DIJOUS · 15 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14821 - AVUI / Any XL. Núm. 13691 - EL PUNT

1,20€

1376

35-1

1901

08Q

1191

62-1

1195

80w

OPOSICIÓ · Els unionistesnord-irlandesos creuen que estrencarà el país i els euroescèpticsvolen tombar el text

El govern de Mayaccepta l’acord pel‘Brexit’ amb la UEDEBAT · Després d’unallarguíssima reunió, l’executiubritànic signa l’esborrany delpacte amb la Unió Europea

EUROPA-MÓN P24-25

Urkullu i Torra escenifiquen les diferents visions sobre l’autodeterminació

El lehendakari Urkullu i el president Torra , ahir a l’entrada del Palau d’Ajuria Enea ■ BERNAT VILARÓ / ACN

Dues velocitats

P6,7

NACIONAL P16

L’Ajuntament formalitza l’acusaciócontra el jutge militar que l’any 1974 va dictar la condemna a mort

El jutge militar Carlos Rey, acusatde crim de lesa humanitat ■ ACN

El cas Puig Antichja és als jutjatsde Barcelona

L’Smart City Expo World Congressmostra el camí de les urbs intel·ligents

Nacional P18

Un dels estands de l’Smart City Expo ■ JOSEP LOSADA

Barcelona impulsales ciutats del futur

El Punt Avui usconvida als premisRepublicans de l’Any

Apunteu-vosa l’acte, que secelebrarà a l’Auditoride Girona el dia 26

P14

L’ESPORTIUOlimpisme

EspanyareconeixKosova coma membredel COIS’aclareix el camídels Jocs d’hivern

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE NOVEMBRE DEL 2018

a diplomàcia es-portiva acostuma

a aconseguir petitsmiracles. En situa-cions de màxima ten-sió, l’esport –particu-

larment l’olímpic– ha servit per deses-calar-les i fins i tot per iniciar fases dedesglaç que més tard han desembocaten acords més consolidats. Un dels ca-sos més recents és el de les Coreesque als últims Jocs d’Hivern van parti-cipar sota una bandera unificada. Laqüestió és que el Comitè Olímpic Inter-nacional li ha dit a Espanya que si noreconeix Kosova com a estat indepen-dent no podrà acollir més esdeveni-ments esportius d’àmbit internacional.El Comitè Olímpic Espanyol s’ha afa-nyat a posar-se del costat del COI i lireclama al govern de Pedro Sánchezque procedeixi a reconèixer el país bal-cànic perquè l’esport espanyol en potquedar ressentit durant anys. De mo-ment però, Espanya continua sense

admetre l’existència de Kosova mal-grat que 111 estats ja ho han fet, entreells quasi tots els de la UE i els EstatsUnits. I d’una manera implícita fins i totho ha fet Sèrbia com a condició prèviaper negociar una possible entrada aaquesta Unió Europea.

No és cap secret assenyalar que lanegativa espanyola s’explica per les re-percussions que podria tenir acceptarun país sorgit d’una declaració unilate-ral d’independència que el Tribunal dela Haia va declarar legal. El cas és queaquesta posició espanyola podria feranar en orris la candidatura dels Jocsd’Hivern Barcelona-Pirineus planteja-da inicialment per al 2032 i que comp-ta amb l’aval tècnic del COI. Paradoxal-ment, els que acusaven l’independen-tisme de fer perdre oportunitats per aCatalunya ara podrien, amb el seu blo-queig, allunyar la mare de tots els pro-jectes: uns jocs olímpics. Amb tot elque això comporta de pèrdua de llocsde treball, impacte internacional nega-tiu i evaporació de beneficis per al ter-ritori. I tot plegat seria culpa del nacio-nalisme; en aquest cas i nítidament del’espanyol.

L

Keep calmJofre Llombart

Kosovacomença alsPirineus

Espanya nega l’existència deKosova perquè va néixerd’una DUI que el Tribunal dela Haia va declarar legal

opant de cap en una i altrasoca,/avançant d’esma pelcamí de l’aigua...” Les pre-

guntes saltaven inevitables: “Què voldir, soca?”, “Què és, d’esma?” No m’hiposava pas nerviós ni treia conclusionsnefastes. Ho explicava. Entenia que sivenien a escola era per aprendre això itotes les altres coses que les escoles fa-ciliten des que es van crear. Evoco elsanys de professor en un establimentd’ensenyament mitjà. A cada curs feiasortir La vaca cega de Joan Maragall.També el Nadal de Joan Salvat Papas-seit: “Què és un braser?” O la Tirallon-ga dels monosíl·labs de Pere Quart:“Fel?”, “Rou?”, “Feix?”, “Clos?”,“Llosc?”, “Coit?” Sabien què era coit,alguns havien dut a terme l’acció, peròamb una altra paraula. Els mots quemés els venien de nou eren els d’arrelagrària o, com braser, d’abans de lesestufes i els radiadors. “El vailet va bui-dar-li un ull, i en l’altre/se li ha posatun tel.” “Què és un tel?” El de la llet,producte venut llavors, com ara, pas-teuritzat, no em servia. “Una membra-na.” Hi ha expressions que destruei-xen una poesia. “Pels cingles, per les

“T

comes, pel silenci dels prats i en la ri-bera...” “Cingles?” “Jo en conec un quees diu Comes.” “Jo un que es diu Ribe-ra.” Llavors s’usava molt el verb vacil-lar, en el sentit de fer el fatxenda: “Mi-ra aquell com vacil·la”, “A mi no em va-cil·lis”. “Vacil·lant pels camins inobli-dables,/ brandant lànguidament lallarga cua.” Havia d’explicar que el re-mugant que Maragall va descriure noanava pels camins rumbejant, saltiro-nejant i remenant la cua. “Brandant?”No van arribar a preguntar-me què erauna vaca, però ¿sabien si aquests ani-mals tenen les orelles davant o darrerede les banyes? Ho sé jo? “Cega?”Ara

seria invident.Hi insisteixo: no m’hi posava pedres

al fetge. “Pedres al fetge?” Observo quealguns ensenyants d’ara se n’hi posen:“Els alumnes no saben res, tenen el lè-xic empobrit i avariat.” L’altre dia, par-lant amb Francesc-Marc Álvaro va sor-tir l’expressió “la processó llarga i el ci-ri curt”. No hi ha ciris i les processonssón rues o correfocs. ¿I si féssim laprova d’ocupar els pupitres i cedir latarima –“tarima?”–als joves urbans itambé rurals? Quantes paraules d’úscorrent o del cantó electrònic no des-coneixeríem? Sí, ja ho sé: la sintaxitrontolla, els barbarismes són invasi-us. Però per això ocupem nosaltres–els mestres, els periodistes, les ràdiosi televisions– la tarima.

Hem fet feina. S’acaba de reeditarLes dones i els dies de Gabriel Ferra-ter. Jordi Amat anuncia una biografiade l’autor. L’editorial parla d’èxit i degran expectació. Hi ha d’haver joves ograns formats en les nostres escoles,entre els compradors i els expectants.“La mà,/sense carícia ni esma, s’arra-pa/a la galta del xicot. Consternat,/uncaragol al mig d’un mur eixut.”

“Els mestres sen’exclamen: elsalumnes tenen ellèxic empobrit

Vuits i nous

La vaca invidentManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE NOVEMBRE DEL 2018

L’acord tancat dimarts pas-sat pel govern britànic i la

Unió Europea desencalla definitiva-ment el ‘Brexit’ dos anys i mig des-prés del referèndum en què els bri-tànics van donar llum verd a la sor-tida del Regne Unit de la UE. Va serllavors i és encara avui una decisiócontrovertida, opinable, que ha do-nat molta feina a uns i altres al llargde setze mesos de dura negociaciótècnica, per arribar a un acord com-plex de 400 pàgines, que procuriuna separació ordenada desprésd’un període de transició de 21 me-sos. Tot plegat comportarà canvisimportants sobretot per als brità-nics i només el temps dirà si han es-tat positius o no i per a qui. En totcas, era una decisió important, queafectaria en un o altre sentit la vidadels ciutadans i el referèndum del2016 va fer possible prendre la de-cisió de forma democràtica, percert per una diferència mínima(51,9 a 48,1%). Cal aplaudir-ne laconvocatòria i el respecte al resul-tat. És el que passa a les societatsdemocràtiques.

La ratificació de l’acord és l’úl-tim pas que resta per convertiraquella decisió en una realitat, enprincipi abans de Nadal, però no se-rà un simple tràmit, a causa del’oposició interna que la primeraministra, Theresa May, haurà devèncer per salvar l’acord i evitar un‘Brexit’ més dur. Ahir en va tenir unprimer tast amb les dificultats peraconseguir l’aprovació d’algunsmembres del seu propi gabinet, enuna reunió que es va allargar mésdel previst. I el segon capítol arriba-rà d’aquí a unes setmanes al Parla-ment, on a més del vot en contra delaboristes i nacionalistes escocesos–contraris al ‘Brexit’–, tindrà la re-sistència dels conservadors antieu-ropeus –partidaris d’un trenca-ment clar amb la UE– i dels seusaliats unionistes nord-irlandesos–contraris a un règim diferent de laresta del Regne Unit–.

El ‘Brexit’ja és aquí

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El MNAC ens regala una exposició sobre l’art popde finals dels 60, influenciat pel maig francès, l’ar-ribada a la Lluna, Vietnam o l’assassinat de LutherKing. L’exposició, Liberxina, Pop i nous comporta-ments artístics, 1966-1971, està comissariada perImma Prieto i Àlex Mitrani.

TINENT D’ALCALDE DE BARCELONA

Art pop al MNAC

Del dit al fet sovint hi ha distància, però el governmunicipal de Barcelona ha complert el que vaanunciar i ha portat als tribunals l’assassinat deSalvador Puig Antich, acusant formalment CarlosRey, el jutge militar que el va sentenciar a mort el1974, d’un delicte de lesa humanitat.

-+=

-+=

Banca globalIsidre Fainé

Justícia a Puig AntichJaume Asens

-+=

Imma Prieto

El president de la Confederació Espanyola de Cai-xes d’Estalvis (CECA) i de la Fundació La Caixa ésdes d’ahir el nou president de l’Institut Mundial deCaixes d’Estalvis i Bancs Detallistes (WSBI), querepresenta 7.000 caixes d’estalvis i bancs detallis-tes repartits arreu del món.

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ BANCÀRIA LA CAIXA

CRÍTICA D’ART

l president de Catalunya noméspot ser ben rebut, a l’Estat, alpalau d’Ajuria Enea. És evident

que Quim Torra no serà benvingut acap altra seu de president autonòmic,constatació de l’allunyament entre Ca-talunya i la resta de l’Estat. Fins i totel president Sánchez convoca un Con-sell de Ministres a Catalunya senseavisar-lo, tot esperant la resposta a re-unir-se, com reclamava ahir Torra. Lallunyania és tan gran que també el le-hendakari basc se sent incòmode ambel procés català, i amb els eixos de go-vern del president, sobretot quan li re-corda que a Catalunya ja no se sentcom a pròpia la monarquia i es vol ex-ercir el dret a l’autodeterminació. Ur-kullu juga amb l’ambigüitat que donarsuport al dret a l’autodeterminació noimplica independentisme. Difícil d’ex-plicar. Però és el preu que paga el PNBactual per gaudir d’un “singular” fi-nançament autonòmic.

E “El PNB prefereixgarantir-se un excelsfinançament a toparamb l’Estat. Fins queels militants li hopermetin

El reconeixement de la realitat plu-rinacional es va traduir, en l’últimpressupost aprovat a l’Estat espanyol(2017), en 3.000 milions més per aEuskadi. Era la quota extra per com-pletar el finançament ordinari basc dequè ja disposen des que es va aprovarl’Estatut del 1979.

Amb aquestes xifres, des d’AjuriaEnea es prefereix anar garantint la go-vernabilitat a l’Estat alternant ambPP i PSOE. Però què passarà si algundia el PNB gosa enfrontar-s’hi? O elsmilitants del PNB forcen avançar capa la independència, com els va passara Convergència quan Mas era presi-dent? Improbable, però podria passarque l’onada recentralitzadora espa-nyola no s’aturés, o que posats a atiarsense límits l’enfrontament territo-rial, Cs i Vox no en tinguin prou ence-nent i mentint sobre Catalunya, i ne-cessitin afegir-hi Euskadi, i que PP iPSOE no vulguin quedar enrere. Arabé, trencar amb el PNB implicaria aca-bar de dilapidar l’entesa territorial dela Transició avalada per la corona.

L’emmirallament català en Euskadiha desaparegut. Els dos països avan-cen a ritmes cada cop més diferents. Iel president espanyol segueix oferintunes propostes d’Estatuts.

Marisc al coveCarles Sabaté / csabate@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllMarta Monedero

El Nova Yorkde Djuna

juna Barnes es va posar l’originalitat per barret i nose la va treure en tota la vida. S’havia autobatejat

com “la desconeguda més famosa del segle” desprésd’haver viscut en l’efervescent París d’entreguerres onhi era tothom. O gairebé tothom. A la capital francesaescrivia sobre els expatriats nord-americans, tot i queella n’era sens dubte un dels grans personatges. En partsobrevivia gràcies als diners de Peggy Guggenheim i a lacasa anglesa d’aquesta famosa col·leccionista tambénord-americana va escriure El bosc de la nit, la seva obra

més coneguda.Però abans d’amarar-se del glamurde la ciutat de la llum, Barnes haviafet de periodista a Nova York. Viviaal Greenwich Village i retratava labohèmia. Escrivia entrevistes,reportatges, crítiques teatrals i dellibres. El periodisme era el mitjà perguanyar-se la vida i poder

dedicar-se a la poesia. Algunes d’aquestes peces dejoventut les ha recollides l’editorial Elba a Mi Nueva York1913-1919, un seguit d’articles lluminosos sobre combategava una ciutat canviant on s’erigien els primersgratacels. Plens d’humor, sovint irònics, i amb unamirada de perplexitat sorprenent, els articles de Barnessón contes curts radicalment visuals que descriuenl’auge de les sales de ball i de les sufragistes, elscombats de boxa, els racons del Chinatown o elsdiumenges a Coney Island. Tot un món radiografiat desd’una mirada única. Què més es pot demanar?

D

Barnes es vaautobatejarcom “ladesconegudamés famosadel segle”

http://epa.cat/c/6qgv3s

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Puigdemont i Rovira pacten launitat d’acció de Junts perCatalunya i ERC a les eleccions.Ambdues formacions treballenen un pacte de no agressió.

10anys

20anys

L’avantprojecte de Codi Penalcastiga més els pederastes i elsvioladors. Llibertat vigilada pera terroristes i criminals sexualsal carrer.

Bill Clinton ajorna l’atacdesprés que Saddam Husseincedeixi sense condicions. Lapressió militar es mantindràfins a les inspeccions de l’ONU.

Front comú el 21-D Duresa Pugna amb l’IraqTal diacomavui fa...

ret dels malaltsde la política,

molta gent ha desco-bert ara un personat-ge esprimatxat i ambfaccions més aviat

dures però que parla amb serenor i so-bretot molta claredat i precisió quirúr-gica del procés durant el darrer any. Esdiu Sergi Sol i acaba de publicar el lli-bre Oriol Junqueras, fins que siguemlliures, en què explica la seva vivènciaperò també transmet la posició políti-ca del president d’ERC, empresonat aLledoners. No en va ha estat i és undels seus col·laboradors més estrets.Els lideratges forts, com el que ha de-mostrat tenir Junqueras, no es cons-trueixen només amb dots de reflexió,visió estratègica i oratòria, que també.Els cal una bona direcció política col·le-giada, com la que encapçala Marta Ro-vira, i equips de col·laboradors que ir-radiïn –quelcom més que comunicar–de forma eficient els vectors polítics.Fins i tot els adversaris d’ERC adme-ten que Sol i els seus companys delsequips del partit –els efectius homes i

dones del vicepresident– han aconse-guit donar a l’ERC de Junquerasaquesta dimensió que no tenia. Comels Madí i els Mercader-Roig van fer-hoen el cas de Mas i Maragall. Els darrersanys he vist poc el Sergi –i bàsicamentper motius professionals–, però el co-nec de fa molt. Vaig aprendre el seunom a les pancartes que en demana-ven l’alliberament. És dels que coneixbé el preu de desobeir ara que hi hatants apologetes de la desobediènciades del sofà de casa. En Sol sap què ésafrontar un tribunal militar i passar perles presons espanyoles per insubmís.Un fons de convicció política que jun-tament amb les dots periodístiquesforjades professionalment en la granescola del periodisme local –com unservidor– el fan idoni per escriure unllibre molt necessari per mirar d’enten-dre un episodi que passarà a la històriade Catalunya. Uns fets d’una immensacomplexitat sobre els quals l’indepen-dentisme ha d’arribar a una diagnosicompartida per poder encarar el futuramb una estratègia comuna desenvo-lupada mitjançant la unitat d’acció.

T

Full de rutaFerran Espada

Col·laboradornecessari

Sergi Sol ha escrit un llibremolt necessari per entendreels fets de l’octubre català ifer la imprescindible diagnosisobiranista compartida

ls independentistes tenim la ca-pacitat de refer-nos de tots elscops que ens intenti fer encai-

xar l’Estat. Ens han fet de tot, han en-garjolat els nostres líders i els que nohan pogut atrapar han hagut de mar-xar a l’exili. Ens fan caure multes quehem de pagar amb caixes de solidari-tat. Censuren les nostres webs. Ensatonyinen a cops de porra. Ens apli-quen la llei mordassa. Anul·len elsdrets dels nostres diputats. Perse-gueixen les nostres entitats i tenenles nostres institucions al punt de mi-ra de la seva legislació repressiva. Pe-rò tot això que ens fan, tot i el pati-ment que provoca no ens atura. Totsels independentistes amb qui parlo,del sector més combatiu o del perfilmés pragmàtic, cap ha renunciat a laindependència. Alguns demanen quesigui ja, d’altres creiem que ens caluna millor posició de força, però capde nosaltres hem renunciat a l’objec-tiu final.

TAMBÉ ESTEM SOBREVIVINT a una batallasoterrada entre famílies independen-

E tistes i als moviments, alguns benin-tencionats i d’altres en una claraconstrucció de projectes personalis-tes, de laminar l’espai polític de l’in-dependentista del costat. Estem ti-rant endavant tot i la lluita intestina.El lideratge que exercia l’ANC s’haanat desfent i ara representa unapart més petita de la societat, però te-nim la sort que Òmnium ha agafataquest relleu. Tenim un govern ontots ens mirem una mica de reüll sen-se saber si ens podem refiar els unsdels altres. Tenim un bon guirigall alsgrups parlamentaris i la confiança alParlament entre forces independen-tistes deixa molt a desitjar.

ENS MANCA LA CONSTRUCCIÓ de consen-sos de les forces socials i polítiquesindependentistes, un cert discursque puguem compartir els opinadorsi intel·lectuals independentistes, jaque no tenim un escenari que ens aju-di a enfocar els objectius comuns. Pe-rò tot i això, no estem ni de lluny der-rotats. Els líders a la presó i a l’exilicontinuen tenint idees, propostes, i

fan de veus, cadascú en el seu rol, dela lluita antirepressiva d’un movi-ment democràtic. Tenim bones basesper seguir creixent i tenim bones ba-ses en els projectes municipals d’es-querra per començar a fer mossega-des a l’espai dels comuns i socialistes.A més el nostre enemic pateix la pa-ràlisi de no saber què fer per derro-tar-nos. Encara se sorprèn que conti-nuem tossudament alçats i ara ja nosap ni on ens pot colpejar.

L’ÚNIC LUXE que no podem permetre’nsés deixar de ser persistents. La nos-tra insistència a seguir intentant-hofarà que en algun moment deixem decometre errors i comencem a encer-tar-ho. Si ara que estem en el mo-ment de més desconcert i manca delideratge el moviment no té manca decapacitat, imaginem-nos que ho co-mencem a fer bé. Per tant, no impor-ta que ens equivoquem, que ens criti-quem entre nosaltres, que no aconse-guim encara consensos, persistim, jaho aconseguirem. És la persistènciael que ens portarà a la victòria.

José Rodríguez. Sociòleg

PersistènciaTribuna

No hi ha fracturasocial!b A la senyora Inés Arrima-das, qui, en una recent entre-vista a TV3 com a cap del’oposició, va parlar per enèsi-ma vegada de l’existènciad’una suposada fractura so-cial a Catalunya, voldria do-nar-li un consell: que faci el fa-vor de mirar el darrer repor-tatge del 30 Minuts de l’es-mentada televisió, titulat ‘Bre-xit’, l’última frontera, emès elpassat 4 de novembre i quetractava sobre com la sortidade Gran Bretanya de la UnióEuropea pot afectar la vidad’Irlanda del Nord. En el re-portatge en qüestió podràadonar-se del que és realmentuna societat fracturada, és adir, trencada, en veure comencara, a dia d’avui, al territoribritànic d’Irlanda del Nord, co-negut com l’Ulster, hi ha duescomunitats, la catòlica (proir-landesa) i la protestant (pro-britànica) que, malgrat els pe-

tits canvis que es comencen aproduir, viuen totalment sepa-rades (i enfrontades) en barrisseparats per l’anomenat Murde la Pau, i, fins i tot, amb es-coles segregades, ja que no-més el 10% dels alumnes vana escoles integrades, fruit totplegat de la guerra civil no de-clarada que va patir aquestterritori a finals dels anys 60,per culpa dels enfrontaments,més polítics que religiosos,entre catòlics i protestants.Sortosament a casa nostra nopatim res de tot això, perquèals catalans la nostra històriaens ha permès ser un poblemajoritàriament civilitzat,pragmàtic i tolerant. Podemestar profundament dividitsquant a les qüestions políti-ques, sobretot, entre els par-tits constitucionalistes i elssobiranistes, però no tenimcap mena de fractura social,ni es pot dir tampoc que lanostra convivència estiguitrencada. Si així fos, a les por-tades dels diaris no només hi

veuríem notícies sobre lesnostres disputes polítiques,sinó sobre temes molt pitjorscom, posem per cas, una vio-lència social àmpliament este-sa i generalitzada.JOSEP VILÀ BATLLEBarcelona

Com cada any elnovembreb Hi ha aquella nadala quediu “com cada any el desem-bre ens acosta el Nadal”.Doncs bé, a la primera setma-na de novembre i acabant dedigerir la castanyada els co-merços ens comencen abombardejar amb la campa-nya de Nadal. Anuncis de jo-guines, llums al carrer, torronsi polvorons al supermercat.Ahir mentre feia la compraper omplir la nevera, per l’alta-veu van anunciar unes gam-bes estupendes i rebaixadesamb la frase “avança’t al Na-dal”. Tots tenim ganes que ar-ribin les festes, però potser

ens estem passant una mica,no? A Barcelona encara no fani fred.EROLA BOIXADERBarcelona

El perill són lesarmesb Aquesta setmana s’han do-nat dos casos de tirotejos alsEstats Units, un a Califòrnia iun altre a Carolina del Nord,que han posat fi a la vida dediversos innocents. Que el go-vern dels EUA no posi fi a lalliure compra i venda d’armesdemostra el poder que té la in-dústria armamentística. Des-prés de tots els episodis ques’han donat en aquest país,dono gràcies perquè a Espa-nya no estiguin legalitzadesles armes. Això em produiriamés inseguretat que protecciója que una arma dona segure-tat només a les mans d’unapersona responsable.ELENA MUNNÉ ROCAMORABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE NOVEMBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

Íñigo Urkullu, LEHENDAKARI BASC

“El dret a l’autodeterminació no porta implícita laindependència”

La frase del dia

“El propòsitpolític unitari hauriade preveure laconsecució de noussuports per a unreferèndumd’autodeterminacióa Catalunya

hores d’ara, és un lloc comú afir-mar que tota la moguda repres-siva de l’Estat espanyol sobre

Catalunya, per negar-li el dret fona-mental d’autodeterminació, va servird’excusa per procedir a l’aznaritzacióque estem patint contra drets i lliber-tats individuals i col·lectius reconegutsper qualsevol estat de dret. I no va cal-dre arribar a l’exercici del dret d’auto-determinació de l’1-O, ni a la jornadaantirepressiva del 3-O, per tastar el paque s’hi donava: els fets del 20-S davantla conselleria d’Economia i el setge poli-cial a la seu de la CUP anticipaven unaestratègia d’estat que havia de culmi-nar, necessàriament, amb l’ús retortde la justícia per obrir totes les compor-tes de la “raó d’estat” –de fet, la instau-ració d’un estat d’excepció al Princi-pat, amb l’article 155, “destituït” de iu-re per la victòria independentista enles eleccions del 21-D, imposades sotaaquell estat d’excepció.

AMB LES ÚLTIMES DECISIONS de l’Estatper recompondre els alts càrrecs delseu aparell judicial, també podem anti-cipar quin pa s’hi donarà en els judicisde principis del 2019 contra els diri-gents independentistes. A les raonsprimeres, o últimes, que han mogut lesmobilitzacions dels últims anys per laindependència, les podem anomenarcom vulguem, però les pràctiques des-envolupades, tant per les multituds del20-S com de l’1-O i del 3-O, tenen un de-nominador comú: la desobediència(una desobediència, per cert, que nos’ha limitat, durant els anys de crisi, ala reivindicació nominal de drets, sinóque s’ha hagut d’exercir per imposar-ne els més fonamentals, des de l’habi-tatge fins als laborals, els de les dones,o el de protecció contra la pobresa en-ergètica). Amb aquesta perspectiva,els judicis, si han de servir per retor-nar-los com un bumerang contra l’Es-tat, haurien de seguir la línia traçada

A per la desobediència civil com a pràcti-ca continuada per guanyar el reconei-xement del dret d’autodeterminació.

ARA BÉ, NO SÉ PAS si es pot concebre unadefensa juridicopolítica, basada enl’alienable dret d’autodeterminaciócom a motor de les conductes dels acu-sats, sense posar en escac el règim del78. Ho diré d’una altra manera: cal es-perar que sigui el mateix règim del 78el que s’anticipi a considerar que la se-va pròpia continuïtat, en tant que estatde dret, estarà lligada als judicis contraels dirigents independentistes: ho vul-guin o no els jutges espanyols, aquestsjudicis mostraran distintes facetes –lanostra, com estic dient, lligada al dretd’autodeterminació–, però en destaca-rà una de principal, que afectarà les ba-ses mateixes del procés judicial: l’estatde la democràcia a Espanya. Seria te-merari anticipar els possibles escena-ris que es poden produir els pròximsmesos, però és plausible un decanta-ment de la raó d’estat cap a posicionsd’extrema dreta, com s’estan dibui-

xant els últims temps a escala interna-cional. I el sistema polític català hauràde registrar aquesta evolució en unstermes que, ara como ara, semblenlluny d’anticipar estratègies unitàriesa les cúpules dels partits, excepte, na-turalment, els que ja s’han decantatper la causa general contra l’indepen-dentisme i la consegüent condemnaexemplar dels ostatges d’estat.

ÉS D’EVIDÈNCIA que, en un procés d’a-questa envergadura, l’estratègia defen-sora no es pot limitar merament al ter-reny jurídic: si no hi ha una campanyasocial massiva i continuada, en eltemps i en l’espai, la capacitat de mani-pulació, de distorsió i de repressió del’Estat, a través de mitjans propis i pri-vats, pot crear dos sistemes entrelli-gats de prevenció al seu favor: la por i ladivisió. Per tant, s’hauria d’imposar, debon començament, una unitat de pro-pòsit bàsicament política que plantegiuna coordinació entre els distints àm-bits (jurídic, institucional i mediàtic) iespais (nacional, estatal i internacio-nal) de lluita, però amb un esperit in-equívoc: com que els judicis seran con-tra persones compromeses amb el dretd’autodeterminació, la campanya had’estar inspirada en la consecució es-tratègica d’aquest dret, i amb les ga-ranties que qualsevol Estat hauria detenir com a exigència democràtica.

EN AQUEST SENTIT, el propòsit políticunitari hauria de preveure la consecu-ció de tres objectius bumerang: aixecaracta de les vulneracions de drets civils ipolítics comeses per l’Estat, al llarg del’últim any, en relació amb la lluita po-pular pel referèndum de l’1-O; fer evi-dent que aquestes vulneracions s’hanestès com una taca d’oli en tots els àm-bits de les llibertats individuals i col-lectives, i aconseguir nous suports pera un referèndum d’autodeterminació aCatalunya.

Julià de Jòdar. Escriptor

El bumerang dels judicisTribuna

iumenge feia 100anys del final de

la Primera GuerraMundial, i el presidentfrancès EmmanuelMacron ho va celebrar,davant de tots els

grans mandataris, carregant contra “elnacionalisme, que és just el contrari queel patriotisme”, allò tan bo, tan tolerant itan pacífic que insuflen els estats. Perentendre’ns, per ell i Angela Merkel avuiencara existiria l’Imperi Austrohonga-rès, i a totes les nacions que no es vanpoder emancipar llavors per les armesja se’ls ha passat l’arròs: només tenendret a ser en plenitud els estats nació,però d’això no se’n pot dir nacionalis-me. Una visió que no cal dir que l’espa-nyolisme ha aplaudit amb les orelles...

Sort que aquesta tronada teoria nol’avala cap politòleg de mínim prestigi,ja que, com explica el professor JorgeCagiao al llibre Micronacionalismos, sóndues cares de la mateixa moneda. Ambel greuge de la manifesta posició de su-perioritat dels patriotismes d’estat so-bre la resta, a qui poden oprimir a dis-creció. Cagiao també parla del naciona-lisme “cívic” (que posa l’accent en la vo-luntat d’un poble) versus l’“ètnic” (ba-sat en trets culturals o religiosos). Dostermes que el director del CEO, JordiArgelaguet, va esmentar tot just ahir alParlament, per indicar que Catalunyaha transitat del segon al primer a mesu-ra que avançava el procés. És a dir, ques’ha fet més independentista a mesuraque perdia nacionalisme, almenys talcom s’entenia abans, i el terme hi adop-tava un significat modern: el del col·lec-tiu que, amb independència dels orí-gens, manifesta uns valors diferenciatsi vol construir un futur en comú. Supe-rar trets necessaris, però que el feienminoritari, és el que ha fet créixer el mo-viment i és el que el fa imparable. Potserque algú ho expliqui a Macron, Merkel...i, és clar, a Sánchez.

D

De set en setÒscar Palau

Catalunya perdnacionalisme

La represa de relacions en-tre els governs català ibasc, formalitzada ahiramb la trobada del presi-dent Quim Torra amb el le-hendakari Iñigo Urkullu,es va traduir més en unaqüestió formal que no pasen la formulació d’una es-tratègia política conjuntaper aconseguir la indepen-dència respecte a l’Estatespanyol. Va servir perconstatar i reafirmar lesdiferències de velocitatper assolir l’objectiu, peròtambé de pressió a l’execu-tiu de Pedro Sánchez ja co-negudes, que el lehenda-kari Iñigo Urkullu va ma-nifestar el juny del 2017 al’aleshores president de laGeneralitat, Carles Puig-demont, que era contrari ala via unilateral, i reafir-mat en l’episodi epistolarque el mateix Urkullu vaprotagonitzar el 27-O ambRajoy i Puigdemont perevitar l’aplicació del 155 siel Parlament no aprovavala DUI i es convocaveneleccions a Catalunya.

El dinar i la trobada queTorra i el cap de l’executiubasc van mantenir al Pa-lau d’Ajuria Enea de mésd’una hora va servir per-què el president de la Ge-neralitat digués per sego-na vegada durant el dia –almatí ho va fer en una en-trevista al programa EnJake d’ETB2– que “el rit-me cap a la llibertat del po-

ble català i el basc no és ex-actament el mateix”.

Mentre que Urkullu vaparlar de recuperar l’espe-rit de la Declaració de Bar-celona promoguda perCiU, el PNB i el BNG el1998 amb José María Az-nar de president a La Mon-cloa per poder aprofundiren el caràcter plurinacio-nal d’Espanya i “el reco-neixement jurídic, polític isingular” de diferents ter-ritoris dins d’una Europaen procés de reestructura-ció que respecti i vertebriles diferents cultures, Tor-ra va afirmar que estavenen la “pantalla” del “procéscap a la independència”després d’haver-la procla-mat i seguint sempre deci-sions democràtiques, pa-cífiques i respectant la ma-joria absoluta del Parla-ment.

Davant una possibleproposta d’una nova refor-ma de l’Estatut que puguifer el govern de Pedro Sán-chez durant el ple mono-gràfic al Congrés del 12 dedesembre sobre Catalu-nya, Torra va deixar clarque aquesta era una pan-talla passada i que només“una minoria ho vol”, i vaafegir que “és un Apoyaré2.0”, en referència a la fra-se: “Donaré suport a l’Es-tatut que surti del Parla-ment”, que fa 15 anys vadir l’aleshores presidentdel govern espanyol, JoséLuis Rodríguez Zapatero.Per a Torra, l’1-O, els pre-sos polítics i els exiliats

ens han donat “la madure-sa per reclamar el dret al’autodeterminació”.

Diàleg, 155 i presosTot i que Urkullu va instarel seu homòleg català a“aprofitar la majoria par-lamentària” gràcies a laqual governa el PSOE des-prés de la moció de censu-ra per trobar una solucióper via “de la distensió, eldiàleg polític i institucio-nal” que creu tenir el go-vern de Sánchez, Torra vareplicar que sempre hanestat oberts al diàleg, peròfins ara sempre han rebut“un no” i “214 anys de pre-só”. El lehendakari va dei-xar clar que no compar-tien el mateix significatdel concepte d’autodeter-minació. Per a Urkullu, de-fensor d’aconseguir mésautogovern, complint l’Es-tatut de Gernika de 1979sent conscient de “la reali-tat plural de la societatbasca”, cal fer-ne pedago-gia perquè l’autodetermi-nació “no porta implícitanomés la independència”.En aquest punt va defen-sar el dret a decidir “demanera pactada” sobre di-verses qüestions també atots els estats membres dela Unió Europea, posantd’exemple que se’n poguésfer un a Escòcia per sabersi vol continuar formant-ne part després del Brexit.

Refermant la voluntatexpressada per Torra de“bastir un nou pont” entredues nacions amb molts

punts d’unió, el presidentde la Generalitat va rebrela solidaritat del lehenda-kari en la demanda d’ex-carceració dels presos po-lítics, recordant que el 14d’agost ja va visitar OriolJunqueras i es va mostrardisposat a reunir-se ambels que calgui si li ho dema-

nen. Urkullu també vaqualificar de “greu” l’apli-cació de l’article 155 com aprecedent del camí perquèCatalunya i el País Bascobtinguin més autogo-vern. Al matí, sobre la pos-sibilitat d’una nova inter-venció del govern espa-nyol Torra va assegurar:

“A mi un 155 no em trauràde la presidència de la Ge-neralitat.”

El president també esva reunir a la tarda amb laplataforma DemokraziaBai i amb el coordinadorgeneral de Bildu, ArnaldoOtegi, al Palau de Congres-sos Kursaal a Sant Sebas-tià, on va omplir l’auditoriper fer una conferènciaconvidat per la plataformaGure Esku Dago. Allà no vadescartar la propostad’Otegi per fer llista con-junta d’independentistesbascos, gallecs i catalansperquè “junts som mésforts i junts serem méslliures”, va manifestar elpresident Torra. ■

ASPIRACIONS · La trobada de Torra amb Urkullu constataque Catalunya va un pas endavant respecte al País Basc perindependitzar-se DISTENSIÓ · El lehendakari diu que lasolució implica el diàleg i l’autogovern EUROPA · Torra nodescarta la unió de bascos, catalans i gallecs a les europees

Jordi AlemanyBARCELONA

Dos ritmesdiferents

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“S’ha de ferpedagogia perquèl’autodeterminació noporta implícita nomésla independència”Iñigo UrkulluLEHENDAKARI

“Els nostres poblestenen ritmes diferents,però Euskadi tindràsempre Catalunya alseu costat”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE NOVEMBRE DEL 20186 |

El govern deSánchez evita denou aclarir siindultarà els futurscondemnats

Catalunya té l’índexde resolució decasos per clàusulesbancàries abusivesmés baix de l’Estat

Sessió decontrol alCongrés delsDiputats

El col·lapsejudicial i lasevaarbitrarietatNacional

El lehendakari,Iñigo Urkullu, i elpresident de laGeneralitat, QuimTorra, encaixen lesmans abans de latrobada al Palaud’AjuriaEnea ■ BERNAT

VILARÓ /ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Salvador PuigAntich i la veritat

L’APUNT dent polític. Això és el que va passar amb el cas PuigAntich: policies, jutges, militars i polítics conspirantper posar fi a la vida d’un jove revolucionari. Ara, unaquerella de l’Ajuntament de Barcelona contra el redac-tor de la condemna a mort obre la porta a posar nom icognom a aquell crim. Només cal esperar que l’Estatno continuï conspirant en contra de la veritat.Jordi Panyella

Sovint, quan es parla de l’ajusticiament de SalvadorPuig Antich a la presó Model, es fa servir de forma er-rònia l’expressió assassinat. No ho va ser. Aquella mortva ser un crim d’estat, que és una cosa molt pitjor. As-sassins ho som tots en potència, un crim d’estat no-més el pot perpetrar l’estructura del poder repressor,organitzada amb la sola finalitat d’eliminar un dissi-

119272-1198391Q

El vicepresident, PereAragonès, va reunir-seahir per primera vegada aWaterloo amb l’expresi-dent Carles Puigdemonten una trobada que ellsmateixos van fer pública aposteriori a les xarxes so-cials, i que arriba precisa-ment en un moment dedesgel en les relacions en-

tre els líders de les duesgrans formacions inde-pendentistes, que es con-fia que ajudi a posar les ba-ses per a una unitat estra-tègica sòlida. Aragonès, entot cas, es limitava a expli-car a Twitter que van po-der “analitzar plegats la si-tuació política” i van deci-dir “continuar treballantconjuntament”, mentreque Puigdemont es mos-trava “content d’haver in-tercanviat amb el vicepre-sident les anàlisis respec-tives de la situació i de comcontinuar avançant mal-grat la pulsió repressorade l’Estat”. Fonts de Vice-presidència concretavendesprés que la trobada vadurar al voltant d’una ho-ra, en què bàsicament esva analitzar la situació po-lítica general, sobretotamb al judici de l’1-O a lavista, i el paper de l’exili idel Consell per la Repúbli-ca. En canvi, asseguren,no van parlar de l’oferi-ment públic que havia fetl’expresident la vigília d’a-nar de número dos d’OriolJunqueras en una llistaunitària a les eleccions eu-ropees.

Segons va explicar Ara-gonès al Twitter, desprésva poder reunir-se igual-ment amb els exconsellersexiliats a Bèlgica: Merit-xell Serret, Toni Comín iLluís Puig “per compartiranàlisi i reflexions estratè-giques”. “Els hem fet arri-bar les abraçades de l’ona-da solidària amb presos iexiliats des de Catalunya”,cloïa el vicepresident. ■

Aragonès escenifica eldesgel amb la primeravisita a Puigdemonta Parlen del judici de l’1-O i de la situació de l’exili, però no deles europees a S’insten a seguir treballant “conjuntament”

Ò. PalauBARCELONA

La Crida Nacional per la Repú-blica, que impulsa Puigde-mont, ha obert un debat tele-màtic entre els seus més de13.000 fundadors sobre lesponències política i organitza-tiva que va presentar el 27d’octubre en la convenció fun-dacional, que anirà paral·lela aun cicle de presentacions al

Aragonès i Puigdemont, ahir a la Casa de la República de Waterloo ■ TWITTER PERE ARAGONÈS

territori. Després s’obrirà unperíode d’esmenes, que ana-litzaran comissions lideradespels diputats Jordi Sànchez iGemma Geis, on hi haurà unavintena d’integrants; entre ellsl’exdiputat de JxSí Germà Bel.El procés culminarà amb lavotació final el 19 de gener enel congrés constituent.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Crida obre el procés deliberatiu

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE NOVEMBRE DEL 20188 | Nacional |

El Congrés viu un intentsetmanal de Ciutadans i elPP de posar el govern dePedro Sánchez contra lescordes exigint-li que ara,tres mesos abans del judicials presos polítics al Su-prem, prometi que no in-dultarà els líders de l’1-O,un flanc en què Albert Ri-vera i Pablo Casado donenper feta la condemna, i perrebel·lió. “L’actual llei del1870 no estableix excep-cions i el que plantegen ésil·legal. S’avancen als jut-ges sentenciant i ja elsconsideren culpables”, vadenunciar la ministra deJustícia, Dolores Delgado,tot evitant dir sí o no.

Si bé Rivera es vanta

que ja va acorralar Sán-chez el 31 d’octubre quanva dir que “a Lledoners espacten indults” i l’inquilíde La Moncloa va eludir dirsí o no a la gràcia en aque-lla sessió de control, ahirCs tornava a la càrregaamb una interpel·lació a laministra de Justícia.

Com jurar a Santa Gadea“La qüestió és la seva jurade Santa Gadea constitu-cional: és l’indult als col-pistes el preu del lloguer deLa Moncloa?”, va exigir eldiputat de Cs i vicepresi-dent del Congrés, IgnacioPrendes. Ras i curt: Cs vaequiparar dir sí o no ara alsindults amb el juramentexigit pel Cid que pretesa-ment va haver de fer Al-fons VI de Lleó a l’església

de Santa Gadea de Burgosel 1072 per provar que nohavia pres part en l’assas-sinat del seu germà, el reiSanç II de Castella. A l’ex-cursió medieval de Pren-des, la ministra de Justíciahi va respondre llegint la

llei de l’indult del 1870,ara en revisió al Congrés.“L’inici de l’articulat ja ésuna mala notícia per a vos-tès: «Qualsevol reu perqualsevol delicte pot serindultat»”, citava Delgado.“Pujava a la tribuna amb

preocupació, ara ja esticaterrit”, va dir Prendesamb veu greu i desfermantuna ovació de Rivera i elsseus al pànic del company.

Més crispat encara vaser el xoc entre Delgado iBeatriz Escudero, la dipu-

tada del PP que fa un mesva dir “imbècil” a GabrielRufián i que ahir va acusarla ministra d’“ajudar col-pistes catalans i amics deterroristes” a través del’advocacia de l’Estat. “Éstransparent només quanli diu maricón i nenaza alministre de l’Interior”, liva dir Escudero. Delgadova recordar al PP que Ma-riano Rajoy va situar coma advocada de l’Estat Mar-ta Silva de Lapuerta, nebo-da del tresorer Álvaro La-puerta, i “casualment noes va personar en el cas dela caixaB del PP”. Tant Cscom el PP denuncien queel PSOE dilata la ponènciaque estudia la reforma dela llei de gràcia vigent desdel segle XIX –l’època delSexenni Democràtic i de laregència del general Ser-rano–, mentre que la restade grups acusa “les dretes”de pervertir-la contra Ca-talunya perquè el PSOE lava registrar el 2016 perprohibir el perdó a corrup-tes i condemnats per vio-lència masclista.

Duel Sánchez-TardàPrèviament, en la sessióde control, Sánchez i Tar-dà (ERC) topaven per laindependència judicial.Tardà va equiparar la fis-calia amb la brigada politi-cosocial franquista i vaculpar Sánchez de no sercapaç de desfer el relat vio-lent de la fiscalia davantun judici de l’1-O que té la“finalitat política d’escar-mentar Catalunya ambuna sentència que ja estàsignada”. “Ens demanenque polititzem la justícia ino: Espanya és un estat so-cial i democràtic”, rebatiael president. En la rèplica,Sánchez va retreure a Tar-dà que parli de jutges“comprats” després del’acord PSOE-PP per en-tronitzar Manuel Marche-na a l’òrgan de govern delsjutges (CGPJ) i alhora re-clami a un president quedoni ordres a la fiscalia.“Totes les institucions po-den ser objecte de crítica ialgunes mereixen autocrí-tica, no només el poder ju-dicial i no només a Ma-drid”, reblava Sánchez. ■

David PortabellaMADRID

a Delgado acusa Cs i el PP “d’avançar-se als jutges sentenciant” i avisa que la llei del 1870 no exclouningú a El president retreu a Tardà que parli de jutges “comprats” i alhora demani ordres a la fiscalia

El govern de Sánchez evitade nou dir si preveu l’indult

“El judici de l’1-Oté la finalitat políticad’escarmentarCatalunya amb unasentència ja signada”Joan TardàPORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

“Hi ha dos Sánchez:un veia claríssim undelicte de rebel·lió i eld’ara insta l’advocaciaa retirar l’acusació”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

Sánchez, la vicepresidenta Calvo i la ministra Delgado, durant la sessió de control al govern de l’Estat ahir al Congrés ■ BALLESTEROS / EFE

“És la jura de SantaGadea constitucional:l’indult als colpistes ésel seu preu del lloguerde La Moncloa?”Ignacio PrendesVICEPRESIDENT DEL CONGRÉS (CS)

“Ens demanen quepolititzem la justíciai no: Espanya és unestat social idemocràtic”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL

“La ministra Delgadonomés és transparentquan diu ‘maricón’ i‘nenaza’ al ministre del’Interior”Beatriz EscuderoDIPUTADA DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“L’inici de l’articulat jaés una mala notíciaper a Cs: «El reu dequalsevol delicte potser indultat»”Dolores DelgadoMINISTRA DE JUSTÍCIA

La gran cimera espanyolistaamb què el president del PP,Pablo Casado, volia fer unaconjura constitucionalistacontra l’independentisme vapunxar ahir al Congrés. Qui vadesinflar la cita d’entrada vaser Albert Rivera, que no vavoler la foto amb Casado, nohi va anar i va delegar la re-presentació de Ciutadans enIgnacio Prendes, vicepresi-

dent del Congrés. La que ha-via de ser la fotografia d’uni-tat espanyolista va ser un re-trat de quatre: Casado, Pren-des, Isidro Martínez Oblanca(Foro Astúries) i Carlos Salva-dor (UPN). “Una cita super-positiva”, va lloar la portaveudel PP, Dolors Montserrat.

Després d’una cita que nova aplegar ni Coalició Canàriai en la qual Casado hi va vetar

d’entrada el PSOE, ahir era elrepresentant de Ciutadans elque reclamava el “rescat” delPSOE en futures cites. El mà-xim que va concedir Montser-rat és que la cita espanyolistaquedi “oberta” a l’entrada delPSOE “si sempre s’ha consi-derat constitucional” i si “re-alment vol evitar que l’inde-pendentisme català trenquiEspanya”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La cita espanyolista de Casado punxa i Rivera ni hi va

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 9

803874-1198063L

En una inusitada imatged’unitat, tots els grups delParlament tret de la CUP,que va excusar la seva ab-sència per raons d’agenda,es van conjurar ahir perabaixar el to crispat quehan pres els últims debatsa l’hemicicle, amb insults iactituds poc respectuoses,i no caure en desqualifica-cions personals a altres di-putats o als membres delgovern que intervenen,després de les cartes dequeixa en creuades que

van dirigir en dies ante-riors al president RogerTorrent. Ahir tots es vancomprometre a mirar deno repetir aquestes situa-cions, en una reunió infor-mal convocada per Tor-rent a què van anar Mari-na Bravo (Cs), Josep Costa(JxCat), Sergi Sabrià(ERC), Eva Granados(PSC), Susanna Segovia(Cat-ECP) i Santi Rodrí-guez (PP). “Cal distingir eldebat d’idees, on tot és ad-missible, del de persones,on no tot ho és”, coinci-dien a la sortida d’una tro-bada que veien “construc-

tiva”. Els participants vanfer propòsit d’esmena ivan “prendre consciència”que no pot seguir la dinà-mica actual, i per això esvan comprometre a guar-dar respecte i no entrar enel cos a cos personal. Peraixò també van fer con-fiança a la mesa i al presi-dent en la gestió dels de-bats, si bé admetien que éscomplicat definir la líniaentre la discrepància polí-tica en el marc de la lliber-tat d’expressió i l’ofensa,en què cadascú pot tenir elseu barem. Torrent els varecordar que cal poder ex-pressar totes les opinionsamb contundència i si calvehemència, però ambrespecte i cordialitat, comindica el codi de conductaaprovat per unanimitat.Per això no admetrà co-mentaris degradants.

Únic precedentSi hi fossin, això sí, té la po-testat d’expulsar diputatsde l’hemicicle, després decridar-los a l’ordre trescops, un extrem a què totscoincidien que no seria bod’arribar per la mala imat-ge que donaria. De fet, ai-xò només ha passat un copal Parlament des de la sevarestauració. El 5 d’octubrede 1994, Joaquim Xicoy vaexpulsar el portaveu delPP Josep Curto per inter-rompre repetidament i acrits la intervenció d’un di-putat de CiU, Raimon Es-cudé, en un debat sobre elscrèdits a Port Aventura del’Institut Català de Finan-ces. Xicoy va demanar finsi tot a l’uixer que fes foraCurto, però, en negar-s’hi,i a petició del socialista Hi-gini Clotas, es va suspen-dre la sessió vint minuts ies va convocar junta deportaveus, que va convèn-cer Curto perquè es discul-pés en reprendre’s el ple. ■

Els grups parlamentaris esconjuren per rebaixar latensió dels últims debatsa Tret de la CUP, es comprometen en una reunió a no emetre desqualificacionspersonals a Torrent els recorda el codi de conducta, que permetria expulsions

Òscar PalauBARCELONA

Els diputats participants en la reunió, comentant-la amb els periodistes després de sortir-ne ■ ACN

El director del Centre d’Estu-dis d’Opinió, Jordi Argela-guet, va comparèixer ahir enla comissió d’Afers Institucio-nals per explicar els criterisd’elaboració de les enques-tes, amb què PSC i Cs van sercrítics. Segons ell, varien desde suggeriments del consellrector a partir de temes d’ac-tualitat a comparatives ambpreguntes del CIS estatal od’altres països. De l’evolucióde les respostes sobre valorsi símbols conclou que al país

hi predomina el “postnacio-nalisme”, ja que ara s’identifi-ca més “amb un nacionalis-me més cívic que ètnic”, alcontrari que en altres llocsd’Europa. El director admetiaque, tret d’un parell d’enques-tes, els va afectar poc el 155 ique ara hauran de retallar perno entrar en dèficit el 2018.La comissió va rebutjar quecomparegui la consellera El-sa Artadi per explicar vinclesamb el Consell per la Repúbli-ca i l’Assemblea d’Electes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Predomina el postnacionalisme”

El diputat de CAT-ECP Da-vid Cid va denunciar ahiruna “retallada generalitza-da” del 5% en la despesad’ens de la Generalitat ar-ran del que creu que és una“instrucció” del vicepresi-dent, Pere Aragonès. L’al-caldessa de Barcelona,Ada Colau, va expressartambé la seva indignacióen comunicar-li el governuna retallada de 2,9 mi-lions en l’aportació al Con-sorci Municipal d’Habitat-ge, que faria perdre el 30%del fons. Per explicar-ho,els comuns han demanatla compareixença d’Arago-nès i de les conselleres ElsaArtadi i Àngels Chacon alParlament. En espera derebre la proposta per nego-ciar els comptes del 2019,Cid ja avisava que “ni lamúsica ni la lletra del queestà fent Economia sonengaire bé”. El titular de Ter-ritori, Damià Calvet, vacontestar en una piuladaque el compromís per l’ha-bitatge “es manté inaltera-ble”, i es pot revertir. Desd’Economia sostenen quel’origen d’això és el tanca-ment pressupostari que al’octubre es va comunicarals departaments i ens pú-blics, que fa que no puguinesgotar partides de despe-sa si no està ja comprome-sa o els l’autoritzen ex-pressament previ informejustificatiu. Segons ells, ai-xò es usual cada novem-bre, si bé aquest any es vaavançar per poder complirel límit de dèficit (0,4%). ■

Els comunsdenuncienretalladesd’última hora

Ò.P.J.BARCELONA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE NOVEMBRE DEL 201810 | Nacional |

Un inspector i un agent dela policia espanyola impu-tats per accions violentesdurant l’1-O a l’escola Do-lors Montserdà de Barcelo-na van admetre ahir quevan donar un cop de puny ala cara d’una noia, van ar-rossegar per terra una do-na agafada per la boca i vanexecutar altres accions totemparant-se que eren“tècniques policials” da-vant “l’alt risc d’agressió”dels concentrats que pro-tegien les urnes, segonsfonts judicials.

En el segon dia de decla-racions davant el titulardel jutjat d’instrucció 7 deBarcelona, que manté 24agents imputats per “ex-cessos”, també va declararun inspector per accions aFedac Horta i un inspectoren cap per l’actuació a l’es-cola Infant Jesús.

Centres repartitsL’inspector en cap va asse-gurar al jutge que no sabiaque aquest centre i d’altreseren privats, i que dos diesabans de l’1-O van fer unareunió en què els superiorsvan donar-los les zonesd’actuació: a ell, deu esco-

les. La policia espanyola i laGuàrdia Civil havien d’ac-tuar quan els Mossos ho re-querissin per aturar el re-ferèndum, com ordenavael TSJC. En alguns casos,es van avançar i van actuaren locals de tot el país onhavien de votar autoritats,com ara el de l’expresidentCarles Puigdemont.

Pel que fa a l’ús excessiude la força, recollit enmolts de vídeos, un inspec-tor, denunciat per set ac-cions violentes, com el copde puny a a cara, va expli-car que usava la tècnicaatemi, que en arts marcialsconsisteix en cops ràpids al

cos. En el cop de puny, vaassegurar que la noia esta-va nerviosa i que la va dei-xar estabornida. També vaindicar que van usar lesporres “per netejar el perí-metre de seguretat” a la po-licia judicial encarregadade recollir les urnes. A més,els agents van dir que usa-ven les defenses “a criteripropi”, mentre que el seusuperior va declarar ques’usaven per legítima de-fensa o quan ho ordena uncomandament. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Dos agents s’escudenen l’ús de “tècniquespolicials” per l’1-Oa Un inspector i un agent admeten que van donar un cop depuny a la cara a una dona i altres accions a l’escola Monserdà

Una dona es agafada per la boca i arrossegada, a l’escola Dolors Monserdà, l’1-O ■

La fiscal de la causa contraels organitzadors de l’1-O, quedirigeix el jutjat d’instrucció13 de Barcelona, refusa queaquest procediment sigui jut-jat per un tribunal popular,com demanen les defensesexercides pels penalistes Da-vid Aineto i Jorge Navarro,entre d’altres. L’advocat del’Estat també ho refusa. L’Au-diència de Barcelona ho hau-

rà de resoldre ara.La fiscal exposa que en la

causa, amb més de quarantainvestigats, hi ha el delicte deprevaricació, el qual la juris-prudència del Suprem des-carta que sigui arrossegat aljurat per la connexió amb al-tres delictes, que en aquestcas són la malversació defons i la revelació de secrets, ino es poden separar, clou.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La fiscal descarta el jurat per l’1-O

1421

66-1

1979

01Q

TONI DALMAU

En la seva primera entre-vista des de l’exili a Brus-sel·les concedida a unmitjà català, el presidentPuigdemont afirma a ElPunt Avui Televisió quel’evolució dels fets, ambuna part dels consellersdetinguts i els altres exi-liats, posa en evidènciaque “al davant no tenimun estat democràtic” ique persisteix aquell Es-tat espanyol del segleXIX i XX que resolia lescrisis a cop de col·lapseconstitucional, a cop dedestruir la seva pròpiaconstitució “com ha fetara” i a cop de violència.“Pensàvem –hi afegeix–que la UE, l’OTAN, la so-cietat de la informació, lainternacionalització,haurien generat les vacu-nes suficients en un estatde tradició autoritària, ique aquesta vegada sí, fe-

“Al davant no tenim unestat democràtic”

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 15 de novembre del 2017

“Vàrem seringenus encreure quel’Estat mai

aplicaria aquestarepressió”ORIOL JUNQUERAS President d’ERC

liçment, podríem seureen una taula de negocia-ció.”

En la mateixa entre-vista, el president asse-gura que no hi va havercap compromís de l’Estatde no aplicar el 155 si elgovern català convocava

eleccions, que amb l’exilia Bèlgica s’intenta salvarla legitimitat del govern ique les decisions de que-dar-se o d’anar-se’n quevan prendre els mem-bres del govern “han es-tat personals, respecta-des i legítimes”. ■

“Nosaltresfarem de lesurnes el seumalson”

GABRIEL RUFIÁNDiputat d’ERC

“Ens volienaïllar i estemmés unitsque mai”

JORDI CUIXART President d’Òmnium Cultural

“Votaré elPSC sensecomplexos”

JOSEP ANTONI DURANI LLEIDA Exlíder d’UnióDemocràtica de Catalunya

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE NOVEMBRE DEL 201812 | Nacional |

197415-1184971T

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La magistrada de guàrdia deljutjat d’instrucció 28 de Bar-celona va deixar ahir en lliber-tat amb càrrecs els tres mem-bres dels CDR detinguts perla concentració de protestacontra la manifestació del sin-dicat policial Jusapol al 29 desetembre. Els detinguts, quevan refusar de prestar decla-ració, són investigats per de-lictes contra la integritat mo-ral, amenaces i desordre pú-blic. ■ REDACCIÓ

Manuel Murillo Sánchez, el veíde Terrassa empresonat alcentre penitenciari de Briansperquè volia atemptar contrael president espanyol, PedroSánchez, va ser condecoratdesprés de les eleccions del21-D per l’Associació d’Amicsde la Guàrdia Civil, segons pu-blicava ahir el diari Público. Lacondecoració es va fer al fe-brer en una acte a la coman-dància de Travessera de Grà-cia de Barcelona en què elfranctirador es va fotografiaramb tres tinents coronels delcos armat. Segons el diari, di-

Condecorat l’home quevolia matar Sánchez

Llibertat ambcàrrecs per als tresdetinguts dels CDR

POLÍTICA

Pinten de groc elportal del domicilide Llarena

POLÍTICA

POLÍTICA

L’organització juvenil Arran,vinculada a la CUP, va penjarahir a les xarxes imatges enquè es veuen dues personesencaputxades i vestides denegre que llancen pintura gro-ga al portal d’un domicili deSant Cugat on asseguren queviu el jutge Llarena. Denun-cien les “sentències desme-surades” que preveuen els de-lictes imputats en la instruc-ció del jutge contra els líderspolítics i civils. ■ REDACCIÓ

verses fonts que volen mante-nir l’anonimat vinculen la con-decoració amb el servei deMurillo com a guàrdia jurat alCTTI de la Generalitat, l’orga-nisme que havia de centralit-zar el referèndum de l’1-O ique va ser intervingut per laGuàrdia Civil des del 20 de se-tembre previ. Murillo va tornara ser contractat amb l’aplica-ció del 155. La Guàrdia Civil hanegat a Público haver conde-corat Murillo i atribueix el re-coneixement a un “acte pri-vat” de l’associació d’amicsdel cos armat. ■ REDACCIÓ

Manuel Murillo, envoltat a l’acte per tres tinents coronels dela Guàrdia Civil destinats a Catalunya ■ PÚBLICO

“Les eleccions municipalssón la primera oportuni-tat de passar comptes ianalitzar el canvi d’estra-tègia de JxCat i ERC res-pecte a l’1-O”, afirmavaahir la regidora barceloni-na i membre del secreta-riat de la CUP, Eulàlia Re-guant, davant del que con-sidera un “bloqueig” impo-sat fet per l’Estat del Parla-ment i “acatat per les for-ces sobiranistes i d’es-querres”. La regidora hoafirmava en la presentaciódel programa electoralmarc que la CUP comen-çarà a debatre territorial-ment amb entitats i col-lectius per tancar-lo al de-sembre i aprovar-lo el 12de gener.

Així, la formació inde-pendentista veu les elec-cions del maig com una“revàlida sobre la unilate-ralitat i la necessitat d’uncanvi de model des debaix” i no pas com unesplebiscitàries sobre la in-dependència de Catalu-nya. Pels anticapitalistesés una oportunitat perdesobeir les “imposicionsconstants” de l’Estat a lasobirania legislativa delParlament però també pertrencar amb “l’autoblo-

queig de les forces sobira-nistes i d’esquerres, enca-parrades a acatar” les de-cisions dels alts tribunalsen tombar, per exemple,les lleis de drets socials.

Reguant defensa que“la mobilització popular iles municipals” han depermetre trencar aquest“doble bloqueig” en unpaís que la formació veu“al caire del col·lapse insti-tucional, econòmic i ecolò-gic”. Per anar més enllàdels marcs establerts perl’Estat i la UE, el regidor deVic Joan Coma defensa ex-ercir “si cal la desobedièn-

cia col·legiada com a l’1-O iel 3-O” i, com a membre dela comissió del programaelectoral, assenyala lesprioritats: respondre al“segrest” dels ajunta-ments per part del deute

financer; revertir les ex-ternalitzacions i privatit-zacions de serveis com aral’aigua i els residus –“unade les grans fonts de cor-rupció”–; plantejar alter-natives cooperatives i eco-lògiques a la nova “fal·leraurbanística”; comprome-tre’s amb alternatives deproducció i consum ener-gètic; reforçar el feminis-me i l’antiracisme des delsmunicipis, a més de fisca-litzar “amb mà de ferro lacorrupció i la perpetuacióde càrrecs electes” que te-nen lligams amb “les gransfamílies que governen”. ■

a Reguant diu que no són plebiscitàries, sinó l’oportunitat per trencar el“bloqueig” institucional, econòmic i social que el Parlament “accepta”

Xavier MiróBARCELONA

La CUP vol eleccions localsde ruptura contra l’actualestratègia de JxCat i ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“No són plebiscitàries,sinó una revàlidade la unilateralitati la garantia de dretssocials bloquejats”Eulàlia ReguantREGIDORA I MEMBRE DELSECRETARIAT NACIONAL DE LA CUP

Coma, amb les regidores Mariona Pascual (Sant Celoni) i Eulàlia Reguant (Barcelona) ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE NOVEMBRE DEL 201814 | Nacional |

els sis guardons per votaciópopular que s’atorguen eldia 26 de novembre a l’Au-ditori de Girona, destaquen

els premis Primer d’Octubre i Repu-blicà de l’Any, que els subscriptorsvan poder escollir l’estiu passat en-tre diversos nominats i nominades.

La majoria de les més de dues milpersones que van participar en lavotació telemàtica convocada pelsetmanari La República van atorgarel premi Primer d’Octubre a LluísLlach, que compartia nominacióamb la productora i cineasta IsonaPassola i amb el periodista VicentPartal. En aquest premi, es tenia encompte la trajectòria personal decompromís pacífic i democràticamb la construcció de la Repúblicacatalana, valorant especialment elcompromís cívic. Lluís Llach ha es-tat i continua sent aquests últims

Danys una figura política de primerordre en el republicanisme, una po-sició que ha assolit després de tan-car una brillantíssima carrera pro-fessional en el món de la música i

compaginar, en els últims anys, l’ac-tivisme amb la literatura.

Paral·lelament, els subscriptorsde La República, El Punt Avui,L’Econòmic, L’Esportiu i CataloniaToday han atorgat el guardó Repu-blicà de l’Any al productor JaumeRoures, en reconeixement a la sevatrajectòria professional, igualmentvalorant-ne el compromís cívic. Enla mateixa categoria que Roures, as-piraven al premi la cuinera Ada Pa-rellada i l’entrenador Pep Guardio-la. Jaume Roures, a banda de la sevacarrera d’èxit en el món audiovisuali dels drets esportius al capdavantde la firma Mediapro, ha destacatdurant tota la seva trajectòria pro-fessional, i molt especialmentaquests últims anys, per la direccióo producció de documentals i filmscompromesos amb el moment his-tòric, des dels dedicats a Llach oSalvador Puig Antich fins als mésrecents sobre el procés Les clave-gueres d’Interior, 1-O i 20-S.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La gran trobada del setmanari La República

Carles RiberaGIRONA

Mèrits personalsi professionalsPREMI PRIMER D’OCTUBRE · Lluís Llach, premiat pels lectors per la sevatrajectòria REPUBLICÀ DE L’ANY · Jaume Roures guanya també la votació

Lluís Llach i Jaume Roures ■ JOSEP LOSADA / ORIOL PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Obsequi. Els assistents al’acte rebran com a recorduna insígnia amb lallegenda “100% República”

Reserveu fins a 2 invitacions aconfirmacions@lrp.cat o al 972 18 64 47 (de 9 a 14 h)

Veniu al lliurament delsPremisRepublicans de l’Any

Dilluns, 26 denovembre,a les 20 h, a l’AuditoriPalau de Congressos deGirona

Reserveu fins a 2invitacionsa confirmacions@lrp.cat

Us confirmarem lainscripció per correuelectrònic

No us perdeu un acte dereivindicació id’agraïment als mésrepublicans

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE NOVEMBRE DEL 201816 | Nacional |

1854

92-1

1962

21Q

Els delictes de lesa huma-nitat no prescriuen mai,per això l’Ajuntament deBarcelona ha formalitzatals jutjats de la ciutat unaquerella contra el jutge mi-litar que el gener del 1974va redactar la sentènciaen què es condemnava amort el jove llibertari Sal-vador Puig Antich. L’es-crit d’acusació, signat perla lletrada Laura Parés, esdirigeix contra l’avui advo-cat Carlos Rey, que a finalsdels setanta tenia el càrrecde capità de l’exèrcit espa-nyol i exercia de jutge mili-tar.

Rey va ser un dels setjutges que van formar elconsell de guerra, el 8 degener del 1974, i com queera l’únic que tenia conei-xements jurídics va ser de-signat ponent i, en aques-ta condició, va redactar isignar la resolució que vaenviar al garrot vil el jovellibertari. En abandonar la

carrera militar, Rey va de-dicar-se de ple al món deldret penal, exercint sem-pre a Barcelona, i va por-tar casos coneguts, entreels quals destaca la defen-sa de la que va ser presi-denta del PP català, AliciaSánchez-Camacho.

El nucli de l’escrit d’acu-sació es fonamenta en lesmúltiples evidències quedemostren que el procésjudicial contra Puig An-tich va estar ple d’irregula-ritats i que el sistema re-pressiu del règim fran-quista, policia i exèrcit, esva coordinar per represa-liar el militant del Movi-ment Ibèric d’Allibera-ment (MIL).

Un judici tràmitEn aquest sentit, en el textde la querella s’afirma que“el judici va ser un simpletràmit per donar aparen-ça de legalitat a la condem-na a mort” i que aquesta jaestava decidida abans dela celebració del consell deguerra. En aquesta estra-

tègia, que no va donar capoportunitat a la defensa del’acusat, que sistemàtica-ment va veure vulneratsels seus drets, la participa-ció de Rey redactant i sig-nant la sentència va serdeterminant.

Entre altres coses, en laquerella s’afirma que ambla seva actuació Rey va do-nar cobertura a la policia,que va “adequar els fetsper presentar-los com undelicte de terrorisme”, is’afegeix que només que lajustícia militar hagués au-toritzat la pràctica de laprova balística, que es vadenegar reiteradament,“s’hauria desactivat l’acu-sació d’homicidi” contraPuig Antich.

L’argumentari jurídicde la querella fonamental’acusació en el fet que tot ique els delictes de quès’acusa Rey no eren vi-gents en el moment delsfets en la legislació espa-nyola, sí que ja eren reco-neguts en el dret interna-cional, almenys des del

1946, i això fa “indiferent”que no els hagués recollitla legislació franquista.

L’acusació es basa en ladoctrina que es va establirarran dels judicis de Nu-remberg, contra els diri-gents de l’Alemanya nazi, ique s’ha desenvolupat alllarg dels anys. Ambaquest argumentari sesosté que Carlos Rey no espot beneficiar ni del pre-cepte exculpatori de l’obe-diència deguda a les lleisvigents o a les ordres rebu-des per superiors, ja que ladoctrina internacional encasos similars ha tirat perterra aquest argumentque descarrega de respon-sabilitat penal. ■

El cas PuigAntich arribaals jutjats deBarcelona

Jordi PanyellaBARCELONA

a L’Ajuntament de la capital formalitza l’acusació contra eljutge militar que l’any 1974 va dictar la condemna a morta S’acusa Carlos Rey d’un delicte de lesa humanitat

La llei d’amnistia del 1977 vaservir per fer sortir els presospolítics que el franquisme ha-via tancat a la presó i, amb eltemps, ha servit també perprotegir els botxins d’aquellsciutadans represaliats per ladictadura quan algú ha pre-tès passar-hi comptes judi-cials pel dany que els vancausar. Això és el que ha suc-ceït amb la coneguda quere-lla argentina, en què els tribu-nals espanyols han protegitles persones investigades perla jutgessa María Servini deCubria al·legant que la lleid’amnistia els eximeix de res-

Carlos Rey, amb la seva clienta Alicia Sánchez-Camacho, en una imatge d’arxiu ■ P. SOLÀ / ACN

ponsabilitat. Preveient que eldebat jurídic giri per aquestcostat, la lletrada Laura Parésdemana en l’escrit de la que-rella que el jutjat que assu-meixi el cas promogui unaqüestió d’inconstitucionalitatcontra la llei d’amnistia. Se-gons la lletrada, els tractatsde dret internacional que haanat incorporant la legislacióespanyola, en relació amb laprotecció dels drets humans iels drets civils, fan que la lleid’amnistia del 1977 atempticontra els principis fonamen-tals de la Constitució i pertant hauria de ser derogada.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La llei d’amnistia, qüestionada