FORMACIÓ DE FONAMENTS DE LES ARTSBlanca Ferré Carreras

Estiu 2018

ENTREARTS. EGIPTE

La civilització de l’Antic Egipte ens apropa a un període extens en el temps, amb molts

misteris i preguntes per resoldre, on podríem dir que ‘la vida després de la mort’ ens ha

deixat un llegat artístic espectacular.

Les manifestacions realitzades a la vall del Nil, un territori força aïllat d’altres comunitats, on la

mort ocupava part de la vida dels vius, ens permet mirar endarrere 5000 anys, per fer-nos

preguntes i tractar moltes qüestions artístiques: ja sigui la relació de la música amb el ritual, amb

la beneració, la mort i la festa; també la creació d’un engranatge estatal i d’uns professionals

dedicats a la producció artística; la idea de colossal; la relació entre allò representat i la realitat

d’una vida eterna; el llenguatge compositiu entre imatge i text; entre molts d’altres. És interessant

poder treballar amb referències de diferents àmbits artístics, perquè en l’art de l’Antic Egipte,

totes les produccions estan relaciondes amb una mateixa manera d’entendre el món. Això és el

que us proposem que penseu en aquesta activitat.

ACTIVITAT

1. Disposeu d’una sèrie de materials:

Imatges de diferents obres; ceràmica, escultura, arquitectura, instruments musicals, pintura…

Fragment del Poema de Pentaur.

Fragment de la pel·lícula “Faraón“ de Jerzy Kawalerowickz.

Fragment de l’opera “Aïda“ (marxa triomfal) de Verdi (1870).

2. Penseu i escriviu quines idees es desprenen de cada un d’ells i quins elements de reflexió ens

aporten sobre el paper de l’art i el que aquest planteja en el sí de la societat de l’Antic Egipte.

3. Penseu i escriviu com articularíeu una proposta a l’aula fent ús relacional del material de les

diferents arts per treballar les idees apuntades. Podeu descartar alguns dels recursos oferts.

FORMACIÓ DE FONAMENTS DE LES ARTSBlanca Ferré Carreras

Estiu 2018

ENTREARTS. EGIPTE

IDEES I PROPOSTA DE TREBALL A L’AULA

Relleu d’un fragment del Poema de Pentaur Ramsès II a la batalla de Cadeixal temple d’Abu Simbel ( s.XIII a.C ).

Els músics d’Akhenatón. (1351- 1348 a.C).

"alçant-se en tota la seva alçada, el rei

vesteix la fera armadura de combat i amb el seu carro, tirat per dos cavalls, es llança a la part més dura de la contesa. Estava sol, molt sol, sense ningú al seu costat!. .. Els seus soldats i el seu seguici li miraven de lluny, mentre atacava i es defensava heroicament. ¡El voltaven 2500 carros, cadascun amb tres guerrers, i tots ells s'afanyaven a barrar-li el pas! ¡Sol i intrèpid, no l'acompanyaven ni prínceps, ni generals, ni soldats! ... "

Ballarina pintada a un fragment de ceràmica ( 1200a.C )

Micerinos i la seva esposa (cap al 2500 a.C)

Cerimònia d’obertura de boca. Papir Hunnefer, (cap al 1290 aC).

Vasos Canòpics

Mastaba de Saqqara, Necròpolis de Memfis (3050 a.C)

Piràmides de Gizeh (2620 aC i el 2500aC).

Temple de Ramsès II ( 1279-1213 a.C ), Abu Simbel

Escultura d’Akhenatón (1353 a.C.)

Bust de Nefertiti

Fragment de pintura del paviment del palau de Maru Ató

Conjunt d’Uixbetis. Antic Egipte, Imperi Nou, XIX Dinastia, Reinat de Ramsès II, 1279 – 1213 a.C

Gasela momificada datada del 950 a.C aproximadament

Fotograma de la pel·lícula “Faraón” de Jerzy Kawalerowickz

Fotograma de la marxa triomfal de l’Opera Aïda, Verdi ( 1870 )

Arpa angular d’Egipte, tercer període intermedi segles X-VIII aC, fusta, pell i fibres vegetals.

Estela, el cantant Djedkhonsuiufankh tocant l'arpa davant de Ra-Horakhty, Tebes, períodeintermedi, dinastia XXII, segurament 945-715aC, fusta pintada, 29,5x22,4x2cm.Museu del Louvre.