Estudi ambiental estratègic del Programa de mesuresaca-web.gencat.cat/.../ca/legislacio/...estudi_ambiental_estrategic_ca… · 5.3 Relació amb plans i programes de protecció d‟espais

1

aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Estudi ambiental estratègic

del Programa de mesures

de l’àmbit hidrològic del

Pla de gestió del risc

d’inundació del districte de

conca fluvial de Catalunya

(PMH)

3

Estudi ambiental estratègic del programa de mesures de l‟àmbit hidrològic del PGRI

aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Índex del document

Índex de taules ................................................................................................................... 5

Índex de figures.................................................................................................................. 6

Índex de sigles i d‟acrònims ............................................................................................... 6

1 Introducció i aspectes generals .................................................................................. 7

1.1 Introducció al Programa de mesures de l‟àmbit hidrològic del Pla de gestió ............

del risc d‟inundacions del districte de conca fluvial de Catalunya (PMH) ................ 7

1.2 Estudi Ambiental Estratègic del PMH ..................................................................... 8

1.3 Identificació del promotor del PMH ......................................................................... 8

2 Àmbit d’abast del PMH ................................................................................................ 8

3 Objectius del PMH ...................................................................................................... 10

3.1 Objectiu general del PMH ..................................................................................... 10

3.2 Objectius específics del PMH ............................................................................... 11

3.3 Objectius particulars per ARPSI ........................................................................... 11

3.3.1 ARPSI de les conques de les rieres Costa Brava nord ..................................... 12

3.3.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta ......................................................... 13

3.3.3 ARPSI de la conca del Fluvià ........................................................................... 14

3.3.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró ....................................................................... 15

3.3.5 ARPSI de la conca de les rieres Costa Brava sud ............................................ 16

3.3.6 ARPSI de la conca de la Tordera ..................................................................... 17

3.3.7 ARPSI de les conques del Maresme i rieres Metropolitanes ............................. 18

3.3.8 ARPSI de la conca del Besòs ........................................................................... 19

3.3.9 ARPSI de la conca del Llobregat ...................................................................... 20

3.3.10 ARPSI de les conques del Garraf ................................................................. 21

3.3.11 ARPSI de la conca del Foix .......................................................................... 22

3.3.12 ARPSI de la conca de les rieres de Tarragona nord i centre ......................... 23

3.3.13 ARPSI de la conca del Gaià ......................................................................... 24

3.3.14 ARPSI de la conca del Francolí .................................................................... 25

3.3.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià ............ 26

4 Aspectes executius del PMH ..................................................................................... 27

4.1 Vigència del PMH ................................................................................................. 27

4.2 Procediment d‟elaboració del PMH ....................................................................... 27

4.3 Instruments jurídics per a la seva execució .......................................................... 27

4.4 Contingut del PMH ............................................................................................... 28

5 Relació del PMH amb altres plans i programes ....................................................... 28

5.1 Coordinació amb el Pla de gestió del districte de conca fluvial de ...........................

Catalunya (PGDCFC) ........................................................................................... 28

5.2 Coordinació amb el Pla especial d‟emergències per inundacions de .......................

Catalunya (INUNCAT) .......................................................................................... 29

5.3 Relació amb plans i programes de protecció d‟espais naturals ............................. 29

6 Sumari d’informació ambiental ................................................................................. 30

6.1 Introducció a la problemàtica ambiental de les zones inundables ......................... 30

4


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

6.2 Objectius ambientals ............................................................................................ 31

6.3 Principis inspiradors de sostenibilitat .................................................................... 33

6.4 Criteris ambientals estratègics de regulació i protecció de l‟espai fluvial............... 34

6.5 Efectes i impactes ambientals previsibles derivats del desplegament del PMH .... 42

6.5.1 Descripció de les característiques físiques de les masses d‟aigua ......................

amb incidència del PMH ................................................................................... 43

6.5.2 Descripció del procediment de minimització d‟impacte respecte les ....................

mesures a escollir ............................................................................................. 44

6.5.3 Programa de seguiment del PMH vinculat al programa de seguiment .................

del PGDFC ....................................................................................................... 46

6.5.4 Indicadors ambientals i de seguiment del PMH ................................................ 46

6.6 Efectes sobre els riscos d‟incidència sobre la protecció civil ................................. 47

6.7 Incidència del programa sobre el canvi climàtic .................................................... 48

7 Resum de l’estat i els objectius ambientals de les masses d’aigua en......................

trams en risc potencial significatiu d’inundació ..................................................... 49

7.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord .................................... 50

7.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta ............................................................ 50

7.3 ARPSI de la conca del Fluvià ............................................................................... 51

7.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró .......................................................................... 52

7.5 ARPSI de les conques de les rieres de Cosa Brava sud ...................................... 54

7.6 ARPSI de la conca la Tordera .............................................................................. 54

7.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes ............ 55

7.8 ARPSI de la conca del Besòs ............................................................................... 56

7.9 ARPSI de la conca del Llobregat .......................................................................... 57

7.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf ..................................................... 61

7.11 ARPSI de la conca del Foix .................................................................................. 62

7.12 ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre ........................... 62

7.13 ARPSI de la conca del Gaià ................................................................................. 63

7.14 ARPSI de la conca del Francolí ............................................................................ 63

7.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià .................... 64

8 Programa de seguiment del PMH vinculat al programa de seguiment del PGDFC65

9 Participació pública i consulta a administracions ................................................... 65

9.1 Marc legal d‟aplicació ........................................................................................... 65

9.2 Proposta d‟administracions, entitats i persones a consultar específicament ............

el PMH ................................................................................................................. 66

9.2.1 Participació i coordinació Interadministrativa .................................................... 67

9.3 Proposta de consulta pública ................................................................................ 68

9.4 Participació pública .............................................................................................. 68

10 Descripció i avaluació d’alternatives del PMH ......................................................... 69

11 Justificació de l’alternativa escollida ....................................................................... 69

5


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Annex

12 Resum no tècnic del Programa de mesures de l’àmbit hidrològic del Pla de ..........

gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PMH) ...... 71

12.1 OBJECTIU DEL RESUM NO TÈCNIC ................................................................. 71

12.2 OBJECTIUS DEL PMH ........................................................................................ 71

12.3 ÀMBIT D‟ABAST DEL PMH .................................................................................. 72

12.4 ASPECTES EXECUTIUS DEL PMH .................................................................... 73

12.5 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES SIMILARS .............................. 73

12.6 SUMARI D‟INFORMACIÓ AMBIENTAL ............................................................... 73

Índex de taules

Taula. 1. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa

Brava nord. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ............................................... 50

Taula. 2. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta.

Font: IMPRESS 2013. Març 2014 .................................................................. 50

Taula. 3. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Fluvià. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 51

Taula. 4. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Ter-Daró. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 53

Taula. 5. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa

Brava sud. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ................................................ 54

Taula. 6. Estat de les masses d‟aigua de l‟ ARPSI de la conca de la Tordera. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 55

Taula. 7. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del

Maresme i rieres Metropolitanes de Barcelona. Font: IMPRESS 2013. Març

2014 ............................................................................................................... 55

Taula. 8. Estat de les masses d‟aigua de l‟ ARPSI de la conca del Besòs. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 57

Taula. 9. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Llobregat. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 61

Taula. 10. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del

Garraf. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ...................................................... 61

Taula. 11. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Foix. Font: IMPRESS

2013. Març 2014 ............................................................................................ 62

Taula. 12. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de de les rieresde

Tarragona nord i centre. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ........................... 62

Taula. 13. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Gaià Font: IMPRESS

2013. Març 2014 ............................................................................................ 63

Taula. 14. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Francolí Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 64

Taula. 15. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques les rieres meridionals i

rieres del Montsià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 .................................... 64

6


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Taula. 16. Relació de les administracions més significatives a consultar i amb les quals

cal coordinar-se. Font: Elaboració pròpia ....................................................... 68

Índex de figures

Figura 1.- Mapa del districte de conca fluvial de Catalunya, que correspon alhora en el

àmbit del PMH. Font: Elaboració pròpia ........................................................... 9

Figura 2.- Mapa de les ARPSI del districte de conca fluvial de Catalunya. Font:

Elaboració pròpia ........................................................................................... 10

Figura 3.- Zonificació de l‟espai fluvial d‟acord al reglament de DPH.Font: Agència

Catalana de l‟Aigua, 2015. Guia per a la zonificació de l'espai fluvial. Barcelona

...................................................................................................................... 35

Figura 4.- Zonificació de l‟espai fluvial. Font: Agència Catalana de l‟Aigua, 2015. Guia per

a la zonificació de l'espai fluvial. Barcelona .................................................... 36

Figura 5.- Esquema del règim d‟usos del sòl en la Zona Fluvial ..................................... 37

Figura 6.- Esquema del règim d‟usos del sòl en el Sistema Hídric ................................. 39

Figura 7.- Esquema règim d‟usos del sòl dels terrenys situats en zona inundable per

episodis extraordinaris ................................................................................... 41

Figura 8.- Arbre de decisió per a la definició d„actuacions estructurals. Font: Elaboració

pròpia ............................................................................................................. 45

Índex de sigles i d’acrònims

ACA Agencia Catalana de l‟Aigua

APRI Avaluació preliminar del risc d‟inundació

ARPSI Àrees de Risc Potencial Significatiu d‟Inundació

DI Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de

2007, relativa a l‟avaluació i la gestió dels riscos d'inundació

EAE Estudi Ambiental Estratègic

MAPRI Mapes de perillositat i risc d‟inundació

PAM Pla d‟acció Municipal

PAU Pla d‟Autoprotecció

PEF Estudis de planificació d‟espais fluvials

PGDCFC Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya

PGRI Pla de gestió del risc d‟inundacions del districte de conca fluvial de Catalunya

RDI Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d'avaluació i gestió del risc d'inundació

7


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

1 INTRODUCCIÓ I ASPECTES GENERALS

1.1 Introducció al Programa de mesures de l’àmbit hidrològic del Pla de

gestió del risc d’inundacions del districte de conca fluvial de

Catalunya (PMH)

El Programa de mesures de l’àmbit hidrològic del Pla de gestió del risc d’inundacions

del districte de conca fluvial de Catalunya (PMH), constitueix l‟instrument de la

planificació hidrològica que recull el conjunt de mesures derivades dels estudis de

Planificació d‟Espais Fluvials (PEF), que promou l‟Agència Catalana de l‟Aigua (ACA) per a

la gestió del risc dels efectes que pot comportar aquest fenomen natural especialment pel

que fa al desenvolupament derivat de les interaccions humanes dels entorns afectats per la

inundació derivat de les avingudes.

Cal prendre atenció a fi de no confondre el programa de mesures (PMH) amb el propi Pla de

gestió del risc d‟inundació (PGRI), on el primer s‟integra, i també subjecte a avaluació

ambiental estratègica.

Pel que fa a l‟estructura, als continguts del document i annexos relacionats, s‟han seguit les

indicacions recollides en el Reial decret 903/2010 d‟avaluació i gestió del risc d‟inundacions

(RDI), que transposa la Directiva 2007/60 relativa a l‟avaluació i gestió dels riscs d‟inundació

(DI), i així com en aquells requeriments recollits pel grup de treball del risc d‟inundació de la

Unió Europea (UE) i del Ministeri d‟Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAAMA) a més

a més de les derivades del DECRET 380/2006 de 10 d‟octubre, pel qual s‟aprova el

Reglament de la planificació hidrològica (RPH) .

La determinació de la possible incidència del PMH sobre el medi, així com els indicadors a

utilitzar per a avaluar la seva compatibilitat ambiental, serà valorat dins del Pla de gestió de

districte de conca fluvial de Catalunya a raó que ja s‟han elaborat de forma coordinada i

consensuada amb la resta de plans i programes encapçalats per l‟Agència.

Per tant, el Programa de Seguiment i Control del Pla de Gestió del Districte Fluvial de

Catalunya serà l‟instrument que coordinarà i garantirà el seguiment ambiental del Programa

de mesures de l‟àmbit hidrològic del Pla de gestió del risc d‟inundacions del districte de

conca fluvial de Catalunya (PMH).

8


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

1.2 Estudi Ambiental Estratègic del PMH

És objecte del present document donar compliment a la legislació vigent, d‟acord amb el

Decret 289/2006, de 4 de juliol i la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d‟Avaluació Ambiental

pel que fa a la tramitació dels Plans i Programes, en concret en la determinació de l‟Article

17 (punt c) Elaboració de l‟Estudi Ambiental Estratègic (EAE).

Respon també i es desenvolupa d‟acord amb les directrius i el protocol que per a l‟aplicació

de l‟article novè de la llei apel·lada, va desenvolupar aleshores el Departament de Medi

Ambient i Habitatge a través del document de “Criteris interpretatius del Departament de

Medi Ambient i Habitatge per facilitar l’aplicació a Catalunya de la Llei 9/2006, de 28 d’abril,

sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, BOE

de 29 d’abril de 2006”

Per a la redacció de l‟Estudi Ambiental Estratègic definitiu s‟ha tingut en compte allò que

recull el document de referència del pla de gestió de risc d’inundació del districte de

conca fluvial de Catalunya emès per la Direcció General de Polítiques Ambientals en data

8 de juliol de 2014, informes anteriors vinculats amb estudis de PEF així com els

suggeriments en temes ambientals recollits internament a l‟ACA.

1.3 Identificació del promotor del PMH

L‟Agencia Catalana de l‟Aigua, és l‟organisme de conca del districte de conca fluvial de

Catalunya (vegeu més endavant la delimitació), que d‟acord amb les funcions que preveu

per a aquests el RDI en el seu article 13, actua com a coordinador promotor del PGRI.

Alhora és sobre aquest pla on s‟integra el Programa de mesures de l’àmbit hidrològic del

Pla de gestió del risc d’inundacions del districte de conca fluvial de Catalunya (PMH)

del qual és promotor l’ACA.

El PGRI alhora s‟ha de coordinar amb el Pla de gestió del districte de conca fluvial de

Catalunya (PGDCFC), instrument també de planificació hidrològica i promogut per l‟ACA, i

sotmès també al procediment d‟avaluació ambiental estratègica.

2 ÀMBIT D’ABAST DEL PMH

L‟àmbit d‟estudi del present Programa correspon exactament a la demarcació del districte

conca fluvial de Catalunya (DCFC) que és on l‟ACA exerceix les plenes competències

d‟Administració hidràulica de Catalunya. Aquest àmbit té una extensió de 16.438 km2 i el

conformen, segons l‟article 2 del Decret 31/2009, de 24 de febrer (pel qual es delimita l‟àmbit

territorial del districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya i es modifica el Reglament

de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d‟octubre), les conques i

subconques dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià,

Francolí i Riudecanyes, i les conques de totes les rieres costaneres entre la frontera amb

França i el desguàs del riu Sénia, així com les aigües costaneres i subterrànies associades.

Cal esmentar que a la resta de territori català aquesta matèria es considera que li correspon

9


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

a la Confederación Hidrográfica del Ebro (conca de l‟Ebre i la Garona) i una petita part a la

del Júcar (riu Sènia).

Figura 1.- Mapa del districte de conca fluvial de Catalunya, que correspon alhora en el àmbit del PMH. Font: Elaboració pròpia

Les conques i subconques hidrogràfiques corresponents a l‟àmbit del districte fluvial de

conca de fluvial de Catalunya s‟han agrupat1 en 15 unitats de gestió a nivell de risc

d‟inundació, corresponents a nomenclatures (ARPSI).

1 La identificació de les àrees amb risc potencial significatiu d‟inundacions (ARPSI) es desenvolupa dins el document

d‟avaluació preliminar del risc d‟inundació (APRI). Per a la seva identificació, es segueixen les indicacions establertes per la Comissió Europea i el Ministeri d‟Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i s‟adapten a les característiques singulars de les conques internes de Catalunya. Aquesta metodologia presenta algunes diferències en funció de l‟origen de la inundació, distingint entre les originades per desbordament dels cursos fluvials.

10


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Dins

Figura 2.- Mapa de les ARPSI del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia

Dins de cada unitat de conca ARPSI, s‟han identificat una sèrie de trams els quals han estat

objecte d‟estudis de detall fruit d‟haver estar identificats amb risc potencial significatiu o

probable d‟inundació.

3 OBJECTIUS DEL PMH

3.1 Objectiu general del PMH

L‟objectiu principal del PMH és recollir totes aquelles mesures de l‟àmbit hidrològic, i per tant

a impulsar per l‟Agència Catalana de l‟Aigua, que s‟inclouen en el Pla de gestió del risc

d‟inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PGRI) i que s‟estimen que poden ser

bàsiques a fi de no incrementar el risc d'inundació existent actualment (referint al risc

d‟inundació derivat de les avingudes).

Alhora, en la mesura possible, s‟intenta reduir el risc per inundabilitat en aquelles Àrees de

Risc Potencial Significatiu d‟Inundació identificades durant el procés d‟avaluació preliminar

del risc d‟inundació, i que son degudament caracteritzades als mapes de perillositat i risc

d‟inundació.

A fi de garantir la compatibilitat entre els objectius de gestió del risc i els ambientals, el PMH

recull també un resum de l‟estat i objectius ambientals de les masses d‟aigua que inclouen

trams d‟Àrees de Risc Potencial Significatiu d‟Inundació.

11


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.2 Objectius específics del PMH

Aquestes mesures han d‟adreçar-se a l‟assoliment dels següents objectius:

Delimitar les zones inundables de la xarxa principal de les conques internes de

Catalunya per a diferents períodes de retorn i, estimar la seva perillositat.

Normalitzar els cabals d‟avinguda de disseny de la conca per a diferents períodes de

retorn, que facilitaran la realització d‟estudis d‟àmbit local.

Realitzar la delimitació probable del domini públic hidràulic (DPH, de zona de servitud

(ZS)i de la zona de policia (ZP), d‟acord amb el que preveu la normativa d‟aigües,

així com zonificar l‟espai fluvial d‟acord amb l‟article 6 del reglament de la Llei

d‟urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i ateses la funcionalitat,

dinàmiques ecològiques i al comportament hidràulic de la xarxa fluvial:

− Disposar de la identificació espaial oportuna que permeti la intervenció

administrativa en els diferents espais fluvials.

− Mantenir lliure d‟obstacles l‟espai fluvial per tal de preservar el règim de

corrents en cas d‟avingudes extraordinàries.

− Definir unes franges mínimes de preservació i/o recuperació de la coberta

vegetal pròpia del sistema ripari, modificant i ordenant, si s‟escau, la seva

actual ocupació i explotació.

− Preservar i recuperar les funcions naturals de les planes d‟inundació, que

permetin la laminació d‟avingudes, minvant d‟aquesta manera les afeccions a

les zones consolidades, i diversificar i millorar els ecosistemes fluvials.

Sensibilitzar, informar i conscienciar la població, els ens locals i les entitats públiques

o privades interessades, per a que realitzin plans i programes per a reduir la

vulnerabilitat dels béns i les persones, i millorar l‟estat ecològic.

Plantejament d‟un conjunt de mesures, de l‟àmbit hidrològic, de reducció del risc de

danys per inundacions, que s‟hauran d‟incloure en el PGRI.

3.3 Objectius particulars per ARPSI

A més a més d‟aquests objectius generals, n‟hi ha de particulars que s‟adapten per a cada

ARPSI en funció de les característiques i problemàtiques concretes. A continuació

s‟esmenten els més significatius.

12


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.1 ARPSI de les conques de les rieres Costa Brava nord

■ Disminuir els danys potencials en els nuclis litorals:

Evitar noves ocupacions urbanístiques incompatibles en zones de policia inundables

dels nuclis litorals i especialment a Portbou, Llançà, Port de la Selva, Cadaquès i

Roses.

13


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de la part alta del Llobregat d‟Empordà i plana de

la Muga, Orlina i Manol.

Millorar la xarxa de control hidrològica.

Evitar noves ocupacions urbanístiques incompatibles en zones de policia inundables

de la zona de la Jonquera, plana de Figueres i voltants.

Recuperar el comportament natural de zones inundables.

Protecció estructural contra inundacions.

Laminació d‟avingudes provinents de la part alta de la Muga mitjançant

l‟embassament de Boadella - Darnius.

14


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.3 ARPSI de la conca del Fluvià

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de la part alta i baixa del Fluvià.


Evitar noves ocupacions urbanístiques incompatibles de zones de policia inundables

al voltant d‟Olot i de Sant Pere Pescador.


15


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans diversos de l‟alt i baix Ter i afluents i compensar

danys en zones agrícoles de les planes, en especial del baix Ter, Onyar i Daró.


Evitar noves ocupacions urbanístiques incompatibles de zones de policia inundables

dels nuclis urbans en trams ARPSI i especialment a Camprodon, Ribes de Freser,

Ripoll, Sant Quirze de Besora, Manlleu, Roda de Ter, Vic, Llagostera, Riudellots de la

Selva, Girona, Sarria de Ter, Banyoles, Serra de Daró, Gualta i Torroella de Montgrí.


Protecció estructural front inundacions en la zona de Vic.

Laminació d‟avingudes provinents de l‟alt Ter mitjançant els embassaments.

16


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.5 ARPSI de la conca de les rieres Costa Brava sud

■ Disminuir els danys en els nuclis litorals.

Evitar noves impermeabilitzacions significatives.

Evitar noves urbanitzacions incompatibles en zones de policia inundables en nuclis

litorals i especialment en els nuclis de Palamós, Calonge, Sant Antoni de Calonge,

Platja d‟Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar.

Protecció estructural contra inundacions.

17


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.6 ARPSI de la conca de la Tordera

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de les parts mitges i baixes de la conca, en zones

industrials de la Tordera mitja, càmpings del delta.


de trams ARPSI i en especial zona de Tordera i del delta.


Evitar noves ocupacions incompatibles dins de zones de policia inundables en zones

industrials del tram mig.

Recuperar el comportament natural de zones inundables als trams mig (entre Sant

Celoni i Hostalric) i baix (entre Fogars de la Selva i Tordera).

18


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.7 ARPSI de les conques del Maresme i rieres Metropolitanes

■ Disminuir els danys en els nuclis litorals



litorals i especialment a Santa Susanna, Pineda, Sant Pol de Mar, Argentona i

Matraró.

Protecció estructural contra inundacions

19


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.8 ARPSI de la conca del Besòs

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans, infraestructures i zones industrials diverses.

Evitar noves urbanitzacions incompatibles en zones de policia inundables en nuclis i

zones industrials de trams ARPSI i en especial Centelles, Aiguafreda, Sant Martí de

Centelles, les Franqueses del Vallès, Granollers, Cardedeu, Llinars del Vallès, la

Roca del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Bigues i Riells, Santa Eulàlia de

Ronçana, Lliçà d‟Amunt, Lliçà de Vall, Parets del Vallès, Mollet del Vallès,

Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac.


20


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.9 ARPSI de la conca del Llobregat

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans, infraestructures i zones industrials diverses.


de trams ARPSI i especialment a la Pobla de Lillet, Bagà, Guardiola de Berguedà,

Sant Llorenç de Morunys, Sallent, Súria, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de

Castellet, Olesa de Montserrat, Martorell i Sant Andreu de la Barca.


Protecció estructural front inundacions a la riera de Palau a Sant Andreu de la Barca.

Laminació d‟avingudes provinents de les parts altes del Llobregat i Cardener

mitjançant els embassaments.

21


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.10 ARPSI de les conques del Garraf

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans dels trams baixos.



litorals i especialment a Viladecans, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Protecció estructural front inundacions en torrents de la zona Vilanova-Cubelles.

22


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.11 ARPSI de la conca del Foix

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans del tram final del Foix.



Evitar noves urbanitzacions incompatibles en zones de policia inundables en zona

d‟urbanitzacions i nucli de Cubelles.

23


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.12 ARPSI de la conca de les rieres de Tarragona nord i centre

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans del tram final i mig de la riera de la Bisbal i

torrents litorals.


Evitar noves urbanitzacions incompatibles en zones de policia inundables del

Vendrell i nuclis litorals i especialment a Calafell, el Vendrell i Creixell.

24


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.13 ARPSI de la conca del Gaià

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans i càmpings del tram final del Gaià.

Evitar noves ocupacions incompatibles en zones de policia inundables a Altafulla.

Recuperar comportament natural de zones inundables.


25


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.14 ARPSI de la conca del Francolí

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de Montblanc, la Riba i Tarragona i en zones

industrials papereres i petroquímiques.


Evitar noves urbanitzacions incompatibles en zones de policia inundables de

Montblanc, la Riba i Tarragona i zones dels complexes petroquímics

26


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

3.3.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans litorals i en la zona industrial petroquímica.

Evitar noves ocupacions incompatibles de zones de policia inundables en zona

petroquímica de la Boella.



litorals i especialment a la Canonja, Vila-seca, Salou,Cambrils i Mont-roig del Camp.

Laminació d‟avingudes mitjançant embassament de Riudecanyes.

27


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

4 ASPECTES EXECUTIUS DEL PMH

4.1 Vigència del PMH

Tal com preveu el RDI, el primer PMH, al formar part del contingut de mesures hidrològiques

específiques del PGRI, s‟ha d‟aprovar abans del 22 de desembre de 2015, i posteriorment

s‟haurà de revisar cada sis anys.

4.2 Procediment d’elaboració del PMH

Per a arribar a la formulació del PMH, el Reial decret 903/2010 d‟avaluació i gestió del risc

d‟inundacions (RDI), que transposa la Directiva 2007/60 relativa a l‟avaluació i gestió dels

riscs d‟inundació (DI) estableix les diverses fases cícliques previstes per a la planificació en

aquesta matèria.

En primer lloc es va elaborar i aprovar (2011) una avaluació preliminar del risc

d’inundació (APRI) que va identificar les àrees de risc potencial significatiu d’inundació

(ARPSI). A partit dels resultats obtinguts, s‟han realitzat i aprovat (2014) també els Mapes

de perillositat i de risc d’inundació (MAPRI).

Un cop superades aquestes fases s‟ha redactat el PGRI, on l‟ACA com organisme de conca

ha estat el coordinador i integrador del conjunt de mesures que pertoquen a les diferents

administracions competents i promotor de la seva tramitació.

Les mesures de l‟àmbit hidrològic contingudes en el PGRI configuren el PMH el qual

s‟elabora d‟acord amb el que estableix l‟article 13.1 del RDI i el que preveu el RPH.

4.3 Instruments jurídics per a la seva execució

El RDI, al seu article 13.1, preveu que l‟elaboració i revisió dels programes de mesures, ja

siguin hidrològiques, de protecció civil, d‟ordenació del territori i urbanisme, de medi

ambient i d‟altres vinculades ho realitzarà l‟administració competent en cada cas. D‟acord

amb això les mesures de l’àmbit hidrològic queden recollides en el PMH tramitat com un

Programa de gestió específic tal com preveu el RDPH als seus articles 18 i 19.

La integració i coordinació del conjunt de mesures contingudes al PGRI correspondrà a

l‟organisme de conca, en aquest cas l‟ACA quan es tracti de l‟àmbit districte conca fluvial de

Catalunya.

El PGRI en forma de Pla de coordinació, i el PMH en forma de Programa de gestió específic

de tipus hidrològic, ambdós es sotmetran a informació pública durant un període mínim de

tres mesos dins del marc del procés d‟avaluació ambiental estratègica i que s‟haurà d‟elevar

al Govern de l‟Estat, (amb previs informes del Consejo Nacional del Agua i de la Comisión

Nacional de Protección Civil) que procedirà a la seva aprovació.

28


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

4.4 Contingut del PMH

Aquest Programa inclou els següents apartats de síntesi:

Introducció

Àmbit del Programa

Marc legal

Objecte i objectius

Metodologia de la definició de les mesures

Síntesi de les mesures

Delimitació de l‟espai fluvial i de les zones inundables

Directrius de planificació i gestió d‟espais fluvials per fer front al risc d‟inundació

Consulta i participació pública

Implantació i coordinació del PMH

El PMH té dos annexos, un, 01, conté les Fitxes de les mesures i l‟altre, 02, el Llistat de

trams ARPSI prioritzats.

5 RELACIÓ DEL PMH AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

5.1 Coordinació amb el Pla de gestió del districte de conca fluvial de

Catalunya (PGDCFC)

El PMH s‟incorpora al PGRI i aquest es coordina profundament amb el PGDCFC i el seu

Programa de mesures.

En el capítol 5.7 del Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de

Catalunya (PGDCFC) aprovat en 2014, es va incloure a més, l‟estratègia per a la prevenció

d‟inundacions i es proposaven mesures per la prevenció i protecció davant els riscos

d‟inundació per avingudes. Així mateix en les determinacions normatives del PGDCFC i

especialment en els articles 60, 64 i 65 s‟establien criteris sobre la gestió de les zones

inundables. En l‟actual revisió del PGDCFC s‟ha actualitzat la part de les determinacions

normatives relacionades amb la matèria del PGRI, i s‟han incorporat els criteris sobre

estudis, actuacions i obres per a prevenir i evitar els danys per inundacions, avingudes i

altres fenòmens hidràulics aquí esmentats. Totes les referències a la gestió d‟inundacions

que figuraven al primer PGDCFC han estat contemplades a efectes de ser avaluades i, si

cal, actualitzades, a fi de la possible incorporació al PGRI i d‟aquí se‟n deriven les mesures

del PMH.

Així mateix al Pla s‟inclou un resum de l‟estat i dels objectius ambientals de les masses

d‟aigua de trams amb risc potencial significatiu d‟inundació.

29


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

La tramitació del PGRI, i per tant del PMH, i la revisió del PGDCFC i del seu Programa de

mesures, s‟efectuaran de forma coordinada.

5.2 Coordinació amb el Pla especial d’emergències per inundacions de

Catalunya (INUNCAT)

El Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT) és un pla elaborat

per la Direcció General de Protecció Civil (DGPC). Té per objectiu establir l‟operativa a fi de

minimitzar els efectes i danys que es puguin produir sobre persones, béns i medi ambient

per inundacions dins de tot el territori de Catalunya.

El Pla s‟actualitza periòdicament incorporant-se entre altres la informació procedent de la

PEF i d‟altres fonts variades, destacant la informació procedent dels Plans d‟actuació

municipal (PAM) i dels plans d‟autoprotecció (PAU). Així s‟assoleix la coordinació als

diferents nivells, general, local i d‟activitat.

A raó que ha estat la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) qui ha elaborat

integrament els mapes de risc d‟origen fluvial del PGRI, tot partint de la mateixa informació

base (així com de les mesures en matèria específica de protecció civil incloses en el

Programa de mesures del pla) així com la proposta de mesures en l‟àmbit de protecció civil

a incloure al PGRI, posa de manifest que està garantida la coherència entre les

informacions. A més, fora de l‟àmbit del DCFC (conques de l‟Ebre, Júcar i Garona) la DGPC

s‟ha encarregat de coordinar-se amb les administracions hidràuliques responsables.

Les mesures de protecció civil i les de l‟àmbit hidrològic, juntament amb d‟altres,

s‟incorporen al PGRI i es coordinen entre si.

5.3 Relació amb plans i programes de protecció d’espais naturals

Majoritàriament les Àrees de Risc Potencial Significatiu d‟Inundació s‟ubiquen en zones

urbanes o amb un grau d‟antropització considerable, fet que no son incloses en la

delimitació de figures de protecció especial dels elements de patrimoni natural.

En aquells trams ARPSI que puguin contenir figures de gestió o protecció específiques de

l‟entorn natural o paisatgístic, les mesures estructurals a proposar dins el PGRI valoraran la

compatibilitat amb els condicionants de dites figures, i els el supòsit de compatibilitat

s‟adequaran especialment a fi de minimitzar i corregir l‟impacte resultant. Les mesures

hauran de prendre una especial atenció en la integració paisatgística. Tanmateix, sense

perjudici de les consultes i aportacions dels òrgans rectors d‟aquest espais o figures de

protecció, així com una suposada execució de les mesures hauran de tramitar d‟acord amb

la legislació sectorial específica.

En tot cas en les mesures de l‟àmbit hidrològic que suposin intervencions físiques es vetllarà

per a no afectar espais protegits.

30


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

6 SUMARI D’INFORMACIÓ AMBIENTAL

6.1 Introducció a la problemàtica ambiental de les zones inundables

La superfície de la Terra està formada per sistemes fluvials amb varietat de mides i formes.

Des de les parts més elevades de les conques de drenatge fins als deltes, passant per rius

que constitueixen la transició entre ambdós, els efectes de l‟aigua en el seu camí fins al mar

i oceà han despertat des de fa molts anys l‟ interès, no només de científics i tècnics sinó de

la societat en general. És notori com la presència d‟aigua determina els assentaments

humans i es constitueix com a font de vida. Contràriament, l‟aigua també ha suposat la ruïna

de molts d‟aquells que n‟han patit les conseqüències de la seva agressivitat.

Però no són només les inundacions i riuades que presenten els rius les que provoquen

conseqüències notables en els assentaments humans i les infraestructures. L‟aigua, en el

seu esdevenir per la superfície terrestre, no es limita a les conseqüències del líquid element,

sinó que en el seu paper protagonista en l‟erosió, transport i dipòsit de sediments, provoca la

permanent modificació del relleu i és la causa d‟importants efectes negatius a nivell

econòmic, social i ambiental.

La pèrdua de sòl per efecte de l‟erosió provoca la pèrdua de productivitat dels conreus; les

partícules erosionades o mobilitzades i transportades a través dels rius es dipositen davant

la presència d‟obres construïdes per l‟home i en disminueix la capacitat de transport.

Finalment, l‟augment de l‟escorrentiu per abandonament de terres poc productives a les

zones d‟erosió de sòl juntament amb els efectes del rebliment de lleres, provoca inundacions

que neguen els conreus a les zones més fèrtils de les valls. Malauradament, aquest no és

sinó un exemple molt freqüent que mostra la complexitat dels sistemes fluvials, els efectes

sinèrgics de les seves conseqüències i la multitud de factors que intervenen en la seva

dinàmica.

La zona del sistema fluvial, en què predominen la producció d‟aigua i sediments, es

denomina conca de desguàs. Tot l‟escorrentiu superficial produït per l‟excés de precipitació

dins la seva divisòria en surt en forma de flux concentrat en el punt de sortida.

La morfologia i la dinàmica de la conca fluvial està condicionada per la complexa interacció

de multitud de factors que, segons alguns autors, poden resumir-se en un total de deu

variables. El temps, el relleu inicial, la geologia i el clima són les variables independents

dominants que influeixen en l‟avanç dels processos erosius del paisatge i en la seva

hidrologia. La vegetació que presenta la conca és el resultat de la combinació del tipus de

sòl en què es desenvolupa i del clima. El relleu actual, com a resultat de l‟acció conjunta de

tots els factors anteriors a través del temps, té un paper fonamental en la producció

d‟escorrentiu i sediments, d‟altra banda principals variables hidrològiques. Sota la influència

del relleu, el clima i la geologia, la conca queda configurada per una xarxa de canals i per

unes vessants característiques, com a conseqüència de l‟acció de l‟escorrentiu al llarg del

temps. Finalment, la conca exerceix el seu control sobre les zones fluvials aigües avall.

31


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Tanmateix, la relació de factors i variables associats a la conca fluvial quedaria incompleta

sinó s‟esmentés la interferència de l‟acció de l‟home sobre l‟equilibri natural del sistema

fluvial. Les pràctiques agrícoles i forestals intensives, les obres d‟enginyeria civil o la pressió

urbanística provoquen modificacions impredictibles -i freqüentment negatives- dels factors

que dominen la dinàmica de la conca.

Més enllà de les avingudes històriques que acostumen a comportar greus danys materials i

humans, d‟altra banda fenòmens de reduïda recurrència però previsibles, les alteracions de

les cobertes naturals del sòl a càrrec dels diferents usos desenvolupats és un dels factors

que poden modificar el comportament hidràulic en superfície dels episodis de precipitacions

més extraordinaris.

La distribució espacial dels diferents usos del sòl, notòriament desigual per a diferents àrees

de la conca, les tendències en l‟evolució d‟aquestos (consolidació i ampliació d‟àrees

urbanitzades concretes, abandonament agrícola de determinades àrees, substitució de les

tipologies de conreu, etc.) són alguns dels factors que poden influenciar de manera definitiva

aspectes hidràulics i morfodinàmics estretament relacionats amb el comportament i els

escenaris que dels episodis d‟avingudes es puguin derivar.

6.2 Objectius ambientals

Els PEF, que sustenten tècnicament el PMH, persegueixen l‟objectiu general de reduir els

danys per episodis d‟inundació, d‟acord amb el RDI, i avançar en la resolució i ordenació

dels diferents conflictes hidràulics, socials i ambientals dels espais fluvials.

Metodològicament parlant, aquest avenç passa per obtenir una diagnosi referida a l‟estat

actual de la xarxa fluvial principal de les conques estudiades en les seves diferents

dimensions, així com pel plantejament i proposició de solucions de caràcter integral.

Més concretament i pel que fa a la resolució dels conflictes ambientals i a la millora dels

sistemes naturals fluvials, amb els PEF es pretén avançar en l‟objectiu general, marcat per

la DMA, de mantenir, o de recuperar, segons correspongui, el “bon estat ecològic” o en el

seu cas el “bon potencial ecològic” de les masses d‟aigua que queden compreses en l‟àmbit

de les conques estudiades. Aquest avenç a assolir a través dels PEF en la conservació dels

espais fluvials, si bé ateny a la totalitat de factors ambientals que influeixen en l‟estat

ecològic dels hàbitats fluvials, haurà de produir-se prioritàriament en la resolució i millora

dels aspectes referits a la ordenació física de l‟espai i a la integritat estructural dels hàbitats

(dels espais fluvials).

32


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

En concordança amb això, són objectius ambientals dels PEF:

Determinar els cabals de disseny de les conques a estudiar i planificar i delimitar

les zones inundables per a diferents períodes de retorn. D‟aquesta manera

s‟estableixen cabals d‟avinguda normalitzats i cotes dels nivells d‟aigua, que

facilitaran posteriors estudis d‟àmbit local i serviran per a la ordenació i delimitació

física dels espais fluvials.

Avaluar l‟estat ecològic dels ecosistemes fluvials tenint en compte les seves

condicions de referència. Aquesta avaluació, a banda d‟aportar una diagnosi referida

a les problemàtiques ambientals existents, permet fixar l‟estat inicial o escenari de

partida.

Zonificar l‟espai fluvial d‟acord amb el que preveu el Reglament del domini públic

hidràulic (RDPH) i l‟article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el

reglament de la Llei d’urbanisme, i en atenció a la funcionalitat i dinàmiques

ecològiques i al comportament hidràulic de la xarxa fluvial, per tal de:

− Incrementar el valor lúdic de l‟espai fluvial en trams concrets de forta afluència

social i propers a nuclis urbans i molt freqüentats, mitjançant la conservació

de franges funcionals de ribera per a la recuperació i millora.

− Recuperar aquelles zones inundables que permetin la laminació d‟avingudes,

minvant d'aquesta manera les afeccions a les zones consolidades i permetent

diversificar i millorar els ecosistemes aquàtics. Cal indicar que aquesta és una

de les mesures destacades que ha d‟incloure el PGRI d‟acord amb el que

preveu el RDI.

− Definir, en els trams ocupats per usos agrícoles, industrials o residencials,

unes franges mínimes de preservació i/o recuperació de la coberta vegetal

ripària pròpia del sistema, modificant i ordenant, si s‟escau, la seva actual

ocupació i explotació.

Plantejar un conjunt de mesures, convenientment valorades, orientades a resoldre

els problemes detectats als diferents àmbits, establint i concretant els criteris de

priorització d'objectius, sempre a través de la interrelació entre les actuacions

proposades, i optant per aquelles que aportin solucions integradores i que

assoleixin el màxim grau de satisfacció dels diferents objectius perseguits i amb

total respecte al principi de la menor intervenció possible sobre els ecosistemes

aquàtics i de ribera:

− Restauració fluvial, tendent a la recuperació del comportament natural de les

zones inundables i dels seus valors ambientals associats.

33


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

− Propostes de mesures de gestió, ordenació i restauració fluvial que permetin

avançar en la recuperació ecològica integral dels sistemes riparis d‟acord amb

la filosofia, preceptes i continguts derivats tant de la DMA com de la DI i d‟un

nou model de gestió integral de la conca.

− La inclusió d‟aquelles mesures de gestió, complementàries a les estructurals,

necessàries per a assolir els objectius establerts (actuacions administratives,

estudis específics, manteniment d‟infraestructures, gestió del risc, inclusió

d‟espais en figures legals de protecció, etc.).

Establir directrius de gestió de l‟espai fluvial per a fer front a les inundacions:

És un apartat del PMH considerat de gran importància a fi de divulgar els valors

d‟aquests espais i donar criteris per intervencions sostenibles en ells.

− Establiment, d‟uns criteris d'actuació a l‟espai fluvial basats en els principis

generals de mínima intervenció possible en el medi i de preservació i gestió

adequada dels ecosistemes aquàtics.

− Definició de les recomanacions i directrius a incorporar en el disseny

d‟actuacions i projectes que afectin a la xarxa fluvial principal i secundària, per

tal que aquestes no contribueixin a la generació de nous conflictes ambientals

i/o hidràulics.

− Sensibilitzar, informar i conscienciar a la població i ens locals per, a partir del

coneixement obtingut amb la informació elaborada, realitzar els plans i

programes escaients per reduir la vulnerabilitat dels bens i les persones i

millorar l‟estat ecològic dels espais fluvials.

6.3 Principis inspiradors de sostenibilitat

Tant la DI com el RDI, que regeixen els objectius i continguts dels programes de mesures

que cal incloure al PGRI, i per tant també del PMH, recullen abastament el principi de

sostenibilitat que les ha d‟inspirar.

Així mateix els estudis de PEF, com a suport tècnic fonamental, tenen com a objectiu donar

un potent i útil instrument de cara a la gestió sostenible dels espais fluvials.

En tot cas aquests principis formen part del mateix PGRI de manera que qualsevol possible

mesura de gestió del risc a adoptar és avaluada pel que fa a la compatibilitat amb els

objectius ambientals quan no és precisament la pròpia mesura la que comporta actuacions

de caràcter ambiental, com és el cas de les mesures incloses al PMH, reflectit en els

apartats següents.

34


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

6.4 Criteris ambientals estratègics de regulació i protecció de l’espai

fluvial

A l‟objecte d‟assolir la màxima regulació i protecció possible dels espais fluvials i complir el

objectius ambientals, al PMH s‟incorporen dos apartats considerats essencials i sobre els

que posteriorment es fan algunes consideracions:

- Delimitació de zones inundables i de l’espai fluvial

- Directrius de gestió de l’espai fluvial per a fer front a les

inundacions

Els principis ambientals dels estudis de la PEF, que posteriorment nodreixen el PGRI, es

fonamenten en la preservació i/o millora de l‟estat ecològic de l‟espai fluvial i de la conca,

d‟acord als criteris fixats a la Directiva 2000/60/CE, que promou un nou model sostenible de

gestió dels recursos hídrics i els seus espais associats i integrats al Pla de gestió de districte

de conca Fluvial de Catalunya.

En línies generals, l‟objectiu és aconseguir el bon estat de l‟espai fluvial des dels tres

enfocaments que considera l‟Annex V de l‟esmentada Directiva: hidromorfològic, biològic i

fisicoquímic. Aquesta triple consideració s‟ha de tenir en compte en totes i cadascuna de les

actuacions que es duguin a terme a les conques involucrades. Tot això sense oblidar

l‟objectiu prioritari, segons la DI i el RDI, de disminuir els danys a les persones i bens i la

necessària coordinació i compatibilització d‟aquests objectius.

A més, i com s‟ha esmentat, es plantegen actuacions de restauració fluvial, tendents a la

recuperació del comportament natural de la zona inundable, així com dels seus valors

associats, tal com indica el RDI.

Delimitació de zones inundables i de l’espai fluvial

La informació provinent dels PEF i altres treballs vinculats, recollits a l‟apartat “Delimitació

de zones inundables i de l’espai fluvial” del “Programa de mesures de l‟àmbit hidrològic

del PGRI”, aporten també (i sobretot) una zonificació de l‟espai fluvial, en aplicació de

l‟article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei

d’urbanisme que complementa la provinent del Reglament del domini públic hidràulic

(RDPH). Aquesta zonificació, que és la base per la regulació dels usos del sòl en els espais

riberencs i perifluvials, està cridada a esdevenir la principal garantia per la preservació

de la integritat física i ecològica dels espais fluvials catalans. Dins del PGRI és un eina

bàsica pel que fa a les mesures d‟ordenació territorial i urbanisme previstes.

35


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Al Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de domini

públic hidràulic, es diferencien tres zones que configuren l'espai fluvial. Aquestes,

així com els usos admissibles en elles, es representen a la figura següent:

Figura 3.- Zonificació de l‟espai fluvial d‟acord al reglament de DPH.Font: Agència Catalana de l‟Aigua, 2015. Guia per a la zonificació de l'espai fluvial. Barcelona

La zonificació parteix del concepte d‟espai fluvial. L‟espai fluvial és aquell àmbit integrat per

la llera del riu i aquelles altres franges de terreny vinculades a la preservació dels

ecosistemes aquàtics i riberencs, del règim de corrents i de les planes d‟inundació per

episodis extraordinaris.

A efectes d‟assolir aquestes tres finalitats, l‟espai fluvial, als efectes de la normativa

urbanística, es divideix en la zona fluvial, el sistema hídric i la zona inundable per episodis

extraordinaris.

36


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Figura 4.- Zonificació de l‟espai fluvial. Font: Agència Catalana de l‟Aigua, 2015. Guia per a la zonificació de l'espai fluvial. Barcelona

Zona fluvial

La zona fluvial és aquella zona de l‟espai fluvial, incloses la llera del riu i les seves ribes i

riberes, determinada a partir de l‟avinguda de període de retorn de 10 anys, donant-li

continuïtat i sentit ambiental i hidràulic, i en la qual es limiten el usos per preservar el riu com

ecosistema. A les cursos on encara no se‟n disposi de Pla de l‟Espai Fluvial aprovat, vindrà

directament determinada per l‟avinguda de període de retorn de 10 anys.

En el cas de zones planeres en què l‟avinguda de període de retorn de 10 anys i la

vegetació de ribera associada assoleixin amplades superiors a 100 metres respecte de l‟eix

del curs fluvial, la zona fluvial és de 100 metres a banda i banda de la llera. Si aquesta zona

ja ha estat ocupada per activitats antròpiques, la zona fluvial queda fixada en 20 metres

respecte de l‟eix del curs fluvial.

En aquells cursos fluvials endegats entre motes, sempre que aquestes no siguin

susceptibles de retirar-se, es pren com a referència per la delimitació de la zona fluvial la

contramota externa.

L'article 6.2. del Reglament de la Llei d'urbanisme ordena la qualificació dels terrenys

inclosos en aquesta zona com a sistema hidràulic per part del planejament urbanístic, el qual

no hi podrà admetre cap ús tret d'aquells previstos a la legislació sectorial d'aigües pel que

fa al domini públic hidràulic. En conseqüència, només s'hi podran realitzar operacions per a

millorar-ne la funcionalitat hidràulica i ambiental i la instal·lació d'infrastructures transversals

sempre que en respectin la continuïtat ambiental i hidràulica o canalitzades sempre que en

respectin la continuïtat hidràulica i morfodinàmica. En canvi, queda prohibida qualsevol

tipus d'urbanització d'aquests terrenys així com les instal·lacions dedicades al transport

de matèries perilloses que suposin un risc de contaminació del medi ambient.

37


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Figura 5.- Esquema del règim d‟usos del sòl en la Zona Fluvial

Sistema hídric

El sistema hídric és aquella zona de l‟espai fluvial determinada a partir de l‟avinguda de

període de retorn de 100 anys, donant-li continuïtat i sentit hidràulic, i en el qual es limiten el

usos per preservar el règim de corrents en cas d‟avinguda. On encara no se‟n disposi de

Planificació d‟Espais Fluvials aprovada, vindrà directament determinada per l‟avinguda de

període de retorn de 100 anys.

En el cas de zones planeres en què l‟avinguda de període de retorn de 100 anys assoleixi

amplades superiors a 100 metres respecte de l‟eix del curs fluvial, el sistema hídric és de

100 metres a banda i banda de la llera. Si hi ha trams d‟aquesta zona en la qual l‟existència

de motes de protecció impedeix la inundació de parcel·les adjacents que no són d‟ús urbà

consolidat, però que s‟inundarien més enllà de 100 metres en el cas de trencament de les

esmentades motes, el sistema hídric és igualment de 100 metres respecte de l‟eix del curs

fluvial.

L'article 6.3. del Reglament de la Llei d'urbanisme estableix la prohibició del planejament

urbanístic d'admetre en el sistema hídric cap nova edificació o construcció ni cap ús o

activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui

representar un obstacle al flux d'aigua o l'alteració del règim de corrents en cas d'avinguda.

Així mateix, pel que fa als usos admesos, l'esmentat article 6.3. estableix el següent llistat

d'usos que el planejament urbanístic pot permetre en sistema hídric sempre que es duguin a

terme amb les condicions especificades:

38


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

"a) Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal·lació o edificació, ni tampoc

l'establiment d'hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel·les.

b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l'aire lliure, sense

edificacions ni construccions de cap mena.

c) Els llacunatges i les estacions de bombament d'aigües residuals o potables.

d) L'establiment longitudinal d'infraestructures de comunicació i transport, sempre que

permeti la preservació del règim de corrents.

e) La implantació d'infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i

protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la

qualitat de les aigües.

f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic

hidràulic."

El mateix article 6.3. habilita als plans d'ordenació urbanística municipal per incorporar els

terrenys inclosos en el sistema hídric en sectors de sòl urbà no consolidat i de sòl

urbanitzable sempre i quan els esmentats terrenys es destinin a algun dels usos compatibles

abans esmentats.

Només es podran destinar els terrenys inclosos en el sistema hídric a usos diferents dels

relacionats en l'article 6.3. quan el planejament urbanístic, amb l'informe favorable de

l'administració hidràulica, prevegi l'execució de les obres necessàries per tal que les cotes

definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d'inundació

adequades per a la implantació de l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament.

L'execució de les esmentades obres no ha de generar problemes d'inundabilitat a terrenys

externs al sector i es considera com una càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació

urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys.

39


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Figura 6.- Esquema del règim d‟usos del sòl en el Sistema Hídric

Zona inundable per episodis extraordinaris

La zona inundable per episodis extraordinaris és aquella zona de l‟espai fluvial determinada

per l‟avinguda de període de retorn de 500 anys, i en el qual es limiten el usos per

preservar les planes d’inundació per episodis extraordinaris. On no es disposi de

modelització hidràulica podrà determinar-se per la delimitació geomorfològica de les zones

potencialment inundables. En aquest cas, i en aplicació del principi de cautela, en cas de

qualsevol proposta d‟ocupació d‟aquestes zones es requerirà de la presentació d‟estudi

hidràulic de detall amb proposta de zonificació de l‟espai fluvial en qüestió.

En darrer terme, l'article 6.4. del Reglament de la Llei d'urbanisme es refereix al règim d'usos

del sòl dels terrenys situats en la zona inundable per episodis extraordinaris. L'esmentat

règim d'usos dependrà de si els terrenys es troben en una de les tres categories següents

en funció dels paràmetres hidràulics disponibles de calat i velocitat de l'avinguda:

Zona d'inundació greu: és aquell tipus de zona inundable per episodis

extraordinaris que es dona on les condicions hidràuliques presenten un calat superior

o igual a 1 metre, una velocitat major o igual a 1 m/s i el producte d'ambdós major o

igual de 0,5 m2/s.

Zona d'inundació moderada: és aquell tipus de zona inundable per episodis

extraordinaris que es dona on les condicions hidràuliques presenten un calat superior

40


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

o igual a 0,4 m però inferior a 1 metre, una velocitat major o igual a 0,4 m/s però

inferior a 1 m/s i el producte d'ambdós és major o igual de 0,08 m2/s però inferior a

0,5 m2/s.

Zona d'inundació lleu: és aquell tipus de zona inundable per episodis extraordinaris

que es dona on les condicions hidràuliques presenten un calat inferior a 0,4 m, una

velocitat menor de 0,4 m/s i el producte d'ambdós és menor de 0,08 m2/s.

En funció d'aquesta classificació, l'esmentat article 6.4. estableix el següent règim d'usos del

sòl que haurà de quedar recollit en el planejament urbanístic:

a) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació en la

part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició

d'inundació greu.

b) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació, amb

excepció de les destinades a usos industrials i d'emmagatzematge, en la part de la zona

inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació moderada.

c) No està subjecte a limitacions dels usos admissibles en la part de la zona inundable per

episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació lleu.

De la mateixa manera amb l'establert en l'article 6.3. del Reglament de la Llei d'urbanisme

en relació amb el règim d'usos del sòl en els terrenys situats en sistema hídric, l'article 6.4.

permet que el planejament urbanístic destini els terrenys situats en zona inundable per

episodis extraordinaris a usos diferents dels relacionats en la primera part de l'article quan el

planejament urbanístic, amb l'informe favorable de l'administració hidràulica, prevegi

l'execució de les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la

urbanització compleixin les condicions de grau de risc d'inundació adequades per a la

implantació de l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament. L'execució de les

esmentades obres no ha de generar problemes d'inundabilitat a terrenys externs al sector i

es considera com una càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística en els quals

estiguin inclosos els terrenys.

41


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Figura 7.- Esquema règim d‟usos del sòl dels terrenys situats en zona inundable per episodis extraordinaris

Així mateix i de cara a l‟avaluació i gestió del risc s‟inclouen també la identificació de les

zones inundables en els tres escenaris següents i que en tot cas són els punts de partida a

les zonificacions abans exposades:

o Alta probabilitat, T10

o Probabilitat mitja, T100

o Baixa probabilitat, T500

Cal a més destacar que s‟inclou l‟atermenament estimat del domini públic hidràulic, i per tant

de les seves zones de servitud i de policia, eines vitals de cara a la protecció ambiental

d‟aquestes.

Directrius de gestió de l’espai fluvial per a fer front a les inundacions

A l‟àmbit on ja es disposa de la zonificació de l‟espai fluvial, el principi rector ha de ser el de

respectar la directriu front al risc d‟inundacions pel què fa a la classificació del sòl i als usos

compatibles amb cadascuna de les zones en les què s‟estructura la zona inundable (zona

fluvial, zona de sistema hídric, zona inundable per episodis extraordinaris). De conformitat

amb la disposició transitòria segona del Reglament de la planificació hidrològica, quan una

actuació significativa es pretengui dur a terme on solament es disposi de delimitació

42


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

geomorfològica de zones potencialment inundables, aplicant el principi de cautela, es

requerirà que es dugui a terme pel promotor d‟aquella, un estudi d‟inundabilitat que inclou la

proposta de delimitació i zonificació hidràulica detallada de dits espais fluvials.

En aquests àmbits, tenint en compte aquesta concepció d‟ús correcte de l‟espai fluvial, les

actuacions hauran de basar-se en el principi general de mínima intervenció possible en el

medi, de respecte al règim de corrents i de preservació i adequada gestió dels ecosistemes

aquàtics.

En tot cas en aquest apartat del PMH es citen unes regles de caràcter bàsic a seguir en

aquestes intervencions, estructuraals o no, s‟identifiquen diverses tipologies d‟actuació i es

donen criteris més específics a fi de complir amb aquests principis generals.

6.5 Efectes i impactes ambientals previsibles derivats del desplegament

del PMH

Atesos els objectius propis del PGRI, els efectes i impactes mediambientals que es

projectaran sobre els espais fluvials del districte de conca fluvial de Catalunya com a

conseqüència de l„execució del PMH seran previsibles i compatibles amb els objectius del

PGDCFC amb el que estarà absolutament coordinat.

Això no obstant, l‟avaluació ambiental del PMH haurà d‟anar orientada en el sentit de:

(i) Analitzar i justificar la suficiència dels principis i criteris d‟ordenació dels espais

fluvials (zonificació) i gestió emprats, i valorar l‟idoneïtat i compatibilitat ambiental

de les propostes de mesures per a reduir danys a bens i persones, i en especial

les de tipus estructural.

(ii) Aquestes anàlisis i valoracions hauran de ser referides respecte l‟assoliment dels

objectius ambientals del PGDCFC i la correcta observança de la Directiva Marc

de l‟Aigua.

Partint d‟aquestes bases, són quatre els principals impactes negatius que es podrien

preveure com a conseqüència de l‟aplicació de les mesures previstes al PMH:

Primer) Insuficient protecció física i ecològica dels espais fluvials com a

conseqüència d’una zonificació deficient o poc proteccionista des del

punt de vista ambiental. En cap cas seria derivada d‟actuació directa del

PGRI, sinó de restringir a fi de no actuar i partint de la base actual. És a dir,

una bona projecció del pla en aquest àmbit suposaria a priori en aquests

aspectes una millora ambiental a efectes de protecció d‟afeccions directes

sobre l‟entorn fluvial.

En tot cas l‟absència de zonificació està clar que seria ambientalment una

alternativa pitjor.

43


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Segon) Disseny insuficient, o deficient, de les mesures de restauració fluvial,

tendents a la recuperació del comportament natural de les zones

inundables, així com dels seus valors ambientals associats. En ocasions

la restauració passa per alterar la secció fluvial actual, a fi de reproduir en la

mesura possible les mides d‟un passat recent (especialment en aquells espais

on aquesta es va reduir). A primer cop d‟ull pot semblar un efecte negatiu,

però la regulació del flux hidràulic (amb menys energia) disminueix la velocitat

de l‟aigua, disminueix l‟erosió local i aleshores permet posteriorment

l‟establiment o restabliment dels hàbitats naturals potencials que pertocarien a

la zona.

Tercer) Efectes negatius sobre l’estat ambiental de les masses d’aigua d’alguna

mesura estructural de protecció front inundacions. En aquest cas, si es

preveuen de fer estructures, serien només en aquells casos extrems, prenent

atenció a aspectes que permetin una integració i adequació d‟aquesta amb

l‟entorn natural. Avui dia l‟enginyeria, i les tècniques de restauració amb

bioenginyeria han de mostrar una nova forma de projecció d‟obres en els

entorns naturals. El supòsit d‟impacte, s‟entén que seria reduït i molt localitzat.

Quart) Establiment de directrius de gestió de l’espai fluvial excessivament

permissius i no compatibles amb els objectius ambientals. S‟entén que les directrius

incloses al PMH responen precisament a l‟objectiu de preservació ambiental.

Cal tenir en compte a més, que serà en el Programa de mesures de l‟àmbit hidrològic del

districte de conca fluvial de Catalunya, que al tractar-se d‟un instrument de la planificació

hidrològica, on caldrà ajustar-se al que preveu l‟apartat 4.2. de l‟Annex IV Contingut dels

informes de sostenibilitat ambiental (ara estudis ambientals estratègics) sobre les

repercussions de plans i programes del Reglament de la planificació hidrològica

6.5.1 Descripció de les característiques físiques de les masses d’aigua amb

incidència del PMH

El Pla de gestió de districte de conca fluvial de Catalunya descriu les masses d‟aigua i

avalua el seu estat actual, en compliment de la Directiva Marc de l‟Aigua. Aquestes masses

han de tendir a tenir un bon estat de conservació.

Pel caràcter dels trams ARPSI de zones on hi ha un risc elevat de danys (zones molt

antropitzades i urbanes) en general o estan catalogades com a “masses fortament

modificades” o no estan identificades com a masses d‟aigua, i per tant, no tenen objectius

ambientals específics obligats per la Directiva Marc de l‟Aigua.

44


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

En tot cas, i per les que si estan identificades com a masses d‟aigua amb objectius associats

a assolir o a conservar, es tindrà especial cura en compatibilitzar les mesures amb els

objectius establerts.

6.5.2 Descripció del procediment de minimització d’impacte respecte les

mesures a escollir

Gran part de les mesures, com ara la identificació de les zones inundables i diferents espais

fluvials i determinació dels usos admissibles, tenen un clar i directe efecte de preservació

ambiental, tal i com s‟ha dit en els criteris ambientals estratègics de regulació i protecció de

l‟espai fluvial. És a dir, que la restricció d‟usos a les zones inundables es una mesura directa

del PGRI, i que va en la direcció de preservar l‟estat actual de l‟espai fluvial.

Pel que fa a les mesures estructurals a contemplar en el PMHI es deixa clar que en el

procés de selecció es segueix un esquema basat en el principi de la menor intervenció o

envergadura i la més ambientalment compatible de les mesures existents o aptes sobre el

medi fluvial, tal com es veu en l‟apartat corresponent inclòs en el PMH.

En tot cas, pel que fa la tipologia, estructural o no de la mesura al PMH s‟inclou un protocol

que s‟ha de seguir a fi d‟avaluar si són possibles altres actuacions de tipologia més “toves”.

S‟ha de seguir el següent esquema de decisió, basat en la menor intervenció possible en els

espais fluvials i el respecte als seus valors ambientals:

45


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Figura 8.- Arbre de decisió per a la definició d„actuacions estructurals. Font: Elaboració pròpia

En tot cas solament podran construir-se obres de defensa sobreelevades lateralment a les

lleres en la zona de flux preferent, quan protegeixin poblacions i infraestructures públiques

existents.

Un cop seguit el protocol definit en l‟apartat anterior, s‟ha d‟avaluar també quines possibles

afeccions poden provocar les mesures estructurals proposades a les masses d‟aigua

identificades d‟acord amb el que preveu la Directiva 2000/60/CE Marc de l‟Aigua (DMA).

Caldrà evitar que aquestes mesures deteriorin l‟estat de les masses d‟aigua, i en tot cas

aplicar metodologies d‟anàlisi cost benefici a l‟hora de planificar les actuacions a dur a

terme.

46


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

6.5.3 Programa de seguiment del PMH vinculat al programa de seguiment del

PGDFC

En tot cas, i sense perjudici de les valoracions ambientals que correspongui de realitzar

durant el procés d‟avaluació ambiental estratègica, es considera que els manaments de les

normatives respectives i l‟obligació de coordinació entre el PGRI i el PGDCFC,i per tant

també entre el PMH i el Programa de mesures del PGDCFC, garanteixen la compatibilitat

ambiental d‟aquest preceptiu Pla, que en tot cas millora la protecció sobre el domini públic

hidràulic (DPH) i el ecosistemes associats.

Les mesures estructurals previstes seran molt poques, centrades especialment en lleres i

contorns de trams urbans, espais ja molt modificats i que fins i tot en alguns casos no són

masses d‟aigua identificades com a tal o caracteritzades com a “ fortament modificades “

d‟acord amb les prescripcions contingudes a la Directiva Marc de l‟Aigua, i que responen a

principis de sostenibilitat, no es preveuen doncs evolucions negatives sobre les

característiques ambientals de les zones afectades.

Cal també tenir en compte que les mesures derivades del subprograma de mesures de

restauració fluvial, hidrològic forestal i de drenatge sostenible, que estableixen mesures

tendents a la recuperació del comportament natural de les zones inundables, així com dels

seus valors ambientals associats, així com les que dins del subprograma de mesures

d‟ordenació territorial i urbanisme fan referència a la delimitació d‟espais fluvials i regulació

dels usos admissibles en ells, han de tenir una incidència positiva sobre els valors

ambientals dels cursos fluvials.

En tot cas els efectes previstos, a efectes de programa de seguiment del PMH s‟avaluarà

dins del Programa de seguiment i control derivats de l‟aplicació de la Directiva Marc de

l‟Aigua i del desenvolupament del PGDCFC.

6.5.4 Indicadors ambientals i de seguiment del PMH

En els trams ARPSI que coincideixin parcialment o totalment amb les masses d‟aigua els

indicadors ambientals a emprar, a fi de valorar la incidència del les actuacions derivades del

programa de mesures, seran els previstos en el PGDCFC pel que fa a l‟apartat de

restauració hidromorfològica de rius.

Entre aquests es poden esmentar els següents:

o Km de cursos fluvials amb delimitació d‟espais fluvials

o Nombre de barreres eliminades

o Nombre de barreres adaptades

o Km de cursos fluvials connectats

o Km de cursos fluvials on es realitza restauració

o Nombre de defenses longitudinals identificades

47


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

o Km de cursos fluvials pendents de recuperació lleres antigues

o Km de lleres antigues recuperades

A més dels indicadors ambientals pròpiament dits s‟empraran també indicadors de gestió de

risc d‟inundació, com ara:

o Km de cursos fluvials amb delimitació de zones inundables

o Km de cursos fluvials amb disminució de la inundabilitat

o Danys humans i materials esperats per tram ARPSI

o Municipis amb PAM aprovat

o Centres i establiments amb PAU aprovat

Les possibles incidències sobre els valors ambientals s‟avaluaran i seguiran en tot cas dins

del Programa de seguiment i control del PGDCFC.

6.6 Efectes sobre els riscos d’incidència sobre la protecció civil

La proposta d‟ordenació física dels espais fluvials i la regulació dels usos del sòl que esdevé

d‟aplicació de manera directa per aplicació de l‟article de l‟article 6 del Decret 305/2006, de

18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme, tal i com es pot veure en

l‟apartat de “Criteris ambientals estratègics” posseeix un doble objectiu: (1) garantir la

protecció, conservació i millora dels espais hàbitats o ambients fluvials des del punt de vista

ecològic i paisatgístic, i (2) minimitzar el risc d‟inundacions i el seus potencials danys sobre e

les persones, els béns i el medi ambient.

En tot cas atès que, d‟acord amb el que preveu el RDI, el PGRI es redacta coordinadament

amb les autoritats de Protecció Civil i s‟integraran en les mesures sobre la matèria que es

proposin, es considera que la incidència del PMH serà positiva.

En referència a aquest darrer objectiu, els impactes negatius previsibles en l‟elaboració i

execució del Pla poden ser únicament:

(i) La insuficiència de l‟abast territorial (àrea modelitzada), en el sentit que

hagin estat excloses de l‟estudi zones que requereixen d‟una urgent

regulació dels usos del sòl als efectes de minimitzar el risc d‟inundacions.

(ii) Una proposta insuficient, quant a l‟abast espacial de la delimitació de

zones inundables, com a conseqüència de deficiències en els estudis de

base, o com a efecte de l‟adopció de principis o criteris d‟ordenació i/o

d‟actuació incorrectes o deficients.

48


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

6.7 Incidència del programa sobre el canvi climàtic

Les mesures derivades de l‟aplicació del PMH no han de suposar una incidència significativa

sobre el canvi climàtic, ans al contrari.

Si que, algunes de les mesures, com les derivades del subprograma de mesures de

restauració fluvial, hidrològic forestal i de drenatge sostenible així com les que dins del

subprograma de mesures d‟ordenació territorial i urbanisme fan referència a la delimitació

d‟espais fluvials i regulació dels usos admissibles en ells, han de tenir una incidència positiva

sobre els valors ambientals dels cursos fluvials i sobre el canvi climàtic i l‟adaptació i

mitigació.

El conjunt de mesures previstes de restauració fluvial, hidrològic forestal i de drenatge

sostenible i de preservació general dels espais fluvials i dels usos admissibles en ells, han

de tenir cada vegada més en compte les perspectives de canvi climàtic (disponibilitat de

recursos hídrics, increment dels fenòmens meteorològics extrems, funcionalitat de la

vegetació i el sòl com a embornals de carboni,...).

En sentit contrari, a llarg termini si que cal tenir en compte els possibles efectes del canvi

climàtic sobre el comportament, magnitud i freqüència dels episodis de precipitacions,

avingudes i inundacions. En definitiva l‟aplicació del PMH pot contribuir a pal·liar els efectes

derivat de les conseqüències del canvi climàtic, a més estalviant l‟emissió de gasos d‟efecte

hivernacle en els processos de restauració d‟espais afectats per catàstrofes hidrològiques.

49


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

7 RESUM DE L’ESTAT I ELS OBJECTIUS AMBIENTALS DE

LES MASSES D’AIGUA EN TRAMS EN RISC POTENCIAL

SIGNIFICATIU D’INUNDACIÓ

D‟acord amb el que preveu l‟RDI, s‟inclou un resum de l‟estat i el compliment dels objectius

ambientals de les masses d‟aigua de cursos fluvials, que inclouen trams amb risc potencial

significatiu d‟inundació agrupades per ARPSI, obtingut a partir de la informació continguda

en el vigent PGDCFC i que actualment la seva revisió és curs, adaptada als nous

paràmetres i legislació.

Dels 72 trams ARPSI, 54 pertanyen a cursos fluvials identificats com a masses d’aigua

catalogades al PGDCFC i 18 no estan inclosos en aquestes i, per tant, no disposen

d‟objectius ambientals específics.

Cal tenir en compte que en la revisió del PGDCFC, que s‟efectua en paral·lel a la formulació

del PGRI, es poden modificar alguns del objectius ambientals.

En tot cas, en el desenvolupament del PMH caldrà ajustar-se a la informació ambiental

actualitzada de la que es disposi. Especialment, en la implantació de les mesures previstes

al seu programa de mesures i en la valoració i la justificació de les mesures estructurals.

En aquest sentit i de cara a la possible incidència de mesures previstes al PMH sobre els

objectius ambientals, es tindrà en compte del PGDCFC, fonamentalment l‟estat i els

objectius biològics i concretament els hidromorfològics, més que l‟estat químic que no s‟ha

de veure alterat significativament per les actuacions a dur a terme.

A continuació es poden consultar l‟estat de les masses d‟aigua per a cada ARPSI fluvial

ordenades de nord a sud. Així mateix, per a un major detall, es poden consultar a la pàgina

web de l‟ACA al DOCUMENT IMPRESS 2013. Març 2014. Característiques de la

demarcació, anàlisi d‟impactes i pressions de l‟activitat humana, i anàlisi econòmica de l‟ús

de l‟aigua a les masses d‟aigua del districte de conca fluvial de Catalunya. Com ja s‟ha dit,

de cara a la compatibilitat entre possibles mesures de protecció front a inundacions en

general prevaldran els aspectes hidromorfològics dels trams ARPSI que siguin també

masses d‟aigua; cal, però, destacar que en gran part els trams ARPSI s‟inclouen en zones ja

fortament alterades i de caràcter urbà o periurbà, on els objectius ambientals estan molt

condicionats per aquestes característiques.

50


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

7.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord

és:

Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini

2300010 Riera de Valleta Bo Bo Bo 2021

2280010 Riera de Romanyac Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2240020 Rec Madral des de l'entrada als aiguamolls de l'Empordà fins al mar

Mediocre Bo Dolent 2021

2240010 Riera de Garriguella (Pedret) fins als aiguamolls de l'Empordà

Dades parcials

Dades parcials

Dades parcials

2021

Taula. 1. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta és:


2200010 Capçalera de la Muga fins a l'embassament de Boadella

Bo Inferior a bo Dolent 2027

2200020 Riu Arnera aigües amunt de Boadella Bo Inferior a bo Dolent 2027

2200030 La Muga entre l'embassament de Boadella i el Llobregat de la Muga

Dolent Bo Dolent 2027

2200040 Capçalera del Llobregat de la Muga fins al Ricardell


2200060 Riu Ricardell Bo Bo Bo 2021

2200070 Llobregat de la Muga des del Ricardell fins a la Muga

Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2200080 Conca de l'Orlina Bo Dades

parcials Bo 2021

2200090 La Muga des de la confluència del Llobregat de la Muga fins al mar

Deficient Inferior a bo Dolent 2027

2200100 Riu Manol i riera d'Àlguema Deficient Bo Dolent 2027

2200110 Riera de Figueres Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR

Taula. 2. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

51


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

7.3 ARPSI de la conca del Fluvià

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Fluvià és:

Codi ACA Massa d'aigua Estat

ecològic Estat químic Estat Termini

2100010 Capçalera del Fluvià fins a la

confluència amb el Gurn (Gurn inclòs)


2100020 El Fluvià entre el Gurn i la Riera de

Bianya Bo Inferior a bo Dolent 2027

2100030 Riera de Bianya i riera de Riudaura Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2100040 El Fluvià entre la riera de Bianya i el Llierca (inclosa la riera de Castellar)


2100060 El Fluvià des de la confluència del

Llierca fina al mar Mediocre Bo Dolent 2027

2100070 Conca del Llierca Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2100080 Riera de Borró Bo Bo Bo 2021

2100090 Riera de Junyell Bo Dades parcials Bo 2021

2100110 Conca del Ser Bo Bo Bo 2021

2100120 Riera de Sant Jaume Mediocre Dades parcials Dolent 2027

2100130 Rec Sirvent Dades

parcials Bo Dades parcials 2027 OMR

Taula. 3. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Fluvià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

52


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

7.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Ter-Daró és:


1900010 Capçalera del Daró fins a la confluència amb el torrent de la Marqueta (torrent de la Marqueta inclòs)

Molt bo Bo Bo 2021

1900020 El Daró entre el torrent de la Marqueta i el Rissec (tram urbà de la Bisbal)


1900030

Riu Daró des de la confluència del Rissec fins al mar, inclosos el Rissec, la riera de Rupià, la riera Grossa i el Torrent de la Revetlla


2000010 Capçalera del Ter fins a la confluència amb el Ritort (Ritort inclòs)

Bo Bo Bo 2021

2000020 El Ter entre el Ritort i el Freser Bo Bo Bo 2021

2000030 Capçalera del Freser fins a Campdevànol, inclosos el Rigard i el Segadell

Bo Bo Bo 2021

2000040 Riu Freser des de Campdevànol fins a la confluència amb el Ter

Bo Bo Bo 2021

2000050 Riu Merdàs Bo Bo Bo 2021

2000060 El Ter entre el Freser i la riera de Vallfogona Deficient Bo Dolent 2027

2000070 Riera de les Llosses Bo Bo Bo 2021

2000080 Riera de Vallfogona Molt bo Bo Bo 2021

2000090 El Ter entre la riera de Vallfogona fins el Ges Dolent Bo Dolent 2027

2000100 Riera de Sora Molt bo Bo Bo 2021

2000110 Riera de la Foradada Bo Bo Bo 2021

2000130 Capçalera del Ges fina a la confluència amb el Fornès (Fornès inclòs)

Molt bo Bo Bo 2021

2000140 El Ges des de la confluència del Fornès fins al Ter


2000150 El Ter entre el Ges i el Gurri Dolent Bo Dolent 2021

2000170 Capçalera de la riera de Sorreigs fins a Angelats (límit del PEIN)

Bo Bo Bo 2021

2000180 Riera de Sorreigs des d'Angelats (límit del PEIN) fins al Ter


2000190 Capçalera del Gurri fins a la confluència amb la riera de Tona

Mediocre Dades parcials Dolent 2027

53


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c


2000195 Riu Gurri entre la riera de Tona i la riera de Rimentol, inclosos la riera de Tona, la conca del Mèder i la riera de Rimentol


2000200 Riu Gurri des de la confluència de la riera de Rimentol fins al Ter (inclòs el torrent de Folgueroles)


OMR

2000210 El Ter entre el Gurri i la cua de l'embassament de Sau


2000230 Riera de les Gorgues Bo Bo Bo 2021

2000240 Riera Major Molt bo Bo Bo 2021

2000250 Riera de Rupit Bo Bo Bo 2021

2000260 El Brugent Bo Bo Bo 2021

2000280 El Ter des del Pasteral fins a la confluència de l'Onyar

Deficient Bo Dolent 2027

2000290 Riera d'Osor Bo Inferior a bo Dolent 2027

OMR

2000300 Riera de Llèmena i riera de Canet Bo Bo Bo 2021

2000310 Torrent de Gàrrep Bo Bo Bo 2021

2000320 Riu Güell Bo Bo Bo 2021

2000330 Capçalera de l'Onyar fins a la confluència de la riera de Gotarra


2000340 Rieres de Gotarra, Verneda i Benaula Deficient Inferior a bo Dolent 2027

OMR

2000360

Riu Onyar des de la confluència de la riera de Gotarra fins a l'entrada al nucli urbà de Girona, incloses les rieres de Bugantó i de Celrà

Dolent Inferior a bo Dolent 2027

OMR

2000370 Riu Onyar a Girona Dolent Inferior a bo Dolent 2027

2000380 El Ter entre l'Onyar i el Terri Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2000390 Capçalera del Terri fins a la confluència del Revardit

Bo Bo Bo 2021

2000400 Riu Revardit Mediocre Bo Dolent 2027

2000410 Riu Terri des de la confluència del Revardit fins al Ter


2000420 El Ter des de la confluència del Terri fins a Flaçà


2000430 Riera de la Farga Bo Dades parcials Bo 2021

2000435 Riera de Sant Martí Bo Bo Bo 2021

2000440 Riera de Cinyana Bo Bo Bo 2021

2000460 El Ter des de Flaçà fins al mar Mediocre Bo Dolent 2027

Taula. 4. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Ter-Daró. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

54


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

7.5 ARPSI de les conques de les rieres de Cosa Brava sud

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Cosa Brava sud

és:

Codi ACA

Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini

1800010 Riera d'Aubi Deficient Bo Dolent 2027

1700010 Capçalera de la riera de Calonge fins al límit del PEIN

bo Bo Bo 2021

1700020 Riera de Calonge des del límit del PEIN fins al mar

Bo Dades parcials Bo 2021

1600010 Capçalera del Ridaura fins a l'EDAR de Castell-Platja d'Aro

Molt bo Bo Bo 2021

1600020 Riu Ridaura des de l'EDAR de Castell-Platja d'Aro fins al mar


1500010 Capçaleres del sot de Verderes i la riera de Tossa fins a l'EDAR de Tossa de Mar

Bo Dades parcials Bo 2021

1500030 Riera de Tossa des de l'EDAR de Tossa de Mar fins al mar

Bo Bo Bo 2021

Taula. 5. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.6 ARPSI de la conca la Tordera

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca la Tordera és:


1400010 Capçalera de la Tordera fins a la resclosa de Viladecans

Bo Bo Bo 2021

1400030 La Tordera des de la resclosa de Viladecans fins a l'EDAR de Sant Celoni


1400040 Riera de Vallgorguina Bo Inferior a bo Bo 2021

1400060 La Tordera des de l'EDAR de Sant Celoni fins a la confluència de la riera d'Arbúcies


1400070 Capçalera de la riera de Gualba fins a la cua de l'embassament de Santa Fe

Bo Bo Bo 2021

1400080 Riera de Gualba des de la presa de Santa Fe fins a la Tordera


1400100 Riera de Fuirosos Bo Dades parcials Bo 2021

1400110 Riera de Breda Bo Inferior a bo Dolent 2027

55


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c


1400130 Capçalera de la riera d'Arbúcies fins a la riera de Buixalleu (canvi de tipologia), inclosa la riera de la Pineda

Bo Bo Bo 2021

1400140 Tram baix de la riera d'Arbúcies Bo Inferior a bo Dolent 2027

1400150 La Tordera entre la riera d'Arbúcies i la riera de Santa Coloma


1400160 Capçalera de la riera de Santa Coloma fins a Santa Coloma de Farners


1400170 Riera Santa Coloma des de Santa Coloma fins a l'inici del tram inclòs a la Xarxa Natura 2000


1400180 Riera de l'Esparra Bo Dades parcials Bo 2021

1400190 Sèquia de Sils Deficient Inferior a bo Dolent 2027

1400200 El Reclar i riera de Pins Dolent Inferior a bo Dolent 2027

1400215 Riera de Santa Coloma des de l'inici del tram inclòs a la Xarxa Natura 2000 fins a la Tordera


1400220 Riera de Massanes Bo Dades parcials Bo 2021

1400230 La Tordera des de la confluència de la riera de Santa Coloma fins a la confluència de la riera de Vallmanya


1400240 La Tordera des de la confluència de la riera de Vallmanya fins al mar


Taula. 6. Estat de les masses d‟aigua de l‟ ARPSI de la conca de la Tordera. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres

Metropolitanes

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres

Metropolitanes és:

Codi ACA

Massa d'aigua Estat


1351010 Riera de Pineda Bo Bo Bo 2021

1300010 Riera de Sant Pol Bo Dades parcials Bo 2021

1200010 Capçalera de la riera d'Argentona fins a la confluència de la riera d'Òrrius

Dades parcials

Dades parcials Dades

parcials 2027

1200020 Riera d'Argentona des de la confluència de la riera d'Òrrius fins al mar

Dades parcials


parcials 2021

Taula. 7. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes de Barcelona. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

56


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

7.8 ARPSI de la conca del Besòs

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Besòs és:


1100020 Capçalera del Congost fins a l'EDAR d'Aiguafreda


1100030 Riera d'Avencó Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

1100040 Riu Congost des de l'EDAR d'Aiguafreda fins a l'EDAR de La Garriga


1100050 Riu Congost des de l'EDAR de la Garriga fins a la confluència amb la riera de Carbonell, riera de Carbonell inclosa


1100060 Riu Congost des de la confluència de la riera de Carbonell fins a la confluència amb el Mogent


OMR

1100070 Capçalera del Mogent fins a la potabilitzadora d'ATLL


1100080 Riu Mogent des de la potabilitzadora fins a l'EDAR de Vilanova del Vallès


1100100 Riera de Cànoves des de la presa de Vallforners fins al Mogent

Bo Bo Bo 2021

1100110 Riu Mogent des de l'EDAR de Vilanova del Vallès fins a la confluència amb el Congost


1100120 Capçalera del Tenes fins a la confluència del torrent del Villar (EDAR de Sant Feliu de Codines)

Bo Bo Bo 2021

1100140 Riu Tenes des de l'EDAR de Sant Feliu de Codines fins a l'EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana


1100160 Riu Tenes des de l'EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana fins a l'inici del tram endegat


1100170 Riu Tenes des de l'inici del tram endegat fins al Besòs, inclosa la riera Seca


1100180 El Besòs des de la confluència Congost-Mogent fins a la confluència del Ripoll


OMR

1100190 Capçalera de la riera de Caldes fins a l'EDAR de Caldes de Montbui

Bo Bo Bo 2021

57


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c


1100200 Riera de Caldes des de l'EDAR de Caldes de Montbui fins al Besòs


1100205 Capçalera de la riera de Sentmenat fins a Sentmenat

Molt bo Inferior a bo Bo 2021

1100207 Riera de Sentmenat des de Sentmenat a la riera de Caldes


1100210 Riera Seca Dolent Bo Dolent 2027

1100220 Capçalera del Ripoll fins al límit del Parc de Sant Llorenç del Munt


1100230 Riu Ripoll des del límit del Parc de Sant Llorenç del Munt fins a l'EDAR de Castellar del Vallès


1100240 Riu Ripoll des de l' EDAR de Castellar del Vallès fins a l'EDAR de Sabadell


OMR

1100250 Riu Ripoll des de l'EDAR de Sabadell fins al Besòs


OMR

1100260 Riu Sec (Besòs) Dolent Inferior a bo Dolent 2027

OMR

1100280 Riera de Sant Cugat (Besòs) Bo Bo Bo 2021

1100300 El Besòs des de la confluència del Ripoll fins al mar


OMR

Taula. 8. Estat de les masses d‟aigua de l‟ ARPSI de la conca del Besòs. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.9 ARPSI de la conca del Llobregat

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Llobregat és:

Codi ACA


1000010 Capçaleres del Llobregat i l'Arija fins a la confluència entre tots dos

Molt bo Bo Bo 2021

1000020 El Llobregat entre l'Arija i el Bastareny


1000040 Riu Bastareny i riu de Gréixer

Bo Bo Bo 2021

1000050

El Llobregat des de la confluència del Bastareny fins a la cua de l'embassament de La Baells

Bo Bo Bo 2021

1000060 Riu de Saldes Bo Bo Bo 2021

58


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Codi ACA


1000080 Riu de Peguera Molt bo Bo Bo 2021

1000090 Riu Merdançol i riera de Vilada

Bo Bo Bo 2021

1000110 El Llobregat des de la presa de La Baells fins a la Colònia Rosal


1000120 Riu Demetge Bo Bo Bo 2021

1000130 El Llobregat des de la Colònia Rosal fins a l'EDAR de Balsareny


1000140 Riera de la Portella Mediocre Bo Dolent 2027

1000160 Riera de Graugés Mediocre Bo Dolent 2021

1000170 Riera de la Riba Mediocre Bo Dolent 2021

1000180 Riera de Biure Mediocre Bo Dolent 2027

1000190 Riera de Clarà Mediocre Bo Dolent 2027

1000210 Capçalera de la riera de Merlès fins a la confluència del torrent de Regatell

Bo Bo Bo 2021

1000220 Riera de Merlès des de la confluència del torrent de Regatell fins al Llobregat

Bo Bo Bo 2021

1000230 Riera de Merola Bo Bo Bo 2021

1000240 Riera de Gaià Bo Bo Bo 2021

1000250 Riera del Mujal Mediocre Bo Dolent 2027

1000260 Riu de Cornet Mediocre Bo Dolent 2027

1000270

El Llobregat des de l'EDAR de Balsareny fins a la confluència de la riera Gavarresa


1000280

Capçalera de la riera Gavarresa fins a l'EDAR d'Avinyó, inclosa la riera de Segalers


1000310 Riera de Lluçanès Mediocre Bo Dolent 2027

1000320 Torrent d'Olost Mediocre Bo Dolent 2027

1000330 Riera de Basí Mediocre Bo Dolent 2027

1000340 Riera de Relat Dolent Bo Dolent 2027

1000350 Riera Gavarresa des de l'EDAR d'Avinyó fins al Llobregat, inclòs el riu Sec


1000360 Riera d'Oló Mediocre Bo Dolent 2021

1000380 Riera de Malrubí Bo Bo Bo 2021

1000400 El Llobregat entre la riera Gavarresa i el Cardener


59


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Codi ACA


1000410 Riera de la Golarda i riera de Castellnou


1000430 Riera de Calders i riera del Marcet


1000440 Riu d'Or Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000450 Riera de Mura i riera de Talamanca

Bo Bo Bo 2021

1000460 Riera de Santa Creu (o Mata-rodona)

Bo Bo Bo 2021

1000470 Capçalera del Cardener fins a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall


1000490

Capçalera de l'Aigua de Valls fins a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall

Bo Bo Bo 2021

1000500

Riu Cardener entre la presa de la Llosa del Cavall i la cua de l'embassament de Sant Ponç

Bo Bo Bo 2021

1000520 Riu Cardener des de la presa de Sant Ponç fins a l'EDAR de Cardona


1000530 Riu Negre Mediocre Bo Dolent 2027

1000540 Conca de l'Aigua d'Ora Bo Bo Bo 2021

1000560 Riera de Navel i rasa de l'Hospital


1000580 Riu Cardener des de l'abocament de Cardona fins a Súria


1000590 Torrent de Davins Bo Dades parcials Bo 2021

1000600 Riera de Salo Molt bo Bo Bo 2021

1000620 Riera de Coaner Molt bo Bo Bo 2021

1000630 Riera d'Hortons Mediocre Bo Dolent 2021

1000640 Riu Cardener des de Súria fins a l'EDAR de Manresa


1000650 Riera de Sant Cugat (Llobregat)


1000660 Riera de Bellver Mediocre Bo Dolent 2027

1000670 Riera de Fals Mediocre Bo Dolent 2021

1000680 Riera de Rajadell Deficient Bo Dolent 2021

1000690 Riera de Cornet Dolent Bo Dolent 2027

1000700 Riu Cardener des de l'EDAR de Manresa fins al


60


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Codi ACA


Llobregat

1000710

El Llobregat des de la confluència del Cardener fins a l'EDAR de Monistrol de Montserrat


1000720 Riera de Rellinars Bo Bo Bo 2021

1000730 Riera de Marganell Bo Bo Bo 2021

1000740 El Llobregat des de l'EDAR de Monistrol fins a l'EDAR d'Abrera


1000750 Riera Magarola, riera de Masquefa i riera de can Dalmases (o torrent Mal)


1000760 El Llobregat des de l'EDAR d'Abrera fins a la confluència de l'Anoia


1000770 Riera del Morral del Molí i riera de Sant Jaume

Deficient Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000780 Conca alta de l'Anoia fins a Igualada


1000790

Riu Anoia des de l'entrada a Igualada fins a l'EDAR d'Igualada, inclosa la riera d'Òdena

Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000800

Riu Anoia des de l'EDAR d'Igualda fins a la confluència de la riera de Carme, inclosa la riera de Castellolí


1000810 Riera de Carme Bo Bo Bo 2021

1000820 Riu Anoia entre la riera de Carme i el riu de Bitlles

Deficient Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000830 Capçalera del riu de Bitlles fins a l'EDAR de Riudebitlles

Bo Bo Bo 2021

1000840 Riu de Bitlles des de l'EDAR de Riudebitlles fins a l'Anoia

Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000850 Riu Anoia des de la confluència del riu de Bitlles fins al Llobregat


1000860 Riera de l'Avernó i torrent dels Brivons


1000870 Torrent de la Fontsanta Deficient Inferior a bo Dolent 2027 OMR

61


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Codi ACA


1000880 El Llobregat entre l'Anoia i la riera de Rubí


1000890 Riera de Rubí i riera de les Arenes


1000900 El Llobregat des de la confluència de la riera de Rubí fins a Sant Joan Despí


1000910 Riera de Vallvidrera Bo Dades parcials Bo 2021

1000920 Riera de Rafamans Mediocre Bo Dolent 2027

1000930 Riera de Cervelló Dades parcials Dades parcials Dades parcials 2027

1000940 Riera de Torrelles Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

1000950 El Llobregat des de Sant Joan Despí fins al mar


0950010 Riera de Sant Climent Dades parcials Dades parcials Dades parcials 2027

Taula. 9. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Llobregat. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del Garraf és:

Codi ACA

Massa d'aigua Estat


0900010

Capçalera de la riera de Ribes (o riera de Begues) fins a la confluència de la riera de Vilafranca, incloses les rieres dels Vidrers, de Vilafranca i de Jafre

Dolent Dades parcials Dolent 2021

0900020 Riera de Ribes (o riera de Begues) des de la confluència de la riera de Vilafranca fins al mar

Dades parcials


parcials 2021

Taula. 10. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del Garraf. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

62


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

7.11 ARPSI de la conca del Foix

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Foix és:


0800010 Capçalera del Foix fins a Sant Martí Sarroca

Bo Bo Bo 2021

0800020 El Foix i la riera de Pontons des de Sant Martí Sarroca fins a la confluència de la riera de Llitrà


0800030 Capçalera de la riera de Pontons fins a Sant Martí Sarroca

Bo Bo Bo 2021

0800040 Capçalera de la riera de Llitrà fins a l'EDAR de Vilafranca


0800050

El Foix des de la confluència de la riera de Llitrà fins a la cua de l'embassament de Foix, inclòs el tram baix de la riera de Llitrà des de l'EDAR de Vilafranca


0800060 Riera de Marmellar Dades parcials Inferior a bo Dades

parcials 2027

0800080 El Foix des de la presa de Foix fins al mar

Deficient Bo Dolent 2027 OMR

Taula. 11. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Foix. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.12 ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i

centre

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de Tarragona nord i centre és:


0700010 Conca de la riera de la Bisbal


Taula. 12. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de de les rieresde Tarragona nord i centre. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

63


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

7.13 ARPSI de la conca del Gaià

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Gaià és:


0600010 Capçalera del Gaià fins a Pontils, inclòs el riu de Boix


0600020 El Gaià des de Pontils a la cua de l'embassament del Catllar

Bo Bo Bo 2021

0600030 Torrent de Rupit Molt bo Bo Bo 2021

0600040 Torrent de Rubió Bo Bo Bo 2021

0600050 Torrent de les Pinetelles (o barranc de Pedrafita)

Dades parcials Dades parcials Dades

parcials 2021

0600055 Torrent del Còdol Dades parcials Dades parcials Dades

parcials 2027

0600070 El Gaià des de la presa del Catllar fins al mar


parcials 2027

0600075 Barranc de Salomó Dades parcials Dades parcials Dades

parcials 2027

Taula. 13. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Gaià Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.14 ARPSI de la conca del Francolí

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Francolí és:


0500010 Capçalera del Francolí fins a la confluència amb el riu Sec


0500020 Riu Sec (Francolí) Dades

parcials Dades parcials

Dades parcials

2027

0500030 El Francolí entre el riu Sec i el riu d'Anguera


0500040 Conca del riu d'Anguera Bo Inferior a bo Bo 2021

0500050 El Francolí entre el riu d'Anguera i el Brugent

Bo Bo Bo 2021

0500060 Riu Brugent Bo Bo Bo 2021

0500070 El Francolí entre el Brugent i el torrent del Puig

Molt bo Bo Bo 2027 OMR

0500080 Torrent del Puig Deficient Inferior a bo Dolent 2021

0500090 El Francolí entre el torrent del Puig i la riera de la Selva

Bo Bo Bo 2027 OMR

0500100 Torrent de Vallmoll Mediocre Inferior a bo Dolent 2021

64


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c


0500110 Capçalera de la Glorieta fins a l'EDAR d'Alcover

Molt bo Bo Bo 2021

0500120 Riu Glorieta des de l'EDAR d'Alcover fins al Francolí


0500130 Riera de la Selva Dades

parcials Dades parcials

Dades parcials

2021

0500140 El Francolí des de la confluència de la riera de la Selva fins al mar

Bo Bo Bo 2027

0500145 Barranc dels Garidells Mediocre Bo Dolent 2021

Taula. 14. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Francolí Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del

Montsià

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres meridionals i rieres

del Montsià és:


0450010 Riera de Boella i rasa del Mas de Sostres


0400010 Riera de Riudoms Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 OMR

0300010 Riera d'Alforja i riera de Riudecols


0200030 Riudecanyes des de la presa de Riudecanyes fins al mar


parcials 2027 OMR

0100010 Riu de Llastres i barranc de Santa Marina

Bo Inferior a bo Dolent 2027 OMR

0050010 Barranc del Torrent del Pi


parcials 2021

0030010 Barranc de l'Estany Dades parcials Dades parcials Dades

parcials 2021

Taula. 15. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques les rieres meridionals i rieres del Montsià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

65


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

8 PROGRAMA DE SEGUIMENT DEL PMH VINCULAT AL

PROGRAMA DE SEGUIMENT DEL PGDFC

En tot cas, i sense perjudici de les valoracions ambientals que correspongui de realitzar

durant el procés d‟avaluació ambiental estratègica, es considera que els manaments de les

normatives respectives i l‟obligació de coordinació entre el PGRI i el PGDCFC, garanteixen

la compatibilitat ambiental d‟aquest preceptiu Pla, que en tot cas millora la protecció sobre el

domini públic hidràulic (DPH) i els ecosistemes associats.

Les mesures estructurals previstes seran molt poques, centrades especialment en lleres i

contorns de trams urbans, espais ja molt modificats i que fins i tot en alguns casos no són

masses d‟aigua identificades com a tal o caracteritzades com a “ fortament modificades “

d‟acord amb les prescripcions contingudes a la Directiva Marc de l‟Aigua, i que responen a

principis de sostenibilitat, no es preveuen doncs evolucions negatives sobre les

característiques ambientals de les zones afectades.

En tot cas els efectes previstos, a efectes de programa de seguiment del PGRI s‟avaluarà

dins del Programa de seguiment i control derivats de l‟aplicació de la Directiva Marc de

l‟Aigua i del desenvolupament del PGDCFC.

9 PARTICIPACIÓ PÚBLICA I CONSULTA A

ADMINISTRACIONS

9.1 Marc legal d’aplicació

L‟Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha establert les polítiques i accions de participació

ciutadana i la coordinació interadministrativa com a elements prioritaris i definitoris de la

seva actuació en la totalitat dels àmbits sobre els quals interacciona amb el territori.

Més enllà d‟aquesta voluntat que inspira la manera de fer de l‟ACA, la planificació de la

gestió del risc d‟inundacions es troba afectada per diferents normatives que apel·len també a

la necessitat d‟establir eines i instruments de participació pública (ciutadana), i de consulta a

d‟altres administracions amb competències sobre el medi ambient i la gestió dels riscos

naturals. Es tracta bàsicament dels següents textos normatius:

La Directiva 2000/60/CE aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre

de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE),

transposada2 ja a l'ordenament jurídic estatal, i què promou la informació i consulta

2 La Directiva Marc de l‟Aigua (2000/60/CE) s‟ha transposat a la normativa estatal mitjançant la modificació de la Llei 46/1999, i

el text refós de la Llei d‟Aigües 1/2001 de 20 de juliol, per l‟Article 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures

fiscals, administratives i de l‟ordre social (BOE núm. 313, de 31 de desembre de 2003).

66


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

públiques, advertint expressament de la necessitat de fer-ho en qualsevol aspecte

que concerneixi a l‟aplicació i desplegament dels seus preceptes i efectes: “Article 14.

Informació i consultes públiques. Els Estats membres fomentaran la participació activa de totes les parts

interessades en l’aplicació de la present Directiva [...]”

La Llei 9/2006, de 28 d’abril (en transposició de Directiva 2001/42/CEE) que, en

l‟àmbit del procediment d‟avaluació ambiental estratègica, prescriu l‟obligatorietat de

“celebrar consultes” (article 7.1.b) així com de publicitar la informació referida a

l‟aprovació del Pla o programa (article 7.1.e), concretant aquests imperatius, pel

demés, a través del seu article novè, desè i catorzè.

La Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la

informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient

(en transposició de les Directives europees 2003/4/CE i 2003/35/CE), regula en un

sentit més ampli aquests aspectes (d‟altra banda “objecte principal” de la llei -d‟acord

amb el seu article primer-) , això és, (i) Accedir a la informació ambiental que obri en

poder de les administracions públiques, (ii) i a participar en els processos de presa

de decisions en aquells assumptes que afectin, directa o indirectament, el medi

ambient.

El Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d‟avaluació i gestió de riscos d‟inundació, en

el que s‟estableixen els preceptius períodes de consulta o informació pública en cada

una de les fases d‟implantació de la Directiva d‟avaluació i gestió del risc

d‟inundacions (DI) que transposa i que en el cas concret del PGRI es concreta en un

període mínim de tres mesos d‟informació pública.

9.2 Proposta d’administracions, entitats i persones a consultar

específicament el PMH

Els efectes que sobre el medi ambient i envers la gestió dels riscos naturals (inundacions i

incendis) exercirà, eventualment, la planificació dels espais fluvials de les conques

Catalunya, dependran en darrer terme del caràcter i naturalesa de les directrius i criteris de

planificació i gestió que siguin adoptades.

Precisament per aquest motiu, des del mateix inici de l‟elaboració dels estudis de la PEF,

com a documents tècnics de base de cara la formulació de l‟actual PGRI i el seu PMH, l‟any

2000, i fins l‟actualitat, la totalitat d‟aquests aspectes s‟han vingut debatent i consensuant

amb les diferents administracions que, directa o indirectament, poden ésser considerades

El concepte d‟Estat Ecològic, que és introduït pel text normatiu de la Directiva Marc de l‟Aigua, sorgeix com a element clau de

mesura per a l‟anàlisi de la qualitat dels sistemes aquàtics i la seva gestió, on s‟integra una visió del seu estat de salut (una

expressió de l‟estructura i funcionament dels ecosistemes). Aquest concepte apareix a la legislació catalana sobre aigua (Llei

6/1999), i el text refós de la legislació en matèria d‟aigües de Catalunya (Decret Legislatiu 3/2003 de 4 de novembre).

67


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

“afectades” en els termes previstos per l‟article 9 de la llei 9/2006 i molt especialment les

competents en matèries d‟ordenació del territori, urbanisme, protecció civil i medi ambient.

La participació i coordinació s‟ha fet efectiva mitjançant l‟intercanvi continuat d‟informació

mitjançant fòrums i mecanismes diversos, entre els quals destaquen, per la seva freqüència i

intensitat, les reunions de treball amb les administracions més directament “afectades”, i la

participació comuna en debats de fons tècnic desenvolupats en el si de jornades diverses.

En tot cas es proposa consultar específicament a totes aquelles administracions, entitats o

persones que s‟hagin interessat en qualsevol de les fases prèvies.

9.2.1 Participació i coordinació Interadministrativa

D‟acord amb l‟ampli abast territorial, i atès que la planificació de la gestió del risc d‟inundació

influeix tant sobre l‟ordenació dels usos del sòl, com sobre aspectes de gestió de

protecció civil i de medi ambient, ha estat necessari coordinar-se i fer partícips a diverses

administracions i organismes.

Les administracions més significatives a consultar i amb les quals cal coordinar-se, els

principals aspectes pels quals es consideren afectades es mostren a la taula següent:

ÀMBIT ADMINISTRACIÓ COMPETENT

Protecció civil

Direcció General de Protecció Civil, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya.

Ordenació del territori i urbanisme Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme,

Departament de Territori i Sostenibilitat

Ordenació i gestió del Domini Públic Marítim Terrestre

Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Administració General de l’Estat.

Avaluació ambiental estratègica (article 26.1.a, Decret 289/2006)

Direcció General de Polítiques Ambientals Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya

Meteorologia Servei Meteorològic de Catalunya, Departament de Territori i

Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya.

Medi ambient Direcció General de Polítiques ambientals, Departament de

Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya.

Medi Natural Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, Departament

d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Canvi climàtic Oficina del canvi climàtic, Departament de Territori i Sostenibilitat,

Generalitat de Catalunya

68


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

ÀMBIT ADMINISTRACIÓ COMPETENT

Riscos geològics - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat

Interessos municipals representats pels ens local d’acord amb competències conferides en virtut de l’Estatut d’autonomia de Cat., de la Llei 7/1985 Reguladora de les bases del règim local de Cat., i de Llei 8/1997, de 15 d’abril Municipal i de règim local de Cat.

Administracions locals (Ajuntaments, Consells Comarcals, Mancomunitats i Diputacions)

Taula. 16. Relació de les administracions més significatives a consultar i amb les quals cal coordinar-se. Font: Elaboració pròpia

Com s‟ha dit, a més, es farà una audiència específica a totes les entitats, públiques o

privades, i persones que en anteriors fases hagin mostrat interès.

9.3 Proposta de consulta pública

Tot el procés d‟implantació de la DI i el RDI ve acompanyat d‟un intens treball d‟elaboració

de documents i mapes que, en tot moment i en tant estan ja validats, es van posant a

disposició pública fàcilment consultables des de la web de l‟ACA a través de la pestanya

directa del Pla de gestió del risc d‟inundacions (PGRI) o mitjançant les de temàtica referida a

gestió del medi - espais fluvials.

Un cop dins la web, són consultables tota la documentació.

En tot cas tant el PGRI com el PMH i els seus EAE es sotmetran específicament a les

preceptives consultes públiques d‟acord amb les normatives d‟avaluació i gestió del risc

d‟inundació i d‟avaluació ambiental estratègica de plans i programes.

9.4 Participació pública

Tota la problemàtica de l‟avaluació i gestió del risc d‟inundació que recull el PGRI i de les

mesures que inclou el PMH serà discutida dins dels processos de participació pública

derivats del PGDCFC i per tant a més dels procediments institucionals i formals de consulta i

informació pública, es desenvoluparà la participació pública activa de tots aquells agents que

ho desitgin.

69


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

10 DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES DEL PMH

En aquest cas l‟alternativa 0, és a dir el no formular el PGRI, i per tant el PMH, no és una

alternativa a considerar atès que tant el Reial decret 903/2010 d‟avaluació i gestió del risc

d‟inundacions (RDI), que transposa la Directiva 2007/60 relativa a l‟avaluació i gestió dels

riscs d‟inundació (DI) contemplen l‟obligatorietat de la seva redacció.

La no formulació del PGRI significaria l‟acceptació d‟uns riscos de danys humans,

econòmics i ambientals no assumibles.

Per tant aquest document no proposa diferents alternatives sinó una sola alternativa

condicionada a l’execució o no de les mesures especifiques i concretes en funció de

cada situació.

Un cop acceptat que cal disposar d‟un PGRI, i del seu PMH, i clarament emmarcats pels

condicionaments de disponibilitats pressupostàries, les diferents alternatives

passarien pel diferent pes a donar a les mesures estructurals i a les no estructurals

basades en la gestió del risc i la seva compatibilitat ambiental. Les mesures

estructurals estaran a més, com preveu el RDI, justificades mitjançant anàlisi cost

benefici. En tot cas s‟adoptaran mesures, preveient en cada cas un ordre de grau d‟impacte

de cara a escollir l‟alternativa que menys impacte provoqués.

11 JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA

En aquest sentit, i interpretant l‟esperit tant de la DI com del Real Decreto 903/2010, de 9 de

julio, de evaluación y gestión de riesgos de inundación i de la Directiva Marc de l‟Aigua,

s‟opta per donar prioritat a les mesures no estructurals bassades en la gestió del risc i

reservar les estructurals per a trams amb greus afeccions a zones urbanes o infraestructures

i serveis on no siguin suficients les primeres.

La determinació de la zonificació derivada d‟actuació directa del PMH, en un primer ordre

parteix d‟una base d‟ordenació d‟activitats i usos, la qual esdevé restrictiva en el sentit de la

modificació o ocupació de zones inundables del sistema fluvial. Aquesta opció, suposa una

millora ambiental, doncs el propi desenvolupament del pla és una mesura positiva per a la

conservació dels espais fluvials. De cas contrari, de no zonificar en funció del risc suposaria

contràriament un probable efecte negatiu en el marc dels espais fluvials o a les seves àrees

d‟extensió de les avingudes.

La restauració fluvial, tendents a la recuperació del comportament natural de les zones

inundables, així com dels seus valors ambientals associats a priori podria suposar en alguns

casos un impacte negatiu, si bé és un impacte moderat assumible a raó que persegueix la

reproducció (en la mesura possible) per exemple de les mides d‟un passat recent de la llera

(especialment en aquells espais on aquesta es va reduir). La regulació del flux hidràulic

70


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

(amb menys energia) disminueix la velocitat de l‟aigua, disminueix l‟erosió i aleshores

permet posteriorment l‟establiment dels hàbitats naturals potencials que pertocarien a la

zona.

En quan a efectes negatius, si es preveuen de construir estructures, serien en aquells casos

extrems, prenent atenció a aspectes que permetin una integració i adequació d‟aquesta amb

l‟entorn natural. Avui dia l‟enginyeria i les tècniques de restauració amb bioenginyeria han de

mostrar una nova forma de projecció d‟obres en els entorns naturals.

Així a l‟hora de seleccionar i justificar les mesures que poden tenir més impacte, i com ja

s‟ha recollit anteriorment, s‟adoptarà l‟esquema seqüencial de decisió a fi de prioritzar la

menor incidència possible sobre els espais fluvials i els seus valors ambientals:

En tot cas aquestes possibles actuacions estructurals es sotmetran a una anàlisi cost

benefici que justifiqui adequadament la seva adopció i s‟avaluarà la possible incidència

sobre objectius ambientals i espais naturals que tinguin figures de protecció.

Els efectes previstos, a efectes de programa de seguiment del PMH s‟avaluarà dins del

Programa de seguiment i control derivats de l‟aplicació de la Directiva Marc de l‟Aigua i del

desenvolupament del PGDCFC. La tramitació del PGRI i el PMH i la revisió del PGDCFC

s‟efectuarà de forma coordinada.

A fi de formular les consultes que complementen l‟estudi ambiental estratègic, consulteu els

documents continguts a la web de l‟ACA .

71


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Annex

12 RESUM NO TÈCNIC DEL PROGRAMA DE MESURES DE

L’ÀMBIT HIDROLÒGIC DEL PLA DE GESTIÓ DEL RISC

D’INUNDACIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE

CATALUNYA (PMH)

12.1 OBJECTIU DEL RESUM NO TÈCNIC

L‟objectiu d‟aquest apartat és el de fer comprensible de forma fàcil i entenedora al

conjunt de la ciutadania el contingut de l’Estudi Ambiental Estratègic del PMH.

Aquest Programa de gestió específic es redacta d‟acord amb les exigències

establertes en la normativa vigent sobre avaluació i gestió del risc d’inundacions i

les competències en matèria d‟aigües atribuïdes s l‟Agència Catalana de l‟Aigua.

12.2 OBJECTIUS DEL PMH

L‟objectiu principal del PMH és recollir les mesures que des de l‟àmbit hidrològic

s‟estimen necessàries per aconseguir que no s„incrementi el risc d'inundació local

existent actualment i que s‟inclouen, juntament amb les d‟altres administracions

competents, al Pla de gestió del risc d‟inundació del districte de conca fluvial de

Catalunya (PGRI).

Alhora, en la mesura possible, s‟intentarà que es redueixi en aquelles Àrees de Risc

Potencial Significatiu d‟Inundació (ARPSI) identificades durant el procés d‟avaluació

preliminar del risc d‟inundació.

Aquestes àrees són detallades als mapes de perillositat i risc d‟inundació fets

prèviament i resten a disposició de consulta pública per a tothom que vulgui.

72


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

12.3 ÀMBIT D’ABAST DEL PMH

L‟àmbit d‟estudi del present Programa de gestió específic correspon exactament a la

demarcació del “districte conca fluvial de Catalunya” (DCFC) o conques internes, és

a dir cursos fluvials que discorren integrament per Catalunya, que és on l‟ACA

exerceix les plenes competències d‟Administració hidràulica de Catalunya.

En concret, i com consta al PGRI,s‟han definit les 15 àrees ARPSI següents:

ARPSI de les conques de Costa Brava nord

ARPSI de la conca de la Muga

ARPSI de la conca del Fluvià

ARPSI de la conca del Ter

ARPSI de les conques de Cosa Brava sud

ARPSI de la conca la Tordera

ARPSI de les conques del Maresme i rieres Metropolitanes

ARPSI de la conca del Besòs

ARPSI de la conca del Llobregat

ARPSI de les conques del Garraf

ARPSI de la conca del Foix

ARPSI de les conques de Tarragona nord i centre

ARPSI de la conca del Gaià

ARPSI de la conca del Francolí

ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià

En total s‟han establerts objectius personalitzats per a cada una de les 15 àrees

ARPSI.

A fi de garantir la compatibilitat entre els objectius de gestió del risc i els ambientals,

el PMH recull també un resum de l‟estat i objectius ambientals de les masses d‟aigua

que inclouen trams d‟Àrees de Risc Potencial Significatiu d‟Inundació. Els objectius

han de partir de la base de ser respectuosos amb l‟estat ambiental.

73


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

12.4 ASPECTES EXECUTIUS DEL PMH

El PMH, es redacta d‟acord amb el que preveu l‟article 13.1 del Reial Decret que

transposa la corresponent Directiva d‟avaluació i gestió del risc d‟inundació, i s‟inclou

al PGRI, el qual s‟ha d‟aprovar abans del 22 de desembre de 2015 i té una vigència

de 6 anys fins al següent cicle de planificació.

Així mateix el PMH es tramita com a Programa de gestió específic d‟acord amb el

que estableix el Reglament de la planificació hidrològica.

El PMH, igualment que el PGRI on s‟inclou, es sotmetrà a informació pública durant

un període mínim de tres mesos.

El PMH té dos annexos, un, 01, conté les Fitxes de les mesures i l‟altre, 02, el

Llistat de trams ARPSI prioritzats.

12.5 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES SIMILARS

El PMH, com a integrant del PGRI està molt relacionat i es coordina profundament

amb el Pla de gestió dels districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de

mesures, que emanen de l‟aplicació de la Directiva Marc de l‟Aigua, amb el Pla

especial d‟emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT) i plans i

programes de protecció d‟espais d‟interès natural.

12.6 SUMARI D’INFORMACIÓ AMBIENTAL

Al PMH es fa una introducció a la problemàtica ambiental de les zones inundables i

es descriuen els principis inspiradors de la sostenibilitat que regeixen el PGRI on

s‟integra.

Es fa una descripció del procediment a utilitzar per a minimitzar l‟impacte respecte

les mesures a escollir i en concret per les estructurals que puguin afectar masses

d‟aigua amb objectius ambientals.

Unes quantes de les mesures estructurals s‟aplicarien en zones urbanes o

periurbanes i en petits cursos fluvials sense objectius ambientals específics, és a

dir, a zones força modificades respecte el seu estat natural.

74


aca

_p

mh

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v4

.do

c

Com instruments essencials en la preservació dels espais fluvials s‟inclouen els

següents apartats:

- Delimitació de zones inundables i de l‟espai fluvial

- Directrius de gestió de l‟espai fluvial per a fer front a les inundacions

Es recullen també quins tipus d‟indicadors s‟han d‟emprar com a seguiment de la

implantació del PMH.

Documents

Estudi ambiental estratègic del Programa de mesuresaca-web.gencat.cat/.../ca/legislacio/...estudi_ambiental_estrategic_ca… · 5.3 Relació amb plans i programes de protecció d‟espais