,5

30,0

30,5

31,0

31,5

32,0

32,5

33,0

2002-03 2004-05 2006-07 2008-09 2010-11 2012-13 2014-15 2016-17

Edat

mitja

na m

ate

rna

L’edat mitjana materna va creixent i actualment es manté al voltant dels 32,63 anys.

Fecunditat (evolució de l’edat mitjana materna)



ISF: el número de fills que hauria tingut una dona al final de la seva vida fèrtil si es mantinguessin les taxes de fecunditat per edats existents en el moment del seu càlcul.

1,41 1,47 1,44

1,22

1,53

1,39

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

2002-03 2004-05 2006-07 2008-09 2010-11 2012-13 2014-15 2016-17

Nom

bre

de f

ills

pro

mig

Castelldefels Baix Llobregat ISF referència (2,1)

A l’hora de garantir el relleu generacional el ISF, de Castelldefels i de la Comarca, estan per sota del 2,1 (valor òptim de referència).

Fecunditat (índex sintètic de fecunditat o ISF)



14,0‰

12,0‰

15,5‰

13,2‰ 12,3‰

0‰

4‰

8‰

12‰

16‰

20‰

2003-05 2006-08 2005-06 2007-08 2009-10 2011-12 2013-14 2015-16

Taxa *

1000 h

abitants

Taxa de IVE: relació del nombre d’interrupcions voluntàries d’embarassos sobre les dones de 15-44 anys (per 1.000 habitants).

No hi ha una clara tendència de l’evolució de les IVEs (R² = 0,0779).

Al període 2015-16 es produeixen 323 interrupcions (-7,5% respecte al bienni 2013-14).

Interrupcions Voluntàries d’Embarassos (evolució d’indicadors)



14,3‰

15,6‰

12,2‰

0‰

4‰

8‰

12‰

16‰

20‰

2002-04 2005-07 2008-10 2011-13 2014-16

Taxa *

1000 h

abitants

Taxa de IVE: relació del nombre d’interrupcions voluntàries d’embarassos sobre les dones de 15-44 anys (per 1.000 habitants).

La taxa d’IVE sembla caure a partir del 2008-10, però no hi ha una tendència clara (R² = 0,2079).

Al període 2014-16 es produeixen 482 interrupcions (-8,5% respecte al trienni 2011-13).




14,8‰

22,5‰

17,3‰

12,5‰

9,4‰

5,3‰

0,2‰ 0‰

5‰

10‰

15‰

20‰

25‰

0-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45 i més

Taxa*1

000 d

ones d

el gru

p d

'edat

Edat de la dona

Taxa específica IVE per edat (2016): relació del número d’IVEs en cada grup d’edat per cada 1000 dones del grup d’edat.

La major incidència dels avortaments és en dones de 20-24 anys i de 25-29 anys.

Cal fer menció especial al grup que correspon al de 15-19 anys (3a incidència).




0,1

13,9

20,8

15,5 14,8

9,7

4,0 0,2

17,8‰

21,1‰

17,9‰

9,9‰ 9,9‰

6,5‰

0,2‰ 0‰

5‰

10‰

15‰

20‰

25‰

0-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45 i més

Taxa*1

000 d

ones d

el gru

p d

'edat

Edat de la dona

Autòctona (Espanyola) Estrangera

Taxa específica IVE per edat (2015-16) segons origen de la mare: relació del número d’IVEs en cada grup d’edat per cada 1000 dones del grup d’edat i origen de la mare.

Major incidència d’avortaments en dones estrangeres (20-24 i 25-29 anys): marroquines, romanes i argentines.

Cal fer menció especial al grup que correspon al de 15-19 anys.




• Caiguda de la natalitat.

• Augment de l’edat materna.

• Caiguda mantinguda de la capacitat pel recanvi generacional.

• Un 27% dels naixements (2017) corresponen a mares estrangeres (romanes,

marroquines i franceses).

• No s'observa una clara tendència respecte als avortaments.

• Un 35,8% de dones (57) van realitzar més d’un IVE a part de l’actual (2016).

SALUT REPRODUCTIVA • Serveis de planificació familiar

• Promoció de la salut

PROTECCIÓ DE LA FAMÍLIA • Fecunditat

• Retard de la maternitat

Que aporten les dades de Salut Reproductiva a Castelldefels?

Identificació de

necessitats



La MORTALITAT és un clàssic indicador

de salut:

▪ Investigació etiològica

▪ Vigilància de la salut

▪ Avaluació de polítiques i intervencions

▪ Planificació:

- Determinar prioritats

- Monitoritzar actuacions



76,24 79,76 81,97 83,71 79,09 81,78

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2005-06 2015-16

Anys d

e v

ida

Total

Aproximació a l’estat de salut (reflecteix, no només nivell de salut, sinó també social, econòmic i sanitari).

Durant aquest període de 10 anys s’ha produït un increment absolut de 2,69 anys.

En els homes l’increment relatiu d’anys va ser de 4,6% i en les dones de 2,1%.

Esperança de vida en néixer (2015-16 & 2005-06)



15,14

18,25 19,08 21,37

17,19

19,89

0

5

10

15

20

25

2005-06 2015-16

Anys d

e v

ida

Total

Aproximació a l’estat de salut (reflecteix, no només nivell de salut, sinó també social, econòmic i sanitari).

Durant aquest període de 10 anys s’ha produït un increment absolut de 2,7 anys.

En els homes l’increment relatiu d’anys va ser de 20,5% i en les dones de 12%.

Esperança de vida als 65 anys (2015-16 & 2005-06)



1 1 3

12

31

39

82 75

3 2 1

13

27

54

115

0

20

40

60

80

100

120

140

0-14 15-24 25-34 35-44 45-54 54-64 65-74 75-84 85 i més

nom

bre

de d

efu

ncio

ns

Grups d'edat

Homes (244 defuncions) Dones (215 defuncions)

Distribució de les defuncions específiques per grup d’edat i sexe.

En l’any 2016 es van produir 459 defuncions (53,2% homes), gairebé igual que en 2015.

La distribució per edat és principalment en homes excepte en el grup de 85 i més anys que és en les dones.

Distribució de la mortalitat (evolució d’indicadors)



6,89‰

6,10‰ 5,86‰ 6,02‰ 6,63‰ 6,43‰

7,28‰

0‰

2‰

4‰

6‰

8‰

2003-04 2005-06 2007-08 2009-10 2011-12 2013-14 2015-16

TBMortalitat*1000 hab.

Taxa Bruta Mortalitat (TBMortalitat): relació del nombre de defuncions per cada 1.000 habitants.

Taxa Estandarditzada Mortalitat (TEMortalitat): s’utilitza l‘estàndard europeu de població 2013, definit per l'OMS. Permet

realitzar comparacions així com eliminar l’efecte de l’edat (gent gran).

La taxa bruta de mortalitat presenta un lleu ascens des de 2007-08.

Una vegada ajustat per edat la mortalitat (TEM) té una tendència descendent excepte a l’últim bienni.

Taxes de mortalitat (evolució d’indicadors)


16,61‰ 15,58‰

14,82‰

13,08‰ 11,85‰

9,26‰ 9,74‰

0‰

4‰

8‰

12‰

16‰

20‰

2003-04 2005-06 2007-08 2009-10 2011-12 2013-14 2015-16

TEMortalitat*1000 hab.

Estandarditzem (ajustem per edat)


14,1‰

12,6‰

11,2‰ 10,6‰

9,1‰

7,6‰ 8,2‰

20,2‰ 20,4‰

22,7‰

19‰

17,7‰

11,5‰ 11,7‰

0‰

5‰

10‰

15‰

20‰

25‰

2003-04 2005-06 2007-08 2009-10 2011-12 2013-14 2015-16

Taxa e

sta

ndard

itazada*1000

S’utilitza l‘estàndard europeu de població 2013, definit per l'OMS. L'Estàndard europeu és una població teòrica que permet fer comparacions del nivell de mortalitat entre diferents territoris, en el temps i entre sexes.

La mortalitat, ajustada per edat, és més elevada en els homes que en les dones de manera significativa.

El diferencial entre homes i dones anava augmentant fins 2007-08, des de llavors disminueix.

Taxa de mortalitat (evolució de la taxa estandarditzada per sexe)



18,0‰

15,8‰

11,2‰

0

5

10

15

20

25

Malalties SistemaCirculatori (116)

Tumors (102) Malalties SistemaNerviòs (72)

Taxa e

specífic

a*10.0

00 d

ones

Dones (455 defuncions)

23,3‰

15,9‰

10,0‰

0

5

10

15

20

25

Tumors (144) Malalties SistemaCirculatori (98)

Malalties SistemaRespiratori (62)

Taxa e

specífic

a*10.0

00 h

om

es

Homes (438 defuncions)

El 63,5% de les defuncions van ser principalment per:

tumors, malalties del Sistema Circulatori i del Sistema Respiratori.

Taxes específiques de mortalitat (per grans causes i sexe. Període 2015-16)

* Exclòs els no codificats



85,2%

8,3%

6,5%

Resta causes (783)

Susceptibles d'intervenció per Polítiques Sanitàries (76)

Susceptibles d'intervenció pels Serveis Sanitaris (60)

Causes innecessàriament prematures i sanitàriament evitables (prevenir-les i/o amb diagnòstic i tractament d’eficàcia provada)

De cada 100 defuncions que van haver en el període 2015-16, aproximadament ≈ 15 van ser evitables.

Mortalitat evitable (distribució 136 defuncions evitables, període 2015-16)



64,3%

42,3%

35,7%

57,7%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Homes (84 casos) Dones (52 casos)

Perc

enta

tge d

e m

ort

alita

t evitable

segons

tipus

Susceptibles d'intervenció per Polítiques Sanitàries

Susceptibles d'intervenció pels Serveis Sanitaris

Causes innecessàriament prematures i sanitàriament evitables (diagnòstic i tractament d’eficàcia provada)

Mentre en els homes són principalment per polítiques sanitàries en les dones són pels serveis sanitaris.

Mortalitat evitable (distribució segons tipus mortalitat evitable, període 2015-16)

Isquèmica del cor Cerebrovascular

Tumor maligne pulmó

T mama Isquèmica del cor

Causes externes



• Una tendència decreixent de la mortalitat, ajustada per edat general i per

sexe (excepte últim bienni).

• Una mortalitat significativament més elevada en els homes que en les dones.

• El 63,5% de les defuncions són per malalties cròniques (Tumors, Malalties

del Sistema Circulatori i del Sistema Respiratori) → MCNT.

• De cada 100 defuncions 15 són evitables.

MALALTIES PREVENIBLES • Accions de prevenció/promoció

• Objectiu OMS 25x25 (MCNT)

Que aporten les dades de Mortalitat a Castelldefels?

Identificació de

necessitats

MALALTIES EVITABLES • Polítiques sanitàries (promoció)

• Serveis sanitaris



59,1‰

55,5‰

43,2‰ 45,9‰

33,9‰ 34,3‰ 34,8‰ 37,4‰

35,9‰

0‰

10‰

20‰

30‰

40‰

50‰

60‰

70‰

1999-00 2001-02 2003-04 2005-06 2007-08 2009-10 2011-12 2013-14 2015-16

Taxa *

1000 h

abitants

Taxa Bruta Mortalitat (TBM): relació del nombre de defuncions per cada 10.000 habitants Segons criteris OMS objectiu 25x25:

La taxa bruta por MCNT presenta un descens fins 2007-08.

Des de llavors es troba estancada amb un lleu ascens.

Mortalitat Crònica No Transmissible (evolució)



Morbiditat atesa (hospitalària i mental

ambulatòria)

• Registres del CMBD

• La patologia atesa als hospitals

• La seva evolució

• Les característiques de l’atenció prestada



7.135

520 121

10.384

622 168

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

Hospital Aguts Recursos Sociosanitaris Xarxa Salut Mental

Usuaris/es Contactes

Hospitals monogràfics i

d’altres hospitals amb llits que

pertanyen a aquesta xarxa

Hospitalització convencional, cirurgia

major ambulatòria, cirurgia menor

ambulatòria i hospital de dia, entre

altres.

Recursos sociosanitaris

contractats pel CatSalut

El 11,8% de la població (7.776 persones) van utilitzar algun recurs hospitalari,

principalment l’Hospital d’Aguts, i van generar un total de 11.174 contactes.

Utilització Recursos Hospitalaris (Any 2017)



•Hospitalització general d’aguts



10,3%

63,0%

22,1%

2,8% 1,8% 5,1%

67,9%

18,3%

5,7% 3,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Hospital de dia Hospitalitzacióconvencional

Cirurgia majorambulatòria

Cirurgia menorambulatòria

Altres

Conta

cte

s

2017 (10.384 contactes) 2011 (7.808 contactes)

El 73% dels contactes es produeixen en Hospitalització convencional i Hospital de dia.

Utilització Recursos Hospital d’Aguts (distribució 2017 & 2011)



8,7% 8,6%

9,2%

8,6%

9,4%

10,6%

R² = 0,6202

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Taxa h

ospitalitz

ació

*100 h

ab

La taxa d’hospitalització (HA i CMA) tenia una tendència estable fins al 2012, des de llavors hi ha una tendència ascendent (R² = 0,9372).

Al 2017 la taxa va ser de ≈ 11 persones per cada 100 residents, principalment dones.

Hospitalització convencional + CM ambulatòria (evolució indicadors)



500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

Contactes Contactes Usuaris Usuaries

Piràmide distribució 2017: dels 6.851 usuaris/es que van generar 8.836 contactes. Piràmide distribució 2011: dels 5.450 usuaris/es que van generar 6.730 contactes.

Hospitalització convencional + CM ambulatòria (2017 & 2011)

El 40% dels contactes en HA i CMA té lloc en població de ≥ 65 anys.

També la major incidència de dones de 30-34 anys i el grup de 0-4 anys.

500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

Contactes Contactes Usuaris Usuaries2017 2011



13,0%

10,6% 9,5%

0%

5%

10%

15%

20%

Complicacions del'Embaràs, Part i

Puerperi

Sistema Nerviós iÒrgans dels Sentits

Malalties AparellRespiratori

Edat mitjana 32

Edat mitjana 51

Edat mitjana 50

13,2% 12,7% 11,9%

0%

5%

10%

15%

20%

Malalties Aparell

Respiratori

Malalties Aparell

Digestiu

Malalties Aparell

Circulatori

Edat mitjana 50 Edat mitjana 48

Edat mitjana 60

Distribució dels contactes segons grups diagnòstics CIE-9-MC

Hospitalització convencional + CM ambulatòria (problemes de salut, 2017)



•Hospitalització en salut mental



114

56 47

158

134

58

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

Xarxa Hospitalària Salut Mental Hospitals Aguts Recursos Sociosanitaris


Recull dades de la xarxa d’hospitalització

psiquiàtrica (hospitals monogràfics i en

altres hospitals amb llits que pertanyen a

aquesta xarxa)

Recull dades dels Hospitals d’Aguts Recull dades dels recursos

sociosanitaris contractats pel

CatSalut

El 0,3% dels residents (217 persones) van utilitzar algun recurs hospitalari per problemes de salut mental.

Aquestes persones van generar 350 contactes, principalment a la Xarxa Hospitalària de Salut Mental.

Atenció d’hospitalització en salut mental (període 2017)



3,1‰ 3,2‰

2,9‰ 3,0‰

2,7‰

3,1‰ 3,2‰

R² = 0,0018

0‰

1‰

2‰

3‰

4‰

2004-05 2006-07 2008-09 2010-11 2012-13 2014-15 2016-17

taxa*1000 h

ab

La taxa d’hospitalització en salut mental gairebé es manté estable

(possible tendència creixent a partir de 2012-13).

Atenció d’hospitalització en salut mental (evolució indicadors)



20,1% 19,4% 18,7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Esquizofrènia itrastorns relacionats

Trastorns orgànics idemència

senil/presenil

Trastorns afectius

Edat mitjana 48 Edat mitjana 81

Edat mitjana 52 45,5%

12,3% 9,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Esquizofrènia itrastorns relacionats

Trastorns orgànics idemèncial

senil/presenil

Trastorns afectius

Edat mitjana 39

Edat mitjana 78

Edat mitjana 50

Distribució dels contactes segons grups diagnòstics (217 usuaris/es 350 contactes)

Atenció d’hospitalització en salut mental (problemes de salut, 2017)



•Atenció ambulatòria en salut mental –Centres Salut Mental Infantil i Juvenil

–Centres Salut Mental d’Adults



964 916

844

752 803 795 782 802

668

612 630 645 667

760

689 739

0

200

400

600

800

1000

1200

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Taxa h

ospitalitz

ació

*100 h

ab

Centres Salut Mental Adult Centres Salut Mental Infantil/Juvenil

1.541 pacients van ser atesos al 2017 (2,3% de la població), dels quals 47,9% van ser menors de 18 anys.

Lleu tendència ascendent en infantil/juvenil i en adults des de 2013/14 sense cap tendència.

Atenció ambulatòria en salut mental (evolució pacients atesos)



49 44

41

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Altressimptomes/síndromes

Altres trastorns deldesenvolupament

Trastorn d'adaptacióamb ansietat

Centre Salut Mental Infantil/Juvenil

Edat mitjana: 11

Dones 24,5%

69

47

39

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Esquizofrènia tipusparanoide crònica

Trastorn depressiumajor

Trastornesquizoafectiu

inespecífic

Centres Salut Mental Adults

Edat mitjana: 52

Dones 37,7%

Edat mitjana: 49

Dones 72,3%

Edat mitjana: 52

Dones 64,7%

Distribució dels pacients atesos segons diagnòstics CIE-9-MC

Atenció ambulatòria en salut mental (problemes de salut, 2017)

Edat mitjana: 10

Dones 58,5%

Edat mitjana: 9

Dones 15,9%



•Atenció sociosanitària



417

92

17

511

94

17

0

100

200

300

400

500

600

Recursos hospitalització Recursos atenció domiciliària Recursos atenció ambulatòria


Programa d’atenció domiciliària

(equips de suport PADES),

equips de teràpia d’observació

directa ambulatòria (ETODA)

Unitats de llarga durada, unitats de

convalescència, unitats cures pal·liatives,

unitats de mitjana estada polivalent i les

unitats funcionals interdisciplinàries

sociosanitàries (UFISS)

Hospitals de dia

Menys de l’1% dels residents (526 persones) van utilitzar alguns dels recurs sociosanitaris.

Aquestes 526 persones van generar 622 contactes, principalment en recursos d’hospitalització.

Atenció sociosanitària (període 2017)



2,7‰

5,0‰

2,9‰

6,8‰

0‰

2‰

4‰

6‰

8‰

2004-05 2006-07 2008-09 2010-11 2012-13 2014-15 2016-17

taxa*1000 h

ab

La taxa d’utilització dels recursos sociosanitaris té una tendència creixent.

Atenció sociosanitària (evolució indicadors)



4,0‰ 3,9‰

4,4‰

6,5‰

0‰

2‰

4‰

6‰

8‰

2006-08 2009-11 2012-14 2015-17

taxa*1000 h

ab

La taxa d’utilització dels recursos sociosanitaris té una tendència creixent des de 2009-11 (R² = 0,8879).

Atenció sociosanitària (evolució indicadors)



24,5%

15,2%

10,6%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Tumors Lesions iemmetzinaments

Malaltries AparellCirculatori

Edat mitjana 69

Edat mitjana 84

Edat mitjana 80

33,8%

11,6%

8,4%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Tumors Malalties AparellCirculatori

Malalties AparellRespiratori

Edat mitjana 69

Edat mitjana 78

Edat mitjana 76

Distribució dels contactes segons grups diagnòstics.

Atenció sociosanitària (problemes de salut, 2017)



• Al 2017 el 11,8% de la població (7.776 persones) van utilitzar algun recurs

hospitalari (principalment l’hospital d’aguts).

• Si bé l'hospital d’aguts és el principal recurs hi ha un canvi de tendència de

l’hospitalització convencional a l’hospital de dia (optimització recursos).

• Durant els últims anys hi ha un increment de la utilització dels recursos

hospitalaris i dels sociosanitaris.

CONÉIXER LA

MORBIDITAT HOSPITALÀRIA IDENTIFICAR

NECESSITATS DE RECURSOS

Que aporten les dades Hospitalàries a Castelldefels?

Identificació de

necessitats



Els ACCIDENTS DE TRÀNSIT

• Conèixer els morts i ferits a les carreteres

• Principal causa d’anys de vida perduts

• Desenvolupar polítiques de seguretat viària



77 85

72 85 85

106

115

99

126 126

0

20

40

60

80

100

120

140

2008-09 2010-11 2012-13 2014-15 2016-17

Accid

ents

de t

rànsit\v

íctim

es

Accidents amb víctimes Nº Víctimes

29,4%

65,1%

Evolució dels accidents amb víctimes i número de víctimes.

En el període 2016-17 es van produir 85 accidents de trànsit amb 126 víctimes (65,1% homes).

Distribució dels accidents de trànsit (evolució d’indicadors)



12

16 14

20

R² = 0,6914

0

5

10

15

20

25

2006-08 2009-11 2012-14 2015-17

Accid

ents

de t

rànsit\v

íctim

es

Index accidentabilitat Index accidentabilitat Lineal (Index accidentabilitat)

Evolució de l’Índex d’Accidentabilitat (víctimes i ferits greus).

S’observa una tendència ascendent en l’índex d’accidentabilitat.




11

16 17

20 19

6 7

2 5 5

R² = 0,813

0

5

10

15

20

25

2008-09 2010-11 2012-13 2014-15 2016-17

Mort

s i feri

ts g

reus

Zona urbana Zona interurbana



Evolució dels morts i ferits greus per accidents segons zona urbana o interurbana.

S’observa una tendència ascendent de la sinistralitat per accidents en la zona urbana.


36

44

40 43

47

5 12

6

11 13

0

10

20

30

40

50

60

70

2008-09 2010-11 2012-13 2014-15 2016-17

Víc

tim

es p

er

accid

ents

de t

rànsit

Joves (<35 anys) Adults (35-64 anys) Gent gran (>64 anys)

Evolució del número de víctimes per accidents de trànsit ocorreguts al municipi segons grups d’edat.

El principal grup afectat pels accidents de trànsit són els adults amb certa tendència ascendent.

Tendència creixent dels accidents en la gent gran en els últims biennis.




5,9%

5,9%

7,1%

17,6%

18,8%

44,7%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50%

Sortides de via

Xocs contra obstacles

Caigudes de via

Atropellaments

Altres (incendi, explosió, etc.)

Col·lisió entre vhicles

Víctimes per accidents de trànsit

Tipus accidents

Distribució del número de víctimes segons tipus d’accident de trànsit (2016-17).

El principal tipus d’accident és la col·lisió entre vehicles.

Cal destacar els atropellaments com a tercera causa.



Sense dades: 32,5%


4,3%

3,7%

5,2%

6,0% R² = 0,7118

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

2014 2015 2016 2017

Víc

tim

es p

er

accid

ents

de t

rànsit

Prova alcohol +

Evolució del número de víctimes amb prova d’alcohol +

Des de 2015 s’observa una clara tendència ascendents dels positius per la prova d'alcoholèmia

(mateix número proves).




4,8%

6,5%

8,1%

32,3%

45,2%

1,5%

7,6%

6,1%

28,8%

25,8%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50%

Mort

No informat

Ferit greu (hospitalització >24h)

Il·lés

Ferit lleu (hospitalització <24h)

Víctimes per accidents de trànsit

2012 2017

Tipus lesivitat per accidents de trànsit.

La principal causa de lesivitat en els accidents de trànsit és el ferit lleu al 2017.

Però al 2017 s’incrementa la lesivitat per mort i ferit greu.




Vianants; 8,1%

Vehicles 2 rodes; 27,4%

Vehicles lleugers; 62,9%

Distribució del número de víctimes segons tipus de vehicle 2017.

El principal vehicle implicat en els accidents és el turisme (vehicle lleuger) i la motocicleta (vehicles de dues rodes).




• Sembla apreciar-se una tendència ascendent dels accidents (més evident a

l’agrupar en triennis).

• Major incidència d’accidents en zona urbana amb tendència ascendent.

• Increment dels + en els control d'alcoholèmia en els últims anys.

• Increment dels morts i ferits greus.

• La col·lisió entre vehicles com principal causa (turisme i motocicleta).

PLANS

SEGURETAT VIÀRIA

• Campanyes de prevenció

• Educació i formació viària

Que aporten les dades d’accidents de trànsit a Castelldefels?

Identificació de

necessitats

• Campanyes control alcohol i drogues



Identificar/Prioritzar problemes de salut

Prendre decisions més eficients

Valorar la situació de salut

de la població de manera OBJECTIVA

Establir Accions/Programes en salut

La UTILITAT d’aquests Informe d’Indicadors de Salut Local



DESENVOLUPAR

plans de salut local

Treballar més a prop amb les

administracions sanitàries

i col·lectius socials

AVALUAR

les accions en salut

Treball transversal amb les

Àrees de l’Ajuntament

(Salut a totes les polítiques)

Empoderar la Salut Pública Local

La UTILITAT d’aquests Informe d’Indicadors de Salut Local

Millorar la salut dels ciutadans/es del municipi

i corregir desigualtats



Castelldefels, 18/3/2019

MOLTES

GRÀCIES!!!

Carlos Arias Abad: [email protected]

Xènia Domènech Domènech: [email protected]

Sònia Chavero Bellido: [email protected]

Documents

ESTAT DE LA SALUT A CASTELLDEFELS · Això ens permet comparar la variació poblacional d'un any respecte a l'anterior, així com amb la demarcació de Barcelona o a la Comarca del