EXÈRCITS :BOTXINSDEL POBLE

–––––

BUSH,ARRUIX!

–––––

AZNAR,A PASTAR!

ACRATORIALEstava furiosa, la còlera guiava les seves paraules.Descomposta, més de parlar s’embullava, s’embarbussava.Ella, que havia vençut el càncer, cridava ara entusiastaaltra plaga encara major: el càncer de la guerra. Ni Powellni Straw, els representants de l’«Eix del Mal» angloianqui,gosaren d’arribar tan lluny en el seu fervor bel·licista. AnaPalacio, la ministra d’Aznar, es va quedar sola davant elConsell de Seguretat de l’ONU. La seva intervenció passaràa la Història per miserable. No oblidem aquesta data, va serel 14 de febrer.

L’endemà, una multitud mai no vista prenia els carrersdel planeta. Farts del menyspreu de les autoritats, de lesseves mentides i dels obvis interessos que impulsenaquesta guerra-farsa. I es va explicar amb claredat: NO ALA GUERRA!

Estem en el camí d’aconseguir que el que ens venencom inevitable no arriba a concretar-se. El dia 15, elprotagonista va ser la societat civil, la gent. Una bufetadaal Govern que ja vol ser aprofitada per aquells que faquatre dies empresonaven insubmisos, els mateixos queens ficaren de ple en l’OTAN.

L’èxit de les mobilitzacions no hauria de relaxar-nos. Calseguir engrescant un moviment que pot i deu aturaraquesta guerra. Ara més que mai:

T O T H O M C O N T R A L A G U E R R A !

BOTIGUETA NEWSHem començat l’any amb una bona collitade novetats que ben segur faran gaudir atots els nostres compulsius lectors i lectores.

Hem rebut la nova edició de la jatradicional Agenda Llibertària que des de fa

anys publicael barceloníAteneu Lli-bertari delPoble Sec. Ales habitualscites i foto-grafies s’ad-junten adre-ces de grupsi col·lectiusllibertaris detot arreu. Elpreu és de5.50 euros.

Els exem-ples bonss’escampen, ienguany ha

sortit una altra agenda, l’anomenadaAntiagenda, feta per un nou grupautogestionat que es proposa constituir-secom a editorial. Jo ho sabeu, doncs, en2003 no teniu excusa per no du una vidaordenada, ni per no arribar tard a les cites...

Recomanem amb molt d’entusiasme quepasseu a retirar el disc compacte sobre lesVI Jornades Llibertàries que l’AteneuLlibertari Estel Negre va organitzar l’octubrede 2001. Hi trobareu les recitacions depoesies, els parlaments i les cançons, bonescançons de tots aquests amics de la novatroba mallorquina.

I ens queda encara per comentar unaobra cabdal, una antologia d’ErricoMalatesta que amb el títol d’Escritos hapublicat la Fundación de EstudiosLibertarios Anselmo Lorenzo. És un reculld’alguns dels textos més essencials del’anarquista italià, principalment articles,fulletons i algunes de les polèmiques mésconegudes. S’hi inclou també un estudi deMax Nettlau. No cal dir que es tracta d’unaobra imprescindible. Esperem que finalmentarribi el moment de recuperació de la figurade Malatesta.

PARAULA DE DÉUDiuen que quan Déu va crear el món, a fi iefecte que els humans prosperessin, vadecidir de concedir-los dues virtuts. Així...

Als suïssos els va fer ordenats icomplidors de la Llei.

Als britànics els va fer persistents iestudiosos.

Als japonesos els va fer treballadors ipacients.

Als italians alegres i romàntics.Als francesos els va fer cultes i refinats.I quan va arribar als espanyols, es va

girar vers l’àngel que prenia nota i li va dir:«Els espanyols seran intel·ligents, bonespersones i del Partit Popular.»

Quan va acabar de crear el món, l’àngelva dir a Déu:

«Senyor, vas donar a tots els poblesdues virtuts i als espanyols tres. Això faràque prevalguin sobre tota la resta.»

«Doncs és cert... Bé, com que les virtutsdivines no es poden llevar, que elsespanyols d’ara endavant tinguin tres, peròno podran tenir més de dues virtuts alhora.»

Així...

L’espanyol que és del Partit Popular ibona persona, no pot ser intel·ligent.

Aquell que és intel·ligent i del PartitPopular, no pot ser bona persona.

I el que és intel·ligent i bona persona, nopot ser del Partit Popular.

Paraula de Déu.

La perspectiva d’una nova guerra del Golfsembla cada dia més inevitable.

Alhora, les guerres colonials esmultipliquen, a Txetxènia, a Costa d’Ivori, aPalestina... Els conflictes ensagnen el mónsencer, i són portats a terme de forma obertapels Estats rics, o manipulats per al beneficicapitalista, especialment de les multinacionals.

El capitalisme necessita les guerres permantenir-ne la dominació. Dirigeix les guerrescontra els països pobres per aprofitar-se’n deles riqueses naturals en benefici dels païsosdominants i en detriment de les poblacionslocals, sovint després de llargs anys de suportoccidental a les dictadures locals. Aquest és,per exemple, el cas d’Iraq, on Saddam Husseinva ser ajudat durant llarg temps pels païsosrics abans de convertir-se’n en l’objectiu. Quanels Estats rics fan la guerra, no es preocupenni un segon per les persones, l’alliberament dela dictadura que les oprimeix de les quals és,tanmateix, necessària. Encara és més indecentutilitzar aquesta necessitat com a pretext ambel qual bombardejar aquestes poblacions!

Els que fabriquen les decisions dels païsosrics reconeixen això cínicament: la guerra és«bona» per sortir de la «incertesa» econòmica.La qual cosa, desxifrada, significa: el pillatgedels recursos naturals de certs països ésnecessari per augmentar els beneficis de lesgrans empreses. Invertir en armament i en«antiterrorisme» en comptes d’invertir enserveis públics i socials és l’opció comercialque clarament han pres tots els lídersd’Occident.

Però aquestes guerres són sobretotguerres d’hegemonia, abans fins i tot dequalsevol consideració de les seves intencionseconòmiques. Són guerres d’influència entreels països dominants, per mostrar i reforçar laseva supremacia. Els Estats Units volenmostrar el seu poder militar absolut totimposant el silenci, mitjançant el terror, aqualsevol que posi en dubte la sevahegemonia o a qualsevol que disputi el seupillatge del planeta i el seu marge de beneficis.

El capitalisme ha d’aterrir les poblacionsper seguir explotant-les. Les guerresimperialistes portades a terme pels països ricssón el ressò extern de les polítiquesrepressives aplicades internament. Elsconflictes militars i la criminalització de la

pobresa són les dues cares d’una moneda dedòlar o d’euro!

El vertader «Eix del Mal», responsable decent de milers de morts al món, és elcapitalisme, en la seva corredissa pelsbeneficis, i la seva explotació, que generamisèria i desesperació. Els caps d’Estat que estrobaran a Evian (Estat francès) el proper junyen la cimera del G-8 són els delinqüents, sónalhora delinqüents de guerra i delinqüentseconòmics.

Ells s’atribueixen el dret dels països ricsper decidir, malgrat els seus sistemes políticselitistes i classistes –el nomenament ambxantatge de Jacques Chirac, l’elecciófraudulenta de George W. Bush, les pràctiquesmafioses de Silvio Berlusconi, Putin triat perresoldre una guerra que ell mateix vaengegar... Encara més, ells imposen les sevesdecisions a la resta del món. Vuit personesque decideixen per sis mil milions! En tot això,on hi és la justícia? Ells violen les lleisinternacionals més bàsiques –com aGuantánamo, per exemple, on es trobendetinguts il·legalment sis-cents presoners–; ellsignoren les decisions de les institucionsinternacionals de titelles, com ara l’ONU, queells mateixos van erigir per fer-nos creure en laseva voluntat democràtica.

Arreu del món, les nostres organitzacions,sindicats, xarxes i comunitats s’oposen a laguerra i participen en l’organització d’unimmens moviment que rebutja aquestabarbaritat. Cada vegada serem mésnombrosos, per donar llendera a la lògica delcapitalisme.

La guerra sempre serveix als rics, i sempremata els pobres.

Cap guerra a Iraq, Txetxènia,Palestina i Costa d’Ivori!

Pel desarmament ila desmilitarització a tot lo món!

Llibertat pels pobles idret a l’autodeterminació!

Solidaritat amb les víctimesde les dictadures!

Llibertaris contra totes les guerres

LLIBERTARIS CONTRATOTES LES GUERRES

Quan qualsevol administració entra enfuncions, el primer que fa és demanar unaavaluació mundial als serveis d’intel·ligència.«Qui és l’estat del món?» Aquesta éssecreta i fins que no es desclassifica, trencao quaranta anys més tard, ningú no en sapres, d’ella. Quan la primera administracióBush va entrar en funcions el 1989, algunesparts de les seves avaluacionsd’intel·ligència es van filtrar, i eren forçareveladores sobre el que precisament vapassar sobre aquestes qüestions durant elsdeu anys següents.

Les parts que es van filtrar al·ludien aconfrontacions militars amb enemics moltmés dèbils, reconeixent que era l’únicacasta d’enemics amb la qual es volienenfrontar. Així que, en confrontacions ambadversaris molt més dèbils, els Estats Unitshavien de guanyar «decisivament iràpidament», perquè d’altra manera elsuport popular minvaria, ja que sabien queera molt limitat. No era com a la dècada delsseixanta, quan el govern podia engegar unallarga i brutal guerra durant anys i panys, totdestruint gairebé un país sense capprotesta. Ara ja no, ara han de guanyar. Hand’aterrir la població perquè pugui sentir queexisteix una enorme amenaça sobre la sevaexistència, assolir una victòria ràpida,miraculosa i decisiva sobre aquest enormeenemic i marxar-ne sobre el següent.Recordin que la gent que ara dirigeix elshow a Washington és majoritàriamentseguidors reciclats de Reagan, queessencialment actuen seguint el guió de la

dècada dels vuitanta –aquesta és unaanalogia adient.

S’imposaven, durant aquesta dècadadels vuitanta, programes nacionals que erenforça perjudicials per a la població general ique eren impopulars. La gent se n’oposavaa la majoria. I la forma com aconseguienendinyar-los a la força era mantenint lapoblació en estat de pànic. Així que un anyera una base aèria a Granada que elsrussos usarien per bombardejar els EstatsUnits; sembla absurd, però aquesta va ser lamentida propagandística i va funcionar. Unaltre any, Nicaragua, que estava a «dos diesde marxa de Texas», un punyal clavat al corde Texas, per prendre prestada una frasede Hitler. De bell nou, podríem pensar quela gent es pixaria de riure, però no ho vanfer. Això es repetia contínuament perespantar-nos: Nicaragua es podria conquerirde camí per conquerir l’hemisferi. Es vadecretar una emergència nacional perl’amenaça imposada per Nicaragua a laseguretat nacional. Criminals a sou libis inarcoterroristes hispans recorrien els carrersde Washington per assassinar el nostrelíder.

Es conjurava una història rera l’altra permantenir les poblacions en un estat depermanent temor, mentre ells portaven aterme les seves guerres antiterroristes mésimportants. Recordin, aquesta mateixa gentés la que va declarar la guerra al terror en1981, una guerra que seria la peça centralde la política exterior nord-americanaenfocada primàriament a Amèrica Central,

BEN IGUAL QUE ALSANYS VUITANTA

Aquest article va aparèixer en el periòdic argentí Página/12 el 6 de febrer[pagina12.feedback.net.ar/secciones/elpais/subnotas.php?id_subnota=6473&fechanot=2003-02-06&id_nota=16315&fecha=2003-02-6]. En realitat, i aquestapublicació no ho diu, es tracta d’un fragment, traduït al castellà per CelitaDoyhambéhère, d’una llarga entrevista a Noam Chomsky realitzada per MatthewTempest, per al diari britànic The Guardian, publicada dos dies abans[http://politics.guardian.co.uk/interviews/story/0,11660,888651,00.html]. Nosaltreshem traduït l’article seguint la versió de Página/12, corregint-la, però, segonsl’edició original anglesa.

on va matar unes 200.000 persones, totdeixant quatre països devastats. Des del1990, quan els EUA se’n va fer càrrec, vancaure encara més en una profunda pobresa.Ara fan el mateix amb el mateix propòsit,porten a cap programes nacionals quecreen una forta oposició entre la poblacióque s’hi veu danyada.

Però l’aventurisme internacional, el fetde conjurar enemicsque volen destruir-nos, és una cosaconnatural en ells,molt familiar. No elvan inventar, altreshan fet el mateix,altres ho han fet enla història, però esvan convertir enmestres d’aquest arti ara fan de bell nou.No vull suggerir queno tinguin motiusper prendre Iraq; ja ho crec que sí, motiusmolt antics que tothom coneix. ControlarIraq posarà als EUA en una posició moltpoderosa per escampar-ne el domini sobreles majors fonts d’energia del món, que noés poca cosa.

Mirin, emperò, el momeCrida l’atenció que la propacomencés el setembre. Qsetembre? Bé, és quacampanya per a les elecciera patent que els guanyarien si permetien socials i econòmics domineesclafats, i havien de fer ex

van dècadreemptemesEn amensegurtendepresidforta protegperillsguerrdirecc

que tot això prendrà serpossiblement cap a Síria. són figues d’un altre paner.

N

DIEM NO AL TERROR DEMOCRMentre els senyors de la guerra preparen el seu armament, veiem impassibles i de bell nou, els governants utilitzen la por, la coacció i l’agressió per fer dinnostre nivell de vida occidental costa diners; costa catàstrofes, com la delguerres, com la de Txetxènia (silenciada sistemàticament pels mitjans de compolítics); costa repressió, recordem els companys detinguts a València, Barcelosegueixen empresonats. El Regne d’Espanya és el setè país en exportació casta, tant lleugeres com de destrucció en massa (totes les armes són de destrno ens enganyem), s’exporta a països en guerra, a països dominats per tiransrespecten els drets humans (quin país els respecta?), tot això silenciat sistemitjans de comunicació i partits polítics, tot això silenciat perquè els governaaquests negocis són secrets d’Estat. No volem restar impassibles, la guerra nostre sistema; l’actual nivell de producció i consumisme només és assumible silenci, molt silenci. Esperem que avui, 15 de febrer, el crit contra la guerra es un crit contra les injustícies, contra la llei dels diners, contra el seu terrorisme de

És per tot això que t’animem a seguir amb les accions, que la teva responomés en una manifestació, sinó que s’ampliï a la resta dels teus actes, pprotesta d’un dia no aconseguirem res.

Des de la CNT t’animem a seguir lluitant, perquè amb la lluita serà l’úaconseguirem alguna cosa; i recorda que les guerres, l’explotació, les injustíciesel teu nom, comença a dir no a aquest injust sistema.

Per la participació de tothom en les decisions i en el control de les nostres v

Secretaria general de la

nt que han triat.ganda de guerrauè va passar eln s’engegà laons legislatives irepublicans noque els temesssin; en sortirienactament el quefer durant laa dels vuitanta,laçar-los per de seguretat.el cas d’unaaça a laetat, la gent hiix a emparar elent, una figura

que ensirà d’horribles. Després d’unaa contra Iraq, laió més probable

à cap a Iran, iCorea del Nord

oam Chomsky

ÀTICcom un cop mésers. Mantenir el Prestige; costaunicació i partitsna, Madrid, i qued’armes de totaucció en massa,, països que no

màticament pelsnts entenen queés per al bé delamb explotació ifaci extensible amocràtic.sta no es quedierquè amb una

nica forma que, es cometen en

ides.

CNT de Palma

L’Imperi ha decidit fer sonar lescampanes per l’Iraq, futurscadàvers, danys col·laterals,morts necessaris; passegen,comercien i juguen a futbol alscarrers de Basora, Samarra oBagdad. Tot en nom de la«civilització», l’ordre i els dretshumans. EUA, Gran Bretanya i elsseus aliats es disposen aconsumar una catàstrofe humanade dimensions desconegudes,milers de morts, infrastructuresdestruïdes, desastres ecològics. L’Imperi faràretrocedir un altre poble a l’edat mitjana. Lacomplicitat culpable dels seus aliats europeus(Aznar, Berlusconi...) i àrabs li dóna unadimensió encara més preocupant.

L’ordre jurídic internacional s’ha volatilitzat, EUA ha creat un nou cos jurídic titulat«impunitat universal», on el seu suportprincipal és la «guerra preventiva»: atac a quivull, a qui em sembla ja que em convé sospitarque... Iraq és Txecoslovàquia de 1939, el IVReich s’ha aixecat.

L’agressió al poble iraquià i posteriorderrocament del seu règim polític respon a unanecessitat dels EUA amb la intenció d’assoliruna sèrie d’objectius:

- Volen l’aplicació «pedagògica» delconcepte de «guerra preventiva» com a claudel nou ordre imperial: dominació econòmica,política i cultural mitjançant l’intervencionismemilitar directe.

- Volen eliminar el potencial polític ieconòmic de l’Estat iraquià (26 milionsd’habitants, segona reserva petroliera mundial,alta capacitat tècnica) en benefici de laintegració política i econòmica de l’Estatd’Israel com a potència hegemònica a la regióàrab. En aquest sentit cal tenir molt presentque l’Iraq està sent bombardejatininterrompudament des de fa més de catorzeanys i això, afegit a l’embargament, ha produïtla reducció a una quinzena part de la renda percàpita, la desaparició de la indústria, l’atur persobre del 50 %, la contaminació en massa del’aigua, i una escarrufadora mortaldat infantil,de 5.000 a 6.000 menors de cinc anys mortscada mes, víctimes en la immensa majoria del’esmentada contaminació, de la desnutrició ide la leucèmia.

- Volen apropiar-se i gestionarles reserves petrolieres iraquianes,controlar els oleoductes de lazona, supeditar les economiesdels països d’aquesta zona (Síria,Líban, Jordània, Turquia, Iran il’Iraq mateix) a l’espai capitalistad’Israel i dels EUA.

- I, ben segur, volen continuaramb l’immens i brut negoci de laindústria dels armaments. Aquestaindústria sembla programar elcalendari de guerres, cada vegada

amb més freqüència, per tal de donar sortidaals estocs d’armes de destrucció en massa,d’experimentar de noves i, d’aquesta manera,omplir les seves carteres de demandes. Totaquest negoci muntat sobre la mort, la fam, lamisèria, la destrucció i el patiment de milionsd’éssers humans. En definitiva, el genocidiplanificat com a negoci de les cúpulesdominants.

Des de la Plataforma per la Democràcia i laGlobalització Social unim les nostres veus ales que avui i en aquests dies s’aixequencontra la barbàrie de la guerra. Com deia elcantautor, «som molts més dels qui ells volen idiuen». Pels Estats Units, per Europa i per totarreu del món les organitzacions de la societatcivil protesten contra aquesta guerraanunciada, criminal i mentidera.

Volem que els nostres governants escoltinels ciutadans, especialment el Governespanyol, que juga el penós paper del servidormés submís de la voluntat de l’amo. Al Governespanyol li demanam que no c enaquest desastre, que tanqui les baaeri als agressors, que es desmcomandaments de l’OTAN i que, posi en marxa polítiques actives deal desenvolupament dels païsod’aquesta i d’altres agressions, tot justícia distributiva, un desensostenible, una cultura de pau basada en el respecte dels drets hu

Per fer possible un altre món, psocial i solidaritat amb les víctimes!

No sang per petroli!Aturem els atacs contra el poble

Plataforma per la Dla Globalit

Vull manifestar el meu suport i la mevasolidaritat davant la carnisseria que esperpetrarà aviat a Orient. Estic d’acord ambla matança i vull expressar les meves raonsper estar-ne:

1. Crec que la millor manera d’alliberar elpoble iraquià del cruel embargament quepateix per part d’Occident és assassinar totala població civil possible.

2. Crec que la millor manera d’instaurarun règim democràtic que respecti la vida i lallibertat de les persones és bombardejarIraq, i imposar un govern de consens entreles potències occidentals, com ja es va feramb Afganistan (per cert, què se n’ha fet,dels drets de les dones, de la democràcia ide la pau en aquell país?).

3. Després de tot, tant se’n dóna unacarnisseria més a Orient. Qualcú alça la veupels kurds (Turquia), txetxens (Rússia),palestins (Israel) o pels centenars de mortsanònims provocats per la fam, la manca demedicaments o d’aigua, o pels conflictes ditsregionals?

4. Crec que els Estats Units tenen tot eldret de reclamar el que és seu, i si part deles seves grans inversions a Orient(talibans-Afganistan, Hussein-Iraq)comencen a ser deficitàries, les pot liquidar.

Dèficit zero! A l’Estat espanyol n’entenem,d’això: res d’invertir en salvació marítima(això dóna prestigi), res d’invertir en cultura(ens fa mereixedors d’un goya), i resd’invertir en Medi Ambient (ens dóna llargs iagradables passeigs al paisatge mutant deDoñana).

5. Finalment, crec sincerament que si elsEstats Units diuen que Iraq menteix enrelació amb les armes químiques diuen laveritat. Qui els va vendre les armesquímiques per utilitzar-les contra la poblacióiraniana? Qui els va permetre d’anihilarkurds amb la mateixa química? Us donaréuna pista, la seu de govern n’és una CasaBlanca. No hem d’oblidar la desinteressadaajuda d’empreses europees.

La Història no la fan els monuments, lafan les runes. Orient en té prou i no ennecessita més. Hussein és un dictador, peròtambé és dictador aquell que ens durà a unaaltra orgia de sang, que farà víctimes alscivils iraquians i hostatges als civils de laresta del món. Hi ha solucions, n’ha hagutsempre, però mentre la indústria de laguerra sigui lucrativa i imposi els seuscriteris, només n’hi haurà UNA.

Albert Herranz Hammer

ATUREM EL NEGOCI DE LA GUERRA SÍ, A LA CARNISSERIA

ol·labori

ses i l’espai

arqui delspel contrari, cooperaciós víctimescercant unavolupamenti solidaritatmans.au, justícia

iraquià!

emocràcia i zació Social

L’Imperi ha decidit fer sonar lescampanes per l’Iraq, futurscadàvers, danys col·laterals,morts necessaris; passegen,comercien i juguen a futbol alscarrers de Basora, Samarra oBagdad. Tot en nom de la«civilització», l’ordre i els dretshumans. EUA, Gran Bretanya i elsseus aliats es disposen aconsumar una catàstrofe humanade dimensions desconegudes,milers de morts, infrastructuresdestruïdes, desastres ecològics. L’Imperi faràretrocedir un altre poble a l’edat mitjana. Lacomplicitat culpable dels seus aliats europeus(Aznar, Berlusconi...) i àrabs li dóna unadimensió encara més preocupant.

L’ordre jurídic internacional s’ha volatilitzat, EUA ha creat un nou cos jurídic titulat«impunitat universal», on el seu suportprincipal és la «guerra preventiva»: atac a quivull, a qui em sembla ja que em convé sospitarque... Iraq és Txecoslovàquia de 1939, el IVReich s’ha aixecat.

L’agressió al poble iraquià i posteriorderrocament del seu règim polític respon a unanecessitat dels EUA amb la intenció d’assoliruna sèrie d’objectius:

- Volen l’aplicació «pedagògica» delconcepte de «guerra preventiva» com a claudel nou ordre imperial: dominació econòmica,política i cultural mitjançant l’intervencionismemilitar directe.

- Volen eliminar el potencial polític ieconòmic de l’Estat iraquià (26 milionsd’habitants, segona reserva petroliera mundial,alta capacitat tècnica) en benefici de laintegració política i econòmica de l’Estatd’Israel com a potència hegemònica a la regióàrab. En aquest sentit cal tenir molt presentque l’Iraq està sent bombardejatininterrompudament des de fa més de catorzeanys i això, afegit a l’embargament, ha produïtla reducció a una quinzena part de la renda percàpita, la desaparició de la indústria, l’atur persobre del 50 %, la contaminació en massa del’aigua, i una escarrufadora mortaldat infantil,de 5.000 a 6.000 menors de cinc anys mortscada mes, víctimes en la immensa majoria del’esmentada contaminació, de la desnutrició ide la leucèmia.

- Volen apropiar-se i gestionarles reserves petrolieres iraquianes,controlar els oleoductes de lazona, supeditar les economiesdels països d’aquesta zona (Síria,Líban, Jordània, Turquia, Iran il’Iraq mateix) a l’espai capitalistad’Israel i dels EUA.

- I, ben segur, volen continuaramb l’immens i brut negoci de laindústria dels armaments. Aquestaindústria sembla programar elcalendari de guerres, cada vegada

amb més freqüència, per tal de donar sortidaals estocs d’armes de destrucció en massa,d’experimentar de noves i, d’aquesta manera,omplir les seves carteres de demandes. Totaquest negoci muntat sobre la mort, la fam, lamisèria, la destrucció i el patiment de milionsd’éssers humans. En definitiva, el genocidiplanificat com a negoci de les cúpulesdominants.

Des de la Plataforma per la Democràcia i laGlobalització Social unim les nostres veus ales que avui i en aquests dies s’aixequencontra la barbàrie de la guerra. Com deia elcantautor, «som molts més dels qui ells volen idiuen». Pels Estats Units, per Europa i per totarreu del món les organitzacions de la societatcivil protesten contra aquesta guerraanunciada, criminal i mentidera.

Volem que els nostres governants escoltinels ciutadans, especialment el Governespanyol, que juga el penós paper del servidormés submís de la voluntat de l’amo. Al Governespanyol li demanam que no col·labori enaquest desastre, que tanqui les bases i l’espaiaeri als agressors, que es desmarqui delscomandaments de l’OTAN i que, pel contrari,posi en marxa polítiques actives de cooperacióal desenvolupament dels països víctimesd’aquesta i d’altres agressions, tot cercant unajustícia distributiva, un desenvolupamentsostenible, una cultura de pau i solidaritatbasada en el respecte dels drets humans.

Per fer possible un altre món, pau, justíciasocial i solidaritat amb les víctimes!

No sang per petroli!Aturem els atacs contra el poble iraquià!

Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social

Vull manifestar el meu suport i la mevasolidaritat davant la carnisseria que esperpetrarà aviat a Orient. Estic d’acord ambla matança i vull expressar les meves raonsper estar-ne:

1. Crec que la millor manera d’alliberar elpoble iraquià del cruel embargament quepateix per part d’Occident és assassinar totala població civil possible.

2. Crec que la millor manera d’instaurarun règim democràtic que respecti la vida i lallibertat de les persones és bombardejarIraq, i imposar un govern de consens entreles potències occidentals, com ja es va feramb Afganistan (per cert, què se n’ha fet,dels drets de les dones, de la democràcia ide la pau en aquell país?).

3. Després de tot, tant se’n dóna unacarnisseria més a Orient. Qualcú alça la veupels kurds (Turquia), txetxens (Rússia),palestins (Israel) o pels centenars de mortsanònims provocats per la fam, la manca demedicaments o d’aigua, o pels conflictes ditsregionals?

4. Crec que els Estats Units tenen tot eldret de reclamar el que és seu, i si part deles seves grans inversions a Orient(talibans-Afganistan, Hussein-Iraq)comencen a ser deficitàries, les pot liquidar.

Dèficit zero! A l’Estat espanyol nd’això: res d’invertir en salvació(això dóna prestigi), res d’invertir (ens fa mereixedors d’un goyd’invertir en Medi Ambient (ens dóagradables passeigs al paisatge Doñana).

5. Finalment, crec sinceramenEstats Units diuen que Iraq mrelació amb les armes químiqueveritat. Qui els va vendre lquímiques per utilitzar-les contra iraniana? Qui els va permetrekurds amb la mateixa química? una pista, la seu de govern n’ésBlanca. No hem d’oblidar la desinajuda d’empreses europees.

La Història no la fan els monfan les runes. Orient en té pronecessita més. Hussein és un dictambé és dictador aquell que ens altra orgia de sang, que farà vícivils iraquians i hostatges als cresta del món. Hi ha solucions, sempre, però mentre la indúsguerra sigui lucrativa i imposi criteris, només n’hi haurà UNA.

Albert Herran

ATUREM EL NEGOCI DE LA GUERRA SÍ, A LA CARNISSER

’entenem, marítimaen culturaa), i resna llargs imutant de

t que si elsenteix ens diuen laes armesla població d’anihilarUs donaré una Casateressada

uments, lau i no entador, peròdurà a unactimes alsivils de lan’ha haguttria de la

els seus

z Hammer

IA

Manquen pocs dies per al començament dela guerra contra Iraq per part del Governnord-americà. N’hem assistit durant mesos ala preparació. Hauríem de dir anys, doncsl’origen se’n remunta a la pròpia aliançaentre Iraq i EUA. Aquesta aliançageoestratègica assoleix el mateix destí quel’aliança i l’aliment de la gran potència ambel terrorisme islàmic: ser el seu liquidador(mediàtic, naturalment). L’Imperi, figuradivina (o Déu reencarnat en un sol país,monoteisme ortodox) aplica als seus anticsaliats la mateixa medecina que als seusenemics (el súbdit no sap d’on i per què liplouen els cops). En aquest a cerimònia dela confusió l’oblit amnèsic dels fets fa quecada dia sigui un «nuevo amanecer» i larecerca de solucions diplomàtiques «unaactivitat frenètica» (paraules de la senyoraPalacio), a pesar que tots sabem que ladecisió es presa de fa molt temps. No cal dirque la concentració de tropes prestes per alcombat només es faquan s’han d’utilitzar–oh!, sentit comú, onets?

El diari El País,s’ha obstinat arepresentar el paperde sucursalmediàtica de lapolítica imperial. Éspossible que en elgran repartimenttregui la seva partde botí. Ja ho varealitzar en la crisiveneçolana demanera estrepitosa.Aquest diari durantmesos ha convertitSaddam Hussein enun figura maleïda,en la novareencarnació delmal.

Cada article delsinspectors ha estat

il·lustrat amb una foto de Saddam amb unfusell a la mà, i semblant amenaçant. Harealitzat el corresponent perfil psicològicestalinianomilosevic, presentant aquestdictador com a una patologia clínica que lapsicoanàlisi armada d’occident ha de«guarir». En aquest cas no parlem dereinserció sinó d’amputació. El mal s’extirpai es destrueix. Quelcom de semblant a lapolítica antiterrorista del govern Aznar, lessemblances ideològiques amb la de Bushde la qual parla bé de l’alt grau derendibilitat política i econòmica que elsproporciona. Quines bones armes perdedicar-se a tots els dictadors i no nomésals convenients.

Aquest diari fa uns dies va presentar unafoto, digna de Cosmopolitan, d’una ninaisraeliana asseguda en una cadira al costatd’una taula plena de màscares de gas.Evidentment, fotos subministrades peragències que accepten i difonen les fotos

dels serveisd’intel·ligència

israelians i nord-americans. Durantaqueixos diesmateixos l’exèrcitisraelià perpetravamatances, destruïacases i barris, isotmetia la poblaciópalestina a la mort ila humiliació, que perno tenir ni tenia unacausa «presentable».Ser víctima és odiós,però ser víctima i serignorada pels mitjansde comunicació ésdoblement patètic.

Aquesta nina vaposar davant d’unfotògraf, es va

il·luminarconvenientment

l’escena, se situarenles màscares de gas

EL PAÍS I «A PER ELLS»

P R EM SACORRUP TA

en un extrem i es va esperar que la ninatingués aqueixa mirada tendra que copegésen els cors dels lectors occidentals. Unaimatge val mil paraules. Si, a més a més,aquestes mil paraules són destinades arefermar la imatge, molt millor.

Em demano què haurà de passar perquèel poble palestí vegi publicades les sevesfotos de nins al costat delscadàvers dels seus pares, lesdones plorant mentre ca sevaes destruïda per una màquinaisraeliana... la seva sangvessada faria guanyar unpulitzer a qualsevol aficionat.

Però aquestes columnesvergonyoses, la complicitat aconvertir l’administracióultradretana nord-americanaen una cosa «vendible» iraonable, aquest suport desúbdit –amb macroarticle del suplement al’agent de la CIA Condolezza Rice, en laseva faceta més humana– converteixenaquest diari en còmplice d’una estratègicaque pot ser, sense cap dubte, qualificada deterrorista.

I donat que el terrorisme del Governnord-americà i dels seus aliats terroristesrealitzaran una matança de civils a Iraq –per

confitar l’article d’El País, parlant d’«un paísamb fronteres artificials», una cosa tanartificial que es pot canviar quan a un livengui en gana–, ells mateixos han marcatel límit en l’ús d’aquesta paraula i, a partird’ara, condemnar les accions suïcidespalestines, fins i tot condemnar l’atemptatper definició, el de les Torres Bessones i el

Pentàgon (ai!, per què hauràdesaparegut el Pentàgon deles imatges televisives?) seràtal gest d’ufana quemereixeria ser exposat en elfutur Museu Per a laTolerància i la Democràcia,amb futura seu a New York,evidentment.

«Terroristes no només sónels qui disparen el gallet. Sónels que col·laboren, els quefabriquen coartades, els que

preparen a l’opinió pública, els que utilitzenl’administració per amagar les sevesmotivacions. Els enxamparem, i ho farem,allà on es trobin.»

Aquesta frase l’ha repetit fins la sacietatAznar i Bush. Què esperem? A per ells.

Manel Martínez González de la Rubiamanelk@telelin.es

S’ESKOLA RESISTEIX!A tothom que rebi aquest correu els comunico que jo, Lithó (Osvaldo Juan Caruso), des dela zona d’habitatge-okupa de S’Eskola, pren acta que des del proper 1 de març, les«autoritats» ens vindran a desallotjar, perquè així ho exigeix la «propietat-Ajuntament-de-Palma». Els habitants residents permanents volem fer arribar el nostre desig de què s’agafiaquest missatge i que, des de l’illa, reboti «enviat» a cada correu electrònic, a cada òrgande difusió llibertari..., preneu aquesta veritat i escampar-la pel món: S’Eskola resisteix! Deforma pacífica i no de forma violenta. I ho fem ja!, des del teclat, picant aquest primercomunicat de tots els que vam viure una realitat comunitària, vivint en harmonia ambassemblees, reunions i totes les activitats que el centre autoorganitzà internament;activament s’organitzaren sopars i se segueixen aportant treballs com si aquesta datasentenciada no existís... A la plaça de les Tortugues ahir es portà a terme allò que éscostum de fer cada últim divendres de mes: manifestar-nos pels presos de València i pertots els empresonats a les presons de l’Estat i al món!

Les consignes necessàriament no canviaran, i la demostració n’és aquest e-mail, quevol arribar on pugui, i a tot indret okupat autogestionat, navega aquesta comunicació deResistència Interna!, com es va decidir a S’Eskola.

Salut i anarquia!1 de gener de 2003.

Lithó

BOTIGUETA NEWSHem començat l’any amb una bona collitade novetats que ben segur faran gaudir atots els nostres compulsius lectors i lectores.

Hem rebut la nova edició de la jatradicional Agenda Llibertària que des de fa

anys publicael barceloníAteneu Lli-bertari delPoble Sec. Ales habitualscites i foto-grafies s’ad-junten adre-ces de grupsi col·lectiusllibertaris detot arreu. Elpreu és de5.50 euros.

Els exem-ples bonss’escampen, ienguany ha

sortit una altra agenda, l’anomenadaAntiagenda, feta per un nou grupautogestionat que es proposa constituir-secom a editorial. Jo ho sabeu, doncs, en2003 no teniu excusa per no du una vidaordenada, ni per no arribar tard a les cites...

Recomanem amb molt d’entusiasme quepasseu a retirar el disc compacte sobre lesVI Jornades Llibertàries que l’AteneuLlibertari Estel Negre va organitzar l’octubrede 2001. Hi trobareu les recitacions depoesies, els parlaments i les cançons, bonescançons de tots aquests amics de la novatroba mallorquina.

I ens queda encara per comentar unaobra cabdal, una antologia d’ErricoMalatesta que amb el títol d’Escritos hapublicat la Fundación de EstudiosLibertarios Anselmo Lorenzo. És un reculld’alguns dels textos més essencials del’anarquista italià, principalment articles,fulletons i algunes de les polèmiques mésconegudes. S’hi inclou també un estudi deMax Nettlau. No cal dir que es tracta d’unaobra imprescindible. Esperem que finalmentarribi el moment de recuperació de la figurade Malatesta.

PARAULA DE DÉUDiuen que quan Déu va crear el món, a fi iefecte que els humans prosperessin, vadecidir de concedir-los dues virtuts. Així...

Als suïssos els va fer ordenats icomplidors de la Llei.

Als britànics els va fer persistents iestudiosos.

Als japonesos els va fer treballadors ipacients.

Als italians alegres i romàntics.Als francesos els va fer cultes i refinats.I quan va arribar als espanyols, es va

girar vers l’àngel que prenia nota i li va dir:«Els espanyols seran intel·ligents, bonespersones i del Partit Popular.»

Quan va acabar de crear el món, l’àngelva dir a Déu:

«Senyor, vas donar a tots els poblesdues virtuts i als espanyols tres. Això faràque prevalguin sobre tota la resta.»

«Doncs és cert... Bé, com que les virtutsdivines no es poden llevar, que elsespanyols d’ara endavant tinguin tres, peròno podran tenir més de dues virtuts alhora.»

Així...

L’espanyol que és del Partit Popular ibona persona, no pot ser intel·ligent.

Aquell que és intel·ligent i del PartitPopular, no pot ser bona persona.

I el que és intel·ligent i bona persona, nopot ser del Partit Popular.

Paraula de Déu.

La perspectiva d’una nova guerra del Golfsembla cada dia més inevitable.

Alhora, les guerres colonials esmultipliquen, a Txetxènia, a Costa d’Ivori, aPalestina... Els conflictes ensagnen el mónsencer, i són portats a terme de forma obertapels Estats rics, o manipulats per al beneficicapitalista, especialment de les multinacionals.

El capitalisme necessita les guerres permantenir-ne la dominació. Dirigeix les guerrescontra els països pobres per aprofitar-se’n deles riqueses naturals en benefici dels païsosdominants i en detriment de les poblacionslocals, sovint després de llargs anys de suportoccidental a les dictadures locals. Aquest és,per exemple, el cas d’Iraq, on Saddam Husseinva ser ajudat durant llarg temps pels païsosrics abans de convertir-se’n en l’objectiu. Quanels Estats rics fan la guerra, no es preocupenni un segon per les persones, l’alliberament dela dictadura que les oprimeix de les quals és,tanmateix, necessària. Encara és més indecentutilitzar aquesta necessitat com a pretext ambel qual bombardejar aquestes poblacions!

Els que fabriquen les decisions dels païsosrics reconeixen això cínicament: la guerra és«bona» per sortir de la «incertesa» econòmica.La qual cosa, desxifrada, significa: el pillatgedels recursos naturals de certs països ésnecessari per augmentar els beneficis de lesgrans empreses. Invertir en armament i en«antiterrorisme» en comptes d’invertir enserveis públics i socials és l’opció comercialque clarament han pres tots els lídersd’Occident.

Però aquestes guerres són sobretotguerres d’hegemonia, abans fins i tot dequalsevol consideració de les seves intencionseconòmiques. Són guerres d’influència entreels països dominants, per mostrar i reforçar laseva supremacia. Els Estats Units volenmostrar el seu poder militar absolut totimposant el silenci, mitjançant el terror, aqualsevol que posi en dubte la sevahegemonia o a qualsevol que disputi el seupillatge del planeta i el seu marge de beneficis.

El capitalisme ha d’aterrir les poblacionsper seguir explotant-les. Les guerresimperialistes portades a terme pels països ricssón el ressò extern de les polítiquesrepressives aplicades internament. Elsconflictes militars i la criminalització de la

pobresa són les dues cares d’una moneda dedòlar o d’euro!

El vertader «Eix del Mal», responsable decent de milers de morts al món, és elcapitalisme, en la seva corredissa pelsbeneficis, i la seva explotació, que generamisèria i desesperació. Els caps d’Estat que estrobaran a Evian (Estat francès) el proper junyen la cimera del G-8 són els delinqüents, sónalhora delinqüents de guerra i delinqüentseconòmics.

Ells s’atribueixen el dret dels països ricsper decidir, malgrat els seus sistemes políticselitistes i classistes –el nomenament ambxantatge de Jacques Chirac, l’elecciófraudulenta de George W. Bush, les pràctiquesmafioses de Silvio Berlusconi, Putin triat perresoldre una guerra que ell mateix vaengegar... Encara més, ells imposen les sevesdecisions a la resta del món. Vuit personesque decideixen per sis mil milions! En tot això,on hi és la justícia? Ells violen les lleisinternacionals més bàsiques –com aGuantánamo, per exemple, on es trobendetinguts il·legalment sis-cents presoners–; ellsignoren les decisions de les institucionsinternacionals de titelles, com ara l’ONU, queells mateixos van erigir per fer-nos creure en laseva voluntat democràtica.

Arreu del món, les nostres organitzacions,sindicats, xarxes i comunitats s’oposen a laguerra i participen en l’organització d’unimmens moviment que rebutja aquestabarbaritat. Cada vegada serem mésnombrosos, per donar llendera a la lògica delcapitalisme.

La guerra sempre serveix als rics, i sempremata els pobres.

Cap guerra a Iraq, Txetxènia,Palestina i Costa d’Ivori!

Pel desarmament ila desmilitarització a tot lo món!

Llibertat pels pobles idret a l’autodeterminació!

Solidaritat amb les víctimesde les dictadures!

Llibertaris contra totes les guerres

LLIBERTARIS CONTRATOTES LES GUERRES

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 1 9 1 0 2 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE

ANTI ©: Si t’interessa piratejar alguna cosa d’aquest butlletí, no te’ntallis! Això sí, no t’oblidis si és possible de citar-ne la font d’informació.

L’Ateneu Llibertari Estel Negre només es responsabilitza dels articlessense firma o dels signats expressament per aquest col·lectiu. Les altrescol·laboracions, personals o de grups, signades amb noms reals oficticis, són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

LLEGEIX, AJUDA I DIFON EL BUTLLETÍ ESTEL NEGRE: Això que tens a lesmans no és cap objecte de consum. Si ja l’has llegit, no el llancis, passa’la algun o alguna col·lega. També us hi podeu subscriure per 12 númerosfent-nos arribar 6 € (o 12 € si voleu fer una subscripció de suport) inosaltres us enviarem el butlletí a ca vostra.

———————————————————————————————————

A S S E M B L E E SAteneu Llibertari Estel Negre: Dijous a les 20 hores a l’Ateneu———————————————————————————————————

CNT-AIT: Dimarts a les 20.30 hores a l ’Ateneu==============================================================U N A F O R M A D E C O L · L A B O R A REl Butlletí Estel Negre és obert a tothom. Desitgem i volem que tots i totes hi

col·laboreu amb articles, notícies, comentaris, dibuixos, etc.,i també en la seva distribució i difusió. Enrotlleu-vos-hi!

==============================================================A L T R A F O R M A D E C O L · L A B O R A RAmb aquest butlletí, i amb l’Ateneu en general, hi podeu col·laborar d’unaforma econòmica, imprescindible per al seu funcionament, ingressant les

quantitats que en vulgueu en el compte corrent de La Caixa número2100-0150-66-0103123620.

Sabem que aquestes retxes seran ben acollides,per la qual cosa us adonem les gràcies anticipades. Salut!

El títol, tan llarg, resumeix algunes possiblesraons de l’oblit historiogràfic i polític en quèvan caure alguns protagonistes de la llargalluita antifeixista del nostre país. Un oblit queno s’entén en un país que com el nostre vacomençar a recuperar noms i fets a partirdels darrers anys de la dictadura franquista.Un país on els estudis universitaris hangenerat tesis, tesines i grups d’investigació anivell general i local i on arxius i bibliotequesposen a l’abast del lector bona partd’informació de la vida política, social icultural del segle XX. És comprensible queles dificultats aturessin la recuperació delsnoms i dels fets en un primer moment de latransició: així, després del fosc túnel en quèla cultura emanada del franquisme vaabocar escoles i universitats, després del’interessat epítet de bandits, atracadors,delinqüents, etc. en què apareixien elsresistents a la premsa del règim, desprésdel silenci, persistent encara, dels arxius iels fons lligats a l’aparell repressorfranquista, hem d’afirmar que encara no s’hafet justícia social a l’entorn d’unes personesque van lluitar fins a la fi contra el terrorgovernamental en el darrer país europeu onva sobreviure el feixisme.

Però la pregunta segueix: per quèaquest silenci a l’entorn dels maquis? Perquè el tema és només seguit per algunshistoriadors seriosos al marge de la

universitat o d’alguns cronistes aficionats –no sempre amb massa traça– que afusellensense pietat textos d’Historia y vida delssetanta, i refregeixen impunement els llibrespeoners i valents d’Antoni Téllez i d’EduardPons i Prades1 sense consultar arxius,publicacions periòdiques, o realitzarentrevistes en profunditat?

En els darrers mesos i amb motiu del’activitat de diversos grups culturals osemipolítics s’ha tornat a parlar dels maquisi algunes editorials han aprofitat la ventadaper publicar treballs seriosos, de tota unavida d’investigació, d’alguns autors que finsara eren rebutjats2. A l’Estat espanyol,l’associació Guerra y Exilio i a casa nostra elCol·lectiu d’Expresos Polítics han demanatque se’ls reconegui el seu dret a percebreuna indemnització pels anys perduts enpresons i amagatalls. Per una altra part, anivell popular i formada per historiadors, ijoves antiautoritaris, la Marxa del Maquis harealitzat en els darrers anys campanyes pertota Catalunya per tal de dignificar els llocson van caure morts a mans de la GuàrdiaCivil o del Sometent els principals guerrillerscatalans. Aquests homes varen ser enterratsfora dels cementiris, a cops enmig del bosc isense cap reconeixement llevat el delsgrups de militants anarcosindicalistes queany rera any anaven a retre homenatge i adipositar flors i tabac als indrets on van

bla, bla, bla...Els fulls esgrogueïts del Butlletí Estel Negre

B u t l l e t í E s t e l N e g r e · F e b r e r 2 0 0 3 · N ú m e r o 9 1

Els resistents antifranquistes,entre l'oblit, l'amnèsia,

la desmemòria selectiva o el pacte políticEl cas de la desafortunada sort dels maquis, els guerrillers antifranquistes,

els huidos i d’altres protagonistes de la memòria col·lectiva

caure Ramon Vila, Pasoslargos, anomenatper la policia Caracremada, FrancescSabaté, Quico, Celedonio García, Celes,Enrique Martínez, Quique, i tants d’altresque van regar amb sang tota la geografiacatalana. Aquest reconeixement es feia finsfa pocs anys de forma clandestina ja que nosempre les autoritats veien amb bons ullsaquestes activitats, i encara ara, la Marxadels Maquis té dificultats per posar lesplaques que recordin a la societat i als mésjoves, on es va desenvolupar bona part dela lluita antifranquista catalana. Per sort, anivell local sorgeixen grups que investiguenseriosament, la seva pròpia història pertraspassar-la als joves, com el grup deBerga que du el nom de Josep Ester, o el dela Llagosta, Pepe Borrego, a Tarragona, unequip d’investigadors a l’entorn de JosepSánchez Cervelló realitzà des de fa anysinvestigacions sobre les contrades limítrofesamb Castelló, i a l’Hospitalet el grup al’entorn dels Sabaté, A. Franco, C. Vidal ialguns de més. La Marxa organitzàhomenatges que van des de lesconferències, els concerts de cantautors ipoetes, la posada de plaques, o les marxesa peu que ressegueixen les passes delsprotagonistes d’una guerra silenciada3.

Els Maquis, els noms propis d’unahistòria de lluitadors anònims

Quan jo era petitetFestejava i presumia

Espardenya blanca al peu…

La popular Cançó del lladre, cantada permolts d’ells, resumeix millor que res lapregunta que es poden fer els més joves,que només coneixen dels maquis algunsnoms i algunes anècdotes tronadesd’atracaments. Els maquis veurien el seuesforç i la seva lluita perduda si esconverteixen només en un mite, unallegenda per a nois a la vora del foc. De fetels que pretenen això estan fent el joc alsbotxins franquistes que els convertiren enbandolers i buidaren de contingut polític laseva resistència en un país humiliat, ocupatmilitarment, i on la por i la delació eren l’únicpa que es menjava.

La majoria de maquis catalans forenantics militants anarcosindicalistes que ja

participaren en els seus pobles i ciutats delsesdeveniments de 1936. Els germansSabaté, l’Amador Franco, en Carlos Vidal, japertanyien a lesJoventutsLlibertàries del’Hospitalet, elmateix passavaamb Marcel·líMassana o RamonVila a la zona deBerga, RaülCarballeira, JaumeParés, l’Abissini,Cèsar Saborit, LluísFacerías, LlibertoSarrau i tantsd’altres militaven aBarcelona, RamonGonzales, el nano,s’allistà a la Roja iNegra des del seuGranollers natal, lallista podria seguir iseguir.

Així doncs,parlem de jovesformatspolíticament que esnegaren a deixar-se vèncer elsprimers mesos de1939, igual que lamultitud dels quees van anomenar huidos que a l’Espanyaocupada per Franco fugien a les muntanyesamb armament i sabotejaren i atacaren finsals anys cinquanta les forces repressives delrègim. En diversos llocs de la geografiaespanyola, aquells homes i donesadoptaren les tàctiques de l’exèrcit guerrilleri arribaren a tenir publicacions i unainfrastructura important ajudada pel PartitComunista que a la fi va desautoritzar lalluita guerrillera i va tenir greus dificultats perfacilitar el pas cap a la frontera dels homesde la Sierra, ja que no tenien escapatòria.Molts d’ells havien lluitat també a laresistència francesa d’on va venir el nom:maquissard, o maquis que es va emprarcom a sinònim de guerriller.

El cas català fou diferent, aquí es vadesenvolupar una guerrilla eminentmenturbana, no estructurada com exèrcit –com el

cas comunista– sinó de grups d’afinitat, unapràctica antiga i pròpia del movimentllibertari internacional i que a Catalunya

tenia una tradició queprovenia dels anysvint quan la patronal iel Lliure obligaren elssindicalistes aagrupar-se i a armar-se per defensar-se.Els grups d’homesanomenats d’accióvan ser una constanten tota la històriaanarquista i actuarensempre a partir de lareflexió i l’acciópersonal, al margede les consignes delsindicat o del’organització. Laproximitat de lafrontera va fer quehomes i donestornessin aprosseguir la lluita al’interior, un cophavien servit ja almaquis francèscontra els alemanys.La decepció brutal deveure com els aliatsacceptaven de bongrau la supervivència

del franquisme com a sentinella d’Occidentcontra el règim soviètic i com a garant delcatolicisme integral els va revoltar. Comdèiem, eren joves que tenien alguna cosa adefensar: les idees llibertàries queimpregnaren Catalunya des de mitjans delXIX, un nou model de societat que havien

posat a la pràctica a partir de 1936, el desigd’alliberar els presos que omplien lespresons de tot l’Estat i sobretot un alt sentitde la responsabilitat i la dignitat que dins dela personalitat ètica dels llibertaris tenia unagran importància. Quico Sabaté afirmavaque no podia estar en un exili daurat aFrança mentre haguessin companys seus ala presó. Alguns dels seus atemptatspersonals més importants foren dirigits aconfidents o a destacades personalitatsfalangistes o de l’estamentpoliciacorepressor.

El que no s’explica en aquesta històriafragmentada dels maquis, és la seva fe enla lletra impresa, com s’arriscaren persembrar el territori català de periòdics,butlletins o pamflets, com Quico Sabatéanava als barris obrers com La Torrassa oEl Carmel i fins i tot a la SEAT per tornar aprendre aquella torxa que havia convertitantigament a Barcelona en la Rosa de Foc.

No van tenir sort. L’aparell franquista vapoder més que ells i es van anar quedantisolats, valents però sols. La seva lluitadesigual en efectius i en recursos vaquedar, però, en la memòria col·lectiva, iara, passada la febre de recuperaciód’antifranquistes ad hoc, institucionals i quepodien donar un clar rendiment electoral, elshi toca per fi el torn a aquells que sempresignaren les seves accions en l’anonimat,l’anonimat de tots aquells i aquelles que ararecuperen per tots, no els seus atracamentsi cops de geni, sinó la seva postura ètica imoral d’intransigència davant l’opressió i lainjustícia.

Adéu clavell morenet, Adéu estrella del dia.

Dolors Marín i Silvestre

Notes1. Tots dos han estat convidats a les Jornades Llibertàries organitzades per l’Ateneu Llibertari EstelNegre per fer xerrades i debats: Antoni Téllez a les segones, el 1989, i Eduard Pons a les darreres del’any passat.2. Ens referim a Secundino Serrano, Mercedes Yusta, Francisco Moreno, o Irene Abad.3. Un bon llibre és el de Josep Clara i Resplandís: Els maquis (Quaderns de la Revista de Girona, 1992);els d’Antonio Téllez: Sabaté. Guerrilla urbana en España (Virus. Barcelona, 1994) i Facerias (RuedoIbérico. París, 1974). També E. Pons i Prades: Guerrillas españolas (Planeta. Barcelona, 1977). I,finalment, Dolors Marín Silvestre: Clandestinos: el maquis contra el franquismo (1934-1975) (Plaza &Janés. Barcelona, 2002), que és un resum de la tesi doctoral monogràfica de 1995 sobre el grup «LosNovatos» de Quico Sabaté De la llibertat per conèixer al coneixement de la llibertat.

Es conta que durant els anys de la revoluciómexicana Pancho Villa va manar imprimirpaper moneda a discreció, fins el punt quetaxava els bitllets de banc a pes. En certaocasió una dona de formes rotundes va anar aveure’l per protestar perquè li havia afusellatson marit i deixat vídua amb cinc fills. DonPancho, impressionat per la bellesa voluptuosade la jove vídua, va ordenar que li donessincinc quilos de bitllets; de forma que la matronase’n va anar carregada amb el valuós paquetsobre el cap. Mentre el general Villa miravaamb nostàlgia com s’allunyava la dona, un delsseus subalterns s’acostà corrent per dir-li queel marit de la senyora no era mort, que l’havientancat a la garjola per borratxo, a la qual cosaDon Pancho objectà: «Pues vayan a pegarleun tiro. No vamos a darle una decepción a lapobre viuda.»

L’anècdota ens l’explica John Steinbeck enla novel·la The winter of our discontent (1961).Aquesta era una obra que quedava per traduirde l'autor d’Els raïms de la ira i que ara haestat traslladada al castellà per MiguelMartínez-Lage sota el títol El invierno de midesazón (Aleph. Barcelona, 2002). L’anypassat va ser el centenari del seu naixement, illevat d’aquesta «novetat» i algunesreedicions, la commemoració va passardesapercebuda. Oblit immerescut atenent elsmèrits d’aquest escriptor que ja en vida vahaver de patir la indiferència de crítics i desaberuts professors universitaris que vandiscutir amb certa animadversió el Nobel queSteinbeck va rebre el 1962. Cal tenir encompte que el nord-americà no va ser unescriptor turmentat ni va buscar ser un maleïtper sotmetre a tothom al seu talent. I, peracabar-ho d’adobar, Steinbeck va tenir la sortde ser molt llegit. Massa inconvenients, és clar.

En El invierno de mi desazón semblaconvergir dos dels temes predilectes de laseva narrativa: la denúncia de la religió delsdiners i les conseqüències morals que had’ocasionar el desafiament d’un destí traçatper l’ambient, per la terra, per la tradició.

Per aquests temps bèl·lics que ens toca viureens atrevim a recomanar dues solucionsdràstiques: les vacunes, per qüestionsd’evident actualitat, i la serena meditació. Peraixò segon, hi suggerim el llibre d’Alain deBotton El consol de la filosofia (La Magrana.

Calongue. Diverses reedicions). L’autor vaconèixer un moment de glòria fa un parelld’anys amb ocasió de la publicació del llibreCómo cambiar tu vida con Proust (Ed. B.Barcelona, 2001) on sabia trenar amb talent totun seguit de consideracions, comentaris irecomanacions a partir de la vida i obra del’autor d’A la recerca del temps perdut. Enaquest més recent presenta diversos autors lavida i l'obra dels quals pot servir per il·lustraraltres tantes consolacions contra ferides queens pugui infringir la vida. Així, Sòcrates enspermet d’enfrontar-nos a la impopularitat,Epicur a la manca de diners, Sèneca a lafrustració, Montaigne a la ineptitud,Schopenhauer al cor trencat (res a veure ambel hit parade musical) i, finalment, Nietzsche,és clar, que ens serveix per plantar cara atotes les dificultats imaginables. Llibre ideal,doncs, per amenitzar la llarga estada en uneventual refugi atòmic.En aquesta cova contra la carnisseriatecnològica on tard o d’hora haurem dereservar plaça, ens hi serà de summe interèsl’obra del professor de filosofia de la Universitatde Jerusalem Avishai Margalit Ética delrecuerdo (Herder. Barcelona, 2002), en la quereflexiona sobre els avatars d’una possiblememòria col·lectiva i ens adverteix de la duratasca d’obstinar-se a oferir un testimoni moraldels esdeveniments que marquen el dur trànsithistòric.Però no trobarem millor mannà espiritual pernodrir les nostres dolorides ànimes que l’oferten l'últim llibre del mestre Agustín GarcíaCalvo Registro de recuerdos (contranovela)(Lucina. Zamora, 2002). Amb el deliberatpropòsit de trencar tot possible fil argumentalque amb els records propis permetés de ferquelcom de semblant a una autobiografia,novel·la al cap i a la fi, on es narraran elsavatars de la Persona en la que un hagi pogutconvertir-se, García Calvo evoca i convocarecords del seu avatar vital que li permetencerciorar la pluralitat que el constitueix i elsdiversos modes de la vida viscuda. La prosade García Calvo, contràriament al que els seusaferrissats detractors s’entossudissin, ésgairebé transparent, és a dir, és poesia.Penedir-se de no voler llegir-lo ha de ser elprimer acte de contrició de tot aquell queaspira a ser un humà de bé sense pal·liatius.

Cal llegir...

Barcelona, 2001. Traduït per Rosa MariaIgnasi de Llorens