Fons fotogràfic del Pare Ubach: Pla de gestió integral per a la … · C O N C L U S I O N S 2 8 3.1 Argumentari del projecte 28 3.2 DAFO a manera de resum 30. Fons fotogràfic

F O N S F O T O G R À F I C D EL P A R E U B A C HP L A D E G ES T I Ó I N T EG R A L P ER A L A S EV A V A L O R A C I Ó I A C T I V A C I Ó P A T R I M O N I A L

Tatiana Donoso MatthewsProjecte final

Màster en Gestió de Patrimoni CulturalUniversitat de Barcelona

2 0 1 1 - 2 0 1 2Tutora: Núria Serrat Co-tutora: Laia Foix

Fons fotogràfic pare Ubach | I

1 . P R ES EN T A C I Ó 1

PRI M ERA PART: CON TEX TUALI TZ ACI Ó D E LA PROPOSTA

2 . A N À L I S I D EL C O N T EX T D EL P R O J EC T E 32 . 1 C O N T EX T I N S T I T U C I O N A L 3

2 . 1 . 1 AB AD I A D E M ON TSERRAT 3

• H i s t ò r i a d ’ u n a m u n t an y a s ag r ad a 3• Montserrat,uncentred’atraccióturística 4• Modeldegestió 6

2 . 1 . 2 M USEU D E M ON TSERRAT 7

• Le s s e v e s c o l · l e c c i o n s 8• Pú b l i c d e l M u s e u d e M o n t s e r r a t 1 0• Políticadegestióidifusió 1 0• Organigramadelainstitució 1 2

2 . 2 C O N T EX T S EC T O R I A L 1 42 . 2 . 1 SI TUACI Ó D EL PATRI M ON I F OTOG RÀ F I C A CATALUN Y A 1 4

• Unmodeldegestióintegraldelpatrimonifotogràfic 1 5• Modelsdegestióidifusiódelpatrimonifotogràfic,algunsexemples 1 6• Públicdelafotografia 1 9

2 . 2 . 2 ALTRES M OD ELS D E D I F USI Ó 2 02 . 3 C O N T EX T D E L ’ A C T I V A C I Ó P A T R I M O N I A L 2 1

2 . 3 . 1 F ON S F OTOG RÀ F I C PARE B ON AV EN TURA UB ACH 2 1

• Un m o n j o v i a t g e r 2 1• Elsviatgesilafotografia 2 3

2 . 3 . 2 D ESCRI PCI Ó D EL F ON S F OTOG RÀ F I C 2 43 . C O N C L U S I O N S 2 83.1 Argumentari del projecte 283.2 DAFO a manera de resum 30

Fons fotogràfic pare Ubach | I I

SEG ON A PART : PROPOSTA D ’ I N TERV EN CI Ó

4 . M I S S I Ó 3 34 . 1 O B J EC T I U S 3 3

4 . 1 . 1 OB JECTI US PATRI M ON I ALS 3 34 . 1 . 2 OB JECTI US I N STI TUCI ON ALS 3 34 . 1 . 3 O B J EC T I U S D E V I A B I L I T A T 3 34 . 1 . 4 OB JECTI US D E PÚ B LI C 3 3

5 . P L A D E G ES T I Ó I N T EG R A L D EL F O N S F O T O G R À F I C D EL P A R E B O N A V EN T U R A U B A C H 3 45 . 1 O R G A N I T Z A C I Ó D EL S M A T ER I A L S 3 5

5 . 1 . 1 I N V EN TARI 3 55 . 1 . 2 CON SERV ACI Ó PREV EN TI V A 3 55 . 1 . 3 D I G I TALI TZ ACI Ó 3 75 . 1 . 4 CATALOG ACI Ó 3 9

5 . 2 D I F U S I Ó 4 15 . 2 . 1 D I N AM I TZ ACI Ó D EL F ON S 4 2

6 . EX P O S I C I Ó T EM P O R A L 4 3

• Objectiusdel’exposició 4 3• Tipologiadepúblic 4 3• Espaiexpositiu 4 4

6 . 1 G U I Ó M U S EO L Ò G I C 4 56 . 1 . 1 M ATERI AL D OCUM EN TAL 4 56 . 1 . 2 ARB RE D E CON TI N G UTS 4 66 . 1 . 3 D ESEN V OLUPAM EN T D EL G UI Ó 4 7

6 . 2 G U I Ó M U S EO G R À F I C 5 16 . 2 . 1 D ESCRI PCI Ó D ELS À M B I TS 5 2

6 . 3 A L Ç A T S D E L ’ EX P O S I C I Ó 5 76 . 4 P R O P O S T A A C T I V I T A T S D I D À C T I Q U ES D E L ’ EX P O S I C I Ó 7 86 . 5 P L A D E C O M U N I C A C I Ó 8 0

Fons fotogràfic pare Ubach | I I I

6 . 6 U N A EX P O S I C I Ó P EN S A D A P ER I T I N ER A R 8 27 . R EC U R S O S H U M A N S . 8 38 . C R O N O G R A M A 8 69 . R EC U R S O S EC O N Ò M I C S 8 99 . 1 I N G R ES O S 8 99 . 2 D ES P ES ES 9 41 0 . I D EES C L A U D EL P R O J EC T E 9 71 1 . B I B L I O G R A F I A 9 81 2 . A N N EX O S 9 9

Fons fotogràfic pare Ubach | 1

1 . P R ES EN T A C I Ó

Aquestprojecteneixd’unademandaperpartdel’AbadiadeM o n t s e r r a t , i e n c o n c r e t d e l Par e Pi u s , d i r e c t o r d e l’Escriptorium Biblicum et Orientale 1 deMontserrat,depoderaccediralcontingutdelesimatgesdel’arxiufotogràficqueelpareBonaventuraUba-chvageneraralllargdemésde30anysdeviatgesperterresdel ’ Or i e n t B í b l i c .

LapeticiódelParePiusesvapensarresoldreatravésdelespractiquesdelmàster,jaquelamevaformaciócomafotògrafaemfeiaadequadaperpoderferunatascadedigitalitzaciódelsnegatius.Peròunacosaésferfotografiesdepremsa,ialtremoltdiferentésestarfamiliaritzadaambelsparàmetresdeconservacióilacorrectamanipulaciódelafotografiaantigadecaràcterpatri-monial,materialsisuportsd’unaextremafragilitatquerequereixend’unconeixementisobretotd’unplad’actuacióquecontemplitoteslesetapes,pernomalgastarnitempsni dinersi,sobretot,evitarposarenperillunfonsfotogràfictansingularivaluós.Pertant,hefetd’aquestademandaelmeuprojectefinaldemàster,amblaintenciód’oferiral’AbadiaialMuseudeMontserratunapropostad’actuacionsperactivarivalorarelfonsfotogràficdelPareBonaventuraUbach,formatpermésdesetmilnegatius,qua -dernsmanuscrits,mapes,itotaaquelladocumentacióquedurantm é s d e q u ar an t a an y s s ’ h a g u ar d a t am b c u r a a u n d e l s ar m ar i s d e l’anticdespatxdelPareUbachdinsdel’AbadiadeMontserrat.Hiharecomanacionsgeneralsquehanestatpensadestantperlesneces-sitatsdelfons,comperlescaracterístiquesdelMuseudeMontse-

1 L’Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat és l’espai dedicat a l’estudi de les Sagrades Escriptures, a la investigació de la història i de la cultura de l’Orient Mitjà i a la catalogació de les peces arqueològiques provinents de la Mesopotàmia, de l’Egipte i de Palestina contingudes en el Museu. És el lloc on s’han preparat diversos volums de l’edició de la Bíblia de Montserrat, on s’han enllestit molts treballs de tema bíblic publicats fins al present pels monjos i també on s’ha redactat la biografia del P. Bona -ventura Ubach, el monjo patriarca dels estudis bíblics a Montserrat.

rrat(MDM)queesperopuguirebreaquestvaluóspatrimonidel’Abadiaiposar-hoenvalor.

Elcentredelmeuprojecteésunapropostad’exposiciótem -poralitinerant,peroferirunexempledecomaquestesforçinvi-sibledeconservaciópotarribaralconjuntdelasocietatidonaraconèixerlatascafotogràficadelmonjobenedictí,ampliareltarget depúblicdelMDMamblaincorporaciódelafotografiaalasevagestiópatrimonial,aixícomdifondrelatascaculturaldel’Abadiaanouspúblics.

Aquestprojectepertant,neixd’unademandaconcretadel’AbadiadeMontserratquetoticomptarambunarxiufotogràfic 2 d ’ u s i n t e r n , n o t é u n a m e t o d o l o g i a a l ’ h o r a d ’ ab o r d ar l a c o n s e r v a-cióilagestiód’aquestfonsfotogràfic,onlesnecessitatspròpiesdelnegatiuanivelldeconservacióexigeixunmodeldegestióricicom -plexquecontemplaiconjugalaconservacióiladifusiódelcontin-gutdocumentaldelfons,atravésdelsqualpodemconeixerl’esforçilagrantascaquevadesenvoluparalvoltantdelail·lustraciódelaBíblia,aixícomterritorisiformesdevidaqueavuihanviscutunaprofundatransformacióiquedonenuncaràcterúnicisingularalfons fotogràfic del pare Ubach, un patrimoni de tots.

2 És un arxiu que gestiona exclusivament còpia fotográfica, i que utilitza l’Abadia de forma interna i sota el criteri del monjo que ho gestiona.

P R I M ER A P A R TC O N T EX T U A L I T Z A C I Ó D E L A P R O P O S T A


2 . A N À L I S I D EL C O N T EX T D EL P R O J EC T E

2 . 1 C O N T E X T I N S T I T U C I O N A L

2 . 1 . 1 A B A D I A D E M O N T S E R R A T

• Història d’una muntanya sagradaMontserratésunespaionesconjuganatura,història,cultura

iespiritualitat.Lasevaconfiguraciópaisatgísticaúnicailasevasituaciógeogràficacentral–unmacisde1.236mpersobredelriuLlobregat,amb10kmdelongitudi5kmd’amplada,situatalacomarcadelBages,a50kmdeBarcelona–liatorguenunsentitreferencialdinselterritoricatalà.

Montserratpertanyal’ordre benedictina des del 888, an y enqueGuifréelPilósvadonarquatreermites:SantaMaria,SantIscle,SantPereiSantMartíalmonestirdeRipoll.Al1025l’AbatOlibafundaunpetitmonestiralcostatdel’ermitadeSantaMaria.AlllargdelS.XII-XIIIlafamadelsseusprodigiscomençaacréixeriesconverteixenundelscentresdeperegrinatgemésimportantsd’Espanya.L’any1409elPapaBenedicteXIIladeclaraAbadiain -dependent,convertint-seenuncentreculturaldeprimerordre.Al1811elmonestirvaquedardestruïtperlestropesnapoleòniques,ial1835vahaverdetancarperleslleisdelgovernlliberal,inovatornaraobrir-sealcultefinsel1844.Durantlaguerracivil(1936-39)elsmonjosvanhaverd’abandonardenoul’Abadia,quevapassaradependredelaGeneralitatdeCatalunya.

Apesardetotsaquestsfets,lapoblaciócatalanasemprehamantingutunfortvincleespiritualambMontserrat-des de 1881 guarda la talla romànica de la Moreneta, la patrona de Catalunya-unamuntanyaqueadiad’avuisegueixtenintunfortcomponentespiritualiculturaldinsdelavidadelpoblecatalà.

La vida de la comunitat benedictinaestàregidapelsserveis pastorals i de culte,peròtambédesenvolupenunatasca artesanal


i d’investigació científicamoltvinculadaaladifusióiconservaciódelpatrimoniartísticinatural.Caldestacarperexemplelasevabiblioteca,documentadadesdelsinicisdelmonestir,primercomaScriptoriumidespréscomatallertipogràfic.AlSXVI-XVIIvaarribaraserlasegonabibliotecadeCatalunya-desprésdeladelconventdominicdeSantaCaterinaaBarcelona-,peròlamajorpartdelsseusllibresvanquedardestruïtsacausadelaguerranapoleònicade1811.Tambétél’ Escolania,unainstituciódecaràcrreligiósimusicalformadapernenscantors,elsescolanets.Hihadocumen -tacióquejaparladel’EscolaniaalS.XIII,elquelaconverteixenl’escolademúsicamésantigad’Europa.D’altrabandacaldestacarlafeinaquehadesenvolupatl’Abadiaamblesseves“Publicacions Abadia de Montserrat”,ambunaactivitatininterrompudadesde1498,alserveidelsantuariidelmonestirdeMontserrat.Hafetunatascasòlidadedifusiódelaculturacatalanadesdel1950,icomptaambunfonspublicatd’uns3000llibresdediversesma-t è r i e s : h i s t ò r i a, ar t , a s s ai g , e s t u d i s d e l l e n g u a i l i t e r a t u r a, r e l i g i ó , l’excursionismeielllibreinfantilijuvenil.Amésdelapublicaciódellibres,editadeformaquinzenallarevista“Serrad’or”itéunadiscogràficaqueeditalesgravacionsdel’EscolaniadeMontserrat.

• Montserrat, un centre d’atracció turísticaMontserratésuncentred’espiritualitatidegeneraciódecultu -

ra,quesemprehaocupatunllocdestacatdinsdelaculturacatala-na,enespecialdurantladictadurafranquistaperladefensadelallenguaidelaculturalocal.Actualment,però,lamuntanyaésunpunt de forta atracció turística, am b m é s d e d o s m i l i o n s i m i g d e v i s i t an t s l ’ an y . El v i s i t an t m é s h ab i t u al d e M o n t s e r r a t é s e l t u r i s t a queformapartdelpaquetturísticquedecideixvisitarBarcelonai al t r e s l l o c s d ’ i n t e r è s d e Ca t al u n y a. Tam b é h i h a v i a t g e r s q u e d e s deBarcelonacontractensortidesalsdiferentspuntsd’informacióturística,ons’ofereixenexcursionsd’undiaaMontserrat.Elper-c e n t a t g e d e t u r i s t e s q u e v i s i t e n M o n t s e r r a t h a au g m e n t a t d u r an t


elsúltimsanysisónelsquemajoritàriamentvisitenelmuseu.Elvisitantcatalàrepresentaunpercentatgemodestihofasobretotelscapsdesetmanaielsdiesfestius.

S’hadissenyattotaunaofertaculturalperabsorbiridonarres -postadesdel’Abadiaalesdemandesdelvisitants:

Un dia al santuariÉsunitinerariqueofereixlapossibilitatdeconèixerlahistòriadelsantuari,elsespaisdelaBasílicailaVergedeMontserratil’espaiAudiovisual.

Un dia d’art i culturaConèixerelpatrimonideMontserratatravésdel’Espaiaudio -

visual“MontserratPortesEndins”,queexplicaambimatgeslavidadiàriadelacomunitatBenedictinadeMontserrat

Un dia de muntanyaConèixerl’entorndelParcNaturalambcaminadesapeuoamb

funicular

Un cap de setmanaPelsquevulguinconèixerlamuntanyaambméscalma,hihala

oferta“Montserratvisita”queincloudiferentspropostesiserveisperconèixerl’Abadiailamuntanya.

Proposta per a grupsPeragrupsnombrososs’ofereixenpaquetsespecialsamb

entradesquepermetenconèixermúltiplesespaisdelmonestirilam u n t an y a.

PromocionsFamílies,jubilatsiparticularspodencomptarduranttotl’any

ambpromocionsespecialsperconèixerelmonestirielseuentornprivilegiat.

Un dia de muntanyaConèixer l’entorn del Parc Natural amb caminades a peu o amb

funicular

PromocionsFamílies, jubilats i particulars poden comptar durant tot l’any

amb promocions especials per conèixer el monestir i el seu entornprivilegiat.

Un dia al santuariÉs un itinerari que ofereix la possibilitat de conèixerla història del santuari, els espais de la Basílica i laVergede Montserrat i l’espai Audio visual.

Un cap de setmanaPels que vulguin conèixer la muntanya amb més calma, hi ha la

oferta “Montserrat visita” que inclou diferents propostes i serveisper conèixer l’Abadia i la muntanya.

Un dia d’art i culturaConèixer el patrimoni de Montserrat a través de l’Espai audio -

visual “Montserrat Portes Endins”, que explica amb imatges la vidadiària de la comunitat Benedictina de Montserrat

Proposta per a grupsPer a grups nombrosos s’ofereixen paquets especials amb

entrades que permeten conèixer múltiples espais del monestir i lam u n t an y a.


• Model de gestió 3

Donarrespostaalesdemandesigenerarnovespropostesperatreureifidelitzarelpúbliclocalrequereixd’unmodeldegestiócomplexiarticulat.

Montserratésunamuntanyaqueaplegadiversosvalorsespiri -tuals,naturalsiculturals,quefand’ellauncentred’atraccióturísti-cadeprimerordre,peròtambéésunllocdeperegrinatgeoncon -flueixenelturisme,lareligió,laculturailesexcursionspopulars.Al1950esvacrearlafigurajurídicadelPatronat de la muntanya de Montserrat ial1983,sempresegonsdecret,laGeneralitatvaassu -mirelPatronatcomaentitatautònomadeCatalunya,declarant-laParc Naturalal1987ialPatronatcomelseuòrgangestor.

Al1989esvacrearla Llei del Patronat de la Muntanya,apro-vadapelParlamentdeCatalunya,atravésdelaqualesconcretenlescompetènciesdelpatronat.ÉsquitécompetènciesenlagestiódelParcNaturalal’horadepreservariconservarelsseusvalorsnaturalsivigilarqueesrespectilamuntanya–santuari.ElPatronats’encarregaderedactarunplaanuald’actuacióitambédónaser-veispúblicsal’Abadiais’encarregadelapromocióturísticaatravésd e c i r c u i t s i l a r e g u l ac i ó d e l s a c c e s o s .

Aquestpatronattéunpressupostpropi,actuadinselterritoriiestàformatper:

• G e n e r al i t a t d e Ca t al u n y a• Aj u n t am e n t B r u c , Co l l b a t ó , M o n i s t r o l d e M o n t s e -

r r a t i M ar g an e l l • Consellscomarcalsdel’Anoia,BagesiBaixLlobregat• DiputaciódeBarcelona,Girona,LleidaiTarragona• Ad m i n i s t r ac i ó c e n t r al d e l ’ Es t a t• Ab ad i a d e San t a M ar i a d e M o n t s e r r a t

(Llei10/89.Capítol1.Article4)

3 Naccarato, Chiara. Propuesta didáctica para el Museo de Montserrat. Projecte final del Màster en gestió de Patrimoni Cultural, Juliol 2008.

Or g an s d e g o v e r n : • LaPresidència,enlafiguradelpresidentdelaGene-

r al i t a t .• LaVicepresidència,enlafiguradelPareAbatdel

MonestirdeSantaMariadeMontserrat.• El Pl e .• LaComissióExecutiva.

(Llei10/89.Capítol3.Articles10,11i12)Perpoderdesenvolupartotsaquellsserveisquesóndelaseva

competència,elpatronathadonatlasevagestióaempresesdelsectorprivat,coordinanttoteslesactivitatseconòmiquesvincula -d e s al s e u t e r r i t o r i . L’empresa Agrícola Regional S.A (LARSAapar-tirde1997)ila Central de Reserves de Montserrat,SAU,ofereixenserveisalsperegrins,visitantsituristesdinselmarcdelesactivitatsd’acollidadel’AbadiaielSantuari:gestionen,administrenelses-paisilesexplotacionsdelrecintedeMontserrat(bars,restaurants,botigues,hotels).L’empresaLARSAtambés’encarregadelagestióe c o n ò m i c a d e l M u s e u d e M o n t s e r r a t .

L’any1997esvacrearlaFundació Abadia de Montserrat 20254 –anyenqueescelebraràelmil·lenaridelafundaciódelmonestir-,unaentitatquetécaràcterinstitucionaliofereixalasocietatciviloaentitatsprivadeslapossibilitatd’ajudaramanteniripromocio-narelsvalorsespirituals,culturals,nacionals,ecològicsid’acolli -dapropisdeMontserrat,perassegurarlasevacontinuïtatalllargdelS.XXI.LaFundaciógestionalarecaptaciódefonsperinvertir-losenelmantenimentilarestauraciódel’Abadia,aixícomenobress o c i al s i e n e l s e r v e i al s v i s i t an t .

Ac t u al m e n t l a m i s s i ó d e M o n t s e r r a t é s e l r e s u l t a t d e l t r e b al l conjuntfetperl’Abadia,deLARSA,delaFundacióidelPatronat,apartirdelesfuncionsespecífiquesdecadaunad’aquestesentitats.

4 http://www.Abadiamontserrat.net/(S(hlrwgwnhqqcpgz55cky4vs55))/Inici/catala/fundacio2025.aspx


2 . 1 . 2 MUSEU DE MONTSERRAT (MDM)

Comhemvist,l’AbadiadeMontserrattéungranpatrimonicul -turaliartísticfruitdedonacionsdefidelsid’adquisicionspuntualsfetesal’inicidelseglepassat.Totaquestpatrimoniespotvisitaral Museu de Montserrat , una institució privada de caire religiós, propietat de l’Abadia de Montserrat, que gestiona i fa difusió de part del patrimoni artístic de l’Abadia.Totilaqualitatdelseufonspatrimonial,éselgrandesconegutdeMontserrat,jaqueelvisitenun5%deltotaldevisitantsanualsquetélaMuntanyadeMontse-rrat.Aquestainvisibilitatespodriaferextensibledinselpanoramaartísticcatalài,totiserunmuseuambunadelescol·leccionsd’artm é s r i q u e s i v ar i ad e s d e l t e r r i t o r i .

Ésunpatrimonid’origendivers,quehaanatcreixentapartirdedonacionselquehadificultatunaplanificacióanivellarquitectò-niciespaial,peròqueapartird’unagranremodelaciól’any2004,d o s an y s m é s t ar d v a s e r d e c l ar a t Museu d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.


• Les seves col·leccionsAmbl’arribadadelestropesnapoleòniquesal1811,totel

patrimonidel’Abadiavaserdestruït,pertantlacol·leccióqueactualmentgestionaelMDMésunacol·lecció fruit de donacions i adquisicions puntuals de l’Abadia al’horadepotenciarl’ambientculturaliespiritualdel’Abadia.ElMuseuexposaunapartdelpatri-moniartísticiarqueològicdel’AbadiadeMontserrat,ilatipologiadecol·leccionssónunreflexdelapròpiahistòriadelainstitució.

Bàsicamentlacol·lecciódelmuseuestaformadaper:• ArqueologiadelMónAntic

Pelseucaràcterisingularitat,éslaseccióqueatreumésvisitesdegrupsd’escolars.Aquestacol·leccióreuneixobjectes represen-tatius de la cultura de Mesopotàmia, Egipte, Palestina, Síria i el mon clàssic. Estàformadaperunes3.000peces(entrematerialarqueològic,etnològic,botànicizoològic)queprocedeixen de les expedicions que el pare Bonaventura Ubach (1879-1960) v a realitzarperorientpròximperadquirirpecesperil·lustrardesdelpuntdevistamaterialelmondelaBíblia.AlpareUbachesdeulafundaciódelMuseuBíblicdeMontserratal1911aunadelessalesd e l ’ h o s t a t g e r i a d e l ’ Ab ad i a i q u e v a s e r l a l l a v o r d e l ’ ac t u al M u s e u d e M o n t s e r r a t .

• PinturaAntigaGranpartdelespinturesd’aquestaseccióprovenen de les ad-

quisicions fetes per l’abat Antoni M. Marcet a Roma i a Nàpols en-tre 1913 i 1920.Podemdestacarunvariatconjuntd’obresd’artistescomCaravaggio,Zurbaran,Berruguete,elGreco,GianbatistaTiepo -lo,etc.Tambél’AbatAureliM.Escarrévaampliarlacol·leccióambadquisicionsnovesalesqualss’hanafegitaltresdonacions.Ésunacol·lecciód’altaqualitatienelterritoricatalànoméstéaldavantalM N AC.


• PinturaiesculturaModernaiContemporània(S.XIXi X X )

É s l a s e c c i ó m é s n o m b r o s a i n o t ab l e d e l M u s e u d e M o n t s e r r a t . Lacol·leccióabastalapinturamodernadesdelasegonameitatdelXIXfinsalperíodecontemporaniElgermenvaserladonació de la col·lecció de Josep Sala Ardiz integrada el 1982, o n d e s t aq u e n obresdeRamonCasas,SantiagoRossinyol,IsidreNonell,oJoaquimMir,perexemple.LasegonagrandonacióarribaalMuseual1990,am b la donació de l’arquitecte Xavier Busquets, am b o b r e s d e Monet,Sisley,Degas,PissarrooSergePaliakoff.Aquestadonacióaportaval’estèticacontemporàniaapartirdelesobresdepintorscomChagall,Braque,LeCorbusier,Rouault,MiróoTàpies.

• “NigraSum”Atravésd’unasèriedepintures,escultures,dibuixos,medalles,

e t c , aq u e s t a s e c c i ó i l · l u s t r a l’evolució de la iconografia de la Verge de Montserrat al l l ar g d e l s s e g l e s .

• DibuixosÉsunapartdelacol·lecciópocexposadadegutalafragilitat

delsmaterialsilesexigènciesanivelldeconservació.


• Públic del Museu de MontserratTal i c o m h e m d i t ab an s , e l M D M é s e l g r an d e s c o n e g u t d e l a

MuntanyadeMontserrat.PelMuseudeMontserratpassencadaany100.000visitants,unaxifraquecontrastaclaramentambelsdosmilionsimigdevisitesanualsquerepcadaanylamuntanyaielmonestir.Podemdistingirtrestipusdevisitesalmuseu:

• V i s i t e s i n d i v i d u al s . El m aj o r n o m b r e d e v i s i t an t s i n -dividualsdelmuseusonestrangersiconformenlamajoriadevisitesquerepelmuseuanualment.

• Visitesengrup(agència,adults,etc).Aquestsgrupsescondensenalcapdesetmanaqueaprofitalespropostesdeldepartamentdidàcticperenriquirlasevavisita.

• Visitesescolarsod’estudiants.Elcol·lectiuescolarésmoltimportanttotiquerepresentaunpercentatgereduïtdevisitesrespectealsdosgrupsanteriors.Visitenelmuseuenperíodelectiuielradid’influènciavamésenllàdelacomarca,jaqueelmuseuatreugrupsescolarsd’altresprovínciesdeCa t al u n y a.

La competènciaperferunamillorexplotacióanivelldevisitantsdelmuseulatrobemal’ampliapropostad’activitatsquehihaalmateixconjunt,elquesuposaquemoltesvegadeselmuseuquediforadelesprioritatsdelavisitatantdelsturistescondellocal.

• Política de gestió i difusió Desdelpuntdevistadelagestió,elMuseudeMontserrat

“mostra al públic la part més important del patrimoni artístic de l’Abadia de Montserrat amb el deure de documentar-lo, con-servar-lo, difondre’l” 5 . Aquestamissiódefineixlasevapolíticadegestióidifusió,queesconcretaenaccionsdecaràcterdivers.

Totiserunaentitatprivada,elMuseudeMontserratestàinscritalRegistredeMuseusdeCatalunyaambelnº67,is’acullalsajutsisubvencionsquedonaelgoverncatalà.Aixòfaquelagestiódocu -

5 www.museudemontserrat.com

mentaldelessevescol·leccionsesfacinatravésdelabasededa -d e s MuseumPlus iestiguialawebdelaGeneralitatdeCatalunya6.

Al’horadeferdifusiódelessevescol·leccionsipoderdonarvisibilitatalespecesemmagatzemadesquenopodenformarpartdelamostrapermanent,MuseudeMontserrattéunapolíticad’itinerànciesquecombinaambpréstecsadiversesinstitucionsnacionalsiinternacionals.Aixòliserveixtantperdonaraconèixerlaqualitatdelessevescol·leccions,comperpodersufragarrestau -racionsipartdelmantenimentdelescol·leccions,jaquenotéundepartamentpropiderestauracióiquanse’lsdemanaunaobra,undelsrequisitsd’aquestintercanviésquelainstitucióreceptoraassoleixilarestauraciódelapeçaperquèpuguiviatjarenòptimesc o n d i c i o n s .

6 http://museusenlinia.gencat.cat/ És una plataforma que fa accessible les col·leccions de 45 museus de Catalunya, amb més de 250.000 peces a l’abast.

Fons fotogràfic pare Ubach | 1 1

Eldesdel2004elMDMcomptaambduessalesd’exposicionstemporalsalcostatdelabotigadelmuseu.Fanunaprogramacióquecomplementaal’exposiciópermanentambfonsdelasevacol·lecció,aixícomexposicionsdepintura,dibuixofotografiad’artistesconvidatstantnacionalscominternacionals,escollitsapartirdel’assessoramentd’unacomissiód’experts.

Caldestacarlafeinaqueesfadesdeldepartamentdedidàc -ticacomunaestratègiamésdedifusiódelacol·lecció,al’horad’apropardesdeladidàcticadelpatrimonielfonsdecol·leccióiposar-hoenvaloralconjuntdelasocietat.

Aquestapolíticadegestiópatrimonial,onladifusiódelacol·leccióesfadesdelainstituciócapalarestadelterritori,s’acompanyaambactivitatsdedifusiódelagestiópatrimonial,ambproductesdequalitatirepercussiónacionalcomsónelscursostècnicsquecadaanyorganitzaelMDM,onprofessionalsdelsectorcomparteixeniconsensuenunesbonespràctiquesengestiódelpatrimonicultural.

• Organigrama de la institució: ElMuseudeMontserratésunainstitucióprivadadecaireeclesiàstic.LapropietatdelMDMésdelMonestirdeMontserratipertantde

lacomunitatdemonjos,representadapelpareMajordom.Abandadelacomunitateclesiàstica,l’empresaLARSA(AgrícolaRegional)gestionatotelcomplexdel’Abadia(bars,botigues,restau -

rants,etc)itambéelMuseu.HihapertantunagestióconjuntaentreelMonestiril’empresagestora,totiquelamajorpartdelagestióeconòmical’assumeixLARSA.

M ON ESTI R D E M ON TSERRATPar e M aj o r d o m

G ERÈ N CI A AG RÍ COLA REG I ON AL

LARSA

D I RECTOR D EL M USEU D E

M ON TSERRAT

CON SERV AD ORA EN CAP

ATEN CI Ó AL PÚ -B LI C

RESPON SAB LE ATEN CI Ó

AL V I SI TAN T

TÈCNIC1 TÈ CN I C 2


Apartirdel’organigramapodemobservar: El Pare MajordoméselquerepresentaalaComunitatde

Monjosdel’AbadiadeMontserratiésquifad’enllaçambL’AgricolaRegional(LARSA).Éspertant,l’administradordeMontserrat,itotaaccióodecisióqueesprenguidesdelmuseuhadeseraprovadaperpartseva.

La Gerència de La Agrícola Regionalgestionatoteslesexplota-cionseconòmiquesdelsserveis:botigues,restaurants,hotels,etc.Respectealmuseu,tambése’nocupadelagestiódelabotiga,lese n t r ad e s i l e s v i s i t e s c o m e n t ad e s d e l m u s e u .

El director i la conservadora en capformenladirecciódelmu -seu.Eldirectorprenlesdecisionsrespectealaorganitzacióinternailaconservadorafalesfeinesdeconservació,amésdelestasquesd e g e r è n c i a i ad m i n i s t r ac i ó .

H i h a d o s t è c n i c s , El Tècnic 1 s ’ e n c ar r e g a d e l a c a t al o g ac i ó d e l a col·leccióambelprogramaMuseumPlus, t é c u r a d e l b o n e s t a t d e l s magatzemsitambéfatasquesdecoordinaciódelesexposicionstemporals.ElTècnic 2 s ’ e n c ar r e g a d e l a c o o r d i n ac i ó i m o n i t o r a t g e denensiadultsdelesvisitesguiades.Tambéfatasquesdecoordi -naciód’exposicionsiatencióalabotiga.

Lapersonadedicadaal’atenció al públic treballatantalabotigadelmuseu,cobrantentradescommonitoritzantlesvisitesguiadesal m u s e u .

Es u n m u s e u q u e n o t e e s t r u c t u r a t e l s s e u o r g an i g r am a i n t e r n a partitdedepartamentsquegestionincadaunadelescol·leccions.Elperfilprofessionaldelaplantilladelmuseuésmultidisciplinari,degutalagranvarietatdetasquesquehandedesenvoluparialunvolumdefeinaquehand’assumirdegutalasevapolíticadedifusiópatrimonial.


2 . 2 C O N T E X T S EC T O R I A L

2 . 2 . 1 S I T U A C I Ó D EL P A T R I M O N I F O T O G R À F I C A C A T A -L U N Y A

L’Article49delaLleidePatrimoniHistòric7defineixcomadocumenttotaexpressióenllenguatgenaturaloconvencionaliqualsevolaltreexpressiógràfica,sonoraoenimatge,recollidesenqualsevoltipusdesuportmaterial,inclúselssuportsinformàtics.Enconseqüència,alconsiderarladiversitatdesuportsdocumen -t al s ac t u al s , la fotografia queda reconeguda en la categoria de document ,però,totiformarpartdelpatrimonidocumental,lafotografiahaestatmoltpocvaloradacomadocument,aixícomlasevadimensiópatrimonial,jaqueresnoesvalorasinoesconeix.(SalvadorBenítez,2005)

ACatalunyaelreconeixementdelafotografiacomapatrimoninoarribafinsl’any1999,ambl’aprovaciódelaresolució818/Vsobrel’adquisició,laconservacióiladifusiódelpatrimonifotogràficcatalà8.Aquestreconeixementlegalnohaanatalapard’unapolí -ticapúblicad’actuacionsenelcampdelafotografia,totilaimpor-tànciaielvolumdelpatrimonifotogràficcatalà,jaquehaestatunterritoriclauenlahistòriadelafotografiaaEspanya.Vaparticipardesdelprimermomentenlagranrevoluciódelesimatges–la pri-mera fotografia que es va fer a Espanya es va prendre a Barcelona l’any 1939 –imoltaviatvatenirconsciènciadelanecessitatdecrearcentresquegarantissinlasevaconservaciócomatestimoniperafuturesgeneracions,comaformad’articularunaconsciènciacol·lectiva.L’any1909esvacrearaBarcelonal’ArxiuFotogràficdelCentreExcursionistadeCatalunya9il’ArxiuMas(avuidiagestionat

7 Llei 16/1985, del 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol.8 Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, 15 de febrer 19999 http://www.cec.cat/


perlaFundaciódel’InstitutAtmatllerd’ArtHispànic10) . AlllargdelS.XX,apartird’iniciativespúbliquesperòsobretot

privades,esvananarcreantarxiusfotogràfics;demaneraquelaconservacióidifusiódelpatrimonifotogràfichaanatacàrrecd’unaàmpliatipologiad’institucionsatomitzadespertotelpaís.Podríemresumirlaresponsabilitatpatrimonialrespectealafotografiaendostipusd’institucions:

• Els arxius,ambresponsabilitatdeconservaciódocu -m e n t al , conserven documents fotogràfics, quepodeninclourenegatius,fullsdecontacte,transparències,tiratgesd’obraenpaper,etc.

• Els museushanincorporatlafotografiaalsseusfonsicol·leccionsifanunadifusió activa de la fotografia c o m a llenguatgeartísticambvalorpatrimonial.

A d i a d ’ a v u i no existeix n i e l d i s s e n y d e l q u e h au r i a d e s e r una política d’actuacióenaquestsectornipropostesquetendeixinaunificarinormalitzar els criteris en els camps de la descripció, el tractament, la instal·lació, la conservació, l’accés i l’explotació

10 http://www.amatller.com/

d’aquestadocumentació.Aixòvoldirquecadacentreutilitzaelseupropimètode,elquedificultaconèixeriintercanviarinforma-ciósobreelsdiferentsfontsicol·leccionsfotogràfiques(CONCA,2011).

• Un model de gestió integral del patrimoni foto-gràfic

Aquestafaltadepolíticapublicaenrelacióalpatrimonifoto -gràficqueescomenta,s’hatractatdesolventardediversesmane-resdesdelainiciativaparticulard’institucionsgestoresdelpatri-monifotogràfic.

L’any2001,elCentredeRecercaiDifusiódelaImatge(CRDI)vapublicarel“Manual para la gestión de fondos y colecciones foto-gráficas”(Boadas,2001).Talicomdiualaintroducciódelllibre,aquestmanualvoldonarrespostaaaquestaabsènciadepolíticapúblicad’actuacióverslagestiódelpatrimonifotogràfic,jaquelagestiódocumentalnoéssuficiental’horaderecollirlasingularitatdelafotografiacomallenguatgeartísticicultural,onladiversati-pologiadeformats,composicionsquímiquesonivellsdedescripciódelesimatges,handeéssercontemplatsal’horadeferunabonagestiódelafotografia,tantperlaconservaciócomperlesdiversesaccionsdedifusió.Aquestmanualavui dia segueix sent un llibre de referència ipodríemdirque,afaltad’unapolíticapúblicadegestió,éslaBíbliaenquantagestiódepatrimonifotogràfic,ambunadetalladadescripciódetotselsprocessosiambexemplescon -c r e t s d e l a m e t o d o l o g i a d e t r e b al l d e l CRD I . Se n s e e n t r ar e n d e t al l , jaquenopodemresumirelllibre,podemdirqueel manual defi-neix unes línies d’actuació que contemplen l’ ingrés de les imatges i les drets d’autor; el tractament i instal·lació de les imatges; la previsió de mitjans tècnics i professionals necessaris; criteris de


descripció, així com usos i explotació de les imatges. Aq u e s t e s líniesd’actuaciósonunesbonespràctiquesal’horadegestionardeformaintegralelpatrimonifotogràfic,ontotelsprocessosestiguinenrelacióicoordinatssotaunúniccriteriqueestructuriifaciac-cessibleelsfonsicol·leccions.

• Models de gestió i difusió del patrimoni fotogràfic, alguns exemples

Lesbonespràctiquesal’horadegestionarpatrimonifotogràficrecollidesenelllibreabansmencionat,lespodemveureaplica-desendiversesinstitucionsdelterritoricatalà,quehanhagutdedissenyarmodelsdegestiópelsseusfonsicol·leccionsapartirdelasevasingularitatpatrimonialidelesnecessitatsdelsconjuntsfotogràfics.Aquestsexemplesenspermetenapropar-nosadiver-sosmodelsdegestióquese’nderivendelatipologiadefonsquegestionen:

• El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MA-C B A )telamissiód’aproparalaciutadanial’artcontemporanin ac i o n al i i n t e r n ac i o n al . La fotografia com a peça única é s unllenguatgecontemporaniqueformapartdelessevescol·leccions,peròtambéhavistlanecessitatd’incorporarcomapartdelasevacol·lecciófons fotogràfics d’artistes , o n e l gruixdetreballpermetconèixerlafeinacreativadel’artistaielseucontextcultural.Aquestposicionamentverselnegatiuil’arxiucomapeçadecol·leccióesconsolidaamblaincorpora-cióalasevacol·lecciódelfonsfotogràficXavierMiserachl’any2011,ambunaadaptaciódelprogramaridegestiódefonsicol·leccions,aixícomlaformacióenconservaciódefotografiadedosconservadorsdelcentre.Programahabitualmentexpo -


sicionsdefotografiaindividualsicol·lectives,tantdeproducciópròpiacomcoproduccions.Sónexposicionsdegranqualitatqueesdeslliguendelarestadepropostesmésconceptualsversl’artcontemporani,itenenungranèxitdepúblic.

• El Museu Marítim de Barcelona (MMB) gestionaunfonsfotogràficdemésde300.000imatges,vinculadesalacul -turamarítima.Al’any2001esvacrearelCentredeDocumenta -cióMarítima,queenglobalescol·leccions,l’arxiufotogràficilab i b l i o t e c a . En t e n e n l a fotografia com un document, però amb unes singularitats pròpies,oferintunagestiódocumentaldelafotografia,ambunarxiuconsultableaestudiososiobertatotsaquellsexpertsdelamarquepodeninterpretarelpatrimoniienriquir-hoamblessevesexperiènciesofotografiespersonals.ActualmentelMMBfaunatascatantdeconservaciócomdegestiódelseupatrimonifotogràfic,centrantladifusiódelpatri-monifotogràficmarítimenl’organitzaciódecursos de fotogra-fia, publicacionssobrelessevescol·leccionsol’organitzaciódejornadesalvoltantdelagestiódelpatrimonifotogràfic.

• El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) v a iniciarlasevacol·lecciódefotografial’any1996apartirdel e s r e c o m an ac i o n s d e l Llibre Blanc de la Fotografia 1 1 . D e s d e l departamentdefotografiadelMNACentenencompatrimonifotogràficlapeça fotogràfica(l’arxiuielnegatiuquedenforadelasevagestiópatrimonial),iaixòfaqueelscriteris de conserva-ció defineixinelscriterisexpositiusidedifusiódelacol·lecció.Actualmentteunacol·lecciód’unes12.000imatges,ambunatascaenverslafotografiamésvinculadaalaposadaenvalorde

11 És un llibre que va néixer per una necessitat del sector de tenir una “eina de referèn-cia i una consulta per abastar com s’estructura la fotografia a Catalunya i com ha de configurar-se en el futur”. Va se editat per Critina Zelig i publicat pe la Generalitat de Catalunya al 1996.


lafotografiacomallenguatgeartísticquealadifusiódelaprò -piacol·lecció,ambunaprogramaciód’exposicionstemporalsd’altíssimaqualitatcentradaenelperíoded’entreguerresambautorsnacionalsperòsobretotinternacionals.

• El Museu de l’Anxova i de la Sal de Palamós neixl’any2006apartirdelesdonacionsquehaviaaplegatl’arxiumunicipaldel’Escala.Actualmentelmuseugestionatres grans fons fotogràficsise’nfacàrrecdelasevaconservació,difusióiexplotacióapartirdelesdemandesd’editorialsiempresesquevolenutilitzarlesfotografies.Lesexposicionselsserveixenperrecollirmemòriaoraldelapoblacióapartirdelesimatgesitambécomaestratègiadedifusióal’horadedonaraconèixer

elfonsirebredemandesd’usosiexplotació.Ésunmuseu petit que ha d’assumir un alt volum de treball al voltant dels fonsiquehageneratunadinàmicadegestióamidaperpoderd o n a r s e r v e i a t o t e s l e s d e m an d e s .

• El Centre de Recerca de la Imatge (CRDI) é s u n c e n -trequeformapartdel’ArxiuMunicipaldeGirona,iquegestio-n a u n fons fotogràfic de més de tres milions d’imatges ipro -duccióaudiovisualendiversossuports.ElCDRIfaunatascadeconservació i gestió arxivística,iunadifusióàmpliadelseusfonsicol·leccions.Desdel’any1992organitzenles “Jornades Imatge i Recerca” ambmésde250ponènciesconsultablesalasevawebiquehanassentatlesbasesdelagestiódelpatri-monifotogràficalnostreterritori,aixícomlesdiversespubli -cacionsdelcentre,quesónmaterialdereferènciaiconsultao b l i g a t ò r i a e n e l s e c t o r .


• Públic de la fotografiaLabonagestióques’estàfentdelpatrimonifotogràficalnostre

territoriquedarecolzadaperl’èxitquetenenlesexposicionsdefotografiaalsmuseusicentresd’art.

Lesexposicionsdefotografiasónundelsproductesestrelladelsmuseus.Atreuenaunaàmpliatipologiadepúblicjaquelafoto -grafiatreballaadiversosnivells,elquepermetquetantelpúblic especialitzat c o m e l públic més generaltrobipuntsd’interèsenlaproposta.Lafotografianeixdelarealitatiaquestprincipideveris-mefaqueelpúblicnoespecialitzatpuguisentir-secòmodeal’horadedescodificarunscontingutsgràciesalasevaexperiènciadevida,senserecórreraformacióespecialitzadaoconeixementses-pecíficsenlamatèria.D’altrabanda,elpúblicespecialitzattrobaenl’exposicióunaexperiènciaestèticad’aproximaciódirectaal’obradel’autorqued’altrabandapotenriquirelseuconeixementapar-tirdelesdiversesactivitatsorganitzadesalvoltantdel’exposició,compodenserconferències,publicacionsovisitesguiadesespecia-litzades.Aquestpúblicespecialitzatsolestarvinculatamblafoto -grafiatantanivellamateur,professional,docència,col·leccionisme,investigació,críticad’art,etc.

AquipresentemunsexemplesdenºdevisitantsalesúltimesexposicionsdefotografiaprogramadesalaciutatdeBarcelona:

M ACB A L’ArxiuUniversal Oct08-Gener2009 45.145visitants

CCCB Brangulí.Barcelona1909-45 Juny-Nov2011 49.427visitants

CaixaForumBarcelona Imágenesdeunmundoflotante.J.H.Lartigue Maig-Oct2010 121.873visitants

M N AC LaMaletaMexicana Oct11-Gener2012 54.788visitants


2 . 2 . 2 A L T R ES M O D E L S D E D I F U S I Ó

Talicoms’haditabans,l’èxitdepublicdelesexposicionsdefotografiaésunafeinatantdelsmuseusquegestionenpatrimonifotogràfic,comdecentresculturalsque,totinogestinar-ho,fanunatascacompromesadedifusiód’aquestpatrimoniihan creat un segell de qualitat al voltant de la seva programació de fotografia.

• CaixaForumtecomamissióferdifusió de la cultu-ra. Volarribaraunagrantipologiadepúblics,pelquefaunaprogramaciótantd’exposicionscomdemúsicaoactivitatsinfantils,perexemple.Dins la programació expositiva, les ex-posicions de fotografia són un dels seus forts, am b u n a t as c a dedifusiódelafotografianacionalperòsobretotinternacio-nal,apropantalpúblicautorsitemàtiquesqueenspermetenentendrelasocietatonvivim.FundacióLaCaixaconvocacadadosanyselspremisibequesFotoPres,amésderecolzareconòmicamentlaconservacióidifusiód’arxiusfotogràfics,comhaestatelfinançamentdeladigitalitzaciódel’arxiufoto -gràficdelCentreExcursionistadeCatalunya,perexemple.

• El Centre de Cultura Contemporània (CCCB) t é c o m aobjectiuexplicar la ciutat contemporània a través de diver-sos llenguatges artístics i expositius.Lesexposicionsdefoto -grafiahanformatpartdelasevaprogramaciódesdelsseusinicisl’any1994,tantambmostresindividualscomcol·lectives,onlaciutatilavidaurbanahaestatsemprealcentredelseud i s c u r s . El CCCB ha situat a la fotografia dins el discurs con -temporani de l’art ilareflexiósobrecomlaculturaenspermete n t e n d r e e l m o n o n v i v i m , c r e an t u n s e g e l l d e q u al i t a t e n t o r n alasevaprogramació.

• La Virreina Centre de la Imatge h a c e n t r a t l a s e v a programacióenladifusiódela imatge com a llenguatge con-temporanidesdel2007,quanIvándelaNuezvasernomenat

directorivadefiniruneslíniesd’actuacióentornalaimatge,fetqueincloufotografiaivídeoentoteslessevesexpres-sionscontemporànies.Ésunespaiqueenténlaimatgecomallenguatgeartísticiquevolgenerardebatireflexióentornalaculturavisualatravésdediversesactivitatsdedifusiódirigi -desapúblicsespecialitzats.


2 . 3 C O N T E X T D E L ’ A C T I V A C I Ó P A T R I M O N I A L

2 . 3 . 1 F O N S F O T O G R À F I C P A R E B O N A V E N T U R A U B A C H

• Un monjo viatgerElPareBonaventuraUbachvanéixeraBarcelonaal1879.Va

entrardenovicialmonestirdeMontserratals14anysivaserordenatal1902.Des de l’etapa d’estudiant va manifestar un gran interès per l’estudi de la Bíblia, fetpelqualvaaprendregrecihe-breu,llengüesqueposteriormentvaensenyaraMontserratfinsal1906,quanmarxàaJerusalemcomaprofessordellengüesorien -tals–àrab,hebreuisiríac–amésdelesoccidentals–grecillatí-.Almateixtempsqueexercialadocència,estudiavasobreelterrenylageografiail’arqueologiapalestinenques,enestretarelacióambl’Ecole Biblique d e l s d o m i n i c s d e Je r u s al e m .

El Pare Ubach, tenia un interès particular a “obtenir un coneixement experimental del país bíblic, i per això recórrer en totes direccions, com més vegades i com més extensions millor, les regions relacionades amb la Bíblia. S’havia fet càrrec de la necessitat de veure per a poder comprendre millor i sobre tot per retenir. Creia insuficient l’estudi de la geografia bíblica, si només es feia damunt d’un llibre. (...) Va anar a les terres beneï-des per dels profetes, de Jesús i Maria i dels apòstols, per interrogar el seu passat.” (Diaz i Carbonell, 1962, p. 47)

DurantlasevaprimeraestadaaJerusalem,entre1906i1910esvanassentardiversosfetsquevandefinirlasevatrajectòriacomabiblista:d’unabandaelfetdevolerconèixer de primera mà els llocs bíblics,comhemditabans;d’altrabandaneixlaideadecrear un Museu Bíblic a Montserrat,peril·lustraralsjovesmonjosat r a v é s d ’ o b j e c t e s q u e aj u d e s s i n a e n t e n d r e m i l l o r l a B í b l i a. Aq u e s t


m u s e u é s l a l l a v o r d e l ’ ac t u al M u s e u d e M o n t s e r r a t i é s e l q u e a v u i formalacol·lecciód’arqueologiadelmonantic,unacol·lecciódereferènciaperaestudiososdelesculturesdel’anticorient.

AmbaquestavoluntatdefercomprensibleiaccessibleelTextSag r a t , e l Par e Ub ac h v a traduir la Bíblia al català, q u e a v u i e s coneixcomaBíbliadeMontserrat.D’aquestapublicacióvanéixerunnougranprojecte,quevaserpublicarunaBíblia il·lustrada amb fotografies,perpoderexplicarambimatgeselstextossagratsielsllocsonvantranscórrerelsfets.Laincorporaciódelafotografiaalselsseusviatgesnotéunafinalitatdesouvenirturístic,sinóqueresponalmateixorigenquelacol·lecciód’arqueologiabíblica,com -prendremillorelstextossagrats.

El seu primer gran viatgevaserelViatgealSinaí,onvaferelr e c o r r e g u t q u e e s n ar r a al llibre de l’Èxode. Aq u e s t v i a t g e e l v a publicaramodededietari12al1913ijaincloufotografies.Desdel1913vaestar-seaRomainotornaràaviatjarfinsal1922,quanemprenelseuviatge per terres de l’antiga Mesopotàmia. El s e g o n viatgequeemprenseràperlesregionsdel’Iraqiduràbenbéunany;Bagdadseràelseucampamentbase,desd’onplanificaràlesrutesiseguiràaplegantpecespelMuseuBíblicdeMontserrat.Alfinaldelasevavidavadeixarpreparatperalasevapublicacióundietarid’aquestviatge(Ubach,2010),quevasortiralallumal2010.Aquestobjectiud’il·lustrarlaBíbliaelvanportarafermésviatgesentre1928i1950,onvatornar a visitar el Sinaí, el desert de Negheb, Cades i altres llocs de la Transjodània, perexemple.Tantpelsdietarispublicatscompelsquadernsdeviatgequeescon -servenal’Abadia,podemveurecomla fotografia té un paper pro-tagonista en els seus viatges, h i h a l a v o l u n t a t d e r e c o l l i r o b j e c t e s , peròtambéd’imatgesqueajudinaentendreelspassatgesbíblics,onincloupaisatge,vidaquotidiana,arqueologiairetrats,jaquela

12 Ubach, Bonaventura (1959). El Sinaí. Viatge per l’Aràbia Pètria cercant les petjades d’Israel. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.


• Els viatges i la fotografia

QuanelPareUbachfaelseuprimerviatgepelSinaíacompan -yatdelasevacàmera,feiamésde50anysques’havienimpulsatlesprimeresmissions fotogràfiques, sobretotaFrançaiAnglate-rra,peròtambéalnostrepaís(Ribalta,2008).Elsobjectiusdelesmissionsfotogràfiqueserenl’educaciópopularilaconformaciód’arxius,tantperl’impacteenlaopiniópúblicacomperpropor-cionarmaterialspelrelathistòric.A nivell patrimonial, les missions fotogràfiques tenien l’objectiu de fer un inventari patrimonial de paisatges i monumentspercrearveritablesobresartístiques,quepodienserpublicadescomaàlbumsfotogràficsosermateriald’arxiu.ACatalunyacaldestacar La missió arqueològica -jurídica de l’ Institut d’Estudis Catalans a la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça, que vadirigirPuigiCadafalchal1907(AlcoleaBlanch,2008).ComptavaambelfotògrafAdolfMas,quevafotografiarexhaustivamentelRomànicCatalàdelPirineu,deixantuntestimoniúnictantperlesfotografiescompelsplànolsilesanotacionsdelsarquitectesd’unpatrimoniquepoctempsdesprésvaserespoliatodestruït.

M o l t e s e r e n missions impulsades per l’estat, c o m u n a e s t r a-tègiamésperlegitimarlanacióieldiscurscolonial,peròtambé hi havia particulars que van emprendre viatges amb la intenció de fer belles fotografies i comercialitzar-les a través de postals o àlbums defotos.FrancisFrithvarealitzardosllargsviatgesaEgipte,SinaíiTerraSantaentre1856i1860ivapublicaràlbumsicol·leccionsdevistesestenoscòpiques,d’àmpliadifusióal’època(Balsells,2007).La reproducció tècnica inherent a la fotografia va potenciar el negoci d’impressió fotogràfica, sent un dels pri-mers grans fruits del vincle entre la fotografia i els viatges. D e l a profusacol·lecciódepostalsdelpareUbachse’ndesprènunaricaconeixençadelesimatgesqueesproduïenal’època,delstemesmésrecurrentsidelsrecursosformalsméshabitualsal’horadefer

formadevidadelagentilasevacomprensióeracabdalal’horadepoderaprofundirenlail·lustraciódeltextosbíblics.Documentava exhaustivament cada imatge ivacrearunsquadernspercatalo -garlafotografiaonencloïalaubicaciógeogràficaiunadescripcióicònicadelaimatge,ambunaclaravoluntatdequelasevafeinaespoguésentendrequanelljanohifos.

AquestaBíbliail·lustradaesvaacabarconvertintenunobsessióiempreniaviatgespertrobarunaúnicaimatgestalicomensexpli -caelseubiògraf:“A voltes per a una sola fotografia li calia un llarg esforç. << Sis jorns de barrinar i de caminar acaba de costar-me una fotografia>> (DiaziCarbonell,1962,p.147).Finalmentel projecte de la Bíblia Il·lustrada va quedar interromput perquèesvaacabarelfinançamentiva morir amb només tres volums publicats de la seva Bíblia Il·lustrada.Totsaquestnegatiusquevaproduirdu -rantelsseusviatges,vanquedaremmagatzemantaunarmaridel’EscriptoriumBíblicumsensetornaraveurelallum.


imatgesambunabonacomposicióvisual.

La fotografia també ha estat molt vinculada des dels seus inicis al mon del llibre ( Or t e g a G ar c í a, 2 003 ) . D e s e g u i d a v an q u e d ar patentslacapacitatil·lustrativaqueteniailespossibilitatsquepre -sentavaperaplicar-laenelsdiferentscampsdelconeixement,demaneraqueràpidamentesvacomençaraincloureenpublicacionsdetotamena,jafoscomail·lustraciódetextosocomacontingutprincipal.Valadirqueal Pare Ubach l’havien influenciat molt els llibre de viatges publicats a l’època on el relat en primera perso -na i les imatges es conjugaven a l’hora d’ apropar al lector a una experiència vital de descoberta i coneixement d’altres cultures1 3 .

Aquestcontextensserveixperentendreelpoderquetenialafotografiaal’èpocacomatestimonivisual,jaqueesconvertiaenundocumentperpoderargumentaroconstruirunrelathistòric,tantd’unsfetsdelpassatcomal’horaderefermarlaideadenació,perexemple.

13 El seu biògraf cita el “Dietari d’un pelegrí”, de mossèn Jacint Verdaguer i “Visions de Palestina”, de mossèn Costa i Llobera (Diaz i Carbonell, 1962, p. 54)

2 . 3 . 2 D ES C R I P C I Ó D EL F O N S F O T O G R À F I C

Talicomhemvistfinsara,elllegatdelPareUbachhaestaimmens:d’unabandalacol·lecciód’arqueologiadelmonantic,d’altrabandalatraducciódelaBíbliaalcatalàienelscasqueensocupa,unafonsfotogràficdelsseusviatgesperterresbíbliquesquea d i a d ’ a v u i é s e l g r an d e s c o n e g u t d e t o t a l a s e v a t as c a i n t e l · l e c t u al al v o l t an t d e l a B í b l i a.

Desdelasevamortl’any1960aquestfonshaestatcustodiatperl’Escriptorium Bíblicum d e l ’ Ab ad i a d e M o n t s e r r a t , q u e ac t u al -mentdirigeixelParePius.Eltotaldelfonsestrobaaunarmarid’unadeleshabitacionsdel’Abadia,sensecapmesuradeconser-v ac i ó .


Bàsicamentelfonsestrobaformatperunarxiufotogràficd’uns7.000negatius14suportatsenbasesplàstiques,principalmentni-tratdecel·lulosaperòamblapossibilitatdequeunapartdelmate -rialestiguisuportatenacetatdecel·lulosa,600plaquessuportadese n v i d r e 15iunseguitdemapesillibresdereferènciaquecontenenexhaustiusllistatsonsónregistrades,numerades,descritesilocalit-zadestoteslesfotografies.

14 L’Abadia de Montserrat te un arxiu fotogràfic intern però exclusivament de còpies a paper. El fet que aquest fons Ubach estigui conformat únicament per negatius l’ha deixar al marge de poder ser incorporat com a part de l’arxiu fotogràfic i rebre una custòdia apropiada.

15 Annex 2, p 3.

“Diguem aquí quelcom de l’arxiu fotogràfic de la Bíblia i la seva disposició, tal com el concebé i el deixà el Pare Ubach. Obra d’ ell són la major part de les fotogra-fies, en nombre total d’unes vuit mil. Tot els clixés van numerats i agrupats per centenars, cadascuns amb la llegenda corresponent. ¿Com es podrà un servir d’aquell material per a il·lustrar un pas bíblic entre tantes mils fotografies? A aquest fi el pare Ubach redactà un triple catàleg a base de paperetes: 1) Catàleg segons els llibres, capítols i versicles de la Sagrada Escriptura, en el qual es troben curosament anotats a cada indret els números d’arxiu de les fotografies corresponents. 2)Catàleg on consten per ordre alfabètic el nom de les ciutats, pobles, muntanyes, rius i altres llocs geogràfics de Palestina i d’altres països bíblics, dels quals s’ha ob -tingut una o mes fotografies. 3) Catàleg amb una certa distribució de matèries: folklore, arqueologia, beduins, àrabs, sedentaris, jueus, pastors, pagesos, animals, plantes, paisatges, pous, cavernes, etc. I encara feu un altre treball per al maneig de l’arxiu. A fi de controlar encara millor el material disponible per a la il·lustració d’un versicle concret de la Sagrada Escriptura, va tenir la paciència de confeccionar un mapa de Palestina, repartit en cartrons. A cada cartró o fragment del mapa van anotats amb un simple número d’ordre els indrets mencionats en la Bíblia; al número correspon un plec a part, on es troba la documentació referent a l’ indret: descripció del lloc segons diferents autors; si ha estat visitat personalment pel Pare Ubach, i referències de data i fotos tretes; observacions en el cas que encara no hagi estat visitat, i quines són les particularitats que


s’haurien de tenir en compte el dia de la visita; infor-macions que s’han aconseguit o que s’han demanat a la gent del lloc sobre un punt a esclarir, etc. Així, en arribar l’avinentesa d’una excursió per una zona deter-minada, no calia al pare Ubach sinó prendre el mapa, mirar els números dels llocs compresos en l’itinerari i controlar els plecs respectius. En uns pocs moments veia tot el que caldria tenir present en el curs del viatge, per treure’n així el profit màxim. Una vegada realitzada l’excursió, no deixava d’anotar, almenys esquemàtica-ment, el temps que havia durat; si l’havia realitzada en companyia o sol –en el darrer cas mai no oblidava de dir que l’havia feta en companyia de l’àngel custodi - ; si havia anat amb ase o en camell, a peu o amb automò-bil; quin havia estat l’itinerari seguit; si era amb una finalitat científica o per complaure una persona amiga; anotació de les fotografies obtingudes i, finalment, quant havia gastat. Els esquemes esmentats eren una guia ràpida que li servia per orientar-se en tot el relatiu a la Il·lustració de la Bíblia”. (Diaz i Carbonell, 1962, p. 221-222).

La temàtica bíblica del fons conviu amb una documentació molt valuosa i singular tant per la geografia física com de la geo-grafia humana que va fotografiar el pare Ubach al llarg dels seus viatges. A Espanya cap no existeix cap altre conjunt documental d’aquestes característiques, fet que, unit a l’actualitat dels te-rritoris de l’orient bíblics pels conflictes internacionals i lluites internes, fan d’aquest fons fotogràfic un conjunt patrimonial únic al nostre país.

S’inclouencomannexosaaquestprojecteelsdosinformesresultantsdeldiagnòsticpreliminardel’estatdelsnegatiusdelfonsUbach.Laprimeradiagnosidel’estatdelfonsesvarealitzarper


partdelCSIC16al2010ipelconservadordefotografiaJosepPé-rezal201117.L’estatactualdelmaterialpresentalesdegradacionshabitualsdelpasdeltemps,peròambdósinformesrecomanenlaubicacióenunllocadequatclimàticamentparlantiambelsmate -rialsdeconservacióadequats,perevitarfuturesacceleracionsenladegradacióquepodrienferquedesapareixeselsuportfísicielcontinguticònicdel’arxiu.

Periòdicaments’hananatpublicantimatgesdel’arxiu,peri l · l u s t r ar t e m e s v ar i a t s r e l ac i o n a t s am b e l s v i a t g e s d e l Par e Ub a-ch,perònos’hafetunatascad’aproximacióal’horad’inventariar,documentar,conservaridifondreelcontingutdel’arxiu.Hihad e m an d e s as s í d u e s d e l e s i m a t g e s d e l s v i a t g e s b í b l i c s d e l Par e Ub a-ch,perònohihacapmetodologianicapcriteridecontrold’usos,manipulacióiretorndelesimatges,fetqueaguditzalafragilitatdelfonsilasevapossibledispersiósinoescreaunaactuacióestructu-radadegestiópatrimonial.

16 El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) te un conveni de col·laboració amb l’Abadia de Montserrat per estudiar les peces de la col·lecció d’arqueologia del mon antic. La digitalització d’aquestes fotografies va ser una acció complementària, fruit de la necessitat de tenir imatges inèdites per acompanyar la publicació d’un llibre sobre Mesopotàmia de l’arqueòleg del CSIC Jose Ignacio Márquez. El pare Pius li va deixar quatre àlbums amb 435 negatius 10x15 cm corresponents al viatge per terres de l’ Iraq al 1922-23, que van ser digitalitzats a Madrid. És la única acció de conserva-ció i digitalització dels negatius que s’ha fet per ara en aquest fons i queda recollida a l’informe de l’annex 1.

17 Annex 2. Aquest informe neix arrel de la redacció d’aquest projecte i es fruit de la vi -sita que vaig fer amb el conservador Josep Pérez a l’Escriptorium Biblicum de l’Abadia on va avaluar la totalitat del fons.


3 . C O N C L U S I O N S

3 . 1 A R G U M E N T A R I D EL P R O J EC T E

La m u n t an y a d e M o n t s e r r a t é s u n g r an c e n t r e d ’ a t r ac c i ó t u r í s -ticaquecadaanytédosmilionsimigdevisitants,enlasevagranmajoriaturistes.Peròl’AbadiadeMontserratsegueixsentungrancentredeproduccióculturalidepensamentalvoltantdelareligióilafe,ambunfortcompromísambelterritoriilallenguacatalana.Téunaeditorialquecadaanypublicallibresvinculatsalarecercailaculturageneradadesdel’Abadia,iunmuseuobertalpúblicqueacullunaricapinacotecaamésdediversescol·leccionsdel’Abadia.

Els orígens del Museu de Montserrat els trobem a la col·lecció d’arqueologia bíblica que va crear el Pare Ubach al llarg dels seus viatges per les terres sagrades. Tots aquests viatges van quedar documentats amb fotografies que mai es van entendre com a peça de museu que calia conservar i difondre. El Par e Ub ac h v o l i a publicarunaBíbliail·lustradaambfotografies,quereforcessinlainterpretaciódelstextosielsfessinaccessiblesallector.Aquestgranprojectevaquedarinconclúsidesdelasevamortal1960,lesfotografiesdel’arxiunoméss’hanutilitzatdeformapuntualperil·lustrarelsviatgesilafiguraaventureradelPareUbach.Peròaquestfonsfotogràfictévalorpersimateix:tantperlageografiacomperlaqualitatdelesimatgesenstrobemdavantd’undocu -mentúnicdelavidadiàriaaunterritoriqueavuidianonoméshacanviatmolt,sinóquelesguerreshandestruïtunmodedevidailaconvivènciaancestrald’unapoblació.Aquest valor testimonial, juntament amb la recerca arqueològica del paisatge físic i humà a través de la fotografia, fan d’aquest arxiu una peça única que cal rescatar de l’oblit i mostrar a les generacions presents i futures.

Comhemvist,lafotografiahaanatevolucionantdesdelseucaràcterdedocument,aserentesacomunllenguatgepatrimonialquehaviadeconservar-seperòtambédifondreidonaraconèixer

a l a s o c i e t a t . Cada cop més museus incorporen la fotografia a les seves col·leccions,enriquintelsseusconjuntspatrimonialsiam -pliantlatipologiadepúblicsques’apropaalsmuseus,jaquelesexposicionsdefotografiasónundelsproductesestrellesanivelldepúblicdemoltesinstitucions,oferintunproducteviuiqueenspermetconèixer-noscomasocietat.

El fons fotogràfic del pare Ubach el té en custòdia el departa-ment d’estudis bíblics de l’Abadia.Totiquel’Abadiateunarxiudefotografiad’usinternquegestionaexclusivamentcòpiafotogràfica,la singularitat del contingut del material i la relació directa amb la col·lecció d’arqueologia del mon antic, aconsella la cessió de la gestió del fons al MDM ,incorporant-locomaunacol·lecciómésdelseufonspatrimonial,perbeneficiar-setantdeleseinesdeges -tiódocumental,comdelessevesestratègiesdedifusiópatrimonialal’horadedonaraconèixerelcontingutdelfonsfotogràfic.

Lafotografiatéunessingularitatsanivelldefragilitatdelsmaterialsidegestiódocumentalquefannecessariestablirunespautesd’actuacióconsensuadesquetinguinencomptetantlesnecessitatsespecífiquesdelfonsperlacronologiaicomposicióquímicadelsmaterials,comlescaracterístiquesdelainstitucióielseumodeldegestióidifusió.Comhemvist,adiad’avuinohihaunapolíticapúblicadegestiópatrimonialenfotografiaquedefi -neixiunespautesconsensuadesicomunesenrelacióalaconserva-ció,catalogació,l’accésol’explotaciódelsfons.Aquestesdecisionsquedenenmadecadainstitucióilasevabonavoluntatal’horadeseguirunesbonespràctiquesengestiódepatrimonifotogràfic.

Aquest projecte és una guia d’actuacions a l’hora d’activar el fons fotogràfic del pare Ubach amb una proposta de gestió inte-gral del fons pel MDM, quevoltenirencomptetantlesnecessitatsdelfonsfotogràfic,lescaracterístiquesdelainstitució,comlabonarespostasocialquehihaenversalafotografiacomapropostadeconsumcultural.Aixòsuposadefinirunesdirectiusbàsiquesque


puguinguiaralMuseuenelprocésdeconservació,digitalitzacióicatalogaciódel’arxiu,perpodercomptarambunarxiuconsultablequesiguigestionatidifósdeformaintegral,ambunaflexibilitataenquantasevagestió,queelfaciviableeconòmicamentparlant.

• Des del punt de vista de la conservació,s’hantingutencompte-apartirdelsinformesrecollitsalsannexos1i2-lescarac-terístiquesdelscomponentsquímicsdelssuportsfotogràficsperdefinirunespautesd’actuacióperalacorrectaconservacióialhoraferaccessiblelesfotografiesapartirdeladigitalitzacióicatalogaciódelfonsfotogràfic.

• Des del punt de vista de la difusió,s’hatingutencomptelagranacceptaciódelafotografiacomapropostadeconsumcultu -ral,ambdiversesideesdedifusióquefarienaccessiblelarecercabíblicadelPareUbachatravésdelessevesfotografies,idonariaaconèixeralgranpúblicelconstantcompromísamblaculturadel’ordrebenedictinadel’AbadiadeMontserrat.

• Des del punt de vista de la viabilitat,s’hatingutencomp -teelcaràcterúnicisingulardelfonscomunaestratègiabàsicaal’horadecrearcol•laboracionsquepermetinferviableeconòmica-mentlagestiódelfons.

Lavoluntatd’aquestprojecteésoferirunaguiaútiliflexibled’actuacions,amésdevolersertambéundocumentquevaloritzaiposal’atencióenlanecessitatd’actuarambcertconstrenyimentsivolemqueaquestsingularfonsfotogràficarribiageneracionspresentsifutures.


3 . 2 D A F O A M A N E R A D E R ES U M

AquestanàlisiDAFOensserveixperjustificarlaredacciód’aquestprojecte.

D EB I L I T A T S

Si la institució no es compromet en la conservació de l’arxiu, tot aquest material es podria arribar a perdre, per la fragilitat del suport fotogràfic.

El MDM no gestiona patrimoni fotogràfic i te una manca de personal en quan a cobrir les necessitats específiques de l’arxiu.

Edat avançada del pare Pius (83 anys), únic deixeble viu del pare Ubach, que podria enriquir, a partir de recaptar memòria oral, la in -terpretació de les imatges.

A M EN A C ES

Context de crisis econòmica pot dificultar trobar fonts de finançament per impulsar les actuacions que calen per gestionar el fons fotogràfic.

Poca repercussió d’un producte cultural vinculat a la Bíblia.

F O R T A L EC ES

Aquest projecte és un primer pas a l’hora de que l’Abadia i el MDM prenguin mides per custodiar aquest patrimoni.

El perfil professional del personal del MDM és molt polivalent i amb una formació adequada podria gestionar el fons, recolzant-se en les recomanacions i la bibliografia d’aquest projecte.

Des de l’Escriptorium Bíblicum i la Fundació Abadia 2025 s’ha manifes-tat la voluntat d’emprendre accions per poder conèixer la totalitat del contingut de les imatges i poder-les interpretar a partir dels coneixe-ments bíblics del Pare Pius.

O P O R T U N I T A T S

Singularitat de l’arxiu pel seu valor històric i patrimonial. Aquest factor pot facilitar la cerca de fonts de finançament i la col·laboració amb fundacions privades implicades en la difusió de la cultura.

La fotografia és un llenguatge artístic de gran acceptació a nivell de consum cultural.

D EB I L I T A T S

Si la institució no es compromet en la conservació de l’arxiu, tot aquest material es podria arribar a perdre, per la fragilitat del suport fotogràfic.

El MDM no gestiona patrimoni fotogràfic i te una manca de personal en quan a cobrir les necessitats específiques de l’arxiu.

Edat avançada del pare Pius (83 anys), únic deixeble viu del pare Ubach, que podria enriquir, a partir de recaptar memòria oral, la in -terpretació de les imatges.

A M EN A C ES A M EN A C ES

Context de crisis econòmica pot dificultar trobar fonts de finançament Context de crisis econòmica pot dificultar trobar fonts de finançament per impulsar les actuacions que calen per gestionar el fons fotogràfic.per impulsar les actuacions que calen per gestionar el fons fotogràfic.

Poca repercussió d’un producte cultural vinculat a la Bíblia.Poca repercussió d’un producte cultural vinculat a la Bíblia.

F O R T A L EC ES F O R T A L EC ES

Aquest projecte és un primer pas a l’hora de que l’Abadia i el MDM Aquest projecte és un primer pas a l’hora de que l’Abadia i el MDM prenguin mides per custodiar aquest patrimoni.prenguin mides per custodiar aquest patrimoni.

El El perfil professional del personal del MDM és molt polivalent i amb perfil professional del personal del MDM és molt polivalent i amb una formació adequada podria gestionar el fons, recolzant-se en les una formació adequada podria gestionar el fons, recolzant-se en les recomanacions i la bibliografia d’aquest projecte.recomanacions i la bibliografia d’aquest projecte.

Des de l’Escriptorium Bíblicum i la Fundació Abadia 2025 s’ha manifesDes de l’Escriptorium Bíblicum i la Fundació Abadia 2025 s’ha manifes --tat la voluntat d’emprendre accions per poder conèixer la totalitat del tat la voluntat d’emprendre accions per poder conèixer la totalitat del contingut de les imatges i poder-les interpretar a partir dels coneixecontingut de les imatges i poder-les interpretar a partir dels coneixe--ments bíblics del Pare Pius.ments bíblics del Pare Pius.

O P O R T U N I T A T SO P O R T U N I T A T S

Singularitat de l’arxiu pel seu valor històric i patrimonial. Aquest factor Singularitat de l’arxiu pel seu valor històric i patrimonial. Aquest factor pot facilitar la cerca de fonts de finançament i la col·laboració amb pot facilitar la cerca de fonts de finançament i la col·laboració amb fundacions privades implicades en la difusió de la cultura.fundacions privades implicades en la difusió de la cultura.

La fotografia és un llenguatge artístic de gran acceptació a nivell de La fotografia és un llenguatge artístic de gran acceptació a nivell de consum cultural.consum cultural.

S EG O N A P A R TP R O P O S T A D ’ I N T ER V EN C I Ó


P R ES EN T A C I Ó D EL P R O J EC T E

Co m h e m v i s t a l ’ ar g u m e n t ar i , c ad a v e g ad a m é s m u s e u s i n c o r -porenlafotografiaalessevescol·leccionsd’art.Lafotografia,però,teunesnecessitatsdeterminadestantperlatipologiadematerialcomperserunartefacteacavallentreeldocumentilaobrad’artirequereixd’unagestiócomplexaiacurada.

Lacol·lecciód’arqueologiadelmonanticnonomésésl’origendelMuseudeMontserrat,sinoqueescomplementaiarticuladeformasòlidaienriquidoraambelfonsfotogràficdelpareUbach,onpeçaiimatgequedenenrelacióidocumentendeformafidelignaelgranprojectealvoltantdelaBíbliadelPareUbach.Amésdelarelaciópatrimonialamblarestadelacol·lecció,elMDMéslainsti-tucióidòniaperconservar,documentariferdifusiódelfons.

Esperaixòqueaquestprojectefinaldemàstervolserunaeinaperpoderassoliraquestapropostad’incorporaciódelfonscomanovacol·lecció,ambunpladegestióintegraldelfonsfotogràficqueserveixicomapautaal’horadeferqualsevolactuació,perorganitzariestructurartantelsprocessos,comlesnecessitatsdelainstitucióidelssuportsfotogràfics.Aquestpladegestióintegralelquevolposardemanifestéslanecessitatdedissenyarunaactua -ciólligadaiinterconectada,comalamillorestratègiaperalabonaconservaciódematerialsilaoptimitzacióderecursos,tanthumansc o m t è c n i c s .

Perjustificaraquestaintervencióivalorardequinaformaespotveurereflectidalaconservaciódelfonsanivelldedifusió,lapartcentraldelprojectedesenvolupaunapropostad’exposiciótempo-r al “Viatge al Coneixement. La mirada fotogràfica del pare Ubach sobre els territoris bíblics de l’orient”,quepodriaitinerarperseguirlapolíticadedifusiópatrimonialdelainstitució,oenriquirambelsinteractiuslasalad’arqueologiadelmonanticdelMDM,degutalaversatilitatdelaproposta.


4 . M I S S I Ó

Lamissiód’aquestprojecteésoferirunmodeldegestióintegralatravésd’unplabàsicd’actuacionsperalavaloracióiactivaciódelfonsfotogràficdelPareUbach,ambelpropòsitdequeelMuseudeMontserratelpuguiconservarigestionarperevitarlasevade-gradacióidonaraconèixerelcontingutdelfonsatravésdediver-sespropostesdedifusió.4 . 1 O B J EC T I U S

4 . 1 . 1 OBJECTIUS PATRIMONIALS:

• DonaraconèixerelfonsfotogràficdelPareUbach• Desenvoluparunapolíticadeconservacióqueeviti

ladegradaciódelsmaterials,lapèrduadelesimatgesidelainformaciócomplementària.

• RecollirmemòriaoraldelParePius,únicdeixebleviudelPareUbach,quete83anys.

4 . 1 . 2 OBJECTIUS INSTITUCIONALS:

• Incorporar delfonsfotogràficcomaunacol·leccióm é s d e l M u s e u d e M o n t s e r r a t .

• DinamitzaridifondreelfonsperpartdelMDM.4 . 1 . 3 O B J EC T I U S D E V I A B I L I T A T

• Crearunmodeldegestióquesiguiabastableanivelle c o n ò m i c

4 . 1 . 4 O B J EC T I U S D E P Ú B L I C

• AmpliarelperfildepúblicdelMDM


5 . P L A D E G ES T I Ó I N T EG R A L D EL F O N S F O T O -G R À F I C D EL P A R E B O N A V EN T U R A U B A C H

Lagestiódelpatrimonifotogràficvedefinidaperlafragilitatdelssuportsimaterialsquelaconformen.Al’horadeferunasalva-guardaelmésacuradapossibledels materials,peròtambéferunadifusióquepermetitantlasostenibilitat econòmica delfonscoml’accessibilitataaquestesimatgesperpartdelgranpúblic,s’hadetreballarentotmomenttenintencompteunsobjectiusiunametodologiaidòniadetreballperpoder-losassolirsensefermalbée l m a t e r i a l .

Unpladegestióintegralenspermetcoordinartoteslesaccionsapartird’unamateixametodologiadetreballentotselsproces-sos,al’horadedesenvoluparunafeinacoherentiestructuradaquearticulitotelfons,perpoderestudiaridonaraconèixerelseucontingut.

Tenirunsobjectiusdefinitsdequè es vol ferambelfonsfoto -gràficenspermetràdecidircóm s’actuasobreaquestfons,organit-zantcadaunadelesintervencionsenfunciódelsobjectiusitenirsempreencomptel’equilibrientrelaconservacióiladifusió-duesaccionsoposadesrespecteal’estabilitatdelsmaterials-al’horadecontrolarpossiblesdegradacionsomalesmanipulacionsdelmate -r i al .

Aquest projecte defineix un model de gestió suficientment sòlid per custodiar de forma eficient els materials, però suficien-tment flexible a l’hora d’adaptar-se a un ampli ventall de possibili-tats tant econòmiques com de recursos humans un cop conegut el contingut exacte del fons i definides les accions a desenvolupar.

Lesaccionsdefinidesacontinuaciós’hand’entendrecomfeinesqueesdesenvolupenenparal·lel,peròambespecificitatsdife-rents,queentotmoments’handeinterelacionarperlasevabonaevolucióioptimitzacióderecursos.


5 . 1 O R G A N I T Z A C I Ó D EL S M A T E R I A L S

5 . 1 . 1 I N V E N T A R I

Feruninventariéselprimerpasal’horadeconèixereltotaldelcontingutdel’arxiuperpoderpressupostartantlaconservacióanivelldematerials,comladigitalitzaciódeltotaldelfonsfotogràfic,incloentnegatius,quaderns,mapesitotallòqueelPareUbachvavincularalasevatascafotogràficaiqueavuidiaenspermetinterpretarelcontingutdelesimatges.A partir de l’ inventariat del fons fotogràfic no només podrem pressupostar el cost final de l’actuació, sinó que també podrem determinar el volum final del fons un cop guardat en materials de conservacióperpoderpre-veureodissenyarunespaiclimàticamentestableonpoderubicardeformadefinitivaelfonsfotogràfic.

Aquestinventaritambétélafunciódeserundocumentqueenspossibilitadeixarconstànciagràficaiescritadel’estatdel’arxiutalicomelvadeixarl’autor,comunaeinamésd’estudidelfonsfoto -gràfic,sobretotapartirdelmomentenqueesguardienmaterialsdeconservacióidesapareguielseuordreinicialperassolirl’ordredegestiópatrimonialdelainstitució.

L’ inventari és una eina bàsica que ens permetrà conèixer la organització interna de l’arxiu i definir l’estratègia idònia per a la seva conservació, digitalització i catalogació posterior. É s m o l t importantconèixerdeformaexhaustivaelcontingutdel’arxiual’horadepodercrearunquadredeclassificacióambsèriesisubsèriesquepodriendefinirtantlacatalogaciócompossiblescalendarisdetreballuncopavaluatelfonsperunconservador.

Enresum,uninventarienspermet:• Pressupostarelsmaterialsdeconservació• Pressupostarladigitalitzaciódelsnegatiusidels

d o c u m e n t s • Conèixerl’estructurainternadelfonsidefinirun

quadredeclassificació• D e t e c t ar l í n i e s d ’ ac t u ac i ó s e g o n s l ’ e s t r u c t u r a d e l

fonsilesnecessitatsdelainstitució• Calcularl’espaifinalquenecessitaremperemmagat-

zemarelfonsencondicionsclimàtiquescontrolades

5 . 1 . 2 C O N S E R V A C I Ó P R E V EN T I V A

Uncopesconeguielcontingutdelfonsgràciesal’inventari,calorganitzarlaconservaciódelfons.Els negatius fotogràfics tenen una base química que els fa ser uns suports molt fràgils, amb risc de desaparèixer físicament tant si no s’intervé com si es fa una mala manipulació dels materials.Ésunatècnicarelativamentnovaqueenelsúltimsanys,abansdel’arribadadelafotografiadigi -tal,vapoderestabilitzarelsseuscomponentsquímicsperoferiru n a d u r ad a i u n a e v o l u c i ó m é s c o n t r o l ad a. Pe r ò e l s m a t e r i al s q u e conformenl’arxiufotogràficdelPareUbachtenenunacronologiaquevadelsanys10alsanys50delseglepassat,unaèpocaenqueelsmaterialserenpocestablesiqueavuidiajapresentendetermi-nadespatologiesdedegradació,queunaestratègiadeconservaciópreventivapodriacontrolarifrenareneltemps.

Al’horad’establirpautesdeconservaciódelfonsfotogràfic,és primordial que l’arxiu el visiti un conservador de fotografia que pugui avaluar l’estat de conservació i donar unes pautes acords a les necessitats dels materials, oferintuncalendarid’actuacionsacurt,migillargterminiquefaciabastableperpartdelainstituciólaconservaciódel’arxiu.ElconservadordefotografiaJosepPérezPe n a 18vavisitarelfonsfotogràficalnovembredel2011;delasevavisitase’ndesprenencertesrecomanacionsespecífiques,derivadestantdelatipologiadelmaterial,delvolumdelfonscompeltipusd ’ u b i c ac i ó ac t u al :

18 Annex2


• Identificació de materials: D o n a t e l t r am c r o n o l ò g i c quecobreixelperíodedeproducciódelfonshipodemtrobarbasesplàstiquesbarrejadesidediferentnaturalesaencompo -s i c i ó ( n i t r a t i ac e t a t d e c e l · l u l o s a) . Se r i a r e c o m an ab l e e s t u d i ar detingudamentelconjuntiestabliruneslíniesdesegregaciódematerialssegonslasevanaturalesaqueajudésaoptimitzarl a s e v a c o n s e r v ac i ó .

• Materials de protecció íntima: Elssobresiàlbumsoriginalsestanfabricatsenmaterialsanticsquenoresponenalesbasescientífiquesqueregeixenavuidial’arxivatdelesfotografies.Podenconservar-secomestandurantuntempsc au t e l ar i s o b r e t o t s i e s m an t e n e n l e s ad e q u ad e s c o n s t an t s ambientalsal’espaid’arxiu.Esrecomana,però,traslladarlesplaquesasobresdepaperlliured’àcids,elsnegatiusafundesdeconservació,iguardar-hoencaixesdeconservaciópreven-tiva.

• El s r e s u l t a t s d e l Test AD19facilitenladeterminaciódeterminisdesupervivènciadelssuports;establimentdemesuresdecontenciódeldeteriorament;intensitatiextensiód’aquestes;isituenlesbasesperal’establimentd’unaplani -ficaciód’intervencionsdesalvaguardaencasosd’esgotament

19 El test AD desenvolupat pel IPI/RIT és un sistema d’anàlisi de l’estat d’acidesa de fons fotogràfics i cinematogràfics suportats en acetats de cel·lulosa de cares a establir el temps de pervivència dels objectes abans de que entrin en alt risc d’afectació per síndromes de deteriorament de les bases plàstiques. La metodologia d’aplicació consisteix en la instal·lació durant un termini curt de temps d’unes tires de paper que ven l’empresa fabricant en contacte amb el material a analitzar. A continuació es procedeix a la comprovació de canvis de color de les tires, que es poden relacionar amb una escala que permet la valoració de l’estat d’acidesa dels objectes, i, a partir d’aquesta dada i en combinació amb les de les condicions termohigromètriques del di -pòsit s’ofereix una fórmula per a conèixer el temps disponible fins al llindar d’entrada en degradació. El sistema es pot aplicar també a l’anàlisi de suports a base de nitrat de cel·lulosa però sols en quant a la determinació del grau d’acidesa, ja que la resta de càlculs de previsió de terminis no han estat desenvolupats. www.imageperma-nenceinstitute.org/imaging/ad-strips


deltempsdereacció.• Previsionsd’evoluciófutura,riscospotencialside -

terminaciódetempsdereacció.• Monitoratge: Delegatenunconservadoroferfor-

macióespecíficadelpersonalquehagideveure’simplicatenlagestiófuturadel’arxiu,implementaunapautad’observaciódelmaterialireservadedadespertaldedetectarpossiblessímptomesdefuturespatologies,al’horaquecontribueixalcostumdetractamentdelsfonsenunentorndebonsusos.

• Espai i ambient d’emmagatzematge: L’arxiuespotr e u b i c ar e n m o b i l i ar i d e n a t u r al e s a m é s ad e q u ad a. Ac t u al m e n t estrobaenunarmaridefusta,queésunmaterialespecífica-mentcontraindicatperal’emmagatzematgedefotografies,iespodriamillorarooptimitzarelcontrold’humitatitempera-t u r a.

5 . 1 . 3 D I G I T A L I T Z A C I Ó

Unaaltraestratègiadeconservació,queamésenspermetconèixerelcontingutdelfonsésladigitalització.La digitalització és la conversió d’una imatge analògica en una imatge numèrica. Aquestapràcticaestàcadavegadamésgeneralitzadaentreelsarxius,queentenenqueambaquestaaccióobtindranunamillorc o n s e r v ac i ó d e l s s e u s o r i g i n al s an al ò g i c s i s o b r e t o t u n m i l l o r ac c é s . El resultat de la digitalització és la transformació d’un patrimoni fotogràfic físic, en imatge virtual, fet que te moltes avantatges però també algun inconvenient.Ladigitalitzacióésunreptequerequereixd’unametodologiadetreballid’unesinfraestructuresadequades;had’haverunaplanificacióal’horadepoderassegurarlavigènciaiutilitatd’aquestesimatgesirentabilitzareltreballdeconversió(Iglesias,2008).


nidecomaniranevolucionantelsformatsanivelldecompati-bilitat.Aixòs’hadetenirencomptequanesdigitalitzaunfonsfotogràfic,tantanivelldegestiócomanivelldepressupost,jaq u e el manteniment dels contenidors digitals té un cost.

Enelcasqueensocupa,ladigitalitzaciódel’arxiufotogràficésprimordial,jaquenielPareUbachnielsseusdeixeblesvanfercò -piesdelatotalitatdelesimatges,pertantbàsicamentconeixemelcontingutdelesimatgesapartirdelesanotacionsquevadeixaralsseusquaderns.UnaqueixadeldirectordeL’Escriptorium Bíblicum ifetpelquevanéixeraquestprojecte,eralanecessitatdeconèixerlatotalitatdelesimatgesquecontél’arxiu,perpoderposarenvalortotalatascadelmonjo,peròtambéperpoderaccediralatotalitatelcontinguticònicdelfons,avuidiaencaradesconegut.

Especificacionsenquantaformaticompressió:CÀ M ERA M À STER CÒ PI A TREB ALLRAW TIFF/Màster JPG/NecessitatsconcretesNegatiuenbrut Co r r e c c i o n s m í n i m e s Midavisualitzacióweb,72ppp

M e t ad ad e s Midapublicació,300ppp

Re c o m an ac i o n s :

• S’ha d’organitzar el material prèviament a la digi-talització, prioritzantaquellsmaterialsmésinestablesanivelld e c o n s e r v ac i ó , o aq u e l l s q u e t e n e n m é s d e m an d a a n i v e l l d e consultaodifusió,perexemple.Had’haveruncontrold’aquestmaterialsanivelldenumeracióiorganitzacióinterna,al’horadeteniruncontroldegestiódel’arxiudigital.

• Es recomana com a dispositiu de captura utilitzar una càmera digital reflexambunCCDiunaòpticadequalitat.S’aconsellaqueaquestafeinalafaciunapersonaambco -neixementsdeconservacióifotografiahistòrica,perdonaruntracteadequatalsmaterialsipoderdetectarpatologiesdurantlamanipulació.

• Es t ab l i r l e s característiques tècniques d e l e s i m a t g e s d i g i t al s q u e v o l e m o b t e n i r : resolució espacial, profunditat, es-pai de color, format i tipus de compressió, metadades2 0 , etc.

• Establir un protocol de control de qualitatdelarxiusd i g i t al s r e s u l t an t s , e n q u a n a t o , c o l o r , d e t al l i s o r o l l d e l a i m a t -g e .

• Altractar-sedenegatiusquenotenenimatgeoriginaldereferència,enlapostproducciós’hauràd’establirunprotocold’actuaciórespectuósamblescaracterístiquescromàtiquesitècniquesdelmaterialielperíodeenquevaserproduït,buscantimatgesdereferènciaquepuguinguiaraquestprocésdepositivatdelnegatiudigital.

• S’ h a d e d i s s e n y ar u n pla de viabilitat d’aquests materials ja que no es coneix la vida útil dels suports digitals

20 A l’hora de digitalitzar un fons fotogràfic s’han d’incloure unes metadades (dades sobre dades) que permetin gestionar amb fluïdesa els arxius digitals resultants, generant una correlació a nivell de dades i normes de descripció entre la catalogació dins el programari de gestió documental i els contenidors digitals de les imatges. Es recomanable tenir en compte estàndards internacionals com els sistema OAIS, Dublin Core o Sepiades a l’hora d’organitzar l’arxiu digital. (Iglesias, 2008)


MuseumPlus .• Definirunanormativaperalaindexació,paraules

clauidescriptorsdelfons.• S’hadetenirencompteunanormativa de descrip-

ció d ’ i m a t g e 2 2 pertoteslesnecessitatsderivadesdelafoto -grafia.

• Definirfasesdetreballal’horadedescriure el con -tingut bíblic de les imatges:

1.Faseinicialdecatalogacióapartirdeldiccionaridelacol·lecciód’arqueologiadelmonantic,al’horad’utilitzarparaulesclauambsignificatbíblic.

2.Segonafasedetreballmésenprofunditatenquantaladocu -mentació,queinclouriaunnivelldedescripcióbíblicdelesimatgesqueestàenrelaciódirectaamblanecessitatderecollirtotelpatri-monioralquese’nderividelscomentarisdelParePius,únicdeixe-bleviudelPareUbach,queenspermetriaconèixer més a fons el contingut icònic de les imatges en relació amb els textos bíblics i a la tasca que va desenvolupar el Pare Ubach.

FerlacatalogaciódelfonsUbachambelprogramariMuseum-Plussuposariaaprofitarunaeinaquejatélainstitució,iincor-porarfísicaiconceptualmentlafotografiaalessevescol·leccions,assolintaixíelsobjectiusinstitucionalsplantejatsalprincipi.

22 Per exemple, a Catalunya tenim la NODAC (Norma de descripció arxivística de Catalunya), editada al 2007 per la Generalitat de Catalunya i que contempla nivells de descripció específics dels suports fotogràfics.

5 . 1 . 4 C A T A L O G A C I Ó

Comhemditabans,adiad’avuinohihaunapolíticapúblicaentornalagestiódelpatrimonifotogràfic.Lesinstitucionshanadaptatelsseusprogramarisohanencarregatbasesdedadesfetesa m i d a, j a q u e t o t i h a v e r e l e m e n t s e n c o m ú , n o h i h a u n c o n s e n s al’horad’aplicar-los,nianivelldeprograma,nianivelldenorma -tivadedescripcióquepermetinposarenxarxaaquestsarxiusocol·leccionsdefotografia(CONCA,2011,p.22).Cadavegadamésmuseusincorporenlafotografiacomaunacol·lecciómésdelseufonspatrimonial,utilitzantelsprogramesdegestióquejatélainstitució21.

Enrelacióalnostreprojecteiala proposta d’incorporació del fons fotogràfic a les col·leccions del MDM, trobemunainstituciócompromesaambladifusiódelseupatrimoni,ambl’avantatged e comptar amb el programari MuseumPlus per a la gestió de les seves col·leccions.Treballarambunprogramariquejatélainstitucióensestalviamoltafeinaal’horad’haverdegenerarunabasededades,campsdedescripcióiuntesaurusespecíficperalacol·lecció.Aixònovoldirquenos’hagindetenirencomptelessegüentsconsideracionsrespectealfonsUbach:

• Detectarunquadredeclassificació,sèriesis u b s è r i e s .

• El procés de catalogació del fons Ubach s’ha de pre-veure a l’ inventari, a partir del qual s’ha de detectar i definir un quadre de classificació que estructuri l’ ingrés de l’arxiu al

21 Actualment el MACBA està incorporant a la seva col·lecció el fons fotogràfic de Xa-vier Miserach amb el MuseumPlus, i pot ser un centre de referència pel MDM a l’hora de poder organitzar i decidir els paràmetres per introduir les imatges, quaderns , ma-pes, etc per documentar la totalitat del fons. Val a dir que des del MMB s’ha impulsat una taula de treball amb Zetcom (empresa que gestiona la patent de MuseumPlus a Espanya) i diversos museus que gestionen col·leccions de fotografia amb MuseumPlus, per definir quines son les necessitats de la fotografia a nivell de gestió per proposar a Zetcom la creació dins del programari d’una nova col·lecció de fotografia.


Aquestprojecteproposaunpladegestióintegralqueserveixicomaestructurasobrelaqualdefinirqualsevolactuacióalvoltantdelfonsfotogràfic.

Uncopconegutelcontingutexactedelfonsapartirdel’inven-tariiesconeguitambél’estatdelsmaterialsilasevaevolucióapar-tirdel’informedelconservador,esrecomana la redacció d’un pla estratègic 2 3 cadadosoquatreanys,ambelqualabordardeformaconcretaelpladegestió.

Aixòsuposa:• Definirobjectiusconcrets• Concretaraccionsarealitzarpertald’assoliraquests

objectius• Crearcalendaridetreballperdefinirrecursostèc -

n i c s , h u m an s i n e c e s s i t a t s e c o n ò m i q u e s . Aquestdocumentserveixcom

• Quadernderutaperalainstitució,• Documentpertrobarajutseconòmics• Einad’avaluaciódel’evoluciódelsobjectiusiels

r e s u l t a t s ac o n s e g u i t s .

Aquestpladegestióintegralésunamatriusobrelaquedefinirelspuntsesmenats,jaqueaportaunconeixementglobaldetotallòquelainstitucióhadetenirencompteal’horaderedactarelsplansestratègicsperalabonaevolucióenlagestiódelfonsfoto -gràfic.

23 UnainstituciópúblicaquefaaccessibleselsseusplansestratègicselselCRDI,consultablesalasevawebiquepodenservircomamodelinicialperalainstitució.http://www.girona.cat/sgdap/cat/crdi_presentacio.php

UnUn copcop conegutconegut elel contingutcontingut exacteexacte deldel fonsfons aa partirpartir dede l’l’ inveninven--taritari ii eses coneguiconegui tambétambé l’estatl’estat delsdels materialsmaterials ii lala sevaseva evolucióevolució aa parpar--tirtir dede l’informel’informe deldel conservador,conservador, eses rrecomana la redacció d’un pla ecomana la redacció d’un pla estratègicestratègic 2 32 3 cadacada dosdos oo quatrequatre anys,anys, ambamb elel qualqual abordarabordar dede formaformacconcretaoncreta elel plapla dede gestió.gestió.

AixAixòò suposa:suposa:• Definir• Definirobjectiusobjectius concretsconcrets• Concretar• Concretar accionsaccions aa realitzarrealitzar perper taltal d’assolird’assolir aquestsaquests

objectiusobjectius• Cr• Crearear calendaricalendari dede treballtreball perper definirdefinir recursosrecursos tèctèc --

n i c s , h u m an s i n e c e s s i t a t s e c o n ò m i q u e s . n i c s , h u m an s i n e c e s s i t a t s e c o n ò m i q u e s . AquestAquest documentdocument serveixserveix comcom

•• QuadernQuadern dede rutaruta perper aa lala institució,institució,• Documen• Documentt perper trobartrobar ajutsajuts econòmicseconòmics• Eina• Eina d’avaluaciód’avaluació dedel’evoluciól’evolució delsdels objectiusobjectius ii elsels

rr e s u l t a t s ac o n s e g u i t s .e s u l t a t s ac o n s e g u i t s .

AquestAquest plapla dede gestiógestió integralintegral ésés unauna matriumatriu sobresobre lala queque definirdefinirelsels puntspunts esmenats,esmenats, jaja queque aportaaporta unun coneixementconeixement globalglobal dede tottotallòallò queque lala institucióinstitució haha dede tenirtenir enen comptecompte aa l’horal’hora dede redactarredactar elselsplansplans estratègicsestratègics perper aa lala bonabona evolucióevolució enen lalagestiógestió deldel fonsfons fotofoto--gràfic.gràfic.


5 . 2 D I F U S I Ó

Comhemvistfinsara,calconservarigenerarunespautesdetreballperaccediralfonsfotogràficiaixípodergenerardiversespropostesdedifusiódelfons.Aquestprocéspotserconsecutiu,oevolucionarenparal·lel;aixòvoldirquea mida que conservem i digitalitzem, generem propostes de difusió, j a q u e n o r m al m e n t e l finançamentvamoltlligatalresultatfinaldelaintervenció.Ésim -portanttenirencomptequinéselprocésidealiquinaéslarealitatenquenormalments’hadetreballaral’horadepoderferviablel’activaciópatrimonial.

Com a primer pas a l’hora de fer difusió d’un fons fotogràfic, s’ha de tenir en compte la propietat intel·lectual i drets d’autor, delquese’nderivendretsd’explotacióidretsmoralsques’handecontemplarirecollir en un document que suposi un marc legal que defineixi la funció del MDM en relació a l’explotació del fons fotogràfic (Boadas,2001,p.65-77).

EnquantaladifusiódelfonsfotogràficdelPareUbach,iapar-tirdelesaccionsques’handetectatenlesinstitucionsanalitzades,ladifusióésunatascaquevamoltlligadatantalsobjectiusdelainstitució;alaidiosincràsiadelpersonalquegestionalafotografia,aixícomalessinergiesicooperacionsambaltresinstitucions.Lespropostesdetectadesdeformamésreiterativaenlesinstitucionsquegestionenifandifusiódelpatrimonifotogràficestradueixend i v e r s e s ac t u ac i o n s , e n t r e d ’ a l t r e s :

• Exposicionstemporals(itinerants)• V i s i t e s g u i ad e s• Activitatsdidàctiques• Pu b l i c ac i o n s• Espaisvirtuals:webpròpia,Flickr,MDC24

24 MemòriadigitaldeCatalunyaésunrepositoridigitalpúblicquecoordinaelConsorcideBibliotequesdeCatalunya,ontrobemdocuments,peròtambéfotografies,jaquediversoscentresfanservirlaMDCcomaplataformadedifusió.http://mdc.cbuc.cat/.

• F o n s c o n s u l t ab l e i n s i t u• Conferències• Cursosdeformació,etc.

Detotesaquestespossibilitats,italicoms’haditalapresenta-ciódelprojecte,s’haoptatperdesenvoluparunaexposiciótempo-ralcomapartcentraldelprojecteicomaexempledelsresultatsdel’aplicaciód’unpladegestióintegralperalavaloracióiactivaciódelfonsfotogràficUbach.

Coms’hajustificatanteriorment,la generació d’una exposició és molt important a l’hora d’activar el fons Ubach i donar-ho a conèixer a la societat, una autèntica carta de presentació del fons fotogràfic Ubach al món cultural català. Lesaltrespropostesdedifusiópodenanar-seincorporantamidaqueesvagiavançantenelsprocessosdedigitalitzacióicatalogaciódelfons,jaquecalanaraprofundintenelconeixementiestudidelfonsfotogràficUbachperpoderdefinirpropostesdedifusióatractivesiqueevolucionindeformacomplementària.

La proposta d’exposició temporal “Viatge al Coneixement. La mirada fotogràfica del pare Ubach sobre els territoris bíblics de l’orient” es desenvolupa al punt 6, com a part central del projec -te.

La proposta d’exposició temporal La proposta d’exposició temporal “Viatge al Coneixement. La “Viatge al Coneixement. La mirada fotogràfica del pare Ubach sobre els territoris bíblics de mirada fotogràfica del pare Ubach sobre els territoris bíblics de l’orient”l’orient” es desenvolupa al punt 6, com a part central del projec es desenvolupa al punt 6, com a part central del projecl’orient”l’orient” es desenvolupa al punt 6, com a part central del projecl’orient”l’orient” --te.te.


5 . 2 . 1 D I N A M I T Z A C I Ó D EL F O N S

Jaquel’objectiud’aquestprojecteesoferirunpladegestióinte -graldelfonsUbachperlasevaactivaciópatrimonial,uncopposatenmarxaelprocésd’adequaciódelsmaterialsiladefiniciódelespropostesdedifusió,caltenirencomptetotesaquellesnecessitatsderivadesdelfonsques’handeplanificarpelseubonfunciona -ment,permantenir-loviualanostrasocietat.

• Lafeinadeconservacióésunafeinaallargterminiquenopotdescuidar-se.S’hadeplanificarelmantenimentdelaconservaciótantdelfonsfotogràficcomdelnouarxiudigitaliperaixòcalpreveurelasupervisiódelsmaterialsperavançarrestauracionsomigracionsanoussuportsdigitals.

• LadifusiótecomaobjectiudonaraconèixerelvalorpatrimonialdelfonsilatascaalvoltantdelaBíbliaquevades-envoluparelpareUbach.Perferaixòcalgenerarconeixementalvoltantdelfons,promourelarecercafentaccessibleelfonsaestudiososdelafotografia,l’arqueologiaolaBíbliaigenerarsinergiesicol·laboracionsperpoderdissenyarpropostesatrac-tivesdedifusió.

• Actualmentésunfonsquerepdemandeshabituals,quedebenseguresveuranaugmentadesuncopelgranpúblicpuguiconèixereltotaldelcontingutdelfons.S’hadeplanifi -carl’explotaciódelfonsperquèpuguiserrentableanivellderecursoshumans,jaqueésunafeinaquerequereixtempsid e d i c ac i ó .

Ladinamitzaciódelfonséslafeinadiàriaquehauràd’assumirelMDMal’horademantenirviuelfons,jaquenoéssuficientt e n i r - h o c o n s e r v a t i g u ar d a t e n n e v e r e s , c al q u e s i g u i c o n e g u t i q u e puguiserconsultableal’horadegenerarrecercasobreelfonsiel

pareUbach.Sónfuncionsquehabitualmentfaelmuseuamblasevacol·lecció,peròaltractar-sed’unfonspatrimonialnouambnecessitatspròpies,calmencionar-hoperquèlainstituciótinguilamàximainformaciópossibleal’horadeplanificarlesaccions.

Comhemditabans,laplanificaciódelesaccionsesrecomanaquequedinrecollidesenunplaestratègicquearticulilaintervencióenelfons,concretipropostesdedifusióicontemplitantaccionsdemantenimentimigracióderepositorisdigitals,aixícomlaprevisiódel’explotaciódelfons.

ComCom hemhem ditdit abans,abans, lala planificacióplanificació dede lesles accionsaccions eses recomanarecomanaqueque quedinquedin recollidesrecollides enen unun plapla estratègicestratègic queque articuliarticuli lala intervencióintervencióenen elel fons,fons, concreticoncreti propostespropostes dede difusiódifusió ii contemplicontempli tanttant accionsaccions dedemanmantenimentteniment ii migraciómigració dede repositorisrepositoris digitals,digitals, aixíaixí comcom lala previsióprevisiódede l’explotaciól’explotació deldel fons.fons.


6 . EX P O S I C I Ó T EM P O R A L

Viatge al coneixement. La mirada fotogràfica del Pare Ubach sobre els territoris bíblics de l’Ori-ent.

Laprimeraacciód’activaciópatrimonialquecalposarenmarxadecaraalpúblicperquèesconeguielfonsfotogràficdelpareUba-ch,ésunapropostad’exposiciótemporal.Seguintlapolíticadedi -fusiódelMDMestàpensadaperseritinerant,tantpelseudissenyfàcilmenttransportableiadaptableaunaàmpliatipologiad’espais,compelcontingutdel’exposició,pensadaperaunaàmpliatipolo -giadepúblicsidiversosnivellsdelectura.

Aquestaexposiciótemporalvolserunexempledelariquesadelcontingutidelespossibilitatsanivelldedifusióquetéaquestfonsfotogràficsilainstitucióescomprometenlasevaactivació.VolsertambéunapropostaútiliviableperalaFundació Montserrat 2025 al’horadecomptarambundocumentquepermetirecaptarfonsperpoderfinançarlafased’adequaciódelmaterialsitotelprocési n v i s i b l e d e c o n s e r v ac i ó .

• Objectius de l’exposicióAquestaexposiciótemporaltécomaobjectiuprincipaldonar a

conèixer el fons fotogràfic del Pare Ubachiaproparalpúbliclasevaproducciófotogràfica,queteniacomaobjectiuil·lustrarelstextosbíblics,icompletaraixíl’impulsintel·lectualquearticulatotalatas-caentornalaBíbliadelPareUbach:donarfeatravésdelsobjectesil e s i m a t g e s d ’ al l ò q u e e s t a v a e s c r i t a l a B í b l i a.

Unaltreobjectiudel’exposicióéslainterpretació del patrimoni fotogràficapartirderecursosexpositiusquepermetincrearpontsentrel’espectadorilesimatgespergenerarunespaiquepuguitre -b al l ar a d i v e r s o s n i v e l l s d e l e c t u r a, am b u n a s è r i e d e r e c u r s o s q u e permetenaprofundirenelsdetallsdelviatgeielprocésdeductiu

delmonjoal’horad’entendrelageografiafísicaihumana,itraduir-hoenimatgespelseuprojecteeditorial.

• Tipologia de públicComhemvistabansenrelacióalatipologiadepúblicdelMDM,

elseupúblicésmajoritàriamentturista;pertant,lesexposicionstemporalsgeneradespelMDMlespodemrelacionarambunpúblicturista,sensedescartaraquellpúblicquepuguihaverfidelitzatlainstitucióatravésdelaqualitatdelasevaprogramació.

Però,elfetqueelMDMesvinculiamblagestióidifusiódelpatrimonifotogràficatrauriaatotaunanova tipologia de públic queresponmassivamentalespropostesexpositivesgeneradesal voltant de la fotografia,jaqueesunproductedeconsumculturalquetégranacceptacióiafluènciadepúblic.Unaexposicióitinerantseriaunprimerpasperassoliraquestobjectiudepúblicidonaraconèixerlanovacol·lecciódelmuseuaunampliventalldepúblic.

Viatge al coneixement. Viatge al coneixement. La mirada fotogràfica del Pare Ubach sobre els territoris bíblics de l’OriLa mirada fotogràfica del Pare Ubach sobre els territoris bíblics de l’Ori--ent.ent.


• Espai expositiuLaSalaDauraésunadelesduessalesd’exposicionstemporals

delMDM.Teunaplantarectangular240m2aprox.Técarrilsdellumalsostreiterratècnic,al’horadecomptarambdiversospuntsd e s u b m i n i s t r am e n t d e c o r r e n e l è c t r i c .

SalaDaura,plànol

Sala Daura


6 . 1 G U I Ó M U S EO L Ò G I C

Uncopdefinitselsobjectiusilatipologiadepúblicalaques’adreçal’exposiciótemporal,passemaintroduirelguiómuseolò -gicquearticulaeldiscursexpositiu.

L’exposició”Viatge al coneixement. La mirada fotogràfica del Pare Ubach sobre els territoris bíblics de l’Orient” és una exposició que té com a objectiu donar a conèixer els viatges fotogràfics que va realitzar el Pare Ubach per il·lustrar la Bíblia. Aq u e s t v i a t g e s e s -tavenimpulsatspelseuafanydeconeixementiperlaideadevolerdonarfed’allòquenarravenelstextosbíblicsatravésdelesfoto -grafies,comatestimonisd’unarealitatqueenllaçavad’unaformavivapassatipressent.

Peròlafotografiase’nspresentaavuidianonoméscomunaprovafísicadelaveracitatdetotallòqueapareixiaalaBíblia,sinócomuntestimonidecom va ser l’experiència vital de coneixement del Pare Ubach,decómvaorganitzarelsseusviatgesicómvaentendreallòquelisucceïa,lagentquel’envoltava,lageografiadelterritoriilestroballesdelpassat.AmbaquestaexposiciótambéensapropemaunIraqenpau,enconvivènciairespectealadiferència,ad q u i r i n t u n valor ric i polièdric com a document no només d’un gran projecte religiós, sinó com un document de valor etnològic i antropològic encara desconegut avui dia.

6 . 1 . 1 M A T E R I A L D O C U M E N T A L

Al’horadeferaquestaexposiciófotogràficas’hacomptatambl e s 435 fotografies resultant del viatge que el Pare Ubach va rea-litzar per terres de l’ Iraq entre 1922-23, que van ser digitalitzades pel CSIC al 2010 iqueenshanceditamablementperdesenvoluparaquestprojectefinaldemàster.D’aquestviatgesen’hapublicatfadosanyseldietari de viatgesqueelpareUbachvadeixarllestperalasevapublicació(Ubach,2010)iquenarra de forma cro-nològica el seu viatge per l’antiga Babilònia,apropantallectorlasevaexperiènciamísticaiviatgera,onladescoberta,lapassiópelconeixementiunaprofundafereligiosasónelselementsquearti-culeneltext.Comptempertantambunconjuntdocumentalampliiarticulat,onpodemdesgranarl’experiènciaviatgeradelmonjoUbachapartirdelesimatges,delsdiversosdocumentsmanuscrits,aixícomdeldietarideviatgesques’hapublicat,peraproparalvisitantl’experiènciaviatgeradelmonjo.


EL C O N EI X EM EN T C O M A A V EN T U R A

ElpareUbach,unm o n j o v i a t g e r

Conèixerlalogísticad e l ’ o r i e n t b í b l i c

Conèixerlageografiad e l a B í b l i a

Conèixerlagent

Conèixerlesrestesdelpassat

BiografiadelPareUbachElsviatgesperterresdelaBíbliaLafotografiaielsviatges

Donarfed’allòescritatravésdelafotografiail’arqueologia

Lafotografiacomatestimonid’unaexperiènciavitaldeconeixe-m e n t

Interpretaciódelterritoriapartird e d ad e s b í b l i q u e s

ItinerarisitransportAn è c d o t e s d e l v i a t g e

CercadelespecespelmuseuArqueologiadinselpaisatge

M e n t al i t a t o b e r t a i v al o r d e l a diferència

Etnografiaambreferènciabíblica

6 . 1 . 2 A R B R E D E C O N T I N G U T S

Laorganitzaciódelscontingutsdel’exposiciós’articulaalvoltantd e l a idea del coneixement com a aventura, c o m u n a e s t r a t è g i a percomunicartotallòquepodemconèixeratravésdelseufonsfotogràfic.ComlaBíbliaeraelsentitdelseuviatge,nos’hacreatcapàmbitsobrelaBíblia,sinóqueapareixeràdeformatransversalalllargdetotal’exposició,atravésdelstextosielspeusdefotodel e s i m a t g e s .


6 . 1 . 3 D ES EN V O L U P A M E N T D EL G U I Ó M U S EO L Ò G I C A PARTIR DE L’ABRE DE CONTINGUTS:

1.ElpareUbach,unmonjoviatger• BiografiadelpareBonaventuraUbach• ElsviatgesperterresdelaBíblia• Elsviatgesilafotografia

Calcontextualitzaral’espectadorenlafiguradelpareUbachienl’èpocaquevaviure.És molt important conèixer qui era el pare Ubach, ja que les seves fotografies se’n deriven de la seva vida com a monjo benedictí estudiós i mestre de la Bíblia, q u e v a decidirquelamillormaneradepoderentendre-laeraapartirdelconeixementdirectedelsllocsonvantranscórrerelstextosbíblics.Aquestaobsessióvaguiartotalasevatascad’investigadoribiblis -taivadefinirelmodeenquevaresoldreelseumètoded’estudi:aplegarobjectesiimatgesqueexpliquessinlaBíblia.

Aquítambéintroduiremlarelacióquehistòricamenthatingutlafotografiaambelsviatgesicomlafotografiaesvaconvertirenelcompanyidealtantd’expedicionscientífiquescometnològiquesopatrimonials,al’horadepoderdonartestimonidelsdesco-brimentsidelesdiferentsculturesquetrobavenalseupas.Calremarcarpertant,quelessevesimatgesnosonfruitdelacurio -sitatol’anècdota,sinóqueresponenaunaintencióconcretaquequedareflectidaenlametòdicaorganitzaciódelseuarxiuielsentitilafuncióqueteniacadaunadelesimatgesdinsdelseuprojectee d i t o r i al al v o l t an t d e l a B í b l i a.

2.Conèixerlalogísticadel’orientbíblic• Complantejaelsseusviatges:itinerari,logística,

transportEl pare Ubach no era un turista, era un estudiós de la Bíblia

queviatjavaperreconèixerallòquehaviallegit,fotografiar-ho,recollir-neobjectesiaixífer-hoaccessibleiquepoguésarribaraun


majornombredefidelsiestudiososdelaBíblia.Peròqualsevolviatgerequereixpreparació,decisionsprèvies

quedefiniranl’itinerari,elsmitjansdetransportielpressupostquepodemdestinaralanostraempresa.Gràcies al dietari del viatge podem conèixer molts detalls de com va organitzar les seves sortides, que avui dia ens permeten interpretar les imatges i reviure l’esforçilatenacitatdelmonjoalacercadetestimonisdel a Par au l a d e D e u .

“Àrabs i Armenis e disputen cada dia els vianants, en llur major part comerciants, desitjosos de dirigir-se d’ Alep a Bagdad. Són xofers i a la vegada propietaris d’un auto “Ford”, que hauran a tal volta adquirit en un en -cant de desferres per ben poc diners. Preu? No existeix cap tarifa coneguda. Aquest pot oscil·lar entre quatre i vint esterlines, per tal com depèn, naturalment, de l’estació, de la concurrència i, sobretot, de la naciona -litat que pugui trair la cara i la parla del vianant. Una és la tarifa pel semita, una altra per a l’europeu i més si és anglès o americà. Sigui com sigui, avui, com ahir amb els camellers, hom ha de fer encara bona prova de paciència, de diplomàcia, i sovint també no poc sacrifici de diner” (Ubach, 2010, p. 41)

3.Conèixerlesrestesdelpassat• Cercadepecespelmuseu• Arqueologiadinselpaisatge

Als viatges del monjo es conjuguen dues ambicions – la imat-ge i l’objecte- que conflueixen en un únic objectiu, donar fe dels textos bíblics i poder aprofundir en la seva comprensió.Aixòelvaportaraaplegarobjectesdelamésdiversatipologia:flora,fau -na,arqueologia,minerals,etc.Aquestafeinadecerca d’objectes eraconstant,jaquese’lspodiatrobaralsllocsmésimprevisiblesimoltesvegades,abansdecomençarlanegociació,feiaunfotoque


liservisperentendrelafuncióol’úsdel’objecte.D’altrabanda,elsseusviatgesperIraqessituenanysabansquemoltespecesar-queològiquesfossinespoliadesperlespotènciescolonialsigràciesalessevesfotografiespodem conèixer com era la gran Babilònia al mig del desert,perexemple.Alseudietariensexplicaqueundelsobjectiusdelviatgeera“Intentar aplegar la major quantitat possible d’objectes antics, o sia, arqueològics, per dedicar una sala a Assíria i Babilònia al nostre Museu Bíblic de Montserrat”(Ubach,2010,p.29).

4.Conèixerlagent• Mentalitatobertaivalordeladiferència• Etnografiaambreferènciabíblica

PelPareUbach,laculturaorientalilaformadevidadelagentliresultavafascinant.Talcomdiualseudiarideviatge,aOrientest r o b a v a c o m a c as a.

“Em sento feliç de trobar-ne dins el meu element: en llengua, tipus, folklore, en terra i sota el sol esplèndid d’orient i respirant arreu una dolça poesia desconeguda en qualsevol regió d’occident” (Ubach, 2010, p. 25-26).

Vamostrarsempreunprofundrespecteperlesculturesdel’orient,fetquequedareflectitalessevesfotografiesialscomen-tarisquevadeixarmanuscritsalsseusquadernsdeviatge.AlpareUb ac h , les persones, els seus oficis i les activitats que realitzaven a l’espai públic li permetien entendre molts passatges de la Bíblia, ja que era una societat que havia canviat molt poc en els últims 2000 anys,fetquefacilitavaestablirunarelacióquasidirectaentreallòqueveiaalcarrer,ambcertesdescripcionsbíbliques.Valadirqueinclúsvaorganitzarpartdelseuarxiufotogràficapartirdetipologiesdepersones,al’horadepoderil·lustrard’unaformamésm e t ò d i c a l a B í b l i a.


5.ConèixerlageografiadelaBíblia• Interpretaciódelterritoriapartirdedadesbíbliques

Del Pare Ubach s’ha dit que era el geògraf de la Bíblia. Va saber com ningú entendre el territori i relacionar espai físic i text bíblic.

“Durant els quatre anys de la meva estada a Orient, des del 1906 al 1910, els estudis bíblics em proporciona -ren de recórrer Palestina i la Península del Sinaí; L’ Àsia Menor, La Tessàlia i la Grècia, i una bona part d’Egipte. A la fi d’aquest quadrienni, havia visitat els països de l’Èxode, de Josuè, i dels jutges; dels Reis, dels Profetes i dels Macabeus; les terres de Jesús i de sant Pau. Per completar el cercle dels peregrinatges escripturis no em mancava més que arribar al teatre de les primeres ci-vilitzacions de la humanitat, contemplar el quadre dels onze primers capítols del Gènesi, els monuments que aquests últims anys han vingut a confirmar la realitat dels fets narrats en les primeres pàgines de les divines Escriptures” (Ubach, 2010, p. 21).

El seu objectiu era reconèixer el territori, cercar allò que es nombrava a la Bíblia i ubicar-ho físicament al mapa. Peraixò,nonomésvaferfotografies,sinóquevacartografiarelterritoriapartirdelesimatges,creantungranmapaonvageolocalitzarmésdemilfotografiesdelatotalitatdelsseusviatges,deixantconstànciadelaimportànciaqueteniaperaellsituaralmapacadaunadelesimatgesquehaviaanatfentalllargdemésde30anysdeviatgesperOrient.

Lasevarelacióambelterritori,ambelpaisatgedesèrticquel’envoltavaalsseusviatges,denotaunaconeixençaiunaintencióalessevesfotografies,onlabellesadelesimatgesesconjugaamblaconcreciódelterritoridinselmapa,al’horaderedibuixariil·lustrarambreferentsreals(lesfotografies)aquellsllocsqueapareixienal a B í b l i a i q u e d i v e r s o s e s t u d i o s o s h a v i e n t r ac t a t d e s i t u ar s o b r e e l

mapaalllargdelahistòria.“Molts textos no poden obtenir una adequada expli -

cació si no és posant-los en connexió amb el terreny on van néixer. El pare Ubach ho havia comprés i la idea es -devingué una dèria, una mena d’obsessió: text i lloc on el fet es realitzà; escena i indret. Precisament per això el nostre monjo arribà a ser un dels grans geògrafs de la Bíblia, que estigué per tot arreu on hi hagués un record o una escena que es pogués posar en relació amb el text inspirat” (Diaz i Carbonell, 1962, p. 47-48)


6 . 2 G U I Ó M U S EO G R À F I C

Uncopdescritelcontingutconceptualdel’exposició,passemadescriurecomestraslladaràlapropostaanivellespacial,atravésdelguiómuseogràfic.Lapropostamuseogràficadesenvolupadaescentraenlesobresfotogràfiques,peròvoloferiral’espectadorlapossibilitatd’unsegonnivelldelecturaquel’apropialmètodedeductiudelpareUbach,ilipermetientendreambmésdetalllafunciódelesfotografiesdinselseugranprojectebíblic.

Elscontingutsdelplantejamentmuseogràficesdesplegaencincàmbits:

Àmbit 1. El pare Ubach, un monjo viatger

Àmbit 2. Viatge per les terres de la Bíblia

Àmbit 3. La cerca de les restes del passat

Àmbit 4. La diversitat d’orient. Una mirada oberta

Àmbit 5. Ubach, el geògraf de la Bíblia

Àmbit 1. El pare Ubach, un monjo viatgerÀmbit 1. El pare Ubach, un monjo viatger

Àmbit 2. Viatge per les terres de la BíbliaÀmbit 2. Viatge per les terres de la Bíblia

Àmbit 3. La cerca de les restes del passatÀmbit 3. La cerca de les restes del passat

Àmbit 4. La diversitat d’orient. Una mirada obertaÀmbit 4. La diversitat d’orient. Una mirada oberta

Àmbit 5. Ubach, el geògraf de la BíbliaÀmbit 5. Ubach, el geògraf de la Bíblia


6 . 2 . 1 D ES C R I P C I Ó D EL S À M B I T S

Àmbit 1. El pare Ubach, un monjo viatgerAquestàmbittecomaobjectiuposarencontextalvisitant,

oferintinformaciósobrelafiguradelpareUbachilasevatascaalvoltantdelaBíblia,amésd’introduirlaimportànciadelafotografiaalsseusviatgespelseugranprojectedelaBíbliail·lustrada.

Ll i s t a t d e r e c u r s o s :

• Textosdesala• Mapa• À u d i o v i s u al• V i t r i n e s 25 am b l l i b r e s i d o c u m e n t ac i ó • Interactiucàmerafotogràfica

Descripciódel’àmbit:Elvisitantestrobaràal’entradaun textiungranretratdelpareUbach,onpodràconèixerlafiguradelmonjobiblistaiaproximar-sealsseusviatgesapartird’unmapa q u e ac o t a e l s t e r r i t o r i s d ’ e s t u d i delaBíblia.Elvisitantpodràcontemplaraunavitrina els seus dietaris deviatgeaixícomexemplarsdelaBíbliail·lustradaodocu -mentacióquerecolzilainformaciódelstextos.

Totseguitelvisitantpodràconèixerapartird’unpetitvídeo documentalde2minutslavisióqueestedelpareUbachdesdel’Abadia,peròtambédesdelmondel’arqueologiaodelaliteratu-ra,al’horad’aportaralvisitantunainformacióricaipolièdricaqueenriqueixilafiguradelpareielvalordelasevatascadesdediver-sospuntsdevista.

25 Totes les vitrines de la proposta museogràfica són vitrines desmontables Clario de 85 cm x 60 cm


Alfinald’aquestàmbittrobeminformació al voltant de la foto-grafia. A una vitrina podremcontemplarlasevacàmerafotogràfi-ca,unquadernsdeclassificaciódelesimatges,negatiusdel’èpocailasevacol·lecciódepostals,unaimatgedelseuarxiutalicomhovadeixaralseudespatxiunacitadelseubiògrafentornalaorga -nitzaciódel’arxiufotogràficperil·lustrarlaBíblia.

Perfinalitzartrobemun recurs interactiu on el visitant podrà manipular una càmera fotogràfica(escala1:2)idesenvolupartoteslespassesaseguirperaconseguirunafotografiabenenquadrada,correctadellum,enfocada,etc.L’objectiud’aquestrecursésapro-paralvisitantalessingularitatstècniquesdelafotografiaanalògicaivalorarlesdificultatsdelmonjoperduratermelasevaproducciófotogràfica,tanallunyadadelatecnologiadigitald’avuidia.

Àmbit 2. Viatge per les terres de la BíbliaAquest àmbit vol explicar com el Pare Ubach organitzava els

seus viatges,comdecidial’itinerari,pressupost,elsmitjansdetransport,visatsisalvoconductes,menjar,equipatge,llibrespelviatge,einesd’orientació,etc.Aixòensserveixpercrearunvincleambl’espectadorrespectealviatgeiatotesaquellesdecisionsques’handeprendreabansdeviatjar.

Ll i s t a t d e r e c u r s o s :

• Fotografies60x70cm• Textipeusdefoto• Vitrinesambbitlletsdetren,visats,passaport,etc.• Interactiuitinerariviatge

Descripciódel’àmbit:Al’inicidel’àmbitelvisitanttrobaràuntext introductori, s e g u i t

d e fotografies queenspermetranobservartotselsdetallsilainfor-maciódelaimatge,quevindràacompanyadad’unpeudefotoque


enriquiràlainformacióvisual.Al’horadeconèixercomvaviatjarelpareUbachperl’Iraq,hihaunavitrina amb documents de l’època compodenserbitlletsdetrenivaixell,passaport,visats,quadernsdeviatgemanuscrits,etc.Peraquellvisitantquevulguiaprofundirenelviatgeianarmésenllàdelesimatges,s’hacreatunrecurs interactiu a partir d’una pantalla tàctil on el visitant ha d’escollir un dels itineraris que va realitzar el Pare Ubach.Hihasisopcionsdeciutatsques’handerelacionarentresiamoded’origenidestí,perpoderconèixerdetallsdelviatgeapartirdefragmentsdelseudietari,ambfotografiesquenos’inclouenal’exposicióiqueamésd’il·lustrarlacitaenspermetenaprofundireneldiaadiadelviat-geperterresdel’Iraq.

Àmbit 3. La cerca de les restes del passatAtravésd’aquestàmbitelvisitantpodràconèixerdetallsde

comelpareUbachvaaconseguirlespecesperalacol·lecciód’arqueologiabíblicadelmuseu,aixícomlasevavisitaal’antigaBabilòniaid’altresexcavacionsimportantsques’estavenrealit-zantal’Iraq,amblaintenciódetrobartambépecesperalasevac o l · l e c c i ó .

Ll i s t a t d e r e c u r s o s :• Fotografies60x70cm• Textintroductoriipeusdefoto• Vitrinaambpecesdelacol·lecciódelMDM• Interactiuperconèixerdetallsdelacercadepeces

pelmuseu

Descripciódel’àmbit:Elvisitantpodràveurelesfotografies que el pare Ubach va fer

de les runes i les excavacions de l’antiga Babilònia i q u e s o n u n testimoniúnicd’algunestroballesinsituabansdeserespoliades.H i h a t am b é u n a vitrina on el visitant pot contemplar peces ori -ginalsdelacol·lecciód’arqueologiabíblicadelMDM,perreforçar

elvincleentreobjecteifotografia.Peraquellvisitantquevulguiaprofundirenl’àmbit,hihauninteractiu amb pantalla tàctil on el visitant ha de relacionar fotografies i objectes de la col·lecció entresisopcionsdiferents.Uncoplesrelacionicorrectament,seliapareixeràunacitadeldietarions’explicaonvatrobarlapeça,quinpreuvapagariaquinasecciódelmuseuestroba,perexem-ple.D’aquestamaneraelvisitantpotaprofundirenladinàmicadecercadelespecesilaconstantcombinatòriaentrefotografiaipeçaar q u e o l ò g i c a.


Àmbit 4. La diversitat d’orient. Una mirada obertaAquestàmbitvolintroduiralvisitantal’ambient dels carrers

d’orient peronvapassejarelmonjoidonaraconèixerladiversitathumanaireligiosaquevafotografiaelpareUbach.Ll i s t a t d e r e c u r s o s :

• Fotografies60x70cm• Textintroductoriipeusdefoto• Soambientd’unaciutatàrab• Olorsqueambientinl’espai:espècies,encens,etc.• Catifaicoixinsperseureaterra• ÀlbumsdefotosDinA-5ambretratsperpoderser

c o n s u l t a t s

Descripciódel’àmbit:Ésunespaitancat,jaques’havolgutcrearunambientpersub -

mergiral’espectadorenunaatmòsferaambreminiscènicesorien -t al s . El visitant obrirà unes cortines i entrarà dins un espai amb so ambient i olors que remeten a l’orient.Lalluméstènueperòenspermetveureperfectamentlesfotografiesquehihaalesparets,iuncopfetelrecorregutenspodemseure a uns coixinsifullejardiversosàlbumsambretratsqueelpareUbachvaanarfentalllargd e l s e u v i a t g e . L’objectiu és crear una atmosfera que li permeti submergir-se en la vida diària d’orient a mitjans del segle passat.



Aquest àmbit apropa a l’espectador al paisatge de l’ Iraq a travésdelesfotografies,i al mètode deductiu del pare Ubach a l’horad’analitzarelstextosbíblics per ubicar al mapa ciutats o fets concrets narrats a la Bíblia.

Ll i s t a t d e r e c u r s o s :• Fotografies60x70cm• Textintroductoriipeusdefoto• Vitrinaambestrisd’orientació(mapaibrúixola),

q u ad e r n d e n o t e s , e t c .• Mapainteractiumultitàctilonesrelaciona,lloc,text

i i m a t g e .

Descripciódel’àmbit:Elvisitantpodràcontemplarimatges dels paisatges de l’ Iraq ,

am b u n peu de foto q u e e l s s i t u a d i n s e l v i a t g e b í b l i c d e l m o n j o . H i h a u n a vitrina ambunasèried’estrisd’orientació,quevanperme-trealpareUbachorientar-sepeldesertdurantelsseusviatges.Peraquellvisitantquevulguiaprofundirenl’àmbit,hihauninteractiu multi tàctil on es reprodueix el mapa físic d’Iraq amb la geoloca-lització de les fotografies que va fer al llarg del viatge i la relació amb el text bíblic, o l e s s e v e s c o n c l u s i o n s a l ’ h o r a d e c o n c r e t ar enelterritoriunpassatgesagrat.Elvisitantpotprémerasobredecadanomofrase,iseliapareixeràllurfotografiaambuntextcomplementaridelasevarelacióamblaBíblia.D’aquestamaneraelvisitantpodràadquirirunmajorconeixementdeprocésdeductiudelpareUbachal’horad’interpretarelterritorienrelacióalstex-tossagrats.Espreveuquepuguisermanipulatpermésd’unusuaria l a v e g ad a.


6 . 3 A L Ç A T S D E L ’ EX P O S I C I Ó

Acontinuacióesmostrenlesimatgesqueil·lustrenladecripciófetadecadaundelsàmbitsalguiómuseogàfic.

Elsalçatsdel’exposicióespresentenperàmbits,seguintl’ordreplantejatanivelldeconceptesalapropostamuseològica,iladistri-bucióperàmbitsfetaalapropostamuseogràfica.

• Alçat• Esquemapropostainteractiu• Graellacontingutsdel’àmbit• FotografiesdelpareUbach

Àmbit1

À m b i t 3

Àmbit 2Àm

bit5

Àmbit4









Descripcióàmbit Textos Recursosmuseogràfics Objectes/fotografies

Aquestésunàmbitintro-ductori,quecreauncontextperentendrelafiguradelPare

Textintroducció

Citesqueensper-metinentendresobreperquèvaserimportantperaellviatjariconèixere l s t e r r i t o r i s b í b l i c s

V i t r i n a

Audiovisualde2’ondeixeblesiestudiososdelP.Ubachensexpliquinlasevavidaiallòdestacable:perquèéssingularaixòqueanemaveure.

Recursinteractiu:Càmerafotogràficaantigaper

deduircomenfocar,commesurarlal l u m , e n q u ad r ar , e t c .

Re t r a t d e l P. Ub ac h am b i n d u -mentàriaàrab.

Mapaquerecullilatotalitatd e l s s e u s v i a t g e s .

Ll i b r e s i q u ad e r n s m an u s c r i t sExemplardelaBíblia

il•lustradaFotografiesdel’arxiutalicom

elvadeixaralseudespatxCol•lecciódepostals,capses

denegatius,lasevacàmera,etc.Nºfotografies:034,421








Organitzacióiplanificaciódelv i a t g e s .

Logísticaianècdotesdelviatge

Textintroduccióal’àmbit

Peusdefoto

V i t r i n a

Interactiuitineraridelviatge.

Sal v o c o n d u c t e s , v i s a t s , b i t -lletsdetren,vaixell,etc

Nºdefotografies:001,012,060,096,101,149,154,158,309,331,368,423,108,017,029,141,191,205,217,232,386,404,421,425










Aquestàmbitmostralesi m a t g e s d e l s j ac i m e n t s ar -q u e o l ò g i c q u e v a v i s i t ar , i d e comdetectavapecespelseumuseualavidaquotidianad e l s c ar r e r s , a m é s d e m o s -trarpecesdelacol•lecciód ’ ar q u e o l o g i a b í b l i c a d e l M D M

Textintroductori

Peusdefoto

Citespercontextualitzarl’àmbit

V i t r i n a

Interactiuquerelacionafotografiaipeçadelacol•lecció

Mapadesituaciód’aquellesrestesquevafotografiarienq u i n s m u s e u s e s t r o b e n ar a.

Pecesdelfonsdecol•lecciód’arqueologiadelmonanticdelM D M

Nºdefotografies:135,138,140,195,196,197,200,201,243,272,273,376,392,393,408,427,428,434,435










AquestàmbitescentraenlespersonesisituacionsquotidianesqueelPareUbachvafotografiaralseuviatgeperl’Irak.

Textintroductori

Peusdefoto

Recursescenogràficambsorollsd’unaciutatàrab,olorsd’orienticoixinsperseureaterra

Nºdefotografies:056,106,113,127,163,209,210,217,230,234,236,258,302,319,382

Àlbumfotos:Nºdefotografies:071,

080,082,083,259,263,266,267,268,269,270,320,321,322,323,325,327,363










Aquestàmbitensapropaalpaisatgedelesterresdel’antigaBabilòniadesdelam i r ad a b í b l i c a d e l m o n j o .

Amésenspermetconèixercomrelacionavapaisatgeitextb í b l i c .

Ci t e s d e l s e u d i e t ar i d e c o m interpretaelstextosielpaisatge

Peusdefotoambcitabíblica

V i t r i n a

Mapainteractiuquerelacionalloc,fotografiaitext

Mapes,brúixola,quaderndev i a t g e

Nºdefotografies:100,151,181182,183,184,185,186,204,237,250,335,338,351,365,366,403,417.




6 . 4 P R O P O S T A D ’ A C T I V I T A T S D I D À C T I Q U ES A L V O L -T A N T D E L ’ EX P O S I C I Ó

Talicomhemditalsobjectiusdel’exposició,caldonaraconèixerlaimportànciadelfonsfotogràficiaprofundirenelmèto -dedeductiudelpareUbachentornalageografiabíblica.Peraixòespodendesenvoluparactivitatsdidàctiquesalvoltantdel’exposició,perfermésaccessibleelscontingutsdel’exposicióigenerarunapropostaparticipativaalvoltantdelamateixa.

Al’horadedefinirundestinataridelesactivitatsdidàctiques,caldirquelesexposicionstemporalsqueofertaelMDMalessevesduessalesnovanacompanyadesd’activitatsdidàctiquesalvoltantdel’exposició;aquestaofertaesfaperlacol•lecciópermanentiambreservaprèvia.Totiaquestasituació,aquestprojectevoloferirunesquema de tres activitats didàctiques per a estudiants de primària i secundària,idonarunaideadelpotencialquetéaquestaexposicióielfonsfotogràfical’horadegeneraractivitatsdecontinguteducatiuquepermetinqueelpúblicgeneraloescolaraprofundeixienelcontingutdelesimatgesienlagranaventuradelconeixement.

L’objectiu genèric de la proposta didàctica és apropar l’experiència del viatge del coneixement del Pare Ubach i la funció que te fotografia com a eina que documenta les experiències de vida i el pas del temps.

A. Visita guiada dinamitzada

Elmonitorexplicacadaundelsàmbitsillençapreguntesalsnoisinoies,incitantalalecturadelesimatgesperconstruirunrelatapartirdelcontingutdelesfotografies.

Preguntestipus:• Ambquinsaparellsfeufotosactualment?(mòbil,

ordinador,càmeradigital...)

• Ambquinsmitjansdetransportesviatjaavui?Ialesimatges,quinsmitjansdetransportapareixen?

• Sabeuqueésl’arqueologiaiperaquèensserveix?• Comusorientaríeualdesert?Quineseines

d’orientacióutilitzemavui?iquinesutilitzavaelPareUbach?Sabeucoms’utilitzen?

• Queensabeudel’Iraq?Veieulesnotícies?

B. Activitats didàctiques al voltant de l’exposició

1. Avui el viatger ets tu!Elsnoisinoieshandecrearelseuàlbumdeviatgesperl’

Iraqapartirdelesimatges,prèviamentagrupadespertemàti-ques.Handedesenvoluparlatascadecrearunrelatapartirdel’associaciód’imatgesielvincleambexperiènciespersonalsquedonenvidaaaquestesfotografies.

• Decidirquintipusdeviatgerets• Quinrecorregutfas?• Quinesanècdotesvolsexplicarapartirdelesimat-

ges?L’objectiu d’aquesta activitat es prendre consciència de que

suposa la fotografia a la nostra vida,enquantaretenirunaexpe-riènciafugaçiperpetuar-laeneltemps.

Materialnecessari:fotocòpiesdelesfotografies,àlbumsdefotos,retoladors,llibresimaterialdeconsulta

Durada1h30min

2. Organitzem l’arxiu. Fem parlar a les imatgesDecidirlestemàtiquesiclassificarlesimatgessegonsaquesta

c a t al o g a c i ó• Quinstemesapareixenalesimatges?• Uncopdetectadeslestemàtiques,fergrupsper

cadatemàtica,iquevagindecidintsilaimatgeesadientperla


sevatemàticaoésd’unaltregrup,etc• Crearunordreinterndelesimatges,discutir-hoi

explicar-hoalarestadelgrup,argumentarlesdecisions.L’objectiu es entendre la necessitat d’ordenar i classificar el

material fotogràfic,perexplicarqueésunarxiufotogràficiquinafunciópatrimonialte.

Materialnecessari:fotocòpiesdelesimatges,retoladors,caixesperclassificar

Durada:1h30min

3. Decidim la nostra ruta!Elsnoisilesnoiesconeixeranquinsónelsconceptesbàsicsa

l’horadepoderorientar-seambunmapaiunabrúixola.• Conceptescomlatitudilongitud• Posicionarlabrúixolaientendrelesindicacions• Cadagruptindràunmapaiunabrúixola.Rebràunes

coordenadesquehauràd’interpretariapartird’aquíhauràde

crearunitinerarideviatgeperarribaraldestí:ambquinsmit-jansdetransportpodemferlaruta,onmenjar,ondormir,etc.

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a orientar-se amb els mateixos estris amb que el Pare Ubach feia als seus viatges i conèixeraltresformesdeviatjarid’entendreelterritoriapartirdelasevatopografia.

Materialnecessari:mapes,brúixoles(10unitats),paper,retola -d o r s , l l i b r e s i m a t e r i al d e c o n s u l t a

D u r ad a: 2 h o r e s

Aquests tres exemples de propostes didàctiques a desenvolu-par ens serveixen per deixar constància de la riquesa i versatili-tat de continguts que se’n poden derivar de l’exposició, a l’hora d’oferir un producte versàtil i participatiu que enriqueixi l’atractiu de l’exposició de cara a la seva possible itinerància.

Aquests tres exemples de propostes didàctiques a desenvolu -par ens serveixen per deixar constància de la riquesa i versatili-tat de continguts que se’n poden derivar de l’exposició, a l’hora d’oferir un producte versàtil i participatiu que enriqueixi l’atractiu de l’exposició de cara a la seva possible itinerància.


6 . 5 P L A D E C O M U N I C A C I Ó

Acontinuaciópassemadefiniramodedellistatlesqualitatsdel’exposicióentantqueproducteculturalquerequereixd’unaestratègia de comunicació per captar i fidelitzar públics entorn al fons fotogràfic Ubach.Aquestpladecomunicacióestàpensatperal’exposiciótemporal,peròpotservirdeguiaperaaltresaccionsdedifusió.

Definició del producte• Exposició temporal itinerant pelterritoricatalà s o b r e e l s

viatgesfotogràficsdelPareBonaventuraUbach,peril•lustrarelseuprojectedelaBíbliaIl•lustradaambfotografiesdelsterritorisdel ’ o r i e n t b í b l i c .

• Aquestaexposicióens apropa a l’experiència del viatge del coneixement que el Pare Ubach va emprendre per fotografiar tots aquells indrets, situacions i persones que permetessin enten-dre i interpretar els textos bíblics, amblaintenciódefercompren-siblelaBíbliaiapropar-laaunmajornombredefidels.

• Aquestaexperiènciadelviatgeensarribaavuiatravésdelesimatgesquevaanarprenentalllargdelviatge,ienspermetconèixerelsitineraris,lespersonesilesexperiènciesviscudesdiaadia,quearribenal’espectadorgràciesaaquestaexposiciótem -poralquedónaaconèixerlatascafotogràficadelmonjo,amésd’apropar-nosaculturesavuidiadesaparegudesoqueviuenens i t u ac i ó d e v i o l è n c i a c o n s t a n t .

Objectius del pla de comunicació• Donaraconèixerl’activitatculturaldel’AbadiadeMontse-

r r a t .• DonaraconèixerelfonsfotogràficdelPareUbachentorn

alsseusviatgesperl’orientbíblicilatascadeconservacióidifusióquefaelMDMalvoltantdelanovacol•lecciódefotografia.

• Garantirl’afluènciadepúblical’exposicióialesactivitatscomplementàries

Públic• Turistes:Aquestpúblicarribadeformacasualal’exposició,

jaqueelseuobjectiuésconèixerunconjuntpatrimonialambdi -versespropostesculturals.TotiqueelpareUbachnoeraunturis -ta,jaqueconeixial’idioma,lescostumsivaviuremésdetrentaanysaJerusalem,hihapuntencomúentreelturistaielmonjo,comsónelfetdetrobar-seenunaltrepaísiutilitzarlafotografiacomaformadetestimoniarelsllocsilesvivènciesviscudes.

• Pelegrins:LamuntanyadeMontserratrepmoltsperegrinsqueanualmentfanlarutasantafinsalamuntanyacomaformadedevoció.AquestpúblicpotestablirunvincleemocionaldirecteamblapropostaexpositivaielsviatgesdelpareUbachperorient,jaqueelsseusviatgestenienuncaràctermarcadamentmístic.

• Grups escolars:L’any2011,vancontractaralgunserveidelsqueofertal’AbadiadeMontserratuns11.384escolars.Totiquemésdel50%centravalasevavisitaalParcNatural,un27%d e l e s c o l a r s v i s i t a v a e l M D M i d e m an a v a u n a v i s i t a c o m e n t ad a del’exposició.L’exposicióespodriaoferiralsgrupsescolarsidi -namitzarlasevavisitaamblesactivitatsdidàctiquesalvoltantdel’exposicióolavisitadinamitzada.

• Excursionistes cap de setmana:Aquestpúblicpodriaarribaral’exposiciódeformacasual,sienelmomentdeplanejarlavisi -taconeixtotalapropostaculturalqueofertal’AbadiaatravésdelMDM.Peròésunpúblicqueteunfortvincleamblanaturaipertantcentraràelseutempsd’ocienelgaudidelParcNatural.

• Fotògrafs i estudiosos del patrimoni fotogràfic : Aq u e s t tipusdepúblicpotsernoesdesplaçaràaMontserratperveurel’exposició,peròdebensegurqueassistiràsilaexposicióviatjapelterritoricatalàiadquiriràelcatàlegdel’exposicióiqualsevolaltrematerialdedifusióvinculatambelPareUbach,comsonelsdosdietarisdeviatgesquetepublicatsEdicionsAbadiadeMontserrat.


Missatge • Marca:Elconeixementcomaaventura.• Productecultural:Exposiciófotogràficatemporal”Viatgeal

coneixement.LamiradafotogràficadelPareUbachsobreelsterri -torisbíblicsdel’Orient”

Missatge general :• Conèixercomvaserl’experiènciadelviatgedelPareUbach

pelsterritorisdelaBíblia• Conèixercomeralavidaal’Iraqal1922

Missatges específics :• Públicturistaiexcursionistes:Elprotagonistadel’exposició

ésunviatgerconells,ambsituacionscomunesrespecteal’adaptacióilapresadedecisionsalllargdelviatge.

• Pelegrins:Vincleambelterritoriielsmonumentssagratsapartirdelafeilareligió

• Fotògrafsiestudiososdelpatrimonifotogràfic:Lafotogra-fiaensexplicahistòriesideixauntestimoniquevamésenllàdelanostraexperiènciapersonal,jaqueperviueneltempsireviugrà -ciesaaquestaexposició.

• Escola:Elviatgeésunaexperiènciavitalúnica,ondesco-brimaltresmónsitambéensdescobrimnosaltresmateixos.Hihaunapropostadidàcticaorientadaarebreaquestsvisitants.

Canals i mitjans de difusió• WebdelMDMhttp://www.museudemontserrat.com/• WebdelamuntanyadeMontserrathttp://www.montse-

rratvisita.com/• Blogdel’EscriptoriumBíblicumhttp://scriptoriumbiblicum.

wordpress.com/• Maillistdelmuseu• Maillistatotesaquellesinstitucionsvinculadesalafotogra-

fiaialpatrimonifotogràfic• Premsalocalinacional

Materialsdedifusió• Postal• Trípticdel’exposició• Publicaciód’uncatàlegdel’exposició• Propostadidàcticapelpúblicescolar


6 . 6 U N A EX P O S I C I Ó P EN S A D A P ER I T I N E R A R

Aquesta exposició està pensada per a ser itinerant. To t i q u e e l dissenyqueespresentaenaquestprojecteéspelMDM,entotmo -ments’hatingutencomptegenerarunproductequepuguiviatjarabaixcostiques’adaptiaunaàmpliatipologiad’espais.

Lesexposicionsdefotografiasonunapropostaculturaldegranacceptacióperpartdelpúblic,fetqueenspermetriaaproparaunaàmpliatipologiadepúbliclafiguradelpareUbach,latascabíblicaiculturaldel’AbadiadeMontserrat,aixícomladiversitatpatri-monialquegestionaelmuseu.IsobretotenllaçaamblapolíticadedifusiópatrimonialquefaelMDMapartirdelesexposicionsitinerantsdelseufonsdecol•lecció,comunamaneradedonar-seaconèixeralarestadelmonculturalcatalàinacional.

Pe r t an t , d ’ u n a b an d a h e m d e tenir en compte a l’hora de proposar un calendari d’ itineràcies, aquelles institucions que ja tenen un vincle amb el MDM, aixòvoldirtotsaquellsmuseusicentresd’artquehanacollitlesexposicionsitinerantsqueofereixelMDM,comapuntdepartidaal’horadedissenyarunmapad’itineràncies.

D’altrabanda,sipensemeninstitucionsquepodrieninteres-sar-seaincloureaquestamostradinsdelasevaprogramació,s’hand e tenir en compte institucions de caire religiós,compodriaserelMuseuEpiscopaldeVic,elMuseudeLleidaoelMuseuDiocesàdeBarcelona,perexemple,jaquel’exposicióilapropostadidàcticaquel’acompanyapotatraureunagranquantitatdepúblicescolarilocalquepodriaapropar-seal’esperitreligiósdesd’unapropostaqueconjugaconeixementiaventuraalvoltantdelafeilacercadelaparauladeDéu.

Amés,ial’horadepotenciarlaposadaenvalordelafeinafotogràficadesenvolupadapelPareUbachalsterritorisdel’orientb í b l i c , s ’ h au r i a d e tenir en compte aquelles institucions que fan una difusió constant de la fotografia,coméselCaixaForum,oel

CCCBperexemple,iquehangeneratunsegelldequalitatamblasevaprogramació,fetquebeneficiariaalfonsUbach,jaqueésunfonsencaradesconegutpelgranpúblicdelafotografia.

Caldir,però,quelapropostadedifusióaniriamoltlligadaalaobtenciódefonseconòmicsperfinançarl’activaciódelfonsfoto -gràfic,jaquemoltesdelesfundacionsquehabitualmentrecolzenaquesttipusd’intervencions,tenensalesicircuitsexpositiuspropisquedefinirienelmapaielcalendaridelesitineràncies.


7 . R EC U R S O S H U M A N S .

ElmarcenelqueenssituemperdefinirlesnecessitatsdelprojecteanivelldeperfilsprofessionalséseldelMDM.Talicomhemvistal’organigramadelainstitució,elMDMnohaorganit-zatlagestióderecursoshumansdelmuseuapartirdelessevescol•leccions,sinóqueteunpersonalpolivalentqueassumeixunaltvolumdefeinesdeltipusmésdivers,onlagestiódelacol•leccióescombinaambeldissenydepropostesexpositives,laredacciódelarevistaPropileu,lesvisitesguiadesol’atenciódelabotigadelmuseu,perexemple.Alserunmuseuquenoteunadepartamentpercadaunadelescol•leccions,aquest projecte no contempla la creació d’un departament de fotografia. S’ h a d e t r o b ar l a m a -neraquel’activaciódelfonsUbachilaincorporacióalessevescol•leccionssuposiunvolumdefeinaabastableperalasevabonae v o l u c i ó .

TrobemimportantdefiniridescriurelesfeinesnecessàriespelbondesenvolupamentdelpladegestióintegraldelfonsfotogràficdelpareUbach.Peraixòs’hadesenvolupatun taula amb la des-cripció de la feina a realitzar alllargdelprocésdeconservació,peròtambéperalespropostesdedifusió,dinamitzacióiexplotaciódelfonsfotogràfic.


Inventari: Aquetafuncióimplicatenirconeixementsengestiópatrimonialidelselscriterisd’inventariatdelMDM.

Informe conservació Esimprescindiblecomptar amb la figura d’un conservador de fotografiaquepuguiredactaruninformeexhaustiudel’estatdeconservaciódelfons,amésd’uncalendarid’actuacionsaplanificaracurt,migillargtermini,perlabonaconservaciódelfons.

Digitalització: Aquestafuncióimplicatenirconeixementsendigitalitzaciófotogràfica.Espotcomptaramblafigurad’undigitalitzadorespecialitzatenfotografiapatrimonial,contractarelsserveisd’empresesdedigitalització,oatravésdebecaris,peròentotselscasoss’hand’haverdefinitprèviamentelsparàmetresdedigitalitza-cióipertantcalunasupervisiódelesfeinescontractades.

Catalogació: AquestafuncióimplicatenirconeixementsdelprogramariMuseumPlus.Aquestafeinas’haderealitzard’acordaunespautesconcretesenrelacióalesnecessitatsdelfonsanivelldedescripció.

Difusió i dinamització del fons

Aquestafuncióimplicatenirbonsconeixementsdelcontingutdelfonsfotogràfic,perpoderdefinirpro -postesdedifusióarticulades,al’horadedonaraconèixerelcontingutdelfonsilatascafotogràficadelpareUbachalvoltantdelaBíblia.Caltenirencompteelrecolzamentextern,sical,anivelldeplanimetriai/orecursostècnics,quepodensersub-contractatsdeformapuntual.

Explotació del fons Caldefinirdretsd’usosiexplotacióal’horadedonarunbonserveidelesdemandesqueesderivindeladifusiódelfons.Actualmentaquestafeinaesfasensecapplanificacióperpartdeldirectordel’EscriptoriumB i b l i c u m d e l ’ Ab ad i a d e M o n t s e r r a t .

Coordinació Aquestafuncióimplicatenirunconeixementdelfonsfotogràficidetoteslespautesconcretesdefinidesalplaestratègic,amésd’uncalendaridetreballiunsobjectiusaassolir.

Inventari : Aqueta funció implica tenir coneixements en gestió patrimonial i dels els criteris d’ inventariat del MDM.

Informe conservació Es imprescindible comptar amb la figura d’un conservador de fotografia que pugui redactar un informeexhaustiu de l’estat de conservació del fons, a més d’un calendari d’actuacions a planificar a curt, mig i llargtermini, per la bona conservació del fons.

Digitalització: Aquesta funció implica tenir coneixements en digitalització fotogràfica. Es pot comptar amb la figurad’un digitalitzador especialitzat en fotografia patrimonial, contractar els serveis d’empreses de digitalització,o a través de becaris,però en tots els casos s’han d’haver definit prèviament els paràmetres de digitalitza -ció i per tant cal una supervisió de les feines contractades.

Catalogació: Aquesta funció implica tenir coneixements del programari MuseumPlus. Aquesta feina s’ha de realitzard’acord a unes pautes concretesen relació a les necessitats del fons a nivell de descripció.

Difusió i dinamització del fons

Aquesta funció implica tenir bons coneixements del contingut del fons fotogràfic, per poder definir pro-postes de difusió articulades, a l’hora de donar a conèixer el contingut del fons i la tasca fotogràfica del pareUbach al voltant de la Bíblia. Cal tenir en compte el recolzament extern, si cal,a nivell de planimetria i/orecursos tècnics, que poden ser sub-contractats de forma puntual.

Explotació del fons Cal definir drets d’usos i explotació a l’hora de donar un bon servei de les demandes que es derivin de ladifusió del fons. Actualment aquesta feina es fa sense cap planificació per part del director de l’EscriptoriumB i b l i c u m d e l ’ Ab ad i a d e M o n t s e r r a t .B i b l i c u m d e l ’ Ab ad i a d e M o n t s e r r a t .B i b l i c u m d e l ’

Coordinació Aquesta funció implica tenir un coneixement del fons fotogràfic i de totes les pautes concretes definidesal pla estratègic, a més d’un calendari de treball i uns objectius a assolir.


C O N S ER V A D O R A EN C A P COORD I N ACI Ó F ON S UB ACH

COORD I N ACI ÓACTI V I TATS

D I D À CTI Q UESAJUD AN T

CON SERV ACI ÓATEN CI Ó PÚ B LI C

V EN D A EN TRAD ESCON SERV ACI Ó F ON S UB ACH

D I F USI Ó I D I N AM I TZ ACI Ó F ON S UB ACH

D I R EC T O R M U S EU D E M O N T S ER R A T

COORD I N ACI Ó F ON S UB ACH

CON SERV ACI Ó F ON S UB ACH

D I F USI Ó I D I F USI Ó I D I N AM I TZ ACI Ó F ON S UB ACH

D I F USI Ó I D I F USI Ó I D I F USI Ó I D I F USI Ó I D I F USI Ó I D I F USI Ó I D I F USI Ó I D I F USI Ó I D I F USI Ó I

Totsaquestsperfilsprofessionalsespodrienagrupaenduesgransàrees:

• c o n s e r v ac i ó • difusiódelfons

Entenemqueperaundesplegamentòptimdelmodeldegestióideat,iatenentalesparticularitatsisistemaorganitzatiuactualdelainstitució,seria necessari comptar amb un mínim d’una persona per a cada àrea,mésaquellespersonesdesuportpuntualque,coms’hadescritenlataula,hauriendedesenvolu -

partasquesespecífiquesideperfilmésespecialitzat.Iopcionalment,la figura d’un coordinador q u e d e m an e r a

transversalpodriasupervisartotelprocés.D’altrabanda,entenemqueaquestmateixperfilpodriaserdesenvolupatperunapersonai n t e r n a d e l M D M .


Co n s e r v a c i ó i i n g r é s d e l f o n s

M esos 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

I n v e n t a r i

Es t u d i c o n s e r v a d o r d e f o t o g r a f i a

Pl a n i f i c a c i ó i n t e r v e n c i ó

Tr a s l l a t m a t e r i a l s c o n s e r v a c i ó

D i g i t a l i t z a c i ó

Ca t a l o g a c i ó

Co o r d i n a c i ó

8 . C R O N O G R A M A

Aquestésuncronogramaorientatiudelesfasesd’evoluciódelesfeinesdeconservacióil’ingrésdelfons,aixícomdel’evolucióenparal•leldelespropostesdedifusiódelfonsfotogràfic.Uncopdefinitunplaestratègiciprojectesexecutiusperalagestióintegraldelfons,s’hadetornaradissenyaruncronogramaespecíficpelsobjectiusdecadaplaestratègic.

Cronograma orientatiu de la conservació del fons fotogràfic:

Aquestcronogramaestàespecificatenmesosdetreball.


Ex p o s i c i ó t e m p o r a l

S etmanes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Projecte executiu

D o c u m e n t a l i s t a

G u i ó a u d i o v i s u a l

D i s s e n y e x p o s i c i ó

D i s s e n y i l · l u m i n a c i ó

D i s s e n y i n t e r a c t i u s

D i s s e n y g r à f i c

Pl a d e c o m u n i c a c i ó

Producció exposició

I m p r e s s i ó d e c ò p i e s f o t o g r à f i q u e s

En m a r c a t d e l e s f o t o g r a f i e s

I m p r e s s i ó t e x t o s i p e u s f o t o

Pr o g r a m a c i ó i p r o d u c c i ó i n t e r a c t i u s

Pr o d u c c i ó a u d i o v i s u a l

En c a r r e c d e p a r e t s i v i t r i n e s p o r t à t i l s

D i f u s i ó


Cronograma de la conceptualització i producció de l’exposició temporal “Viatge al coneixement. La mirada fotogràfica del pare Ubach pels territoris de l’orient bí -blic”:

Aquestcronogramas’especificaensetmanesdetreball.


M u n t a t g e

D ies 1 2 3 4 5 6 7

Pi n t u r a d e l a s a l a

M u n t a t g e p a r e t s p o r t à t i l s

M u n t a t g e v i t r i n e s p o r t à t i l s

M u n t a t g e f o t o g r a f i e s

Te x t o s i p e u s d e f o t o


I n a u g u r a c i ó Ex p o s i c i ó

Cronograma del muntatge de l’exposició temporal “Viatge al coneixement. La mirada fotogràfica del pare Ubach pels territoris de l’orient bíblic”a la Sala Daura del MDM:

Aquestcronogramaestàorganitzatendiesdetreball.


9 . R EC U R S O S EC O N Ò M I C S

Laviabilitatdequalsevolprojectedegestiópatrimonialpassapeldissenydepropostesdegestióquesiguinviableseconòmica-mentparlant.Enrelacióaaquestprojecte,comptem amb un fons d’una singularitat única al territori nacional,fetqueenprincipifacilita l’accés a fonts de finançamentqueenspermetinlaconser-vacióil’accésalcontingutdelesimatgespergenerarpropostesdedifusiódecaraal’activacióivaloraciódelfonspatrimonial.

L’ingrésdelfonsfotogràficUbachalescol•leccionsdelMuseusuposariaunadespesaquelainstitucióhauriadeplanificarprèvia-mentitraslladarlessevesnecessitatsdefonsextraordinaristantal ’ Ab ad i a, a LARSA, c o m a l a Fundació Abadia 2025.

Peltipusdepropostapatrimonialqueesvolactivar,passemadetallartantelsingressospropisdelainstitució,comunasèriedesubvencionsdefonspúblicaixícomdiversesiniciativesdepatrociniimecenatgequepodenferviablelapropostaiquepodenserges -tionadesobedesdelMDMoatravésdelaFundacióAbadia2025.

9 . 1 I N G R ES O S

Descripció dels recursos econòmics generats per la institució:ElMuseudeMontserratésunainstitucióprivadaquedepènde

l’AbadiaidelacompanyiaLARSA,quegestionatotalapartadminis -trativadelmuseu.Anivelleconòmicgenerarecursosapartir:

• Vendad’entrades• Botiga• Visitesguiades• ActivitatsfamiliarsAquestrecursoseconòmicssongestionatsperl’empresaLARSA,

quedestinaunpressupostpersalarisdelpersonal,perdespesesbàsiquesdemantenimentdelmuseu,aixícomlaproducciódelesexposicionstemporalsdelmuseu.ElMDMgeneraelsseuspropis


ingressosapartirdelaproduccióiexplotaciód’exposicionsitine -rantsquelipermetenencetarnousprojectes,accionspuntualsdec o n s e r v ac i ó , e t c .

Subvencions per a la instal•lació i/o millora d’arxius:

• MinisteriodeEducación,CulturayDeportes.ElMinisteriodeCulturaydeportesconvocadiversesbeques

iajutsperalafinançamentdeprojectesculturals.Hihadiver-sesmodalitats,idinslabrancad’arxius,hihaunaconvocatòriad’ajutsaentitatsprivadessenseànimdelucre,peldesenvolupa -mentdeprojectesarxivísticsiperalamilloradelesinstal•lacionsil’equipamentdelsseusarxius.Aquestajutpermetriafinançarlaprimerafased’activaciódelfonsUbach,jaqueésunajutquepermetriafinançarelmaterialdeconservació,laubicacióenespaisclimàticamentcontrolatsilacatalogaciódelfons.

Laúltimaconvocatòriatédatadejunydel2011Peramésinformacióhttp://www.mcu.es/ayudasSubvenciones/

Archivos/index.html• G e n e r al i t a t d e Ca t al u n y a

LaGeneralitatdeCatalunya,atravésdelDepartamentdeCultu -ra,convocaunasèriedesubvencionsperaentitatsprivadessenseànimdelucre.S’hauriend’estudiarelsajutsperbensmoblesdinsdel’apartatdeMuseus,oelsajutsaarxiusibibliotequesal’horad’establirinstrumentsdedescripciódefonsdocumentals.

Laúltimaconvocatòriatédatademaigde2012Peramésinformacióhttp://goo.gl/FbjSA


Diverses propostes de patrocini amb convocatòria oberta o a partir de col•laboracions institucionals:

• UNESCO,MemoryoftheWorld.ElprogramaMemòria del Mon é s u n a c o n v o c a t ò r i a b i an u al q u e

télafinalitatdepreservariferaccessibleelpatrimonidocumentaldemajorrellevànciapelspoblesdelmón.Alseullistatsobredocu-mentsquetécomamissióconservaraquestprograma,estàinclosalafotografiaielsfonsfotogràficsenriscdedesaparèixerperfaltadevaloracióod’inversióeconòmica.Elprogramavaloramoltlasingularitatdelfonsdocumentalifinançacomamàximel50%delcosttotaldelprocésdeconservacióisalvaguardadelsdocuments,amésdevincularelfonsaunsegelldequalitatUNESCOiaferdifu-sióatravésdelseuprogramaMemòriadelMon.

Ultimaconvocatòriatédatademarçde2012Peramésinformació:http://goo.gl/HvsEk

• FundacióMapfreLaFundacióMapfreconvocacadadosanysla“Ayuda para

archivos históricos de España, Portugal y América Latina”.Podenoptarala Ayudaelsarxiusialtresinstitucionspúbliquesiprivadesdipositàriesdefonsocol•leccionsdecaràcterhistòricid’interèsperalainvestigaciódelspaïsosd’AmèricaLlatina,EspanyaoPortu-g al .

Esvaloratantlarellevànciahistòricadelfonsdocumentalcomlaviabilitattècnica,econòmicaidegestiódelprojecte.L’Ajudaésd’unmàximde30.000€inopotsuperarel75%delafinanciació.

Últimaconvocatòriatedatad’abrilde2012Peramésinformació:http://www.mapfre.com/fundacion/es/

c u l t u r a. s h t m l


• FundacióTelefònicaL’any2011esvapresentaralCCCBiméstardaFundacióTelefò-

nicaaMadrid,l’exposició“Brangulí. Barcelona 1909-1945”, q u e h a estatproduïdaifinançadaenlasevatotalitatperFundacióTelefò-nica.Aquestaexposicióneixarrand’unconvenidecol•laboracióentreFundacióTelefònicail’ArxiuNacionaldeCatalunyaquevaserproposatpelsdoscomissarisdel’exposició,RafaelLevenfeltiValen-tíVallhonratilaconservadoradefotografiadel’ArxiuNacionaldeCatalunyaicoordinadoradelprojecte,MercheFernández.Aquestconvenidecol•laboracióentreunainstitucióquetélamissiódeconservarelpatrimonidocumentaliunafundacióquetécomamissióferdifusiódelafotografia,enspermetconèixerunmodeldegestiópatrimonialquecercafonsdefinançamenteconòmicqueaportidifusióatravésd’unainstitucióquetéunfortcompro-m í s am b l ’ ar t i q u e h a g e n e r a t u n s e g e l l d e q u al i t a t al v o l t an t d e l e s sevespropostesculturals.

• FundacióLaCaixaL’ArxiufotogràficdelCentreExcursionistadeCatalunyava

redactarunplaestratègicdesetanysquevarebreunasubvencióde2milionsd’EurosdelaFundacióLaCaixa.Aquestasubvenciónoquedaemparadasotacapconvocatòriapública,sinóquevaseunainiciativaprivadadelCECal’horad’adreçar-seal’àreadeculturadelaFundacióidonaraconèixerelseuprojecteilanecessitatdefinanciació.Lasubvencióhasuposatelpodercondicionartèrmi-camentelsdipòsits,adequarelmaterialdeconservació,feruninventaridetotelfonsfotogràfic,catalogarunapartdelesimatges,ferdifusiódelfonsatravésdelaMemòriaDigitaldeCatalunyaiactualmentestanenelprocésdecreaciód’unabasededadesprò -piesperpoderfermigracionsaespais2.0.


• FundacióElsaPerettiElsaPerettivaserdissenyadoradejoiesdelamíticacasa

Tiffany’s.LasevaFundacióestàubicadaalnucliurbàdeSantMartídelVell(Girona)idesdefaunsanyslaFundacióhacomençatadesenvoluparinnovadoresmodalitatsdepatrociniarquitectònic,mecenatgeculturalifomentdelacreacióartística,queinclouendesderestauracionspatrimonialsoarqueològiquesfinsaexperièn-ciescol•lectivesderecercaestèticaenrègimd'estadesocolònies(artist-in-residenceprograms).L’any2011gràciesalaintervenciódelaFundacióElsaPeretti,elMNACvapodertancarunacordperrebreendipòsit1500obresquefotògrafOriolMasponsvarealit-zarentre1950i1980.LaFundaciós’encarregadeformaíntegradelafinanciaciódelstreballsrestauració,conservació,digitalitzacióicatalogaciódelesimatgesdelfotògraf.D’aquestamaneraelMNACpotrebreiconservardeformaadquadaisensecapcostpelmuseu,unimportantllegatpatrimonialqueestavaenunfràgilestatdec o n s e r v ac i ó .

• F u n d ac i ó n En d e s a L’any2011,igràciesaunconvenidecol•laboraciósignatentre

laFundaciónEndesail’ArxiuNacionaldeCatalunya,s’estàdigitalit-zantelfonsfotogràficForcesElèctriquesdeCatalunya,S.A.iForcesHidroelèctriquesdelSegreS.A.Uncopenllestideslestasquesdedi -gitalització,podranserconsultadesatravésdelcercadordel’Arxiuenlíneaunes44.000imatges,amblessevescorresponentsdescrip -c i o n s . La F u n d ac i ó n En d e s a e n c o h e r è n c i a am b l a s e v a t r aj e c t ò r i a derecuperació,conservacióidifusiódelseupatrimonicultural,haconsideratconvenientladigitalitzaciódelfons,assumintintegra-mentelcosteconòmicisensequesuposicapdespesaperal’ArxiuN ac i o n al d e Ca t al u n y a.


9 . 2 D ES P ES ES

Lesdespesesgeneradesperl’activacióivaloraciódelfonsfoto -gràficUbachatravésdelpladegestióintegral,quedendetalladesenaquestpressupost,queuncopconcretadeslesaccionsatravésdelplaestratègic,quedaràmodificatiajustatalsobjectiusicalen-daridetreballdelpla.

I N G RÉ S I CON SERV ACI Ó D EL F ON S

CON CEPTE UN I TATS PREU UN I TAT COST

I n v e n t a r i 2 .000 €

Ta s q u e s c o n s e r v a c i ó 9.000 €

F u n d e s p o l i e s t e r d e c o n s e r v a c i ó 2 50 4 .000 €

Ca i x e s d ' a r x i u 12 15 € 180 €

So b r e s q u a t r e s o l a p e s 600 1 600 €

D i g i t a l i t z a c i ó n e g a t i u s 7000 2 € 14 .000 €

Po s t p r o d u c c i ó n e g a t i u s 7000 2 € 14 .000 €

D i s c s d u r s e n m a g a t z e m a t g e 1Tb 4 2 00 € 800 €

Ca t a l o g a c i ó 7000 2 € 14 .000 €

Co o r d i n a c i ó 10.000 €

TOTAL 68.580 €


EX POSI CI Ó TEM PORALP R O J EC T E EX EC U T I U UN I TAT PREU UN I TAT COST Co o r d i n a c i ó / d o c u m e n t a c i ó 3 .000 €D i s s e n y e s p a i i i l · l u m i n a c i ó 6.000 €D i s s e n y i n t e r a c t i u s 3 .000 €D i s s e n y g r à f i c 1.000 €P R O D U C C I Ó EX P O S I C I ÓPi n t u r a s a l a 2 50 m 2 2 .000 €Pa r e t p o r t à t i l Pr e s t i g e Ex p o 12 .000 €V i t r i n e s p o r t à t i l s Cl a r i o 5 1.000 € 5.000 €M a t e r i a l c o n s e r v a c i ó v i t r i n e s 500 €At r i l s v i t r i n e s 5 100 € 500 €Re t o c d i g i t a l p r o f e s s i o n a l 3 .000 €Cò p i e s f i n e a r t 78 13 0 € 10.14 0 €I m p r e s s i ó t e x t o s 2 .000 €I m p r e s s i ó c a r t e l e s 500 €M a r c s f o t o g r a f i e s 78 60 € 4 .680 €Pe r à m b i t sÀ m b i t 1: i n t e r a c t i u c à m e r a f o t o g r à f i c a 3 .000 € Pa n t a l l a p l a n a i a u r i c u l a r s 500 €À m b i t 2 : I n t e r a c t i u i t i n e r a r i v i a t g e 3 .000 €À m b i t 3 : i n t e r a c t i u m a p a I r a q 12 .000 €À m b i t 4 : c a t i f a i c o i x i n s 1.2 00 € Al b u m s f o t o s a n t i c s 100 €À m b i t 5: i n t e r a c t i u p e c e s a r q u e o l ò g i q u e s 3 .000 €P R O D U C C I Ó A U D I O - V I S U A LG r a v a c i ó 3 .000 €Ed i c i ó , m u n t a t g e i s o 1.500 €M A T ER I A L S D I F U S I ÓI m p r e s s i ó d e p o s t a l s 2 000 1.000 €I m p r e s s i ó f l y e r s 2 000 800 €M U N T A T G E 8.000 €C O O R D I N A C I Ó 6.000 €T O T A L P R O D U C C I Ó 83 .4 2 0 €


PREV I SI Ó D E F ON S:

Apartirdelsingressosquegeneralapròpiainstitució,(10%)lesaportacionsdel’EmpresaLARSAperlaproducciód’exposicionstemporals(20%)ilasingularitatdelfonsal’horadepodercaptarpatrocinisogenerarcol•laboracionsambinstitucions(50%)quepuguinrecolzareconòmicamentlaconservaciódelfons,espreveulacaptaciódel80%delesdespesesalllargdelsdosprimersanysdeposadaenmarxadelpladegestióintegraldelfonsUbach.

TOTAL PRESSUPOST PROJECTE

ingres i conservació materials 68.580 €

Exposició temporal 89.100 €

TOTAL 157.680 €


1 0 . I D EES C L A U D EL P R O J EC T E

• ÉsunapropostaquevaloraiactivaelfonsfotogràficdelpareUbach

• Preténincorporarelfonsfotogràficcomanovacol·lecciódelMuseudeMontserrat

• Defineixdiversesactuacionsperalasevaactivaciópatrimonial

• Resaltalasingularitativalorúnicdelfonsfotogràfic

• Proposaunaexposiciótemporalperdonaraconèixerelfonsfotogràficalasocietat

• AportanouspúblicsalMuseudeMontserrat

• Preveularecaptaciódefonsdediversesfundacionsprivades

• Remarcaelvalorpatrimonialdelafotografia

• És• És unauna propostaproposta queque valoravalora ii activaactiva elel fonsfons fotogràficfotogràfic deldel parepare UbachUbach

• Pretén• Pretén incorporarincorporar elel fonsfons fotogràficfotogràfic comcom aa novanova col·lecciócol·lecció deldel MuseuMuseu dede MontserratMontserrat

• Defineix• Defineix diversesdiverses actuacionsactuacions perper aa lala sevaseva activacióactivació patrimonialpatrimonial

• Resalta• Resalta lala singularitatsingularitat ii valorvalor únicúnic deldel fonsfons fotogràficfotogràfic

• Proposa• Proposa unauna exposicióexposició temporaltemporal perper donardonar aa conèixerconèixer elel fonsfons fotogràficfotogràfic aa lala societatsocietat

• Aporta• Aporta nousnous públicspúblics alal MuseuMuseu dede MontserratMontserrat

• Pr• Preveueveu lala recaptaciórecaptació dede fonsfons dede diversesdiverses fundacionsfundacions privadesprivades

• Remarca• Remarca elel valorvalor patrimonialpatrimonial dede lala fotografiafotografia


1 1 . B I B L I O G R A F I A

• Boadas,J.C.-E.(2001).Manual para la gestión de fondos y colecciones de fotografía. G i r o n a: CCG Ed i t o r e s , Ce n t r e d e Re c e r -caiDifusiódelaImatge.

• CONCA.(2011).Estudi sobre l’estat i perspectives de futur del sector de la fotografia a Catalunya.Propostadepolíticapúbli -cageneralenl’àmbitdelafotografia.GeneralitatdeCatalunya.

• DiaziCarbonell,R.(1962).Dom Bonaventura Ubach. L’home, el monjo, el biblista. B ar c e l o n a: Ed i t o r i al Ae d o s .• Iglesias,D.(2008).La fotografía digital en los archivos. Qué es y cómo se trata. G i j ó n : Ed i c i o n e s Tr e a.• Ubach,B.(2010).Dietari d’un viatge per les regions de l’iraq (1922-23) . Pu b l i c ac i o n s d e l ’ Ab ad i a d e M o n t s e r r a t .

A R T I C L ES• ArgerichFernández,I.(2004).Recuperación,preservaciónydifusióndelpatrimoniofotográfico. Segundas Jornadas: Ima -

gen, documentación y tecnología(p.23-29).Madrid:EditorialArchiviana:UniversidadCarlosIII.• IglesiasFranch,D.,&Lluis-Esteve,C.(2004).Nuevastecnologíasytratamientodefondosycoleccionesfotográficas.Segun-

das jornadas: Imagen, Cultura y Tecnología (p.163-174).Madrid:EditorialArchiviana:UniversidadCarlosIII.• Pereiro,V.(2005).El Reverendo Padre Bonaventura Ubach, peregrino en Tierra Santa: el monje y su obra.Arbor,893-911.• PérezPena,J.(1996).L’estudi diagnòstic per a arxius d’imatges.Consultatel8/6/2012,aCRDI:http://www.girona.cat/

sgdap/cat/jornades_actes_fitxa.php• PerezPena,J.,&IglesiasFranch,D.(1998).Tractament integral del fons Jou del CRDI.Consultatel8/6/2012,aCRDI:

http://www.girona.cat/sgdap/cat/jornades_actes_fitxa.php• SalvadorBenitez,A.(2005).Losarchivosyelpatrimoniofotográfico:estrategiasdegestiónydifusióncultural.Terceras jor-

nadas: Imagen, cultura y tecnología (p.47-58).Madrid:EditorialArchiviana:UniversidadCarlosIII.

C A T À L EG S• AlcoleaBlanch,S.(2008).La missió arqueològica del 1907 als Pirineus.FundacióLaCaixa,13-23.• Balsells,D.(2007).Elsfotògrafsviatgers.Napper i Frith. Un viatge fotogràfic per la Iberia del segle XIX.MNAC.,13-15.• OrtegaGarcía,I.(2003).Relaciódelllibresil•lustratsambfotografiaoriginalipublicatsaEspanyaalsegleXIX.La fotografia

a Espanya al segle XIX.FundaciólaCaixa,176-180.• Ribalta,J.(2008).Misionesfotográficas:patrimonio,nación,colonización,1851-1872.Archivo Universal. La condición del

documento y la utopía fotográfica moderna.MACBA.,56-58.


1 2 . A N N EX O S

A N N EX 1




A N N EX 2


dels sistemesdeproteccióoriginals, comde lespèrduesanivelldesubstànciaportadorad’imatge,ipertantdelainfor-m a c i ó i c ò n i c a c o n s e r v ad a e n aq u e s t a, q u e e l d e t e r i o r am e n t delesbasespotcomportar.

C A R A C T ER Í S T I Q U ES D EL F O N S

Fons associats

L’observacióinicialdeldipòsitonestrobaelfonsdelP.Ubachdeixaveurefinsadosconjuntsdiferentsiassociatsalprimer,iquesesuposenconformatspermaterialderivatdelatascadediferentsc o l · l ab o r a d o r s .

Ordre, potencialitats

Aquests fons associats haurien de ser intervinguts perquèpodencomplementarlalecturadelprimerfons,defet,constituei-xenunvalorpatrimonialafegitpelfetdelasevaassociaciónaturalambel fons original del P,Ubach.Malgrat això, les apreciacions iaproximacionsdecostoseconòmicsquecontélapresentpropostaesredueixenalfonsoriginaliprincipal,percausadequetantsolsenaquestcasesdisposad’unaqüantificacióiidentificacióaproximadad e l s m a t e r i al s .

Interès

Podemestablirdiversoseixosperadestacarlaimportànciapatrimo-n i al d ’ aq u e s t c o n j u n t :

PROPOSTA D E TRACTAM EN T D EL F O N S F O T O G R À -F I C P A R E U B A C H D E L’ SCRI PTORI UM B I B LI CUM D E L ’ A B A D I A D E M O N T S ER R A T

JosepPérezPena,ConservadordeFotografi-es.Desembrede2011.

I N T R O D U C C I Ó

El fonsUbach i d’altres fons fotogràfics annexos han estatguardats amb cura durant un llarg temps per l’Scriptoriumen unentornpossibilista,en l’estatenquèvanserdipositadespelsdife-rentsautors.Nohanprecisatd’inversionsis’hanmantingutenelssistemesdeproteccióoriginals(capses,àlbums).

Enelmomentpresentplantegen lanecessitatde ser intervingutsperdiversescauses:

• Laprimeraimésimportantlaconstitueix laoportunitatdecompletar la documentació dels fons amb les aportacionsqueelparePius,comacol·laboradorquevamantenircon -tactedirecteambl’autor,potefectuar,iaixòenunmomentonladisposiciód’elementstecnològicsadientspotpotenciarlariquesadelfonsintegrantdemaneramoltflexibleaquestnoucabdald’informació.

• Lasegonaserial’aprofitamentdelactualestatdeconserva-ció del fons, i l’evitació de riscos per lamésqueprobableevolució negativa tant delsmaterials originals fotogràfics i


M ET O D O L O G I A D E T R EB A L L

La organització d’un pla de treball sobreun fonsd’aques-tescaracterístiquesiambelsobjectiusproposatsdeconservaciódelmaterial,documentaciódelcontingutiextensiódelvalorpatrimoni -alenunamaniobradedifusiórequereixlaparticipaciódediversosprofessionalsprocedentsd’àreesdiversesdeconeixementiexigeixunagestióobertaipluridisciplinar.Elques’apuntaenaquestapro-postaés,amés,unalíniadetreballbasadatambéenlacontenciódeladespesanecessàriaperatacarlestasquesproposades,enelsentitd’evitarlacol·lisióentrelaracionalitzaciódel’úsderecursoseconò -micsil’adequadaatencióaunsfonsdinsunterminiderespostaquenoposien riscnielmaterialni les sevespossibilitatsd’explotacióc u l t u r al .

Aquestapropostaconsideralacuradelfonsenquatre eixos principals,coordinatsperlapersonaquehamotivatelprojecte,Ta-tianaDonoso,queassumirialatascad’interrelacionarelsdiferentsprofessionals que poguessin participar en les operacions inicials(conservador,digitalitzador,documentalistes,dissenyadorweb,au-xiliars)iqueesresponsabilitzariadelscontactesamblainstituciódel’ScriptoriumencoordinacióambelparePius:

1. Tasquesdeconservació:Dutesatermeperunconservadorespecialitzat, disposarien les condicions d’identificació dematerials, la diagnosi de l’estat de conservació i la preser-vació en materials de protecció íntima idonis. A aquestesoperacions inicialss’afegirienrecomanacionsperalmante-nimentimonitoritzacióposteriordelconjunt.

• Cultural,desdel’origen,perlapròpianaturalesadeltreballbíblicquecomporta,isotalacomprensiódelaminuciositati exhaustivitat de lametodologia de producció. Els factorsd’antiguitat,de la localitzaciógeogràficadelmaterialde re-ferènciailesposteriorscircumstàncieshistòriquesques’hanproduïtalesàreesatesespodrienconstituirunfactordeva-lorafegitalariquesapròpiadelfonsensi.

• Fotogràfic,perquècomportaunamostradequalitatexcel-lentd’unmaterialquejaéshistòricpercausadelseumodedeproducció.

• Perl’actualitatgeopolíticadelsterritorisfotografiats,quefandel’arxiuundocumenthistòricdeprimeranivellgeogràficiantropològic.

Naturalesa dels materials

Bàsicamentelfonsestrobaformatper6.000negatiusfoto-gràfics suportats en bases plàstiques, principalment nitrat de cel-lulosaperòamblapossibilitatdequeunapartdelmaterialestiguisuportatenacetatdecel·lulosa,600plaquessuportadesenvidreiunseguitdemapesillibresdereferènciaquecontenenexhaustiusllistatsonsónregistrades,numerades,descritesilocalitzadestoteslesfotografies.


2 . Digitalització:Elbolcatdelesimatgesaunreservoridena-turalesadigitalpermetrialavisualitzaciódelcontinguticònicen condicions d’agilitat i constituiria alhora unmètode deduplicació i conservacióde les imatgesque formenel fonsdavant lapossibilitatdecontingènciesode ladegeneracióper envelliment de les bases materials que actualment elsustenten.Aquestatascalapotduratermeunescanista,unfotògrafounconservadorespecialitzatendigitalització,peròe n c ad as c u n d e l s c as o s t an t e l n i v e l l d e q u al i t a t c o m l a d e s -pesaaassumirvariennotablement.

3 . Descripció:Ambelcontingutenimatgesvisualitzablesespotpassaralafased’associaciód’informacionsacadafotografia.Difusió idinamització: Lapublicació iaccésdelpúblicusu -ari raona la intervenció i justifica ladespesaqueexigeixeltractament.Lescaracterístiquespròpiesdelfons, lligadesal’aprofitamentdelesoperacionsquesuposaeltractament,suposenunaoportunitatúnicaperaoferirunavariadaex-plotaciódelfonsfotogràfic:exposició,interactiu,pàginaweb,audiovisual, etc. Les característiquesúniquesdel fons i lesparticularitatsdelageografiaonesvanprendrelesimatgesfaqueaquestfonssiguimoltversàtiltantalhoradeferpro-postesdedifusió,comalhoradecercarfonsdefinançament.

1.CONSERVACIÓDELFONS

Diagnosi i determinació de l’estat de conservació: Lesprimeresins -

peccionsdediagnosihanestarealitzadesperespecialistesdelCSICl’octubrede2010iperaquestconservadorelnovembredel2011iofereixenresultatsdemomenttranquil·litzadorsdonatelbonestatobservatenelsmaterials.Malgrataixò,lesbasesplàstiquesdene-gatiusfotogràfics,jasiguinformuladesenvidre,ennitratoenacetatdecel·lulosa,ofereixenproblemàtiquescomplexesd’envelliment.Lainspeccióqueresultadedigitalitzar,documentarireubicarelfonsésunaeinaimportantenlapossibledetecciódepatologies,iamésespotexplotarperafixarbasesdeminiaturitzacióicontroldel’evolu -cióenelfutur.

Unaeinadepossibleaplicacióésl’estudidel’acidesamitjançanteltestA-Dil’establimentd’unaprevisiócronològicaderespostaalde-terioramentperalsmaterialsplàstics.Conèixerelgraud’acidificaciódelmaterialésunadadad’altvalorperestablirlasevaevoluciófu -turaabansdequeesfacinnotarelssímptomesmésavançatsanivellfísic.

Elfonssuportatenvidres’hauriaderevisarperdeterminarsiéspre-sentalgunsímptomadepatologiainherentaaquestmaterial(corro-siódelvidre,lixiviació,emulsionsambpèrduad’adherència,deteri-oramentsfísicsassociats).

Enelcasdeproduir-seunaacceleraciósobtadadel’envelliment,espodenaplicarmesuresdecontenciócoml’emmagatzematgeenfredi,enextrem,lacongelaciópautadadelsmaterials.Elvolumcontin-gutdelfonsfapossibleintervenirsobreaquestsenseunadespesaexageradasiarribésaresultarnecessari.


Identificació de materials: Donat el tram cronològic que cobreixelperíodedeproducciódelfonshipodemtrobarbasesplàstiquesbarrejadesidediferentnaturalesaencomposició(nitratiacetatdecel·lulosa).Seriarecomanableestudiardetingudamentelconjuntie s t ab l i r u n e s l í n i e s d e s e g r e g ac i ó d e m a t e r i al s s e g o n s l a s e v a n a t u r a-lesaqueajudésaoptimitzarlasevaconservació.

Materials de protecció íntima: Elssobresiàlbumsoriginalsestanfa-bricatsenmaterialsanticsquenoresponenalesbasescientífiquesqueregeixenavuidial’arxivatdelesfotografies.Podenconservar-secomestandurantuntempscautelar isobretotsiesmantenenlesadequadesconstantsambientalsal’espaid’arxiu.

Espai i ambient d’emmagatzematge: L’arxiuespotreubicarenmo-b i l i ar i d e n a t u r al e s a m é s ad e q u ad a. Ac t u al m e n t e s t r o b a e n u n ar -maridefusta,queésunmaterialespecíficamentcontraindicatperal’emmagatzematgedefotografies,iespodriamillorarooptimitzarelcontrold’humitatitemperatura.

Previsions d’evolució futura, riscos potencials i determinació detempsdereacció.

ElsresultatsdelTestADfacilitenladeterminaciódeterminisdesu-pervivènciadelssuports,establimentdemesuresdecontenciódeldeteriorament,intensitatiextensiód’aquestes,isituenlesbasesperal’establimentd’unaplanificaciód’intervencionsdesalvaguardaencasosd’esgotamentdeltempsdereacció.

Monitoratge: Delegatenunconservadoroperformacióespecífica

delpersonalquehagideveure’simplicatenlagestiófuturadel’ar-xiu, implementa una pauta d’observació delmaterial i reserva dedadespertaldedetectarpossiblessímptomesdefuturespatologi -es,alhoraquecontribueixalcostumdetractamentdelsfonsenune n t o r n d e b o n s u s o s .

2 . D I G I TALI TZ ACI Ó

Pot ser de consulta o avançada, i en funció d’aquesta tria generaunesdiferentsnecessitatsdetempsperalacapturaitractament,imoltsdiferentsresultatsanivelltantdevolumdelreservorifinaldedadescomdelaresoluciódisponible.

Ladigitalitzaciódeconsultapermetlavisualitzaciódelsfonsilasevaposadaencirculaciópública.

Ladigitalitzacióavançadas’estableixcomaduplicaciópertald’ob-tenirunarxiudigitaldefinitiud’altaqualitat,iresultaunaimportantajudaalaconservaciócomaeinadecontrol,diagnosiimonitoritza-ciócomavalorsafegitsaladifusióensi.

Esvolferconstarexpressamentquemalgratquetotsovints’inter-pretaperfamiliaritatambelmitjàquelainformaciódigitalresultabarataenquantaamanteniment,caltenirencomptequelacorrec-taconservació ipreservaciódel cosd’informaciódigitalitzadaqueresultadelaintervencióques’apuntaperalfonsexigeixamigillargterminialgunesoperacionsdebolcat,reservairenovacióperiòdicademaquinariquetotiquesolenpassaruntantdesapercebudesnoresultenexemptesdecosteconòmic icalpreveureno immediata -mentperòsíamigtermini.


3 . D ESCRI PCI Ó I CATALOG ACI Ó

AlhoradeferladescripcióicatalogarlesimatgesambMuseumPlus,jaqueéslabasededadesambquelainstituciógestionalessevescol·leccions,latascaespotentendreenduesvessantsdiferents,perunapart,espotposaràgilmentenrelacióelmaterialfotogràficileseinesnaturalsassociadesdedescripció,donatqueafortunadamentesguardenunsllistatsexhaustiusirigorososquexifreniidentifiquencadaimatgealesllibretesderegistreoriginalsdelpareUbach,ial-horacadaimatgeespotenriquiramblesaportacionsdelparePiusaixícomd’aquellesaltresquepuguiseroportúassociardecaresalapotenciacióculturaldelfons.Al’apartatde difusióidinamitzacióesfaunapropostasenzillamoltdirectamentlligadaaaquestesca-racterístiques.EnaquestapropostaespreveucobriraquestaàreaamblafeinadelpropiparePius,laparticipaciódelacoordinadoradel projectei,sicalgués,l’entradadepersonalauxiliarespecialitzate n c a t al o g a c i ó .

4.DIFUSIÓ

Unexemplededifusiópotserl’einaweb,jaqueesmanifestacomelrecursòptimdedinamitzaciódelfons.Deixantapartlahipotèticapossibilitatdemaniobresculturalsd’altrenaturalesa(ediciódecatà-legs,programaciód’exposicions)laconformaciód’unawebd’accésiexplotaciódelfonsPareUbachpotsignificarunafitaperalconeixe-ment,valoracióiaprofitamentdelconjuntfotogràfic.Amés,comjas’haditrepetidamentenaquestaproposta,ladisposiciód’informa-

cióprecisaquel’acuradametodologiadetreballdelPareUbachenshallegat,suposaunaeinad’altíssimapotènciaperaldissenyd’unaeinad’accésintuïtiva,àgil,útilimoltsenzilla.Lapropostaperaldis -s e n y d e l r e c u r s d ’ ac c é s s e r i a l a s e g ü e n t :

Es disposaria de tres bancs de dades creuats: per una part, lesimatges; per altra les eines contextuals històriques -llibretes deregistre imapesoriginals- ; i na terceraque són les informacionsafegides:aportacionsdelparePius,delsdocumentalistes, fontsbi -bliogràfiquesassociades,enllaçosallocsd’interès.Aquestadarrerasecciópodriaromandreocultaperòaccessiblemitjançantaccessosdirectes(botons)almenúdelapantalla,ilesduesprimerespodrienser,juntesoperseparat,lesportaladesd’accésalainformaciódelpotencialusuari.

Així,unapersonaqueintentés laconsultaestrobariaobédavantunaimatgereferenciadanumèricament(ipotsertituladaalpeu)desdelaquepodriaaccediralllistatoriginalenunaimatgedigitalitzadadeladoblepàginacorresponentdelallibretadelpareUbach,ivi-ceversa.Tambéespodriapreveureunavisióenmodalitatconjunta(pantallapartida,ambunespaiperalavisualitzaciódelmapaolallibreta iunaaltraperaveurela imatgetriada, isempreambunazonadeconnexionsainformacióafegidaassociadaacadaregistre.Seriaunesquemamoltsenzill:buscaralallibretaitrobarlafotooklikarsobrelafotoperanaralallibretaoalmapaasaberquè estemveienticomestàrelacionat,ialhoraamblapossibilitatpermanentd’accedirainformacióafegidaienllaços.Enresum,unaaproximacióal’experiènciadeconsultaviatjant virtualmentalataulailescarpe-


tesdel’Scriptorium,unviatgeaMontserrat idesdeMontserrataMesopotàmiasensemoure’sdecasa.

Aquestaproposas’enténcomunabaseobertaonposteriormentespodrienvincularelscontingutsderivatsdelcorrectetractamentdelsfonsassociats,aixícomdelesinformacionsambqueespuguinenri-quircontextualmentlesimatges.

P R ES S U P O S T O R I EN T A T I U

C O N S I D ER A C I O N S G EN ER A L S

El cas ideal per atendre el conjunt seria el de poder efectuar lesoperacionsproposadesencoherència i continuïtat.Aixòabarateixcostos,evital’estrèsdelsmaterialsperlarepeticiódemanipulacióinnecessàriaipermetunamajorcoordinacióentreelsprofessionalsqueatenenelprojecte.

Malgrattot,siladisposicióderecursosnopermetl’atencióglobal,lesoperacionsespodendesglossar,aixícomtambééspossiblepres-cindird’algunadelestasques.Noésrecomanable,peròresultapos -sible.Perexemple,reubicarelmaterialaprofitantlasevaextracciódelssobresanticsperadigitalitzar-loésmoltaconsellable,perònoimprescindible.

Els costos que s’indiquen a continuació provenen de feines sem-blantsefectuadessempreenunentorndetaller,ésadir,traslladantlesfotografiesal’estudid’unprofessionalqueefectualestasques,ionesreuneixlarestadel’equip,sical,pertreballarencadena.Siresultapreferible,aleshoreselsespecialistesielsequipsnecessaris

espodentraslladaralaseudelainstitució,peròaleshoreselcostaugmentaiaméscalpreveurelacoincidènciadels implicatsenelperíodetemporalqueestriï.


Tasques de conservació:

• Estudi-diagnòsticperalfonsprincipalcitatenaquestescrit.• Identificaciódematerials.• RealitzaciódetestADperaprevisiódel’envelliment.• Informeiprontuariderecomanacionsperalamonitoritzaciói

arxiudelfons.Realitzaciódetasquesdereubicació.

Preuaproximat:9.000€Material de reubicació

• Sobresde4solapesperalesplaquesdevidreicapsesdeco-bertaabatibleennormad’arxiu.

• Pàginesdepolièsterpera4negatiuscadascunapenjadesencapses-arxivador,totennormaarxivística.

Preuaproximat:3.800€Digitalització

• Preu aproximat de digitalització per reproducció fotogràfica(noescanejat)peraconsulta:,realitzatatallerperunfotògrafespecialitzatenmaterialfotogràfichistòric.

1,60€perunitat.

• Larealitzaciód’unaopciódecaptura,tractamentireservaperaarxiu.

10/12€perregistre

Preuaproximat:9.600€

Preu:60.000/72.000€.


Catalogació

• L’entradadedadesassociadesacadascundelsregistresespotxifrarenuns,silarealitzenauxiliarsautònomsespecialitzatse n aq u e s t a t a s c a.

2€/placa Preuaprox.:12.000€Assegurança per a trasllat i tinença durant les tasques

• Noespotfacilitarsensel’apreciaciódelvalorvenialperpartdelscustodisdelfons.

Consideratunvalorvenialde120.000€l’assegurança

Pe r q u a t r e m e s o s

400€Coordinació • Organització i supervisió de totes les tasques descrites

an t e r i o r m e n t .• Dissenyiseguimentd’uncalendaridetreballde12mesos.

• Dissenyipropostesdedifusiódel’arxiufotogràfic

Preuaprox:6000€

Avaloraramblainstitució

Fons fotogràfic pare Ubach | 1 1 1

Aquestesquantitatspodensermoltnegociablesenfunciódelareduccióoampliaciódecadascundelsfactorsindicats.

Enqualsevolcas,imalgratqueladisposicióderecursosma-terials acaba resultant imprescindible, lamotivació d’aquestes re-comanacionsnoéslad’establirunaoportunitatdenegocis,sinólad’assentarunesprimeresbasesperatendreiposarenvalorelfonsdelpareUbach.

Elsprofessionalsconsultatsconsiderenl’altvalorculturaldela proposta i l’altíssimprestigi de la Institució de la queparteix, imanifestend’entradalasevadisposicióperanegociarlasevaparti-cipaciósegonslesnecessitatsdel’Abadiailadisposicióderecursosmaterialsquebonamentpuguiaconseguir.

Fons fotogràfic pare Ubach | 1 1 2

Documents

Fons fotogràfic del Pare Ubach: Pla de gestió integral per a la … · C O N C L U S I O N S 2 8 3.1 Argumentari del projecte 28 3.2 DAFO a manera de resum 30. Fons fotogràfic