Embed Size (px)
Citation preview
Mas Badia
Fertilitzar amb dejeccions (i els seus
derivats) per a una producció de qualitat
Francesc Domingo IRTA-Fundació Mas Badia
Millores en la gestió dels purins: des de la granja fins a la fertilització orgànica Vic, 18 març 2016
Mas Badia
Qualitat?
• No renunciar a la producció.
• Qualitat del gra:
Contingut en proteïna (panificació, pinso,...).
Densitat i pes del gra.
Micotoxines.
• Qualitat del farratge:
Contingut en proteïna.
Digestibilitat.
...
• Qualitat del medi:
Sòl.
Aigua.
Aire.
Mas Badia
Dejeccions (i els seus derivats)?
• Fems
• Purins:
Porcí maternitat
Porcí engreix
Boví
• Fracció líquida de purins
• Fracció sòlida de la separació S/L
• Compost
• Digerits de digestió anaeròbia
• …
Mas Badia
Aplicarem purins en el futur?
• Actualment: aplicacions de dejeccions ramaderes al camp.
• S’està estenent la disponibilitat d’altres materials orgànics
derivats de les dejeccions:
Per circumstàncies diverses, generals o locals.
Tractaments en les dejeccions per una gestió adaptada.
Provinents només de dejeccions o mescles amb altres subproductes.
Disponibilitat de materials per aplicar amb característiques diferents de
l’original.
• La separació de les fases sòlida i líquida dels purins és un
tractament que s’està implantant en diferents zones.
• Cal utilitzar tots aquests materials de forma eficient.
Mas Badia
Quan necessiten els
nutrients els cultius?
Les extraccions de nutrients augmenten a mesura que el cultiu es
desenvolupa. I aquestes son majors quan major és la producció final.
Fons
Cobertora 1
Cobertora 2
Quan necessiten els nutrients els cultius?
! Les aplicacions
en una sola dosi en
fons NO són
eficients
Cal REPARTIR l’adobat a mesura que el cultiu necessita els nutrients,
principalment el nitrogen.
Fraccionar les cobertores optimitza la producció i la qualitat del cultiu.
Quan necessiten els nutrients els cultius?
Producció
Qualitat 0-0
0-40
40-0
0-80
40-40
80-040-80
80-40
80-80
y = -0,0385x2 + 11,078x + 4866,9R² = 0,5655
4000
4500
5000
5500
6000
0 40 80 120 160
GALEON
Dosi de N (kg N/ha) aportada en cobertora
Pro
du
cció
(kg g
ra /
ha)
0-0
0-40
40-0
0-80
40-40
80-0
40-80
80-40
80-80
y = -6E-05x2 + 0,0239x + 12,339R² = 0,8578
12
13
14
15
16
0 40 80 120 160
GALEON
Dosi de N (kg N/ha) aportada en cobertora
Contingut
en p
rote
ïna
(%)
Mas Badia
Efectes en producció i
qualitat del gra de les
aplicacions de dejeccions
i derivats
Efecte de l’ús de dejeccions en el
contingut en proteïna
• La utilització de dejeccions ramaderes en la fertilització del blat comporta
un major contingut de proteïna en el gra.
8
9
10
11
12
13
14
15
Anza Galeon Galera
Co
nti
ng
ut
en
Pro
teïn
a (
%)
SENSE adobs orgànics o esporàdicament
AMB adobs orgànics habitualment
Producció quan s’apliquen
dejeccions en fons
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
0 0 70 (FL) 0 70 0 70 70 40+40
0 170 100 170 100 170 100 0 0
TEST FS FL PP FL MIN
Pro
du
cció
al 1
3 %
hu
mit
at (
kg/h
a)
r2= 0,50 coef.var.= 20,81 p-val.= 0,12 Localitat: Fornells de la Selva
Cobertora
Fons
• L’aportació de nutrients de la fracció sòlida és molt baixa en el primer cultiu després de
l’aplicació.
• Les aportacions de la fracció líquida i purins en fons tenen un efecte similar a les
aplicacions fraccionades de N mineral en cobertora.
Producció quan s’apliquen
en cobertora
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
0 0 70 (FL) 0 70 0 70 70 40+40
0 170 100 170 100 170 100 0 0
TEST FS FL PP FL MIN
Pro
du
cció
al 1
3 %
hu
mit
at (
kg/h
a)
r2= 0,50 coef.var.= 20,81 p-val.= 0,12 Localitat: Fornells de la Selva
Cobertora
Fons
• El fraccionament de les aplicacions (dosi total de 170 kg N/ha), aportant fracció líquida o
purins en cobertora, millora l’estat nutricional i la producció del cultiu.
Com afecten el contingut en proteïna?
8
9
10
11
12
13
14
15
16
0 0 70 (FL) 0 70 0 70 70 40+40
0 170 100 170 100 170 100 0 0
TEST FS FL PP FL MIN
Pro
teïn
a (%
)
r2= 0,95 coef.var.= 4,84 p-val.= <,0001 Localitat: Fornells de la Selva
a ab
cb
cd
de de
ef
f f
+ 1,8 pp
+ 1,5 pp
+ 2,0 pp
Cobertora
Fons
- L’aplicació de FL o purins en cobertora primerenca, aplicacions fraccionades, comporten un
augment important del contingut de proteïna del gra.
Aportar dejeccions ramaderes als cereals i
Aplicar purins en cobertora
AJUDA A MILLORAR LA QUALITAT DEL GRA
Mas Badia
Efectes en la
qualitat del farratge de les
aplicacions de dejeccions
RAIGRÀS
• Proteïna
Proteïna bruta
• Fibra
• Digestibilitat
• Compostos nitrogenats
Amoni
Nitrat
• …
Raigràs (L. multiflorum var westerworldicum “Italià”): varietat anual molt productiva
Necessitats elevades de nutrients
L’elevada fertilització no presenta problemes de producció aparents
! ……. i la qualitat ??
• Elevada variabilitat en
contingut en proteïna i
altres paràmetres.
> Depèn molt del
moment (estadi) del
dall
> Cal veure si es
prioritza producció o
contingut en proteïna
any PARCEL·LAPROTEÏNA
BRUTA.
(%)
FIBRA
NEUTRA
(%)
FIBRA
ÀCIDA
(%)
LAD
(%)
CENDRE
S (%)
POTASSI
(%)
FÒSFOR
(%)
CLOR
(%)
SOFRE
(%)
SODI
(%)
ParcCom-1 15 41,9 25 2,4 6,9 3 0,3 2,6 0,22 0,7
ParcCom-2 14,9 41,5 25,7 3,3 11,3 4 0,5 1,21 0,36 0,2
ParcCom-3 14,8 42,7 25,2 2,3 11,7 4 0,4 1,75 0,21 0,1
ParcCom-4 16,9 46 28,3 3,3 10,6 3,5 0,4 1,99 0,13 0,4
ParcCom-5 15,4 45 27,7 3,5 10,2 3 0,4 1,53 0,21 0,2
ParcCom-6a 7,6 47 31,1 4,6 7,9 2,1 0,3 1,02 0,18 0,1
ParcCom-6b 11,3 48,8 32,1 4,7 8,9 2,6 0,3 1,56 0,14 0,1
ParcCom-7 14,8 46 27,6 4,4 9,2 3,1 0,4 1,85 0,13 0,2
ParcCom-8 6,9 50,6 32,1 4,4 7,9 2,1 0,3 0,52 0,19 0,1
ParcCom-9 13,3 52,9 31,2 4,4 10,8 0,4 3,4 1,25 0,16 0,3
ParcCom-10 6,6 50,4 30,3 4,3 7,7 0,2 2,5 1,45 0,1 0,1
ParcCom-11 10,9 46,9 27,5 3,3 10,8 0,3 3,5 0,54 0,13 0,2
ParcCom-12 12,1 45 27,2 3,5 11,3 0,4 4,2 1,92 0,1 0,4
ParcCom-13 9,2 58,9 36,6 15,1 9,9 0,3 3,2 1,51 0,16 0,2
ParcCom-14 8,8 58,1 36,3 18,1 8,1 0,2 1,9 1,42 0,15 0,2
20
12
-13
20
14
-15
QUALITAT FARRATGERA CLÀSSICA DEL RAIGRÀS
Mas Badia
Efectes en la
qualitat del farratge dels
nivells alts de fertilització
Nitrat (NO3
-)
Prové de: - Dejeccions ramaderes - Matèria orgànica del sòl - Adobs minerals - Aigua de reg - …
És la forma principal que assimilen les plantes
Amoni (NH4
+)
Proteïna L’anàlisi de proteïna bruta en realitat determina: Proteïna + Amoni
Nitrat i Amoni es poden acumular en la planta per diferents causes: - Fertilització excessiva - Algun estrés en el cultiu:
• Sequera • Temperatures • Malalties • Desequilibris nutricionals
Possible incidència en la nutrició dels animals
S’acumulen principalment en les tiges i parts més baixes de les fulles
COMPOSTOS DE NITROGEN EN LA PLANTA
Possible toxicitat per ingesta excessiva de nitrats
Els animals ingereixen nitrats que provenen de:
• l’aigua • el menjar (verd, silo, pinso,…)
Toxicitat aguda
Toxicitat subclínica o crònica
Problemes diversos greus fins mort dels animals
• Pèrdua de gana • Aborts • Disminució fertilitat • Dèficit vitamines • Disminució producció llet • Menor longevitat dels animals • Feblesa
Contingut en nitrat (ppm sobre matèria seca)
Resposta dels animals
< 3000 Normal si ració adequada
3000-6000 Perillós per vaques prenyades i animals joves
6000-9000 Poca gana, creixement lent, deficiència vitamina, menor producció de llet,…
> 9000 Potencialment mortal. Aborts, poca producció,…
Resposta dels animals segons el contingut en nitrats del menjar subministrat
EFECTES EN ELS ANIMALS DE LA INGESTA DE NITRATS
Nitrogen amoniacal Nitrogen nítric
ParcMatèria
seca (%)
N total
(%)
( g N-NH4
/kg mf)
( % sobre
N total)
(mg N-
NO3 /kg
mf)
(mg NO3
/kg MS)
ParcCom-1 15,11 2,40 0,33 9,1 205,0 6006ParcCom-2 14,64 2,38 0,26 7,5 171,2 5179
ParcCom-3 29,09 2,37 1,02 14,8 340,7 5187ParcCom-4 15,76 2,70 0,32 7,5 45,1 1266
ParcCom-5 16,15 2,46 0,4 10,1 356,1 9766
ParcCom-6 20,51 1,22 0,23 9,2 26,6 574ParcCom-7 23,61 2,37 0,67 12,0 473,8 8888
ParcCom-8 28,27 1,10 0,2 6,4 21,1 330
ParcCom-9 24,13 2,13 0,66 12,9 98,9 1816
ParcCom-10 16,36 1,06 0,36 20,8 63,7 1725
ParcCom-11 33,98 1,74 0,34 5,7 25,4 331
ParcCom-12 23,57 1,94 1,55 34,0 538,7 10120
ParcCom-13 21,87 1,47 0,56 17,4 67,4 1365
ParcCom-14 34,40 1,41 0,61 12,6 13,1 169
20
12
-13
20
14
-15
RESULTATS: NITRATS I AMONI EN PLANTA - 1
Excés de N en planta en algunes mostres !!!
NITRATS I AMONI EN PLANTA
S’observa una tendència d’acumulació de N nítric i amoniacal, en els teixits
vegetals a mesura que incrementa el rang de fertilització.
Rang de fertilització segons els kg de nitrogen total
aportat amb adobs orgànics i minerals per hectàrea
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
MOLT BAIX (MB) BAIX (B) MITJÀ (M) Alt (A) MOLT ALT (MA)
Nitrogen Nítric (N-NO3) mg N/kg mf
(3) (3)
(6)
(18)
(2)
Mas Badia
Qualitat ambiental i
pràctiques de fertilització
Els paràmetres de sòls que poden modificar-se per la fertilització són el contingut en nutrients i la riquesa en matèria orgànica Si alguns paràmetres són excessius hi pot haver problemes segons normatives vigents Problemàtica per desequilibris en continguts de nutrients
Contingut en M.O. ox. (%) Interpretació
< 0.9 Molt baix
0.9-1.4 Baix
1.4-1.9 Mitjà-baix
1.9-2.4 Mitjà
2.4-2.9 Mitjà-alt
2.9-3.9 Alt
>3.9 Molt alt
Exemple: Interpretació dels continguts en Matèria Orgànica (%) oxidable del sòl
Es considera excessiu si contingut: >35 ppm N-nítric, en secà >45 ppm N-nítric, en regadiu
>150 ppm P Olsen
PARÀMETRES DE FERTILITAT DE SÒLS - 1
• Acumulació molt alta de N total
en el sòl
• Contingut de N nítric és molt alt
per ser mostreig a collita del
raigràs: Entre 40 i 85 kg N/ha en
els primers 30 cm
• L’elevat contingut en M.O. i una
baixa relació C/N (al voltant de 4-
6) indica que es produirà una
mineralització important de N
orgànic.
RESULTATS: PARÀMETRES DE FERTILITAT DE SÒLS - 1
Parc MO (%)
N total
(%)
N nítric
(ppm
N-NO3)
ParcCom-1 2,72 0,22 15,6
ParcCom-2 2,35 0,17 18
ParcCom-3 2,8 0,21 16,9
ParcCom-4 2,49 0,17 11,4
ParcCom-5 3,47 0,27 12,9
ParcCom-6 3,32 0,23 11,7
ParcCom-7 3,29 0,24 14,7
ParcCom-8 2,43 0,17 9,6
ParcCom-9 2,09 0,14 14,9
ParcCom-10 3,13 0,19 19,9
ParcCom-11 3,31 0,23 8,4
ParcCom-12 2,89 0,21 14,6
ParcCom-13 2,89 0,21 17,4
ParcCom-14 2,36 0,17 17,4
20
12
-13
20
14
-15
!
Parc
P Olsen
(ppm)
K Ac-am
(ppm) Ca (ppm) Mg (ppm)
ParcCom-1 85 299 858 341
ParcCom-2 133 165 2036 260
ParcCom-3 78 448 1100 238
ParcCom-4 82 292 918 236
ParcCom-5 128 590 1366 357
ParcCom-6 123 665 840 309
ParcCom-7 93 269 1114 276
ParcCom-8 39 143 1282 215
ParcCom-9 42 311 0 0
ParcCom-10 147 325 0 0
ParcCom-11 38 442 0 0
ParcCom-12 74 718 0 0
ParcCom-13 67 503 0 0
ParcCom-14 59 328 0 0
20
12
-13
20
14
-15
• Les parcel·les amb aports
reiterats de dejeccions
ramaderes presenten continguts
de fòsfor molt elevats.
• Aports de NPK amb dejeccions
ramaderes ≠ extraccions de NPK
dels cultius
•Acumulació molt alta de fòsfor
(P), potassi (K) i magnesi (Mg) en
el sòl
• Els resultats de les parcel·les
evaluades durant aquesta última
campanya son similars a
l’anterior
RESULTATS: PARÀMETRES DE FERTILITAT DE SÒLS - 1
!
Les aportacions de N, P i K amb les dejeccions ramaderes no mantenen la mateixa proporció que les extraccions d’aquests nutrients que fan els cultius. En general el fòsfor és el que presenta un major desequilibri.
! L’aportació continuada de
dejeccions ramaderes al sòl provoca un increment del contingut de fòsfor, que pot arribar a ser excessiu
0
50
100
150
200
250
0 25 50 75 100 125
Extr
acci
on
s (k
g/h
a)
dies
kg P/ha
kg K/ha
PARÀMETRES DE FERTILITAT DE SÒLS - 2
Es considera excessiu si contingut: >150 ppm P Olsen
Aportar dejeccions ramaderes (i els seus derivats) contribueix a
incrementar el contingut en proteïna del gra de cereal d’hivern.
Les cobertores (febrer - principis de març) amb purins i les seves fraccions
líquides contribueixen a augmentar la producció i el contingut en
proteïna del gra, de forma molt marcada.
MISSATGES A RETENIR
o La major part del N de purins, fraccions líquides i digestat de biogàs és N mineral,
per això son materials adequats per aplicacions amb el cultiu en creixement
(cobertora).
o Les aplicacions d’adobs en cobertora son més eficients ja que les extraccions
augmenten a mesura que el cultiu es desenvolupa, i s’aporten els nutrients en el
moment en què el cultiu ho necessita, evitant pèrdues de nutrients cap el medi.
El contingut en proteïna alt del gra o del farratge pot permetre reduir la
importació de productes proteics amb preus elevats (menor cost
d’explotació).
Una fertilització alta del raigràs repercuteix en continguts de N
amoniacal i nítric en planta elevats, que poden representar problemes en
el bestiar.
L’elevada fertilització provoca acumulacions al sòl de determinats
nutrients que no s’extreuen en proporcions equilibrades.
Mas Badia
Fertilitzar amb dejeccions (i els seus
derivats) per a una producció de qualitat
Francesc Domingo IRTA-Fundació Mas Badia
Millores en la gestió dels purins: des de la granja fins a la fertilització orgànica Vic, 18 març 2016
