Forests

Forests de Calixto Bieito

basat en l’obra de William Shakespeare

Foto: Graeme Braidwood

Teatre Municipal de Girona

dissabte 13/10/12 – 21h i diumenge 14/10/12 – 18h

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Forests Direcció de Calixto Bieito

Pg. 2

Bieito viatja als boscos del gran bard Forests és un espectacle bilingüe dirigit per Calixto Bieito amb dramatúrgia original de Bieito i Marc Rosich i música de Maika Makovski a partir de les múltiples referències als «boscos» de les obres de Shakespeare (a les seves obres anomena 108 plantes). Calixto Bieito mostrarà, amb fragments d’ obres com Titus Andrònicus, Somni d’una nit d’ estiu, El rei Lear, Macbeth, Al vostre gust, etc., un «bosc» que representa, en alguns casos, un lloc per a la fugida, pel càstig, o la condemna; i en d’altres, un lloc d’acollida, de redempció. El viatge s’inicia en el bosc d’Arden (en realitat no era un bosc en el sentit que entenem ara, ja que hi havia pastures, camps i granges), on conviuen els personatge d’Al vostre gust; després es fa una segona parada a l’arbreda en moviment de Birnam, la mateixa que va amenaçar Macbeth, per finalment desembocar a una planúria erma que podria recordar els penya-segats de Dover, vora la cova on el rei Lear s’aixopluga de la tempesta. A través d’aquestes tres parades en el camí, inspirades lliurement en les tres parts de la Divina

Comèdia de Dante, l’espectacle transportarà el públic en una aventura teatral que té les paraules escrites per Shakespeare com a veritable protagonista, una odissea que els portarà de la tranquil·litat del paradís a la boscúria incerta del purgatori, per acabar a les flames de l’infern. Seguint les passes del cèlebre monòleg de les set edats de l’home que Jaques pronuncia a Al vostre gust, aquest viatge ens farà despertar de la innocència infantil de l’Arcàdia i ens arrencarà d’ella per submergirnos primer en la dolorosa presa de consciència de la duresa de la vida adulta i finalment en la desesperació i la ràbia frustrant de la vellesa. L’espectacle s’estrenarà coincidint amb l’Olimpíada Cultural de Londres 2012 i dins el marc del World Shakespeare Festival. BIT presenta conjuntament amb el Birmingham Repertory Theatre i amb la col·laboració de la Royal Shakespeare Company.

Text del Monogràfic Temporada Alta a La Vanguardia – 1 d’octubre de 2012

Presentació

Cada nova creació de Calixto Bieito és un pas endavant en la seva experimentació escènica. Enrere ha quedat l’època en què signava arriscades versions dels grans textos dramàtics –Shakespeare, Ibsen, Schiller.- Ara, explora aquests mateixos textos per extreure’n l’essència i potenciar-la en espectacles totals.

A Forests, Bieito i el dramaturg, Marc Rosich, s’endinsen en els boscos de l’obra shakespeariana per realitzar un viatge que remet a la Divina comèdia: el bosc d’Arden (Al vostre gust) simbolitza el paradís; el de Birnam (Macbeth), el purgatori, i el de Dover (El rei Lear), l’infern. Tres etapes que recorren actors catalans i britànics –amb Josep Maria Pou al capdavant- guiats per la hipnòtica música de Maika Makovski. Forests, una producció del Barcelona Internacional Teatre (BIT), arriba després de la seva estrena al World Shakespeare Festival, coincidint amb l’Olimpíada Cultural de Londres 2012.

Barcelona Internacional Teatre (BIT)


Pg. 3

Fitxa artística

Música original: Maika Makovski Dramatúrgia: Marc Rosich & Calixto Bieito

Disseny d’ escenografia: Rebecca Ringst Disseny de vestuari: Ingo Krügler

Disseny d’il·luminació: Tim Mitchell Disseny de so: Dan Hoole

Casting Regne Unit: Hannah Miller, Helena Palmer (RSC) Direcció: Calixto Bieito

Repartiment: Roser Camí, Hayley Carmichael, George Costigan, Maika Makovski, Josep Maria Pou, Christopher Simpson i Katy Stephens Una producció de Barcelona Internacional Teatre i Birmingham Repertory Theatre Company amb la

col·laboració de la Royal Shakespeare Company i el recolzament de l’ Institut Ramon Llull.

Amb la col·laboració del Festival Temporada Alta i el Centro Dramático Nacional. Creat originalment

com a part del World Shakespeare Festival, producció de la Royal Shakespeare Company per al London 2012 Festival.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Estrena a Catalunya

Espectacle en anglès i català amb subtítols en català

Estrenat a l’Olimpíada Cultural de Londres 2012 dins

el marc del World Shakespeare Festival --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dades Dia i hora: Dissabte 13 d’octubre, 21h i diumenge 14 d’octubre, 18h

Lloc: Teatre Municipal de Girona

Durada: 1h 40min

Preu: 35.50€ (29.34 + 6.16 IVA) + 22€ (18.18 + 3.82 IVA) + 18€ (14.88 + 3.12 IVA) + 9€ (7.44 + 1.56 IVA)


Pg. 4

Notes de dramatúrgia

“Crec que l'arbre és un element de regeneració que en si mateix és un concepte de temps.” Joseph Beuys

El boscos on tenen lloc algunes de les obres més conegudes de Shakespeare no són només mers paisatges de l’acció, sinó també un personatge més del dramatis personae, amb la seva màgia i naturalesa particulars. De fet, contínuament, en tota la seva obra, el dramaturg anglès fa ús d’elements de la naturalesa per proposar metàfores sobre la natura humana, i al contrari, fa servir exemples de la conducta humana per entendre com funciona el món natural. Per aquesta raó hem considerat una bona idea incloure tots els boscos de Shakespeare en una nova peça titulada Forests, una estranya travessia que pren aquest espai natural com a leitmotiv. Amb aquest objectiu hem utilitzat fragments de més de vint obres diferents, hem despullat personatges i grans parlaments de la seva trama original i, confiant en el poder intrínsec dels versos de Shakespeare, hem juxtaposat textos de procedència molt diversa en una nova estructura dramàtica, que vol adoptar la forma d’un poema simfònic. El viatge s’inicia al·legòricament un paratge paradisíac amb llum de dia, inspirat en el bosc d’Arden, el mateix en què van conviure en comunió amb la natura els personatges d’ Al vostre gust. En aquest món bucòlic i lluminós, en què els rellotges s’han aturat i on el perill és en aparença inexistent, els nostres intèrprets experimenten un retorn a la innocència de la infància i s’inventen jocs per matar les hores. Els jocs innocents, però, ràpidament deixen de ser-ho i la pau del bosc es veu trencada pels primers crims. Com a resposta,la natura es torna violenta en una segona parada. El dia es torna nit i el bosc es converteix en un espai intimidant, es posa en moviment com l’arbreda de Birnam que va amenaçar Macbeth. Els nostres intèrprets es veuran llavors obligats a fer front a una nova realitat, canviant i incomprensible, i hauran d’intentar adaptar-se a les tenebres d’un nou medi que no queda lluny de l’escenari nocturn del Somni d’una nit d’estiu o el clar de lluna que és escena de violacions a Titus Andrònic. El viatge desemboca finalment a una planúria erma que podria recordar els penya-segats de Dover, a la vora d’on el rei Lear s’aixopluga de la tempesta, o la cova en la malesa on Timó d’Atenes s’exilia de la societat. A través d’aquestes tres parades en el camí, inspirades lliurement en les tres parts de la Divina Comèdia de Dante, l’espectacle transportarà el públic en una aventura teatral que té les paraules escrites per Shakespeare com a veritable protagonista, una odissea que els portarà de la tranquil·litat del paradís a la boscúria incerta del purgatori, per acabar a les flames de l’ infern. Seguint les passes del cèlebre monòleg de les set edats de l’home que Jaques pronuncia a Al vostre gust, aquest viatge ens farà despertar de la innocència infantil de l’Arcàdia i ens arrencarà d’ella per submergir-nos primer en la dolorosa presa de consciència de la duresa de la vida adulta i finalment en la desesperació i la ràbia frustrant de la vellesa. Forests, nascut dins del marc del BIT y produït en associació amb la Royal Shakespeare Company, representa una nova col·laboració de Calixto Bieito amb una de les institucions amb qui té més complicitats al Regne Unit, el Birminham Repertory Theatre, on el director ja havia muntat Hamlet o La Celestina. El nou espectacle, que forma part de la programació del World Shakespeare Festival 2012 dins de l’Olimpíada Cultural de Londres, s’ha estrenat a l’ Old REP, la seu històrica del REP a Birmingham, el setembre de 2012, i abans del seu pas pel Teatre Romea, visitarà Girona (Temporada Alta), Madrid (CDN), Amsterdam (Stadsschouwburg) i Londres (Barbican).


Pg. 5

Artísticament, el projecte és un pas més en les noves vies d’experimentació en la mescla de teatre de text i música amb les quals el director està investigant en les seves últimes produccions no-operístiques, en les quals la juxtaposició violenta de textos i músiques de procedència molt diversa són un element primordial. Aquesta col·lisió de materials, mancada d’una lògica aparent i nascuda de la pura intuïció, fa que el públic descobreixi en el que veu nous significats, més enllà de les antigues correlacions de causa i efecte. Quan textos tan coneguts com els de Shakespeare reben aquest tractament de xoc, els materials s’obren de nou, adoptant lectures originals i visos sorprenents, com si fossin invocats en escena per primer cop. Com a part d’aquest collage. El repartiment de Forests és una combinació d’actors britànics de tradició shakespeariana encapçalats per George Costigan (la Royal Shakespeare Company s’ha encarregat de les audicions) i actors catalans que han treballat en diverses ocasions amb el director (Josep Maria Pou va ser el seu Lear i Roser Camí, la seva Lady Macbeth). El xoc entre aquestes dues tradicions aporta encara més al·licients a aquesta proposta, en què el vers original en anglès conviurà amb el text traduït al català. Aquest cop, la música corre a càrrec de Maika Makovski, que ja va col·laborar amb Bieito a Desaparecer. Per aquesta ocasió, la cantant mallorquina s’ha inspirat en obres tan diverses com Hamlet, El Rei Lear o els Sonets. per crear noves composicions que ella mateixa interpreta en directe com a part de la companyia, en una barreja entre la innocència trencada de l’Ofèlia de Hamlet i la natura màgica de l’Ariel de La tempesta. Marc Rosich i Calixto Bieito El boscos on tenen lloc algunes de les obres més conegudes de Shakespeare no són només mers paisatges de l’acció, sinó també un personatge més del dramatis personae, amb la seva màgia i naturalesa particulars. Per aquesta raó hem considerat una bona idea incloure tots els boscos de Shakespeare en una nova peça titulada Forests, una estranya travessia que pren aquest espai natural com a leitmotiv. El viatge s’inicia en el bosc d’Arden on conviuen els personatge d’Al vostre gust, després es fa una segona parada a l’arbreda en moviment de Birnam, la mateixa que va amenaçar Macbeth, per desembocar finalment a una planúria erma que podria recordar els penya-segats de Dover, vora la cova on el rei Lear s’aixopluga de la tempesta. A través d’aquestes tres parades en el camí, inspirades lliurement en les tres parts de la Divina Comèdia de Dante, l’espectacle transportarà el públic en una aventura teatral que té les paraules escrites per Shakespeare com a veritable protagonista, una odissea que els portarà de la tranquil·litat del paradís a la boscúria incerta del purgatori, per acabar a les flames de l’infern. Seguint les passes del cèlebre monòleg de les set edats de l’home que Jaques pronuncia a Al vostre gust, aquest viatge ens farà despertar de la innocència infantil de l’Arcàdia i ens arrencarà d’ ella per submergir-nos primer en la dolorosa presa de consciència de la duresa de la vida adulta i finalment en la desesperació i la ràbia frustrant de la vellesa.

Forests comença a Arden, un bosc en pau idíl·lica on els intèrprets discuteixen, filosofen i intercanvien parlaments; llegeixen poesia que penja de les branques dels arbres i canten cançons d’amor inspirades en la natura. Aquestes converses tenen lloc en un món bucòlic on els rellotges sembla que s’hagin aturat i el perill és en aparença inexistent. Amb tot, els moments d’alegre dialèctica es veuen interromputs de manera violenta davant l’amenaça de Birnam, el bosc en moviment. El bosc habitat per Ariel, Caliban, Puck i les bruixes de Macbeth té preparats plans malèfics per als ociosos contertulians d’Arden. Així aquests personatges no viuran el final feliç a què estan acostumats, sinó que es veuran obligats a fer front a una nova realitat, canviant i incomprensible, i hauran d’intentar adaptar-se a les tenebres del nou medi. Per a nosaltres, aquesta boscúria en moviment és el mateix escenari nocturn d ’El somni d’una nit d’estiu, on els amants, encegats pels efectes d’estranyes substàncies, experimenten la bestialitat i la brutalitat; és la mateixa escena del crim, sota el clar de lluna, que Aaron descriu a Titus Andrònic quan es prepara per a la violació de Lavínia. Al final, els pocs supervivents del pas per aquest perillós paratge nocturn es veuen


Pg. 6

precipitats a un paisatge terminal i erm, sembrat de troncs ennegrits i arrels carbonitzades. Es tracta del mateix bosc baix devastat que es trobaria a la porta de la cova de Timó d’Atenes o la planura pelada que el vell i ressentit Lear travessa buscant aixopluc de la tempesta.

Marc Rosich i Calixto Bieito



Pg. 7

Obres de Shakespeare incloses a Forests

Enric VIII

Al vostre gust

Tot va bé si acaba bé

Troilus i Cressida

Treballs d'amor perduts

Els sonets

Nit de reis

Otelo

Titus Andrònic

El rapte de Lucrècia

Macbeth

El somi d'una nit d'estiu

Timó de Atenas

Enric V

Enric VI primera part

Enric VI tercera part

Ricard III

Hamlet

Mesura per mesura

Rei Lear

Cimbelí


Pg. 8

La productora ha dit Forests és un pas més en les noves vies d’experimentació en la mescla de teatre de text i música amb les quals el director Calixto Bieito està investigant en les seves últimes produccions no-operístiques. De fet, aquest nou espectacle seguirà l’estela de muntatges estrenats els darrers anys, com ara Voices (Betty Nansen Teatret, Copenhagen), El Gran Teatro del Mundo, de Calderón de la Barca (BIT/ Theater Freiburg), Desaparecer, d’Edgar Allan Poe (Teatre Romea, Barcelona) o Camino Real, de Tennessee Williams (Goodman Theatre, Chicago). A totes aquestes produccions, Calixto ha estat indagant noves maneres, no habituals i trencadores, de combinar text i música, treballant amb repartiments en què actors de text, de formació clàssica, coexistien amb solistes lírics o cantants de pop. En aquestes peces, Calixto ha jugat a posar en contacte i fer col·lisionar relectures d’obres de música antiga amb peces creades per compositors contemporanis o estàndards de la música popular, tot combinant al mateix temps aquests ingredients musicals amb una selecció heterogènia de texts de naturalesa diversa. En la seva nova visió del teatre musical, els monòlegs, les escenes dramàtiques, les cançons i els números musicals, es juxtaposen violentament formant un torrent encadenat de poderoses imatges sense que hi hagi una narrativa lineal. Aquesta col·lisió de materials, mancada d’una lògica aparent i nascuda de la pura intuïció, fa que el públic descobreixi en el que veu nous significats, més enllà de les antigues correlacions de causa i efecte. Quan textos tan coneguts com els de Shakespeare reben aquest tractament de xoc, els materials s’obren de nou, adoptant lectures originals i visos sorprenents, com si fossin invocats en escena per primer cop. Seguint aquesta opció creativa, Forests deixarà de banda tota trama clàssica i adoptarà la forma d’un eclèctic collage de materials textuals i musicals, en el qual s’inclourà una selecció dels textos més reveladors i intensos de l’obra completa de Shakespeare. Tot i que bona part de l’inici de l’espectacle beurà de les escenes de bosc d’ Al vostre gust, Forests se centrarà sobretot en les converses filosòfiques entre els personatges, tot posant l’èmfasi en el profund anàlisi de la natura humana que Shakespeare va fer a través dels seus textos, i deixant de banda tots els detalls banals referents a trames i arguments. És per això que un mateix actor, independentment de la seva edat i sexe, serà capaç de pronunciar parlaments extrets de personatges tan dispars com Lear, Timó o Rosalinda. Fent servir aquesta estratègia, ens centrarem més en l ’interès intrínsec i universal de les paraules escrites per Shakespeare, i ens allunyarem dels detalls circumstancials dels personatges en sí. La selecció de textos, amb referències crucials al món forestal i la imatgeria floral, tractarà sobretot els temes de la natura i la relació d’amor i odi que nosaltres, els humans, hi mantenim. Com a part d’aquest collage, el repartiment de Forests és una combinació d’actors britànics de tradició shakespeariana (la Royal Shakespeare Company s’encarrega de les audicions) i actors catalans que han treballat en diverses ocasions amb Calixto i coneixen el seu estil. El xoc entre aquestes dues tradicions aporta encara més al·licients a aquesta proposta, en què el vers original en anglès conviurà amb el text traduït al català. La persona encarregada de la selecció de textos i la seva juxtaposició alquímica és l’autor i dramaturg Marc Rosich, en la seva setena col·laboració amb el director d’escena. Pel que fa a la música, Bieito tornarà a treballar amb la compositora de rock Maika Makovski. La jove artista mallorquina, que canta habitualment en anglès, va signar una impactant relectura musical de la poesia d’Edgar Allan Poe per a l’espectacle de Bieito Desaparecer. Per a la cantautora aquesta va ser la seva primera incursió a la música escènica, i l’experiència fou tan satisfactòria que las cançons incloses en l’espectacle, i que ella interpreta en viu a l’escena, han acabat recollides en el seu última treball en CD. Per a Forests, Maika, que també apareixerà com a part de l’elenc, escriurà nous temes a partir d’alguns dels sonets de Shakespeare i prendrà com a font d’inspiració per a les seves cançons personatges com ara Ariel o Ofèlia. La música de


Pg. 9

Maika serà l’esquelet emocional sobre el qual reposarà tota l’obra, un contrapunt a les parts parlades, embolcallant, embellint les paraules de Shakespeare amb tons màgic i atmosfèrics, en un exercici de recerca de la música dels boscos. La seves cançons atraparan l’ànima d’Ariel, en el seu antic empresonament al cor d’un pi, així com ressuscitaran la veu d’Ofèlia, com si aquesta emergís del rierol on la jove suïcida va trobar la mort. A les darreres produccions de Calixto Bieito, els intèrprets solen deambular, perdre’s i trobar aixopluc en els espais dissenyats per Rebecca Ringst, instal·lacions esculturals de gran força material i metafòrica. Aquest cop, l’escenògrafa alemanya està treballant sobre un superfície en la que velles arrels d’arbres s’alcen com estàtues gegantines, sota un cel mòbil fet de plàstic translúcid. La qualitat eterna i escultòrica dels toscos arbres tallats a soca-rel contrasta amb aquesta volta celeste feta de plàstic, una cúpula flexible en canviant moviment, que es converteix en una amenaça constant sota els caps dels intèrprets. Les monumentals soques s’alcen ocupant tot l’espai com si fossin mítics dinosaures, que ens recorden metafòricament un món passat, arcaic. Aquest element natural es combinarà irònicament amb la utilització de màquines artificials de vent, fum, boira baixa i pluja. L’espai anirà evolucionant durant la peça, tenint com a punt de partida la resplendor brillant de l’inici, pròpia del lluminós paradís forestal que és Arden, i evolucionarà finalment cap a un escenari terminal, ennegrit pel quitrà i la gasolina, contaminat pel vessament de residus. La relació que l’home té amb la natura i l’abús que n’exercim és, de fet, un altre dels temes importants que l’obra planteja. En certa mesura, tal i com sàviament afirma el bufó Touchstone a Al vostre gust, hem de deixar “que el bosc en sigui el jutge”... i el bosc no farà altra cosa que deixar escapar una queixa adolorida, intentant trobar la sortida sota la capa de vessaments tòxics.

Barcelona Internacional Teatre (BIT)



Pg. 10

Currículums

Calixto Bieito Director

Va ser director artístic del Teatre Romea de Barcelona (gestionat pel Grup Focus) de 1999 fins a 2011. També va ser Director artístic convidat del Festival Internacional de las Artes de Castilla y León a les edicions de 2010 i 2011. Des de juliol de 2011, Bieito és Director artístic de Barcelona Internacional Teatre (BIT), una plataforma per a la creació i distribució internacional d’ espectacles que vol potenciar la col·laboració d’artistes d’arreu del món. Bieito ha rebut, entre molts d’altres guardons, el Premi Abbiati 2011 de l’Associació de Crítics musicals d’Itàlia per la direcció escènica de l’òpera Carmen, Ciutat de Barcelona 2010 a la Projecció Internacional, el Premi de Cultura Europeu 2009 de la Fundació Europea de la Cultura Pro Europa per la seva feina de direcció escènica d’òpera; Premi de la Critica Teatral de Barcelona al millor director en diferents ocasions la darrera en 2007 per Plataforma, pel qual va obtenir també els premis de votació popular Butaca 2007 al millor director i al millor espectacle; el premi Herald Archangel al millor artista del Festival d’ Edimburg 2003 per Hamlet (amb la companyia del Birmingham Repertory Theatre); el premi al millor director atorgat per The

Irish Times - ESB Theatre Awards per Comedias Bárbaras (Festival d’ Edimburg 2000) i el Premi de

l’Associació de Directors d’Espanya per La vida es sueño (2000). Bieito va ser inclòs en la llista d’artistes més importants del 2007 per la prestigiosa revista alemanya d’òpera Opernwelt.

Entre els seus primers treballs de direcció escènica, trobem títols com El rei Joan, de Shakespeare, presentada al festival de Dijon (França) i al Festival Grec de Barcelona al 1995. Al 1997, la seva adaptació de la sarsuela La verbena de la Paloma va triomfar al Festival d’Edimburg. Des de llavors ha presentat als escenaris internacionals espectacles com La vida es sueño, de Calderón de la Barca, estrenada en anglès al 1998, amb la Royal Liceum Theatre Company, al Festival d’ Edimburg, al Barbican Theatre de Londres i al BAM de Nova York; Comedias Bárbaras, de Valle-Inclán, estrenada en anglès al 2000 a l’Abbey Theatre de Dublín pel Festival d' Edimburg i el Festival de Dublín 2000; Hamlet, de Shakespeare, amb la companyia del Birmingham Repertory Theatre, estrenada a Edimburg, Birmingham i Barcelona o La Celestina, en versió anglesa, per al Festival d’ Edimburg de 2004. Altres treballs internacionals han estat Brand (2008), de Henrik Ibsen, amb la companyia del Teatre Nacional d’Oslo, estrenada a Noruega al Festival de Bergen i Festival Ibsen; Lulu, de Frank Wedekind (2009) amb la companyia del Teatre Nacional de Mannheim (Alemanya), Stemmer (Veus), estrenat al Festival de Bergen i al Teatre Betty Nansen de Copenhague (2010) i La vida es sueño, amb repartiment d’artistes argentins, estrenada al juliol de 2010 al Teatro San Martín de Buenos Aires, en una coproducció del Teatre Romea i el Complejo Teatral de Buenos Aires. El 2011 ha dirigit la seva versió de Camino Real, de Tennessee Williams, per al Goodman Theatre de Chicago. Amb la companyia del Teatre Romea va dirigir els espectacles La vida es sueño (coproducció amb la Companyia Nacional de Teatro Clásico); Macbeth (estrenada en català i castellà a Londres), La ópera de cuatro cuartos, estrenada a Paris, Estrasburg i al Festival del Rurh a Alemanya, El rei Lear; Peer Gynt, estrenada al Festival Internacional de Bergen i al Festival Ibsen a Oslo; Plataforma estrenada al Festival


Pg. 11

Internacional d’Edimburg, a Itàlia i a Finlàndia; Tirant lo Blanc (estrenada en català al teatre Hebbel am Ufer de Berlín i al Schauspielhaus de Frankfurt amb motiu de Fira del llibre de Frankfurt 2007 i al Festival Internacional Cervantino a Guanajuato, Mèxic); Don Carlos, espectacle inaugural de les XV Jornades Internacionals Schiller al Teatre Nacional de Mannheim (Alemanya), estrenat també a França dins la programació del Festival d’Estiu de Perpinyà i Desaparecer, estrenat a La Biennale de Venècia, el MC93 Bobigny de París i el Festival Iberoamericano de Teatro de Bogotà. La labor de Bieito també és molt aplaudida dins el circuit operístic internacional pel qual ha firmat la direcció escènica de títols com Carmen, de Bizet; Un ballo in maschera, de Verdi, Don Giovanni, de Mozart La Fanciulla del West de Puccini, Elektra, de Strauss; El holandés errante i Parsifal de Wagner, Lulú, de Alban Berg, etc. als grans teatres d’òpera del Regne Unit, Dinamarca, Alemanya, Irlanda, Holanda, Bèlgica, Suïssa, Itàlia i Colòmbia. Bieito també ha portat a terme la direcció artística d’espectacles de gran format com Iceberg, una sinfonía poético visual, representat a diari durant quatre mesos en un recinte a l’aire lliure amb capacitat per més de 12.000 espectadors en l’Exposició Universal Zaragoza 2008. Paral·lelament a la seva activitat escènica, Bieito ha impartit classes magistrals i cursos a institucions com la Royal Shakespeare Company, la Universitát der Künste de Berlín, la Universidad Internacional Menéndez Pelayo de Santander o La Biennale de Venècia. Per a BIT ha estrenat El gran teatro del mundo, de Calderón de la Barca, amb música original de Carles Santos, al Teatre de Friburg (Alemanya) al novembre de 2011.

Marc Rosich Dramaturg, director, actor i traductor literari

Barcelona, 1973. Llicenciat en Periodisme (UAB) i Traducció i Interpretació (UAB). Dramaturg, director, actor i traductor literari, s’ha format en l’escriptura dramàtica als seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett, on actualment imparteix cursos d’iniciació a la dramatúrgia. Entre els seus treballs més recents es troben les dramatúrgies per muntatges de Calixto Bieito com El gran teatro del mundo, a partir de la obra de Calderón de la Barca, producció de BIT i Theater Freiburg, Voices (2010, coproducció del Festival Internacional de Bergen i Betty Nansen Teatret) i per a les produccions del Teatre Romea que ha signat juntament amb Calixto Bieito: Don Carlos (2009, Nationaltheater Mannheim, Festival Grec Barcelona, CDN Madrid), Tirant lo Blanc (2007, Schauspielfrankfurt, Hebbel am Ufer Berlin) (Premi de la Crítica Barcelona a la Dramatúrgia 2008, Finalista als Premis MAX 2008, millor adaptació) i Plataforma de Michel Houellebecq (2006, Festival d’Edimburg, Teatro Bellas Artes Madrid) (Finalista als Premis MAX 2007, millor adaptació). També ha signat juntament amb Rafel Duran la versió dramàtica de Mort de Dama de Llorenç Villalonga, coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Principal de Palma. Ha signat també les versions dramàtiques de les novel·les Pedra de Tartera de Maria Barbal (2010, TNC, Barcelona, dir. Lurdes Barba) juntament amb el director Rafel Duran, de Mort de dama de Llorenç Villalonga (2009, TNC, Barcelona) (Premi Escènica 2010 a la Millor adaptació).


Pg. 12

Ha realitzat amb el director Andrés Lima l’adaptació a partir de diferents textos de Shakespeare per a Falstaff

(2011, Centro Dramático Nacional, Madrid). Com a dramaturg, ha estrenat les peces següents: N&N (núria i nacho) a la Sala Beckett 2008 amb direcció d’Antonio Calvo, Enfermo Imaginario, al teatre Condal 2008 escrita amb Pau Miró i amb direcció d’Antonio Calvo, Party Line a la Sala Beckett 2007 amb direcció d’Andrea Segura, Duty Free (finalista als Premis MAX 2007, millor musical) al Teatre Talia de València 2007 per a Jácara Teatro (Alacant) i direcció d’Antonio Calvo, Entre Meses Variados assaig obert al Teatre Lliure 2006 amb direcció d’Antonio Calvo; De Manolo a Escobar, amb direcció de Xavier Albertí, de gira des de 2006; Surabaya, al Teatre Romea 2005 amb direcció de Sílvia Munt, obra finalista al Premi Fundació Romea 2004; Copi i Ocaña, al purgatori al Teatre Tantarantana 2004 i Club Capitol 2005 amb direcció de Julio Álvarez i Unhappy meals, al teatre Malic 2002 amb direcció del mateix autor. En el camp de l’òpera, ha escrit el llibret de l’ òpera de cambra La Cuzzoni, esperpent d’una veu amb música d’Agustí Charles i producció de l’Staatstheater de Darmstadt (Alemanya 2007), que es va poder veure a L’Auditori de Barcelona 2007 i al Teatro Albéniz de Madrid 2008. Com a encàrrec del mateix teatre alemany, Lord Byron, un nou llibret per a òpera de gran format també amb música d’Agustí Charles, estrenat el 2010. En el camp de la direcció escènica d’espectacles musicals, ha signat els concerts per a nens Pierrot a la lluna i Va de banda, per al servei educatiu de L’Auditori de Barcelona. És cofundador de la companyia d’òpera de cambra La trattoria lírica, amb la qual ha col·laborat anualment en el Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions, firmant la dramatúrgia i la direcció dels espectacles lírics següents: ALMA 2007, a partir de la figura d’Alma Mahler; Últimes cançons, 2006 a partir de Lieder de Mahler, Don Giovanni de Mozart 2005 per al titellaire Pepe Otal i Il geloso Schernito de Pergolesi 2003, juntament amb Albert Tola. Com a traductor literari, ha treballat per a les editorials Empúries, Edicions 62, Destino i Alba Editorial, entre altres. A més ha signat, entre altres, la traducció de les peces següents: A qui li pugui interessar de Daniel Keene (Tantarantana, 2008), L’amant de Harold Pinter (Festival Lola Esparreguera, 2008), Rosencrantz i Guildenstern són morts de Tom Stoppard (Festival Shakespeare / Sala Beckett 2006), Estricta vigilància de Jean Genet (Tantarantana 2005), Cruel i tendre de Martin Crimp (Sala Beckett 2005), Un balanç delicat d’Edward Albee (Teatre Romea 2005), Copenhaguen de Michael Frayn (Setmana de la Ciència UPF 2003). Com a actor ha treballat en els muntatges La màquina de parlar de Victòria Szpunberg (Sala Beckett, 2007) i De Manolo a Escobar (gira nacional, 2006-2009). És membre fundador de Teatre Obligatori, empresa dedicada a la producció d’espectacles infantils, teatre de text i òpera de butxaca. Entre sus textos originales se encuentran las obras Car Wash, tren de rentat (2011, Staatstheater Stuttgart / Teatre Romea, dentro del proyecto “People, Cars & Crisis”, dir. Anette Pullen), Rive Gauche (2011, Sala Muntaner, Barcelona, dir. Rafel Duran) (Finalista a los Premios Butaca 2011, al Millor texto), Vittoria (2010, Club Capitol, Barcelona), N&N, nuria i nacho (2009, Sala Beckett, Barcelona), Enfermo Imaginario (junto con Pau Miró, 2009, Teatre Condal, Barcelona), Party Line (2008, Sala Beckett), De Manolo a Escobar (2008, Teatre Condal, Barcelona), Duty Free (2007, Teatre Talia), Surabaya (2005, Teatre Romea, Barcelona, obra finalista al Premio Fundación Romea 2004), Copi i Ocaña, al purgatori (2005, Teatre Tantarantana, Barcelona) i Unhappy Meals (2003,Teatre Malic, Barcelona). Col·laborador habitual, en les seves diferents edicions, del Festival Ópera de Bolsillo y Nuevas Creaciones, com a llibretista d’òpera, ha col·laboradot amb el compositor Agustí Charles en l’òpera en dos actes LByron,


Pg. 13

un estiu sense estiu (Gran Teatre del Liceu / Staatstheather Darmstadt / Teatros del Canal, 2011 dir. Alfonso Romero) i la peça de càmera La Cuzzoni, esperpent d’una veu (Staatstheater Darmstadt / L’Auditori de Barcelona / Teatro Albéniz, 2008, dir. Alfonso Romero).

Rebecca Ringst Escenògrafa Nascuda a Berlín. Estudis d’ Escenografia i Disseny de Vestuari en Hochschule für Bildende Künste Dresden. Va fer les seves primeres escenografies per Howard Katz al Theater am Ufer Berlin. Va obtenir una beca del Centre d’ Art Europeu Hellerau a Dresde. Després d’ estudiar electrònica i video art a l’ Escola Superior de Disseny de Barcelona, va treballar com assistent de l’escenògraf Alfons Flores. Des de 2007 va dissenyar varies escenografies per a la directora d’òpera Elisabeth Stöppler, incloent Ballo en Maschera en la Semperoper Dresden el 2011. El 2009 va crear l’ escenografia per a l’ òpera Rosenkavalier, dirigida per Stefan Herheim en l’ Òpera de Stuttgart, pel qual va rebre el premi a la “millor scenografia de l’any” de la revista Opernwelt. Va començar a col·laborar amb Calixto Bieito com a video artista i des de el 2008 com escenògrafa, en muntatges teatrals com El gran teatro del mundo, producció de BIT i Theater Freiburg, Brand, de Ibsen per al Teatre Nacional de Oslo, Don Carlos al Teatro Nacional de Mannheim (coproducció amb el Teatre Romea) i Voices per el Betty Nansen Teatret de Copenhague. També ha realitzat escenografies per a les posades en escena de Bieito de les òperes Armida, Diálogos de Carmelitas, i Der Freischütz a la Komische Oper de Berlin; Aida, de Verdi a l’Òpera de Basilea, La vida breve, Le Gran Macabre y Aus Deutschland per al Teatre de Freiburg, Fidelio a la Bayerische Staatsoper de Munich i Mahagonny per a l’ Òpera de Flandes.

Maika Makovsky Compositora, intèrpret, guitarrista i pianista Palma de Mallorca, 1983. Escriure cançons als 12 anys i a actuar amb 14. Amb 15 guanya el primer Compositora, intèrpret, guitarrista i pianista d’ orígens andalusos i macedonis, la mallorquina va començar a reconeixement professional, quedant segona al prestigiós concurso «Pop-Rock Palma’98 » entre 86 bandes de Balears i Catalunya, amb un jurat format per professionals de Sony Music, Rockdelux, RNE, etc. Després de viure una llarga temporada a Nova York torna al seu país. Ha compartit escenari amb artistes com Howe Gelb al festival Waiting for Waits. El 2003 a Barcelona forma la seva banda, amb David Martínez a la bateria (Pupille, ex-Fromheadtotoe, etc) i JC Luque al baix (ex-Collision, Lispector, etc) i Xarim Pomelo (Very Pomelo, Pantanito, etc) a la guitarra. Ha publicat els discos Kradiaw (2005), Krak So Kóferot (2007), Maika Makovski (2010) i Desaparecer (2011), recopilatori de les cançons composades per Maika per a l’ espectacle del mateix títol amb direcció de Calixo Bieito, i inspirat en relats i poemes d’ Edgar Allan Poe, que va significar també el debut de Maika com a intèrpret. Acaba de publicar el seu cinquè disc, Thank you for the boots (2012).


Pg. 14

Roser Camí Actriu Entre els seus treballs més recents als escenaris, obres com Les tres germanes, de Txejov, direcció de Carlota Subirós al Teatre Lliure; Un deu salvatge, de Yasmina Reza, direcció: Tamzin Townsend, al Teatre Goya de Barcelona; El ángel exterminador, de Luis Buñuel, direcció: Joan Ollé, Festival Barcelona Grec; Mamá Medea, de Tom Lanoye, direcció: Magda Puyo, Teatre Romea; Terra baixa, de Angel Guimerà, direcció: Hasko Weber (director del Schauspiel Stuttgart) per al Teatre Romea; Tirant lo Blanc, direcció de Calixto Bieito (per al Teatre Romea, gira internacional amb funcions a Berlin, Frankfurt i Mèxic); Peer Gynt, de Ibsen, direcció de Calixto Bieito (gira internacional amb funcions al Festival Internacional de Bergen i Festival Ibsen de Oslo a Noruega); El rei Lear, direcció de Calixto Bieito; Festen de Thomas Vinterberg & Mogens Rukov, direcció de Josep Galindo; La ópera de cuatro cuartos, de Brecht, direcció de Calixto Bieito (gira internacional amb funcions a Paris, Estrasburg i Alemanya); Celobert, de David Hare, direcció de Ferran Madico. Altres treballs anteriors amb direcció de Calixto Bieito inclouen el seu paper de Lady Macbeth a Macbeth; La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca; Galileo Galilei, de Bertolt Brecht; Kasimir & Karoline, de Odon von Horvarth i El rei Joan, de William Shakespeare.

George Costigan Actor Actor de gran prestigi al Regne Unit, entre les seves actuacions més reconegudes a l’escena, destaquen les seves interpretacions de personatges com Mickey Johnstone al musical de Willy Russell Blood Brothers, estrenat primer al teatre Liverpool Playhouse, i després al Lyric Theatre de Londres; Estragon a Tot esperant Godot, de Samuel Beckett al Manchester Library Theatre el 2008 i Willy Loman a La mort d’un viatjant, d’Arthur Miller al York Theatre Royal el 2008. Dirigit per Calixto Bieito va interpretar el paper de Claudi a Hamlet amb la Companyia del Birmingham Repertory Theatre el 2003. Costigan també és famós per les seves interpretacions cinematogràfiques i televisives, des que interpretés l’ adúlter Bob a la comèdia Rita, Sue and Bob too (1986) fins a papers més recents a pel·lícules com Shirley Valentine, Les noies del calendari o Més enllà de la vida (dirigida per Clint Eastwood). El 1984 va interpretar a Felip el bastard a la producció televisiva de la BBC La vida i la mort del Rei Joan, basada en l’ obra de William Shakespeare.

Josep Maria Pou Intèrpret Amb una extensa i sòlida trajectòria com intèrpret al teatre, el cinema i la televisió, Josep Maria Pou ha rebut nombrosos guardons, destacant-ne el Premio Nacional de Teatro 2006 per La cabra, o ¿Qui és Sylvia?; el


Pg. 15

Premio de Cultura 2010 de la Comunidad de Madrid, el Premi Nacional de Teatre de Catalunya 2001, per les seves interpretacions a Celobert i Bartleby, l’escrivent; el premi Teatre BCN al Millor Actor, per Celobert (2004); el premi Ensayo General al Millor Actor de Teatre, per Art (2001) i el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona al Millor Actor, per Àngels a América (1997), Desig i El gallitigre (1991) i Amado monstruo

(1990). Pel seu paper protagonista a El rei Lear (2004), dirigit per Calixto Bieito va rebre nombrosos premis. Les seves darreres feines als escenaris inclouen Truca un inspector, de J.B. Priestley; Els nois d’ Història, d’ Alan Bennet, (aquestes dues també com a director d’ escena), Su seguro servidor, Orson Welles, de Richard France; La cabra, d’ Edward Albee (també com a director de escena), Celobert, de David Hare; Art, de Yasmine Reza, La gavina, d’ Anton Txèjov i Ángeles en América, de Tony Kushner. Des de 2008 també és director artístic del Teatre Goya de Barcelona i des de 2010 del teatre La Latina de Madrid.


Pg. 16


Pg. 17

Documents

Forests