XV CQL.LOQUIINTERNACIONAL D 'ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDÁ

CONGRÉS NACIONAL D 'ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

INSTITUT D'ESTUDIS CERETANS

LA TRANSICIÓ BRONZE FINAL -1 A EDAT DEL FERRO

EN ELS PIRINEUS 1 TERRITORIS VEJNS

Puigcerda 1 7, 1 8 i 1 9 de novembre de 20 1 1

LA TRANSICI Ó BRONZE FINAL - 1 A EDAT DEL FERRO EN ELS PIRINEUS 1 TERRIT O RIS VEINS

FENOMENOLOGIA I DINAMICA DE FOSSES A L'ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL

I PRIMER FERRO DELS PINETONS II (RIPOLLET, VALLES OCCIDENTAL)

Raúl BALSERA MORAÑ01, Jordi ROIG BUXÓ2

~hábitat a la plana vallesana al llarg d'aquests períodes es caracteritza arqueologicament per la

identificació d'estructures excavades que representen l'únic element conservat d'uns assenta­

ments de tipus obert, aparentment sense sistemes defensius complexos. Per intentar entendre aquest patró d'assentament i la seva evolució, hem d'establir uns criteris

d'analisis que permeti profunditzar en la informació parcial que ens transmeten les fosses. Es­

tablir la seva forma, dimensions i interrelació entre estructures és el primer pas per avanc;ar en

un coneixement més profund d'unes evidencies que ens arriben molt alterades.

Dintre d'aquest jaciment s'ha pogut establir que les diferents concentracions de fosses docu­

mentades es poden simplificar en la interrelació de 3 tipus basics de fosses: 1) la cubeta, de

forma irregu lar i menors dimensions i profunditat que la resta, 2) la fossa tipus sitja, de fons pla i parets troncoconiques amb dimensions que en algun cas poden parlar d 'usos col-lectius, i 3) la

fossa de forma el-líptica, lleugerament irregular, amb espais interiors tendents a la horitzontalitat

i, per tant, transitables.

La combinació constructiva d'aquestes tres formes basiques dóna lloc a concentracions indivi­

dualitzades que denominem asepticament com estructures complexes. Sera la detecció al seu interior de dispositius no mobils, fonamentalment relacionats amb l'ús intencionat del foc, cosa

que permet interpretar-les fora de dubtes com a unitats de caire domestic i/o artesanal, encara

que cal determinar que existeixen altres estructu res complexes sense aquests dispositius que

també poden ser relacionades amb aquesta funció.

Descrivim en aquest treball les característiques de les agrupacions de fosses documentades al

jaciment del Pinetons 11 (Ripollet, Valles Occidental), que ens comencen a parlar en detall del

seu procés de creació i de com es combinen en elles els tres tipus basics de estructures, les quals denoten en algun cas una sincron ia constructiva i, en altres, un elevat grau de solapament.

1 raulbalsera@gmail.com 2 jordiroig@arragosl.com

24 1

{) -

0..

242 XV C OL·LOQU I I NTERNACIONAL D'ARQ UEOLOCIA D E PU ICCERDA

CONCR~S N ACIONAL D'ARQUEOLOCI A DE C ATALU NYA

l. Introducció

I.:assentament deis Pinetons II (Ripollet, Valles Occidental) es situa a 1' extrem de lle­vant de la serra de la Salut entre els torrents de Can Duran i Can Grasses, en una posi­ció lleugerament elevada dintre de la plana, amb altituds que varien entre els 104.2 i els 113.4 m snm (Fig. 1).

Aquest poblar ha de considerar-se com a part d'un conjunt arqueologic més ampli, constituir pels jaciments dels Pinetons 1, el qual es troba parcialment excavar (BALSE­RA, MATAS, ROIG 2011), i altres restes de menor entitat documentades als Pinerons IV i als terrenys de !'actual CAP de Ripollet.

Amb els materials arqueologics actual­ment en estudi i, també per la gran comple­xitat estructural i estratigrafica que mosrra el conjunt, datem de forma incial el jaciment dintre del període del bronze final-ferro 1, adscripció que no indica que ens trobem al davant d 'un jaciment de transició, encara que el progressiu avanrr en l'estudi dels seus materials comenrra a posar de manifest que en la majoria d' amortitzacions són presents urnes de vora amb diferent grau de convexi­tat, associats en aquesta área a una fase del bronze final.

2. Estat de la qüestió sobre els jaciments de fosses

I.:habitat a la plana vallesana des del neo­lític es caracteritza per la identificació d' es­tructures en negatiu que representen l'únic exponent arqueologic d'uns assentaments de tipus obert, on un dels principals proble­mes arqueologics resideix en la dificultar de identificar les unitats domestiques a partir de les quals s' articularia 1' espai d' ocupació (Fig. 2).

El creixement de les ciutats actuals a la plana del Valles ha propiciar com aspec­te positiu que en !'última decada s'hagin analitzat arqueologicament amplis paratges que representen veritables sondejos sobre el territori. Aquestes intervencions han do­nar com a resultat un excepcional coneixe­ment arqueologic i esrratigrafic en extensió de diferents assentaments adscrits al bron­ze final-ferro I, com és el cas deis conjunts de Can Piteu-Can Roqueta (CARLÚS et

al. 2007) , Can Gambús-1 (ROIG, COLL 2007) i C an Gambús-2 (ARTIGUES, BRA­VO, HINOJO 2007). Tanmateix ens falta aprofundir en la valoració d 'aquestes restes i comparar-les entre si per tal d'aconseguir una interpretació historica global d'un espai que es situa dintre d 'un marc geografic de interconnexió com és el passadís que con­forma la Depressió Preliroral Catalana.

Aquests treballs arqueologics han po­sat també de manifest que la zona del Va­lles correspon a un entorn molt antropitzat des de temps antics que ha patit continus i severs processos erosius, potenciats princi­palment per una roturació continuada de la terra i una elevada desforestació de les cotes baixes per tal d' abrir nous camps de cul­tiu. Aquest fenomen d' erosió sedimentaria ha provocar una reducció de la conservació d'un registre arqueologic molt sensible pel sistema constructiu que utilitza, ja que a 1' eliminar-se els paleosols originals és encara més complicar fer una interpretació directa d'uns assentaments on, fins i tOt, les estra­tigrafies interiors són el resul tar d'amortit­zacions i sedimentacions produ!des en llocs diferents d' on es documenten.

Pero, encara al davant d'aquestes difi­cultats, intentar precisar el significar, tant economic com social, de cadascuna de les fosses que componen aquests assentaments representa una acció básica i obligatoria per

L A T RANS ICIÓ B RONZE FINA L - 1 A EDAT DEL f ERRO EN ELS P IRIN EUS 1 T ERRI TORIS VEI NS

FENOMENOLOGIA 1 DINÁMICA DE FOSSES A L'ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL 1 tR FERRO DELS PINETONS 11

aprofundir en els mecanismes organitzatius de les comunitats de la plana de finals de l'edat del bronze i l'inici de la del ferro, fent un esfors; per superar la descripció formal i tractar d'ampliar el significar que subjau sota la característica distribució espaial d ' aquest ti pus d ' assentaments.

Així, dintre dels diferents tipus de fosses que componen aquests assentaments són especialment importants per aquesta d'in­vestigació aquelles estructures excavades que poden ser considerades més aptes per a ser habitades o ocupades, com són les anome­nades asepticament 'estructures complexes o gran retalls', en alguns casos interpretades fora de dubtes pel seus dispositius interiors com a unitats domestiques i/o de treball, és a dir, com a veritables fans de cabana.

Aquesta identificació es fonamental ja que acceptem l'habitatge com a una cons­trucció social de primer ordre per aproxi­mar-nos a entendre el funcionament espaial de qualsevol societat preindustrial (GON­ZÁLEZ 2003, 12), jaque és un dels millors elements arqueologics on s'aglutinen els comportaments socials i economics d'una comunitat i on també es materialitza part del seu pes ideologic i simbolic. De mane­ra que caracteritzar-les, precisar la seva va­riació i la forma de com s' articulen dintre dels assentaments, conforma un dels millors indicis arqueologics per determinar la pro­funditat i direcció dels canvis que pateixen les comunitats indígenes assentades al pla al llarg dels períodes del bronze final-ferro I.

1 encara que són molt concrets els re­quisits que certifiquen quan ens trobem de manera definitiva al davant d'una estructu­ra complexa amb funció d'habitat i/o acti­vitat, fonamentalment per la identificació d' estructures de combustió al seu interior (PONS 1994, 9), la qüestió de la l'habitatge en aquest territori és més complexa, ja que

es documenten també altres unitats amb les mateixes característiques morfologiques que potencialment podrien haver estat ocupa­des.

Aquesta complexitat d'habitat a la plana s' amplia encara més al considerar, per una part, que no hem de descartar la possibilitat d'habitatges en superfície, bé funcionant de forma independent, com articulant-se amb aquestes fosses complexes excavades, com per exemple, les documentades en algunes de les unitats calcolítiques de la Ciudad de la Justicia de Jaén3 i, per altra part, si tenim en compte el gran desconeixement de com es desenvoluparia aquest sistema d'ocupació als espais immediats de la serralada litoral i prelitoral, salvaguardats del creixement ur­banístic, i de com aquestes relacionaría amb l'habitació d' abrics i caves.

Una de les pretensions d'aquest article consisteix en comens;ar a realitzar una des­cripció més aprofundida de les caracterís­tiques de les estructures complexes o grans retalls documentats als Pinetons 11 per fer pales aquesta complexitat i que no es tracta d 'un fenomen irresoluble. Així, una de les primeres afirmacions que es poden fer és que ni tates les fosses complexes es correspo­nen a fans de cabana - terme que s'ha d'eE­quiparar veritablement amb el conceptes de pitthouses o grübenhauser d'altres indrets dels planeta, documentats tant arqueologi­ca com etnograficament OIMÉNEZ 2006-2007)-, ni totes aquelles que no disposen de foc interior han de ser excloses del sentir d' ocupació.

El merode basic que comencem a utilirzar per abordar aquest tipus d'estructura consis­teix en fer una comparació entre les dimen­sions i característiques formals d 'una gran

3 http://youtu.be/gDyBpl3BH80. Minut: 5'54"/6'49".

243

244 XV COL·LOQUI INTERNACIONAL o'ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDA

CONGR~S NACIONAL o' ARQUEO LOGIA DE CATA LUNYA

fosa amb presencia de foc, en el nostre cas l'E46, és a dir, un veritable fons de cabana, i la resta d 1estructures complexes individua­litzades. D' aquest fons de cabana extraiem uns índex quantificables que ens parlen del potencial d'habitabilitat d'una estructura semiexcavada -Dimensió Mínima, Grau d'Horitzontalitat i Grau de Solapament/ Combinació entre subfosses- i els compa­rem amb la resta de grans retalls.

3. El jaciment deis Pinetons 11

A partir de gener de 2008 amb motiu de la construcció d'un Centre d'Atenció Integral pera la Gent Gran al municipi de Ripollet, molt proxim al jaciment del Pare del Pinetons (Pinetons I), es porta a terme una prospecció preventiva obrint totalment en extensió una superfície d' unes 2 ha, d' un paratge agrícola subdividir en dues altures que passaren a denominar com Camp 1 i 2. Aquests treballs donaren com a resultar la identificació de diferents tipus de fosses de diversos períodes prehistorics (BALSERA, MATAS, ROIG 2011, 254) i les restes cons­tructives d'un mas d'epoca medieval amor­titzat al s. XN (BALSERA, ROIG 2011).

Les restes prehistoriques més amigues estaven formades per diferents ti pus d' es­tructures negatives adscrites als períodes del neolíric mitja recent, neolític final/ calcolí­tic/bronze antic i bronze inicial, que es dis­tribuien d'una manera laxa en contrast amb 1' alta densitat i concentració ocupacional que demostrava 1' assentament del bronze final-ferro I, ubicar íntegrament al Camp l.

I.:assentament d'aquest últim període es troba integrar per un total de 8 estructures complexes individualitzades (El, 24, 29, 44, 45, 46, Conjunt 1 -E39 i 40- i Con­junt 3 -E14-), una gran concentració de

fosses d'excepcionals dimensions (Conjunt 2 -EA17a, 17b, 17c, 18, 19, 20, 21, 22, 28, 29, 30 i 3 1- i Conjunt 3 -El4-), 2 fosses ti­pus sitja (E2 i 4) i diferents tipus de cubetes de menors dimensions (E6, 7, 8, 35, 43 ... ).

3.1. Descripció de les estructures complexes

Comencem per descriure 1' estructura complexa E46 en la qual, al documentar-se al seu interior una estructura de combustió, permet acceptar-la amb propietat com un fons de cabana o, al menys, com un dar es-' pai d' ocupació semi excava t. La morfología i composició d'aquesta gran fosa amb presen­cia de foc ens permet fer una comparativa amb les fosses de similars característiques identificades al jaciment i comenc;ar a esta­blir d'una manera quantificada el potencial d 'habitació d 'altres unitats.

Aquest tipus de fossa amplia amb un ele­var grau d'horitzontalitat, sera llavors 1' ele­ment en el que centrarem la nostra atenció per tal de descriure breument en aquest tre­ballles característiques principals de les fas­ses complexes documentades a Pinetons II i si aquestes son susceptibles de ser ocupades in teriormen t.

El fons de cabana E46, amb unes dimen­sions de 25.67 m2 i 0.98 m de potencia maxima conservada, té una forma irregular amb certa tendencia a la circularitat. Entre les subfosses que componen el conjunt s' ob­serva cert grau de solapament (Índex 5), in­dicant-nos que la formació del conjunt no és totalment sincronic, és a dir, que la serie de processos d ' excavació que han definir 1' es­tructura arqueologica que ens ha arribar ha patit remodelacions internes, alguna d' elles de consideració (Fig. 3) .

La unitat es troba compasada per un total de 12 fosses de diferents característi­ques i relacions que no derallem en aquest

L A TRANSJCIÓ BRONZE FINAL • 1 A EDAT D EL f ERRO EN ELS P JRINEUS 1 TERRITORI S VEINS

FENOMENOLOGIA I DINÁMICA DE FOSSES A L'ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL 1 IR FERRO DELS PINETONS 11

treball, que s'agrupen en 3 grans sectors establerts a partir de la seva combinació i de les cotes absolures d' interrelació dels seus fons. Un primer espai d ' ocupació cor­respon a la gran fossa de forma el·líptica on es va documentar un fogar en cubeta i que ha assolit unes dimensions de 5.63 m2

arnb un grau d'horitzontalitat de 8-13 cm (110.43/110.35/110.22-foc-/ 110.33 m snm). Aquesta dada és molt útil per valorar les capacitats de freqüentació o d'ús d'altres fosses amplíes documentades al jaciment, al poder utilitzar-la com a una unitat de refe­rencia basica per establir la dimensió míni­ma d'habitabilitat d'un espai semiexcavat.

Un segon espai d' ocupació, i probable­ment més relacionar amb tasques d'emma­gatzematge i/o activitat, s'ha detectar a l'est del sector anterior en el que participen 8 fosses, entre les que s' estableix el major grau de solapament que es dona en l' estructura (Índex 4), encara que aixo no impedeix que existeixi entre elles un alt grau d'horitzonta­lirat interna.

Aquest grau d'horitzontalitat s' estableix a partir de les cotes absolutes d'interrelació entre cada fosa (11 1.02/110.74/110.70/11 0.58/110.72 m snm), el qual, en aquest cas, varia entre els 4 i els 28 cms calcular per a un espai de 13.42 m2 en la combinació més amplia, o entre els 4 i els 14 cms per a 9.18 m2 si es diferencien les cubetes per nivells d'altura.

El tercer espai diferenciar el composa un rerall circular de fons lleugerament concau situar a l'exrrem Nord del conjunt en con­tacte di recte a l' exterior, encara que per la seva potencia de conservació no possibilita definir-lo amb claredat amb una fosa tipus sitja, com la identificada a l' estructura El.

O' aquesta particular articulació de l' espai inrern del fons de cabana E46 és important destacar que sorprenentment és molt similar

a la organització interna documentada en !'estructura complexa El, encara que la di­ferencia substancial es basa únicament en la variació de la combinació i distribució dels seus elements.

"Lestructura complexa El té una poten­cia maxima conservada de 0.80 mi una di­mensió total de 19.80 m2 . Al restar-li una superfície d' escarp o d' espais no transitables de 3.03 m2 , disposa d 'un espai útil de 16.77 m 2 (Fig. 3).

El conjunt el composen 13 fosses de di­ferents característiques que, curiosament, com succeeix al fons de cabana E46, també poden agrupar-se en 3 sectors a partir de la seva ubicació en altura i la interrelació (com­binació/solapament) que es dona entre elles.

Associat a un espai d' ocupació exterior, o al menys amb contacte directe a !'exterior, s' identifica amb claredat una fosa tipus sit­ja que es relaciona sense alteració amb una perita cubeta que per les seves dimensions podría tractar-se d'un encaix de dispositiu (de tenalla o de suport) amb diferents inter­pretacions segons la hipotesi reconstructiva que realitzem.

Aquesta identificació d'una fosa ti pus sitja dintre de 1' estructura complexa E l ens ajuda a calcular la potencia d ' erosió que ha parir el conjunt, de manera que ens aporta una informació valuosa per entendre una mica més si és plausible acceptar aquesta combi­nació de fosses com un espai d 'ús semisub­terrani o, tal vegada, totalment subterrani, com succeeix a l'assentament ja citar de la Ciudad de la Justícia de Jaén associat a l'as­sentament de Marroquíes bajos.

Adscrits al tercer nivell de fosses o nivell inferior, i interpretar a partir de les seves ca­racterístiques formals i d' interrelació, s' ob­serven entre el Sector Nord i el Sud dues dinamiques ben diferenciades, aspecte orga­nitzatiu que, com ja hem comentar, també

245

246 XV COL·LOQUI I NTERNACIONAL D'ARQUEOLOCIA DE P UICCERDA

CoNCR~S N ACIONAL D'ARQUEOLOCIA DE CATALUNYA

s'ha distingit al fons de cabana E46. No tractem en profunditat 1' analisi

d 'aquests dos espais, pero si les seves dades generals. En el cas de 1' espai d' ocupació Sud es disposa d'un grau d 'horitzontalitat optim que, calcular a partir de les cotes absolutes d ' interrelació, té una variació maxima d' 11 cms per una dimensió d'utilització combi­nada de 7.34 m2 • Aquestes dades permeten interpretar aquest espai com 1' element amb més possibilitats per ser ocupat o utilitzat de manera principal dintre de 1' estructura com­plexa i, si el comparem amb la fosa amplia del fons E46 on es va detectar foc, de 5.63 m2, supera el seu potencial d'habitabilitat tant en dimensions com en horitzontalitat.

En el cas de 1' espai d' ocupació Nord, amb 6.05 m2, constitu!t per un total de 7 fosses, té majors dificultats interpretatives al quan­tificar-se un índex de solapament molt alt (7) i, com succeeix també al sector Est de l'E46, per aquestes modificacions i el seu grau d' interrelació, podrien interpretar-se com un espai d' ocupació més relacionar amb tasques d 'emmagatzematge i/o activitat.

I..:estructura complexa E24 de forma allargada i amb una potencia maxima de 0.91 cm i 14.13 m2, correspon a un conjunt que difereíx significativament de les dues unitats anteriors al estar compasada per 3 subfosses, una d ' elles molt relacionable amb una fosa tipus sitja, amb difícils interrelaci­ons en altura que impedeixen totalment el seu transit interior.

I..:E24 és un gran retal! que exemplifica molt be com dintre del concepte arqueo­logic estructura complexa s'encabeixen for­macions no estrictament habitacionals, si no, com en aquest cas, podrien definir com especialitzades en tasques d' emmagatzemat­ge i interpretades possiblement com espais accessoris d'una unitat proxima com és el Conjunt 1 (E39 i 40). Aixó comens;a a po-

sarde manifest per aquests períodes, o més concretament pel bronze final, que la unitat basica d ' ocupa ció no la compondría estric­tament una única estructura, si no diferents elements espaiats entre sí, pero interrelací­onats.

Una altra cas similar correspon a !'estruc­tura complexa E29 que, amb forma circu­lar i certa tendencia a la quadrangularitat, té unes dímensions de 6.84 m2 í un fons lleugerament concau de 1.04 m de fondaria. Aquesta estructura dísposa de 3 petits forats exteriors, una banqueta o element d'acces i una subcubeta lateral que, juntament amb una interessant estratigrafia perimetral, per­meten relacionar aquesta gran fosa amb ac­cions dírectes d 'ús huma í protegida proba­blement amb algun tipus de coberta.

És molt interessant comparar la dimen­sió interna d'aquesta fosa (6.84 m2 ) amb els 5.63 m2 de superfície que assoleix la fosa de forma el·líptica amb foc del fons de cabana E46, de manera que des del punt de vista del calcul de la dimensió mínima d'habitabilitat i també del grau d'horitzontalitat interior no podem negar taxatívament que també ens podríem trobar al davant d'una estructura semi excavada amb possibilitats d' ocupació.

Per altra part, i a l'igual que succeeix amb 1' estructura E24, la seva dísposícíó a 1' entorn ímmediat del Conjunt 1 (E39 i 40) que descrivim a continuació, podría correspondre també a un element accessori d'aquesta unitat, al no arribar en cap cas a alterar-la i documentar-se espais de transit entre elles. Aquests indicis reforcen la idea, avans; esmentada, de que preferentment al llarg del bronze final existeixen cerres unitats d' ocupació principals amb una activitat més intensa que la documentada en períodes precedents i que també semblen presentar certes variacions respecte a les documenta­des a la fase del ferro l.

LA T RANSICIÓ B RONZE FI N AL - 1 A E DAT DEL FE RRO EN ELS PIRIN EU S 1 T ERR IT O RIS VEfNS

FENOMENOLOGIA 1 DINÁMICA DE FOSSES A L'ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL 1 IR FERRO DELS PINETONS 11

El Conjunt 1, subdividir pel seu estudi arqueologic en 2 sectors, l'Oest (E39) i l'Est (E40), !'unifica un retall superior (UE 29) que es distribueix de forma allargassada pa­ral.Iel al gran Conjunt 2. Aquest té una di­mensió total de 41.53 m2 que s'amplia als 139.74 m2 si li sumem diverses fosses que es distribueixen al seu entorn immediat (E25, 26, 33, 34, 35, 36, 41, 42, 43, 73 i 81) i les estructures complexes E24 i 29.

El Sector Est (E40), de 17.17 m2 el com­ponen 7 cubetes i una plataforma plana distribuides en dues altures. Les característi­ques d' aquest espai est, al igual que succeix a 1' espai d' ocupació sudest de l'E46 i a 1' espai d'ocupació nord de l'El (Fig. 3), tant per els tipus de fosses com per la seva combinació, és més relacionable amb una zona d' activitat o d'emmagatzematge que la documentada a la part central del seu Sector O est, composat per una fosa de grans dimensions i fans pla, on es va detectar un petit espai on s'havia conservar un paviment de terra batuda.

És també molt interessant destacar que en aquest sector existeix una petita conjun­ció de fosses de major profunditat i extensió (2.52 m2 ) en la que es combinen 3 retalls amb accés en rampa (UE 27 1 a, b i e) i 4 cubetes al seu entorn (UE 244, 272, 277 i 278) que és identica a una formació situada a 1' extrem del Sector O est, també en contac­ta a 1' exterior pero orientada en sentir invers, i que podría tractar-se d 'una estructura de combustió.

El Sector Oest (E39) té unes dimensions generals de 23.83 m2, pero per les caracte­rístiques i el comportament de les fosses que el componen es d iferencien dos clars espais. Així, a 1' extrem més oest, s' identifica una gran subfosa de 8. 18 m2 compasada per di­ferents retalls i cubetes que acaben definint un conjunt més profund, amb accés i una mica de volta (UE 144 a, b i e, 238 i 239) de

3.52 m2 , on es van documentar clars indicis de combustió, encara que les evidencies de termoalteració a les parets no acabaren de ser concloents. A tocar d'aquesta fossa més profunda es distribueixen diferents cubetes situades a una altura superior, amb dimensi­ons i formes atribu'ibles a encaixos de dispo­sitius (UE 112, 114 i 125) .

Les grans similituds en la dimensió, dis­tribució i ubicació de les fosses que formen aquesta unitat amb la documentada al Sec­tor Est, obliguen a tractar aquesta conjunció d ' elements excavats no com una formació aleatoria, si no que probablement per rei­teració ens podrien trabar al davant de la identificació d'un sistema, tant de construc­ció com d 'ús, d 'un tipus molt concret d'es­tructura de combustió.

En el cas de 1' espai central del Sector O est, ubicat entre dues arees d'activitat, s' identifi­ca una formació de majors dimensions de 17.97 m2 , amb un número de 15 subfos­ses de diferents característiques i ubicació en altura que descriuen un comportament que s'allunya del identificar amb espais amb majors possibilitats de ser habitats, com és el cas de la gran cubeta amb foc interior del fons de cabana E46 o 1' espai d ' ocupació sud de l'El (Fig. 3).

La situació d'aquest espai central de gran activitat, al que no pot negar-se una circu­lació interior al documentar-se un estrat fi i compacta sobre la plataforma plana UE 242, i que es situaría entre dos espais de tre­ball especialitzat, fan plausible interpretar el Conjunt 1 com un gran espai de treball amb més relació amb el gran C onjunt 2 que amb la dinamica observada per les estruc­tures complexes periferiques E l i E46, a les quals se les pot identificar un sector amb un comportament més domestic.

Existeix també un ti pus d' estructura complexa més senzilla, de menors dimensi-

247

248 XV COL· LOQUI INTE RNACIONAL o ' A RQ UE OLOC I A DE PUJ CCERDA

C ONCR(S N AC IONAL o ' ARQ U EO LOGI A DE CATA LU NYA

ons, de forma el-líptica i fans pla, com son les unitats E44 i 45, les quals assoleixen una superfície respectiva de 7.72 i 6.93 m2 . Al comparar aquestes dimensions amb la su­perfície de referencia basica de 5.63 m2 de la fosa amplia amb foc interior dels fans de ca­bana E46, sobre la qual hem establert la di­mensió mínima d'habitabilitat per un espai semiexcavat en aquest jaciment, reconeixem també, fora de dubtes, les seves capacitats d' ocupació interior.

L'estructura complexa E44, amb una po­tencia conservada de 0.60 m, disposa d'un espai interior totalment pla amb un retall superior a la banda Sud i una perita banque­ta o altura al seu extrem nord-est sobre la que es va recuperar una urna de vara llarga, recta i exvasada, de 25 cm de diametre que permet datar aquesta unitat dintre de la pri­mera edat del ferro.

Lestructura complexa E45, també amb una potencia maxima de 0.60 m, presen­ta al seu interior dos subfosses farcides per un estrat argilós molt compacta que s' enlla­c;:a amb el nivell de sol excavar al geologic i sobre el qual, i al ben mig de l' estructura, es va trabar una gran pedra plana. Dintre del material arqueologic recuperar no s'ha identificar cap element ceramic que perme­ti datar 1' amortització de l' estructura amb fiabilitat dintre del bronze final o del ferro 1, encara que suggerim una cronología més proxima a la primera edat del ferro, tant per la proximitat a l'E44, com per la coinciden­cia estructural que presenta amb ella.

Lagrupació de fosses que conforma el Conjunt 2 (EA17a, 17b, 17c, 18, 19, 20, 21, 22, 28, 29,30 i 31) i el Conjunt 3 (E14), al trabar-se actualment en estudi només ens permet realitzar en aquest treball una breu aproximació a les seves característiques i ens impedeix oferir una interpretació pondera­da de les seves restes, jaque tant perla seva

complexitat com per les seves dimensions, representa la majar expressió d'aquest feno­men conegur a Caralunya.

La descripció global d'aquestes dues uni­tats mostren un conjunt que assoleix unes dimensions generals maximes de 36.61 m de llarg per 22.7 m d' ample i una superfície total de 368.65 m2• En el cas del gran Con­junt 2, el compasen un total de més de 150 fosses i cuberes de diferents característiques i dimensions, amb una organització interna que es desenvolupa en 7 alrures al adaptar-se a la lleugera baixada del terreny que es do­cumenta en aquest espai, que es situa entre la cota absoluta exterior 110.59 m snm, del seu extrem nordoest, i la cota 109.06 del seu exrrem sudesr, i identificant-se una profun­ditat maxima conservada de 1.21 m.

A primera vista, als sectors periferics, aquells que es traben en contacte a !'exte­rior, s'identifiquen espais amb un menor número d 'alteracions, on son presents fas­ses amplíes o cuberes de grans dimensions, tal vegada les estructures interiors amb més possibilitats de ser transitades. En canvi, a la zona interior, s' observa un comportament lleugerament diferenciar, caracteritzat basi­cament per !'existencia d'un número supe­rior de cubetes, pero, aquestes de menors dimensions, i situades alineades i en relació de solapament.

Per mirar d'aprofundir en el significar d'aquesta excepcional estructura plantegem com hipotesi de treball que tal vegada ens podríem trabar al davant d'un fenomen de concentració d'habitat, on la intensitat i la succesivitat de l'activitat ocupacional hauria emmascarat la seqüencia fins al punr de fer­Ia aparentment incomprensible.

Per úlrim, i en cas del Conjunt 3, tant per la seva situació i característiques internes és claramenr diferenciable del conjunt anterior, encara que per trabar-se enllac;:at amb ell per

LA T RANSICIO BRONZE FINAL - 1 A E DAT DEL f ERRO EN ELS P lRINEUS 1 TE RRITORIS VE!NS

FENOMENOLOGIA 1 DINÁMICA DE FOSSES A L'ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL 1 IR FERRO DELS PINETONS 11

mitja d'una estreta conducció (Cojunt 2/3), compasada també de cubetes, el descrivim unificadament. Aquesta estructura conserva una potencia maxima de 1.66 m i una di­mensió de 49.72 m2 • Al seu espai interior es conjuguen un total de 18 fosses distribu'ides en 3 altures, situant-se les de cota més eleva­da i menors dimensions al contorn perime­tral i les de majar amplitud a la base interior.

Encara que aquesta estructura junt amb el Conjunt 2 .resten per analitzar detallada­ment, podem avans;ar que aquesta unitat disposa d 'un gran potencial ocupacional si comparem les dimensions de la seva gran fosa interior, de 18.23 m 2, i el seu grau d 'ho­ritzontalitat -calcular en un maxim de 10-12 cm (107.66/107.78/107.68 m snm)-, en relació a les capacitats habitacionals de la fosa amb foc del fons de cabana E46 de 5.63 m2 i un grau d'horitzontalitat de 8-13 cm (110.43/110.35/110.22-foc-/110.33 m snm).

Comentar per últim que tates aquestes estructures, a excepció de 1' estructura com­plexa E44 -adscrita ceramologicament a la primera edat del ferro-, corresponen a prio­ri a una fase indeterminada dins del bronze final, ja que així ho comencen a confirmar els estudis de materials que s'han estat rea­litzant fins al moment, encara que de mo­ment hem d ' entendre aquestes dades com a preliminars, degut a que 1' analisi global i combinar de les evidencies estratigrafiques, materials i estructurals resten per finalitzar.

4. Conclusions

La combinació de subcubetes que confor­men el fenomen arqueologic que descrivim sota els conceptes estructura complexa o gran retall, correspon a una evidencia arque­ologica negativa on la distribució de fosses i

la seva organització interna semblen sempre produir una estructura amb una morfología particular que fa que mai ens trobem davant de dos unitats identiques.

Sense mediar un analisi acurat, és com­prensible no acceptar aquestes formacions com el fruit d'una combinació d'accions in­tencionades i sincroniques, si no més be com el resultar de múltiples accions diacroniques, producte simplement de la concentració ale­atoria d'una serie d'elements excavats. Fins ara, la detecció al seu interior d' estructures de combustió ha estar 1' element que ha per­mes interpretar-les en alguns casos com uni­tats domestiques i/o artesanals, encara que es comencen a perfilar altres indicadors que amplíen aquesta identificació a unitats que manquen d' evidencies de foc.

El metode que seguim per tal d'aprofun­dir en el coneixement d' aquest ti pus d'ha­bitat consisteix en calcular en un fons de cabana amb foc interior la dimensió míni­ma, el grau d'horitzontalitat i el grau de so­lapament/combinació que es dona entre les fosses que el conformen. La comparació de les dades resultants amb les que s' obten en al establir els mateixos sistemes de quanti­ficació a la resta d' estructures complexes d'un jaciment, permeten establir un primer mecanisme discriminatori per identificar aquells grans retalls que realment disposen d 'un cert potencial habitacional.

El merode d' analisi que esbossem en aquest treball sembla que comens;a a posar de manifest que existeix un cert patró en la formació d'aquestes unitats que superen el primer filtre. Tal com podem observar en la comparativa de dades entre el fans de ca­bana E46 i !'estructura complexa El , en les quals es reprodueix una mateixa organitza­ció en 3 espais, aquests amb característiques molt similars. Cal dir encara que, per accep­tar coma valid aquest patró constructiu i or-

249

250 XV COL· LOQU I I N T ERNACIONAL o'ARQLI EOLOCIA DE P UICCERDA

CONCR~S N ACIONAL o' ARQLIEOLOC I A DE C ATALLI NYA

ganitzatiu, seria necessari ampliar el número d'unitats comparades a altres assentaments.

Un segon aspecte que es posa de mani­fest a l'utilitzar aquest metode és que sembla que al llarg del bronze final es defineix un ti pus d' unitat d' ocupa ció a la plana amb una activitat més intensiva i concentrada que la documentada en períodes precedents i que sembla també variar respecta a les adscrites a la primera edat del ferro. De manera que al bronze final ens trobaríem en aquesta zona amb una unitat domestica més complexa i extensa que la formada únicament per un fans de cabana, i estaría compasada per tot un seguit d' espais i elements accessoris on la presencia de la fossa tipus sitja seria mi­noritaria respecte al ferro I i, com al bronze inicial, tindria encara fonamentalment un significar d' emmagatzematge domestic.

Un tercer i últim comentari deriva d' in­tentar entendre la raó del perque existeix en aquest jaciment un grau tan elevat de con­centració i solapament de fosses, com el que es documenta al Conjunt 2. Aix.í, aplicant la maxima etnografica per la qual és possible establir una correlació entre la durada d'un assentament i el número i complexitat de les arees d'activitat (BINFORD 1994, 201), podem plantejar com a hipotesi que aquest fenomen d'ocupació podria tractar-se d 'un indicador de com les comunitats del bron­ze final a la zona interior de la costa central catalana comencen a presentar una ferma subjecció a un territori i enclavament precís.

Aquesta permanencia o reocupació con­tinuada (grau de sedentarització) provocari­en un augment de les refaccions, reformes i 1' establiment de noves formacions, al mateix temps que redundaría en l'augment de la ge­neració de residus i 1' amortització d ' estruc­tures, tots ells fenomens arqueologics molt ben documentats per aquest període.

Es podría d ir que aquesta intensificació

de les activitats domestiques i productives, produiria durant el bronze final en aquest territori del Valles grans conflictes espaials en uns assentaments aparentment situats en zones obertes, sense limitacions orografi­ques que els confinin o tanquin, encara que no podem negar que la elevada erosió deis paleosols i la colmatació de torrents i rieres que els emmarquen, hagin pogut difuminar una ubicació abans més agrest i amb millors capacitats defensives que les documentades en 1' actualitat.

5. BIBLIOGRAFIA

ARTIGUES, P. Ll.; BRAVO, P.; HINOJO, E. 2007: "Excavacions arqueologiques a Can Gambús 2, Sabadell (Valles Occidental". Tri­buna d'Arqueologia, 2006. Barcelona: 112-140.

BALSERA, R.; MATAS, 0 .; ROIG, J. 2011: "Els Pinetons, un assentament prehistoric i medieval a la plana del Valles (Ripollet, Valles Occidental)". Tribuna d'Arqueologia 2009. Barcelona: 237-284.

BALSERA, R.; ROIG , J. 2012: "La intervenció arqueologica als Pinetons 11 (Ripollet, Valles Occ.): un mas medieval abandonar al s. XIY. IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moder­na a Catalunya. Tarragona: 935-946.

BARDAVIO, A.; GONZÁLEZ, P.; GON­ZÁLEZ, J.; MASVIDAL, C. 2001: "Arque­ología experimental i les seves aplicaciones didactiques: proyectes entorn a !'arquitectura prehistorica al Valles (Barcelona)". Arque­omediterrania, 6. Tecniques constructives d'epoca iberica i experimentación arquitecto­nica a la Mediterrania. Actes de la 1 Reunió Internacional d'Aqueologia de Calafell. Tar­ragona: 43-58.

BOQUER, S.; GON ZÁLVEZ, L.; MERCA­DAL, 0.; RODON, T.; SÁENZ, L. 199 1: "El jaciment de Can Roqueta: dades sobre la transició del s. VII al s. VI a. de C. al Valles".

LA TRA NSI C I Ó BRONZE FI N AL - 1 A EOAT OEL F ERRO EN ELS PiRINEU S 1 TERRITO RI S VE[NS

FENOMENOLOGIA 1 DINÁMICA DE FOSSES A I:ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL 1 IR FERRO DELS PINETONS 11

Limes, l. Cerdanyola del Valles: 7-18. BOUSO, M.; ESTEVE, X.; FARRÉ, ].; FE­

LIU, J. M.; MESTRES, J.; PALOMO, A.; RODRÍGUEZ, A.; SENABRE, M. R. 2004: "Analisi comparatiu de dos assentaments del Bronze Inicial a la Depressió Prelitoral cata­lana: Can Roqueta II (Sabadell, Valles Occi­dental) i Mas d' en Boixos-1 (Pacs del Penedes, Alt Penedes)". Cypsela, 15. Girona: 73-101.

BINFORD, L. R. 1994: En busca del pasado. Descifrando el registro arqueológico. Ed. Crí­tica. Barcelona. ¡a Ed. 1983.

CARLÚS, X. 1999: "La cabana del bronze ini­cial de Vall Suau (Sant Quirze del Valles, Va­lles Occidental)". Limes, 6-7. Cerdanyola del Valles: 19-39.

CARLÚS, X.; LÓPEZ CACHERO, F. J.; OLI­VA, M.; PALOMO, A.; RODRÍGUEZ, A.; TERRATS, N.; LARA, C.; VILLENA, N. 2007: Cabanes, sitges i tombes. El paratge de Can Roqueta (Sabadell, Valles Occidental) del 1300 al 500 aC. Museu d'Historia de Sa­badell. Quaderns d'Arqueologia, 4. Sabadell.

FRANCÉS, J. 1992: "La cabana del bronze final de Can Bertran (Cerdanyola del Valles, Valles Occidental)". Limes, 2. Cerdanyola del Va­lles: 29-41.

COLOMER, E. 1999: "Estudi tecnologic del conjunt ceramic prehistoric". GONZÁLEZ, P.; MARTÍN, A.; MORA, R. (Coords.). Can Roqueta. Un establiment pages prehistoric i medieval. Excavacions Arqueologiques a Ca­talunya, 16. Barcelona: 148-166,

GONZÁLEZ RUIBAL, A. 2003: La experien­cia del otro. Una introducción a la etnoarque­ología. Ed. Akal-Arqueología. Madrid.

JIMÉNEZ, V 2006-2007: "Pithouses versus pits. Apuntes para la resolución de un pro­blema arqueológico". Portugalia XXVII­XXVIII. Porto: 35-48.

PONS, E. 1994: "L'habitat a Catalunya du­rant el primer mil.leni aC: Els precedents de l'habitació consolidada". Cota Zero, 10. Vic: 9-18.

ROIG, J., COLL, J. M. 2007: "El paratge ar­queologic de Can Gambús 1 (Sabadell, Valles Occidental". Tribuna d 'Arqueologia 2006. Barcelona: 85-109.

ROIG, J. ; MOLINA, D.; COLL, J. M.; MO­LINA, J. A. 2008: "El jaciment calcolític del Vapor Gorina (Sabadell, Valles Occidental)" . Tribuna d'Arqueologia 2007. Barcelona: 93-

122.

251

252

E-46

o 5 -----

XV COL·LOQUI INTERNACIO N AL D'ARQUEOLOCIA DE PUICCERDÁ

Camp1

10m

CONCR~S NACIONAL D' ARQUEOLOGIA DE CATA L U N YA

E-35 Conjunt 1 ©)

E-40

Conjunt 2

E-73 Q

• A•toenlar!Mrlt•r• •W• e ~opob

O 20 Kms

e E-2

Figura l. Ubicaci6 a la costa central catalana i plano! de l'assentament del bronze final-ferro I deis Pinetons 11.

L A T RANSICIÓ BRONZE FINAL - 1 A EDAT DEL fERRO EN ELS P IRINEUS 1 TERRITO RIS VEINS

FENOMENOLOGIA 1 DINÁMICA DE FOSSES A L'ASSENTAMENT DEL BRONZE FINAL 1 tR FERRO DELS PINETONS 11

ESTRUCTURES COMPLEXES 1 FONS DE CABANA A LA COSTA CENTRAL CATALANA.

CALC. SR. INICIAL ...

2

¡j 3

UEU~

@ 5

BR. FINAL

7

O~ mt

CRTR210

~~ O~ml 11

Clttt2S3

~~ f1-l CR II$11

at•2GZW 12

CRII301 o_, ..

~mts

FERRO I

15

13 14

... 0 !N 16

O__J mt ~mts O~ mt

Figura 2. Esrrucrures complexes i fons de cabana d'assenramenrs a la plana a la costa central catalana. Neolític: 1) C-11: Bobila Madurell (Sanr Quirze del Valles, V. O ccidental) (BARDOVIO et al. 2001, Fig. 8). Calcolític: 2) E1:Vapor Gorina {Sabadell, Valles Occidental) (ROIG et al. 2008, Fig. 5). Bronze Inicial: 3) Val! Suau (Sanr Quirze del Valles, V. Occidental) (CARLÚS 1999, Fig. 2); 4) E36: Can Roqueta 11 (Sabadell, V. Occidental) (BOUSO et al. 2004, Fig. 14); 5) UE 1195: Can Gambús 2 {Sabadell, V. Occidental) (ARTIGUES, BRAVO, H INOJO 2007, Fig. 2). Bronze Final: 6) Can Beman (Cerda­nyola del Valles, V. Occidental) (FRANCÉS 1992, Fig. 6); 7) El: Pinecons Il {Ripollet, V. Occidental); 8) E46: Pinetons 11; 9) Conjunts 1, 2 i 3: Pinerons II; 10) CR36 i CR37: Can Roqueta {Sabadell, V. Occidental} (COLOMER et al. 1999. Figs. 66 y 68); 11) CRTR-210: Can Roqueta-Torre Romeu {Sabadell, V. Occidental) {CARLÚS et al. 2007, Fig. 18); 12) Concentració Sector Central Cuadricula 1: Can Roqueta II {Sabadell, V. Occidental} {CARLOS et al. 2007, Fig. 25); 13) C RII-299: Can Roqueta II (CARLÚS et al. 2007, Fig. 26a); 14) Concentració Sector Central C uadrícula 2: Can Roqueta II (CARLÚS et al. 2007, Fig. 33). Ferro I: 15) E7: Can Roqueta (BOQUER et al. 1991, Fig. 2); y 16) E44: Pinetons 11 (Ripollet, V. Occidental).

253

254 XV COL·LOQUI INTERNAC IONAL o'ARQUEOLOCIA OE P UICCEROA

C O N C RÉS NACIO NAL o'ARQUEOLOCIA OE CATALU NYA

FONS DE CABANA E46. Bronze final.

12.63 rrf

ESPAI D'OCUPACIÓ SUDEST

Dades generals.

Superf.total: Superf.d 'escarp: Superf. Lrtil: Profund.méxima: N" de fosses: Esp.d'ocupació dif. :

25.67 m~ 2 _89 m2

22.78 m2

0 .98 m2

12 3

ESTRUCTURA COMPLEXA E1. Bronze final.

7.34 m'

Dad es generals.

Superf.total: Super1.d'escarp: Superf. útil: Profund.maxima: N° de fosses: Esp.d'ocupaci6 dif. :

IIDlJ

• ESTRUCTURA DE CO MBUSTIÓ

ZOHES D'ESCARP. N O TRAN S I TABLES.

ESPAI D'ÚS EXTERIOR­DISPOSITIUS OEST

--==:::::=::::::~--- 3.28 rrf

ESPA I S TRANS I TAB LE S

SUPORTS DE COBERTURA O ACC~S.

m DISPOSITIUS INTERNS

[1]1 DISPOsmtJS EXTERIORS

Figura 3. Plantes comparatives del fons de cabana E46 i de !'estructura complexa E l.

2.93 m'

6 .05 rrf

FOSSES EN REL AC IO DE SOL APAMENT

ESPAIS EN COMBINACIÓ