Del 17 al29 D’agostDel 2018

Pols

, de

Mig

uel S

otom

ayor

Cas

telló

, obr

a gu

anya

dora

del

pre

mi

Llib

ret d

el V

I Con

curs

de

Foto

graf

ia 'R

ocaf

ort e

n im

atge

s’

FESTES MAJORSROCAFORT

2

Moments especials

Rocafort rep les seues Fes-tes Majors 2018 amb la

il·lusió amb la qual s'esperenels moments especials. Lesclavaries, confraries i asso-ciacions fan possible que es-tos dies el nostre poble re-visca les seues tradicions iels seus anhels. Vull testi-moniar a totes elles la meuaadmiració i la meua gratitudper aquesta necessària laborque fa de Rocafort un modelde convivència.

Les festes majors servei-xen per a posar durant algunsdies la llum en els nostrescarrers, en les nostres places,en els nostres espais públicsi, de manera especial, en elsrocafortans i rocafortanes.

Gaudim de viure en un po-ble que convida a la convi-vència, que convida a perdre'sper les seues places i pelsseus carrers, que convida ala conversa en els seus ra-cons. Rocafort és un lloc hos-

pitalari que s'obri als seusvisitants, seduïts per la seuapau i per la seua bellesa.

Hem preparat amb curauna programació pensada pera totes les edats. Vos desitgede cor que gaudiu de les Fes-tes Majors 2018, que hi tro-beu l'amistat i, amb ella, lafelicitat. Que vos relaxeu, quevos divertiu, que rigueu, quedescanseu, i que sigueu moltfeliços.

Bones Festes Majors 2018!

PER  VÍCTOR JIMÉNEZ, ALCALDE

3

La esencia de las fiestas

Estamos ya en verano ycasi sin darnos cuenta,

tenemos las fiestas a la vueltade la esquina. Como concejalade Fiestas del Ajuntament deRocafort un año más me sa-tisface ver el entusiasmo conque los vecinos esperan sullegada.

Rocafort es un pueblo ac-tivo donde la gente tiene mu-chas ganas de colaborar, poreso las fiestas de 2018 estoysegura que serán memorablesgracias a la aportación de laJunta de Moros y Cristianos,a la Cofradía de Santa Bár-bara, del Cristo y de la Virgendel Consuelo y a la Clavaríade San Agustín, además esteaño vecinos del pueblo hanquerido sumarse a la fiestadesde su barrio.

Una vez más las fiestas sehan organizado a través dela participación ciudadanadesde el Grupo de trabajo deFiestas Mayores incluido enel Consejo Sectorial de Fies-tas. La programación se hadefinido a partir del diálogoy el consenso entre todos losparticipantes.

Aprovecho para agradecerla colaboración con el Ayun-tamiento de la Junta de Morosy Cristianos que no solo tra-bajan en las fiestas mayores,también colaboran en la Ca-balgata de Reyes junto conla clavaría de San Agustín yen las Calderas de San Se-bastián, de la Cofradía de San-ta Bárbara que nos ha delei-

tado con varios Correfocs alo largo del año, y por supu-esto quiero agradecer el granesfuerzo que han hecho lospadres de los clavarios deSan Agustín por mantener lafiesta para los niños y niñas.

Este año además hemosintroducido cambios en el lli-bret, ha sido más participativo,se ha pedido la colaboraciónde algunos vecinos, que hanhecho un gran esfuerzo porllevar esta publicación a unnivel de satisfacción compar-tida por animar juntos Roca-fort.

También avanzamos en re-ducir los residuos, las moles-tias al vecindario y reforzamosel servicio de limpieza en fies-tas: queremos unas fiestaslimpias y respetuosas con to-dos.

Solo me queda agradece-ros la implicación, colabora-ción y participación, ya quesois la esencia de las fiestasy estoy segura de que seránunas fiestas abiertas dondeserá bienvenido cualquieraque quiera disfrutarlas. Por-que sembramos y celebramosnuestra convivencia.

P0R  JULIA  CAÑIZARES, CONCEJAL  DE  FIESTAS

4

Involucrat amb Rocafort

Quan vaig rebre la telefonada del Sr. Alcalde, enla qual em comunicava la decisió de nomenar-

me Pregoner de les Festes d’enguany, em vaig pre-guntar: “però quins mèrits he fet jo per a meréixertal distinció…?”.

Fent lloc en la memòria per a buscar motius quepogueren donar-li cos al nomenament, retorne alsanys 80, i allí em veig formant part de la directivade l’associació cultural, temps aquells en què tin-guérem l’encert de col·locar els taulellets quefiguren en Villa Amparo, recordant l’estada d’AntonioMachado i també en la façana dels claustres, agrainta Ms. Sorribes la seua aportació a la cultura valen-ciana.

Per aquells temps organitzaven també actuacionsdel Dr. Escudero en alguns llocs: Teatre Princesa deValència (desaparegut), Pati dels Cuartels de Ro-cafort, etc.

Em ve al pensament la meua participació, commembre de la directiva de l’APA, les manifestacionsper a aconseguir convertir en un sol col·legi, elstres que en aquells temps es repartia l’ensenyamenta Rocafort.

Un temps després vaig formar part com a membrefundador de l’Associació cultural “Ben Al Katre”,convertida en Filà de moros, alternant la meuaaportació a diverses festes del Crist.

Igualment vaig ser germà de Setmana Santa alllarg d’uns quants anys.

I últimament soc President de l’Associació deJubilats i Pensionistes de Rocafort.

Espere ser un digne Pregoner de les Festes, onpuga deixar en bon lloc a les persones que hanconfiat en mi.

Moltes gràcies i bones festes 2018!

PER  JUAN  ANTONIO  MARTÍNEZ BLAT, PREGONER

PROGRAMA  DE  FESTES

Recepció del pregoner D. Juan Martínez Blat,a l’Ajuntament

DIVENDRES17 D’AGOST22.00 h

Pregó a la Plaça Major22.30 h

Monòleg d’Enric Companya la Plaça Major

23.30 h

Nit de Paelles a laPlaça d’Espanya, amb lacol·laboració de la Juntade Moros i Cristians

DISSABTE18 D’AGOST20.30 h

Concert del grup “Dacapo”a la Plaça d’Espanya

23.00 h

Tobogan aquàtic al parcde la Llum-Pocoyó

DIUMENGE19 D’AGOST11.00 h

Globotà, a càrrec de laClavaria de Sant Agustí

13.30 h

Actuació de ‘La bandadel Drac’ amb l’espectacleLa festa del rei

18.00 h

Sopar popular a laPlaça d’Espanya,amb la col·laboració dela Filà Les Templàries

21.00 h

Nit dels anys 60 a la Plaça d’Espanya, amb “Greatest Men / ÁngelesNegros”

23.00 h

Exhibició de pilotaal carrer Francisco Carbonell

DILLUNS20 D’AGOST19.00 h

Correbars amb xaranga, amb la col·laboració de laJunta de Moros i Cristians

19.00 a 21.00 h

Nit d’Albaes, amb inicides de l’Ajuntament

22.30 h

7

Carnestoltes infantil a laPlaça d’Espanya. Desprésdel passacarrer, Pequedisco2.0 i festa de la bromera

DIMARTS 21 D’AGOST18.30 h

Sopar popular i orquestra“Código”, amb lacol·laboració de laConfraria de Santa Bàrbera,al carrer Nicolás Alonso

21.00 h

Berenar popular a la Plaçad’Espanya, a càrrecde la Clavaria de SantAgustí. Tot seguit, teatrede carrer amb l’espectaclePirates en el seu vaixell.

DIMECRES 22 D’AGOST18.30 h

Tríduum al Santíssim Cristde la Providència

19.30 h

Sopar popular, amb la col·la-boració de la Filà Nezayem, a la Plaça Major

21.00 h

Actuació de l’orquestra“La Troya” a la Plaça Major

23.00 h

Jocs gegants a la PlaçaSant Sebastià

DIJOUS 23 D’AGOST11.00 h

Balconada, a càrrec de laClavaria de Sant Agustí

18.30 h

Tríduum al Santíssim Cristde la Providència

19.30 h

Carnestoltes. Presentació acàrrec de Margot y Cia. A la Plaça Major

22.00 h

Actuació de l’orquestra“Voltaje” a la Plaça Major

23.30 h

7

Des del divendres 24d’agost i fins el diumenge26 es muntarà un mercatartesanal a la Plaçad’Espanya amb ambientacióde temàtica medieval

CAP DE SETMANA24-26 D’AGOST

8

PROGRAMA  DE  FESTES

Sobretaules de la Clavariade Sant Agustí

DIVENDRES24 D’AGOST12.30 h

Tríduum al Santíssim Cristde la Providència

19.30 h

Duta de Sant Agustí. Enacabar, ramillet de foc i or-xata per als assistents

20.30 h

Salves en honor aSant Agustí

DISSABTE25 D’AGOST08.00 h

Despertà mora08.00 h

Salves en honor a la Marede Déu de la Corretja

DIUMENGE26 D’AGOST19.50 h

Missa en honor a la Marede Déu de la Corretja

20.00 h

Granissat per al veïnat, en la Llotgeta

20.30 h

Espectacle de Màgia Garibo Magic Experience, a la Plaça Major

23.00 h

Concert Ochentayrock00.30 h

Passacarrer de Sant Agustí11.00 h

Missa solemne en honor aSant Agustí. En acabar, granissat per als assistentsi minimascletà, a càrrec dela clavaria de Sant Agustí

12.00 h

Pujà de les bandesde música

21.30 h

Entrada de Moros i Cristians pel carrerJosé López Trigo

22.30 h

La Duta de Santa Bàrbara ifinalet en casa de la Santa

22.00 h

Sopar popular a la PlaçaMajor

21.00 h

Playback de "Las jubis"22.00 h

9

Missa Solemne en honor a Santa Bàrbara

DILLUNS27 D’AGOST20.00 h

Sopar popular, amb lacol·laboració de la FilàPirates de Rocafort,a la Plaça Major

21.00 h

Actuació de “Límite Pop”,a la Plaça Major

23.30 h

Cordà, a càrrec de la Con-fraria de Santa Bàrbara, a la Plaça Major

00.10 h

ACTIVITATS EN EL POLIESPORTIU

Des de les 11 de la nitfins a la 1 de la matina-da, bany nocturn a lapiscina. A partir de les12 de la nit, jocs de taula, escacs, truc, parxís, dòmino...

Accés tallat a travésde la plaça Major

Salves que anuncien la festa

DIMARTS28 D’AGOST08.00 h

Missa Solemne en honor alSantíssim Crist de laProvidència, cantada pelCor de Rocafort

11.00 h

Mascletà a la Plaça Major14.30 h

Processó del SantíssimCrist de la Providència

21.00 h

Castell de focs d’artificiper a finalitzar les celebracions

00.00 h

DIMARTS28 D’AGOSTDia del Gos

SANT AGUSTÍCLAVARIA

CLAVARI MAJORCarlos Silvestre Company

CLAVARIESSES I CLAVARISLucia Jiménez de Parga TarazonaSergio Jiménez de Parga TarazonaAlejandra Jiménez OliasSergio Jiménez OliasAna Cristina López VareaElena Minuesa OreroAlvaro Noves GarcíaJavi Pererira MartínezJosep Pitarch GarcíaFerran Rausell García

FESTES 2018

11

Com cada estiu, la juntade Moros i Cristians de

Rocafort es prepara per a lesFestes Majors. Les 7 “filaes”comencen els seus assajos iultimen els preparatius deles activitats organitzadespels seus membres. Fa ja al-guns anys que, a causa de lamancança de les clavariestradicionals, els membres deles comparses assumiren ambgust l’organització d’algunsdels esdeveniments més es-perats per veïns i veïnes comsón l’acolorida desfilada decarnestoltes, la popular nitde paelles o els sopars quecadascuna d’elles organitza

i als quals conviden al veïnatperquè gaudisquen de les nitsd’estiu en bona companyia.També fan possible que engener, en el dia de Sant Se-bastià, patró del municipi, lesrocafortanes i rocafortanspuguen assaborir la deliciosacaldera típica d’este dia enel poble.

A banda de tot això, el diagran per a les filaes serà en-guany el 25 d’agost, jornadaque iniciaran amb una des-pertà mora. A la nit arribaràl’esdeveniment més esperat,la desfilada, durant la qualrecorreran els carrers del mu-nicipi lluint els tradicionals

vestits, formant diverses fi-gures i marxant al ritme dela música de la banda.

Han passat 28 anys desque la primera filà es va fun-dar a Rocafort i l’interés deveïns i veïnes en formar partd’esta festivitat no ha deixatde créixer. Actualment, estacelebració la fan possible lesprop de 80 persones que for-men part de la junta, les qualsinvertixen els seus esforçosa oferir una desfilada inte-ressant i atractiva i a fer pos-sibles altres activitats per agarantir la diversió i l’entre-teniment del veïnat durantles Festes Majors.

MÉS QUE UNA DESFILADAMOROS  I  CRISTIANS

BÀNDOL CRISTIÀaSant AgustíaTemplàriesaLlauradorsaPirates

BÀNDOL MOROaBereberesaNezayem HomesaNezayem Dones

MARE DE DÉUDE LA CORRETJA

CLAVARIESSES

Marilín Guix Mª Ángeles Ramada Concha TramoyeresCharo FerrandoAmparo Gonzalvo Piluca HernándezMaribel CañameroAmparo Hernández Mª José Belenguer Lupe Hernández Mª Jesús Berrocal Amparo Orduña Isabel Vitoria Merche Alberola Leonor Ballestar Maru Belenguer Lola Giménez Ángeles Martí Irene Martí Mª Carmen MoltóCarmen Vidal

Fotografia cortesiade RocafortAntic

de les clavariessesde la Mare de Déu

de la Corretja en lacelebració de la festa

de l’any 1965

12

Imatge de la Marede Déu de la Corretja,també anomenada dela Consolació o de laCinta, realitzadaper l’artista valenciàTonico Ballesterl’any 1943

13

Tasques, reptes, festes!!

ARocafort, Carnestoltes ésun moment especial per

a quasi tots els que participemde les festes.

Enguany, en ma casa, hemtingut la idea d’aprofitar ladisfressa per a homenatjar aqualsevol dona que admirem.La meua filla és una amantincondicional dels animals ija fa anys que va triar la seuaheroïna: Diane Fossey, inte-ressant, a pesar del seu col-pidor final.

Però com sembla un per-sonatge amb poca cosa d’a-dorn (llevant la part del goril·a)li ha vingut una altra al cap:Esther Williams, l’actriu nord-americana famosa per les se-ues pel·ícules musicals ambespectacles aquàtics.

Jo pensava plantejar-hocom a repte feminista; recor-dar doncs que l’accés de lesdones a l’àmbit esportiu vaser tardà i ple de dificultats, i

aquesta dona fou seleccionadaper a participar en les olim-píades al 1940 en Helsinki,suspeses a causa de la 2aGuerra Mundial.

Si ara per ara em plantegequins són els reptes feminis-tes, pense que encara el prin-cipal està en fer-nos visibles…Això ho aconseguirem, perdescomptat la xiqueta tindràun nenúfar de goma damuntdel cap… Però ara sense dis-fresses: la visibilitat del discursfeminista dels últims tempsespere que pose en valor eltreball de les “dones sàpiens”i els seus drets. Dones tradi-cionalment invisibilitzades,amagades per inèrcia, i quemoltes d’elles per la força delcostum, pensen que han per-dut el seu torn o que els l’hanfurtat.

Quan veig la meua filla,veig el futur. I després, hi hapersones de qualsevol edat

en les quals veig esperançade futur.

No suporte la gent quepensa que el feminisme ésuna paranoia continua o unamoda.

La bretxa salarial, el sostrede vidre, la violència de gè-nere, la cosificació i objecta-lització del cos de la dona pera vendre quasi qualsevol cosaestà encara a l’espera d’unaresposta social efectiva.

Molt sovint es trau impor-tància a les conductes sexistesen l’oci nocturn. Les festesrepresenten les tradicions iles ideologies imperants, sónun reflex del col·lectiu i de lanostra identitat. Per això, hau-ríem d’entendre-les com unaoportunitat per gestar-hi can-vis que després incidisquenen la transformació social.“Serem el que vulguem ser”.Cal distingir si és només unmantra o un repte compartit.

PER EVA SANTACRUZVeïna de Rocafort

Diane Fosseyamb goril·les

Esther Williams,precursora de

la sincronitzada

No descobriré res de nousi dic que, quan arriben

les festes tradicionals delsnostres pobles i ciutats, elslímits entre allò religiós i allòlaic es desdibuixen. Els va-lencians estem acostumatsa què processons, misses itrasllats de sants convisquen,amb major o menor comodi-tat, amb espectacles musi-cals de tot tipus, “mascle-taes”, “cordaes”, festes dedisfresses, bous al carrer ipassacarrers. Fins i tot vivimamb normalitat que personesque no xafen una esglésiadurant tot l’any manifestenuna sincera devoció al patródel poble el dia de la festamajor.

Però això no sempre haestat així. Fins ben entrat elsegle XX, les celebracionsamb les quals les classes po-pulars podien trencar la seuamonotonia, eren exclusiva-ment religioses, i la seua or-ganització era competènciade les diferents confraries,entitats privades, vinculadesa parròquies, convents o gre-mis, que s’encarregaven demantindre el culte al seu pa-tró i, a canvi del pagamentde quotes, oferien als seusmembres diversos serveis,entre els quals hi havia elsuport econòmic en cas denecessitat, o el dret a ser

enterrat en la fossa comunade la pròpia confraria.

A la València de l’AnticRègim les confraries tenienun paper social molt relle-vant. Molt més del que po-dríem imaginar si ens limi-tàrem a comparar-les ambels que existeix en l’actuali-tat. Evidentment, tenien unasòlida base religiosa, i la ma-jor part de les seues activi-tats es duien a terme enaquest àmbit, però el fet quegestionaren les quotes delsseus confrares, que mantin-gueren reunions periòdiquesi que escolliren cada any elseu “clavari” (el que tenia laclau de la caixa dels diners),els atorgava una notable in-fluència sobre la població.De fet, durant segles, vanser la principal forma d’as-sociacionisme popular, i aixòno sempre va ser ben vistper les autoritats.

Durant el regnat de CarlesIII, a la segona meitat delsegle XVIII, van prendre forçales veus que demanaven po-sar control a les més de30.000 confraries que hi ha-via al conjunt de la monar-quia. Els pensadors il·lustratsconsideraven que aquestesentitats fomentaven una re-ligiositat superficial, més pre-ocupada per l’ostentació queper complir els preceptes

cristians. Carregaven contra“las romerías, los bailes im-puros, las comilonas, las bor-racheras”, i també contra“los adornos pueriles, ridí-culos y a veces deshonestoscon que se adornan o másbien se afean las imágenesy los templos”; a València,també es criticava l’excés develes enceses a les esglésiesdurant les celebracions (quepodien ser un risc per a laseguretat) i el costum deportar les imatges a casa delclavari, perquè hi passarenla vespra de la festa major.Per als intel•lectuals i políticsdel moment, això no era re-ligió, sinó mera superstició.Per a alguns, quasi idolatria.

L’any 1769, el comte d’A-randa, president del Consejode Castilla, va posar en mar-xa un ambiciós projecte dereforma de les confraries quees va iniciar amb l’enviamentd’una exhaustiva enquesta atotes les diòcesis d’Espanya.Es tractava de saber quantesn’hi havia, de confraries, iquants diners gestionaven. Iles xifres van ser eloqüents:de legals, n’hi havia més de25.000, i el seu pressupostanual passava dels 11 milionsde reals, una xifra que supe-rava l’aportació fiscal quecada any enviava el Regnede València a Madrid.

14

Confraries, festes populars iconsciència col·lectiva

PER  XIMO LóPEZ CAMPSUniversitat de València-EG

15

A València, l’arquebisbe del moment nova voler col•laborar en la gran enquesta, ino va enviar les dades dels pobles que depe-nien d’ell, així que va haver de ser l’autoritatcivil l’encarregada d’aportar les xifres. ElCorregidor, màxim responsable polític de lacapital i dels pobles del seu voltant, ho vafer amb entusiasme, i va aprofitar per carregarles tintes contra els costums religiosos delsvalencians. Segons les investigacions, a laciutat de València, hi havia més de 180 con-fraries i germandats, entre les gestionadespels gremis (45 en total), i les que depeniendels convents i parròquies; als pobles de laseua circumscripció, les dades també erencontundents: els 75 pobles de la zona gasta-ven més en festes que la suma de totes lesconfraries de la capital.

L’enquesta encomanada pel comte d’A-randa és una font de gran interés per conéixerla religiositat popular en la València del segleXVIII. En ella trobem referides totes lesfestes que se celebraven a la ciutat i l’Horta,i el seu pressupost de despeses, i així podemsaber que les més costoses de la ciutat noeren (com ocorreria cent anys més tard) lesde la Geperudeta i Sant Josep, sinó les de laMercé (al convent del mateix nom) i les deSanta Llúcia (a l’ermita que encara hui esconserva). Les dades també permeten cons-tatar que els gremis de Talladors i d’Adoberseren els que més diners dedicaven a festes,que els pobles amb major nombre de con-fraries eren Russafa, Llíria, Manises, Catarroja,Xirivella, Bétera, Borbotó i Aldaia, i que entreels més gastadors n’hi havia altres com Pi-canya o Quart de Poblet. Però era a Benimà-met i a Montcada on estaven les tres confra-ries més “riques” del moment: la del Rosarial primer poble, i les dels Desemparats i deSanta Bàrbara, al segon.

El xicotet poble de Rocafort també vaaportar les seues dades per contribuir –debona gana o per ordre superior– a reformarles confraries. Ací només hi havia una únicaconfraria constituïda, la de Nuestra Señorade la Correa, que gestionava cada any 50lliures per a celebracions, una quantitat quela situava en la mitjana de la zona, molt perbaix de les 200 lliures que es gastaven a

Montcada en les festes de Santa Bàrbara,però per damunt de les 30 lliures que Vinalesadedicava a commemorar Sant Honorat.

La Mare de Déu de la Cinta (la Correa) ésuna advocació mariana vinculada a l’ordedels agustins, que ja la tenien com a patrona,arreu d’Europa, a mitjan del segle XVI. A Ro-cafort, com és sabut, va ser aquesta mateixaorde la promotora i titular del convent que,entre 1434 i 1835, va ser centre neuràlgicde la població, per la qual cosa no és estranyque hagueren sigut els propis religiosos elspromotors d’una devoció que era molt vivaal segle XVIII i que, encara hui, perviu alpoble.

Les tradicions són, per la seua pròpia na-turalesa, fenòmens contingents, històrics,en constant canvi. Cada societat en crea denoves, les adapta, les abandona, les recupera,les barreja amb altres... i tot això ho fasabent que, per damunt de tot, les tradicionstenen una funció social i cultural fonamental:serveixen per mantindre, per reforçar i perprojectar la consciència de pertànyer a unadeterminada comunitat de persones. Els va-lencians i les valencianes sabem molt bécom d’importants han estat les festes per ala conservació de la nostra identitat com apoble, fins i tot en èpoques en què la seuasupervivència ha estat greument amenaçada.I això es veu, de forma molt clara, cadaestiu, quan pobles com Rocafort s’omplin demúsica, de pólvora, d’història i, sobretot, debon menjar, de bon beure i de bon xarrar.

Bones festes!

16

El diadel Gos

Un any més, sent fidels a la nostra tradició,els rocafortans i rocafortanes tornarem a

ajuntar-nos per a dinar amb els amics l’endemàdel dia del Crist, per tal de celebrar el Dia delGos.

El Dia de Gos és el dia de retrobar-se amb elsamics del carrer, els de tota la vida, la colla, igaudir d’una bona paella cuinada pel cuinetesdel grup, d’unes coques cristines i una misteleta,i sobretot, de la companyia dels que han crescutal nostre costat.

El dia del gos és dia de riures, d’anècdotes i,per què no, d’una mica de melancolia també.

Aquesta tradició, té la seua arrel en els propiscostums dels nostres habitants. Així, des desempre, els rocafortans i rocafortanes que havienmarxat a viure fora del poble tornaven a la casadels familiars per tal de celebrar el dia gran deles festes patronals, el dia del Crist de la Provi-dència. Aquest dia era per a estar amb la família,anar a missa i per la nit anar a la processó onpodies veure a gents que no veies des de l’anyanterior. I per aquesta raó no podien deixarpassar l’oportunitat de juntar-se, de quedar-seal poble un dia més per tal de dinar amb aquellsque havien compartit l’infantesa, de recordaranècdotes, de compartir vivències passades ipresents i també, per supost, per posar-se al diade l’actualitat i la vida social del poble.

Hui en dia, en gran part per l’ús de les xarxessocials, tenim més facilitats per a estar connectatsamb els amics, encara que estem a la distància.Tot i això, els rocafortans i rocafortanes novolem perdre el bon costum de festejar aquestdia, de dinar junts, criticar si l’arròs està dur oesclafat, de parlar dels veïns, de recordar alsque no estan i sobretot de gaudir de l’alegria depassar junts un any més, el nostre Dia del Gos.

PER  LUPE MARCO HERNáNDEZ

Fotografia cortesia de RocafortAnticdel Dia del Gos en els anys 50

Fotografia cortesia de RocafortAnticdel Dia del Gos en l’any 1983

Fotografia cortesia de RocafortAnticdel Dia del Gos en l’any 2006

Veïna de Rocafort

17

Els sobretaules

L’origen del sobretaulesno és fàcil de determinar

perquè no està documentati no hem trobat referènciesd’eixe acte, però el que sísabem és que entre els anys20 i 30 del segle passat jase celebrava.

Hem preguntat a les per-sones majors del poble i enshan contat que les Clavaries-ses del Rosari eren les querealitzaven l’acte, les qual ei-xien pel poble acompanyadesamb música per a recaptardiners, bé per a l’església oper a la festa. Les jóvens llu-ïen un segon vestit, i a mésanaven acompanyades d’unjove que els portaval’ombrel•la, mentre elles por-taven una font platejada queservia per arreplegar la vo-luntat a canvi d’unes gotesde colònia.

El sobretaules es feia eldia de la Festa del Rosari,

després de la missa, momenten què trobaven la gent acasa a l’hora de dinar. Peraixò, entenem que l’origendel nom es degué a esta cir-cumstància.

No hem trobat referènciesde si els Clavaris de SantaBàrbara ho feien en eixosanys també.

En els anys 80, quan no-saltres vam ser Clavariessesdel Rosari continuava la tra-dició del sobretaules amb lamúsica i la colònia, que l’en-carregàvem al Sr. Ramon “eldroguer”. L’acte se celebravadesprés de la missa i en aca-bar, te n’anaves corrents acasa per canviar-te de roba,posar-te fresqueta, agafar lasafata o una cistelleta i unxic et portava el porró. Eraun acte molt divertit en quèacabàvem totalment mullatsi a punt per a anar a la mas-cletà.

Com els darrers anys nohi han hagut Clavariesses delRosari, l’any passat decidíremreprendre este acte amb elsClavaris de Sant Agustí. Elsxiquets disfrutaren molt i elsno tan xiquets recordàremla nostra joventut.

PER  MòNICA GARCIA LLàCER I CONXA GARCIA TARONCHER

Fotografia cortesia deRocafortAnticen la qual veiemuna imatged’un sobretaulesdels anys 20

Fotografiacortesiad’AmparoLlàcer Marco,de sa mareAmparoMarco Valero,Clavariessadel Rosarien 1931 ambel seu segonvestit per al’acte delsobretaules

Veïnes de Rocafort

Les informacions que exis-tien fins al moment sobre

els orígens de Rocafort erenrealment escasses i un tantconfuses. Com recolliren mos-sén Vicent Sorribes i FrancescMarco en les seues Notesper a una monografia histò-rica de Rocafort (1955) i méstard Albert Pérez en la Crò-nica de Rocafort (1988), laprimera menció coneguda altopònim de Rocafort en lacomarca de l’Horta de Va-lència era de mitjan segleXIV, citada per mossén JosepSanchis Sivera en el Nomen-clátor geográfico-eclesiásticode los pueblos de la diócesisde Valencia (1922). En con-

cret, hi deia que “pertenecióa doña Francisca Gemella,luego a su hija Andrea Mac-tano, y, finalmente, a MateoLlançol, cuyos bienes le fue-ron confiscados, todo lo cualse lee en un documento quelleva la fecha de 12 de di-ciembre de 1349, pasando aFrancisco Matet”; tanmateix,no hi oferia la referència ar-xivística, per la qual cosaaquell document no s’ha po-gut tornar a trobar amb pos-terioritat. Al mateix temps,per als medievalistes ambuna certa experiència, diver-ses coses criden l’atenció d’a-quell passatge: per una ban-da, la poca freqüència del fet

que la senyora d’un lloc –quehavia de ser viuda per assolireixa posició– fora succeïdatambé com a senyora peruna filla –ja que si era fadrina,no ho podia fer, i si era casa-da, la titularitat la tindrial’espòs–, i, per una altra ban-da, els nuls paral•lels delscognoms “Matet” –que ja Al-bert Pérez corregí per “Ma-let”–, “Gemella” i “Mactano”.Ara, però, gràcies al desco-briment de noves dades i do-cuments podem desemboli-car la troca i aportar certesclarícies sobre el coneixe-ment dels primers senyors ifundadors de Rocafort durantl’època baixmedieval.

18

Noves dades sobre els orígensbaixmedievals de Rocafort

PER  VICENT  BAYDALUniversitat Jaume I

Primerarepresentaciógràficadel Regnede València'Theatrumorbis terrarum'(AbrahamOrtels, Anvers,1584)

19

INFORMACIONS APORTADES PER LA COMPRADEL SENYORIU A MITJAN SEGLE XIVNo hem localitzat el document que veiéSanchis Sivera, però hem trobat un altred’un parell de setmanes abans, en el mateixcontext històric. Es tracta d’una anotació dela cancelleria reial de finals del segle XIV, enquè es recordava que el 26 de novembre de1349 l’“alcarea sive loco de Rochafort” haviasigut venuda per un comissionat de Pere elCerimoniós al ciutadà de València Pere Malet,després que fóra confiscada a Mateu Llançolper haver participat en la revolta de la Unióde 1347-1348 contra el mateix monarca; amés a més, s’hi indicava que Llançol n’era elposseïdor com a hereu de la senyora Game-llata –“domina Gamellata”– i del seu fillAndreu Macià –“Andreas Maciani” en llatí”.Per tant, això canvia notablement les dadesaportades per Sanchis Sivera: la senyora dellloc duria per cognom Gamell –un llinatgeque encara és habitual hui en dia en comar-ques catalanes com la Selva, el Ripollès o elGironès–, la qual cosa, feminitzat, donariaNa Gamella o Na Gamellata; tenia un fill –nouna filla– de nom Andreu Macià; però totsdos haurien mort, passant l’alqueria o llocde Rocafort al seu hereu, Mateu Llançol –quital vegada seria gendre de Gamellata–, i des-prés arribaria per confiscació al fisc reial,que el vengué a Pere Malet –no Francesc,nom que degué anotar malament SanchisSivera– sembla que per 9.000 sous, ja queel document diu textualment “novem soli-dorum”, però segurament hi manca el mot“milia” per oblit de l’escrivà.

A més a més, hem pogut comple-mentar eixes dades amb les proporcionadesper una carta atorgada pel mateix Pere elCerimoniós a l’esmentat Pere Malet uns pocsanys després, el 3 de febrer de 1353. Con-cretament, amb ella confirmava que en lavenda feta en 1349 del “locum sive alcareamvocatam de Rocafort, sitam in termino Va-lencie, que fuit Andree Maciani”, difunt,també s’incloïa la tercera part d’un cens quel’habitant de Morvedre Ramon de Vilanovatenia pel dot de la seua dona Andreua, quiera filla d’un altre Andreu Macià, “jurisperitiValencie”, igualment difunt i avi del ja es-

mentat senyor de Rocafort; en haver mortRamon de Vilanova, la tercera part del censhavia tornat al primer dels Andreus esmen-tats, el senyor de Rocafort, però, com estetambé havia finit, havia acabat passant a“Francisce, matri sue, et post Matheo Lançol,heredi universali ipsius Francisce”. Així lescoses, combinant estes informacions ambles de l’anterior document, sabem que hihavia: un Andreu Macià avi, jurista de València,qui tenia una filla anomenada Andreua,casada amb Ramon de Vilanova, habitant deSagunt, i segurament una nora anomenadaFrancesca Gamella –el nom aproximat quetrobà Sanchis Sivera, “Francisca Gemella”–,Na Gamellata, la qual, al mateix temps, eramare d’Andreu Macià net, senyor de Rocaforta mitjan segle XIV, encara que tots dos, a laseua mort, foren succeïts per Mateu Llançol,abans de la confiscació reial i la compra fetaper Pere Malet. Tot això, a més a més, ensha obert la porta a conéixer les probablesarrels de Rocafort a començaments de lacentúria, de mans del jurista Andreu Macià.

LES ARRELS DE ROCAFORT L’ANY 1301Els documents d’arxiu que citen un AndreuMacià com a “jurisperitus” de València entreles dècades de 1280 i 1320 –unes dates quees podrien correspondre perfectament ambl’avi del senyor de Rocafort de mitjan segleXIV– són relativament abundants, com a con-seqüència dels seus diversos treballs per ales administracions públiques. Hi apareix,per exemple, en els llibres de la cort del jus-tícia de València o en els manaments reialsrelatius a la procuració del Regne de València,ja que hi exercí com a assessor, advocat,jutge i lloctinent del procurador “citra Xuca-rum” durant aquell període, en època dePere el Gran, Alfons el Liberal i Jaume II . Defet, la relació amb este darrer monarca foutan estreta que el 6 de novembre de 1300,en plena campanya militar de les hosts reialscontra el territori castellà del Regne deMúrcia, Macià, que ja pertanyia a l’entornmonàrquic més proper com a “fidelem do-mesticum et familiarem nostrum”, rebé unprivilegi de protecció especial arreu dels do-minis de la Corona, per a ell, la seua família i

20

tots els seus béns, “sub nos-tra specialis comanda, du-catu, guidatico, proteccioneet custodia”. I no només això,sinó que a penes un parellde mesos després encara fouobjecte d’una altra importantconcessió, “propter multagrata et accepta servicia”que havia fet fins llavors alrei, “et cotidie facitis inces-santer”.

L’atorgament, amb datade 18 de gener de 1301, eradoble: d’un costat, el juristaAndreu Macià, ciutadà de Va-lència, domèstic i familiardel monarca, rebia llicènciaper a construir un forn decoure pa i altres aliments“in alcharea de Godella”,mentres que, d’un altre cos-tat, també se li atorgava “prohereditatem francham et li-beram omnes terras et pos-sessiones de secano heremasad nos pertinentes et perti-nere debentes que per nosseu predecessores nostrosaut alios nomine et auctori-tate ipsorum nondum alicuiseu aliquibus date vel con-cesse fuerunt, que conclu-duntur a monte quo dividiturterminus de Paterna et abarrancho qui descendit ver-sus Godella et a via publicaque itur de Godella apud Be-thera usque ad terminum deBoffila et de Bethera”, és a

dir, totes les terres ermesde secà que el rei tenia enl’àrea que quedava entre elmont que marcava el termede Paterna, el barranc quedescendia cap a Godella, elcamí públic que anava deGodella a Bétera i els termesde Bofilla i de Bétera. Aixòés, probablement, tota unasèrie de parcel·les al nord-oest dels actuals termes deGodella i Rocafort, més enllàdel barranc del Palmar. Noera, però, en la ubicació exacta del posterior Rocafort,ni este topònim s’empravaencara, ja que possiblementaparegué amb posterioritat,una vegada que el juristaAndreu Macià amplià els do-minis en la zona i hi instal•làla seua residència, així comla de diverses famílies, finsa aconseguir el reconeixe-ment d’un terme compactecom a nou lloc de senyoriu.

DEL JURISTA ANDREU MACIÀAL CIUTADÀ PERE MALETÉs ben probable, doncs, queel jurista Andreu Macià o elsseus successors acabarenpodent fundar un senyoriu apartir d’aquella i altres do-nacions o compres de terresproperes a Godella. Si mésno, en 1353 es deia que ellloc de Rocafort havia per-tangut al seu net, també ano-

menat Andreu Macià, i a laseua mort havia passat a lanora, Francesca Gamella, quil’havia traspassat en herèn-cia a Mateu Llançol. De Llan-çol sabem que fou un gene-rós –membre de la baixa ca-valleria–, possessor tambéde la quarta part del senyoriude Vilallonga, actiu membrede la revolta de la Unió i con-demnat a mort per això ma-teix a començaments de1349, encara que sembla quela pena no es pogué acomplir,ja que havia fugit del regne.Les seues possessions, entot cas, anaren a parar amans del rei, que aquell ma-teix any vengué Rocafort alciutadà de València i homede negocis Pere Malet, quitambé havia participat enels fets de la rebel•lió, però,per contra, aconseguí el per-dó reial i, de fet, en les dè-cades de 1350 i 1360 passàa convertir-se en un delsmembres més destacats del’oligarquia municipal de lacapital, fins a assolir la con-

Jaume IId’Aragó

21

dició de cavaller. I no nomésaixò, sinó que probablementtambé rebé de Pere el Ceri-moniós una ampliació del ter-me senyorial de Rocafort, jaque en un memorial fet pelbatle general del regne en-torn de 1358 s’indicava que:“lo dit senyor rey ha venut ealienat aon Pere Malet lo mo-rabatí e lo terç del delme deRochafort e dels havents ter-res en lo terme novellamental dit loch assignat”.

Així doncs, moltessón les noves dades que hempogut aportar sobre els orí-gens de Rocafort amb unabreu aproximació a algunsdels arxius disponibles per aconéixer el passat de la Co-rona d’Aragó i el Regne deValència. I moltes més sónles que se’n podrien trobar através d’una recerca especí-fica duta a terme per espe-cialistes en la matèria. Lahistòria de Rocafort, doncs,ens depararà moltíssimessorpreses en el futur.

Furs aprovats enles Corts de

Montso de 1518

1 ARV, Cancelleria, reg. 481, f. 28v-29r (c. 1386).2ACA, Cancelleria, reg. 895, f. 165v-166r (3-II-1353).3 ACA, Cancelleria, reg. 70, f. 43r (21-XII-1286); reg. 74, f. 21v (21-XI-1287); reg. 85, f. 133v(19-III-1291); reg. 86, f. 66v (22-I-1292); reg. 86, f. 103v (22-II-1292); ARV, Justícia de Valèn-cia, vol. 6, f. 59r (24-V-1299). Així mateix, també hi apareix un “Andrea Maciani, jurispe-rito”, resident en la parròquia de Sant Esteve de València, que fou jurat del Consell mu-nicipal per la mateixa demarcació en 1320 i 1322 –potser, si era el mateix, ja al final de laseua vida–: ACA, Cancelleria, reg. 196, f. 199r (13-IV1298); AMV, Manual de Consells, A-1, f.148v-151r (18-V-1320) i f. 191r-194r (30-V-1322).4 ACA, Cancelleria, reg. 198, f. 216v (6-XI-1300).5ACA, Cancelleria, reg. 199, f. 16v-17r (18-I-1301). Agraïsc encaridament a l’arqueòleg Fer-ran Esquilache les indicacions sobre la possible ubicació d’aquelles terres.6Les dades sobre Llançol i Malet es poden trobar en els Manuals de Consells de l’ArxiuMunicipal de València i en la tesi doctoral de Mateu Rodrigo sobre La Unión de Valen-cia (1347-1348). Una revuelta ciudadana contra el autoritarismo real (Universitat de Va-lència, 1987). 7ACA, Cancelleria, Cartes reials, Legislació, Lligall 8-16, f. 3v (c. 1358). La concessió a PereMalet del terç delme de Rocafort per cent anys i del morabatí de manera perpètua espot trobar, en efecte, en: ACA, Cancelleria, reg. 897, f. 84rv (28-IV-1354).

Els orígens de la festa delCrist cal remuntar-los al

segle XIX, les festes de SantSebastià i la Mare de Déu dela Corretja sí que les celebravael Convent, però els Agustinstenien un Crist al que no hemtrobat que li feren festa, perun document que diu “De 12varas de cinta que dieron parala gasa del Santísimo Cristodel Coro, que dieron en valorde 10 sueldos” de juliol de1809.

Els primers que parlen del’origen de la festa del San-tíssim Crist són Mn. VicentSorribes i Francesc Marco Va-lero en la Monografia Històricade Rocafort i diuen que des-prés de preguntar a les per-sones majors, Francisca Fe-rrando “La Tudeleta” contàque son pare fou nomenat,quan encara era fadrí, clavaride la festa de la Mare de Déudel Roser, en una època enquè sols hi havia una solaimatge per a les festes, unadels hòmens i l’altra de lesdones i el Sr. Rector proposàals clavaris que ja que elltenia una imatge del Crist,que ell anomenava de la Pro-vidència, es podia instituiruna festa per al hòmens.

Al butlletí de “Fiestas deRocafort” de Febrer de 1956,Francesc Marco Valero diu:“Cuando ya íbamos perdiendolas esperanzas de esta labor

informativa, quiso la Provi-dencia de nuestro SantísimoCristo que pudiésemos daralgún dato de cómo se insti-tuyó la fiesta al mismo, quecomo veréis en la lectura deesta pequeña historia de nues-tro pueblo, nos facilitó unavecina del mismo con cercade ochenta años, llamadaFrancisca Ferrando “La Tude-leta”.

Por esta información cre-emos que la fiesta a nuestroSantísimo Cristo de la Provi-

dencia se celebró en Rocafortpor primera vez en 1868, es-tando al frente de nuestraIglesia D. Bautista Ferri, “ElPare Batiste” y fueron los pri-meros clavarios Vicente Bar-gues Roca “El Abuelo Rons”y José Ferrando Santamaría“El Abuelo Tudela”…”

Hi ha una llegenda que pera nosaltres no té versem-blança, que contava JustaHuguet que deia que entreels termes de Burjassot i Pa-terna un pastor va trobar un

22

150 aniversari de la festadel Crist: 1868-2018

PER  JUAN  PÉREZ  NAVARROCronista de Rocafort

Santíssim Crist de la Providènciaabans de la guerra

Crist i que per la proximitat, els dos termeses van disputar la possessió del mateix i alfinal se'l van jugar a sorts, posaren dos papersdins d'un sac amb els noms de cada poblaciói al traure la papereta va eixir Rocafort i Ro-cafort va ser el poble que la Providència vavoler que es quedara amb el Crist, d'ací elCrist de la Providència.

L’any 1982 ELS CLAVARIS, siguent ClavariMajor José Eugenio López-Trigo Pichó, vol-gueren celebrar el “Centenari de la Festa delCrist” amb unes festes que tingueren una so-lemnitat i lluïment especial amb adornamentsde carrers i un trasllat del Crist pels carrersde la població, acompanyat amb multitud derocafortans, pernoctant la Imatge desprésde les misses a la Parròquia de Santa Bàrbera,al convent de les Terciàries Caputxines il’últim dia a l’Església després de la Missa alSecanet.

Aquella festa amb multitud de clavaris,tingué a part dels actes religiosos, espectaclesper als majors, el jóvens i els xiquets.

És una llàstima que la festa del SantíssimCrist de la Providència al Cent CinquantaAniversari no tinga clavaris. És cosa del tempsque ens toca viure.

…En la Capella tu tensSempre un lloc per als teus fillsQuan ben humils i senzillsVan a per consol immens.I el dones amb preferènciaA qui té més sofriment.En la teua omnipotènciaL’home protegit se sent,Guia-nos eternament,Oh Crist de la Providència.

Poema d’Albert Pérez Marcoal Crist de la Providència

Malgrat la neutralitat d'Espanya en la guerramundial, les seues conseqüències estan

afectant seriosament a l'economia valenciana,col·lapsant les exportacions de cítrics i produintl'alça descontrolada dels preus i el desproveïmentdels mercats. Coincidint amb les festes patronals,la Societat de llauradors de la Vega ha convocatuna vaga en la província de València. La vagano ha alterat la normalitat en l'horta de Rocafort,segons ha comunicat el senyor alcalde don Fran-cesc Marco al governador Sr. Cortina. No obstantaçò, la Guàrdia Civil continua vigilant els camins,ja que algunes persones tenen la intenció d'im-pedir l'eixida dels llauradors per a portar elsproductes del camp a València.

En aquest context econòmic i social estempreparant les festes d'este any bixest 1916 aRocafort. El dilluns 7 d'agost, expliquen els pe-riòdics "La Correspondencia de Valencia", "ElPueblo” i "Las Províncias" que Francesc FerrandoCausaràs, jove pintor de Rocafort, ha obtingutun dels premis concedits per la Reial Acadèmiade Sant Carles en el certamen celebrat en l'Ex-posició de la Universitat, i per la qual han passatmés de 6.000 persones. Els periòdics també esfan ressò que una vegada finalitzada la Fira deJuliol de València, s'han instal·lat al Palau de laseua finca de Rocafort, on passaran la resta del'estiu, els Barons de Llaurí i Terrateig.

La colònia de famílies de València que esti-uegen a Rocafort és molt nombrosa: Baró deLlaurí i Terrateig, Benlliure, Gens, Layana, Cañi-zares, Viñes, Bello, Albert, López-Trigo, Viñals,Colvée (don Pablo, don José i don Rafael), Fer-rando, Cardona, Vives Liern, Pérez Lucia, PérezPau, García Donato, Zarandieta, Ros, etc.

A Rocafort la vida és molt tranquil·la, durantel dia la calor és sufocant, però quan comença arefrescar, la gent jove aprofita per a moure's devalent. Només cal veure els balls que s'organitzenen la bella casa dels senyors de Cardona.

El diumenge 3 de setembre se celebra la fes-tivitat de la Verge del Consol. El dia ha sigutmolt agradable, doncs encara que la calor per-sisteix, la brisa que ha bufat ha refrescat latemperatura. Com tots els anys, les senyores dela colònia han posat molt entusiasme en l'orga-nització de la festa. Els actes del dia hancomençat a l'alba amb diana per la banda deMassarrojos, a continuació missa major a granorquestra, interpretant-se la “Pontifical” delmestre Perossi, en la qual han pres part els no-tables cantors senyors Alonso, Irurita, Mateu iJusto entre altres. A la vesprada una lluïdíssimaprocessó ha recorregut els principals carrers.En finalitzar, la gent ha començat a cridar víctorsentusiàstics a la Verge del Consol, després eltret de la tradicional traca de colors ha posat elfermall a una jornada festiva inoblidable.

El dilluns 4 de setembre és el dia que elpoble dedica a la seua patrona Santa Bàrbara.A l'alba, diana en la qual els clavaris han disparatcoets a mà i canterelletes. A les 10, Missasolemne cantada a gran orquestra de Godella;en acabar gran disparà amb engraellat. A les 12,el sobretaules pels clavaris. En fosquejar, ambla mateixa animació que el dia anterior s'ha or-ganitzat la processó.

El dimarts dia 5, s'ha celebrat la festa delSantíssim Crist de la Providència. El dia ha sigutassolellat i molt calorós, el termòmetre marcavaa València una temperatura de 33º. La festa hasigut organitzada enguany pels clavaris donFrancesc Marco, don Vicent Granell, don SalvadorRoig, don Francesc Roig i don Vicent Bargues.La missa ha comptat amb la notable capella demúsica del poble, que ha interpretat la granpartitura del mestre Escorihuela, amb la direcciódel senyor rector don Vicent Casinos i el concursde l'eminent tenor, fill de Rocafort, don PasqualRoig, que com tots els anys, aprofita uns dies devacances per a estar present en les festes del

24

Crònica de festes:Rocafort, estiu de 1916

PER  MANEL MARCOVeí de Rocafort

25

seu poble, i que ha cantat OSalutaris! de Saint Saens, elTibi soli peccavi d'Eslava, i elSanctus, de Gounod. Acabadala missa, s'han disparat mor-terets i un colossal engraellatque ha recorregut la població.A la vesprada, els concerts,festejos i jocs populars, handonat pas en fer-se de nit auna solemne processó i per afinal de festa, focs aeris.

El dimecres 13, era la tradi-cional revetlla que organitzenles famílies de la colònia ambun doble fi, recreativa i benèfica,doncs els diners que es recap-ten estan destinats al socorsde la gent més necessitada o ala realització d'alguna milloraen profit del poble. Els joves,lluny d'agrair el propòsit de lesfamílies de la colònia que havienorganitzat l'acte i oblidant elfavor especial que es dispen-sava al poble, permetent l'en-trada als seus habitants per lameitat del baix preu que s'haviafixat, s'han situat als voltantsdel punt destinat a la festa mo-ments abans del seu comen-çament, proveïts de tota classed'hortalisses i disposats a llan-çar-les sobre els estiuejants,amb la cooperació sol·licitada,segons s'assegura, d'altres jovesdels pobles veïns per a realitzarla salvatjada, arribant la pro-cacitat d'alguns a l'extrem deproferir insults contra els or-ganitzadors de la vetlada, i al-guna que altra gesta indigna,que per brevetat omet. En vistade l'actitud amenaçadora d'a-quells joves, ha hagut de sus-pendre's la festa a fi d'evitarun conflicte que hauria implicatfunestes conseqüències, resul-tant espetegada la colònia es-tiuenca, perjudicats en els seus

interessos els organitzadors dela festa i demostrada plenamentla incivilitat dels provocadors.Quan tardanament ha acuditla Guàrdia Civil de Montcada,requerida a destemps, els jovesprovocadors s'han disgregat,però desgraciadament la festaja havia fracassat.

No obstant això, la versióde l’Alcalde Don Francesc Marco,és que els joves del poble nos'han oposat a l'esdeveniment,que només demanaven que estancara el carrer del Pi on elfesteig havia de celebrar-se.Ha afegit que estant ell buidantel carrer es va inutilitzar eltransformador de l'electricitat,i la població ha quedat a lesfosques, i aquest accident hasigut el motiu pel qual s’ha sus-pés la revetlla, que s'hagueracelebrat amb tota brillantor deno ocórrer el contratemps,doncs les relacions entre elsveïns de Rocafort i la colòniavalenciana organitzadora delfesteig són cordialíssimes.

Dins del major entusiasmes'ha celebrat diumenge passat17, la festa dedicada per les"fadrines” a la seua patrona laSantíssima Mare de Déu delRosari. Ha cridat poderosamentl'atenció l'elegància amb la qualhan lluït el vestit les distingidesclavariesses, les senyoretes Fi-nita Andrés, Emilieta Pérez, Fi-nita Valls, Amparito Bosch, Pre-sentació Martí, Isabelita Fer-rando i Salvadora Marco.

A l'alba hi ha hagut dianaper la brillant Banda Municipalde Godella, composta de 39músics sota la batuta del mestredon Mariano Ruano; també hanparticipat dolçainers i hi ha ha-gut dispar de morterets. A les6, un pare franciscà ha oficiat

la missa de Comunió. Abansde distribuir el Sagrat Pa delsForts els ha dirigit un fervorósparlament. A les deu, s'ha can-tat la partitura en si bemoll del'inoblidable mestre Giner, diri-gida per don Batiste Alonso.Han pres part en la mateixaels tenors Caballer, Lloréns i elbaix, senyor Corell. Ha oficiatla Missa don Vicent Carrión,rector de Rocafort, assistit peldiaca i pel sotsdiaca senyorsdon Antoni Lloréns i don AntoniPascual, i ha fet el panegíric enparàgrafs brillantíssims el doc-tor don Pasqual Delhom. Almigdia, s'ha disparat una con-siderable quantitat de mascletsi engraellat que ha durat propde mitja hora. A la vesprada, ales cinc, han eixit a postularpels carrers les citades clava-riesses, que han aconseguit ungran èxit en la seua col·lecta.A les huit, quan el sol comen-çava a amagar-se, s'ha orga-nitzat una processó. Tancavatan brillant comitiva la distingidaBanda Municipal de Godella.Tota la processó ha estat il·lu-minada amb llums de bengalaposades als costats de les por-tes de les cases. Els focs artifi-cials han donat per finalitzadauna lluïda processó.

La meua més sincera felita-ció per a les joves clavariessesi les seues respectives famílies,i una molt expressiva per a donVicent Carrión i altres autoritatsd'aquesta població per l'èxitaconseguit.

Avui, divendres 29 de se-tembre el dia és molt assolellati calorós. Al sol es deuen rondarels 30º i algunes de les famíliesd'estiuejants donen per finalit-zada la seua estada estiuencaa Rocafort.

26

El pasado 19 de marzo, el Papa Francisco nos entregó una exhortación apostólica “sobre elllamado a la santidad en el mundo actual”. Su título está sacado de la última de las biena-

venturanzas que encontramos en el evangelio de San Mateo “Bienaventurados seréis cuandoos injurien, y os persigan y digan con mentira toda clase de mal contra vosotros por mi causa.Alegraos y regocijaos, porque vuestra recompensa será grande en los cielos” (Mt 5, 11-12).Precisamente, las bienaventuranzas ocupan la reflexión de uno de los capítulos de estedocumento que está estructurado en cinco capítulos:

1. El llamado a la santidad.2. Dos sutiles enemigos de la santidad.3. A la luz del Maestro.4. Algunas notas de la santidad en el mundo actual.5. Combate, vigilancia y discernimiento.

Con motivo de las fiestas en honor al Santísimo Cristo de la Providencia, su Cofradía nosinvita a que el estudio de este texto del Papa pueda encontrar cabida en los días de fiesta y,la parroquia, quisiera subrayar algunas reflexiones que se pueden encontrar en el capítulo 4.Con el título ‘Algunas notas de santidad en el mundo actual’, el Santo Padre analiza lo queconsidera riesgos y límites de la cultura actual:

aLa ansiedad nerviosa y violenta que nos dispersa y nos debilita; aLa negatividad y la tristeza;aLa acedia cómoda, consumista y egoísta;aEl individualismo;aY tantas formas de falsa espiritualidad sin encuentro con Dios que reinan en el mercado

religioso actual.

Para combatir estos riesgos y límites, que también pueden amenazar nuestras fiestas,Francisco propone cinco grandes manifestaciones del amor a Dios y al prójimo: aguante,paciencia y mansedumbre; alegría y sentido del humor; audacia y fervor; la vida en comunidad;y la oración constante.

Un año más tenemos la oportunidad de experimentar cómo el paso del Santísimo Cristo dela Providencia nos cambia la vida como lo ha hecho, a lo largo de la historia de nuestropueblo, con tantas y tantas personas, muchas desconocidas para nosotros, pero con las queciertamente hemos podido “tocar” a Dios. Confiando en la misericordia de Dios, acerquémonosa recibir su gracia para que podamos experimentar ese cambio de vida que haga posible quelos demás descubran en nosotros el rostro de Dios y a nosotros nos permita poderloreconocer en la debilidad de la vida de los demás. Desde la parroquia, con alegría y esperanza,y rezándolo, os invitamos a todos a no desaprovechar esta oportunidad de dejarnos tocar porel amor de Dios para que transformada nuestra vida según Cristo, podamos todos juntoshacer posible lo que anhelamos, la transformación-santificación de nuestro mundo.

“Alegraos y regocijaos”POR  CARLOS  VIDAL

Párroco de Rocafort

27

Obra ganadora del I Concurso de Aucas de Rocafort, d’Erica Boisset Castells