Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge Comunicació i Premsa

� Comunicat de premsa �

Finalitzen els treballs de restauració ambiental de l paratge de Tudela, al Parc Natural de Cap de Creus El Departament de Medi Ambient i Habitatge estima q ue el projecte de restauració ambiental assolirà el 95% de recuperaci ó de la seva situació original La desconstrucció de les 443 construccions de l’ant ic Club Méditerranée ha generat uns 44.000 m 3 de runa, una quarta part de la qual s’ha utilitzat in situ com a material de reblert S’han extret més de 3.000 tones de vegetació exòtic a invasora equivalent a 20 ha d’extensió El Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino han finalitzat recentment el conjunt d’actuacions previstes en el projecte Restauració ambiental del paratge de Tudela (Club Méditerranée) al Parc Natural de Cap de Creus. Això ha permès recuperar una de les zones més singulars del litoral de Catalunya i que és catalogada com a reserva natural integral, el màxim nivell de protecció d’un espai natural. Fins avui, aquesta és l’actuació de desconstrucció més important que s’ha realitzat al litoral mediterrani.

Imatges de la situació anterior i posterior a la in tervenció de restauració ambiental. Fotografia: emf arquitectura del paisatge. L’obra de desconstrucció ha estat desenvolupada per les empreses Tragsa i Gestora de Runes de la Construcció, sota la direcció de l’Estudi Martí Franch, arquitectura del paisatge i J/T Ardèvol i Associats, SL, que van redactar el projecte i han dirigit l’obra des que es va iniciar la senyalització i la preparació de l’espai el mes de març de l’any 2009, i es va iniciar l’enderroc del primer bungalou el mes de juliol del mateix any. En conjunt, totes les actuacions del projecte s’han planificat i executat amb la màxima cura

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge Comunicació i Premsa

i eficiència ambiental possibles, minimitzant-ne l’afectació a l’entorn, la generació de residus, el transport i l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. El projecte ha consistit bàsicament en la desconstrucció selectiva de les edificacions, els espais i els camins pavimentats que tenia la ciutat de vacances; una gestió acurada dels residus de la construcció que s’han generat; la restauració de les espècies vegetals autòctones, traient-ne les espècies invasores; i l’adequació dels itineraris que afavoreixin la difusió dels valors excepcionals que es volen protegir: paisatgístics, geològics i botànics. Aquest conjunt d’actuacions s’ha planificat amb la perspectiva de recuperar al màxim possible les dinàmiques i ecosistemes naturals de la zona. El Departament de Medi Ambient i Habitatge estima que el projecte de restauració ambiental assolirà el 95% de recuperació de la seva situació original. Aquesta actuació ha tingut un cost total de 7.032.361,72 d’euros finançats pel Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino i el Departament de Medi Ambient i Habitatge. En el cas del Departament de Medi Ambient i Habitatge, es va formalitzar un conveni de col·laboració amb la Gestora de Runes de la Construcció que ha aportat els seus recursos i experiència en la gestió sostenible i eficient dels materials resultants de la desconstrucció i la restauració dels terrenys afectats.

El paratge de Tudela, un cop restaurat. Fotografia: emf arquitectura del paisatge

Desconstrucció de les edificacions i gestió de la r una En total, s’han enderrocat les 443 construccions (412 de les quals eren bungalous) de l’antiga ciutat de vacances que s’estenia en una superfície urbanitzada d’unes 6 hectàrees. L’actuació ha generat un volum total de runa d’uns 44.000 m3. D’aquests, 32.720 m3 corresponien a formigó, teules i material ceràmic, que s’ha matxucat i garbellat per reduir-ne el volum i s’ha gestionat fora del parc; i 3.609 m3 de pedra (pissarra del sòcol de les cel·les i murs de la platja i del camí principal), 5.284 m3 de Tot-ú (de la platja de Tudela, els aparcaments, el restaurant, la pista de tennis i els vials) i 2.556 m3 de terra orgànica (de la piscina, l’aparcament de Dalt de Tudela i dels horts) que s’han utilitzat in situ com a material de reblert.

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge Comunicació i Premsa

Abans d’iniciar les obres de desconstrucció, durant el primer trimestre de 2008, es va enretirar tot el mobiliari i els elements no fixos de les edificacions, com matalassos, taules, ferralla, electrodomèstics i altres materials que van ser valoritzats, aprofitats i tractats segons el seu origen. Eliminació de la flora exòtica invasora Al llarg dels anys d’existència del Club Med es van crear moltes zones enjardinades, sobretot al voltant de les edificacions, amb plantes i vegetació exòtica que es va anar estenent més enllà de l’espai urbanitzat. L’obra ha permès extreure més de 3.000 tones d’espècies vegetals exòtiques invasores d’una superfície equivalent d’unes 20 ha, entre les quals destaquen el bàlsam (Carpobrotus edulis), la figuera de moro (Opuntia sp), la gazània (Gazania rigens), i l’atzavara (Agave americana). Un cop assecades, les restes de vegetació invasora s’han gestionat dins de l’obra com a material de reblert, evitant així la seva dispersió. En tractar-se d’espècies molt resistents, des del parc es realitzarà un seguiment i s’anirà actuant per eliminar la flora invasora d’allà on reaparegui. La presència i la ràpida expansió de la flora exòtica invasora en un espai fràgil com el Cap de Creus posa en perill la biodiversitat de la zona, tant en la integritat genètica de les espècies com dels ecosistemes que el formen.

Detall de la dispersió de flora exòtica invasora: b àlsam (a l’esquerra) i gazània, abans de l’actuació . Recuperació de la flora autòctona S’ha actuat únicament en aquells àmbits que originalment estaven colonitzats per comunitats vegetals autòctones. Tenint en compte que les edificacions del Club Méditerranée es trobaven majoritàriament construïdes damunt de la roca, aquests espais alliberats quedaran sense vegetació. En els llocs on sí que hi existia vegetació autòctona s’ha valorat la capacitat regenerativa de les espècies existents i s’ha considerat que les comunitats vegetals del roquissar litoral tenen potencial suficient per

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge Comunicació i Premsa

colonitzar els sòls nus. Aquestes espècies són el coixinet de monja (Astragalus massiliensis), l’armeria ruscinonensis, el limonium sp i el fonoll marí (Crithmum), entre d’altres. Finalment es planten 80 unitats de llentiscle (Pistacea lentiscus) i es fa una hidrosembra en una superfície de 5.000 m2 amb llavors autòctones recollides in situ. Restauració de les dinàmiques i ecosistemes natural s La restauració de les dinàmiques i ecosistemes naturals de la zona d’actuació ha consistit a refer l’orografia i els drenatges naturals de l’espai per restablir els intercanvis de fluxos i sediments originals entre la terra i el mar. Amb aquest objectiu, s’ha actuat per recuperar la platja i la Gran Sala del Pla de Tudela, tot desmantellant els dos vials que fraccionaven l’espai i conformant un nou vial al reraplatja, que no trenqués les dinàmiques dels pendents i les escorrenties d’aigua originals. També s’ha fet la restitució orogràfica dels equipaments centrals: restaurant-amfiteatre-piscina, restaurant els cràters resultants de l’edificació i refent els tàlvegs i els drenatges originals.

El mirador del dispensari, el punt més elevat de l’e spai recuperat. Fotografia: emf arquitectura del paisatge. Itineraris pedagògics L’Àrea d’Educació Ambiental i Ús Públic del Parc Natural de Cap de Creus treballa en el disseny de diversos itineraris pedagògics que afavoriran la interpretació educativa, de divulgació i formativa de l’espai. Aquest projecte ha de definir els diferents programes d’educació ambiental (adreçats a escolars i adults amb programes específics per a la població local), de quina manera haurà d’entrar la persona visitant (èpoques en què s’hi pugui entrar lliurement i altres èpoques en què només es podrà visitar la zona tot fent visites guiades), els trajectes i la informació que cal donar dels itineraris que finalment es puguin definir, i la manera i les diferents modalitats de divulgar l’espai. Es preveu que aquest projecte es posi en marxa a finals d’any. Un cop hagi finalitzat el disseny d’aquests itineraris pedagògics, el visitant disposarà de diversos recorreguts, d’una xarxa de miradors que valoritzen les principals atraccions

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge Comunicació i Premsa

visuals del paratge i també d’enclavaments amb singularitats geològiques o paisatgístiques. Aquesta xarxa de miradors està formada per diversos punts de repòs i informació: els miradors del Camell, del dispensari, de l’illa de Portaló, el de la punta d’en Pamperris, el de la riera de Francalús i el de cala Culip. Així mateix, les formacions rocoses més emblemàtiques, o roques-animal, es podran identificar mitjançant 8 faristols d’acer que ‘esbossen’ una silueta i suggereixen un joc de percepcions. Es tracta d’una senyalització de perfil baix per no alterar la visualització de l’entorn. A més, també es dotarà l’espai d’una senyalització informativa per al visitant.

Una de les roques-animal, amb el faristol d’acer a la part inferior de la imatge. Fotografia: emf arquitectura i paisatge 15 de novembre de 2010 Comunicació i Premsa Departament de Medi Ambient i Habitatge PREMSA.DMAH@GENCAT.CAT Telèfon de contacte 93 444 51 30