Upload
helenacamachoaltisent
View
314
Download
6
Embed Size (px)
Citation preview
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
Ana SierraBelén GómezNoelia Pérez
CATALOGACIÓ
Fitxa tècnica:
Títol: Laocoont i els seus fills.
Autor: Agesandre, Polídor i
Atenodor de rodes
Cronologia: Segle III-II a.C
Tipologia: Escultura exempta
Material: Original de bronze; còpia
romana de marbre
Mides: 2,42 m (alt)
Estil: Hel·lenístic grec
Tema: Mitològic
Localització: Musei Vaticani
Característiques a destacar:
Tècnica: L’original grec era, es creu, de bronze a
la cera perduda. La còpia de què disposem és una
talla de marbre, esculpida a Roma, segurament
per esclaus.
Material: Marbre
Formes: És de grup exempt
Tipologia: El personatge principal està assegut i els
altres més o menys dempeus
Cromatisme: Monòcroma
Lloc: L’escultura, força malmesa,
va ser trobada a les excavacions de la Domus Aurea
de Neró, el 1506. Actualment es troba
als Museus Vaticans.
L’antecedent és l’estil clàssic. Va inspirar a
Miquel Àngel per fer l’obra de Moisès.
CONTEXT HISTÒRIC.
Al llarg del s.V van esdevenir diferents guerres, entre elles La
Guerra del Peloponès (431-404 a.C).
Tebes s’estava convertint en la potencia d’hegemonia del món
grec.
Macedònia s’obria pas i va imposar el seu poder aprofitant la
crisi grega. Macedònia era de caràcter rural i en ella no trobàvem
molta activitat mercantil. Es duia la aristocràcia
Al s.IV a.C Filip va reunir als soldats d’infanteria i va anar a
conquerir les polis del sud (338a.C). Però va ser assassinat.
CONTEXT HISTÒRIC
Alexandre el Gran: Va provocar nombroses revoltes contra
l’Imperi Persa, vencent al seu emperador en La Batalla
d’Issos l’any 333 a.C
. Va fundar a Egipte Alexandria. Després al tornar a Pèrsia
va realitzar la Batalla de Gaugamela (331a.C) on va
derrotar finalment l’emperador persa.
El 323 a.C va morir a causa d’unes febres.
CONTEXT HISTÒRIC
Alexandre va dividir els regnes hel·lenístics:
- Egipe i sud de Síria: governat per Ptolomeu I
-Àsia, des de la Mar Egea fins a l’Indo: Governats per
Seleuc i els deus descendents
- Macedònia:Antígon.
Es va desenvolupar una activitat activa entorn la cultura,
l’art i la ciència, així com també van conviure grans filòsofs.
BIOGRAFIA DELS AUTORS
L’any 1957, els estudiosos varen poder atribuir
l’autoria d’aquesta obra als escultors de l’escola de
Rodes Agesandre, Polídor i Atenodor (segons sembla,
pare i fills respectivament) gràcies al descobriment
de diversos grups de figures de marbre que
representaven esdeveniments de l’Odissea d’Homer
en una cova que havia estat la sala de banquets
d’estu de l’emperador Tiberi a Sperlonga, a prop de
Nàpols.
ANÀLISI FORMAL Composició: oberta triangular
Línies compositives: força complexes.
Una primera és la diagonal que va del braç dret
de Laoocont a la seva cama esquerra.
La serp que s’entortolliga als cossos dels
fills uneix el conjunt en una línia sinuosa
de gran dinamisme.
Llum: : la superfície ha estat brunyida amb diferents
intentistats, de manera que quan la llum s’hi reflecteix
crea efectes de llum i ombra, o clarobscur.
Ritme: Està en moviment i expressa el dinamisme i
dramatisme de la situació.
Temps: Vol representar un mite que perduri tota
l’eternitat, és a dir, no es conforma només amb el momento
anecdòtic sinó que el vol recordar per sempre.
L’ESTILL’estil és l’henel·lístic grec. Elements propis de
l’estil: Trobem aquí algunes de les principals
característiques de l’hel·lenisme escultòric: és un
grup, el tema és dramàtic, la presentació dramàtica i
dinàmica, els recursos tècnics es posen al servei
d’un pathos gairebé teatral, entre altres coses. Però
es conserva un enllaç amb l’estil clàssic. L’estil dels
autors és l’estil hel·lenístic.
INTERPRETACIÓ
Tema: El grup ens mostra el sacerdot troià Laoocont essent
devorat, junt amb els seus fills, per serps marines. Segons
una part de la tradició grega, recollida per Virgili a la Eneida,
aquest sacerdot del temple de Zeus va voler advertir els
troians que el famós cavall aqueu era una trampa. Els déus el
van castigar per intentar desafiar el destí. Segons altres
versions, però, va ser un càstig per casar-se i tenir fills, i no
dedicar-se íntegrament al seu sacerdoci.
Recepció: una bona part de
l’estatuària hel·lenística anava
destinada al col·leccionisme privat
romà, marcadament esnob.
Relació obra –època: A més del que acabem de
dir, el Laoocont exemplifica prou bé la
complexitat de les relacions entre l’herència
grega i Roma: els segons s’inspiren en els
primers perquè representen un model
respectable i elegant. No s’estan, però
d’adaptar-lo a les seves concepcions i gustos: la
tradició grega parla d’un fill de Laoocont: la
romana, de dos.
FI