1

FESTESSILLA2018

2

3

EDITAAjuntament de Silla

DIRECCIÓVicent Zaragozà (Xaran)

REDACCIÓJosep AntichLlorenç AlapontJesús EscorihuelaAmparo HernándezCarmen PrimoMar NavarroVicent Zaragozà Josefina ZaragozàJosé María AmoresEncarna GonzálezVicenta BeneditoVicent Martínez (Sento Coll Verd)Iván SerradorAbraham Alba

FOTOGRAFIESMar NavarroAmparo HortelanoRaquel VedreñoMontesinosLázaroCorreosoFrancisco GimenoVicent Zaragozà (Xaran)Iván SerradorPaula SantanaCarmen PrimoRemigio SerradorNora MartínezDiego FerriArxiu MunicipalArxiu Agrupació Musical La LíricaArxiu AC Dansa dels PorrotsArxiu familiar d’Araceli Garrido

PORTADAMar Navarro

TIRADA10.000 exemplars

PRODUCCIÓN EDITORIAL

La Torre és el tema triat enguany per a la portada. Per al disseny, em va inspirar contar una història de fortalesa i saviesa, la identitat de Silla a través de la seua torre reflectint les festes. Una construcció que es construeix de nou, la seua fermesa, el pas del temps, per fi floreix i surt a la vista per ser admirada. Els seus murs expliquen històries que han passat pel seu costat i queden descobertes perquè el món les conega.

Sobre els murs, el millor senyal d’identitat de Silla, la Dansa dels Porrots interpretada per do-nes com a paper reivindicatiu de la dona en una festa tradicional i arrelada. La part dreta s’obri amb el so de la dolçaina i el tabal, que presideixen els gegants i el començament de la proces-só. Un simbolisme d’obertura, d’inici, «ací arriben les festes de Silla».

Una portada que conta històries que són les nostres històries. Espere que t’agrade i gaudisques com jo la vaig gaudir en crear-la. Gràcies a l’Ajuntament de Silla i a la Regidoria de Festes per confiar un any més en mi.

EDITORIAL

INDEX

Salutació de l’Alcalde . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Salutació de la Regidora de Festes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Salutació del Rector . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Poesia a les Cambreres del Crist . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Coneguem les Cambreres del Crist . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Costalers del santíssim Crist de Silla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

El nostre Angelet de la Carxofa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

“Els Porrots” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Quan el ferrocarril va arribar a Silla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Sento Coll Verd . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Torre descoberta i museu obert . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

La Policia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Entrevista a Javier Llombart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

Dos Oficis Perduts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Camiseta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

Araceli Garrido Campos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Programa de Festejos 2018 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

FESTESSILLA2018

4

5

Un estiu més i ja són tres anys de legislatura dedicats a complir el programa electoral i els diversos compromisos de l’equip de govern, una gestió que poc a poc va prenent forma aconseguint la millora del paisatge urbà, de les zones verdes, les infraestructures, equi-paments, ajudes socials, activitats culturals, i sobretot, la cohesió ciutadana que un poble d’acollida, com és Silla, necessita.

Estem orgullosos d’haver inaugurat el centre multifuncional Carmen Valero, la nova biblio-teca municipal així com l’Espai Jove, a més de les obres i actuacions que estem duguent a terme com és la remodelació de l’entorn de la Torre islàmica, les obres de l’Avinguda d’Alacant, pintura vial, eliminació de barreres arquitectòniques, a més de noves actuacions que tenim projectades a mig termini.

Al meu discurs d’investidura també vaig marcar com a prioritats la participació, el diàleg i la transparència com els principis bàsics que han de presidir l’actuació mu-nicipal. Per aquesta raó hem volgut que l’ajuntament siga la casa de tots, i que, entre tots, actuem cada vegada millor aconseguint

SALUTACIÓ

nous reptes, entre altres, l’administració electrònica al servei de les persones i de la societat en general perquè puga conèixer de primera mà tota la informació administrati-va, cultural, turística i social. Per als nostres veïns, la informació ha de ser immediata, àgil i transparent, per això el portal web de l’Ajuntament amb les derivacions a les xar-xes socials mostra tota la informació de les activitats i dels serveis municipals.

Però parlem de les festes que ja tenim a la vista com a moment viscut col·lectivament, un temps d’oci diferent de la quotidianitat, i en el sentit més solemne, unes jornades ente-ses com a la recreació d’uns costums i d’unes pràctiques culturals, socials i religioses adop-tades per la comunitat. Una festa que va molt més enllà del simple període de descans, fent que la seua celebració tinga un valor i un significat afegit, atorgat des de les pròpies creences i el sentiments que cal respectar.

Com ja venim fent en anys anteriors, el pro-grama actual també es fonamenta en una barreja de tradició i modernitat que a conti-nuació ens explica la senyora regidora. Vull

felicitar-la i agrair-li la il·lusió que posa en el seu el treball, així com els funcionaris muni-cipals, els cossos de seguretat i de protecció civil que es preocupen de garantir la segure-tat dels actes, sense oblidar els veïns i les en-titats que desinteressadament fan un pas al capdavant amb l’objectiu de confeccionar una programació tan variada d’activitats i actes que, sens dubte, donen sentit a tots aquests dies d’alegria.

També vull agrair a les empreses i comerços que, amb la seua col·laboració fan possible que tots els anys puguem gaudir d’aquest magnífic llibre de festes; i a tots aquells que el confec-cionen i l’il·lustren amb textos divulgatius.

I en el record a tots els conveïns que ens han deixat durant aquest any, i donant la benvinguda als nous ciutadans que han de-cidit formar part de la nostra col·lectivitat, us desitgem que passeu bones festes en companyia d’amics i convidats. Gaudiu-les en harmonia i germanor.

Vicent Zaragozà Alberola Alcalde de Silla

6

FESTESSILLA2018

7

Veïnes i veïns,

Em sembla que va ser ahir, però aquesta és la quarta vegada que em dirigisc a vosaltres per convidar-vos a gaudir de les festes en honor al Santíssim Crist de Silla.

Dir-vos que, com podreu veure en llegir la programació, la Regidoria de Festes, junt amb entitats i associacions, han treballat de valent per tal que els pròxims dies pugueu gaudir de moltíssims actes pen-sats per a totes les edats i gustos.

A les cambreres del Crist, Inma i Sonia, els desitge unes bones festes i que assaborisquen cada segon del seu dia gran: el Dia del Crist de Silla.

Veïnes i veïns, participeu activament de les festes i convideu fami-liars i amics perquè coneguen les nostres tradicions.

Josefina Zaragozá NaranjoRegidora de Festes

SALUTACIÓ

FESTESSILLA2018

8

9

El Senyor ens torna a regalar les nostres molt benvolgudes i desitjades Festes Patronals en ho-nor al Santíssim Crist de Silla i a la nostra molt estimada Mare de Déu dels Àngels

Felicitats germanes i germans en el Senyor, veïns i veïnes de Silla,Arriba l’estiu i ens tornem a trobar amb els veïns per a celebrar les nostres festes patronals en honor al nostre protector, el Santíssim Crist de Silla, que ens espera amb els braços oberts re-galant-nos tot l’amor del seu cor.Ens ajuntem per a fer festa amb alegria i amb amor al nostre benvolgut Santíssim Crist de Silla, i al nostre poble amb els seus veïns, els que ací vivim i els que ens acompanyen des del cel en companyia del Santíssim Crist de Silla, i que en un altre temps van compartir la festa amb nosaltres.

En les nostres festes al Santíssim Crist de Silla podem mirar tres aspectes entre uns altres:

- L’amor i l’atenció al nostre protector, el Santíssim Crist de Silla, i a la seua mare, la Mare de Déu dels Àngels. Que hem de cuidar tot l’any: acompanyant-los en la parròquia, celebrant amb ells les festes de l’any i els moments importants de la vida de les nostres famílies (noces, batejos, enterraments, etc.) en l’Eucaristia. Cuidant el temple a ells dedicat. Coneixent la seua vida, els seus ensenyaments i posant-los en pràctica

- La convivència i les relacions amb els nostres veïns i els que vénen a compartir aquests dies amb nosaltres: eixint al carrer a relacionar-nos, a xarrar, a riure i a compartir les nostres vides, esperances i preocupacions; respectant a tots, fent compatible les festes i el benestar dels nostres veïns amb educació, respecte i atenció als altres.

- La festa i l’alegria: compartir en el carrer entre tots les activitats que es preparen per a celebrar al Santíssim Crist de Silla. Participar i col·laborar en les activitats religioses (rosaris, misses i processó) i festives que s’organitzen. Que estiguen obertes a tots i s’aculla a tots, respectant les edats i preferències de cadascun. I que totes siguen dignes, en la seua preparació i realit-zació, del nostre estimat Santíssim Crist de Silla, de la nostra mare la Mare de Déu dels Àngels i de tots els veïns i veïnes.

Donar les gràcies i felicitar als costalers, a les cambreres, a totes les parròquies de Silla (Mare de Déu dels Àngels, Sant Roc i Sant Josep Obrer) i a tots els veïns i veïnes de Silla.

Bones festes a tots i totes.

VISCA EL SANTÍSSIM CRIST DE SILLA!!!

Fins demà en la missa. Que Déu us beneïsca.

El vostre rector, amic i veí,José María Amores

SALUTACIÓ

FESTESSILLA2018

10

11

FESTESSILLA2018

12

INMACULADA SANCHIS ZARAGOZÁ iSONIA REQUENA RIERAL’espiritualitat, la fe i la creença,venen en elles fermament perpetuades,en unir-les a Crist, amb cordial permanènciadesprés de 25 anys tornen il·lusionades.

En Sant Sebastià la seua presentació,expectació que espera la gent de Silla,elles aquest any doblant la missió custodiar altre any i adornar la capella.

Vivint les cambreres l’arrelament,Confraria de més de 50 anys d’història.abans senyoretes havien de serper a servir Crist tot l’any de glòria.

Inmaculada i Sonia fan l’aniversari,dues cambreres modèliques captar,una senzilla raó tenen dins d’elles,voler a Crist altra vegada cuidar.

El temps va canviant, potser millor,vivim una altra època d’esperança,són dones casades o també amb fills família amb honor sempre l’acompanya.

INMACULADA i SONIAEl Crist us empare a tota la famíliaper la vostra grandesa sillera,per alçar la festa d’un poble,d’un dia que a tots arreplega.

El 6 d’agost és la festa de Silla,per a elles és el dia de la culminació,missa cantada pel cor de La Lírica,els Porrots, la Carxofa i el Crist en processó!

V. Benedito Pons

CAMBRERES DEL SANTÍSSIM CRIST DE SILLA

25 ANIVERSARI 1993-2018

13

INMA SANCHÍS ZARAGOZÁ I SONIA REQUENA RIERA

FESTESSILLA2018

14

15

El dia que es varen fer les fotos oficials com a cambreres, acudiren a la perruqueria sense els ganxets. Corrents se’n va anar Sonia perquè Conchín, la mare d’Inma, li’ls donara. Després de pentinades, s’adona-ren que tenien les teules de les mantellines canviades, i tocà desfer el que estava ja fet perquè cadascuna portara la seua.

«Això amb les nostres mares no ens passava», diu Inma somrient. I deu tindre raó perquè les dues coincideixen que fa 25 anys eren les mares les que s’encarregaven de tot. «Era diferent –diu Sonia–. Tu estaves només per als actes, i sabies que amb elles res fallava». Hui en dia, Maria Antonia, sa mare, continua cosint-los els vestits a les dues. I de curt aquesta vegada. Res de vestits llargs. «Així em veia millor –afegeix Inma– i així, a més, crec que obrim la porta perquè la gent opte per altres possibilitats». Sonia també diu que «hi ha gent que s’ha sorprés: esperaven veure’ns amb el típic vestit llarg. Ara, he de dir que no té res a veure amb l’edat, sinó amb el fet que ja ho vàrem portar una vegada i ara volíem un altre estil».

L’una cosia i l’altra mare, la d’Inma, feia els dolços. Les mans de Con-chín ja no fan –almenys per al públic– aquelles coquetes de sagí i les  escudellades que feia goig veure en festes al taulell del forn de Sant Rafael. I va ser en aquell fornet cantoner on començà la història que va unir per sempre aquestes dues dones. Sonia entrà sense gens de vergonya a ca Don Fernando, el rector, amb 11 anys, i li va dir que l’apuntara, que volia ser cambrera. De parella aniria amb una amiga que anys després, i per circumstàncies personals, es va fer enrere. S’acostava l’any d’eixir i no tenia companyia, però sabien que la xiqueta del forn on comprava el pa sa mare també volia ser-ho i estava en llista d’espera. Eren de la mateixa quinta, del mateix col·legi. Per què no? Inma acceptà i el 1993 aquelles joves es convertiren en cambreres del Santíssim Crist. «Va ser un any ben important. Es formà la Germandat del Santíssim Crist», recorda ben orgullosa Sonia. «No et pots imaginar l’aigua que caigué aquell 6 d’agost –diu Inma–. Vaig passar per la plaça i vaig dir a Don Fernando: “Se suspendrà la processó?” i quan em va dir

SONIA REQUENA I INMA SANCHIS FOREN

LES CAMBRERES DEL CRIST EL 1993 I ARA

HAN ACCEPTAT EMOCIONADES REPETIR

L’EXPERIÈNCIA. JUNTES DE NOU, AIXÒ SÍ

«LA CELEBRACIÓ LA VIVIM D’ALTRA MANERA, PERÒ LA DEVOCIÓ

I EL RESPECTE PEL CRIST SÓN ELS MATEIXOS QUE FA 25 ANYS»

FESTESSILLA2018

16

que sí, em caigué el món al damunt». Deixà de ploure i aquelles jovenetes lluïren palmito per tota la volta de la processó.

Han passat 25 anys. Ja no hi ha llista d’espera per a ser cambrera del Crist. «M’ho van dir de la Junta de les Cambreres, així com “vosaltres no féu enguany les bodes de plata?” –relata Sonia–. I a mi em va vindre al cap immedia-tament». No calgueren més preguntes. Una telefonada a Inma, això sí, per proposar-li la temptació. «Tenia clar també que si m’hague-ra dit que no, jo sense ella no haguera repe-tit». Inma li va tornar a dir que sí. Era un 3 de gener. Désset dies després, per Sant Sebas-tià, eixiren juntes com a cambreres de nou.

Ara són mares. Treballadores. Han guanyat anys i experiències. Diuen que ara la festa, la tradició, la religió, fins i tot, la viuen amb els cinc sentits. I precisament per això els preguntem per una olor del Dia del Crist. Les dues ho tenen clar. «L’enramada de la murta». Quasi ho diuen alhora. I un so? «La mascle-tà!», s’afanya a dir Inma. «I el volteig de les campanes de la missa el Dia del Crist, aquest també», apunta Sonia.

Si els preguntem per un sabor, ve la varietat de gustos. «A mi la cerveseta de després de la missa i abans de la mascletà», a Sonia se li fa la boca aigua només de pensar-ho. Per a Inma, un sabor dolç patrimoni dels sillers. «El meló d’Alger, el que triava sempre mon pare, el més gros i el que més sucre tenia, per a des-prés de la paella.» Son pare va morir dos anys després d’aquell 1993 en què no es perdé cap dels actes de la seua filla com a cambrera. «Si em veiera ara... estaria poc orgullós! Ja sé que el Dia del Crist em tornaré a emocionar recordant-lo.»

I parlant de records, a Sonia li ve al cap una tia besàvia que fou qui li va transmetre el cos-tum, el bon costum diu ella, d’anar a missa. «Ella em deia com comportar-me a l’església, el que calia fer en cada moment». Afegeix, «Hui en dia mantinc  aquest costum, m’agra-da anar a missa i ho dic amb orgull i sense vergonya, em dona pau, tranquil·litat, m’eva-deix. És com qui va al psicòleg i li funciona.»

17

Quant al sentit de la vista, per a les dues, una imatge, única, impagable i, per sort, re-petible: «La del Crist entrant a la plaça, amb els costalers duent-lo a coll». Sonia calla, de sobte, perquè als ulls li roden les llàgrimes i no pot continuar. Seguir pensant en aquesta imatge és plorar. I l’una no hauria de fer-ho per no fer malbé uns ulls perfectament ma-quillats. L’altra, Inma, emocionada tant o més, ho evita també, i posa d’excusa que du lents de contacte als ulls. És per a elles el mi-llor record, la millor fotografia. I tot un privi-legi reservat a les cambreres. Arriben primer que el Crist i el veuen arribar com a represen-tants en majúscules.

I del tacte? Amb què ho relacionem? Per a So-nia hi ha una cosa única. «El ciri, m’encisa el ciri! Però el tradicional, el de tota la vida.» Ací és l’única diferència que trobem en aquestes dues dones, perquè Inma, el ciri se l’estima més de llum artificial. «Una vegada ja ens ta-càrem el vestit!», recorda amb rialles. Per a ella, el tocar que li ve al cap és el del seu fill, quan era menut, quan el dugué al bracet en processó, descalça perquè havia fet promesa. Ara José María té 16 anys. «I és el meu orgull, perquè s’ha fet costaler, ell i tres amiguets, i em fa molt feliç». El menut de Sonia, Toni, amb 6 anyets, de moment només té mans per a parar balons com a porteret de l’equip Que-rubí del Silla. «Però si et dic la veritat, sí que m’agradaria veure’l així, amb el Crist, però serà la seua decisió», tot i que ho diu sabedo-ra que el xiquet ho du a la sang, pel fervor de sa mare i de son tio, que també és costaler.

Inma i Sonia ixen ara acompanyades en els actes pels seus marits. Dos xics forasters que han dut al terreny dels sentiments, i que ara també s’emparen al Crist de Silla com si fóra seu. «Jo li vaig dir: “Alberto, voy a volver a ser camarera, y estos son los días que me tienes que acompañar” –diu Sonia recreant l’escena amb el seu marit. I ací ve l’esclat a riure, per-què el primer lloc on anaren els dos matrimo-nis fou a un gran magatzem per triar-se, els homes, les mateixes corbates.

Insisteixen les dues, per igual, que cal estar ben agraïdes a la Confraria de les Cambreres,

FESTESSILLA2018

18

«que ens ajuden cada setmana en les tasques de l’església i que ens han fet costat des del principi», diuen les dues. «Com Mari Carmen Iborra, la més major de totes, i que no dubta a arremangar-se per a ser la primera a netejar».

A l’entrevista han vingut de casa carregades de l’estima que es tenen, del respecte que senten l’una per l’altra. «Durant 25 anys hem eixit juntes tots els anys en processó. I sense haver-se de cridar per telèfon per a quedar» –diu Sonia. I, Inma, ràpidament diu «sempre, a les 21:45 a la plaça.» S’escolten mútuament, amb l’ànsia que acabe la intervenció de l’ami-ga per afegir alguna cosa nova. Una percep-ció. Un record. Una anècdota. I un desig en comú. Mirar cap a l’horitzó juntes també.

Abans d’anar-se’n, la darrera pregunta. Difí-cil. Què és per a les dues el Santíssim Crist de Silla? I es fa el silenci. Torna el nus a la gola i les llàgrimes als ulls, i mostren la pell aborronada com a termòmetre de les emo-cions. «Quan es tracta del Crist –diuen– so-bren les paraules.»

19

FESTESSILLA2018

20

José Agustí Espín Raúl Alba Forner J.José Alberola CarbonellFco Antich De Prada Arturo Antich Romaguera Vicente Benaches ZaragozàFrancisco Brocal Díaz Jesús Brocal Díaz Salvador Brocal Giner Jº Mª Carbonell Valero Sergio Casany Alfonso Fernando J. Casany Más Ricardo Cervera Martínez Rafael Chaqués Milla Luis Salvador Cuñat Pons Juan Alberto Cuñat Carbonell Eduardo Domenech Badenes Eduard Domenech Forner Emilio Gastaldo PrimoFrancisco Giner Carbonell

COSTALERS

DEL SANTÍSSIM CRIST DE SILLA

Óscar Guillem AgustíA. José Hineldo Galván Ignacio Manzano Martínez Andres Martin Nadal Idelfonso Medina Esteve Luis Melero PerisAdrián Milla Hernández Ignacio Navalón Soler Vte Olmos CastilloJulián Pérez Tormo Francisco Peris Gimeno Isidro Prieto David José María Primo Zaragozà Antonio Requena Riera José Rios Almudéver Ximo Rios Almudéver Jº Pascual Rios Zaragozà +Juan de Dios Riquelme Rico Vicente Roque Abrego Jº Vte Sanchis Zaragozà

José Simeón Alba José Simeón Luján Fco Jº Simeón Navarro Serafín Simeón Peris Camilo Simó Peris Carlos Valero Ferrando José Valles Morant Alejandro Zaragozà Huesa Carlos Zaragozà Riera Fede Zaragozà San Lorenzo Adrian Guillem Valles Pepe Antich Zaragozà Tomas Revert Raúl José Mª López Sanchís

Costalers D’HonorJº Vte Navarro Dominguez Jº Ernesto Selma Gavara José Mari Penella

21

«Glòria a Déu en les altures»Inunda el silenci la plaça sencera, i homes i dones, majors, criatures,ni parlen ni es mouen ni es mou l’atmosfera.

És el moment culminant: la Carxofa, l’hora que espera el poble anhelant,que s´òbriga el cel i cante l’estrofa l’àngel amb veu melodiosa d’infant.

I als peus de l’anda que porta al senyor,vosaltres, cambreres del sant Crist de Silla,vestides de negre, color del dolor,serventes tot l’any del nostre redemptoramb cara devota, feliç i senzillasou la mostra clara d’un immens amor.

Sento Coll Verd

22

FESTESSILLA2018

Sóc Elsa Martínez Morilla i tinc 12 anys. Estu-die al col·legi Sagrada Família de Silla i l’any que ve passaré a 1r curs d’ESO. També estudie anglés en una acadèmia des que tenia 3 anys.

Vaig començar en la música als 7 anys al Cor Jove de La Lírica on encara estic en actiu i amb moltes ganes de continuar. Cantant al cor jove vaig descobrir que m’encantava la música i, en el curs següent, als 8 anys, em vaig apuntar al Conservatori Municipal de Silla per iniciar estudis en l’especialitat de clarinet. Ara passaré a 1r curs de Grau Profes-sional en les especialitats de clarinet i cant. A més, des de fa dos, anys també forme part de la Banda Jove de La Lírica tocant el clarinet.

Pel que fa al temps lliure, m’agrada molt fer esport de tot tipus i eixir amb els amics i les amigues.

Vaig decidir que volia cantar La Carxofa, en primer lloc, perquè m’agrada molt cantar i, en segon lloc, perquè pense que és una de les coses més boniques que pot fer una xiqueta de la meua edat a qui li agrade la música. És la il·lusió de la meua vida poder cantar La Car-xofa de Silla.

Paga molt la pena tota la responsabilitat d’as-sajar i practicar perquè estic aprenent molt. Vull donar les gràcies a Xelo González per la confiança que ha dipositat en mi per a cantar el motet de La Carxofa i perquè m’està ensen-yant a viure aquesta oportunitat d’una forma molt especial. És un orgull per a tota la meua família poder compartir amb mi aquesta res-ponsabilitat i aquesta vivència; a més, suposa una gran satisfacció veure’m com una xicoteta part de la història de La Lírica i del meu poble, el poble de Silla.

EL NOSTRE ANGELET DE LA CARXOFA 2018

ELSA MARTÍNEZ MORILLA

23

Jose Carlos Alapont

Alberto Alapont Benaches

Maria Jose Alfonso Chulvi

Marta Antich López

Amaro Antich Roselló

Francis Benaches Porcel

Javier Benítez Martínez

Josep Carles Benítez Martínez

Roger Brocal Tortosa

Vicent Brocal Tortosa

Vicent Caballer Hostalet

Bernat Capilla Ramírez

Saúl Chaqués Millá

Amparo Chaqués Navarro

Adrián Castaño Aguilar

Jose Manuel Díaz Perona

Eduard Domenech Forner

Josep Espartero Hernández

Vicente Esteve Gastaldo

Patri García Menéndez

Mireia García Rojas

Jordi García Rojas

ELS PORROTS DE SILLA

Iván Gastaldo Fuentes

Lorenzo Gimeno Zaragozá

Sonia Guillem Pérez

Tomás Heredia Cambra

Empar Hernández Alapont

Abelard Hernández Alapont

Abelart Hernández Antich

Noemí Iborra Santos

Jesús Jareño Picazo

Victoria Jorques Reynal

Borja Lillo Carbonell

FESTESSILLA2018

24

Conrado Machancoses Díaz

Janette Marco Prieto

Betty Martínez Albert

Josep Melero Ferrer

Mónica Morera Gallardo

Edith Navarro Cabrera

Amparo Navarro Peris

Francisco Nieto Sánchez

Ignasi Orts Galán

Pau Orts Galán

Alicia Parra Marín

Héctor Peris Giner

Oscar Peris Giner

Vicente Perpiñá Palazón

Joan Simó Piera

Ana Piñar Cuenca

Anabel Ramos Gascó

Elena Riera Cordellat

Rafa Ríos Vedreño

Andrés Salazar Farfan

Yurema San Andrés Guardiola

Mª Loli Santos Royo

José Santos Royo

Vicent Simeón Alba

Ana Simeón Pontes

Fernando Toledano Motes

Raúl Valero Fort

Alberto Vila Gonga

Ana Zaragozá Rosaleny

Noemí Zúnica Revert

25

QUAN EL FERROCARRIL VA ARRIBAR A SILLA

A mitjan segle XIX, convençuts de les pers-pectives econòmiques del nou invent, els po-litics espanyols amb els industrials i els socis estrangers decideixen implantar el ferrocarril de vapor, però atesa la impossibilitat de dis-senyar una xarxa nacional integrada, només ho intentaren en alguns trams rendables per la seua activitat. Així, en la dècada de 1840 apareixen projectes des de les bodegues de Jerez al port de Càdis, i a les mines de Huelva i Asturies per baixar el carbó a la costa, però ningú d’ells va prosperar. Haurem d´esperar al 1848 per a què els catalans prenguen la iniciativa inaugurant el primer ferrocarril Bar-celona-Mataró “el tren de la costa”, i un any més tard el Madrid-Aranjuez, conegut com “el tren de la fresa”.

El ferrocarril valencià vingué amb retràs de-gut a la divisió dels seus representants a Madrid, indecissos en tindre que elegir entre el projecte Aranjuez – Alacant, que deixava comdemnada a la nostra capital a no ser cap-salera mediterrània; o una nova línia Madrid - València passant per Conca, d’execució més lenta i costosa, però que donaria l’hegemo-nia al port de València. Finalment s’optà per una solució de consens entre tècnics i politics aprovant el segon trajecte, però per Albacete. D’aquesta manera, el 12 de juliol de 1845, la Gazeta publica: Pliego de condiciones particu-lares bajo las cuales se ha autorizado a la com-pañia Railway and Company, que representa D.P.B. Volney y socios de Londres, para que puedan egecutar un camino de hierro desde Madrid a Valencia.

El primer tram d’aquesta línia aproparia el port (el Grao) al sud de la ciutat, restant aprovat el projecte definitiu el 1847. Però les obres no començaven perquè la Junta d’Accionistes acorda disoldre la companyia, la qual patia greus obstàcles financers pels problemes expropiatòris dels terrenys i les desavenències entre la direcció espanyola i anglesa, però sobretot, la negativa del govern a reconeixer València com a capsalera troncal d’accés al Mediterrani, tenint que competir amb Alacant, Múrcia i Cartagena. Això supo-sava un nou ajornament del “macroprojecte” d’enllaç que obligava a plantejar-se la fórmula alternativa d’anar cobrint trajèctes més curts.

El mateix Volney aconsegueix el 1850 la con-cesió oficial del tram el Grào - Xàtiva, que tras-pasarà a José Campo, aleshores alcalde de la ciutat i líder de la burgessia valenciana. Així ho contava la premsa:1

1 Diario Mercantil de Valencia. 1850, desembre 16

Estació del Grao

Tras el fracaso de la empresa de mr. Wolney que obtuvo en 1845 la conce-sión para construir una via férrea desde Madrid a Valencia, pasando por Alman-sa, el alcalde Jose Campo ha logrado que le sean transferidos los derechos de explotación de la linea del Grao a Jativa. El sr. Volney, pese a haber em-pleado en su gestión 240 millones de reales, ha visto como sus proyectos se han desvanecido por completo. Este fracaso ha beneficiado a D. Jose Cam-po, pues no cabe duda de que es pre-ferible que las tareas que atañen a una determinada ciudad sean desarrolladas por algun natural de la mísma, antes que por un estrangero.

José Campo Pérez (Marquès de Campo)

PER JOSEP ANTICH BROCALCronista

FESTESSILLA2018

26

Inmediatament es gestiona una societat anò-nima amb un capital social de 35.000.000 de reals, formada per membres de la Societat Va-lenciana de Foment sota la gerencia del ma-teix Campo. Al Butlletí Oficial de la Província de 8 gener 1851, es publiquen els Estatuts, dels quals extractem la seua introducció:

Esta linea recorre unas once leguas atra-vesando la comarca mas rica y poblada de España. En principio, los productos que se transportaran son: la rica cosecha de arroz de la Ribera, que importa anual-mente de 70-80 millones, la de la seda, y la de los ácidos que se exportan en gran cantidad, los ricos caldos del valle de Albaida y los trigos de la Mancha que afluirán a Jativa para ser transportados a Valencia. Otro de los elementos de pros-peridad con que cuenta el ferrocarril es el transporte de viajeros, atendida su importante población y el caracter abier-to de sus habitantes.

El projecte establia diverses etapes que van complint-se meticulosament: el 21 de març de 1851 començaren les obres, i just un any des-près es signava l’acta oficial de la inaguració del primer tram València-Grao, celebrada a la nova estació amb tota mena de boato oficial, beneint-se les dues locomotores batejades amb els noms de: la Valenciana i la Setabense.

Viatge inaugural des del Grao

Antiga estació del Nord

En el primer vagó, decorat amb seients de vellut carmesí, anaven els convidats d’excep-ció, els ducs de Montpensier (la germana de la reina Isabel i el seu marit Antonio María Felipe d’Orleans). Amb ells estava l’arquebis-be i les primeres autoritats militars. El segon cotxe del comboi estava destinat a les auto-ritats civils i al consell d’administració de la companyia, presidit per Agustín Muñoz, duc de Riansares (l’amant de la regna mare, María Cristina, vídua de Fernando VII). I al tercer vagó estava la banda de música encarregada d’amenitzar el viatge.

Sis mesos després es cobria la segona fase amb el trajecte València-Silla, havent de mo-dificar alguns aspectes puntuals del projec-te inicial, per exèmple l’Estació que estava prevista a l’entrada del poble exactament on després s’ubicaria la “garita” del pas nivell. L’arquitécte, Domingo Cardenal allí l’havia previst i l’Ajuntament l’havia acceptat en aquest punt més accessible i estratègic junt a la concorrida carretera d’Alacant que aleshores travessava l’interior de la població (fins a l’any 1944 en que fou desviada per les eres). Però fòra de tota lògica i amb l’oposició municipal, l’emplaçament fou traslladat a les espatlles del poble, a un lloc aillat que posteriormente ge-neraria greus problemes d’accés i adeqüació.

Aquesta línia despertava una gran especta-ció. Així recollia la premsa el viatge inaugu-ral, estrictament reservat als tècnics i els con-vidats d’honor.2

Tenemos entendido que mañana se abre el ferrocarril que comprende hasta Silla. La empresa ha publicado ya sus tari-fas... como los precios son sumamente módicos y la impaciencia por visitar los encantadores jardines de Silla3 viajando algunas leguas por el camino de hierro, es general. Para que este deseo, que los viajes al Grao no ha hecho más que excitar, quede satisfecho, será muy con-veniente el establecimiento de algunos trenes directos aunque sufran los pre-cios un ligero aumento.

Ayer recorrió toda la linea un tren carga-do de 12 coches y regresó a la estación de Valencia efectuando todas las manio-bras y el servicio con la mayor facilidad. Desde el instante en que se abra esta

2 Diario Mercantil de Valencia. 1852, octubre, 23 i 25

3 Es referia al famós “Palmeral d’Asènsi” (actual Parc de l’Estació), l’avi de la baronesa Patrocinio Arnedo. Destacava per l’exuberant plantación de palmeres, tarogers i flors ornamentals que es podien contemplar des del tren.

sección, el camino de Monteolivete de-jara de ser el que conduzca a la Albufera. Los trenes del ferrocarril, haciendo esca-la en Alfafar, Masanasa y Catarroja, in-vertiran en el viaje veinte minutos, de modo que en media hora se podra ir desde Valencia a orillas del lago. Los ca-zadores estan de enhorabuena, pues podran estender sus espediciones, y en vez de raquiticos gorriones, podran diri-gir sus tiros sin molestia, a las codorni-ces y cogujadas de la marjal, o a las fojas, zarcetas y collverts.

I el tren arriba a Silla un diumenge 24 d’octu-bre de 1852. A les 6’15 del matí va eixir el pri-mer tren de l’estació del Nord, amb un bitllet de “ida y vuelta” que costava 6 reals. Així ho contava la premsa: 4

A pesar de la lluvia, el público deseoso de admirar ese trozo de camino que puede competir con los mas hermosos del uni-verso, se agolpó en la estación de Valen-cia al despuntar el dia, y se apoderó del primer tren con la mayor impaciencia.

El pueblo de Silla presentava a las diez de la mañana el aspecto mas pintores-co que imaginarse pueda. La gente que habia llegado en los trenes, discurria por los frondosos bosques de naranjos que bordan en aquel pueblo ambos lados del camino, y formava una bulliciosa colonia a quien prestava movimiento y vida lo delicioso del paisaje y la novedad de la expedición. Una sola cosa echaban de menos los expedicionarios, pues muchos de ellos habian salido de Valencia sin al-morzar y echaban de menos una fonda li-bre o cosa parecida en las inmediaciones. Confiamos en que no faltara algun talen-to especulador que esplote en beneficio del pueblo y en provecho propio, esta suma necesidad.

A nivell general, el ferrocarril alterava el tradi-cional servei de traginers i carruatges consoli-dat a la comarca desde 1824, quan s’inagura la

4 Diario Mercantil de Valencia. 1852, octubre, 26

27

diligència València-Xàtiva. A la publicitat apa-reixen les “parades” de Silla Alzira i Carcaixent, on el pasatge baixava a un lloc concertat per a menjar i descansar. Per fer-nos una idea de la importància d’aquest tipus de servei, cal dir, que aleshores a Silla hi havia tres hostals de carretera, que ja tenim documentats al segle XVI: al carrer Major estaven l’hostal de Sant Andreu (actual núm. 2) i l’hostal de les Monges (actuals núm. 46 -48). El tercer estava ubicat als afores: la Venta de Sant Roc.5

Segons el BOP de març, 1851, el control de peatges del Camí Real, a Catarroja, registrava xifres molt considerables, les quals van dismi-nuir en posar en servei el ferrocarril:

1.372.581 ..arrobes de mercaderies.6.241 .........caps de ramat29.280 ........ persones en diligències de

les companyies regulars de Madrid, Alacant, Xàtiva i Gandia

27.815 ....... persones a cavall i en carros particulars

Al nostre poble també s’alterà el sistema de tartanes que feien dos viatges diaris a València: l’empresa de diligències Zamora y Cia d’Alzira, Sueca i Xàtiva, tingueren que re-curtar el trajecte fins a l’estació de Silla i amb una rebaixa del preu, encara que per a major comoditat expedien el billet a València. No obstant això, el tren va reduïr en un 50% els costos del transport de mercaderies, dinamit-zant el sector agrari i manufacturer, que per primera vegada llençava productes competi-tíus cap al port de València.

Per altra banda, la xarxa ferroviària canvià el nostre paisatge introduïnt un decorat desco-negut i una palafernària novedosa: carrils, travesses, postes, carbó de pedra,”carbonilla”, “cagaferro”... i sobretot, aquell xiulit esgarrifa-dor que va motivar la ironia versatil del poeta Salvador Estellés. El “camí de fèrro” travessà el terme acompanyat d’una llarga filera de postes per al telégraf que acotaven un espai perillós, reservat a les poderosses màquines que bra-maven llençant una espessa fumaguera.

Als creuaments de camins apareixen les “gari-tes”, una estància per al vigilant encarregat de col.locar les cadenes o despenjar la barrera de seguretat, però allà on el pas éra lliure la vigi-lància es limitava a un cartell encreuat que déia: Atención al tren. Paso sin guarda. A Silla en teniem tres de certa importància, totes elles a la línia de Xàtiva, que es féien servir de viven-da, magatzem i petit taller, un paper logístic

5 A.R.V Clero-Montesa. nº 883, caixa 2324-25

semblant a les casetes dels peons caminers de carretera. La primera, resta ubicada junt al pas inferior de l’Avda. País Valencià, sortosament protegida al Catàleg urbanístic, per la qual raó encara no ha desaparegut. L’anomenada “se-gón garita” guardava la pujada del cami del cementiri. I la tercera estava situada darrere del Mas de l’Algudor (les dues desaparegu-des). La resta éren simples casetes junt a la via sense interés arquitectònic: la de la Marina i la de Beniparrell.

Però l’element més emblemàtic fou l’estació, un edifici estandaritzat amb un llenguatge constructíu que s’aplicava a qualsevol geo-grafia sense pensar en la integració del pai-satge local. Una edificació despersonalitza-da que anava repetin-se al llarg dels pobles, canviant únicament el cartell del topònim. Però crítiques al marge, l’estació de Silla va assolir almenys el paper social dels espais de pública concurrència, al que àra calia afegir

Garita principal i pas a nivell. Foto cedida per Emilio Alba

Garita al cami de Beniparrell

l’admirable espectacle que suposava veure arribar aquell monstre de fèrro negre arros-segant una rastrera de carruatges.

A l’ombra de la gran marquesina esdevin-dríen encontres i acomiadaments, forasters despistats, rodamons sense destí, xiquets sense escòla, venedors de fardo, senyorets de bengaleta, fadrines sense novio, vells desfi-ciosos, rinyes, esglais, robatoris… i al capves-pre els passejos furtius dels enamorats. Així ho podem deduir d’una lletra amb segon in-tenció que circulava pels ambients jovenívols de Silla l’any 1915, al periòdic La Alborada:

Ay Ricardo, no me lleves, de paseo a la estación, que de tanto triqui - traque me derrito de emoción

Anècdotes d’aquells temps n’hi ha de tots els colors: Les mares que portaven els xiquets a respirar el baf i el fum de les màquines, con-vençudes de què curaven la tos ferina. Del temps de l’estraperlo, quan les dones puja-ven arròs i fesols amagat baix els faldons i el llençaven per la finestra del vagó. I de com portaven les vaques a l’estació per munyir-les i oferir als viatjants la llet fresca. L’estació fou la discreta confident de les fugides al “Ne-gresco” a pessigar-li la pusa a la Charito, o el lloc obligat de l’afició cap a les vesprades de glòria torera de Frascuelo i Lagartijo.

Any 1954. Maruja Hidalgo amb un amic, al dipòsit d’aigua

Any 1935. Elies Olmos i Alfonso Rua passejant amb les respectives parelles

FESTESSILLA2018

28

A nivell municipal, podem imaginar la quantitat de gestions que de sobte se li presentaven a Vicènt Carbonell, l’alcalde d’un poble de 2.406 persones, privil.legiat en gaudir del tercer ferro-carril a tot l’Estat espanyol. La primera d’elles éra aturar les crítiques a la manca de d’inten-dència per als viatgers, doncs la cantina prevista a l’edifici de l´estació encara no estava construi-da, havent de solventar ràpidament el tema, com així ho demostra un anunci publicat al Diario Mercantil de Valencia el 13 de novembre.

En Silla, calle del Liceo, a la entrada del pueblo por la parte de la estación, en la casa nº 12 se admiten a todas aquellas personas que, no teniendo conocimien-tos en esta población, deseen hacerse la comida o tomar algun descanso. Se les proporcionará un arreglo curioso y se les guisará dando una corta gratificación.

El segón repte consistia a l’adequació dels ac-cessos a l’estació, emplaçada definitivament al sud del poble en un espai enfonsat que tin-gueren que terraplenar per alcançar la cota de nivell de la via (elevada en salvar el llit de la Rambleta). Per poder acudir a l’estació es feia servir una antiga senda que conduïa a la par-tida de l´Amet, i com el projecte de la com-panyia no contemplava cap actuació fora de l’ambit ferroviari, l’Ajuntament devia cons-truir un vial en condicións des de l’estació a la plaça. Però sembla que sòlament hi hagué pressupost per alçar el nou pont d’obra sobre el barranc, en substitució d’un antic passadis de fusta. També estava el problema del ce-mentiri (ubicat a l’actual Plaça del Mercat Vell), que van tindre que traslladar als afores del poble (actual Parc del Satisfetxo).

No será fins a 1861 amb el mandat de l’alcalde Vicènt Chiner, quan es construeixca el camí nou de l’estació.6 Però aquesta actuació precipita-da va deixar un desnivell lateral molt antiestè-tic, on es formava un toll d’aigües pudentes i

6 DIPUTACIÓ. E. 14. 2 Obras publicas, expedientes generales. Caixa 44.

Any 1942. Mur de pedra que separava el passeig, de l’hort

canyars que motivaven les crítiques del veinat i més d’un plet amb el propietari dels terrens col.lindants, Ventura Asènsi, que demanava permís per a tancar l’hort (el parc actual) obrint una porta al nou camí. D’aquest expedient (tramitat el 1866, nòvament amb Vicent Carbo-nell a l’alcaldia) va eixir consensuada una bona solució: l’Ajuntament li permitia rodar el camp de paret de pedra amb una altra entrada, però a canvi exigia la cessió del terreny col.lindant, qué una vegada plantat d’albers es convertirà en el famós Paseig de l’Albereda.

El nostre poble estava de moda gràcies al tren, especialment per a la gran quantitat d’usuaris de l’Albufera, caçadors i peixcadors que des de València tenien que desplaçar-se 12 Kmts en tartana a l’embarcador del Saler. Àra éra molt més fàcil arribar, i tothom acodia a Silla amb el caixonet i la “molinà” acabada d´enfilar, i xino xano arribaven als sequiols minats d’anguiles, o també s’adreçaven al Port a embarcar-se cap al lluent a peixcar llobarros. Per Sant Martí (dia de tirada franca), éra tanta la demanda de bi-llets reservats, que la companyia va tindre que doblar els serveis amb horaris especials.

Veiem també la crònica d’una visita feta pels republicans de València, apareguda al diari El Pueblo, el 15 de maig de 1897:

La estación ferrea de Silla es de las mas animadas y bullangueras de la via de Madrid. Los viajeros reservan hasta la llegada a Silla su apetito, pues pocos ignoran que allí se expenden riquísimas chuletas, capaces de confortar el estó-mago mas débil. Y si ignorasen dato que no es tan insignificante, dado el pésimo estado en que se encuentra el servício de fondas en los caminos de hierro es-pañoles, donde todo comestible es ca-ríssimo y muchas veces no digerible, se encargaria de advertirselo el ambiente agradable que la carne colocada sobre las parrillas y sometida a fuego, envia el olfato del necesitado viajero, y le invita a restablecer sus fuerzas con un rico boca-do que puede rociar con excelente vino.

Y sin que sea anúncio de la casa, bien puede asegurarse que con nuestro co-rreligionario José Alba (hijo), dueño de la cantina de la estación, nadie pue-de competir en lo de asar chuletas. Al apearse del tren el viajero y dirigir sus pasos hacia el pueblo, encuentrase con un hermoso paseo, que ostenta a un lado y a otro altos y frondosos árboles y algun que otro banco.

L’ALTRA CARA DE LA MONEDAAlhora que el ferrocarril reportava beneficis a l’economia i al progrés social, no és men-ys cert que també va generar nombrossos problemes, minimitzats pels advocats de la companyia amb la complacència dels politics provincials, la majoria accionistes. Els casos més freqüents que apareixen als expedients giren al voltant de:

a) El pontó de la Rambleta, molt qüestionat per l’Ajuntament, doncs els fets donaríen la raó a les autoritats de Silla quan l’alcalde Vicènt Zaragozà, el 13 de novembre de 1873 donava compte a la gerència ferroviària de: ...”la horrorosa tempestad de la noche ante-rior ha causado una avenida en el barranco que pasa rozando las paredes de la pobla-ción, y se ha llevado el puente de obra de la via férrea”. Fou repossat amb travesses de fusta, i posteriorment incendiat en un sabo-tatge el 1875, tornant a construir-ne un altre idèntic a l’original (les dues parets que avuí encara hi son visibles).

b) Les expropiacions de terrenys que aprofi-ten el buit de títols de propietat, les herèn-cies no testades i els cànvis patrimonials esdevinguts de la Desamortització per a bloquetjar el pagament d’allà on la titula-ritat fóra dubtossa (arrendadors històrics, bens comunals, etc.)

Any 1905. Funcionaris i treballadors de l’estació principal.

29

c) La reposició de servituts (séquies, camins, sendes, paradors, etc.) obres destrossades amb la promesa de referles, però el temps s’encarregaria de demostrar les intencions de la companyia i la indefensió dels cam-perols, que devien pledejar per fer valdre els seus drets legals.

d) El demèrit de les propietats partides, com foren moltes alqueries de l’horta que no podien accedir a l’altra banda de les colli-tes. A Silla tenim el cas de “la Devesa”, una finca-residència envoltada amb una gran pinada, propietat de la baronesa Patroci-nio Arnedo, a la qual s’accedia pel final del carrer de Sant Vicènt. El ferrocarril la va dividir en dues meitats (només va quedar el testimoni de “la Pinaeta”).

e) Una altra conseqüència negativa fou l’afluència a les estacions ferroviàries de de-linqüents en fuga, malalts i rodamonts, gent sense recursos econòmics que pujava al tren per a sobrevíure, creant un greu problema a les poblacions on els vigilants del tren els feien baixar i els deixaven retinguts.

f) La indefinició legal per la manca d’una llei prèvia, deixava sense jurisprudència tot un seguit d’anomalies: caigudes de pas-satgers, atracaments, incèndis de collites i de barraques, atropellaments de vianants o de carros aturats en mig de la via per la paralització de les cavalleries, etc. Uns fets quotidians dels quals la companyia no es feia mai responsable. Aquesta situació de prepotència li va comportar moltes ene-mistats que utilitzaren la xarxia ferroviaria per a la revenja. Però qualsevol acció éra reprimida amb fortes sancións econòmi-ques, de pressó, i sentències de mort, llençant un missatge d’advertència: El tren és intocable, i aquests judicis d’atemtats al ferrocarril éren la millor excusa per a elimi-nar desafèctes polítics.

Darrers vestigis de la Pinaeta, al fons del parc.

EL TRENET DE CULLERAL’explotació de la línia València-Xàtiva es-tava considerada un èxit total, i el gerent José Campo, amb una clara visió de futur va encarregar un nou projecte per a enllaçar-la amb Gandia, propossant un primer traçat de Benifaió-Almussafes a Cullera, argumentant:

Al efecto expone que no existe carretera de Cullera a esta capital, pues las lluvias que inundan el Campillo lo convierten durante el invierno en un pantano, cor-tan a veces por completo la comunica-ción que a duras penas abren los carros por donde arrastran fatigosamente el arroz. Hay mucho movimiento de via-jeros que sostienen dos diligencias de Benifayó a Sueca, una a Cullera y otra a Dénia, mas gran número de carruajes impropios para luchar contra las dificul-tades que ofrece aquel terreno.

Aquesta nova línia va patir molts entrebancs per part dels ajuntaments afectats, així com problemes tècnics que endarreriren la construcció més de vint anys, però el motiu fonamental de l’aturament del projecte de Campos fou la competència amb altra com-panyia bén diferent: Des de 1840 funciona-va una línia fluvial de València a Sueca, dos vaixells de vapor per al transport de persones i mercançies que atravessaven l’Albufera. En-cara que modèsta, aquesta opció tradicional va aconseguir capgirar molts terratinents per a oposar-se al tren, però finalment va socum-bir davant els inqüestionables avantatges.

Les obres van començar el 15 de novembre de 1877 des de Cullera cap a Silla, ja que els mate-rials arribaven en vaixells al port del Xúquer, i van ser molt complicades a causa del paratge agrícola per on havia de travessar la línia. Els carrils i demés accessoris de ferro es van com-prar en la societat anglesa Ibotson Brothers & Co, i les travesses de fusta, de roure i pi, les fabricaren en uns tallers de Carcaixent. Les lo-

comotores van ser adquirides en Liverpool a la companyia Sharp Stewart, i els primers 12 va-gons (sis de passatgers i sis de mercaderies) a la companyia belga Bristol. La pedra del basa-ment provenia d’una pedrera de Cullera, i això va representar el problema més greu, ja que la compactació d’algunes zones dels arrossars no oferien la suficient consistència i resultaven poc fiables, havent d’incrementar la quantitat de materials, la qual cosa va incrementar el pressupost previst.

Per fi, el financer José Campo va poder veure complit el seu desig, i encara que sense sub-venció estatal, el 5 de març de 1877 el pro-jecte quedava aprovat definitivament, consti-tuint-se la nova companyia del ferrocarril Silla - Puerto de Cullera. En 15 mesos es varen construir 26 quilometres de via, que junt al cost de les estacións, va suposar una despe-sa de 850.000 pts. Aquesta línia era de les anomenades “econòmiques” o de via estreta amb locomotores de potència mitjana amb menor consum de carbó, especials per a con-vòis i trajectes de poca extensió, la modalitat ideal per complementar línies troncals. La nova Estacioneta, els tallers, dipòsits d’aigua, a més dels set habitatges que la companyia va edificar per als treballadors,7 formaven un espai harmonitzat urbanísticament, un con-junt modern que esclatava amb el tràfec del transbòrd de pasatgers de la Ribera, donant-li a Silla encara més publicitat de la que gaudia amb el tren principal.

Així recollia el Mercantil Valenciano la seua inaguració el 19 d´agost de 1878:

El acto revistió gran solemnidad. Las autoridades civiles y eclesásticas de la provicia fueron recibidos a las siete de la mañana en la estación de Valencia por la Junta Directiva de la Sociedad,

7 El BARRI DE FORMOSA (inici de l’actual carrer de Montesa). El topònim provenia del cognom del gerent de la companyia ferroviària de Cullera, Francisco Formosa. El 1889 fou eixamplat, rebent el nom de barri de Castelar en honor al president de la I República que havia mort aquell mateix any.

Estació de Sueca. Foto José Huget. Biblioteca Valenciana

Sindicalistes i regidors de Silla detinguts a l’estació per la guàrdia civil, l’any 1911, per solidaritzarse amb la vaga general en oposició a la guerra d’Àfrica. Entre ells, el jove alcalde Vicènt Rostoll Esteve.

FESTESSILLA2018

30

pasando a ocupar los coches de un tren especial que les conduciria a Silla. En esta población tuvo lugar la bendición de la via, para la cual habíase levantado un modesto a la par que elegante altar junto al edificio destinado a estación de la nueva linea. Se hallaban presentes el gobernador civil de la provincia don Fermin Figueras, el Presidente de la Di-putación señor Brotons, el presidente de la sociedad don Agustin Cebrián, el director gerente don Francisco de Paula Formosa, autoridades de Silla, los accio-nistas y personalidades invitadas, entre ellas don Juan Navarro Reverter, don Cirilo Amorós y el marqués de Jura Real.

Entre centenares de personas que se agolpaban a ambos lados de la via, el señor arzobispo don Antonio Monescillo, asistido por varios deanes de la catedral, procedió a la bendición del ferrocarril al tiempo que una banda de música inter-pretaba diversas composiciones. Se puso el tren en marcha con la locomotora ador-nada de banderas y flores.

Després de detallar l’entrada de la comitiva a Sollana, Sueca i Cullera, amb les excelències d´un paisatge d’arrossars espigats, l’article conclòu:

Las tres de la tarde eran cuando el tren regresó a Silla. Alli esperava la mesa para los convidados a aquel acto solemne. La comida fue servida por la Fonda de Paris, y cuando el espumoso champagne re-bosaba las copas, levantose el señor go-bernador civil para pronunciar el primer brindis, seguido del señor arzobispo de la Diócesis, quien con su facil palabra y ma-duro entendimiento, puso digno remate a aquel himno por diferentes voces ento-nado en favor de la paz, a un regocijo de la humanidad, ávida siempre de nuevos adelantos.

L’any 1911 s’afegiren dos elements que ajudaran més encara a dinamitzar la zona ferroviària. Van ser el nou mercat cobert i el tramvia número 20 de Silla – València, el qual va establir el seu final de parada i el canvi de direcció en la mateixa esplanada confrontant a l’estació. Allò suposava una gentada molt diversa trafegant amunt i avall, sobretot als transbords quan canviaven de línia i de tren, una aturada que les persones aprofitaven per acudir als retretes o a la cantina. Tot es barrejava amb el soroll de les tartanes i els carros que acudien al moll carregats de sacs. De sobte arribava “la màquina” xiulant de

Any 1923. Treballadors als tallers de l’Estacioneta

manera estrident com una amenaça. La gent apujava als vagons sota la mirada expectant dels altres viatgers que guaitaven per les fi-nestretes, i el factor, abillat amb botons dau-rats i gorra vermella feia sonar la campaneta per a què el tren marxara deixant enrere un rastre de fum blanquinós.

Segons el diari, sembla que a l’entorn havia bon ambient, una animació que no només va afectar el trànsit de viatgers, sinó que al ma-teix temps va dinamitzar el transport dels pro-ductes industrials i agraris. Molt prop d’allí, els magatzems de Planells (la futura Arros-sera), el del Roig de Rostoll, i després el de Viro, van ser els primers llocs on es manufac-turaven collites per a l’exportació ferroviària, aprofitant que les despeses de transport quedaven reduïdes a la meitat d’aquelles que suportava el sistema tradicional de traginers amb carro i haca.

En l’espai confrontant a les vies estava “el Moll” de càrrega i descàrrega dels vagons, on treba-llaven els homes de “la Colla”, els quals tenien al seu càrrec les feines més pesades, una tradi-ció nascuda al primer moment del ferrocarril i que va perdurar fins la dècada de 1980. Havia també diversos magatzems destinats a les in-dústries locals capdavanteres. La primera va ser la foneria de campanes, una de les més im-portants de la província, que ja estava en actiu a Silla durant la dècada de 1880 amb el nom de Moreno y Cia, adquirida posteriorment per Jo-sep Roses Pastor, qui la va deixar als seus fills amb la firma Hermanos Roses. Davant d’ella i vora via estava l’aserradora de Filiberto Rubio, ja documentada el 1928 en una notícia de pre-msa donant compte de l’accident de Juan Mas, un treballador al que li caigué damunt una

càrrega de troncs. Aquestes dues indústries es localitzaven junt a la Rambla i s’accedia a elles per un camí lateral.

Més prop havia una moderna fàbrica de mo-bles, anunciada a l’almanac de Las Províncias de 1885 com a Talleres Mecánicos de Carpin-teria para propietarios, arquitéctos, maestros de obras y contratistas. A continuació estava el magatzem de l’empresa d’adobs Cros i No-guera (1899) la futura MEDEM, on més tard ubicaren la Cooperativa Làctia, la vaqueria de la col·lectivitat cenetista bombardejada reiteradament durant el 1937. Al seu costat teníem el taller d’espardenyes de Josefa Gi-ménez; i a continuació el taller de confecció de calces i calcetins d’Hipòlito Dorado Lato-rre (1912) amb un rètol a la façana en lletres grans: Confecciones JOSÉ HUCH, negoci ad-quirit posteriorment pel seu cunyat de Rafel Miñana el Pelat (aquest edifici es va incen-diar el 1914). El conjunt industrial es com-pletava amb l’era del tio Huerta, on assecava els llegums per a l’exportació; posteriorment fou ocupada per una activitat de reciclar les

deixalles de paper usat, reconvertint-lo en pasta nova per a fabricar fulls d’estrassa. Es-tava a nom de Francisco Serrano Castilla, i en-cara recordem el greu incendi que va patir el juliol de 1965, cremant-se 150 tones de ma-terial. Va romandre activa fins a l’any 1976.

Just enfront de l’estació havía un asil de tran-seünts (1855) on s’allotjaven els malalts del còlera i els rodamóns que feien baixar del tren. Va ser reconvertit posteriorment en la casa de Salvador Espert, el Flaret, qui la va cedir a la parròquia per a ubicar el primer col·legi de monges. En 1918 l’adquireix el propietari de Medem, Francisco Niederleyter, que la necessitava per a eixamplar el magat-zem.

L’estacioneta de Cullera mantenia un al-tre sistema tècnic, i les instal·lacions “del trenet” mantingueren la independència respecte de la línia principal fins a l’any 1935, quan fou homologada a l’ample in-ternacional dels eixos i es va unificar el tra-jecte València - Gandia. La inauguració es

Panoramica del conjunt ferroviari

31

deixalles de paper usat, reconvertint-lo en pasta nova per a fabricar fulls d’estrassa. Es-tava a nom de Francisco Serrano Castilla, i en-cara recordem el greu incendi que va patir el juliol de 1965, cremant-se 150 tones de ma-terial. Va romandre activa fins a l’any 1976.

Just enfront de l’estació havía un asil de tran-seünts (1855) on s’allotjaven els malalts del còlera i els rodamóns que feien baixar del tren. Va ser reconvertit posteriorment en la casa de Salvador Espert, el Flaret, qui la va cedir a la parròquia per a ubicar el primer col·legi de monges. En 1918 l’adquireix el propietari de Medem, Francisco Niederleyter, que la necessitava per a eixamplar el magat-zem.

L’estacioneta de Cullera mantenia un al-tre sistema tècnic, i les instal·lacions “del trenet” mantingueren la independència respecte de la línia principal fins a l’any 1935, quan fou homologada a l’ample in-ternacional dels eixos i es va unificar el tra-jecte València - Gandia. La inauguració es

va celebrar a l’estació de Silla, on acudiren els directius de la companyia i el governa-dor civil. El 1961, quan RENFE procedeix a l’electrificació de totes les vies de rodalia, la vella infraestructura va resultar inoperant per al servei, desocupant les dependències i magatzems, reservant només l’habitatge del tio Castaño el Sobrestant, fins que foren abandonades definitivament en 1978.

Malgrat que l’edifici mantenia un interès sentimental i arquitectònic, una vegada més veiem actuar la prepotència ministerial antici-pant-se a la iniciativa municipal que pretenia protegir-la en el nou Pla General d’Ordenació Urbana. I sobtadament, un cap de setmana de 1988, la RENFE va enderrocar sense cap contemplació l’antiga estacioneta i el dipòsit d’aigua adjacent, argumentant que: «hemos actuado dentro de la propiedad, por necesi-dades del plan de adecuación i limpieza del entorno de la estación». D’aquesta manera tan lacònica privaren al poble d’un valuós testimoni del passat i un espai cultural per al futur. A hores d’ara, al seu lloc hi ha un es-pai obert i desubstanciat destinat a aparcar cotxes, sense més. Una palmera plantada als anys cinquanta és l’únic vestigi que encara restava en peu, fins que el maleït picut també l’ha fet desapareixer.

A hores d’ara el paisatge de l’entorn és ben diferent, i l’estació apareix envoltada de mun-tanyes de contenidors, un eixam de catenaries electrificades, cartells indicadors, accessos so-

terrànis, les obres de l’elevador... Només que-da en peu aquell testimoni decimonònic de la marquesina amb capitells de ferro, la rajola vermella cara vista i les finestres emmarcades de blanc d’un edifíci amb 166 anys de vida, el qual assoleix la dignitat dels elements arqui-tectònics en vies d’extinció.

Esperem que això no passe.

Darrera imatge de la palmera

L’Estacioneta abandonada

FESTESSILLA2018

32

33

FESTESSILLA2018

34

35

Vicent Martínez i Moret  (València, 1909–Si-lla, 1997) Retrobar la vida i obra del tio Martí-nez, el dels Quatre Camins, que és com el co-neixia la majoria de la gent, no només suposa donar compte d’una persona magnífica, genero-sa, constant, de conviccions poc flexibles. Supo-sa també el reconeixement que li deguem com a poble per haver-nos ensenyat a treballar i a es-timar la nostra festa, les falles.

El tio Martínez passà la infància i la joventut a València i, com la de tants altres valencians, estigué marcada per la Guerra Civil, esde-vinguda entre els anys 1936-1939. La seua formació començà en els àmbits anarquistes de les Joventuts Llibertàries, on ingressà el 1925. Aquest pensament l’acompanyà durant tota la vida. La seua cultura procedia d’aquell món que es nodria de les lectures de Prod-hon, Bakunin, Marx, però també de Voltaire, Diderot, Rouseau i de les sessions de debats a l’Ateneu Llibertari del carrer del Pilar de València, on assistia regularment cada dia quan acabava la seua jornada de treball en la metal·lúrgia.

Durant la guerra del 36, el tio Martínez parti-cipà en el muntatge i la direcció d’un taller de col·lectivitat de maquinària per a l’exèrcit i en la seua condició d’especialista acudia a tots

(SENTO COLL-VERD), POETA, ESCRIPTOR, FALLER VOCACIONAL

els fronts per solucionar tot tipus de proble-mes dels vehicles republicans. El final de la guerra el porta, com a tants, al port d’Alacant, fugint de les tropes de Franco. Ací viurà una experiència que mai no oblidarà.

En el camp de concentració d’Albatera, on havia estat conduït i on esperava que d’un moment a altre l’afusellaren, salvà la vida d’una manera atzarosa. Fou gràcies al fet que duia un llibret de mecànica (un senzill llibret de càlculs matemàtics relacionat amb la me-cànica i fet per un jesuïta) que mai no havia abandonat, perquè li era molt útil per al seu treball. En regirar-li les butxaques, un oficial franquista descobreix el llibret del jesuïta, que en la contraportada portava unes frases religioses, i això fou la salvació del tio Martí-nez, perquè el van alliberar. El llibret, natural-ment, l’ha conservat tota la vida.

Durant la repressió franquista ajudà, tant com pogué, refugiats, presos polítics, exiliats. En alguns moments, jugant-se la pell a conscièn-cia. Foren uns anys de silenci polític i de tre-ball soterrat, d’exili interior. Les falles sempre foren la seua vàlvula escapatòria. Presenta-cions falleres, poesies a les falleres, llibrets de falla... tot un ventall d’activitats per a dig-nificar la festa.

La seua afició a les falles li venia de ben me-nut. Així m’ho contà en una de les tantes converses que vaig tindre amb ell. Tenia set o vuit anys i ja anava en companyia dels seus amiguets pels carrers del Pilar, Maldonado, Àngels i Hospital, tots plegats cridant: «Una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep». Tot el què arreplegaven ho portaven a la plaça del Pilar, on ajudaven a amuntonar-ho i li pega-ven foc front a la caserna de l’exèrcit que hi havia allí.

Uns anys més tard, quan ja hi havia falles plantades, en una falla que donava a Àngels i Maldonado, es desfeia la gola cridant: «Deu cèntims val el llibret. Compre’l perquè porta tota l’explicació i relació de tot el que conté la Falla.» A canvi de vendre el llibret, sempre queien alguns bunyolets. Així fou fins que anà enamorant-se de la manera de treballar per la festa al barri del Carme. Als carrers de Jordana, Ripalda, però sobretot a la plaça de l’Arbre on la gent es divertia molt més en balls i activitats.

I amb el sentit crític que tenia per a la festa, formà una penya en companyia d’una colla d’amics per a donar el premi a la millor falla. Pagaven dos quinzets a la setmana per al llo-guer d’un cotxe el dia de Sant Josep i poder

VICENT MARTÍNEZ I MORET

FESTESSILLA2018

36

visitar totes les falles plantades. El cotxe era com els que portaven antigament els bande-rilleros i, amb l’estàndard que havien confec-cionat, visitaven totes les falles. I donaven el banderí a la falla més ben feta, segons el seu criteri. Gràcies que no hi havia moltes falles plantades perquè hi havia que menjar-se un bunyolet i una copeta de cassalla en cadascu-na d’aquestes. Així i tot, més d’un aplegava a casa marejadet.

En els anys 30 arribà a ser un membre desta-cat del Sindicat de la Metal·lúrgia de la CNT. No tenia temps per al món de les falles. Sols treball. Sense horaris. Feia el mateix un di-lluns que un dia de Nadal. Això sí, quan les fa-lles estaven plantades a València, desaparei-xia fins el dia de la cremà que tornava a casa.

Fou en l’any 1932 quan vingué a Silla com a conseqüència de la seua participació en una de les vagues que tant sovintejaven durant aquells anys. Va perdre el seu lloc de treball i és, precisament, que tractant de buscar-se la vida, ve a Silla on posa en funcionament un menut taller de maquinària. Ací coneix la seua futura esposa, Leonor Moret i Montó, una dona afectuosa i molt discreta, filla del metge d’Alcàsser, amb qui tingué dos fills: Vicent i Nora.

En l’any 1936 hi hagué falles, però fins a l’any 1941, com a conseqüència de la Guerra, la cosa quedà arraconada. Fou aleshores quan un amic seu, Salvador Barberá, l’apuntà a la Falla Mestre Aguilar–Matías Perelló de la qual era president. En aquesta comissió va ser molt feliç. Té records inoblidables ajudant al muntatge de la cavalcada del ninot. On sem-pre tenien un bon premi.

Sabia que a Silla, de tant en tant, es feia al-guna falleta, però ell tenia el cor a València. Fins que un dia, al final de maig de 1973, ho recorda perfectament, perquè estava dinant a casa, tocaren a la porta. Va obrir la tia Leo-nor. Era Pepe Montesinos. Venia a demanar-li que fora el president de la nova comissió que estava formant-se. L’objectiu era plantar falla en l’any 1974.

De sempre el tio Martínez va viure la festa en primera persona. No volia que li contaren res. Li agradava estar al capdavant, amb càrrec de responsabilitat. Tardà uns dies a contestar-li, però al final acceptà. Durant tres anys fou el president de la Falla Poble de Silla. Segons em contà feren coses d’un valor humà i sen-timental difícil de repetir. Recorda emocio-nat quan portaren al poble xiquets i xiquetes de Puerto Lumbreras, un poble de Múrcia,

afectat per terribles inundacions. L’alcalde volgué protagonitzar els actes previstos per la comissió i ell, com a president, s’oposà. A partir d’aquest fet s’inicià una operació de desprestigi, que salvà amb tota la dignitat, perquè demostrà la falsedat de les calúmnies que s’havien fet contra ell. Va dimitir perquè, segons ell, alguns volien la falla com a eina política. Tan sols estigué tres anys. Deixà la falla de Silla i tornà a ser faller a València. En companyia del seu amic Salvador Barberá. Aquesta vegada fou per a crear la falla Lluís Santangel–Martías Perelló. Fou l’any 1977.

Aquest mateix any, concretament en el mes de maig, es va constituir una nova falla a Si-lla: la Falla Port. I com era d’esperar, tota la seua família s’apuntà. El primer president fou Josep Montalvà. El tio Martínez, en tot el que

pogué, els ajudà. El segon any de falla ja era el seu fill Vicent el nou president, càrrec que ocuparia durant sis anys. El tio Martínez no tingué ja més remei que tornar a ser faller a Silla i treballar de valent per la falla del Port.

Jo m’apuntí a l’any següent. En veure les primeres presentacions en vaig tindre prou. M’agradà la manera de fer les coses, amb gust i sensibilitat. Veure vestits els nostres xi-quets de pantalons rallats i la brusa dels nos-tres majors amb els cabassets plens de flors. Aquesta imatge no l’oblidaré mai.

Aquesta va ser la nota de premsa al diari escri-ta pel corresponsal J. Viñals:

La primera presentació de la Falla Port fou al cine Rex. El veterà organitzador

37

faller Vicent Martínez va fer unes pre-sentacions de categoria. Va exposar al principi el treball de la comissió amb un graciós diàleg que mantenia amb la seua neta Mª Amparo. La intervenció del president infantil, Paco Alba, també fou molt encertada. I per a imposar la banda de fallera major infantil a Con-suelín Magdalena la comissió convidà la sillera Lola Alfonso que fou falle-ra major infantil de València en l’any 1961. Amb les paraules màgiques de Consuelín s’obriren les cortines i apa-regué una fidel reproducció del tramvia groc del disc 20, al qual anaven pujant tots els xiquets i xiquetes tal com Lola Alfonso els imposava la banda. Cal re-cordar també al net del tio Vicent, que vestit de tramviari ens contava anècdo-tes dels dos personatges més populars del tramvia de Silla a València, els tram-viaris “Pelailla” i “Gostino”. Finalitzà la presentació amb l’escena següent, al fons una barca en l’albufera, i en un pri-mer pla un barquet amb la fallera major infantil dalt que perxava el president infantil, Paco Alba.

La segona part de la presentació co-mençà amb el sainet “El tio Sinagües”, interpretat pel grup Boira que dirigia Boni Conde. Fou una interpretació

magnífica que va merèixer els aplau-diments entusiastes del públic, espe-cialment per a la jove Cristina Gonzá-lez que fou tota una revelació.

Com que no hi havia fallera major ei-xint per a imposar la banda a la fallera major Amparo Peris, la comissió convi-dà les falleres majors de Silla dels anys 1934 i 1936, Julia Carbonell i Amparo Olmos respectivament que imposaren la banda a la fallera major i a la seu cort. El vers que recità Amparo Peris sobre l’origen de Silla fou molt ben dit i molt aplaudit. En acabar el vers aparegueren falleres amb les lletres: CILLA JULIO ANY 1238.

En obrir-se les cortines hi hauria més d’un camió de botelles d’aigua Fonter, pintades de groc i roig que represen-taven els quatre rius més importants que banya el País Valencià: el Xúquer, el Túria, el Palància i el Segura.

En acabar la presentació, el tio Vicent presentà al mantenidor de l’acte, Jo-sep Lluís Albinyana. El primer que di-gué eren paraules de felicitació per la gran imaginació que tenia la comissió. Digué també que un poble que no té memòria no té identitat. Va fer un cant a les falles i a les falleres majors, elogiant a les falleres majors d’abans i a les falle-res del present, perquè és una manera de garantir el futur.

El veterà organitzador de falles escrigué J. Viñals en la nota de premsa, i no s’engan-

yà. El tio Martínez vingué a ensenyar-nos la nostra història. Vingué a organitzar-nos com a col·lectiu fester. La festa és l’espill d’un po-ble, perquè ens presenta la seua cara natural, ni angoixada pels seus problemes quotidians ni crispada per l’esforç laboral ni deformada per la por o l’odi. La gent de la festa, com era el tio Martínez, portava el vestit fester, la cara festívola i l’ànim festiu.

La Falla del Port creà la pròpia senya d’identi-tat: brusa negra, camisa blanca, pantalons a ratlles i faixa morellana. Aquesta va ser la ves-timenta oficial i, per a treballar, gorra negra i la brusa a ratlles típica de l’Horta. Tan sols ens faltava una cançó que ens identificara. I el tio Martínez posà lletra a un pasdoble, el de la Guàrdia Civil.

Ens ensenyà a fer art en cada presentació, fruit del seu ingeni i del seu treball. I es diver-tia i ens divertíem tots amb ell. Ens ensenyà a fer festa, aquesta festa que ell havia aprés a casa. L’havia viscuda des de l’arrel i no volgué que a Silla ens la perdérem.

I el més important, la festa fou vehiculada en una llengua, la valenciana. La llengua és el suport d’una cultura que construïm entre tots perquè l’estimem, l’usem i la protegim. La llengua ens uneix, ens forma, ens dignifica.

I amb l’espenta i el saber fer del tio Martí-nez, els fallers i les falleres començàrem a caminar. Sabíem el que no volíem ser abans de saber com volíem ser. Una comissió que estimara la cultura, que recuperara la nostra identitat com a poble, però sobretot que llui-tara per la llengua.

FESTESSILLA2018

Ens va ensenyar, des de ben menuts fins als ma-jors, a creuar entre nosaltres una passarel·la, a dir versos a les nostres dones i xiquetes, i a participar, tots junts, en un esclat de llum i de música en el moment de la presentació. Ens ensenyà a sentir i a preparar els versos del mantenidor, però sobretot, a tindre i fer créixer l’orgull de ser valencians.

Ens va ensenyar a respectar-nos encara que pensàrem de manera diferent. La primera lliçó: «De la porta del casal cap a dins es pot dir tot. De la porta cap a fora tots tan amics perquè tenim una sola cosa en comú. Recordeu-la perquè és la més gran: el nostre voler a la festa fallera».

«No oblideu mai -ens deia- que una falla és molt més que un grapat d’homes i dones tre-ballant per fer una festa digna. Una falla és una escola de democràcia. Les decisions es prenen per majoria i hem d’acceptar les vin-guen de qui vinguen i respectar-les.»

Ens ensenyà a fer llibrets de falla. Durant quasi 20 anys va escriure el llibret de la falla. Llibret que, a diferència dels d’ara, tenia com a escrits principals la crítica, els versos dedi-cats a les falleres majors i un caixó faller on cabia tota la poesia que escrivia. Eren llibrets en tot el sentit de la paraula, de format menut i plens d’ironia i sàtira. Els temes centrals de la seu obra són: la «Crítica Política», on sem-pre denunciava el pobre paper que València ha tingut en les decisions polítiques preses a Madrid; la «Crítica Eròtica», tan omnipresent en la vida social espanyola durant molts anys i, per últim, tenim la «Temàtica Ecològica» en la qual criticava, sobretot, la greu contamina-ció que patia –i pateix– l’Albufera de València. Ho escrivia sempre des d’un prisma popular, quotidià, senzill i molt directe. A banda, sem-pre deixava algunes escenes de les seues crí-tiques per a parlar sobre afers locals, bé fóra del món faller o del món polític i social del nostre poble. I amb un vocabulari pròxim ens parlava de temes quotidians.

La seua poesia és un vehicle meravellós per a descobrir sentiments. No és fàcil endinsar-se en un llenguatge tan ric i tan diferent d’aquell que usem habitualment. És necessari llegir els grans poetes i, a poc a poc, anar sentint. La poesia és sentiment, no comprensió. M’explicava.

Sempre participà molt activament de tots els aspectes de la festa fallera: escrivint llibret, versos, assajant, organitzant les presenta-cions, dirigint representacions teatrals, orga-nitzant la murga... fins que per qüestions de l’edat, lògicament, hagué d’anar deixant de fer el treball que durant tants anys havia rea-litzat. Es mostrà obert i receptiu a les noves iniciatives culturals. Estava malhumorat però content. Sabia que darrere hi havia una colla jove d’homes i dones amb moltes ganes de treballar i posar el llistó ben alt.

El tio Vicent m’ensenyà el gust per preparar les presentacions falleres, el treball del lli-bret, els versos, els assajos amb les falleres... el treball que només els que l’han fet alguna vegada són capaços d’avaluar.

Fou una persona honesta. Tot un faller voca-cional que vivia per a la festa fallera. Un home que va saber transmetre la seua passió per la festa a tots i a totes els que formàvem part de la comissió. Va saber motivar-nos; és la veri-tat. Així ens ensenyà a ser persones autènti-ques i a conscienciar-nos de com són d’únics els nostres arrels.

L’Ajuntament de Silla el 1984 el nomenà Fill Adoptiu per tot el seu treball cultural. La Co-missió del Port creà la presidència honorífica en l’any 1990. Fou l’any que inauguràrem el casal. Quina millor manera d’agrair-li tot el que ens havia ensenyat que fer-lo president honorífic i que fora el primer en presidir el nostre casal!

Vull recordar-lo amb dos flashos: Com a gran admirador de la pólvora. S’inventà un aparell

que s’havia fet per a disparar eixides. «Aniran ben rectes i ben altes». Com un xiquet gaudia en les despertades. Però, sobretot, el recorde al casal, quan després de dinar s’alçava de la cadira i, tot cerimoniós, alçava el braços com un director d’orquestra i, tots a una, cantàvem la popular cançó valenciana: «L’arròs quan bull, fa xup xup, fa xup xup, fa xup xup...» la repetíem tres vegades. Els convidats es que-daven bocabadats, i jo també, per la senzille-sa, la dolçor i fermesa del seu valencià i per la solemnitat amb què ens dirigia.

El tio Martínez, el tio Vicent, l’abuelo Martí-nez, l’abuelo Vicent, fou un dels fallers pio-ners que ens ensenyà que el sacrifici sempre va davant de la festa i que el treball i la tena-citat són les eines dels fallers sense possibles per a fer-ho tot possible.

Un home difícil de repetir. Un treballador in-cansable de la festa que es preocupà per la cultura, la llengua, els arrels i la tradició, en una època en què ser faller estava mal vist i portar la brusa negra era un pecat.

Moltes gràcies tio Vicent per tot el què em va ensenyar.

Carmen Primo

EL TIO VICENTTenim a Silla una fallaque diuen que és especialperquè en ella hi ha un faller de fama internacional.

Els seus versos són històriael seu caràcter caballes seues mans una joiaquan es posen a rimar.

El seu nom tothom respectaperquè és un home genialde conducta sana i recta:Vicent Martínez i Mengual

39

FESTESSILLA2018

40

Sembla que, pels comentaris, escoltetes i ex-clamacions que ressonaven els últims mesos pel carrer del Castell –sobretot els dies de mercat–, podríem començar aquest escrit a mode de notícia de primera plana titulada: DESCOBERTA A SILLA UNA TORRE MUSUL-MANA I UN MUSEU, i amb el subtítol: Tots dos es trobaven amagats al pati de l’Ajunta-ment.

Respecte a la Torre Musulmana, potser hem exagerat... Tothom sap que Silla té una torre que és el símbol i emblema del poble, mal-grat que molts mai no l’havien vista per fora i encara molts menys mai no han tingut el plaer de visitar-la per dins.

Però... de segur que no exagerem gens ni mica quan diem que han estat nombrosos els vianants sorpresos en descobrir que, darrere d’aquell edifici enderrocat, s’amagava un mu-seu que es diu MARS. Recorde com un dia dos senyors de certa edat llegien amb lentitud i en veu alta, esforçant-se per enfocar la vista, les lletres capitals d’alumini i després un deia a l’altre: «és un museu, un museu d’arqueolo-gia», i l’altre li responia: «De segur que l’inau-guraran per a les eleccions».

Sempre s’ha dit que només és possible valo-rar i estimar allò que es coneix, i jo diria més, només és possible apreciar i conéixer allò que es veu. Destapar la torre i el MARS al carrer i a la gent ha estat un fet transcendental per al nostre patrimoni i la nostra cultura, una fita que tindrà un lloc rellevat en la història del nostre poble al temps.

Obrir la torre i el museu a ulls curiosos i ansio-sos per mirar i saber, i a ments obertes desitjo-ses d’aprendre i descobrir ja és una victòria de present i futur. Crear un espai, públic, obert, acollidor, simbòlic i elegant on gaudir de la his-tòria, la cultura i l’art en un espai privilegiat és un enriquiment al qual no podem renunciar.

No hi ha dubte que els més afavorits per l’alça-da d’aquest teló d’acer i rajola vista són les per-sones i, després, la torre i el museu. Sobretot el museu, que romania pràcticament inèdit, tot i ser el bé patrimonial destinat a ser focus

d’atracció i eix vertebrador de la història, les tradicions i la cultura del nostre territori, i fo-mentar els coneixements i la sensibilitat pel patrimoni històric i arqueològic, a més d’ac-tuar com a generador d’identitat cultural.

El MARS, Museu d’Història i Arqueologia de Silla, és un museu reconegut de la Comunitat Valenciana. Resolució de 13 de juliol de 2012 [DOCV 6828 de 22/07/2012].

Ordre, de 6 de febrer de 1991, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. El segon article defineix els museus com a:

“Institucions de caràcter perma-nent, obertes al públic, sense fina-litat de lucre, orientades a l’interés general de la Comunitat Valenciana, que reuneixen, ordenen, conserven, estudien, difonen i exhibeixen de forma científica, didàctica, estètica, amb finalitat d’investigació, gaudi-ment i promoció científica i cultural, conjunts, col·leccions de béns de valor cultural.”

Els seus fons estan formats per objectes i ma-terials arqueològics molt diversos i de diferent cronologia, des del segle I aC fins al segle XVI-II. Les col·leccions exhibides i mostrades pel

MARS estan formades, principalment, pels ele-ments i objectes que provenen de les excava-cions arqueològiques realitzades al terme de Silla, sobretot de les vil·les romanes i l’alqueria andalusina al voltant de la Torre Musulmana.

Els objectes comprenen tot tipus de materials i una àmplia cronologia, elements de decoració arquitectònica i heràldica, recipients ceràmics, objectes d’adorn i abillament personal, objectes d’ús domèstic i artesanal, restes òssies d’ani-mals i antropològiques, etc. Mitjançant aquests objectes arqueològics i l’aparell expositiu com-plementari relacionat es descriuen i expliquen els diferents moments i èpoques que han con-format la història de Silla i el territori valencià de la forma més objectiva i clara possible.

L’actual concepció de museu no té res a veure amb l’antiga idea decimonònica d’un lloc im-mutable on s’exhibeixen objectes antics dins de vitrines. Avui en dia s’entenen els museus com a llocs vius en què, a més d’una col·lec-ció permanent, es pretén transmetre la com-prensió dels fets històrics. Són llocs didàctics i participatius que fomenten el coneixement i la consciència pel patrimoni cultural, històric i ar-queològic. Els museus són entitats des d’on es poden realitzar tallers, visites guiades, treballs de catalogació i restauració dels materials ar-queològics, elaboració de publicacions i afavo-rir el treball de l’estudi i la investigació.

LLORENÇ ALAPONT MARTÍN, DIRECTOR DEL MUSEU D’HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE SILLA (MARS)

TORRE DESCOBERTA I MUSEU OBERT PER A ULLS OBERTS I MENTS CURIOSES

41

El més important és el canvi conceptual, la persona visitant és el principal objectiu del museu i no sols la conservació de les obres. El museu ha de donar un servei públic i actuar com a centre d’educació per a les persones jo-ves i el públic en general, independentment dels seus coneixements. Amb aquesta finali-tat, hem analitzat i considerat l’ordenació de les peces, les informacions complementàries, la influència del lloc i espai arquitectònic, el tipus, tonalitat, contingut i dimensions dels panells i vitrines, el color de les parets, el ti-pus de llum, etc.

Llei del Patrimoni Valencià, de 1998

Article 68. Museus: concepte i fun-cions

1. Són museus les institucions sense finalitat de lucre, obertes al públic, l’objecte de les quals siga l’adquisició, conservació, restaura-ció, estudi, exposició i divulgació

de conjunts o col·leccions de béns de valor històric, artístic, científic, tècnic, etnològic o de qualsevol al-tra naturalesa cultural amb finalitat d’investigació, gaudiment i promo-ció científica i cultural.

El MARS conserva les col·leccions procedents de les intervencions arqueològiques realitzades a Silla i a la comarca de l’Horta-Albufera, com a herència històrica per a transmetre-la a les fu-tures generacions. El museu estudia les seues col·leccions, les exposa i exerceix com a centre de transmissió d’informació sobre la seua temà-tica. Tot açò amb tres finalitats principals:

- L’estudi- L’educació (al servei de la societat)- El gaudi i la contemplació de forma agrada-

ble del nostre patrimoni

A més del que hem descrit anteriorment i se-gons les exigències de Conselleria, el museu, a part de l’espai expositiu, tindrà un espai o

un despatx en el qual desenvolupar l’admi-nistració, un espai on dipositar els fons bi-bliogràfics propis i provinents de donacions i intercanvis, documentació provinent de les actuacions arqueològiques i intervencions sobre el patrimoni que impliquen al museu, per exemple, inventaris i actes de dipòsit, ja que una vegada obtingut l’expedient de museu, tots el materials arqueològics proce-dents d’excavacions arqueològiques de Silla i pobles adjacents sense museu es realitzen a Silla. I, finalment, per la raó anterior, un ma-gatzem on dipositar ben classificat el material arqueològic.

Les funcions del Museu d’Història i Arqueolo-gia de Silla (MARS) són:

a) Conservar, catalogar, restaurar i exhibir de forma ordenada les seues col·leccions, d’acord amb criteris científics, estètics i di-dàctics.

b) Investigar i promoure la investigació res-pecte a les seues col·leccions i sobre la his-tòria i arqueologia.

c) Organitzar periòdicament exposicions cien-tífiques i divulgatives d’acord amb el seu objecte.

d) Elaborar i publicar catàlegs i monografies dels seus fons.

e) Desenvolupar una activitat didàctica res-pecte al seu contingut i les seues pròpies funcions.

NECESSITAT PATRIMONIALLa Torre Musulmana representa el bé patri-monial més important de Silla, declarada monument nacional en 1988 i reconeguda per la Llei de Patrimoni Cultural Valenciana, de 1998, com a Bé d’Interés Cultural (BIC) màxim grau de protecció d’un bé patrimonial. L’homologació del Pla General d’Ordenació Urbana d’abril de 2003 inclogué com a espais de protecció arqueològica l’entorn BIC de la Torre Musulmana i delimità les àrees amb possibilitat d’albergar restes arqueològiques.

El reconeixement per la resolució de 13 de novembre de 2001, de la Col·lecció Museo-gràfica de la Torre Musulmana, com a col·lec-ció museogràfica permanent de la Comunitat Valenciana, significà un pas més per engran-dir el valor cultural i patrimonial de la torre i de les troballes arqueològiques relacionades procedents de les intervencions realitzades al voltant de la mateixa torre.

No obstant això, fou a partir dels últims anys quan el patrimoni històric i arqueològic de Si-

FESTESSILLA2018

42

lla va augmentar exponencialment, sobretot, amb la construcció de la Nau de la Cultura, que tragué a la llum un complex termal i di-verses dependències d’una vil·la romana que s’estén al llarg del parc del pati de les mon-ges. O com una altra obra essencial per a la recuperació del patrimoni cultural i arqueolò-gic, i posada en valor de les restes arqueològi-ques i arquitectòniques al voltant de la Torre Musulmana, com ha estat l’obra d’accessibili-tat i posada en valor de la cripta arqueològica situada sota la sala de plens. Aquesta obra ha comportat l’eliminació de la sala de plens i la seua substitució per una sala d’exposicions permanent del museu i unes passarel·les que permeten una visió privilegiada de la muralla de la torre i les estructures romanes.

Aquestes intervencions i altres realitzades en altres jaciments de població han proporcionat una quantitat immensa de material arqueolò-gic, procedent de les vil·les romanes del Mas de Baix i la Font del Gat. Tot aquest material, juntament amb el proporcionat per la vil·la romana de la Nau de la Cultura i altres exca-vacions realitzades en la zona de protecció de Silla, conformen un fons i unes col·leccions

d’objectes i material arqueològic realment important, tant en quantitat com en qualitat i representativa de la història de Silla i del te-rritori valencià.

L’exhibició i museïtzació d’aquest material ar-queològic en la Torre Musulmana i la cripta ar-queològica, i el reconeixement d’aquests im-mobles com a museu d’història i arqueologia resulta una necessitat patrimonial per a Silla, per poder conservar i exhibir el seu patrimoni històric i arqueològic en el lloc més adequat i pròxim al seu origen, tant del continent con del contingut.

A més, la difusió dels valors culturals intrínsecs del monument de la Torre Musulmana, del mu-seu, les col·leccions i el centre històric com-pleix una funció pedagògica i constitueix un focus d’activitat cultural que fomenta el gaudi-ment i coneixement interactiu amb la societat.

La utilització d’edificis històrics amb finalitat museològica aglutina una doble funció de ser a la vegada continent i contingut i, per tant, han de ser considerats objectes de co-neixement en si mateix. La Torre Musulmana

i la cripta arqueològica uneixen una sèrie de valors fàcilment identificables i estimables per una gran part de la població. La seua mu-seïtzació li confereix dignitat i augmenta el coneixement i recuperació del monument. Però, a més, converteix l’edifici en si mateix en el millor instrument de comprensió de la col·lecció, dels seus fenòmens històrics i dels objectes i peces arqueològiques que confor-men la cultura material i tangible d’aquests fets històrics.

NECESSITAT URBANALa ubicació del museu a la Torre Musulmana i cripta arqueològica, al centre històric té un important valor simbòlic, ja que és un produc-te cultural representatiu de la mateixa ciutat, amb capacitat de dinamitzar el teixit urbà on es localitza.

El museu es localitza en un eix històric que ordena i estructura el centre històric de Silla, en el principal eix viari i comercial de la ciu-tat conformat pels carres de València i de Sant Roc, a la plaça del Poble on es troba l’església parroquial, amb les pintures de Vicent López i el Teatre de la Plaça, enfront el carrer del

43

Castell, on es troba la Nau de la Cultura, i a escassos metres de les excavacions arqueolò-giques del parc de les Monges. Per tant, el museu se situa dins d’un eix cultural conso-lidat on s’enllacen una sèrie d’elements del sistema d’espais públics de la ciutat. El Mu-seu d’Història i Arqueologia aporta un nou element dinamitzador del caràcter cultural a aquest eix cultural i comercial, i al seu paper dins de l’estructura urbana.

La ubicació urbana de la Torre Musulmana i la cripta arqueològica és resultat d’una evolu-ció urbanística heretada de tots el processos històrics que, en l’actualitat, està plenament consolidada com a centre administratiu i co-mercial però que necessita un desenvolupa-ment que potencie les activitats culturals.

NECESSITAT SOCIALEl llegat històric i patrimonial que representa el museu és particularment representatiu per a la ciutat de forta influència cultural. Com a element socialment representatiu d’indub-tables valors patrimonials, el museu reforça el caràcter turístic de la ciutat, recentment nomenada ciutat turística i inclosa dins de la Xarxa Tourist Info. En aquest sentit, afavoreix la permanència de visitants en un entramat urbà, cada vegada més immersos en les ac-tivitats comercials, culturals i d’oci. El museu és tant un element de prestigi cultural propi com un producte d’interés per a l’exterior.

El MARS suposa una operació cultural de qua-lificar el teixit urbà en què se situa. Així, dins del conjunt històric, suposa una opció clara de reforçar la vitalitat d’aquest sector amb la creació d’una activitat pública i que comple-menta les característiques administratives i comercials i potencia el recorregut turístic.

Per aquesta raó, l’eix en què es localitza el Museu d’Història i Arqueologia de Silla po-dria veure’s afavorit dels nivells de circulació de visitants, turistes o residents ocasionals del centre històric i comercial, així com de les persones que habiten en altres barris o que vénen de pobles limítrofes, que només el fre-qüenten per obligacions comercials o en les festes (totes elles, des de les Falles fins a les festes del Crist tenen com a centre neuràlgic la plaça del Poble). És la zona de la ciutat més transitada, nucli comercial i molt pròxim a les vies d’accés a la ciutat, tant del trànsit rodat per la rambla de la Independència, com pel tren, ja que se situa molt pròxima l’estació.

Per altra part, el museu és més que un dipòsit de béns culturals, s’inscriu en una dinàmica de divulgació i formació cultural de servei a la ciutadania. Diversifica l’oferta i arriba a dife-rents tipus de públic mitjançant la programa-ció de diferents activitats culturals com con-ferències, tallers, publicacions, projeccions, cursos, seminaris, etc. que, a més, serveix per a una projecció pública del museu. Aquest programa d’activitats ha d’organitzar-se de forma que possibiliten els serveis al públic amb uns horaris de visita i accés independent a l’exposició permanent.

La presència d’un punt d’informació turísti-ca dins de la Xarxa Tourist Info perfeccionarà l’activitat del museu amb aspectes com la co-municació, la comercialització i l’accés del pú-blic als productes culturals, que cada vegada són més demandats pel turista cultural.

FUNCIÓ DEL MARSEl Museu d’Història i Arqueologia de Silla co-rrespon, principalment, a la culminació d’un projecte social i cultural de caràcter públic. El MARS, a més de servir per a la conservació i valorització del patrimoni històric, arquitec-tònic i arqueològic, és a dir, la Torre Musul-mana, la cripta arqueològica i les col·leccions provinents de les excavacions arqueològiques, és un vehicle actiu per a revitalitzar el centre històric i comercial, crear una oferta cultural permanent i de qualitat, a més de potenciar al-tres activitats comercials, de restauració, d’oci i turístiques que ara cobren major importància en ser declarada Silla ciutat turística. A més de ser un instrument pedagògic valuosíssim per a l’educació i la formació de la ciutadania de totes les edats i formacions en el coneixement i comprensió de la nostra cultura.

El MARS es crea amb la vocació de ser un re-ferent cultural i patrimonial, no només a Silla, sinó també a la comarca i al territori valencià. En aquest sentit, el MARS projecta de realit-zar una sèrie d’activitats relacionades amb el patrimoni arqueològic i històric, destinades a la recerca, difusió i valorització del patrimo-ni cultural, mitjançant publicacions, tallers, conferències i diferents intervencions sobre el patrimoni. La seua situació al centre his-

FESTESSILLA2018

44

tòric i dins del conjunt històric, artístic i arqui-tectònic de la plaça del Poble i adjacents, el situa en una situació privilegiada en els reco-rreguts turístics.

El públic al qual es destina el MARS és ge-neral, però també escolar (a través de visites concertades amb col·legis i instituts), local, regional, nacional, fins i tot internacional, ja que la declaració de Silla com a municipi tu-rístic, la proximitat del Parc Natural de l’Albu-fera i la consolidació de la Via Augusta com a un camí turístic i ecològic que connecta tot el corredor mediterrani de Cadis a Roma, pas-sant per Silla, poden portar visitants d’altres regions i nacionalitats.

Les col·leccions del MARS són col·leccions ar-queològiques, és a dir, que provenen de di-verses actuacions arqueològiques. La seua temàtica és històrica i arqueològica, destinada a explicar el poblament romà a Silla i l’Horta Sud; el poblament islàmic i el sistema de de-fensa de les torres musulmanes del nostre te-rritori; i l’evolució del poblament i urbanisme des de la conquesta cristiana fins a l’època con-temporània. També, poden incloure elements que provenen de la recuperació de la memòria històrica i de la Guerra Civil Espanyola.

El fons que alberga i gestiona el MARS és abundant, més de 200 caixes de material ar-queològic. No obstant això, es planteja que les col·leccions exposades siguen d’un volum adequat a l’espai expositiu, l’entorn i l’immo-ble. La intenció no és exposar tots els mate-rials possibles, sinó aquells més representa-tius, comprensibles i ben conservats, i aquells que puguen formar un conjunt coherent. Tot i això, aquesta col·lecció permanent no és tan-cada, alguns objectes poden ser substituïts per altres millor conservats o es poden afegir altres que completen o expliquen millor els conjunts provinents de futures intervencions. En aquest sentit, el museu realitza un inven-tari i una catalogació completa i constants del seu fons i una restauració periòdica del seu fons més importants.

EL RECORREGUTI ITINERARI DIDÀCTICL’accés al MARS es pot realitzar tant per la plaça del Poble (a través de la porta principal de l’Ajuntament), com pel carrer del Castell. Totes dues entrades donen al pati de la torre, des d’on s’inicia el vertader recorregut didàc-tic del MARS. Malgrat això, hem volgut aprofi-

tar el vestíbul de l’edifici de l’Ajuntament com a punt de recepció i trobament de visitants, ja que resulta un espai ampli, sense funció es-pecífica i sense un trànsit important de per-sones, ja que les gestions administratives per a la ciutadania es realitza en l’immoble del carrer de la Llibertat.

En aquest vestíbul, hem aprofitat la porta de cristall i gran cristallera que dóna pas al pati de la torre per a situar uns vinils amb un di-rectori i un gran logotip. D’aquesta manera, dignifiquen l’accés al museu i al pati de la to-rre, i rep amb la qualitat i la importància que mereix la torre i el pati que l’envolta. Fins al moment, aquesta cristallera era ocupada per pamflets i cartells adherits que donaven una imatge negativa i sense valor del pati de la torre. Amb aquest tractament de l’accés per la porta de cristall, hem integrat també el pati de la torre com a part del museu. Fins ara, el pati tenia un tractament i ús que devaluava i depreciava la torre i el seu entorn, ja que era utilitzat per emmagatzemar objectes a la in-tempèrie o allotjar els contenidors, plens de “coses” –considerant “coses” no sols els ob-jectes que s’emmagatzemen, sinó també les que es perceben com a objectes aliens a l’es-pai que l’ocupen indegudament–.

45

Com hem dit abans, el recorregut didàctic co-mença al pati de la torre. El pati resulta un es-pai molt important per a valoritzar la torre i el museu en general. Des del pati s’observa l’ex-terior dels murs de la torre, aquesta percepció és essencial per a entendre tant l’arquitectura de la mateixa Torre com la successió de cul-tures i èpoques que han deixat la seua em-premta, el seu llegat i la seua contribució al monument. Així, podem observar els carreus romans ben treballats procedents dels gran edificis de la vil·la romana, ja abandonada, reutilitzats pels musulmans per construir els fonaments de la torre. De la mateixa manera, observem l’arc gòtic i la base d’altres arcs que mostren com després de la conquesta cristia-na la torre es transforma en un element més d’un vertader castell, amb altres noves de-pendències relacionades i adossades.

Per desgràcia, fins ara, el pati mostrava una imatge que provocava el desinterés i la des-preocupació total per part de les persones usuàries i visitants, i es produeix un cercle entre les males condicions de l’espai al vol-tant de la torre i el mal ús que es feia d’aquest espai que era necessari trencar. Un dels nos-tres objectius és qualificar-lo i valoritzar-lo, i donar-li una estètica agradable, perquè les

persones usuàries es troben a gust en un es-pai amb cert encant. Un pati i un espai que, a més, permeta una observació de la torre i el seu entorn, satisfactòria i adequada. Però, sobretot, un espai en el qual les persones usuàries i visitants perceben la importància patrimonial i cultural de la torre, la cripta ar-queològica i el museu en general.

Amb aquesta finalitat, el projecte exposi-tiu ha plantejat dues actuacions. La primera d’elles, ha estat aprofitar i utilitzar el pati sud de la torre com a una galeria d’arquitectura decorativa on s’ubiquen els grans elements de pedra treballada, decorativa, arquitec-tònica o productiva de diferents èpoques. Elements que, per les seues dimensions, ca-racterístiques i tipologia són difícils de ma-nipular, transportar i col·locar en espais inte-riors; i que, pel seu material, són resistents i no poden estar danyats a l’exterior, ja que precisament estaven pensats per a estar-hi. Són les grans pedres de molí, fusta i bases de columnes i pilastres, carreus treballats, deco-ració heràldica, etc. La disposició d’aquests elements al pati permet la musealització tant de l’espai com d’aquests elements que són sempre difícils d’exhibir en un espai adequat, per les seues característiques tant de forma,

com de dimensions i pes. Sobretot, la creació d’aquesta galeria exterior que dóna continuï-tat a l’itinerari didàctic i implica més al pati en recorregut. A més, contribueix útilment a mostrar elements de la col·lecció i valora l’es-pai com a part exclusiva del museu i evita el deteriorament de l’espai i la seua utilització per a altres tasques que desprestigien i des-llueixen la torre i el seu entorn.

La segona de les actuacions era aprofitar la façana de rajola vista que dóna al pati sud de la torre per col·locar les lletres corpòries i el logotip de Museu. Aquesta façana està conformada per un nou mur de tanca de la cripta arqueològica i que hi dóna accés, s’ha construït de rajola massissa roja sense junta. Aquest nou mur dóna a la façana el tracta-ment de qualitat que mereix la torre, li pro-porciona harmonia i, sobretot, individualitza la façana del museu i la cripta arqueològica. La col·locació del nom del museu i el logotip focalitza l’atenció de les visitants, identifica el museu i els seus espais relacionats i valo-ritza i prestigia la torre i el pati.

Per a les lletres corpòries i logotip de la façana de la cripta arqueològica (el tipus de lletra és un disseny exclusiu, estilitzada però clàssica

FESTESSILLA2018

46

perquè es puga identificar amb el contingut del MARS), hem plantejat que aquestes es mostren en un front d’acer inoxidable sobre un suport de PVC lacat, que permet l’adequada separació de la façana i que li dóna volum. Les dimensions han estat calculades d’acord amb les mesures de la façana perquè tingueren una escala adequada. També hem tingut en comp-te la presència i proximitat de la torre.

Una vegada a l’interior de la cripta arqueolò-gica, el recorregut es realitza sobre la pas-sarel·la perimetral adossada a les parets. Aquesta passarel·la permet de contemplar les excavacions que tragueren a la llum la mura-lla de l’albacar i els murs romans que es pro-longuen per davall de la torre.

A més, la passarel·la té un recorregut i unes ca-racterístiques ideals per a poder veure, durant la visita, l’audiovisual que està previst projec-tar a la façana interior del museu. Aquesta és l’única paret de considerables dimensions que queda fora del recorregut i que està ben dife-renciada dels elements arquitectònics monu-mentals, concretament, de la muralla.

Cal afegir que la passarel·la ofereix un espai perfecte per a acompanyar el seu recorregut amb una sèrie de panells explicatius i vitrines estratègicament col·locades al llarg del seu itinerari, de forma que, a més de la contem-plació de les restes arqueològiques, la per-sona visitant gaudeix d’una informació com-plementària i de poder observar i conéixer els objectes de la col·lecció procedent de les ex-cavacions arqueològiques relacionades amb l’entorn i amb els panells explicatius.

La passarel·la ofereix una visió privilegiada de la muralla de l’albacar amb els carreus ro-mans en la seua base i de la seua relació amb la torre que es pot admirar en tota la seua vo-lumetria. A més, d’aquestes estructures islà-miques, es poden observar els murs romans. Alguns d’aquestos murs romans es prolon-guen sota la torre; d’altres estan parcialment tallats per la muralla de l’Albacar.

Perquè les visitants puguen distingir els murs i espais romans dels medievals delimitats per l’albacar, hem plantejat que el terra de la crip-ta es reòmpliga de grava de diferents colors que ajude a identificar les estructures. Així, els murs i els espais romans estan emmarcats per grava verda obscura, els espais medievals s’emmarquen per grava rogenca i l’exterior de la muralla de l’albacar amb grava blanca.

La façana del museu que dóna al pati sud està construïda amb rajola massissa de color roig. El seu interior també està realitzat amb aquest material, que es diferencia de la resta de construccions antigues i, a més, dóna qua-litat a l’espai. Per altra part, és l’única paret de certes dimensions i l’única que no té relació ni contacte físic amb la resta d’estructures ni amb l’espai expositiu. Per aquest motiu, hem utilitzat aquesta paret per a disposar unes pantalles que es desplegaran i en les quals es projectarà l’audiovisual des d’uns projectors situats ocults davall de la passarel·la.

Sota el mur de rajola massissa hi ha un tram del mur de formigó armat que s’ha pintat de color gris. Aquest color dissimula, en part, l’impacte de la construcció. No obstant això,

hem observat com la proximitat del tram del mur a les restes arqueològiques i la seua si-tuació tallant, la continuïtat dels murs tant de l’albacar com del mur romà, que ambdós es prolonguen cap a l’oest, provocava que aquest impacte persistisca de forma evident i donava una sensació antiestètica i aliena a l’espai museístic.

Per aquesta raó, era necessari integrar aquest tram de mur al museu i a l’itinerari expositiu. Per a poder fer-ho, van tindre la idea d’utilit-zar-lo com a una paret on mostrar, a mode de grafits, textos de la història de Silla de diferents moments i èpoques: en la part més baixa, els textos romans dels sigillums trobats en les cerà-miques sigilates; sobre aquests, els textos en àrab procedents del dirham de Abd al-Rahman III (abans del 336 H/947 dC) trobat en la parti-da de l’Alter. Aquest text àrab es tradueix així: «En nom de Déu, aquest dirham s’encunyà a Al-Àndalus l’any 322». Sobre aquests textos, introduïm alguns fragments procedents dels principals documents de Silla després de la con-questa cristiana, del Llibre dels fets, de la Carta Pobla de Silla, dels llibres dels esdeveniments ocorreguts durant la Guerra de Castella, etc.

Amb aquesta superposició, donem una visió estratigràfica, cronològica, de les diferents cultures que han deixat la seua empremta i el seu llegat en la història de Silla, i que han forjat la identitat del poble. A més, resulta un mètode eficaç per a transmetre la multicultu-ralitat del patrimoni històric i arqueològic.

En el recorregut didàctic al llarg de la passare-l·la, hem desenvolupat un programa expositiu amb set panells explicatius, tres vitrines relacio-nades i associades als seus respectius panells.

Els panells tenen un fons blanc. Aquest fons s’ha dissenyat per a aconseguir que els pa-nells foren el més neutre possible per evitar qualsevol impacte en l’espai, que s’esten-gueren integrats en la cripta sense llevar cap protagonisme a les restes arqueològiques ni a les construccions monumentals de la torre i la muralla de l’albacar; que complementen, que porten a la contemplació, que aporten la informació necessària, però que no siguen l’objecte principal de l’atenció de la persona visitant, que sempre ha de ser l’espai de la cripta arqueològica, els monuments, les res-tes arqueològiques i els objectes exposats.

Els panells contenen els textos en valencià, castellà i un resum en anglés. A més, mostren una combinació de dibuixos, reconstruccions, fotografies, mapes, plànols, tots ells en blanc i negre, o en grisos, a excepció d’un o dos

47

d’aquests elements particulars que estan en color per cridar sobre ells l’atenció i donar-los una major importància i jerarquia.

El recorregut està jalonat per aquests panells. En el primer d’ells es mostra de forma intro-ductòria l’evolució de la forma urbana de Silla a partir de les excavacions arqueològiques. El segon panell explica com les diferents cultu-res han deixat la seua empremta i el seu llegat visible en les construccions monumentals del centre històric. El tercer panell està dedicat a explicar els dos monuments principals que podem observar en la cripta arqueològica, la muralla de l’albacar i la Torre Musulmana, i la seua transformació en un castell. Juntament amb aquest panell, es disposa d’una vitrina re-lacionada que exhibirà objectes de l’època me-dieval tant del moment islàmic com de l’època medieval cristiana. A partir del quart panell, estan dedicats a l’època romana i a les vil·les romanes descobertes al terme de Silla. Està dedicat a explicar la via Augusta i les vil·les ro-manes de Silla. El panell cinc mostra el luxe, el refinament de les vil·les romanes de Silla. Aquest panell s’acompanya d’una vitrina asso-ciada que mostra diferents troballes i objectes

d’abillament personal, ceràmiques fines, mo-nedes... que provenen de les vil·les romanes del Mas de Baix i de la plaça del Poble. El pa-nell sis està dedicat al forn romà del la vil·la del Mas de Baix. El panell set explica les activitats artesanals i domèstiques en la Silla romana. El panell sis forma conjunt amb una vitrina que mostra objectes relacionats amb el treball, el tèxtil i la pesca, com agulles d’os, contrapesos de telar, contrapesos de plom, hams, etc.

Finalment, ja fora de la passarel·la, a la sala més àmplia, situem el panell huit, dedicat a la pintura mural trobada en les excavacions de la vil·la romana del Mas de Baix. Juntament amb aquest panell, programem una vitrina que mostra els fragments i peces de pintura mural romana figurada, el fragment de Bacus, deco-racions florals, arquitectòniques, etc.

UN MUSEU SOMNIATDURANT 30 ANYSEn 1984, l’arquitecte municipal de Silla, Ro-gelio Jardón, escrivia les paraules següents en la seua memòria justificativa del Projecte

de Restauració de Torre Musulmana i Adequa-ció de Museu:

«Llargs anys d’oblit i abandó, amb la irrespon-sable incorporació de construccions estranyes, posaren en perill la conservació de l’històric vestigi. Amb les obres de construcció de les noves oficines municipals, es va alliberar d’ad-dicions indignes i va guanyar la seva visibili-tat des del carrer de València... A pocs sillencs se’ls haurà presentat l’ocasió de saber el que conté la seva torre.

L’estat d’aquesta interessant mostra d’arqui-tectura militar musulmana no se sostrau a l’oblit dels segles passats, tan poc respectuós amb la seva història. Part de les voltes han caigut. Si el major perill de despreniments en les proteccions va estar aturat amb les repa-racions ja realitzades, i assegurant tot risc de col·lapse del conjunt de l’edifici pel sòlid gros-sor dels seus murs, la reparació desitjada es limita a la reconstrucció i reparació de l’estruc-tura interior d’arcs i voltes i el condicionament de les dependències per a un ús que, sent respectuós amb el caràcter de l’edifici, puga

FESTESSILLA2018

48

justificar la inversió i donar una vitalitat que estimule la seva conservació.

Pensem en un menut museu, on tingueren cabuda les valuoses mostres procedents de les excavacions del veí recinte de la muralla... Amb aquestes realitzacions, Silla complirà el deute de transmetre adequadament a les ge-neracions futures el llegat rebut del passat.»

El lamentable estat de conservació en què es trobava la torre a mitjan dels anys 50 va ser la causa principal del despreniment de part de la seua estructura el 1957. Aquest fet va pro-vocar els primers intents d’enderrocar la torre i fer-la desaparèixer. L’abandonament que ha-via patit durant els últims anys feia esgrimir els motius de seguretat.

En 1969 es projectaren les obres de remode-lació de la casa consistorial i, de nou, es pro-posà la destrucció de la torre que, per a al-guns, semblava un destorb per al nou urbanisme dels anys 70. No obstant això, es va decidir conservar la torre i integrar-la en el projecte, però sense intervindre directament en la seua restauració. Aquesta situació va conduir a un progressiu deteriorament del monument que de nou es posava en judici pel perill de ruïna i el col·lapse imminent.

Alternativa del projecte de obres de remodelació de la Casa Consistorial en 1969

En 1979 es portà a terme una nova actuació en l’espai consistorial: en aquest cas, les obres de construcció del Teatre de la Plaça. Durant l’execució de les obres, es varen descobrir les importants restes arqueològiques de l’alba-car. Aquesta troballa casual va generar tot un seguit d’articles d’investigació sobre aquesta edificació militar, tant del contingut de les sitges islàmiques descobertes, com dels au-tèntics orígens del poblament, i propiciaren un clima d’especial interés pel passat de Silla, plasmat en diverses actuacions, com ara, el I Congrés d’Història Comarcal.

En aquell moment, el mateix govern munici-pal afirmava en un article que estava dispo-sat a posar els mitjans necessaris perquè les importants troballes no isqueren de Silla i va crear fins i tot un museu arqueològic.

Aquest important descobriment arqueològic i la lluita de persones conscients dels valors del patrimoni cultural i històric va possibilitar el compromís d’executar la rehabilitació urgent de la torre medieval i obtindre la qualificació de monument històric. La declaració quedà confirmada el 1982 quan el BOE va publicar una resolució del Consell de Ministres que declarava la Torre Musulmana de Silla com a Monument Històric i Artístic Nacional; fet que,

d’una part, aturava definitivament qualsevol intent de demolició i, d’altra, obligava a la res-tauració i posterior conservació del bastió.

El resultat final va ser que les excavacions arqueològiques quedaren soterrades sota la sala de plens i que la rehabilitació i restaura-ció de la torre no va implicar una valorització del monument, ni dels seus valors històrics i culturals, sinó que quedà destinada a diver-sos usos, més o menys adients i respectuosos amb el monument.

Aquest panorama començà a canviar amb l’en-trada en el segle xxi, sobretot, a partir de l’exe-cució del projecte de Col·lecció Museogràfica declarada oficialment l’any 2001. Els principals objectius de la Col·lecció Museogràfica Torre Musulmana de Silla eren, d’una part, una de-tallada missió divulgativa i educativa dirigida a un nombrós i divers públic per tal d’oferir-li la possibilitat de gaudir del patrimoni històric i artístic; i d’altra, tractar de preservar-lo i de transmetre’l a les futures generacions.

En el mateix 2001, s’iniciaven noves campanyes d’excavacions arqueològiques a l’entorn de la torre que, a més de les restes medievals, des-cobriren estructures i materials d’una vil·la ro-mana imperial. Durant els primers anys del nou segle, les intervencions arqueològiques es mul-tiplicaren d’acord amb l’auge de l’arqueologia, motivat fonamentalment per la promulgació de la Llei 4/1998 del patrimoni cultural valencià, i a les conseqüents actuacions de salvament i sistemàtiques, així com pel desenvolupament urbà creixent que va experimentar un exponen-cial increment fins al seu estancament.

Aquesta activitat arqueològica duta a terme durant els últims anys, no sense dificultats, ha tret a la llum més de quinze jaciments arqueològics documentats i catalogats que inclouen vil·les romanes, necròpolis i, fins i tot, refugis antiaeris de la Guerra Civil. Però, a més a més, les excavacions han aportat un nombrós i valuós material arqueològic. Da-vant la importància i abundància del mate-rial de museu aportat per les intervencions arqueològiques i motivat per l’interés que els objectes pogueren ser conservats i mos-trats a Silla, el ple de l’Ajuntament va aprovar en 2010 la creació del Museu d’Història i Ar-queologia de Silla. Finalment, va ser recone-gut com a museu oficial de la Comunitat Va-lenciana el 13 de juliol de 2012 [DOCV 6828, de 22 de juliol de 2012].

Que aquest article valga de tribut a totes aquelles persones que han fet possible que un somni de 30 anys siga avui una realitat.

Aquest important descobriment arqueològici la lluita de persones conscients dels valorsdel patrimoni cultural i històric va possibilitarel compromís d’executar la rehabilitació urgent de la torre medieval

49

FESTESSILLA2018

50

51

El passat divendres 4 de maig, coincidint amb el vuité aniversari de l’Acord Específic signat entre el Ministeri de l’Interior i l’Ajuntament de Silla, mitjançant el qual el Cos de Policia de Silla as-sumia les funcions de Policia Judicial, es va ce-lebrar, per primera vegada, el Dia de la Policia de Silla. Va ser una jornada on es van lliurar els premis del I Concurs Escolar de Dibuix i Redac-ció «Què és un policia per a tu?» i on, a més, es va presentar la imatge i l’eslògan de la cam-panya de la Policia Local de Silla, una campanya dirigida als i les joves estudiants dels centres educatius del nostre poble. Aquesta campanya naix amb l’objectiu d’apropar i donar a conèixer la important tasca que realitza la Policia i que té, com a protagonista, la gorra que distingeix els policies del nostre poble, amb l’estel de 12 pun-tes i l’escut de Silla sobre un fons blau i groc, els colors característics del cos.

Enguany, el nostre cos policial compleix 137 anys d’història. Els antecedents més remots daten de les ordenances municipals de la vila de Silla, aprovades per l’Excel·lentíssim Gover-nador Civil de la província el 31 de desembre de 1881. Aquestes ordenances ja recollien la presència de dos agutzils i dos vigilants noctur-ns per mantenir l’ordre i la seguretat de la pobla-ció. Des d’aleshores fins avui en dia, les tasques i funcions, així com el model de cos policial han evolucionat notablement.

Dins del model establert per la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat de l’any 1986 i la llei

autonòmica de policies locals del final de 2017, que ha entrat en vigor al principi d’aquest any, la Policia Local de Silla es configura i defineix com una Policia integral que aplica en totes les seues línies d’actuació els principis de la Policia de proximitat.

• Proximitat mitjançant el Pla de protecció rural i gestió administrativa (PROGEPOL), creat en el 2016.

• Proximitat en el Pla d’actuació de trànsit i se-guretat viària.

• Proximitat en l’atenció i protecció de víctimes a través del Servei Integral de Seguiment de les Víctimes de Violència de Gènere, Domèstica i qualsevol altra, no catalogada en aquestes, però que disposa d’alguna mesura de pro-tecció dictada per algun òrgan jurisdiccional. Aquest servei pioner, que es va iniciar el 2006, supera ja els 400 expedients de seguiment. A més a més, aquest servei està reconegut i con-decorat per la Generalitat Valenciana.

• Proximitat mitjançant les funcions de Policia Judicial assumides per aquest cos (únic de la Comunitat Valenciana i un dels set del con-junt de l’Estat) a través de l’Acord Específic signat entre el Ministeri de l’Interior i l’Ajun-tament de Silla, ara fa més de vuit anys.

La Unitat de Policia Judicial també està recone-guda i condecorada per la Generalitat Valenciana.

Aquestes són les línies d’actuació de la nostra Policia, el seu dia a dia. Una policia pròxima a la

ciutadania, que contribueix a millorar la convi-vència i treballant valors com la responsabilitat, la superació, la humilitat, la solidaritat, la igual-tat i l’empatia.

Ser policia és una professió en què s’exigeix estar sempre al servei dels altres, un gran com-promís amb la societat i exercir el treball amb una gran dedicació. Per això, és tan important la vocació per arribar a ser Policia.

Els policies no sols tenen una bona formació i una sèrie de valors i actituds, també posseeixen una sèrie de trets psicològics determinats per fer front a situacions difícils, en què la toleràn-cia, l’empatia i l’interés per ajudar als altres és determinant.

Per aquest motiu, ens agradaria a través d’aquest escrit retre un homenatge a aquests homes i dones que, en un moment determinat de la seua vida, van adquirir un compromís ferm amb el nostre poble, que defensen els valors de la societat i lluiten pel respecte i la convivència pacífica de la ciutadania.

Quan parlem d’amistat, ens vénen a la ment pa-raules com, compromís, solidaritat, ajuda, suport, seguretat... Si us fixeu, molts d’aquests valors són els que representen els nostres policies. Veieu com la Policia és molt més que un bon amic?

Moltes gràcies a tot el Cos de Policia de Silla, pel vostre treball!

LA POLICIA, MOLT MÉS QUE UN BON AMIC!

FESTESSILLA2018

52

53

FESTESSILLA2018

54

Benvingut a Silla, amic, referent i exemple per als components de la Junta Local de l’AECC de Silla.

Encara que a Silla Javier Llombart és una persona molt coneguda, respectada i ben-volguda, ens agradaria que es presentara als sillers i silleres.Sóc Javier Llombart, adjunt a la Gerència de l’As-sociació Espanyola contra el Càncer de València. Treballe durant 16 anys per a aquesta associació i em sent molt orgullós de poder comptar amb la col·laboració de les nostres juntes locals en el dia a dia. Sense el suport de les persones que formen part de les nostres organitzacions a les localitats, la nostra missió seria impossible de poder desenvolupar.

Quina relació té amb la Junta Local de l’AECC a Silla?Des de fa molts anys em sent lligat a aquesta po-blació de l’Horta Sud. He pogut sentir la calor de la gent de Silla. Fa dos anys, recorde, a les sis del matí, mentre passàvem amb el Repte Solidari, ens van obrir les portes perquè descansàrem i ens van oferir, sempre amb un somriure, una mica de menjar. Això és alguna cosa que recor-daré tota la meua vida. Com sempre recordaré els concerts solidaris que no deixen d’impres-sionar-me.

En l’actualitat quins són els objectius de l’AECC en la Junta Provincial de València?La missió de l’AECC podem diferenciar-la en tres grans blocs. En un primer lloc, el suport i l’acom-panyament als malalts i familiars. En segon lloc, la promoció de la salut, mitjançant les diferents campanyes que ja estem realitzant a Silla. I, per últim, el foment de la investigació, que ho refor-cem amb el nostre circuit de carreres i marxes saludables, on aquesta localitat sempre ha sigut un referent a la comarca.

Com veu l’adaptació als nous temps d’una institució benèfica com és l’AECC? Noves tecnologies, nova realitat social i econò-mica, nous models de família..., és a dir, la nova realitat social.Des de l’AECC apostem per les noves tecnologies. De fet, recentment, hem presentat la nova web,

JAVIER LLOMBART

Entrevista a Javier Llombart, adjunt a la Gerència de la Junta Provincial de l’AECCde València i a Antonio Llombart, vicepresident d’AECC València i president

de la Fundació IVO per Encarna González, presidenta de la Junta local de Silla

55

molt més dinàmica i que ens permet un contacte directe amb el malalt. Oferim un servei en línia i via telefònica de suport les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. L’AECC ha d’estar sempre pròxima i en sintonia amb la nova realitat social.

Quin paper i quin lloc ocupen en aquesta maquinària solidària les juntes locals?Sense les nostres 225 juntes locals, la nostra organització no podria prestar més de 80.000 atencions socials en el 2017. És sempre, gràcies al compromís de milers de valencians i valencia-nes que, de forma anònima, estan donant-nos suport, que podem prestar més i millors serveis als pacients.

Aquestes juntes locals també han evolu-cionat amb el temps. Com veu aquesta evolució?L’evolució ha arribat a les juntes locals i ha fa-cilitat la comunicació bidireccional que ens ha permés estar més propers a elles. En el dia a dia, el paper que desenvolupen les juntes locals és fonamental, ja que ens obrin les portes dels col·legis dels pobles, ens acosten el món del co-merç de proximitat, a les entitats esportives... i això és fonamental.

En concret, quina valoració faria de la Junta de Silla? Què opina de les noves activitats i inno-vacions de la Junta? (teatre, zumba, runcancer, partits de futbol benèfics concerts..., despolitit-zació, incorporació de nous membres, persones joves, homes i dones...)

Estem en un procés de modernització que, per descomptat, la primera beneficiària és la ciuta-dania. Volem que aquesta se senta més propera i accessible a la nostra organització.

La promoció de la salut, mitjançant els actes esportius, és fonamental en l’educació per a la salut. Veure com les institucions i els clubs esportius de Silla s’uneixen al nostre projecte ens transfereix la seguretat que les coses s’es-tan fent bé, cada vegada millor i d’una manera més professional. La Junta de Silla és un grup de persones que treballa de manera altruista

per la lluita contra el càncer, dones i homes de totes les edats molt ben avinguts i amb molta il·lusió pel que fan.

I quant a accions en prevenció?Des d’AECC València volem acostar-nos més als sillers i les silleres amb l’objectiu d’oferir-los les nostres accions de prevenció. Des de xarrades informatives, accions en col·legis, campanyes de riscos solars, grups de deixar de fumar, fins a la nostra atenció psicosocial.

Com veus la despolitització de les juntes lo-cals? Ho valoraries d’una manera positiva?Històricament les presidències de les juntes lo-cals requeien en les dones dels alcaldes. Però en la societat actual entenem que no és bo que es mantinga aquesta tendència. Un clar exem-ple és Silla, on la presidenta, Encarna, és una dona amb moltes ganes d’ajudar els habitants d’aquesta localitat, que al costat d’un grup de persones independents, tracten d’oferir una visió més moderna i fora de l’àmbit municipal.

I, al mateix temps, quina relació han de mantindre les juntes locals amb els ajun-taments? Com seria per a vosté la fórmula perfecta en aquesta interconnexió?De nou la Junta de Silla és un exemple a seguir. La Junta Local de Silla es troba molt propera a les institucions municipals però també a tota la societat civil d’aquesta localitat.

Quin lloc ocupa la dona en una entitat com la Junta Provincial de l’AECC de València. Es podria dir que és una orga-nització paritària?La nostra organització, des dels seus inicis, ha estat formada principalment per dones. Actual-ment ja s’estan incorporant més homes.

Què diria als sillers i les silleres des del seu punt de vista quant al valor solidari de la població.Des d’AECC València estem molt satisfets amb la resposta de la població de Silla que se suma, d’una manera solidària, a totes i cadascuna de les accions que des d’aquesta Junta els proposem.

Javier Llombart, Nadine Cussac i Antonio Llombart

FESTESSILLA2018

56

Si haguera de convéncer alguna persona perquè col·laborara en les activitats de l’AECC, què li diria, com motivaria la seua solidaritat?Li diria que ens ajudara a ajudar. Que gràcies a la seua aportació, AECC València pot prestar més de 80.000 atencions socials a tota la província.

Si volguera transmetre esperança a la població quant a un pròxim futur sense càncer, què els diria? A manera de bona notícia sobre assoliments en investigació presents i futurs.L’Associació Espanyola contra el Càncer, com a línies estratègiques, aposta per cuidar i retindre el talent investigador al nostre país. Li donem su-port, amb les nostres ajudes, en totes les etapes de la carrera d’una persona investigadora, des de la universitat (per al desenvolupament de la tesi predoctoral o projectes investigadors joves) fins a l’estabilització com a persona investigadora sè-nior. D’aquesta manera, a més de retindre el ta-lent científic, pretenem generar pedrera i garan-tir que hi haja suficients investigadors al nostre país. Des del 2010, l’AECC ha ajudat més de 300

Ara li preguntem al Dr. Antonio Llombart, vicepresident d’AECC València, president de la Fundació IVO i pare de

Javier Llombart.

investigadors i a quasi 350 estudiants universita-ris perquè es dediquen a la investigació.

L’AECC, a través de la Fundació Científica, aglu-tina la demanda social d’investigació contra el càncer, finançant, per concurs públic, pro-grames d’investigació científica. Aquests pro-grames estan dirigits a aconseguir avanços en ciència per a millorar el futur de les persones malaltes i de les seues famílies i per a consolidar una estructura científica a Espanya que acoste a tota la societat els assoliments aconseguits. La Fundació Científica està certificada pel segell de qualitat AENOR.

En la investigació i la prevenció està la clau per a aconseguir un futur sense càncer. Cada dia es-tem més a prop d’aquest futur.

Si pensara que li està escoltant tota la po-blació. Quines recomanacions en preven-ció i hàbits de vida saludable li agradaria transmetre a la població de Silla?La salut és un tema transversal, responsabilitat de totes i de tots. Cal seguir els consells de salut

quant a hàbits de vida saludable així com seguir les pautes de prevenció de la malaltia.

Concretament, segons les dades recollides per AECC, l’any 2017 es van diagnosticar a la província de València 12.283 nous casos de càncer, quasi 500 casos nous per cada 100.000 habitants. A més, van morir aquest mateix any 6.187 persones a causa dels tu-mors, fent del càncer la segona causa de mort a València, per darrere de les malalties del sistema respiratori.

Per sexes, el càncer de pròstata és el tu-mor amb major incidència entre la població masculina, amb 1.601 casos en l’últim any, seguit del càncer de pulmó, amb 1.250 ca-sos diagnosticats, i el càncer de còlon, amb 1.098. En dones, el càncer que més incidèn-cia té entre la població femenina és el de mama, amb 1.439 casos, seguit del càncer de còlon, amb 742, i el de pulmó, amb 286. Malgrat la incidència, el càncer de pulmó continua sent el tumor amb major taxa de mortalitat.

Les xifres mostren un lleuger augment respecte a l’any anterior, un increment en part a causa de l’envelliment de la població.

Per això, des d’AECC València continuarem fo-mentant accions de promoció de la salut que ajuden a evitar el desenvolupament de tumors. A més, mantindrem una ferma aposta per la in-vestigació, per a aconseguir que, a poc a poc, es reduïsca cada vegada més les xifres de defun-cions per càncer en la societat.

I, finalment, què diria a la ciutadania quant a la importància de col·laborar amb la seua aportació en la lluita contra el càn-cer? En concret, què diria als sillers, les si-lleres i les autoritats de Silla?Com heu vist, una part important del nostre treball és previndre, alertar la societat valencia-na de les coses que estan en la seua mà per a protegir-se enfront del càncer. La segona i molt important, és donar suport a totes aquelles per-sones i les seues famílies que pateixen un càn-cer. Estar ací per a qui ens necessita, de la mà dels nostres professionals i voluntaris. I la ter-cera pota, no menys important, és promoure i potenciar la investigació en el càncer. Donar su-port econòmicament al talent dels nostres joves investigadors i investigadores.

Però la nostra visió és que arribe un dia en què el nostre treball, especialment el del nostre equip de prevenció, no siga necessari. Això se-ria una bona notícia. I, per descomptat, avui ací, esperem haver sembrat esperança.

57

FESTESSILLA2018

58

59

FESTESSILLA2018

60

JOSEP FOLCH SERRA, campana

Segons conta Maria Josep Folch, el seu pare va ser el últim ferrer que va treballar al poble de manera tradicional, al carrer del Llauradors nú-mero 13. Era molt anomenat per aconseguir els treballs ben fets, com deien  tots els que el conegueren. Destacava per dentar les corbelles i condicionar totes les ferramentes que antiga-ment s’utilitzaven al camp (relles, aixades, da-lles, lligons, etc...). De totes, les corbelles eren les que més es deterioraven, però solien esmo-lar-se molt abans que es trencaren. Pacientment les dentava tall a tall, com veiem en el retrat, on el trobem ensenyant a un xiquet sobre el cava-llet de fusta.

A Silla tenim documentada des del segle XIII una farga comunal al Barrasí, amb un foc encés permanent, que actuava com un monopoli de la Senyoria. A partir d’aquella època, l’ofici de ferrer el trobem sempre present al poble. Però a hores d’ara ja no queden ferreries casolanes, ja que totes les peces es fabriquen a nivell in-dustrial i es venen a les grans superfícies o a les botigues dels xinesos.

FRANCESC HERNÁNDEZ, l’esquilador

Un altre sector relacionat amb l’agricultura i amb una gran presència en les economies domèstiques era el ramader. Dels recomptes fiscals medievals coneixem tots els caps de ramat que hi havia al poble, ja que també pagaven impost; açò compor-tava un dels oficis més ancestrals: els esquiladors, els quals treballaven a les borregueres a comença-ment de cada estiu. També era normal que la ma-

Per Josep Antich Brocal

DOS OFICIS PERDUTS

Hernández Alapont, heretada del seu avi Paco Hernández Hernández.

El meu avi era un home destacat en l’ofici, no només a Silla, sinó també al pobles de la rodalia, on era requerit cada temporada perquè era molt ràpid, curiós i original en la manera de tallar. Va guanyar un concurs que feren al riu de València, l’any 1902, on acudien els millors esquiladors. Va gravar a la cua d’una mula l’escut de la ciutat i allò va impressionar el jurat. Mon pare va conti-nuar la professió fins a l’any 1975. Anava a les cases particulars on criaven corders i atenia els pastors que encara quedaven al Barranquet i al Mas de l’Algudor. La llana recollida la guardàvem per ven-dre-la per fer matalassos. Jo no vaig con-

tinuar la tradició familiar perquè no era rendible, però de xicotet vaig po-der ajudar el meu pare quan feia falta. Recorde que cobrava un duro per cada animal.

L’agüelo esquilador, l’any 1902

joria de cases tingueren un estable amb ramat de cavalls que calia esquilar periòdicament.

Aquest ofici l’hem conegut actiu fins fa poques dè-cades, fins que la mecanització del camp fou tan in-tensiva, que els pocs llauradors que conserven les haques ho fan per mantenir la tradició i no per tre-ballar la terra. Es limiten a traure-les a passejar pels camins del terme. D’aquesta manera, l’ofici d’es-quilador, com tants altres relacionats amb el ramat i l’agricultura han desaparegut. Els corretgers, ferradors i mestres d’aixa han passat a la història.

Com a darrer testimoni tenim el cas del tio Paco, l’esquilador, anomenat així perquè es-quilava els animals de càrrega que, impa-cients, romanien lligats a la gran morera i la figuera que ombrejava l’entrada del corralot, ubicat al xamfrà de la Rambleta a l’eixida del camí de l’Algudor. És el seu fill major qui ens evoca l’ofici i la destresa del seu pare, Paco

61

FESTESSILLA2018

62

Beneficis integres per a l’Associació Espanyo-la contra el Càncer de Silla

CAMISETA SILLA EN FESTES 2018

DIA 7 D’AGOST, VINE AL SOPAR POPULAR A LA FRESCA AMB LA TEUA CAMISETA. Hi haurà una paradeta on podràs adquirir-la

VENDA DE CAMISETES: A partir del 10 de juliol fins al 8 d’agost a la tenda de Serilab, Rambla Independència, 115 baix. Horari de 10 a 13:30 hores i de 17:00 h. a 20:00 hores.

PACK FAMILIAR: Si véns i compres 2 cami-setes d’adult i 1 de xiquet/a per a la mateixa família, et regalem una altra de xiquet/a.

PACK AMICS: Si compres 5 camisetes o més per a la teua colla d’amics i amigues, tindràs un descompte d’1 per camiseta.

63

FESTESSILLA2018

65

La Sra. Araceli Garrido Campos va nàixer a Lyon (França) el 22 de desembre de 1928. El seu pare Àngel provenia d’una família adinerada i la seua mare, Visitación, era una de les cria-des de la família, tots ells arrelats a Utiel. La família d’Àngel va desaprovar aquesta relació i va repudiar-lo, fet que els va obligar a migrar a França per començar una nova vida junts.

Al 1935 el seus pares se n’anaren amb Araceli a Utiel, on pocs anys més tard, Àngel moriria de tètanus, deixant-la orfena de pare. No van ser temps fàcils. En plena Guerra Civil ella va començar a pensar en el seu futur i en el de sa mare. Va començar a estudiar de manera au-todidacta, utilitzant els llibres que els rectors li deixaven. Passava hores i hores estudiant amb la llum d’una espelma i, moltes vegades, copiant els manuals d’infermeria i d’obstetrí-cia a mà.

Als 17 anys va començar a treballar com a ATS pels poblets de la comarca d’Utiel, fins que en el 1947 va acabar els estudis i va aconse-guir el títol de Matrona del Ministeri de Salut i Ciència de l’època.

Així, amb 18 anys, va començar a conèixer el que significava ser matrona a les zones rurals, lluny dels hospitals i amb moltes dones em-barassades, molts parts a les cases de famí-lies humils i amb molt pocs recursos. Durant tot l’any, a l’hora que fora, sempre estava dis-ponible i preparada per a ajudar les futures mares i els seus fills i filles. Es va fer una ex-perta a calmar el dolor mostrant el camí a la vida. Fifi, com era coneguda a Utiel, va saber valorar la seua professió fins a estimar-la. Pro-fessió que li donava moments entranyables, però també d’altres molt dolorosos, no sols pels parts que es complicaven i acabaven en tragèdia, sinó també per moltes de les his-tòries de vida de les mares i famílies a qui la Sra. Araceli també oferia els seus consells i experiències.

A poc a poc, la Sra. Araceli va anant creant la seua personalitat i el seu caràcter, augmen-tant la saviesa de les seues mans. Era una època en què l’instrumental era escàs (no hi havia incubadores com avui, per exemple), i molt poques persones podien accedir als trac-

taments. Ella sempre va trobar solucions per a ajudar a resoldre els problemes i superar tot tipus de situacions.

En el 1959, es va casar amb el Sr. José Gar-cía Valero. Sens dubte, una altra gran per-sonalitat que va ser professor de les escoles d’adults a Silla durant molts anys. Ambdós tenien una clara vocació per ajudar les perso-nes, especialment les més necessitades. Així, amb aquest gran element en comú, van co-mençar a formar la seua família a Utiel.

En el 1966, la Sra. Araceli va aprovar les opo-sicions i va sol·licitar una plaça a la província de València. Finalment, el matrimoni va triar la plaça de “Comare Titular” de Silla. Van co-mençar de zero amb els seus 3 fills a les es-quenes. Per sort, el poble de Silla els va rebre amb els braços oberts.

Durant aquells anys, les dones encara dona-ven a llum a les cases, amb els riscos que això implicava tan per la mare com per als nou-nats. Anava amb bicicleta i, més tard, amb moto, recorrent el poble sempre que fóra ne-cessari. Deixava el que estiguera fent en l’àm-bit personal per donar suport a qui necessita-va de la matrona, moltes vegades, fins i tot, afectant-li la pròpia salut. «A qui no va posar alguna vegada una injecció la Sra. Araceli, la comare?»

Quan les dones ja començaven a anar a l’hos-pital, ella va continuar amb la seua professió des de l’ambulatori de Silla. Feia assistència a domicili i al consultori. Ajudava a previndre i a resoldre les complicacions dels embarassos i els parts. També va ser la responsable del grup de preparació al part. No va ser només una comare, va ser una gran confident i un gran suport de moltes dones i famílies del poble, així com per als grups més marginals. Moltes dones patien de depressió postpart i necessitaven ser escoltades i tractades per una professional com ella, que era també molt bona terapeuta. Sempre va donar bons consells, al mateix temps que sabia guardar el secret professional.

Sense deixar de costat l’estudi, va anar actua-litzant-se en ginecologia i obstetrícia, en orga-

ARACELI GARRIDO CAMPOS

FESTESSILLA2018

66

nització del sistema de salut pública, en gestió d’equips, en salut comunitària, en aspectes psi-cològics de la salut, en salut sexual i reproducti-va… fins a aconseguir homologar el seu títol pel de Diplomatura en Infermeria en el 1980.

Durant la seua vida professional a Silla, la Sra. Araceli va ser testimoni de molts canvis socials, polítics, econòmics, culturals i de-mogràfics. Defensora sempre de la sanitat pública i universal, dels drets humans i, en particular, dels drets de les dones, va formar part de la renovació de l’assistència sanitària al Centre de Salut de Silla i va ser un referent humà i professional al poble.

La Sra. Araceli va ser una dona avançada als seus temps, amb certes capacitats innates per la cura de les dones embarassades i dels nou-nats. Per això, és una dona que encara a dia d’avui perdura en el record de diverses gene-racions al poble de Silla i a Utiel.

Era extraordinària la força, la resistència, la lluita, l’empatia i la capacitat de treball per les seues pacients de manera incansable. So-vint col·locava per davant la salut de les seues pacients i dels nounats a la d’ella mateixa.

Alleugerava el dolor sense importar qui fóra. La seua qualitat humana i entrega personal, sense distinció d’estatus social, ho evidenciava a diari. Els seus actes així ho han deixat patent al llarg de més de 35 anys de servei al poble de Silla.

La Sra. Araceli era una dona d’idees fixes, però amb una visió ben àmplia de la rea-litat. Amb un caràc ter marcat, però ben dirigit . Tolerant, comprensiva i sempre respetuosa, amable i generosa. Bona mes-tra i també aprenent. Esposa, mare i iaia. Excel·lent en totes les facetes de la seua vida.

Els últims anys de la seua vida, coincidint amb la defunció del seu marit, el Sr. José, van començar a fer mossa en ella el pas dels anys i el desgast propi d’una vida sempre en moviment. Va ser diagnosticada d’una malal-tia neurodegenerativa que, a poc a poc, la va anar deixant sense autonomia i amb una marcada pèrdua de memòria. Lentament, es va anar fent xicoteta, fins que un 24 de sep-tembre de 2011 el seu cos va decidir que ja no tenia més forces i s’acomiadava rodejada de la seua família, deixant un buit molt gran en aquells i aquelles que pogueren tractar-la i conèixer-la.

Valors com la humilitat, la solidaritat, l’ho-nestedat, la gratitud, la prudència, el respec-te i la responsabilitat amb totes aquelles per-sones que van requerir la seua ajuda en algun moment, van fer d’ella tot un exemple. La Sra. Aracelí, la comare, va ser una mostra constant d’ètica, amor i entrega tant en la seua vida personal com en la professional. Per al poble de Silla sempre serà un gran referent profes-sional i humà.

67

PROGRAMA DE FESTEJOS 2018

FESTESSILLA2018

68

PROGRAMA DE FESTEJOS 2018

DIVENDRES 20 DE JULIOL20:00 HExaltació de les cambreres del Crist. A la plaça del Poble.Les autoritats, acompanyades per l’Agrupa-ció Musical la Lírica de Silla, eixiran des de la plaça del Poble per a arreplegar les cambre-res del Crist 2018, Inmaculada Sanchis Zara-gozá i Sonia Requena Riera, per tal de tornar a la plaça.

SUBCIELODesprés de l’acte, i gràcies a la Regidoria de Cul-tura, tindrem l’actuació teatral a la façana de l’església Subcielo, una companyia de dansa aèria resident a Espanya, fruit de la trobada creativa d’artistes de diferents disciplines, amb un objectiu comú: VOLAR! Entrenen i treballen en la investigació artística que uneix la dansa contemporània amb les acrobàcies aèries del nou circ. El resultat creatiu són espectacles inno-vadors que conten històries a partir de cossos expressius en l’aire i el sòl; sempre amb un trac-tament dramàtic, estètic i emotiu.

22:00 HSOPAR DE CINE al Carmen Valero Los archivos del pentágono, de Steven Spiel-berg

23:00 HXIX EDICIÓ DEL CONCURS DE CANTANTS NOVELLS. A la plaça del PobleOrganitza: Falla Mercat

DISSABTE 21 DE JULIOLJORNADA FESTIVA AL PORT DE SILLA 10:00 – 12:00 H. Concurs de pesca infantil (fins als 12 anys)Trofeu al tres primers classificats segons el nombre de captures, trofeu a la peça mes gran i regals per a les persones participants. 19:00 H. Desafiament de perxadorsInscripcions al Port de Silla abans del desafia-ment o enviant un correu electrònic a desafia-mentdeperxadors@gmail.com.Organitza: Falla Port de Silla

16:00 H.TROFEU CRIST DE SILLA DE VELA LLATINAEixirem del Port de Silla cap a la mata del Rei per començar la 32a edició de la prova.

17:00 H. Quan totes les barques estiguen arrimades de popa a la mata del Rei, donarem l’eixida. El recorregut serà el següent: passar Sant Roc per dalt a buscar l’Antina, que la creuarem pel passadís, i a buscar la Manseguerota, que la rodarem pel sud entre la Manseguerota i la mata de la barra. Si el vent és el de costum, tomarem d’empopada cap a l’entrada al port de Silla.Aquesta festa està inclosa en la programa-ció de les nostres exhibicions a vela llatina, l’Associació de Vela Llatina de Silla facilitarà barques amb la finalitat que les persones que vulguen puguen anar a gaudir d’aquest esde-veniment. Cal inscriure’s al telèfon 658 497 302. Es respectarà per rigorós ordre d’inscrip-ció, amb un total de 50 places.Organitza: Associació de Vella Llatina de Silla

19:30 H. ZUMBADOG, BALLA PER ELLS!!!Al parc de l’EstacióPrimer Festival de zumba en benefici de l’Asso-ciació Protectora d’Animals Helpdog València.Inscripció oberta des del 18 de juny fins al 10 de juliol. Preu: 8 € + camisetaOrganitza: Ambit Fight i The Dog Club

23:00 H. XLII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE SILLAA la plaça del Poble.Bandes participants: Banda de la Societat Unió Musical de Catarroja i Banda Simfònica de La Lírica de Silla, dirigida pel mestre José Giner San Andrés.Organitza: AM La Lírica

24:00 H. MACRO TOPA l’avinguda de Gandia.40.000 W d’il·luminació i 20.000 W de so.Organitza: Falla Parc Sant Roc

DIJOUS 26 DE JULIOLParaules al parc de l’Alteró18:00 H. Castells i jocs per a totes les xiquetes i xiquets 19:30 H. Contes infantils, a càrrec de Victòria Siedlecki (Argentina)

Paraules a poqueta nit a l’Espai Jove (l’Alteró)22:00 H. Contes per a persones adultes, a càrrec de Victòria Siedlecki (Argentina)

DIVENDRES 27 DE JULIOLTORNEIG DE FRONTENIS FESTES DEL CRIST Al poliesportiu municipal.De matí: categoria infantilDe vesprada: categoria sènior

20.00 H.CAMPIONAT DE FESTES DEL CRIST DE PI-LOTA VALENCIANA, als frontons del polies-portiuPartida homenatge a Eulogio HortelanoOrganitza: Club Pilotari Silla

22:00 H. SOPAR DE CINE, al parc de l’AlteróPiratas del Caribe: La venganza de Salazar, de Joachim Rønning, Espen Sandberg

23:00 H. ACTUACIÓ QUADRES DE BALL I GUITARRA A la plaça de PobleParticipa: Casa d’Andalusia de Silla i Dansart Silla

69

DISSABTE 28 DE JULIOLTORNEIG DE FRONTENIS FESTES DEL CRIST Al poliesportiu municipal.De matí: categoria infantilDe vesprada: categoria sènior

TIR I ARROSEGAMENT Al Pou de Godofredo.D’11:00 a 13:30 h i de 17:30 a 20:00 hOrganitza: Penya de Carreters l’Espadella

23:00 H. GRAN NIT DE FALLES A la plaça del Poble.Amb l’actuació de les falles La Marjal, El Molí, Mercat, Reis Catòlics, Port, Parc Sant Roc i Poble.Organitza: Junta Local Fallera

DIUMENGE 29 DE JULIOLTORNEIG DE FRONTENIS FESTES DEL CRISTAl poliesportiu municipal.De matí: categoria infantilDe vesprada: categoria sènior

TIR I ARROSEGAMENT Al Pou de Godofredo.D’11:00 A 13:00 H Organitza: Penya de Carreters l’Espadella

DILLUNS, 30 DE JULIOL23:00 H. FESTA ALS BARRISAl Molí de Magalló.ISRA MALDONADO, Flamenca fusión Grup que naix de la mà de l’eivissenca Marta Martínez i el valencià Israel Maldonado que, amb les seues veus, enamoren a qualsevol. Començant per la veu de Marta Martínez,

amb les seues cançons flamenques i una veu dolça que enganxa des de la primera nota de la seua veu, i seguint amb la veu d’Isra Mal-donado que va posar els pèls de punta al ma-teix Alejandro Sanz en el programa La Voz, esmentant que va ser triat per Antonio Orozco en el programa i del com és amic. Sens dubte, sempre van acompanyats de grans músics a la percussió.No passarà la seqüència de la màgia que es creu en connectar-se amb el públic des de la primera cançó. Compten amb el millor reper-tori i sempre intenten créixer com a músics. Però el més important és que ho passem ge-nial, i això és el que els fa únics.Isra Maldonado i Marta Martínez són la com-binació perfecta per a qualsevol tipus d’esde-veniment.

DIMARTS 31 DE JULIOL23:00 HFESTA ALS BARRIS, al Parc Sant Roc.EMILIO SOLO ...va nàixer el 3 de desembre, a Benimàmet. Des de 1971, componen cançons, influïdes per les balades italianes i el rock’n’roll més pur, com el rock interpretat per Chuc Berry, Ray Charles, Li-ttle Richard o el mateix Elvis dels seus primers Sabates blaus de gamuza, o aquell Llorando en la capella. Influeix molt en la música d’Astrud Gilberto, Santana o Bruno Lomas.

DIMECRES 1 D’AGOST23:00 HFESTA ALS BARRIS, al Parc de l’Alteró.PAU BLANCO Estudi psicosociocronòlogic de la nostra so-cietat, utilitzant els espectacles de Purna Tea-tre. Més de 15 anys de companyia, analitzant

l’actualitat. L’actor valencià Pau Blanco farà un repàs del passat, del present... i del futur, i així podrem entendre d’on venim, on estem i on recollons arribarem! I per a arrancar.... Po-sa’m una cassalla!

A CONTINUACIÓCIFUEl cantant, compositor i poeta Sergio Cifuentes “Cifu” (València, 1979), actuarà en format de “Quartet” acompanyat per Ricardo Esteve (gui-tarra) Jesús Gimeno (percussió) i Leya (veu).Un concert especial, ja que al nostre poble és on va créixer el cantant i on va arribar la seua família a la dècada dels anys seixanta. A les seues cançons trobem, però, nombro-ses referències a persones i llocs de Silla. El seu primer treball De Fiera en Fiera, títol que pertany a un poema de Miguel Hernán-dez, va estar auto-editat i publicat l’any 2017, i va tindre una major difusió gràcies al suport del músic, productor i guitarrista Ricardo Es-teve i al cantautor Miquel Gil.En el 2015 va presentar “La otra acera de la luna”, també produït per Ricardo Esteve, que compta amb la col·laboració del cantautor malagueny “El Kanka”, la cantaora de flamenc “Alba Díaz” i el grup de hip hop “Los Chikos del Maíz”. “Elegí un mal día para dejarte” -2017- és l´últim i més experimental disc del cantant, on col·labora Mireia Vives, entre altres, i on recor-da les seues arrels amb la cançó “De la mancha manchega”.Boca a orella, la qualitat de la seua poesia i mú-sica, així com les elegants produccions li han portat a actuar al Palau de la Música de Valèn-cia, a la sala Galileo de Madrid i a ser ressenyat en el diari El País o a actuar en el programa “Y la palabra se hizo música” de La 2.

DIJOUS 2 D’AGOSTFOOD TRUCK FESTIVAL, al parc de l’Estació19:00 A 22:30 H. Castells unflables20:00 H. Inauguració oficial amb les autoritats i orga-nitzadores acompanyats d’una espectacular Batukada23:00 H. Discomòbil DJ

FESTESSILLA2018

70

23:00 HIN VIVO, a la plaça del Poble.IN VIVO és el grup musicovocal més rellevant del moment. La lírica i el pop es fusionen en perfecta harmonia i el seu resultat un xou únic i inigualable en la seua categoria. Quatre grans veus al més alt nivell, units per a oferir-los un concert increïble. Els seus components: Néstor Martorell (tenor), Juan Ledesma (tenor), Gior-gio Celenza (baríton) i Juan Ramón González (tenor), que alhora és director i productor del grup. IN VIVO es deslliga de qualsevol paregut a altres formacions semblants per la versatili-tat en les seues veus i l’harmonia que aconse-gueixen en empastar-les. Açò, junt amb una cuidada posada en escena, mescla d’elegància i simpatia, dóna un resultat final d’una qualitat molt professional.

DIVENDRES 3 D’AGOST20:00 HTROFEU SANTÍSSIM CRIST DE SILLA, orga-nitzat pel Silla CF al Vicent MoreraSilla CF – Elche Ilicitano

18:00 H.TALLER D’ESCAIOLES AMB MOTIUS DE PORROTSOrganitza: AC Dansa dels Porrots de Silla

FOOD TRUCK FESTIVAL Al parc de l’Estació19:00 A 22:30 H. castells unflables, pintacares i globloflexia.20:30 H. El Gran Mago Juan23:00 H. Discomòbil DJ

23.00 HA la plaça del PobleYUNKE...un dels grans il·lusionistes del nostre temps. La seua màgia està plena de misteri, bellesa i risc. Les seues il·lusions són sobreco-llidores i hipnòtiques. Yunke és també un in-novador de la màgia, inventor d’il·lusions i creador de mecanismes màgics. Ha portat la

seua màgia als cinc continents i participa en programes de televisió per tot el món. La seua grandesa en l’escenari va molt més enllà dels premis rebuts al llarg de tota la seua carrera. Les seues il·lusions són úniques. La seua mà-gia, diferent. La seua filosofia de treball i la seua forma d’entendre la màgia totalment singular. Aquesta nit a la plaça res semblarà el que pareix.

Després, Laia Benaches i Àngel Bellido en concertLaia Benaches (Silla, 1973) és una recone-guda artista musical amb més de 25 anys de trajectòria als escenaris. La seua passió pel món de la música i els espectacles, la du en l’any 2011 a crear, junt amb el també cantant valencià David Zurriaga, l’empresa Infinity Eventos y Producciones. Es tracta d’una va-lenta aposta pels espectacles simfònics amb bandes de música. Els més de 350 concerts realitzats per tota la geografia espanyola amb prestigioses bandes són una clara mostra de l’èxit aconseguit.Laia, a més, és protagonista de molts dels espectacles d’Infinity: Eterno Mecano, Euro-visión Sinfónico, Boleros Mágicos, Recordan-do a Nino o Rebobinando. El Mejor pop de los 80, entre d’altres.Precisament, un dels companys en aquestos espectacles, el cantant de Bunyol Ángel Belli-do, és el que acompanya Laia en aquest con-cert en què interpretaran una selecció de re-conegudes cançons del pop nacional i internacional.

DISSABTE 4 D’AGOSTFOOD TRUCK FESTIVAL Al parc de l’Estació19:00 A 22:30 H. Castells unflables, pintacares i globloflèxia.20:30 H. Salva, el contacontes

23:00 H. Discomòbil DJ

23:00 HGRAN NIT DE SARSUELA OFERIDA PER MAITE ALBEROLA, a la plaça del Poble.Qui no recorda els seus avantpassats cantant i xiulant cançons populars? Segurament mol-tes d’aquestes cançons eren cuplets extrets d’alguna sarsuela que, d’escoltar-les ara, ens portaria a uns bells records i ens traurien un somriure en recordar la seua escena. La sar-suela, gènere musical típicament espanyol, combina parts parlades, cantades i instru-ments. El que escoltarem aquesta nit seran extractes de parts cantades d’algunes de les sarsueles més conegudes com “La manojo de rosas”, “La rosa del safrà”, o “La revolta”, inter-pretats per les veus de Maite Alberola (sopra-no), Carlos Daza (baritone), Francesco-Pio Ga-lasso (tenor) acompanyats al piano per Amparo Pous i introduïts de forma explicativa per la filologia Felicidad Domínguez. La sim-plicitat, l’humor, l’honor, la família i el toc sentimental d’aquest cos i identitat a aquest gènere que tendeix al còmic i que, al seu torn, s’inscriu en esdeveniments quotidians de la vida corrent. Nit de sarsuela, música nostra, interpretada amb tota la passió i tot el cor per a la nostra gent, Silla.

DIUMENGE 5 D’AGOSTFestivitat de la Mare de Déu dels Àngels20:00 HA la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels: Missa solemne en honor a la patrona de Silla.

23.00 H.A la plaça del PobleFRECUENCIA EL MUSICAL Un recorregut artístic i visual de les cançons més sonades de la nostra ràdio en la darrera dècada. Frecuencia el Musical està composta per un equip humà de 25 persones, en una representació musical de 120 minuts que, amb un ritme brillant i gran agilitat, plena

71

d’art, tècnica i destresa, faran vibrar al visi-tant recordant els grans èxits musicals de la nostra vida. L’espectacular combinació del cos de ball, les millors veus del moment en directe i una insuperable posada en escena, faran de Frecuencia el musical un espectacle totalment diferent.

Una vegada finalitze l’actuacióGRAN MASCLETADA NOCTURNA Al parc de l’Estació.A càrrec de la pirotècnia Caballer.

DILLUNS 6 D’AGOSTFESTIVITAT DEL SANTÍSSIM CRISTDurant tot el dia s’interpretarà la Dansa dels Porrots pels carrers de la ciutat, a càrrec de l’Escola Municipal de Porrots.

10:30 HCercavila a càrrec de l’Agrupació Musical la Lírica que, junt amb les autoritats, arreple-garan les cambreres del Crist, Inmaculada Sanchis Zaragozà i Sonia Requena Riera, i les acompanyaran a l’església de la Mare de Déu dels Àngels.

14:00 HESPECTACULAR MASCLETADA Al parc de l’Estació.A càrrec de la pirotècnia Caballer

20:00 HDanses de la processó, als carrers de la volta de la processó.Els Gegants, la Dansa dels Arquets, els Nans, la Dansa dels Porrots, el Ball de les Cintes, el Ball dels Cavallets, el Ball de la Magrana, la Dansa de la Moma. Participen: Escola Municipal de Porrots, Co-lla de Dolçainers i Tabaleters el Garbí, Falla El Molí, Grup de Danses Sila, Falla Poble i Falla Reis Catòlics.

21:30 HENRAMADA DE LA MURTA realitzada per part de la Penya Caixaes.

22:00 HSOLEMNE PROCESSÓ DEL SANTÍSSIM CRISTL’encapçalen els personatges bíblics i és pre-sidida per les cambreres, Inmaculada Sanchis Zaragozá i Sonia Requena, el clergat local i les autoritats municipals, acompanyats per la Banda de l’Agrupació Musical la Lírica de Silla. Tancarà la processó el Santíssim Crist, portat pels Costalers. En arribar el Crist a la porta de la parròquia, s’interpretarà el mo-tet de Rigobert Cortina, Glòria a Déu en les altures, més conegut per La Carxofa de Silla, cantada per una veu del Cor Jove de La Lírica, Elsa Martínez Morilla i acompanyada de l’Or-questra Simfònica, la Coral Polifònica i el Cor Jove de l’Agrupació Musical la Lírica, dirigits pel mestre Francisco Valero Terribas. S’efec-tuaran els disparaments de les vint-i-una sal-ves corresponents.

24:00 HMACRO TOP A l’avinguda de Gandia.40.000 W d’il·luminació i 20.000 W de so.Organitza: Falla Parc Sant Roc.

DIMARTS 7 D’AGOSTCAMPIONAT DE PETANCA Al parc de l’Estació.D’11:00 A 14:00 HInscripcions: El mateix dia del concurs, de 9:30 a 10:30 h.Premis per parelles al primer, segon i tercer classificats. A partir de 14 anys.

DE 17:00 A 19:00 HCAMPIONAT DE BIRLES Al parc de l’Estació.Inscripcions: Des de les 16:30 h del mateix dia del concurs.Premis al primer, segon i tercer classificat. A partir de 10 anys.Organitza: Associació de Jubilats i Pensionis-tes de Silla.

18:00 HFESTA INFANTIL, a l’Avinguda de GandiaTobogan gegant aquàtic i tirolina aèria

19:30 HEncierro infantil al carrer de València. Organitza: Penya Caixaes

NIT DE FESTA GROSSA22:00 HSOPAR POPULAR A LA FRESCA PER A TOT EL POBLE, a l’avinguda de GandiaL’Ajuntament habilitarà taules i cadires per a tots aquells veïns i veïnes que s’inscriguen abans del 27 de juliol a la Nau Jove, en horari de 10:00 a 14:00 h.Papes, olives i aigua per a tots.

24:00 HHUI SERÀ LA TEUA GRAN NIT, FESTES 2018Amb tots vostés... LA MONTECARLOBarres amb preus populars.

11:00 H.SOLEMNÍSSIMA MISSA EN HONOR DEL  SAN-TÍSSIM CRIST. A la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, cantada per la Coral Polifònica i el Cor Jove de l’Agrupació Musical La Lírica, sota la direcció de Carla Sanmartín Ganau.Tollite hostias. Oratori de Noël ... C. Saint-SaënsKyrie de la Mass of the Children ... J. RutterAleluya Mesies ... G.F. HaendelAve Maria ... G. CacciniSanctus. Mass of the Children ... J. RutterPater Noster ... N. KedrovAgnus Dei. Mass of the Children ... J. RutterAn Irish Blessing ... C. HøgsetHimne al Santíssim Crist de Silla ...  J. Lluesa.

Solistes: Isabel Llácer, Mario Sanmartín i Marina Cerdán.

FESTESSILLA2018

72

DIMECRES 8 D’AGOST11:30 H. SEGONA CONCENTRACIÓ I ENTRADA DE PENYESDesprés del tradicional esmorzar, ens reuni-rem tots els grups d’amics i quintos al parc de l’Estació on acompanyats d’una xaranga ens aproparem al xiringuitos de les penyes de bous al carrer. Algun refresquet de segur que ens tenen preparat. Finalitzarem a la plaça per tal de comprovar el ramat que participarà en la posterior entrada.

BOUS PEL RECORREGUT DEL CARRER DE SANT ROC14:00 HEntrada i prova de vaques. Ramaderia, Vi-cent Machancoses.

19:00 HVaques. Ramaderia, Vicent Machancoses.

23.59 H.Espectacular VIII Edició del Concurs de Retalladors Santíssim Crist de SillaBous de Vicent Benavent de QuatretondaOrganitza: Penya Caixaes

DIJOUS 9 D’AGOST14:00 HEntrada i prova de vaques. Ramaderia, Vi-cent Machancoses.

19:00 HVaques. Ramaderia, Vicent Machancoses. 23:59 HDesencaixonada de 6 espectaculars vaques cerrils de Luna Sistac, procedent de Los BayonesPreus popularsOrganitza: Cortijo Loivi

DIVENDRES 10 D’AGOST14:00 HEntrada i prova de vaques. Ramaderia, Vi-cent Machancoses.

19:00 HVaques. Ramaderia, Vicent Machancoses.

20:30 HEncierro de bous i cavallsProtagonitzat pels cavallistes de Llíria i 6 bous de Vicent Machancoses.Organitza: Penya Caixaes

23:59 HCasta valenciana.El millor espectacle taurí de la Comunitat Va-lenciana.Bots, retalls i moltes més sorpreses.Organitza: Penya l’Esclafit

DISSABTE 11 D’AGOSTBOUS PEL RECORREGUT DEL CARRER DE VALÈNCIA 14:00 HEntrada i prova de vaques. Ramaderia, Vi-cent Machancoses.

19:00 HVaques. Ramaderia, Vicent Machancoses.

23:59 HVII Edició de Jocs al Rotgle.Ramaderia de Dani Machancoses.Organitza: Penya bouera El Xiquet de La Fa-rola.

DIUMENGE 12 D’AGOST14:00 HEntrada i prova de vaques. Ramaderia, Vi-cent Machancoses.

19:00 HVaques. Ramaderia, Vicent Machancoses.

DILLUNS 13 D’AGOST14:00 HEntrada i prova de vaques. Ramaderia, Vi-cent Machancoses.

19:00 HVaques. Ramaderia, Vicent Machancoses.

INFORMACIÓ DE L’AJUNTAMENTL’Ajuntament de Silla es reserva el dret de modificar el programa de festes. En aquest cas, ho informarà pel seus mitjans oficials.

AVÍS DE FOCS PER AL 5 i 6 D’AGOSTLes autoritats adverteixen del perill del foc i demanen a tothom que siga conscient i que adopte les mesures necessàries a títol mate-rial i personal, ja que les companyies d’as-segurances no es faran càrrec dels accidents que s’hi puguen produir quan les persones es posen voluntàriament davant del perill.

AVÍS DE BOUSQueda totalment prohibida l’entrada de me-nors de 16 anys al recorregut de les entrades de bous. Podran estar al recinte de la plaça de bous, però sols a les grades. També està pro-hibit el consum d’alcohol i el maltractament dels animals a tot el recinte.Serà responsabilitat dels pares si les perso-nes menors no acaten aquestes prohibicions.Tots els actes realitzats per les diferents asso-ciacions i entitats estan patrocinats per les re-gidories de Festes, Esports, Cultura Memòria Històrica, Infància, Adolescència, Joventut, Educació i Igualtat de l’Ajuntament de Silla, el SARC (Servei d’Assistència i Recursos Cul-turals) i la Diputació de València.

73

FESTESSILLA2018

W W W . T C O M P A N Y S H O P . C O M

Benefíciate de los principiosactivos de nuestras infusiones

75

FESTESSILLA2018

76