1

2

FELIÇ 2006

3

Han fet l’ESTIL DIRECTE: Els alumnes i les alumnes de projecte de recerca dequart d’ESO. La pintura de la portada l’ha feta la Carla EstebaEls dibuixos de secció i el de Bon Nadal són de l’Alícia Floriach.DIRECCIÓ: Marta Montasell i Recoder i Jaume Prat i Fabregat.PUBLICITAT: Sr. Josep Berenguer i alumnes del col·legi.ISSN 1888-4334 DIPÒSIT LEGAL: B-5000787 - 2004EDITA: MARISTES VALLDEMIA La Riera 124-182 08301 MataróTel. 93.755.48.60 Fax: 93 755.48.61estildirecte@gmail.com estildirecte@hotmail.comIMPRIMEIX: Agpograf S.A.

Us desitgemBon Nadal ifeliç 2010!

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 3

Podeu llegir més articles ahttp://sites.google.com/site/

estildirecte

Valldemia acomiada Mossèn Marsal,

capellà de Valldemia Pàg.5

Celebració dels drets dels infants Pàg. 6

Les classes d’infantil canvien de nom Pàg. 9

Aromateràpia per millorar els exàmens Pàg. 13

Descobrim els delegats Pàg. 14

Entrevistes als nous professors Pàg. 20

Entrevista a la secretària del centre Pàg. 23

Rodatge de Pa Negre a Valldemia Pàg. 24

Campanya mà Oberta Pàg. 28

III certamen literari de Valldemia Josep Maria

Pellicer Pàg. 29

Canvi d’etapa en els estudis Pàg. 30

Espai Verd de la comissió Escola Verda Pàg. 31

Nova sala de professors Pàg. 32

Premis per als alumnes de Valldemia Pàg. 35

L’apa passa a ser Ampa Pàg. 37

Presentació del lema Pàg. 38

Consells optomètrics del centre Brock Pàg. 41

Com es fa el dia de la foto Pàg. 42

Presentació dels entrenadors de bàsquet Pàg. 44

Saps que... butlletí de l’Associació dels

Antics Alumnes Maristes de Mataró Pàg. 47

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 4

Més ràpidament que no pas el fred, el desembre ha arribatals calendaris. Sembla que el calendari s’avança a laclimatologia, vivim amb tanta velocitat! Però el fred, elfred suau que tenim a la nostra privilegiada comarca,acabarà arribant. Veurem bufandes, guants i barrets, i galtesi nassos vermells. A l’escola i a les cases, el desembre és unmes especial: per als nens, temps d’il·lusió, per als grans,de sentiments profunds. No deixa indiferent a ningú.El desembre és temps d’Advent i és temps de Nadal. Latradició cristiana hi ha concentrat la celebració de festesimportants, com el naixement de Jesús a Betlem, ol’adoració dels Reis, i un temps d’espera, de preparació,l’Advent. Déu adopta la condició humana, es fa un denosaltres, assumeix com a pròpies la fragilitat, lacontradicció, i alhora la bellesa de ser persona. A més,s’encarna en un racó oblidat de món, fill d’una noia declasse humil, desconeguda, pobra... Creure en un Déu comaquest empeny a viure la vida amb més confiança.Amb el temps, el Nadal ha esdevingut també un temps perconfiar que un món més humà és possible amb l’esforç detots: la dimensió tant familiar d’aquests dies, la proximitatcap a aquells que veiem poc sovint, la necessitat de felici-tar-nos i agrair l’amistat, els obsequis, el record pels quefalten, i també la mirada solidària amb aquells que ho passenmalament. Els nens viuen aquest temps amb els ulls brillants

L’imprescindible Nadalperquè intueixen que darrere hi havalors profunds, sentimentsarrelats.Un jove musulmà africà que vaigconèixer l’estiu passat em va ex-plicar que al seu país tothom,cristians i musulmans, celebra lesfestes de l’islam i les delcristianisme. Uns i altres entenen icomparteixen els valors de lesfestes, sovint coincidents:l’agraïment, la fraternitat, el perdó,la comunió, l’esperança, lainterioritat. A ningú li fa nosaacompanyar els amics de l’altrareligió quan celebren una festa.Viuen units en la diversitat.Em costa entendre aquells que a casa nostra voldrien ama-gar el Nadal. Deixant de banda el consumisme, trobo queels valors que conté i destaca són massa importants, massahumans per passar-ne de llarg. En aquest món tan plural iràpid, el Nadal se’m fa imprescindible.Que passeu un Bon Nadal.G. Xavier Giné i ArnellaDirector

5

Es mor Mossèn Joan Marsal

Les exèquies van tenir lloc a l’església de Santa Maria

Qui va ser el capellà de Valldemia, va ser enterrat el passat 2 de desembre

El passat dimecres 2 de desembre es van celebrar les exèquies deJoan Marsal. En una cerimònia religiosa que va omplir Santa Mariaes va acomiadar qui va ser durant més de 45 anys el capellà deValldemia. De la nostra comunitat educativa els antics alumnes livan agrair tota la dedicació i esforç per aquesta entitat, mentre quel’Ampa del centre, va recordar que haurien volgut celebrar amb ellels cinquanta anys de dedicació a la nostra escola. Aquestes duesinstitucions van realitzar aquest agraïment en el moment de lespregàries. Per la seva banda, la direcció del nostre centre, a travésd’un emotiu parlament del germà Xavier Giné va pregar pel seudescans en pau després d’haver-li agraït la seva tasca a l’escola i alsgermans maristes.Segons informa el diari el Punt mossèn Joan Marsal i Segalés va als76 anys, víctima d’una greu malaltia, després de més de cinc dècadesde vida sacerdotal.Nascut a Sant Vicenç de Torelló el 1933, als 10 anys va entrar alseminari menor de la Gleva i després al seminari Major de Vic. El 22de desembre del 1956 va ser ordenat sacerdot a Manresa i va oficiarla seva primera missa el dia de Sant Esteve a la parròquia de SantJosep de Mataró. En aquesta missa també va celebrar el casamentdel seu germà gran.Posteriorment, va fer de vicari a diverses poblacions d’Osona, comara Taradell, Santa Maria d’Oló i Sallent. L’any 1964, després d’unpartit de tennis de taula entre Valldemia i el Col·legi de Sallent, livan demanar si coneixia algun capellà per anar al col·legi Marista deMataró, ja que el titular havia de marxar al País Basc. Motivat pel fetde tenir la seva família a Mataró, va demanar el trasllat i es va incor-porar a la parròquia de Santa Maria i a la Comunitat Marista deValldemia, on va estar fins a la seva mort.En l’àmbit de l’ensenyament, va ser professor de religió i capd’estudis a l’Institut de Secundària Alexandre Satorras de Mataró.

Va ser l’impulsor de la recuperació de l’ermita de Santa Rita, alveïnat de Valldeix de Mataró, i va aconseguir que s’hi tornés a cele-brar una missa cada diumenge. Mn. Joan Marsal també estava moltimplicat en la preparació del Via Crucis de Mataró i en l’homenatgea la Vellesa.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 5

6Valldemia celebra, juntament

amb les altres escoles

Maristes, el dia dels drets dels

infantsMentre els delegats de les classes eren a Barcelona celebrant aquesta efemèride, tots els alumnesdel col·legi van reclamar el respecte per aquests drets arreu del món.e

d 6

0 d

esem

bre d

e 2

00

9 6

7

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 7

8

"L’infant, cada infant,és un do per a lahumanitat, un do ques’inscriu en unahistòria i obrepossibles novetats.Suscita sorpresa i hade poder, al seu torn,ell mateix meravellar-se del món que liconfiarem."Crida Mundial per auna nova mobilitzacióa favor de la Infància.BICE (BureauI n t e r n a t i o n a l

Catholique de l’Enfance)"Creiem que Déu ens està cridant a ser una veu forta, decidida iprofètica per a la defensa i promoció dels drets dels infants i joves."Assemblea Internacional de la Missió Marista. Document final.Mendes, setembre 07. Els Maristes de Catalunya van voler cele-brar el 20è aniversari de la Convenció de les Nacions Unides sobreels Drets dels Infants com a reconeixement de la tasca feta en aquestterreny per la mateixa institució, així com per mantenir viva l’accióen favor dels infants com a projecte fonamental de la presència

marista en la societat.El Servei d’Obres Maristes va promoure la commemoració d’aquestesdeveniment en totes les seves obres educatives mitjançant laproposta d’un senzill projectepedagògic de sensibilització per apli-car a nivell local i la realització d’unacte institucional el mateix dia 20 denovembre, a l’escola Maristes laImmaculada, de Barcelona.Els objectius eren clars: Conèixer laConvenció dels Drets dels Infants,prendre consciència que ells mateixosen són els destinataris. prendreconsciència que entre ells mateixoss’han de garantir aquests drets, prendreconsciència que hi ha llocs on els dretsdels infants són vulnerats, propiciar laparticipació dels infants i joves en la presa de decisions en relació ala societat i l’escola.Per aconseguir-ho es va dedicar un temps a aprofundir en elcontingut, realitat i implicacions de la Convenció dels Drets delsInfants, a nivell local i global. Es va fer un treball previ a l’auladinamitzat pel tutor/a en el marc de la tutoria grupal i seguint elquadern pedagògic de treball sobre la Convenció dels Drets delsInfants, elaborat per l’Equip d’Educació del SOM.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 8

9

L’Ester Vives, professora d’infantil, diu que no és cap problema per als

nens triar nom de classe, es tria fàcilment i als nens els agrada.

1-Qui va decidir canviar el nom de les classes d’infantil?A p3 els trien els mestres i a p4 i a p5 els nens.2-És el primer any que heu canviat els noms de lesclasses d’Infantil?No. Cada any es canvien perquè van en funció del nivell que estreballa des de fa aproximadament tres anys.3-Sobre els nous noms van haver-hi moltes opcions aelegir?N’hi ha hagut diverses, els nens (ajudats pels professors, exceptep3, que ho trien els professors) diuen possibles opcions quedesprés es voten i la més votada és la que es tria.

Nous noms de

classe per a Infantil

El començament del nou curs és el que fa canviar els noms de les classes delcurs passat, i sembla que això als nens els agrada.

Els nens proposen noms referents a un tema en concret que ha escollit elprofessor, i després el més votat és amb el que es queden.

Redacció: Marta Badia, Belén Balagué, Sara Cano, Ivet Casas, NatàliaChaves, Inés Fallon, Eli Salmoral.

4-Quins noms van sortir seleccionats?A p3 esquimals (Ester Vives), mexicans (Elena Arañó) i vikings(Manolo López)A p4 japonesos (Gemma Molins), indis (Gemma Puertas),romans (Mònica Pascual).A p5 xinesos (Dolors Calderon), vaquers (Marta Montasell) ,russos (Ingrid Floriach)5-Feu alguna activitat relacionada amb el nou nom de laclasse?Els expliquem contes segons el nom de la classe, la seva història ila cultura.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 9

Olivia i Ester

10

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 1

0

11

Preguntes als alumnes:Entrevista a Laia i Olivia (p5), Laura(p4), Helena(p3).

1- Com es diu la vostre clase?Xinesos (Laia), Vaquers (Olivia), Japonesos (Laura),Vikings(Helena)

2- El nou nom de la vostre classe us agrada?Laia: Volia un altre nom.Olivia: Hagués preferit posar-li “Hannah Montana”.Laura: Sí, va ser el que vaig triar jo.Helena: Ja m’agrada el que tinc.

3- Què és per a tu el nom de la teva classe?Olivia: Noi amb un barret.Laura: Un nen que té els ulls allargats.Helena: No ho sap.

4- Hi ha algun nen de la vostre classe d’aquesta raça?Laia: No.Laura: No hi ha cap japonès però si que hi ha un nen que s’hiassembla (Xinès).

5- Què us han explicat sobre el nom de la vostre classe?Laia: No me’n recordo.Laura: Viuen en una illa com Mallorca i quan van de festa portenuns vestits llargs i uns monyos.

La Laura

L'Helena, la Olívia i la Laia

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 1

1

12

El 27 de novembre es va fer al teatre del col·legi la divulgaciód'aquest projecte de construcció d'una escola a Ghana ambun vibrant concert. La gira que va portar la cantant InmaSerrano a Mataró volia convidar a participar i a difondre perCatalunya el projecte de Cantos de Ghana que donarà suporta la construcció d'una escola a Kasoa, a 30 kilòmetres d’Accra

(Ghana). Cantosde Ghana és unprojecte del’ONG maristaSED i un grupd’autors i artistese s p a n y o l s ,liderats per InmaSerrano. Estracta d’unp r o j e c t eaudiovisual – CD+ DVD – on ungrup de nenes del’escola Saint

Valldemia acull

«Los Cantos de Ghana»Un projecte solidari amb la participació de diferents cantants encapçalats perInma Serrano

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 1

2

Marcellin Champagnat de Kumasi canten amb artistes comVictor Manuel, Tontxu, Caco Senante, Mai Meneses, JavierÁlvarez o Tam Tam Go.El germà Aureliano, responsable delsdiferents projectes de SED a la zona , i Inma Serrano, res-ponsable del projecte musical, presenten el projecte. El G.Aureliano va donar testimoni del seu treball amb la poblaciódel país i Inma Serrano va explica la seva experiència i vaoferir un recital. Si desitgeu col·laborar amb aquest

projecte podeu adquirir

els CDs a 10 • en les

presentacions del

projecte o bé

contactant amb

sedcatalunyasecre@sed-

ongd.org. També els

podeu adquirir a la se-

cretaria del col·legi.

13

Els caps d’estudis de secundària i de batxillerat, segons han pogutsaber de fonts solvents les redactores de la LLUFA DIRECTA hanobservat l'estrés que suposa per als alumnes enfrontar-se als exàmensi estan estudiant la possibilitat de fer sessions de musicoteràpia perenfortir els coneixements i d’aquesta manera enfrontar-se millor ales proves.L'equip pedagògic i directiu de l'escola creuria oportú que elsalumnes escoltessin una estona de música, dins del SUM per tal dedesconnectar i rendir al màxim davant les proves.Aquestes sessions, que serien interpretades per alumnes de l’escolasota la batuta d’Emili Òrrit, s’experimentaran primer amb elsalumnes escollits de l’ESO per posteriorment fer trascendirl’experiència al Batxillerat.

Infantil i Primària es decantaria per la xocoteràpiaLes redactores de la LLUFA DIRECTA hem sabut, també de bonatinta, que la direcció d’infantil ja està estudiant la possibilitat d’aplicar

Musicoteràpia, i qui sap si xocoteràpia,a l'escola

Els alumnes rebran sessions

de musicoteràpia per

relaxar-se per als exàmensRedactores: Ester Calvo, Clara Carpintero, Alba López i Gemma Maspoch

tècniques de xocoteràpia per fer les adaptacions a l’escola. Aquestesaplicacions sembla que també arribaran als professors a través deteràpies manuals a base de suc de raïm i que s’aplicarien, sobretot,en els finals dels trimestres.Aquestes noves maneres de conciliar el benestar i les tasquesquaotidianes estan sent seguides pel departament d’educació quin’auditarà els resultats.L’ampa i els antics alumnes s’hi apuntenLes redactores de la LLUFA DIRECTA han preguntat als presidentsde l’Ampa i dels Antics Alumnes els quals han confirmat que estanrealitzant contactes amb prestigiosos centres de teràpies manualsde la ciutat perquè els pares i els antics alumnes també puguingaudir d’aquestes noves tècniques.La Selectivitat, música celestialSi l’experiència és bona, just abans de les proves de selectivitat elgrup «A dos cuerdas» farà una sessió de preparació per als alumnesde Valldemia.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 1

3

14

Els delegats són alumnes

responsables i complidors.

Hem parlat amb tots els delegats de l’escola i enshan explicat els seus objectius per a l’any, lesfuncions que tenen dins la classe i el per quècreuen que els seus companys els han triat. Enla fotografia superior podeu veure els delegats(excepte els de 1r de Batxillerat) en la celebraciódel dia dels drets dels infants a Barcelona. Elsacompanyen David Codina i Gemma Molins.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 1

4

15

Red

acto

rs: V

ícto

r C

ebri

án i

Pol

Bel

tran

.

La Sara Polo és la delegada de 5è A i té10 anys. Com a delegada li agradariaaconseguir que la classe funcionés millor.Li agrada ser delegada perquè representaals seus companys i perquè se sent bé jaque ells l’han escollida. Creu que elsseus companys l’han escollida ja que potser capaç de millorar el grupclasse.

La Laura Elba és delegada de 5è C i té10 anys. Com a delegada li agradariaaconseguir que tots siguessin bonscompanys i no es barallessin, vol que hihagi un bon ambient. La seva intenció noera ser delegada, diu que s’hauria estimatmés ser consellera.

L’Albert Bosch té 10 anys i és eldelegat de 5è B. Amb el seu càrrec dedelegat li agradaria aconseguir bonespropostes i poder complir-les. Li agradaser delegat ja que representa a la sevaclasse. Creu que els seus companysl’han escollit ja que és una personaresponsable i que treballa bé.

La Maria Elena Lewis és delegada de 6èA i té 11 anys. El que vol aconseguir coma delegada és que totes les bones idees espoguin complir. Li agrada ser delegadaperquè li encanta representar la classe.Creu que la classe l’ha triada perquè s’hanpresentat en grup i el seu grup era bastantbo.

En Marco Gesualda va a 6è B i té 11anys. El seu objectiu és que no hi haginbaralles, és a dir, crear bon ambient. Liagrada ser delegat perquè té més opcionsde poder triar alguna cosa. Creu que elsseus companys i companyes l’hanescollit perquè l’any passat va ser delconsell i ho va fer força bé.

L’Helena Serrano va 6è C i té 11anys. El que més li agradaria aconseguircom a delegada és una classe millor. Liagrada ser delegada per posar mésdetalls a la classe. Creu que l’hanescollida perquè està bé a la classe i esporta bé amb tothom.

Redactors: Albert Caro, Oriol Casabella, Víctor Cebrián, SergiJimenéz, Marc Sánchez i Marc Tarrés.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 1

5

16

-En Paul Lorton té dotze anys i és eldelegat de primer d’ESO A. Li agradaser delegat perquè ajuda els companysde classe. Els seus objectius mésimportants són que tothom es porti béamb tothom i crear un bon ambient. Nohavia estat delegat anteriorment però téexperiència com a conseller. La sevafeina és dir el que va malament, ferpropostes i també fer els canvis de lloc.Creu que l’han escollit delegat perquèés responsable i complidor amb laclasse.

L’Oriol Picon té dotze anys i és delegatde primer d’ESO B. Ens comenta que liagrada ser delegat perquè representa a laseva classe i també que els seus objectiussón fer anar per bon camí a la classe i queels companys es respectin entre ells.Anteriorment no havia estat delegat mai.Les seves funcions a la classe són vigilarquan no hi ha el professor i representar laclasse. Volia ser delegat per representar ala classe i perquè creu que pot fer un bonpaper.

En Ferran Ortiz té dotze anys i és eldelegat de primer d’ESO C. Diu que li agra-da ser delegat perquè creu que és un càrrecimportant. Vol aconseguir que a la classe hihagi un respecte i que sigui la millor. Maihavia estat delegat. Les funcions que du aterme són les de fer alguna reunió per sis’han de fer canvis i si hi ha alguna propostao queixa li transmet al seu tutor. Pensa queels seus companys l’han votat perquè ésuna persona responsable i bastant simpàtic.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 1

6

17

En Víctor Garcia té 13 anys i és eldelegat de segon d’ESO B. Li agradaser delegat perquè és el representatde la seva classe. El seu objectiu mésimportant és dia dia tirar la classeendavant. Abans no havia estat delegat.La seva funció és parlar amb el tutorsovint per comunicar-li el que passa ala classe i li sembla que els seuscompanys l’han escollit perquè podiafer una bona tasca.

La Núria Rabassa té dotze anys i és ladelegada de segon d’ESO A. A la Núria liagrada ser delegada perquè la classe està ales seves mans i si hi ha algun problema elcontrola. Els seus principals objectius sónintentar que la classe millori i tambéguanyar les festes de la llum. Abans no haviaestat delegada però sí havia estat membredel consell. Una de les seves funcions éscontrolar en els canvis de classe que el seuscompanys estiguin calmats. Creu que elsseus companys l’han escollit perquè laveien una bona delegada.

En Pablo Carrasco i l’AriadnaBancells tenen tretze anys i són elsdelegats de segon d’ESO C. Els agradaser delegats perquè són elsrepresentants de la classe i l’objectiuconjunt dels dos és portar la classe abon port. En Pablo mai havia estatdelegat però en canvi l’Ariadna sí. Elsseus càrrecs són control d’assistència iapuntar el que passa a la classe. En Pa-blo es va presentar perquè l’AlbertEsteve li ho va proposar i L’Ariadnaperquè podia representar bé a la classe.

En Sergi Brassier té catorze anys iés el delegat de tercer d’ESO C. Liha agradat molt el fet que els seuscompanys l’hagin escollit delegatperquè això demostra que li handonat molta confiança. El seuprincipal objectiu és complir ambels objectius que la classe esproposi. Ja havia estat delegat a sisède primària. La seva funció mésimportant és fer de pont entre elsprofessors i els companys de la sevaclasse.

-En Ramon Blanquer té catorzeanys i és delegat de tercer d’ESO A.Li agrada molt ser delegat perquèrepresenta els alumnes. Els seusobjectius més importants sóntransmetre les idees dels alumnes ique la classe vagi bé. Ja havia estatdelegat a segon d’ESO i també formapart del consell escolar. La sevafunció és dir el que pensen elscompanys i creu que els companys elvan escollir perquè ell els vaprometre que ho faria bé.

-La Teresa Pretel té tretze anys i ésdelegada de tercer d’ESO B. Diu queli agrada molt ser delegada perquèsempre s’havia quedat a les portesformant part del consell. Els seusobjectius i funcions són una bonacomunicació entre professors ialumnes i sobretot arribar a acords.No havia estat delegada però síconsellera. Els seus companys l’hanescollida delegada perquè ésresponsable, compleix amb elsobjectius i treu molt bones notes.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 1

7

18

La Gemma Romagosa té quinzeanys i és delegada de quart d’ESOC. Li agrada ser delegada perquè ésla persona que representa els seuscompanys. El seu objectiu és que laclasse tiri endavant dia a dia. És elsegon any consecutiu que els seuscompanys la trien delegada. Creuque l’han triada per segon any perquèl’any passat va fer una bona feina iels seus companys ho han valoratpositivament.

-La Júlia Monfort té catorze anys iés delegada de quart d’ESO A. El queli agrada de ser delegada és que tensun càrrec important dins la classe ipots gestionar tot el que passa. Un delsobjectius més importants que té és quela seva classe millori. Anteriormentno havia estat delegada però a tercerd’ESO va ser del consell. Les sevestasques són fer reunions al migdia iparlar amb els professors.

La Ivette Bombardó té quinze anysi és la delegada de quart d’ESO B. Liagrada ajudar que la classe vagi bé irepresentar-la. Els seus objectius sónque la classe funcioni correctament iajudar el professor en diferentstasques de la classe. No ha estat dele-gada anteriorment, però ha formatpart del consell. Diu que va sortirescollida perquè hi havia pocscandidats i la gent de la classe hiconfia.

La Laia Vila té 16 anys i va a 1r deBatxillerat A. Diu que no és que liagradi ser delegada sinó que la vaescollir la majoria. Els seus objectiussón que la classe vagi bé i que no hihagi queixes. Les seves funcions sóndecidir les dates dels exàmens iparlar amb els professors si hi haalgun problema. També ha estatdelegada a 1r, a 2n i 4t d’ESO. Creuque l’han votada perquè ho farà bé al’hora de decidir els horaris delsexàmens.

L’Enric Vinyals va a 1r deBatxillerat B i té 16 anys. El vasorprendre ser delegat perquè nos’ho esperava. Els seus objectiussón millorar el rendiment de laclasse. Les funcions que té eldelegat són decidir alguna cosaque afecti la classe i regular lesdates dels exàmens finals. Nohavia estat delegat anteriorment.Creu que l’han escollit delegatperqùe el veuen com una personaresponsable.

En Francesc Pla té 15 anys i va aprimer de Batxillerat C. Li agradaser delegat perquè pot decidirdates d’exàmens i adequar-los bé.Els seus objectius són que hi hagiinterès i que la gent s’ho prenguiseriosament. Creu que les funcionsque ha de tenir el delegat són posarordre quan calgui i dir al professorles opinions de la classe. Va serdelegat a 3r d’ESO. Creu que l’hanescollit perquè a 3r d’ESO vahaver-hi un problema i el varesoldre bé.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 1

8

19

L’Eli Cots va a 2n de batxillerat C ité 17 anys. Li agrada ser delegadaper col·laborar amb la classe. Elsseus objectius són que la classeestigui més unida i que s’ajudin elsuns als altres per treure’s elBatxillerat. Ha estat delegadaanteriorment a 1r de batxillerat.Creu que l’han escollida com adelegada perquè és responsable icomplidora.

L’Oriol Parera fa 2n de batxilleratA i té 17 anys. Li agrada ser delegatperquè pot ajudar la classe a quèfuncioni millor. Els seus objectius sónque tothom pugui treballar bé i queels exàmens estiguin en uns bonshoraris. Les funcions que ha de tenirés que tothom es trobi bé a classe. Vaser delegat a 2n i 3r d’ESO i 1r debatxillerat. Creu que l’han escollitdelegat perquè ho va fer prou béanteriorment.

La Clara Masvidal va a 2n deBatxillerat B i té 17 anys. Li agradaser delegada perquè pot fer que laclasse funcioni millor. Els seusobjectius són que la classe tiriendavant, que els horaris delsexàmens estiguin ben posats i que larelació entre professors i alumnessigui bona. Les funcions que ha detenir la delegada són parlar amb elsprofessors per si hi ha algunproblema. Va ser delegada des de 1rd’ESO fins 2n de batxillerat menys3r d’ESO. Creu que l’han escollidadelegada perquè la veuen com unapersona responsable.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 1

9

20

-Oriol Barrero va estudiar INEFC, i després primer grau d'entrenador.

Va treballar durant un temps de segon entrenador de la base del Barça

de bàsquet i actualment treballa com a segon entrenador del júnior

d'un equip de Badalona, el Maristes Ademar.

-L'Oriol va començar la seva afició pel bàsquet als quatre anys.

Actualment és professor d'educació física al col·legi Maristes Valldemia

de Mataró als cursos d’ESO. Ell diu: "M'agrada ensenyar als joves" ja

que des de petit li agradava el tema esportiu tot i que va triar el

batxillerat tecnològic.

Ens va comentar que això de ser entrenador de bàsquet és com un

tipus d' afició, i ser professor és una feina molt seriosa.

"M'agrada aquest col·legi perquè els alumnes tenen molta disciplina,

també és una escola gran i amb instal·lacions molt bones per impartir

classes d'educació física, el professorat s'ha implicat molt en la meva

iniciació".

Les aficions a què hi dedica més temps són el bàsquet i les activitats en

el medi natural. No és el primer col·legi on treballa de professor ja

que va treballar en un col·legi de Badalona.

Per als més interessats, l'Oriol és una persona molt oberta, dinàmica,

responsable i treballadora i que s'esforça perquè els nois i noies puguin

divertir-se a les seves classes i assolir els seus objectius.

Quan li van oferir la feina a Valldemia, tenia una altra oferta, però va

decidir venir a treballar al nostre cole perquè li anava molt bé la seva

ubicació, les instal·lacions són molt bones per ensenyar i també va

influir en la seva decisió que ja coneixia aquest col·legi ja que l’havia

visitat alguna vegada per jugar contra el C.E Valldemia de bàsquet.

Els reporters de l'ESTIL DIRECTE entrevisten el nou professor d'Educació Física

"M'agrada ensenyar

als joves"L'Oriol Barrero ens va comentar la trajectòria que ha seguit a la seva carrera com a professionald’educació física i entrenador de bàsquet.

Redactors: Alejandro Matías González, Manel Maragall, Guillem Ruíz, Albert Tarrés, AlexTeruel.

També ens va dir que la seva aspiració màxima en el seu treball és combi-

nar perfectament la docència amb la gestió esportiva. A ell també li

agradaria haver estudiat empressarials però al final va escollir l'inefc.

Ens va comentar també que en aquesta escola hi ha molta disciplina, i això

facilita el seu treball, també ens ha dit un secret que té ell per ensenyar els

nois i motivar-los que és: "no ser exigent i sobretot apropar-te a ells, però

sense ser massa tolerant".

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 2

0

21

Lidia Altarriba té 26 anys i fa classesd'anglès i d'educació física, ja que ara esfan en aquesta llengua. També fa classesd'informàtica i medi a cinquè de primària.És també entrenadora de "spinning" enun gimnàs.Lídia Altarriba va estudiar magisteri dellengua estrangera, especialitat anglès, jafa molt de temps perquè li agradava moltdonar classes, i ja ho feia fent-ne de reforç.Ens comenta que la diferència més granentre l'escola on treballava abans iValldemia és la gran varietatd'instal·lacions que hi ha aquí, per aixòdiu que allà no tenien aula de música, niuna aula d'anglès, ni un pavelló ja quenomés hi havia una classe per curs.Opina que fer les classes d'educació físicaen anglès està molt bé, així els alumness'adonen que és una llengua important percomunicar-se. Quan ella anava a l'escolali feien les classes d'anglès en català, i creuque no s'han de fer d'aquella manera.Va fer un "Erasmus" a Viena durant unsemestre i malgrat que a classe parlavenalemany, ella s'havia de comunicar enanglès fins que va aprendre la llengua germànica.

Nova professora d'anglès a cicle mitjà

"Hi ha molta diferència

entre l'ensenyament d'ara i

el d'abans"

Redacció: Maria López, Tania Marín, Gemma Romagosa, Alex Sánchez iAndrea Santander.

No està massa d'acord amb el plaBolonia. Ho argumenta dient que hiha carreres com empresarials quenecessiten quatre anys per ser méscompletes, però un magisteri ambtres anys ja està bé. Segons ella unadiplomatura està tan bé com unallicenciatura.Creu que Valldemia és l'única escolaque a les tardes fa de dos quarts dequatre a dos quarts de sis. Al migdiaté més estona i més temps per des-cansar. Però a la tarda, a dos quarts desis, sembla que li falti temps per ferles coses, ja que en fa moltes comtots els professors.Al preguntar-li per l'assignatura queli agrada més impartir diu que no n'hiha cap en concret, li agrada la varietatencara que sigui especialitzada enanglès. Ens explica que a l'escola ontreballava abans només feia classesd'anglès de P3 fins a sisè de primària.A nivell personal es troba molt a gustamb els companys que té ara i s'haintegrat molt bé al col·legi.Parlant dels seus gustos ens comenta

que el cantant que li agrada més és el britànic Robbie Williams.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 2

1

22

En José Manuel Bernal va estudiar a Maristes Rubí,Maristes Montserrat, Maristes la Immaculada, IES Bulli-dor de Rubí. És llicenciat en Geologia, té cursos de dissenygràfic, anàlisi d'aigües, de religió, de mates i altres. Liagrada molt la Biologia ja des de petit.

Des de petit li ha agradat molt ensenyar, i a mesura que s'ha anat fentgran rebre ensenyances dels alumnes li resulta gratificant. També haestat ensenyant a diferents escoles abans d'arribar a Valldemia, comper exemple: Maristes Rubí, Puig i Cadafalch (aquí a Mataró) i aJaume Viladoms (Sabadell).Diu que l'escola li agrada molt perquè té grans instal·lacions, elsprofessors l'han ajudat a adaptar-se... Quan era estudiant era unalumne notable. Durant el seu temps lliure li agrada escalar, anard'excursió, córrer, anar amb bicicleta i fer esports de muntanya engeneral.

- Amb quin professor/a et relaciones més? Amb els professors de 2n d'eso, ja que sóc tutor de 2n d'eso A.- Què no t'agrada de l'escola?Encara no ho he descobert ja que porto molt poc temps aquí. - T'agrada llegir? Quin és l'últim llibre què has llegit?Sí, molt. El joc de l'àngel de Ruiz Zafon - T'agrada viatjar? A quin lloc t'agradaria anar?Sí, bastant. Depenent del moment, però m'agradaria anar a Islàndia.- Quin tipus de música escoltes?Una mica de tot, rock, pop...

Aprenc del que m'ensenyen

els alumnesRedacció: Dídac Bancells, Zakarias Houkbal, Carlos López, Robert Rubio, Marc Tena.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 2

2

23

1. En què es basa la teva feina?- La feina es basa en atendre alumnes, pares, mares; gestionar ladocumentació acadèmica.2. Quants anys portes treballant en el col·legi?- 20 anys.3. A part de la feina que fas a se-cretaria, en fas alguna altra?- Estar a recepció i vigilància.4. Quina és l’anècdota més diver-tida que t’ha passat?- Les preguntes que fan els nens de p-3 quan vénen per primer cop a visitarla recepció de l’escola: « Tu ets lasenyora dels tiquets»5. Què és el que més t’agrada delteu treball?- Veure els alumnes com passen decurs, fa quatre dies estaven a p-3 i jaestan a Batxillerat.6. L’horari el vas escollir tu o te’lvan donar?- No el vaig pas escollir.7. Quins estudis vas fer?- En acabar els estudis obligatoris vaig anar l’escola Massana a ferjoieria.8. Com és que vas estudiar joieria i ara estàs treballant a lasecretaria d’un col·legi?- Sempre vaig estar compaginant la joieria amb altres feines, ja quemantenir un taller econòmicament era bastant difícil. Em van

proposar aquesta feina, era difícil decidir entre un ofici quem’agradava i em segueix agradant; ja veieu la feina que vaig triar.És com una joia invisible de sensacions.9. Quin és l’aspecte del teu caràcter que millor et defineix?- Ser constant.

10. Quines qualitatsdestacaries de la tevapersonalitat?- Una mica seriosa, intento seratenta amb la gent.11. Què és el més gratificantde la teva feina?- Veure la cara de felicitat delsalumnes quan els he pogut ajudaren alguna cosa.12. En quin moment del diaés el que tens més feina?- A dos quarts de sisi de la tardahi ha molts pares i alumnes quedemanen per professors i vaigmolt de bòlit, i al matí a l’horadel pati quan els alumnes vénen a

comprar el tiqueet.13. La teva feina es rutinària o cada dia fas coses diferents?- La meva feina és més aviat rutinària però jo m’ho segueixo prenentamb la mateixa il·lusió de quan vaig arribar al col·legi.14. Ha canviat molt el col·legi des que vas venir?- Sí, sobretot a secretaria, des de fa uns quants que s’ha informatitzattot i les noves tecnologies ens ajuden en la nostra feina.

La meva feina es basa en atendre al alumnes

M’agrada veure com els

alumnes passen de curs

Descobrim què fa la Leo Font, secretària de l’escola, i què és el que més liagrada de la seva feina

Redactors: Fernando Arrien, Pere Duran, Ferran Lloret, Quim Molina, AlbertSala i Jordi Teixidó

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 2

3

24

Breus: Lliurament del premi de les festes

de la Llum a un menjador.

En Jordi Vadell professor de català i cap d’estudis de batxillerat

ens explica coses sobre el rodatge de la pel·lícula Pa Negre.

Diu que va trucar a l’escola una productora anomenada Massa

D’or, i que estava interessada en filmar una part de pel·lícula Pa

Negre a l’escola, el film està dirigit per Agusti Villaronga. En

Jordi diu: «va ser un honor que truquessin a l’escola per fer una

pel·lícula d’aquest caire».

La pel·lícula s’estrenarà al febrer del 2010.

Hi havia el problema de quan es faria rodatge, ja que no podia

haver-hi cap alumne, però el rodatge va ser durant el juliol quan

els alumnes ja són a casa seva. A mitjans d’aquest mes havia de

començar la renovació de la sala de professors, però com volien

rodar en aquella aula van haver d’avançar el rodatge, de manera

Pa Negre, una novel·la d’Emili Teixidó.

La pel·lícula Pa Negre es

roda a Valldemia.«El primer dia de rodatge va ser a la nostra escola»

Redacció: Maria López, Tania Marín,Gemma Romagosa, Alex Sánchez iAndrea Santander.

que el primer dia dels dos mesos i mig de rodatge del llarg

metratge, va ser a Valldemia.

L’equip de rodatge estava molt nerviós, ja que era el primer dia.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 2

4

25

G

Van rodar en tres localitzacions diferents, i sortiranaproximadament tres minuts a la pel·lícula. Per tant sols tresminuts van trigar tot un dia realitzant el rodatge.

És una pel·lícula que tant a nivell estatal com a nivell europeu ésforça reconeguda, té un director amb molt de renom a totEspanya i a nivell mundial. Aquesta pel·lícula serà traduïda adiversos idiomes perquè es pugui veure en diferents països.La pel·lícula està ambientada en la postguerra, des dels ulls d’unnen, que és el protagonista de la pel·lícula, sobre una situaciópersonal que viu en aquella època. L’escola no és que surti gaireen el llibre, només anomena una escola religiosa, però no MaristaEn Jordi, es va fer amic del director de fotografia, bàsicament

perquè és un món que li agrada molt, i volia estrar en el rodatgecom fos, però normalment no et deixen estar a ningú per res enel rodatge, ja que només pot ser-hi l’equip. Però la coneixençaamb el director de fotografia, Antonio Riestra, va facilitar lescoses.Van gravar la sala de professors convertida en una aula. La salamultidepartamental es va convertir en una mena de casa. De fet,allà succeeix una de les escenes més dramàtiques de la pel·lícula:un nen havia de plorar i no podia perquè estava molt nerviós. Enaquesst cas se’ls va haver d’obrir una aula perquè el director, elnen i l’actriu, Nora Navas, poguessin entrar en el paper, el nenes tranquil·litzés, i pogués plorar.També hi ha una de les escenes que és un «travelling» delpassadís de cicle mitjà, és un moment on entra un capellà a cridara un nen, el porta a una altra aula, però hi ha un nen castigat decara a la paret que intenta veure el que passa. Aleshores, elcapellà l’avisa i li dóna un cop al cap.Després van rodar una escena en què es van estar molta estona,

l’escena era de tres segons, era un «travelling» de la finestra del’aula de plàstica i estructures comunes del primer pis,s’enfocava la finestra i després la cara del nen en un dels quadresde vidre, que embafava el vidre. Malgrat que l’escera era de tressegons, la van repetir uns quinze cops.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 2

5

26

Busca les diferències de posició dels alumnes que hi ha

entre aquestes dues fotografies

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 2

6

27

28

29

1. PARTICIPANTS:1.1.Totes les persones que tinguin o hagin tingut algunvincle amb el Col·legi Maristes Valldemia.1.2. S’estableixen les categories següents:a) Grup A: P3.b) Grup B: P4 i P5c) Grup C: Cicle Iniciald) Grup D: Cicle Mitjàe) Grup E: Cicle Superiorf) Grup F: Primer Cicle d’ESOg) Grup G: Segon Cicle d’ESOh) Grup H: Batxillerati) Grup I: + de 18 anys2. OBRES CONCURSANTS2.1 Es poden presentar obres en qualsevol gènere literari.2.2 Els treballs hauran de ser individuals o en grup i escritsen qualsevol de les llengües que s’ensenyin al col·legi.2.3 Només s’acceptarà una obra per participantexcepte si també participa en una obra col·lectiva.3. CARACTERÍSTIQUES3.1 El tema és lliure.3.2 L’extensió màxima serà de quatre fulls de 2100 espais.3.3 Els treballs seran escrits a una sola cara, a 1,5 d’espaiinterlinial, i amb font Times, Arial o similar, amb mida 12.4. PRESENTACIÓ DELS TREBALLS4.1 Les obres portaran escrit el nom de l’autor, el curs,la categoria en la qual participa i telèfon de contacteen la part superior del primer full.

4.2. DATA MÀXIMA DE PRESENTACIÓDELS TREBALLS: 16 de FEBRER de 20104.3. Fins a sisè de primària espresentarà el material en suportpaper al professor encarregat de lacomissió en aquell cicle.4.4 A partir de 1r cicle d’ESO elsoriginals es lliuraran a l’adreça decorreu electrònica següent:Grup F: (Primer Cicle d’ESO)certamenliterari1eso@gmail.comGrup G: (Segon Cicle d’ESO)certamenliterari2eso@gmail.comGrup H: (Batxillerat)certamenliteraribat@gmail.comGrup I. (+ de 18 anys)certamenliterari18omes@gmail.com5. PREMIS5.1. Hi haurà dos premis percategoria amb el benentès que undels quals serà com a mínim delgrup de menys edat d’aquellacategoria.5.2. Els premis consistiran en vals per

a la compra de llibres a la llibreria el Tramvia de Mataró.5.3. Els premis es poden declarar deserts.6. JURAT6.1. El jurat estarà compost per membres de lacomunitat educativa de Valldemia.6.2. La seva decisió serà inapel·lable.7. ALTRES7.1. Les obres guanyadores es conservaran a la bibliote-ca de Valldemia.7.2. Les obres que resultin guanyadores podran serpublicades a l’ESTIL DIRECTE i seran penjades al webwww.maristesvalldemia.com i al site del concurs literari.http://sites/google.com/site /certamenliteraridevalldemia.7.3. Qualsevol imprevist serà resolt pels membres de lacomissió del certamen literari de Valldemia.7.4. El veredicte de jurat serà inapel·lable.7.5. El fet de concursar implica la total acceptaciód’aquestes bases.7.6. Els treballs que no se s’adiguin a aquestes normesno seran valorats.Aquesta activitat compta amb el suport de l’AMPA, delsAntics Alumnes, de la Llibreria el Tramvia i de leseditorials Baula, Cruïlla i Edebé

III Certamen literari del Col·legiMaristes Valldemia Josep MariaPellicer per a alumnes, anticsalumnes i pares i mares d’ alumnes.

30

L’Alícia Abellan acaba de començar1r. de Batxillerat i ens comenta queha estat un gran canvi, les classessón més serioses i cadascú fa lesassignatures que ha escollit, cadascúfa el que vol o el que més li agrada,els professors no els han canviatgaire, ja que els coneixien de cur-sos anteriors. També troba que hi hamés deures i els professors són mésexigents, i a més l’estructura de lesclasses és totalment diferent, com els horaris.L’Alícia ens confessa que el que més li agrada és tenir tardeslliures, per fer els deures, sortir... ja que et dóna més temps perfer les coses.També comenta que han vingut alumnes nous, peròque menys que d’altres anys.La Martina Conti, una alumna de primer de Primària, explica que

és més difícil els professors els hi posen mésfeines que abans, quan feien p5 i són una micamés estrictes. També comenta que el que liagrada bastant són els nous professors, queno en té cap que tingués l'any passat. Tambédiu que el millor de tot són els companysque té i que no n'ha vingut gairebé cap denou. De fet, diu que a la seva classe nomésn’han vingut de nous dos, ja que no és uncurs on molta gent es canvii de col·legi.

Passar d'etapes al col·legiEl canvi d’etapa és un moment important, es canvia, i hem volgut saber com ho porten els alumnesque fan aquest salt.

Alguns alumnes del col·legi, Alícia Abellan de primer de Batxillerat, Paula Pozode primer de l'Eso i Martina Conti de primer de primària parlen sobre com elsva amb aquest nou curs tan diferent dels anteriors i com han viscut l'experiència

Redactors: Sofia Larocca, Nazha Meziane, Andrea Pozo, Hel·lena Prat i Carla Salomó.

La Paula Pozo Fuentes, que comença el cicle de l’ESO, explica queel canvi ha estat bastant dur, ja que a primària els professors ajudenmolt i ara s’han deresponsabilitzar mésde les seves feines. LaPaula opina que tenenmenys contacte ambel tutor ja que el tenenen poques assig-natures comparadesamb les dels tutors dela primària.D'altra banda comen-ta que ha canviat moltsobretot l’horari, perquè tenen menys pati i les classes són d’horessenceres i a vegades se’ls fa pesat.La Paula parla sobre un sistema que es comença a l'ESO, les taquilles:diu que és una eina útil, sempre que no siguis despistat, s’ha de serordenat i en tot, ja que a l’ESO s’exigeix més netedat que abans.Per acabar, la Paula diu que hi ha molts nous alumnes, i que vanforça despistats, però gràcies a gent com els joves guies se n’estansortint força bé.Per la seva banda, Sergi Górriz, de primer de Batxillerat, ens co-menta que en el que més ha notat és el canvi d'horaris que hi ha (Ve

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 3

0

31

de la pàgina anterior)

hagut.En Sergi Górriz ens ex-plica que no hi ha moltscanvis en el professorat,ja que ja els havien tinguten altres anys, i més a més,que de moment la feinano és gaire atabalant, peròcreu que serà méscomplicat més endavant.Nil Marín, en la foto desota, ens comenta també,que cursa primer debatxillerat, i li sembla queel que els professors ja vanmés directes a explicarles coses i ja no et tractend'adolescent sinó ja comun adult, també ens ex-plica que hi ha deures,

però que el que és important aBatxillerat són els exàmens. Tots acorden que el canvi de ciclees nota i és més difícil un coppuges de nivell. Que són mésestrictes que en els cursosanteriors i que s'hauran d'adaptar,però el canvi no és molt fort, cadaetapa van canviant petites coses iaixí és més fàcil adaptar-se.Sempre s’ha de tenir en compte,ens han comentat, que si esdemana més esforç que l’any an-terior és perquè el nostre cos hacrescut i que per tant se li pot exi-gir més. Passar d’etapes, doncs,és complicat però convenient. Nohi ha salts, sinó esglaons quecondueixen a la maduració per-sonal.

ESPAI VERD

Aquest any hem començat un camí perarribar a aconseguir una escola méssostenible, a nivell mediambiental, i mésintegrada al seu entorn. És per això queparticipem en el projecte d’Escoles Verdespromogut per la Generalitat de Catalunya,amb la il·lusió d’obtenir el distintiu que ensacreditarà com a una escola que vol treballaren el seu dia a dia de manera mésrespectuosa amb el medi ambient. No estracta, doncs, de la feina d’un sol any o d’unamatèria, o d’una etapa... sinó que el centreha apostat per treballar d’aquesta maneraa partir d’ara, i, per tant, és necessària laparticipació i les aportacions de tots:famílies, professorat, alumnes i personal nodocent del centre.Heu vist que hem iniciat petites accions: lareducció d’embolcalls en els esmorzars i lasupressió dels correctors líquids a causa dela toxicitat que té, entre d’altres.Des d’aquesta columna anireu coneixentnovetats, canvis i noves propostes. Aixídoncs,us animem a continuar col·laborant itreballant en aquest nou projecte del qual totsen formem una part important per petits quesiguin els gestos, i recordeu: «..els petitscanvis són poderosos» (Capità Enciam)

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 3

1

32

CARRER NOU, 1/ LA RIERA 78 08301 MATARÓ TEL. 937901957 FAX. 937906223

En aquest nou curs 2009-2010 s'ha reformat la sala de professorsinstal·lant-hi nous armaris, aire condicionat, millor il·luminació,ordinadors, guixetes, etc.

Ha estat una millora general per a tots els professors de l'escola enl'àmbit de treball i organització.Us presentem unes petites entrevistes a alguns professors i al direc-tor del centre.

EDUARD SÁEZ: ( tutor de 4rt ESO B)- Les diferències més destacables de la sala d'ara amb la d'abanssegons l'Eduard, és que ara hi ha més espai per treballar.- Algunes de les millores que més li han cridat l'atenció han estat ladecoració de les dues aules i la renovació del mobiliari.

"Ara és més acollidora i està

tot més ben organitzat"

Redactors : Ivette Bombardó, Montse Pruna, Dani Ruiz, Jaume Torruella i Jordi Ymbern

RENOVACIÓ DE LA SALA DE PROFESSORS:

- El que més liagrada de la quehi ha ara ésl'espai detreball.- Un dels seusa v a n t a t g e sprincipals quehi trobal'Eduard és latranquil·l itatper podertreballar.- I un delsinconvenientsque més desta-ca és que perhaver instal·latles guixetes hanperdut una sala.

ALEXISM A R T I N :( p r o f e s s o rd'Informàtica de l'ESO i 4rt tutor de 4rt d'ESO)- Les diferències més destacables de la sala d'ara amb la d'abanssegons l'Alexis, és que ara hi ha més llum, menys soroll i està millororganitzat.- Algunes de les millores que més li han cridat l'atenció han estat la

La sala de professors abans d’instal·lar-hi les guixetes.

La sala de professors ja amb les guixetes.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 3

2

33

il·luminació, l'aire condicionat, la xarxa informàtica i la millordistribució.- El que més li agrada de la que hi ha ara és com ha quedat la sala.- Un dels seus avantatges principals que hi troba és que hi ha mésespai.- I un dels inconvenients que més destaca és que el sostre és massaalt i per tant costa d'escalfar.- Creu que aquest canvi ha estat positiu per la forma de treball quetenen els professors.MARTÍN VILLARES (Professor de castellà de 1r cicle d’ESO itutor de 1r. d’ESO):- Les diferències més destacables de la sala d'ara amb la d'abanssegons Martín Villares, és que és més acollidora i té méslluminositat.- Algunes de les millores que més li han cridat l'atenció han estatels ordinadors, l'aire, la llum i les taquilles.- El que més li agrada de la que hi ha ara és que es pugui sortir a laterrassa.- Un dels seus avantatges principals que hi troba és que és mésordenat.- I un dels inconvenients que més destaca és que sempre abans decada classe s'ha de passar per la sala i per als professors de secundàriaqueda en un altre pis.

- Creu queaquest canvi haestat positiu perla forma detreball quetenen elsprofessors.

També hementrevistat al di-rector XavierGiné, que ens haexplicat quina ésla seva opinió i

una mica com va anar tota la reforma.1-Qui va engegar la idea de renovar la sala de professors?-L’equip directiu (directors, administradors i Caps d’estudi.)2-Qui ha participat en el projecte?-El paleta que habitualment treballa a l’escola (en Santiago) amb

l’ajuda de l’equip d’arquitectes dels Maristes.Els mobles són del mateix proveïdor que totes les taules dels alumnes(MIR).3-Quina és la distribució?-Una sala per poder treballar. -Una sala on cada professor hi té un armariet (taquilla).4-Quant de temps es va tardar en fer totes les obres?-Unes 5 setmanes aproximadament.5-Quin és el preu aproximat?-Uns 45.000 euros entre les obres, els mobles i els ordinadors.6-De l’escola, qui ha ajudat?-En Rafa, l'Alexis (en el tema informàtic) i en Santiago ( que és elpaleta).7-Va haver-hi alguna novetat a l’hora de fer tota ladistribució?-Al començar, ens va semblar béaprofitar per reforçar el terra ambles bigues de ferro i la bona ideade fer una porta que donés accés ala terrasseta del primer pis.8-Quins avantatges hi trobes?-Doncs que ara hi ha unescondicions de treball molt més bones i també hi ha llum, silenci,mobiliari nou, guixetes, aire condicionat i ordinadors nous.9-I quins inconvenients?-Que hem tapat una finestra que donava a l'escala principal. Era unafinestra que seguia l’estil Valldemia i s'ha hagut de tapar per seguretat,i sap greu.10-Quina opinió general tens de la nova sala de professors?-Penso que el professorat ara està molt content.Les classes delcol·legi ara estantotes arreglades itot el mobiliari estànou. L'any passat esvan millorar elsdespatxos dedirecció iadministració i aratocava la sala deprofessors.

La sala de professors amb les taules de treball.

La sala de professors en plena activitat.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 3

3

34

El passat dimarts dia 13 d'octubre es va celebrar ellliurament de premis del concurs dels treballs de recercaThos i Codina al col·legi d'advocats de Mataró.La Mireia va decidir escollir el tema dels pastorets deMataró per al seu treball perquè hi ha estat vinculada desde ben petita actuant a la Sala Cabanyes i perquè és laquarta generació de la seva família que hi actua, i per aixòels pastorets són molt importants per a ella.La major part de la informació la va obtenir dels seusfamiliars i de la Sala Cabañes fent entrevistes a diversespersones, buscant a llibres i consultant a internet.Fer aquest treball li va dur aproximadament mig any defeina tenint en compte que va començar a l'estiu quan vaacabar primer de batxillerat i que el treball s'havia de lliuraral gener després de les vacances de Nadal.Les persones que l'han ajudat més a fer el treball han estatbàsicament els seus pares, ja que ells porten molts anys al'entitat i coneixen molt bé els Pastorets, la presidenta dela Sala Cabanyes i diferents membres de l'entitat, i el pro-fesor Toni Llamas com a tutor del seu treball.En un principi no pretén relacionar el tema del treballamb la seva carrera ja que ara està estudiant criminologia i

Una Ex-alumna de Valldemia guanya el premi el treball de recerca " Descobrint els Pastorets de Mataró"

Mireia Romagosa guanya el

premi Thos i CodinaL'import del premi són 300 euros

Redactors: Robert Almar, Jordi Giribés, Pol Miquel, Júlia Monfort i Eric Serra

no té res a veure amb el teatre, però no li desagradaria enun futur fer alguna cosa de teatre professional.Ha fet el batxillerat científic, tot i que el treball no té resa veure amb la seva modalitat de batxillerat.En cap moment va pensar que el seu treball fos elguanyador del concurs, quan li van comunicar que erafinalista, guanyar li semblava una cosa quasi impossible iquan van llegir el veredicte van dir que el treball guanyador

era el seu no s'ho podiacreure.La inspiració en fer el seutreball sobretot va ser elfet de ser la quartageneració de la família quefa els pastorets i el fet deque són una part moltimportant de la seva vida. El premi va ser batejatamb el nom del mataroníTerenci Thos i Codina(1841-1903) coincidintamb la commemoració delcentenari de la seva mort.Com a advocat, va ser undels fundadors delCol·legi de Mataró el1867 i deixà la institucióa finals de segle.e

d 6

0 d

esem

bre d

e 2

00

9 3

4

35

disseny.castella@telefonica.net

La conselleria d'Innovació i Universitats va organitzar, com cada any,un acte de reconeixament per a tots els alumnes que van superar lesproves d'accés a la universitat amb una nota igual o superior al 9.L'acte va tenir lloc el dia 22 de juliol als jardins del palau de Pedralbesde Barcelona. El conseller Huguet va felicitar i lliurar un guardó acada un dels estudiants.La professora Pilar Izquierdo, tutora de la Marta durant el batxillerat,la va acompanyar a la recepció.

Al curs 2008-2009 una alumna de Valldemia, la Marta

Masachs, va obtenir matrícula d'honor a la selectivitat.

L'equip d'educació del servei Educatiu d'obres Maristes va en-tregar el primer premi Maristes innovació al professor de l'escolaJaume Prat qui ba rebre de tots els professors un llarg aplaudimentde felicitació.El treball era l’explicació de com havia treballat el curs anterioramb l’aplicació googlesites en el projecte de recerca de 4t d’eso,entre altres. En Jaume Prat pretenia amb el seu treball possibilitarque tant pares i mares com alumnes puguessin veure el progrésdels treballs dels alumnes des de qualsevol lloc i moment.Podeu consultar el premi a l’adreçahttp://www.maristes.org/org/premi_innovacio/index.htmlTambé els va ensenyar l'estil directe de manera virtual com si fosuna revista amb el sistema issue. Al final de l'acte van celebrar unacastanyada al menjador de l'escola ja que coincidia amb aquestafestivitat.

El professor de l’escola Jaume Prat guanya el premi

Maristes Innovació.

Redacció: Dídac Bancells, Zakarias Houkbal, Carlos López, Robert Rubio, Marc Tena.

El professor Jaume Prat rebent el premi i acompanyat de la sevafamília i el jurat del Servei d’Obres Maristes.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 3

5

36

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 3

6

37

L'AMPA celebra cada any una Assemblea Ordinària, és una reunióanual on poden anar-hi tots els pares que pertanyen a l'associació ion es passen comptes de les activitats i despeses efectuades en elcurs anterior i de les que s'efectuaran el curs vinent. Aquest any esva celebrar el dijous 12 de novembre de 2009, la presideix elPresident de L'Associació F. Casamitjana. És la reunió més importanti on es reelegeixen els membres de la Junta.S'expliquen i s'aproven les activitats que realitza l'associació, una deles més importants és la Beca Sant Marcel·lí que ajudaeconòmicament els alumnes que han perdut algun dels pares durantl'escolarització. També n’organitza moltes altres, algunes de cairecultural com sortides al teatre, museus, observacions astronòmiqueso cursos d'escacs, altres de tipus festiu com les activitats que realitzenper les festes de la llum o la revetlla de Sant Joan i també col·laboraamb les activitats de les altres associacions del col·legi com són lasoca o mà oberta en la campanya de recollida d'ampolles de Nadalo de suport a la Colla Gegantera. L'Associació participa també enla Federació d'escoles Maristes de Catalunya (FAPAMAC) queorganitza els Jocs Olímpics a Montjuïc o el Pelegrinatge aMontserrat.Aquest any, en finalitzar l'Assemblea Ordinària es va efectuar unaAssemblea Extraordinària per a l'aprovació dels nous Estatuts. Elsnous Estatuts s'han renovat per adequar-se a la Llei d'Associacions,per canviar el nom de l'associació d'APA a AMPA i donar cabuda alspares que col·laboren en L'AMPA i millorar aquells aspectes quehavien quedat endarrerits pel pas del temps. La renovació als nousestatuts ha estat encapçalada pels membres de la Junta David Portes

i Joana Martín i va estar aprovadasense incidències.Entrevistes a diversos membres:Marc ÀlvaroEn Marc té 35 anys, ens explicaque una de les funcions de l'AMPAés vetllar pel bon funcionament del'escola i així, permetre establir uncontacte amb els pares. També ensdiu que l'AMPA es divideix encomissions i ell està a la comissióde sortides. En el mateix moment,ens comenta que es va fer membreperquè és interessant que els pa-

res estiguin relacionats amb l'escolai que puguin donar un cop de mà.Li hem preguntat si creia que ésnecessària aquesta associació, i ensha respost que sí, ja que l'escolanecessita un contacte directe ambels pares. Ens ha dit que l'AMPAes reuneixen el primer dijous decada mes. Tomàs Sànchez

L'Associació de pares passa a

ser AmpaS'aproven els nous estatuts de l'Associació de pares i mares del Col·legi

Redactors: Pol Beltran, Francesc Casamitjana, Marc Fernàndez,Javier López i Marc Palazón.

En Tomàs Sánchez té 45 anys, segons la seva opinió, la funció del'AMPA és aconseguir una bona coordinació entre els pares i elsprofessors per així aconseguir un funcionament correcte de l'escola.Com en Marc, ell també pertany a la comissió de sortides, tambéens diu que es va fer membre perquè els pares necessiten estar encontacte amb els professors i ell volia col·laborar a millorar l'escola.Segons ell, l'AMPA és una associació necessària perquè gràcies aella molts pares poden participar en les activitats de l'escola.Francesc CasamitjanaEn Francesc té 44 anys, per a ell la funció de l'AMPA és la departicipar en el projecte educatiu de l'escola col·laborant en la sevabona marxa. També té la funció d'establir ponts de comunicacióentre els pares i l'equip docent i facilitar la relació entre families.El seu càrrec és el de president i com a tal ha d'actuar com a coor-dinador d'esforços de tots aquells que hi col·laboren per intentartirar endavant les diferents iniciatives. Explica que es va fer membrede l'AMPA perquè li agrada participar en les associacions i impli-car-se en les seves activitats.Li hem preguntat si creu que és realment necessària aquesta assocaciói ha respost que sí, que és una entitat important per influir de formapositiva al col·legi ja que intenten organitzar activitats tant deformació, com socials, per millorar la relació entre els diferentsprotagonistes de l'escola.També ens ha explicat queles reunions formals del'AMPA són el primerdijous de cada mes, peròes reuneixen més sovintper organitzar lesdiferents activitats queorganitzen.Com a anècdota ens ex-plica que durant el 150èaniversari van haver de fer les reunions de l'AMPA al so de lesgralles perquè es reunien al mateix moment que els grallers assajaven.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 3

7

38

El passat dijous 8 d'octubre els alumnes de l'escola es van reunir ala plataforma per assistir a la presentació del lema de l'any junt ambels pallassos de l'escola.Aquest any els van acompanyar en MUNDI, la bola del món del'any passat i el nou personatge d'aquest any: EL RELLOTGE.L'acte va començar a les 12:30 del matí amb una petita actuació delspallassos presentant el lema: UN TEMPS NOU, i va finalitzar a les13:00 cantant i ballant la cançó del lema.Les opinions d'alguns dels alumnes de primària sobre com va anarl'acte de presentació del lema és la següent:MERITXELL TORRAS-2n PRIEl que més m'ha agradat han estat els pallassos perquè és en elmoment que més he rigut. Per a mi, el lema d'aquest any significasaber conviure tots junts, saber compartir i saber que hi ha personesal nostre entorn que són pobres o que estan malaltes i necessiten dela nostre ajuda. El cartell d'aquest any té bastant a veure amb lacançó del lema perquè les petites imatges del cartell donen significata la cançó. Si jo pogués escollir el nom del lema, m'agradaria que esdigués: EL MÓN

Es presenta el lema als

alumnes d’Infantil i Primària

Redactors: Ivette Bombardó, Montse Pruna, Dani Ruiz, Jaume Torruella iJordi Ymbern

JÚLIA TORRAS-2n PRIEl que més m'ha agradat de l'acte del lema ha estat cantar la cançótots junts.Per a mi, el lema significa fer amics i saber compartir amb els altres.La meva opinió és que el cartell i la cançó tenen una semblança enel significat; hi veig un món dibuixat i la cançó ens diu que hem de

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 3

8

39

saber fer un món nou.Si jo pogués escollir el nom del lema, li posaria: EL MÓN QUECOMPARTEIX SARA DOMINGO VIÑALS-4rt PRIEl que més m'ha agradat de la presentació ha estat el moment enquè han posat la cançó.Per a mi, el lema significa saber superar-te i aprendre dels errors.El lema té bastant a veure amb la cançó perquè diu que ha d'aprofitarcada un dels moments, que el temps passa ràpid, i en el cartell esveu un rellotge dibuixat.Si jo pogués escollir el nom del lema, m'agradaria que es digués:UN MÓN PER ESTIMARLa cançó que els alumnes van cantar i que ha esdevingut l’èxit del’any al col·legi és la següent:UN TEMPS NOU

Cansat de viure un tempscaducatOn la pressa ens amaga elssomriuresTrenca barreres mira el teu in-terior a l'interiorUna nova llum et guiarà perviure.Els camins vells t'ensenyarannoves petjadesFes nou allò que sempre haestat al teu costatPosa't d'estrena i prou ja derebaixesDescobreix qui t'estima pernéixer D9VIU UN TEMPS NOUACARICIANT D'APROP LA

VIDA SENSE PORVIU UN TEMPS NOUQUE L'AMOR DONISENTIT AL TEU CAMÍVIU UN TEMPS NOUSIGUES TU LLAVOR DECANVIEN AQUEST MÓNVIU UN TEMPS NOUPOSA-HI COR I LA MI-RADAEN CHAMPAGNATVIU UN TEMPS NOU…El temps s'escapa i ja notorna mésÉs la buidor de qui nosap viure el present.El que no es dónas'acabarà perdentEl teu temps s'omple devida si és pels altres.Cal que t'aixequis pergaudir del teu momentLes vivències quet'omplen mai no et desgasten És el temps qui et convida a fer noves opcionsQue no s'acabi el dia sense haver estimatVIU UN TEMPS NOUACARICIANT D'APROP LA VIDA SENSE PORVIU UN TEMPS NOUQUE L'AMOR DONI SENTIT AL TEU CAMÍVIU UN TEMPS NOUSIGUES TU LLAVOR DE CANVIEN AQUEST MÓNVIU UN TEMPS NOUPOSA-HI COR I LA MIRADA EN CHAMPAGNATVIU UN TEMPS NOU...

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 3

9

40

Viu un temps nou. L’explicació del lema "Viu un temps nou". Aquest lema té un significat molt ric isuggeridor. És un instrument per a les obres educatives maristes deCatalunya i de molts altres llocs d'Espanya i, fins i tot, d'Europa queajuda molts infants, joves i adults a motivar la jornada, reflexionar,pregar, cultivar interioritat i l'espiritualitat i desenvolupar valorscristians, solidaris i humans.Aquest lema ens convida a tres propostes:- Ens convida a apreciar allò NOU, la novetat de les coses i de les

persones. Hi ha coses que s'estrenen. Hi ha moltes altres que for-men part de la normalitat. Igualment, hi ha moments per estrenar,però n'hi ha d'altres que formen part de la rutina. Si més no, s'ha deredescobrir el valor de les coses, de les persones i dels moments,convertint-los en una cosa nova i estimulant: el regal d'un nou dia,d'un nou somriure, d'una nova oportunitat per aprendre, d'un noupasseig...- Ens convida a ser conscients que la vida transcorre a través del

TEMPS.Els temps. De vegades lloat imoltes d'altres acusat. En eltemps transcorre la vida i ésen ell que hem d'apendre aviure a fons: gaudir de l'instantper captar la profunditat del'existència. Un temps percada cosa i cada cosa al seu temps. S'ha de convertir el temps enaliat, que ens possibilita gaudir del contacte amb les persones, ambels llocs i amb les cultures. Un temps que es transforma enoportunitat.

- Ens convida a viure: VIU.No hem de quedar-nos aturats, deixant que les coses simplementpassin. S'han d'agafar les brides de la pròpia vida sense deixar queens la visquin. És l'expressió del desig de ser protagonista del camíd'un mateix, aprenent del camí que els altres han fet i de les actitudsdel seu caminar.Una interpretació. El pòsterÉs una barreja de cor, rellotge i llavor.- El cor simbolitza el temps per estimar.- El rellotge simbolitza el temps. Temps que pots invertir per tu, perals altres o amb els altres. Les busques del rellotge indiquen pelcamí que vols anar.- La llavor simbolitza una nova vida que has d'anar creant.També s'hi poden veure les coses que es pot fer en aquesta vida.Estar amb la família, els amics i la parella, meditar, descansar, treballar,practicar l'esport que t'agradi, ajudar, etc.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 4

0

41

Centre Brock

La visió humana de sempre ha estat preparada per ser eficaçprincipalment en situacions dinàmiques i de lluny, però les societatsdesenvolupades són més sedentàries i la demanda de la visió deprop és molt important (lectura, ordinador, play station,Nintendo...). Si a això li afegim que moltes vegades no es té cura entenir unes bones condicions a l’entorn d’estudi (sobretot bonail·luminació i bones postures), això provoca habitualment l’apariciói el desenvolupament de la miopia, especialment durantl’adolescència, però també a la universitat.

Un miop és aquell que hi veu bé d’aprop, però malament de lluny;és, per tant, un especialista en visió pròxima i no acostuma a cansar-se llegint. La major part de miopies de la nostra societat no sóndegudes a l’herència, com normalment es pensa, sinó a l’esforçintens i en males condicions del sistema visual en tasques de lecto-escriptura. En aquests casos la miopia és una adaptació per ser méseficaç de prop.

Encara que la nostra vista sigui bona de lluny de vegades passa queels nostres ulls es fatiguen en les activitats acadèmiques i és que lalectura requereix unes molt bones habilitats visuals per rendiradequadament, les més importants de les quals són:- Moviment eficaç dels ulls per no perdre’ns de línia i llegir

ràpid.- Enfocament adequat per no veure-hi borrós.

La revisió de la visió cada

any és essencial

Cada curs que avances és més dur que l’anterior perquè les matèries són méscomplicades i has de dedicar més temps a estudiar. Per això és important queels teus ulls estiguin en forma per rendir adequadament.

- Aliniament correcte dels ulls per no veure-hi doble.- Bon equilibri entre l’enfocament i l’aliniament dels ulls per

no fatigar-se fàcilment.

Per tant, encara que vegis bé la pissarra, si després o durantles tasques acadèmiques manifestes mal de cap, ullsvermells i/o plorosos, visió borrosa i/o doble, fatigaocular, sensació que les lletres ballen sobre el paper, malacomprensió del que llegeixes, salts de línia a la lectura...probablement és que tens problemes visuals que t’estan interferinten el teu rendiment i que convé detectar quan abans millor.

Una miopia es detecta molt fàcilment perquè qui la manifesta veuborrós de lluny, però altres problemes com per exemple lahipermetropia o dificultats entre la coordinació entre ambdós ullspoden no detectar-se si no es fa una exploració completa delsistema visual. Alguns d’aquests problemes no es poden solucionaramb l’ús d’ulleres i cal fer TERÀPIA VISUAL (programa d’exercicisvisuals a realitzar durant un temps). El professional que estàespecialment qualificat pel diagnòstic i tractament de tots aquetsproblemes és l’òptic optometrista especialitzat en teràpia visual.

Donat que el teu cos canvia ràpidament i que cada curs que passa elgrau d’exigència visual és major, convé fer un complet examende la teva visió cada any.

CATERINA POVEDA MARTÍNEZ.Òptica optometrista col. núm. 9607.Membre de l’ASSOCIACIÓ CATALANA D’OPTOMETRIAI TERAPIA VISUAL.optica-centrebrock@ubmataro.com

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 4

1

42

MAKING OFF:Primer es fan les fotografies de grup on s'organitzen els alumnesper alçades pujats en bancs de fusta, drets o bé asseguts en cadires.En la fotografia també hi apareix el tutor.Després es fan les fotografies individuals, en una classe preparadaespecialment pel fotògraf, amb tots els estris necessaris per ferunes fotos fantàstiques. Encara que no a tothom li agraden!Els alumnes es disposen a fer les fotografies per curs i classe, escomença per batxillerat i s’acaba pels més petits de l’escola.

QUÈ OPINEN ELS ALUMNES SOBRE AQUEST DIA?Hem preguntat a alumnes de diferents cursos d'ESO i Batxillerat,demanant opinions sobre aquest dia. Això és el que ens han resposta les nostres preguntes. - Us agrada que us facin la foto?En general a les noies sí que els agrada fer-se la foto, perquè lesnoies en general són més presumides, però en canvi hi ha més noisque ho troben com una ximpleria.Percentatge noies: Al 90% els agrada, i només hi ha un 10% que diuque no els agrada.Percentatge nois: Al 60% els agrada, encanvi un 40% diuen que ésuna «cursilada».-Per què?La majoria opina que és un bon record, encara que hi ha algú que liagrada fer-se la foto perquè és molt guapo i l'altre gent opina que ésuna ximpleria o que no són fotogènics.

El dia on tothom vol sortir afavorit

El dia de la fotoCom veuen els alumnes aquest bonic record?

Aquest dia és un dia especial per als alumnes, on s’arreglen més que la restadels dies perquè han de sortir afavorits a la fotografia que molts guardarandurant molts anys. Però que hi ha darrera d’aquest dia?

Redactores: Maria Buch, Georgina Coll, Gemma Maspoch, Maria Pérez

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 4

2

43

-Us vestiu diferent?Òbviament totes les noies, encara que els costa reconèixer ques'arreglen, ho fan. En canvi els nois es divideixen en els presumitsi els que passen de tot.Percentatge noies: El 100% de les noies s'arreglen més.Percentatge nois: El 50% admeten que s'arreglen però l'altre 50%afirma que no s'arregla.-Us pentineu diferent?

Un cop més esdemostra que elsnois no es pentinen jaque només un parellens han dit que si queho fan, d'altra bandaamb les noies passa elcontrari, i nomésdues no canvien elseu pentinat.

Percentatge noies:El 80% de les noies es canvia el pentinat, i nomésun 20% no ho fa.Percentatge nois:El 20% dels nois es pentinen, i la resta el 80% noho fan.-Trobeu bé que es faci en horari escolar?Aquí no hi ha diferènciesentre nois i noies, tothomha opinat que sí, que en-cara faltaria anar a l'escolafora d'hores.-Després, les com-preu totes?Les mares i els pares delsalumnes compren les fo-tos, perquè els fa gràciatenir un record del seu fill/a quan són petits.Aquí tant nois com noies coincideixen que el 100% les compra.-Us fa il·lusió guardar les de grup? Per què?Encara que sembli que tothom les guarda ja que és un bon recordifa gràcia guardar aquestes coses per veure-les amb el temps, hi hahagut un noi que ens ha dit que el que conta són els records i no unasimple fotografia.Percentatge noies: Al 100% de noies els fa molta il·lusió.Percentatge nois: Al 90% els fa il·lusió i al 10% no.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 4

3

44

Cares noves al bàsquet de Valldemia!

Renovació als equips

Redacció: Robert Almar, Jordi Giribés, Pol Miquel, Júlia Monfort i Eric Serra.

Aquest nou curs a Valldemia hi ha hagut moltes incorporacions d'entrenadors nous. Aquí en veiemunes quantes:

El primer entrenador entrevistat ha estat l'Eduard Blanchart de 21 anys i que actualmentfa de segon entrenador al Cadet A femení del club. Aquest, juga a bàsquet al Valldemia, peròabans havia jugat durant molts anys a la Unió Esportiva Mataró. Abans d'entrenar aquí alclub del col·legi també ha entrenat a altres equips. Es va treure el títol d'entrenador l'any2004. També ens va explicar que va agafar aquest equip perquè fa molts anys que porta noisi volia provar com era entrenar un equip femení, diu que li feia molta il·lusió.Actualment està estudiant la carrera de dret a Barcelona i espera acabar-la en pocs anys.Diu que els objectius que s'ha marcat aquesta nova temporada han estat que les noies s'hopassin bé i fer un equip bo i competitiu.

El segon entrenador que hem entrevistat ha estat Albert Rodon, de 22 anys i que actualmentfa d'entrenador al Cadet A femení del Maristes Valldemia. L'Albert juga al sènior A masculídel Valldemia. No només ha entrenat al Valldemia, però aquest és el seu primer any enaquest club. Juga a bàsquet des dels 7 anys, durant aquest temps ha jugat molts anys alMataró i ara fa tres anys que juga al Valldemia. Porta tres anys entrenant a preminis i ara hacomençat a entrenar el cadet A femení. No té el títol d'entrenador però es planteja treure-se’l al desembre.Té la carrera de mestre i ara s'està treient la carrera d'INEFC.Diu que els objectius d'aquesta nova temporada són que les noies aprenguin i que s'hopassin bé.

El següent entrenador entrevistat ha estat en Marc Arnau Riera, de 18 anys i que actualmentés l'entrenador del Mini masculí de Valldemia. En Marc juga actualment al Sènior A masculídel club. I abans havia jugat en el Mataró i al Joventut de Badalona. Com a entrenador haentrenat a alguns equips de la ciutat, el mini femeni de Mataró, l’infantil masculi de Matarói el mini masculí de Valldemia. El títol d'entrenador se'l va treure fa poc, fa 2 anys. Sobre ladecisió de l’equip a entrenar, el va triar perquè era un equip competitiu. S'ha proposat queels jugadors es diverteixin al màxim i que juguin com més millor. Ara mateix està estudiant.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 4

4

45

Desiré Puerta. Té 21 anys i actualment ésjugadora de bàsquet, ha jugat al club, al'Unió Esportiva Mataró i el Lima Horta.Després de treure's el títol fa 6 anys, ara ésentrenadora del club, però també haentrenat molts equips, el Mini masculí delMataró, Infantil femení del Mataró, Minifemení del Mataró, Premini femeníLlavaneres, Mini femení Valldemia i Infan-til femení Valldemia. Ens va comentar queha agafat aquest equip perquè havia vist ju-gar molts cops les jugadores i li agradavenmolt, i a més a més estava disponible, notenien entrenador. Està estudiant quart depedagogia. Els objectius d'aquesta nova tem-porada són que aprenguin al màxim iaprenguin tan com puguin.

Ara us presentem a una novaentrenadora, es diu Aina Cárceles i té 16anys. Està entrenant al pre-mini femeníjuntament amb la seva germana gran. Toti que és entrenadora del Valldemia,actualment està jugant a la UnióEsportiva Mataró. Aquest és el primerequip que entrena, no té el títold'entrenadora però vol treure-se’l benaviat. Va decidir entrenar aquest equipperquè la seva germana li va proposar.Els objectius per al seu equip en aquestatemporada són que aprenguin tot el quepuguin i que millorin com a jugadores.Actualment està estudiant.

I ara passem a la seva germana, LladorCárceles de 19 anys. Com gairebé totsels entrevistats, abans de ser entrenadorava tenir la seva època de jugadora.Actualment juga al Granollers, peròprèviament havia passat per el Premià ,el Teià, la Unió esportiva Mataró il'Argentona. Aquest es el primer anycom a entrenadora però el titol se'l vatreure fa 2 anys. Entrena aquest equipperquè li agraden les nenes petites i lifeia il·lusió. Els objectius són millorar ipreparar-les per l'any que ve.Actualment està estudiant.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 4

5

46

L'entrenador més jove de tots els entrenadors nous és en Sergi Sayols,que té 16 anys, entrena el cadet D de Valldemia, ha estat jugant moltsanys al Boet, actualment juga a Valldemia, al júnior B. Aquest és el pri-mer equip que entrena, no tenia preferència , diu que entrena el que li vatocar. No té el títol d'entrenador i en aquests moments no es plantejatreure-se'l. L'estudiant del Miquel Biada és molt ambiciós, i diu que elseu objectiu és guanyar el màxim de partits possibles.

Ara presentem alguns dels entrenadors nous més joves del club. Per començartenim a Carles Trell, estudiant, de 18 anys, que entrena el cadet B i queactualment juga al sènior B del club. El jove entrenador ha jugat al Mataró i arajuga al Valldemia, en Carles ha entrenat al preinfantil femení, mini masculí,cadet B masculí del Valldemia, però sempre com a segon entrenador. Aquestany és el seu primer any com a primer entrenador, al Cadet B. Es va treure elcarnet d'entrenador el 2006 perquè els seus companys ja el tenien. Va decidiragafar el Cadet B perquè li semblava un bon grup i els volia fer millorar, ambl'objectiu de guanyar el màxim de partits possibles, jugar bé a bàsquet i passars-ho bé.

ed

60

desem

bre d

e 2

00

9 4

6

47

12345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456

SAPSQUE... 28

PÀG. 1

Beatificació del

Dr. Samsó

3333366666

Núm. 28DESEMBRE

2009

• L’associació dels Antics Alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia.• Entitat d’exalumnes maristes, degana de tot l’Estat, fundada el 1912.• Domicili Social Col·legi Valldemia – La Riera 124 – Apartat correus, 6 – 08300 MATARÓ• Telèfon a disposició dels socis núm: 600 470 067 Fax: 93 757 09 10• E-mail: valldeantics@gmail.com• Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE• Equip tècnic de realització: Josep Prat i Molist, Bàrbara López Rafel i Jaume Prat i Fabregat.

SAPS

QUE...Butlletí informatiu de l’Associació

d’Antics Alumnes Maristes de Mataró

Els dimonisEls dimonisEls dimonisEls dimonisEls dimonis

delsdelsdelsdelsdels

pastoretspastoretspastoretspastoretspastoretsBequesBequesBequesBequesBeques

2009 2009 2009 2009 2009

11111

Les III beques de l’Associacióexplicades pels autors

L’ESTAT ACTUAL DE L’UNIVERS:CAP A ON VA LA FÍSICADe Manel Bosch AguileraPremi H. Coll de Valldemia almillor treball científic

El treball era de cairebibliogràfic i divulgatiu, i secentrava en les teories que, enprincipi, regeixen el nostreconeixement actual del’Univers.El vaig dividir en quatre partsmés un annex. Al llarg de laprimera part, la més breu, vaigredactar de forma resumidaalguns conceptes bàsics i unsde més històrics, que m’havienestat necessaris per entendregran part de tot el que haviade llegir.La segona part de quèconstava, era una espècie de

biografia de l’Univers.Començant pel BigBang i acabant per laformació d’estrelles,galàxies i cúmuls,sistemes i planetes.A partir d’aquí, és oncomença pròpiamentla part de “recerca”,ja que fins aleshores,tot havia consistit enanar fent un recull dedades majoritària-ment conegudes. El tema delqual vaig parlar en aquestatercera part feia referència aun descobriment relativamentrecent (1998): contràriament alque s’esperava, l’Univers noestava frenant la sevaexpansió (aquesta frenada se libuscava des de 1929 quan esva descobrir l’expansió) sinó

que, aquesta accelerava.Aquest fet singular, es vadescobrir a partir de l’estudid’unes explosions que esconeixen amb el nom deSupernova Ia. A partir de lesequacions que ens calculen ladistància a aquestesSupernoves i les que regeixen la

SAPSQUE... 28

PÀG.2

BEQUES 2009BEQUES 2009BEQUES 2009BEQUES 2009BEQUES 2009dinàmica de l’Univers, va sercom va tenir lloc aquestadescoberta.Un cop desenvolupat aquesttema, vaig fer una explicació icomparació entre els diferentstipus de “candidats” a ser elscausants d’aquestaacceleració que, de maneragenèrica, es coneix amb el nomd’energia fosca.Per últim, vaig acabar parlantsobre la “meta” de la Físicateòrica, que és la unificació de

les quatre forces que avui diaconeixem; per a explicar-hovaig resumir de què tracta lateoria de cordes i quin és elprocés que s’està seguint anivell mundial per aconseguir-ho.Conclusions del treball en si non’he pogut treure massa. Laciència és com és i queda forade conclusions subjectives. Pertant, les conclusionsenglobaven més un recull delque havia après i la

metodologia que se segueix al’hora d’investigar sobreaquests temes.D’altra banda, sí que he pogutrespondre molts dubtes iaprendre molt a nivell personal,fet que ja em satisfà. Amb tot,el nombre de dubtes restants ique van naixent a mesura deltreball és potser més gran queel d’abans de començar i, enel meu cas, ha marcatclarament que és això el quevull estudiar.

UN REPÀS DELS MENNONITES FINS AL’ACTUALITATD’Alexa BarriosPremi Ramon Cuspinera al millortreball humanístic.

El treball, tracta sobre la històriadels mennonites (nom a partir dellíder Menno Simons), des dels seusorígens fins a l’actualitat, juntamentamb un aprofundiment de les sevescaracterístiques generals i basesideològiques.Vaig escollir aquest tema perquèera l’oportunitat perfecta perconèixer més sobre la meva família,ja que part d’ella té un origenmennonita. És a dir, si sabia comva anar la història d’aquest grup,podia entendre millor la història dela meva pròpia família.D’aquesta manera vaig fer unapart històrica i una part ideològica,les dues bastant més extenses delque tenia previst. Per una bandaaixò va ser dolent, perquè vasuposar allargar molt el text i, a lavegada, la feina a fer. Això ésnegatiu perquè em vaig veureobligada a fer una feina mésextensa de l’esperada en un tempsmolt limitat, no podent polir elsdetalls del treball escrit comm’hauria agradat. Però, per l’altrabanda, si no hagués aprofundit mésen el tema la meitat de coses nos’haurien entès, fent que el treballno hagués tingut gaire coherència.Els mennonites són un grup religiós icultural sorgit a partir del’Anabaptisme, un corrent cristiàimpulsat per la reforma protestantdel segle XVII a Suïssa que es basaen el baptisme adult i en la noresistència (pacifisme extrem).Aquesta idea suposava un

trencament amb la mentalitat delsegle XVI i va causar que aquestgrup s’expandís per tot Europa(sobretot per Alemanya i PaïsosBaixos) a causa de la persecució

que rebien per part dels cristiansprotestants i dels catòlics.La doctrina va anar evolucionantal llarg dels anys, amb punts de vistamolt diferenciats dins el grup. Aixòva provocar divergències, ambformacions de nous grups mésradicals com els Amish.Segles més tard, els mennonites vanarribar fins a Prússia, i tot seguit aUcraïna (aleshores dins l’Imperi Rus)on mennonites de totes bandesd’Europa van unir-se en unesmateixes colònies (conjunt de petitspobles regentatsper ells mateixos),provocant unamescla demaneres de fer i decultures diferents,formant la culturamennonita com atal.Però tan bon puntva arribar elcomunisme i lapolítica anti-religiosa, elsmennonites vanhaver de fugir de

nou, aquesta vegada cap aAmèrica del Nord.En acabar el treball, vaig arribar ala conclusió que els mennoniteseren un grup de persones que vanposar les seves idees per davant detot, encara que fossin perseguits idiscriminats. Avui en dia, elsmennonites no són un grupexclusivament religiós, ja que hi hamolts mennonites no creients, peròsí que s’identifiquen amb la tradiciócultural mennonita.I, per acabar, uns consells pels quius toqui fer el Treball de Recercaaquest any. Primer de tot, nodecidiu el tema pel tipus deBatxillerat que estigueu fent. Perexemple, jo vaig fer el científic dela salut, però el treball ésd’humanitats. Segon, comenceu atreballar al més abans possible. I,per últim, quan comenceu el treballacoteu bé el tema, eviteu allargarmassa el treball, perquè pot fer queun treball que pugui estar molt bé,quedi descompensat o acabat amitges. I sobretot, ànims! Sempres’aprèn moltíssim d’un TRC!

49

SAPSQUE... 28

PÀG.3

Parlem amb Jordi Romagosa iJosep M. de Ramon, antics alumnesde l’escola, i personatges clau delmón de l’espectacle d’aquestaciutat. Han representat elpersonatge de Dimoni gros alsPastorets de Mataró diversestemporades seguides.Tots dos sou antics alumnes del’escola. Quan hi vau estudiar?Josep M. - Jo vaig començar alsMaristes de Sant Josep. A Valldemiavaig passar-hi 4 anys, fins acabar elBatxillerat. El COU el vaig fer a SantaAnna.Jordi – Jo vaig entrar a Valldemiaa fer 1r d’EGB. Vaig estar-hi 12 anys.El primer curs de COU a Valldemiava ser el de la nostra promoció.Quins records en teniu?Josep M. - Tots els canvis que vamenganxar!Jordi – Vam ser de les promocionsque ens va tocar viure els canvismés dràstics pels que ha passatl’escola. El terrabastall d’incorporartota la gent de Sant Josep aValldemia, canvis en el sistemaeducatiu... També vam viure laincorporació de noies a l’escola.Quan feia 3r de BUP se’ns va

ENTREVISTA A JORDI ROMAGOSA IJOSEP M. DE RAMONARA ÉS TEMPS DE PASTORETS, L’ESPECTACLE DEL NADAL A MATARÓON HI PARTICIPEN MOLTS ANTICS ALUMNES. COM CADA ANY LASALA CABAÑES PRESENTA AQUESTA OBRA ENTRANYABLE I DIVERTIDA,QUE INCLOU, COM NO, DIMONIS.DE SATANASSOS N’HI HA DE MOLTS TIPUS. QUÈ TENEN EN COMÚ?CRIDEN MOLT, SÓN LLETJOS I ESPANTEN PETITS I GRANS.

incorporar una única noia!Josep M. - Tinc un record magníficdels germans Florentino i Jorba, dos«hermanus», com els hi dèiemllavors, que van trencar molt,perquè eren joves, i amb ells es vaacabar allò d’aprendre’s els llibresde memòria.Jordi – Recordo que el germàFlorentino deia allò de «no escribannada ahora, entiendan».Josep M. - Aquests dos professorsvan representar un canvi. Van posaren marxa els laboratoris, que finsllavors eren com un museu, ambartilugis de finals de segle,microscopis que no es feien servir...Jordi – També vam veure els jardinsantics. Jo hi havia corregut algunavegada i llavors ens renyaven. Clar,allò era un jardí i no un lloc per jugara fet i amagar.Josep M. - Nosaltres, des deSant Josep, hi anàvemd’excursió alguna vegada al’any; era una situacióexcepcional per a nosaltres,acostumats a un pati de lamida de mig camp debàsquet, aquells jardins erencom una espècie de laberint.

Jordi – I lesmagnòliesque hihavia al costat del que era elgimnàs...Josep M. - Sí, unes magnòliesgegants, que entre uns quants noarribaves a abraçar-les!Quina era la vostra matèriapreferida mentre vau ser alumnesde Valldemia?Josep M. - Les ciències naturals, lesdonava el germà Jorba.Jordi – Jo he estat sempre unapersona de ciències. La mevaassignatura preferida va ser laquímica, sobretot per la partexperimental. Vaig tenir unprofessor, el germà FedericoPlumed, a qui agradava molt ellaboratori. Moltes de les millores quehi ha als laboratoris les va fer ell.

VVVVVA DE DIMONIS...A DE DIMONIS...A DE DIMONIS...A DE DIMONIS...A DE DIMONIS...

50

SAPSQUE... 28

PÀG. 4

VVVVVA DE DIMONISA DE DIMONISA DE DIMONISA DE DIMONISA DE DIMONISS’inventava unes coses curiosíssimesper poder fer les pràctiques.

Què vau fer en acabar l’escola?Professionalment, a què usdediqueu?Jordi – Jo em vaig llicenciar enquímica. Bàsicament sempre hetreballat en el món de les empresesde serveis.Josep M. - Jo vaig passar a fer elCOU a Santa Anna. Després vaigestudiar Disseny d’Estampats al’Escola Massana i vaig acabar fentel que faig ara: dissenyant en unaempresa tèxtil.Des de quan formeu part del’Associació d’Antics Alumnes deValldemia?Jordi – Des que vam sortir del’Escola.Josep M. - Hi has estat bé, és casateva, i vols, d’alguna manera,continuar-hi vinculat. No volsperdre el contacte amb quelcomque ha format part de la teva vida.Encara que no participisactivament a totes les activitatsque fan, hi tens les arrels, i les arrelsno s’han de perdre!Jordi – Si tots els alumnes que surtende l’escola s’hi associessin,l’Associació d’Antics Alumnes seriamolt gran, enorme!Vau representar alguna obra deteatre a Valldemia, mentre en vauser alumnes?Josep M. - A la meva època,recordo que el teatre de l’escolaestava en bastant mal estat; baixarals vestidors, entre la pols i lesteranyines, feia por! I precisament elsgermans Florentino i Jorba van ferque l’espai fos practicable. Lesclasses feien algunes repre-sentacions. Vam representar «Els tresmosqueters»; a mi em va tocar ferde noia! Ens vam fer els vestits combonament vam poder, i va resultarmés una «sapastrada» que una altracosa. Més tard, a 6è de Batxilleratvam fer una altra obra, aquestavegada amb voluntat de fer unbon espectacle, més ben fet, ambdecorats... i va donar molt bonresultat!Jordi – Jo com a alumne no hi vaigrepresentar cap obra a l’escola. Alteatre, recordo el cinema delsdiumenges i també que hi fèiemconcursos de nadales entre les

diferents classes.Més tard, quan formava part de laSoca, sí que hi vam representar unaobra; jo feia de fantasma del castell;tot tapat, ningú no em va conèixerfins que em van treure la caputxa!Josep M. - Passats uns anys, i quanja no era alumne de l’escola, es vaposar en marxa el grup de teatred’Antics Alumnes de Valldemia, delqual en vaig dirigir un parelld’obres. Els actors eren anticsalumnes.Parlem dels Pastorets. Al llarg delsanys, han estat una escolad’iniciació teatral. Va ser així comvau començar vosaltres?Josep M. - En el meu cas sí. Jo tenia

un cosí que feia teatre. Va venir acasa i va preguntar: «A en Josep M.no li agradaria pas venir a la sala?Podria fer de dimoni petit alsPastorets». Hi vaig anar. No recordoper què no vaig arribar mai a ferde dimoni petit. Vaig acabar fentde pastor. Cantàvem a laSecretaria del centre catòlic. Deviatenir 9 o 10 anys.Jordi – La meva vinculació amb ElsPastorets comença el 1916, l’anyque es van representar per primeravegada a Mataró. El meu avi jacorria per aquí; la meva àvia vacórrer per aquí, els meus parestambé, a l’igual que els meus sogresi la meva dona. Tot i així, laincorporació als Pastorets va costaruna mica. Vaig entrar-hi amb 6 anys.

Veníem gairebé cada diumenge aveure Pastorets. Els acomodadors jaens coneixien i ens deixaven entrar.Un dia, la meva germana hi vavoler sortir, i la meva mare la hi vaacompanyar. A mi em feia unavergonya horrorosa i em vaigquedar a baix a mirar. En arribar acasa, per aquelles coses que passen,vaig dir «la setmana que ve jotambé hi vull sortir». I aquí vacomençar la història.Quins altres papers heu representatals Pastorets?Jordi – He fet de centurió (l’any queaquest personatge es va incorporara l’obra), de capellà, de Somiel, deSant Josep (durant 11 temporades),

i finalment de Satanàs, durant 12anys.Josep M. - Vaig fer de dimoni al ballde dimonis grans, d’Asverus i deSomiel, de centurió en «cercantposada», de sacerdot, d’homeserp... També he fet de Naïm, unpersonatge molt agraït, de Jonàs iel Satanàs, durant 10 temporades.A part d’això els he dirigit endiferents etapes.De vegades als Pastorets, elspapers que es representen passende pares a fills. Això també passaals Pastorets de Mataró?Jordi – No, no passa. Es podendonar casualitats, però no és lapolítica de la casa. Intentem fer-hod’una manera més coherent.Josep M. - Sí que hi ha llocs on el

SAPSQUE...

28

PÀG

5

personatge és un patrimoni, peròno és el cas de Mataró. El teatre aquíes viu amb rigor. Qui decideix quifarà cada personatge és el DirectorGeneral, juntament amb laDirectora Musical. Es fan càstings,proves de veu...Els Pastorets de Mataró és una obraque s’adapta als nous temps?Josep M. - En Pastorets s’ha decanviar tot perquè no canviï res.Amb el temps, l’espectacle ha anatevolucionant, però no se n’haperdut l’esperit ni la coherència. Siseguíssim fent el text amb el que esva començar, a hores d’ara, hihauria poca gent que els vingués aveure.Jordi - Els Pastorets amb elplantejament de l’any 69-70 sónimpensables actualment, nos’aguantarien.Josep M. - El que té de bo aquestaevolució, és que tot allò quefunciona perdura, i el que no val esva eliminant.L’any 2006, quan Els Pastoretscelebrava els seus 90 anys, hi vahaver una trobada de dimonis aMataró. Què ens en podeuexplicar?Jordi – Ens vam trobar una vintenade dimonis de tot Catalunya. Va

estar molt bé, perquè vam veurediferents interpretacions, diferentsvestuaris. Va ser un dia maco.Josep M. - Jo vaig viure lapossibilitat de fer un tros del meupaper, i a més a més, fer lacoordinació de l’acte. La gent quehi va participar s’ho va passar moltbé.Jordi – Són d’aquests actes, que,tot i que són complicats de muntar,aniria bé que es repetissin. És unamanera de promocionar elproducte Pastorets fora del que ésel seu àmbit estricte, les dates deNadal.Hi ha alguna novetat a larepresentació d’enguany que espugui confessar?Josep M. - A priori, Els Pastoretsd’aquest any no han de presentarcanvis remarcables. L’any que ve hiha un canvi de direcció ipresumiblement hi haurà novetats.Alguna altra activitat a la quedediqueu el vostre temps?Josep M. - Sóc el President de laCoordinadora de Pastorets deCatalunya, que es va muntar fa tresanys. En el moment de la constitucióvam començar sent 11 entitats, iactualment en som 40!També estic a la cavalcada de reis,

a la festa major...Jordi – Jo estic a llocs on en JosepM. no hi és, que ja és estrany! Entremoltes altres coses, estic vinculat alsArmats de Mataró. I a part delsPastorets, participo en altres obresde teatre que es representen a laSala Cabañes.I com es fa per compaginar la feinaamb els assajos, les repre-sentacions i totes les activitats quefeu?Josep M. - Dormim poc... Sit’impliques amb una cosa, que siguidel tot.Jordi – Hi ha moltes vegades quetantes activitats coincideixen, illavors és un desastre, perquè nosaps com prioritzar. S’ha d’anartrampejant.Josep M. - Tot i així, s’han demantenir parcel·les per a la família.Si no, no tindríem vida privada.Què li diríeu a algú que no ha vistmai els Pastorets?Jordi – Home, que vingui!Josep M. - Són coses pròpies deMataró i no t’ho pots perdre.

PER A INFORMACIÓ DE PASTORETS;www.pastorets.orgwww.elspastoretsdemataro.cat

VVVVVA DE DIMONISA DE DIMONISA DE DIMONISA DE DIMONISA DE DIMONIS

52

SAPSQUE... 28 PÀG. 6

PRIMERA BEATIFICACIO D’UN EXALUMNE MARISTA AL BISBAT.El SEGON A CATALUNYA I EL QUART A TOT L’ESTATEl Dr. JOSEP SAMSÓ ELIES, antic alumne de Rubí.DILLUNS DIA 23 DE GENER DE 2010 A LES 22.50El Gmà. Mariano Santamaria ha estat el vice-postulador i el company Mn. Ramon Corts haactuat com a pèrit i historiador.

El Dr. Josep Samsó i Elias seràbeatificat el proper 23 degener de 2010 a les 11:30 a laBasílica de Santa Maria deMataró. Víctima de lapersecució religiosa de laGuerra Civil, va ser assassinat,sense judici previ, el primer desetembre de 1936 pel sol fetde ser el rector de SantaMaria. Un llarg procés iniciat el1959 de recollida dedeclaracions de testimonis ide documentació que araacaba amb la proclamaciócom a Beat. A finals d’agost

del 1936, els milicians de lacolumna Malatesta, abansd’anar al front es vanconcentrar i volien passar perles armes als ciutadans queestaven a la presó per motiuspolítics. La majoria deempresonats ho eren pel fetd’esser catòlics o permembres de la LligaRegionalista, que era el partitmoderat conservadorcatalanista dels 40 primersanys del segle.L’Ajuntament democràtic vaintentar calmar els ànimsaconseguint, en duranegociació, guardar la vidade tots a canvi del Dr. Samsó.El senyor rector fou el preu persalvar a la resta.Condüit al cementiri, el dr.Samsó els va dir.....Aabansque els perdonava pel quehavien vingut a fer i els vademanar que no fessin res a laseva mare i germana i que eldeixessin morir, sense bena alsulls, de cara a la ciutat deMataró i a l’església de SantaMaria. I així fou fet. Només undels de l’escamot va disparar.

El Dr. Samsó havia nascut el1887 a Castellbisbal. L’any1894 havia perdut el seu pare,motiu per el qual la família -mare, germana i el jove JosepSamsó- es va traslladar a Rubí.Josep Samsó va ser alumnedels maristes del col·legi deRubí fins que l’any 1900 es vatraslladar a Sarrià per tal depoder realitzar els estudiseclesiàstics.La seva primera destinació vaser Argentona, de vicari(1910-1917). Allí vancomençar a desplegar-se elstrets que marcarien la sevavida com a sacerdot deparròquia.De 1917 a 1919 va ser rectorde Sant Joan de Mediona(Alt Penedès). L’any 1919 vaser destinat d’ecònom deSanta Maria de Mataró i al1924 seria nomenat rector.Propulsor molt el catecismedes de la seva arribada fins aconvertir-lo en un dels mésfamosos d’Espanya. Granpedagog i catequeta.Si haguéssim de fer una breucronologia de la seva estada

BEABEABEABEABEATIFICTIFICTIFICTIFICTIFICAAAAACIÓ DR. SCIÓ DR. SCIÓ DR. SCIÓ DR. SCIÓ DR. SAMSÓAMSÓAMSÓAMSÓAMSÓ

SAPSQUE...2

8

PÀG

7

a Mataró, hauríemd’esmentar: la conversió de ElPensament Marià, el 1920, enun veritable periòdic localgeneralista; la dignificació deles processons de SetmanaSanta amb la creació delsArmats de Mataró (1924)conjuntament amb Mn.Josep Maria Andreu; larestauració, embelliment idignificació de tot l’interior del’església de Santa Maria

(1926); la participació en lafundació del tradicional

concurs de pessebres (1926);la construcció del gran orguemonumental de GaietàEstadella (1927);l’organització de la SantaMissió (1927), de resultes de laqual va néixer la llibreria iimpremta religiosa GraficaFides; l’obtenció del títol debasílica per l’església de SantaMaria (1928); l’organitzaciódels cursets de catecisme (elprimer el 1932); la fundació de

l’Associació dePessebristes deMataró (1935), alFoment; laredacció de laGuia deC a t e q u i s t e s(1935-1936) ...Favorable a laparticipació delsfidels en la litúrgia,va ser, amb Mn.Joan Fargas, elsresponsables de

l’aparició de la gran massacoral de la Missa de les Santes.

Absolutament apolític irespectuós amb elsrègims de cadamoment, va ser un homed’una gran capacitatde treball, molt metòdici organitzat. Destaquenl’afabilitat del seu tracte;

El D

r. S

amsó

en u

n lli

ura

men

t de

pre

mis

a la

Com

a.

Ex

curs

ió a

mb

la

cate

qu

esi

a A

rgen

ton

a

BEABEABEABEABEATIFICTIFICTIFICTIFICTIFICAAAAACIÓ DR. SCIÓ DR. SCIÓ DR. SCIÓ DR. SCIÓ DR. SAMSÓAMSÓAMSÓAMSÓAMSÓla valoració de la Fe delsinfants; la seva dedicació aljovent parroquial, la sevaintervenció per resoldre casosd’extrema necessitateconòmica; l’interclassismede les seves actuacions, laconfiança i respecte perl’autonomia de l’acciócatòlica, del Centre Catòlic idel Patronat Escolar Obrer (La

Coma).L’any 1934 no va voler delatarels que van intentar cremarSanta Maria durant els Fetsd’octubre, entre els quals unfill del ministre Joan Peiró. Desd’aquella data va començara pressentir que moriria màrtir.Va ser exemplar la sevaestada a la presó l’agost de1936, encoratjant els seuscompanys de captiveri ja quetots temien morir en qualsevolmoment. Va morir l’1 desetembre d’aquell any. Tenia49 anys.

SAPSQUE... 28

PÀG. 8

LLLLLA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIA

TapasdeC A R L E SHERRERAEn aquesta edició ens fem ressò dela publicació que a primers d’anyva arribar a les llibreries sota lasignatura del company CarlesHerrera. Ja sabem que és un homede ràdio que dóna abast de tot,però sempre fent les coses ben fetes.Vet aquí doncs que diu «Hoy en diael entretenimiento no está solo encines y teatros, estámayoritariamente en losrestaurtantes». Té raó i ellprecisament és dels que saben fruirtrobant el gust de les coses senzilles,especialment però quan les femamb família, amics o ambconciutadans.El llibre en qüestió és una mica mésque un llibre de tapes. Des delspintxos i montaditos fins a a

cassoletes fregits o sopes. Lapublicació ha estat l’excusa perarribar-nos a Sevilla, i fer unadiplomatura.És una edició de mida quasi debutxaca per poder-lo tenir a prop ianar remirant-lo tot decidint quinarecepta és la propera a preparar.Ve il·lustrat amb un bon nombre defotografies que fan delir encaramés.Com a valor afegit, les últimespàgines inclouen traduccions al’anglès, francès, alemany, rus,

japonès, i xinès, que el fan unabona opció per encarregar-lo alsReis Mags o per regalar a qualsevoldel nostres amics a l’estranger.De ben segur que tots hi trobeu lavostra tapa favorita. I per acabaraquesta presentació, unes lletresde l’autor: «Todo aderezado conbuenos avíos, gracia inmensa,mucho meneo de cazuelas ysobretodo, arte. ¡Que lo disfruten¡»Ja ho sabeu, bona lectura i bonprofit.

De

dic

atò

ria

d

’en

C

arl

os

als

co

mp

an

ys i

am

ics

de

Va

llde

mia

Tapas. Editorial STYRIA.ISBN: 8496626423338 pàgines. 28 Euros.www.carlosherrera.com

55

Il·lustració: Alícia Floriach

56