EXEMPLARS FESTAd’ells, ens vestim d’època, engalanem les nostres cases i bal-cons, sortim al carrer, xalem i cridem amb força sempre: Terra d'aigua Terra d'un riu Visca la Vegueria

«»

diari ebrediariDIVENDRES 24 DE JULIOL DE 2015 núm. 775

15.000EXEMPLARS

«»«»

FESTA

HISTÒRIA

i

FESTA

HISTÒRIA

DIVENDRES 24DE JULIOLDE 20152

diarimésebre

www.mesebre.catOPINIÓ

mésmésdiari

ebreEdita:

Limicola, SLDL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Direcció:Isabel Carrasco.

Direcció de continguts i redacció:Michel Viñas.

Premsa:Maria ParraFotografia:

Yasmina CurtoJesús Ruiz

Disseny i maquetacióJesús Ruiz

Versió ‘on line’:Dani Mayandia

Publicitat:[email protected]

610 20 33 25Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsa

Mitjans Grup Més Ebre:Canal terres de L’Ebre

(Canal 34 TDT)

C/ Cervantes, 1343500 - Tortosa (TARRAGONA)

Tel.: 877 180 170www.mesebre.cat

L’opinió del diari queda reflectidaexclusivament a través de l’edito-rial. Els articles de la secció d’o-pinió expressen els criteris de quiels signa i el diari no els fa seus

necessàriament.

15.000 exemplars

55.000 lectors

Ja ha començat l'esperada Festa delRenaixement que posa de manifest l'esplen-dor de la ciutat de Tortosa al segle XVI.Aquest any, es lliurarà l’Estendard de la Festaa Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries,per la seva aportació a la Festa amb laTaverna d’Enrico i per haver estat guardonatsamb el Premi Nacional de Cultura.Sonadors, trompadors i d'altres tocadors vin-guts d'arreu animaran la Festa. Passejarem

pel nucli antic i ens endinsarem en el passatenvoltats d'una multitud de personatges.Més festes arreu del territori com les de SantCarles de la Ràpita. 10 dies plens d'especta-cles, foc, cercavila, gegants, cap-grossos....

Tot estant envoltats de mar i muntanya.Un cap de setmana per oblidar la calor i suard'alegria.

Editorial

A gaudir del segle XVI i del segle XXI sense sortir de Casa

Per la Diputació de les Terres de l’Ebre

OPINIÓ

Estem a poques hores perquè es tor-nin a obrir les portes d’una nova edi-ció, la vintena, de la nostra Festa delRenaixement. Una festa que entre totsels tortosins i tortosines hem fet nos-tra i amb la qual volem obrir-nos i obrirla nostra ciutat a aquells que vulguinconèixer el nostre passat i l’esplendord’una ciutat al segle XVI.Ja conto les hores que queden per tor-nar a sortir al carrer i sentir aquellaolor, aquell soroll, aquell ambient, queimpregna la Festa. Sentir el bullici,veure els edificis engalanats, la gentvestida d’època, els músics i artistes que omplen els carrersamb el seu art, la vida als campaments, en definitiva, la Festa.Una festa que ja ha fet vint anys i que en el seu recorregut finsaquí ha anat creixent, incorporant espectacles i actes propis,descobrint espais, explicant-nos la nostra història a través d’ex-posicions, col·loquis i visites guiades. Una Festa que ha acon-seguit importants distincions a nivell nacional. Per això, esperoque aquesta vintena edició, que coincideix amb efemèridescom la dels 500 anys del naixement de Santa Teresa de Jesúsi la celebració en algunes ciutats dels 500 anys de la mort deFerran d'Aragó, sigui un punt d’inflexió perquè la Festa continuïcreixent i esdevingui un dels principals elements de promocióeconòmica, turística i cultural de la nostra Tortosa. Perquè comhe defensat moltes vegades, la Festa del Renaixement és lafesta dels tortosins per a la gent de fóra, per mostrar el nostreric patrimoni, les nostres costums, els nostres productes, elnostre tarannà.Per tant, amb aquestes paraules us encoratgem a deixar-nosseduir per la nostra Festa del Renaixement, a que gaudimd’ells, ens vestim d’època, engalanem les nostres cases i bal-cons, sortim al carrer, xalem i cridem amb força sempre:Terra d'aiguaTerra d'un riuVisca la Vegueria de Tortosa!

Enric Roig MontagutExdirector de la Festa del Renaixement i portaveu del PSC a

l’Ajuntament de Tortosa

Vine i deixa’t seduir!

OPINIÓ

Bandera ‘reivindicant la nostraFesta’, a l’Ajuntament de la Ràpita

ACTUALITAT

La Diputació és una institució del govern local que actuasobre la ciutadania de manera directa o cooperant amb elsajuntaments. Sense entrar en altres consideracions d’es-tructura territorial pròpia, és important ser conscients dela gran quantitat de recursos, i també serveis, que prestala Diputació als ajuntaments i les entitats del nostre territo-ri. El criteri pel qual es determina la distribució d’aquestsrecursos és purament polític, amb una absència notablede cap criteri territorial. Així, el fet de tenir el mateix colorpolític que el govern de la Diputació de Tarragona, tradicio-nalment ha estat un factor clau a l’hora de poder comptaramb el seu suport decidit. Mai no s’ha fet una distribució dels recursos de laDiputació segons l’extensió territorial i la quantitat depoblació que representem les Terres de l’Ebre; i mai nos’han vist les Terres de l’Ebre com una unitat d’actuació des de la Diputació. Per això, segu-rament, sempre hem tingut les de perdre en aquesta distribució respecte d’altres territoris.No n’hem estat mai la prioritat. Des de la Presidència de Josep Poblet, només s’ha aplicat una descentralització estètica,però no real, cap a les Terres de l’Ebre, que han patit i continuen patint una atenció menorque altres territoris de la demarcació. Descentralitzar de manera real la Diputació no signifi-ca obrir una subseu a Tortosa, o bé nomenar un polític de les Terres de l’Ebre vicepresidentde la institució. Des d’Esquerra Republicana, proposem una divisió formal, efectiva, funcionali de pressupost de la Diputació de Tarragona actual en dues parts. Aquesta descentralitza-ció té dos objectius clars: apropar més mitjans i recursos a les Terres de l’Ebre i descentra-litzar serveis, creant així l’embrió de la futura vegueria. I aquesta mesura, que podria ser d’a-plicació immediata, només depèn del fet que els diputats provincials tinguin la mateixa volun-tat política que en el seu moment va tenir la Generalitat per descentralitzar el seu Govern ales Terres de l’Ebre.Per dur-ho a terme, convidem el conjunt d’agents socials i econòmics del nostre territori, comtambé el conjunt de diputats provincials ebrencs, a exigir decididament els recursos i mitjansque pertoquen al nostre territori. Cal que la delegació de la Diputació que hi ha a Tortosa deixide ser un simple decorat, es doti de recursos i mitjans, i que aquests puguin ser adminis-trats, en gran part, des de les Terres de l’Ebre. Posem fil a l’agulla, modifiquem, des del debat, l'estructura organitzativa de l'ens provincial iduguem a terme de manera immediata i efectiva una descentralització comandada pels dipu-tats ebrencs. Només així podrem gaudir des de les Terres de l’Ebre d’un finançament equita-tiu i dels recursos que ens pertoquen: fugint del model actual, pel qual tenim en mans foras-teres les polítiques de suport a aspectes que són clau per al desenvolupament del territori.No podem renunciar a continuar reivindicant-nos per consolidar les Terres de l’Ebre com unterritori major d’edat, un territori amb personalitat pròpia, a qui no li cal ser tutelat per ningú.

Albert SalvadóPresident Federació de l’Ebre

d’Esquerra Republicana de Catalunya

En el plenari extraordinari va quedar constituït el nou cartipàs municipal: Alcalde Dani Andreu Falcó.1er Tinent Alcalde Simón Falcó Moreso. 2ona Tinent Alcalde Natividad Bernal Bermúdez. 3er TinentAlcalde Albert Curto Zapater. Delegació de competències: Simón Falcó Moreso: regidories de Go-vernació, Serveis Municipals, Participació Ciutadana, Mitjans de Comunicació i Medi Ambient; Nati-vidad Bernal Bermúdez: regidories de Benestar Social i Família, Salut Pública i Pagesia; Míriam Fe-rrando Blesas: regidories d’Ensenyament i Turisme; Yolanda Tomàs Ferré: Esports i Espais Naturals;Albert Curto Zapater: Urbanisme i Joventut; Albert Borràs Tafalla: Cultura i Imatge Municipal; Mont-se Mola Arques: Promoció Econòmica i Festes; Dani Andreu Falcó Alcalde i regidories d’Hisenda iComerç.

Constituït el nou cartipàs municipal a l’Aldea

Les 4 Penyes Taurines que hi ha a laRàpita, Cerril, Bou Capllaçat, Tradició iEnfundats “vam demanar al govern muni-cipal, format per ERC, PSC,SI IVC depenjar una bandera a l’Ajuntament reivin-dicant la nostra festa, cultura i tradició,taurina. La mobilització va venir arran dela negativa de tots els partits politics, alParlament, dels punts llegits a la la mani-festacio taurina del dia 19 d’abril, per cert multitudinària.La moció fou aprovada i serem el primer poble a les Terresde l’Ebre en col.locar-la. I hi serà durant totes les FestesMajors i festes del barri que són del dia 23 de juliol fins al’1 de juliol, i al setembre”.Des de les Penyes rapitenques també s’informava que “labandera es penjarà aprofitant el començament de les fes-tes, el dia 23 per la tarda, quan arribe el boucapllaçat, dinsdel camió. Els presidents de les 4 Penyes juntament ambJosep Navarro com aficionat, el nostre alcalde JosepCaparrós, i el regidor de festes, Enric Vidal, faran lacol.locació de dita bandera, llegiran un petit manifest, i esprocedirà al començament de la nostra Festa Major, orga-nitzant l’acte la Penya del Bou Capllaçat, i com a novetat,tindrem les carretilles capllaçades per als més minuts, pera demostrar que no perdem les arrels. Perquè qui perd lesarrels perd la seva identitat”.

DIVENDRES 24 DE JULIOLDE 2015

diarimésebreTERRES DE L’EBRE

3www.mesebre.cat

FOTO: MES EBRE «»

Però, quin és exactamentel pla cap a la secessióque preveu desenvoluparaquesta candidatura?D'una declaració d'inici delprocés sobiranista fins aunes eleccions consti-

tuents en 18 mesos,aquests són els passosque es fixa 'Junts pel Sí', ique responen majoritària-ment al full de ruta signadaen març pels partits sobi-ranistes, al seu torn inspi-rada també en els treballsdel Consell Assessor per ala Transició Nacional.

Inici del procésEn cas de majoria indepen-dentista el 27 de setembre-per al que caldria sumartambé a la CUP- 'Junts pelSí' preveu que el Parlamentaprovi "una declaraciósolemne en què es procla-marà que, en virtut delmandat rebut de la ciutada-

nia, s'inicia el procés d'in-dependència". La declara-ció es comunicarà a "lesautoritats de l'Estat espan-yol, de les europees i de acomunitat internacional", itraslladarà a la Generalitatun mandat per implemen-tar les mesures previstesen el full de ruta.

Una cosa que 'Juntspel Sí' ha volgut deixarben clara en la sevapresentació és que, sis'imposen en les elec-cions del 27 de setem-bre, el procés d'inde-pendència deCatalunya no té marxaenrere. "Anem a per totes",proclamava RaülRomeva, número ud'aquesta llista pacta-da per Convergència,ERC i les entitats sobi-ranistes.

«Junts pel Sí»CDC, ERC i les entitats sobiranistes presenten i donen nom a la candidatura unitària

Els carrers i places de Tortosa s’han vestit d'època per rebre el segle XVI i per endinsar-se de ple en la Festa delRenaixement, que aquest any arriba a la seva vintena edició. Entre les novetats, hi ha la recuperació d'un nou espai, la plaçaMossèn Sol, que ha estat urbanitzada de manera integral, i que acollirà dues de les tavernes de la Ruta de la Saboga. Elsmercats i els diferents itineraris dels espectacles de carrer continuen desenvolupant-se a banda i banda del castell de laSuda, pels barris del Centre, Santa Clara, Rastre i Remolins.Aquest any hi haurà fins a 12 espectacles d'aforament limitat, entre els quals destaquen les Gàrgoles, dels francesos Cie.du Chaland, que faran a Tortosa la seva última actuació abans de dissoldre la companyia. La Dansa del Dervitx, elsMercatores, la Jueva de Tortosa, el Ball dels Ardents, la Celestina, el Foc del Comyr, o la Taverna d'Enrico, que enguany por-taran l'estendard de la Festa, són alguns dels espectacles que cal anotar a l'agenda i fer la reserva amb antelació (www.fes-tadelrenaixement.cat) abans que s'esgotin les entrades (alguns són gratuïts, però l'aforament és limitat). Més enllà dels espectacles, la Festa del Renaixement és sobretot al carrer, als mercats, amb els grups de música i dansaque trobarem per tot arreu i a totes hores, amb els grups de teatre i animació ambulants, entre els quals no faltaran elsAbanderats de Tortosa i els d'Arezzo, que ens tornen a visitar. Els campaments i mostres d'oficis, els comerciants plantantel taulell al carrer, i els llocs de menjars adaptant les seves cartes a la gastronomia de l'època contribuiran a donar versem-blança a l'eslògan de la Festa: l'esplendor d'una ciutat al segle XVI. Més informació a la plana 24.

Tortosa ja gaudeix del seu RenaixementAhir, tret de sortida

Segons declaracions d'Irene Negre, membre del Se-cretariat Nacional, "l'Assemblea donarà suport a to-tes les llistes pel Sí. Continuarem treballant amb lacampanya d'estiu On tot comença i amb la mani-festació a la Meridiana del dia 11S. Treballarem fer-mament per ampliar la majoria social a favor de laindependència de Catalunya per guanyar les elec-cions plebiscitàries del 27S". Pel que respecta a lallista, ha afegit que "està clar que l'ANC estem moltil·lusionats amb la llista Junts pel sí, de CDC i ERCde la qual formen part membres que representen lasocietat civil i el moviment social i fortament vincu-lats a l'ANC i Omnium Cultural, però l'ANC continua-rem mantenint la nostra transversalitat i donaremsuport a totes les llistes que es presentin pel Sí a laIndependència". La rumorologia indica que hi haurà re-presentació ebrenca en la llista, confirmant el desig depoder estar-hi presents. Però, oficialment, no ha trascen-dit qui serà la persona escollida, malgrat que ja hi ha unnom que sona amb força, tot i que s’ha desmentit.

Des l’ANC Terres de l’Ebre:

“Continuarem donant suport a totesles llistes que es presentin pel SI a la independència”

REDACCIÓ

EFE


diarimésebre

www.mesebre.catTERRES DE L’EBRE

«»«»

El conseller d’Agricultura,Ramaderia, Pesca iAlimentació, JordiCiuraneta, acompanyat dell’eurodiputat deConvergència, RamonTremosa, s’ha reunit aquestdijous al matí amb el direc-tor general de Salut Públicai Seguretat Alimentària dela Comissió Europea,Ladislav Miko per demanar“suport i una major implica-ció de la Unió Europea en lalluita contra una plaga queno tan sols posa en riscl’activitat socioeconòmicade la majoria dels poblesdel Delta i els milers defamílies que viuen del cultiude l’arròs sinó també lagarantia de conservaciód’uns hàbitats que per laseva gran riquesa d’espè-cies de fauna i biodiversitathan estat protegits des de

fan molts anys i recentmentdeclarats també reserva dela Biosfera”. L’objectiu de lavisita del responsable de laComissió europea és conèi-xer de primera mà la situa-ció i impacte actual de laplaga a Catalunya. Aquestatrobada s’inscriu en les reu-nions prèvies celebrades aBrussel·les amb la partici-pació de l’actual conseller il’eurodiputat RamonTremosa així com tambéd’altres representants deles institucions del Delta idels agents del territoriafectats. A la reunió tambéhi ha assistit els directorsgenerals d’Agricultura iRamaderia, Alfons Vilarrasa(actual màxim responsablei coordinador delDepartament d’Agriculturaper al Pla de Lluita contra elcargol) i Joan Girona, direc-tor general d’Alimentació,Qualitat i IndústriesAgroalimentàries. Un copfinalitzada la trobada oficial

amb el conseller, LadislavMiko i Ramon Tremosa,s’han traslladat amb elsdirectors generals delDepartament d’Agricultura,Alfons Vilarrasa i JoanGirona a Deltebre, on vanvisitar diverses parcel·lesafectades, acompanyats

del Delegat del Govern ales Terres de l’Ebre,Francesc Xavier Pallarès, ide l’alcalde de Deltebre,Lluís Soler per tal d’analit-zar les mesures desenvolu-pades i mantenir contacteamb els tècnics i la restad’agents implicats del terri-

tori. Tal com es va informarfa una setmana, el conse-ller Ciuraneta va anunciarque es destinaran aCatalunya durant els pro-pers 5 anys, un total de 5milions d’euros a l’execucióde les actuacions vincula-des al Pla de lluita.

Lluita per erradicar elcargol poma.

Ple deDeltebre

El ple municipal de Deltebre haestat marcat pel fre delsgrups polítics de l’oposició(Compromís d’Esquerres,ERC, PP i CUP) a la modifica-ció de pressupost proposadaper l’actual equip de govern.Aquesta modificació, queascendia a un total de195.934€, segons nota del’Ajuntament, permetia la crea-ció d’una partida d’ajuts d’ur-gència social per a la gentmés desafavorida per valor de15.000€, la realització d’unaauditoria i la reforma dels des-patxos i adequació del mobilia-ri de l’Ajuntament en quatregrans àrees funcionals, per tald’optimitzar la feina delstècnics i posar en funciona-ment l’Oficina d’Atenció a laCiutadania per donar un millorservei als veïns del municipi.L’alcalde de Deltebre, LluísSoler, ha demanat “responsa-bilitat i un mínim marge deconfiança a la resta de grupspolítics del consistori per talde no posar pals a les rodes aunes de les primeres mesuresi accions de canvi que han dedonar més eficiència i ordreintern a l’Ajuntament”.

El conseller d'Agricultura aconsegueix el suport de 4 direccions generals de la Unió Europea

Per cercar mesures d'erradicació del cargol poma

Cinc persones amb Trastorn Mental Sever del Centre Especial de Treball de laFundació Pere Mata treballen, des de dimecres 15 de juliol i fins a meitat novem-bre, en la neteja i arranjament del Camí de Sirga fins a Sant Jaume d’Enveja. Hofan en el marc del conveni de col·laboració entre l'Obra Social la Caixa i laDiputació de Tarragona, a través del qual “la Caixa” destina durant 2015 un totalde 450.000 euros per facilitar l'acce ́s al món laboral a 49 persones en risc d'ex-clusió per mitja ̀ de la realització d'onze projectes a les comarques tarragonines.D’altra banda, l'Ajuntament d'Amposta acaba d'iniciar una campanya de civismesobre l'ús correcte dels contenidors soterrats. En concret, fa incís en els objec-tes voluminosos. "Hem detectat que existeix una dina ̀mica, potser per desconei-xença o potser per incivisme, de llençar els objectes voluminosos a les illes decontenidors soterrats, quan no esta ̀ permès", assenyala l'alcalde, Adam Toma ̀s,"això genera brutícia i molt mala imatge per al conjunt de la poblacio ́". Per posarsolució al problema de forma immediata, "s'ha incrementat, temporalment, el ser-vei de recollida de voluminosos a les illes de contenidors”.

Cinc persones en risc d'exclusiónetegen el Camí de Sirga

D’Amposta a Sant Jaume

L’Ajuntament de la Ràpita ha engegat aquestsdies una campanya informativa i de neteja dela platja de Garbí per la presència d’algues id’eriçons a les aigües. Donada la qualitat del’aigua i l’augment de la temperatura per l’o-nada de calor, la presència de macròfits imol·luscos a la platja de Garbí ha anat enaugment els darrers dies. Per aquest motiu,el Govern municipal ha instal·lat dos panellsde fusta informatius, en català i castellà, queavisen els banyistes perquè evitin les zonesafectades. Els rètols estan ubicats a uns dosmetres mar endins i delimiten la zona concre-ta on s’ha detectat presència d’aquestesespècies.

Campanya informativa i de netejade la Platja de Garbí

A la Ràpita


diarimésebreTERRES DE L’EBRE

5www.mesebre.cat

«» «»

El projecte Veuetes va néixer fa quatre anys a l'Escola Bressol del Delta de l'Aldea, com a resultat de la voluntat dels professionals de la Llar d'infants, la regidoria d’educacióde la població i antena aldaia, per buscar alguna activitat original per als més petits del centre, però ha acabat convertint-se en un projecte que ha superat expectatives, unprograma de ràdio on els més menuts són els protagonistes.Aquest projecte permet involucrar a les famílies de primera mà, i participar conjuntament amb els menuts i menudes, fent amb ells els programes.Veuetes és un projecte innovador i únic en els seu àmbit d'educació, una iniciativa què permet arribar, per mitjà de la radiodifusió, no tan sols a tota la comunitat del poble,sinó que també a la resta de les poblacions de l'entorn totes les tasques, que des de l'escola Bressol s'hi realitzen.A partir del setembre tornarem a reempendre les emissions, ens dissabtes i diumenges a les 11:00 hores del matí, ens podreu escoltar, per Antena Aldaia.

Veuetes, un programa de radio fet per pares i fills/esL’Onada Bressol del Delta a Antena Aldaia.

El delegat del Govern a lesTerres de l’Ebre, XavierPallarès, ha presidit aques-ta setmana la darrera ses-sió ordinària del Consell deDirecció de l’AdministracióTerritorial de la Generalitat,abans del període de vacan-ces d’estiu.En la roda de premsa pos-terior a la reunió de Govern,Xavier Pallarès ha deixatpalès que, malgrat les infor-macions suggerides desdel COPATE de no poder fermés tractaments contra lamosca negra aquest any,“els tractaments continua-ran sota criteris tècnicsquan sigui necessari, tals’ha fet fins ara, perquè elGovern està treballant perobtenir l’exempció del 21%d’IVA d’aquest ens i sinóampliarem els recursos quehi destinem” – ha destacatel delegat del Govern queha explicat que “la climato-logia fa que la gestió delstractaments sigui complica-da de planificar, ja que cadaany estem a expenses delcabal del riu o de les tempe-

ratures o de la humitatperò, comptem amb elfinançament de cinc depar-taments de la Generalitat itambé d’una plurianualitatque permet als tècnics ajus-tar al màxim els tracta-ments”. D’altra banda, eldelegat del Govern haavançat que l’obra de sote-rrament de la línia elèctricaque subministra l’energia ales Salines de la Trinitat dela Punta de Banyacomençarà en unes setma-nes “un cop l’empresa tin-gui tots els permisos llestosper aquesta important obraque solucionarà d’una vega-da per totes els problemesde subministrament i tambémediambientals que supo-sa l’actual línia que recorrela barra del Trabucador”. Almateix temps, també haavançat que les obres del’edifici dels ServeisTerritorials de la Generalitatal carrer Montcada esreprendran les properessetmanes, després de laFesta del Renaixement deTortosa.

De la reunió del Consell deDirecció, Xavier Pallarèstambé ha destacat que elDepartament de Salutfinançarà diversos profes-sionals – psicòlegs i psico-pedagogs – de reforç perfacilitar la integració esco-lar d’aquells infants i jovesamb problemes d’adapta-ció social, que permetin elseu ingrés a la vida escolari millorin la seva convivència

amb la resta d’alumnat.Alhora, ha anunciat la deci-sió del Departament deSalut de posar en funciona-ment una Unitat deFibromialgia a les Terres del’Ebre, que permetrà alspacients estalviar-se des-plaçaments a d’altres cen-tres i descongestionar elservei del Clínic, centre dereferència en aquestamalaltia a Catalunya.

Finalment, el delegat delGovern també ha avançatque el proper 4 d’agost esreunirà el Consell Econòmici Social de les Terres del’Ebre (CESTE) per debatrela proposta del PlaEstratègic i per l’Ocupacióde les Terres de l’Ebre, ambla participació del secretarid’Empresa i Competitivitat,Pere Torres.

Nova rutaturística aTortosa

Xavier Pallarès: «El Copate continuarà els tractamentssota criteris tècnics sempre que sigui necessari»

Sessió ordinària del Consell de Direcció de l’Administració Territorial de la Generalitat, abans del període de vacances d’estiu

L'oferta turística deTortosa incorpora a partird'ara una nova ruta. La queporta els visitants pelsespais de la ciutat vinculatsa l'època de dominaciótemplera. Es tracta d'unade les etapes històriquesmés poc explicades, i aral'empresa CONFICON hidedica una de les seuesrutes guiades. La ruta comença al castellde la Suda i continua pelcall jueu i el nucli antic,pels punts que van marcarla dominació templera deTortosa. Aquesta és una de les 18propostes que han inclòs ala nova iniciativa Tres diesper les Terres de l'Ebre. Un seguit de visites quesegueixen diversos puntsd'atenció de Tortosa, peròque també s'amplien a laresta de comarques. A lacapital del Baix Ebre n'hi haal voltant de les muralles;de la catedral; del refugiantiaeri, o de la ciutatmodernista.


diarimésebre


«»

El 2015 es compleixen 100 anys de l’avarament del vapor Anita, per aquest motiu elsServeis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre conjuntament ambl’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i el Museu de les Terres de l’Ebre organitzaran una expo-sició commemorativa que s’inaugurarà al novembre a Tortosa i que està previst quesigui itinerant. L’exposició oferirà una visió conjunta i actualitzada del que es coneix idel que va representar el vapor en seu moment i alhora incidirà en un dels aspectesmés identitaris de les Terres de l’Ebre: la navegabilitat fluvial. Estarà formada per foto-grafies procedents de fons públics i també privats, de les famílies implicades en laseva construcció i funcionament que són majoritàriament inèdites i, a més, s’hi expo-saran objectes i documents originals. El vapor Anita és el darrer vapor que va circularentre Tortosa i la desembocadura de l’Ebre i ha esdevingut una icona contemporàniagairebé mítica perquè la seva evolució està molt lligada a la història del nostre territo-ri. Els motius són diversos: és únic vapor que es va construir integrament al territori,als tallers Sales de Tortosa; el procés que l’envolta està lligat a l’empenta del sectorindustrial i als intents de revalorar el port fluvial i la tradició naviliera; mentre que el seuabandonament i posterior enfonsament el 1937, va representar la pèrdua de la il·lusiói l’allunyament progressiu de la tradicional vida fluvial. A més, la trajectòria de l’Anitarecull les vivències de la societat amb la que va conviure: la burgesia barcelonina i tor-tosina, els emprenedors industrials, els mariners de sempre, la pagesia del Delta i lesassociacions culturals. A banda de l’exposició, hi ha previst programar altres activitats:la presentació del llibre El vapor Anita. La història d’un mite de Laura Tienda i AlbertCurto de l’editorial Pagès, conferències i visites guiades.

Departament de Territori i Sostenibilitat(DTES) ha instat els promotors de parcseòlics a canviar les balises lluminoses noctur-nes per altres amb menys impacte sobrel’entorn. Des del 2010 la normativa del’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) japreveu que la llum que indica l’altura i posiciódels aerogeneradors pot ser vermella fixa, lade menys impacte, però els construïts ante-riorment i d’altura superior a 100 metres sesenyalitzaven amb llum blanca o vermellaintermitent, que pot provocar afeccionsmediambientals. Per facilitar el canvi, el DTES ha habilitat recentment una línia de subven-cions que cobreix el 40% del cost de les actuacions de substitució. I ja treballa per obrir-neuna altra l’any 2016. Per abordar la problemàtica, la directora general de Qualitat Ambiental,Assumpta Farran, s’ha reunit aquesta setmana amb els promotors de parcs eòlics amb l’ob-jectiu de treballar en la substitució progressiva d’aquestes balises nocturnes. A Catalunya hiha més de 200 aerogeneradors que generen molèsties a les persones per intrusió lumíni-ca i enlluernament i que caldria substituir, tot i que el Govern n’ha identificat 175 de priori-taris. A més, la combinació dels diferents tipus de llum, vermella fixa, vermella intermitent iblanca intermitent que sovint es veuen alhora des de diversos punts del territori generen unefecte de desendreça lluminosa que cal corregir.

Actes de commemoració delcentenari del vapor Anita

Territori i Sostenibilitat insta acanviar les balises nocturnes

1915-2015

El fons documental del músici pedagog Adolf Ventas seràconsultable a l'ArxiuComarcal del Montsià. Així esdesprèn de l'acord de cessióque aquesta setmana hansignat l'alcalde d'Amposta,Adam Tomàs, i el presidentde la Lira Ampostina, JavierEscrihuela. La Lira, que teniadipositats els documentsdesprés que la família com-plís la voluntat del propiVentas, ha cedit el fons, pro-pietat de la familia del músic,a l'Ajuntament, qui l'ha diposi-tat a l'Arxiu Comarcal per a la seua catalogació, conservació i difusió. L'alcalde d'Ampostas'ha mostrat molt "satisfet" amb la cessió dels documents i ha agraït a la família del MestreVentas la decisió de cedir tot aquest fons privat per poder-lo fer consultable. També harecordat la figura de Ventas, "una persona que destil·lava passió per la música i també perAmposta", ha dit.

Segons nota d’ERC, arran de la possiblerenúncia del govern de la Diputació deTarragona, presidit per Josep Poblet, anomenar una vicepresidència per a lesTerres de l’Ebre, la Federació de l’Ebred’Esquerra Republicana ha volgut anarmés enllà i el president, Albert Salvadó,ha anunciat diverses propostes per recla-mar el ‘protagonisme, els mitjans i elsrecursos que les Terres de l’Ebre esmereixen’. Segons Salvadó, ‘fins ara, laDiputació de Tarragona només ha aplicatuna descentralització estètica però noreal cap a les Terres de l’Ebre, que patimuna certa discriminació respecte d’altresterritoris’. El dirigent republicà ha qualifi-cat d’‘inadmissible’ la continuada centrifu-gació que pateixen els organismes dedecisió a les Terres de l’Ebre. La decisióde renunciar a la vicepresidència de laDiputació per a les Terres de l’Ebre, segons el president republicà, representa ‘un retrocésen les aspiracions institucionals del territori que, en cap cas, no pot comptar amb la compli-citat dels diputats ebrencs’.Esquerra demana al govern de la Diputació, format per CiU i PSC, que no faci cap pas enre-re en el reconeixement territorial i institucional de les Terres de l’Ebre. Salvadó proposa que‘la Diputació s’adapti a la realitat territorial de la demarcació i que desplegui recursos, mit-jans i gestió a les Terres de l’Ebre, que tenen una personalitat pròpia’. En aquesta línia, dema-na ‘dividir de manera formal, efectiva, funcional i de pressupost la Diputació de Tarragona endues parts, per fer, així, l’embrió de la futura vegueria de l’Ebre’. Per als republicans, els pas-sos descentralitzadors cap a les Terres de l’Ebre que fins ara s’han fet des de la Presidènciade Poblet han estat del tot insuficients.ERC planteja la proposta amb dos objectius clars: apropar més mitjans i recursos a les Terresde l’Ebre i descentralitzar serveis. Segons Salvadó, per poder fer realitat la proposta republi-cana, 'només depèn que els diputats provincials tinguin la mateixa voluntat política que en elseu moment va tenir la Generalitat per descentralitzar el seu Govern a les Terres de l’Ebre'.Aquesta proposta podria ser d'aplicació 'immediata' sense la necessitat de modificar cap lleini de dependre de cap administració superior, sinó només d'una voluntat política. Per dur-hoa terme, ERC demana l'adhesió de la resta de forces polítiques i dels agents socials i econò-mics del territori. Salvadó ha fet una crida concreta perquè ‘tots els diputats de les Terres del’Ebre facin una acció comuna i decidida exigint els recursos i mitjans que al nostre territoripertoquen’. Per als republicans, la descentralització de la Diputació de Tarragona no s’ha defonamentar només en el fet que diputats de les Terres de l’Ebre ostentin càrrecs personals,sinó que el territori rebi de manera efectiva allò que li pertoca per la població i l’extensió queté i representa. Així, per a Albert Salvadó, la delegació de la Diputació que existeix avui dia aTortosa ha de ‘deixar de ser un simple decorat i dotar-la de recursos i mitjans’. La propostad'Esquerra consistiria en una modificació de l'estructura organitzativa de l'ens provincial quepassaria a tenir un vicepresident delegat a l'Ebre així com un diputat delegat de cadascunade les comissions i àrees tècniques de la Diputació. Aquesta descentralització es faria a par-tir dels diputats ebrencs.

La Lira diposita el fons documentald'Adolf Ventas a l'Arxiu Comarcal

«No fer cap pas enrere en el reconeixement

territorial i institucional de les Terres de l’Ebre»Reclam d’ERC al govern de la Diputació

Als promotors dels parcs eòlics

DIVENDRES 24 DE JULIOL DE 2015 7TERRES DE L’EBREwww.mesebre.catdiarimés

ebre


diarimésebre


«»«»

El correfoc és un dels actes més emblemàtics de les FestesMajors del poble de Tivissa i una oportunitat perquè moltagent de la comarca i d’arreu del país visiti la vila i gaudeixi deles seves tradicions més populars. Concretament, demà dis-sabte 25 de juliol, a partir de les deu de la nit, els carrers iles places de la vila de Tivissa s’ompliran de foc, màgia i olorde pólvora, amb uns protagonistes destacats: els Diables deSant Andreu, una de les colles amb més tradició del país.A més, cal recordar que ahir dijous, 23 de juliol, a la plaça dela Baranova, va tenir lloc el pregó de la festa, a càrrec delveterinari Ramon Cedó. El programa de les Festes Majors deTivissa també inclou les tradicionals nits de ball amb orques-tres de prestigi, les celebracions religioses, exposicions cul-turals, activitats infantils, esportives i al carrer, i la XXXVI edi-ció de la cursa popular.

Un altra deles activi-tats desta-cades i tra-d ic iona lsés laDansa deTivissa, aquest any tindrà lloc a partir de les 19 h de demàdissabte 25 de juliol, començarà i acabarà a la plaça de laBaranova, i, amb la música de la xaranga Xim Xim Mig Grau,recorrerà els barris i carrers de la vila, guiada pels caps decolla de cada barri.El programa de la Festa Major de Tivissa es pot consultar ahttp://www.tivissa.cat.

Tivissa prepara una edició especialdel Correfoc

Set cellers elaboradors iembotelladors de vins, idos empreses de cervesaartesanal de la comarcaparticipen aquest cap desetmana a la segona edi-ció de la Mostra de Vins dela Ribera d'Ebre, organitza-da per l'Ajuntament i laComissió de Festes deMóra d'Ebre. La mos-tra pretén ser un aparadoranual del sector vitivinícolacomarcal i de la cervesaartesana, unes empresesque sovint tenen poca visi-bilitat, ja que la comarcade la Ribera d'Ebre estroba envoltada de potentsdenominacions d'origenvinícoles, com són les dela Terra Alta, Montsant i elPriorat. El certamen té llocaquest cap de setmana ala plaça de l'Estrella deMóra d'Ebre, un indret delnucli antic de la poblacióque es transforma durantun cap de setmana.

Mostra de Vinsde la Ribera

d’Ebre

Demà dissabte, amb motiu del 20è aniversari

Demà dissabtetindrà lloc la IIIDiada indepen-dentista de laTerra Alta queenguany escelebrarà aBatea el proper25 de juliol de2015 a la plaçaCatalunya apartir de les17h amb actesper a totes lesedats.

III Diada independentistade la Terra Alta

Demà, a Batea

L’alcalde de l’Ajuntament de Móra la Nova,Francesc Moliné, s’ha reunit aquesta setmanaamb el Director dels Serveis Territorials deSalut a les Terres de l’Ebre, Albert Gómez, pertal de traslladar-li la inquietud de veïns delpoble i del mateix consistori respecte a la pos-sibilitat de recuperar el servei d’urgències alCAP de la població. Segons ha valorat Moliné“hi ha hagut bona empatia. Salut s’ha com-promès a estudiar els usuaris que tenia el ser-vei abans del tancament per veure si era viablei llavors decidirà”. Moliné ha explicat que ha fetaquesta petició per “coherència” ja que el seupartit, abans a l’oposició, sempre s’ha oposata aquest tancament i “pels imputs rebuts deveïns del poble que abans tenien un servei mésproper i més ràpid”.L’alcalde després d’aquesta reunió amb eldirector territorial ha entrat al registre del’Institut Català de la Salut (ICS) a Tortosa,unes 300 signatures de veïns majoritàriamentde la població que reclamen aquesta reobertu-ra del servei d’urgències al CAP els caps desetmana, en horari diürn. Aquest servei es vadeixar d’oferir el mes d’octubre de 2011 arrande les retallades en els serveis sanitaris impo-sats pel govern català per la crisi econòmica.Ja en aquell moment el grup municipal d’ERC

–llavors a l’oposició- va protagonitzar mobilit-zacions en contra de la mesura. Segons hamanifestat l’alcalde republicà “mantenim que lasupressió de les urgències en cap de setmanacomporta un empitjorament del servei per a lagent del nostre poble i dels pobles veïns –escentre de referència també de Rasquera,Ginestar, Tivissa, Garcia, Benissanet, Miravet iMora d’Ebre- ja que ara s’han de desplaçar al’Hospital de Móra d’Ebre i com aquí es con-centren totes les urgències de la zona, espe-rar més del temps necessari”. Moliné ha mati-sat que “en cap moment demanem les urgèn-cies nocturnes perquè entenem que pot seruna despesa inassolible per Salut però sívolem retornar a la situació anterior d’obrir de8 del matí a 8 del vespre, tots els dies de lasetmana”. Moliné també ha valorat que “no hiha motius econòmics per a mantindre el CAPtancat els caps de setmana, ja que segons elconveni subscrit ara l’ICS ha de pagar un llo-guer a SAGESSA per realitzar aquest servei al‘Hospital de Móra d’Ebre. És com vendre lacasa i anar de lloguer”.A més de reivindicar la reobertura de lesurgències, amb les 300 signatures també esreclama tornar al sistema anterior per dema-nar hora presencial al mateix cap, ja que ara

s’ha de fer trucant a un número de telèfon i,segons Moliné, “això és una dificultat afegidasobretot per a la gent gran i dilata les visites.”

Francesc Moliné aconsegueix el compromís de Salut per estudiarla reobertura de les urgències al CAP de Móra la Nova

Reunió amb Albert Gómez, Director dels Serveis Territorials de Salut a l’Ebre


diarimésebreSOCIETAT

9www.mesebre.cat

«»

Demà dissabte, a lesCases d’Alcanar, XIIIDiada del Musclo delDelta de l’Ebre. Deles 11 a les 14 horestindran lloc un seguitd’actes. Per 2 euroses podrà gaudird’una ració de mus-clos i una copa de Ví.Així mateix, a les 19hores, al RecintePortuari, MercatEcològic amb elabo-ració de tapes ecolò-

giques, servei debarra i degustació,exhibició de paddlesurf i paddle ioga. D’altra banda, tambédemà dissabte, hihaurà una visita guia-da-Teatralitzada, a laposta del sol. Un viat-ge en el temps, 2500anys enrera, amb vis-tes a la Badia delsAlfacs, organitzat pelMuseu de les Terresde l’Ebre i

l ’ A j u n t a m e n td’Alcanar. L’hora serà les 20.30h i la següent sessió,el dia 8 d’agost.

Diferents entitats i associacions s’alien per abordar les situacions de soledat no volguda

Les ramaderies de bous d'Alfara de Carles, segons El DiariEl Punt, podran tornar a fer les proves de bravura als animalsamb públic. Una activitat que han fet tradicionalment i queforma part de la seua rutina a l'explotació ramadera, peròque des de fa gairebé dos anys tenien prohibit per ordre judi-cial fer davant de turistes. “Sempre hem defensat que nofèiem cap il·legalitat ni cap mal als animals, que les provesde bravura no són un espectacle”, ha explicat Àngela Mur,ramadera d'Alfara de Carles que durant aquest temps ha vistperillar el negoci. Després de mesos de batalla legal, el jut-jat ha acceptat el recurs d'apel·lació presentat per laGeneralitat que reclamava que s'aixequessen les mesurescautelars imposades el 2013. “Esperem que quan es faci eljudici es demostre que teníem raó”, ha dit Mur

La senyoraMontserrat AlfonsoPino va ser procla-mada Àvia de Mórad'Ebre 2015 en eldecurs de la Festade l'Avi Comarcalque va tindre lloc el21 de juliol aBenissanet, en elmarc dels actes preliminars de les festes patronals de SantJaume. Per la seua banda, Teresa Saladié Gil, la representantde l'Associació de Jubilats de Tivissa, va ser escollida ÀviaComarcal de la Ribera d'Ebre 2015.

Les ramaderies d'Alfara de Carles recuperen l'activitat

Àvia de Móra d'Ebre 2015

El planer Jordi Roé serà el nou assessor del conseller d'Agri-cultura, Jordi Ciuraneta. La notícia va sortir a la llum divendresdesprés de fer-se públic que l'actual director dels serveis territo-rials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Pere Vidal, seria rellevatd'aquest càrrec per ser nombrat conseller de delegat de l'em-presa pública Forestal Catalana. Roé ha estat regidor a SantaBàrbara per CiU.

El conseller d'Agricultura, JordiCiuraneta ja té nou assessor

Aquesta firma es produeixen el marc del projecteSempre acompanyats, queimpulsa l’Obra Social ”laCaixa”, la Creu Roja il’Ajuntament de Tortosa ique comença a funcionar

com a prova pilot al nucli deTortosa, on un 24,08% deles persones que viuensoles són majors de 65anys.Una enquesta telefònica rea-litzada amb l’objectiu deconèixer la percepció que téla societat sobre l’envelli-ment i les situacions desoledat no desitjada en lespersones grans, revela unaugment en la percepció de

que una persona és granpassats els 70 anys (38%),en detriment dels que consi-deren que ho és passats els65 (15%). Davant d’aquestasituació, es considera ques’ha de donar una respostaconjunta per part de la famí-lia, l’administració i les enti-tats socials.Recentment s’ha posat enmarxa el telèfon gratuït 900365 222, atès des del

Centre de Coordinació de laCreu Roja, a través del qualla ciutadania pot ajudar adonar visibilitat de les situa-cions de solitud en les per-sones grans o pot col·labo-rar amb el programa partici-pant en alguna de les activi-tats. A travésd’aquest telèfon, les perso-nes grans que es trobinsoles poden demanarsuport.

‘Sempre acompanyats’

L’Obra Social “la Caixa”,l’Ajuntament de Tortosa,Creu Roja, CàritasInterparroquial, l’InstitutCatalà de la Salut, elComplex Assistencial dela Santa Creu de Jesús-Tortosa, l’Associació deGent Gran l’EsplaiTortosa, el Casal deGent Gran de Ferreries,el Club 3ª Edat deRemolins, l’Associacióde Jubilats iPensionistes de Tortosai diferents associacionsde veïns i comerciantshan signat un acord decol·laboració per formarun nou equip de treballper pal·liar aquestessituacions.

XIII Diada del Musclo

Demà dissabte, a les Cases d’Alcanar

Les Festes Majors de Móra la Nova que se celebraran del 31 dejuliol al 3 d’agost tindran per primera vegada en la seua història unpregoner. L’escollit per encetar aquesta tradició molt arrelada a lamajor part de pobles del país és l’escriptor local Miquel Esteve, cone-gut per obres com “El joc de Sade” o “La fi dels secrets”.

Actualitat

L'Associació de DonesLa Donzella de Bot cele-bra el seu desè aniver-sari i ho fa amb unseguit d’actes que tin-dran lloc els dies 31 dejuliol i 1 d’agost.Entre altres, cal desta-car l’ExposicióFotogràfica ‘Racons dela Terra Alta’ i el sopard’aniversari del dissabte1 d’agost, que serà l’e-picentre de la comme-moració.

Associació laDonzella de

Bot

Demà dissabte(20.30 h), visita

guiada nocturna, ala posta del sol, alPoblat Iber de laMoleta del Remei

Sota el lema A què (no) estem jugant? Giraràl’edició d’enguany del Festival Bouesia. Elprograma d’enguany està molt concentrat aDeltebre i utilitzarà com a espai el nou Centred’Inspiració Turística Ebre Terra, un nou equi-pament que s’ha construït on hi havia l’anticSindicat Arrosser de la Cava i que ha volgutrecuperar com a plaça els antics sequers ontradicionalment s’assecava l’arròs desprèsde la collita, un lloc de treball i posteriormentde festa, ja que durant anys s’hi ha celebratel ball de la festa major. Aquí es desenvolupa-ran la majoria d’accions de l’edició d’enguanydel festival com la conferència que oferirà elcantant de Mishima, David Carabén sobre l’exjugador i exentrenador delFutbol Club Barcelona, Johan Cruyff.

Onzena edició del Festival Bouesia

Programa molt concentrat a Deltebre

La comissió executiva de l’AMI (Associació de Municipis per laIndependència) (formada per president, vicepresidents, secretari, tresoreri vocals) i el consell directiu (que està format per un alcalde o alcaldessade cadascuna de les comarques catalanes) s'han renovat aquest passatcap de setmana.De fet, Carles Puigdemont, alcalde de Girona, ha estat escollit per unanimi-tat nou president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI)–en substitució de Josep Maria Vila d'Abadal- en l'assemblea general ques'ha celebrat al Centre Cultural Municipal de Valls.Entre els vocals de al comissió executiva està present Jordi Gaseni, alcal-de de l’Ametlla de Mar: “tenim dates importants a l’horitzó en aquest procés sobiranista i creiem que l’Ametlla de Mar haviade poder participar a través de l’Associació de Municipis per la Independència. Ara és temps de treballar de valent i d’im-plicar-se per ajudar a que avanci el procés”.Dins d’aquesta comissió executiva també es troben l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i Marc Mur, alcalde de Flix.

Gaseni, a l’executiva de l’Associació de Municipisper la Independència

DIVENDRES 24 DE JULIOL DE 201510 www.mesebre.catel cracdiarimésebre

«»

CRACS de la setmana: Lo Tat, l’esperit del Renaixement TORTOSA ARTS TEATRALS

Ja tenim les Festes delRenaixement a les portes icom des d'ara fa uns anys, elgrup de teatre Lo Tat, ens ofe-rirà un magnífic espectacle.Aquest any serà La Celestina,la tragicomèdia de Calixte iMelibea, atribuïda a Fernandode Rojas, obra de transicióentre l'edat mitjana i elRenaixement.

Més Ebre: Dijous 23 de juliolinici de les Festes Majors de SantCarles de Ràpita. Les seves pri-meres festes com a alcalde.LT: Lo TAT neix amb un objectiumolt clar: seguir fent allò que ensapassiona. Una volta ens vamgraduar de l’Escola Municipal deTeatre de Tortosa, vam decidirengegar aquest projecte i aixítenir una continuïtat en la repre-sentació d’espectacles.ME: Quants membres formen LoTat?LT: En l’actualitat som quinzemembres, però per necessitatsde guió, o bé per motius laboralso personals, no sempre actuemtots. De totes maneres, els i lesque no apareixen a les obressempre estan presents fent qual-sevol tipus de col·laboració.ME: Aquest any al Renaixement,representareu La Celestina. L'anypassat vau representar Hamlet.Quina de les dues obres ha estatmés complicada a l'hora d'inter-pretar i quantes hores d'assaig?LT: El procés d’adaptació d’unespectacle sempre comportamolta feina. En el cas concret deles obres que representem a lafesta del Renaixement, el handi-cap principal és haver d’adaptarespais que no tenen la disposiciód’un teatre i amb el públic moltproper. Aquest fet és el quemarca la diferència entre aquestsespectacles i els que represen-tem a l’Auditori. En quant als per-sonatges i argument, a mesuraque vas assajant tot va rodant icadascú troba el seu veritablerol.

ME: Què és «In Commedia»?LT: In Commedia és un especta-cle que va ser creat expressa-ment per a la festa delRenaixement de Le Roi del’Oiseau,de Le Puy en Velay(França) i que va tenir una granacceptació entre el públicfrancès. Això ens va animar aadaptar l’espectacle i l’hem por-tat també a Ripoll i recentment aCalella. “In Commedia” és unespectacle itinerant molt vistós,unificat pels colors que portemen vestuari i utilleria i que incloudeambulació pels carrers i para-da per desenvolupar l’argument.S’interactua amb el públic i ésmolt bonic veure com de manerasimultània, però cadascú en elseu paper, estem TOTS; i dic totsen majúscula perquè la visió glo-bal que oferim de l’espectacle ésun seguitde micro històries que fan de l’en-tramat principal un ventall argu-

mental encara més vistós. Elpúblic creiem que té molt pergaudir. És una llàstima que perraons de logística aquesta obrano la puguem portar a Tortosa.ME: Us atreviu en tot: clàssics,musicals divertits com Mammamia, tristos com Adéu Berlín...LT: Pel que fa als clàssics, lafesta ens ho marca així. Han deser obres “renaixentistes”, oalmenys, el tipus de teatre ques’acostumava a fer en aquellaèpoca. Pel que fa als musicals,cada vegada filem més prim. Ladarrera adaptació que vam estre-nar, va ser amb música en direc-te i va marcar la diferència res-pecte obres anteriors. Sempreintentem posar-nos nous reptesper tal de no parar d’evolucionari aprendre.ME: Com feu per triar les obresentre tanta gent?. Quins passosseguiu?LT: Normalment fem una pluja d’i-

dees i entre tots ens hi posem.Depèn de moltes coses, entreelles la disponibilitat dels mem-bres. Al Renaixement és diferentja que la festa és qui marca quintipus d’espectacle vol.ME: D'on surten els magníficsvestits que utilitzeu? i el maquillat-ge? De vegades em costa moltreconeixer-vos.LT: Bé, el vestuari principalmentel té Marga que durant els anysque fa que s’hi dedica, ha fet ungran bagul; però tothom aportael que té i alguns vestits s’han fetexpressament. Quant al maqui-llatge, hem hagut d’aprendre iuns als altres ens ajudem. Totesdues coses són imprescindiblesa l’hora de trobar el personatgeque representes. I la utilleria,sempre s’ha intentat que fos sen-zilla, per què «menys és més».ME: La coreografia....LT: En la majoria d’obres, abanda de Marga, hem tingut l’ajut

de Marta Viladrich que ens hamuntat les coreografies de balls ide l’Albert Muntanyola per a lescançons. Tots tres han estat pro-fessors nostres mentre estàvema l’escola i encara ara segueixensent els nostres referents.ME: Futurs projectes...LT: De moment el projecte mésimmediat és mostrar al públic elfruit del nostre treball d’aquestsquatre darrers mesos amb laCelestina. Després no descartemtreure-li rendibilitat a espectaclesque ja hem fet però d’això nopodem concretar res, ja que nosabem la disponibilitat del grup.El que si et podem dir és que pas-sat l’estiu, ens tornarem a reunirper veure com podem seguir cre-ant il·lusions que ens facin tronto-llar, tant a nosaltres com al públicque ens segueix que cada cop ésmés. I des d’aquí els hi volemagrair la seva confiança... Sensepúblic no seríem res...

RENAIXEMENT

Isabel Carrasco


diarimésebreFESTES MAJORS LA RÀPITA11www.mesebre.cat

Josep Caparrós

Més Ebre: Dijous 23 de juliol inici de les FestesMajors de Sant Carles de Ràpita. Les seves primeresfestes com a alcalde.Josep Caparrós: Certament, de fet quan tu estimesel teu poble i la teua gent, ser alcalde del teu poble jaés motiu d’orgull, per tant, poder celebrar les festestots junts és un goig difícilment explicable. La gent dela Ràpita som xaladors i festeros i aprofitem al màximaquests dies de festa. Segurament, viure-les comalcalde serà diferent però, això només ho podré valo-rar un cop passen. Crec que són dies que ens perme-ten deixar aparcades obligacions i preocupacions dià-ries, i passar més temps amb la família, els amics i elsveïns per a xalar i gaudir de les moltes activitats delprograma. Tenim un programa lúdic i festiu per a xalar,això sí, d’una manera cívica i responsable. Aprofitotambé per agrair la feina feta per l’anterior governmunicipal, amb el regidor de Festes, Sr. Miquel Ferré,i la gent de la Comissió de Festes en aquesta progra-mació. Esperem els propers anys poder aportar novesidees i noves actuacions que ens permetin potenciarencara més les Festes Majors.

ME: 10 dies plens d'activitats per a grans i menuts.Que és lo que no ens haurem de perdre?JC: Realment, és difícil concretar les activitats que noens podem perdre, perquè les Festes Majors són unexcel·lent aparador de les nostres tradicions i la nos-tra cultura. Tenim un programa extens que inclou detot i per a tots, per tant, cadascú podrà escollir quèvol fer. No obstant, crec que hi ha actes estrella comel Pregó, a càrrec de la rapitenca (absent) VanessaBalagué i Año, a qui hem tingut el goig de convidar ique és la mostra del valor humà amb què comptemel poble de la Ràpita. Vanessa és llicenciada enQuímica i Bioquímica per la UB i la responsable delLaboratori de Biologia Molecular de l’Institut deCiència del Mar del Consejo Superior deInvestigaciones Científicas (CSIC). I amb el Pregó, l’e-lecció de la Reina, Pubilla Infantil, dames i pubilles,que són el reflex del futur del nostre poble. Tambéles Carrosses, que són la mostra pública del caràc-ter rapitenc i que, a més a més, enguany són un totalde 23, el màxim de participació que hi ha hagut mai.L’ofrena en honor al nostre patró, Sant Jaume, ol’Homenatge a la Vellesa, totalment merescut per a lagent més gran, sense els quals no seríem on som. Icom no els bous, també les nits de ball, la carpajove, el festival WANDJs, la trobada castellera, el fes-tival de rondalles, la cursa de cotxes bojos, la diadainfantil, el correfoc o els focs, sobretot, els de finalde festa a la nostra platja. Com podeu comprovar,serà difícil poder escollir!

ME: Al programa de festes (www.larapita.cat) hemcomprovat una participació molt activa per part dediferents col·lectius, penyes i associacions.JC: Sí, sí, és fantàstica la implicació de la gent de la

Ràpita en l’organització i participació en les festes. Ité una explicació molt lògica: la Ràpita té un patrimo-ni natural excepcional que és la nostra badia, laserra del Montsià i el nostre Delta però, sobretot,tenim un patrimoni humà que és extraordinari. De fet,és la nostra manera de fer i de ser rapitencs, la nos-tra targeta de presentació i la nostra millor garantiaper aconseguir tots els objectius que ens marquemcom a poble. Aquestes entitats, associacions icol·lectius s’impliquen durant tot l’any però, precisa-ment, aquests dies de festes és quan la gent de laRàpita demostra que les nostres tradicions són tanbones, o millors, que les d’altres i, sobretot, quesom capaços de fer-les encara millors quan ho femtots junts.

ME: Sant Carles de la Ràpita destaca a nivell turísticamb el contrast entre mar i muntanya, les platges, elport i la seva gastronomia. Quin és el lloc i el platque ens recomanaria?

JC: A la Ràpita tenim llocs de gran bellesa natural,així que en lloc de recomanar un espai concret, usrecomano que feu una ruta. Cal començar el dia alcim de la Foradada, no hi ha res comparable a lesexcel·lents vistes de la badia dels Alfacs fins aPeníscola – si el dia és clar – i dels arrossars delDelta i tota la barra del Trabucador fins a la Punta dela Banya; i quan baixeu fer una visita a la Torreta tin-dreu una fotografia magnífica de tot el poble. Podeuseguir fent un recorregut pels carrers de la Ràpita,on trobareu les restes del Convent, de l’EsglésiaNova, la plaça Carles III, el Museu del Mar i el barridel Xicago, el nostre barri mariner. I una vegada alport de la Ràpita, visitar la llotja de Peix i gaudird’una sortida amb barca per la badia dels Alfacs. Totaixò serà complementant, com no pot ser d’una altramanera, per la deliciosa gastronomia rapitenca aqualsevol dels establiments del nostre poble, onpodreu degustar qualsevol dels nostres productes dela mar i la terra de l’Ebre. Evidentment, la ruta potser de més d’un dia, ja que podreu estar-vos en qual-sevol dels nostres allotjaments.

ME: Som-hi!

Del 23 de juliol a l’1 d’agost,10 dies plens d'activitats per a

grans i menuts


diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

«»«»

Edu Albacar va complir el seu somni amb l’Elx, pujar i jugar aPrimera. Ell sempre ha estat fidel al club i fins i tot va renunciara una oferta del Betis, superior econòmicament, perquè voliaacabar la seua carrera a l’Elx. La situació, però, ha canviat.L’Elx, amb una gestió complicada, no ha pogut fer front a lesobligacions tributàries en el termini previst i es veu condemnata baixar de categoria. “Teníem esperances però la resoludió d’a-questa setmana ja ens deixa amb poques posisbilitats malgratque el club recorrerà fins la darrera instància. Però, tal com estàtot, a hores d’ara ja cal pensar en què l’Elx és de Segona”, diuAlbacar. Un descens als despatxos que ha

propiciat la salvació de l’Eibar. I la situació es podria agreujar sil’Elx no paga primes i sous endarrerits als jugadors. Això podriapropiciar un descens a la Segona B. Hi ha jugadors que, perclausules contractuals amb un descens, ja han marxat i la plan-tilla a hores d’ara la formen cinc que encara continuen, mésjoves del filial i juvenil i jugadors que tornen de la cessió. Albacarja ha tingut una proposta d’un club de la Segona A. Ell, no obs-tant, vol esperar: “el meu desig sempre ha estat acabar a l’Elx,però no a qualsevol preu. He de veure que acaba passant peròla veritat és que si les condicions per seguir són les previstesamb una rebaixa molt considerable, m’ho hauré de plantejar”.

L’Elx baixa a Segona divisió

DESCENS ALS DESPATXOS. I PODRIA BAIXAR A LA SEGONA B

Edu Albacar voldria quedar-se però si les condicions no milloren, també deixarà el club

Divendres passat, molt d’-hora, ja estava repartint elMés Ebre, quan Lluís Santa-maria em va cridar amb in-sistència. La seua cara erade preocupació. Em va con-firmar l’estat de Caballé. Uncop de calor l’havia portat ala UVI. Em vaig quedarglaçat. I més encara quan eldimarts em vaig assabentardel tràgic desenllaç. JuanjoCaballé, una persona quetransmetia pau, calma, tran-quil.litat, bondat... ens deixa-va als 48 anys. Poc puc afegir al que ja sa-

beu. Els que coneixieu a Ca-ballé enteneu que no calengrans narracions. Però jo lihe de fer el meu petit home-natge particular. Sempre livaig estar agrait per totes lescol.laboracions que va fer-meen l’època de MINUT 91 itambé de Més Ebre (Més Es-port). La seua col.laboracióera incondicional. Era simplement Caballé.

Només cal veure les associa-cions en les que estava, lesseues ajudes...era d’aquellespersones que fan una labor

sorda peròvitalicia ones troben. Per la

meua part,des d’a-questes lí-nies, gràcies Juanjo. Les grà-cies que sempre et vaigtransmetre avui les multipli-co. Em quedo, per acabar,

amb el darrer comiat, al’esglèsia de Remolins, dime-cres. Aquella darrera ovacióunànim, sincera i emocionantva reflectir l’agraiment gene-ral de tota la gent allí present.I també que l’honestedat, labondat...i tots els valors quetenia Caballé no van passardesapercebuts per a ningú.

Juanjo Caballé

JOAQUIN CELMA, A LA PLANA 16, OFEREIXL’ACTUALITAT INFORMATIVA

LA REGIONAL AL DIA

Jornada emotiva amb l’homenatge a Josep Ma Torres

Temporada històricaUD JESÚS I MARIA. FESTA CLOENDA

El passat divendres dia 17 i dissabte dia 18 de juliol l’EFB de la UDJesús i Maria va organitzar la Festa de Final de Temporada. Els prin-cipals actes van ser una Festa Jove realitzada a l’antic recinte de fes-tes de Jesús i Maria el divendres dia 17 de juliol amb els DJS Nive-ra i Navarro. Pel que fa als actes del dissabte dia 18 de juliol, el primer va ser a les 18,30 hores el partit de reconeixement a una persona moltestimada al club que fou exjugador i exentrenador, concretament el Sr. JOSEP MARIA TORRES LLAÓ, essent una de les principals ànimes vivesdel club i veritable artífex de que les generacions que ell va entrenar tinguin la seva continuïtat al club de la seva vida i que l’hagin fet arribar onha arribat. Es va efectuar un partit entre l’equip infantil que ell va entrenar i que es va proclamar campió provincial l’any 1985 on destacava entred’altres jugadors JUANJO ALIAU i un altre equip format per jugadors que ell ha dirigit durant la seva etapa com a entrenador. Va ser un acte moltemotiu on van participar 50 exjugadors de la entitat, entre ells els seus quatre fills que també va entrenar i que estan vinculats de forma activa al’entitat. A partir de les 21,30 hores va començar el sopar popular amb un total de 582 persones i on van assistir entre d’altres el Sr. Lluís SolerPanisello, alcalde de Deltebre, el Sr. Gerard Figueras Albà, Director del Consell Català de l’Esport, la Sra. Cinta Espuny, representant territorial del’Esport de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, del Sr. Kilian Franch, Tinent d’Alcalde de l’Àra d’Afers Interns i Institucionals i regidorde promoció esportiva i de la resta de regidors i regidores del consistori municipal. El Sr. Alcalde en el seu discurs va tornar a refermar la totaldisposició de l’Ajuntament de Deltebre per al que la UD Jesús i Maria sigui un equip de Primera amb instal.lacions de primera, ja que actualmentla entitat jesusimarienca representarà arreu de Catalunya la IMATGE DEL MUNICIPI DE DELTEBRE. A l’acabar el discurs va entregar una placa alPresident de l’entitat, Sr. Òscar Rodenes Callau, en agraïment per la seva dedicació al club. Per la seva part, el Sr. Figueras, Director del ConsellCatalà de l’Esport, va manifestar l’orgull que representa per al país que un entitat esportiva com la UD Jesús i Maria realitzi un gran treball de ba-se que pugui arribar a assolir fruits esportius com el darrer ascens a la Primera Catalana del seu primer equip, convidant al mateix i a la seva jun-ta directiva a una recepció oficial a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya a Barcelona. A l’acabar el discurs va entregaruna placa al jugador prebenjamí de l’entitat, Sr. Ian Benaiges Pons, que fa uns mesos va sofrir un ictus i que s’està recuperant amb gran força iempemta. Després va intervindre la Sra. Cinta Espuny, representant territorial de l’Esport de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre. Al’acabar el discurs va entregar el trofeu de campions de la fase regular a l’equip CADET de la UD Jesús i Maria. Finalment, va intervindre el Sr.Kilian Franch, Tinent d’Alcalde de l’Àra d’Afers Interns i Institucionals i regidor de promoció esportiva per tal de fer un regal i un reconeixement auna persona vital per al club, dedicant moltes hores i fent una labor impagable, Sr. NESTOR SILVESTRE BO. Posteriorment, es van entregar re-gals a tots els entrenadors i jugadors del futbol base i es va fer un reconeixement també a la UD Jesús i Maria B pel seu ascens a 3a catalana,sent una temporada històrica amb dos ascensos dels equips amateurs. La nit va continuar amb ball i amb l’actuació del DJ Raül Sech.

Juan Josep Caballé Cots, Juanjo, Brujo, Caballé, se n’haanat i ja no està entre nosaltres. Aquest passat dimarts ensva deixar després d’una sobtada i desafortunada complicacióde la vida. La major part de la vida de Caballé està associa-da a l’esport, allò que tant estimava i al qual hi ha dedicat laseva ocupació principal com a servidor públic (Tortosasport)i com a persona aficionada (CD. Tortosa, Associació de Fut-bol Sala Baix Ebre, Meditarranean International CUP), peròtambé al món veïnal (Associació de Veïns de Remolins, Fede-ració d’Associació de Veins de Tortosa) i al món tradicional(Colla Gegantera de Tortosa, Grup de Diables Llampec Nois).Caballé va estar sempre una persona generosa, bondado-

sa en extrem, voluntariosa i sempre disposada a allò que fa-ci falta, a atendre a tothom, a fer tot el que s’hagi de fer, aservir en el que faci falta, sense donar mai un no per respos-ta ni transmetre cap queixa ni disgust. Caballé formava partdels malnomenats secundaris del món de l’esport, aquellsque sempre estan enrere del que està passant, treballant ensilenci per a que tot flueixi, ajudant, col·laborant i fent per aque tot es pugui desenvolupar amb normalitat. Estic con-vençut que el seu viatge no ha fet més que començar i queallà on ara estigui segur que hi trobarà el seu paper per a de-senvolupar, amb moltes coses que fer, amb molts esportis-tes per a guiar, amb bons partits de futbol, de bàsquet o d’-handbol per a veure, amb moltes coses per tenir cura icontrolar. Hi ha buits que no s’omplin mai, per aquest motiul’Estadi Municipal de Tortosa, la seva segona casa, seguiràdurant molt de temps recordant-lo en la teva tasca, en la se-va funció, des de la seva generositat i professionalitat. Allí onestigui, tots els que l’estimem quan penséssim en esport,pensarem també en Caballé. Fins sempre.

Manel Bartolomé NavarroAmic i company.

En record a Caballé

Edu Albacar ha lluitat molt per l’Elx, l’equip amb el que va complir el seu somni. La seua etapa, però, podria haver acabat.

DIVENDRES 24 DE JULIOL DE 2015 15PUBLICITATwww.mesebre.catdiarimés

ebre


diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

Feia anys, quan un jugador donava la paraula a un equip per fitxaraquesta anava a missa. Avui les paraules se les emporta el vent. El ju-gadors Edgar, al Camarles, i Adrià, de l’Alcanar, li van dir si a Nacho delRemolins-Bítem Òscar Rubial va dir sí a La Cava; Guillem Navarro va dirsi a l’Ampolla; Oriol Matamoros i Joan Zaragoza van dir si a la Sènia...tots aquests jugadors i alguns més estan jugant amb els clubs i la pla-nificació de la temporada. Així resumeix la problemàtica el míster Nacho"lluitem tots plegats per poder confeccionar una plantilla. Estic molt decebut amb molts ju-gadors que estan perden tots el valors, falta d'implicació, compromís i paraula. Només elsmou els diners, en alguns casos, ja res importa el poder competir. Jo sempre he defesatels cubs. Quan m'he posat en contacte amb algun jugador li demano primer que parli ambel seu i a partir d'aquí negociem. Però la realitat no és la que deuria. Seguirem lluitant persobreviure dins d’aquesta selva". Les seves manifestacions reflecteixen la situació del fut-bol ebrenc amb algun sector de jugadors. No són culpaples els jugadors també moltsclubs que prometen i prometen. I després els jugadors s'ho creuen i passa el que passa:que cobren un mes, dos fins al gener i després acaben la temporada amb la manca de pa-gament de tres mesos, quatre o cinc. Passa i ha passat en alguns clubs importants d'a-questa comarca. És un mercat on els jugadors els agrada sentir-se estimats i els encantaescoltar ofertes i se les creuen. Un jugador de 1a. catalana a la zona de Tarragona cobrauns 250 euros al mes, a les nostres terres de 400 a 500. A 2a. catalana i a 3a. algunspaguen barbaritats. A Tarragona sobren jugadors i molts d’ells, a 2a catalana, juguen gra-tuïtament. A les nostres terres en aquest categoria la paraula gratuïtament no es coneix.Amb el poc money que tenen els clubs no entenc com cada temporada es veuen tants fit-xatges, canvis de cromos. Impressionant la selva ebrenca on el ritme per fitxar és frenè-tic. El cartell de jugadors és mínim en comparació a Tarragona, aquí s'han de buscar so-ta les pedres i malgrat això aquesta temporada hi haurà 10 clubs de les nostres terres ala 2a. catalana davant només 8 de la zona de Tarragona, o sigui més equips i menys juga-dors. Fins li data d'avui els equips ebrencs des de 1a. catalana a 3a, ja han realitzat 190fitxatges, no els sembla una barbaritat?.PRESSUPOST RÈCORD DEL TORTOSA. 116.393 euros, dels quals 88.000 aniran

destinats al primer equip, o sigui que superaran l'Amposta, Jesús i Maria i la Rapitenca.Bones notícies s'ha reduït el deute en 24.146 i ara està situat en 111.936 E. Gairebé res.El pressupost del futbol base puja als 77.000 euros. L’assemblea va ser plàcida, cap so-ci va apretar a la directiva per la temporada a nivell esportiu. Per tant, els socis són unssants. Si aquest any no s'ascendeix el secretari tècnic Rogelio potser dimitirà.EL MISTER DE LA SENIA TÉ ‘MIGA’. Òscar Masseti, uruguià (imatge de la foto), va

arribar a Espanya el 1987. Ha entrenat al Cararava de la Cruz, Cechegin (Múrcia), Penyís-cola, Rosell, la Jana i la última temporada al Sant Mateu. Va agafar l'equip en la jornada10 amb zero punts i el va salvar.COMENCEN ELS ENTRENAMENTS A PRIMERA I SEGONA CATALANA. La pretem-

porada ja ha començat. L’Amposta va fer el primer entrenament dilluns; dimecres el va ferel Camarles; Alcanar, Jesús i Maria, el 27, el 28 Godall i Gandesa; i el dia 3 agost: Rapi-tenca, Remolins-Bítem, Ulldecona, Jesus Catalònia, La Cava, Ampolla i l'últim equip, el Tor-tosa, dia 4 d'agost.LA TERCERA CATALANA DESPERTA. El primer equip que va començar la pretempo-

rada va ser la Sénia que va començar el dimecres. Aldeana, Batea, Móra la Nova ho faranel 27 de juliol. Ginestar, 28; l’Ametlla, Jesús i Maria B i Vilalba, 31 de juliol; Olímpic, AscóB, Corbera, Santa Bàrbara, 3 d'agost; Roquetenc i Perelló, 4 d'agost; Horta i Flix, 7 d’a-gost. Campredó i Deltebre no tenen dates confirmades però debutaran la primera setma-na d'agost.NOVETATS 4 CATALANA. Sis equips que la temporada passada van competir no esta-

ran a aquesta categoria: Vilalba, Ascó B, Olimpic, i Jesús i Maria B, que han ascendit, iamb els dubtes dels filials, Aldeana B, que no és segur que faci equip, i un R-Bítem que témoltes possibilitats de que no n’hi hagi. Nomes 3 nous equips: Sant Jaume, Pinell, que hanbaixat de Tercera, i l'Amposta que farà un filial. És rumoreja que Tivissa i Rasquera podentornar a entrar en competició. Una cosa molt clara aquesta categoria sinó s'apunten nousequips no apunta gairebé.AL FUTBOL CATALÀ NO HI HA CRISI. Dada sorprenent; en la temporada 2008/2009

havien 115.000 llicències i cada any han anat augmentant i actualment n’hi ha 154.190,gairebé sis mil per any, amb un total de 1274 clubs que tenen un total de 10897 equips.De les llicències 135.065 són futbolistes, tècnics 19125. A les Terres de l'Ebre hi ha 55clubs amb 331 equips i un total de 3632 jugadors de futbol amateur, futbol sala i femenii 568 tècnics sumant un total de 4200 llicències. I 1881 de futbol base.JESÚS I MARIA MES QUE UN CLUB. 800 pesones a la cloenda de la temporada del

Jesús i Maria, lliurament dels trofeus de futbol base, rifes, bingos, sopar popular, ball i lafesta es va acabar a les 7 del matí. No hi ha cap club d'aquesta comarca que faci un es-deveniment com aquest.UN LLIBRE RECOMANABLE DEL FUTBOL. “Un altre futbol és possible, el model Ei-

bar” escrit pel seu president Àlex Aranzabal. Recomano que el llegeixin, és un llibre moltdocumentat i explica que vuit jugadors de l'Eibar eren de Segona divisió B. I és que el fut-bol no és tenir només qualitat. És córrer i posar-li ganes.

FITXATGES DE DARRERA HORA. Marc Chillida (Alcanar B), al Godall, i Rallo (Aldeana)al Roquetenc.

Fitxatges, això és la selva

L’opinió de Joaquin Celma. El MINUT 91.

Ion, Carlos, Verge i Escribà, joves ebrencs al Nàstic.

Presentació cos tècnic CF Ulldecona. Al centre, el president Mario i el tècnic Sergi Navarro. A ladreta, Aleix Ferré, segon entrenador, i a l’esquerra, Òscar Montesinos, preparador de porters.

ESTRENEM TWITER:FUTBOL EBRENCNotícies cada dia

L’uruguià Òscar Masseti, nou tècnic de la Sénia, equip que ja ha començat els entrenaments.

DIVENDRES 24 DE JULIOL DE 2015 17ESPORTSwww.mesebre.catdiarimés

ebre

el alcaldecon laamericanaal fondo

Si algun equip, fins lalliga passada, volia mar-car-li un gol a l'Alcanarhavia de demanar-li per-mís a un dels seusbaluards, jugador ambbon físic i amb bon des-plaçament de pilota. Se liconeix com Trinquet queés el nom del seu carrerperò el seu nom ésJosep Forcadell, va pro-var fortuna al Vila-real,Castelló, Rapitenca iAmposta i en cap d'a-quests equips va triom-far però a casa, aAlcanar, ha estat el rei dela defensa i una de lesànimes d'aquest equip.Només va marcar un golperò n’ha salvat més de300 pel seu punt d'honor.Bona persona, sensible,romàntic, Trinquet ensrevela molts pensamentsfilosòfics del futbol. Latemporada vinent jugaràa l’Ulldecona. Ha volgutcanviar d’aires.

Pregunta: Tota una vida aAlcanar i ara fitxes perl’Ulldecona?Resposta: Com a jugadorho he donat tot perl’Alcanar. Em dol però vasortir l’opció de l’Ulldecona iés bona per buscar un noual.licient després de tantsanys anys jugant a Alcanaron, a més, ha acabat unaetepa i en comença unaaltra.P: Quan comences a jugara futbol?R: En el futbol based'Alcanar però en el segonany d'aleví em vaig deixar elfutbol, no em veia un juga-dor que destacava i em vaigpassar al tennis. Als pocsanys em comença a tornarel ‘cuquet’, torno i començoal cadet, i un any desprésvaig fer una prova amb eljuvenil del Vila-real i vaigdebutar amb el primerequip del Alcanar amb l'en-trenador Ramon CallarisaNomés tenia 16 anys. P: Va ser tornar al futbol itriomfar...R: La veritat és que em vasortir una temporada rodo-na i a l'acabar la meva pri-mera temporada de juvenilem vaig passar uns mesosa prova al Castelló deTercera divisió però com noem pagava els desplaça-ments ho deixo i en el meusegon any de juvenil emcrida Guillermo Camarero

del juvenil del Tortosa dePreferent, guardo un moltbon record d'aquest entre-nador. P: Era molt dur?.R: Una vegada en un partitals quinze minuts em vacanviar per dos errors i jom'ho vaig agafar molt mala-ment i se’m va passar pelcap no anar al següententrenament. Es molt exi-gent amb els jugadors i treuel rendiment al màxim decadascun d’ells. El que vapassar en aquell partit emva ajudar a créixer méscom a jugador.P: En el teu tercer any dejuvenil ja t'incorpores al fut-bol amateur?R: Faig la pretemporadaamb l'Amposta de JordiFabregat, un míster ambmolt de caràcter, i em cridal'Alcanar per si volia jugar. Ivaig marxar a l'equip delmeu poble. La següentcampanya fem una prova30 jugadors en la Rapitencade Teixidó, em fitxen peròno vaig jugar ni un partit ijugo al filial. Em vaig sacrifi-car molt i no vaig tenir niuna oportunitat. Coses delfutbol que cal entendre.Recordo una anècdota ambel mister Teixidó. Era moltbromista i quan em vaconèixer em va dir: "Quèets, model o jugador?”....Al desembre deixo laRapitenca i torno Alcanar.P: Arriba la teua gran etapaamb l’Alcanar amb dosentrenadors que et van mar-car Chiqui i Alfons.R: Chiqui va apostar pergent del poble, i encara queno vaig jugar molt la prime-ra temporada. Però des-prés en la segona ja emvaig fer amb un lloc en l'on-ze titular i jugava en dife-rents posicions en defensa,vaig estar molt a gust ambChiqui, és molt noble i va feruna bona labor amb l’equip.Amb Alfons la primera cam-panya tampoc vaig jugarmolt en arribar molts juga-dors nous, però despréstambé va confiar molt ambmi. Alfons ens feia sentircom a professionals. P: Compta’m algun secret?R: Portàvem unes setma-nes cometent errors endefensa i Alfons ens va por-tar uns vídeos de partits deprimera divisió per veurecom millorar quan elsdavanters ens agafaven l’es-quena. Ens feia sentir com a

jugadors professionals. Unaaltra vegada, al camp de laCava, teníem opcions d'as-cendir, ens va posar al ves-tidor, sense saber resnosaltres, un vídeo de totsels nostres familiars ambfrases d'ànim, me vaig emo-cionar tant que vaig plorar.Però fou una gran eina permotiva emocionalment.P: Vas tenir un entrenadorque va ser cessat: Carlos.R: Injustament, tenia moltde caràcter, però no es vatenir paciència amb ell.P: És una droga el futbol?R: Si, t’arriba a absorbirmolt, amb els desplaça-ments, amb els partits, enels entrenaments, estàssempre pensant-hi...llegintla premsa. P: Ets un adicte al futbol?R: Tots els dies visito lesquatre pàgines de diarisesportius Sport, Mundo, Asi Marca, hi ha caps de set-mana que veig quatre par-tits...P: Vas provar a Vila-real i aCastelló, potser haguessishagut de fer una núvia d’allài tot hagués canviat...R: Jajajajaja...bé, en aquestsentit vaig tenir tota lasort...vaig conèixer a Carla,no és de Castelló, és dePenyíscola. Fa dos anys quela conec, i estic molt ena-morat.P: La samarreta de l’Alcanarés igual a la del Barça, noseria millor tenir una de prò-pia identitat?.R: No ho sé, tenim la sego-na que és taronja pelscítrics. Jo he de dir que ambla blauigrana també em sen-tia molt a gust. P: Què t’ha aportat el futbolcom a persona?R: Conèixer a molta gent,superació de mi mateix iestar, durant uns anys, enun col·lectiu d'un equip queés com una altra família,Jan, Genis, Sisco són gransamics. En el cas de Jan noem puc barallar... surt ambla meva germana...P: T'agrada molt treballaramb nens...R: Jo vaig estudiar magiste-ri infantil i vaig entrenar tresanys als patufets del’Alcanar. Els nens són comunes esponges i ells tambét'ensenyen molt. M’aportenmolt a nivell humà. Em vanpassar milanècdotes...estar jugant unpartit... passar un avió elsnens aturar-se i aturar-se el

joc també... P: A qui et sembles per lateva manera dels cracs d’e-lit?.R: Salvant les distàncies, aPiqué.P: La teua núvia és comShakira...?R: Per a mi millor. 1,75cms, prima i molt guapa. P: Explica'm una altra anèc-dota.R: En un partit a Llorenç unàrbitre no va deixar jugar aun jugador perquè portavaun pircing i vaig sortir jo.P: Passen moltes coses enels descansos?R: En gairebé tots, elsentrenadors que he tingutels dos primers minuts nodeixen parlar i estem totsen silenci. Es el millor per-què les pulsacions estan amil i més si es va perden.P: Un equip juga millor siguanya?R: Estàs més positiu, comla vida mateixa. P: Un company que t’hagisorprès?R: La professionalitat d'IvanDiaz, no fallava a cap entre-nament encara que havia devenir de Barcelona i intentasempre ajudar els com-panys. P: T’agrada entrenar?R: Em serveix com a terà-pia. Ajuda a desconnectar ia trencar la rutina.P: El teu major crític?R: El meu pare. Si acabesun partit i et diuen tres

coses boniques, de merave-lla, a qui no li agrada. Peròsi et diuen tres defectes, etcosta assimilar-ho. Peròamb el temps ho vas ente-nent i ho valores. Per aixòés bo que et diguin el quefas malament. I el meu paresempre ho ha fet. No ensagrada que ens diguin elsnostres defectes però éspositiu.P: La teua família t’ha recol-zat molt?R: Si i per la forma de serd'ells, del meu pare, lameua mare, i la meva ger-mana, m'han ajudat per sermillor jugador i millor perso-na i avui dia això no té preu.Mai els ho podré agrair.P: Entens els entrenadors?R: De vegades no és moltfàcil la crítica que tenen, devegades es diu que l'equipno ha estat a l'alçada i ésque l'equip contrari tambéjuga i això no ho veiem. Noés fàcil la seua funicó,cotrolar tantes emocionsdins d’un vestidor.P: Qui guanya els partits?R: Un 40% els entrenadors,un 60 els jugadors.P: Has passat por en alguncamp de futbol?R: En camp del Turó dePeira, amb el juvenil, vamestar tancats una hora alvestidor, hi va haver diver-sos incidents en el partit. P: El jugador és egoista?R: Un sempre es creu queés el millor i que ha de jugar

sempre.P: Entens els àrbitres?R: M'agradaria entendre'lsmés, en general, que fossinmés tolerants, més dialo-gants, en ocasions no etdeixen ni que t'acostis.P: El futbol a les Terres del'Ebre es viu amb passió?R: Ens coneixem tots, elsxiquets arrosseguen alspares, anem a un camp deReus i, en canvi, no conei-xes a ningú.P: Vaja partidàs Alcanar-Valls, fa uns anys?R: 1000 espectadors i mar-car al minut 94, un dels par-tits que recordo amb mésafecte.P: Ets insuportable siperds?R: No veig ni el Barça delcabrieg que porto. P: Un vici i un menjar favo-rit?R: Anar a recollir bolets. Im'agrada molt un plat decullera, la sopa i l’olla.

By: Joaquin Celma

XX

AVUI: JOSEP FORCADELL ‘TRINQUET’

PROPERA SETMANA:

DIEGO

15 «Els videos del mister Alfons Royo ens feiensentir com a jugadors de Primera divisió»

UN FILOSOF DEL FUTBOL

DIVENDRES 24 DE JULIOL DE 201518 www.mesebre.catESPORTSdiarimésebre

«»

By: Joaquin Celma

XX

LES INCORPORACIONS DELS EQUIPS DE LA DEMARCACIÓ

Especial fitxatgesPER LA TEMPORADA 2015/16

En la columna de l’esquerra, i per odre alfabètic delsequips, estan els fitxatges dels ebrencs, amb la

procedència. A la columna dels fitxatges del Camp deTarragona es poden trobar les incorporacions dels equips

tarragonins que competiran amb els de les Terres del’Ebre la temporada vinent.

La llista d’entrenadors ofereix el tècnic que tenien elsequips la temporada passada i el que tenen per la propera.

L’actualitat és fins el dimecres 23 de juliol.

A les fotos, els fitxatges de l’Amposta i del Camarles,equips que ja han començat a entrenar. I els de l’Alcanar:

Jordi Adell, Soufianne, Marc Blas, Iker Diaz i Nassi

Jordi AdellNaziCarlos BullonIker DiazMarc BlasDidac RiusSoufineAlbert Casanova KiliamGuillemVictor VilaUnai BarcelóPep LucasKalidJordi RulloFerranGuille RipollesKiliamSamuJoan SabatéRafa RiberaOmarOscar BenetDani FatsiniGenis CañasIvan MontaneSergio LopezEric LlopisMiki MassanaVíctor RodriguezEloi BargalloPau MunteIsaac MartiRicard TreigCristian BarajasAaron FrancJaumeDani MonforteFerran RamosOriol VallespiPau RipollPepe Llauradó Edgar PastoHector BenaigesXavi CallauAlbert FauraIgorFroilanArteseroHectorIvan RomeuDavid BesAlmestoySergi CidOscar RuibalRaul TeixidóSergio RuizSergi PitarchCristian ParadasEricAlbert QueralAmadoRogerGordoCarlos RocaEdgarIsmailCamareroFidel GuardiolaMarc GarrigaCaballosMaquedaGerard EstorachArnau PallarésAlejandro CaballosMohedanoUbaldeAbelCristian VallésMikiRobert CostaRaul RocaEdu MelchorJoan FontJordi PorresManuOscar MasdeuJordi EsmelManel TomàsNilEricCristian RegolfDani BenaigesÀngel RòdenasÀlex BorrullIker RomeraToni CornejoAdrià SorianoArturoÀlex PedrosaHugoIvan TaranillaPratsFerran GalvéJordi RullloLlàtzerHristo GarciaMarcGuillem NavarroJosep VilanovaJoab FatsiniVargasPachaAndreu BorràsXimo BuenoBryan ToroAleixIvan CapitanMiquel FonollosaXescuJordi EscubedoMarc MiraveteBernat GalbanyAleix MartíÀlex CluaJaume SorianoMiguel GonzálezMarc ToledoMikel MolaDani RoblesDonoso

AlcanarAlcanarAlcanarAlcanarAlcanarAldeanaAldeanaAmpollaAmpollaAmpollaAmpollaAmpollaAmpollaAmpollaAmpollaAmpollaAmpollaAmpollaAmpollaAmpostaAmpostaAmpostaAmpostaAmpostaAscóAscóAscóAscóAscóAscóAscó BAscó BAscó BAscó BAscó BAscó BAscó BAscó BAscó BAscó BAscó BAscó BAmetllaAmetllaAmetllaAmetllaAmetllaAmetllaAmetllaAmetllaAmetllaBateaBateaCamarlesCamarlesCamarlesCamarlesCamarlesCamarlesCamarlesCamarlesCorberaCorberaCorberaDeltebreDeltebreDeltebreDeltebreDeltebreDeltebreDeltebreDeltebreDeltebreDeltebreDeltebreFlixGandesaGandesaGandesaGandesaGandesaGinestarGinestarGinestarGodallGodallGodallHortaHortaHortaHortaCatalòniaCatalòniaJesús i M.Jesús i M.Jesús i M.Jesús i M.Jesús i M.Jesús i M.Jesús i M.Jesús i M.Jesús i M.Jesús i M.Jesús i M BJesús i M BJesús i M BJesús i M BLa CavaLa CavaLa CavaLa CavaLa SéniaLa SéniaLa SéniaLa SéniaLa SéniaLa SéniaLa SéniaLa SéniaLa SéniaLa SéniaMóra NovaMóra NovaMóra NovaMóra NovaOlimpicOlimpicPerellóPerellóPerellóPerelló

VinaròsRapitencaDeltebreDeltebre

Rapitenca JuvRapitencaS. Jordi

Jesús i Maria BCambrilsR-BítemMorell B

Juv. ReusDeltebrePerellóJuvenilJuvenil

BenicarlóCambrilsCamarles

ReddisVinaròsMorell

R-BitemRapitenca

TorredembarraVilafrancaBadalonaAlavès B

Aek LarnacaP. Mafumet

Asco JuvenilAsco JuvenilAsco JuvenilAsco JuvenilAsco JuvenilAsco JuvenilAsco JuvenilAsco JuvenilAsco JuvenilAsco JuvenilAsco JuvenilAsco Juvenil

AmpollaAmpollaDeltebre

SalouJuvenilJuvenilJuvenilJuvenil

DeltebreHorta

GandesaR-BitemLa Cava

Jesús i MariaAmpolla

Roda de BaràTorrefortaDeltebreDeltebreLa SéniaGandesa

RoquetencCampredóCampredóCampredóCampredóCampredóSan Jaume

GinestarAmposta

Tortosa JuvPerelló

HospitaletPerellóR-Bitem

FlixBateaJuvenilCorbera

Móra la NovaInactivoVilalba

DeltebreLa SéniaAmpolla

Jesús i MariaSant JaumeJuv Tortosa

InactiuAmpollaGandesaEl CattlarRapitencaEl CattlarTorreforta

TorredembarraTorredembbara

El CatllarAscó Juv

AscóAmposta JuvAmposta JuvAmposta Juv

La CavaCamarles BLa Cava Juv

R-BítemTortosaAndorraGodallInactiu

AldeanaCàlig

La JanaCanetJuvenilJuvenilInactiuJuvenilCorberaGinestarFalsetPerelló

GandesaBenissanet

DeltebreDeltebreCanonjaCanonja

LLISTA DE FITXATGES

XixoNarcisEric BarberaDidac SubiratsMadrigalAndreu GuiuGenísOscarManolo PuigDavid VilanovaÀngel SánchezEric SanfontMiguel RevertéPau ValmañaManel SolGenisCarlos EscrichsSergi VenturaAlbert MonforteDani BelMarc PradesAlfons PovillXavi BautistaPep CarlesPere PitarchJuanjo MagriñaMaikelIvan MartinAgustí MartinAndreu QueraltToni CalafatIvan VallésIvan ArasaGerard CurtoChillonFigoJuanjo CentellesArnau PedrenyMohaAbdoulyayeGerard MarsalSergi GaleraJorge GranadosRaul GarciaCarlos PalauYassineVizcarroChimenoTrinquetIsaacJan

PerellóPerellóPerellóPerellóPerellóRapitencaRapitencaRapitencaRapitencaRapitencaRapitencaRapitencaR-BítemR-BítemR-BítemR-BítemR-BítemR-BitemR-BitemR-BitemRoquetencRoquetencRoquetencRoquetencRoquetencRoquetencRoquetencRoquetencS. BàrbaraS. BàrbaraS. BàrbaraS. BàrbaraS. BàrbaraS. BàrbaraTortosaTortosaTortosaTortosaTortosaTortosaTortosaTortosaTortosaTortosaTortosaTortosaUlldeconaUlldeconaUlldeconaUlldeconaUlldecona

La CavaLa Cava

La Cava JuvJuvenilInactivoReddisValls

ReddisTortosaTortosaR-BitemAmpollaReddisTortosaAmpollaAlcanar

VallsAmpolaAldeanaAmpostaCamarlesTortosa

Remolins- BitemInactivoCorbera

S . Jaume Ampolla

Sant JordiJuvenil

Alcanar BJesús i Maria

JuvenilJuvenil

Alcanar BVilasecaAlcanar

CamarlesDeltebreAmposta

Bambako MaliSantboiàVilanovaReddis

El CattlarRoda de BeràRoda de Berà

R-BítemAlcanarAlcanar

La SéniaAlcanar

LLISTA DE FITXATGES

AmpostaEl CatllarJesús i MariaRapitencaReddisToredembarraVilasecaAlcanarAmpollaCamarlesCambrilsCanonjaGandesaGodallHospitaletJesús CatalòniaLa CavaLa RieraR. BonavistaR-BitemRoda de BeràTorrefortaTortosaUlldeconaVallsAldeanaAscó BAmetllaBateaCampredóCorberaDeltebreFlixGinestarHortaLa SéniaMóra la NovaOlimpicPerellóRoquetencS. BàrbaraVilalba

TeixidóJorge ArcillaAngel GarciaNando CrespoGregorioIsaac Fdez.Edu FrancoAlejandroCaperaBartolo MecaLuis AlbesaJosé MoraRafel NavarroBartoliJulio LasaosaEnric AlexandriCamareroJordi MercadeJavi ChaconNachoChaconKikiDani SerenoSergio NavarroJosé LopezToni SanchezRuben ViudezMarc VilabrúÀlex CurtoOscar CurtoJoan RocaJordi VallésRiusMario ArquesRobert CantóOscar MassetiLizasoPaco MuñozNarcis LaboriaSubiParraRobert

TeixidóÀngel Garcia

David/José MariDelfin

BofarullAlberto Izquierdo

Edu FrancoXimo TalarnJordi Rojas

BartoloDavid Burgos

José MoraRafel NavarroPau CortiellaÀlex Pardo

Enric AleixendriCamareroFerreros

Javi ChacónSergi NavarroDani Sereno

KikiHilario

Pedro GarciaIsaac Fernandez

ToniRuben Viudez

CaperaJoan VallésJordi VallésJoan RocaNarcís Miró

RiusÀngel Guiu

Robert CantóMarceLizaso

Paco MuñozBartolíSubi

Joan SubiratsRobert

LLISTA D’ENTRENADORS

Marc BenitoAlvaro MartinezAgustin CruzMateoMarcosFran RecheAaron LambeaImanolPablo ZamoraRaul SalamancaMarcosAlex LaraRoldanSergio MañasBarceloBrigiEziquiel QuerolRuben AznarDavid FernandezToni RibasDavid SanchezTikoAndreu RibasAlex CalvoIsidreMarcv FaradeliDavid SanchezAdrian RuizCristian FuentesDani SaezMarcos GranadosDenis BelemansToni MuñozNandoSergi FernandezCarlos MartinezAndriyAleixGomisClavéMarc GutierrezVieriArnau MiroDani Saez

CambrilsCambrilsCambrilsCanonjaCanonjaCanonjaCanonjaCambrilsCanonjaCanonjaCanonjaCanonjaHospitaletHospitaletHospitaletHospitaletHospitaletHospitaletHospitaletLa RieraLa RieraLa RieraLa RieraLa RieraLa RieraLa RieraLa RieraR BonavistaR BonavistaR BonavistaRoda RodaRodaRodaRodaRodaRodaTorrefortaTorrefortaTorrefortaTo

Documents

EXEMPLARS FESTAd’ells, ens vestim d’època, engalanem les nostres cases i bal-cons, sortim al carrer, xalem i cridem amb força sempre: Terra d'aigua Terra d'un riu Visca la Vegueria