SALUT

NUTRICIÓ

REPORTATGE

Contingut pàgines 39-46

FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI SEGRE.TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 €

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

1 ,20E U R O S

n42 MARÇ 2012

205.000LECTORS

MENSUALS

REPORTATGEÉs el placebo el

principal efecte del’homeopatia?

PODOLOGIAPODOLOGIALa Podologia

Esportiva

SALUTLa Sexualitat

en l'adolescència

NUTRICIÓCom reforçar les

defenses delnostre organisme

REPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT

3

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25667 56 02 25prensa@lgbeditores.com

Director editorial:Lluís Gómez Bonet · lluis@lgbeditores.com

Projecte, continguts i cap de redacció:Mariona Mesull

prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25Directora comercial:

Judith Sarrablo Rouredonna@lgbeditores.com · Tel. 618 83 63 91

Dissenyadors:Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga

gemma@lgbeditores.com

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERODR. JOSÉ A. MORALES,

President de la Secció de Metges, Acupuntors,Homeòpates i Naturistes

DRA. ROSA MARIA PÉREZ,Presidenta Col.legi Metges de Lleida

DRA. MARTA SERRA, metgessa homeòpataDRA. MARIA CHINÉ SEGURA

Pediatra. ABS Bordeta-Magraners. Lleida

DRA. ANTONIETA BARAHONAMetgessa. Especialista en Nutrició

i Cirurgia Podològica

MIREIA PASCUAL, infermera. Àmbit d’Atenció Primària

JESÚS I ARIAN MARCELINOPodòlegs. Especialistes en Biomecànica

i Cirurgia Podològica

PILAR PLANELLA I RUBINAT, treballadora social

GEMMA VALLS RICARTEspecialista en Ginecologia i Obstetrícia

ILERDENT

HOSPITAL MONTSERRAT

DR. JAVIER RODRIGO PALACIOSEspecialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica per

la Universitat de Saragossa

DR. JAVIER RODRIGO PALACIOSDr. de la Unitat de Medicina i Cirurgia Estètica i Plàstica i

Antiaging de l’Hospital Montserrat

DR. SAMUEL PINÓSDr. de la Plataforma Làser de Nexus Biomèdic

LABORATORIS SALVATJOSEP MARIA REÑÉ ESPINET, CFCAP de Digestiu

de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

Edita: LGB editores · 667 56 02 25C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida

Fax 973 208 130 · prensa@lgbeditores.comDipòsit legal: L-449-2005

FESALUT no es fa responsable de les opinions ex pres sadespels col·laboradors en els escrits signats. CORRECCIÓ DE LA REVISTA

973 28 81 38 · www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.comRoca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Fax 973 28 99 70

traducció I correcció I interpretació

4

Sumari fesalut 42

n42 MARÇ 2012

22Envelliment actiu

Els trasplantaments12

16Adolescència

i sexualitat

6

14

11

18

2024

27

28

30

34

3638

39

5

Tractament icàncer cerebral

33ENS TROBARÀS A:

www.youkioske.com/search/fesalut

Reportatge........................................................L’HOMEOPATIA

Reportatge........................................................OLIS ESSENCIALS

De petits ...........................................................ALIMENTACIÓ I DEFENSES DEL COS

RESTRENYIMENT EN LA INFÀNCIA

LA CLÍNICA DE PODOLOGIA ......................................LA PASSIÓ PER CÓRRER

ROYAL LLEIDA ......................................................

INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER ............................L’ESTIL DE VIDA I L’ESTERILITAT

ILERDENT............................................................ILERDENT APOSTA PER LA REGENERACIÓ ÒSSIA

I LA REPARACIÓ DE TEIXITS

HOSPITAL MONTSERRAT .........................................EL LÍFTING DEL SEGLE XXI

NEXUS................................................................CIRURGIA PLÀSTICA I ESTÈTICA DE LA MAMA

REJOVENIMENT FACIAL

LABORATORIS SALVAT............................................NUTIRA MASTICABLE

LA SOLUCIÓ A LA INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA

Ara actualitat ....................................................

Lectura .............................................................NOVETATS

Activitats ..........................................................NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

La teràpia es basa en el principi de similitud: el que és semblant cura. Les píndoles es fabriquen apartir de substàncies vegetals, minerals o animals. Els jutges van tombar el decret català que regulavales teràpies naturals. Al Regne Unit, França i Alemanya financen l'homeopatia

La medicina homeopàtica es basa en el principi de si-militud, és a dir, una mateixa substància responsablede determinats símptomes també pot alleujar-los o neu-tralitzar-los, sempre que s’administri de manera correcta(el que és semblant, amb allò semblant es cura).

Aquesta reacció es deu a la presència en els medicamentsd’aquesta substància en dosis infinitesimals que s’obtenenmitjançant processos denominats de potenciació o di-namització (diverses sacsejades de la dilució).

Però l’origen de la polèmica sobre la seva eficàcia radicaen el fet que la dilució és tan acusada que de vegades noqueda ni una sola molècula d’aquest principi actiu ori-ginal.

A Espanya es calcula que 3.000 metges d’Atenció Pri-mària, 2.000 pediatres i 4.600 facultatius d’altres espe-cialitats prescriuen medicaments homeopàtics.

Catalunya ha estat l’única comunitat que s’ha atrevit aregular l’exercici de les teràpies naturals, inclosa l’ho-meopatia, però el Tribunal Superior de Justícia vatombar el decret el juny del 2007 per invasió de compe-tències del Govern central. L’Acadèmia Medicohomeo-pàtica de Barcelona va recórrer la norma perquè facultavaqualsevol persona, sense que fos metge, per exerciraquesta especialitat un cop demostrada la seva formació.En la sentència, els jutges escrivien:

A França i a Alemanya l’homeopatia està reservada ex-clusivament als metges, i al Regne Unit hi ha quatrehospitals homeopàtics a la xarxa pública (Londres,Bristol, Liverpool i Glasgow).

No obstant això, al febrer una comissió del Parlamentbritànic va comminar el Govern a retirar els 4,5 milionsd’euros que li costa al servei nacional de salut aquestamedicina alternativa perquè consideren que l’homeopatiano té consistència mèdica. Sis universitats espanyolesde prestigi indubtable realitzen o han realitzat màstersen homeopatia, el Col·legi de Metges de Catalunya téuna secció sobre homeopatia i l’Organització MèdicaCol·legial (OMC) considera la seva pràctica un actemèdic. I encara que l’homeopatia no tingui evidènciacientífica, la mateixa Societat Catalana de Medicina Fa-miliar i Comunitària la recomana per a ni més ni menysque 30 patologies.

Tenen raó els recurrentsquan afirmen que el decret suposa autoritzar

persones que no són llicenciades enMedicina perquè puguin receptar

medicaments homeopàtics prèviament aldiagnòstic de malalties

“ “

6

REPORTATGE I L’HOMEOPATIA

L’HOMEOPATIAÉs el placebo el principal efecte de l’homeopatia,com conclou un informe del Ministeri de Sanitat?

ENTREVISTA

7

L’HOMEOPATIA I REPORTATGE

Quin és el seu posicionament pel que fa a l’informe delMinisteri de Sanitat, en què es conclou que el principalefecte de l’homeopatia és el placebo?

L’informe afirma que no hi ha prou proves, segonscriteris de la medicina basada en l’evidència, per reco-manar-ne l’ús, i és cert.

També afirma (p. 14) que “l’homeopatia, per la sevaidiosincràsia, necessita un model científic especialadaptat a les seves característiques i que requereixnous models de validació”.

És a dir, de moment encara se n’ha de demostrar l’eficàciaamb els rigorosos instruments d’investigació que es re-coneixen com a inadequats per part de l’homeopatia.L’informe no n’afirma la inutilitat, sinó que té pendentde demostrar-ne l’eficàcia.

Que “el petó de la mare” no estigui científicament de-mostrat no vol dir que no sigui eficaç i que hàgim dedeixar-lo d’usar quan el nostre fill es fa un cop.

En ciència, n’hi ha prou que aparegui un estudi que de-mostri alguna cosa perquè canviï el que es pensava finsaleshores. És el que resulta més meravellós del coneixe-ment científic.

Creu que s’hauria de regular la pràctica mèdica de l’-homeopatia?

Creiem que una cosa és la medicina ortodoxa i una altrales teràpies no convencionals o complementàries. Tenimuna manca de marc normatiu que reguli aquestes teràpiescomplementàries, que creiem que han de ser realitzadesper professionals sanitaris que tinguin també unaformació específica.

El Col·legi de Metges creu que el 99% dels metges col·le-giats exerceixen una pràctica de medicina tradicional,ortodoxa i clàssica.

A Catalunya hi ha seccions dins d’aquest col·legi ambuna formació contínua que es dediquen a l’homeopatia,l’acupuntura o les teràpies naturals.

Només quan ho exerceixi personal sanitari, amb unaformació específica i amb un marc normatiu, creuremque és vàlid exercir les teràpies complementàries, entreles quals hi ha l’homeopatia.

Sens dubte, necessitem un marc normatiu que siguinormatiu de la formació concreta que esperem i de lescompetències.

Per què creu que l’homeopatia crea recels entre elsprofessionals sanitaris?

El recels dels metges es donen perquè potser no coneixemprou bé aquestes teràpies complementàries i de vegadesels metges som d’evidència científica.

S’ha de tenir en compte que tota la formació que rebemés molt reglada, molt científica i basada en la medicinaclàssica i tradicional.

A LA WEB DEL COL·LEGI DE METGES DE LLEIDA (www.comll.cat) PODEU CONSULTAR QUINSMETGES ESTAN ACREDITATS (EL COL·LEGI DE METGES ACREDITA AQUELLS METGES QUE HANDEMOSTRAT UNA FORMACIÓ I UNA EXPERIÈNCIA EN LES TERÀPIES COMPLEMENTÀRIES) PER ALA PRÀCTICA DE TERÀPIES COM L’ACUPUNTURA, L’HOMEOPATIA I LA MEDICINA NATURISTA.

Dra. Rosa Maria Pérez,presidenta del Col·legi de Metges de Lleida

Dr. José A. Morales del Río,president de la Secció Col·legial de Metges Acupuntors,Homeòpates i Naturistes del Col·legi de Metges de Lleida

“l’homeopatia, per la seva idiosincràsia, necessita un model científic especial adaptat a les seves característiques i querequereix nous models de validació”

8

REPORTATGE I L’HOMEOPATIA

Quin és el seu posicionament pel que fa a l’informe delMinisteri de Sanitat, en què es conclou que el principalefecte de l’homeopatia és el placebo? El ministeri publica l’informe per donar un posicionamentcientífic i de seguretat davant les diferents teràpies na-turals. En el cas de l’homeopatia, el ministeri arriba aaquesta conclusió, atès que els efectes de l’homeopatiano han estat provats científicament, malgrat que no linega l’eficàcia en el benestar que pot ocasionar, i elmés important és que la considera segura.

Com veu el paper que duu a terme el farmacèutic en l’-homeopatia? El farmacèutic és l’agent de salut més proper a la po-blació, i es pot dir que és el primer punt de contacte pera moltes persones que tenen un problema de salut. Endeterminades patologies menors, el farmacèutic potrecomanar productes homeopàtics i donar-los a conèixer.

Per què creu que l’homeopatia crea recels entre els pro-fessionals sanitaris? El mecanisme d’acció dels productes homeopàtics éstotalment diferent de la medicina tradicional, que és la

que els professionals sanitaris coneixem bé i la ques’explica quan s’estudia.

Crec que els recels que poden haver-hi vénen donatsperquè no se sap exactament com actua l’homeopatiaen el nostre organisme, tot i que és una medicina quefunciona i que va bé.

ENTREVISTA

Josep AiguabellaPresident del Col·legi de Farmacèutics de Lleida

HOMEOPATIA I FARMÀCIESCap dels productes homeopàtics que es venena les farmàcies espanyoles ha demostrat eficàciaen assaigs clínics ni en estudis científics acreditats. Aquests productes han accedit al mercat peruna via excepcional en què només se’ls exigeixproves de seguretat i de qualitat en la composició. Per això no se’ls reconeix una indicació terapèu-tica, ja que per fer-ho haurien de demostrar laseva eficàcia amb estudis científics acreditats.

9

L’HOMEOPATIA I REPORTATGE

Cada dia s’observa més interès, per part de la po-blació i els professionals de la salut, en sistemes te-rapèutics més integratius i que posen la mirada, pergenerar salut, en un concepte més global, que s’a-llunya així del paradigma mecanicista que impedeixveure i tractar l’home com un tot indivisible. Treballoen homeopatia des de fa més de 15 anys, des de laconvicció més sincera i des de l’experiència personal,amb la meva filla, que als 4 anys tenia otitis de repe-tició que es va resoldre favorablement amb homeo-patia. Avui té 27 anys i només ha pres antibiòticsdues vegades des d’ençà. Amb això vull dir que sical hem d’emprar el que calgui, perquè res és subs-titutiu de res, i es pot utilitzar conjuntament quan fafalta.

Voldria destacar que de Medicina només n’hi hauna, la que té cura de la salut i estableix un diagnòstic,un pronòstic i un tractament mèdic. Així doncs, l’-homeopatia és un sistema medicoterapèutic queutilitza els medicaments en concentracions baixes ique es prescriu segons els símptomes que presental’individu davant la malaltia.

Una interessant i potent disciplina amb una eficàciaprovada dins d’un ampli ventall d’afeccions, queestimula la capacitat autocurativa de l’organisme.En els nens, és ràpida, eficaç, disminueix les recidivesi té molt poc risc. Parlaríem de lentitud en el guarimentquan hi ha una energia vital més afeblidora, ja sigui

per tractaments diversos, per una alimentació in-adequada, per una exposició a tòxics, per factorsal·lèrgics, hereditaris o del mateix procés d’envelli-ment... Com més vitalitat té un organisme, més ca-pacitat de reacció té a la curació.

Ho resumiria com una eina resolutiva-senzilla-segura.I en un moment de crisi com l’actual, també diriaque més barata, sobretot perquè, com que redueixrecidives, disminuiria l’absentisme i s’evitaria o re-tardaria la cronificació d’algunes patologies.

En general, les medicines no convencionals sóncomplexes i s’avaluen amb paràmetres o dissenysque s’han elaborat per als fàrmacs, mentre queaquestes necessiten estratègies basades en la com-plexitat. És una qüestió de metodologia científica.

Als EUA hi ha un organisme institucional al sistemasanitari, pioner pel que fa a la investigació d’aquestesmedicines, i es tracta com medicina integrativa.

Aquí, moltes vegades es malmet la imatge, i totperquè no s’entén com funciona, perquè hi ha moltsprejudicis, reticència a escoltar i, lluny d’unir esforçosper buscar el mecanisme, ho rebutgem.

Ens cal valentia per afrontar els nous reptes, sentirpassió pel coneixement i compartir-ho amb generositatper aconseguir una millora de la salut organicopsíquicai social de l’individu.

Dra. Marta SerraMetgessa homeòpataMEDICINES COMPLEMENTÀRIES/MEDICINA INTEGRATIVA/HOMEOPATIA

10

REPORTATGE I L’HOMEOPATIA

De totes les teràpies alternatives o naturals, l’home-opatia és la que més adeptes ha guanyat en elsúltims anys. Tot i que s’han formulat diverses teoriesper explicar els possibles mecanismes d’acció de l’-homeopatia, cap no ha estat científicament verificada.

Si ens basem en els principis curatius i en elspostulats homeopàtics, podem deduir que els ano-menats medicaments homeopàtics estan compostosbàsicament d’aigua.

És important destacar que no s’ha de confondre l’-homeopatia amb els medicaments d’origen natural,ja que existeixen nombroses espècies vegetals ambefectes terapèutics i molts dels fàrmacs utilitzats enl’actualitat provenen de plantes.

Nombrosos estudis publicats han intentat valorarl’eficàcia de l’homeopatia. Un dels exemples mésrecents és el document que ha fet públic el Ministeride Sanitat, Política Social i Igualtat, en el qual es re-copilen els resultats de tots aquests estudis.

Aquest document conclou que l’homeopatia no haprovat definitivament la seva eficàcia en cap indicacióo situació clínica concreta, i que el seu únic efecteés el placebo.

L’efecte placebo és el fenomen pel qual els símptomesd’un pacient poden millorar mitjançant un tractamentamb una substància innòcua, és a dir, una substànciasense efectes directament relacionats amb el trac-tament dels símptomes o la malaltia.

De tot això es pot deduir que totes les patologiesque milloren amb l’homeopatia ho farien amb qualsevolaltra substància o tractament, si s’hi té fe.

Pel que fa als efectes secundaris dels medicamentshomeopàtics, és cert que són extremadament rars ipràcticament no estan descrits, ja que no contenencap principi actiu que pugui produir-los.

Si ens centrem en la patologia pròpia de la infància,les patologies més tractades amb homeopatia sónels còlics del lactant, els refredats comuns i la grip.

Aquestes patologies es resolen de forma espontàniasense la necessitat de cap tractament específic, niconvencional ni homeopàtic. Pel que fa a les bronquitis

de repetició i a l’asma, els estudis són molt clarssobre això: “No hi ha prou proves per avaluar elpossible rol de l’homeopatia en el tractament del’asma.”

És comú que els pares dels nens amb bronquitis derepetició acudeixin a l’homeopatia quan els seuspetits ja han patit diversos episodis; atès que aquestsepisodis són molt més freqüents a l’hivern que al’estiu, solen consultar a finals d’hivern, i l’inici deltractament homeopàtic coincideix, en la majoria delscasos, amb l’arribada del bon temps, moment enquè les crisis remeten de forma espontània.

És llavors quan s’atribueix a l’homeopatia la resoluciód’un quadre que s’hauria solucionat per si mateix.

El veritable perill apareix en patologies greus, quanse substitueix el tractament mèdic, del qual sí ques’ha demostrat científicament que funciona, per l’-homeopàtic.

Finalment, no cal oblidar que tant els professionalsque exerceixen l’homeopatia com els laboratorisque fabriquen els tractaments no són entitats senseànim de lucre, sinó que formen part de la indústriafarmacèutica i mouen grans quantitats de diners.

En els últims cinc anys els laboratoris que fabriquenproductes homeopàtics han experimentat entre un10 i un 15% d’augment en les vendes.

D’altra banda, aquestes companyies inverteixen moltmenys en investigació, ja que no necessiten provarque els seus productes són eficaços ni demostrar-ho davant les autoritats sanitàries (Reial Decret1345/2007, capítol IV, secció V. Medicaments ho-meopàtics).

Un dels principis de la Medicina és primum nonnocere (“la primera preocupació és no danyar”), i éspossible que en aquest principi es basin molts delsamants i usuaris de l’homeopatia. El raonament ésl’habitual: “De mal, no me’n farà.”

No obstant això, per realitzar un tractament abanscal demostrar que és efectiu i, segons les dades dequè disposem fins ara, els medicaments homeopàticsno ho han demostrat.

Dra. Maria Chiné SeguraPediatra. ABS Bordeta-Magraners. LleidaUnitat de Pneumologia Pediàtrica. HUAVClínica Perpetu Socors. Lleida

Eucaliptus. Poderós antisèptic amb efectes estimulants i diürètics. Pot actuar com arepel·lent de mosquits. No s’aconsella durant l’embaràs. Pot produir picor directamentsobre la pell.Pàtxuli. Aquesta aroma evoca una atmosfera oriental i és una essència molt valorada encosmètica perquè actua com a desodorant. També és utilitzat com a fixador de perfums.Romaní. Excel·lent per a massatges circulatoris. És estimulant i es caracteritza per lesseves propietats analgèsiques, antisèptiques, antireumàtiques i astringents. Però en dosisaltes pot ser tòxic per a la pell. Melissa. És òptim per ser barrejat amb altres olis. Té efectes sedants, digestius i tonifi-cants, però també pot irritar la pell. Per tant, es recomana no untar-se’n ni utilitzar-lo enbanys.Alfàbrega. Té qualitats antisèptiques. Vaporitzat i barrejat amb altres olis, es pot utilitzartant per a massatges com per a banys. Lavanda. És un dels olis essencials més utilitzats per a massatges pel seu efecte calmantsobre el sistema nerviós. Herba llimona. La seva olor recorda la de la llimona. S’utilitza en cosmètica com a se-boreguladora afegida a xampús per a cabells grassos i en diversos cosmètics per a pellsgrasses. També és present en productes anticel·lulítics i s’utilitza en cremes per combatrel’acne. Sàndal. Se li atribueixen propietats afrodisíaques, alhora que el recomanen per prendrea la nit per ajudar a combatre l’insomni, així com per alleujar les tensions de tipus mus-cular.Arbre del te. L’arbre del te no té res a veure amb la planta de la qual s’obté el te que espren com a infusió. És un arbust australià que pertany a la mateixa família que l’eucaliptus.El seu oli essencial té propietats antisèptiques. També s’utilitza com a desodorant i espot emprar com a preventiu per evitar els polls.Ilang-ilang. Utilitzat a la indústria alimentària per aromatitzar gelats, melmelades, pansde pessic i altres dolços. Estimula la producció d’adrenalina.

a ciència n’avala les propietats i els usos tant en la indústria alimentàriacom en la cosmètica. Per obtenir un oli essencial, cal una gran quantitat de matèriaprimera, ja que el contingut total en olis essencials en una planta és molt baix, in-ferior a l’1%. Així, per obtenir un litre d’oli essencial pur de lavanda calen almenys250 quilos de planta fresca i, per disposar d’un litre d’oli essencial pur de rosa, calacumular tres tones de pètals de rosa. Els olis essencials també s’utilitzen en cos-mètica i perfumeria, remeis mèdics i populars, o fins i tot en la conservació d’ali-ments. També en la indústria de productes d’ús veterinari i insecticides,desodorants industrials i en la indústria tabaquera.

LOlisEssencialsEssencials

11

OLIS ESSENCIALS I REPORTATGE

Catalunya és capdavantera en la realització de tras-plantaments, també en l’àmbit internacional, gràcies ala generositat i l’altruisme de la població catalana, aixícom a l’esforç i l’efectivitat dels equips de coordinadorshospitalaris i centres per a la donació i el trasplantamentd’òrgans, juntament amb l’OCATT.

Catalunya, referent internacional en donacionsi trasplantaments

Els trasplantaments

L’èxitdel trasplantament a Catalunya

Es basa, principalment, en l’elevat nombre de tras-plantaments que es realitzen als centres catalans, ambuns percentatges de supervivència similars o fins i totsuperiors als de països del nostre entorn. Aquestesaltes xifres de trasplantaments representen una de lestaxes més elevades del món, molt per sobre, en casoscom el renal o l’hepàtic, de les de tots els païsoseuropeus o dels EUA.

L’esforç que s’ha fet a Catalunya per propiciar els tras-plantaments s’ha traduït, el 2011, en un elevat augmentd’aquests, amb un increment de prop d’un 20% respectea l’any anterior. Segons el director de l’OCATT, PereÀngel Montserrat, “aquestes dades suposen un augmentespectacular, ja que són les xifres més elevades delsdarrers 27 anys”.

A Catalunya s’han realitzat el 2011 un 20% més de trasplantamentsque l’any anterior. Les taxes de trasplantaments per milió d’habitantssón les més elevades del món

12

REPORTATGE I ELS TRASPLANTAMENTS

Organització Catalana de TrasplantamentsL’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) és un organisme que depèn del Departament deSalut. És responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb totes les fases delprocés de donació i trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules, així com d’avaluar els processos perassessorar el Departament de Salut sobre decisions clíniques i administratives. L’OCATT treballa deforma directa amb els professionals de la donació i el trasplantament, les associacions de pacients i lapoblació general, i configura una organització en xarxa que facilita la donació i el trasplantament, aixícom la distribució i l’intercanvi d’òrgans entre els hospitals de Catalunya, dels hospitals de Catalunyaamb la resta de l’Estat i de tot l’Estat espanyol amb la resta de països.

L’efectivitaten la donació d’òrgans

S’ha demostrat any rere any a Catalunyaque el nombre de trasplantaments és su-perior al de qualsevol altra comunitatautònoma de l’Estat i on les taxes permilió d’habitants són les més elevadesdel món.

En els primers onze mesos del 2011, ladonació ha experimentat un incrementdel 21%, mentre que les negatives a ladonació han disminuït 6,5 punts i s’hansituat en el 15%.

Dels 829 trasplantaments realitzats delgener al novembre del 2011 a Catalunya,només 138 han estat de donants vius(131 de ronyó i 7 de fetge).

Per òrgans, s’ha detectat un augment del26% dels trasplantaments de ronyó (534trasplantaments, rècord absolut en unany natural), del 19% dels de fetge (177trasplantaments) i del 32% dels de cor(50 trasplantaments). Pel que fa als depulmó (47 trasplantaments) i de pàncrees(21 trasplantaments), s’ha produït unadisminució de l’activitat superior al 20%i al 9%, respectivament.

En aquestes dates, el nombre de donantsvàlids s’ha incrementat el 21%, xifra querepresenta un total de 224 donacions.Pel que fa a les llistes d’espera, el totalde persones que esperen un trasplanta-ment disminueix i, a finals de novembredel 2011, és de 1.277 pacients.

ELS TRASPLANTAMENTS I REPORTATGE

13

QUÈ SIGNIFICAUNA DIETA INADEQUADA?Quan es parla de dieta inadequada ens referima diverses coses. Perquè una dieta sigui ade-quada ens ha d’aportar tant l’energia com elsnutrients que l’organisme necessita

UNA DIETA INADEQUADA POT SER:• Que no aporti l’energia necessària, tant permanca com per excés.És perjudicial tant una aportacióexcessiva de calories com una de massa baixa. Tot estroba en l’equilibri. Tant l’obesitat com la desnutricióafecten la capacitat del sistema immunològic per combatreles infeccions. La quantitat d’energia que el cos necessitadiàriament depèn de diversos factors com l’edat, el sexe,el nivell d’activitat diària..., però el que sí que es potconcretar és que una dieta inferior a 1.500 calories nocobreix les necessitats nutricionals diàries.

• Que aporti massa greixos.Una dieta rica en greixosredueix la funció immunològica. Però no és només unaqüestió de quantitat, sinó de la qualitat o procedència delsgreixos, si són principalment d’origen animal o vegetal.Els greixos vegetals són saludables i necessaris en la dieta,com els olis i la fruita seca, i també els del peix blau, ja quecontenen àcids grassos que són essencials per al nostreorganisme.

• Que no aporti els nutrients necessaris. Quanparlem del sistema immunològic, hi ha una sèrie denutrients que no poden faltar si volem mantenir en estatòptim les defenses, com ara determinades vitamines i mi-nerals. Les vitamines són la A, la C i la E, i algunes delgrup B. Els minerals són el ferro, el coure, el zinc i elseleni.

ALIMENTACIÓ I DEFENSESD’entrada, cal deixar clar que simplement es tracta de

seguir una dieta equilibrada, com ho és la dieta mediterrània.Si mirem, però, quins aliments contenen aquestes vitaminesi minerals necessaris per a les defenses ens adonarem enquè consisteix en una alimentació variada:

• Les vitamines C i E i precursora de la vitaminaA les trobem en la fruita (cítrics, meló, fruita de color ver-mell-taronja i fruita tropical), en verdures (vegetals defulla verda, les de color ataronjat i les de la família de lacol) i en els olis vegetals.

• La vitamina A es troba en lactis i ous.

• Les vitamines del grup B, en la fruita seca, elscereals de gra sencer i els llegums.

• Els minerals com el ferro, el coure, el zinc i elseleni els aporten aliments d’origen animal com la carn,el peix, els ous i els lactis. També es poden obtenir a travésd’aliments vegetals com els llegums, els cereals de grasencer, la fruita i la verdura.

Els aliments vegetals són especialment importants, lafruita, les verdures i les hortalisses, i s’han de consumirdiàriament. Es recomanen 2-3 racions de fruita i 2 de ver-dures i hortalisses al dia.

L’alimentació influeix de manera important en lesdefenses de l’organisme o sistema immunològic. Unadieta inadequada repercuteix directament en unadisminució de les defenses. Altres factors que tambéhi poden influenciar són l’estrès perllongat, els canvisbruscos de temperatura, un descans insuficient...

Alimentació idefenses del cos

14

DE PETITS I ALIMENTACIÓ I DEFENSES DEL COS

L’alimentació és un aspecte bàsicque s’ha de cuidar si volem reforçarles defenses de l’orgamisme

.......................................................................................

.......................................................................................

DRA. ANTONIETA BARAHONAMetgessa. Especialista en Nutrició

Es considera que un nen pateix restrenyimentquan presenta algun d’aquests símptomes:

• Retard o dificultat per a la defecació de mésde 2 setmanes de durada.

• Eliminació de deposicions dures o molt volumi-noses.

• Dolor en la defecació.

En el 95% dels casos l’origen és idiopàtic, és a dir, se’ndesconeix la causa, i només un 5% són secundaris a alguntipus de malaltia.

Hi ha múltiples factors implicats: constitucionals (diferentsformes de l’intestí), hereditaris (trànsits intestinals lents)o psicològics (por a la defecació), però en la majoria delscasos una dieta inadequada pot causar o empitjorar elproblema.

ALGUNS CONSELLS PER EVITAREL RESTRENYIMENTConsells per evitar el restrenyiment o millorar-lo un copestablert:

• S’ha de beure molt líquid: l’aigua és fonamentalperquè els excrements es moguin fàcilment pel tracte gas-trointestinal. Un nen en edat escolar hauria de beure uns3 o 4 gots d’aigua al dia, i més si és època estival o faexercici físic. Els sucs de fruita industrials no són recoma-nables, ja que contenen molts sucres, però sí que ho sónels sucs de fruita naturals.

• Dieta rica en fibra: la fibra, present en aliments comfruita, verdura i cereals integrals, no es digereix. Per tant,ajuda que el trànsit intestinal sigui l’adequat. Per contra,aliments rics en greixos, sucres o midó alenteixen el pasdels aliments per l’intestí, de manera que s’afavoreix elrestrenyiment.

• Cal seguir un horari d’àpats regular: atès que elmenjar estimula naturalment el moviment intestinal, ésimportant establir un horari d’àpats per habituar l’orga-nisme.

• S’ha d’acostumar el nen a l’hàbit d’anar albany: és important crear una rutina d’anar al bany. S’had’acostumar el nen que cada dia s’assegui al vàter més o

menys a la mateixa hora, durant uns 10-15 minuts i prefe-rentment després dels àpats, ja que és llavors quan es pro-dueixen la majoria de moviments intestinals.

• S’han d’evitar els banys hostils: cal tenir encompte que la major part dels banys estan dissenyats pera adults. Per tant, s’ha d’intentar que el nen no vegi elbany com un ter-ritori hostil. El nen ha de poder recolzarels peus a terra o en una alça, i sobretot en els més petits,la presència dels pares els ajuda a donar confiança.

• S’ha d’anar al bany quan se’n té ganes: els nenssolen evitar anar al bany encara que en tinguin la necessitat,per múltiples raons: no volen interrompre el joc, els favergonya preguntar a un adult si se’ls permet anar-hi(molt freqüentment al col·legi), els disgusten els banysfora de casa, etc. És important no ignorar aquestes urgències,ja que, a posteriori, anar al bany resultarà més complicat.

• Cal fer exercici físic: l’exercici físic diari ajuda a aug-mentar els moviments intestinals i, per tant, es recomanacom a mínim uns 30 minuts diaris d’activitat física (caminar,córrer, jugar a pilota...).

No es recomana l’administració de laxants ni de cap altramedicació per combatre el restrenyiment sense prescripciómèdica, i si el restrenyiment dura més de dues o tres set-manes o va acompanyat de dolor intens en la defecació oemissió de sang amb la femta, cal consultar-ho amb el pe-diatre.

Per aconseguir un bon trànsit intestinalés imprescindible una dieta rica en aigua

i fibra dietètica (fruita i verdura) ino tant en proteïnes i hidrats de carboni

Restrenyimenten la infància

DRA. MARIA CHINÉ SEGURAPediatra. ABS Bordeta-Magraners. LleidaUnitat de Pneumologia Pediàtrica. HUAV

Clínica Perpetu Socors. Lleida

15

RESTRENYIMENT EN LA INFÀNCIA I DE PETITS

El restrenyiment és un problema molt freqüent en lainfància que pot afectar fins al 8% de la poblaciópediàtrica

La seguretatajuda al plaerÉs important utilitzar

les mesures adequades per a laprevenció d’un embaràs

i de les infeccions detransmissió sexual

L’Organització Mundial de la Salutparla de salut sexual “com un estat de benestarfísic, emocional, mental i social en relació ambla sexualitat; no és només l’absència de malaltia,disfunció o incapacitat, sinó que la salut sexualrequereix una aproximació positiva i respectuosaa la sexualitat i a les relacions sexuals, així coma la possibilitat de tenir experiències sexualsplaents i segures, lliures de coerció, discriminaciói violència. Perquè la salut sexual s’assoleixi i esmantingui, han de ser respectats, protegits i sa-tisfets els drets sexuals de totes les persones”.

Alguns dels factors afavoridorsd’una sexualitat satisfactòriasón l’autoconeixement, l’autoestima,la capacitat de negociació i l’actitud activa

adolescènciaI SEXUALITAT

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’e-ducació sexual i l’adquisició d’habilitats sobre lasexualitat i les relacions humanes evita problemes desalut i motiva actituds més responsables i saludables.Des que naixem tenim sexualitat. Com se sent, com esviu i com s’expressa la sexualitat forma part d’unprocés d’aprenentatge i socialització que es veurà in-fluenciat per les experiències que hem anat interioritzantal llarg de la nostra infància. El nostre entorn mésproper (família, escola, amics...), així com la societat ila cultura en què vivim, aniran omplint de contingutsla nostra manera d’entendre i compartir la sexualitat.

L’educació sexual rebuda tindrà una influència decisivaen les relacions sexuals posteriors. L’expressió de lasexualitat tindrà un paper essencial en el desenvolu-pament com a persones i s’anirà construint al llarg detota la nostra vida. Per tant, si volem que els nostresfills gaudeixin d’una sexualitat sana i responsable, hemd’anar-los educant des que són petits; per això, és con-venient parlar-los dels temes que els preocupen rela-cionats amb la sexualitat, sempre atenent a l’etapa dedesenvolupament en què es trobin.

La identitat sexual s’anirà configurant des del naixementde la persona, al llarg d’un procés d’aprenentatge i so-cialització que es veurà influenciat pel nostre cos sexuat,per les característiques personals i les experiènciesafectives de la nostra infantesa, així com per altresfactors del nostre entorn social (família, escola, grupd’amics, mitjans de comunicació, etc.).

16

REPORTATGE I LA SEXUALITAT EN L’ADOLESCÈNCIA

MIREIA PASCUALInfermera

Àmbit d’Atenció Primària

“Pensar que ja se sap quasi tot i que no és im-portant informar-se.” Prendre les precaucionsadequades és l’única manera de prevenir.

“Pensar que tot això a mi no em passarà.” Sino prens les precaucions necessàries, tens elsmateixos riscos que qualsevol altra persona.

“Pensar que la primera vegada no passa res.”Sense precaucions, el primer cop pot ser, perexemple, un embaràs.

“Pensar que rentant-se després no hi ha riscd’embaràs.” No evita els embarassos.

“Pensar que si es realitza l’acte sexual dret nopassa res.” També pot ser un embaràs.

“Pensar que la marxa enrere o fer només unapenetració abans de posar-se el preservatiu noté risc.” No protegeix de les malalties de trans-missió sexual i, a més, tampoc evita l’embaràs.

“Pensar que amb la regla no passa res.” Tot ique el més normal és que l’òvul surti de l’ovaridues setmanes abans de la regla i la fecundaciósigui entre les 24 i 72 hores després de l’ovulació,una dona pot quedar embarassada durant laregla.

EL PROFESSIONAL QUE TRACTI AMBADOLESCENTS POT ACLARIR-LOS

Errors o malentesosque existeixen entre elsjoves en relació amb lesrelacions sexuals

Així doncs, hi prendran part tant aspectes personalscom culturals de la nostra societat, com ara el desigdels pares, i com aquest es reflecteix en els fills; laconstitució anatòmica; les identificacions; les normesi prohibicions; els missatges, i les creences i les vivènciesen l’entorn familiar i social més pròxim.

1717

JESÚS MARCELINO REYES i ARIAN MARCELINO ARGEMÍPodòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica

ESTUDI BIOMECÀNICDE LA MARXA

PODOLOGIA ESPORTIVA

PODOLOGIA INFANTIL

CIRURGIA OBERTA /CIRURGIA MIS

ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU

18

PUBLIREPORTATGE I LA CLÍNICA DE PODOLOGIA

La passió perCÓRREREstem davant una nova situació. Personesde totes les edats surten al carrer i es posena córrer. Els hàbits alimentaris milloren, el ta-baquisme disminueix i la il·lusió per una vidamés sana conflueixen en un punt central, elrunning. Des d’aquí la meva enhorabonaper a tots aquells que ho han provat i elsanimo a seguir-ho fent.

D’altra banda, els centres de podologia,traumatologia i fisioteràpia s’omplen de pa-cients que fins avui dia estaven sans i quearran de realitzar aquesta activitat esportivatan recomanable pateixen tot tipus de lesionsi dolors.

Problemes d’uncalçat inadequat?

Actualment es venen sabati-lles esportives especialitza-des per a tot tipus de te-rrenys, per a la durada delsentrenaments, en funció delpes del corredor, etc. Pertant, el que és realment im-portant és un bon assesso-rament.

>>

La preparació física és important i els entrenamentsprogressius i personalitzats, que són la base perevitar les lesions, són presents en la majoria decentres esportius i clubs de running.

Per què es pateixen tantes lesionsen un esport tan natural com có-rrer?L’aparell locomotor està format pel sistema osteoar-ticular (ossos, articulacions i lligaments) i pel sistemamuscular (músculs i tendons) i la majoria de les per-sones tenen petites imperfeccions o característiquesque formen part de la idiosincràsia de cadascú.

Són alteracions biomecàniques lleus que passendesapercebudes fins i tot si es practiquen esportsde forma amateur i, sobretot, de forma variada. Encanvi, el running és una disciplina que pot portar adesenvolupar aquestes alteracions en problemes re-als.

“Running”Una disciplina unidireccionali repetitivaÉs una disciplina unidireccional i repetitiva: les arti-culacions i els grups musculars pateixen més queen un esport més variat que alterni canvis de ritme,canvis de direcció, repòs, etc. Si tenim una alteracióbiomecànica, el desgast o l’estrès que puguin patirserà més gran quan es corre, ja que sempre faremservir els mateixos elements de l’aparell locomotor.

El calçat esportiu ha intentat corregir aquesta pro-blemàtica amb sabatilles pronadores o supinadores,però el peu no va sol, no és un element independentde la resta del cos i, per tant, està directament rela-cionat amb les extremitats inferiors i les articulacionsdel genoll i del maluc.

Tant la pronació com la supinació del peu, en concretde l’articulació subastragalina, és un moviment queve condicionat per la torsió de la tíbia, pel grau devarisme tibial i del valguisme del genoll, per la torsiófemoral i per la capacitat de rotació de l’articulaciócoxofemoral.

És a dir, per l’anatomia dels ossos de les extremitatsinferiors i la funcionalitat de les articulacions deturmell, genoll i maluc, també està influenciat pel tomuscular i per les característiques del teixit connec-tiu.

I aquest moviment (pronosupinació) es desenvolupaen un sol pla de l’espai. S’han de tenir en comptetots els moviments de tots els plans, tant del peucom de les extremitats inferiors, per poder oferir undiagnòstic clar.

ENS HEM TRASLLADAT:

C/ Segrià, 45 · 25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 www.laclinicadepodologia.com · info@laclinicadepodologia.com

Recomanem a tots els esportistes“amateurs” i als que s’hi volenincorporar que realitzin un estudibiomecànic a càrrec del podòlegper evitar lesions i millorar elseu rendiment

>>

19

LA CLÍNICA DE PODOLOGIA I PUBLIREPORTATGE

PODOLOGIAesportivaÉs una especialitat queestudia la biomecànicade l’aparell locomotoren condicionsespecífiques per a cadatipus d’esport

Quarts de sis del matí. Sona el despertador. M’aixecod’un salt del llit. Haig d’estar presentable perquè a lesset en punt ja arriben els esportistes més matiners.

Poso la calefacció, controlo l’aigua calenta, preparoles tovalloles, mesuro els paràmetres higiènics de lesaigües, escombro la recepció, endollo els quioscos,apujo els torns...

Ja arriba el primer! Un somriure. Un bon dia afectuósi un desig sincer que quan torni a sortir per aquestaporta el comiat porti una càrrega de satisfacció i be-nestar.

Em poso les malles, les sabatilles, la música... i a pe-dalar! Després vindrà un dance, un pump up i un ab-doestira. Preparo la llitera i els olis per a un massatge,obro la font de gel, preparo la dieta de la Teresa iacompanyo en Josep per al seu tractament de reha-bilitació. Ajusto l’UVA. Recullo les tovalloles, netejo elsvestidors i pujo a la bici de PoolBike. L’aigua està te-bieta... Al punt! Música!!

No me n’adono i estic acomiadant els últims abonats.Han fet un pàdel i he de tancar els llums. Em fan l’u-llet... Fan cara de cansats, però estan satisfets.

Encara queda una estona: tancar paperassa adminis-trativa, enviar quatre correus que han quedat pen-dents, repassar les dutxes, els lavabos, la sala social...

Tot ha de quedar perfecte. Demà us tornarem a tenirper aquí. Sou el veritable sentit de la nostra tasca.

Tot l’equip humà de Royal Lleida es tornarà a aixecar,com una sola persona, per donar el millor de cadascúi aconseguir el nostre repte: tenir cura de tots vosal-tres, de la vostra salut, del vostre benestar.

Gràcies, sincerament, per confiaren el nostre projecte!

Royal Lleida etsuggereix aquest mes

Promoció PrimerAniversari per a

nous socis

El programa d’activitats del Primer AniversariEstigueu atents a la nostra pàgina web!

Del 23 de febrer al 31 de març, proveu el nostregimnàs durant una setmana GRATIS!

I si t’hi quedes, et farem un regal molt especial…

PUBLIREPORTATGE I ROYAL LLEIDA

20

21

HOSPITAL MONTSERRAT I REPORTATGE

L’any 2010, la Comissió Europea va proposar de-signar l’any 2012 ANY EUROPEU DE L’ENVELLI-MENT ACTIU. Aquesta iniciativa té com a objectiuajudar que les persones grans, cada vegada mésnombroses a Europa, puguin jugar un paper actiuen la societat, i animar-les a envellir en bona salutfísica, mental i social.

En els últims temps, s’ha aconseguit que l’envellimentde les persones sigui una etapa llarga i saludable de laseva vida. Ara el repte que se’ns planteja és que aquestenvelliment sigui actiu.

El terme actiu significa la possibilitat d’una participacióconstant de les persones grans en les activitats econò-miques, socials, culturals, espirituals i ciutadanes, enla mesura dels seus desitjos i les seves capacitats.Actuar per a un “envelliment actiu” consisteix pri-cipalment a augmentar les possibilitats que la gentgran pugui continuar conservant un rol dinàmic dinsde la comunitat.

La Unió Europea pateix un envelliment demogràficimportant: es calcula que a partir del 2012 la poblacióde més de 60 anys anirà creixent a raó de més de 2milions de persones per any. El període més difícilserà segurament el que va del 2015 al 2035, és a dir,quan la generació del baby-boom arribarà a l’edat dela jubilació. Els responsables polítics han de tenir encompte aquest fet i la seva incidència sobre els serveisi les finances públiques.

ENVELLIMENT ACTIUL’envelliment és un procés que pateixen tots els éssers vius. Fins i tot les coses inanimades envelleixen

“ACTUAR PER A UN “ENVELLIMENT

ACTIU” CONSISTEIX PRINCIPALMENTA AUGMENTAR LES POSSIBILITATS

QUE LA GENT GRAN PUGUI CONTINUARCONSERVANT UN ROL DINÀMIC DINS DE

LA COMUNITAT

22

PUBLIREPORTATGE I COL·LEGI OFICIAL DE TREBALL SOCIAL DE CATALUNYA

PILAR PLANELLA I RUBINAT, Treballadora social

Què és l’envelliment actiu?ÉS EL PROCÉS D’OPTIMITZACIÓ DE LES OPOR-TUNITATS DE PARTICIPACIÓ, SALUT I SEGURE-TAT DE LES PERSONES GRANS:

1. OPORTUNITATS D’EDUCACIÓ I APRENENTATGELes possibilitats d’aprenentatge es donen al llarg de tota lavida, encara que aquestes aptituds evolucionen i es transfor-men amb l’edat. La societat de la informació i del coneixe-ment evoluciona i canvia de forma molt ràpida. Envellir enaquest escenari implica afrontar canvis personals en una so-cietat molt diferent a la que les persones grans van viure enla seva infantesa i joventut.

2. OPORTUNITATS DE TEMPS LLIURE CREATIU, ÚTIL I DE RELACIÓ

Les llars de jubilats, els esplais i els clubs continuen sent aracom ara els serveis que, de forma majoritària, ofereixen al-ternatives de temps lliure i d’oci per a les persones grans.Des de la dècada dels 70, quan es van crear els primers es-plais, les funcions d’aquests equipaments han canviat i s’hanadaptat a les noves demandes i necessitats de les personesgrans i són, avui dia, centres on es poden dur a terme unagran varietat d’activitats.

3. OPORTUNITATS DE PARTICIPACIÓI VOLUNTARIAT

Amb l’exercici del voluntariat la persona adquireix conscièn-cia solidària mitjançant un compromís d’actuació a favor dela societat i la persona. En el voluntariat sènior, l’experiènciaes converteix en una potent eina inclusiva, educadora i par-ticipativa. D’aquesta manera l’aprenentatge i l’ensenyamentsón dos elements que conflueixen alhora.

4. OPORTUNITATS PER VIURE EN COMUNITATUn habitatge digne i accessible és imprescindible per a unavida autònoma i integrada socialment. S’han de crear espaisdomèstics segurs que facilitin l’activitat quotidiana de les per-sones grans i en potenciïn l’autonomia i les seves capacitatsperquè puguin exercir els seus drets com a ciutadans.

Les polítiques públiques tendeixen a articular tot un seguit derecursos i programes per tal de facilitar l’estada de la personagran al seu domicili tant de temps com sigui possible i sempreque quedi garantida la seva seguretat i qualitat de vida.

L’envelliment actiu ens implica a tots,ciutadans i administracions, i hemde treballar plegats per garantir-lo

23

PUBLIREPORTATGE I INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER

24

L’esterilitat ha pogut canviar la història. Van ser estèrils Cèsar, Claudi,August, Enric II, V, VI, VIII d’Anglaterra, Frederic el Gran i Lluís XVIII.Ningú sap què hauria passat si no haguessin estat estèrils... Al ReialDecret 363/1995, de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene, que depèndel Ministeri de Treball i Afers Socials, es recull una classificació desubstàncies formalment tòxiques per a la reproducció humana.

AGENTS TÒXICSamb potencial efecte reproductiu advers

Tòxics químicsHidrocarburs, bromocloropropans,pesticides, insecticides, detergents, fer-tilitzants, metalls (plom, zinc, manga-nès, calci, potassi) i dioxines.

Tòxics físicsIsòtops radioactius i calor. Hi ha unaassociació entre l’increment de la tem-peratura escrotal i la reducció de laqualitat del semen, però es desconeixsi la utilització de roba interior ajustadaempitjora la fertilitat.

Els tòxics alteren el funcionament nor-mal de les gònades (ovaris i testicles),alteren la informació hereditària i elsistema endocrí.

Poden produir quadres patològics quees manifestin amb disminució del desigsexual, alteracions de la funció endo-crina, alteració en la formació d’es-permatozous i oòcits i durada de lavida reproductiva.

L’estil de vidai L’ESTERILITAT

............................................

Hi ha una sèrie desubstàncies químiques,fenòmens físics i hàbitsde vida que, si actuen sobrel’organisme de l’home ode la dona, poden alterarla salut reproductiva

Dr. GemmaValls RicartEspecialistaen Ginecologiai Obstetrícia

“

“

INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER I PUBLIREPORTATGE

25

Institut de ReproduccióCEFER-LLEIDA

C/ Governador Montcada, 13 baixos25002 Lleida · Espanya973 27 30 69Fax. 973 26 87 29lleida@institutocefer.comwww.institutocefer.com

L’Institut CEFER és membre fundador d’ANACER (Asociación Nacional de Clínicas Privadas de Reproducción). ISO 9001:2008

HÀBITS DE VIDAamb potencial efecte reproductiu advers

EDAT AVANÇADAL’edat de l’home és poc rellevant, però ésevident que el pas dels anys, especialmentla longevitat, disminueix la probabilitatde concebre. La de la dona condicionadefinitivament la capacitat reproductiva.És evident la disminució de la qualitatovocitària, les anomalies cromosòmiquesi els defectes genètics dels oòcits a partirdels 35 anys.

OBESITATLa dona amb un IMC (índex de massacorporal) >29 té més dificultat per con-cebre. Si també té anovulació (amb faltade menstruacions), la pèrdua de pes mi-llorarà les possibilitats d’aconseguir l’em-baràs. Una dieta sana i exercici millorenles possibilitats de concebre. Els homesamb un IMC >29 també tenen probable-ment la fertilitat reduïda.

PRIMESAEn dones amb un IMC <19, amb reglesirregulars o amenorrea (falta de mens-truació), un increment de pes probable-ment augmenti les possibilitats per con-cebre.

ALCOHOLL’excés d’alcohol redueix la qualitat delsemen. Les parelles que busquen embaràshan de reduir la ingesta d’alcohol.

TABACEl tabaquisme, tant actiu com passiu,probablement redueix la fertilitat femeninai la qualitat seminal.

CAFEÏNANo existeix una clara evidència entre elconsum de cafè, te o refrescs amb cafeï-na.

DROGUES I FÀRMACSDiferents drogues i fàrmacs afecten lafertilitat masculina i femenina. En la pa-rella infèrtil, hem d’investigar l’ús d’a-questes substàncies.

TÒXICS LABORALSAlgunes feines poden exposar a riscosrelacionats amb una reducció de la fertilitatmasculina i femenina. S’han de seguirmesures preventives per preservar-la,com vacunar-se; bones pràctiques d’hi-giene, com rentar-se les mans, i mesuresuniversals, en professionals sanitàries,farmacèutiques, veterinàries, treballadoresque tenen cura d’animals, treballadoresen contacte amb nens, treballadores del’àrea electrònica i semiconductors, tre-balladores del tèxtil, fabricants de bateries,soldadores, reparadores de radiadors,pintores de ponts, persones que treballenprop del foc i rehabilitadores de cases, itreballadores de la indústria d’energianuclear.

ESTRÈSL’estrès pot afectar la relació de parella,probablement disminueix la libido i lafreqüència de coits, i augmenta, per aquestmotiu, els problemes de fertilitat. Tan-mateix, l’esterilitat, l’estudi d’esterilitat iel tractament produeixen estrès.

26

27

ILERDENT I PUBLIREPORTATGE

La Clínica Dental Ilerdent, amb el seuafany continu per posar al vostre abastels darrers avenços i coneixementsen salut dental, ha apostat pel PRGF(Plasma Ric en Factors de Creixement)com a tècnica de regeneració òssia ide teixits. Fa més de dos anys queIlerdent utilitza aquest procedimenten els seus tractaments dentals i elsresultats obtinguts són molt satisfac-toris.

Així, el doctor Miquel Gensana ensexplica que “amb aquest procedi-ment estem aconseguint regenerarl’os de la mandíbula després d’ex-treure peces dentals o en cas dedefectes o pèrdues de massa òssia,de manera que si hem de col·locarimplants, aquests queden molt mésintegrats i consolidats”.

I és que la Clínica Dental Ilerdentestà aconseguint molts bons resultatsamb aquesta tècnica que es basa enl’ús de les mateixes proteïnes del pa-cient per dur a terme o accelerar elprocés de reparació, ja que, com as-senyala Gensana, “el PRGF possi-bilita també la cicatrització de lesferides en menys temps o la rege-

neració de zones després d’extirparun quist, alhora que disminueix lesinflamacions i redueix el risc decomplicacions”.

En què consisteix el PRGF?Quan ens fem una ferida, el cosallibera un conjunt de proteïnes (sen-yals cel·lulars) per estimular el procésde reparació d’aquesta ferida. Es trac-ta, per tant, d’aprofitar aquest meca-nisme natural del cos humà. Aixídoncs, Gensana ens explica: “ElPRGF consisteix a extreure una pe-tita quantitat de sang del pacient,de la qual s’aïllen les proteïnes res-ponsables de la cicatrització i de laregeneració de teixits per poder-les aplicar sobre la zona que hemde tractar, sempre segons unes do-sis terapèutiques, i així optimitzemel procés de curació i l’acceleremde forma natural.”

Avantatges del PRGFSón més de 10.000 els pacients trac-tats amb aquesta tècnica en diferentscamps de la medicina, i sempre ambresultats satisfactoris. Hem de teniren compte que parlem d’un procedi-

ment que fa ús de l’autofarmàcia del’organisme perquè són les proteïnesdel mateix pacient les encarregadesde la regeneració.

Així doncs, “aquest tractament potaplicar-se a la majoria de pacients,i és especialment beneficiós en casde persones diabètiques o fuma-dores, que sempre tenen més pro-blemes per cicatritzar”, afirma Gen-sana.

“L’odontologia és un camp de lamedicina en evolució que està ex-perimentant avenços molt impor-tants.

A Ilerdent estem en innovació con-tínua per poder oferir als nostrespacients les tècniques i tecnologiesd’avantguarda, com el PRGF i lainstal·lació recent d’un aparell TACque ens permetrà fer diagnòsticsde manera més fiable i còmoda”,conclou Gensana.

Ilerdent apostaper la regeneracióòssia i la reparacióde teixitsLa clínica dental aplica el plasma

ric en factors de creixement amb

resultats altament satisfactoris

Dr. MiquelGensana

A Clínica Sanza apliquem el Weekend Lift des de la nostrainauguració, i actualment és el tractament més demanat,atesa la seva gran efectivitat, senzillesa i ràpida recuperació—és pràcticament indolor—, per la naturalitat, finor ielegància que proporciona al rostre i pel baix cost econò-mic.

QUÈ ÉS?A l’Amèrica del Nord i en d’altres països amb tanta tradicióen cirurgia estètica com el Brasil i Veneçuela han encunyatel terme weekend lift (lífting de cap de setmana), en què en-globen una sèrie de procediments esteticoquirúrgics míni-mament invasius i ambulatoris que permeten recuperar de5 a 20 anys de joventut de la cara i el coll d’una formaràpida, senzilla, natural i elegant.

El Weekend Lift és la solució ideal quancosmetologia, cremes, vitamines i infiltracionsno funcionen, o quan no s’obté una milloravisible amb l’aparatologia convencional, car-boxiteràpia, teràpia làser o radiofreqüència

El líftingdel SEGLE XXI

28

PUBLIREPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT

WEEKEND LIFT,el nou conceptede rejoveniment facialde Clínica Sanza Lleida

MÉS RÀPID, MÉS SEGUR,MENYS INVASIU IAMB MILLORS RESULTATS

«

636 64 39 38 • Bisbe Torres, 13 • 25002 Lleida

www.clinicasanzalleida.com · www.montserrat.nehos.com

29

HOSPITAL MONTSERRAT I PUBLIREPORTATGE

EN QUÈ CONSISTEIX?És una tècnica pràcticament indolora i efectiva que es practica enconsulta sota anestèsia local. Consisteix en un senzill estirament dela pell de la cara i el coll mitjançant uns punts, tensant però sense ferperdre l’expressió.Posteriorment al procediment, col·loquem un embenat de 24 a 48hores (cap de setmana) i en retirar-lo ja observem el resultat sensegairebé inflamació ni blaus. El Weekend Lift ha estat introduït fa poc temps a l’Estat espanyol perClínica Sanza, pionera en aquest tipus de procediments, i, gràcies alsexcel·lents resultats obtinguts, la pràctica d’aquesta tècnica és quoti-diana.

A QUI ES POT APLICAR?Està indicat indistintament en dones o homes, entre 40 i 70 anys,fins i tot més joves, en els quals els estigmes de l’envelliment són in-cipients i es requereix una solució ràpida, senzilla i no tan aparatosacom un lífting convencional.

EL PREOPERATORI És senzill. El pacient pot fer vida normal fins al moment de la intervenció.

ABANS

ABANS

DESPRÉS

DESPRÉS

LA INTERVENCIÓ PAS A PASAnestèsia local.Es practica una incisió mínima i oculta al voltant del lòbul de l’orella. S’aïlla l’SMAS (musculoaponeuròtic superficial).Se’n retira l’excedent i es fixa en una nova posició. Es tanca amb una sutura.Es retira al cap d’una setmana.No necessita hospitalització.

EL POSTOPERATORILa majoria dels pacients poden sortir al carrer l’endemà de la inter-venció. Rarament apareixen hematomes, però sí que sol haver-hiuna petita inflamació que dura només uns tres dies. Per resguardar-se d’infeccions, el pacient haurà de portar un embenatdurant les primeres 24 hores.

Estiraments de pell,

de cara i de coll

UNA DE LES PREGUNTES FREQÜENTS ÉS:FA MAL? GENS NI MICA. NO FA MAL. LA SENSACIÓÉS D’UNA LLEUGERA TENSIÓ DARRERE DE LES ORELLESELS TRES DIES SEGÜENTS A LA INTERVENCIÓ, QUE VADISMINUINT A MESURA QUE PASSEN LES HORES

CIRURGIA PLÀSTICA iestètica de la mama

30

ACTUALITAT I CIRURGIA PLÀSTICA I ESTÈTICA DE LA MAMA

Perquè és indiscutible la importància de la mama per A una dona, nonomés des del punt de vista estètic o mèdic, sinó també psicològic, iperquè es clau en la seva vida afectiva perquè està intrínsecamentunida a la resta de la seva imatge corporal i al fet de la maternitat, lacirurgia estètica, plàstica i reparadora s’ha ocupat abastament desde sempre de millorar-ne els principals inestetismes. Repassem arasuccintament quins són els principals tractaments que aquesta es-pecialitat quirúrgica ens ofereix en aquest àmbit.

L’augment mamari, tècnicament co-negut com mamoplàstia d’augment,és un procediment quirúrgic per mi-llorar la mida i la forma del pit femenímitjançant la introducció d’una pròtesisota la mama que s’utilitza en les si-tuacions següents:

• En pits considerats massa petitsper la pacient

• Per corregir la disminució del pitque es produeix després d’algunsembarassos i/o lactància

• Per corregir una diferència de midaentre ambdues mames

• Com a procediment reconstructordesprés de la cirurgia mamària

L’augment mamari amb finalitats es-tètiques no està inclòs dins de lesprestacions de la Seguretat Social,però sí la asimetria important i la re-construcció després d’una cirurgia

tumoral mamària. En la primera con-sulta, després de l’avaluació per partdel cirurgià de la mida i la forma delspits, fermesa de la pell i de l’estat

general de salut, es realitzarà tambéuna exploració i un estudi mamogràfic.Tot seguit, s’explicaran a la pacientles diferents tècniques que es podenemprar, els riscos i les limitacions decada una i es decidirà finalment lamida i la forma que tindran els seuspits. La cirurgia es realitza sempre enquiròfan i sota anestèsia general.Només en casos molt determinatses pot fer sota anestèsia local méssedació. La pròtesi es col·loca, segonsla tècnica, a través d’una petita incisióal voltant de l’arèola, al solc sota elpit o a l’aixella (Fig. 1) i es dipositasota el teixit mamari o sota el múscul.

El procediment dura entre 1 i 2 hores,i es deixen uns tubs de drenatgeque es retiren al cap d’unes hores.

La reducció de mames, o tècnicamentmamoplàstia de reducció, és un pro-cediment quirúrgic per disminuir lamida de les mames mitjançant l’ex-tirpació de greix, teixit mamari i pell.

S’aconsegueix així fer-les més petites,lleugeres i fermes, més proporcio-nades a la resta del cos. La tècnicatambé permet reduir la mida de l’a-rèola.

Les dones amb mames grans podenpresentar problemes derivats de l’ex-cés de pes mamari, com mal d’es-quena i cervical, irritacions de la pellsota el pit i, àdhuc, problemes respi-ratoris.

Si la dona vol donar el pit desprésd’un futur embaràs, no es recomana

Fig. 1: Augment mamari: aspecte post-operatori que mostra les vies d’abordatge

Fig.2: Aspecte postoperatori. Les cicatriussón permanents, però milloren moltamb el temps

AUGMENT DE MAMES

Les candidates idealsper a aquesta cirurgia

són dones sanes, emocionalment estables i amb

expectatives realistes

Per aquesta causa,la mamoplàstia de reduccióes realitza majoritàriament

per solucionar aquestsproblemes, més que no pas

per motius purament estètics

REDUCCIÓ DE MAMES

Un equipprofessionalal vostre serveicada dia

Dr. Javier Rodrigo Palacios, col·legiat 50/5011562

Especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica per la Universitat de Saragossa.Membre numerari de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE).Membre numerari de la Societat Vasco-Navarro-Riojano-Aragonesa de Cirurgia Pàstica (SVNRACP).Director mèdic i especialista per a l’atenció continuada al Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora del’Hospital Miguel Servet de Saragossa.

CIRURGIA PLÀSTICA iestètica de la mama

31

CIRURGIA PLÀSTICA I ESTÈTICA DE LA MAMA I ACTUALITAT

C/ Segrià, 26-30 - Passeig de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.ne-xusgroup.es

realitzar-la. La reducció mamària noestà inclosa dins de la Seguretat So-cial, llevat de casos extrems, conegutsamb el nom de gigantomàstia. La ci-rurgia, sempre hospitalària, es realitzasota anestèsia general i dura entre 2

i 4 hores. L’excés de pell, greix iteixit mamari s’extirpa a través d’unaincisió generalment en forma d’àncoraque envolta l’arèola, segueix verti-calment avall i acaba en una líniahoritzontal al solc submamari (Fig.

2). L’arèola conserva en la majoriade casos la sensibilitat.

Es col·loquen finalment uns tubs dedrenatge i un bandatge mamari, i esdóna l’alta normalment entre 2 i 3dies després.

ELEVACIÓ DE LA MAMALa tècnica anomenada mastopèxiaés el procediment quirúrgic per elevari millorar la forma de les mames cai-gudes. L’embaràs, la lactància, l’en-velliment i la força de la gravetat sónfactors que predisposen que la mamatendeixi a caure.

A més, a mesura que la pell perdelasticitat, la mama perd la sevaforma i cau. Quan la mama, a mésde caure, ha perdut o té poc volum,s’hi pot posar també una pròtesi.

Si la mida de l’arèola és gran, durantla mastopèxia es pot reduir.

Aquesta intervenció es realitza sempreen quiròfan, i es fa generalment sotaanestèsia general. Dura d’1,5 a 3,5hores. Normalment 24-48 hores des-prés ja es pot fer una vida gairebénormal. Temporalment, pot quedaruna disminució de la sensibilitat delsmugrons.

Els punts es retiren 7-14 dies després,i l’edema no cedeix completament

fins a les 3-6 setmanes. Cal saberque la mastopèxia deixa cicatriuspermanents, encara que es podendissimular sota el sostenidor.

RECONSTRUCCIÓ després de càncer de mamaÉs un dels procediments quirúrgicsmés segurs i agraïts per les pacients.

El desenvolupament de noves tècni-ques quirúrgiques possibilita crearuna mama molt semblant en tots elsaspectes a la no operada.

A més, en la majoria dels casos éspossible realitzar-la en la mateixa in-tervenció en la qual s’extirpa la mama,fet que evita a la pacient veure’smastectomitzada.

Atès el creixent interès i demandaque suscita aquesta intervenció, enparlarem més àmpliament en un pro-per article, de forma monogràfica.

• Recrear una mama d’aspecte natural, incloent-hi arèolai mugró

• Eliminar la necessitat de portar pròtesis externes de far-ciment i possibilitar portar peces de roba que no serienpossibles sense la reconstrucció (banyadors, escots...)

• Omplir el buit i la deformitat que pot quedar al tòrax• Restaurar la imatge corporal i millorar la qualitat de vidade la pacient. Tot això li comporta més estabilitat emo-cional, fet que permet enfrontar-se de manera méspositiva a la malaltia i portar una vida social i sexualmés activa

FINALITAT DE LA RECONSTRUCCIÓ

vui dia es tendeixa combinar diver-ses d’aquestestècniques en unmateix pacient perindividualitzar-loper a cada cas

concret, tractar diversos problemesalhora i, en definitiva, millorar-neels resultats.

Després del pertinent estudi der-matològic i morfològic facial, empremcombinades algunes de les següentstècniques per restaurar volums, ele-var teixits, eliminar arrugues i hidratari millorar la qualitat i la textura de lapell:

• Implants: injecció de biomaterialsper omplir i eliminar arrugues ocrear volums.

• Toxina botulínica: tractament dereferència per a les arrugues d’ex-pressió que proporciona un incom-parable efecte tensor i una gran llu-minositat.

• Remodelació labial: redefinir elcontorn labial i millorar la seva formai volum mitjançant la injecció d’im-plants biocompatibles.

· Biomesoteràpia: injecció dèrmicade vitamines, aminoàcids i mineralsper millorar la qualitat i la textura dela pell.

• Biorevitalització cutània: meso-teràpia ampliada en què es realitza,a més, la microinjecció de precursorsde la matriu dèrmica per millorar-ne la turgència i l’elasticitat.

• Plasma ric en factors de creixe-ment: injecció dels propis factorsde creixement epidèrmic provinentsde les plaquetes, que comportenun efecte revitalitzador i rejovenidorincomparable.

• Pílings mèdics: renovació de lescapes de la pell mitjançant l’aplicacióexterna de substàncies químiques.

• Radiofreqüència: aparell per trac-tar la flacciditat cutània de la cara,el coll i l’escot.

• IPL mèdic: una font de llum quefrena i combat l’envelliment de lapell i millora gradualment la sevatonalitat i textura, n’elimina alhorataques, rojors, porus dilatats i arru-gues fines.

• Làser mèdic: per eliminar lesionspigmentades, vasculars i renovarles capes de la pell.

Algunes combinacions d’aquestestècniques, per la seva eficàcia opopularitat, ja tenen fins i tot nom,com la mesoplàstia facial o l’ano-menat lífting líquid.

LA MESOPLÀSTIA FACIALConsisteix en la injecció d’un còctelde substàncies bioestimuladores,oligoelements, vitamines i antioxi-dants juntament amb àcid hialurònicde diferents graus de reticulació se-gons els volums que cal corregir,toxina botulínica per a les arruguesdinàmiques i altres substàncies es-pecífiques per al tractament del des-penjament del teixit cutani. La me-soplàstia facial es realitza general-ment en un parell de sessions isota anestèsia local. El tractamentno té cap efecte secundari, tret d’al-guna vermellor o hematoma, fet pelqual el pacient pot reincorporar-sede seguida a la seva activitat quoti-diana.

LÍFTING LÍQUIDEl lífting líquid és una mesoplàstiaampliada en la qual es tracten, demanera personalitzada, els tres ter-ços facials en funció de les neces-

sitats del pacient i, a més, tambéles àrees malar (pòmuls) i mandi-bular, restaurant-les, redefinint-les iredibuixant-les. Es duu a terme ambanestèsia tòpica i local, que gene-ralment es tolera molt bé. Els efectessecundaris es redueixen a un discretedema durant 2-3 dies i algun pos-sible hematoma. Els resultats d’amb-dues tècniques són espectaculars ia la vegada molt naturals, i els seusefectes persisteixen durant 6-10 me-sos.

En resum, la demanda de trac-taments de rejoveniment facialque impliquin pocs efectes se-cundaris i nul·la recuperacióposterior, juntament amb el per-feccionament i l’adveniment denous materials i tècniques (que,a més, permeten combinar-se ipotenciar-se entre si), obre novesperspectives en el tractament del’envelliment facial en tots elsseus vessants, ja que permet untractament integral de tots elsproblemes associats que aquestcomporta, personalitzar i indi-vidualitzar el tractament en cadacas i, en definitiva, millorar elsresultats globals vers tècniquesanteriors o alguna d’aquestestècniques aïllada.

ALa creixent sol·licitud per part dels pacients de tractaments medicoestèticsmínimament invasius i de poca o nul·la convalescència ha comportatdarrerament un canvi en les tècniques i l’enfocament del rejoveniment facial

32

ACTUALITAT I NEXUS

Un equipprofessionalal vostre serveicada dia

REJOVENIMENTfacial

Dr. Samuel Pinós, col·legiat 2825Màster Universitari en Medicina Estètica.Especialista universitari en Medicina Estètica.Membre numerari de la Societat Espanyolade Làser Medicoquirúrgic. Director de la Plataforma Làserde Nexus Biomèdic.Director mèdic de les clíniques Nexus.

33

BREUS I NOTÍCIES

És un medicament que redueix la fabricació excessiva d’una proteïna.La recerca de la Vall d’Hebron l’ha publicat la prestigiosa revista Nature Medi-cine.Fa anys que el doctor Joan Seoane i el seu equip de l’Institut d’Oncologia de laVall d’Hebron estudien el glioblastoma, el tumor cerebral més freqüenti un dels més agressius. Ara han trobat una nova manera de lluitar-hi, i hohan fet mirant de prop les cèl·lules del cos humà. Seoane ha descobert que eltumor cerebral més mortal fabrica un tipus de proteïna, anomenadaUSP15, en quantitats molt altes. Aquesta proteïna obre els vasos sanguinisperquè les cèl·lules tumorals s’alimentin i creixin, i això els permet anul·lar elsistema de defenses del cos i provocar la metàstasi de manera molt ràpida. De moment, s’ha aconseguit aturar el càncer en ratolins i ara es treballaper poder fer el mateix a través d’un medicament per al 2% de malalts de glio-blastoma que presenten aquesta característica.Aquest tipus de càncer cerebral tan agressiu té una incidència en la població de13 casos per cada 100.000 persones.

Un equip de la Vall d’Hebron descobreix un tractamentper frenar el càncer cerebral més agressiu i més comú

En què consisteix la intolerància a la lactosa?Per intolerants a la lactosa s’entenen aquells pacientsque tenen intolerància a tots aquells productes quetenen lactosa. Això es deu al fet que un enzim que hiha a nivell del budell que és diu lactasa es troba dis-minuït o absent. Això fa que la digestió de tots aquellsproductes que porten lactosa no es faci bé. Aquestdèficit de lactasa, que és el que condiciona la intolerànciaa la lactosa, pot ser permanent, que és congènit, o potser adquirit, que és reversible i transitori en el temps.

Quins són els símptomes que tenen els pacients into-lerants a la lactosa?Habitualment són dolor abdominal tipus còlic que vaacompanyat de sorolls abdominals que són audibles,flatulència, distensió abdominal, diarrea de tipusaquós i quasi sempre en relació amb la ingesta d’unproducte que porti lactosa. És molt habitual en lagent que no ho sap i que sigui intolerant a la lactosaque després de beure un got de llet tingui dolor i hagid’anar corrent al sanitari.

Aquesta intolerància condiciona la qualitat de vidad’un pacient?Per descomptat que la condiciona. Quan el pacient nosap que té aquesta intolerància cada vegada que prenun producte amb lactosa ha d’anar al sanitari. El queho sap ha de fer un règim.

Arriben molts pacients amb aquesta patologia a laseva consulta?La incidència d’aquesta patologia és variable depenentdel lloc geogràfic on vivim. A l’Estat espanyol la inci-dència és d’un 15%, vull dir que tots aquells païsosque han tingut el costum de prendre llet tenen menysprobabilitat d’adquirir aquesta malaltia respecte aaltres que no tenen aquesta possibilitat, com Àfrica oÀsia. En aquests països la probabilitat de tenir intole-rància a la lactosa és molt més alta. A la consulta es-pecialitzada arriben pocs casos, gairebé tots són vistosa l’Atenció Primària, perquè tot i que és una situacióque altera la qualitat de vida, no posa en perill la vidadel pacient.

Quin tractament recomanaria per a la intolerànciaa la lactosa?El tractament per a aquests casos és eliminar de ladieta tots els productes que porten lactosa, és a dir, lallet i els seus derivats. El que passa és que hi ha moltsmenjars que es fan amb algun d’aquests components.Hi ha fins i tot alguns productes farmacèutics quecontenen lactosa.

Quina és la seva opinió respecte al producte Nutira,els comprimits masticables de lactasa per a personesintolerants a la lactosa que fa poc que ha sortit almercat? És un producte farmacèutic molt bo, que pot ser demolta utilitat per a molts pacients. Aquest producteaporta una suplementació de l’enzim, de la lactasa,segons la normativa internacional, que afavoreix ladigestió de la lactosa. Les persones intolerants a lalactosa que prenen aquest producte poden abandonarla dieta que estaven fent i cada vegada que hagin deconsumir un producte lacti o un derivat poden suple-mentar-ho amb l’administració d’aquest enzim ambels comprimits masticables corresponents d’aquestproducte. Per tant, sobretot amb nens, evitem pro-blemes amb el calci, la vitamina D, components moltimportants per al creixement.

Josep MariaReñé Espinet

CAP DEL SERVEI DE DIGESTIU DE L’HOSPITALUNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA

ENTREVISTA

“ “EL DÈFICIT DE LACTASA, QUE ÉS EL QUE CONDICIONALA INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA, POT SERPERMANENT, QUE ÉS CONGÈNIT, O POT SER ADQUIRIT,QUE ÉS REVERSIBLE I TRANSITORI EN EL TEMPS

34

PUBLIREPORTATGE I JOSEP MARIA REÑÉ ESPINET

NUTIRA és un preparat adreçat a pacientsque tinguin intolerància a la lactosa, unproblema que es produeix per no tenir lesconcentracions necessàries de lactasa(enzim) que desdobla el disacàrid lactosaen els seus dos sucres bàsics (glucosa igalactosa).

De vegades, per raons d’estrès, preocu-pacions, edat, genètica, etc. hi ha personesa qui se’ls posa malament la llet (el tallatdel matí), espaguetis a la carbonara, etc.,i simplement eliminen de la seva dieta elslactis amb el risc de no tenir calci suficienta l’organisme (problemes ossis).

Amb Nutira masticables s’elimina el pro-blema de les males digestions, diarrees,etc., ja que aportem de forma externa lalactasa que no fabrica el nostre organis-me.

Nutira masticableLa solució a laintolerància a la lactosa

NutiraLactasa 4500 FCC

Contribueix a una millor digestiódels lactis

®

35

ARA ACTUALITAT

Renovació del conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleidai l’Associació Banc dels Aliments de Lleida

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i elpresident de l’Associació Banc dels Aliments, Josep Ma-ria Forné, van signar la renovació del conveni de col·la-boració per al desplegament de les actuacions de l’entitatels anys 2012 i 2013. Mitjançant aquest conveni, la Di-putació de Lleida aportarà a l’associació 12.000 eurosper cadascun dels anys.

Més de 30.000 persones es beneficien de la tasca des-envolupada per l’associació, xifra que suposa més d’un9% de la població de la demarcació de Lleida. Aquestpercentatge s’ha anat incrementant progressivament desde l’any 2008.

L’Associació Banc dels Aliments de Lleida és una entitatsense ànim de lucre que té com a finalitat participar enles tasques de lluita contra la fam que desenvolupen al-tres associacions i fundacions seguint les directrius delBanc Mundial dels Aliments.

Actualment, l’Associació Banc dels Aliments de Lleidaofereix aliments a més de 110 entitats i institucions de

les comarques de Lleida amb la distribució d’alimentsprovinents de donacions d’empreses del territori —dedistribució o producció alimentària—, dels excedents dela Unió Europea, dels excedents de fruita i verdura i delsaliments captats en les diferents campanyes solidàries.

Inauguració de la sala de vetlles de Cervià de les Garrigues

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va in-augurar la sala de vetlles de Cervià de les Garrigues (Gar-rigues). Reñé va ser rebut per l’alcaldessa del municipi,Gemma Manresa, i la resta de membres del consistori.

Després de fer el tradicional descobriment de la placainaugural, van fer una visita a les instal·lacions. Durantel seu parlament, el president de la Diputació de Lleidava destacar que l’administració local “és la que comptaamb una major acceptació ciutadana, ja que sota la res-ponsabilitat i l’impuls municipal s’han creat i consolidatmolts dels serveis bàsics i imprescindibles per als ciuta-dans”.

Reñé va posar com a exemple la nova sala de vetlles deCervià de les Garrigues, que ha suposat una inversió de51.670 euros, finançats en gairebé un 95% per la Dipu-tació de Lleida.

En la seva intervenció va indicar que “les diputacionssón una eina i un mitjà de suport al món local”, i vaafegir que “la clau per a la supervivència dels municipispetits són els equipaments i els serveis, perquè són elsque “garanteixen la mateixa qualitat de vida a tots elsciutadans”.

La nova sala de vetlles de Cervià de les Garrigues, de 39metres quadrats útils, consta d’una única planta en laqual es distribueixen la sala de vetlles, un bany, el porxoexterior i el porxo interior.

36

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, vainaugurar la sala de vetlles de Cervià de les Garrigues(Garrigues), que ha comptat amb un pressupost de51.670 euros, finançats en gairebé el 95% per la Di-putació de Lleida

La sala d’actes de la Diputació deLleida va acollir la presentació delPla Territorial de Salut als diputatsde la corporació.

La presentació va estar presididapel president de la Diputació deLleida, Joan Reñé, i va anar a cà-rrec del director dels Serveis Terri-torials de Salut a Lleida, AntoniMateu, i del director de sectors sa-nitaris a la Regió Sanitària deLleida, Ramon Piñol.

Des dels Serveis Territorials de Sa-lut a Lleida van fer aquesta presen-tació a la Diputació de Lleida en elmarc de la col·laboració que hi haentre la corporació i el Departa-ment de Salut per coordinar les lí-

nies d’ajuts en l’àmbit de la salutpública. Durant la presentació vanexplicar l’estratègia global que el

Departament de Salut ha de seguirper guiar la transformació del sis-tema sanitari al nostre territori ique ha de permetre fer front alsnous paradigmes assistencials, eco-nòmics, socials i tecnològics.

www.diputaciolleida.cat

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200

La Diputació de Lleida acull la presentaciódel Pla Territorial de Salut

37

El Departament de Salut va explicar les principals línies d’actuació als diputats de la corporació en el marc dela col·laboració que hi ha entre les dues institucions per coordinar les línies d’ajuts en l’àmbit de la salut pública

A la imatge el presidentde la Diputació de Lleida,Joan Reñe acompanyat

del Sr. Antoni Mateui el Sr. Ramon Piñol

Los secretos de las personas que nunca enfermanGene Stone.....................................................................................................................

El reconegut autor Gene Stone es va proposar descobrir si hi havia algunamanera d’evitar posar-se malalt, i el resultat de les seves indagacions ésaquest llibre en el qual 25 persones expliquen el seu particular secret pertenir una salut excel·lent.

Són secrets que Stone ha investigat per assegurar-se que tenen una basecientífica, i n’hi ha de tota mena: els relacionats amb el menjar, ambl’exercici, amb el medi ambient i, és clar, amb les emocions.

Tampoc hi falta algun secret de tota la vida: el brou de pollastre, efectivament,alleuja el refredat.

Aquest llibre demostra de manera contundent per què és tan importantl’autocompassió i t’ofereix el mateix suport afectuós que tu donaries a unbon amic.

Fàcil de llegir i totalment accessible, aquest llibre té el poder de canviar-te lavida.

Sé amable contigo mismoKristin Neff.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

Embarazo para DummiesJoanne Stone | Keith Eddleman | Mary Duenwald

Esteu pensant a tenir un fill o ja estàs embarassada? Obre aquest llibre i des-cobriràs una petita joia: útil, amb la informació sobre investigacions, tècniquesi protocols de seguiment, anècdotes i consells perquè gaudiu l’embaràs, i toten un llenguatge agradable i molt amè.

I, és clar, també s’hi aborda tot el referent al part: com saber quan estàs depart, la dilatació, l’epidural i el part natural, les possibles complicacions, larecuperació, la lactància i tots aquests temes que tant preocupen els futurspares.

38

LECTURA I NOVETATS

39

AECC LLEIDA I NOTÍCIES

ÀREA D’INFORMACIÓ I PREVENCIÓConferències informatives20 conferències a Lleida i comarques: 1.254 participants.

Campanyes puntuals de sensibilització i infor-mació• Dia Mundial del Càncer: 4 de febrer • Dia contra el

Càncer de Còlon: 31 de març • Dia Mundial senseTabac: 31 de maig • Campanya de Prevenció Solar:estiu • Dia Mundial contra el Càncer de Mama: 19 d’oc-tubre. • Campanya de Prevenció Solar Neu: hivern •Programa de Deshabituació del Tabac • 2 grups tera-pèutics: 31 participants • Tallers de Prevenció a lesEscoles: 900 alumnes • Programa de Solidaritat a l’Em-presa: 21 empreses adherides • Difusió-informació a2.024 empleats.

ACTIVITATS EN JUNTES LOCALS 36 juntes locals han realitzat difusió de les campanyesproposades i també diversos actes per a la recaptació derecursos.

ÀREA D’ASSISTÈNCIA AL MALALTI A LA FAMÍLIAServei d’Atenció Psicològica al Malalt i a la Fa-míliaNous pacients atesos: 102.

Servei d’Atenció Social•Ajuts econòmics a malalts de càncer i famílies:

18 beneficiaris.

•Prestació de material ortopèdic:2 pacients beneficiaris.

Programa “Molt x viure. Atenció a la donaoperada de càncer de mama”Noves demandes: 82.

Servei de Fisioteràpia• Rehabilitació limfoedema. Nous casos atesos: 44.• Programa de fisioteràpia aquàtica:

2 grups - Total: 32 participants.• Logopèdia: 51 sessions: 20 pacients atesos.• Conferències de prevenció i tractament de limfoedema:

3.

12 edició Colònies d’Estiu per a Nens/esamb Càncer a la Val d’Aran•103 nens i nenes amb càncer participants de tot l’Estat.

Programes formatius per a pacients i familiars• 4 programes: 1 d’alimentació, 2 de càncer genètic i 1 decures estètiques.Total participants: 62.

Programa de proximitatPrestacions de l’AECC des de l’agost del 2011 a les co-marques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Val d’Aran iAlta Ribagorça.

Programa de voluntariat assistencial • Cursos realitzats

1 curs general.2 cursos d’hospital i domicili.8 cursos online d’acollida i d’hospital i domicili.

• Nous voluntaris: 16• Total de voluntaris: 43• Assistències realitzades: Hospital: 1.200 serveis hos-pitalaris distribuïts entre l’activitat a Consultes Externesd’Oncologia i Hematologia, i els serveis prestats a lesunitats hospitalàries d’Oncologia i Hematologia.Domicili: 8 domicilis.

Altres activitatsVenda de loteria a l’HUAV, participació en campanyes,Setmana d’Acollida al Campus de Ciències de la Salut dela UDL, activitats relacionades amb l’Any Europeu delVoluntariat (participació en la Jornada HUAV, Trobadadel Voluntariat a la JP de Lleida).

“Joves per la salut”: 10 voluntaris

ÀREA D’INVESTIGACIÓ Beca Junta Provincial que l’AECC atorga a l’IRBLleidaamb el projecte: Efecte dels inhibidors del proteasoma en cèl·lulesde melanomaAmb una dotació de 15.000 euros anualsBecària: Anabel Sorolla Bardají

Beca Fundació Científica de l’AECC

Concessió d’1.200.000 euros a grups d’investigacióestables per al programa Alteracions moleculars re-lacionades amb la progressió tumoral en el càn-cer d’endometri, en el qual participa l’IRBLleida.

MEMÒRIA ACTIVITATS 2011 A LLEIDA

L’AECC Catalunya contra el Càncer és una institució de caràcterbenèfic sense ànim de lucre, declarada d’utilitat i interès públic, té la seu alcarrer Pallars de Lleida i les seves activitats es desenvolupen arreu de lesnostres comarques per mitjà de les més de 50 juntes locals, que fan possibleque les seves prestacions totalment gratuïtes puguin arribar a tots els queho necessiten. L’AECC Catalunya contra el Càncer estructura lesseves prestacions en diferents àrees i programes: Àrea d’Informació iPrevenció i Àrea d’Assistència al Malalt i a la Família.

El passat 8 de novembre el C.E.Aremi va començar la seva partici-pació en un projecte Comenius,dins el marc dels Programes d’A-prenentatge Permanent de la UnióEuropea (PAP).

Juntament amb una escola de Bèl-gica, el Regne Unit, Alemanya, Xiprei Noruega vam elaborar un principide projecte: Promoure la participaciódels alumnes amb dificultats d’apre-nentatge i pluridiscapacitat en el cu-rrículum, l’escola i la societat que vaaprovar i finançar la Unió Europea.

Es tracta de compartir i observarbones pràctiques educatives —in-novacions curriculars, metodologiesde treball creatives i innovadores...—que després s’incorporaran i/o adap-taran a les necessitats de l’alumnatde cada escola.

La creació de maletes amb històriesmultisensorials que elaborarà cadacentre permetrà a l’alumnat conèixerde manera vivenciada la particularitatde cada país participant. La primeraparada va ser Bèlgica, ja que l’escola

coordinadora del projecte és a Brus-sel·les. Vam conèixer la Heemschooli la seva residència. Entre les bonespràctiques educatives, hi figuren laCaixa màgica, activitat d’estimulacióamb diferents objectes, i el Socialreading, una manera de treballar lalectura i l’escriptura relacionada ambactivitats de la vida diària. Ara ens espera Duisburg, a Aleman-ya. De ben segur que serà molt pro-fitós.

Comissió de Projecte Comenius

ASSOCIACIÓ DE REHABILITACIÓ DEL MINUSVÀLID

40

ACTIVITATS

PROJECTE COMENIUSAL CENTRE D’EDUCACIÓ AREMI

Durant la temporada d’esquí, aquestany s’està desenvolupant la cam-panya de protecció solar, tenint encompte que la neu reflecteix propd’un 80% de la radiació solar i, pertant, en els esports de neu s’incre-menta la radiació ultraviolada que esrep.

Els núvols no impedeixen totalmentel pas dels raigs ultraviolats. La ra-diació solar no depèn de la tempera-

tura ambient, sinó que el fred, la hu-mitat i els canvis sobtats de tempe-ratura perjudiquen la nostra pell.

S’han distribuït 5.000 fullets als hotels,establiments i pistes amb informaciói consells pràctics per gaudir de l’esquíi de la muntanya tenint cura de lapell i de la nostra salut.

Amb la col·laboració del ConsellGenerau d’Aran i Baqueira-Beret

L’Associació Parkinson Terres de Lleida i la Federaciód’Entitats per a la Salut hem organitzat aquest tallerd’estimulació cognitiva per a tots els membres de l’as-sociació i també resta obert a qualsevol persona inte-ressada a prevenir, millorar i mantenir les seves capacitatscognitives.

Quin objectiu té aquest taller? L’objectiu general és millorar la qualitat de vida mitjançantla prevenció del deteriorament cognitiu.

Estimular i exercitar les principals funcions cognitives.Restaurar les habilitats cognitives en desús i promourel’activitat.

Proporcionar les bases d’una interacció interpersonalútil i divertida per compartir experiències.

Es pot fer alguna cosa per prevenir l’aparició de dè-ficits cognitius?L’activitat mental pot ajudar a prevenir o retardar l’aparicióde dèficits cognitius.

El deteriorament pot pal·liar-se i també retardar-se oalentir-ne la progressió per millorar així la qualitat devida de les persones afectades.

Què s’hi treballarà?Aquest taller vol ser una eina pràctica on es treballarandiferents funcions del cervell: Memòria · Atenció. ·Funcions visuoespacials i perceptives. · Funcions exe-cutives · Llenguatge · Càlcul.

La metodologia és dinàmica i participativa.

La modalitat de taller permet el treball grupal i afavoreix,a més, la possibilitat de compartir experiències i ampliaral mateix temps els contactes socials.

Amb aquest taller es pretén una intervenció preventivaque incideixi sobre les diferents capacitats cognitivesmitjançant la presentació d’estímuls específics, extra-polables a les activitats de la vida diària.

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

41

ACTIVITATS

TALLER D’ESTIMULACIÓ COGNITIVA

ASSOCIACIÓ PARKINSON DE LES TERRES DE LLEIDA

CAMPANYA DE PROTECCIÓ SOLAR TAMBÉ A L’HIVERN

L’objectiu del taller d’estimulació cognitivaés estimular i exercitar les principals

funcions cognitives

“A l’hivern i a la neu, no deixisde protegir-te la pell”

IMPARTEIXEN EL TALLERTeresa del CachoPsicopedagoga. Logopeda de l’Hospital Santa Mariade Lleida. Servei RHB. Logopeda de l’AssociacióParkinson. Postgrau RHB en dany cerebral. Uni-versitat Ramon Llull.

Belén EscribanoLogopeda de l’Hospital Santa Maria de Lleida. Serveide RHB. Logopeda de l’HSS Nadal Meroles. Postgraude RHB en dany cerebral. Hospital de Sant Pau.

El passat 17 de febrer, des de l’As-sociació ASPID vam celebrar les jor-nades Disseny sostenible, dissenyper a tothom.

Vam comptar amb la col·laboració iel suport de diversos professionals iel públic assistent, amb els qualsvam debatre sobre alguns temes,com ara: • Cada vegada es reclamen ciutatsmés humanitzades i el nostre futurimmediat necessita aplicar en el dis-seny de les nostres ciutats criterisd’usabilitat que no excloguin capgrup de població.

• Els edificis i les estructures han deser dissenyades sense barreres ar-

quitectòniques des de l’inici del pro-jecte. Veiem com l’accessibilitat noés només una necessitat per a per-sones amb problemes de mobilitat,sinó un avantatge per a tots els ciu-tadans, encara que per a molts passidesapercebuda perquè s’integra deforma natural en les seves necessitatsquotidianes.

• Ens trobem en la mateixa situacióa l’hora de plantejar-nos el disseny il’accessibilitat en una societat abo-cada a l’ús de les tecnologies de lacomunicació i la informació.

Cal establir una estratègia social quegaranteixi l’accés i el disseny per atothom en l’àmbit tecnològic.

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATSDE LLEIDA

ACTIVITATS

42

El diumenge 22 de gener, l’ADCLleida va estar present en la IXCursa de l’Oli de les Borges Blan-ques realitzant més de 300 controlsde sucre, donant informació i venentproductes específics de l’associació(edulcorants i material d’autocontrol)als participants i visitants de la cursa.

Divendres 9 de març: I Jornada de Diabetis i Gent Gran, a TàrregaPonents: Erika Gorgues, podòloga, M. Alba Segarra, professora d’Educació Física, i

Carla Plana, dietista-nutricionista · Organitzada pel Casal de Gent Gran de Tàrrega i l’ADC Lleida.

Dissabte 10 de març: Jornada de Biomecànica i Estudi Computeritzat de la MarxaPonent: Borja Cerdà, podòleg.

ACTIVITAT PER DESTACAR DEL MES DE MARÇ

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA

ADC LLEIDA EN LA IX CURSA DE L’OLI DE LES BORGES BLANQUES

XVII JORNADES D’ASPID:“DISSENY SOSTENIBLE, DISSENY PER A TOTHOM”

Des de l’associació aprofitemles activitats per fercampanyes de prevenciód’aquesta patologia, la diabetis,que, malauradament, cadavegada té més incidènciaen la població

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:973 20 80 25 · 667 56 02 25

Una poma per la vida és una campanya solidàriaenvers les persones afectades d’esclerosi múltiple i ques’afegeix a d’altres accions que es duen a terme al llargde l’any.

Els dies 9 i 10 de març als supermercats de la cadenaCondis de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol esvendran pomes per recaptar diners que es destinen asubvenir les necessitats que té la Fundació EsclerosiMúltiple, com ara fomentar la investigació de la malaltia iel manteniment dels hospitals de dia i els centres de tre-ball.

A Lleida, es fa a les dues entrades de l’Hospital UniversitariArnau de Vilanova el dia 9 al matí i la resta de laprovíncia, als supermercats Condis que hi ha a lesBorges Blanques, Tàrrega, Mollerussa, Juneda, Almenar,Ivars d’Urgell, Artesa de Segre, la Seu d’Urgell i Ponts, ia Albelda, a la província d’Osca.

Tots els que vulguin col·laborar en aquesta campanyasolidària només cal que s’adrecin a un punt de venda icomprin una poma al preu d’1,50 €.

La poma es lliura en una bossa en què s’explica lafinalitat de la campanya i la nostra tasca.

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ACTIVITATS

43

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA

UNA POMA PER LA VIDA

Per a tots aquells que arribeu a temps acol·laborar-hi, moltes gràcies per fer-ho!

Per als que no, us hi esperem l’any vinent.

Els dies 9 i 10 de març es vendran pomes per recaptar diners

que es destinen a subvenir les necessitatsque té la Fundació Esclerosi Múltiple

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARSDE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA

44

ACTIVITATS

AFALL neix de la necessitat d’un col·lectiu de trobarsuport per a un futur incert, així com informació davantl’evolució d’una malaltia gairebé desconeguda en aquellmoment.

L’associació ha passat per diferents seus i ha provat di-ferents maneres de treballar. Ens podem remuntar aquan els tallers eren individuals, en petites sales, de tu atu.

A les sessions de reminiscència es produïa tanta confiançaentre el professional i l’usuari que semblava que el rol deterapeuta-pacient canviava pel d’amic-amic, sense treuregens de formalitat a les sessions.

Al cap d’un temps, i gràcies a tasques que consideràvemque calia fer en gran grup, ens vam adonar que la feinaen equip era igual d’efectiva que l’individual, que laintimitat no desapareixia perquè s’enriquia amb la parti-cipació de la resta.

El grup aportava la necessitat d’integració davant lasoledat inquietant a la societat. Compartir les seves vi-vències, les seves pors i les seves esperances en veualta amb nosaltres ens conferia l’estatus de part integrantde les seves vides, no estranyes.

Avui dia, AFALL s’ha convertit en un centre amb uns 72usuaris i 9 professionals, amb una junta directiva al cap-davant formada íntegrament per voluntaris familiars d’a-

fectats, a més de les professionals encarregades d’elaborarprojectes en què col·laboren diferents entitats per portar-los a terme, el voluntariat i, per descomptat, el servei, devalor incalculable, que Afall ofereix als domicilis. Amb elsanys i la nostra experiència, AFALL s’ha guanyat ambescreix el nom de CENTRE.

Volem seguir creixent tant físicament com en l’adquisicióde coneixements necessaris per oferir un tractament dequalitat i intentar mantenir els valors que ens van portara crear AFALL: una associació sense ànim de lucre onfamiliars i afectats troben un lloc de treball, informació,integració i associació. Mirarem de mantenir aquesta intimitat, recordant el nomde cada usuari, procurant formar part de les seves videscom a part important en el tractament.

Crec que tot això ha estat el gran èxit de l’associació.

Mila R. Calderón, logopeda

AFALL COM A CENTRE

Imatges d’avui i d’ahir

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT

45

ACTIVITATS

Dia: dijous 8 de març del 2012

Aquest és un seminari que es duu a terme amb caràcter bianual (5a edició) per tal de reflexionarsobre l’impacte que aquest tipus de morts té en les famílies i els cuidadors, i buscarem maneres

de donar suport més efectives per a tots els implicats.

SEMINARI MORT PERINATAL LLEIDA

Dia: cada dimarts, de 20.00 a 21.00 h

A través d’aquestes sessions introductòries arribarem a adquirir l’hàbit de cultivar la pau mental mitjançant la relaxació i la meditació.

INTRODUCCIÓ A LA MEDITACIÓ

Taller vivencial

Dia: 25 de febrer del 2012

A càrrec de: Dr. Xavier Muñoz

Finalitat: conèixer els recursos propis i com utilitzar-los en aquests moments difícils. Donar eines per treballar la pròpia estabilitat emocional.

DESCOBRINT LA VIDAA TRAVÉS DE LA VIDA I A TRAVÉS DEL DOL

Dia: dissabte 19 de maig del 2012

Horari: de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores

Docents: Daniel Borrell i Roser Rodríguez, psicòlegs

“La veritable llibertat personal és que puguem sentir-nos bé amb nosaltresmateixos, ser congruents amb els nostres valors, raonaments i emocions.

L’única fórmula magistral es troba en nosaltres mateixosi hem d’aprendre a escoltar-nos per poder descobrir-la.

Aquest procés implica un acte de sinceritat personalque ens permet conèixer-nos millor.”

TALLER:CODEPENDÈNCIA EMOCIONAL

Dies: 24 i 25 de març del 2012

El propòsit d’aquesta trobada és aconseguir crearun nou espai de creixement personal postdol.

Per a tots vosaltres, pares que heu compartit un temps -alguns més curt ialtres més llarg- al Servei de Suport al Dol de Ponent.

I TROBADA DE PARES

46

Av. Blondel, 17 entresòl 2a · 25002 Lleida973 501 503 · 639 610 603

ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

Tel. 696 909 065Contacte: EMILI GARROFÉ

Pl. del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GuissonaJESÚS PALAU COLELL 639 444 118

626 915 576 (ROSINDA) · 973 551 105 (ELOI)montseperalcancer@hotmail.com

C/ Teuleries, 6, entresòl 2a 3 · 25004 Lleida973 221 019 · 973 261 406

JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETAlleida@salutmentalponent.com

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET

parkinsonlleida@yahoo.eswww.parkinsonlleida.org

Hospital Miquel Martí i PolAv. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida

973 70 53 64 · ALBA MESULLfem@arnau.scs.es

www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

C/ Henri Dunant, 125003 Lleida

973 106 834 · ERNEST ROSamilleida@gmail.com

Pl. Sant Pere, 3 baixos25003 Lleida

973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUANinfo@downlleida.org · www.downlleida.org

ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 LleidaCentre Cívic de Balàfia 2

669 000 529 · MARIA BARQUEadclleida@hotmail.com

C/ Alfons II, 14649 873 838

ALEXANDRA SAN MARTÍN ORONICHfibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa, 1 · Centre Cívic Balàfia25005 Lleida

607 794 950 · www.contraelcancer.orgENRIC MARTÍ

lligalleida@contraelcancer.org

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARSD’ICTUS DE LLEIDA

C/ Henry Dunant, 125003 Lleida659 647 808

MERCHE GARCÍAlimfelleida@lleida.org

CENTRE REHABILITADOR

DE LA VEU DE LLEIDA

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida973 238 148 · MARY BOMETÓN

lleida@aecc.es

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV)25198 Lleida

973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTEadimalleida@gmail.com

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 LleidaTel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26

aremi@aremi.infoRESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA

Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77residenciaaremi@telefonica.net

Lluís Besa, 17 baixos25002 Lleida

973 261 111 i 973 288 169JOAN SAURA

aasll@antisidalleida.org

C/ Roger de Llúria, 625003 Lleida973 228 980

973 225 468 (F)

ASSOCIACIÓ PROVINCIAL LARINGECTOMITZATS I MUTILATS DE LA VEU

Av. Madrid, 15 baixos · 25002 Lleida973 28 30 99 · aplleida@gmail.com

www.gencat.es/entitats/laringex.htm

C/ Cristòfol de Boleda, 3 baixos25006 LLEIDA

973 228 988 i 973 228 987JOANA ESPUGA

alzheimer_lleida@yahoo.es

QUI SOM

47

C/ Paer Casanovas, 37 altell25008 LLEIDA

Tel. 973 24 37 60Fax. 973 24 60 69

www.coill.org

C/ Balmes, 188, 6a planta08006 BARCELONA

Tel. 93 152 10 22 · Fax. 93 218 01 01acatdn@gmail.com

www.dietistes-nutricionistes.cat

C/ València, 494-498, baixos08013 BARCELONA

Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06podocat@podocat.com

www.podocat.com

C/ Canyeret, 17-19, 3r 1a25007 LLEIDA

Tel. i fax. 973 28 07 21www.tscat.cat

Av. Blondel, 54 2a25002 LLEIDA

Tel. 973 275825Fax. 973 28 31 33

Secció Territorial de LleidaTel. 902 106 532

lleida@fisioterapeutes.catwww.fisioterapeutes.cat

C/ Rocafort, 65 baixos08015 BARCELONA

Tel. 93 4245102

D.T. de Lleida del COPCC/ Major 43, 3r C

25007 LLEIDATel. 973 230 437

C/ Bruc 72-74, 5a08009 BARCELONA

Tel. 93 487 83 93Fax. 93 487 94 52

info@clc.cat

Bisbe Ruano, 20, principal 1a25006 LLEIDA

Tel. i fax. 973 27 10 19

Rambla d’Aragó, 14 principal25002 LLEIDA

Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41comll@comll.catwww.comll.cat

Passeig de Ronda, 17525008 LLEIDA

Tel. 973 22 47 83lleida@amaseguros.com

C/ Henry Dunant, 125003 LLEIDA

Tel. 973 106 834entitats@gss.scs.es

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44

25198 LLEIDATel. 973 72 72 22Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA

Tel: 973 72 82 55Fax: 973 23 96 66

COL·LABORADORS OFICIALS