Fotògrafes pioneres a Catalunya

7/31/2019 Fotgrafes pioneres a Catalunya

1/13

Generalitat de CatalunyaInstitut Catal de les Dones

Textos i selecci fotogrfica

Mary Nash i Colita

Fotografies

Joana Biarns, Colita, Carme Garca de Ferrando, Roser Martnez Rochina, Roser Orom i Dalmau,

Montserrat Sagarra, Agrupaci Fotogrfica de Catalunya, Arxiu Melcior Teixidor. Olot,

Famlia de Madronita Andreu (Flora Klein), Familia de Maria Serradell (lvar Farr),

Famlia de Montserrat Vidal i Barraquer (Eduard Vidal), Museu Frederic Mars,Museu Nacional dArt de Catalunya. MNAC Fotgrafs: Calveras/Mrida/Sagrist

Des de lInstitut Catal de les

Dones ens hem proposat impulsar

tot un conjunt de transformacions cul-

turals encaminades a incorporar en tots

els mbits socials el reconeixement de les

experincies de les dones i, a la vegada, a liderar la

construcci de nous referents de relaci entre dones i homes,

basats en el respecte i en lacolliment de la diferncia sexual.

Per assolir aquest objectiu, un punt clau s el rescat de lobra

de moltes creadores, pioneres que van innovar lart amb la seva

obra per que continuen inconegudes. Una obra de la qual nohaurem de prescindir, sin que haurem daprofitar-la socialment

com a riquesa ideolgica, i compartir-la.

Dins daquesta recuperaci de la memria, les dones fotgrafes

hi juguen un paper fonamental, com a transgressores en un mn

que els era vedat i tamb com a testimonis duna visi

particular de la societat, que trobem plasmada en les seves

imatges, trencadores del model patriarcal que les limitava.

Les dones fotgrafes havien de competir primerament amb la

seva condici femenina, i desprs, amb lesfor per aconseguir

la qualitat en el seu treball. Un treball que utilitzaven per fugir

de les normes imposades i de la subordinaci a les quals

estaven condemnades, desafiant la tradicional visi que es

tenia de les dones i projectant-ne una altra sense els prejudicis

que ens han velat les seves aportacions a la societat.

Aquestes aportacions van revaloritzar els avenos tcnics de

lpoca, per sobretot van diversificar les mirades. Sn imatges

compromeses amb la realitat del seu temps, que no difereixen

en qualitat de la dels seus companys per que han estat

relegades al llarg de la histria de la fotografia.

F

otg

rafes

pion

eres

a

Catalunya


2/13

Anas NapoleonNarbona, 1827 - Barcelona, 1916

Etiqueta publicitria de lestudi fotogrfic de

Fernando i Anas Napoleon

Carta de visita, Dona asseguda amb nena,

segona meitat s XIX

Carta de visita, Home jove amb lla al coll,

segona meitat s XIX

Carta de visita, Dona gran asseguda amb flor

als cabells, segona meitat s XIX

Anas Tifn Casan (Anas Napoleon)va ser la primera fotgrafaprofessional a Catalunya. Aquestagran retratista es va dedicar a lafotografia des de mitjan del segle XIX.Nascuda a Narbona, es va traslladar aBarcelona on va conixer el que seriael seu marit, Antonio FernndezSoriano, a qui ella anomenavaFernando. Junts van obrir un estudiamb el nom de Napoleon a la Rambla,nm. 17, de Barcelona. Anas va ser

una de les primeres dones que van ferdaguerreotips a Espanya.


3/13

Dolores Gil de PardoSen desconeix el lloc i lany de naixement i de mort

Aquesta professional de la fotografia vatreballar entre 1860 i 1880 tant a Olotcom a Barcelona, on va aconseguir obrirestudis per dedicar-se a la fotografia.El de Barcelona estava situat al nm. 6del carrer de Jaume I. El material que esconserva del seu treball est constitutper targetes de visita. La moda depresentar retrats amb aquest formatde targeta de visita, que es va introduir aEspanya el 1858, va permetre obtenirretrats a preus accessibles i es va fermolt popular.

Carta de visita, Dona dreta, 1860-1880

Carta de visita, Senyor amb barret de mariner,

1860-1880

Carta de visita, Dona amb ventall, 1860-1880

Carta de visita, Dona gran asseguda amb

ventall i mocador, 1860-1880


4/13

Carme Gotarde i CampsOlot, 1892-1953

Abans que ella, el seu pare, AntoniGotarde i Bartol (1853-1920), ja haviaestat el fotgraf oficial dOlot, on tambella va arribar a convertir-se en unpersonatge destacat. Era una retratistabrillant i pel seu estudi van passar

personatges coneguts com lescultorJosep Clar. La seva obra va serpremiada moltes vegades. Lany 1927el Museu dArt Modern de Madrid liadmet dos treballs i el 1928 fu unaelogiada exposici al CentreExcursionista de Catalunya.Va morir al convent de les monges delCor de Maria dOlot.

Nena amb lla asseguda, final s XIX principi s xx

Dona llegint, final s XIX principi s XX

Famlia amb lvia, final s XIX principi s XX

Josep Clar, final s XIX principi s XX


5/13

Madronita AndreuBarcelona, 1895-1983

Aquesta gran aficionada a lafotografia va nixer al si dunafamlia de lalta burgesia deBarcelona. Des de molt jove vadesenvolupar una enorme passiper la fotografia i, ms tard, varodar pellcules. La seva obrafotogrfica, semblant a la

representada a la coneguda revistaVogue, es pot descriure com unaVoguefamiliar, en qu les personesdel seu entorn i ella mateixaactuaven de models. Les sevesimatges mostren la vida fascinantduna dona cosmopolita i sn untestimoni visual de lestransformacions esdevingudes al

llarg del segle XX.

Doctor Andreu amb nts, 1931-1940

Mariuca amb pintor, 1941-1950

Amb pameles a Nova York, 1941-1950

Florita al tren, 1939


6/13

Montserrat Vidal i BarraquerBarcelona 1902-1992

Aquesta fotgrafa aficionada era laneboda del cardenal Francesc Vidal iBarraquer. Va crixer en un ambientfamiliar molt interessat en la fotografia.

Tenia predilecci per treballar temesdaire costumista, com ara les feinesde la mar o les festes populars.A mitjan anys cinquanta es va fer sciade lAgrupaci Fotogrfica de Catalunya;va ser una de les primeres dones queen va formar part. La seva collecci denegatius arriba a uns divuit mil.Va continuar fent fotos fins alsnoranta anys.

Germana de la caritat, 1950-1960

Cadires-columna, 1965

Sardanes i ombres, Barcelona, 1er premi a Girona, Vic i Reus, 1952

Pescador a les roques, Salou, Presentada al Premi Esportiu de Reus, 1969


7/13

Rosa Szcs de TruBarcelona, 1911-1985

Rosa Szcs va aprendre la tcnicafotogrfica als cursets organitzats perlAgrupaci Fotogrfica de Catalunya.Ms tard, ella mateixa va fer de

monitora de laboratori a la mateixaAgrupaci. Va rebre diversos guardonsper la seva obra, la qual va ser recopiladaa la seva mort per Carme Garca deFerrando i va passar a engrandir elpatrimoni de lAFC. Actualment esconserva al MNAC. Entre els guardonsrebuts hi ha un accssit al premiLuis Navarro i diversos premisMare Nostrum.

La venedora, sense data

Mare i fill, sense data

Triant la palla, sense data

Les amigues, sense data


8/13

Carme Garca de FerrandoBarcelona, 1915

Plaa de Catalunya, Set mesos de guerra, 1937

Vestits de ratlles i cames, 1969

Cave canem, Premi Lus Navarro entre altres, 1964

Dona asseguda, 1966

Aquesta gran afeccionada es dedic demanera sistemtica a la fotografia.Associada a lAgrupaci Fotogrfica deCatalunya, individualista i interessada abuscar formes innovadores de fotografia,

rebutj les tradicionals formespictorialistes que habitualment esconsiderava que havien de cultivar lesdones. La seva obra ha guanyat moltspremis (com el Nikon 1973). Va rebreofertes per dedicar-se professionalmenta la fotografia, per mai no les vaacceptar. Les seves fotografies shanpublicat, per exemple, al PhotographyYear Book(1973).


9/13

Maria Serradell i SuredaPalams, 1917 Olot, 1997

Tirant la xarxa(Almadrava), 1935

Senyor amb ulleres, anys 30-40

Paller, anys 30-40

Plaa amb sardanistes, 1934

Aquesta fotgrafa era la filla del fotgrafMrius Serradell i Serra, el qual es vatraslladar a Olot a comenament delsanys vint, on va obrir un estudi.Ella es va comenar a afeccionar a lafotografia des de molt jove, i a la mortdel seu pare es va fer crrec del negoci.Va treballar un gran ventall de temes:

paisatge, natura, vida social dOlot,retrat i fotografia industrial. Mai no vapresentar les fotografies a concursos nia premis. El seu fill lvar Farr vacontinuar amb el negoci familiar, itamb es va dedicar a la fotografia.


10/13

Roser Orom DalmauBarcelona, 1924

Va aprendre a fer fotografia enun curset de lAgrupaciFotogrfica de Catalunya, de laqual es va fer scia lany 1960.Gran viatgera, voltava per

Catalunya en un Seat 600 ibuscava paisatges per fer fotosi presentar-se a premis.En els seus viatgesinternacionals copsava imatgesde tot arreu amb la sevacmera. T predilecci per ferfotos que captenlespontanetat de la gent.

Lany 1969 la seva obra Filferroa la platjaes va incorporar alfons del Museu Espanyol dArtContemporani de Madrid.

Filferro a a la platja, Castelldefels, 1963

Majorettes, 1964

La pujada, 1962

El cam del gos, 1960


11/13

Roser Martnez RochinaBugarra, els Serrans,1927

Fotgrafa aficionada i crtica professional

de fotografia. Quan va combinar la sevapassi per escriure amb la passi per lafotografia es va convertir en la primeradona de lEstat comentarista especialitzadaen fotografia. Es va fer scia de lAgrupaciFotogrfica de Catalunya, lany 1968.Ha escrit a les Pginas FotogrficasdEl Noticiero Universal, a Diorama, aImagen y Sonidoi a Arte Fotogrfico, entre

daltres. Va ser lorganitzadora dels premisNegtor de fotografia durant molts anys.

Anna dormint, 1974

Retrat amb test, 1972

Conills. Balsareny, 1967

Estaci de Frana, Barcelona, 1967


12/13

Montserrat SagarraBarcelona,1925

Bibliotecria de formaci, va deixaraquesta professi per convertir-seen la primera professional catalanade la fotografia durant elfranquisme. Lany 1963 va establirlestudi fotogrfic al carrerDomnech de Barcelona.

Els temes que ms li han interessathan estat la cultura popularcatalana, el mn rural i la fotografiageogrfica. Va ser de les primerespersones a treballar en color, quanlany 1963 va incorporar unlaboratori de color al seu estudi.Sn seves les fotografies del llibreLa casa rural a Catalunyadel

gegraf Marc-Aureli Vila.

Pau Vila i besnt, 1974

Joan Mir, 1968

Escorxador II, Caps de bou, 1976

Escorxador I, Dos treballadors, 1976


13/13

Joana BiarnsTerrassa, 1935

Va ser la primera reportera grficacatalana. Va estudiar periodisme iajudava sovint el seu pare, fotgrafesportiu. Els anys seixanta va treballara Madrid per al diari Pueblo. Va cobrirgrans esdeveniments de lpoca, com

ara les inundacions a Terrassa del 1962o el concert dels Beatles, a Barcelona,el 1965. Va protagonitzar situacionsabsurdes com quan un rbitre va aturarun partit de futbol per tractar dimpedirque una dona fes fotos al camp.Va treballar en diverses agnciesfotogrfiques. Lany 1985 va obrir elrestaurant Ca Na Joana a Eivissa.

Inundacions IV, Cotxes estavellats al carrer, Terrassa, 1962

Inundacions IX, Visi central de les vies del tren, Terrassa, 1962

Model amb helicpter, 1966-1967

Retrat de Mafalda Davies(agent de Salvador Dal), 1980

Documents

Fotògrafes pioneres a Catalunya