Estudi Mediterrania 2_2013_v2.pdf

Estudi Mediterrnia l 2E s c o l t E m E l s n E n s

El llibre dels contes guardonats en el Des premi Pilarn BaysValors de

lesport: saber guanyar, saber perdreGREF GRup dE REcERca En Educaci Fsica

Aquest segon estudi sorgeix en el marcdel Des premi Pilarn Bays de contesescrits per nens i nenes de primria(6-12 anys) que convoca cada anyEditorial mediterrnia. El certamenpermet donar veu a les vivnciesi les inquietuds dels nens sobre temesdactualitat; s per aix que lestudiporta el subttol dEscoltem els nens.

A partir dels gaireb 2.330 contespresentats al premi, el Grup de Recerca en Educaci Fsica de la Universitat de Vic ha extret una srie de conclusions sobre els valors que els nens creuen que shan de complir en el mn de lesport. El lema que ho resumeix tot s saber guanyar o saber perdre amb valor;i es pretn analitzar com els nens i nenes apliquen diverses qualitats alegria, participaci, empatia, respecte, etc. en lmbit esportiu.

www.editorialmediterrania.cat

PIE TROQUELCob_Estudi Mediterrania 2 2013.indd 1 16/05/13 13:31

VALORS DE LESPORT: SABER GUANYAR, SABER PERDRE

Des premi Pilarn Bays de contes escrits per nens i nenes

GREF Grup de Recerca en Educaci FsicaCoordinaci: Dra. Cati Lecumberri

Dra. Gemma BoludaDr. Eduard Ramrez

Dr. Gil PlaLlic. Gemma Torres

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 1 16/05/13 13:30

1a edici: maig de 2013

del text: GREF Grup de Recerca en Educaci Fsica

daquesta edici: Editorial Mediterrnia, SL Casp, 108, 8 08010 Barcelona Tel. 93 218 34 58 [email protected] www.editorialmediterrania.cat

Maquetaci: Ormoprint, Barcelona


Als i les mestres que fan possible leducaci diriament, silenciosament.


Sumari

1. Presentaci ...........................................................72. Introducci ..........................................................113. Objectius de la recerca .......................................134. Dibuixant conceptes bsics ................................15 4.1. Esport, esport escolar i educaci fsica .......16 4.2. Definici de qu s un valor moral ............26 4.3. Com sensenyen els valors des de leducaci

fsica a lescola ............................................295. La mirada dels nostres infants ...........................356. La mirada dels experts i les expertes .................71 6.1. El treball dels valors al Futbol Club

Can Vidalet ..................................................71 6.2. La cara oculta de lesport. Educaci

en valors .......................................................74 6.3. Els valors de lesport pels practicants

de bsquet amb cadira de rodes ................787. Conclusions .........................................................838. Referncies bibliogrfiques i webgrafia ...........87


7

1. PRESENTACI

La memria-estudi que teniu a les vostres mans s el resultat dun projecte fet a tres bandes en qu lEdi-torial Mediterrnia, la illustradora Pilarn Bays i el Grup de Recerca en Educaci Fsica (GREF) de la Uni-versitat de Vic hem volgut analitzar quina s la per-cepci dels nens i nenes deducaci primria a Cata-lunya sobre els valors que es desprenen de la prctica esportiva.

Aquest treball ha partit dels 2.329 contes que els nens i nenes descoles darreu del territori catal han escrit per tal de participar en el Des premi Pilarn Bays que promou lEditorial Mediterrnia. Els cen-tres de primria que han volgut han presentat un o ms contes sobre els valors de lesport, i el conjunt daquests ha servit de base per a la recerca.

El Grup de Recerca en Educaci Fsica de la Uni-versitat de Vic est format per un equip interdiscipli-nari de professionals de la pedagogia i del magisteri i de doctores i doctors en cincies de lactivitat fsica i de lesport:


8 Valorsdelesport:saberguanyar,saberperdre

Desquerra a dreta: Cati Lecumberri, Gemma Torres, Eduard Ra-

mrez, Gemma Boluda i Gil Pla. Font: Jordi Molet.

Dra. Cati Lecumberri Gomez, llicenciada en peda-gogia i doctora en cincies de lactivitat fsica i de lesport. Lany 2003 rep el Premi a Joves Investigadors de Catalunya, i posteriorment obt altres beques a la recerca com les de la Fundaci Barcelona Olmpica, la Fundaci Ernest Lluch o el Consejo Superior de De-portes. Pertany a la Xarxa dExpertesa en Educaci Fsica del Collegi de Pedagogs de Catalunya i s membre de la junta directiva de la Asociacin Es-paola de Investigacin Social Aplicada al Deporte.

Gemma Torres Cladera, llicenciada en educaci f-sica i esport i mestra de primria en educaci fsica. La seva investigaci se centra en els valors i en la for-maci de mestres i professors de lmbit de leduca-ci fsica. Participa en projectes finanats per la pr-pia Universitat de Vic.

Dr. Eduard Ramrez Banzo, llicenciat en educaci f-sica i esport i doctor en comprensivitat i educaci. La


1.PRESENTACI 9

seva tasca docent i investigadora sha centrat en la par-ticipaci i el protagonisme dels infants en el procs daprenentatge de leducaci fsica dacord amb lesce-nari educatiu competencial. Ha participat i participa en projectes finanats tant pel Departament dEnsenya-ment com per la mateixa Universitat de Vic, dels quals nhan derivat diversos articles de revistes, captols de llibre i participacions a congressos internacionals.

Dra. Gemma Boluda Viuales, llicenciada en educa-ci fsica i doctora especialista en activitats aqutiques en nadons. La seva tasca docent i investigadora els darrers anys sha centrat en els processos daprenen-tatge motor, la didctica de leducaci fsica, i especi-alment en els processos formatius de lavaluaci.

Dr. Gil Pla Camps, llicenciat en educaci fsica i esport i doctor en comprensivitat i educaci. La seva tasca docent i investigadora sha centrat en lestudi del moviment i lesport com a escenaris educatius i s per aix que ha participat en projectes finanats pel Consejo Superior de Deportes i el Ministerio de Edu-cacin y Ciencia per implementar lesport com a eina educativa.

No volem deixar dagrair a tot al grup de nenes, nens, mestres i famlies la implicaci que han mostrat en la participaci en el Des premi Pilarn Bays.

A vosaltres, moltes grcies. Us deixem, doncs, amb la lectura de lestudi, on de

ben segur hi trobareu dades interessants i algunes curiositats.

Grup de Recerca en Educaci Fsica


11

2. INTRODUCCI

El llibre que teniu a les vostres mans s el resultat del treball de moltes persones. Per una banda, la tasca de lEditorial Mediterrnia, en collaboraci amb la Pilarn Bays, que promou un premi en qu hi parti-cipen centenars descoles de Catalunya. En segon lloc, la participaci daquestes escoles que han impul-sat larribada de 2.329 contes i, s clar, cada un daquests contes escrit per diverses mans. I finalment, ja quasi de manera anecdtica, el GREF de la Univer-sitat de Vic que hi ha participat elaborant aquest es-tudi que ordena i sintetitza tot all que podem aprendre del premi.

El GREF ha analitzat tota aquesta colla de contes i, per tant, tantes maneres de veure, viure i sentir la prctica esportiva i els seus valors com infants els han escrit. Hem estudiat aquest material pedaggic utilit-zant algunes de les estratgies que simplementen en recerca qualitativa i quantitativa com lanlisi del contingut, les discussions en grup o les entrevistes a experts. El document, doncs, s un dileg permanent entre dades quantitatives/estadstiques i dades quali-tatives/interpretatives dels testimonis que ens han deixat els infants que han participat en el premi.

Aquest llibret sha estructurat en tres grans parts. La primera delles cont una anlisi dels conceptes

que shan mobilitzat al voltant del premi. Sn, fona-mentalment, els segents: esport, esport escolar, educaci fsica i valors. Laproximaci a aquests con-



ceptes permet acostar-nos amb major precisi a les experincies dels infants, que representen la segona part del treball.

En un segon moment sinicia lestudi dels contes presentats pels infants. En aquest apartat es recullen els valors que emergeixen dels contes de manera ms freqent i sanalitzen des duna perspectiva amena per mitj de citacions extretes dels mateixos contes.

Finalment, la tercera part del llibret es dirigeix als i les professionals de lesport. I sha fet donant-los la veu; permetent-los exposar, des de la seva prpia condici personal o professional, qu entenen per valors en el mn de lesport, com els interpreten i com els treballen.

Aquestes tres parts pretenen mostrar la imatge dels valors associats al saber guanyar i saber per-dre dels infants.

En aquest marc de narracions fetes pels nens i les nenes sha generat un volum de material molt inte-ressant per a la investigaci qualitativa i educativa.


13

3. Objectius de la recerca

La gran quantitat de relats, histries i vivncies que ens deixen els infants que han escrit els contes que parlen desport al voltant del saber guanyar i saber perdre no poden quedar en loblit. Les seves histri-es amb els seus comentaris i debats tics o morals sn un testimoni altament valus que aquells que partici-pem de leducaci dels infants des de la prctica es-portiva no podem obviar.

Moltes vegades s ladult qui pensa o imagina qu viu o qu sent linfant i aix s un bon punt de partida per educar mitjanant lesport, s clar. Mai per, com fins ara, hem disposat de les paraules o dels sentiments dels infants en si mateixos, sense fil-tres i sense prejudicis, per poder conixer i analitzar qu pensen, senten o viuen aquests infants fent es-port. Per tant, aquests 2.329 contes sn una mostra potent, suggeridora i prou significativa de la veu i lopini dels infants, aix com un precs reflex de les prctiques esportives que la nostra societat els ofe-reix avui.

s per aix que el treball desenvolupat pretn mostrar i divulgar les llions que ens han deixat aquests infants per mitj dels seus contes. Amb aquest punt de partida, el llibre que teniu a les mans es proposa assolir els objectius segents:

Constatar el grau dimpacte i dincidncia que te-nen les prctiques esportives en el procs de socialit-zaci dels nens i les nenes a Catalunya.



Constatar com viuen els infants de primria el guanyar i el perdre en les seves prctiques esportives dins i fora de laula ordinria.

Debatre limpacte que el model de prctica espor-tiva adulta, sovint massa comercial, t en la configu-raci dels valors de la prctica esportiva en escenaris educatius.

Aclarir certs conceptes com valors, educaci fsica i esport. Paraules que sovint utilitzem amb significats semblants per que tenen matisos ben diferenciats.

Conixer lestat de la qesti en referncia a la prctica esportiva en edat escolar a casa nostra.

El lector o lectora, doncs, haur notat que el tre-ball vol servir a dues finalitats essencials. Per una banda, conixer i analitzar la veu dels infants en rela-ci amb lesport tenint els contes com a instrument per fer-ho. Duna altra, debatre al voltant de la prc-tica esportiva des duna perspectiva ms mplia que permeti comprendre millor aquesta prctica tan ar-relada en les societats postmodernes i de tant impac-te social.


15

4. Dibuixant conceptes bsics

En aquest apartat dibuixarem un mapa de carcter conceptual de qu hem dentendre pels conceptes b-sics sobre els quals gira aquest llibre. Exposarem les de-finicions bsiques de les paraules que sortiran amb ms freqncia. s possible que la proximitat, semblana o afortunadament laugment de ls duns termes, que van lligats a lauge de la prctica de lesport, han pro-mogut un s indistint; aquest fet, al seu torn, ha pogut, en alguns casos, confondre les seves prctiques.

Des de la gimnstica de fa uns anys a leducaci fsica actual, sha passat per moltes indefinicions i garbuixos conceptuals que han fet de leducaci mit-janant el moviment una prctica sovint desconegu-da i menystinguda. No s el mateix lesport que leducaci fsica, ni tampoc lesport escolar que les-port en edat escolar.

Ara b, evitar confondre lesport amb leducaci fsica s una necessitat encara vigent perqu els re-lats dels infants ens insinuen que encara hi ha moltes prctiques escolars i de clubs que cal millorar. I en aquest sentit, considerem que emmarcar i precisar aquests termes ser un pas ms que ajudar a orien-tar mbits dinteressos, finalitats i accions educatives dels agents vinculats a lesport.

Per aix el captol est estructurat en diferents apartats, en qu sexposen definicions teriques i al-gunes dades que ens ajudaran a entendre aquestes definicions.



4.1. Esport, esport escolar i educaci fsica

Anem a pams, doncs: Lesport s una activitat construda que est im-

presa en la societat que lha dissenyat i, per tant, que sentn, es gestiona i es practica en funci del con-text temporal en qu es troba (Snchez, 2001; Parle-bas, 2002). Aix, entenem que els valors que afloren de lanlisi dels contes sn valors esportius actualit-zats i impresos en la mentalitat dels nens i les nenes de primria.

El coneixement detallat dels jocs esportius pot proporcionar una valuosa informaci sobre la societat que els ha produt o adoptat. Organitzaci de lespai i mesura del temps, control de la violncia i estructura dels rols, modalitats de la victria i panplia dels rituals: els jocs porten impresa la marca de la seva matriu social.(Parlebas, 2002:297)

Al llarg de la histria, per, el concepte desport sha ents des de mltiples concepcions: des de les-port com a manifestaci de lluita en lpoca dels grecs, passant per les concepcions de prctica espor-tiva com a eina per al foment de la higiene amb el Moviment de lEscola Nova (1900), fins a la concepci de la prctica de lesport com a motor econmic i co-mercial de les societats actuals.

Actualment, quan parlem desport ho fem segons la definici que la Comissi Europea va presentar el juliol del 1992, per la qual lesport s:


4.Dibuixantconceptesbsics 17

[...] qualsevol forma dactivitat fsica que, a travs de la participaci organitzada o no, t per objectiu lexpressi o millora de la condici fsica i psquica, el desenvolupament de les relacions socials o lobtenci de resultats en competici a tots els nivells (Art. 2) (Op. Cit.).

Per de definicions de qu entenem per esport en podem trobar moltes ms. Per exemple, per Jos Ma-ra Cagigal (1971), lesport s un joc regulador de lequilibri personal i emocional, en el qual hi aparei-xen valors contradictoris com joc net/competitivitat o contacte social/rivalitat entre daltres. Lesport s el mitj idoni per a lestudi de la complexitat humana, i de totes les seves vessants: psicolgiques, socials, educatives o histriques.

Per Vicenzo Padiglione (1995), lesport s una acti-vitat ldica fonamentada en certes regles i normes, on hi ha un component competitiu i on es requerei-xen certes habilitats fsiques.

I finalment, segons Garcia Ferrando, Puig i Lagar-dera (2002), lesport s un fenomen social controver-tit, que engloba smbols, valors, normes i comporta-ments, i en el seu si rauen especificitats culturals, econmiques i socials particulars.

Per fer-nos una idea de lextensi daquest feno-men social exposem les dades publicades pel Consell Catal de lEsport lany 2010, en qu sobserva que el 50% de la poblaci catalana de ms de 15 anys diu que fa esport. Si ho comparem amb dades publicades pel mateix rgan el 1975, que rondava el 20%, veu-rem que hi ha hagut un increment important en la prctica de lesport a casa nostra.



Figura 1: Evoluci de la prctica esportiva a Catalunya des del 1975

fins al 2009 (Garcia Ferrando et al. i Consell Catal de lEsport, 2010).

Segons lEurobarmetre de la Uni Europea (2010), Catalunya se situa per sobre de la mitjana eu-ropea en prctica esportiva i molt per sobre de pasos com Grcia, Itlia o Bulgria.

Per gneres, i en termes globals, els homes diuen que practiquen ms esport que les dones, un 57% els homes i un 43% les dones, tal com mostra la figura 2. De totes maneres, les dones fan moltes activitats re-lacionades amb la salut i el benestar fsic, com per exemple caminar o exercicis gimnstics en centres de fitness que probablement no estiguin incloses en aquestes enquestes.

Figura 2: Sobre la prctica esportiva per gneres en edat adulta

(Observatori Catal de lEsport, 2010).



Lanlisi tamb descriu que el 60% de persones amb formaci universitria afirmen que practiquen esport de forma habitual. Per contra, a mesura que el nivell destudis disminueix tamb ho fa lhbit de la prctica esportiva. No hi ha dubte que la dada des-criu un escenari en qu leducaci de la persona s un motor per a la prctica. Aix ens fa pensar que les-port en edat escolar pot ser fonamental per establir hbits saludables i esportius que quedaran impresos en les formes de viure dels futurs i les futures ciuta-dans i ciutadanes.

Per esport no s el mateix que esport escolar, ve-gem-ho. Cal entendre lesport en edat escolar com qualsevol prctica fisicoesportiva que fan els infants i joves en edat escolar, dins i fora de lhorari escolar i tant en lentorn escolar com en clubs, entitats espor-tives o federatives. El conjunt de terminologia lligat a lesport en edat escolar integra, al mateix temps, diferents tipus de prctiques: jocs escolars, competi-cions, jornades esportives o activitats desport per tothom (Blzquez, 1999).

En lmbit de la competici esportiva dins de lho-rari lectiu en edat escolar, sobserva que hi ha hagut un augment considerable tant del nombre de partici-pants com del nombre descoles deducaci infantil i primria. Durant el curs escolar 2007-2008, van parti-cipar en competicions esportives un total de 982 es-coles amb 208.184 nenes i nens participants. I tres cursos ms tard, laugment fou notori, amb una par-ticipaci de 386.745 infants i amb una major distribu-ci descoles participants en aquestes competicions esportives, com era desperar (figura 3):



Figura 3: Evoluci del nombre de nenes i nens participants en

competicions esportives en horari lectiu (Observatori Catal de

lEsport, 2012).

Per altra banda, la figura segent tamb mostra com lincrement de la prctica es dna en tots els m-bits del nostre territori educatiu, tant privat com con-certat i en les Zones Educatives Rurals (ZER) (figura 4):

Figura 4: Nombre de centres deducaci infantil i primria parti-

cipants en competicions esportives dins lhorari lectiu (Observa-

tori Catal de lEsport, 2010).



En definitiva, aquestes dades mostren un cop ms la importncia cabdal i creixent de la prctica de les-port en la nostra societat, en leducaci i, en conse-qncia, en les rees del currculum deducaci impli-cades en aquesta prctica.

Leducaci fsica, en canvi, s aquella disciplina curricular i educativa que simparteix a les aules i que ve determinada per la Llei deducaci de Catalunya (LEC 12/2009). En el Ttol V sobre Ordenaci dels en-senyaments, i dins del Captol II, Ensenyaments de rgim general, larticle 58 sobre lEducaci primria, ens diu que leducaci en aquesta etapa t com a fi-nalitat proporcionar a tots els alumes una formaci que els permeti:

a) Desenvolupar les capacitats personals i les habi-litats socials.

b) Adquirir i desenvolupar les habilitats i les com-petncies relatives a lexpressi i la comprensi orals, lexpressi escrita i la comprensi lectora, les competncies en matemtiques bsiques i les competncies necessries per a ls de les noves tecnologies i de la comunicaci audiovi-sual.

c) Desenvolupar la capacitat desfor, de treball i destudi.

d) Expressar el sentit artstic, la creativitat i lafec-tivitat.

e) Conixer els elements bsics de la histria, la geografia i les tradicions prpies de Catalunya que els facilitin larrelament.



I per tant, el currculum de primria reconeix ledu-caci fsica com un espai en qu lesport sha dutilit-zar per al desenvolupament de les competncies per mitj dels continguts (tamb conceptuals, procedi-mentals i actitudinals) que lintegren. Vegem, a grans trets, com es treballen des de leducaci fsica, els di-versos continguts en qu sestructura el currculum:

Les normes sn patrons de conducta que orga-nitzen la vida en comunitat i que, per tant, sn imprescindibles per a la bona convivncia. Des de leducaci fsica es treballen les normes des duna vessant ldica que permeten la seva ad-quisici de manera natural i positiva; en desta-carem laprenentatge, ls i lacceptaci de les normes intrnseques de lesport o dels jocs, fo-namentalment. Per tamb es treballen les nor-mes des de la higiene personal i les normes lliga-des als usos dels materials i els espais de prctica corporal.

Les actituds sn expressions de lestat dnim i predisposicions que condicionen les nostres re-accions davant dels estmuls que suposen els fets i les relacions de la vida quotidiana. Estan condi-cionades pels valors i les normes que cultural-ment tenim interioritzats. Amb una bona prcti-ca, integradora i positiva, on linfant es mostri i se senti apte, leducaci fsica desenvolupa acti-tuds de plaer per lesport, de dileg i negociaci, de convivncia i integraci o actituds de respon-sabilitat individual i collectiva.

Els valors, en lrea de leducaci fsica segons el currculum de primria, sn guies de conducta



tica que regulen el comportament de les perso-nes tan individualment com collectivament. Des de leducaci fsica cal dirigir-se a lesportivitat, la constncia, lesfor, la cooperaci, lautoesti-ma i la companyonia, entre altres. Aix, es poten-cien sempre els valors propis duna societat soli-dria, sense discriminaci, respectuosa amb les persones i lentorn.

Per altra banda, des de fa pocs anys sha incorpo-rat la noci de competncia com a eix de les finalitats educatives de lescola. s per aix que val la pena re-cordar que hem dentendre les competncies com aquell conjunt de sabers, habilitats i actituds que saprenen i es posen en joc en la vida quotidiana i que permeten desenvolupar-se en cadascun daquests mbits. Tenen, doncs, a diferncia dels objectius, un carcter ms aplicat que implica una formaci basa-da en lacci i en la capacitaci en lloc de latenci sobre lassoliment dun resultat o un altre.

Les competncies que es desenvolupen en leduca-ci sn diferents per a cadascuna de les grans etapes educatives. I s evident que les que sassoleixen en leducaci infantil, primria o secundria ho sn, s clar! Per a ms a ms en funci del cicle de letapa, primria o secundria, les competncies que sespe-ren obtenir per part del sistema educatiu tamb sn diferents. Aix, per ubicar les finalitats educatives de els nens i nenes que han escrit els contes que aqu sanalitzen, direm que a primria sespera:

El desenvolupament de la competncia del co-neixement i la interacci amb el mon fsic, que



saconseguir fent activitats a laire lliure i amb ls del cos i el moviment.

El desenvolupament de la competncia social i de ciutadania, mitjanant activitats que portin implcits valors com la cooperaci, la solidaritat i el respecte.

La competncia cultural i artstica. Sn impor-tants les activitats esportives que permetin lex-pressi de les emocions i els sentiments i que, sobretot, entenguin la creativitat com a valor determinant del moviment i lexpressi del cos.

Leducaci fsica contribueix a ms a ms a lauto-nomia i la iniciativa personal, perqu empeny els nens i nenes a prendre decisions i, per tant, a as-solir valors com lautosuperaci, la perseverana i lactitud positiva.

La competncia daprendre a aprendre saconse-gueix fent activitat esportiva que tingui com a punt de partida laprenentatge motor i, en con-seqncia, lautoconeixement i lautoestima.

Per leducaci fsica tamb pot contribuir de ma-nera decisiva a les altres competncies del currculum de primria i les possibilitats de fer-ho sn mltiples i globals a la vegada.

Aix, per exemple, per treballar la competncia co-municativa podem experimentar amb el cos i el mo-viment, amb les sensacions i les emocions que aquest moviment genera. Per treballar les competncies so-cials i interpersonals es poden potenciar els jocs i les activitats a la natura per tal de fomentar els valors com el respecte, la participaci i la convivncia en el contacte personal.



El coneixement dun mateix o mateixa i de les pr-pies possibilitats i carncies, lautosuperaci, la per-severana, lactitud positiva i lorganitzaci indivi-dual i collectiva, contribueixen a la competncia aprendre a aprendre i a lautonomia i iniciativa per-sonal.

En definitiva, doncs, leducaci fsica s un escena-ri on s possible aprendre a conviure jugant i com-partint, i alhora s possible crear situacions necessri-es per a una bona prctica pedaggica al voltant dels valors. Per tamb pot ser un espai especialment re-sistent a aquestes prctiques.

El paper de leducaci fsica en la persona com-porta la necessitat de plantejar quines capacitats ha de desenvolupar lindividu per tal que es relacionin i actun a favor del propi desenvolupament perso-nal, del desenvolupament social i del context que el condiciona i en qu interv (Lagardera i Otero, 1992).

La intencionalitat explcita curricular pel que fa a la finalitat de leducaci fsica en leducaci primria no s noms educar les capacitats motrius de lestudi-ant, desenvolupant destreses i habilitats que millorin les seves possibilitats de moviment, sin que cal con-templar la presncia duna educaci en valors, acti-tuds i normes referents al cos i a la conducta motriu (socialitzaci, autonomia, reflexi crtica, coopera-ci, etc.) des duna visi ms integral de la persona de la qual formen part els aspectes cognitius, afec-tius, socials, emocionals, etc.

Fins ara hem vist el mapa teric dels conceptes desport i deducaci fsica, els punts en com i els matisos de cadascun dels conceptes. Hem ents que



lesport com a fenomen global i en creixement t una base fonamental en els continguts i els objectius que leducaci fsica t a les aules; per tant, hem en-ts la relaci interdependent dambds conceptes.

4.2. Definici de qu s un valor moral

Cada societat incorpora una srie de normes sobre les conductes considerades socialment acceptables o no. Hi ha accions que es consideren bones i valuoses mentre que nhi ha daltres que es perceben com a dolentes i que cal evitar. Les nocions de bo i dolent estan molt arrelades a les persones i a la societat i aquestes nocions fa que adaptem les nostres conduc-tes a les normes compartides. Tota societat comprn aquestes normes, que sn el que en diem la moral o ltica (Delval i Enesco, 1994).

Les paraules tica i moral sn gaireb sinnimes i de vegades ls de luna o de laltra prov de motius ocasionals. Etimolgicament, la paraula moral prov del llat mo-moris, que significa costum, manera, s o prctica, mentre que tica deriva del grec ethos, que es pot traduir de manera aproximada a carcter i tamb costum. Ambds termes tendeixen a ser uti-litzats indistintament per referir-nos a lestudi de les normes o regles que regulen la conducta humana en el context social. tica i moral fan referncia a la pra-xis o prctica i es caracteritzen per la prpia existn-cia de la condici humana, la conducta socialitzada que es contraposa a les conductes instintives i auto-mtiques (Fibla, 1995).

La moral s lescenari on es construeixen els valors duna societat i per tant aquests valors tot i que



tamb poden ser individuals i una persona pot valo-rar positivament coses que pel seu entorn social no tinguin el mateix significat solen ser socialment compartits. Es valoren objectes, conductes, actituds, trets psicolgics, etc. En una societat es pot valorar ser alt, guapo, dulls clars, ric, o ser un bon esportista, explicar bons acudits, o portar una vida de pobresa i oraci.

Els valors morals es concreten amb regles o nor-mes de conducta que indiquen com cadasc sha de comportar en les diferents situacions. Cercar el propi benefici o el dels altres, ser altruista o egoista, ser tolerant o intolerant, defensar la igualtat de les per-sones i la llibertat o combatre-la, determina les re-gles de conducta en el grup de persones. La conducta moral depn en definitiva dels valors dels quals es parteix, per la qual cosa moral i valors estan ntima-ment relacionats.

El nostre model educatiu aposta clarament per una educaci tica i moral dels alumnes basat en una educaci integral de la persona. Aquesta afirmaci es concreta a partir de les competncies, els objec-tius, els continguts i les matries de lescola, coinci-dint en el desenvolupament moral de lalumne.

Victria Camps (1990) afirma que leducaci no es troba lliure de valors. Lescola com a instituci educa-tiva ha dassumir que, a ms a ms de transmetre uns coneixements i unes habilitats, ha de formar perso-nes. Aix, doncs, no hi ha activitat educativa que no comporti educar en valors. Efectivament, cada enti-tat educativa ha de crear el context necessari per tal de tenir loportunitat de reflexionar i prendre decisi-ons de com plantejar la formaci de valors entre els



alumnes. Per tant, si es reconeix que tota educaci t un component moral, s millor fer-lo explcit i assu-mir-lo de manera conscient i intencionada (Bolvar, Taberner i Ventura, 1995).

Davant daquesta situaci, cal preguntar-nos si lescola ha dassumir una funci reproductora dels valors, o si ha de complir amb una funci transforma-dora i crtica respecte a la societat. Aquesta s una de les principals discussions que la societat actual es planteja: determinar si lescola ha de promoure unes determinades actituds i uns determinats valors, o si ha de potenciar la formaci duna autonomia moral de lalumne, mitjanant la promoci dun esperit cr-tic i lliure. Som del parer que ambdues coses sn ne-cessries per a un equilibri entre les funcions de les-cola reproductora i transformadora, repte difcil daconseguir i que ha de convertir-se en un objectiu plantejat des dels centres educatius.

4.3. Com sensenyen els valors des de leducaci fsica a lescola

Una vegada hem conegut ms detingudament qu entenem per esport, qu el diferencia, per exem-ple, de leducaci fsica i qu hem dentendre tamb per valor, s el moment de dirigir-nos especficament al treball dels valors des de la perspectiva de leduca-ci fsica.

Tot i que tot all que gira al voltant de saber guanyar i saber perdre no s un aprenentatge que es fa exclusivament a lescola sin que s un valor que es desenvolupa tamb en la vida social (famlia, amistats, clubs, associacions, etc.), entenem que una



perspectiva daquest valor enfocada des de la mirada educativa de leducaci fsica pot fer-la ms accessi-ble a tothom.

Som del parer que treballar les emocions, desper-tar la capacitat crtica i de judici dels infants, qestio-nar i reflexionar sobre les diferents situacions que es donin en les sessions seran les claus dun planteja-ment profund, coherent i constructiu de leducaci en valors.

Un currculum deducaci en valors ha de com-prendre en primer lloc, la creaci dun clima escolar totalment democrtic; s a dir, amb una organitzaci de laula i de lescola basada en la participaci dels implicats, de manera que sigui possible la discussi de tots els temes, i que la presa de decisions, ladop-ci de normes i la soluci dels conflictes sigui raona-da i consensuada. Per tant, aquests infants han de sentir-se responsables del grup al qual pertanyen.

En segon lloc, cal la preparaci i la presentaci als alumnes dun conjunt dactivitats pensades especfi-cament per propiciar una educaci en valors.

En tercer lloc, cal la utilitzaci planificada de totes les oportunitats de leducaci en valors que ofereix el currculum escolar i, per ltim, la participaci social dels estudiants fora del marc escolar. Aix, doncs, educar en valors a lescola:

No s una prctica que reprodueixi i inculqui valors, ni tampoc individualisme i subjectivisme, tot al contrari, cal un context de posada en com i de creativitat collectiu, pel dileg i la discussi entre les persones i els grups.(Martnez i Puig, 1991:13)



Com anirem desenvolupant al llarg del text, els va-lors en leducaci fsica escolar i en lesport no sasso-leixen per la simple prctica. Cal, com afirma Gutir-rez (1995), un comproms de tots els participants per educar i promocionar els valors quan es practica edu-caci fsica i noms sassoliran si sorgeixen de la bona relaci entre les persones i la realitat que les envolta (Puig, 1993).

En el segents pargrafs presentem les principals caracterstiques des de leducaci fsica que creiem que afavoreixen leducaci en valors i la conscienci-aci i la concreci dactituds en les sessions deduca-ci fsica. Ms endavant veurem que moltes daques-tes caracterstiques ja les anomenen els nens i nenes en els seus contes, per no en forma de discurs te-ric, sin en forma de valor desport.

El carcter ldic, divertit i vivencial apropa lacti-vitat prctica a la realitat de la persona amb senti-ments, i aix laprenentatge s motivant i significa-tiu, perqu les situacions es relacionen amb les experincies quotidianes de les nenes i els nens. Aquestes situacions moltes vegades demanen una necessitat de resposta de valors i, per tant, afavo-reixen el desenvolupament dun dileg amb el con-text.

Alguns autors destaquen la motivaci implcita en aquesta matria, per la seva relaci amb el joc i el moviment. Per cal anar amb compte amb la manera que t la nena o el nen dexpressar aquesta motiva-ci, perqu no sempre es desenvolupa de la mateixa manera.

El carcter visible de les accions motrius s un dels aspectes a destacar de leducaci fsica. Snchez



Bauelos (1992:8-9) ho concreta com la demanda contnua de noves fites, la progressi de lestudiant com a manifest, la impossibilitat damagar els mals resultats o la necessitat de comparar els resultats amb els dels companys. Tot plegat, afecta la prpia imatge que linfant es crea dell mateix o que els al-tres creen sobre ell.

Les relacions personals sn constants en les sessi-ons deducaci fsica, en les quals hi ha contacte fsic i interacci directa amb tots i totes: formant grups, fent parelles, ajudant-se amb algunes activitats, do-nant-se la m o agafant-se de la cintura per fer una dansa o un joc, respectant i pactant unes regles de-terminades, acceptant guanyar o perdre davant una situaci de joc o competici, respectant els companys que fan drbitre i dadversaris, acceptant que tots som diferents, etc. Tot plegat fa que no sigui gens fcil i que es donin situacions amb diversitat de con-flictes. El conflicte1 en el joc s un espai idoni per al desenvolupament dactituds i valors de manera con-creta i directa, a partir de situacions significatives i vivencials per a lalumnat.

Lactivitat ldica, segons Martnez i Buxarrais (2000), permet als participants explorar, experimen-tar, relacionar-se i crear un marc en el qual les relaci-ons socials ocupen un lloc molt important. En aquest

1. En els diversos contextos dinteracci que es produeixen a les

classes deducaci fsica es poden trobar situacions de conflictes

de valors personals i socials que, conjuntament amb les emoci-

ons, gestos i paraules que es produeixen entre els companys, sn

elements clau a lhora de treballar la resoluci de conflictes i con-

tribuir al procs de socialitzaci.



context ldic, les emocions i les sensacions es mani-festen amb moltes formes i diferents intensitats, cre-ant un entorn per plantejar reptes i aprendre a tole-rar les contrarietats i les frustracions.

El llenguatge universal i diferenciador de leduca-ci fsica s un altre tret que facilita la comunicaci i la integraci. Una de les matries escolars on rpida-ment els nouvinguts i nouvingudes dun altre pas sintegren a lescola s leducaci fsica. Pot donar-se a partir de continguts com el joc, la dansa, lexpres-si corporal, la iniciaci esportiva, etc., ja que el llen-guatge del cos i dels gestos s fora universal; a lho-ra de realitzar la prctica, per, no es pot oblidar que el llenguatge s un tret diferenciador personal i particular.

Cal remarcar el gran potencial de treball coopera-tiu, de superaci i desfor que representen leduca-ci fsica i les activitats esportives. Segons diversos estudis, lesport i els jocs preesportius sn un dels pocs mbits on les persones simpliquen amb un tre-ball de constncia, esfor i de comproms amb el grup. El fet de pertnyer a un equip i lestabliment dun objectiu com ajuda a destacar actituds com lesfor, la puntualitat, lajuda i la collaboraci entre iguals.

Limpacte social de lactivitat fsica i lesport ha es-tat centre dinters dels mitjans de comunicaci de masses. Aquests tenen cada cop ms influncia socia-litzadora i cal buscar i aprofitar les possibilitats edu-catives que afavoreixen.

Estem dacord que leducaci fsica i el context es-colar sn dos mbits on es poden debatre i tractar situacions relacionades amb els valors i les actituds.



La presa de conscincia dalumnes, mestres, escola i tamb famlia s clau per poder explicitar-los i incor-porar-los amb tots nosaltres.


35

5. La mirada dels nostres infants

Certament, totes les pgines anteriors ens han servit per ubicar-nos millor en lescenari de lesport amb nenes i nens descola primria, tant si som professio-nals com voluntaris daquest mbit. Ara b, la finali-tat principal del treball s, tamb, contextualitzar els relats que ens han explicat els infants. Daquesta ma-nera, ens ser ms fcil, grcies als apunts anteriors, trobar respostes precises a preguntes com: Com vi-uen els infants lesport? De quin esport ens parlen? Com sn les relacions entre els mateixos infants en els seus esports? Quina tasca educativa fan els en-torns que introdueixen els infants en lesport? Com viuen els infants lexigncia de guanyar?

Per altra banda, lanlisi dels contes del Des pre-mi Pilarn Bays ens ha ensenyat que hi ha uns valors que es relacionen directament amb saber guanyar i saber perdre i que, a ms a ms, coincideixen amb molts dels aspectes que aquells i aquelles que han estudiat lesport exposen en els seus escrits com a fo-namentals per copsar aquesta prctica.

Hem vist, doncs, que la gesti del saber guanyar o del saber perdre s ms fcil si els infants treballen amb aquests altres valors i recursos ja integrats i que ens han mostrat constantment de manera ms o menys explcita.

Daquesta manera, els valors que ajuden en la ges-ti del saber guanyar i del saber perdre i que hem pogut veure ben clarament en la majoria dels relats



dels infants sn: lamistat, la constncia, la coopera-ci, lempatia, lesfor, el respecte, la solidaritat, la participaci, la tolerncia i el treball en equip. Ens ha semblat oport, doncs, agrupar lanlisi dels relats des daquests valors ms petits i que donen fe dels detalls que permeten que un nen o nena spiga gua-nyar o perdre amb valor.

A continuaci, doncs, explicarem qu entenen els nens i nenes daquests valors en la seva aplicaci en lmbit esportiu, tot donant coherncia al marc te-ric fins ara exposat.

Al llarg del text anirem fent referncia explcita als infants citant fragments concrets dels textos dels contes. Com es podr observar, a la referncia del fragment o la frase consta lautoria del text, respec-tant el pseudnim que el mateix infant ha escollit per anomenar-se.

Ha arribat el moment, doncs, de lanlisi dels re-lats i dels seus protagonistes: els i les autores dels contes del Des premi Pilarn Bays.

Som-hi!

ALEGRIA

La felicitat, en la majoria de les persones, s el resultat duna treballada disciplina. ANNIM

Si hi ha una imatge que generalment sassocia a la prctica esportiva s lalegria que genera. Si cerquem a Internet imatges dinfants fent esport, la seva gran majoria comparteixen el fet que els infants sho pas-sen b. A vegades, lesport dalta competici, per


5.Lamiradadelsnostresinfants 37

lexigncia que comporta, fa que lalegria no hi sigui del tot present, especialment en els entrenaments. Per en lmbit escolar, el qual ens ocupa i que s el context daquests contes, sempre hi ha de ser pre-sent. En lesport extraescolar no haurem de veure una imatge dun infant que no sigui feli, perqu lalegria s un dels valors que caracteritzen la prcti-ca en aquestes edats i aquest moment.

Quan un acte es fa amb alegria comporta motiva-ci i ganes de seguir practicant. Les nenes i els nens en els contes ens mostren aquest concepte de lale-gria que promou la prctica de lesport i que fa que tingui inters per si mateixa:

Gaudir dels moments conjunts amb els companys(pseudnim Ainoper)

Gaudeix i sigues feli cada dia ms amb totes les coses que fas (pseudnim Theteacher)

La felicitat que es genera per la prctica o pel sim-ple fet de realitzar-la s un dels motius pels quals els infants fan esport, doncs. La prctica corporal i es-portiva s intrnsecament generadora dalegria.

Limportant no s guanyar o perdre, s participar i passar-sho b (pseudnim Daniel)

Aix, doncs, els infants saben reconixer que el que realment s important s que ens ho passem



b gaudint amb la prctica, que estiguem contents, ms enll dels resultats que obtinguem.

La prctica de lesport ha danar sempre unida a lalegria i en aquestes edats s inexcusable. Limpor-tant de lesport s que linfant gaudeixi compartint lactivitat amb la resta de companys de prctica i joc.

Passar-ho b i estar en forma. Sempre que pugui jugar a futbol amb els companys. Tots podem trobar i practicar un esport que ens agradi de veritat. [...] fer esport val la pena (pseudnim Els dinosaures)

Quan els nens sho passen realment b i frueixen amb la prctica, tota la resta de valors positius impli-cats en lesport sintegraran amb facilitat i faran que aquesta prctica formi part de la seva vida daqu en endavant. Quan all que fem ens agrada i ens ho passem b fent-ho, sens dubte ho incorporarem als nostres hbits dadults i... qu s ms important que aix? Adquirir com a hbit de vida una prctica que comporta tants valors associats com la salut, el be-nestar, etc.

Com a societat ens hauria de preocupar si el fet que hi hagi infants que no fan prctica esportiva fora de lmbit escolar s perqu no sho passaven b practicant-la. Shauria de vetllar, doncs, per ajudar a trobar la prctica esportiva que sadeqi als interes-sos i la personalitat de cadasc. Aquest seria el repte, perqu la resta ja est assegurada.

Els infants trien lesport com una forma de diver-si, de gaudi, ja sigui de forma individual o en grup. La prctica amb els altres esdev un punt clau en



aquestes edats, ja que compartir la prctica amb els seus amics s all realment important. Heus ac un dels potencials de lesport: els companys daquella prctica acaben sent els meus amics, i aix provoca plaer, implicaci i adhesi a la prctica esportiva. Si, aleshores, aquesta prctica s tamb educativa ja ar-rodonim el cercle:

El que ms diverteix s jugar i passar una estona junts(pseudnim Daniela)

El ms important s divertir-se junt amb els amics(pseudnim Aluap)

Tamb els suposa gaudir dels reptes que lesport els ofereix, s a dir, la importncia de passar-sho b per sobre del guanyar o perdre:

El ms important s passar-sho b i tamb hi ha vegades que pots fer esport sense competir(pseudnim Asle)

s millor passar-sho b que emportar-se el trofeu de campi (pseudnim La classe dels gossos)

s ms important divertir-se que guanyar (pseudnim Els dinosaures II)



Lamistat, per tant, far que aquests infants valo-rin lesport com un mitj a travs del qual sho passen b, independentment del resultat i en un entorn en qu val la pena esforar-se. I, de nou, aquests factors garanteixen la continutat en la prctica esportiva.

Per tant, s prioritari que els nostres infants sho passin b amb la prctica esportiva que trin. Aix s el que s veritablement important. Si no sho passen b, de segur que acabaran abandonant en el futur aquella prctica. I realitzar un esport, per tots els va-lors associats que estem observant, s molt important per al desenvolupament dels nostres infants.

AMISTAT

Lamistat s una nima que habita en dos cossos; un cor que habita en dues nimes.ARISTTIL

Mitjanant lesport, els infants estableixen relaci-ons que majoritriament finalitzen amb vincles damistat. Aquests vincles, no noms sn reconeguts pels nostres infants en els contes, sin que hi sn con-cebuts com un fet realment valus i important per a cadasc. Lamistat, tamb s, doncs, un valor per al qual cal invertir temps i esfor:

El millor que he guanyat ha estat la teva amistat(pseudnim Estel)

Havia aprs la lli a partir dara seria un bon company de joc(pseudnim El Nen)



Lamistat s un dels altres poders que t i desen-volupa lesport. Permet establir vincles entre les per-sones de tal forma que les uneix amb un lla ms es-tret del que saconsegueix amb moltes altres activitats de la vida quotidiana.

Sovint, a ms de ser companys de classe, el fet de compartir una prctica esportiva, enforteix el seu vincle i arriben a ser amics. Aix ho manifesten en molts dels contes que hem llegit, on destaquen els veritables valors que implica lamistat:

La prxima vegada guanyars segur! Ja ho saps: ara tu, ara jo(pseudnim Els egipcis) La uni que els comporta aquesta prctica fa que

els sentiments de vinculaci dels uns vers els altres siguin ms profunds i que fins i tot demostrin estima:

Les tres amigues estaven molt unides. Testimo molt, es deien (pseudnim Cindy)

Lesport permet que aprenguin a comunicar a la resta de companys els sentiments que la prctica com-porta i que arribin a adonar-se que all important no s guanyar o perdre, sin que el que realment adqui-reix rellevncia s el fet de tenir amics compartint aquesta prctica, independentment del nivell que tin-guin o dels resultats que de la prctica sen derivin:

No cal guanyar per tenir amics (pseudnim Pinki)



Lamistat s un sentiment centrat en el tracte entre els infants, el respecte i la generositat. Aquests senti-ments sn reconeguts i valorats pels nostres infants en el decurs dels contes. Aix, podem veure la impor-tncia de la reconciliaci i del respecte desprs de la tensi que pot generar una prctica competitiva:

No tenen ms remei que donar-se les mans i anar-sen cap a casa contents i felios (pseudnim Cluca)

En moments en qu un dels companys est pas-sant per un mal moment, sen recorden i saben com-partir-hi en la distncia aquella victria. Aquest fet s molt important ja que en els moments deufria per la victria, saben reconixer que hi ha alg que no est present en aquell moment i que ho est passant malament per que, daltra banda, ha collaborat duna forma o altra perqu aquell grup arribi all. I per tant, tot i labsncia, continua formant part dells:

Li dediquem a la nostra amiga perqu es recuperi i actu amb nosaltres (pseudnim Montse)

En aquest sentit cal destacar que tamb en les-port dalta competici es dna aquest record cons-tant pels absents i pels que es troben en una mala situaci. Per exemple, el primer equip de futbol del Bara, model referent actual en valors esportius, ha mostrat evidncies en aquesta dimensi de les relaci-ons humanes amb els casos recents dels cncers dAbidal i de lentrenador Tito Vilanova. El record



dambds ha estat present abans, durant i desprs de molts partits i les victries els han estat recurrent-ment dedicades.

El perode escolar s el moment en qu els infants sinicien en aquestes relacions damistat i s quan s millor que es comencin a adquirir aquests valors.

No noms va guanyar sin que va fer feli un nen (pseudnim Pardalet)

Lamistat dna seguretat, els permet saber expres-sar afectes i influeix en el concepte de si mateixos que es va construint.

Va entrar als vestidors i va demanar perd a tot lequip i a lentrenador(pseudnim Snoopy)

El ms important era lamistat. Es van fer una abraada molt forta i es van prometre no tornar-se a empipar per tonteries(pseudnim Vila)

Lamistat en lesport promou la satisfacci destar entre iguals i aix fomenta que les mostres dafecte sacceptin com un regal de gran valor:

Tens el millor cor del mn perqu mhas ajudat(pseudnim Gostigs)

Agrair a tothom el que havien fet per ell (pseudnim Aniran)



El millor premi sn els amics(pseudnim Raf100)

Tamb ens ensenya a valorar les opinions dels al-tres i a acceptar les diferncies de nivell en la prctica esportiva:

No hem guanyat la copa per hem guanyat amistat i felicitat (pseudnim Floc de neu)

Aix com el gust per compartir la prctica indepen-dentment del resultat:

Vam comprendre que en la competici sigui qui sigui que hagi guanyat cal conservar lamistat(pseudnim Styles)

El que importa s participar i fer nous amics(pseudnim Aigua)

I, finalment, el desig de compartir relacions damis-tat dins de lesport:

Ells ens han ensenyat el valor de lamistat i que no tot consisteix en guanyar o perdre (pseudnim Eri)

Aprendre a acceptar la derrota i aconseguir una nova companya (pseudnim Queral)



Aix, podem observar que a travs dels contes els nens i les nenes han sabut plasmar tots els aspectes que comporten el valor de lamistat: compartir, esta-blir vincles afectius, expressi dafecte, acceptaci dels altres, respecte per la diversitat dopinions i gust per la prctica compartida.

CONSTNCIA

Recorda de saber sempre el que vols.I no renuncis mai als teus somnis. PAULO COELHO

La persistncia i la constncia sn dos valors sin-nims. Dues virtuts humanes que es treballen a la ve-gada. s la fermesa que mostrem en les accions i els pensaments, la tenacitat que tenim per resistir a la vulnerabilitat o la indecisi.

La constncia es dna sobretot si va acompanyada duna permanncia en el temps, s a dir, una persis-tncia en lassoliment dels objectius, siguin a curt o a llarg termini.

El nen passava tot el temps que podia amb el seu cavall. Li feia massatges. Li explicava el que havia fet a lescola... i a poc a poc es va anar recuperant(pseudnim Cavalls)

La constncia ens permet desenvolupar tasques de dificultat i no abandonar-les davant les adversitats.



La Gina anava entrenant i entrenant, i anava fent piruetes i ms piruetes(pseudnim La granota pintada)

La constncia ens la dna, en part, la capacitat de resilincia, s a dir, lhabilitat que tenim tots els hu-mans de superar-nos i refer-nos dels forts entrebancs que la vida ens posa:

Havia perdut la competici [...] no nhi havia prou amb noms unes hores per ballar i ballar, perqu era la seva passi, ella noms volia ser una gran ballarina i no li importava el temps que li toqus assajar (pseudnim La ballarina)

La constncia implica una fortalesa mental que al-tres valors no tenen. La resilincia s lexemple daquesta fortalesa que creix i es potencia a mesura que ens anem fent ms grans i que anem adquirint experincies al llarg del cicle vital.

La peresa o la mandra serien lantagonisme de la constncia. La mandra ens fa ser poc reflexius i pro-funds i ens situa en el mn de la immediatesa i la sa-tisfacci rpida, en la cultura del zping, on tot es canvia i es renova constantment. La cultura del z-ping s lexpressi duna manera de ser en qu res ens satisf eternament, en qu el canvi rpid s la tnica i en qu els processos de dol o prdua sn r-pidament processats.

La mandra ens situa en aquesta superficialitat, en la impacincia, i la prctica de lesport s una eina que ens serveix per recuperar una mica aquesta man-



ca de constncia. Els nens i nenes ho expressen en els seus contes:

No us rendiu mai(pseudnim La lluna plena)

Mai has de perdre lesperana, segur que amb esfor i afany ho aconseguirs(pseudnim En flames)

La constncia ens fa ser qui som i aquesta s una mxima que ja Aristtil apuntava amb el seu Som all que fem dia a dia. De manera que lexcellncia no s un acte sin un hbit.

EMPATIA

Lempatia s lhabilitat, la sensibilitat de tenir presents les emocions, els sentiments i les necessitats dels altres.FERRAN SALMURRI

Lempatia s el valor per excellncia en qualsevol tipus de relaci entre persones ja que inclou el conei-xement, el respecte i la tolerncia.

En lmbit de lesport fcilment apareixen oca-sions on s possible posar-se en la pell de laltre o, dit daltra manera, posar-se al seu lloc. I aix s possible en part pel desplegament democions que en la ma-teixa prctica i, sobretot, en situacions denfronta-ment, sevidencien en laltre: el que ha guanyat o el que ha perdut.



Si un no perd, laltre no pot guanyar () els que guanyen haurien de donar les grcies als que han perdut(pseudnim Cobi)

Tant el guanyador com el perdedor estan vinculats entre ells a travs de les emocions que es desprenen de la confrontaci esportiva. Qui no ha vist algun dia alg burlar-se daquells que han perdut? I quan pas-sa aix, com sha dactuar? Qui aprn de qui en aquesta situaci? Possiblement aquell de qui shan burlat hagi rebut prou dosi de menyspreu com per posar-se a la pell dun altre possible perdedor en el futur i no fer el mateix, ans al contrari, hauria de ser emptic amb laltre i animar-lo. Aquestes situacions destaquen en diversos contes que hem llegit i ens permeten afirmar, tot posant-nos al lloc dels qui els han escrit, que han aprs la lli

Vam entendre que no shavien de burlar dels altres i no creures els millors del mn (pseudnim Marina Gell)

I una vegada apresa la lli i descentralitzada latenci del propi jo, ja noms queda regirar el sac democions que tots portem ben ple per entendre aquelles que els altres porten en el seu i, si ho neces-siten, els hem de poder ajudar.

Una persona viu perqu visquin felios els altres(pseudnim Un partit)



PARTICIPACI

Lesport, amb laplicaci de les seves normes i els seus reglaments, s un complement ideal en lescola de la vida.MIREIA TAPIADOR

Des daquell dia van guanyar a tots els equips i es van convertir en una llegenda del futbol (pseudnim Rei del futbol)

Enfoquem aquest valor, el de la participaci, a par-tir dun contravalor, el de pensar noms en el guanyar com a finalitat. Aquest element sha identificat en al-gun dels contes llegits i, per tant, forma part de les idees associades a lesport que tenen alguns infants:

El que s important s participar i que ens ho passem molt b(pseudnim Macarcemanum)

Limportant no s guanyar, s participar i saber perdre amb dignitat(pseudnim Believer)

La participaci ha de ser, per damunt de tot, la fi-nalitat ltima de la prctica esportiva. s a dir, all que ens mou a practicar aquell esport. Perqu nosal-tres ens preguntem: es pot guanyar si no hi ha un oponent a qui batre? Si no es participa, un es queda sol en la competici i deixa de poder guanyar per, sobretot, de gaudir o de poder guanyar amics, valors que ja shan comentat anteriorment.



Ms enll de si es guanya o es perd, lesport esde-v diversi per la participaci en si mateixa. Almenys, aquesta seria lescola de la vida per la qual haurem de vetllar tots aquells que duna o altra forma hi pu-guem estar implicats (pares i mares, mestres, entre-nadors/es i monitors/es de clubs i associacions espor-tives).

Per la importncia de la participaci lhem vist, precisament, quan alguna vegada hem guanyat o perdut. De manera que, ben treballades, tant la vic-tria com la derrota ens poden ajudar a educar els nostres infants en el procs per arribar-hi, s a dir, en la participaci. I s que si un equip guanya s precisa-ment perqu un altre perd. I aix fa que prengui sen-tit lacceptaci dels altres com a elements educatius dins de la participaci. Altres que poden guanyar o perdre per que, en el fons, participen juntament amb nosaltres en un esport.

s cert que sense el desplegament democions des-prs dhaver guanyat o perdut en algun moment ara no estarem parlant daquest valor identificat en els infants que han escrit aquests contes. Aix que, una vegada ms, podem afirmar que la competici (tant escolar com de clubs) pot esdevenir un element edu-catiu i integrador:

Guanyar no era tan important com ho era fer amigues(pseudnim Pruna).

I per compensar la balana de la derrota versus la victria hem trobat la diversi com a element dife-rencial. Aquest element s present en molts dels con-



tes llegits i pressuposa el gaudi de la participaci ms enll de la finalitat dels marcadors:

Des daquell moment guanyar ja no significava res, i vas fer com jo: passar-ho b, gaudir i somriure!(pseudnim Somriure)

ESFOR

En ocasions, una certa peresa s necessria, especialment com a contrast duna vida saturada, tensada per un excs desfor, per com a norma vital s pssima, perqu fa impossible la realitzaci de qualsevol projecte. FRANCESC TORRALBA

Lesfor s la capacitat de realitzar una tasca de manera continuada per tal daconseguir una fita plantejada prviament. Educar en lesfor s tamb educar en la constncia i sovint en lxit dall que es persegueix. Per tant, marcar-se objectius i perseguir-los s la base de lassoliment de lxit. Aquesta idea apareix en diversos contes:

Les nenes es van esforar molt en aquella escola, es van esforar tant que ara sn unes de les millors ballarines de Londres (pseudnim Arale)

Lesfor s un valor hum que juga contra la llei de la mxima economia energtica. s habitual, per



tant, estalviar esforos per tot all que no ens motiva prou. Hem de tenir en compte que la motivaci s un procs psicolgic previ que ens orienta ms o menys cap a lesfor.

Si ens ho passem molt b i podem participar-hi, estarem molt contentes encara que quedssim ltimes, valia la pena tornar-ho a provar (pseudnim Fria)

La motivaci s, a ms a ms, un procs psicolgic bsic que pot estar orientat extrnsecament a partir de premis o cstigs, o intrnsecament a partir dels in-teressos i les passions ms personals i ntims. Els nos-tres infants troben motivacions extrnseques i intrn-seques per a la prctica de lesport que provoca una forta adhesi i persistncia en la prctica esportiva:

Lextraescolar que ms em va agradar van ser les classes de ball, no noms perqu a mi magrada ballar, sin tamb perqu sapropava una competici de ball (pseudnim Arc de Sant Mart)

Des de la professi docent i evidentment des dal-tres agents educatius com ara la famlia es demana de manera reiterada que es potenci la cultura de lesfor. Les famlies, com a agents de socialitzaci primria, tenen un cert grau de responsabilitat en aquesta educaci cap a lesfor. El paternalisme o la sobreprotecci dels infants no faciliten en absolut leducaci per la implicaci. s per aix que implicar linfant en lesport s un bon motor per ajudar els



infants a esforar-se per les coses. Tamb cal potenci-ar lautonomia personal i deixar espai perqu apren-guin de manera progressiva a resoldre les situacions que sels van plantejant, que en definitiva s la difi-cultat bsica en lesport (jugar sense que lentrena-dor et digui a cada pas qu i com has dactuar). I, per qu no, llegir i explicar contes en els quals el valor de lesfor sigui representatiu i on els i les protagonistes aconsegueixin fites a travs daquesta actitud i no de la sort o del dest. Alguns dels nostres infants ho de-tecten fcilment:

Es van esforar a entrenar(pseudnim El ratpenat)

Es recomana no satisfer amb immediatesa tot all que demanen, s imprescindible treballar la capaci-tat de desitjar, desperar i el valor de la pacincia.

El seu somni des de petit el tenia molt clar, i cada nit ho somiava: tenir la copa a les seves mans(pseudnim Goma)

Els pares i mares sn models per a tot, s clar. s per aix que els adults hem destar amatents als nos-tres comportaments explcits i implcits, tant petits com grans, per afavorir que el missatge de lesfor arribi de manera positiva:

Un dia a la televisi van sentir que es faria una cursa. Que b! va cridar en Jordi.



Els seus pares van fer esparverats: No! Ni amb somnis! I calla que no ho sentim b! (pseudnim Flor Margarida)

Finalment, hem dajudar els infants a entendre que lesfor no s garantia dxit. Lesfor s un va-lor que ens fa ser singulars i ens determina la perso-nalitat i es relaciona directament amb altres valors com la constncia i la perseverana. s per aix que cal donar eines de gesti per a la frustraci quan aquest esfor no t recompensa ni a curt ni a llarg termini.

Quan jugvem a fet i amagar en Joan senfadava perqu parava ell molta estona [...] en el segon joc ell sen reia de nosaltres perqu corre ms que nosaltres. Sap guanyar per no sap perdre(pseudnim Potus Cs)

HUMOR

El bon humor esdev recurs educatiu efica a lhora dabordar situacions habituals en la vida escolar.XUS MARTN i J. M. PUIG

El sentit de lhumor s una de les armes amb les quals lnima lluita per la seva supervivncia. VIKTOR FRANKL



Lhumor s un estat emocional especficament hum i altament complex. Lhumor s un estat que comprn diferents dimensions de lexistncia huma-na: aspectes cognitius (creaci, percepci, compren-si, apreciaci dincongruncies humorstiques); as-pectes emocionals (sentiments de diversi, de plaer que proporciona); aspectes conductuals (expressi de la cara, el riure, la posici corporal); aspectes biol-gics (activaci de processos biolgics de segregaci dhormones) i aspectes socials (contextos socials en qu es produeixen situacions humorstiques).

Totes aquestes dimensions es veuen reflectides en els contes dels nostres protagonistes:

Mare, ets la millor, avui ha estat un dia perfeta [sic]!(pseudnim AMB)

Vaig pensar que somrient tot era millor i que la derrota ens feia ms forts(pseudnim Lem)

No hem guanyat la copa per hem guanyat amistat i felicitat(pseudnim Floc de neu)

Estava molt feli, aquell premi era la recompensa de lesfor(pseudnim Mulan)

En el proper concurs, tant si guanyo com si perdo estar igual de content(pseudnim Tigres)



El sentit de lhumor es relaciona amb expressions com el somriure i sentiments com la felicitat i el reco-neixement, tots ells relacionats amb els valors del tre-ball i lesfor:

Gaudeix i sigues feli cada dia ms amb totes les coses que fas(pseudnim The Teacher)

Shavia desforar ms i que a la prxima vegada ho faria millor. Va ser ms feli i va aconseguir ms amistats(pseudnim Pensament illuminat)

Alhora, el sentit de lhumor com a estratgia de comportament en la prctica esportiva el manifesten com lestat que motiva aconseguir algun repte amb energia positiva, passant-sho b i rient:

En Jordi, en canvi, no senfadava mai amb ning i sesforava sempre a fer un bon joc i sobretot a passar-sho b(pseudnim Xinowa)

La Paula va acceptar que havia perdut i no es va enfadar(pseudnim Aranya)

El sentit de lhumor destructiu suposa la utilitza-ci de la intelligncia per perjudicar i destruir la confiana; aix, doncs, lhumor sempre ha de ser constructiu, el que tots nosaltres coneixem per bon humor. Es tracta duna actitud que millora la vida



de les persones i, per tant, s un valor que sha de transmetre:

Ara ja ning tornar a riures de nosaltres(pseudnim Sheldon Cooper)

Des del nostre punt de vista, i a la llum dels contes llegits, lescola ha de ser un context generador de bon humor, fet que saconsegueix a partir de facilitar les bones relacions de lalumnat entre si i del mestre amb lalumnat. s necessari disposar despais de tro-bada per poder crear vincles de comunicaci entre els implicats en el procs educatiu. Aquests vincles han de ser divertits i alhora han de plantejar reptes per superar.

Lescola tamb pot ensenyar amb humor, fet que suposa unir diversi i treball i, per tant, implicaci. Sentir-se content i feli davant situacions noves i di-ferents comporta un aprenentatge ms potent per-qu linfant est implicat en all que descobreix.

Finalment, tamb cal ensenyar, tant des de lesco-la com a fora, a desenvolupar el pensament optimis-ta: fer front a situacions complexes i dificultoses amb sentit positiu per tal dalliberar pors i angoixes.

Sempre has de saber guanyar i perdre i celebrar el triomf, i acceptant la derrota serem tots ms felios(pseudnim Maria del Canig)



RESPECTE

Tu no ets qui jo necessito que siguis. Tu no ets qui vas ser.Tu no ets qui a mi em conv.Tu no ets com jo vull.Tu ets com ets. JORGE BUCAY

Des duna perspectiva humana i educativa, tot-hom s mereixedor de respecte amb independncia de la seva condici o posici social i ideologia. Aix, el valor de respecte sentn com una manera dactuar o de deixar dactuar; valorant els drets, les condicions i les circumstncies; evitant de no fer mal ni benefici-ar-se dun mateix o de la resta:

No sempre es pot quedar primer (pseudnim Rome extrem)

El respecte s acceptar i comprendre tal com sn els altres, acceptar i comprendre la forma de pensar encara que no sigui la nostra:

No sempre es guanya i que tant si guanyes com si perds has de respectar els altres (pseudnim Lski)

Lesport del futbol continua protagonitzant els contes daquest premi. En aquest cas, el protagonista diu que:



Felicitant el contrari [...] aix tots podrien contemplar la copa i adonar-sen que el ms important era haver-sho passat b jugant i haver participat esportivament fent un joc net(pseudnim Xavi Gol)

Es ressalta la importncia de reconixer el contrari respectant les normes de joc per part dels dos equips i destacant la participaci i el gaudi com a elements de relaci:

Felicitar als guanyadors(pseudnim Pitxigrup)

Sobre el control emocional i les diferents capaci-tats fsiques, les nenes i els nens que participen en el conte reconeixen que:

Sha de saber perdre i saber guanyar. A partir dara serem amics perqu hem aprs a respectar-nos els uns als altres(pseudnim Viol)

Aquest retrobament entre les amigues es descriu com lacceptaci de les possibilitats dels altres i la va-loraci personal en qualsevol prctica esportiva.

Labsncia de respecte als companys i companyes es descriu mitjanant expressions com burla o riu-res dels altres. Aix, en el bsquet, un nen expressa la satisfacci perqu:

Ara ja ning tornar a riures de nosaltres (pseudnim Sheldoncooper)



Amb esfor i esperit de superaci, el reconeixe-ment dels altres li ser una victria personal. En defi-nitiva, el respecte est estretament relacionat amb la tolerncia, ja que si aprenem a respectar el rival i els iguals farem lexercici democrtic de la tolerncia.

SOLIDARITAT

La pregunta ms persistent i urgent que sha fer s:Qu est fent vost pels altres?MARTIN LUTHER KING

Solidaritat s un mot que prov del llat solidus, que significa slid, compacte. Aquesta solidesa fa referncia no noms a les relacions que sestableixen entre les persones, sin tamb als principis tics que ens duen a fer unes accions o unes altres. Ser solidari amb un mateix, tamb s ser coherent amb la nostra escala de valors:

En Marc li va dir que seria molt ms feli sent un esportista normal i corrent, que si daquesta manera guanyava alguna vegada, seria per mrits propis, no per unes cpsules que no el feien ser com ell era (pseudnim Sr. Misteris)

La solidaritat s uns dels valors ms esmentats en els contes dels nostres nens i nenes. s la suma de la cooperaci, la cohesi del grup i el sentiment de per-tinena. s un valor, per tant, fonamental per al sa-ber guanyar per, sobretot, per al saber perdre.



La solidaritat s necessria perqu el grup s ms que la suma de les individualitats. I aquesta suma im-plica augmentar la cohesi i la participaci de tots els membres del grup. A la vegada, un augment de la solidaritat suposa una augment daltres valors tan preuats com la democrcia o la convivncia, tant a dins com a fora de lmbit esportiu.

[...] van perdre de pallissa, 43-2! Al dia segent van arribar al cole i tots els nens i nenes van comenar a riure-sen delles, fins al punt de fer-les plorar de la vergonya que estaven passant (pseudnim Sonrisahappy)

Per a una bona i saludable convivncia s fona-mental la solidaritat amb les persones que es troben en una major situaci de vulnerabilitat. Lemergncia dels esports dequip per a collectius amb mobilitat reduda sn un exemple de la concepci de lesport per a tothom, s a dir, de lesport com a fenomen solidari en el qual, ara ja s, tothom hi t participaci. La prctica esportiva per a collectius amb discapaci-tat s un tema poc recurrent en els contes que hem llegit, tot i que, quan hi apareix, els infants mostren una alta sensibilitat i empatia:

[...] va veure en un diari del seu barri que, durant aquell cap de setmana, es celebrava un partit de bsquet entre dos equips de nois que anaven en cadira de rodes [...] per fi ha trobat una altra afici que el fa igual de feli (pseudnim Pitufina)



La solidaritat no s un conjunt daccions que sor-geixen de manera espontnia, sin que s un valor que seduca en lentorn cultural i, per tant, que hem densenyar des dels diferents mbits educatius. La prctica esportiva i, sobretot, els esports fets en grup o equip funcionaran si hi ha una certa dinmica soli-dria.

[...] doncs que estvem finalitzant la jugada i la Mariona li podria haver passat a la Susanna, per ha acabat ella la jugada, aleshores la Susanna li ha dit individualista a la Mariona hi han comenat a discutir(pseudnim Mariona)

Com a ssers socials ens necessitem els uns als al-tres. No podem actuar sols ni sense tenir en compte certa solidaritat. Tot i aix, els humans ens movem en la dicotomia, en la polaritat, entre legocentrisme i la solidaritat, entre lindividualisme i el b al prosme. La competici podria semblar, a priori, lantagonisme de la solidaritat, per en realitat sn dues cares duna mateixa moneda. Ambds conceptes impliquen les mateixes actituds: passi i voluntat. Per sort, en la competici esportiva aquestes nocions no sn per de-finici antagonistes: som capaos de competir i de ser solidaris a la vegada.

En els contes veiem sovint aquesta dicotomia en-tre solidaritat i competitivitat; sentn, doncs, que els infants veuen la prctica esportiva com un escenari en qu s important saber gestionar les dues virtuts, en definitiva, saber guanyar i saber perdre.



Guanyar era important, per tamb ser amigues(pseudnim Pruna)

Sento haver-te deixat a un costat pel teu aspecte, no the donat cap oportunitat (pseudnim Valentia)

Basar la prctica de lesport noms en la competi-ci, i poc en les accions solidries, comporta el risc de lexclusi dels ms vulnerables. Aix pot generar, i de fet genera, situacions dinjustcia estructural on no-ms els ms destres o hbils acaben tenint reconeixe-ment social en la seva prctica esportiva.

TREBALL EN EQUIP

A mesura que el desafiament creix, la necessitat dun treball en equip augmenta.JOHN MAXWELL

Quan parlem del valor del treball dequip ens re-ferim al conjunt de persones que sorganitzen duna determinada manera per assolir un propsit com. Per tant, treballar en equip, no sha dentendre com la suma daportacions individuals ni la suma dapor-tacions iguals, sin del treball interdependent i ge-neralment diferent de tots els membre de lequip.

La collaboraci consisteix a ajudar de manera es-pontnia la resta de lequip, encara que sigui en pe-tits detalls, com pot ser passar la pilota quan est ms a prop de lobjectiu, donar-li la m quan ha caigut a terra o avisar-lo en situacions perilloses. Les persones



estan ms atentes i sn ms observadores i generoses, ja que lnic que esperen s el benestar de lequip.

La cohesi dels membres del grup s la uni de tots els membres que conformen lequip i provoca un sentit de pertinena a la persona implicada; aix es promou lleialtat, seguretat i autoestima en el grup, ja que cada participant de lequip aporta el millor de si mateix, enfront del protagonisme personal.

Els guanyadors varen ser tots per haver-se ajudat entre ells(pseudnim Els Estels)

s important adquirir una autonomia responsa-ble, que comena per laprenentatge dels deures i es va estenent cap a lelecci duna personalitat prpia. Aquesta personalitat, per, ha de tenir sentit en el global del grup.

Aix, doncs, lautoestima es relaciona amb una bona habilitat motriu i sha dentendre que en el tre-ball en equip no desapareix, sin que es complemen-ta perqu hi ha una collaboraci de tot el grup per tal que lindividu triomfi com a persona i com a equip.

Tots junts poden fer molt ms que per separat(pseudnim Camescurtes)

En molts dels contes es perceben les condicions i habilitats necessries per al bon funcionament del treball en equip, especialment en esports dequip com el rugbi, el bsquet, lhandbol, lhoquei o el wa-terpolo que incorporen en la seva dinmica elements dorganitzaci o de cohesi de grup:



Era la primera cursa que havien organitzat entre tots i totes (pseudnim Els Dofins)

Tant se val guanyar o perdre, uni, uni, equip campi(pseudnim Zamora King)

Guanyar o perdre per sempre estem units(pseudnim Sergio)

Els nens i les nenes sn conscients que viuen en una xarxa dinterdependncies, que estan socialment vinculats els uns amb els altres. Aquesta relaci sha darticular a partir de la comunicaci per compren-dre els altres i saber posar-se al seu lloc, per aconse-guir ser tolerants i capaos de reconixer i respectar les diferncies. Aix ho descriuen els nens i les nenes en els contes segents:

Tots eren importants, ning era millor que laltre. Sento haver-te deixat de costat pel teu aspecte, no the donat cap oportunitat(pseudnim Valentina)

Cada cop que participaven en una competici es felicitaven i abraaven amb tot lequip per la feina feta entre totes(pseudnim Els Cuiners)

Acceptar la derrota, reconixer el treball de laltre equip i felicitar els guanyadors sn caracterstiques molt destacables en els contes. Situacions de treball



en equip en qu lxit o el fracs s sempre collectiu sn tamb molt presents pels nens i les nenes prota-gonistes dels contes:

LAnna sap que els seus companys shan esforat molt i si no els hagus passat aix, ella no hauria guanyat mai (pseudnim Els Dofins)

Mai es van enfadar, sempre estaven junts(pseudnim Bonoxus, Handbol)

El mrit no era seu, era de tot lequip(pseudnim Sagrada Famlia)

Tots som guanyadors(pseudnim Rosa)

CONTRAVALORS

s obvi que quan llegeixes els pensaments i les cre-ences sobre el guanyar i el perdre en lesport dels infants darreu de Catalunya en forma de contes, sentreveuen diferents valors positius com els que ja han estat posats de manifest en les pgines anteriors.

No obstant aix, tamb hem pogut detectar en els relats alguns valors de carcter negatiu, contravalors, que es corresponen amb laltra cara de la complexa moneda de lesport. I s que lesport ofereix diferents situacions de la vida quotidiana que provoquen efec-tes i promouen valors en diversos sentits.

Com qualsevol cosa prpia dall hum, practicar esport no s garantia de res sin que el que garan-



teix uns efectes positius daquesta prctica s el con-text i lacompanyament adult que shi dna. s per aix que les situacions que shi viuen poden ser posi-tives o negatives en funci de com sn interpretades o acompanyades per ladult. I en aquest apartat, vol-drem compartir diversos contravalors que, dalguna manera, imperen en alguns dels infants. Aix, els fem aflorar a fi de poder-los tenir en compte en el futur i treballar-los de forma positiva per convertir-los en valors educatius en cas que sen detectin entre els nostres infants.

All material representa el valor extrnsec del re-sultat de les accions i es representa en el fet de voler guanyar per obtenir alguna cosa ms que un simple reconeixement. Quelcom manifest, generalment as-sociat a un valor material. Sovint, una copa o fins i tot per diners: cada escola volia guanyar el premi gran que era una copa dor o el premi eren unes vacances en un hotel de luxe. Menys que sorprenent ha estat detectar aquest afany per aconseguir alguna cosa ms enll de la victria.

El nen es deia Covie Ryan, de fet venia de lfrica i jugava de meravella al bsquet, el seu somni era ser el millor jugador de bsquet i jugar al Lakers o al Bara Regal(pseudnim Roc)

Dante considerava la suprbia com el pitjor pecat de tots, ja que s el que va portar Llucifer a intentar igualar-se a Du i per aix va caure a linfern. La su-prbia, deixant a banda la simbologia religiosa, sig-nifica creures millor que els altres amb el menyspreu



que suposa amb relaci a laltre. Aquesta actitud sha mostrat en la prctica esportiva dels infants:

des daquell dia van guanyar a tots els equips i es van convertir en una llegenda del futbol(pseudnim Rei del futbol)

Aquest afany de superar els altres ms enll dun mateix, sovint sassocia a la fama que pugui atorgar el fet de ser el millor. El reconeixement que sobt dels altres fins i tot pot arribar a alimentar negativa-ment:

Era tan bona i se sentia tan b quan guanyava que sempre volia tenir aquella sensaci tan agradable(pseudnim Pirena)

Cap dels nostres joves protagonistes ha viscut en primera persona els xits esportius que pugui haver aconseguit algun dels dols mundials del mn de les-port. Som nosaltres, espectadors i seguidors per mitj de la premsa, generalment, qui hem idealitzat tals xits en forma de fama:

La Carlota era molt coneguda arreu del mn. Sempre estava viatjant i sortia per la televisi i al diari...(pseudnim Roxie 27)

Ja per acabar, tamb voldrem destacar alguna re-ferncia al consum i, particularment, a la interpreta-ci que daquest es pugui fer tot parlant de lesport i



del saber guanyar i saber perdre. Tenint en compte que estem immersos en una societat del consum, si b la crisi econmica que vivim en aquest moment est posant ms o menys les coses al seu lloc, s que hem detectat alguna idea relacionada amb el fet de gastar com una via daproximar-se millor a lxit. Com els joves protagonistes dun divertit conte que per anar a Anglaterra a competir en un torneig de futbol, ho havien de fer en primera classe... O aquell entrenador que tant estimava els seus petits pilots que

Els va comprar un car dltima generaci: 135 cm cbics... per poder guanyar la competici (pseudnim Retallades)

No es pot confondre, per, el procs educatiu i de diversi de la prctica esportiva amb un afany consu-mista dall material i imprescindible per a la seva prctica, per una banda, i de la collecci de victries i premis, per una altra. I aix s responsabilitat tant de lequip de treball com de lentorn, on tots hi ju-guem un paper molt important.

A lacabar la carrera va aparixer un Mercedes vermell on dins hi havia el seu pare (pseudnim Alpha)


71

6. La mirada dels experts i les expertes

Per arrodonir el treball tamb hem considerat oport donar la veu a algunes persones que per la seva activi-tat laboral viuen el dia a dia de les reflexions que els infants ens han mostrat. s per aix que en aquest apartat hem entrevistat experts i expertes en matria de valors i esport i que, en certa manera, treballen per educar a les nenes i als nens a saber guanyar i a saber perdre. Daquesta manera tanquem un triangle en el qual hem recollit el testimoni daquells que estudien lesport, les opinions i les valoracions dels nens i nenes que el practiquen, i ara, finalment, els suggeriments i les inquietuds dels professionals de lmbit.

6.1. El treball dels valors al Futbol Club Can VidaletPer David Hernndez-Ligero, Codirector de Soccer Services Barcelona.

Quan van comenar aquest treball en valors?El president del FC Can Vidalet, Pedro Rubio, feia

anys que havia observat que calia treballar els valors, a ms del futbol, en els infants que anaven al club que ell presidia. Per no trobava la forma de fer-ho. Va ser quan va contactar amb lempresa Soccer Servi-ces, que tenia una mplia experincia des de feia anys en aquest mbit, li van explicar la seva vivncia en aquest camp i van decidir treballar conjuntament. Des de lany 2008 ofereixen aquest pla dintersecci de valors i esport.



Perqu ho van considerar necessari?Perqu busquen la formaci integral dels nens

que vnen. Volen oferir un servei esportiu de mxi-ma qualitat, per tamb cobrir altres dimensions. Hi ha alguns clubs que treballen els valors, per no te-nen una planificaci per fer-ho, que s un dels trets que els diferencia.

La majoria de nens que van al club no arribaran a ser professionals daquest esport, per s que obtin-dran uns valors que els acompanyaran en la seva vida social i laboral.

Aquest pla s especialment important en aquest club, ja que les caracterstiques del barri, amb un alt nivell dimmigraci dorgens molt diversos, fan prio-ritari el treball en valors.

A qui va dirigit?El club vol ser un dels eixos que ajudin a vertebrar

el barri. Aquest s el seu objectiu a llarg termini. Al club hi assisteixen uns 400 infants setmanalment, que conjuntament amb els altres membres de la seva famlia, arriben a conformar un percentatge molt elevat de poblaci en el barri. En aquest sentit, la formaci social t molta importncia, tanta o ms que lesportiva. Sincideix principalment en aquests infants, per la incidncia va ms enll.

I els responsables daquesta acci, sota la coordi-naci de Javier Maestre, afirmen que realitzen aques-ta acci perqu els fa felios, perqu veuen com can-vien les actituds dels infants i les de les seves famlies, i els recompensa.


6.Lamiradadelsexpertsilesexpertes 73

Quins valors es treballen?El treball en valors es vertebra a partir duna co-

missi voluntria formada per membres de la directi-va, pares/mares, entrenadors i jugadors. Aquesta co-missi decideix quins valors es treballaran cada mes i lordre en qu es far. Lordre ve determinat per la importncia del treball daquell valor, i per la seva vinculaci amb fets determinats (per exemple, la so-lidaritat s al mes de desembre i es realitza una cam-panya de recollida daliments).

Que els valors a treballar siguin decidits per una comissi representativa dels components del club es considera la clau de lxit, perqu sorgeixen els valors que realment sn valorats per aquesta comunitat.

Quins resultats esteu obtenint?Els resultats daquesta formaci en valors es van

observant al llarg del procs: nens que recriminen els seus pares que contradiguin una actuaci arbitral, pares que observen les millores de les conductes en el joc dels seus fills, un ambient de partit amb respecte vers el contrari i les decisions arbitrals, etc.

Com els treballeu?Com hem dit anteriorment, la comissi voluntria

decideix quin

Documents

Estudi Mediterrania 2_2013_v2.pdf