IDEES I ESTRATGIES PER RESPONDRE LEXAMEN DHISTRIA DE LA FILOSOFIA DE SELECTIVITAT

Llegir amb lectura rpida el text (30 segons) Captar la idea principalSi no es pot captar la idea principal intentar trobar paraules clau que es puguin relacionar amb el que sabem.Llegir amb lectura rpida les preguntes de lexamen (30 segons)Intentar trobar paraules clau que delatin la idea principal La pregunta 3, 4 i 5 acostumen a fer referncia a la idea principal del textDe vegades la pregunta 5 fa referncia a la idea principal.

Tornar a llegir amb lectura lenta i comprensiva el text (3-4 minuts o ms)Tornar a intentar trobar la idea principalMirar de relacionar les paraules clau que hem trobat a les preguntes de lexamen amb el text.Subratllar les frases o paraules clau que comentarem i que donen la pauta de la idea principal del text (aquests subratllats els podrem referenciar en les respostes a les preguntes)Pensar (mentre llegim) en el contingut de la filosofia de lautor relacionat amb el text o amb les paraules clau del text.

REDACCI DE LEXAMENPrviesControlar el temps, distribuir-lo per preguntes.No oblidar que si dubtem i necessitem ajuda, la podem trobar tornant a mirar el text o les preguntes de lexamen.No posar-nos nerviososEvitar que es desvi latenci. Concentraci mxima.

Primera pregunta

Concretar amb claredat i distinci la idea principal del text, s a dir, de qu va i quin sentit t la idea daquest text en la filosofia de lautor.Parlar del text. Ara s el moment de fer referncia a les paraules clau que hem trobat i com lliguen amb la filosofia de lautor, sense entrar a explicar el tema.Si s possible diferenciar apartats lgics o estructurals en el text, conv dir-ho.Fer servir una o dues vegades la paraula text.Tenir cura amb lextensi. Ms de 15 lnies s massa, menys de 8 s poc.No fer frases massa llargues. Fer servir el punt i seguit. Tenir cura amb la claredat i coherncia expressiva.Cal donar la impressi que hem ents b el contingut del text i el sabem ubicar en el context del pensament de lautor. Si es pot, introduir termes tcnics de lautor.

Segona pregunta (definicions)Respondre amb la mxima concisi el que significa el terme en el text i en el context de lautor. Si es pot fer la relaci en la definici entre text i context s perfecte; si no, definir segons el text.Evitar allargar molt la resposta. Mxim dues lnies i mitja.

Tercera pregunta (frase o relaci de termes)

s una resposta extensa, per sense passar-nos. Cal haver reservat el temps adequat.s til pensar abans de respondre el que volem dir i com el volem dir (+/- 1 minut). s a dir, elaborar un petit esquema mental sobre el que cal dir a partir de la frase o la relaci de termes.Cal partir necessriament del que sest preguntant. Si s una frase, clarificar el sentit del seu contingut i la relaci que t amb la filosofia de lautor.Per tal dentendre b la frase, conv rellegir total o parcialment el text que li donar el sentit.Explicar el sentit de la frase o relaci de termes en el text i a continuaci el sentit que t en la filosofia de lautor.En la relaci de la frase o relaci de termes amb la filosofia de lautor s quan cal introduir els continguts que sabem del pensament de lautor.Hem de comenar amb els continguts que tenen ms a veure amb la frase o termes i de mica en mica anar obrint fins que puguem introduir altres continguts que puguin millorar la resposta i demostrin que sabem molt i entenem molt b el que ens pregunten. Aquest ltim aspecte s essencial.Hem de demostrar que sabem el que ens pregunten i el sabem relacionar molt b amb la filosofia de lautor.Cal construir frases clares i ben lligades. No val deixar explicacions a mitges, s a dir, anar passant dun tema a un altre (aix dna la impressi daprenentatge memorstic i baixa la nota). Cal crear una lnia argumental nica on vagin entrant els continguts duna forma no forada sin per relaci lgica.Molt important, no elaborar una resposta plana, s a dir, sense contingut tcnic de lautor. Cal introduir tots els termes i conceptes propis de lautor amb la terminologia precisa. Aix augmenta la nota i dna la impressi que hem preparat b lautor.Queda molt b vincular lexplicaci, en la mesura que es pugui, amb el text. Per exemple, fent servir expressions com tal com diu el text, Aix que diem coincideix amb el que en el text es defensa, el sentit de la frase est lligat a tal o qual concepte del text, la frase es pot relacionar amb lexpressi XXXX del text, com diu el text..., etc.Tamb es pot incorporar en lexplicaci alguna frase del text, entre cometes, per aclarir o completar algun punt de lexplicaci que estem fent.

Quarta pregunta

No s tan llarga com la primera, per no pot ser inferior a una plana.Si la pregunta s oberta, cal pensar un autor que tingui suficients elements comparatius per respondre b a la pregunta.Cal pensar abans quin seran aquests elements comparatius que farem servir, s a dir, quins aspectes sn semblants entre els dos autors i quin aspectes els diferencien. El podem apuntar al marge per orientar-nos o tenir-los en la memria.Podem fer la comparaci a partir dels elements comparatius pensats. De vegades s ms fcil explicar primer un autor destacant els seus elements comparatius com a idees clau i desprs explicar laltre autor centrant lexplicaci en els elements comparatius que tenen relaci amb els del primer autor.Tamb, encara que per alguns s ms difcil, es pot anar comparant element comparatiu a element comparatiu dels dos autors (en horitzontal). Si es pot, tamb podem fer alguna referncia al text, de manera que es noti que no perdem de vista el text. s una estratgia perqu sembli que no estem fent lexamen de memria.No oblidar introduir tots els termes tcnics dels autors per tal de demostrar que es domina b el pensament de cada autor.

Cinquena pregunta

Tot el treball previ fet a lexamen ens servir per pensar aquesta darrera pregunta.Normalment lhaurem de portar pre-preparada de casa. Cal pensar temes generals que es puguin tractar en la cinquena pregunta de cada autor. s a dir, donarem la nostra opini per raspallada amb el suport dalguna teoria o pensament dalgun altre autor. Aix dna molta solidesa a la nostra opini. Per exemple: en la meva opini, crec que el que diu el text sapropa molt al pensament dEspinosa en el que es refereix a la substncia. Segons el meu criteri, una defensa de la substncia com la que fa el text en la lnia dEspinosa no la puc compartir, ja que en pensament mapropo ms a lempirisme de Hume ja que considero que...O tamb: el problema de la cincia tal com el plantegen Scrates i Plat no es pot sostenir actualment. Segons la teoria de la cincia actual, el problema de la veritat est en lmbit dall que s relatiu que dall que s absolut. Jo comparteixo el plantejament actual i considero que la veritat s un producte del llenguatge i no de la realitat en si. En aquest sentit, penso que la veritat cientfica s convencional, com ho s el llenguatge, i sobretot provisional com deia Popper i no absoluta com deia Plat...Largumentaci sha de pensar b perqu hi hagi coherncia en la resposta. No es poden fer frases desconectades, sin sha de seguir un mateix fil argumental.No es poden fer afirmacions sense argumentar. Cal introduir el mxim de reflexions ben argumentades, donant el perqu de tot el que diem.Cal fugir dafirmacions sense contingut. Per exemple: s un text molt maco.., magrada el plantejament de lautor..., estic dacord amb les seves idees.... Cal fer servir un llenguatge argumentatiu i crtic.Lextensi no pot ser inferior a una plana.