flor de cardSant Llorenç des Cardassar * Abril del 2012 * núm. 402

Pour Morer

Pou de Son Llullets

Pou de Son Berga

Pou de na Comte

En aquest número:

* Reflexió pasqual (Llambias)* El ple dels pressuposts (Ferrer)* Manifest per la llengua (Mateu)* Com si fos ahir (Pont)* La crisi i els números (Umbert)* Donem una volta a l'entorn (Pont)* Les dificultats de fer cinema (Quina)* Fotografies antigues (Quina)* El concert de Pasqual (Umbert)* Els Serveis Socials (Salas)* Els pressupost municipal (Cortès)* Retallades en la sanitat pública (PSM)

* Monarquies (Cortès)* Parlam de llegir (Escola)* Història (Rosselló)* Art (Mesquida)* Esports (Quina* El PP crea llocs de feina (Correu-e)* Els Trescadors (Crespí i LLabrés)* Demografia (Llambiasi Simonet)* El temps (Rigo)* Tertúlia de cafè (Roig)* Dèiem (Martínez)

Editorial 2 (70)

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Car-dassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@premsaforana.catTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Domiciliacions: Antònia Galmés: 971 569471Abril del 2012Número 402Dipòsit legal: PM 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza, Antònia Galmés,

Guillem Quina, Joan Santandreu, Guillem Soleri Ignasi Umbert

Taula

Josep Cortès Pous PortadaEl pressupost 12Monarquies 14

Jeroni Llambias Reflexió pasqual 3Catalina Ferrer El ple dels pressuposts 3Obra Cultural Balear Sí a la nostra llengua 4Guillem Pont Com si fos ahir 5

Una volta a l'entorn 7Ignasi Umbert Els números i l'Ajuntament 6

El concert de Pasqua 10Pau Quina Les dificultats de fer cinema 8

Fotografies antigues 9Esports 19

Joan Toni Salas Els serveis socials 11PSM Retallades a la sanitat 13Correu-e El PP i els llocs de feina 14

Consells d'economia 21L'escola Parlam de llibres 15Ramon Rosselló Història 16Guillem Mesquida Art 17Llambias/Simonet Demografia 18Jaume Santandreu Carta dels marginats 18Crespí/Llabrés Els Trescadors 20Confraria Verge dels Dolors 21Jubillats per Mallorca Hospitals públics 21Joan Roig Tertúlia de cafè 22Mateu Rigo El temps 23Tomàs Martínez Dèiem 24Funcionaris Vaga 24Forteza/Galmés Distribució

Nota

Els articles apareguts en aquesta revista expressenúnicament l'opinió dels seus propis autors

"El desgobierno de lo público"

Adesiara, a l'hora de tancar el Consell de Redacció, resulta bastantcomplicat concretar en uns pocs punts tot el que s'ha parlat durant lavetlada. Són tants els temes que es posen damunt la taula -la majoriasense relació amb el nostre poble i més si no hi ha cap assumpte localque sobresurti partdamunt els altres- que al redactor no li queda mésremei que tirar pel camí del mig i mirar d'esbrinar en poques paraules unresum de tot el que ha sortit a rotlo. Aquest més és un d'aquests. Peraixò s'ha optat per reproduir alguns fragments del llibre d'Alejandro NietoEl desgobierno de lo público -el qual aprofitam per recomanar a totsaquells que tenguin interès en desxifrar el que realment passa a les altes(o no tan altes) esferes de la política-, per tal com no s'allunya gaire delque es va tractar a l'esmentat Consell de Redacció.

"Veim que els imposts que pagam es tuden en obres i serveis escabellatsi ens diuen que es tracta de serveis públics. Coneixem un caramull debergants que fan trampes per arribar al poder i en esser-hi s'enriqueixendescaradament a compte nostre, mentres asseguren que són uns homesaltruistes que se sacrifiquen pel bé comú". "Que els governants manipulin i fins i tot enganyin en benefici propi ésperfectament explicable, encara que no ja no ho és tant que els dominatses deixin enganyar tan fàcilment". "La corrupció no afecta gaire els electors i els governants méscorruptes superen una vegada i una altra la prova de les urnes, per lasenzilla raó que els votants no donen importància a la corrupció (o alsdesastres urbanístics o mediambientals) i se senten ben governats sipoden satisfer abastament el seu consumisme creixent". "Formulat en termes deliberadament reduccionistes, el desgovern

actual espanyol consisteix en l'establiment d'unes polítiques públiquesabsolutament prioritàries dirigides a: a) mantenir-se en el poder; b) exer-cir-lo en benefici personal dels seus titulars, associats i clients; c) acceptari practicar a tal efecte les tècniques de patrimonialització, corrupció imanipulació; i d) limitant al servei del poble les mesures estrictamentnecessàries per a què toleri el desgovern i el legitimi en un pocéselectoral". "Ens trobam amb què els ciutadans, que són les primeres víctimes deldesgovern, es neguen a reconèixer la seva existència. Aquest sorprenentfenòmen s'explica perquè no veuen el món amb els seus propis ulls, sinóa través de la retina que els deixa la cultura fabricada pel mateix Podera través de l'educació i els media. Qui domina aquestes dues palanquesdomina la societat, i d'aquí ve l'encarnissada lluita que té lloc en aquestscamps".

Podríem continuar, perquè és un llibre que no té desperdici i un temaque dissortadament ens afecta cada dia, però amb aquesta petita mostraun ja es pot fer una idea de com funciona realment el Poder, tant siparlam a nivell local, de comunitat autònoma, de l'estat o d'Europa.

Ens trobam encara dins les setmanespasquals, que conclouran amb la festa dePentecosta, diumenge dia 27 de maig. Si ens fixam en el testimoni que els primerscristians donen de la seva fe en la resurrec-ció de Jesús, en un primer moment les do-nes deixebles, que en donen testimonibastant aviat i de pressa, com els deixebleshomes en un segon moment. Uns i altrespresenten la resurrecció de Jesús en contra-posició a la crucifixió. En els seus llavis, laresurrecció és la resposta de Déu als quihan condemnat Jesús; és Déu que dóna laraó a Jesús en tot allò que ha estat la sevavida, i que incomprensiblement ha acabatajusticiat o assassinat damunt una creu comobra dels poders egoistes i interessats delmón, representats pel Sanedrí del Templede Jerusalem i per l'imperi dominant d'aquellmoment. En el llibre dels Fets dels Apòstols, unesparaules de l'apòstol Pere, resumeixen béaquesta contraposició, diu: "Parl de Jesúsde Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagràungint-lo amb l'esperit sant, i com passàper tot arreu fent el bé i donant la salut alsmalalts, perquè Déu era amb ell. Nosaltressom testimonis de tot el que va fer en elpaís dels jueus i a Jerusalem. I aquest Jesús,després el mataren, penjant-lo en un patíbul.Ara bé, aquest Jesús Déu el ressuscità i liconcedí que s'aparegués a nosaltres quehem menjat i begut amb ell, i ens ha ordenatque prediquem al poble que ell és qui Déuha destinat a ser jutge de vius i de morts. Itots els profetes donen testimoni a favorseu, anunciant que tothom qui creu en ellrep el perdó". Això que resumeix Pere, és l'experiènciad'aquells primers deixebles, dones i homes,i l'experiència dels cristians i cristianes queun dia queden seduïts per Jesús. Tant ellsi elles, d'una manera privilegiada pel con-tacte directe amb la persona de Jesús, comnosaltres al nostre temps, hem experimentat

el mateix, mentre miram de viure l'evangeli:que l'interès egoista i el poder interessat,representat en aquell moment pel Sanedrí iper l'imperi romà, i ara representat per lesinstitucions ambicioses de poder de dominide qualsevol casta, com pugui ser financer-econòmic, religiós o polític, engendrenmala vida i mort. En canvi, la vida de Jesús,explicada i transparentada a l'evangeli, comexpressió màxima de l'amor de Déu i de lacapacitat humana d'estimar, engendra vidai resurrecció constant, encara que aquestamateixa vida experimenti la lluita, l'abatimenti la desfeta, com la crucifixió i mort violentade Jesús mateix. Aquesta experiència és el bessó de la femilitant dels cristians i cristianes de totsels temps, que s'han mantingut enmig delmón i de l'església, amb una actitud críticai activa, des de la certesa que de la bondati la justícia, entesa con la defensa del dèbil,sempre en surt bé i vida. I de la maldat i in-justícia, entesa com opressió i abús, sem-pre en surt mort i mala vida. I com méspoderosa és la bondat, més vida i bé, com

Reflexió pasqual Jeroni Llambias Vidal

Parròquia 3 (71)

Jesús que apareix revestit amb el poder del'esperit del Déu que estima. I com més po-derós és l'egoisme, més mort i mala vida,com succeeix sovint amb les institucions ipersones de qualsevol casta, ambiciosesde domini i control dels demés cercant elpropi benefici. Viure la nostra fe en Jesús ressuscitat, ésprolongar en el temps la certesa que éspossible viure ungits, és a dir, cridats i en-viats al món per la força de l'esperit del Déuque estima per tal de millorar nosaltres ma-teixos, les coses, el món i l'església, mirantde fer el bé i aportant salut, en contrapo-sició a les accions i plans egoistes que maideixen d'actuar amb molta força i poder. Que sempre ressonin dins la nostra cons-ciència i el nostre cor, aquelles paraulesescrites i llegides, més d'una vegada, alsevangelis dels dies pasquals: No tingueupor!, Déu vos guard!, ja sé que cercau elcrucificat. No hi és aquí. Aneu a dir als meusgermans i germanes que vagin a Galilea,que vagin al treball i lluita diària, allà emtrobaran.

El passat dia 3 d'abril, el ple de l'Ajunta-ment de Sant Llorenç es va reunir en sessióextraordinària per aprovar els Pressupostsde l'any 2012. Els membres del PP vam votaren contra d'aquests pressupost pels motiusque s'exposen a continuació:- A la comissió informativa els membres delPP vam sol·licitar que se'ns fes arribar l'actade la mesa de negociació que s'ha de dur aterme abans de l'aprovació dels pressu-posts. El dia de la celebració del ple, però,no teníem aquest document. El senyor Pui-gròs va considerar que demanar aquestaacta era simplement una estratègia per "des-pistar" i que en qualsevol cas "la mesa denegociació no afecta els pressuposts, a mésquan aquests no afecten els funcionaris".- Consideram que els pressuposts sí queafecten als funcionaris, ja que suprimeixen,redistribueixen i reclassifiquen determi-nades plaçes. En aquest sentit us remetema la pàgina 3 de la Memòria de Batlia. Aixímateix vam manifestar que ens sembla deltot inapropiat esmentar la situació de deter-

minades persones, amb noms i cognoms,en uns pressuposts generals.- En la nostra opinió és absolutament inad-missible que l'empresa municipal Bellvergestioni gairebé 6 milions d'euros (40.000dels quals destinats a òrgans de Govern,partida que no s'ha retocat) d'esquenes alpoble. Els membres de l'oposició no assistimni als Consells d'Administració, ni a les Jun-tes Generals de l'empresa, tot i que ho hemdemanat en més d'una ocasió.- Finalment vam esmentar que, pel que fa al'assignació als grups polítics (que és de975,68•/any per cada grup polític i de 300,25•/any per cada Regidor de la Corporació) obé s'eliminin o bé que siguin proporcionalsal nombre de regidors que té cada partit. Quant al segon punt de l'ordre del dia,"Modificació de l'ordenança reguladora del'impost sobre béns immobles" els membresdel PP vam votar en contra. Consideramque s'hauria de fer una rebaixa de fins al4% d'un sol cop en lloc de fer-ho rebaixantsols un 0,02% cada any.

El ple dels Pressuposts Catalina Ferrer

Vet-aquí el manifest que va llegir Jaume

Mateu, president de l'Obra Cultural

Balear, a la manifestació que es va cele-

brar a Ciutat el 25 de març passat.

L'arribada de José Ramón Bauzá a la pre-sidència del Govern ha significat la majorretallada de drets lingüístics dels ciutadansde les Illes Balears des del final de la dic-tadura franquista. Avui ens hem manifestat per denunciarque aquesta política del Govern Bauzá:- És contrària a la legalitat vigent, al procésde recuperació de la nostra llengua i al sentitcomú.- Perjudica la ciutadania de les Illes Balears,

perquè retalla els seus drets civils i perquècrea un ambient de crispació que dificultaencara més la lluita contra la crisi econò-mica.- Romp el consens polític i social que haestat el marc de convivència dels darrers30 anys.- Posa en perill la cohesió social i va enca-minada a crear conflictes on fins ara no n'hihavia hagut.- Lamina el dret dels mallorquins, menor-quins, eivissencs i formenterers a expressar-se, sempre que ho vulguin, en la sevallengua pròpia.- Elimina el dret dels no catalanoparlants aaprendre la llengua pròpia de les Balears.- Acaba amb el dret a la lliure elecció dellengua als mitjans de comunicació, amb eltancament de TVM i Ona Mallorca i l'elimi-nació de l'opció de triar català a les pel·lí-cules d'IB3.- Arracona el català a l'Administració Pú-blica.- I vol acabar amb el model de cohesió sociali d'accés a la nostra llengua que funcionaavui a les escoles i instituts de les IllesBalears. Avui som aquí per exigir al Govern que:- Retorni al consens en matèria de llengua.- Compleixi amb la seva obligació estatu-tària de treballar a favor de la plena nor-malització de la llengua catalana a tots elsàmbits socials.- No provoqui més crispació ni més con-flictes.- Retiri el projecte de reforma de la Llei defunció pública, que lesiona greument elsdrets civils dels mallorquins, menorquins,eivissencs i formenterers.- Compleixi amb la seva obligació legal depromoure mitjans de comunicació en lanostra llengua.- I promogui l'ensenyament en català per

Manifest 'Sí a la nostra llengua' Jaume Mateu

Obra Cultural Balear 4 (72)

tal de garantir un futur de convivència enpau. I també som aquí per expressar la nostrasolidaritat amb Jaume Bonet, que fa 25 diesque és en vaga de fam. I som aquí tambéper fer una crida a tota la ciutadania de lesIlles Balears perquè:- Continuem exercint els nostres drets lin-güístics sense por ni complexos.- Apostem per l'ensenyament en català comla millor base per a un futur de pau i cohesiósocial per a la nostra terra.- Donem suport als mitjans de comunicacióen català.- Facilitem l'accés a la nostra llengua alsque encara no la coneixen.- Ens continuem mobilitzant fins a acon-seguir un marc lingüístic basat en la justícia,el respecte i l'aposta de la llengua pròpiade les Illes Balears com a la llengua decohesió de tots els ciutadans.

Si no fos que implicaria que no hem aprèsres, assenyalaria aquella vella dita que acos-tuma dir la gent que, apagades totes lesil·lusions, espera el no res. "No hi ha tempsque no torn!", diuen assenyalant que lavida no són més que onatges concèntricsde coses que van i vénen. Té altres variantscom el conegut "El que ha passat una vega-da pot, tornar a passar" i coses semblants. Ahir, 29 d'abril, va ser dia festós a sa Ràpi-ta. Sense gaire publicitat i amb la calladaenunciativa dels diaris -què passa aquí?-s'hi va concentrar tota una munió de gent:5000, 8000, 12000... tant se val! El que éscert i segur és que superaren moltes, mol-tíssimes vegades la suma de tots els afiliatsa les entitats organitzadores. Va resultar semblant a la diada per la Llen-gua... de totes bandes surten personesque, amb la cara ben alta i amb to festiu,deixen les seves ocupacions, les sevesafeccions i les seves preocupacions -queavui no són poques- per deixar anar unmissatge clar i contundent: basta!, ja n'hiha prou! Una majoria absoluta no representa unacarta signada en blanc. La lletra d'un pro-grama electoral -que d'altra banda es botaquan convé- no és una llei que no es puguimodificar. Hi ha decisions que, malgrat elmés absolut respecte a la democràcia, noes poden deixar en mans del desconeixe-ment del primer polític que passa per uncàrrec... i l'actitud dels municipals de Cam-pos una ninada, i les paraules del batle deCampos un insult a l'opinió dels turistesque ens visiten. No sé si és inconsciència o "favor alsamics", però tampoc no entenc gens ni micala inhibició del Conseller de Turisme -d'altrabanda tan feiner en temes de llengua i depersecució als companys de partit que nopensen com ell- que ha de conèixer per-fectament les mancances turístiques de laComunitat quant a necessitats de revita-lització, esponjaments i qualitat ambiental.I posats a no entendre, tampoc es bonad'entendre, descomptant la golafreria delbenefici immediat, la proposta de la com-panyia Blau Hotels, ni el "deixar fer" de lesassociacions hoteleres. Tants d'anys dedesastres i encara no n'hem après? O ésque tan sols es consideren parcialment lesenquestes de qualitat que tots els hotelers

fan als seus clients? O potser varen deixarde posar preguntes relatives a l'entorn? A la gruixuda cadena humana s'hi podiendestriar moltes diversitats: de fesomies,d'aparences, de vestits, de professions, demaneres de viure, d'edats, de llengües,localitats d'origen... congregades rere unúnic missatge "Quiestima Mallorca no ladestrueix". Amb alguns co-mentàrem que és comtornar viure una sego-na joventut que crè-iem superada -"crecque solament em faltacórrer davant es gri-sos per tancar es cer-cle" em va comentarun d'ells-. Vaig veurecamisetes que em re-cordaren la famosaexcavadora de JaumeRamis dels anys se-tanta; la gent surt alcarrer per defensar elssenyals d'identitat d'a-questa Illa, i l'emocióet fa posar la pell degallina quan escoltesproclames de fidelitata la Terra (així amb ma-júscules com ho feiaBlai Bonet) que esti-mes i et conforma isustenta.

Com si fos ahir... Guillem Pont

Ens poden fer empobrir una mica méscada dia, de fet ja fa temps que "això rodamalament, mallorquins" -que diria Guillemd'Efak-; però quan arribin a trastocar ladignitat, amb respecte i educació, sabremposar el peu ben fiter.

Bellver08 5 (73)

Que hi ha crisi és segur, encara que avegades no ho pareixi; si un es mou unamica a les hores de menjar, ja sigui berenar,dinar o sopar (basta circular per la carreterade Palma -sí, ja sé que és Palma de Mallorca-a Sant Llorenç, o per qualsevol altra de lesIlles) s'adona que la majoria dels restau-rants sempre estan estibats de gent. A finals del passat mes de març, el governcentral va aprovar un Reial Decret d'ajudesper als ajuntaments i governs autonòmics,a fi d'alleugerir el dèficit que arrosseguenmoltísims arreu d'Espanya, i bàsicament perfer front al deute amb als proveïdors. Peròel RD 4/2012 imposa condicions per poderacollir-s'hi: han de presentar un pla moltrestrictiu, el que fa que molts es vegin abo-cats a una paràlisi operativa que farà impos-sible qualsevol tipus de millora i s'haurande conformar amb la gestió del dia a dia,sempre sota mínims. Es tracta de cobrir ambels nostres diners Palmarenas, aeroportssense avions, Aves sense passatgers,autopistes sense cotxes i molts d'altresarreus, a més dels robatoris que durantanys han anat fent alguns polítics o nopolítics espavilats i, segons pareix, els hanperdut pel camí... pel camí d'algun paradísfiscal, ves a saber, són tants els camins delSenyor... del senyor dels diners. Però les notícies dels mitjans de comu-nicació de la nostra Illa, a finals del mes demarç, informaven de les quanties que elsajuntaments de les nostres Illes devien alsseus proveïdors: superaven de bon tros elsdos-cents milions d'euros, i anomenavenels tres o quatre que no tenien necessitatde presentar cap pla i per tant de no acollir-se a aquests plans, i entre aquests tres oquatre hi havia el nostre. La veritat és que em va sorprendre moltque això fos així, tenint en compte que hihavia veus agosarades, o inclús mal inten-cionades, que parlaven d'un deute astro-nòmic que ja superava els 15.000.000 •, una

xifra certament astronòmica encara que siaen xifres d'avui -record que l'any 1979, anydels primers ajuntaments democràtics, esva haver de prorrogar el pressupost i laquantitat pressupostada era de 15.500.000ptes. o, traduït a euros, 9.300 • d'avui, queaixí mateix hi ha diferència-. Al cap de quatreanys, el pressupost municipal va arribar alscent milions de pessetes de l'any 1983 i a lafinalització de la legislatura, al juny de 1983,hi havia a la caixa un superàvit d'uns15.500.000 de pessetes. La veritat és que si un mira les xifres del'any 2008 -quasi 10.700.000 •, més de1.780.000 de les antigues pessetes- la cosaespanta. Però es veu que els responsablesde les arques municipals es posaren les pi-les i aconseguiren aturar l'augment del dèfi-cit i ja en els tres darrers exercicis han acon-seguit liquidar els pressuposts amb superà-vit, o sigui que si les coses van pel camíque esperen els nostres dirigents al finald'aquest exercici hauran aconseguit unareducció de quasi el 50% del deute que hihavia el 2008. Una part important d'aquestsuperàvit ha estat destinat a reduir el deuteamb entitats bancàries (més de 500.000 • el2011 i quasi 700.000 • el 2012). Està previstque al final d'aquesta legislatura, l'any 2015,aquest deute quedi reduït en més d'un 75%,tot això sempre que les previsions es com-pleixen i no hi hagi un repuntament enl'augment de la despesa. Segons pareix, l'Ajuntament s'ha presseriosament això de reduir la despesa mu-nicipal, i així sembla ésser perquè segonshe pogut llegir, ja que també ha sortit pu-blicat als mitjans de comunicació de l'Illa,el nostre Ajuntament és dels pocs que es-tan més o manco al dia en el pagament deles factures del dia a dia, i això m'ho hanconfirmat varis proveïdors; això vol dir queel nostre deute, el deute del nostre Ajunta-ment, és tan sols deute financer -el deuteés als bancs- i per tant no hi ha perill, demoment, que les empreses que fan feinaper a l'Ajuntament deixin de cobrir les ne-cessitats del nostre municipi. Per altra banda, també s'ha de tenir moltclar que una part important d'aquest deuteque la Comunitat Autònoma té amb l'Ajun-tament, a dia 31 de desembre de 2011 su-perava el 1.600.000 • i a això s'hi afegeix elquasi 1.000.000 • en concepte d'IVA dels

exercicis 2007 i 2008 pagat i mai retornatper part del ministeri d'Hisenda, tal comestableix la llei d'ens municipals i quel'Ajuntament reclamava al govern central,que va recórrer i que el Tribunal EconòmicAdministratiu va fallar a favor del nostreAjuntament, el qual, segons pareix, l'actualequip de govern pensa destinar a cobriranticipadament part del deute financer tanprest com li siguin retornats aquests diners. Tot això ha fet possible que, a pesar demenors ingressos, l'Ajuntament hagi pogutmantenir des del 2009 els preus públics,impostos i taxes municipals sense augmen-tar-los, i inclús reduir el tipus impositiu del'IBI per el 2012. També pareix que l'Ajuntament, en matèriade personal, s'ha espavilat. Si mirem els mu-nicipis veïnats, el nombre d'empleats pú-blics se situa en torn a unes 145 places; elnostre Ajuntament està en 112. A poc a pocha anat reduint personal i la despesa peraquest concepte, que en els anys setanta-vuitanta estava en torn al 45-50% del pres-supost i actualment a la majoria dels muni-cipis mallorquins està en torn al 31%, alnostre Ajuntament oscil·la sobre el 24%.Sembla que en aquest aspecte també s'haaconseguit millorar-lo molt, quantitativa-ment parlant. Per això, i a pesar de la brutalcrisi creada pels bancs, amb nòmines es-candaloses i una gestió nefasta i temeràriadels seus dirigents i dels especuladors idirigents polítics sense escrúpols, i ambl'esforç de tots els contribuents llorencinshan aconseguit mantenir la qualitat delsserveis municipals: escoletes, transportescolar, serveis socials, biblioteques, etc.,i alguns altres amb els quals la gent no hiestà gens d'acord, com és el d'omplir lasenalla a tota aquesta gent que no fa altracosa que mirar de netejar els calaixos de lescases si tenen oportunitat i se'ls pot veuretot el sant dia fent voltes pel carrer... I totaixò sense incrementar els tributs muni-cipals. Del Govern Central i Autonòmic nopodem dir el mateix: a més de voler-nosmatar la nostra llengua -el nostre President,el Molt Honorable!? No, el Muy Honorable

Señor Don José Ramón Bauzá, que segonsdiuen està ben encabritat en fer-ho (no séquè putes li hem fet els mallorquins a partde donar-li la majoria absoluta amb els vots

Política municipal 6 (74)

La crisi i els números del nostre Ajuntament Ignasi Umbert

(Continua a la pàg 14)

Resulta obvi que d'entrada es plantegendos camins amb multitud de punts interme-dis: mirar o no mirar, interessar-se o passardel tema. Podem no voler "despertar" permolts motius: comoditat, peresa, por alcanvi, desconeixement... però també enspodem sentir part integrant i activa delCosmos, un element més d'incidència.Llavors també podem triar l'actitud quepodrà anar de la totalment passiva a lamilitància totalment activa, passant, també,per multitud de punts intermedis. Un ven-tall realment extraordinàriament ampli, enel fons gairebé tant ampli com el nombre depersones. Tothom té el seu posicionament. Per què l'actitud potser de mirada o departicipació? Per entendre'ns i fent cari-catura, diria que és actitud de mirada aquellaque, per exemple, convida a llegir notíciesrelatives al canvi climàtic o a la tala d'arbresal Brasil. Hi ha certa consciència però queno passa de la queixa o de la conversa gran-diloqüent. I és actitud participativa aquellaque mou a l'acció, seguint el mateix exem-ple, aniria en la línia de signar peticionscontra la tala o un pronunciament a favorde qualsevol mesura proteccionista. Tots tenim la nostra consciència, quevàrem anar formant de petits o que hemanat treballant de mica en mica, i quan noens enganyam o en mentim, fem el queconsideram que hem de fer. En tot cas, però, la proposta que es fades del RACA, atenent que tots, si volem itreballam, podem modificar la nostra con-ducta i atenent, també, que no es possiblela no ingerència i que el que ens defineixno és el que pensam, sinó el que fem, hauràde ser una proposta, potser modesta, peròpropera i compromesa. Potser s'haurien de pensar petites accionsper a cada un dels cercles concèntrics queens afecten: jo, ca nostra, entorn local imón. Òbviament sempre des de la perspectivadel que "jo puc fer..." i fugint del tradicional"aquell altre o el Govern hauria de fer..." Així, per exemple, si es volgués fer unmapa, si es volgués presentar de forma grà-fica, en l'esfera del Jo s'hi podrien col·locaraccions relatives a:- Les ja comentades sobre fisiologia: res-pirar, qüestionar costums culinaris, menjarla fruita sola...

- Posicionar-se en relació als temes cultu-rals: llengua, costums, activitats de relació... Potser el que resulta més interessant éstenir un posicionament reflexiu i clar. Portata l'extrem es podria considerar perfectamentla decisió de "no tenir posicionament de-finit". Situació, d'altra banda, bastant gene-ralitzada. Es, sens dubte, un posicionamenttan vàlid com qualsevol altre si hi ha cons-ciència que, si hom no porta les rendes dela seva vida, no passa res, ja que altres hofaran en el seu lloc.- Definir i cercar el "meu racó": on el vullsituar, quins colors hi predominen, què vulltenir a la vista... Com amb tots els altres aspectes cadapersona és un món, per això potser un ne-cessitarà grans finestrals perquè entri lallum i s'esplaï la vista, altres necessitaranuna sala de color verd fluix per relaxar-se overmell encès per activar-se, altres n'hevists voltats de caramulls de llibres apa-rentment desordenats, altres es troben cò-modes treballant a l'avió mentre van d'unlloc a l'altre... D'altra banda el lloc, el "meuracó" per a uns serà més important i peraltres, avesats als canvis continus tindraàimportància relativa el lloc i en canvi, valo-raran singularment unes eines específiquescom per exemple el "seu bolígraf", el "pas-seig" per pensar o necessitaran fer unesforç físic per estar a to a l'hora de prendredecisions... és igual, el que importa és co-nèixer i controlar el que hom necessita perestar a gust, per trobar-se bé amb ell mateix.- Aquest racó,malgrat esplantegi desdel jo, en al-guns casospot entrar enel "ca nostra",el segon cer-cle d'acció.Tant en a-quest segoncercle, com eldarrer referit almón, es podentrobar nom-broses orien-tacions d'ac-tivitats, tanten manuals

conservacionistes com a la xarxa (posant"salvar la terra" a Google surten més de22000 respostes). Activitats que poden anardes del rebuig a la publicitat no desitjadafins a la iniciació d'un nou programa dereciclatge.- Molts dels suggeriments també es podriensituar en les activitats del tercer cercle d'ac-ció: la comunitat o municipi. Alguns tansenzills com respectar les ordenances esta-blertes, tant pel que fa a la canalització delfems o a la recollida dels excrements delscans que van de passeig i altres una micamés compromesos com suggerir i si cal, re-clamar l'aplicació de les ordenances i la llei Tot un ventall de possibilitats!

A manera de resum i, també, per tancar eltema de relacions amb l'entorn es podrienassenyalar una sèrie de desaprenentatgesbàsics:Passar del "es normal" a "ha de ser"

Passivitat ambiental a Bel·ligerànciaInconsciència, desinterès a "Despertar"Visió restringida (els boscos) a Visió am-pla (entorn, llengua, cultura...)Compra compulsiva/publicitària a ComprareflexivaGuiatge del preu a Anàlisi de processosTanmateix (1) a El meu exemple és importantSempre s'ha fet així a Qüestionar-ho totTanmateix (2) a Què vull fer?Deixar-se dur a Programar accions (jo, cameva, comunitat, món)Dir a Fer

Donem una volta més al tema de l'entorn Guillem Pont

Raca 7 (75)

La gent en general i la crítica en particularté molt bo de fer difamar una pel·lícula demala manera. I realment no sabem els es-forços, i a vegades fins i tot els malaba-rismes, que s'han hagut de fer per filmar-la.Amb això no vull dir que una obra cine-matogràfica no es pugui criticar ( per algunacosa és art), però sí que cal mesurar lesnostres paraules. És a dir hem d'evitaraquestes crítiques que tant sovintegen enquè la flastomia i el to despectiu estan al'ordre del dia. Senzillament basta opinarde manera constructiva, ja que cal tenir encompte que darrere un film hi ha molta defeina: vestuari, il·luminació, assaigs, labo-ratori, muntatge… I si és un film d'un granestudi encara té més facilitats, però si par-lam de qualsevol film europeu hem d'afegir-hi un pressupost paupèrrim, uns mitjansescassos, la lluita per fer-se un racó a lacartellera, etc. Per exemplificar aquestesdificultats que envolten el món del cinemaposaré el cas d'un director consolidat quetreballa amb totes les comoditats possibles,però que així i tot ha patit, i molt, per dur aterme les seves obres. M'estic referint a l'ex-

Monhy Pyton Terry Gilliam. En el seu primer gran film, Brazil (1985),Gilliam ja rebé la pressió de la productoraUniversal perquè reduís la duració del filmper estrenar-la a Estats Units. No contentsamb això, els propis executius de la Uni-versal encarregaren un muntatge paral·leldel film sense l'autorització del director enel qual, fins i tot, incorporaren un final dife-rent (un happy end). Això provocà unabatalla legal pels drets del film que duràmolt de temps i que tingué un gran ressò.Fins i tot se'n féu un llibre (La batalla de

Brazil) i un documental (La batalla de

Brazil: una historia en vídeo), ambdós delmateix autor, Jack Mathews. Més endavant, l'exMomthy Pytons'arriscà amb una de les grans superpro-duccions dels vuitanta (que després resul-taria ser un fracàs de taquilla), Les aven-

tures del baró de Munchausen (1989). Enaquest film va tenir abundants problemesde pressupost i al final costà el doble delque estava previst. L'ambiciosa ambien-tació de la pel·lícula i els diferents accidentsque va sofrir l'equip (una grua va espenyarpart del decorat, els cavalls utilitzats aga-faren la pesta equina…) provocaren retardsi pèrdues milionàries. A Miedo y asco en Las Vegas (1998) eldirector nord-americà va tenir problemeslegals amb la Writer's Guild of America perl'autoria del guió i amb alguns mitjans decomunicació que es negaven a parlar d'unfilm el qual acusaven de ser una apologia

Terry Gilliam i el seu Quixot a darrere

Més enllà del batiport 8 (76)

Les dificultats de fer cinema Pau Quina

de les drogues. La darrera malifeta que ha jugat el cinemaa aquest caparrut director (després de llegiraquest article ningú podrà dir que no siguiun enamorat del cinema capaç de fer de totper dur endavant la seva obra) va ser ara fauns anys, mentre intentava adaptar lahistòria de Don Quixot. I aquesta vegadasí que el cop fou mortal, ja que diferentsinundacions, algunes lesions dels actorsprincipals i altres incidents impediren queel film es dugés a terme, a pesar de comptaramb un pressupost raonable i uns actorsconsolidats (com Jean Rochefort o JohnnyDepp). Les circumstàncies, per una vegada,el tombaren, però ja ha promès que algundia tornarà a reprendre aquest projecte.Tots aquest incidents els podeu comprovarmés detalladament en el documental Lost

in la Mancha (2002). I ara, després de llegir tot això, no em di-gueu que, si vosaltres sou en Terry Gilliami arribau a casa rebentats de lluitar pel vos-tre film i encara us trobau amb una críticad'aquestes ferotges, no blasfamau tres diesseguits. Segurament alguna cosa semblantpassà al jove director M. Shyamalan i peraixò caricaturitza despòticament la figuradel crític en el seu film La joven del agua.

Frase del mes: "El públic sempre és un mis-teri. Mai riu quan jo crec i mai plora quan joho he fet." (Agustí Villaronga, director decinema mallorquí)

Com vos vaig advertir al darrer número de la revista, això s'acaba.Han estat dos anys de fotografies, algunes meves i d'altres degent que me n'ha prestat, d'èpoques relativament antigues, detemps que no tornaran. Des d'aquí gràcies a la gent que ha col·laborat amb mi i a tots elslectors que han seguit aquesta secció. Avui m'acomiat amb duesfotografies:- La primera és un grup d'amigues d'excursió. A la fila de dalt hi haCatalina Llúcia (que al cel sia), Maria Montseriu (que al cel sia);a la fila central na Francisca Meca i una dona que no he pogutindentificar; i a la fila de baix n'Antònia Caragol, na Montserratde ca'n Fornés (que al cel sia) i na Bet Xema (que al cel sia). Lafotografia té uns 50 anys d'antiguitat més o manco.- La segona és un pla genera del poble de Sant Llorenç vist desde l'estació. Com podeu comprovar, el poble era més petitet, i unallarga tirada d'horts i camps conrats encara es veien des de la viadel tren. Els temps, que canvien...

Au idò, ha estat un plaer. Si tot va bé, algun dia reposaré aquestasecció a Card.cat, miam si allà la participació encara és major iaconseguim reunir un bon grapat de fotografies antigues.

Pau Quina

Fotografies antigues 9 (77)

El passat Diumenge del Ram es va cele-brar el ja tradicional concert de Pasqua, acàrrec de la "Sant Llorenç Big Band", osigui, la Banda de música de Sant Llorenç,sota la direcció del seu director titular,Damià Muñoz Barceló. El programa, si béamb algunes peces conegudes (Ben Hur oLawrence de Aràbia), no fou tant especta-cular com en altres ocasiones, però així itot va ésser un concert adequat al tempsque correm i interpretat de manera correctaper la banda llorencina. Es va iniciar amb una peca de Frank Erick-son (Estats Units, 1923-1996), Blue Ridge

Overture -Les muntanyes/crestes blaves-,que certament no és una de les millors d'a-quest compositor nord-americà de músicaper a bandes. Tot seguit, i aquí sí amb una mica de sor-presa, es va interpretar Apunts Simfònics

de Juan Gonzalo Gómez Deval, una peçamusical que a més va acompanyar d'un"poema" descriptiu recitat per Tomàs Mar-tínez; la part recitada, sota del meu punt devista, no es pot considerar poema, més béseria una descripció breu de l'itinerari his-tòric basat amb la Passió de Crist de la ciutatde Roma. El recitador ens introdueix a laRoma dels emperadors: les Catacumbes, el

Coliseu, el Moisès de Miquel Àngel i elVaticà. A continuació, envesteixen amb Sing,

Sing, Sing, peça alegre i divertida estrenadael 1936 i composta per Louis Prima, compo-sitor nord-americà, amb arranjaments deljaponès Naohiro Iwai. Aquesta peça la vadedicar al seu amic, el gran Bing Crosby.La versió gravada pel clarinetista BennyGoodman és una de les més celebrades i vaésser molt aplaudida pel públic assistent. Amb Sing, Sing, Sing acabava la primerapart del concert i es va aprofitar el descansper a rendir un petit homenatge a un delsmembres més antics de la Banda: na MalenPasqual, que complia els seus primers vint-i-cinc anys formant part de la Banda demúsica. La presidenta de la Banda, MariaEugènia Jaume, en nom de l'agrupació mu-sical, li va fer entrega d'un obsequi-diplomarecordatori d'aquests vint-i-cinc anys coma membre de la Banda. També la regidorade Cultura, Maria Montserrat Rosselló, liva fer entrega, en nom de l'Ajuntament, d'unquadre emmarcat d'una imatge del nostrePou Vell. Finalitzats els actes protocol·laris esmen-tats es va iniciar la segona part del concert,dedicada a bandes sonores de conegudespel·lícules, començant amb part de la deBen Hur, del compositor hongarès MiklósRózsa (1907-1995). Aquest compositor vaguanyar l'òscar de Hollywood el 1959 a lamillor banda sonora i la pel·lícula mateixaen va guanyar 12, possiblement la que mésòscars ha guanyat en tota la història. Excel-lent versió la que fa la nostra banda i queva ésser molt aplaudida.

La banda sonora de 1492: La conquesta

del paradís, pel·lícula francesa dirigida perRidley Scott i interpretada per Gérard De-pardieu i Sigourney Weaver, fou la segonapeça interpretada per la banda. La partituraés del compositor grec Evangelos Odyse-sas Papathanassius, més conegut per Van-gelis, l'oscaritzat compositor de Carros de

foc, amb arregles de John G. Mortimer. I finalment, i per a tancar el programa,interpretaren la banda sonora de Lawrence

de Arabia, del conegut compositor francèsMaurice Jarre (1924-2009), amb arranja-ments d'Alfred Reed. La pel·lícula fou estre-nada el 1962, dirigida per David Lean i inter-pretada per Peter O'toole, Omar Sharif, An-thony Quinn i Albert Finney, entre d'altres.La pel·lícula va aconseguir 10 òscars i mol-tes altres distincions. Maurice Jarre és aixi-mateix autor de la música de pel·lícules tanconegudes com: Doctor Zhivago -Tema de

Lara-, Ghost o El hombre que

quiso reinar. La banda va fer unaexcel·lent interpretació que foullargament aplaudida per la gentque havia omplert tots els se-ients de l'Església. Finalment, i per a agrair elsaplaudiments del respectable,els músics, molt ben dirigits perDamià Muñoz, van tornar a in-terpretar Sing, Sing, Signg. Unavegada més, la nostra banda ensva fer gaudir a tots els que ensagrada la bona música d'un ex-cel·lent concert. I que no siguiel darrer.

Música 10 (78)

Concert de Pasqua 2012 Ignasi Umbert

La primera prestació social és la relacio-nada amb el suport a la família amb el 39%.Els Serveis Socials municipals han man-tingut prioritàriament el treball de prevencióde Joves i menors i han obert durant el 2011un total de 275 expedients, que correspo-nen a un total de 295 persones. Les demandes del municipi, en funció deles prestacions socials són:* Informació orientació i mobilització derecursos: el 16% de les demandes corres-ponen a la prestació més bàsica, en què lacobertura d'informació es cabdal per poderorientar correctament qualsevol necessitat.Dins aquesta prestació són les personesmajors qui demanda més informació.* Recursos complementaris a la coberturade necessitats bàsiques: l'11% de les de-mandes corresponen a les relacionades ambla cobertura de les necessitats bàsiques,destaca l'aparició de demandes de col·lec-tius fins ara allunyats del risc d'exclusiósocial. La crisi ha afectat directament a famí-lies relacionades amb el sector de la cons-trucció amb poc nivell formatiu i que nohan tingut capacitat o possibilitats de tro-bar alternatives laborals. Són aquests atu-rats de llarga durada i que fa més de dosanys que no treballen, havent esgotat totsels subsidis, així com joves amb manca dequalificació i que no tenen massa oportu-nitats en altres sectors. En segon lloc hanaugmentat les demandes d'immigrants queno troben alternatives en l'economia sub-mergida com fins ara ho havien fet.* Actuacions de prevenció i inserció: El34% de les demandes provenen del treballde prevenció. El resultat de l'anàlisi de lesdades confirma el que es s'estava observanten els darrers anys, l'augment de les de-mandes i intervencions de prevenció i in-serció social dins els col·lectius de família,joventut i infància. Els esforços dels serveissocials s'han dirigit a consolidar la figurade l'educador social dirigint les seves inter-ven-cions a prevenir situacions de risc id'exclusió social a través de programes desuport dirigits a famílies, infants i jovesamb programes com el de competència fa-miliar, suport escolar, activitats de lleure...* Actuacions de suport a la unitat de con-vivència i ajuda a domicili: El major nombred'actuacions des de serveis socials, el 39%,són aquelles d'actuacions de suport a les

famílies que presenten desajustaments enla seva convivència, ja sia per conflictes oper tenir persones dependents que exi-geixen un gran dedicació. Dins aquestapartat predominen les demandes relacio-nades amb dependència, encara que hi hahagut un augment de les intervencionseducatives amb famílies amb menors. L'ajuntament desenvolupa, a més de lesprestacions que ofereixen els dos centresde dia, les de SAD, el menjador a domicili,la teleassistència... També fa un any s'haincorporat la treballadora social de la Con-selleria, en l'àmbit de la dependència, unnou servei que ha influït en el creixementde les intervencions i demandes del sector. Analitzat el treball desenvolupatdurant el2011, els departament de Serveis Social fales següents Propostes d'actuació:* Quant al sector de persones majors idependents a nivell quantitatiu, esta estàen els nivells correctes de cobertura, i cal-dria treballar en la qualitat i eficiència delsserveis.* Quant al col·lectiu d'immigrants, la immi-gració és una realitat que no es pot obviar,

per tant des de serveis socials es plantegenprogrames amb continguts que ajudin a laseva inserció social, com ara els cursos d'a-colliment lingüístic i social que es realitzena Sa Coma i els de castellà que es realitzena Sant Llorenç. Tots aquests haurien decontinuar dins l'any 2012 i també proposar-ne de més concrets en formació laboral queels permetin l'accés a un lloc de feina.* Quant a la prevenció que es realitza ambinfants, joves i famílies, continuar amb elsprogrames de prevenció que s'han dut aterme fins ara, a part com a servei consolidarla figura de l'educador social a Sa Coma. Amb tots els col·lectius és importantassegurar la cobertura de necessitats desubsistència. Finalment , en relació a la inserció laboral,facilitar als col·lectius més desfavorits l'ac-cés a la formació. Promoure la formació la-boral en general amb cursos que els per-metin trobar feina en els actuals sectorsd'ocupació. Sol·licitar ajudes al SOIB pel serveid'orientació laboral i pels cursos adreçatsa col·lectius vulnerables.

Ajuntament 11 (79)

Els Serveis socials de Sant Llorenç Joan Toni Salas Rotger

El dia 3 d'abril, amb més d'un trimestre deretràs -s'hauria d'haver aprovat abans d'aca-bar l'any passat- es va celebrar un ple extra-ordinari amb gairebé un sol punt a l'ordredel dia: l'aprovació dels pressuposts del2012. Cosa rara, hi havia tots els regidors iquatre persones entre el públic. Per començar, el batle en va fer un resumque venia a dir que es tractava d'uns pres-suposts basats en una sola paraula: aus-teritat. Així, l'objectiu preferencial era reduirel deute municipal, passant dels 10.653.855euros de l'any 2008 als 6.426.507 del 2012,una progressió que fan comptes continuarels anys vinents, fins arribar als 2.416.507euros per a l'any 2015. Aquesta política de restriccions iniciadafa quatre anys ha suposat que l'any passathi hagués un superàvit de 502.415 euros, iper enguany es confia en què sigui de675.000, que es dedicaran a l'amoritzacióanticipada de l'endeutement. I també s'hatraduït en el fet que no ha estat necessariaprovar el Pla d'Ajuts que s'ha establert alRD 4/2102, per tal de pagar les factures en-darrerides dels proveïdors, ja que, com amitja, cobren del nostre Ajuntament ambnomés dos mesos de retard. Amb la creació de l'empresa municipalBellver SA, l'Ajuntament recuperarà 460.116euros corresponents a l'exercici 2007, se-gons sentència favorable del Tribunal Eco-nòmico-Administratiu, i confia en què elsanys posteriors passi el mateix, imports quetambé es destinaran a la reducció del deute. Quant als imposts, s'ha optat per la sevacongelació exceptuant l'IBI, que enguany il'any que ve baixarà un 0'02%, el que suposauna minva d'ingressos de 176.061 euros i187.066 euros respectivament. La seva major preocupació és el deutependent de la Comunitat Autònoma, que a31 de desembre de l'any passat devia a l'A-juntament 1.626.366 euros i no se sap quanels pagarà.

Finalment, en l'apartat de Personal, l'A-juntament té 112 empleats, als quals destinael 24% del pressupost, percentatge inferiora la mitja de Mallorca, que és del 31%. Les dades del pressupost d'enguany sónles que segueixen:

Ingressos

Imposts directes 7.335.000Imposts indirectes 312.000Taxes i altres ingressos 4.771.100Transferències corrents 2.386.000Ingressos patrimonials 515.000Alienació d'inversions reals 0Transferències de capital 145.000Actius financers 0Passius financers 0

Despeses

Personal 5.240.637'07Compres de béns i serveis 8.016.326'50Despeses financeres 417.636'43Transferències corrents 182.000Inversions 127.500Transferències de capital 0Actius financers 10.000Amortització de préstecs 1.470.000

Acabada la intervenció del batle va agafarla paraula na Manuela Meseguer, que vademanar insistentment les actes de les reu-nions de la mesa amb els treballadors i vaconsiderar que aquests pressuposts erenbuits i mancats de contingut. Era del parerque l'empresa municipal era una tapadoraper manejar 6 milions d'euros d'esquena alpoble, ja que cap membre de l'oposicióformava part del seu equip de gestió. Enrelació a l 'apartat de personal, com ques'han suprimit les places d'oficial major i decoordinador d'ajudes europees, a més derebaixar la puntuació d'alguns empleats, vadir que la reforma laboral de l'Ajuntamentde Sant Llorenç ha fet bona la del PartitPopular a nivell estatal, per la qual cosasuggeria als socialestes que votassin encontra. Va acabar la seva intervenció dientque a Sant Llorenç els pressuposts es fana l'inrevés: primer s'apunten les despeses idesprés es calculen els imports que han deposar com a ingressos per a poder-losquadrar.

El batle li va respondre que si a l'empresano hi ha representants de l'oposició passael mateix que a la corporació, que només lagestionen els de l'equip de govern. També,supòs que en un to irònic o fins i tot sar-càstic, va afegir que ells no podien reduirdespeses suprimint els assessors, ja que, adiferència d'altres pobles, no en tenien cap.Tampoc no havien optat, també com a al-tres pobles, per reduir personal. Va reco-nèixer que s'havien equivocat quan crearenla plaça d'oficial major, tot i que mai no vaesser convocada. Na Dolors Sánchez, representant delPSM, va dir que donaria un vot de con-fiança a l'equip de govern, tot i que va la-mentar que no s'hagués fomentat la par-ticipació de la gent a través de l'AgendaLocal 21. Els pressuposts varen eser aprovats amb8 vots a favor i 5 en contra.

Com a comentari personal, consider quesón uns pressuposts adequats a les cir-cumstàncies de la crisi que estam patint, isi les inversons són tan insignificants ésperquè saben que des de fora no es proba-ble que arribin gaire ajudes. Així, a la gentno li vendran denou les restriccions, i sis'aprofita l'avinentesa per reduir el deutemunicipal, benvingut sigui. De la rebaixade dues centèssimes de l'IBI val més noparlar-ne, perquè és tan insignificant quela gent sols no se'n temerà. Quant a la intervenció de na Manuela,del Partit Popular, consider que va pixar foradel test amb els seus comentaris, compa-rant els ajusts de la plantilla de l'Ajuntamentamb la reforma laboral que ha aprovat elseu partit a tot l'Estat, que li ha suposat laconvocatòria d'una vaga general; amb sor-tides com aquesta, a més d'un reconeixe-ment implícit que la refoma de Rajoy és do-lenta, no es guanyarà el respecte de la gentde Sant Llorenç. Si vol votar en contra, queho faci; és el seu dret i ningú no l'hi negarà,però que no pensi que els llorencins sombeneits i vulgui posar al mateix nivell lapolítica del PP, que pretén tirar per la bordadècades de lluita pels drets dels treballa-dors, amb la supressió de dues places quemai no han estat ocupades per ningú.

Josep Cortès

Crònica informal 12 (80)

Els pressuposts municipals Josep Cortès

El govern del PP del Sr. Rajoy ha aprovatuna sèrie de mesures que afecten directa-ment la sanitat pública. La mesura més cri-danera afecta els pensionistes, que haurande pagar un 10% del preu de venda al públicdels medicaments que els recepti el metgefins a un màxim de 60 euros mensuals. Siconsumeixen molts de medicaments oaquests són molt cars els hauran de pagarde la seva butxaca i després l'Administració,en el termini de sis mesos, els tornarà lapart que els correspongui. El PSM considera que es tracta d'una me-sura injusta que afecta molt especialmentels pensionistes de les Illes Balears, quesón els que cobren més poc de tot l'Estat,amb una pensió mitjana inferior als 755euros, 71 euros menys que la mitjana del'Estat. Però n'hi ha d'altres de mesures: elspacients que necessitin una ambulància ino siguin malalts urgents, l'hauran de pagar.Les crosses, les cadires de rodes i els colla-rets per a les cervicals també es pagaran Els pensionistes han contribuït solidà-riament durant anys a la Seguretat Socialamb el seu esforç i les seves cotitzacions ino és de rebut que ara, quan més ho ne-cessiten, el govern del PP els canviï lesregles del joc. A més, resulta igualmentinsolidari fer recaure el pes de les retalladessobre els col·lectius més sensibles quanno s'ha actuat ni s'han pres mesures con-tundents sobre les grans fortunes ni contraels responsables de la crisi i no fa gaire elgovern ha perdonat els gran defraudadorsa hisenda i els ha ofert una amnistia fiscal. Tampoc no és cert que el sistema sanitariestatal sigui insostenible, tal com diuen.L'Estat espanyol està per sota de la mitjanade despesa sanitària de l'Europa dels Quinzei, fins i tot, per sota de la mitjana de l'Or-ganització per a la Cooperació i el Desen-volupament Econòmic (OCDE), que integra34 estats sobirans. Per altra banda, ja fa uns mesos que visità

Sant Llorenç des Cardassar, el subdirectorassistencial d'Atenció Primària, el Sr. Fer-nando Garcia i la cap d'Infermeria, la Sra.Laura Frontera, per conèixer de primera màles expectatives i les necessitats no cober-tes dels ciutadans sobre els serveis sani-taris públics. A la reunió, a més dels representantsmunicipals, hi assistiren representants dediferents associacions dels nostre municipi(APAs, AMIPAs, Associacions de la gentgran, Associacions de veïns, l'AssociacióBalear de Porfiria i l'Associació Tip Tap)que exposaren les seves queixes, suggeri-ments i propostes de millora. La majoria de les associacions coincidirenen:a) La necessitat que té el municipi de SantLlorenç de comptar amb un Pac.b) Les molèsties que ocasiona als usuarisacudir al PAC de Son Servera.c) La necessitat de desplaçar-se en moltesocasions a l'hospital de Manacor.d) La saturació del servei d'urgències quepateix el servei d'urgències de l'hospital.e) La necessitat de poder comptar amb méspediatres, ja que hi ha un pediatre pels tresnuclis de població amb un horari de serveimolt reduït.f) La necessitat de millora de les llistes

d'espera de cita prèvia a l'hospital de Ma-nacor.g) La necessitat d'escurçar els terminis deles llistes d'espera pels especialistes a l'hos-pital de Manacor.h) La necessitat de millorar les llistesd'espera per a les analítiques a l'hospital deManacor.i) La necessitat de millora dels accessosdels aparcaments pels minusvàlids, i delsaparcaments, en general, a l'hospital deManacor. Han passat quasi sis mesos d'aquestareunió i tots els llorencins i llorencines quehem hagut d'acudir a urgències de l'hospitalde Manacor sabem que el servei s'ha dete-riorat d'una manera molt important i s'hanacomiadat nombroses persones que feienfeina al complex hospitalari. Ha passat eltemps i no hi ha hagut cap resposta perpart del PP a les peticions fetes pels col-lectius i associacions. Mentrestant, si vo-leu escoltar el que diuen els professionalsde l'hospital de Manacor, podreu sentiraquestes paraules: "Si seguim així, tancaranl'hospital o el privatitzaran". En el moment en què llegireu aquest ar-ticle, la benzina haurà pujat cinc cèntims(el cèntim sanitari) per mantenir, diuen, laqualitat del sistema sanitari públic i almateix temps s'ha anunciat el tancament dedos hospitals, el Joan March (Caubet) il'hospital General (La Sang) i corren rumorsque l'hospital de Manacor tancarà la planta3A, després que l'estiu passat tancàs la 4ªplanta. Els qui tenim el mal costum de llegir elsprogrames electorals, i conservar-los, sianam a l'apartat de salut del programa delPP podem llegir: "El Partido Popular está

firmemente comprometido con la nece-

sidad de que, con independecia de la si-

tuación económica en la que se encuentre

nuestra Comunidad, se deba poder ofrecer

un Sistema de Salud eficaz, resolutivo,

cercano y de calidad, gestionado con

criterios de eficiencia y que tenga como

objetivos la preservación, la promoción y

la mejora de la salud de los ciudadanos, y

siempre con el deber y la obligación de

prestar unos servicios en términos de

universalidad, equidad y excelencia".Treis comptes vosaltres mateixos

Política 13 (81)

El PSM en contra de les retallades en la sanitat pública

Vet-aquí la relació de les persones quedarrerament han aconseguit feina. Desd'aquí els volem fer arribar la nostra enho-rabona:

* Elisa Robles Fraga, neboda de ManuelFraga Iribarne: Directora General del Centro

para el Desarrollo tecnológico Industrial.* Víctor Calvo Sotelo, fill de LeopoldoCalvo Sotelo, expresident del Govern: Se-cretari d'Estat de Telecomunicacions.* José Ramón Bojanda Sáenz, cunyat deMiquel Arias Cañete, ministre d'Agricul-tura: presaident de l'empresa públicaSAECA.* José Miguel Martínez, concunyat deCristóbal Montoro, ministre d'Hisenda:president de la Sociedad Estatal de Lote-

rías y apuestas del Estado, depenent delmateix ministeri.* Angeles Alarcó Canosa, exdona de Ro-drigo Rato, presidenta i consellera delegadade Paradores Nacionales.* Ricardo Cospedal García, germà de MaríaDolores de Cospedal, secretària general delPP: proper director de la fundació Carolina.* Ignacio López del Hierro, marit de MaríaDolores de Cospedal, fou proposat com aconseller de Red Eléctrica, però en desta-par-se el parentesc va haver de renunciar.

* Rafael Rodríguez Ponga, germà de MaríaFlavia Rodríguez Ponga, acabada d'essernomenada directora general d'Assegu-rances i Fons de Pensions, proposat com asecretari general de l'Institut Cervantes.* Alberto Nadal Belda, germà d'Alvaro Na-dal Belda, recentment nomenat director del'Oficina Econòmica de la Presidència delGovern, vicesecretari d'Assumptes Econò-mics de la CEOE.* Maria Teresa Lizaranzu, casada amb Al-varo Nadal belda, directora general de Polí-tica i Indústries Culturals i del Llibre.* Rafael Catalá Polo, germà de Raquel Cata-lá Polo, acabada de nomenar delegada es-pecial de l'Agència Triubutària a Madrid,

secretari d'estat de Foment.* José Canal Muñoz, casat amb Sonia Ra-mos Piñero, directora general de Recol-zament a les Víctimes del Terrorisme, secre-tari general tècnic del ministeri d'Educa-ció,Cultura i Esports.* Cármen Gamir, parella d'Alberto Feijóo,president dee la Xunta de Galícia, cap depremsa de la secretaria d'estat de Pressu-posts.* Marcelino Oreja Arburua, fill de Marceli-no Oreja Aguirre, president de FEVE.* Miguel Cardenal Carro, fill de JesúsCardenal, fiscal general de l'Estat en tempsd'Aznar, president del Consell Superiord'Esports.* Alvaro Ramírez de Haro y Aguirre, filld'Esperanza Aguirre, assessor de la secre-tari d'estat de Comerç.* Maria Zaplana Barceló, filla d'EduardoZaplana, assessora de la secretaria d'estatde Turisme.* Iván de la Rosa, marit de Soraya Sáenz deSantamaria, lletrat de l'àrea jurídica de Tele-fònica.

Com veis, no és ver l'acusació de les es-querres de què el govern del Partit Popularno crea llocs de feina. Sí que en crea i aixònomés n'és una petita mostra.

El Partit Popular crea llocs de feina rebut per correu-e

(Ve de la pàg 6)

a les darreres eleccions perquè ens tractiaixí -i així ens paga-), es veu que ens volmatar a disgusts i qui sap si de fam o d'altracosa si cal per a poder arrodonir als que jaestan grassos, especialment de la cartera odels comptes bancaris als paradisos fiscals,i vol tornar-nos dur cap a una España Una,

Grande i... sotmesos a Castella -llegiuMadrid Imperial-, però s'haurà de fermarfort les sabates per a aconseguir-ho. Ja per a finalitzar, algunes xifres quecomponen el pressupost municipal peraquest any 2012: al capítol de personal esdestinen uns 5.000.000 i busques d'•; per acompres de béns i serveis, uns 8.000.000.-•; per a amortitzacions, uns 1.500.000.- •;per a despeses financeres, uns 4.000.000.-d'euros; la resta del pressupost a altres con-

ceptes. El total de despeses previst per aaquest any 2012 és de 15.464.100.- •, o sigui2.573.300.974,60 de les antigues pessetes!En faríem de putades amb aquests di-ners!Naturalment, l'oposició no hi va estar d'a-cord i va votar en contra, com ja és tradi-cional en totes les oposicions. No en man-caria més! Respecte als ingressos directes preveuingressar uns 7.300.000 •; per taxes i peraltres ingressos, uns 4.770.000 •; per trans-ferències corrents, uns 2.380.000 •; peringressos patrimonials, uns 500.000 •; peraltres ingressos, uns 140.000 •. El totald'ingressos que preveu obtenir l'equip degovern municipal és de 15.464.100 •. Siaquestes previsions es compleixen el nos-tre Ajuntament es pot donar per satisfet.Esperem que així sigui.

La crisi i els números del nostre Ajuntament

En Froilán es dispara amb l’escopetai sa mare no el consola a l’hospital;només una visita ornamentalperquè vegin que l’estima una miqueta.

El rei s’ha tornat fer la punyetaen un safari que ha estat accidental,i la reina li ha enviat una postali ha seguit passejant en bicicleta.

I del gendre, què hem de dir? Que està pendentde judici. I també que és estridentque la infanta ens distregui bufant canyes...

Són ja molts els qui troben evidentque els monarques són d’un règim decadent.Potser és hora d’agafar el bou per les banyes.

Monarquies

Diversos 14 (82)

El dia de Sant Jordi ens hem trobat a l'aulacultural de l'escola, vora els prestatges delsllibres. Després de canviar els llibres llegitsper uns de nous que hem de llegir, hem par-lat de manera espontània sobre la lectura iels llibres. Transcrivim algunes de les coses quehem dit :

llegir és..."Una manera fàcil i divertida d'aprendre.(Maria Bel)"Com veure TV, entretén. (Benjamín)"Millor que veureTV, a un llibre no està totpredeterminat, tu imagines. (Mercè)"Una ajuda... (Lídia R.) per aprendre i perpassar el temps, (Maria) que aporta imagi-nació i que ensenya a escriure.(Maia)"Una manera de conèixer vocabulari. (Mariadel Mar)"També llegint pots trobar un consell(Albert), o la solució als teus problemes(Joan) i decidir la teva actuació cara al futur.(Bàrbara M.)

i, quan llegim..."Abans de començar un llibre tenc peresa,quan començ me pos tranquil i, en havercomençat, m'oblid de tot lo altre.(Albert)"Si començ un llibre... no me puc aturar.(Michelle)"A vegades no m'agrada al principi, desprésm'interessa i no m'atur.(Erika)"Si d'entrada no m'agrada, ja no hi entr.(Miquel Àngel)"Si me pos nerviosa o tenc problemes, co-menç a llegir i me pos tranquil·la. (Maia)"Com més llegesc, més vull llegir.(Erika)

"Si m'obliguen... no m'agrada. Si ho faigvoluntàriament, m'agrada.(Carme)

ens agraden els llibres..."D'acció, d'aventures. (Francesc)"De fantasia. (Neus) (Benjamin)"D'humor. (Joan)"D'intriga. (Bàrbara M.)"No m'agrada un gènere en concret (Carme).M'agrada anar provant (Nerea)."Sobre situacions problemàtiques. (Albert)"De terror. (Michelle)"Sobre la vida real. (Erika)"Els que fan patir. (Maria)"Aquells que et deixen pensant i imaginant.Els llargs que, si m'enganx, duren més. Elsque tenen pocs dibuixos i molta lletra.(Maia)"Els de més de 500 pàgines, que duren, ne-cessit temps per imaginar. (Mercè)"Aquells que acaben d'una manera estra-nya, diferent o sense resolució, així puc ima-ginar el final. (Núria)"D'aventura i de fantasia, curts i amb di-buixos, al contrari del que diu na Maia, elsque m'ho donen tot menjat. (Nena)"Els misteriosos o els divertits que em dei-xen amb ganes de llegir més. (Maria delMar)"Just veure una pàgina de més de deu líniesem mareja.(Júlia) Em cansa (Antònia). Llegirno és lo meu. (Nena)

dels llibres de sempre i dels textos di-gitals..."No és el mateix llegir un llibre dels de totala vida que un text digital. (Joan)"Està bé poder canviar. Així hi ha més pos-

sibilitats de llegir. (Nerea)"Tens sensacions diferents. Jo m'hi fic méssi tenc a les mans un llibre de paper. (Marga)I és més agradable tenir el llibre entre lesmans, tocar-lo. (Maria Bel)"I el digital pot tenir problemes tècnics.(Albert)"És més... real. (Carme) Més tangible,ocupa un espai. (Bàrbara M.)"A la meva vista li agrada més llegir sobrepaper que a la pantalla. (Maria Bel). Jo, quanllegim a la pantalla, tenc mal als ulls. (Maria)"Crec que despista la màquina... estàs pen-dent ... hi ha una cosa enmig. (Joan)"A l'escola són més agradables els de pa-per, però a una casa i si hi falta espai... (LídiaS.)"M'agrada més llegir textos digitals que enpaper. (Nena)

som lectors, voldríem ser escriptors?"Crec que tenc imaginació per fer-ho, si hofes, els meus llibres serien tristos. (MiguelÁngel)"Sí. Sempre m'ha agradat la literatura, lesparaules, les lletres... molt més que els nú-meros. (Bàrbara S.) (Bàrbara M.)"M'agrada tant llegir, que un dia voldriallegir un llibre meu. (Mercè) (Marga) (Mi-chelle)."Jo de vegades tenc idees que me semblembones i, com a molt, les puc contar a algú.M'agradaria escriure-les (Núria) M'agra-daria escriure un llibre d'aventures o de poe-mes.(Erika) M'encantaria fer un llibre d'accióamb les meves idees. (Miquel Àngel)

L'alumnat de sisè nivell del CP MestreGuillem Galmés ha fet i anotat aquestesreflexions el dia 23 d'abril de l'any 2012.

"Parlam de llegir i de llibres

Escola Mestre Guillem Galmés 15 (83)

El passat dia de la festa de Crist Rei secelebraren diverses funcions amb motiud'haver tornat posar els crucifixis a les es-coles. També s'ha celebrat una vetlada alslocals de l'Acció Catòlica. Dia 21 de desembre, aquest diari publi-cava la relació de donatius fets "Pro Agui-naldo del Combatiente". El poble de SantLlorenç ha donat 420'10 pessetes. El mes de setembre de 1936, la revista"Lluch", en el noticiari corresponent a dia22 d'agost, anota: "Cae gloriosamente en

el campo de batalla, Son Carrió, Mallor-

ca, el distinguido estudiante valenciano

D. Francisco Navarro, uno de los 26 jó-

venes que vinieron de Valencia a Mallor-

ca, para practicar los Santos Ejercicios

en Lluch y que, no habiendo podido em-

barcar para Valencia debido a las cir-

cunstancias por qué atravesamos, se alistó

con otros compañeros a las milicias que

defienden a nuestra Isla, y la Providencia

dispuso que su sangre noble y generosa

lavara heroicamente la sangue indigna y

pútrida de los rojos salteadores que paga-

ron con su vida monstruosa, los horripi-

lantes crímines que habían cometido".

Dia 24, se celebra el solemne funeral ensufrafi d'aquest jove valencià mort a SonCarrió. "Los demás compañeros piadosos

y emocionados, asistieron al Santo Sa-

crificio, y cinco de ellos hicieron Guardia

de Honor a la Divina Hostia".

Dia 7 de setembre, Pere Antoni Jaume,resident a Lluc, estant en greu perill de per-dre la vida en el front de batalla de SonCarrió, va prometre fer cantar un Te Deumsi en sortia amb vida. Ara compleix lapromesa. Dia 28, també compleix la seva promesael tinent de Cavalleria, Carles Camps. Haviaestat a Son Corb de Son Servera. A la relació de subscriptors de la revistadifunts, s'hi anota Joan Pau Mir, de Caimari,el qual morí per la Pàtria en el camp de Son

Carrió, dia 22 d'agost. Dia 17 de febrer de 1937, el "Correo deMallorca" destacava les obres que es fo-menten a Mallorca per minvar l'atur. A SantLlorenç hi ha 13 aturats i es procedeix a laconstrucció d'un pont dins el poble. El mes de febrer, "El Heraldo de Cristo"ressenyava: "El estreno de otra obra tea-

tral en San Lorenzo Descardesar. La no-

table sección literaria de la Juventud Se-

ráfica de Artá, que tantos aplausos reco-

gió en dicha villa por la representación

del nuevo drama Viva España, accediendo

a las reiteradas súplicas de algunas per-

sonas de S. Lorenzo, vino a dar en este

pueblo dos representaciones de este dra-

ma, cuyo autor es el Rdo. P. Fr. Gabriel

Tous, T. O. R. El acto tuvo lugar en el tea-

tro, ante un público numerosísimo que no

escatimó aplausos, y con asistencia de las

autoridades civiles, militares y eclesiás-

ticas. Lo recaudado en esta función se

destinó al Movimiento Nacional y al Ro-

pero de S. Lorenzo".

El mes de maig, a la secció necrològica, larevista menciona que dia 20 d'agost de l'anypassat fou ferit mortalment en el front debatalla de Son Carrió, el soldat JordiFerragut, natural de Lloseta. Dia 3 de generfou traslladat el seu cadáver des del ce-menteri de Son Carrió al de Lloseta, i totseguit fou descoberta una làpida que dónael seu nom a un carrer. El mes de juliol, es famenció de la defunció de sor Lleona MariaAmengual, religiosa franciscana del con-vent de Son Carrió, succeïda el passat dia24 de maig, a l'edat de 83 anys i 62 de vidareligiosa. Dia 7 de setembre, el "Correo de Mallorca"publica una crònica de Son Carrió, datadadia 4, comentant els actes celebrats en com-memoració del primer aniversari de la sevareconquista. Se celebrà un funeral en su-fragi dels morts, i a les 11 del mateix matí,hora en què es complia un any de l'entradade les tropes victorioses, repicaren les cam-panes, aquelles que volia destruir López,cap dels rojos, i que se salvaren per les sú-pliques del seu presoner de guerra, MiquelServera. Es col·locà la bandera nacional alcampanar i els milicians feren grans mani-festacions d'alegria. Visità el poble el Mar-quès de Zayas i les autoritats falangistes,que foren rebuts pel batle Joan Mascaró i

els delegats locals de la Falange, Aleix Llull,Miquel Mascaró i Gabriel Artigues. Alfonso de Zayas inaugurà les làpidesque donen nom als carrers: GeneralíssimFranco, Calvo Sotelo, General Goded, i Ge-neral Mola. Al local de la Falange, es vaprocedir a l'entronització del Cor de Jesús.La festa acabà amb balls de boleros i jotesal so de les xeremies i altres instrumentsmusicals. Dia 11 de setembre, el sobredit diaripublicava la relació de donatius fets a favordel cuirassat "España". Els milicians de SonCarrió i de Sant Llorenç han entregat 165pessetes. Dia 16, apareixia la llista de do-natius fets a la Reraguàrdia de Combatents:el poble de Sant Llorenç aporta 132 pes-setes i Son Carrió 209 pessetes. Dia 20 de novembre d'aquest 1937, "ElLuchador" comentava una festa celebradaa Sant Llorenç el passat diumenge, organit-zada per la Falange local amb motiu de l'en-tronització d'una imatge del Cor de Jesúsen el local social. Assistiren a la funció elMarquès de Zayas, molts camarades, i totel poble. Els carrers estaven adornats ambbanderetes. Davant el portal de l'esglésiaes col·locà un altar on celebrà la missa elcapellà Sagesse. Després hi hagué desfi-lada i al capvespre, mossèn Pere Bonnínprocedí a fer l'entronització. Es descobrirenles làpides amb els noms de Franco, Goded,José Antonio i Héroes de Toledo, que do-naven nom a altres tants carrers del poble.La festa acabà amb un acte de propaganda. El mes de febrer de 1938, la revista "Stu-dia" publicava un article signat per MiquelServera en què narra detalladament com secelebrava la festa de sant Joan i la sevadansa a Son Carrió. Aquest article fou re-produït pel periòdic "El Amigo del Pueblo"en l'edició de dia 15 d'octubre de 1947. Dia 23 de maig, el "Correo de Mallorca"publicava un article titulat Mallorca por

Valencia. El ejemplo de Son Carrió. "La

pequeña villa, víctima que fue del paso de

la horda, ha aportado a la gran Cruzada

de Hermandad més de 1.200 pesetas".Continua comentant els desastres de laguerra i que aquest llogaret ha aportat al'Auxili Social 800 pessetes en metàl·lic i400 pessetes en espècies.

Ramon Rosselló

Notes històriques de Sant Llorenç Ramon Rosselló

Història 16 (84)

Acabada la Guerra, sembla que la pinturaentri en un nou classicisme, com si volguéscercar l'ordre després d'un període de caos. El quadre "L'estany d'Horta" (Hortad'Ebre, 1909), presenta una rigorosa geo-metrització del paisatge, però en el queencara es diferencia el fons; el pinzell tre-balla els diferents colors per donar volum,a l'estil de Cézanne. En canvi, en quadres com "El guitarrista"(1910) els contrastos de color, han desapa-regut. Predomina una tonalitat obscura i lasuperfície és una trama lineal que delimitaels plànols de la figura, treballats ambpinzellades minucioses. Les diferents for-mes geomètriques estan obertes per evitarla sensació de relleu. Estem davant l'ano-menat Cubisme analític.En començar a integrar elements en principialiens a la pintura, com papers pintats,cigarrets i altres de l'entorn quotidià,Picasso i Braque donen un nou salt en laseva tècnica creativa, són el que s'anomenaCollage, del que en són exemples obrescom "Botella de Vieux Marc".

En quadres com "Tres dones a la font"(1921), Picasso reprèn les figures monu-mentals, com a la seva època Blava. Recu-pera els volums, fins i tot de trets escul-tòrics, els contrastos de colors i els clar-obscurs, a més de tornar a la figuració. Toti això el cubisme anirà reapareixent al llargde la seva vida en obres com "Guernica"(1937), que vol representar l'horror delbombardeig de la ciutat basca, o "Les Me-nines".

És evident que Picasso va fer una granaportació a l'art del segle XX, i el va marcarprofundament, podent ser considerat unexemple clar d'un pintor d'avantguarda, ésa dir, del que va davant.

KLEE I L'ABSTRACCIÓ

L'art abstracte prescindeix totalment dela forma concreta i en concentra el color iles formes "pures" o a voltes "automàti-ques", que sorgeixen de la mà - i la ment-del pintor. Si bé s'ha relacionat amb la influència queles doctrines teosòfiques i neoplatòniquesexerciren sobre pintors com Kandisnky,Klee i Mondrian -no fa gaire Victòria Com-balia va publicar un breu article periodísticsobre aquest fet ("El País, 9 de març de2006, pàg. 32) , el cert és que l'abstracció -com ella mateixa diu- estava ja en l'aire.Això es pot deure a diverses raons:- L'artista del segle XX ha rebut tota unavasta herència mil·lenària, que gràcies alsmitjans de comunicació i als viatges estanal seu abast, i al del gran públic, com mai.Ningú havia percebut tants sons ni vistestantes imatges; en el camp figuratiu, estavaja "tot fet", i més encara després de l'apari-ció de la fotografia i el cinema.- No deixa de ser cert que l'abstracció ésuna qualitat humana, i veiem que, en rea-litat, ja des de l'impressionisme s'observala dissolució de la forma, una abstracciótotal no deixa de ser un camí lògic. No obli-dem que, per exemple, la música és la més

abstracta de les arts, i ningú no es preocupaper entendre què significa.- Hi ha realment una colla de doctrines decaràcter místic que poden influir damunt elpintor, com el teosofisme, que proclamal'evolució dels sers cap un estadi cada copmés espiritual, deslligat de la matèria, oneoplatòniques, és a dir, el predomini delmón de les idees (com en altres èpoques idamunt altres molts artistes). Així com Kandisnky (1866-1944) evolu-ciona de l'expressionisme a l'abstracció iles seves imatges de meravellosos colorsevoquen la música, el suís-alemany PaulKlee (1879-1940), home molt difícil de clas-sificar, opta per la geometria. Professor a la Bauhaus -escola arqui-tectònica emparentada amb el cubisme-Klee es va veure perseguit com a jueu, iobligat a refugiar-se a Suïssa. L'art abstracte, com altres d'avantguarda,va ser titllat de decadent i proscrit pel na-zisme, que oficialment optà per un gran-diloqüent "neoclassicisme". Reproduïm aquí un quadre anomenat"Ruta principal i rutes secundàries" (1929),en el que el títol en realitat, poc importa.L'encreuament de línies horitzontals iverticals de distinta inclinació produeixrectangles desiguals, que alternen tonsdaurats i blaus molt lluminosos, però dematisos variats, en el que alguns hi veuenel suggeriment d'un paisatge, que acaba enel cel de la part superior.

Il·lustracions:

-Tres dones a la font, Picasso-Ruta principal i rutes secundàries, Klee-Pintura amb forma blanca, Kandinski

El concepte de modernitat (V) Guillem Mesquida

Art 17 (85)

DEFUNCIONS

* El dia 26 de març va morir a Sant Llorençn'Àngela Soler Carrió. Era viuda, tenia 93anys i vivia al carrer del Puig. Al cel sia. * Guillem Femeni-as Massanet, deSant Llorenç, vamorir a l'hospital deManacor el passatdia 10 d'abril, a l'edatde 82 anys. Que elvegem en el cel i quedescansi en pau. * El 14 d'abril va morir a l'hospital generalde Palma en John Raymond Woodcock,anglès, de 71 anys. Estava casat amb unallorencina i vivia a Cala Provençals. Des-cansi en pau. * El dia 15 d'abril va morir a l'hospital deManacor n'Agustí Domenge Riutort,conegut com en Gostí Caragol. Era casat i

tenia 85 anys. Laseva dona, el seu filli la seva nora donenles gràcies a la gentdel poble de SantLlorenç per les mos-tres de condol queels han donat. Queel vegem en el cel.

* El 24 d'abril vaacabar la seva vidaa l'hospital de Ma-nacor en Pedro Ser-vera Sancho, demalnom Figó. Esta-va casat i tenia 92anys. Descansi enpau.

* Dia 23 d'abril va morir a Sant Llorenç enJaume Rosselló Galmés. Havia nascut aManacor, era casat i tenia 68 anys. Que el

vegem en el cel. * Després d'unallarga malaltia vamorir a la clínica Pal-ma Planas na MariaMiquel Ballester,llorencina, a l'edatde 40 anys. Estavacasada amb en Mi-quel Soler, el direc-tor de la Caixa, i tenia dues filles. Al cel sia. * El 3 de maig va morir a l'hospital deManacor na Margalida Lliteras Gili, naturald'Artà però veïna de Sant Llorenç. Tenia 92anys. Al cel sia.

NAIXEMENTS

* Dia 8 de març va néixer a Sant Llorençen Xim Soler Llambias, fill d'en Pep Lluís ide na Núria, i nét d'en Guillem Soler. Enho-rabona a tota la seva família.

Quaranta anys de viure marginal amb elsmarginats crec que em donen dret a con-vertir-me en la seva veu. Els qui no tenim res a perdre escopim,sense por, les veritats a la cara. Per això alsqui tanquen l’hospital General i Caubet elsxisclam: Sou uns lladres i uns criminals. Lladres, perquè ens robau allò que ésnostre. L’hospital General és nostre per quèsom els hereus del pare Catany. JoanMarch és nostre perquè és l’únic lloc ontrobam esment i temps per guarir les nostresprofundes nafres. Vosaltres, els gover-nants, només sou els nostres adminis-tradors. Si els vostres predecessors hanadministrat malament, esmenau la plenetaperò no tanqueu ca nostra. Criminals, perquè ens condemnau a moriral carrer com a cans ronyosos. Els més desgraciats de Mallorca alçam elnostre clam. Governants d’extrema dreta, dictadors dela democràcia, siau valents. Ja que heuarribat als límits dels feixisme donau ladarrera passa: Eliminau-nos. La històriarecent d’ Europa està plena d’exemples aseguir. Tots hi sortirem guanyant. La vostragent s’alliberarà de l’escòria i nosaltres elsmiserables deixarem de patir.

Covarda jerarquia del silenci, tingueu ladignitat d’un gest. Quan els vostres catò-lics del govern tanquin l’hospital General,vosaltres tancau l’església de la Sang.Tregueu el Sant Crist a la plaça. Així podràcontemplar com agonitzam “els seus fillspredilectes”. Besnéts de la devota Dona Leonor nodeshonreu la memòria dels vostres morts.Les ànimes en pena, com la del vostre bes-avi Joan March, tenen mals arrambatges. Fa 35 anys els vostres antecessors a laDiputació em portaren davant el tribunalper un article meu titulat “Cien millonesrobados al hambre”. Hereus directesd’aquell franquisme, feis-me un favor. Noem passeu per l’Audiència. Portau-medirectament a la presó. Tenc ganes de finirels meus dies entre els vostres prínceps ipresidents del Govern.

Clam desesperat dels marginats Jaume Santandreu

Demografia 18 (86)

Aigües Sant Llorenç 838559Ajuntament 838393Auditòrium 587371Biblioteca 569654Bombers 085Camp de futbol 838703Delegació Son Carrió 569619Depuradora 810359Emergències 112S’Escaleta 569549Escola 569483Fems 844372Funerària Sant Joan 526139Guàrdia 062Hospital de Manacor 847000Policia local 609 637960Tercera edat 569512Turisme Sa Coma 810394Turisme S’Illot 810699Delegació Turisme 585409Unitat sanitària 569597Urgències mèdiques 061

Telèfons

Amb el retard habitual que provoca unarevista mensual, us informam que el I Tor-neig de Tennis Card.cat ha estat guanyatper en Jaume Pisca. A continuació, resumimun poc el que ha estat aquest torneig: A Semifinals el mateix Jaume va desfer-sed'un desentrenat Pedro Trompes, més cen-trat en les coses del córrer i les maratonsque en el món de la raqueta, en dos sets. Elmateix va passar a l'altra banda del quadre,en el qual en Marc Salom també va derrotaren dos sets en Pedro Miquel. Ja a la final, tot estava a punt, excepte eltemps. Un parell de trons, uns núvols ame-naçadors i quatre gotes van fer perillar lafinal preparada, però al final el cel ens varespectar i el matx es va poder dur a terme.Una dotzena d'espectadors, a part delstípics curiosos que guaitaven a a la barreracontínuament, van presenciar la finalís-sima.El duel va començar decantat per enMarc Salom, que es mostrava molt regulari capaç de tornar totes les envestides d'enJaume Pisca. Això va posar nerviós el jovejugador llorencí, que es va descentrar finsal punt de perdre el set ben aviat (6-2).L'ansietat de la joventut… En el segon set en Jaume es va centrar unpoc més, i assegurà més les pilotes, en llocd'arriscar tant. Això li va permetre igualar elmarcador als jocs inicials, però en Marc esmostrava incommensurable i va aconseguirfer-li un trencament de servei al quint jocd'aquest segons set (3-2), la qual cosa vaafectar molt el jove Pisca, que es va tornara desfondrar. Ben aviat el 5-2 es va posarfavor d'en Marc Salom. Tot semblava dat ibeneït, i tots els presents donàvem per fetque guanyaria en Marc el I Torneig deCard.cat (president inclòs, que se'n va anara cercar els diplomes corresponents). Peròcoses del tennis, en Marc no va saber tancarel partit, i en Pisca a poc a poc es va anarsentint més còmode a la pista fins a re-muntar el set (7-5). Això és el que té el ten-nis… Però desrés, quan havia d'arribar el millor,és a dir un decisiu tercer set, en Marc, persorpresa de tothom, es va retirar per indis-ponibilitat. Un final estrany, per una finaligualment estranya…Enhorabona al campió!

EL CARDASSARCONTINUA PEL BON CAMÍ

Sant Marçal 1-4 CardassarCardassar 0-1 St. Catalina At.Escolar 3-3 CardassarCardassar 2-1 Independet

A pesar de la travalada contra el SantaCatalina Atlètic, el Cardassar continua ambpas ferm cap a la lligueta d'ascens. Mantéles seves possiblitats i si continua ambaquesta bona línia tendrà opcions de jugar-la.

ELS MALALTS, SOLIDARIS

Un bon grup de Malalts varen anar als II10 km solidaris de Manacor. Aquí teniu laseva classificació:

52-Jeroni Pep Fullana 41:2653-Miquel Lluis Puigròs 41:2656-Pedro Santandreu 41:2770-Bernat Llorer 42:0573-Sebastia Pocoví 42:1184-Mateu Oliver 42:5287-Pedro Pocoví 43:00105-Sebastia Rigo Binimelis 44:05108-Joan García 44:19122-Joan Llull 45:03

129-Toni Roca 45:30130-Pere Antoni Femenies 45:31

Unes setmanes abans també varen anara la II 10 km solidaris Es Fangar, on varenparticipar més de 400 persones. Aquí teniula classificació:

6-Toni Melis Pont, 38:1117-Pedro Santandreu, 40:5224-Miquel Lluís Puigròs, 41:4729-Toni Lliteres, 42:5954-Sebastià Pocoví, 44:5375-Pedro Pocoví, 46:1476-Jaume Mas, 46:1684-Bernat Llorer, 46:2686-Jeroni Pep Fullana, 46:47100-Miguel Angel Alonso, 47:19103-José Miguel Soler, 47:21104-Joan Caldentey, 47:11136-Gaspar Mesquida Galmés, 48:22137-Mateu Oliver, 48:23145-Pere Antoni Femenies, 49:00148-Joan Llull, 48:52162-Toni Roca, 50:04224-Miquel Moragues, 53:21258-Jordi Miquel, 54:49259-Joan Pascual, 55:01

Enhorabona Malalts!

Esports 19 (87)

Es Jaume Pisca es fa amb el torneig de tennis Card.cat Pau Quina

Després d'uns quants intents fallits depoder combinar els diumenges perquè anàsbé poder fer l'excursió amb els Trescadors,amb el Puig Caragoler de Femenies hoaconseguírem. I bé que férem!, perquè ensho passàrem beníssim i gaudírem d'unesvistes que poques vegades es veuen, a mésd'anar per uns caminois que són dignesd'admiració… Començàrem la nostra tresca del mes demarç anant amb el bus fins a l'entrada de lapossessió de Mossa, per la carretera deLluc, on en qüestió de minuts vàrem formarun bon tap de gent entre noltros i deversuna dotzena d'estrangers que n'esperarenuna dotzena més i que finalment se sumarendarrera noltros. Seguírem endavant cap al Coll dels Asespassant per un dels caminois més divertitsdes trajecte, ja que anàvem pujant vorerade la muntanya formant una filera com sifóssim formiguetes, sense mirar massa peravall perquè hi havia un bon fondal. Final-ment arribàrem al coll, on decidírem fer unaaturadeta per berenar i veure com desfila-ven tots els estrangers (quin mes particularque l'altre...) que havien partit darreranoltros i que deduírem que feien l'excursiócap al Puig Roig. Noltros continuàrem la nostra caminadetatravessant el Pla des Verro amb una guàrdiaaèria de fantàstics voltors que pareixia comsi esperassin l'ocasió perfecta en què qual-cú travelàs i caigués per poder-se tirar enpicat… però al final només ens feren com-panyia. Tot i així, seguint camí amunt, onno estàrem del tot segurs de si havíem aga-fat la drecera correcta, però a la fi ho tro-bàrem, poguérem arribar a fer cim al Puig

Els Trescadors 20 (88)

Puig Caragoler de Femenies

Caragoler. Una vegada allà, un parell de nol-tros decidírem descansar 10 minutets men-tres que uns altres més curiosos volguerenpujar damunt el Morro de ses Coves perveure que tal es veien les vistes des del'altre angle. Tots poguérem gaudir d'unesvistes impressionants. Poguérem disfrutarveient com les muntanyes s'anaven es-queixant dins l'horitzó i deixaven pas perveure la badia de Pollença i part de la d'Al-cúdia. Quan ens tornàrem a reunir procedírem afer el descens ja cap al Coll Ciuró, on dinà-rem quedant meravellats de la forma d'a-questa muntanya. Una vegada feta ja lamenjua inclosos els "nevaditos" (ja és unatradició) i demés llepolies, continuàrem eldescens cap a un del caminets que més emva agradar i que amb raó n'Encarna en tenia

tantes ganes de passar-hi. Ens referim alcamí de l'Urial, on travessant una simplebarrereta començam a baixar un seguitd'escalons de pedres compostes minuciosa-ment perquè facilitassin el pas, suposam,del bestiar o dels ases i someres que aju-daven a la recol·lecció de les collites. Finalment i amb bones sensacions vàremarribar cap al final de la nostra tresca sortintal camí de Mortitx per tornar cap a casesnomés amb un ferit d'escarrinxeres.

Magdalena Crespí i Gabriel LlabrésFotografies: Magdalena Crespí

El passat 29 d'abril, la confraria Verge delsDolors, de Sant Llorenç des Cardassar, vacelebrar el 25è aniversari de la seva funda-

Confraria Verge dels Dolors

ció (1987-2012). Ho celebrarem amb unaMissa Solemne i un dinar de germanor entretots els confrares.

Si l'any 2007 haguessis invertit 1.000euros a Fortis, tal com recomanava l'actualministre d'Economia Luís de Guindos, avuitendries 39 euros. Si el mateix any, seguin tembé els consellsdel ministre, haguessis invertit 1.000 eurosen el Royal Bank of Scotland, avui tendries29 euros. Si l'any 2008 haguessis comprat directa-ment a Luís de Guindos algunes de les sevesaccions a Lehman Brothers per valor de1.000 euros, avui tendries 0 euros. Si l'any 2009 haguessis mantengut la tevaconfiança en el que va esser un gran asses-sor financer i haguessis invertit 1.000 eurosen quotes participatives de la Caja del Me-diterráneo (CAM), avui tendries 0 euros. Però si l'any 2007, en lloc de confiar en elteu assessor financer, haguessis gastat1.000 euros en comprar vi de la Rioja, laRibera del Duero o qualsevol altre (emreferesc a comprar vi, no accions de lesbodegues) i de l'haguessis begut tot, avui

aconseguiries 69 euros per la venda de lesbotelles buides. Per això, tal com estan les coses, val méscomprar vi i beure'l amb moderació queconfiar en el nou ministre, i així per venturat'oblidaràs d'en quines mans estan lesbrilles de l'economia espanyola.

Jubilats per Mallorca

RESOLUCIÓ EN DEFENSADELS HOSPITALS PÚBLICS

L'assemblea general de l'associació "Ju-bilats per Mallorca" denuncia enèrgicamentla decisió del Govern Balear, presidit pelsenyor J. R. Bauzà, de tancar els hospitalsde Caubet i de La Sang, dos hospitals petitsque funcionen beníssim, que donen ungran servici i que, per això, els volen tancar. Denunciam que el Govern Balear en llocde cercar remei pels camins contraris alsque ens han conduit a l'actual crisi econò-mica, faci seguidisme dels poders fàcticsinternacionals que l'han provocada inten-cionadament amb l'objectiu d'apoderar-sede les propietats del poble per passar-les amans de les multinacionals que volen con-trolar tota l'economia i tota la política mun-dial. Quan ja és molta la gent que ha hagut deviure l'experiència de veure com, desprésd'haver pagat tota la vida ssegurances pri-vades, a l'hora de la veritat ha hagut de re-córrer als excel·lents serveis públics de lescures paliatives i/o d'atenció als malaltscrònics, que ara vulguin vendre el traspàsde serveis públics a les clíniques privadescanta massa: si privatitzen la sanitat pública(el seu objectiu) estarem molt més malservits que no ara (perquè quan arribi l'horano es noti tant van deteriorant el serveipúblic abans de privatitzar-lo), i si fos queel govern no sap com ha de sortir de lesdificultats econòmiques sense atemptarcontra els drets dels qui més ajuda neces-siten nosaltres sí que sabem com s'ha defer i ens oferim per a dir-los-ho. I, de moment, animam tothom a prendrepart a les mobilitzacions en contra d'aquestexpoli que programen i a fer costat en elssanitaris i a les mesures que vagin prenenten defensa d'allò que és de tots. Defensem la sanitat pública, defensem elsdrets individuals i col·lectius del poble i dela gent, no deixem que continuïn fent malbéi robant-nos el patrimoni, salvem l'hospitalde Caubet, salvem l'hospital de la Sang. Jan'hi ha prou! Basta!

Assemblea de Jubilats per Mallorca5 de maig de 2012

Diversos 21 (89)

Consells sobre economia Rebut per correu-e

Jaumet: Per sort, ja mos tornam reunirper parlar de lo desgraciats que som, ambsa casta de polítics que mos ha tocat haverde sofrir. A noltros mos agrada ser un pocmassoquistes i encara triam es manco con-venients pes nostros interessos, i ja veuremcom acabam. Bé, avui que hi som, partiu. Xesc: An es PP li han bastat cent dies perpassar de ser majoria a Andalusia a perdreses eleccions, i això que van dirigits per naMerkel. Ara, quan perdin ses pròximes elec-cions, que les perdran, esper, i surtin unsdirigents que no creguin en so retallar-hotot, com ho faran? Perquè es poble ja noels veu tan diferents d'ets altres. Julià: Cent dies de govern d'en Rajoy(Merkel i Sarkozy) basten perquè es po-derosos ho celebrin amb xampany i noltrosmos haguem de vestir de dol. I sort de sapèrdua d'Andalusia i Astúries, que sinó... Ramon: Com ja se sabia, en Rajoy fa samateixa política de sa darreria d'en Zapate-ro, multiplicat per deu, amb sa diferènciaque en Zapatero no se va atrevir mai ambses retallades a sanitat i cultura. Deia qual-que mentida, però aquests només diuenqualque veritat. Tomeu: Voltros vos oblidau des d'aquí,sí, d'en Bauzá i es seu equip. Aquests tam-poc no havien de retallar res i molt mancoen cultura o en sanitat, però a més de retallarmenteixen quan diuen de posar es cèntimd'impost a sa gasolina per ajudar a sa sani-tat: lo primer a sanitat han retallat, i es cèntims'ha convertit en 4'80. Si això encara no mosfa obrir ets ulls... idò a fer feina per ells! Xesc: Fins quan s'excusaran amb s'he-rència rebuda per tapar sa seva incapacitat?Perquè per molta gent els fa molt més inútils.Si no vos aturau d'explicar que voltros, esguardians de fer sa feina ben feta, de prohi-bir tudar dobbers, de controlar sa despesainútil, ara resulta que cobràveu per no tè-mer-vos de res, com podem confiar en savostra bona gestió? No vos pareix que con-vé canviar de tàctica per amagar sa vostraincompetència, no sia cosa que obríssiumassa ets ulls an es públic? Julià: Com s'ha dit molts de pics enaquesta tertúlia, això s'ha acabat, si no sur-ten uns quants líders per canviar es sistemacapitalista i tornam posar en pràctica al-manco qualcun d'ets antics valors, veig unfutur molt trist pes nostros descendents.Perquè ara està ben comprovada sa globa-lització del món, però no com a vegades

mos pensam. Per què es problema de Rep-sol a s'Argentina? Segons pareix, perquèes xinesos han obligat per algun compromísde dobbers a sa Sra. Fernández, per com-prar-ho després. Per què quan es coreansferen sebre an el món sa seva disponibilitatnuclear, ets americans de cop pegaren escrit en el cel i a ses dues hores ja demanavenperdó. Per què? No serà pes poc poder despolítics i es gran poder des dobbers? Ramon: Es xinesos fa uns anys eren unpoble amb so règim comunista, un poc re-trassats, i ara són oficialment comunistes,però deixen dobbers a moltes nacions deses considerades riques. Han emprat satàctica d'oferir fàbriques per reduir costs, iquan han après a manejar s'empresa etdespatxen, pitjor que per s'Argentina. Tuhas desmantellat s'empresa en es teu país,has fotut un grapat de gent an es carrer i ten'has anat a Xina, i quan ells han vist saseva t'han fotut a tu fora de Xina, i ells,amb mà d'obra barata, han anant explotantempreses i fent capital. Comunistes pestreballadors, i capitalistes pes govern, i aixíja poden exigir que els tornin es favors. Tomeu: Lo meu és parlar d'esport, però siqualcú me la pot contestar, abans volia feruna pregunta: Heu parlat de Xina i d'em-preses, i jo me'n record d'es trui de ses perlesde Manacor. Com va arribar a acabar totaquell trui? Així com parlàveu abans? Bé,idò no res. Felicitarem el Mallorca per saseva salvació, el Carde per sa seva classifi-cació, en Nadal per sa victòria damunt No-vac, sa classificació del Madrid, del Barça,d'es dos Atlètics i del València; si en deix,que se sentin també felicitats tots ets altres.Ara donaré jo es sus per sa despedida: qua-tre beneitures i sa contarella d'en Mariano. Xesc: Tots sortim d'un forat similar i totsacabam dins un forat similar. Mentres unsol homo visqui de sa suor d'un altre i unaltre s'hagi d'humiliar per poder menjar,elmón no serà just i mentres no sia just, ésimpossible acabar es conflictes. Com dèiemabans, aquest sistema esta finiquitat; haarribat s'hora de poder triar directament esnostros dirigents i reduir-los es privilegis asa nostra altura. Quan te trobes en una tem-pesta és més fàcil travessar-la en un jumboque en un avió d'hèlix i a noltros, ets ale-manys i es francesos la mos volen fer tra-vessar en una ala delta. D'ençà que tenimdemocràcia se parla de llevar es Senat o dedonar-li feina, per què no ara que fa falta?

Està ben vist: qui treu es cap d'un lloc brut,per net que el tregui sempre li put. Julià: Emprenya molt veure que cada diate diuen que t'estrenguis més es cinturò, ies que t'ho diuen duen reclanques per nohaver d'estrènyer. En Bauzá ha estret esprofessors, com que li parlaren tant de lla-ços... Si en Gallardon és es rojillo des PP,després de sa seva actuació sobre s'advorti s'homosexualitat, que Déu mos trobi con-fessats quan s'amollin es de extrema dre-ta.Si això és es seu pensament, no les veigenfrontats a ses multinacionals de sa medi-cina. Segons una enquesta mundial, sónmés feliços es creients que es agnòstics,però es més infeliços són es fanàtics. Haarribat s'hora de jutjar es nostros políticspes grau de felicitat que mos proporcionaes govern de torn, sense escoltar promeses.Que lo millor que t'ha passat fins ara siguilo pitjor que te pugui pasar en es futur. Ramon: Si lluites amb totes ses teves for-ces per sebre sa veritat, t'exposes a rebrees càstic de sebre-la. Tenia tanta necessitatde ser feliç, que sa por no m'ha deixat obrirets ulls. S'amor és una trampa posada perDéu, o sa Natura, per no deixar aturar saroda de sa vida. S'educació i sa cultura noensenyen ni reforcen sa memòria, peròrevigoritzen tant com per poder conviureamb sos memoriats i amb sos intel·lectuals. Tomeu: Fa uns anys anaves an es banc ademanar un crèdit i t'oferien fins i tot sadona o s'homo d'es banquer. Ara, com nohi vagis amb passamuntanyes i escopeta,segons quins bancs no te donen ni esteus.Tots som iguals davant sa llei, però sallei no es igual per tothom. Un s'adona queva madurant quan t'estimes més gastar mésen menjar bé que en beure molt. Es sebrereconèixer ets errors és lo que mos ensenyaa ser tolerants. An es polítics els importamés uns titulars a sa premsa que sa veritat. Mariano: A un poble hi havia un indigentque va caure bé a un nou ric. Un dia diu asa dona: li pots donar coses, que és tanbon homo... Un dia arriba a ca seva i metroba sa dona i s'indigent en es llit. Peròquè es això? Te vaig dir que li donassiscoses: unes sabates, una jaqueta, però...Sí, però també me digueres que li podia dartot lo que jo ja no empleï, o no? M'ha sortit molt curtet, en diré un altre:Dos amics casats, un demana a s'altre: Tuet torbes molt en so fer s'amor? Tard bastantmés en so no fer-ho.

Tertúlia de cafè 22 (90)

Joan Roig

Pluja en el terme municipal

Sa Fontpella 73,3 mmSes Planes 78 mmSon Costes 47 mmSon Sureda 48 mmSon Roca 48 mmDepuradora 49 mmSon Carrió 40,1 mmCala Millor 33,6 mmSon Vives 49 mm

Bones, som en Mateu Rigo.A partir d'aquest mes miraré de seguir lafeina que durant tants d'anys ha fet enXesc. Esper que no el trobau a faltar, ja quejo mirare de fer-ho lo millor posible.Salutacions i fins al mes que ve.

Cel serè 9Cel variable 13Cel cobert 8Tempestes 5

El temps d'abril 23 (91)

Nota de la redacció

Després de gairebé 40 anys de pu-blicar la informació meteorològica,en Xesc considera que li ha arribatl'hora de passar la tasca a un jove,per la qual cosa a partir d'aquestmes l'encarregat del temps serà enMateu Rigo, a qui desitjam sort.En Xesc va publicar, el 1973, els li-tres de pluja que havien caigut enel poble des del 1967 i pel febrer de1983 va repetir la informació actua-litzada. Pel gener i el desembre de1985 va publicar articles relacio-nats amb la meteorologia local i apartir del gener de 1987 va començara publicar mensualment la informa-ció del temps a Flor de Card.Des d'aquí volem donar-li les grà-cies per aquests 27 anys de dedica-ció, al temps que li oferim les pàgi-nes de la revista per qualsevol opi-nió o informació que hi vulgui po-sar.

Els treballadors d'aquest Ajuntament quesecundaren la vaga el dia 29 de març de2012 i seguint la iniciativa d'altres orga-nismes: Pep Tous Terrassa, Berta BestardFont, Francisca Caldentey Roig, IsabelNicolau Mesquida, Maria del Refugi MayolVidal, Maria Magdalena Brunet Riera, JoanToni Salas Rotger, Pere Josep SantandreuBrunet, Juan Manuel Moreno Llobera,Mateu Girart Galmés i Pep Massanet Su-reda.

DEMANEN:

1.Que l' import pressupostari salarial es-talviat a conseqüència dels treballadorsque secundaren la vaga general de dia 29de març de 2012, sia abonat a l'entitat Estelde Llevant (Manacor).

2.Que ens trametin una còpia de l'ingrés.

Tomàs Martínez

FA QUARANTA ANYSAbril de 1972

Revista número 3. Entrevista al batle delmunicipi. M'ha cridat l'atenció la següentpregunta i resposta: "¿Qué tiempo dura elcargo de Alcalde? La duración es indefiniday mi cargo está siempre a disposición delExcmo. Sr. Gobernador Civil". En Francoencara era viu i no havia arribat la demo-cràcia. Amb motiu de la festa del llibre es feiauna crida a tots els lectors de la revista persi tenien llibres que poguessin omplir lesprestatgeries de la biblioteca del Club Card.

FA TRENTA ANYSAbril de 1982

Revista número 69. Guillem Pont feia unrecompte dels deu anys de Flor de Card.

La Federació d'associacions de pares d'a-lumnes de col·legis estatals de Mallorcadonava a conèixer quines eren les funcionsi activitats de les associacions. Eren mo-ments de molta participació. A la secció "Batec" s'anunciava que eldia 5 de març, a sa Rectoria, hi havia hagutuna conferència titulada: "Amb quina llen-gua convé començar l'ensenyament". Esveu que no hi ha temps que no torn.

FA VINT ANYSAbril de 1992

Revista número 182. L'editorial de larevista es titulava "Crisi", però no es trac-tava d'una crisi econòmica com la que patimara. El títol feia referència a la crisi de l'equipde govern. Crisi municipal que acabava ambun pacte que no havia arribat a l'any dedurada. A les pàgines centrals de la revista,n'Ignasi Umbert parlava del mateix tema enun article titulat "El pacte: les claus d'unaruptura anunciada".

FA DEU ANYSAbril de 2002

Revista número 292. A la portada lesfotografies de l'acte de celebració del XXX

Dèiem 24 (92)

aniversari de Flor de Card. Dos actors delTeatre Sans, amb una projecció de diapo-sitives i música de l'època havien esce-nificat una recordança dels canvis que hatengut el municipi de Sant Llorenç durantels darrers trenta anys. A les pàgines inte-riors, Ignasi Umbert feia la crònica del trentèaniversari de la revista. Bartomeu Matamalas i Josep Alba havienfestejat la festa del llibre amb unaconferència sobre els Beatles. Josep Cortès recordava els jocs de lesnines, un article molt ben documentat -lamemòria és la millor documentalista- ondescrivia els jocs de nines de la nostra in-fantesa: piso, agulles, la corda, cinc ma-quets, pilota, figuretes, ... Quins records! Antoni Sansó encetava una sèrie d'arti-cles per denunciar la injustícia que s'haviacomès en l'adjudicació de la platja de saComa. La reflexió venia a compte d'unasentència del Tribunal Constitucional queratificava una sentència del Suprem i donavala raó al Ministeri d'Obres Públiques sobrela legalitat de la concessió de la platja de saComa. Ignasi Umbert anunciava que s'haviaadjudicat l'estudi de viabilitat de la posadaen marxa de la línia del tren Manacor-CalaRajada. Fa deu anys !!!

Nota de premsa