flor de cardSant Llorenç des Cardassar * Maig del 2006 * núm. 337

* Notes històriques sobre gitanos i estrangers a Mallorca* Ses Tortugues, una finca de la banda de Balafi propietat d'estrangers* Entrevista a Mateu Munar, ex-entrenador del Cardassar* Dos humoristes a les Vetlades del Molí d'en Bou* L'ús de la llengua catalana a IB3 televisió, un estudi de Gabriel Bibiloni* Records de la Guerra Civil, per Pedro Galmés* El PSM i el Bloc, per Miquel López Crespí* Les seccions habituals

-Església-Espipellades-Lliçons de coses-Tertúlia de cafè-Des del meu racó-Esports-El temps-Pàgina infantil-Art-Demografia-Filosofia-E.L.A.

12345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789

Editorial 2 (114)

Flor de CardRevista d'informació general de Sant Llorenç desCardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@wanadoo.esTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Maigl del 2006Número 337Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem SolerIgnasi Umbert

Col·laboren

Josep Cortès Montseriu PortadaEspipellades 10Antoni Pinxo 11Tal dia com avui 16

Ramon Rosselló Història 3Galmés/Pont Ses Tortugues 4Ignasi Umbert Marcial Maciel 5

Esports 20Resultats del Cardassar 31

Pau Quina Mateu Munar 6Més enllà del batiport 28

Guillem Pont Cavaller i Arboledas 8Lliçons de coses 24

Maria Bel Pont Biblioteca 11Plataforma Transport escolar 12Gabriel Bibiloni El català a IB3 13Plataforma Més televisió en català 16Margalida Fiol Pàgina infantil 18Antoni Sansó Karel Appel 19Bernat Llorer Bàsquet 20Nicolau/Simonet Demografia 21Crom el Nòrdic Filosofia 22Bàrbara Mesquida Poesia 23Joan Roig Tertúlia de cafè 25Miquel Jordan E.L.A. 26Xesc Umbert El temps de maig 27Miquel López Crespí El PSM i el Bloc 29Pedro Galmés La Guerra Civil 30Tomàs Martínez La lluna 32Bel Nicolau Comptabilitat

Distribució

Nota

Els articles apareguts en aquesta revista ex-pressen l'opinió dels seus propis autors.

Creixement

A diferència del que fins ara havia passat a Sant Llorenç, sipegam un cop d'ull a les foranes dels pobles veïnats veurem ques'ha disparat la construcció de blocs de pisos. Capdepera, Artà,Son Servera i no en parlem de Manacor comencen a estar plensd'edificis per acollir la gran demanda d'habitatge que ha provocatla massiva arribada d'immigrants espanyols i estrangers.

Sant Llorenç, fins ara, sembla que no havia seguit el mateixcamí, ja que l'únic bloc de pisos que hi havia era el de la zona delMolí d'en Bou i no va resultar fàcil acabar de vendre tots els apar-taments. Això, segons la nostra opinió, en principi no es podiaconsiderar negatiu, ja que si bé és ver que el creixement econòmicde Mallorca se sol mesurar segons el volum del turisme i de laconstrucció, també ho és que cal preservar alguns indrets de lainevitable massificació que ens envaeix.

Palma i les zones costaneres del sud de l'illa eren, fins ara,els indrets on es concentrava la major part de la construcció, pe-rò amb les noves autopistes i autovies sembla segur que el cinturó-dormitori de Ciutat -que només s'allunyava alguns quilòmetresde la capital- a partir d'ara s'estendrà de cada vegada més finsals voltants d'Algaida i Montuïri, o per ventura més enfora, confor-mant el que se sospitava: que d'aquí a poques dècades pràc-ticament tota Mallorca serà urbana exceptuant la Serra de Tra-muntana.

En els tres paràgrafs anteriors surt l'expressió fins ara i noés per casualitat, ja que, d'una banda, tenim que a la sortida delpoble anant cap a ses Planes s'està construint un nou bloc d'a-partaments i tenim notícies que n'hi ha un altre en projecte peraquells mateixos indrets. D'altra banda, segons una informaciópublicada al Diario de Mallorca del 3 de juny, Sant Llorenç és,darrera Manacor, el poble de la contrada que més vivendes vavisar durant l'any 2004, circumstància que pot fer canviar la situa-ció que fins ara s'havia mantingut.

Si a tot això hi afegim que de cada vegada resulta mésdifícil trobar cases per llogar o vendre dins el poble, haurem deconvenir que, prest o tard, Sant Llorenç no serà una excepció enel panorama urbanístic i social de l'illa. De com sapiguem respectarl'entorn i acollir els nous veïns, amb un mestissatge i una multi-culturalitat enriquidors però també sense perdre la nostra identitati el nostre paisatge, dependrà que la nova situació es converteixien un avantatge o en un problema.

Tenen la paraula els polítics.

Història 3 (115)

Notes sobre gitanos i estrangers a Mallorca (II) Ramon Rosselló

A nivell esta-tal, sens dubteMaria Helena Sán-chez Ortega ésl'autora que ofe-reix més docu-mentació referentals gitanos en elseu llibre publicata Madrid l 'any

1977, titulat Documentación selectasobre la situación de los gitanos es-pañoles en el siglo XVIII, llibre on re-produeix diverses pragmàtiques reials,legislació i informes sobre la societatgitana.

La mateixa autora, en el seu lli-bre publicat a Madrid l'any 1988, titulatLa Inquisición y los gitanos, anomenaels casos coneguts (per l'autora) refe-rents als gitanos que tingueren topadaamb els tribunals de la Inquisició enels distints regnes d'Espanya. Però enel cas de Mallorca no fa cap aportaciónova ja que es limita a reproduir elspocs casos esmentats i publicats perLlorenç Pérez, Lleonard Muntaner i Ma-teu Colom, en el llibre-revista: El tribu-nal de la Inquisición en Mallorca. Rela-ciones de causas de 1578 a 1806(1986).

Segons la documentació conser-vada en els nostres arxius, sembla queels primers gitanos arribaren a Mallorcaen la segona meitat del segle XVI,procedents de València o de Catalunya.

El mes de novembre de 1596, ladona Sebastiana Maldonado, gitana,muller de Francesc Bustamante, ferreri gitano, natural de Russafa, de Valèn-cia, de 20 anys d'edat, tingué topadaamb el tribunal del Sant Ofici de laInquisició de Mallorca perquè "diciendola buenaventura mezclaba cosas sa-gradas con profanas supresticiosamen-te". Havia d'oir una missa, en formade penitent, en la capella del secretdel Sant Ofici. (Lorenzo Pérez Martínez,Relaciones de causas de Fe de laInquisición de Mallorca, en "FontesRerum Balearium", II 1978, p. 207).

Referent a aquest matrimoni, talvegada es tracta d'una família establer-ta a Felanitx, ja que en el llibre de

Baptismes de l'església parroquial (avuiconservat a l'Arxiu Diocesà de Mallorca)s'hi va registrar, dia 12 de gener de1598, el bateig de Francina, filla deFrancesc Bustamante i de Sebastiana,gitanos. "Lo matex die baptizà lo ditRector una filla per nom Francina Elvira,lo pare Francisco Fustamante, guitano,la mare Sebastiana, també guitana; pa-drí Miquel Vaquer, padrina Miquela,muller de Gabriel Ballester".

El mes de desembre de 1598, ladona Francina, muller de Sebastià Mal-donado, gitano, natural de la vila deLedesma, resident en Mallorca, tinguétopada amb el tribunal del Sant Oficide la Inquisició "porque fue acusadaque por sacar dineros decía ciertas ora-ciones mezclando muchas cosas de su-perstición que fue calificado de muysospechoso de pacto expreso o tácitocon el demonio". Havia de fer penitèn-cia pública en l'església de Sant Miquel,de Ciutat, i després desterrada delRegne de Mallorca perpètuament. (Pé-rez, id, p. 213).

Dia 22 de juny de 1606, la donaCatalina Maldonado, gitana valenciana,natural de Russafa, de 18 anys d'edat,cristiana de natura, tingué la primeraaudiència davant el tribunal de la In-quisició de Mallorca. "Fue testificadapor dos testigos contestes mugeres launa mayor y la otra menor de 25 años,que vinieron espontaneamente y di-xeron que hablando la dicha gitana auna de las dichas mugeres la dixo quepor medio de ciertas palabras y oracio-nes sabía la ventura de la dicha muger,y que para decir la ventura y se casaríacon un moço que la festeaba y servía;la dixo que por fuerça había menesteralguna cosa de oro y plata de la dichamuger y la tomó un anillo que traya enun dedo y la pidió una toca y un estadalde cera blanca y dándoselo tomó unpoco de cera e hiço una pastilla comodel tamaño de dos maravedís y la pusoen la mano derecha de la dicha mugery sacó del pecho un cañón pequeño enque traya unos palillos muy chicos ydelgados y hincó uno dellos en la dichacera y dixo a la dicha muger que leparecía que no era bien sortada y que

si aquella cera rodaba sin tocar a ellosería desgraciada y sino rodaba seríadichosa y se casaría antes de un mescon el dicho moço que la festeaba yservía, y que lugo había tomado unpoco de agua y con su mano hechabagotas della sobre la dicha cera y sobrela mano de la dicha muger en formade cruz, sanctiguándolo y nombrandomuchas veces a Nuestro Señor y aNuestra Señora y a otros sanctos, y quelugo rodó la dicha cera un poco por ladicha mano y que luego la dicha gitanala tomó con el estadal y toca y anillo ydixo que para otro día que pensabahacer diligencia para que el dicho moçoque la festeaba y servía se casase conella dentro de un mes, tuviese apareja-do alguna cosa de oro y plata y unosgranos de trigo y otros de sal y aguabendita y pan bendito". La sentènciadictà que havia de sortir amb les insíg-nies de bruixa i desterrada de Mallorcadurant tota la seva vida, la qual sen-tència fou executada dia 4 d'agost delsobredit any 1606.

Isabel Graciana fou una altragitana, natural d'Inca, que també foupenitenciada el mateix dia, acusada defer bruixeries supersticioses per motiusamorosos. El tribunal de la Inquisicióva considerar "que se debía cargar unpoco la mano a estas gitanas por es-carmiento a las demás de que suelehaber mucho abuso en este Reyno".(Id, p. 362-364).

El mes de febrer de 1608, eltribunal del Sant Ofici dictava sentènciacontra Joanot Rosselló, oriünd del poblede Sant Joan però habitador de Fela-nitx, pastor de bestiar, perquè havia ditque els homes fadrins i viudos no peca-ven si tenien relacions carnals amb do-nes. L'acusació tenia l'origen en unaconversa que va mantenir amb duesdones estant en una caseta de certapossessió on es comentà que a Felanitx"había unas gitanas con las quales tra-taban carnalmente algunos moços ydiciendo las dichas dos mugeres quehacían mal en ir a ellas, el dicho JuanotRosselló dixo que los moços bien podíanir porque no peccaban en tener quentacarnal con ellas". (Id, p. 599).

Aquest mes sortim una mica dela norma que ens vàrem proposar quancomençàrem a fer aquesta pàgina ti-tulada "enrevoltant Sant Llorenç". Enprincipi decidirem que les cases que ha-víem de visitar havien de tenir un mínimde 100 anys, i així ha estat fins aquestmes, en què hem decidit visitar unacasa dins la zona anomenada Balafi. Elfet de no haver parlat de cap casa d'a-quest paratge, haver conegut un matri-moni alemany -na Brigitte i en Dieter-,a rel d'una exposició de pintura que ellava fer a la sala d'exposicions de Sa Nos-tra el mes d'abril i també una convidadamolt sincera de part seva perquè cone-guèsim on era casa seva, ens va acabarde decidir i dedicar-los la nostra pàgina.

Na Brigitte i en Dieter varen viure

a Alemanya (Düsseldorf) fins l'any2004, i quan la seva casa de Balafi vaestar acabada i ells hagueren acabatla vida laboral a Alemanya es trasllada-ren a viure al nostre terme. En Dieterés jutge i feia feina a un Tribunal Regio-nal de Düsseldorf i na Brigitte es dedi-cava a l'ensenyança secundària, ja queva estudiar Filologia Germànica i Cièn-cies de l'Art. L'afició per la pintura li vede quan era nina, però la seva primeraexposició no va ser fins l'any 1991 aDüsseldorf. A part de Alemanya també

ha exposat la seva obra a Mallorca,concretament a Son Servera, Artà i SantLlorenç. Va ampliar els seus estudisd'art als EEUU, a l'School of the Art Ins-titute de Chicago, amb Michiko Itatanii també al sud de França amb ArthurLanglet, deixeble de Leger. Es sòcia del'associació d'artistes de Düsseldorf"Malkasten".

L'any 1961 en Dieter va anar aFormentera a estudiar Filosofia duranttres mesos i els tres anys següents varepetir aquesta estada a la petita illaels mateixos mesos. Després d'uns anysva recórrer la península amb tren, i mésendavant anaren de vacances a For-mentera, durant aquests dies feren lavolta a Mallorca amb un veler, va esserquan conegueren Mallorca per primeravegada, per tant ja fa molts d'anys queconeixen la nostra terra.

Va passar el temps i decidirencomprar una finca fora d'Alemanya.Dubtaven entre Mallorca i el sud deFrança, anaren de vacances a les IllesCanàries i va esser durant el vol de tor-nada a casa seva quan es decidiren queper tenir la platja i la muntanya a prophavien de triar Mallorca. No tenienpreferencia per cap poble o zona con-creta però l'anunci a una revista ale-manya de la venda de dues quarteradesa Balafi de Sant Llorenç des Cardassar

Enrevoltant Sant Llorenç 4 (116)

Balafi (Ses Tortugues) Antònia Galmés i Aina Pont

va fer que anassin a agafar un billet elmateix dia i visitar aquesta zona. Unavegada haver vist la finca, comprovatque eren dues quarterades, (era el quenecessitaven per construir-hi) decidirencomprar-la i ja fa més d'un any que vi-uen a la seva casa de Balafi. Com quea la finca hi havia tortugues i sempreen veien qualcuna, decidiren que, a partde Balafi, la finca també es diria "SesTortugues".

La construcció de la casa és ma-

llorquina, han utilitzatmaterials antics ivells, com són biguesi maresos; les fines-tres són petites i lesparets de pedra, estàben integrada dins elpaisatge i hem de dirque han respectatmolt l'arquitecturamallorquina.

Na Brigitte hité el seu estudi i unapetita sala per mos-trar la seva obra, elsdefores de la casa te-nen uns quants reconets ben agra-dables, tant la zona de la piscina, comla terrassa i l'entrada.

Na Brigitte s'entreté amb la sevapintura i la casa i en Dieter amb el jardíi els arbres, han respectat tots els ar-bres que hi havia i n'han sembrat denous. En Dieter a l'estiu cull les ametllescom un mallorquí més i està encantatamb les figueres, vol aprende a con-

servar les figues i fer confitures, tenenamics alemanys però encara no en te-nen gaire al poble i us asseguram quees mereixen tenir-ne perquè són moltagradables.

Brigitte, Dieter, per qualsevol co-sa, ja sabeu on trobar-nos. Salut.

www.brigitte-e-dengler.de971 826751 i 676 890682

Enrevoltant Sant Llorenç 5 (117)

Poc abans que morís el PapaJoan Pau II, en aquesta mateixa revis-ta parlàvem d'alguns dels abusos se-xuals que s'han comès, i es cometen,en el si de l'Església Catòlica, i tambépossiblement en altres religions. Algunslectors ens varen expressar el seu re-buig per l'article, adduint que no erapossible que gent que representavaDéu pogués fer aquestes coses; no sési ho deien perquè realment ho creienaixí o feien es colló i es giraven a l'altrapart i feien de no tèmer-se'n.

Però vet-aquí que el passat dia

20 de maig tots el mitjans de comuni-cació es fan ressò de l'anunci que fa elVaticà sobre els càstigs que Benet XVIdóna al fundador del Legionaris de Crist-possiblement la branca més dretanadel catolicisme-, Marcial Maciel, per lesacusacions d'abusos sexuals a semina-ristes de la congregació per ell fundada,apartant-lo del ministeri sacerdotalpúblic.

Aquesta notícia, per una part ensalegra, perquè ens demostra que elPapa Benet XVI no és Joan Pau II iquasi la majoria dels seus predecesors,que quan tenien coneixement de fetscom aquest es limitaven a canviar deparròquia el responsable. Benet XVI,com ja havia anunciat, pareix que voltallar d'arrel aquestes coses i que elsfeligresos en tinguin coneixement i quevagin alerta, en lloc d'amagar els casosperquè aquests sacerdots segueixinobrant d'aquesta manera.

Això no vol dir que estigui en

contra dels homosexuals, més bé elcontrari: tota persona té el seu dret amanifestar-se i a tenir l'opció sexualque més li agradi, sempre que no supo-si obligar altres persones a tenir lesmateixes opcions. Però el que és inac-ceptable és que persones amb l'auto-ritat que el sacrament sacerdotal elsha revestit puguin abusar de joves que,pel que representen aquestes perso-nes, callen una vegada i una altra, sen-se que aquests fets surtin a llum, i quanho fan, molts d'aquest joves ja hanperdut la fe. Per tant, cal alegrar-nosde la nova actitud que en aquestaspecte ha tingut, i pareix que tindrà,el Papa Benet XVI. Era hora que la nos-tra Església comencés a obrir armaris ique els fidels sapiguem qui són elshipòcrites que damunt les trones predi-quen una cosa i dins les sagristies, oDéu sap on, en fan una altra.

Ignasi Umbert

Marcial Maciel, sacerdot i fundador dels Legionaris de Crist, és castigatpel Papa i apartat de les activitats públiques del seu ministeri

A continuació us presentam l'en-trevista que ens dedicà en Mateu Munardesprés d'haver anunciat que abando-naria la disciplina del Cardassar. Peròabans d'entrar-hi de ple, seria acon-sellable fer un repàs a la seva llargatrajectòria esportiva. D'en Mateu caldestacar la seva etapa com a jugadordel Manacor, equip en el qual debutà aTercera Divisió amb només quinze anys.Desgraciadament, es lesionà greumentun genoll i les seves perspectives defutur es veren un poc truncades. Detotes maneres, arribà a jugar en dife-rents equips de les rodalies, com aral'Artà, el Margalidà, el Felanitx o el ma-teix Cardassar. Una vegada retirat, ini-cià una nova etapa com a entrenador.Va estar cinc anys dirigint el futbol basede Sant Llorenç i sis al capdavant delsmenuts de Manacor. Després d'aques-tes grates experiències decidí fer el bota les categories superiors i és quanaconseguí entrenar a l'elit el Manacori el Cardassar. Ara ha donat per acaba-da una etapa al Cardassar realment bo-na (deixar l'equip entre els deu primersde Preferent durant dos anys no estàgens malament, sobretot si tenim encompte que els jugadors no cobren ique la majoria són del terme muni-cipal).

Estàs content amb la tempo-rada realitzada o esperaves fer lli-gueta d'ascens?

Estic content perquè el nostreobjectiu sempre és quedar el més en-davant possible i hem quedat en unamolt bona posició. A més, cal tenir encompte les nombroses baixes que hemtengut. Al final pens que les expecta-tives s'han complit.

Vols dir que l'objectiu de la

temporada no era fer lligueta?No, el nostre objectiu senzilla-

ment era quedar el més amunt possiblei, si es podia jugar la lligueta, es jugava.Però no era una obligació. L'obligacióera mantenir la categoria, però és clarque tot el que vingués després erabenvingut.

Durant una temporada sem-pre hi ha moments difícils i el Car-dassar no n'ha estat una excepció.Ens podries dir quin ha estat real-ment el moment més mal de tra-vessar?

Jo crec que va ser els mesos denovembre i desembre, durant els qualsvam tenir molts de lesionats i vam ha-ver de recórrer a molts de jugadors ju-venils. Es van lesionar jugadors impor-tants com en Joan Riera, en Joan Llinàs,en Juanillo, en Toni Soler, en MiquelSancho... mig equip quasi.

I en qualcun d'aquests mo-ments difícils vas pensar a dimitir?

No. Jo sóc un entrenador quemai pensa a dimitir. Dels jugadors quetenc, intent treure el màxim profit pos-sible i res més. De fet, ni tan sols vaigdemanar cap reforç a la directiva quanvam patir aquesta plaga de lesions.

L'equip no ha acusat certa ir-regularitat?

Sí, però això és una cosa quesempre passa als equips de futbol. Amés, repeteixo que hem tengut molteslesions que, vulguis o no, afecten lamarxa de l'equip.

Al final l'equip va estar apunt de classificar-se per a la lli-gueta d'ascens, però un final detemporada nefast ho va impedir.Què penses que ha faltat per acon-seguir-ho?

Jo pens que l'equip no estava apunt per fer aquests partits tan deci-sius, ja que els mesos de novembre idesembre és quan els equips es posenfísicament a punt per aguantar l'abril iel maig, i nosaltres no vam poder fer-ho perquè teníem una plaga de lesions.De fet, érem dotze o tretze a cada en-trenament. I això ens ha afectat en eltram final de lliga.

I no has trobat a faltar més

encert davant porteria?La falta de gol sempre és una

tara que ha tengut el Cardassar i en-guany no ha estat una excepció. El quemés greu em sap d'això és que peraquest motiu ens ha costat molt gua-nyar partits dins ca nostra. De fet, elmeu objectiu enguany era guanyar méspartits en es Moleter i no ha estat pos-sible. És una petita espina que no m'hepogut llevar.

Molts han criticat el teu sis-tema de rotacions en una catego-ria com Preferent. Com el justifica-ries?

La veritat és que l'any passatvaig fer moltes rotacions, però enguanyquasi no n'he pogut fer a causa de leslesions o de jugadors que eren deviatge.

Un dels casos més sorpre-nents, vist des de fora, va ser eld'en Joan Sancho, ja que va fitxari després d'un mes ja se'n tornavaanar. Com s'explica això?

Perquè se'n va anar no ho sé -crec que per motius laborals- però elque sí sé és que em va saber molt degreu la seva marxa, ja que els jugadorsjoves aprenien molt devora ell. És ungran jugador que organitza molt bél'equip, dóna ànims, té un caràcter gua-nyador... realment la seva marxa va serun cop dur.

Hi ha hagut molts joves delfutbol base que han jugat durantla temporada. Ets un entrenadorque sempre aposta pel planter?

És clar que els jugadors joves nopoden jugar sempre de titulars, peròsí és necessari que agafin minuts. Aixòés com una cadena: si els joves de l'e-quip participen durant la temporada,els jugadors de les categories inferiorsjuguen amb més il·lusió perquè veuenpossible fer el bot algun dia.

Respecte al futbol base delCardassar, els presagies un bonfutur?

Sí. Tots els joves de l'equip m'hanassegurat que l'any que ve continuaranjugant i els dos o tres joves que pugende categoria apunten bones maneres,encara que cal tenir en compte que no

Entrevista 6 (118)

Mateu Munar, ex-entrenador del Cardassar Pau Quina

és el mateix jugar amb gent de la tevaedat que fer-ho amb majors. A vegadesel bot és dur. De totes maneres, el futurapunta bé.

De tots els jugadors del plan-ter, quins tan sorprès més grata-ment?

Jo diria que els dos fitxatges quevam fer per suplir les baixes de l'anypassat: en Sion i en Miquel Miquel. Idels joves, destacaria en Torreblanca,que ha demostrat ser un gran xutadorde faltes.

I de la mateixa manera, quino ha complit amb les expecta-tives que tu t'havies creat?

Possiblement aquests jugadorsque han anat tant de viatge, perquè,encara que no cobris, quan et compro-mets amb algun equip has de ser mésseriós.

I de la directiva n'estàs sa-tisfet?

Sí, sí. Sempre n'hi haurà algunsque t'aniran més a favor i altres queno, però això és normal. En general,no em puc queixar.

EL FUTUR

Ja sabem que marxes. Arafalta saber-ne els motius.

Ja fa cinc anys que entrén aquí,durant els quals he estat coordinador,

he entrenat a Tercera, el futbol base, ifinalment a Preferent. Fa bastant detemps, idò, que som per aquí i, tantper mi com per als jugadors, és bene-ficiós que marxi. Es pot dir que haacabat un cicle.

I a darrere tot això no hi hacap oferta de cara a l'any que ve?

No, tot el contrari. L'únic equipque m'ha fet una oferta ha estat el Car-dassar, el qual em va demanar per con-tinuar un any més i jo vaig contestarque no, perquè, com he dit abans,consider que ha acabat un cicle.

Però deus tenir algun pla defutur?

Entrevista 7 (119)

La meva intenció és entrenar aRegional, a Tercera o, fins i tot, als Ju-venils, ja que això d'al·lots ja és unaetapa que he experimentat i, per ara,no m'interessa tornar-hi. Però oferta enconcret no en tenc ni una.

I sense tu creus que l'equipfuncionarà igual?

Sense cap tipus de dubte. Ambmi o sense mi els jugadors sempre do-naran el màxim i l'entrenador que vén-gui els sabrà treure profit. Fins i totesper que millorin el paper que hemfet enguany.

I de les dues temporadesamb què et quedaries com a recordmés grat?

Amb la lligueta de l'any passat.I com a record més ingrat?Amb els arbitratges, tant d'en-

guany com de l'any passat, però so-bretot de l'any passat durant la lliguetad'ascens, ja que ens van perjudicarmolt.

Per acabar, voldries afegirres més?

Sí. Voldria destacar la feina queha fet en "Gento" durant aquests dosanys en què m'ha ajudat a dur l'equip.Sense ell, les coses no haguessin anattan bé.

I fins aquí hem arribat estimatslectors. En una altra ocasió ja publi-carem una altra entrevista d'algun per-sonatge de l'esport llorencí. Des d'aquívolem acomiadar en Mateu Munar i de-sitjar-li sort en el seu futur equip.

a.- Introducció

Felip: Jo trob que hauriem de fer unavetlada d'humor. Encara no n'hem fetacap.Jo: En conec un que ho podria fer bé,es qui fa lo des Club des Diari deMallorca, parlaré amb ell.(Telèfon): Pep, mira cada dos mesosfeim una vetlada en es Molí de'n Bou ihem pensat que si volguéssiu venirsense cobrar res, podríem fer una vet-lada d'humor amb voltros. No es tractade fer res d'especial, repetir allò queja feis en es diariPep: Ah! Bé pot estar bé. Per jo capinconvenient, en parlaré amb enLluís...- I per quan seria això?Jo.- En divendres, pots triar pel março a principis de maig...Pep.- Uei!, no ara pes març no somper aquí, setmana blanca..., haurà deser pes maig.- Sí, anirà bé, a finals d'abril en par-lam"

(Passa temps, amb en Pep ens uneixuna coneixença una mica singular: tre-ballam a la mateixa empresa, vamcompartir, fa anys, curolles relatives aprocessos de qualitat. I la seva esposa,na Joana, llavors joveníssima metgessade son Dureta, ens ajudà emocional-ment i animava a afrontar amb norma-litat el problema de salut de na Cons-tança.)

Jo.- Qui és es teu company?Pep- En Lluís? És metge, casat amb unaregidora de s'Ajuntament de Palma.Te'n recordes d'Ossifar, idò era un delsseus components...

Jo.- Pep, com vos anirà dia 5 de maigPep.- Be, d'entrada cap problema. Jaconcretarem...Jo.- Pep dia 5 i ha sa torrada a sonCarrió. Ho hauríem de canviar, comanirà dia 19? Quants en vendreu?Pep.- Et dic coses- Cap problema. Ens vendrem quatre.

Hem vist un ranking de restaurants iestà bé això!- On mos veim? I a quina hora?Jo.- Mos porem veure devers les nouen el mateix restaurant

(Tenc un retall a l'agenda per recordar-me'n: una fotografia d'en Pep (el microde bolla sembla una perilla) i en Lluísambdós de front obert, amb entrades,sota un títol bel il·lustratiu: "Club del'humor. Cròniques d'actualitat terapèu-tiques. Reflexions extraordinàries de

dos ordinaris i a l'inrevés"

(Uei. Hauré de preparar una mica depresentació.Veiam que diu el Google "Pep Cavaller",res. "Luis Arboleda" un caramull decoses de per devers Bolivia... "LuisArboledas", ara sí... Madrileny. Metged'empresa (2003), presenta xerradescom "Diferentes perpectivas sobre elacoso moral.Cofundador d'Ossifar -el recordau?, lacasetadellucmajó-. Set discos d'ironiarevulsivaMembre del comitè local de Palma-Ponent del PSOE. Responsable de lasecretaria d'Innovació.En un article que vaig poder ullar po-sava 9 exemples que qüestionaven, deforma argumentada, la contundènciade la llei en relació a les còpies piratesde CD's.

Dits al teclat i... el de sempre: agraï-ments, gent desinteressada i social-ment compromesa, visions de la rea-

litat, interpretacions... res no és ca-sual... i altres idees.Au a mamar! Sempre don voltes al ma-teix. He de fer una cosa diferent!Mir la revista. Aquest mes fa sis anysque vam començar. Trenta-dues o tresxerrades... començ a redactar això quehe llegit

b.- Entrevista (virtual)

Com se vos va passar pel cap defer un suposat telediari informal?D'informal res. És s'únic telediari ques'hauria de fer. Ets altres sí que hosón d'informals. Domés diuen men-tides.

Quines motivacions hi ha al dar-rera?Riure, riure... i també riure.

Com va arribar l'aparellament?Quan mos varem conèixer varem in-tentar tenir una relació més sexual,però no mos va agradar molt… Mosagradaven més ses dones. De fet, éslo únic que mos agrada. Això i dir

dolls.

Com vos repartiu els rols?Bé. En Pep s'ha quedat amb so Rolls ien Luis amb so Bentley.

Que aporta cada un de vosaltres?Lluís aporta fonamentalment es cabells.I queden pocs. Pep és un home ambmolt de crèdit, tothom ho sap això.

Per què treballau en el CLUB DM ino a la biblioteca de Son Gotleu?Perquè són els que mos ho varen pro-posar, coincidint amb la caiguda de sestorres bessones de Nova York. N'Acebesmos va informar secretament que haviaestat ETA, naturalment.Però en cinc anys no mos ho ha pro-posat ningú més. Bé, va haver una tele-visió que va gravar una de les actua-cions per posar-la un vespre, però va-ren pensar que no, que hi havia sub-vencions que igual desapareixien. I ésque a noltros mos agrada dir-li al paFrancesc i al vi Bielet.

Vetlades en el Molí d'en Bou 8 (120)

En Pep Cavaller i en Luis Arboledas en es Molí d'en Bou

Què vos ho passau de conya quanho preparau, ja es veu. Contau-nosalguna anècdota.Qualque vegada ha comparegut en esclub alguna persona amb la qual mosficàvem, havent de canviar en es darrermoment les frases en les que mos ficà-vem amb la seva vida sexual que, peròuna altra banda, era molt més sana quela seva activitat pública.Com ho preparau?

Asseguts davant una taula, tres ordi-nadors, una botella de whisky i, de ve-gades, rom.

Quin temps empleau?En s'hivern empleam un temps mésfred que en s'estiu.

Seguiu un guió molt detallat... perquè?Per que no tenim memòria. Què haviesdemanat?

Quin procés de selecció de notíciesteniu?Al principi érem molt escrupolosos, araha arribat es moment en què tot mosfa gràcia. En Matas, na Munar, n'Antich,els pesemeros, en Grosske són moltmillors que noltros i qualsevol, en obrirsa boca ja estan diguent dois. Si ex-plotassin la seva vis còmica segur queguanyarien ets doblers menys sospito-sament.

Com triau els personatges a imitari per què?

En funció de què hagin estat notíciesdarrerament. Excepte n'Antich, quesempre diu lo mateix i que si haguessind'esperar que fos notícia no sortiria mai.

Quins són els vostres mestres (ei!,respostes individuals!)A n'en Pep el va inspirar molt el seucap de recursos humans, un tal Pont.A n'en Luis, el hermano Patrocinio, delsMaristes de Chamberí.

Què esperau aconseguir amb lesvostres paròdies?En cinc anys hem aconseguit una se-nalla amb productes de la terra, ambaquest ritme calculam que en 20 o 25anys més mos regalaran un jamón.

Feis humor, critica àcida, comen-taris irònics...?Feim humor irònic àcid. O, des d'unpunt de vista més químic, en lloc decòmic, feim un àcid irònic, de pH moltbaix.

Us heu plantejat alguna vegadaanar més enllà?No, haver anat fins a Sant Llorenç om-ple ses nostres expectatives. Mai hohauríem pensat. És més, si no mos ha-guessin convidat mos hauríem perdutaquest fantàstic circuit desdoblat de totterreny que mos ha regalat na MariaAntònia entre Palma i Sant Llorenç.

Vareu "tocar" en Berlusconi peròno en Busch; el Rei, però no elPapa…Si es tracta de tocar, cap d'aquest mosagrada massa. An el Papa i an en Bushels hem palpat moltes vegades, i atants d'altres: Fidel, Chirac, Franco,Clinton, Bin Laden, i, naturalment, atot es ramat local i nacional.

N'Antich i na Maria Antònia peròno en Matas, Matas... per què?És que mos estam fent del PP. Ambuna senalla cada cinc anys no mos dónaper alimentar els nostres fills. Així que,Visca el Portland, la grava i la tonteria!

c.- Just abans de sopar

LUIS

Mira Pep, vamos a dejar de culear porel jardín por que nos va a ir más justoque la piel de la nariz para colgarnosde hora, que mañana hemos de hacercuatro números grandes antes de decir:Ahora soy por el mundo!

PEP¡Y que no lo es guapo esto! Que le dijea Maria, ven aquí que te rebentaré, yme dio con cucharilla. En el fondo, mesabe grave porque a menudo pierdo elconejo, aunque, ¿qué tiene más?, aho-ra ya bailamos. Y es que si no vas vivo,sabrás lo que es bueno.

LUISTú eres un poca vergüenza. Así novamos ni con ruedas, y a mí no me ha-rás pasar por ojo por que esto sonochos, nueves y cartas que no ligan.Que esto que tú quieres hacer es comohacer rayas en el agua y además hacepardal...

PEPA mí lo que me gusta es tomar la fresca,y ya puedes pegar saltos que nosvamos mañana horabaja.

LUIS¡Ninguna como ésta! ¡Esto es buscar aMaría por la cocina! Mira qué te dic:Voy fuerte...

PEPAhora estás mezclando huevos concaracoles, porque yo sí que estoy másencendido que un misto. Y eso, que losepas, no lo haremos hasta despuésde cabeza de año.

Vetlades en el Molí d'en Bou 9 (121)

LUISMe parece que estamos haciendo loshuevos al suelo y estamos pasando laarada delante del buey. Y tú que medecías que tenia el ombligo para ar-riba... Lo que eres es un bolsas...

PEPEl mundo hará un trueno y yo tengoun hambre que me levanta porque mehas hecho hacer el hígado por la bocay no tienes dos dedos de frente.

LUISDéjame que voy a hacer sábado, quetú eres un manos agujereadas quenunca harás un huevo de dos rojos...Y hablando de huevos, vamonos a ce-nar que estos señores deben estar has-ta los mismos y deben de tener gana.

Guillem Pont

Vetlades en el Molí d'en Bou 10 (122)

Aquella baronesa que té nom de galina -Tita, Tita...- està tota indignada perquèvolen tallar uns arbres des passeig del Prado, i jo trob que té tota sa raó del món.Quan feren es museu Thyssen també en tallaren una quarantena, d'arbres, i ella,que diu que no en sabia res, quan se'n va tèmer va plorar com una Magdalena. Deuser com sa de sa glosa:"Amparito, la Divina, la que iba por las mañanas al templo para rezar.Ella también gime y llora y el llanto la decolora..., pero se vuelve a pintar".

Espipellades Josep Cortès

En Martínez Pujalte i en Zaplana armaren una trifulca de mil dimonis en es Congrésde Diputats perquè es ministre Alonso no volia dimitir, ja que consideraven que eraes culpable de què dos militants des PP haguessin estat tres hores a una comissaria,acusats d'haver agredit en Bono a una manifestació contra es terrorisme.Lo que no he vist encara és que hagin presentat cap petició per a què dimiteixi enBush, que manté retinguts sense judidi un caramull de persones a Guantánamo desde fa una bona partida d'anys, i en condicions molts pitjors que es dos des PP.O són més importants es seus que es musulmans? O no són persones, també?

S'altre dia vaig sentir un comentari per sa ràdio en relació an es referèndum per saindependència de Montenegro, que deia que el considerava un exemple, ja que percanviar es presidents votam, per sebre com hem de gastar es dobbers votam, permodificar ses lleis votam... però per canviar ses fronteres gairebé sempre hem derecórrer a ses garrotades o a ses guerres.I, sense canviar de tema, si tots acceptam sense problemes sa independència despaïsos de l'Est, per què tant d'escàndol amb ses de més aprop? O no tenim dret,noltros, també, a decidir sobre es nostro futur?

Ets americans, en un desinteressat intent per acabar amb so terrorisme internacional,varen desarticular una important cèdula a Iraq, integrada per una família de duesdotzenes de persones, amb homos, dones, nins, nines i vells, i els mataren a tots.Dissortadament dos futurs terroristes de 10 anys aconseguiren salvar-se fent-se esmorts i ara vant dient per tot que ets americans són uns assassins.Aiximateix són desagraïts, aquests punyeteros: els vols salvar i encara t'insulten!

El dia 4 de maig va morir a Palman'Antoni Caldentey, Pinxo, a l'edat de82 anys. Com sigui que, temps enrera,va ocupar un lloc de rellevància dins elmón del futbol a Mallorca, vegem elque publicàrem al llibre C.D. Cardassar:

"Entre els llorencins que han des-tacat fora-poble dins el món futbolísticno podem deixar de citar n'Antoni Cal-dentey, encara que gairebé mai no esposar la camiseta de jugador.

Nascut el 25 de setembre de1923 va alimentar la seva afecció dinsca seva mateix, ja que Cas Pinxo era ellocal social del Cardassar, aleshoresl'únic entreteniment, juntament amb elcinema, que hi havia en el poble. Enaquest casino es respirava un gran am-bient esportiu, fins al punt de ja estarsubscrits a la revista Mundo Deportivo,i sempre hi va veure pilotes de futbol,pissarres, camisetes... i va sentir lesfortes discussions en què els afeccio-nats s'engrescaven. La seva feble com-plexió física -magre, esblanqueït i pocmenjador, surat gairebé únicamentamb cafè amb llet i ensaïmades- va in-fluir ferm en son pare per no deixar-lojugar a futbol ni dedicar-se a l'arbitrat-ge, però no aconseguí apagar el cuquetque el rosegava per dedins. Així,recolzat pel mestre Guillem Galmés,durant uns anys va fer de secretari delclub i, una mica d'amagat, arbitrà moltsde partits. L'única vegada que jugà afutbol fou el 1943, en un torneig entrequatre equips llorencins: els Juvenils,el Descardazar B, les Viejas Glorias il'Escolar.

L'any 1978, vivint a s'Arenal, vatenir ocasió de relacionar-se amb Mi-quel Contestí, i quan aquest fou pro-posat per ocupar la presidència delMallorca se l'endugué de primer vice-president, atret per les dots organitza-tives de n'Antoni. Acceptà l'oferimenten part perquè era un gran seguidordel Mallorca -tenia carnet de soci desde l' any 1962-, i en part per refer-sed'una greu desgràcia familiar (haviaperdut un fill a la Índia). Entre ells dosi alguns altres col·laboradors agafarenl'equip quan es trobava a Tercera Divi-

sió, en una situació crítica, i en quatreanys el situaren a Segona-A, momenten què nomenaren n'Antoni gerent delclub. Després de mantenir-se dos anysmés dins aquesta categoría aconsegui-ren pujar-lo a la Primera Divisió. Elnostre personatge s'encarregaria de lagerència fins el 1985, any en què aban-donà el càrrec.

Durant la seva estada en el Ma-llorca se'n cuidà de la reorganització

Necrològica 11 (123)

Antoni Caldentey Ramis, Pinxo Josep Cortès

de les penyes, revitalitzant, entre d'al-tres, les de Santa Caterina Arrabal,Orient Can Tomeu, a la plaça de sesTortugues, Cala Rajada, Manacor..., icreant-ne de noves: Graderio, Barralet,Son Oliva i moltes més.

El fet de relacionar-se amb elsgrossos, li va permetre conèixer elsdirigents dels altres equips espanyols,ja que va assistir a nombroses reunionsde la Federació Nacional de Futbol enrepresentació del seu president. Espe-cialment notables per a ell són les amis-tats amb Núñez o Cassaus, ja que, amés del Cardassar i el Mallorca, és ungran seguidor del Barça. De fet, col·la-borà amb Santiago Coll en la creacióde la penya d'aquest equip a Ciutat, amés de ser l'impulsor de la de Sant Llo-renc i, recentment, la de Cala Rajada,de la qual n'és president.

A part de tot això fou durant unsanys corresponsal del diari Baleares aSant Llorenc, i gràcies a les seves crò-niques esportives hem pogut esbrinaramb exactitud l'estada del Cardassar ala Tercera Divisió. També col·laboràamb l'Almudaina, sempre amb la signa-tura d'Amajugui, pseudònim compostper les inicials del seu nom, el de la se-va dona i els dels seus dos fills".

Marieta En Avioneta va aterrara la Biblioteca Salvador Galmés, el di-jous 18 de maig, a les 18 hores.

Després d'haver anunciat l'horad'arribada, i amb molta puntualitat, vaaterrar na Marieta juntament amb laseva avioneta, venia de molt lluny imalgrat estar cansada, ens va contarun bon conte: "El rei amb orelles decavall". La biblioteca estava plena denins i d'adults, que escoltaren amb en-tusiasme i silenci.

Una vegada acabat el conte,passaren a la sala gran, per fer untaller sobre el que havien escoltat, vaconsistir en unes orelles de cavall, quepintaren i després enganxaren, per fi-nalment posar-les damunt el cap.

Contacontes a la biblioteca Salvador Galmés

Una vegada acabat el taller, naMarieta va agafar l'avioneta i va partircap a un altre lloc, on possiblementtambé l'esperaven un bon grapat denins per escoltar algún altre conte.

Maria Bel Pont Riera

* La "PLATAFORMA PER UNTRANSPORT ESCOLAR DE QUALITAT IPÚBLIC AL MUNICIPI DE SANT LLO-RENÇ DES CARDASSAR" es vol ferconèixer pel fet de reiterar i aconseguiruna solució per aquells alumnes de bat-xillerat i mòduls, residents al termemunicipal de Sant Llorenç (Sant Llo-renç, Son Carrió, Sa Coma, Cala Millori S'Illot).

* Aquests alumnes s'han dedesplaçar fora del terme, concretamentals municipis d'Artà i Manacor, per acursar aquests estudis i, en no ser obli-gatòria, l'ensenyança no està subjectaa subvenció de cap tipus per la Con-selleria d'Educació i Ciència.

* Que són els propis pares elsqui han de transportar de forma indi-vidual els seus fills o bé haver d'abonara una empresa particular (que és impo-sada, "Aumasa") un import escandalósper poder solventar el tema.

* Una vegada constituïda laPlataforma, i recollides unes mil signa-tures per reivindicar la tasca promo-guda per aquesta, una delegació de laplataforma les va registrar davant l'A-juntament de Sant Llorenç al Batle.

* La Plataforma es va reunir ambel Batle i la Regidora-Delegada d'Edu-cació i Cultura Dolors Sánchez, a lesdependències de l'Ajuntament, ambpresència de la premsa per demanarla involucració de l'Ajuntament ambaquesta problemàtica. El Batle va de-manar a la Plataforma l'espera d'una

El transport escolar, un problema de tots i de totes

setmana, pel fet de la inauguració delbus llançadera a l'estació de Manacor,per poder així donar solució al problemaa través d'aquest servei.

* Vists els itineraris i horaris delservei, que no donen solució al trans-port dels alumnes, mantinguda l'esperaper part de la Plataforma -com es vademanar-, i a la vista de que el Batleno ha fet manifestació de cap tipus, laplataforma ha presentat un escrit da-vant l'Ajuntament, pel que es demanala inserció de la problemàtica del trans-port a la propera sessió plenària ordi-nària.

LLUITA DE LA PLATAFORMA:- Que ens escoltin, que el problema quefa anys i anys és present dins el nostremunicipi, deixi de ser problema per alspares i els alumnes.- Que el fet de no tenir institut propid'ensenyança se-cundària i mòdulsobliga tots els paresa abonar un importescandalós i a mésa emprar l'empresa"Aumasa" imposa-da obligatòriament,que no es del totagradable per alsllorencins.- Que les Admi-nistracions, tantLocal com Autonò-mica, presentin un

MAJOR, 47-SANT LLORENÇ

mod

a en

plata

ita

liana

projecte per a la solució definitiva queaquesta Plataforma planteja.- L'Ajuntament hauria de ser el més in-teressat per aconsguir la solució delconflicte, ja que són els joves del mu-nicipi, el futur del poble, els qui han defer front al problema sense cap tipusd'ajuda. Per aquest motiu la Plataformaha promogut la lluita per així poder aca-bar definitivament amb la problemàtica.- L´educació hauria de ser un dret uni-versal i gratuït per a tothom.123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234

Pedro Joséi les seves manualitats

carrer des PouSant Llorenç

Transport 12 (124)

1. Aquest reportL’objectiu d’aquest estudi és co-

nèixer el tractament i la qualitat de lallengua catalana a IB3 Televisió, la tele-visió pública autonòmica gestionada pelGovern de les Illes Balears. Per a aixòhem enregistrat tota l’emissió d’aquestcanal durant una setmana completa(del 6 al 12 de març de 2006), de les 8del matí fins a l’acabament de les emis-sions (excloent els programes que s’e-meten en repetició durant la nit). Uncop obtingut tot aquest material ha es-tat analitzat acuradament.

És una iniciativa totalment parti-cular, feta amb la intenció de conèixeri fer conèixer als possibles interessatspart de les característiques d’un mitjàde comunicació públic, fet amb els di-ners de tots els ciutadans, que per aixòmateix ha de poder ser objecte d’ava-luació i de crítica objectiva.

2. La programacióLa programació d’una setmana

a IB3 Televisió consisteix en els contin-guts següents (prenem com a referèn-cia la setmana estudiada).

Informatius:-Tres informatius diaris, un el migdia(45 minuts), un el vespre (45 minuts) iun la nit (15 minuts).-Dos informatius de cap de setmana,un el migdia (40 minuts) i un el vespre(30 minuts).

L’ús de la llengua catalana a IB3 Televisió Gabriel Bibiloni

Actualitat general:- Un programa de resum de l’actualitatsetmanal (Set de notícies, 40 minuts).Magazins:-Dos magazins diaris (dies feiners) ambtemes d’actualitat, un de matinal(Balears dematí, 75 minuts) i un altrede vespertí (Balears directe, 45 mi-nuts); i un altre, també diari, de contin-gut més superficial (Tres i més) a lasobretaula, de prop de dues hores.-Un magazín setmanal (Bona nit, Ba-lears, 90 minuts), amb entrevistes i de-bats.

Actualitat específica:-Un programa setmanal d’actualitatagrària (El camp, 30 minuts).-Un programa setmanal d’actualitatturística (L’Ofre, 45 minuts).-Un programa setmanal sobre actualitatparlamentària (Parlament, 30 minuts).-Un programa setmanal sobre les acti-vitats de policies, bombers i cossos si-milars (Factor humà, 30 minuts).-Un programa setmanal sobre hípica(Trot, 20 minuts).

Programes d’entrevistes:-Punt de trobada (90 minuts, setma-nal).-Schwartz & Co. (30 minuts, setmanal),en espanyol.-Mira lo que hay (45 minuts, setmanal),en espanyol.

Divulgació:-Un programa diari (dies feiners) decuina (Sa nostra cuina, 20 minuts)emès el matí i l’horabaixa.-Un programa setmanal sobre proble-mes i comportaments personals, ambun psiquiatre convidat (Així és la vida,60 minuts).-Un programa setmanal de divulgacióde la història de les Illes (Una ulladacap enrere, 30 minuts).-Un programa d’imatges de les Illes(Balears des de l’aire, 30 minuts).-Un programa de divulgació sanitària(Salut i força, 60 minuts).

Infantil:-Dues hores diàries aproximadamentde programació infantil (una hora elmatí i una altra l’horabaixa), feta dedibuixos animats de producció estran-gera doblats al català local i alguns mi-

niespais educatius de producció prò-pia). El seu nom és Mira sa tele.

Dramàtics:-Un programa dramàtic de producciópròpia (Vallterra, 30 minuts) ambientata Mallorca.

Films i sèries:-4 sèries d’emissió diària: Magnum,Hércules, La ley de la bahía, Brujas iXena.-Tres sèries emeses dos dies per setma-na (dissabte i diumenge): Skippy, Lasaventuras de Shirley Holmes i Frecuen-cia 04.-Tres sèries emeses un dia per setmana(diumenge): Paciencia de ángel, Eyesi Doctor en Alaska.(Totes les sèries són de producció es-trangera i doblatge espanyol.)-Durant la setmana analitzada s’hanemès 10 llargmetratges, de produccióestrangera i doblatge espanyol.

Entreteniment:-Un concurs de cançó (Nit d’èxits, 30minuts).-Un programa d’humor, en espanyol(Encastados de la vida, 60 minuts).

Esports:-Dos programes setmanals sobre fut-bol: Temps afegit (50 minuts) i Joc igols (60 minuts).-Un programa setmanal d’actualitat es-portiva (+ q esports, 30 minuts).-Durant la setmana analitzada, retrans-missió de tres partits de futbol.

Religió:-Un programa religiós (Eucarística, 45minuts), amb missa inclosa.

3. Les llengüesIB3 s’ha proclamat sempre una

televisió bilingüe. D’acord amb els nos-tres càlculs, el català ocupa el 57,8%de l’emissió, i el castellà, el 42,2%. Elscaps de setmana l’espanyol té una pre-sència sis punts més alta.

Normalment el català és la llen-gua dels programes de producció prò-pia (incloent els encarregats a produc-tores insulars), amb l’excepció de tresprogrames (l’humorístic Encastados dela vida, i els programes d’entrevistesSwartz & Co. i Mira lo que hay), aquestsdos darrers presentats per dos periodis-

Llengua 13 (125)

tes forans que no parlen català. L’espa-nyol és la llengua que s’ofereix en elsdoblatges de tots els films i sèries.

Aquesta situació vulnera greu-ment l’article 28 de la Llei de normalit-zació lingüística, que diu que “El catalàha de ser la llengua usual en emissoresde ràdio i de televisió i en altres mitjansde comunicació social de titularitat del'Administració Autònoma o sotmesosa la seva gestió.”

Cal dir també que, d’acord ambun conveni signat entre la Generalitatde Catalunya i el Govern de les IllesBalears, IB3 podria tenir accés gratuïta tots els doblatges del fons de la Cor-poració Catalana de Ràdio i Televisió.Els directius d’IB3 han manifestatreiteradament que aquests doblatgesno els interessen.

4. La llengua de la publicitatLa primera dada a destacar és

l’escassetat d’anunciants. De dilluns adivendres hem comptat només 19anunciants, tot i que una part delsanuncis són exhibits reiteradament. Elcap de setmana apareixen 9 anunciantsmés, cosa que fa un total al llarg de lasetmana de 28 anunciants.

Vora l’onze per cent de la publici-tat procedeix d’anunciants de les IllesBalears, mentre que el 89 per centrestant correspon a campanyes de lesgrans empreses que actuen en elmercat publicitari espanyol.

El caràcter bilingüe d’IB3, i so-bretot la insistència en el missatge bi-lingüista, ha provocat que la publicitaten aquest canal sigui aclaparadoramenten espanyol (el 77,6 per cent de la pu-blicitat –computat en temps– davantel 22,4 per cent en català). Si conside-ram la publicitat inserida per anunciantsde les illes, el català ocupa el 65,7 percent, i el castellà, el 34,3; però, coms’ha dit, aquesta publicitat a penes re-presenta l’onze per cent del total. Res-pecte a la publicitat inserida pels anun-ciants del mercat espanyol, el castellàarriba al 83 per cent, tot i que la immen-sa majoria d’aquests anuncis disposend’una versió catalana, que ha estatexhibida per altres canals de televisiócom TV3.

5. La pronunciacióPer a mesurar la qualitat de la

llengua d’IB3 el primer que cal tenir encompte és la dicció dels locutors. Lafonètica és la cara de la llengua, allòque dóna la primera imatge d’aquellaals receptors. Separarem tot el personallocutant en diferents apartats:

Entre els presentadors principalsde programa sembla que hi ha un em-pat númeric entre els qui mostren unadicció totalment correcta i aquells quepresenten una fonètica amb algunaclasse de problema, i, fins i tot, apareixalgun cas isolat de pronunciació desas-trosa. En general, els presentadorsprincipals dels informatius tenen unapronúncia acceptable.

En un segon apartat tenim elsque anomenaríem locutors secundaris:col·laboradors d’informatius que llegei-xen les seves cròniques, col·laboradorsregulars de programes de tipus maga-zín o semblants i locutors que posenveus en off a diversos programes. Hemidentificat i analitzat 90 d’aquestesveus, i podem dir que les que no pre-senten cap vici de pronunciació, és adir les que mostren una pronunciaciócorrecta, representen el 40 per cent (36persones). El 60 per cent restant (54persones) tenen una pronúncia dolentao molt dolenta. El defecte de pronun-ciació més estès és el betacisme (confu-sió de les articulacions dels sons de b ide v), seguit de la ela bleda (articulaciód’aquest so a la manera castellana) iel ieisme de tipus castellà (articulacióde ll com a y consonàntica espanyola).Els locutors amb el vici de la ela bledarepresenten el 60 per cent dels con-siderats en aquest apartat, i els ieistes,al voltant d’un 10 per cent. Altres vicisde dicció, més minoritaris són la no so-norització de les esses finals de paraulaseguides de mot començat en vocal,l’apitxament de x inicial (txerrar), i nomanquen alguns casos de vocalismexava (substitució de la vocal neutra peruna a clara).

Els actors de programes dramà-tics (de fet només n’hi ha un, Vallterra)mostren en general una dicció dolentao molt dolenta. Només n’és una excep-ció el personatge principal de la sèrie ialguna altra veu isolada. Els defectes

són els mateixos assenyalats al parà-graf anterior: ela bleda, ieisme, beta-cisme, apitxament, manca de sonorit-zació de esses i algun altre.

En canvi, cal dir que és magníficala pronúncia dels dobladors de dibuixosanimats, cosa que mostra una feina deselecció de dobladors ben feta.

6. Els accentsIB3 Televisió mostra una plura-

litat d’accents, tant de les diverses illescom d’altres territoris de parla catalana,cosa que creiem del tot encertat.

7. L’estàndard i les formes dia-lectals

El segon element que s’ha deconsiderar és l’adequació de la llenguautilitzada als registres propis dels pro-grames. O, dit més senzillament, l’ús omanca d’ús d’un català ajustat al patrónormatiu i estàndard en els momentsque aquest és requerit. En relació aaquest punt cal distingir els apartatssegüents:a) Els programes de tenor formal, ambtext pre-elaborat i llegit en el tele-prompter (com els informatius, L’Ofre,Una ullada cap enrere, Set de Notícies,El Camp i Parlament) utilitzen un modeladequat i correcte.b) Els presentadors principals de pro-grames de tenor formal però amb con-tingut lingüístic espontani (és a dir quanaquests presentadors improvisen) nosolen utilitzar un model lingüístic ade-quat, sinó excessivament dialectal, toti que alguns (pocs) mostren una certavoluntat i un cert esforç per a situar-seen el punt just.c) Els col·laboradors o locutors secun-daris mostren la mateixa pràctica, engeneral, assenyalada en el punt pre-cedent.d) L’únic programa clarament informal,que es prestaria a un llenguatge méslaxament dialectal, Encastados de lavida, es fa en castellà.e) La publicitat interna de la casa, és adir els espots de promoció dels progra-mes, són en un llenguatge dialectalcompletament inadequat. Això és unpunt greu, atès que essent llengua for-mal i no espontània no hi ha cap motiuper a sortir-se del model normatiu.

Llengua 14 (126)

f) Els diàlegs dels doblatges dels di-buixos animats (els únics doblatgesexistent en el canal) utilitzen també unmodel de llengua completament inade-quat. Tractant-se d’uns personatges noubicats en el context cultural balear,tampoc no hi ha cap motiu per a nousar el model normatiu i fer un doblatgeútil per a qualsevol part de la comunitatlingüística.

8. La correcció lingüísticaEn tercer lloc, pel que fa a qua-

litat de llengua, consideram la correcciólingüística entesa en el sentit de ge-nuïnitat o absència d’interferències d’al-tres llengües. Aquí el català d’IB3 éscorrecte en els programes llegits (infor-matius i altres) però variable en totsels altres. Pel que fa a programes on elpresentador o presentadors no llegeix(improvisa) pensam que, en general,hi ha un nivell de correcció mitjà (hi havoluntat de no dir castellanismes, tot ique en surten de tant en tant). Ambtot, és preocupant que un petit nombrede presentadors principals de programafacin servir un català absolutament des-curat, ple d’incorreccions i amb algunsdesbarats estridents. Durant la setma-na estudiada hem pogut apuntar errorscom els següents, deguts a presenta-dors principals:- ens ha coït de sorpresa- ja la tenim liada- no comulguen amb les polítiques delGovern- sa clave és...- tenc que reconèixer- altres puestos- el vaig conèixer a Salsburgo- s’equipo- después- es veteranos- es sócio- puestos meravillosos- estan rebiguent- tenim que txerrar de carreteres- s’assumpto- aquestes fetxes [dates]- s’once eme [pronunciat sonthe-eme]- estrat mig [mitjà]- locals d’alterne- és un fenómeno- menos- iceberg pronunciat itheberg

- deman un aplausetc.

9. Aspectes sociolingüísticsA part dels aspectes lingüístics

(qualitat de la llengua), interessa ana-litzar-ne altres de sociolingüístics, comel manteniment del català o el pas alcastellà quan els entrevistadors s’adre-cen a persones monolingües castellano-parlants residents al país. Durant la set-mana estudiada hem comptabilitzats 53casos en què un presentador o entrevis-tador interpel·lava persones castellano-parlants. En 37 casos (70%) l’entrevis-tador s’ha adreçat en castellà a l’en-trevistat, i només en 16 casos (30%)ha usat el català. Fins i tot hi ha un casen què el presentador d’un programade tant en tant es dirigeix al públic encastellà. Aquests comportaments cons-titueixen una referència molt negativaper als espectadors catalanoparlants iper al procés de normalització lingüís-tica, que necessita models exemplarit-zants en els mitjans de comunicació.

Un altre element negatiu és lacaracterització de la llengua catalanacom a element generador de comicitatque es pot trobar en qualque programa,com Encastados de la vida, un progra-ma en espanyol en què el presentadorrecorre a certes frases en català per aprovocar la rialla. La imatge d’un ma-llorquí parlant en castellà al seu públici utilitzant el català per a fer riure ésl’antítesi de la normalitat i quelcom pro-pi de les èpoques més fosques i patè-tiques de la denigració del català.

10. ConclusionsIB3 és una televisió bilingüe, en

què el català només ocupa una micamés de la meitat del temps d’emissió.D’altra banda, la publicitat en català re-presenta únicament el 22 per cent deltotal.

Pel que respecta a la qualitat dela llengua utilitzada, si bé els informa-tius i alguns programes amb un textescrit i llegit són d’una correcció desta-cable, en general el català d’IB3 pre-senta molts de dèficits, que es podenresumir en:-una dicció deficient en la majoria delocutors,

-manca d’ús de la llengua estàndard onormativa en els programes formalsamb parla espontània (textos no lle-gits),-manca de la llengua normativa en lesfalques de promoció dels mateixos pro-grames la casa,-criteris lingüístics erronis en els únicsdoblatges practicats, els dibuixos ani-mats,-manca de competència lingüística debastants professionals, incloent algunspresentadors principals, i, en alguns ca-sos, manca de consciència i voluntatrespecte a la qualitat lingüística.

Finalment, s’ha de lamentar l’ab-sència d’una norma clara respecte a l’úslingüístic amb entrevistats castellano-parlants, i el model negatiu que suposael fet que la major part del personaladopta el castellà en adreçar-se aaquestes persones.

Llengua 15 (127)

Aigües Sant Llorenç 838559Ajuntament 838393Auditòrium 587371Biblioteca 569654Bombers 085Camp de futbol 838703Delegació Son Carrió 569619Depuradora 810359Emergències 112S’Escaleta 838544Escola 569483Fems 844372Funerària Sant Joan 526139Guàrdia 062Hospital de Manacor 847000Policia local 609 637960Tercera edat 569512Turisme Sa Coma 810394Turisme S’Illot 810699Delegació Turisme 585409Unitat sanitària 569597Urgències mèdiques 061

Telèfons

L'any 2004 vam poder celebrartots junts els 25 ANYS de les emissionsdel centre territorial de TVE i RNE a lesIlles Balears. El 1979, els ciutadants iles ciutadanes de les Illes Balears i Pi-tiüses vam començar a disposar d'unaeina bàsica per a la recuperació i la su-

Volem més televisió en llengua catalana Plataforma

pervivència de la llengua catalana a lesnostres illes: ja podíem escoltar i veureen la nostra pròpia llengua la televisió,el mitjà de comunicació més poderósdel segle XX.

Ara, s'ha anunciat un pla de sa-nejament de RTVE que vol reduir lesemissions en llengua catalana de la te-levisió espanyola. Actualment s'emetenpoc més de noranta minuts, una hora imitja, cinc dies a la setmana. A partirde l'any 2007, el Govern espanyol i ladirecció general de RTVE només volenemetre VINT MINUTETS en llengua ca-talana, cinc dies.

Des de la revista Flor de Cardno volem demanar que es mantenguil'hora i mitja de programació diària encatalà durant cinc dies sinó que VOLEMMÉS RÀDIO I TELEVISIÓ EN LLENGUACATALANA. Els professionals de RTVEa les Illes Balears i Pitiüses han ajudat,al llarg d'aquests més de 25 anys deràdio i televisió en català, a crear cons-ciència de país mitjançant les diversesinformacions que han elaborat sobrela realitat de les diferents illes. Hem

ARA FA 90 ANYS (1916)* Que Joan Vaquer va dimitir

com a secretari de l'Ajuntament. En elseu lloc va esser elegit Pau Morey Pujol.

* Que Jaume Pasqual, el rector,va demanar permís per fer una novarectoria.

ARA FA 85 ANYS (1921)* Que s'acordà construir el pont

de l'estació. La inundació del setembrede 1989, que va afectar tots els torrentsdel poble, el va esbucar.

ARA FA 70 ANYS (1936)* Que es creà el Centre Catòlic.* Que es jubilà el secretari Ga-

briel Carrió. El substituí Lluís Gasull,amb caràcter interí.

* Que l'Ajuntament va vendre lacasa on estaven ubicades les escoles

Tal dia com avui Josep Cortès

après molt un dels altres i no hem deconsentir que decisions preses a Madridperjudiquin la nostra existència com apoble.

La revista Flor de Card s'adhereixa les entitats que formen la PLATA-FORMA 25 ANYS MÉS:- Donam suport a les reivindicacionsdels treballadors/res del centre terri-torial de TVE i RNE a les Illes Balearspel que fa al seu manteniment i impuls.- Reconeixem la tasca del centre ter-ritorial a favor de la normalització lin-güística i també com a element cohe-sionador de la realitat insular de la Co-munitat Autònoma.- Exigim que el Govern espanyol retiril'actual pla de sanejament proposat perla SEPI i que el nou model de ràdio itelevisió pública no es faci a costa delscentres territorials ni dels seus treballa-dors.- Demanam al Govern espanyol quedoni un impuls decisiu al centre territo-rial de les Illes Balears ampliant elshoraris de programació autonòmica itambé l'edició dels informatius

de Son Carrió.

ARA FA 25 ANYS (1981)* Que madò Francesca de Son

Violí va complir els 100 anys.* Que s'aprovaren els estatuts

de l'Associació de Pares d'Alumnes(APA).

* Que va sortir al carrer el segontom de la Història de Sant Llorenç (se-gles XVII-XX), de Josep Segura i Sa-lado.

ARA FA 20 ANYS (1986)* Que es constituí el primer Con-

sell Escolar.

ARA FA 15 ANYS (1991)* Que acabà l'eixamplament del

torrent i l'apartura del darrer pont.* Que Margalida Fullana guanyà

el campionat de Catalunya de ciclismeamateur femení.

* Que Rafel Umbert ocupà laplaça de rector de Son Carrió.

* Que se celebraren eleccionsmunicipals, amb els següents resultats:PP 3 regidors; GISC 2; UIM 2; PSM 1;PSOE 1; CDS 1; CB 1.

ARA FA 10 ANYS (1996)* Que Antoni Sansó va prendre

possessió com a Diputat del Parlamentde les Illes Balears i del Consell Insular.Es va ocupar de Seveis Generals, Re-cursos Humansn i Patrimoni.

ARA FA 5 ANYS (2001)* Que el projecte de Parc de

Llevant estava en plena ebullició.* Que es va instal·lar gespa arti-

ficial al camp de futbol de Sant Llorenç.

Llengua 16 (128)

Publicitat 17 (129)

Pàgina infantil 18 (130)

Margalida Fiol

L'artista gràfic, pintor i escultorabstracte neerlandès Karel Appel,nascut a Amsterdam el 1921, moria ala ciutat suïssa de Zuric el 3 de maigdel 2006.

Entre 1940 i 1943 va estudiarpintura a la Rijkasacademie d'Amster-dam. El 1946 realitzà la seva primeraexposició individual en Groningenen iel 1947 fa les seves primeres escul-tures, pioneres en utilitzar materialsrebutjats.

El 1948 ajudà a fundar Reflex,el grup experimental d'artistes neerlan-desos i belgues del qual sorgí el grupCOBRA. El nom responia a les primereslletres de les capitals delstres països dels qualspro-cedien els artistesque en formaven part:Copenhaguen, Brusel·lesi Amsterdam. A mésd'Appel en formaren partel danès Asgar Jorn i elbelga Corneille, que vanser-ne els membres cap-davanters. Més tard vanunir-s'hi Jean Atlan i Pier-re Alechinsky. La sevameta era explotar la lliureex-pressió de l'incons-cient, sense que l'intel-lecte la dirigís ni hi posésimpedi-ments.

El grup edità lapublicació "Cobra Re-vue", de la qual van sortirvuit números, i unesquinze monografies. Esvaren muntar exposi-cions COBRA a Copen-haguen (1948), Amster-dam (1949) i Liège(1951), però els seus

membres ben aviat van seguir caminsdistints i l'any 1951 el grup es va dis-soldre.

Durant el període que va per-tànyer a COBRA, Appel fou dels mésenèrgics representants de l'abstraccióexpressionista, amb la qual cosa s'an-ticipava a l'informalisme.

L'any 1950 es va traslladar aParís i gràcies a l'ajuda del crític MichelTapié va aconseguir fama internacional.A partir d'aquest moment, participa ales manifestacions artístiques mésrellevants de l'època, i acudeix repeti-dament a les biennals de Venècia i SaoPaulo i a la Documenta de Kassel.

La seva pintura, de línies gruixu-des, de pasta espessa i vius colors,tenia el caràcter inquiet i agitat del'expressionisme nòrdic, més que nopas el classicisme més mesurat delsfrancesos. A les seves imatges abstrac-tes s'entreveuen màscares, figuresanimals o de fantasia, sovint conside-rades plenes de terror i d'ingenuïtatinfantil alhora. Se'l considera l'artista

Art 19 (131)

Karel Appel

amb més força de la seva generacióholandesa.

El 1971 realitzà els primer mo-numents d'alumini als EUA. Appel hatreballat a París, Nova York i Amster-

dam, i ha deixat a totesaquestes ciutats una granquantitat d'obra.

El 1977 ell mateixva afirmar que haviaproduït més de deu milobres, les quals desta-quen per la violència delscolors i les formes carac-terístiques.

En la seva trajec-tòria destaquen l'exposi-ció al Palau de Belles Artsde París el 1953, el premiUNESCO a la Biennal deVenècia de 1954, el premid'art gràfic de la Biennalde Liubliana el 1957 i elpremi Guggenheim Inter-nacional el 1960. El 1989es realitzen importantsretrospectives a cinc mu-seus japonesos.

Les seves obres es-tan incloses en moltes col-leccions públiques.

Antoni Sansó

CARDASSARFinal de la temporada 2005 - 2006

El passat dia 14 de maig va fina-litzar la temporada 2005-2006, unatemporada marcada per una certa irre-gularitat, ja que hi ha hagut uns perío-des en què l'equip pareixia que no tro-bava el seu punt idoni, i altres que estreien punts de llocs que avantmatchpareixien camps de molta dificultat.Però aquesta irregularitat s'ha d'enten-dre per una sèrie de circumstàncies quea vegades són molt difícils de superar,com podria ésser la quantitat de lesionsque al llarg de la temporada han sofertalguns dels jugadors habitualmentconsiderats titulars, arribant, inclús, ahaver de convocar tres o quatre juvenilsper part del l'entrenador, Mateu Munarper poder confeccionar l'equip.

Tampoc hi ha que oblidar la per-secució que han sofert els nostres juga-dors per part dels àrbitres de torn, es-pecialment a rel dels incidents ocorre-guts durant el partit contra l'Atlètic Ba-lears, amb l'escandalosa actuació del'àrbitre de l'encontre, senyor GómezRomero, que va costar al nostre Club ials nostres jugadors un munt de tar-getes grogues i tres o quatre de ver-melles. Naturalment, també hi va haverpartits en què l'equip no va estar tan ficom tots els afeccionats hauríem vol-gut, però això és normal, desprès delque hem comentat.

Així i tot, l'equip, encara que noha aconseguit jugar la lligueta d'ascensa Tercera Divisió, durant moltes jorna-des ha ocupat un lloc a la taula per ajugar-la i ha lluitat fins al final peraconseguir-ho. El partit jugat dins EsMoleter contra el Campos va ésser clau,perquè, si bé l'equip va fer un excel·lentpartit, el Campos va dur més sort i, en

el futbol, la sort és una part molt impor-tant. Aquest resultat va deixar una micadesanimats els nostres jugadors i elsdos darrers partits jugaren una micadesmotivats. Però això no lleva que l'e-quip no hagi fet una excel·lent tempora-da; es pot dir que molt parescuda a lade l'any passat, si bé amb un poc demala sort, però si comparem el pressu-post que el nostre Club pot disposaramb el dels nostres rivals, algun d'ellsproper, ens adonarem que la classifica-ció a la taula no està gens malament.Per tant, cal donar l'enhorabona alsjugadors i a l'equip tècnic, encapçalatper en Mateu Munar, en Miguel GalmésGento com a primer i segon entrenadorrespectivament, en Xisco Olivares coma preparador físic i en Biel SunyerMillwaki com a massatgista. Entre totshan aconseguit que l'equip aconseguísaquesta bona temporada.

En el darrer partit, la Junta Direc-tiva va voler mostrar el seu reconei-xement als entrenadors, Miguel Galmési Mateu Munar, ja que ambdós han de-cidit, per motius personals i voluntà-riament, no seguir lligats al Club lapropera temporada. Però que sàpiguenque, si bé la Junta Directiva seguia con-fiant en ells, no els ha volgut tancarles portes per si hi hagués l'oportunitatde dirigir un altre equip de menys ca-tegoria i que seran ben rebuts.

Finalment, cal dir que, una vega-da que en el tàndem Mateu Munar -Miquel Galmés comuniqués a la JuntaDirectiva la seva intenció de no seguir,ràpidament la Comissió Esportiva es vaposar en marxa per el més aviat possi-ble contractar un nou entrenador i enuna setmana es va aconseguir la incor-poració per a la propera temporada del'entrenador gabellí Biel Torres, que tanbona temporada ha fet amb el C.E. Es-colar. En Biel comptarà com a segonentrenador d'un home de la casa, comés en Tolo Roig, més conegut com enPocholo. A tot dos els desitgem tota lasort del món, perquè la seva sort tambéserà la sort del C.D. Cardassar. Fins almes de setembre, que començarà lapropera temporada 2006-2007. Enda-vant Cardassar!

Ignasi Umbert

Esports 20 (132)

BÀSQUET SANT LLORENÇ

Dins aquets darrer mes de com-petició els tres equips del club han tin-gut diferents resultats. Cal destacar queles sèniors, fent un final de molta emo-ció i guanyant els tres darrers partits,han aconseguit finalment mantenir lacategoria. A continuació us posam elsresultats i un resum de com han estatels equips dins les seves diferents com-peticions:

MINISSant Llorenç - Pollença: perdutSant Llorenç - Impremta Bahia: perdutCata Gomila, Marina Cànaves, AnabelEstelrich, Marga Galmés, Maria F. Gal-més, Amàlia Febrer, Rosa González, Mªdel Mar Martínez, C. Neus Santandreu.

Les minis han notat molt la inac-tivitat, ja que han estat més d'un messense jugar cap partit, ja que aquestacompetició a l'hora de canviar partitsno passa per la federació i els equipscanvien els partits així com els pareix.En els dos partits jugats les mostrarendetalls de bon bàsquet i si se segueixtreballant igual es millorarà encaramés. El primer partit va estar mésigualat que el segon, on les visitantsdemostraren la seva superioritat so-bretot en l'alçada de les jugadores, jaque varen tenir més superioritat en elrebot. Ara toca millorar més en defensaper no deixar que les contràries facincistelles fàcils.

JÚNIORSSant Llorenç 36 - Porto Cristo 49De la Cruz 58 - Sant Llorenç 48Sant Llorenç 53 - Artà 50Cati Duran, Laura Martínez, ElisabetMassanet, Marieta Cànaves, MariaSancho, Xisca Planas, Laura Pont, CatiNeus, Nure Planas, Trinidad Romera.

Les júniors han acabat unatemporada molt irregular, més pel jocque pels resultats, que han estat do-lents. Moltes vegades per falta de con-centració han fet que partits controlatsen el joc i en el marcador acabassinperduts en els darrers minuts. Tambéel mal estat físic de l'equip ha fet queel ritme de joc vagi baixant segonsavancen els minuts dels partits, ja que

per superar les defenses zonals de lescontràries es necessita jugar molt ràpid,ja que el joc estàtic no és el nostre fort.

Cal destacar la victòria del darrerpartit contra Artà, partit de màxima ri-valitat dominat quasi tot per les lloren-cines, però les visitants en els darrersminuts es posaren per davant en elmarcador i es varen veure uns darrersminuts molt emocionants, on el nostreequip remuntà fent uns bons darrersminuts finals.

SÈNIORSSant Llorenç 66 - EU Moll 59Sant llorenç 55 - Felanitx 40Catalina Femenies, Marga Pujol, M.A.Malagón, Maribel Servera, Victòria, J.M.Adrover, Mariabel Massanet, Bel Cabrer,Vero, Antònia Maria, Marta Nebot.

Objectiu aconseguit, que no eraaltre que la permanència en la catego-ria. En els darrers partits no queda altracosa que guanyar per poder tenir op-cions. En el primer partit en moments

Esports 21 (133)

es varen veure els nervis de les lloren-cines, ja que un partit que es dominavaen poc temps es va complicar per una

sèrie d'errades que donaren vida a lesvisitants, però que en cap moment esposaren per davant en el marcador. Alfinal les llorencines reaccionaren atemps i aconseguiren una gran victòriacontra les líders del gru. En el darrerpartit només valia guanyar, i es va acon-seguir de manera brillant i contundent,dominant clarament a les felanitxeresque es jugaven el primer lloc. Moltaconcentració defensiva, sabent aturarel joc interior rival i ràpides transicionsofensives varen esser les armes perguanyar i aconseguir la permanència.

SOPAR FI DE TEMPORADALa festa fi de temporada 2005/

2006 se celebrarà el proper dissabtedia 10 de juny a les 9,30 en el pati des'Escola Nova. Desprès del sopar esfarà la rifa i es donaran els diferentsobsequis als equips.També es podràveure algun espectacle sorpresa.

Bernat Llorer

NAIXEMENTS

* Dia 21 d'abril va néixer a SantLlorenç na Teresa Riera Gili, filla den'Antoni i na Maria Magdalena. La nos-tra enhorabona.

* El 18 d'abril va veure la llum aSant Llorenç n'Iker Echazu, fill d'en Gus-tavo Adrián i na Sabrina. Salut.

* Dia 27 d'abril, a Sa Coma, vanéixer n'Aliyat Lawal, fill d'en Saheed ina Kafayat. Enhorabona.

* El dia 10 d'abril va néixer aSant Llorenç en Salam Iden El-Miri, filld'en Boubker i na Drifa. Enhorabona.

DEFUNCIONS

* El dia 20 d'abril va morir a SantLlorenç na Maria Gelabert Brunet, lamare d'es Pobil, als 100 anys d'edat.Descansie en pau.

* Dia 23 d'abril, a Sant Llorenç,va acabar la seva vida na MagdalenaFebrer Sureda, de 95 anys d'edat. Alcel sia.

* El dia 4 demaig va acabar laseva fida un llo-rencí que vivia aCiutat, n'AntoniCaldentey, Pinxo,de 82 anys d'edat.Pertanyia a unafamília molt cone-guda i apreciada

en el poble, entre la qual hi havia elseu germà Nadal. Des d'aquí volemdonar el condol a la seva dona, als seusfills i a la seva germana. Descansi enpau.

* Dia 17 demaig va morir aPiedralaves (Àvi-la) en Miguel Ló-pez Zamorano, al'edat de 87 anys.Era el pare de naNieves i, per tant,el sogre d'en Jo-sep Cortès, el di-rector de la revista. Descansi en pau.

* Dia 14 de maig va morir a SantLlorenç na Francesca Salas Riera, al'edat de 82 anys. Era la padrina de naRamona. Que la vegem en el cel.

* Dia primer de maig, a CalaMillor, va entregar l'ànima a Déu en Ha-rald Bernd Roeske, un alemany de 62anys. Descansi en pau.

NOCES

* Dia 17 de maig es casaren aSant Llorenç en Jairo Mosquera Coy,natural de Colòmbia i n'Angeles OlmosAguilar, de Barcelona. Enhorabona.

* El 19 de maig feren l'esclafit aSant llorenç n'Alfonso Montilla Flores,valencià i na Cinthia Verónica ValdezSáinz, boliviana. Enhorabona.

Bel Nicolau i Aina Simonet

Ja sabeu que si voleu publicar algunanotícia de societat basta que ho faceusaber a les que firmen aquesta seccióde demografia.

Demografia i societat

SARTRE

Jean Paul Sartre, el "filòsof em-blemàtic" de l'existencialisme, viu entreel 1905 i el 1980. De jove començà aadoptar alguns dels comportamentsque conservaria al llarg de la seva vida:amor per escriure i llegir, talent social,quasi nihilisme, actitud ultraesquerra...De la seva biografia, essencial per en-tendre l'existencialisme de Sartre enacció, podem explicar el seu amor perSimone de Beauvoir. Simone (dita "elcastor" pel seu amor al treball) i Sartrees varen conèixer en una tertulia filo-sòfica. Xerraven, feien l'amor de tanten tant, passaven temporades sepa-rats, s'explicaven l'un a l'altre qualsevolaventura amorosa i posaven a ratlla elsseus sentiments per tal de no convertir-se en un matrimoni convencional. Parisen aquells temps presumia d'ésser unaciutat lliberal, però les normes de lafamília, en el fons, eren radicalment sa-grades. Molts homes i dones casats elsmiraven, a la "parella d'existencialistes"com a una senyal de llibertat enfrontde les responsabilitats del matrimoni.Quan Sartre mor el 1980, Simone llençauna rosa a la seva tomba (pel qual al-guns anomenen a Simone "la viuda deSartre").

Els temes ideològics de Sartre nosón una recepta clara i directa de coms'ha de viure (com ho serien les "Mà-ximes Capitals" d'Epicur), sinó que al·lu-deixen a la metàfora, a la novela (granpart de la producció de Sartre són no-

veles) i al tractat filosòfic. Sartre és tantantisistemàtic i individualista comNietzsche. L'ésser es subdivideix enésser en si mateix ("ésser fenomènic",entès com a ésser empíric i sensualista)i ésser per a si mateix (quan la cons-ciència surt "cap a enfora", és a dir,cap als objectes sensibles). Aleshores,doncs, Sartre acaba en el mateix "únicpunt indiscutible" en el que coincideixenDescartes i Hume: el jo, el cógito, lapròpia identitat: podriem dir que "totafilosofia comença de l'afirmació de laautoafirmació, i no pot partir d'un altrepunt". Però com és natural, quan el jode Sartre topa amb "l'altre part del'ésser", vull dir amb la realitat empírica

(altres persones, món real), hi ha unadecepció, i quan l'home afronta aquestadecepció (no quan la venç, el qual ésimpossible) es fa a si mateix, i respectael manament de "estàs condemnat aésser lliure".

Per a Sartre la llibertat no és undo de déu: és la condició, la part vitalde l'existència. L'únic límit de la llibertatés la llibertat mateixa. Som lliuresperquè som. Tenim la nostra responsa-bilitat de com va el món: no té sentitfer (com feren radicalment els mani-queïstes) que l'home és esclau del mal:l'home és realment lliure i així ha d'és-ser. Naturalment, si l'únic que té res-ponsabilitat de l'home és ell mateix, nohi ha necessitat de recórrer a déu perexplicar el món, i d'aquí una de les ba-ses de l'ateïsme de Sartre. [L'explicaciósegons la qual déu no ha creat el món,o més enllà, que no és necessari per aexplicar l'existència, és clàssica en lafilosofia, tot i que, naturalment, sempredurament reprimida. Heràclit, els sofis-tes i Epicur la sostingueren en la Grèciaantiga. Després Ockham fou duramentperseguit per presentar un univers onla captació sensible de les coses nonecessita un element diví. El sensua-lisme de Hume redueix a "probables"totes les afirmacions metafísiques iteològiques. Nietzsche, en el seu ni-hilisme, vol destrossar tota afirmaciómetafísica i teològica, encara queadvocant aforismes emocionals mésque no teories sobre el coneixement.Actualment el nominalisme ha triomfat,

Filosofia 22 (134)

El pacte social: l'existencialisme (II) Crom el Nòrdic

1234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212123456789012345678901234567890121212345678901234567890123456789012121234567890123456789012345678901212

1234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345123456789012345678901234567890121234512345678901234567890123456789012123451234567890123456789012345678901212345

de forma que potser déu hauria createl món, però tota afirmació d'ideesinnates ha quedat en ridícul].

Segons la obra cristiana i radi-calment subjectiva (lluny del que hauriade ser un veritable llibre de filosofia)de Marías "Història de la filosofia",Sartre "fonamenta un 'ateisme con-seqüent' amb raons summament en-debles". Marías fa el clàssic joc de pa-raules d'interpretar Sartre textualment.Així, "en Sartre tot és llibertat extrema,l'home és una passió inútil i tota es-perança està defraudada" (paraules notextuals); en realitat, el missatge deSartre és: "ja que tota llibertat no ésres en sí mateixa metafísicament, jaque l'home, com a passió i com a de-finició, és inútil, ja que tota existènciaés irracional, almenys queda l'esperan-ça de fonamentar l'existència de l'homeen l'home, ja que l'home ha de serlliure, malgrat que aquesta esperançano sigui divina" (evidentment, dit així,el pensament de Sartre no és indis-cutible, però no és "el nihilisme que ésfals perquè res no pot estar basat enel no res" que diria Marías; el pen-sament de Sartre sí que té bases: elproblema de Marías, és que Sartre, adiferència de Kierkegaard i del mateixMarías, no agafa com a base del seupensament a déu).

CONCLUSIÓ

L'existencialisme (que no hadesaparegut en l'actualitat) ha estatpossiblement l'escola filosòfica de méspopularitat. La figura de Sartre encaradesperta vives polèmiques (o sigui, noestà enterrada). D'una altra banda,l'existencialisme no és gaire un pen-sament compacte, àdhuc visiblementdiversificat (al contrari l'epicureïsmedurà varis segles des de la mort d'E-picur sense experimentar pràcticamentcap canvi). Crec que la filosofia del'existencialisme respon a la mentalitatmoderna (i a vegades la primera hainfluït sobre la segona: desgracia-dament, la influència filosòfica romanmoltes vegades semiinvisible, o semi-indemostrable, el que no vol dir quesigui inexistent: alguna vegada laciència, i encara més la religió, és qui

digereix els nostres fruits, essent laciència i la religió "els intermediaris dela filosofia").

No disposo de gaires detallssobre l'existencialisme en la moder-nitat, per consegüent crec que ésqüestió de passar a l'apartat següent iúltim. El Pacte Social s'acabarà ambl'anàlisi d'un dels pocs teòrics de lamedicina que hagin passat remarca-blement a la filosofia: Freud, amb laseva teoria del psicoanàlisi.

Filosofia 23 (135)

Poesia Bàrbara Mesquida

UN ANY NOU PER MI S'ACOSTA

Un any nou per mi s'acosta,i bé el vull començar.Sent al cor la confiançaque el camí me guiarà.

Serà lluita cada dia,l'esforç és per a millorar.Cada lliçó he d'aprendreque la vida em mostrarà.

Sé que els moments de tristesas'acosten sense avisar.Però també l'alegriaamb l'albada arribarà.

Esper que la nova vidaun somni em vulgui donar.El respecte i la tendresaal voltant podré trobar.

HI HA UN RACÓ VORA L'AIGUA

Hi ha un racó vora l'aiguaple de sol, bellesa i pau,un pont a dins una cala,pescadors, arena i mar.

Cases de gent mallorquina,on ningú se sent estrany.Sempre tenen un somriureper qualsevol visitant.

El sol, ben de matinada,damunt l'aigua ha guaitat,per mirar aquesta platjai omplir-la de claredat.

La Verge del Carme guardaa les barques i al poblat,perquè sigui Cala Bonaaquest lloc privilegiat.

Les mentides delPartit Popular

Segons es va poder veure a latelevisió, el Partit Popular va portar elsfamosos quatre milions de firmes con-tra l'Estatut de Catalunya en 10 furgo-netes fins al Congrés de Diputats.

Suposem que a cada fulla hi ca-ben 10 firmes i, essent generosos, quenomés estaven per una cara. Per tant,4.000.000 dividit per 10 són 400.000fulles.

Quants de paquets de 500 fullessuposa, això? Idò 400.000 dividit per500 dóna 800 paquets.

Quant d'espai ocupa un paquetde 500 fulles tamany DIN-A4? Molt fàcil,basta fer una multiplicació: 297 mm x210 mm x 55 mm = 0'0034 m3.

Per tant, quant ocupen 800 pa-quets de 500 fulles cada un? Multi-plicam: 0'0034 x 800 = 2'74 m3.

Una furgoneta mitjana com lesque va utilitzar el PP té una capacitataproximada de 7'3 m3.

I ara vénen al cap les preguntes:Si per transportar 2'74 m3 de firmesnecessitaren 10 furgonetes de 7'3 m3

cada una, quants paquets estavenplens de papers sense cap firma?

I si davant raonaments tan sen-zills s'atreveixen a manipular, mentir iprovocar enfrontaments amb els adver-saris polítics, quantes altres mentidesdegueren utilitzar quan comandaven?Prestige? Irak? Atemptats de l'11-M?

(Rebut per correu-e)

Certament ja fa mesos que tenia l'ar-ticle en situació d'espera. A vegadesem passa; un té una idea, li dóna duesvoltes... però no acaba de madurar.Quan intentes racionalitzar no saps benbé el que passa, si és una qüestió d'im-plicació, d'oportunitat, de redacció...però l'article no passa d'avortó; si mésno temporalment.Fullejant un llibre la vista es deturàsobre una frase atribuïda a Einstein:"La cosa més incomprensible del mónés que el món sigui comprensible".Tal vegada perassociació vaigtraspassar el sen-tit a allò que pen-sam i sentim perarribar a la con-clusió de què elspensaments i elssentiments, lescreences i els va-lors, per mil mo-tius, van can-viant... i així es vadespertar l 'ar-ticle adormit.

Tot neix en la pu-blicació de lesmanifestacions,clares, contun-dents i obertesd'alguns juga-dors del RealMadrid: "Vull perperdi el Barça,preferieixo que guanyi l'anglès".Manifestacions semblants, fa anys, nohaguessin estat possible. Malgrat totsconeixíem postures personals en a-quest sentit (postures consideradesradicals), no era socialment acceptable,no es considerava "normal", que quans'enfrontaven un equip de l'estat i unaltre d'estranger, algú d'aquí poguésanar a favor de l'equip estranger.L'afecció al futbol no es podria sobre-posar al presumpte sentiment nacional.Era una creença arrelada, ben arrelada,que ara, d'alguna manera s'esbuca.Els que prioritzen el presumpte sen-timent d'adhesió a uns colors i a un

Lliçons de coses 24 (136)

Futbol, orientacions sobre canvis de creences i valors

club per sobre els presumptes senti-ments patriòtics ja no són els "raros"de sempre, sinó persones professional-ment implicades.

I d'aquí, el pensament -que mai para-es va desplaçar sobre la pluralitat demaneres de pensar: Per què es donentantes maneres diferents de veure unmateix i insignificant (?) fet mesurable:un garrover mort enmig d'un camp oles plomes d'un ocell a la vorera de lacarretera, o les imatges de les barcas-

ses carregades de negres que arribena alguna de les Illes Canàries o...?

I, també, per què algunes coses can-vien de forma tant radical al llarg deltemps. De quina manera alguns diesque antany eren tan sagrats com el Cor-pus -"ni ets aucells duen busques anes niu"- han passat avui a ser feiners,normals, corrents...?Quantes carretades d'innecessària cul-pabilitat, de sentiment de frustració, deremordiments ocasionaren una estonade feina el dia del Corpus?Encara recordo -i han passat moltd'anys- els sentiments de temor que

vaig tenir per haver menjat, d'atlot ijugant per foravila, un ametló la tardadel divendres Sant.Em veia cremant en el Purgatori dies idies per un maleït descuit.Però sense anar tant lluny, adesiara esdonen fets, que després de la pertinentreflexió ajuden molt a relativitzar lescoses, a modificar mites i creences.Tal és el cas de la caiguda del Mur deBerlin o, si es vol de la fi de la guerrafreda o de la fusió de dos mons a-parentment opo-sats...

Quants llibres,quantes guerres,quantes vides...es van fondre re-ra uns conceptesque, en la sevaforma estructu-rada, van desa-parèixer d'un diaper l'altra!O si es vol ana-litzar des d'unaaltre vessant,per què abansun xssst de l'au-toritat -guàrdia,pare...- era tancontundent i arano ho és?

Es com una tor-rentera, fins i totallò que semblamés inamovible,les idees, les

creences i els valors acaba per canviar.Ens ho mostra el futbol, els costumsreligiosos, els corrents ideològics... iaixò ve de vell: l'única cosa permanentes el canvi continu ja assenyalaven elsgrecs.Això porta al bessó de la reflexió, i pera la qual cosa no tenc sortida: per quèpensam allò que pensam i sentim allòque sentim?Quines variables intervenen en pen-saments i sentiments?Potser, a vegades, volem fer compren-sible coses incomprensibles.No?

Guillem Pont

Jaumet: Ei, què vos pensàveu?Les basta poc per fer s'ase o s'endiot.Com veis, per començar, es ridícul fetdins es parlament per alguns diputats?

Xesc: Si se té en compte sa de-tenció, a finals de 2003, d'un sindicalis-ta per motius similars a sa pantomimamuntada per dos afiliats al PP i s'estu-dia es tracte rebut dins es mateix jutjat,engrillonat amb una espatla treta delloc, quan es d'ara se presentaren totssols i ningú les va molestar, no se com-prèn com tant sa policia com es Governs'han defensat tan poc.

Julià: Jo ho veig d'aquesta ma-nera: des jutge no se'n pot xerrar i espolítics no només feren s'ase i s'endiot,sinó també convertiren es lloc on moshan de representar en s'excusat de totasa nació. I veure com es peperos presu-meixen de ser gent d'església, o sia,de perdó, comprensió i reconciliació,fa com a pena això, no ho trobau?

Ramon: No, si sa dreta té bonesintencions i pensa: si amollam sa cadirasa mos desmadrarem. Si vos hi fixauper tot és igual: a Estats Units, en Bush;a Itàlia, en Berlusconi... Jo m'estimariamés que protegissin sa democràcia.

Xesc: Jo també xerraré un pocdes de més aprop: volia comentar samala sort per haver d'aguantar quatreanys es Pacte de Progrés. Per culpaseva ara tenim tren i autovies en llocd'autopistes i amb sos dobbers de s'e-cotaxa se compraran alguns terrenyspes disfrut públic. Però amb sa crisi ale-manya, que se posa en cinc millonsd'aturats, sa campanya des de Madridi s'ajuda dets hotelers se torna girar satruita, perjudicant es nostro poble: SantLlorenç tenia un pressupost aprovat perarreglar s'estació i després d'haver lle-vat sa teulada entraren es bons en esGovern, i com que es pares donen men-jar an es seus fills, però no an es desveïnat -i es nostro govern no són fillsseus-, idò un toc a la barra per noltros.

Ramon: I què me'n deis de sacampanya de ses esquerres de Cata-lunya, dient que es no des PP va contraCatalunya?

Julià: A part de ser un poc exa-gerat, s'exposen a una reacció negativaper part d'Esquerra Republicana, peròes PP d'Andalusia diu: "si votau aquest

estatut, només beneficiau an es ca-talans". Això demostra s'únic sebrepolític de sa dreta: crispa, crispa, crispa.

Jaumet: Veiam, s'altre dia depagès m'explicaven on se vol fer es nos-tro polígon industrial i quina empresaés sa més interessada i sa veritat,després de lluitar més de vint anys pertreure ses carreteres des poble, no sési han elegit es punt adequat per tor-nar-les posar en marxa lo antes possi-ble. No tornaran enrera ets autocarsper anar de Cala Millor o Artà, o sí?

Julià: És sa discussió de sem-pre: es poble vol espais per passejar ies capitalisme mos vol fer creure quesa qualitat de vida només se pot acon-seguir posant ciment i asfalt.

Tomeu: En aquesta mos tocaxerrar bastant d'esport. Podem comen-çar per felicitar el Carde per sa sevacampanya, a pesar des pocs partitsguanyats dins Es Moleter, però si arribaa guanyar-los s'haurien sortit. Això, encontra de s'opinió de tècnic i periodistesdes poble, que ja el volien davallar satemporada passada. Més d'un pic hesentit comentaris que amb aquestequip i aquest entrenador no se podransalvar mai. Idò es Sr. Munar ha demos-trat ser es Del Bosque de sa regional,sense equip i sense trui, fent jugar tot-hom, ha fet dues senyores campanyes.També vull donar ses gràcies a sadirectiva i a tota sa gent implicada ambes Club només per afició, tampoc mepuc oblidar de s'afició.

Ramon: Jo, com que crec quesom es més objectiu, felicitaré el totpoderós Barça, maldament a sa finalde sa Copa no m'agradàs ni es planteja-ment ni s'actitud de s'equip, molt te-merós i molt horitzontal, he de reco-nèixer sa superioritat del Barça, tant asa Lliga nacional com a sa Copa d'Eu-ropa. Per tant, endavant Barça, que nosia sa darrera.

Tomeu: Ja posats a felicitar,també podem donar s'enhorabona anel Mallorqueta, en Nadalet, el Sevilla, imolts d'altres mallorquins triomfadorsen es darrers temps.

Ramon: Madrileny, madrileny, lofa s'enveja...

Xesc: Tomeu, deixau-ho anar, jaen xerrareu en haver acabat. Abans ja

m'has interromput quan jo volia comen-tar com actuam es mallorquins, segura-ment perquè som un poble sempremolt mesclat amb altres civilitzacions.Es millor president des Congrés que hatengut sa darrera democràcia ha estaten Fèlix Pons. Això ho reconeix fins itot n'Aznar i en Trillo, que ja és dir. Idòa unes eleccions on s'enfrontà es pagèsCañellas li guanyà sense davallar descabriol. Idò si som així, així ho tenim.

Jaumet: Com anam de temps?Mos allargam amb ses quatre frases isa contarella d'en Mariano i ho deixam?

Ramon: Per deu minuts més po-dem acabar com totes ses tertúlies.

Tomeu: Tens raó Ramon. Jocomençaré: un dia me vaig veure ambun bastó de criquet en ses mans i meva fer comprendre s'agressivitat.

Mariano: Si se casen un o unapiscis i un o una acuario, es matrimonisempre navega entre dues aigües.

Julià: Maldament sa mort de saidentitat de sa nostra terra sigui per laquantitat de construccions grosses ipetites, no és ver que sa paraula ceme-nteri vengui de ciment.

Ramon: Mirau si és envitricollats'idioma espanyol, que "todo junto"s'escriu separat i "separado" s'escriu totjunt.

Mariano: Una senyora de poblefeia temps per Ciutat mirant mostra-dors, era en es principi de ses olles apressió i a una tenda dos dependentsdesenfeinats, un diu a s'altre: "Veusaquesta dona? Ara la cridarem i mosne riurem un poc". La fan entrar, li mos-tren una olleta i ella demana per quèserveix. Li diven: "Posau una cuixa depollastre dins s'olla i surt un pollastresense cuinar". I així passen despollastre-olleta, an es porc-olla i a savaca-ollota. Quan ella se cansa les diu:"Res comparat amb so meu poble"."Què passa en es vostro poble?", lidemanen. "En es meu poble totes sesdones en tenim una d'olleta, molt gua-pa i sa tapadora és de pell i hi posamuna fava; què dic, una fava? Basta unbessó. I qualque pic, després d'unatemporada surten dos fills de sa granciutat, com voltros".

Joan Roig Mascaró

Tertúlia de cafè 25 (137)

Anar l'ull al bou amb l'E.L.A. 26 (138)

Na Caty a Burundi (II) Miquel Jordan i Ronsano

Els ninets, en lloc de caminar,han d'anar pegant botets, degut a quèdins les ungles dels peus s'hi fiquen unsbitxets anomenats infungis. Per llevar-se'ls ho han de fer amb unes pues. A-quests bitxos s'hi fiquen degut a la pocahigiene que hi ha en el país.

Les fletxes també les fan els pig-meus. Les fabriquen els homes a unspreus ridículs, a unes 10 pessetes cadauna.

Les olles són fetes per les dones,que les usen per transportar-hi aigua itambé per vendre-les a uns 25 francs -que vénen a ser unes 13 pessetes- i noen poden fer més que una cada dia.

En una família típica del país hiha el pare, la mare i els ninets, i l'únicque duu sabates és el pare. Amb aixòes demostra que és un país molt mas-clista.

Quan nosaltres anàvem a veuremalalts tots la gent ens acompanyava,tothom volia venir amb nosaltres.

El riu Ruvubu, que travessa totel país, porta l'aigua molt roja, i és laque ells beuen. Vora el riu ara s'haconstruït un parc natural, on hi ha lareserva d'animals: búfals, moneies,gaseles, serps, etc.

Les canoes estan fetes amb elgruix dels arbres i les usen per creuarel llac Rwera d'una part a l'altra.

Una de les set cascades és lad'en Mpinga o de Karera, una altra téuna altura de 15 metres i és una autèn-tica meravella.

La piràmide de les Source du Nileestà a un pujol, i just a baix hi ha unafont. Aquí la gent que hi ha anat escriuel seu nom i la data, després de llegirla placa ho fan, segons diu la tradició,perquè duu sort. Aquesta font és unade les que comença el riu Nil, que de-semboca a Egipte. Són les petites go-tetes d'aigua d'aquesta font les quearribaran a donar el començament d'unenorme riu.

Entre els balladors indígenesestan els Kiros, un grup de joves d'acciócatòlica. Un d'ells va tocant i els altresl'han d'anar seguint. L'edat en quècomencen a ballar és molt prompta ino els n'ensenya ningú, ho duen dinsla seva sang.

El riquembe és un instrumenttípic del país que està fet amb unacarabassa.

Les dones, en els peus, hi duenunes xapes de refresc aplanades i aixíquan caminen els fa renou i elles podenballar.

També vam visitar l'hospital dela poliomielitis, enfermetat que afectaels músculs de les cames i no els deixacaminar.

Molts de nins s'enfilaven pelsarbres per poder-nos veure millor.

Vam creuar diferents ponts, i enalguns un company nostre s'avançavaper veure si era segur. Tots ho varenesser. Haguérem de passar per altrespontets, dins la selva.

Els burundesos tot ho trans-

porten damunt del cap: qualsevol cosaque us podeu imaginar, des d'una olla,tres olles, cinc olles, una taula... Entreel cap i el material hi posen una corone-ta que ells anomenen ingate. Jo vaigvoler fer el mateix i no vaig poderaguantar-ho.

El que us podeu trobar pel carrersón ninets que per dues pessets duena pasturar les vaques del majors, de lagent important: els tutsi.

Mentre l'home passeja en bici-cleta la dona fa feina en el camp.

Un dia de festa va esser el bateigde 59 ninets. Les nines ballaven dinsl'església el ball de la llibertat. Un infantja no va poder aguantar més sensemenjar i no li va importar si es trobavadins l'església.

En haver acabat la festa totsanàrem a beure cervesa, feta per ellsmateixos de plàtan, de pinya i de soja.Aquesta fruita la fan fermentar i des-prés la beuen. Las de soja és l'únicacervesa que poden beure les dones.

Per acabar, vam veure el gransentit de germanor de la gent. La mevacosina i jo vam tenir uns ninets damunt,i això els servirà perquè en el futur lesmares diran que un dia uns blancs elstengueren damunt.

Aquest ha estat un viatge per unpaís del tercer món, on la gent es morde fam, de fred, de necessitats... peròmalgrat això sempre tenen el somriureals llavis, l'expressió de felicitat a lesseves cares.

Tal vegada seria aquesta l'únicacosa que hauríem d'aprendre d'ells:que sempre estan contents.

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

El temps de maig 27 (139)

Aquestes són les pluges a Sant Llorenç, detallades per mesos. Font: Can Xesc

Evolució de la temperatura del mes de maig del 2006. Font: Can Xesc

La pluja en el mes de maig en el termemunicipal llorencí. Font: Can Xesc i col·la-boradors

Els gràfics i el mapa de pluges són ela-borats a partir de les dades recollides al'estació pluviomètrica de Can Xesc i elsseus col·laboradors

Comentari

S'ha acabat es maig. Ni ha estat florit ni ha estat ploguer. Es mahonesoses queixen perquè només els ha plogut devers 4 l/m2 i sa majoria desllorencins no arriba ni an es 10, que ve a ser lo mateix.No són totes plenes, que deia mon pare. Un bon esplet és mal d'encertari es maig d'enguany li ha pegat d'altibaixos: una pujada fins a 34º i elsendemà només a 24º, un altre dia a 32º i el sendemà a 21º, i sadarrera de 32º i el sendemà a 13º. Ses dones, que sempre frissen deretirar sa roba d'hivern, s'han vist desbordades i qualque vespre estapament era prim.Tot això passa per no fer cas a s'acudit de què hasta el cuarenta demayo...

Xesc

Ja ho diu el capitost de la dreta,don Mariano Rajoy, que amb aquestEstatut de Catalunya fragmentam elpaís en zones de primera i zones desegona. El problema, però, és que s'haequivocat a l'hora d'assignar els papers.Segons ell, els catalans ara tenen totsels privilegis, però en canvi si miramcom són tractats uns i altres veiem queno és així. I això per no parlar denosaltres, els balears. Nosaltres sí quesom de segona. De tercera diria jo.

Primer de tot, el Sevilla guanyala copa de la UEFA (per cert enhora-bona, no us malpenseu) i TVE-1, des-prés del partit, fa un especial en el qualmostra la celebració dels jugadors da-munt la gespa. Fins aquí tot bé, peròresulta que l'endemà durant hores faen directe la festa de la ciutat sevillana,mentre que del Barça (que recordemque va guanyar ni més ni menys que laChampions) tan sols es limita a ferbreus connexions durant la tarda perveure el trajecte del bus de l'equip. Ésaquesta la desigualtat a què es referiaRajoy?

Però els catalans tenen poc quequeixar-se, almenys si els comparamamb nosaltres. Nosaltres sí que enssentim una regió de tercera categoria,don Mariano (anomenat així sona coma graciós i tot). Perquè cal recordarque el Mallorqueta nostre fa uns anysva arribar a la final de la Recopa d'Eu-ropa (que és igual d'important, o més,que la UEFA) i durant la setmana prè-via a la final no va ocupar ni la meitatdel temps que ocupà el Sevilla en elstelenotícies (després del partit hoentenc, perquè guanyà i nosaltres no,però i abans?). I menció a part me-reixen els nostres estimats prínceps,

Més enllà del batiport 28 (140)

Una Espanya de primera i una de segona Pau Quina

que resulta que els donam llit cada estiu(i un vaixell que ja us podeu imaginarqui ha pagat) i a l'hora d'anar a unafinal prefereixen anar a la del Sevillaque a la nostra. Perquè jo no els vaigveure per Londres, i vosaltres? A mipersonalment m'és igual. però alsmonàrquics segur que no. I aquest noés un cas a part, perquè l'Alabès fa poctambé va arribar a la final de la UEFA itampoc hi va anar cap representant dela Casa Reial. Comprovat idò: hi ha unaEspanya de primera i una de segona.

Però què fa aquest mesclantfutbol amb política, em diran molts. Idòestau equivocats perquè el futbol potser una perfecta metàfora de la realitatque ens envolta. De totes maneres, sivoleu, puc començar a parlar de temesmés seriosos per demostrar que exis-teix una Espanya de segona i que nos-altres en formam part com a líders des-tacats. Per exemple, ho corrobora elfet que siguem una de les comunitatsmés riques del país, però que, en canvi,tinguem unes infraestructures precàries(carreteres, que encara avui estan enreforma; sanitat, la qual afronta llistesd'espera inacabables; transport públic,amb el tren com a símbol ja que nomésfa dos anys que funciona i, a més, pre-càriament; etc.). Així que on van elsnostres diners? Si en Fidel Castro sen'assabenta ens dóna una medalla coma millors comunistes del planeta. I en-cara més: si som tan rics i tenim unaeconomia tan potent, per què la majo-ria de gent té contractes laborals tan

precaris i, a més, temporals? Basta veu-re la gent que treballa a l'hostaleria,que és la majoria.

I encara no he acabat. Coneixeualguna altra comunitat espanyola queper anar a ca el seu veí hagi de pagartant com per anar-se'n fins a Europa?Perquè almenys a mi, per anar a Me-norca o Eivissa amb avió em fan pagarun mínim de 40 euros. Hi ha una cosaque es diu insularitat, la qual no estariamalament que algun dels de dalt tin-gués en compte. Així que Maria Anto-nieta pots arraconar el teu eslògan de"Tres illes, cap frontera, un país" (oalguna cosa així), perquè la frontera hiés i ben grossa (o almenys ben cara).

I, finalment, com no, vull recor-dar l'home del temps (la metàforaperfecta del que som per aquest país).No pareix vera, però no hi ha dia queel senyoret no es posi ben davant lesIlles per presentar la predicció deltemps. I, per més inri, l'individu enqüestió sol tenir una butzota d'espantque tapa tot el Mediterrani (des d'aquíreclam el reciclatge de les esquelèti-ques models a meteoròlogues televisi-ves). Tanta sort que al final, si no sen'oblida, té el detall de posar-se a l'altrecostat i mostrar el temps de les Balears.Però quan fa això ja han passat deuminuts i ja ha repassat de dalt a baixtota la península. I jo em deman: tangros com és el mapa d'Espanya nopodria començar algun dia tapant lesCanàries, Galícia o una part d'Andalu-sia?

En poques paraules don Maria-no, té tota la raó. Efectivament, hi hauna Espanya de primera i una de se-gona. El problema és que s'ha confós.Això no és a causa de l'Estatut deCatalunya, hi ha estat des de sempre.A més, una terra que no pot consi-derar en el seu Estaut "com a deure"saber la llengua materna del territorino pot ser mai una terra privilegiada.Ans tot el contrari: és una terra sot-mesa.

Frase del mes: Com molts com-provareu en aquest article: "Les opi-nions són com els culs: tothom en téun" (Clint Eastwood, La llista negra).

Potser qui millor ha expressatl'estat d'ànim dels que sempre hem de-fensat la creació d'un bloc nacionalistad'esquerra a les Illes ha estat el bonamic Miquel Àngel Maria. En un articletitulat "PSM sí, Bloc també", el dirigentdel PSM escrivia: "No crec que ningúsortís content de la cloenda del congrésdel PSM. Tal i com han reflectit les notí-cies d'aquests dies, darrere els aplaudi-ments per l'aprovació de les ponènciesi per l'elecció de la nova direcció delpartit no hi havia l'alegria dels con-gressos anteriors, no es respirava l'en-tusiasme d'altres ocasions".

Posteriorment a la cloenda delcongrés hem conegut les dimissions deMateu Crespí, Pere Muñoz, Maria Costai Jaume Sansó i l'advertiment de moltesagrupacions del PSM en el sentit quepensen separar-se del partit o formargrups independents no subordinats ala unió entre Esquerra Unida i el queresta del PSM.

És evident que els diversos sec-tors que des de l'esquerra alternativasempre hem defensat la creació d'unbloc nacionalista d'esquerres (consul-tau les hemeroteques) havíem pensaten un altre escenari per a anar bastintaquest projecte. En els debats que hemantingut per anar consolidant una au-tèntica esquerra alternativa, sempres'havia parlat de bastir un bloc llunyde les urgències electoralistes i de lalluita per servar sous i cadiretes. Estractava i es tracta d'anar unint des dela base. Mai de dividir des de les cú-pules dirigents.

Som molts els que ens demanamper què, de cop i volta, quan el PSMhavia decidit deixar la qüestió per a mésendavant, quan hi hagués una situacióautènticament favorable per a la con-creció d'aquesta nova força política, unapart dels dirigents alteren el que s'haviaaprovat i s'inicia aquest canvi que tantsproblemes està comportant a l'esquerranacionalista. Un intel·lectual com Llo-renç Capellà es demanava en un excel-lent article titulat "Els sotasignants" siaquesta mena d'operacions fetes tande presa servien de veritat per a sumar.Capellà indicava que potser més que

sumar restaven. És la mateixa opinióde Llorenç Buades, l'històric dirigent del'antifranquisme illenc i ara militant dela CGT, quan deia: "No és el mateix su-mar per avançar que sumar per salvarels mobles". Sobretot si amb les preseses deixa mig partir a la cuneta.

Pens que la mitja part del partitque en el moment de la votació de diavint-i-set no volia el bloc amb EU eraprecisament per por d'aquestes presseselectoralistes. Un debat de tanta trans-cendència per al futur del nacionalismed'esquerra no es pot fer amb aquestavelocitat vertiginosa, en dues hores isense que la idea hagi madurat i calatben bé dins tota l'organització. Moltsmilitants i simpatitzants del PSM afir-men que hauria estat molt més conve-nient poder fer-lo amb calma, serena-ment, després de les eleccions, mirantde no crear més divisions ni enfronta-ments interns. Crec que s'ho pagava.El PSM s'ha jugat els seus trenta anysd'història amb massa facilitat i alegria.La urgència i les presses d'EsquerraUnida condicionant les decisions delPSM el que estan aconseguint, en llocde reforçar l'esquerra mallorquina perfer front a la dreta que ens malgoverna,és dividir el PSM d'una forma vertadera-ment traumàtica. Pel bé del país espe-ram que aquestes ferides que avui sem-blen inguaribles, tenguin aviat remei.Tots els que hem lluitat i volem un bloccom cal ho fem perquè volem que esconsolidi una força que uneixi de veri-tat, però mai no voldríem que aquestanecessitat esdevengués un simple ex-periment electoralista que només siguiútil per a dividir i crear encara més par-tits i organitzacions dins la societat.

Les presses electoralistes s'hanfet evidents en constatar cada dia l'oblitde la feina unitària. La mobilització dela societat civil s'hauria d'haver comen-çat a fer just després de la derrota delPacte de Progrés. S'han perdut tresanys decisius que haurien servit per aanar ampliant i consolidant el teixit dela societat civil, els fonaments d'un mo-viment de resistència que aturi l'actualdestrucció de les Illes en mans d'espe-culadors sense cap sentit de país.

Els advertiments fets per moltssectors de l'esquerra alternativa de lesIlles anaven en aquesta direcció: bastirun bloc com cal des de la base, desdels autèntics moviments socials, desde les organitzacions que sortosamentno han traït els seus principis per a po-der trepitjar fos com fos moqueta i co-brar bons sous en la gestió del règim.Una nova força política sense els diri-gents del passat, un bloc de nou encunyque no serveixi per a mantenir en lapoltrona aquells oportunistes i vividorsdel romanço que feren tant de mal al'esquerra i als principis del naciona-lisme i del socialisme durant la transiciói en aquests darrers anys. Aquells diri-gents que ara, en veure perillar sous iprivilegis, s'apunten a qualsevol mogu-da que pugui servir per a preservar elsseus interessos egoïstes. Uns interessosque no tenen res a veure amb la defen-sa d'una terra i d'una cultura trepitjadesi espoliades cada dia.

A tots els defensors d'aquest au-tèntic bloc -jo en som un, i de fa dies!-ens preocupa, i molt!, que una idea tanengrescadora que hauria de servir peranar regenerant la política diària ma-llorquina i per a anar engrescant sectorsde la societat nous i cada vegada mésamplis, es pugui convertir en la fórmulamàgica per a salvar el modus vivendid'aquells que, precisament, feren mal-bé el nostre Pacte de Progrés, aquellagran oportunitat històrica que tenguél'esquerra oficial per a bastir una polí-tica diferent de la dreta depredadoraque destrueix recursos i territori.

Pensam que el bloc del futur hade servir per a anar unificant tots elsesforços i iniciatives de la vertaderaesquerra de les Illes. Una esquerrapreocupada de bon de veres per lasituació dels sectors populars, ambprogrames i propostes de lluita contrael neoliberalisme dominant i de preser-vació de la nostra cultura i minvats re-cursos naturals. Volem un bloc que ser-veixi de veritat per a unir, no per adestruir ni dividir, un bloc d'esquerranacionalista útil per al nostre redre-çament nacional i social.

Política 29 (141)

El PSM i el Bloc Miquel López Crespí

Amb la llevadel 36 em vaig in-corporar a files enel quarter d'infan-teria d'Inca, a fi-nals del 36.

Ens embar-càrem en uns vai-xells cap a la pe-nínsula i, amb

tren, arribàrem a Sigüenza i Jadraquei a peu fins a Cogolludo, tots de la pro-víncia de Guadalajara, prop de la Al-carria, pobles molt hermosos i ben des-crits per l'escriptor Camilo José Celaen el seu viatge per aquelles terres.

El comandant del batalló nomiadon Ramon Fortuny i Truyols. El batallóva quedar repartit pel poble de Cogo-lludo, amb unes avançades a la mun-tanya per si ens atacaven els madri-lenys, ja que volien defensar a les totesla capital d'Espanya.

A finals de 1937 es convocarenuns cursets per a sergents a Jerez dela Frontera (Sevilla) i m'hi vaig presen-tar. En arribar-hi ens instal·làrem en unquarter i ens trobàrem amb instructorsalemanys, que ens donaven un ense-nyament pràctic, molt dur i uns exer-cicis que no es podien suportar. Al capd'un mes vaig esser ascendit a sergentprovisional i em col·locaren els galons.

Vaig esser destinat al batallód'Alger núm. 27, encapçalat pel coman-dant don Leoncio Hernández Vicario,el batalló del qual formava part d'ungrup de tres batallons: el nostre, unaltre de la Mejada, que eren moros, iun tercer de Regulars, tots a les ordresdel coronel moro Mohamed ben Misian.

Abans d'incorporar-nos al nostredestí ens donaren 8 dies de permís,però com que el temps era tan curt unamic meu amb el qual havia fet el cursem va convidar a passar-los a caseva iens anàrem a un petit poble anomenatLárnez, a la província d'Osca i ens hopassàrem molt bé. Tenia un parell degermanes i un dia ens anàrem a Jaca,amb una cosina seva que nomia Aida,ja que tot d'una simpatitzàrem i pas-sàrem el dia.

En acabar les vacances ens anà-

rem cadascú al seu destí, jo al batallód'Alger, en el qual tots els soldats erenextremenys i ell se'n va anar a no séquin destí, ja que no ens destinaren almateix lloc.

En arribar a la companyia emvaig presentar al tinent que feia de ca-pità, anomenat Pedro Rodríguez Abe-laida, a la platja de Benicasim, a la pro-víncia de Castelló, prop d'un poble queli deien Sa Mateo. El tinent em va de-manar com estava de lletra i jo li vaigcontestar que regular. Em va dir sim'interssava entrar a l'oficina de lacompanyia, ja que el brigada estavaferit, a l'hospital. A aquest brigada lideien Méndez i no vaig sebre res mésd'ell, probablement va quedar mutilat.Em vaig fer càrrec dels papers i teniaun soldat d'ajudant. La companyia tenial'oficina dins una caseta, enmig de ta-rongers i la terra estava molt banyada.

Un vespre sentírem uns renousmolt forts i tota la nit la passàrem vigi-lant, però a la matinada vàrem esseratacats per tancs de combat i una granquantitat de tropes d'infanteria i es vamoure una batalla molt forta. Vàremhaver de retrocedir alguns quilòmetresi els que quedàrem vius anàrem a Cas-telló i al cap de poc temps ens preparà-rem per anar a Cartagena.

En el port de Castelló hi haviaalguns vaixells i d'allà en sortiren tres.Abans d'arribar a Cartagena ens dis-pararen amb canons i enfonsaren unvaixell. Per un altaveu varen dir: "D'or-dre de l'almirall del Cantàbric retornauimmediatament al port de sortida" i aixíes va fer. Desembarcàrem a Castelló iens anàrem a la Sierra de Espadan.

Estàrem algun temps i, ambcamions i a peu, ens dirigírem cap aBarcelona. Me'n record que passàremper un poble anomenat Lilla, i a mi emsonava, aquest nom, i és que a SantLlorenç hi havia un jove anomenatEnrique la Chunga, casat amb na Fran-cesca Cuca, que ere dallà. Seguíremendavant i arribàrem a Barcelona, moltprop de la capital, i és que Barcelonas'havia rendit.

Es va fer una gran desfilada pre-sidida pel Generalíssim Franco.

Després, amb el meu batalló ensanàrem a València, a un poble que lidiuen Xàtiva, on romanguérem bastantde temps. Com que la guerra haviaacabat el mes d'abril del 39, poc tempsdesprés els soldats varen esser lli-cenciats. Els qui tenien càrrec, ja fossinsergents o oficials, es quedarien per sivolien continuar dins l 'exèrcit ollicenciar-se.

Jo em vaig tèmer que el secretaride Sant Llorenç anomenat Lluís Gasullvolia parlar amb mi i es trobava malalta El Grao, a Castelló. Hi vaig anar i emva demanar si volia quedar a l'exèrcito si m'interessava una plaça a l'Ajunta-ment, ja que feia falta personal. Vaigacceptar la seva oferta, em vaig llicen-ciar el juliol del 39 i pel setembre vaigingressar a les oficines de l'Ajuntamentde forma interina, d'auxiliar administra-tiu i també de secretari accidental, jaque el titular estava malalt.

Vaig fer feina durant 43 anys al'Ajuntament, en general com adminis-tratiu i també com encarregat del Jutjatde Pau.

Durant un temps vaig substituirel secretari don Francesc Ramis, finsque vaig aconseguir que vengués el se-cretari de Manacor Julio Álvarez Merino.Em vaig jubilar essent batle BartomeuBrunet Busco, quan tenia 67 anys.

Jo d'això no en sé res, però Llo-renç Capellà, a un llibre sobre la GuerraCivil, diu que varen esser afusellats elssegüents llorencins:

-Antoni Adrover Caldentey, Cuc-Bernat Estelrich Galmés, Carbó-Gabriel Font Llull (protestant)-Guillem Llinàs Bibiloni, Soriano-Tomàs Llodrà Pascual, Tomasset-Llorenç Llull Duran, Relles-Jordi Riera Torrenova, Torrenova-Jaume Melis Martí-Josep Melis Martí-Miquel Riera Palmer

Els tres darrers vivien a Mana-cor i el comitè de l'antiga presó vadecidir els afusellaments durant elsanys 1936-1940.

Pedro Galmés

La Guerra Civil contada per l'únic supervivent de la lleva del 36

Col·laboració 30 (142)

PreferentDia 7: Atlètic Balears 5 - Cardassar 0Onze inicial: Sion, Paleta, Miquel Mi-quel, Esteve, Planisi, Biel Toni, Estrany,Toni Galmés, Gil, Ferriol i Genovart.Canvis: Toni Galmés per Toni Cabrer,Ferriol per Torreblanca, Planisi per ToniSoler i Estrany per Joan Gomila.Dia 14 : Cardassar 0 - Calvià 4Onze inicial: Sion, Planisi, Miquel Mi-quel, Esteve, Toni Soler, Toni Cabrer,Gil, Toni Galmés, Torreblanca, Rigo iJoan Gomila.Canvis: Planisi per Paleta, Esteve perGenovart, Joan Gomila per Estrany iToni Soler per Barragán.

L'equip ha acabat la Lliga a lavuitena posició, mantenint les opcionsde tornar jugar la fase d'ascens fins alpenúltim partit, el disputat a l'EstadiBalear.

En Mateu Munar ha anunciat laseva decisió de no seguir essent l'entre-nador del primer equip la propera tem-porada. El nou entrenador serà en BielTorres, actual entrenador de l'Escolar,nou equip a Preferent, ja que ha acon-seguit l'ascens.

JuvenilsDia 6: Cardassar 1 - Collerense 2Gol: TomàsDia 14: Andratx 1 - Cardassar 4Gols: Jaume Brunet, Rafel (cadets) iPaco (2)Dia 20: Cardassar 1 - Patronato 2Gol: SergiDia 27: Murense 2 - Cardassar 1Gol: Pere Andreu

CadetsDia 6: descansarenDia 13: Cardassar 5 - P. Ramon Llull 0Gols: Jordi Espases (2), Martí (2) i RafelDia 20: Santa Catalina 2 - Cardassar 3Gols: Martí (2) i Joan AndreuDia 27: Cardassar 3 - Sa Vileta 1Gols: Joan Andreu, Martí i Rafel

InfantilsDia 6: At. Rafal 2 - Cardassar 0Dia 13: Cardassar 0 - Estudiantes 4Dia 20: At. Peguera 2 - Cardassar 3Gols: Sion (2) i Pedro

Dia 27: Cardassar 4 - P. Ramon Llull 5Gols: Joan Marc, Marc, Pedro i Joan Toni

Els Infantils han acabat la Lligaa la penúltima posició.

AlevinsDia 10: Algaida 2 - Cardassar 4Gols: Gabi, Adrià, Sergi i JaumeDia 13: Cardassar 1 - La Unión 1Gol: JaumeDia 20: At. Sant Marçal 2 - Cardassar 0

Els Alevins han acabat la Lliga ala 5a posició.

BenjaminsDia 5: Cardassar 1 - Porto Cristo 11Gol: Bernat

L'equip ha acabat dècim a laclassificació.

Esports 31 (143)

Resultats dels partits del Cardassar del maig 2006

Pre-BenjaminsDia 6: Cardassar 2 - Manacor 3Gols: Xavier i Joan Sancho FiolDia 13: Campos 2 - Cardassar 9Gols: Rafel (4), Tomeu (2), Pau, JoanSancho Fiol i Joan Sancho MelisDia 20: Cardassar 8 - Artà 1Gols: Joan Sancho Fiol (3), Adrià (2),Rafel (2) i PauDia 27: S'Alqueria 1 - Cardassar 5Gols: Adrià (2), Pau i Joan Sancho Fiol.

El divendres dia 2 de juny es vacelebrar el sopar de cloenda de la tem-porada 2005-06, on hi varen assistir elsjugadors de totes les categories queformen part del C.D. Cardassar.

Ignasi Umbert

Sopar de quintos

En el passat mes de maig es vacelebrar un sopar entre tots els lloren-cins que havien nascut l'any 1947, alqual pertanyen les dues fotografies queil·lustren aquesta nota.

Suposam que la vetlada va anar

molt bé, si ens fixam en les cares delsparticipants... i en la gran quantitat debotelles que decoren les taules, i quesortiren a llum antigues i divertidesanècdotes te temps enrera.

Enhorabona a tots.

La Lluna és l'únic satèl·lit naturalde la Terra.

La Lluna té un terç del diàmetrede la Terra, una catorzena part de laseva superfície i un volum igual a unacinquantena part del de la Terra.

La Lluna necessita vint-i-set dies,set hores i quaranta tres minuts perdonar la volta a la Terra i el mateixtemps per voltar sobre el seu propi eix,per això sempre ens mostra la mateixacara.

El Sol il·lumina sempre la meitatde la Lluna, que no sempre coincideixamb la cara que nosaltres veiem, aixòprodueix les fases de la lluna: Quan laLluna està entre la Terra i el Sol, noveiem la cara il·luminada, és la llunanova. Una setmana després ha donatun quart de volta i ens presenta mitjacara il·luminada, és el quart creixent.Set dies després la Lluna ocupa unaposició en línia amb la Terra i el Sol iens ofereix tot el seu esplendor, és lalluna plena o vella. Una setmana des-prés només ens mostra mitja cara il·lu-minada, la contrària al quart creixent,és el quart minvant, que ens durà, lasetmana següent al noviluni o Llunanova. El canvi de la Lluna Nova a laLluna Vella , o al revés, es diu Tombanto Girant.

Diuen que la Lluna és una men-tidera, quan CREIX té forma de D iquan DECREIX forma de C. També esdiu per conèixer si la lluna creix o minvali han de mirar la panxa: "Panxa a lle-vant, quart minvant; panxa a ponent,quart creixent".

La Lluna té gran influència sobrela Terra, només cal pensar en el feno-men de les marees, pujades i baixadesde l'aigua de la mar, en funció de les

fases de la Lluna.És sabut que també els naixe-

ments, les defuncions i els comporta-ments d'animals i persones,... tambéhi guarden estreta relació i, des desempre, s'ha tingut present la lluna al'hora de fer la predicció del temps i detreballar la terra.

Els cançoners i refranyers popu-lars s'han fet ressò d'aquestes creen-ces, basades en l'observació i l'experi-mentació més simple. "El dia que vàreunéixer,/ devia ésser es quart minvant:/ per això us torbàreu tant, / en aquestavida, a créixer.", així diu el cançoner, iel refranyer quan diu: "Lluna rodona,aigua dóna" o "Per arrabassar, sa llunasempre és bona", fent referència a quèper recollir beneficis qualsevol condicióés bona.

Tot això ve a compte de diversesconverses que he tengut amb amics icompanys sobre aquest tema. Quasitots estan d'acord en la importància ila conveniència de tenir en compte laposició de la Lluna a l'hora de sembrar,trasplantar, esmotxar, podar, empeltar,tallar llenya, recollir el gra o la fruita oguardar les patates, els melons o lestomàtigues de ramellet, però no totscoincideixen en quin és el moment mésadequat per fer-ho. Uns diuen que elsempelts s'han de fer en creixent, però

que s'ha de podar en minvant, que elsproductes que s'han de guardar s'hande collir en Lluna Vella, altres diuen queles canyes s'han de tallar de Lluna Vellai que les plantes de fruit davall la terras'han de sembrar en Lluna Nova, unaltre diu que no convé fer matancespel Girant perquè el porc torna dolent io que els botifarrons i la varia negraesclaten en bullir o que si plou en LlunaNova els sembrats arrelen tot d'una oque ...

Aquesta informació, que ha pas-sat de pares a fills, de padrins a néts,no sol estar escrita, gairebé sempres'ha transmès per via oral i seria beninteressant que algú, tal volta algunjove que estudiï de tècnic agrícola oalgun "brusquer" interessat per la cul-tura popular, recopilàs i analitzàs aques-tes informacions i després en fes unseguiment pràctic per destriar quinapart de veritat hi ha en aquesta infor-mació o simplement per preservar unbagatge tan important d'un saber po-pular lligat al món rural i recollit anti-gament a través dels "parenòstics", elspronòstics del temps que feien, enmolts de casos, referències expressesa l'hora de sortida i posta del satèl·lit,a les seves fases i alguns, més tècnics,a la posició de la Lluna, dia a dia, en elfirmament i als moments oportuns perfer cada una de les tasques agrícoles.

L'agricultura biodinàmica, una deles maneres de fer agricultura ecolò-gica, té molt present totes aquestesvariables perquè basa tot el seu treballen l'harmonia de les forces de la Terrai el Cosmos. Tant de bo a l'hora de feragricultura tenguem present aquestesqüestions.

Però acabem aquí i no deixempassar el temps només en disquisicions,no sigui que ens passi allò que diu elrefrany: "Qui es mira massa la Lluna,de tres feines no en fa una".

Ara bé jo diria que, mesurant eltemps que es dediqui a la seva contem-plació, no fos cosa en resultàssim "to-cats", és interessant i convenient pegar,de tant en tant, una ullada a la lluna,a aquest astre que és, a més, enigmàtici romàntic.

Des del meu racó 32 (144)

La lluna Tomàs Martínez