f

X=!2^..W.T.449ivzoNrirt~ - Ivi^Ftç - 2c)c)2

thtli" 1,,,k1É1

. .

-T1

1NT°- 54!39 - Airi3r

Els petits de l'escoleta "Molinet de Vent" el dijous Ilader, dia 7 de febrer, aixídisfressats es fotografiaren a l'escalonada des Graons

2

SEGONA PÀGINA

13I1EIJSPere Sampol, President

En el transcurs de la II ConvencióFederal celebrada el passat 23 defebrer, F'ere Sampol Mas fou nomenatper unanimitat primer president delPSM-Entesa Nacionalista, federacióque agrupa els nacionalistes mallor-quins, menorquins i pitiüsos. Rebi lanostra enhorabona.

Danys del temporalEls Ajuntaments de les illes han

estimat en 36 milions d'euros (6.000milions de pessetes) els danys a infra-estructures públiques produïts peltemporal de novembre passat.L'Ajuntament de Montuïri ha valorat eldel nostre terme en 42.672 €uros(7.100.000 pessetes).

Llibres rebutsEditats per l'Institut d'Estudis

Baleàrics hem rebut dos llibres: PereQuetglas -Xam- Miscel•lània, el qualcomprèn un bloc monogràfic dedicat ala memòria del pintor i caricaturista(1915-2001) i un altre bloc,Miscel.larba, on s'inclouen collabora-cions de 12 autors. L'altre volum, Elmoviment associatiu a les Illes, inclouun recull de recerques i aportacions ales XIX Jornades d'Estudis Localssobre dit moviment, des de finals delsegle XIX fins a l'actualitat, el qualcomprèn un estudi del nostre col.labo-rador Guillem Mas, en referència aMontuïri, treball que pensam reproduirpròximament.

(=> 1\TA1:3'.À4 1̂k.11.3"

/VX irs xxit x-11

Director: Onofre Arbona MirallesRedactors i col•aboradors:

Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-tre Pericàs, Mateu Rigo Bonet, GuillemMas Miralles, Miquel Martorell Arbona,Antoni Mateu Socias, Melcior NicolauJaume, Catalina Barceló Mayol, JosepOliver Verd, Rafel Pons Mairata, FelipMunar i Munar, Gabriel Camps Ferrer iMiquel Mascaró Crespí.

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: — irrena, S.A. ManacorDepOsit legal: PM 133 - 1958Nota: Les opir ions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribuïbles als seus autors.Correu electrònic: oabonapau@terra.es

Comunicat de premsaUnió Mallorquina ens participa que

ha posat en marxa un servei d'atenciótelefònica al ciutadà a fi de donarurgent resposta a totes les cridades idenúncies. Tlf. 902 07 80 90.

Epidèmia eradicadaL'epidèmia de llengua blava que a

finals del 2000 va afectar la cabanaovina de Balears sembla que prest esdeclararà eradicada per la DireccióGeneral de Ramaderia, ja que es con-sidera que el virus no circula per lesIlles.

inseguretat del tramSon Ferriol-Montuïri

Al llarg d'un estudi, un grup d'engi-nyers, ECO, en referència al desdo-blament del tram Son Ferriol-Montuïri,tal com està projectat, considera que"es crea una situació no desitjada desdel punt de vista de la seguretat vial,perquè la gran diferència entre lesvelocitats, provoca un augment d'acci-dentabilitat". Un col•ectiu que tambéestà en desacord amb molts altrespunts d'aquest projecte.

Aquesta revista ha rebut el suport de

GOVERN DE LES ILLES BALEARS

Conselleria d'Educació i CulturaDirecció General de Política lingüística

ES GRAONS

SensibilitzacióLa nombrosa afluència de

públic a la conferència quesobre la prevenció del càncer vaoferir el Dr. Llull el passat 15 defebrer esdevingué una mostrapalesa de l'interès i sensibilitza-ció dels montukers a l'entornd'una de les més greus malal-ties que des d'anys ençà assotala humanitat.

• • •DeixadesaLes colles d'al•lots que

alguns vespres i sobretot elsfins de setmana se'ls veu ron-dar per un i altre carrer de lavila, cridant i provocant-se unsi altres i també interferint ambels seus renous la tranquillitatde les cases confrontants sónmostra evident de la deixadesa iabandó dels pares vers als seusfills preadolescents.

Les manifestacions culturals o Iúdiques sempre tendrancabuda a Bona Pau

OPINIÓ

3

Continuitat

Hem vençut. Sí, però no es tractani molt manco d'humiliar els vençuts,tots aquells pusil•lànimes, d'ànim fe-ble i tímid, que des de fa més omanco temps no esperaven que decap manera arribàssim a celebrarles nocs d'or de Bona Pau.

Ara bé, aquesta victòria s'ha deconsiderar en primer lloc com untriomf del poble que ha tengut perespai de 50 anys la suficient flexibili-tat i paciència per aguantar i adme-tre les diferents errades i també en-certs que hem anat plasmant enaquestes pàgines, ja que, arribats aaquesta fita, reconeixem que no totha estat oportú i afortunat, com tam-bé s'hi han vessat escrits imperti-nents i equivocats, fora de lloc. Hoconsideram i de la mateixa maneraque pels encertats i coherents ensalegram i compartim satisfacció,pels menyspreants i fora de to endemanam disculpes i perdó.

La celebració de tan memorableesdeveniment, com són les nocesd'or, passaria com una commemora-ció més si aquesta circumstància nos'aprofitàs com una avinentesa perprojectar un futur per a Bona Pauamb optimisme i també i sobretotper fermar i assegurar un demà ambempremta de ferma continuïtat. Unfutur que hem de projectar amb con-fiança i seguretat de pervivència,comptant en què unes noves gene-racions preparades empenyen i unsaltres montu(rers i montukeres pos-siblement es disposaran a plasmaren aquestes pàgines tot quan inte-ressa als lectorsd'avui i de demà.Ells seran els quien el futur ompliranel buit que deixa-rem els qui ara, em-pesos pels anys,redactam aquestespàgines. S'albirentemps diferents,canvis de mentali-tat, progrés a velo-citat quasi inabasta-ble... un altreMontuïri, unes per-sones molt diverses

a les qui fa 50 anys rebien i llegienBona Pau.

Així i tot aquesta revista ha de con-tinuar feel als principis que aleshoresla varen impulsar, tal com en aquelltemps preveia i escrivia Pere Capellàen el número 4 (juny de 1953): Unafulla... que sia montufrera com esGraons i es Fossar". Paraules queens varen quedar gravades i per aixòn'hem deixat constància d'una mane-ra molt preferent —que no vol dir to-tal— en el transcurs d'aquests 50anys. S'ha escrit i ho tornam a remar-car: Bona Pau ha de ser una publi-cació dels montukers i per als mon-tu(rers, i per tant ha d'inserir totesaquells informacions que facin re-ferència al passat, present i perspec-tives de futur referides al nostre po-ble. Naturalment, vistes i considera-des des de l'avui, en el moment enquè un escriu el text que ha de sortirpublicat. És per això que aquells arti-cles que poc tenen que veure ambMontuïri passen a un segon terme isols són publicats quan hi ha mancad'originals referents al nostre poble.Els reportatges de l'avui, les reme-moracions de l'ahir, els passatges dela vida montu(rera d'ara i d'antanysempre tendran preferència.

Repetim i reiteram: la victòria quepregonam al principi sols es podràcelebrar complida quan hagin pas-sat anys de continuïtat. Ara única-ment s'ha de considerar un èxit mo-mentani; però, això sí, assolit.

O. ARBONA

DOS DITS 1)1 S1 N'N

Abans decriticar

No importa que sien personesmajors per criticar. Fins i tot la gentde poca edat ja comença a criticarmoltes de les postures o actitudsque no les agrada. Basta que notenguin els mateixos punts de vistasobre un o altre aspecte per essercriticats. En canvi aquells que criti-quen, si són persones d'edat, nopensen que quan ells eren més jo-ves no es conduïen de la mateixamanera ni tenien els mateixospunts de vista que ara.

En certa ocasió un montu'irer enreprenia un altre perquè criticavaun jove i li deia: Tu has tengut deumil vegades més experiència queell en aquestes coses. Com potsesperar que ell tengui els teuspunts de vista, el teu seny o la tevainiciativa, encara que sigui unapersona corrent? Dona-li temps.Què feies tu quan eres jove? Norecordes les equivocacions d'ase oels disbarats de beneit que feies?

Poc a poc va anar pensant quequan era jove el seu comporta-ment encara era pitjor que el d'enPere. I a partir d'aleshores quan esdisposava a censurar un altre co-mençava dient-li que ell a la sevaedat era pitjor.

No hi ha ningú que hagi nascutamb el seny i l'experiència d'unapersona ja major. I són majoria elsqui de joves han comès moltes ba-rrabassades. Per aquest motiu to-tes les persones haurien de mesu-rar les seves expressions quan vo-len censurar tant els joves com elsde la seva edat. I, sobretot, si unes posàs a considerar la seva llistade defectes que temps passat hacomès, actuaria d'una altra mane-ra, el seu comportament seria moltmillor i de més seny, sobretot quanes tracta de reconèixer i parlar delserrors dels altres. Per això ésaconsellable considerar els propiserrors abans de criticar els delsl'altres.

SALOMÓ

4 OPINIÓ

Al meu amic Antoni Gomila

Ja em perdonaràs, estimatamic, que empri aquest gènereepistolar per adreçar-me a tu,però no en sé cap altra de mi-llor perquè rebis uns senti-ments que he anat congriantd'ençà de la nostra conei-xença. Tanmateix, bé saps quequan vaig veure el teu nom aldiari, un calfred va recórrertota l'espinada i esclatà al cervell comuna mamballeta ferotge, i vaig amollarel paper, i em va sortir només un pare-nostre mentre unes llàgrimes solcaven,esmaperdudes, galtes avall. Te n'hasanat, amic, sense fer-nos avinent les en-tresenyes de rigor, i això fa molt de mal;ni un telèfon, ni un correu electrònic, niuna adreça... només el silenci; i és enaquest silenci que vull comunicar-meamb tu, com si et tingués al davant, comsi em seguissis parlant -il-lusionadíssim-del "teu" conte curt, dels teus projectesculturals, de les teves activitats en favorde la conscienciació envers la necessitat

de la formació, de les tevesidees excel•lents sobre la in-versió privada en el món cul-tural, etc. I ja ho veus, ara noet tenc al davant —jo et veiagran, enorme, supós que per lameva migradesa física, també-tot parlant-me dels teus pro-jectes que volies que totscompartíssim perquè ens ho

deies de tot cor.Només dues setmanes abans em vares

retornar el disseny del llibre del XConcurs de conte curt Sant Bartomeu; hihavia una nota sobre el mateix sobreamb què jo te'l vaig fer arribar: "Moltbé, Felip, endavant!" Així, només ambquatre paraules escrites. A tu t'agradavamés parlar, poder convèncer les perso-nes tot mirant-les als ulls, amb els gestospausats, la veu assossegada, com si cadamot esdevingués un projecte per a co-mençar a teixir. Uns dies abans vàremparlar, et vaig dir que retrassaríem el lli-bre perquè el professor Gabriel JanerManila ens faria arribar el seu parlamentde presentació del llibre de l'any ante-rior, un parlament que tu no has arribat allegir, però et puc assegurar que ha que-dat impecable, que ha donat un to al lli-bre que t'hagués agradat, i, ben segur,un moment o altre, haguéssim comentataquest encert. No sé si arribares a llegirla meva felicitació que et vaig dur aldespatx devers Nadal; parlava d'il.lusió id'esperança, de nous reptes i nous horit-zons, de tot el que tu escampaves, preci-sament.

L'any passat vares venir a la IIIMostra de glosats que vàrem fer aManacor, el teu segon poble, i amb quicomparteixes tantes i tan bones amistats—no et pots imaginar com t'aprecien,benvolgut Antoni, com et valoren tambéa Manacor-. Tu anares a cercar a l'aero-port uns improvisadors que venien defora, i sopàrem junts a Montuïri d'un paamb oli exquisit; gaudires amb nosaltresdurant tot el dissabte següent, primer aldinar i després al Teatre Municipal, iquedares meravellat de l'art d'aquestespersones que fan el que a tu sempre t'haagradat: parlar, cercar sempre l'expres-sió adequada, el moment oportú, el jocdel Ilenguatge. Enguany ja formaves

part de la comissió organitzadora de laTV Mostra, i per això, dia 16 de març, elteu nom ha ressonat al Teatre deManacor, i t'hem lliurat la FlorRomanial, aquella mateixa que va guariraquell rei que estava condemnat a lamort. Ha estat l'homenatge del'Associació Cultural Canonge de SantaCirga a la teva tasca, a la teva empenta,al teu amor cap a la nostra llengua i cul-tura, cap als nostres costums.

I aquestes qualitats t'empenyien a llo-ar, també, aquelles persones que veiesque representaven el teu pensament, lateva acció, el teu temperament. Tu ma-teix em vares contar una anècdota que etva succeir unes setmanes abans: estavesxerrant amb unes persones a la Plaça deMontuïri i va passar el consellerd'Educació i Cultura, Sr. Damià Pons; i,sorprenentment per a tu, va venir a salu-dar-te i a demanar-te sobre els projectesque duies entre mans. "Això sí que és unconseller!" vares exclamar a les perso-nes que estaven amb tu i que, precisa-ment, no eren de la mateixa corda delconseller. "Meam si n'apreneu: aquesthome sí que sap on té el nord, sí que sapvalorar la feina i les persones". I pots es-tar ben segur, amic Antoni: també fouell, Damià Pons, qui em va venir a cer-car tot per comentar-me la tristesa quesentia per la teva pèrdua.

M'acab d'assabentar que el conte curtde Montuïri portarà el teu nom. Crec queha estat una bona iniciativa del'Ajuntament de Montuïri, perquè aquestfet vol dir que es dóna suport i continuï-tat a la feina que tu vares començar i queestam disposats a no deixar oblidada.Tal vegada aquest sigui el millor recordque podem tenir de tu; i tu romandràssatisfet quan vegis que la teva il.lusió noha estat debades. I romandràs en la nos-tra memòria per molt de temps: troba-rem adesiara un paper teu, el teu nom,una fotografia, una paraula que el ventens portarà; i nosaltres et farem viumentre la nostra memòria perduri, finsque un dia, quan ens retrobem, quanhaurem perdut definitivament els llaçosterrenals, la nostra relació ja no serà desimple amistat, sinó que haurem passat adir-nos i a esser, veritablement, ger-mans.

Rep una forta abraçada, aquella queno ens vàrem fer la darrera vegada queens vàrem veure.

FELIP MUNAR I MUNAR

Un dels primers cotxes que hi hagué a Montuin del que en parla l'autor

ALS OUATRE CANTONS 5

HISTORIES DEL SEGLE XX A MONTUÏRI - X

Signes de modernitatLa música a ca nostra era omnipre-

sent. Sovint, les veus de les sopranosamaraven de romanticisme tota la casa iels seus refilets, aguts i sostinguts, vibra-ven onsevulla amb aquell seguit de notesràpides emeses sobre una mateixa sí1.1a-ba. Mon pare era un enamorat de l'òperai particularment d'en Verdi. Quantes ve-gades vaig sentir cantar els amors des-graciats de na Violeta Valéry i el joveAlfredo Germont! La Traviata era el pade cada dia dins aquella casa de la can-tonada quan mon pare vivia. I no en par-lem de Rigoletto, obra dramàtica, tràgi-ca, patètica, on el tenor, que encarna elduc capritxós i llibertí, interpreta la fa-mosa ària La donna é mobile. TambéNabucco, Aida, Otello, 11 Trovatore, Unballo in maschera...Tota la lírica italianad'en Giuseppe Verdi era ben present aca nostra. Mon pare cada dia reproduïael so dels diversos drames, enregistratsen els discs fonogràfics de 33 revolu-cions per minut. Després, quan sortí eldisc compacte, fou dels primers en ad-quirir un reproductor digital per obtenirencara més fidelitat amb l'audició delsseus personatges operístics. Per a ell latècnica era molt important, sobretot sipermetia escoltar amb més qualitat lesseves operes preferides. Sempre estava al'aguait dels darrers avenços tecnolò-gics. Tenia una curiositat enorme per lamaquinària, pels aparells moderns, perla inventiva. Qualsevol ormeig innove-dor era per a ell un gran descobriment.De fet, en el seu diari, narra tot un seguitd'esdeveniments de tipus tècnic que tin-

gueren lloc a Montuïri a la primeria delsegle XX.

Conta que la primera projecció de ci-nema a Montuïri es va fer l'any 1907.L'esdeveniment va tenir lloc a can PepCollet i només unes quantes persones,entre elles en Joan Verd Arbona, apote-cari Verd, Ii deien, i el seu fill Pep, con-templaren, astorades i receloses, la mà-gia dels germans Lumière. Les imatgesque es bellugaren a la pantalla erend'una cinta francesa. Els assistents aaquella projecció, quasi bé clandestina,possiblement no intuïren que a co-mençaments de la segona dècada del se-gle funcionaria a ca n'Eloi un cinemapúblic. Les ombres mudes que es mo-vien sobre una tela blanca causaren talimpacte que a l'any 1921 una altra salade cinema mut s'inaugurava al poble.Era el Salón Sampol. En certa maneraaquelles cintes de cel•uloide obriren fi-nestres a un mon nou, meravellós ifantàstic, que feia oblidar per un mo-ment la feina dura i moltes vegades in-fructuosa del camp i predisposava aqüestionar certes coses que sempre s'ha-vien considerat immutables.Tècnicament les bobines que contenienles pellícules es rodaven a mà i el llumnecessari per a la projecció era de car-bur. Més tard, amb l'arribada de l'elec-tricitat, es va utilitzar un arc elèctric queproduïa una gran potència lumínica.

Altres coses que també es posaren arodar a començaments de segle foren lesbicicletes. No sé si la primera bicicletaque hi hagué a Montuïri va esser d'en

Rafel Mas,Cardell demal nom, ila segonades metgeFraret, peròel cert ésque, cap alsanys 1912 o1913, s'or-ganitzà a lapossessióde sonCompanyuna Festadel Pedal

que tengué molt de ressò, prova evidentque la màquina de dues rodes s'anavaimposant. Ben prest es convertiria en undels sistemes de locomoció més popu-lars. Un altre mitjà de transport que co-mençava a circular però que no fou, nide molt, tan popular, va esser el cotxe. Ala primeria, al poble, n'hi havia moltspocs. Tan sols tres o quatre: el Ford del'amo en Biel Llull i els citroens de DonJoan Ferrando, el de Donya Carme deson Rafel Mas i el de l'amo en Biel Rei.

El meu pare també fa esment a la so-cietat lúdica que hi havia al cafè d'enPere Pieres. Un temps can Pieres tambéera un establiment públic i, a damunt, hihavia el local del Centre Instructiu deMontuïri. Els fundadors foren en PepPotecari, el metge de Meià, en JoanVermell, els Collells...Entre d'altres ac-tivitats els socis es dedicaven a la lecturaperò també, amb un gramòfon, hi feienballs. Altra vegada, la innovadora elec-tricitat propicià que a aquesta entitat re-creativa s'hi instal.làs la primera ràdiodel poble. El receptor era un Uranus ihagueren de muntar una antena, els filsde la qual anaven de can Pieres a ca donBartomeu Ferrando. A la mateixa asso-ciació cultural tots els socis anaven a es-coltar-hi la ràdio. Es posaven uns auri-culars que pareixien orellanes i haviende pagar un velló si ho volien sentir.Una vegada un dels fundadors de l'agru-pació, en Pep Potecari, va oir tocar leshores de París i ho va contar a la sevapadrina. Aquella doneta tota astorada di-gué: Com no vos ha de castigar el BonJesús... Voleu esser tant com Ell!

A poc a poc i amb l'ajuda de la tècni-ca el poble s'anava deixondint. Prestsorgirien organitzacions que promourienun canvi dins els sementers agostats delcaciquisme.

ANDREU BENESTRUC

Fonts bibliogràfiques:AMENGUAL, Baltasar i TAULER,

Bartomeu. Entrevista a Josep Verd Palou -Pep Potecari-. Bona Pau. Juliol 1983

ARBONA MIRALLES; Onofre.Montufrers que han deixat petjada. JoanVerger Ribas -Metge Fraret-. Bona Pau.Montuïri 2001

MARTORELL ARBONA, Miquel.Entrevista a Joan Ramonell Aloi -Matxo-.Bona Pau. Novembre 1992

MIRALLES MONSERRAT, Joan. Un po-ble, un temps. Miquel Font Editor. Palma1995

6 CULTURA

En homenatge aAntoni Gomila

Dia lr d'abril, segona festa de Pasqua,a la sala d'actes de l'Ajuntament ambmotiu de la presentació oficial de IXIConcurs de Conte Curt "Antoni Gomila"- Sant Bartomeu 2002 i també de la pre-sentació del llibre que conté els tres con-tes guanyadors del passat X Concurs, esretrà homenatge al qui en fou promotor ipatrocinador els darrers anys, acte queestà previst començar a les 930h delcapvespre.

Després que el director de Bona Pauhagi presentat l'acte i el pròxim concursliterari, el nostre col•laborador FelipMunar dedicarà unes paraules en home-natge pòstum a Antoni Gomila, com arecord i reconeixement a la tasca que envida féu per a la promoció, divulgació iprestigi d'aquests premis literaris. Lapresentació del llibre anirà a càrrec deJaume Gual, Director General dePlanificació i Centres de la Conselleriad'Educació i Cultura. L'acte serà conclòspel Batle de Montuïri.

Cal que el llibre que es presen-tarà, Antoni Gomila ja l'havia deixat en-llestit abans de la seva sobtada mort, i apunt de sortir d'impremta perquè no hihagués dilacions d'útima hora.

En homenatge a Magdalena Mulet Rocaper la seva jubilació, per tot quant ha fetper a la Germandat de Donants de Sang

Quan una persona honrada,el seu deure ha complit,creix el cor dins l'infinitd'alegria ben guanyada.

La senyora jubiladaque de nom és Magdalena,d'amics té Mallorca plenai de tots molt apreciada:Déu li do vida a balquenaper ser ben recompensada.

Això no és cap despedida;és pas a la llibertat,i a una vida més tranquil•larecordant la Germandat;entre amics i la família,gràcies pel servei prestat.

ANTÒNIA ADROVER

Dades per a l'estadísticaConcurs Conte Curt Sant Bartomeu

Autors i obres premiades en les 10 edicions

1992 - I - (10 obres presentades)1r- Gabriel Julià Adrover L'abat Joan2n- Magdalena Mayol Mas De com varen desaparèixer les cuques/3r- Gabriel Juan Galmés La pedra verda /de llum

1993 - II - (14 obres presentades)1 r- Pere Josep Palou i Mas L'immortal2n- Catalina M Sala Barceló La filla de l'arc de Sant Martí3r- Miquel Martorell Arbona La decepció d'en Tià

1994 - III - (12 obres presentades)1 r- Miquel Martorell Arbona Dies de sol i de festa2n- Marius de Juan i Escuder Qui va matar Guillaume de Lorris3r- Rafel Crespí Ramis El problema

1995- IV (16 obres)1r- Jeroni Salom

L'acomodador2n- Felip Munar i Munar

Vos he de dir adéu3r- Carme Julià Arechaga

Focs d'artifici

1996- V - (15 obres)1r- (Desert)2n- Felip Munar i Munar Això era i no era3r- (Desert per incomplir les bases)

1997 - VI - (17 obres)1r- Pere J. Santandreu Brunet Divendres Sant2n- Maria Roig Martínez El triomf de mig segle de callar3r- Miquel Angel Vidal Pons L'encaixador

1998- VII - (17 obres)1 r- Pere Joan Martorell Castelló El mal de la veritat2n- Miquel Angel Vidal Pons Els graus de coneixement3r- Francisca A. Mercè Sabater AlzheimerAccèssit - Gabriel Mestre Oliver La nit de glòria de Luzi P

1999- VIII - (6 obres)1r- Miquel Angel Vidal Pons Crepuscle al paradís2n- Gabriel Florit Ferrer Varen ser tres3r- Pere J. Martorell Castelló Un tros de passat

2000 - IX - (74 obres)1 r- Jordi Ferrer Frigola Pirineus2n- Albert Garcia Elena Llistes de cansament3r- Xavier Fàbrega Vilà L'home del millor i únic conte

2001 - X - (71 obres)1 r- Josep Noguerol i Mulet Perdre els papers2n- Maria V. Secal Formentino La nedadora3r- Nel•lo Navarro Armes químiques

(JA VOS PODEU FELICITAR: NO LADESENTERRARAN A SA PESSETA.

SEURO HA GUANYAT D'UN BON TROS

A L'AGUAIT 7

Cnita :fitLa gent jove passa de quasi tot, en

particular de les tradicions que con-serva i complau la gent d'edat. A sarua qualcú demanava on era la jo-ventut montuïrera. Qualcun se'nveia, però pocs.

S'esperava que algunes carrosseso comparses de sa rua ridiculitzas-sin qualcú o qualque fet o institució.Però... es veié poca iniciativa enaquest sentit. Ni tampoc es pogue-ren contemplar reivindicacions os-tensibles, ni postures o exigènciesextremes. Per a alguns fou massaseriosa. Ara bé, els "cossiers i "di-moni" ens feien enyorar SantBartomeu.

Que hi anava de xalest el batle ialguns "consejals" a sa rua! Quasise'n varen dur dos primers premis.

Qualcú que va veure després desa rua moltes garrofes pe'n terra de-manava si havien donat menjar als...tractoristes!

El Dr. Arbona (metge montuker) elpassat 10 de febrer a Diario deMallorca des de la Conselleriad'Educació deia que "hi ha mésestrès en els centres públics que enels concertats i també més, entre lesdones que entre els homes". Les se-ves raons tendrà amb tals afirma-cions.

!isDesprés que TVE ha promocionat

una jove mallorquina, ara se n'ha deproposar una de montuftera. Prestes faran votacions per elegir-la.

Ràdio Murta no és Ràdio Montuïri,però aquesta es val del seu equipa-ment, de les seves instal•lacions,però els seus locutors no són de lavila. També se cerca gent per pro-mocionar-la.

!isPer cert, que a sa desfilada de sa

rua, un que veié tant de lloc buit a .sacarrossa de Ràdio Montuïri demana-va si ell hi cabria, tantes ganes tenia

d'alçar la veu idir quatre veri-tats a qui s'homereix.

En Pep Roca"Tevet" tornà d'À-frica dia 26 de fe-brer acompanyatde la seva novaesposa, la moraAmal, i dia 1 demarç fou rebut ala vila amb totsels honors per laBanda de Músi-ca, la qual els vainterpretar lamarxa nupcial deMendelssohn.

L'alegria d'en Sebastià "Caieta"després de treure més de 300 milionsde pessetes en una "quiniela" eracontagiosa. Però no, les pessetes!

En Miquel "Lloret" es queixavaperquè un ca negre li havia destros-sat al seu galliner. l en Pere"Malherba" es lamentava perquèhavien fet una "mortandat" de "qui-cos". l en Xesc de Son Trobat nose'n podia avenir que li haguéssinrobat el cotxe. A finals de mes capd'ells no sabien qui els poguésdonàs aclariment.

Un diumenge de febrer un cartell aun cafè el poble deia: "Cerrado por

(descanso de los clientes", Ningú no

se'n podia avenir que els clients ten-guessin vacances!

Alguns dissabtes o diumenges sesenten coets. N'hi ha que diuen queen "Quelet" o na "Cati" celebren elsresultats del futbol. És una manerad'exterioritzar l'alegria.

Ha millorat molt la neteja del puntverd, ja no es veuen tantes restesd'altres materials que alguna gentdeixava tirades. l també s'ha d'ala-bar la pulcritud exterior del Pou delRei i el seu entorn: fins i tot els ves-pres es un plaer veure'l illuminat. Al'estiu, ara amb els bancs, seràagradós passar-hi una estona.

EN XERRIM

FerreriaRafel Miralles

Més de 20 anystreballant el ferro

Carr. Palma-Manacor s/n • Telf. 971 64 62 88 • Montuïri

La conferència del Dr. Llull Cedà sobre prevenció del càncer fou molt interessant

(DIMARTS TANCAT)

REFRESCS DE NOCES, COMUNIONS, BAPTISMES...

Ctra. Manacor, km. 28 • Tlfs. 971 64 65 04 - 971 64 40 6607230 MONTUIRI

8 NOTICIARI LOCAL

Carnaval: Sa ruaDe la rua d'enguany, celebrada el dis-

sabte dia 9, s'han d'esmentar alguns cairespositius i que molta gent va alabar, comfou la serietat i bon comportament de totsels participants; no hi hagué notes estri-dents, la gent va respondre així com per-toca, l'hora del començament fou l'ade-quada (a les 430 de l'horabaixa) i aixòféu que no s'acabàs amb fosca i la gentd'edat i nins petits hi poguessin participari gaudir fins a l'acabatall. Per tant és potconsiderar un èxit, tal com es pot reme-morar a les fotos de les pàgines centrals:els participants no varen desmerèixer, l'o-riginalitat i bon gust va predominar.

Campanya contra el CàncerDia 15 a la sala d'actes de l'Ajunta-

ment el Dr. Ramon Llull Cerdà (a qui liagrada que li diguin "Ferrerico") amb lasala plena de gom a gom (millor dit, no hicabien) va oferir una conferènciatrada amb diapositives, sobre la preven-ció i possible curació del càncer. Una xe-rrada entretinguda i interessant.

de carnaval, dia 12. A més, hi hagué balli un bon grapat de disfresses.

Eleccions de l'Associació de GentGran

Dia 17 fou reelegida presidenta del'Associació de Gent Gran de MontuïriJoana A. Roca Portell i posteriorment esva elegir la resta de la junta directiva, laqual romangué així: vicepresident:Bartomeu Isbert Manera, secretària: JoanaMiralles Tous, tresorer: Miquel BauzàSerra, vocals: Magdalena Bauzà Mas,Joan Martorell Bauzà, Joana ManeraServera i Margalida Garcia Miralles.

De l'AjuntamentEls pressuposts de 2002

El passat 26 de febrer en un ple extra-ordinari es varen aprovar els pressupostsde l'any 2002, la quantitat dels quals im-porten 1.410.380 € (234.667.487 pts.),un 11% superior al de l'any passat.L'oposició va votar en contra.

(En el proper número n'ofrirem detalladainformació així del con ple ordinari ques'haurà celebrat el 5 de març).

Tercera EdatDinar de Darrer Dia

L'Associació de Persones Majors vaorganitzar un dinar a base d'arrós depeix i bullit d'ossos de porc el darrer dia

bar

Ca na PoetaCarrer Major, 7 • Telf. 64 65 29 • Montuïri

music

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albaffiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

9 ENTREVISTA

Antònia Verger Garau -de Mianes-

El primer taller de cosidores de Montuïri, la primera màquina de cosir... el darrermoliner... són evocats per aquesta dona de 80 anys a qui, quan era jove, li hagués

agradat practicar l'atletisme

Capta de cop la teva idea i la res-posta a les preguntes és clara i conci-sa. Ha complit recentment els 80 anys,però el seu esperit és jove. El diàlegque hem tengut amb ella l'ha anatadornant d'anècdotes i situacions perles quals ha passat ho ham transcorre-gut, i que va evocant amb melancolia,unes vegades, i humor, unes altres. Témolt per contar. El que exposam aquíés una mínima part de la conversa quehem tengut amb ella. Conserva encaraaquell punt de travessadisa que teniade nina, i quan parlam dels anys vint iprincipis dels trenta, conta i no acaba,recordant un temps d'infància tan en-yorat i llunyà. Un cabdal d'informaciód'uns anys i un temps molt diferentsdels actuals. El que segueix vol esserel relat mitjançant el diàleg d'un tempsi uns costums irrepetibles.

Antònia Verger —de Míanes— va néi-xer el primer de febrer de 1922. Tenguéun germà, Antoni, que fou militar. Escasà amb Miquel Ramonell Aloi.Tingueren una filla, Joana, i dos néts.

—On anares a classe de nina?

—A ca ses Monges, no vaig anar a al-tra escola.

—El teu ofici?

—Sempre he anat al camp. Però tambéa cosir. No oblidis que som filla i nétade sastressa.

—El qui escriu té uns records un pocdesdibuixats, però persistents d'un ta-ller de cosidores que tenien precisa-ment la teva mare i la padrina aquí onviviu actualment. Pots donar-nos mésdetalls?

Li hem assenyalat un època de la quèno es cansarà de parlar. És la seva de-bilitat. Inclina el cap lleugerament isomriu amb la boca closa.

—M'agadaria —ens diu— fer una breuhistòria abans de res. La meva padrinamaterna, Catalina Pocoví Camps, fou laprimera cosidora que hi hagué aMontuïri. Tenia una germana de la ma-

la primera màquina de cosir que hi vahaver al poble. Les ho dugueren deCiutat, damunt un aset. Eren sastres-ses, però també feien gipons per a lesdones i les joves del poble. Planxavenels pantalons amb un queixal de verro.No sembla vera, però era així. Allà co-mençà el primer taller de cosidores;segur, el primer que existí al poble.Les dues es casaren: una amb mestreMiquel "Solleric" i l'altra —ma mare— aMianes. La meva mare, casada ja, juntamb la padrina s'instal•aren aquí onvivim actualment. Eren sastresses lesdues i continuaren en l'ofici installantun taller de dones joves. La teva mare,entre d'altres, venia a cosir.

—Tu has viscut sempre al carrerMajor, que sol esser un nucli actiudins tots els pobles i has conegut al-guns personatges que ja no hi són ique el temps ha difuminat. Pots ano-menar-ne alguns?

—Ja ho crec. Per començar, la tiaPepa que molts han conegut. Era familiarnostra i vivia al pis. Jo era per a ella unaespècie de "lazarillo", em volia sempre alseu costat. Amb alguns amos del poble

(Continua a la pàgina següent)

Antònia, davant el portal de ca seva, en elcarrer Major

teixa edat, més o manco, i cosien juntesa ca seva, aquí on viu la metgessaPocoví, al carrer Major. Elles varen tenir

10 ENTREVISTA

(Ve de la pagina anterior)

feien una cotxada i anàvem a dinar algu-nes vegades en l'estiu a Sa Colònia. Novolia que l'abandonàs per res, i jo encan-tada. Després hi havia donya CarmeVanrell, de son Rafel Mas. Contava mamare que el dia del seu sant, l'Ajuntamentanava a visitar-la amb la música. Ella sor-tia al portal i tirava caramels als nins. Elssenyors de cas Tinent, que vivien a on ésara "La Caixa", els de can Socies, els sen-yors de son Moià, un capellà, els"Ferrandos"... aquesta gent no tenia mol-tes feines i entre ells feien tertúlia.

—Les classes socials estaven ben de-limitades. Entre aquests estaments,socialment parlant, rics i pobres, lesdistàncies eren molt grosses?

—Hi havia sí, una certa separació entreels grups socials, però no arribava almenyspreu. Es comunicaven guardant lesdistàncies i respectant-se mútuament.Llavors era un altre món... Em fas recor-dar el que vaig sentir contar. Un fet cu-riós que tenia la seva gràcia. Com he dit,els senyors feien tertúlia entre ells. Encerta ocasió passà mestre Andreu desMolí, el qual, damunt els lloms d'un asettornava als parroquians la farina feta, del

blat que 11 havien duit a moldre. Sempreduia amb ell un canet que nomia"Pitxón". Aturaven mestre Andreu per-què els fes una glosa. No estaven per ell.Era un any en què a can Ferrando dugue-ren la primera màquina de segar del po-ble. Quan la provaven, dins el sembrat hihavia una lloca i Ii tallaren les cames sen-se voler. El poble parlà de la màquina i lalloca unes quantes setmanes. L'amoAndreu es destirà d'aquesta: En "Pitxóndiu que reclama / i ho vol fer pregonar /que no facin màquines de segar / en noser d'estopa i llana \ perquè el qui anirà aguaitar / no li tallin qualque cama.

L'entrevistada encara continua.

—D'aquesta manera eren llavors; eraun mode de passar el temps i comentarels esdeveniments. Però la cosa no acabaaixí. L'aset també féu una glosa a mestreAndreu i li digué: "Has dat menjar a saporcella / i a mi no me n'has donat \ enhaver d'anar a Ciutat / t'eixancaràs da-munt ella".

—És un detall, però profunditzantun poc més: com era el poble llavors?

Fa un alè molt fons abans de conti-nuar.

— Damunt el 1900 i principis del segle

XX, pel que jo sé, el poble era molt en-darrerit en quan a lletres. Anys més en-davant, quan vengué el senyor Clariana,s'oferí a donar classes de franc, i les per-sones començaren a treure el cap de l'ai-gua, en quan a cultura es refereix.

—Es comprèn, durant tota la vidaho havien vist sempre igual, estavenanquilosats. Dins els anys vint co-mençaren a deixondir-se.

—Així era. Et contaré un fet. Jo encarano era nascuda. Devia esser abans de1900. A una Missió vengué un predica-dor que nomia Antoni Maura, familiardel polític. De damunt la trona va veureles dones assegudes en terra a la part pos-terior de l'església, amb els faldons do-blegats i subjectats amb cordó que les co-bria tot el cos, des del coll. "És possible—digué el predicador— que aquest poblesia tan pobre que no pugui comprar unescadires? Teniu en compte que el trespolés molt mal sà. Pareixeu tortuguetes".Aquesta part del sermó va fer efecte.Quan acabà la Missió s'havien estrenatmés de cinquanta cadires aplegadisses.

—El que comentàvem: vivien dinsuna letàrgia de segles; necessitavenque algú els despertàs.

IF/414.1 , Iveterinarismontuïri

Camí de Can Tamos, s/n07230 - MontuïriTel./Fax: 971 64 66 49clivetmontuiri@airtel.net

Clínica Veterinària

I=1 medecina general• vacunacions1:1 cirurgia

raig XLJ ecografia1=1 animals exòticsIJ perruqueria

CONCERTAU HORA

OrtopèdiaMANACOR

ÀngelAscasoGarcía

TÈCNICORTOPÈDIC

FETOR

Plaça Rector Rubí, 3Tlf. 971 552 614Fax 971 462036

' 07500 Manacor

ENTREVISTA 11

—Exacte. Et diré una altra cosa perquèvegis com eren els nostres avantpassats.No tenien molta cultura perquè no s'ha-vien cuidat d'ells, però si tenien qui elsensenyàs, aprenien ràpidament. Venguéaquí un rector —tal volta era n'Isern— idesprés d'organitzar un grup nombrós esdedicà a ensenyar certes composicionslitúrgiques. Tu saps que el nostre poblesempre ha tengut molt de sentit. Enmenys de la meitat del temps que haviaemprat per ensenyar la gent del poble, aon estava el nostre grup, direm el futurcor, havia après i interpretava perfecta-ment a tres veus l'ofici de Perossi.

—Ja que hem entrat dins el temamelòdic, què ens pots dir d'aquellespersones coixes, baldades o ceguesque venien a cantar a vegades pelsnostres carrers?

—Ho record com si fos ahir. Crec queencara per aquí hi ha "trobos" dels quevenien per una peça de 4 o 8 cèntims.Amb un nombrós grup de nins i nines dela meva edat i també algunes jovenetesseguíem pels carrers aquests personatgesamb les seves cançons. Les al.lotetesque acompanyaven els cecs o baldatscantaven men tre ells tocavenl'acordió iel vespre dormien al sostre de can Badiadel carrer Major, on també hi podienanar per la plaça Vella. Sopaven Ileuge-ret —ens diu— a can Tomeu des Forn.

— Seguint un tema similar, freqüen-taves el cinema de ca n'Eloi?

—Hi he anat moltes vegades. Com t'hedit, acompanyava per tot a la tia Pepa,que no es perdia res. Damunt ca n'Eloihe vist infinitat de pel•lícules, especial-

ment de l'Oest, a més de bastants com-panyies de varietats i teatre. He aplauditla companyia "Zaro", "La Asturianita"entre d'altres. I anys més prop, enMarcos Redondo i Francesc Bosch.

—Què opines del moviment reivindi-catiu de la dona?

—Les dones tenen els mateixos dretsque els homes; hora és que es reconegui.

—Podries dir-nos alguns costums ooficis desapareguts al nostre poble?

—Costums n'han desaparegut bastants.En els nostres dies tot ha canviat. Elsnostres padrins es trobarien estranys en-tre nosaltres. Però te'n diré una que molsno la saben: un temps a les possessionss'acostumava a fer frit els dijous; elsmissatges ho tenien molt present.

—Com qualificaries el temps de lateva infància?

—Llavors la vida era més tranquil.la .Teníem més mancances, però ens sabí-em conformar. Avui es mira molt els quipoden més i els volen imitar. Això du asituacions extremes.

— T'hagués agradat aprendre un ofici?

—M'hagués agradat practicar l'atletis-me. Quan era nina cultivava ja els jocs iels esports dels nins. Jugava a "piola",corria com una exhalació i botava comningú. Una vegada a ca ses Monges emposaren una corda forta ben estirada i johi vaig passar per damunt, al Ilarg d'ellafent equilibri i cantant així com haviavist a les títeres.

—Situem-nos en el temps actual.Quina professió triaries si poguessis

exercir-la?

—Relacions públiques.

—Quina qualitat és la que més ad-mires en les persones?

—Sens dubte, la tolerància.

—Com recordes els temps Ilunyans?

—No sé com dir-ho, però... amb esti-mació.

La tia Pepa, donya Carme de sonRafel Mas, l'altruisme d'en Clariana, lesdones assegudes damunt el paviment del'església, la primera màquina de cosir ila de segar que es presentaven al nostrepoble anunciant uns nous temps, el da-rrer moliner... Tot ens deixa un regust,una sensació indefinida d'un temps queinspira melosos records. Na Tonina hoha tornat treure a llum.

Quan sortíem de ca seva, la vella i me-lodiosa música dels anys vint ens enrevol-ta i acompanya dins la imaginació finsmés enllà d'uns quants cantons. Els ma-teixos cantons on els músics ambulantsacompanyats d'un acordió la interpretavaa començaments del segle passat.

MIQUEL MARTORELL ARBONA

12 HISTÒRIA

RENOVACIÓ DE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL (1952-1955) (I)

La teulada i el Roser, en estat ruinós

Després d'una Ilarga conversa ambdon Bernat Martorell Nicolau, rector dela parròquia de Montuïri (1951-1955) iamb l'amo en Miquel Mayol Veny"Matxó", mestre picapedrer, que dirigíles obres de restauració, he pogut reco-llir les dades i detalls d'aquestes obres,que també compleixen 50 anys, comBona Pau.

Estat en què es trobava l'esglésiaAnys abans, don Gori els dies de festa

grossa en què l'església s'omplia degom en gom feia sortir la gent aviat perpor de l'esfondrament de la volta i aixíevitar desgràcies: "que surtin aviat, per-què si mos cau sa teulada damunt savolta molts quedaran dedins." Cadaany, abans que caiguessin les pluges so-lia cridar l'amo en "Matxó" perquè fesuna repassada a la teulada, ja que estavatan malament que no tenia adob.

L'església era molt fosca: la llum exteriornomés entrava per la rosassa del cor ja queunes teles que representaven els Profetestapaven les 12 obertures dels finestrals.

La volta superior de l'església era totanegra per les taques d'humitat i la masca-ra dels ciris, de les llànties d'oli i d'unsllums de fusta que volien imitar els ciris,emprats en temps d'escassesa i que cre-maven petroli.

A més, l'any 1790, el Rector Macià

Espinosa va tenir el desencert de convertiren rodons els arcs de les capelles i d'em-blanquinar, llevat de la volta, tota l'esglé-sia, el presbiteri, les capelles i tot el Roser.

Obres a la teulada de l'esglésiaVist l'estat de l'església, don Bernat,

l'amo en Miquel "Matxó" i l'amo enJoan "Porrerenc" decidiren fer les obres.

L'any 1952, abans de començar l'estiu,es començà la teulada de l'església, queera de canyís i de bigues de poll, en tanmal estat, que ni tan sols serviren per ferfoc. De les teules velles, se n'aprofitarenaproximadament una quarta part

Els bastiments es varen poder posar fà-cilment, ja que l'espai entre la volta i lacoberta és d'uns 50 cm. La teulada esdesfeia per trams i es tapava el més aviatpossible no fos cas que plogués, cosa queno va poder evitar-se perquè, un diumen-ge d'octubre de bon matí, una tempestatde llamps, trons i aigua inundà part de lescapelles que donen a la plaça i un fiblótombà posteriorment la mitjanada de lacúpula del Roser, mirant l'altar a l'esque-rra on hi ha actualment pintada l'al.lego-fia del Bon Pastor.

En lloc de taulons decidiren posar bi-gues de ciment armat i corbades, fetes acas "Porrerenc". Una vegada llevatl'arrambador, pujaven tot el material perl'escala del Cor. Les obres es comença-

Miquel Mayol "Maxó", el mestre depicapedrers que va dirigir les obres

ren fent primer el vessant de la teuladaque mira cap a la muntanya i , després, elque dóna a la plaça.

El RoserObres a l'exterior

Després d'una curta estada, començarenles obres en el Roser. El seu estat era tam-

Encara es destria un dels obrers quetreballaba a la teulada de l'església

Eloqüent detall de les pintures del Rosser, obra de Llorenç Bonnín

H1STÓRIA

13

bé ruïnós, ple de cruis; alguns pensavensi els fonaments estarien damunt argila.

Primer feren la teulada nova, també deciment armat, consolidaren les parets, po-sant un anell de ferro i arreglant tots elscruis, les descrostaren i les arreglaren debell nou amb una mescla de ciment blanci calç.

Obres a l'interiorUna vegada acabada la teulada, la con-

solidació i l'embelliment de l'exterior,passaren dins el Roser.

Primer de tot varen muntar els basti-ments, prestats generosament per l'esglé-sia d'Algaida, que també havia estat enobres. La seva col.locació durà aproxima-dament una tercera part del temps de lesobres de la restauració de la capella. (Enaquelles anys no hi havia, com ara, em-preses especialitzades que en poc tempsmunten els bastiments amb tota garantia).

Tot el Roser, parets i cúpula, estava es-tucat. Encara a les seves parets com tam-bé a les del presbiteri de l'altar major espoden veure el cops que havien pegat a lapedra a fi que l'estuc quedàs ben aferrat.

Entrant en el Roser, quan llevaren elcel ras del sótil, descobriren la volta gòti-ca que ara està a la vista.

Acabada la neteja, el pintor, LlorençBonnín, capellà, va decorar tota la cúpu-la. En els dos timpans està representada

Detall de la part superior del Roser

l'escena de Jesús amb la Samaritana, a ladreta mirant l'altar, i el Bon Pastor, al'esquerra; a les petxines, les quatre vir-tuts cardinals; i en el paladar, les imatgesde vuit sants i les benaventurances.

El pintor solia cercar persones com amodels: tres de les virtuts cardinals("Justitia", en Miquel Carboner,"Prudentia", en Pep Carrió, i "Fortitudo","Fortalesa", en Francesc Soqueta); a lesbenaventurances ("Beati qui lugent""Benaventurats els qui estan de dol" enToni Fideuer). Aquests models es posavenun camis o una túnica i així els pintava.

Es col•locaren en els finestrals els vi-tralls, pagats per quatre famílies del po-

ble, i les imatges d'Olot dels quatreevangelistes dins els nínxols, que abansestaven tapats. Els tres confessionaris,empotrats dins la paret, els bancs nousde llenya blanca, el combregador (semprees combregava després de la missa i, enel Roser, encara que la missa se celebràsa l'Altar Major).

Finalment, anys després, es va canviarl'antic altar del Santíssim, per l'actual,una pedra tota d'una peça, i es va enrajo-lar de marbre el presbiteri.

L'única cosa del Roser que no es va to-car va esser l'enrajolat.

BARTOMEU MOLL

Area de servel Ses JardínesEstaciò gle ServeiMini-Market • Rentat de cotxes

Bar RestaurantBerenars • Cuina casolana

Carr. Palma-Manacor Km. 29'3 • Tlf. 971 64 61 46 • Montuïri

SA RUA 2002

14

S IA

15

GuanyadorsCarrosses

1. Sant Bartomeu2. La Cort d'Alexandria3. Blancaneus i els 7 nanets

Comparses1. Equip Banda de Música2. Fantasia i color

3. Enigmes

Paticipants

7 carrosses, 11 comparses i10 individuals. - Total: 28

Jurat

Guillem Nicolau - S'EsbartRafel Amengual - P. MajorsFrancesc Mas - CoralPere Miralles - Banda MúsicaGuillem Morlà - BàsquetJoana Roca - Gent GranJoan Miralles - Ca RaterMarina Ferrer - PRAIBJosep Ma Munar - EscolesCati Ferrer - As. C. CàncerJerónia Pocoví - Club Esplai

PREFABRICATS FABRICACIó DEBALUSTRADA I

BIGUES DE TAULÓIMITACIO FUSTAMATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Servei de transport propi per a totaMagatzem oficina

Ctra. Palma-Manacor, km. 28,5 • 07230 Montuïri (Mallorca)Tlfs. magatzem: 971 64 67 44 • 971 64 60 95

Tlf. particular: 971 64 61 73

Hotel Qural E Figueral Nou

Pati dc MontuïriQestaurant

Difigent serveiAmb totes fes comoditatsAcurada atenció al clientServei de noces i danquets

Ctra. Montuïri - Sant Joan, Km. 07 • Tel.: 64 67 64 • Montuïri

16 RECORDANÇA

Mare, ens deixes la mar

"Què n'és de guapa lamar... mai no em cans demirar-la..." Aquestes parau-les les repeties, mare, des dela terrassa una vegada i unaaltra mentre contemplavesna Corberana.

Aleshores, et quedavesimpertorbable, en silenci,amb la mirada perduda capa l'horitzó i els teus llavisalliberaven sospirs que t'eixamplaven elCor.

El mar havia presenciat les teves

vivències més tendres, i arate les retornava en forma derecords. Potser et venien ament l'arribada dels pesca-dors a Cala Galiota on etduia el teu pare els matinsd'estiu o les vetlades en quèassegudes a la fresca tu i lesteves germanes omplíeu l'ai-re d'acudits i rialles, o talvolta l'expressió del teu fill

exclamant: "Quin safareig tan gran!", laprimera vegada que Ii mostrares la mar.

Quan retornaves del teu mutisme,

comptaves les barques que, com clos-ques d'anou, s'obrien pas entre els milersde mirallets que l'esclat del sol formavasobre el mar.

Ahir, un dia d'hivern, vaig anar a CalaGaliota. El mar era d'un gris fosc i laplatja era deserta. El corrent s'enduia lesones cap endins, les estavellava contrales roques i les cobria d'escuma. Duesgavines deixaven les seves empremtessobre una arena immaculada. Vaig recó-rrer el camí que el darrer estiu solíem fercada horabaixa: les roques, el carrer del'església, el Colonial, el port... Vaig re-viure l'alegria de la passejada amb trenetque varen fer empreses per l'entusiasmede la tia de Mianes. Rèiem i rèiem senseimaginar que el temps se t'acabava. Erael teu darrer viatge.

Tot això ens ha deixat un sentiment debuidor, i com que solament les paraulestenen el do de substituir l'absència per lapresència, des d'avui el mar ens parlaràde tu. No ha estat el mar l'escenari delsteus primers jocs i dels nostres? No és elmar mitjà d'unió i de separació; de per-manència i canvi i creador de batecs i si-lencis? I no ens ofereix el mar, una pale-ta infinita de possibilitats cromàtiques iun cofre de corals i misteris?

I ara em commou descobrir, en escriu-re aquestes ratlles i lletrejar els fonemesde la paraula M-A-R-E, fins a quin puntaquest mot es confon i és a prop de laparaula MAR.

Les teves filles queden però no roma-nen totes soles; perquè si el pare ensdeixà l'amor a la terra, tu, mare, ens dei-xes la mar.

Any darrere any, mentre ens bategui elcor, anirem a Cala Galiota i mirant cap ana Corberana i direm: "Què n'és de gua-pa la mar, mai no em cans de mirar-la"!.

PETRA RAMONELL SASTRE

ReconeixementLes nombroses mostres de reco-

neixement rebudes des de la cele-bració dels 50 anys de la nostra re-vista, durant el passat mes de fe-brer, són mostra palesa de la valo-ració de la tasca de mig segle desortir al carrer. Una estimació prousignificativa que agraïm a tots, tantals qui ho han expressat de paraulacom per escrit.

BIIsuperme rcados

Peix congelat • Carnisseria • XarcuteriaPanaderia • Fruita i verdura • Begudes • Neteja

I TOTA LA NOVA GAMMA DE "LEADER PRICE"

Av/ Es Dau, s/n

Tlf. 971 64 67 60 • Montuïri

Super Mont ufriBIP Extens assortit

Gran varietat de productes d'alimentació

DE FORA VILA

17

Toponímia: Un recorregutper dins la finca d'AlcoraiaPels topònims, o sia noms propis de

lloc, coneixem el punt del món on estansituades les nacions, ciutats, muntanyes,rius, torrents, comarques, pobles, lloga-rets, possessions, propietats... Es pot dirque no hi ha redol que no tingui el seutopònim. Si anam a cercar el seu signifi-cat veurem que tenen una explicació delperquè del seu nom.

Dins els generals, n'existeixen uns al-tres, diria jo, petits o particulars topònimsi que són els que donen nom a una petitaàrea o redol i que gairebé només són co-neguts pels habitants d'aquells voltants.Dins la pagesia clàssica mallorquina, amés del nom general, per les possessionsi propietats tenen topònim els distintspunts de la finca i que en no esser un ma-pa o plànols de la finca no ho trobam almapes convencionals.

A la possessió Alcoraia ho hem esbrinati s'hi troben aquests sementers: Sementerde sa Maimona, de Son Valls, desCrespell, d'Alcoraia Nou, De les Figuereso el Figueral, dels Ametllers, de Sa Bova,es Turó de sa Sulla o turó dels Sebel•lins,turò de Son Moio, es Llac i altres.

Fonts i horts: Font de Sa Pleta, fontde sa Bova, sa font Blanca, s'hort de SaBova, s'hort des Safarejos, s'hort de SaMaimona, s'hort des Llac.

Dins la garriga hi trobam:S'Ullastrar, el Pinar, el Pinar Gran, el Pigros, el bosc de les Alzines, sa Pleta, Sarota Nova, sa rota Llarga, sa rota d'enMón, sa costa d'en Cerdà, sa roca Fesa,es Cocó de Ses Perdius, es cocó Pastera,es Poassos, es clot de sa Grava, sa Talaiade ses Abelles i altres.

Quan vaig insinuar a don Pau Serveraque per a Bona Pau, a més d'allò quevaig escriure del seu celler i era del batre,també m'agradaria escriure referent a laseva toponímia i que voldria visitar elsdistints llocs per tenir més coneixementde causa. No solament em va dir que sí,sinó que a més tindria molt de gust enacompanyar-nos per tota la finca.Aprofitant, idó, l'avinentesa de don Pau,un horabaixa calorós de començamentd'agost, juntament amb el director de larevista, tal com havien quedat d'antuvien visitar la finca, ambdós ens presentama Alcoraia.

Essent la finca gran, unes quatre-cen-tes quarterades, un poc més de la meitatde garriga, hi ha molt per recórrer.Solament per trescar per dins les garri-gues si s'hagués de trescar arreu a peu,n'hi ha per dies. Però per facilitar i veu-re-ho, si no tots els llocs almenys la ma-jor part, amb un Jeep vàrem fer un reco-rregut per dins terres de conreu, garriga iparatges de la finca.

Com que ens trobàvem a l'acabamentde Juliol l'anyada estava entrada a cobro,fet que permeté amb el Jeep anar per dinsel rostolls i poder recórrer als distints se-menters de conreu. També recorreguérempart de la garriga, estones per caminsamb capamuntes, capavallades, estones apeu... trescàrem i varem veure de prop elspins, alzines, mates, ullastres, arboces,murtons, eleberts, estepes, sebefes delBon Jesús, cigrells, argelagues, gatoves,coscois, fanàs... a més d'altres arbusts ivegetació.

EL RECORREGUTComençam el recorregut a camp a tra-

vés i ens dirigim cap el llac. El trobamabans d'arribar al sementer de les figue-res o figueral i l'ametlerar. Éstam en unlloc ombrívol, fresc, plaent, i ple de vida;on l'oratge és anònim i l'alegria intensa.Certament hi trobam oratge, fresca ombrai l'alegria que hi dóna la flora i fauna que

"Ses tres fites", pedra triangular queindica el límits dels termes deMontuïri, Algaida i Llucmajor

allà hi viu i cria. De flora s'hi troben este-pes, matolls, olivardes, fanàs, jonqueres,plantes aquàtiques, i altres arbusts i plan-tes. Hi excel.leixen altius oms, polls, ongaudeixen de posar-se, voletejar, cantar iniar dins el sèu espès brancam vestit deIluentes i verdes fulles bastants especiesd'ocells. De fauna, s'amaguen per dinsjonqueres, matolls, estepes, càrritx, elsconills, rates i qualque mostel. Entren isurten de l'aigua, varis espècies d'ànne-res i oques. Sempre dins l'aigua s'hi crienbones carpes les quals s'alimenten depeixos petits i vegetació, altres depreda-dors també ànneres petites què enxampend'entre la vegetació a la vora de l'aigua.

Complementa aquest espai un hortet,amb melicotoners, pereres, i altres arbresfruiters. Just al començament dels semen-ters dels ametllers i figueral, on abans ha-via la caseta del sequer fa uns anys, s'hi

(Continua a la pàgina següent)

ADROGUERIA I ELECTRODOMÈSTICS

DE PLAÇATelf. 971 64 62 50 • MONTUÏRI

Comprant a la vila fem poble

18

DE FORA VILA

Pins del sementer al costat de Sa Maimona, descrits en unpoema de Lluís Servera

Llac d'Alcoraia. Al fons, Montuïri, encara que en aquesta vistano es destriï

dar-ho i no sabem exactament la mida del(Ve de la pàgina an(erior)

va construir una casa habitatge per allot-jar els temporers que cada any vénen defora per recollir les ametlles i les garro-fes. Al seu costat una porxada per tenir-hiels tractors amb els seus adients ormeigs iemmagatzemar palla.

És sorprenent com tot i trobant-nos aple estiu, i haver estat els estius dels anys2000 i 2001 molt secs, com el llac més omenys es trobava a la meitat de la sevacapacitat, es calcula que té una cabuda de20 milions de litres. Actualment, com queels darrer trimestre del 2001 ha plogut abalquena es troba ple a vessar. Al meu en-tendre i considerant al punt on esta situat,essent que el fons no esta cimentat part del'aigua s'infiltra pel terreny alimentant ai-xí les venes o correnties d'aigües sub-terrànies, fet que comporta que els pousde per aquelles contrades, de pels SonsMuts, Sons Robins i voltants, el passatestiu no s'hagin assecat.

Prop d'aquest ombrívol lloc, girant capa tramuntana s'hi troba el turó delsSebellins, conegut també pel sementerde Sa Sulla. Segurament es diu així per-què hi pastura aquesta espècie d'ocell.Atribuïm el nom Sa Sulla perquè segura-ment antany s'hi conreava aquesta dolçaplanta farratgera i que tant agrada al bes-tiar. A la part de migjorn, veim el turó isementer de Son Moio, una garriga i a laseva baldana vells garrovers. Fins fa rela-tivament pocs anys hi havia un alberco-querar. Actualment encara n'hi ha unsquants, però la cuca caparruda, com hasucceït arreu de Mallorca, ha acabat ambmolts d'ells.

A LA PART DE SON VALLS

Visitat aquest lloc, retornam fins a lescases i ens anam cap a la part de són Valls,el primer topònim que trobam és el PiGros, aquest és una gran pi de soca moltgruixuda. No dúiem cinta mètrica per mi-

seu perímetre. Un gran i espès brancamque comença a mitjan soca dóna verdor ibellesa i es punt d'aturada dels tords i al-tres ocells que hi nien. Començant allà, jad'entrada dins la garriga, vàrem veurecom s'ha realitzat una neteja voltant la pa-ret de la partió per d'aqueixa manera tenirun tallafoc i facilitar l'accés, cas que hihagin d'acudir els bombers a apagar-lo.

Només el fet d'aquesta neteja, el veurecom retreuen amb força els arbocers,murteres, mates, arreglat el brancam delsjoves pins, ja valia la pena visitar aques-ta tan ben acurada garriga.

Entre garriga i garriga passam pel se-menter dels 15 pins. Gairebé enmig s'hitroben fent com illeta un poc aturonadaels 15 pins.

Aquests pins estan solitaris enmig delsementer. Estan ben esmotxades lesbranques supèrflues. Són uns pins quefan mirera. A sota i a la seva ombra, perfer un lloc acollidor, amb una potent pa-lera s'hi han col.locat 5 grans pedres,una col.locada enmig d'unes 5 tones en-voltada d'altres quatre d'un pes comd'una tona. Les col•locaren per simbolit-zar la família Servera Sitjar. La pedragran, la que està enmig, simbolitza elpare de la família i les altres quatre pe-dres, els fills. Em vaig asseure a una ihom s'hi troba molt a gust. Feia moltacalor i hi pegava un oratge que et refres-cava fins a haver-te de posar roba.Segons don Pau és sempre que hi pega ihi fa aquest tan bon estar a l'estiu. LluísServera Sitjar en un poema ho defineixcom un mirall d'alta calma refinada, onl'oratge és anònim i l'alegria intensa,bell lloc ombrívol i de plaent repàs: -unespai galant i d'enamorat silenci on laverdor s'enlaire.

DE FORA VILA 19

CASETES DE ROTERTravessam aquest sementer, trobam

l'abeurador de les ovelles, arribam al boscde les alzines on encara s'hi troben vesti-gis de les casetes dels roters i un forn quees troba quasi complet. S'anomena rota untros de terra prima normalment d'una ex-tensió d'entre mitja a una quarterada dinso prop de la garriga i que els propietaris dela possessió deixaven conrear a la gent queho demanava. Estant en aquesta situació,si no s'hi treballava de valent la poca colli-da era segura. Els qui es feien càrrec d'unarota — aquesta era una porció de terrenyque s'havia fet conreu eliminant la vegeta-ció silvestre— normalment era gent pagesapobre i que certes temporades eren jorna-lers de la mateixa finca. Pel que sembla aAlcoraia els roters feien també de carbo-ners. Aprofitaven la llenya prima dels ar-busts que tanmateix havien d'arrabassarper fer-ho conradís per construir formi-guers allà mateix i que servien d'adob inormalment hi sembraven blat xeixa. Si hihavia una anyada normal havien de pagarcom una quartera de renda; ara bé, si l'an-yada no era regular a vegades els senyorsde la possessió eximien els roters de ladita renda.

SES TRES FITESPer amunt dins aquest alzinar i pineda

arribam al racó de ses tres fites. Aquí hilimiten els termes de Llucmajor, Algaidai Montuïri. La pedra que senyala la fita estroba amagada dins una encreuada de pa-rets de pedra ja que a més d'esser el límitdels dits termes s'hi confronten quatrepropietats: sa Maimona, dins el terme deLlucmajor, Son Bonaventura i SonLlevó, que corresponen al termed'Algaida i Alcoraia que es troba dins elterme de Montuïri.

Recorrent per vora la partió, hi podenpassar amb el Jeep gràcies a la neteja quees féu fa uns mesos. Arribam el Miradordel Nord, dalt un penya-segat i que és elpunt més alt del terme de Montuïri. Desd'aquí es veu just a baix un espès pinar.Posant la mirada cap a la part del Gregalen un dia poc boirós es destrien uns quantpobles i al límit de l'horitzó s'albira CanPicafort, es Cap des Pinar, Port d'Alcúdiai la mar blava.

Davallam i arribam a la Font Blanca, laqual, degut a la sequera i a haver-hi fetperforacions prop d'allà, es trobava eixu-ta. Antany rajava i en un any amarat hiraja un aigua clara, cristallina i molt bonaper beure. De tan bona que és basta dir

que temps enrera amb una bístia amb be-aces i gerres traginaven aquesta aigua ales cases de la possessió per beure i gui-sar. Passam per un espès pinar, la casetadels caçadors, fins arribar a la font de SaPleta. Aquesta està protegida per una ca-pella estil morisc, la qual segons la histò-ria esta construïda del temps dels moros isempre hi ha aigua. Fins fa relativamentpocs anys rajava per damunt, de la qualsortia una canal descoberta i construïdade teules i que salvant uns quants desni-vells conduïa l'aigua fins a les cases ons'omplien els dipòsits per abastar les ca-ses, abeurar el bestiar i l'aigua sobrantvessava als safarejos. Per manteniraquesta canal neta una persona cada diafeia el recorregut a peu per llevar fullaca ipossibles embussaments. I aquí és allà onneix el Torrent de Pina que passa perMontuïri. Passam per s'hort De Sa Bova.Segurament pren aquest nom perquè hicreixia aquesta planta herbàcia que es fapels aiguamolls o per vores de correntsd'aigua, fulles de les quals s'empren percordar cadires. L'hort antany s'abastavad'aigua d'aquesta font. Actualments'abasta de l'aigua d'una perforació. Ésun ben acurat hort amb pereres, pomeres,pruners altres fruiters i tarongers. LluísServera ho defineix així: En l'hort de labova encesa\si les garingoles retenen elconcert de les soques\el taronger s'enyo-ra llarg i de pressa. Ja cansats de recórreri deixant bastants de punts per visitar,unes embostes d'aigua fresca i cristal•linaque s'abocava al safareig de S'hort de SaBova ens refresquen. Ja ens havíem can-sat; així que retornam a les cases.

UNA CASA BEN ORDENADA

Abans d'emprendre la tornada cap aMontuïri don Pau ens mostra la benarreglada i neta capella on s'hi celebravamissa per facilitar als missatges, jorna-lers i gent foravilera dels voltants elcomplir amb el precepte d'oir missa eldiumenges i festes de guardar.

Dins la casa admiràrem ben ordena-des barcelles i almuds, pasteres, sedas-sos, garbells i essent que els menestralstemps passat anaven a les possessions atreballar el seu ofici, encara hi ha mol-tes eines i estris que temps passat s'em-praven. D'eines de fuster hi ha destrals,atxes, planes, jac o garlopa, punta-cor-rrents, serres, xerracs, trepans, barrines ialtres. De ferrer veim encluses, mar-tells, malls, esmolles i Ilambroix perarranjar les potes de les bísties, i bastantmés estris que tot i esser antics avui en-cara es poden emprar i que conservadesen tan bon estat decoren l'estança i re-corden la manera de treballar un tempspassat.

Aquesta passejada la férem juntamentamb el director de la revista el mesd'agost de l'any passat. Ara bé, comque aquests darrers anys foren eixuts lesfonts rajaven prim, i el llac estava a migd'aigua. Actualment com que l'any2001 va acabar amb abundants pluges iva ploure a balquena, el llac es troba plea vessar i les fonts ragen de valent. Espot dir que molta part de l'aigua quepassa pel torrent procedeix de les fonts,rierols, síquies i albellons d'Alcoraia.

SION NICOLAU

Restaurant

1s Motí cr'en Perons

Tlf. 971 64 60 99 • Carrer Molinar, 51 • Montuïri

LA FOTO IDE INUITJAINI SEGLE

ZLIrt hía a'arenat

Un dia d'estiu de 1956aquestes cinc jovenetes

anaren a S'Arenal apassar un dia per tal de

divertir-se de la millormanera, en un temps en

què sortir al.lotes solesdel poble era considerat

un fet perillós i a lavegada extraordinari,

com extraordinària fou,segons encara recorda

una d'elles, aquelladiada. D'esquerra a

dreta són Maria Antònia"des Forn", Maria Pizà,Maria Roscar, Coloma"Muix" i Joana "Mora".

20 TEMPS PASSAT

c ncsrocills. cIL 2.3rkiriet.xxit< ffiln 4EIL

Els tords volaven baixos

De vegades entorn d'un objecte es potconformar una vertadera constel•ació derecords, que poden actuar de crossa enla tasca de remembrar fetes d'un temps.Teníem un cotxo, negre, com a blindat,fort com l'acer, tapisseria vellutada, unEssex super Six, matrícula PM 4798, definals dels anys vint. A la vila n'hi haviamolt pocs. Era part de l'herència quehavia deixat a la meva famflia el capellàde Son Moià, mossèn Mateu PocovíProhens. Amb aquest cotxe ensdesplaçàvem a Palma o, anys més tard,al Gorg Blau, on passàvem alguns dies,a l'hivern, en vacances de Nadal, enuna casa amb una turbina que feiaelectricitat suvora el torrent. Jo ja eramés grandet i trobava que mon pare feia

anar massa a poc a poc l'Essex.Davallant de Lluc, qualcava davant,pitjava dissimuladament amb el peuet lamica de rebava que feia l'accelerador iel cotxe prenia fua. Mon pare, espantat,s'acotava per a veure quèli passava al'accelerador."Aquest cotxe qualquevegada no sé què té..." Més envant, ambl'arribada del Seat 600, el cotxequedaria abandonat, al carrer, i seriarefugi d'al-lots capesflorats. A la fi monpare el vendria per mil duros a unporrerenc. Quin disgust que vaig tenir!

Tenia poques juguetes. Els tordsvolaven baixos. Una bicicleteta de nin,forta. Enmig dels raigs de les rodessobresortia un pern. Ens hi col-locàvem,el conductor i el que anava darrera, amb

els peus damunt el pern, que no sé comse podia aguantar, aquest darrer, icirculàvem com bestiar orat, méstrempats que uns orgues, al carrerd'Emili Pou. Poc trànsit, carrosexcepcionalment, qualque haiga, quecontemplàvem, bocabadats. Desprésvendria l'etapa bèl.lica. En Joan"Mascaró", en "Benjamín", amic desempre, m'ensenyà a fer espases ambllistons d'aquests de col-locar ratjolesdamunt. En Joanet, enginyós, arribava afabricar fusells i metralladores, ambaquelles fustes. Sempre he dit quehagués estat un bon mariscal. Altresvegades anàvem a llenegar a na Llarga,davallant des Pujol. Els esquís erenfulles de figueres de moro i elcombustible era el llim mateix del'interior de la fulla. Quin guster quepassàvem! Altres vegades jugàvem a --->

ESPORTS 21

Consells i pautes de comportament per a pares i marescap als fills menors d'edat que practiquen l'esport

Amb la finalitat que les competicions esportives arribin a ser una veritableactivitat eductiva per als nins i nines que les practiquen, en aquesta ocasióvolem posar de relleu 10 consells i pautes de comportament per als pares imares cap als fills menors d'edat que practiquen l'esport de competició.

1 - Els pares i mares ha de serconscients que juguen un paper importanten la pràctica de l'esport dels seus fills.

2 - Els pares i mares han de respectar ladecisió dels seus fills cap a l'esport quetriïn, tenint en compte les característiquesdel nin o la nina, les seves condicions

<-- la una salta la mula o a planto, o aralla, o a amagar corretja. Això sí,d'al•lotots sempre hi havia d'haverl'ingredient afegit de la branca al germàproïsme, si no no anava bé. Si era botanta la una salta la mula el peu havia detenir una traça especial per a entaferrarun bon cop de taló als darreres de lavíctima que parava. Si a amagar corretjaqui per sort la trobava, la corretja, n'heuvist de corretjades...!

Una altra manera de fer autobiografiaés contar l'origen dels blaverols i/o delssenyals a la pell. Un escal.lèbit al front,obra d'una de les Pasquales manejantuna pala quan jugàvem al munt d'arenade Cas Porrerenc, resolt amb unes gafesa cas metge de Meià. Una altra vegada,anys més tard, davallant amb bicicletaper la costa de la barrera de Son RafelMas, vaig descobrir què és això de notenir frens, una bicicleta. Encara conservles restes del desastre al genoll dret. Asa Vinyeta em caigué una barreradamunt el turmell. Crec que sé qui foula culpable, però com que no n'esticsegur no ho diré, no sia cosa. A lesescoles vaig fotre una culada damuntaquelles rajoles tan llises i llenegadissesi vaig caminar de gambirot uns dies,amb l'os del posterme com a consentit.

Però és sobretot en relació amb lespersones, les més acostades, que punyintpunyint podem extreure informació denosaltres mateixos, com allò del panerde cireres, que estirant-ne una en ve unaaltra.

(Continuarà)

JOAN MIRALLES I MONSERRAT

físiques, la coordinació, la confiança en simateixos. No pretengueu que el vostrefill o filla arribi a ser un figura: aquestaaspiració pot ser inabastable i causa demalestar per als menors.

3 - Els pares i les mares han d'escoltaramb atenció quan els fills i les fillesesportistes parlen de les sevesexperiències esportives. Donau-los ànim isuport quan en necessitin.

4 - Els pares i les mares han decomprovar que els equips esportius en elsquals juguen els fills són a les mans detècnics pedagògicament qualificats, la sevaformació i qualitat educativa i que tots elsnins i les nines tenen l'opotunitat departicipar en les competicions esportives.

5 - Els pares i les mares s'hand'interessar per l'enfocament de lapràctica de l'esport per part del'entrenador. No doneu indicacionstècniques al vostre fill o filla abans,durant o desprès d'un partit. Sollicitau al'entrenador la informació sobre lescaracterístiques de l'esport, el reglament.Plantejau-li els vostres dubtes i lesvostres inquietuds.

6 - Els pares i les mares s'han

d'interessar a acompanyar els seus fillsals entrenaments i als partits. Així mateixhan de mostrar interès a acudir a unareunió o parlar amb l'entrador quanaquest ho demani.

7 - Els pares i les mares han d'ensenyarels seus fills esportistes a tenir cura de lesinstal•lacions i el material esportiu, talcom ho ensenyau a ca vostra. Col-laborauamb el club.

8 - Els pares i les mares durant els partits,en la seva condició d'espectadors, hand'assumir la seva quota de responsabiliat,de bon comportament. No recrimineul'àrbitre durant els partits, quan la sevaactuació no us hagi semblat encertada.

9 - Mostrau respecte i cordialitat en lescompeticions amb els entrenadors ijugadors de l'equip contrari.

10 - Recordau que els nins i les ninesesportistes són persones que s'eduquenpracticant l'esport. El que és important éscom ho fa i no el resultat; si es diverteix,si aprèn, si es bo per a la seva salut, sis'enriqueix amb la relació que manté ambels altres esportistes i entrenadors.

22

ESPORTS

Esteve Barceló CerdàAls 6 anys ja corria a Montuïri i ara és un dels esportistes més carismàtics de

l'atletisme balearAvui conversarem amb n'Esteve

Barceló Cerdà, un jove montuïrer de 25anys d'edat (nasqué dia 21 de desembrede 1976), ben conegut a la nostra vila.El seu esperit social, vital i abrandatl'ha encaminat des de ben petit a fer-seun espai entre els esportistes amateursmés carismàtics de l'atletisme balear.Dotat d'una consistència física innataadmirable, a més del seu captenimentdespert, ardit i genui't per afrontar qual-sevol competició exigent, conserva l'au-ra invulnerable que l'empara, de mo-ment, de les lesions tan temudes cominoportunes. D'altra banda, emperò, siadit de pas, l'entrevistat no ha volgutplànyer gaire, des que jo el conec (somel seu germà), alguns hàbits que hauriend'ésser, a priori, incompatibles a l'horade garantir la completa harmonia delrendiment esportiu.

—Esteva: rememora'ns, si vols, elsinicis esportius.

—Sí, record que quan vaig començar apracticar l'atletisme tenia sis anys, i elmeu primer entrenador va ésser enMiquel Roig, al cel sigui. Corríem ennom del col•legi "Joan Mas i Verd" deMontuïri —recordem que aleshores eramolta l'afició entre el nins i nines lo-cals—. Uns anys més tard —prossegueix,sortint a camí a la memòria— ja vaig có-

N'Esteva en una prova camp a través

rrer amb el Campos i m'entrenava allà.

— Qui foren, aleshores, temps ha, elsteus contrincants més soferts, més ba-talladors?

—El rival és difícil de batre era en ToniSànchez, de Campos. També convé dirque en Jaume Barón, també campaner, ien Miquel Àngel Moll, de Porreres,comptant-me a mi, solíem ésser els qua-tre primers classificats, podent variarl'ordre d'una cursa a una altra.

—D'aquella primerenca travessiaatlètica, quins triomfs evocaries?

—Vaig aconseguir unes quantes vega-des el subcampionat de Mallorca de cros.En categoria aleví, en la final insular decamp a través, en Raül León i jo, arribà-rem empatats a la meta; a mi em donarenel segon lloc —aclareix, resignadament—,al•legant que ell, en Raül, havia encapça-lat la carrera durant més estona.

—A quin clubs has pertangut,d'ençà del començament fins avi?

—El meu debut fou defensant els colorsde Montuïri. Uns anys més tard era corre-dor del C.A. Campos, seguit, en aquestordre, del C.A. Migjorn, Costa de Calvià,i C.A. Colonya de Pollença. Ja com aatleta federat vaig pertànyer durant unatemporada al club Olimpo d'Inca, finsque el Club Marató Ramis-Sastre, deCiutat, va fer-se amb els meus serveis fe-deratius. Aquest darrer equip ha canviatde nom, darrerament, passant a dir-se,respectivament, Club Marató Hermes-Logística, i el club Marató Mallorca-ToniPeña —actual denominació, i alhora, el re-ferent esportiu que acull, en les seves fi-les, el nostre col.locutor—.

—Esteve: segueixes de primcomptealgun pla d'entrenament?

—Actualment no m'entrén gaire, peròquan vols obtenir una millora esportiva,no queda més remei que seguir una pla-nificació i centrar-te amb el teu objectiu.De fet, aquesta passada temporada —res-pon seriós i confiat— vaig seguir fil perranda les sessions físiques preparatòries,havent-hi dies que m'hi dedicava deverstres hores, entre gimnàstica, de peses isobretot l'entrenament ordinari.

—Suposam que deus tenir el teu co-rredor-model, un o altre ídol. És així?

—Sens dubte —assevera gojós, sensedilació—, en Toni Peña —qui per cert dó-

Taller mecànicPlanxa i pinturaConstantino Ruiz Gonzàlez

C/ Ramon Llull, 46 • Tlf. 64 61 84

• Montu•i

N'Esteve ocupa el primer lloc del podi després de vèncer lamilla d'Eivissa, el 28 de julol de 2001

ESPORTS

23

na nom al club atlètic al qual pertanyl'entrevistat—, és el millor maratonià es-panyol i un dels més qualificats a nivellmundial. És un gran amic meu.

—Les carreres, dins l'atletisme, sónun compartiment molt extens. Ambquin tipus de distància, però, et sentsmés còmode, més identificat?

—Faig tot tipus de proves; així, perexemple, un divendres del passat mesd'octubre (any 2001) vaig prendre part ala milla internacional d'Eivissa, regis-trant, per cert, un crono de 425 minuts; iel diumenge vinent, és a dir, dos diesdesprés, estava participant a la mitja ma-rató Palma-Calvià, de 21097 quilòme-tres, establint una marca dl i 14minuts. Però enguany he decidit dedi-car-me especialment al mig fons, als800 i 1500 metres i a les milles (1609metres). Per a les distàncies més llar-gues —ens confessa amb la il.lusió delqui estima un projecte optimista— sem-pre hi serem a temps!

—Cros, pista o asfalt?

— En principi m'agraden les tres moda-litats, encara que l'opció de córrer sobreasfalt seria, potser, la preferida, ja quetractant-se de proves populars, urbanes,és on més gent s'hi inscriu i, a més amés, el nombre de públic que ens anima,que ens veu fer esport, és major. D'altrabanda, també és cert que en aquest tipusde carreres comentat, s'hi afegeix el fetde poder rebre una motivació extra, enrelació als premis atorgats. Així i tot—continua, convincent, l'explicació— és ala pista de tartà on vull, aquesta campa-nya, creditar el meu estat de forma, perpoder-me desmostrar, a mi mateix, lapossibilitat d'aconseguir bones marques.Només així tendré la garantia de guan-yar el passaport per a proves d'alt nivellcompetitiu.

—Fent balanç de la teva trajectòriamés recent, ja com a corredor sèniorabsolut, subratIla'n allò més destaca-ble, els èxits més rellevants.

—La passada temporada va resultarfantàstica, assolint moltes victòries, mi-llorant alguns registres —cronomètrics—d'algunes curses, etc. Aquestes bonesactuacions han suposat que debutàs coma corredor convidat, juntament amb atle-tes d'èlit, professionals, a les milles d'es-tiu i de tardor d'Eivissa.

Aquí recordam que la milla d'estiuva ésser guanyada per n'Esteve, supe-

rant un rival delPaís Basc.

—A banda de l'è-xit d'Eivissa —con-tiva dient-nos—,l'alegria més im-portant de l'anypassat va ésser po-der vèncer la millad'Inca, la mésprestigiosa deMallorca, i tambéla més ben dotadaeconòmicament.Record aquest es-tiu com el més ge-nerós de la mevavida, ocupant elprimer lloc del po-di, també aManacor, tres vegades, Artà, S'Illot,Cala Morlanda, Porto Colom, Son Rocai Son Cladera, a Ciutat. I a pobles comPetra, Maria de la Salut, Binissalem,Esporles, Porreres...

—Quins propòsits augures, a nivellpersonal, per a l'actual temporada?

—Seria extraordinari poder repetir lesgestes passades i millorar les marquesque actualment poseesc —els ulls espire-gen emotius, com qui aplegà el fruit sem-brat, a bord del sacrifici—. Els meus rep-tes, com he dit abans, se centren bàsica-ment, ara, en la pista: m'he proposat có-rrer els 1500 metres en 355 minuts, i els800 m. en 56 segons, seguint aquest ordrede prioritat, de cara a l'estiu d'aquest2002. si fos així tendria l'ocasió de córrer,

segurament, després, a la península.

—Voldries referir o suggerir resmés?

—Sí; desitjaria de tot cor poder córrerqualque dia amb el nom del nostre poblei de formar un equip propi, d'aquí, i aixítenir l'oportunitat de competir en uncampionat d'Espanya representantMontuïri fora de l'illa.

D'aquesta esportiva manera, imperantel 'fair play" fraternal, talment dos con-fidents de sang, enllestíem una engres-cadora estona dialèctica envers unapassió comuna, farcia d'instantàniesbrillants i d'esperances futurament pos-sibles.

JOAN BARCELÓ

• gcdlex pkepi wdemutcd

• çxatt uatietat de diurup i p/teu.s

• eerdiPcat de gamantia mdenticitat

elÉvtt 7 clie.J. a fa aettnana, 9,CC a 19,CO ft.

Ctra. Palma - Manacor, Krn 28 • 07230 Montuïri, Illes BalearsTlf. 971 16 16 00 • Fax 971 64 64 27 • www.tapis.com.tr • palma@lapis.com.tr

24

ESPORTS

Equip de bàsquet mini femeníMontuin Verger

Una victòria,però haurien

pogut esser tresFUTBOL

3a divisió nacionalEspanya, 2 - Montuïri,

Després de vint anys de no perdre aLlucmajor amb l'Espanya, el Montuïriallà fou vençut dia 3 de febrer. Això sí,els gols vengueren a la segona meitatquan els montukers eren en el campamb un jugador menys, per expulsió.

Montuïri, 1 - At. Balears, 2Partit que el Montuïri de cap manera

no mereixia perdre, ja que va anar da-vant en el marcador fins 10 minutsabans d'acabar i que va haver de sofrirun arbitratge desafortunat i l'expulsió deGerard en el minut 36 de la primera part.Així i tot quan els de Ciutat marcaren elsegon gol ja era al minut 91.

Arenal, 1 - Montuïri, 2Important victòria del Montuïri a

S'Arenal en un partit molt emocionant iun joc molt fort, sense donar ni un ni al-tre conjunt cap pilota per perduda. I en-cara que el Montuïri desaprofità algunesocasions clares de gol, el dos aconse-guits per Verger i Nico tombaren la ba-lança.

Montuïri, 0 - Vilafranca, 1Molta esportivitat, bona entrada, riva-

litat palpable, igualtat patent, però ungol fruit d'una errada defensiva donà elstres punts a un Vilafranca que, com elMontuïri, lluità de bon de veres els 90minuts. I això que un i altre equip solsxutaren a porta un parell de vegades acada part.

2" categoria regionalMontuïri, 1 - J. Bunyola, 1P. Pollença, 0 - Montuïri, 0Montuïri, 2 - Xilvar, 3

JuvenilsLlubí, 0 - Es Pla, 2Es Pla, 4 - At. Rafal, 2

CadetsEs Pla, 7 - Sta. Catalina, 0At. Camp Redó, 5 - Es Pla, 4

InfantilsColl d'en Rabassa, 0 - Es Pla, 20Es Pla, 8 - At. Son Cotoner, 2Rafal Nou, 3 - Es Pla, 7

Llançament d'un cómer en un dels primers partits d'aquesta temporada, en Es Revolt

ESPORTS

25

AlevinsEs Pla, 4 - At. Son Cotoner, 0

Benjamins F8Porreres, 2 - Es Pla, 9Es Pla, 4 - Esporles, 0Pollença, 1 - Es Pla, 2

Benjamins F7Artà, 7 - Montuïri, 1Montuïri, 5 - Manacorins, 1Porto Cristo, 3 - Montuïri, 5

BÀSQUETia Autonòmica femení

Montuïri Lapis, 19 - Sant Josep, 32B.S. Joan Campos, 50 - Montuïri

Lapis, 29Montuïri Lapis, 33 - J. Mariana Sóller,

43Infantil femení

Llucmajor, 47 - Montuïri Manera, 36Montuïri Manera, 32 - Porto Cristo,

39MGG St. Llorenç, 35 - Montuïri

Manera, 41Mini femení

Montuïri Verger, 24 - MGG St.Llorenç, 8

Montuïri Verger, 54 - Campanet, 7Sa Pobla, 21 - Montuïri Verger, 37

gl -c?csftA dues simpàtiques dependentes

En es BIP hi vaig anar,com sempre, en es mateix dia;sa meva dona m'hi enviaper sabre es preu com està.

Allà és un gust comprar,que hi ha de tot i fas via;na Bel és molt bona ninaque ja se fa apreciar;per qualsevol cosa sia,s'ofereix per ajudar.

De na Simona ho sabia,sa que mos sol despatxar,que es valenta i decidida,simpàtica amb so xerrar.

Sempre em diu: "mos 'gradaria,Amador, si ens pots posar",lo que cerc jo és glosari a sa Bona Pau ja està,es vostros dos noms, Maria!

AMADOR FONT

26 ESGLÉSIA EN CAMÍ

Xarles de formació quaresmals

Amb motiu del lema de la Quaresmad'aquest any: Una Quaresma per una vi-da més compromesa" Hem cregut opor-tú que la formació tengués un caire so-cial. Per això hem convidat al MetgeJoan Terrasa i a l Asistenta SocialMaria Salleres.

Convidam a totes les persones interes-sades en la seva formació religiosa a as-sistir a les xarles per així no sols ampliarels nostres coneixements teològics, sinótambé per viure una vida cristiana méscompromesa. Les xarles seran a la recto-ria el dimecres dia 6 i el dijous dia 21 ales 2030.

Balanç econòmic de l'any 2001

Com vos vàrem prometre oferim elbalanç econòmic de la parròquia corres-ponent a l'any 2001

EntradesSaldo efectiu 1-1-2001

2.873.579Col•lectes ordinàries:

2.222.430Donatius:

516.545Lloguers:

3.780.151Autofinançament:

247.000Rifes:

225.900Subv. varis organismes:

2.797.085Total Entrades:

9.789.111Total disponible

12.662.690

SortidesPersonal i neteja: 2.548.700Conservació i petites obres: 725.324Activitats parroquials: 288.525Litúrgia:culte: 161.101Manteniment i tributs: 208.933Obres extraordinàries 9.265.561Total sortides: 13.198.144

Resum anualEntrades:

12.662.690Sortides:

13.198.144Dèficit any 2001:

535.454Préstec del bisbat:

4.000.000Dèficit acumulat el 2001

535.454Saldo a 31-12-2001:

1.108.233Resultat de l'any 2001:

2.356.313Saldo a 31-12-2001:

1.108.233Préstec:

4.000.000Endeutament a 31-12-2001: 2.891.767

') Entre les obres extraordinàries cal esmen-tar: teulades del Puig, embó, portal dels ho-mes i reparació cúpula capella del Roser

Recés de Quaresma organitzatper l'arxiprestat del Pla

L'arxiprestat del pla ha organitzat peldia 9 de març a les 1600 un recés dequaresma que predicarà el diaque per-manent Carles Fox a l'ermita de SantHonorat.

Curset pre-matrimonial

Del 11 al 15 de març a les 21h es faràel curset pre-matrimonial per a totes

aquelles parelles que es pensin casar. Elsinteressats, passau pel despatx parro-quial per apuntar-vos-hi.

Campanyes solidaris

Durant el més de febrer, hem duit aterme dues campanyes solidaries. La pri-mera fou per Mans Unides que recollí-rem 13087 €. I la segona, a favord'Argentina, a la que col•ectàrem 180€. Aprofitam per agrair-vos la vostracollaboració i la vostra solidaritat ambels nostres germans més pobres.

Horari de les celebracions de Setmana SantaDia 24: Diumenge del Ram

11'30 Benedicció dels rams a la creu de Son Rafel Mas.Processó litúrgica dels rams i Eucaristia.

1700 Via Crucis a la parròquia.

Dia 27: Dimecres Sant1930 Concelebració eucarística amb el Sr. Bisbe a la catedral.

Dia 28: Dijous Sant. Dia de l'amor fratern2000 Sopar del Senyor. Processó. Vetlla de Pregària davant la Casa Santa.

Dia 29: Divendres Sant. Dia de passió2000 Celebració de la passió del Senyor, davallament i processó.

Dia 30: Dissabte Sant. Vigília Pasqual2000 Eucaristia Pasqual: Benedicció del foc nou, renovació baptismal.

Dia 31: Diumenge de Pasqua1030 Processó de l'encontre i Eucaristia.

Dia 2 d'abril: Festa del Puig900 Concentració a la plaça i partida a peu cap al Puig.11'00 Celebració Eucaristia.

En acabar l'Eucaristia, ball de bot amb la banda de música.

Gent de la tercera edat encara enyora temps passat i enguany volgué celebrar eldarrer dia de carnaval amb un dinar a base d'ossos de porc i alguns d'ells

(millor dit, d'elles) hi acudiren disfessats d'aquesta manera

VERGERMATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Ctra. Montuïri a Porreres, Km.1 • Tel. 971 646 695 • Fax 971 161 503

MONTUIRI

MISCEL.LÀNIA 27

q# tutü' wittrinFebrer de 2002

Dia 15 26 litres rn 2

potttaris,s24 Març Vilafranca31 " Ariany

Ttmp4 passat10 anys enrereMarç de 1992

Equip informàtic per a Bona PauA fi de posar-nos al dia i millorar ti-

pogràficament el contingut de la nostrarevista vàrem adquirir un equip informà-tic "Macintosh" el mes de març de 1992.El canvi en la presentació de Bona Paude llavors ençà s'ha fet palpable.

25 anys enrereMarç de 1977

Presentació dUnió de Pagesos"Per tal de crear un sindicat que de-

fensàs els interessos dels agricultors esva presentar a Montuïri una associacióamb el nom dUnió de Pagesos". Es féuuna assemblea a la que hi assitiren re-presentacions de Sa Pobla, Son Ferriol,Felanitx, Campos, Búger, Santa Maria,Sant Joan i, naturalment, de Montuïri.

50 anys enrereMarç de 1952

Divulgadora Sanitari-RuralCom que Antònia Garcia Horrach, qui

era divulgadora "Sanitario-Rural", feiatemps que no cobrava, el Governadorordenà que se li abonassin les gratifica-cions que se li devien i l'Ajuntament a lasessió de 5 de març de 1952 acordavael seu abonament.Automatització de l'enllumenat públic

Dia 17 de març següent l'Ajuntamentva acordar l'automatització de l'enllume-nat públic mitjançant un rellotge horari afi de no haver-hi d'haver una personaque estàs pendent d'obrir-lo i tancar-locada dia.

100 anys enrereMarç de 1902

Nou AjuntamentA la sessió de dia 10 de març de 1902 el

nou Ajuntament va romandre així constituït:Batle: Joan Aloy Mialles; lr tinent de batle,Andreu Alcover Llull; Pocurador Síndic,Joan Mateu Mas; i regidors: Rafel SociasMiralles, Francesc Noguera Moll, JoanGarau Bunyola, Antoni Mayol Miralles,Bartomeu Nicolau Martorell, Mateu MollSagreres i Joan Baptista Mas Trobat. Desecretari continuava Bernat Ribas.

eninar twaLlom amb ceba i

tomàtiguesIngredients

Cebes, pastanagó, tomàtigues, oli iconyac.

Elaboració

Es posa dins una rostidora una bonacapa de cebes tallades Ilargues i primes,un poc de pastanagó tallat ben prim itomàtigues, tot en cru i trempat, oli iconyac per damunt el llom.

JOANA RAMONELL "MIANES"

Febrer de 2002Defuncions

Dia 3.- Bartomeu Fiol Cerdà "Bord dena Mas" fadrí de 81 anys.

Dia 9.- Joan Servera Miralles"Porreres" casat de 91 anys.

Dia 9.- Maria Pericàs Servera"Meravilla", viuda de 93 anys.

Dia 17.- Àngela Mora li somar"Dom. àfiga", viuda de 86 anys.

Dia 20.- Francisca Verd Andreu"Llufriva", viuda de 87 anys.

Dia 25.- Josep Fullana Gual "deGaliana", viudo de 84 anys.

10 Març Porreres17 " St. Joan

Des del cementeri fins a la vila, la carretera estava plena de gom a gom

28

DE LA VILA

La presidenta del Consell de Mallorca amb dirigents del

A l'hora del dinar, una multitud s'arremolinava a l'entom deldepartament de Medi Ambient i Natura

foc per torrar els ingredients que havien de menjar

itiés de 12.000 persones es concentrarena la vila per a la II Diada del Caçador

El darrer diumenge de febrer, dia 24,

Montuïri fou el centre d'acolliment dels

caçadors, familiars i aficionats a l'art ci-

negètic en donar-se cita al nostre poble

més de 12 mil persones que ompliren de

gom a gom tot el tram de carretera que

uneix la vila amb el cementeri, incloent-

hi tot el Dau i carrers i camins confron-

tants. Aquell dia semblava que Montuïri

era el punt de confluència de tantes per-

sones que amb afany desitjaven trobar-se

amb tots els qui tenen com objectiu la

caça.

En aquest dia d'hivern, però assolellat

es veié canalitzada amb l'energia

que els caçadors vessen quan es troben

en contacte amb aquells que compartei-

xen la mateixa activitat lúdica, i aquesta

amb el medi natural i el món rural. Una

afició que pogueren compartir tants de

milers de persones que practiquen les di-

ferents modalitats de caça. Una diada

que fou inaugurada a mig matí per la

presidenta del Consell Insular, Ma

Antònia Munar, a qui acompanyaven

alts càrrecs de la institució així com

molts de batles dels pobles veïnats

com no, pel de Montuïri.

Al llarg del dia es pogueren contem-

plar mostres, demostracions i exhibi-

cions de races autòctones de ca me ma-

llorquí, cans eivissencs i ca rater, pre-

sentades per la Societat Canina Balear,

proves de vol amb falcons i astors, de-

mostració de caça de conill amb fura,

exhibició de recorregut de caça, mostra

de mètodes selectius de control de de-

predadors, demostració de tir amb fona

masculí, femení i infantil, mostra a cà-

rrec de la Federació Ornitocultural, de-

mostració de la caça de la perdiu amb

reclam i bagues, demostració de la caça

de tord amb filats i mostra d'exemplars

de diferents espècies cinegètiques.

Per altra part també poguérem veure

nombroses exposicions, entre les quals

cal esmentar les fotogràfiques de flora,

fauna i medi ambient, la d'armes anti-

gues, cartutxeria; com igualment estands

i expositors de l'oficina de caça del

Consell de Mallorca, guarderia de

l'Associació de Societats de Mallorca,

feines i oficis artesans, empreses de

Montuïri, Mallorca recicla, SEPRONA,

i altres societats i federacions, funda-

cions i associacions relacionades amb la

caça i conservació de la natura.

La jornada es va clausurar amb una

gran torrada popular al llarg de tot el

Dau amb més de 6.000 comensals i l'en-

trega de premis i guardons a bon nombre

de participants en questa II Jornada del

Caçador, organitzada pel Departament

de Medi Ambient i Natura del Consell

de Mallorca.

O. ARBONA